� 636 - Dijous, 10-09-2009

Solsona Consell Comarcal del Solsonès

El Consell treballa per a mantenir els horaris de matinada del bus als polígons, afectats sobretot pel

tancament de REMCO

El fet que més d’un 75% dels usuaris de primera hora fossin treballadors d’EGO, posa en perill la continuïtat del bus de les 5 del matí, segons Albert Muntada

El tancament de l’empresa EGO Appliance Controls (antiga Remco), aquest estiu ha deixat sense feina un centenar de persones. Això està posant en dubte la continuïtat del servei de bus a primeres hores del matí, segons ha manifestat el responsable comarcal de Transports, Albert Muntada.

El bus interurbà de Solsona a Olius comença diàriament a les 5 del matí amb un trajecte pensat especialment per a dur els treballadors a les fàbriques dels polígons dels Ametllers, Pronisa i d’Olius, a més a més del gran nombre d’usuaris que accedien als primers torns d’EGO. El tancament d’aquesta indústria, però, ha fet que la situació d’aquestes rutes inicials sigui insostenible, ja que el finançament que aporta la Generalitat depèn directament del nombre de viatgers.

Albert Muntada ha reconegut la preocupació d’alguns sectors empresarials dels polígons de Solsona i Olius, si s’arriben a suprimir les primeres hores del servei de bus, i ja ha concertat

Bus davant l’àrea industrial de REMCO amb Albert Muntada

hora amb els responsables territorials del govern català a Lleida, per intentar trobar una solució, tot i que d’aplicar-se la retallada horària, Muntada creu que la mesura seria temporal.

Festa Major... la Tura i... els 3 mascles!!

La Barra del Mia

�636 - Dijous, 10-09-2009

Solsona Ajuntament de Solsona

Adjudiquen les obres de

la quarta fase de la sala polivalent de SolsonaEl consistori confia completar l’obra el proper estiu

La Junta de Govern Local de Solsona ha aprovat aquesta setmana l’adjudicació provisional de les obres de la quarta fase de la sala polivalent a la UTE bagenca formada per Construc-cions Francesc Vidal i Mastercold. El termini dels treballs finalment serà de 9 mesos, en lloc dels 12 previstos inicialment, de manera que l’Ajuntament confia tenir l’equipament operatiu el proper estiu.

El consistori preveu començar les obres que han de com-pletar la sala polivalent aquesta tardor, després que hagi trans-corregut un mes de l’exposició pública de l’acord d’adjudicació provisional i un altre mes per signar el contracte. La Junta de Govern Local ha donat el vistiplau de l’adjudicació a l’empresa que més millores introdueix al projecte entre les 12 firmes lici-tadores, després que es reunís la mesa de contractació el 27 de juliol i que la direcció de l’obra realitzés l’informe de valoració tècnica. L’import de l’obra serà d’1,8 milions d’euros.

A més de les set propostes de millora plantejades per l’Ajuntament, Construccions Francesc Vidal i Mastercold n’hi introduiran sis més, el valor de les quals sumen un total de 231.400 euros. Entre d’altres, s’hi inclourà la instal·lació d’un escenari desmuntable de 180 metres quadrats i el seu equipa-ment; la sonorització de la sala; l’equipament amb més de 200 cadires, la sala principal i la petita, i la col·locació d’una cortina per sectoritzar la pista.

L’empresa adjudicatària dels treballs també oferirà tres anys de manteniment de les instal·lacions i assumirà 46.000 euros per a introduir noves millores. Així mateix, tal com ha destacat el regidor d’Urbanisme, Martí Abella, “la constructora es compromet a contractar industrials de Solsona”.

Quant als treballs de condicionament de l’entorn, no inclosos en el projecte de la quarta fase de la sala polivalent, Abella ha recordat que una part es vincularà a la construcció del centre cívic, que la Generalitat preveu començar a construir

l’any que ve en un solar adjacent cedit pel consistori. Tot i això, abans d'obrir les portes de la sala polivalent s’arranjarà un pas des del passeig del Pare Claret.

Des de l’oposició, el portaveu del grup municipal de CiU, Jordi Riart, ha lamentat que no se’l convoqués per formar part de la mesa de contractació, ja que "teníem el compromís del regidor d’Urbanisme". Riart afirma, per aquest motiu, que “si sorgeixen problemes en el decurs de les obres no podrem donar suport a les decisions de l’equip de govern”. El portaveu convergent opina que és políticament incorrecte que s’obviï l’oposició en qüestions com aquesta, que són d’interès per al conjunt de l’Ajuntament i no només de l’executiu.

Aquesta actuació deixarà operatiu l’equipament

� 636 - Dijous, 10-09-2009

Flash Notícies Ramon Estany

Festa de la Mare de Déu del Claustre a Barcelona A fi d'ajudar econòmicament l'organització de la Festa de la Mare de Déu del Claustre a Barcelona, l'ajuntament de Solsona ha concedit un ajut de 300 euros.

Renovació dels DNI

La Direcció General de la Policia i la Guàrdia Civil infor-men que l'equip mòbil del Document Nacional d'Identitat

es traslladarà a Solsona els següents dies: 18 i 21 de se-tembre, 20 i 21 d'octubre, 23 i 24 de novem-bre i 9 i 10 de desembre.

Un guanyador de la Loto Express a Solsona

El passat 2 de setembre, el Bar Aldi de Solsona va lliurar un premi de 1.500 euros de la Loto Express.

Solsona amenaça d'embargar 68 vehicles per deutes

L'Organisme Autònom de Recaptació de Tributs de la Diputació ha iniciat diligències per embargar uns 68 vehicles propietat de 34 particulars i empreses per im-pagament d'impostos municipals de Solsona. Després de mirar de localitzar els deutors sense èxit en diverses ocasions, l'ens recaptador ha publicat la llista dels pro-pietaris de vehicles, al Butlletí oficial de la Provincia de Lleida. El consistori concedeix un termini de 15 dies als afectats per comparèixer a l'oficina de recaptació de l'ajuntament.

Solsona Ajuntament de Solsona

Arriba a Solsona la gira de curtmetratges

‘Filmets per la convivència’

La projecció es complementarà amb un col·loqui en què participaran

Imma Serra i Roser Fons

La gira de curtmetratges Filmets per la con-vivència arriba a Solsona el proper 17 de setembre. "Machu Picchu" i "Para bailar se necesitan dos" són dues de les cintes que es podran veure a la sala cultural de l’Ajuntament a partir de les 9 del vespre. Aquesta activitat, organitzada per la Secretaria per a la Immigració de la Generalitat i l’Ajuntament de Solsona amb la col·laboració del Consell Comarcal i el Solsonès Obert al Món (SOM), es complementarà amb un col·loqui en què participaran Roser Fons, en representació del SOM, i Imma Serra, conductora del programa de Solsona FM Camins.

Aquesta sessió inclou una selecció de sis curtmetratges presentats en la categoria “Per la con-vivència” de l’última edició del Festival Internacional de Filmets de Badalona. Es van presentar a concurs en aquesta secció un total de set projectes, sobretot del gènere de ficció, de Catalunya, l’estat espanyol, Bèlgica i Palestina.

Aquesta sessió, que és d’entrada lliure, forma part de la gira de 20 projeccions programada arreu de Catalunya fins a final de setembre. L’objectiu és difon-dre propostes audiovisuals que fomentin la reflexió entre el públic sobre la diversitat cultural i la neces-sitat d’entesa entre persones d’orígens diferents.

Cicle de Concerts d'Estiu 09'

L'ajuntament de Solsona ha concedit una subvenció de 7.800 euros a l'Orfeó Nova Solsona pels concerts duts a terme al Te-atre Comarcal de Solsona el 24 de juliol (Juanco Sextet) i el 7 d'agost (La Cobla dels Sons Essencials), concerts inclosos dins el XXVIII Cicle de Concerts d'Estiu de Solsona.

�636 - Dijous, 10-09-2009

Solsona Ramon Estany

Recordant quan a Solsona es feia vi

Una farmàcia típica solsonina, la Pallarès

I al final de la ruta, una copa de cava

Prop de 500 persones

han viscut les rutes de la UBIC aquest estiuPer 5è any consecutiu, la proposta lúdica de la Unió de Botiguers i Comerciants de Solsona ha atret l'interès d'un gran nombre de solsonins i solsonines que no han volgut perdre l'ocasió de conèixer més de prop la història i alguns espais curiosos de la nostra ciutat

Han estat 4 dijous d'agost i un de setembre, en que tres torns de 40 persones per nit han fet un recorregut per la història.

Una proposta que per senzilla, ha sorprés l'èxit que ha tingut, i garanteix als organitzadors, la seva continuitat.

L'escenari que enguany es proposava recorria de manera genèrica per un sector de la ciutat que pertanyia al domini dels Cardona, senyors de Solsona durant l'edat mitjana.

Amb un itinerari d'aproximadament una hora, un seguit de personatges ens narraran episodis de la nostra història que succeiren entre l'edat mitjana i l'època moderna.

La ruta s'inicia a la Torre de la Muralla, per conèixer les restes dels primers atacs a la primera guerra carlina. Una dona de fum i aigua acompanya els visitants als safareigs, on unes dones que renten la roba van explicant l'origen d'algunes fonts d'aigua de la ciutat. La ruta s'endinsa en la ciutat, al Portal del Castell, on es rememora el setge del general Tristany durant la guerra carlina.

La ruta voreja la Plaça de Sant Isidre, esmentant que prop d'aquell indret s'aixecava el castell dels Torroja. El següent espai visitat és Cal Gamisans o cal Nogué, al carrer Llobera, on són rebuts per un pagès de l'època que rememora una de les fonts de riquesa antigament a Solsona, la vinya i l'elaboració de vi.

No es pot deixar de visitar les excavacions de Cal Morató, i una parada a cal Metge Solé, on viatgem amb la imaginació a l'obrador de la farmàcia Pallarès, que ens descobrirà algunes receptes útils.

L'última parada és a l'Ajuntament, on es dóna per finalitzat el recorregut, amb una copa de cava, als baixos que fa alguns anys havien acollit el Museu Etnogràfic.

Els safareigs del Vall Fred

� 636 - Dijous, 10-09-2009

Vall de Lord Dolors Pujols

La Coma inaugura la primera fase dels recursos turísticsL’acte d’inauguració al Port del Comte va comptar amb la presència del

màxim responsable de turisme a la Catalunya Central

Desestacionalitzar el turisme al municipi és un dels objectius de la primera fase del pla de recursos turístics de La Coma. Aquest mes d’agost ha entrat en funcionament el servei de telecadira que permet als visitants desplaçar-se fins al nou mirador del Querol, des d’on hi ha unes magnífiques vistes. Per altra banda s’han instal·lat dues pantalles tàctils, una d’elles al Port del Comte i l’altra a la piscina de La Coma. Una altra de les actuacions ha estat la construcció d’una oficina d’informació i turisme que estarà en funcionament durant els mesos d’hivern, quan l’estació d’esquí rep milers de visitants.

La inauguració d’aquesta primera fase de recursos turístics- que a més inclou la senyalització de diferents rutes a peu i culturals- va tenir lloc el passat 27 de setembre al Port del Comte. A l’acte hi van participar el director de Serveis Ter-ritorials de la Catalunya Central del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa (del qual depèn Turisme) i el President del Consell Comarcal del Solsonès, Marià Chaure, a banda d’altres representants municipals i del sector turístic de la Vall de Lord i màxims responsables de l’estació.

El servei de telecadira

Moment de la inauguració

L’alcalde de la Coma Marc Escarré va agrair la implica-ció de Josep Maria Palau amb el projecte i dels responsables de l’estació d’esquí per posar en funcionament el servei de telecadira als estius “i pels nou anys al capdavant de l’estació d’esquí, que han permès tenir unes instal·lacions de primer ordre”. Escarré considera que el municipi viu del turisme i per aquest motiu “poder inaugurar aquest servei ens omple d’orgull”. Per altra banda el president del Consell, Marià Chaure, va felicitar al municipi per la iniciativa i va voler destacar que “cal treballar en aquest sentit per revitalitzar la Vall de Lord”. El responsable de turisme de la Catalunya Central, Josep Maria Palau, considera els recursos inaugurats “un exemple de la feina ben feta en relació als objectius d’estratègia turística del país”. El mèrit, segons Palau, és també de les empreses del sector turístic a qui va fer una crida a fer “esforços per a la promoció del conjunt de la Catalunya Central”. Segons Palau, el 2010 ha de ser un any molt important per a la promoció d’aquesta zona. L’acte d’inauguració- que va tenir lloc al mateix mirador del Querol on els assistents van pujar amb telecadira- va finalitzar amb un piscolabis al refugi del Bages.

Les fotografies que els usuaris del SOL han fet en el taller de fotografia impartit per Josep Albets (Llàtzer) es van poder visitar a Sant Llorenç de Morunys del passat dimecres, 26 de setembre fins al diumenge 30. En l’acte d’inauguració el president de l’entitat, Enric Serrra, va voler agrair “la bona disponibilitat i col·laboració de la bona gent de la Vall de Lord” amb una menció especial al club de jubilats l’Arcada. D’aquesta manera, Serra va voler agrair també la implicació de nombroses empreses, particulars i entitats en l’organització de la I Nit literària de la Vall de Lord, que va tenir lloc el passat dissabte 29 de setembre al teatre de Sant Llorenç.

Exposició de fotografies del SOL del SolsonèsEl SOL mostra les imatges del taller de fotografia a la Vall de Lord

Foto de grup del dia de la inauguració

�636 - Dijous, 10-09-2009

Vall de Lord Dolors Pujols

La primera piraguada nocturna a la Llosa del Cavall va tenir lloc el passat divendres coincidint amb lluna plena. Prop d’una cinquantena de persones hi van participar amb canoes, piragües i caiacs individuals o dobles a més d’un “patinet”. El punt de sortida estava situat a la zona de Vilasaló on es poden llogar caiacs. Des d’allà es va iniciar una ruta fins a l’altura de Castelltort, on hi havia xocolata desfeta, cava i coca per a tots

Prop de cinquanta persones

participen a la Primera piraguada nocturnaLa primera sortida nocturna amb canoes a la Llosa del Cavall

la va organitzar el centre excursionista Prepirineu

els participants. I després d’aquest descans, altre cop a remar per arribar fins al punt de sortida. Aquesta iniciativa pionera al pantà de la Llosa ha estat organitzada pel Centre Excursionista Prepirineu (que es presentarà oficialment el proper 19 de se-tembre) i ha comptat amb la col·laboració de Kaiak1, l’empresa que ofereix lloguer de caiacs al pantà i dels bombers voluntaris de Sant Llorenç.

Foto de grup dels participants

El dia abans de la tradicional pujada a Busa amb Soviètiques va tenir lloc com sempre l’”escalfada de Motors”. Aquí viem als soviètics amb les seves Rieju 49cc a la Plaça Major el passat dissabte.

Escalfada de motors de les soviètiques

� 636 - Dijous, 10-09-2009

Odèn Josep Castany

Excavacions arqueològiques a Odèn

Del 25 d’agost fins el 7 de setembre el Grup de Pre-història del Solsonès, per tercer any consecutiu, treballa a la necròpolis megalítica de la Serra d’Odèn excavant el megàlit anomenat la Caixa del Moro II. Aquestes excavacions, pro-mogudes per l’Ajuntament d’Odèn formen part d’un ampli projecte d’investigació arqueològica i prehistòrica al Solsonès MEGALITISME I POBLACIÓ AL SOLSONÈS: CAMINS RAMADERS I MARQUES TERRITORIALS (3r-1r mil·lenni aC.) i estan autoritzades pel Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya

El mateix Grup de Prehistòria del Solsonès ha excavat en els darrers anys la necròpolis megalítica del Sàlzer (Odèn) i el megàlit del Toll de l’Aubareda (Pinell) i ha organitzat els col-loquis d’Odèn que tenen com a comú denominador la prehistòria de les terres del Prepirineu lleidatà. En ells han intervingut els arqueòlegs i antropòlegs que han treballat i treballen en aques-tes terres. I altres investigadors pertanyents a les universitats catalanes i del Sud de França.

Els objectius són investigar i analitzar les arrels de la nostra història amb el coneixement dels primers pobladors, com eren, com s’organitzaven, quina economia tenien i quines

La caixa del Moro I, la cambra i el túmul

La caixa del Moro II en un moment de les excavacions

creences o rituals desenvolupaven. En aquest sentit els resultats fins ara assolits van perfilant les dades. Els estudis antropolò-gics, sempre sobre restes humanes molt fragmentades i peces dentàries, ens diuen que es tracta d’una població amb una esperança de vida curta, entre els 30-40 anys, amb malalties observables majoritàriament dentàries (hipoplàsies i càries). Si posem l’exemple de la necròpolis megalítica del Sàlzer hi veiem en la gràfica de població una mortalitat infantil molt elevada: un 52,5% de la població inhumada.

La necròpolis de la Serra d’Odèn està formada per tres megàlits disposats al peu de la carrerada o camí de ferradura que ja en el segle 3r aC utilitzaven els primers pastors que feien la transhumància amb els ramats i que després de passar els hiverns a l’altiplà del Solsonès pujaven a la primavera cap a les fresques pastures del Port del Comte i altres indrets del Prepirineu. És al peu d’aquestes vies agropequàries, sempre en carenes i colls de pas, com marcant el territori i observables de molt lluny, on aixecaven els megàlits. Aquests no són més que tombes col·lectives formades per una gran caixa de lloses dintre d’un túmul de pedres, com es pot veure a la Caixa del Moro I.

Al costat dels morts hom hi posava vasos de ceràmica, eines com ganivets i puntes de fletxa de sílex i fins i tot se’ls respectava els objectes d’ornament personal com collarets de petxina i anells de bronze.

Pel que fa a la Caixa del Moro II el túmul té més de 10 metres de diàmetre i de la gran caixa de lloses només en resten dues: una de lateral i l’altra de porta. Les altres, així com la coberta, van ser llevades qui sap quan segurament per construir alguna barraca per guardar llavors de trumfos, cosa molt fre-qüent a Odèn. De moment s’ha pogut localitzar el fons o sòl fu-nerari i s’han començat a recuperar restes antropològiques molt esmicolades i ceràmiques de vasos petits i de parets fines.

L’equip de treball vol agrair una vegada més les atencions de l’ajuntament d’Odèn, les del Centre de Natura d’Odèn i la amabilitat dels propietaris de la finca on hi ha els megàlits, el Josep i la Teresa del Call d’Odèn

�636 - Dijous, 10-09-2009

Comarca Centre Tecnològic Forestal de Catalunya

FLUXPYR és un destacat projecte interregional que permetrà conèixer l’im-pacte del canvi climàtic als ecosistemes de muntanya, amb especial significació en l’agricultura i la ramaderia. Es tracta de la recerca més important en relació al tema del canvi climàtic al nostre país, que dota Catalunya i Espanya d’una infrastructura d’excel·lència a nivell mundial, contribuint a la formació d’un bon nombre d’investiga-dors i possibilitant la publicació i comuni-cacions de primer nivell internacional.

El projecte preveu entre altres el desplegament d’una xarxa de torres micro-meteorològiques de mesura, que seran connectades amb les de la xarxa francesa, en un mòdul pirinenc complert. Aquest mòdul s’integrarà després en la xarxa internacional FLUXNET que és un dels instruments clau pel seguiment del canvi climàtic global. Serà, per tant, una infrastructura única en tot els Pirineus que permetrà l'elaboració de models climàtics molt més precisos i útils, a més de posar les bases d’un clúster bioclimàtic entre Toulouse i Barcelona.

Com a líders del projecte, s’ha organitzat el seminari d’inici del projecte els propers 3 i 4 de setembre, a la residència d’investigadors del CSIC a Barcelona i es preveu la presència de l’agència pel medi ambient de Midi-Pyrénées. Aquesta agència ha estat treballant els últims 2 anys en un inventari de totes les iniciatives pirinenques per a mitigar el canvi climàtic i està preparant l’agenda de la seva regió per la presidència de la Comunitat de Treball dels Pirineus que assumiran a partir d’octubre.

Aquest projecte FLUXPYR agrupa a tots els actors principals en aquest camp de Catalunya (Institut de Ciències Climàtiques, Institut de Geomàtica, UPC, CSIC), Aragó (Institut Pirinenc d’ecologia, CSIC), Navarra (Universitat Pú-blica), Midi-Pyrenees (Meteo-France, Agence Regionale pour l’Environnement, Universidades Toulouse I y Toulouse II, Cen-tre National de la Recherche Scientifique, Centre National des Etudes Spatiales, Ecole Nationale de Formation Agronomiqque) i Languedoc-Roussillon (CNRS). Molts d'aquests participants van ser membres del projecte CARBOEUROPE (que va ser el projecte Europeu més gran i rellevant en l'àmbit de l'estudi del canvi climàtic).

Té el suport institucional de la Generalitat de Catalunya a través de l’Oficina de Canvi Climàtic del Departament de Medi Ambient i Habitatge.

FLUXPYR constitueix una important recerca en el camp del canvi climàtic i les seves conseqüències en els cicles d’aigua i carboni. Suposa un intercanvi de tecnologia entre les entitats i països participants. Altres objectius són:

El Centre Tecnològic estudiarà l’impacte del

canvi climàtic sobre ecosistemes de muntanya

- Formar joves investigadors catalans i de la resta d’Es-panya en disciplines d’extraordinària importància i actualitat.

- Crear una xarxa transformadora de torres de control i tecnologia de mesura del clima i innovació a diferents alçades.

- Transferir tots els coneixements i bases de dades re-sultants a les diferents comunitats i ecosistemes similars de la resta d’Espanya.

- Contribuir a conscienciar la població sobre la importàn-cia d’un comportament adient dels ciutadans, dels estats i de les empreses envers el tema del canvi climàtic, ús de l’aigua, etc.

El projecte, liderat pel CTFC, té una durada prevista de 3 anys (fins l'agost de 2012) i un pressupost de 2,2 M d'euros, a càrrec dels Fons Feder, dels quals 1,5 M corresponen a entitats de Catalunya.

10 636 - Dijous, 10-09-2009

Comarca Centre Tecnològic Forestal de Catalunya

El CTFC acollirà el VIII Congrés Internacional de Desenvolupament Rural dedicat a la innovació i el món ruralEs farà a Solsona, del 28 de setembre al 2 d'octubre i s'hi presentaran projectes i programes innovadors de desenvolupament econòmic, cultural i social del món rural

El Centre Tecnològic Forestal de Catalunya organitza del 28 de setembre al 2 d'octubre el VIII Congrés Internacional de Desenvolupament Rural (InnovaRural 09), que tindrà lloc a Solsona. Es tracta d'un espai per presentar i difondre iniciatives vinculades al món rural i a la innovació.

Aquest congrés està organitzat pel CTFC i, en l’edició d’enguany, s'ha considerat cabdal i d'especial im-portància tractar temes sobre la innovació i la seva relació amb el món rural. La innovació i la gestió del coneixement sovint es vinculen només amb el món urbà; però és evident que gràcies a les noves tecnologies i als nous sistemes de comunicació, les distàncies són més curtes i, per tant, mica en mica, el coneixement i la innovació travessa les fronteres de la urbanitat i la ruralitat. Per aquest motiu, l'InnovaRural 09 pretén donar difusió i transmetre aquells projectes fets des del món rural i que vinculen la innova-ció i el coneixement per a la dinamització del territori i el sector rural.

El Congrés s'estructura en diferents àmbits:- Els telecentres com a motor de dinamització de

les TIC al territori.- El turisme i la innovació, una jornada destinada

a la transferència d'informació sobre turisme i Internet i innovació a la població rural (turisme rural, gastronomia, empreses rurals,...).

- La innovació com a clau pel desenvolupament territorial, sobre els Living Labs a Espanya i a Europa, amb exemples municipals i sectorials d'aplicació de la innovació per fomentar la participació ciutadana del món rural.

- El programa LEADER com a instrument de dinamització del territori.

A més del programa establert hi haurà espai per a la presentació de comunicacions i projectes. Es poden presentar propostes fins el 3 de setembre. En el marc del Congrés es donarà a conèixer el premiat en el 1r concurs de projectes innovadors del CTFC.

El programa del Congrés es pot consultar a la web http://innovarural.ctfc.es/cat/ , al blog es poden seguir les darreres novetats del certamen:http://innovarural.wordpress.com/ o es pot seguir al Twitter http://www.twitter.com/innovarural

Comarca Ramon Estany

Lladurs aprova tres projectes d'obres

El Ple de la Corporació en sessió extraordinària del dia 26 d’agost de 2009, acordà per unanimitat, aprovar inicialment, el projecte de “Rehabilitació de l’antiga escola dels Torrents per a equipaments municipals” amb un pressupost de 150.463,60 euros (IVA inclòs) redactat per M. Àngels Espar Canal.

En el mateix Ple s'acordà per unanimitat, aprovar ini-cialment, el projecte de “Construcció de pèrgola adjacent local social” amb un pressupost de 13.361,98 euros (IVA inclòs) redactat per Joan Garriga Torres.

Finalment, s'acordà per unanimitat, aprovar inicialment, el projecte de “1a. fase ampliació Sala Polivalent destinada a equipament social” amb un pressupost de 49.799,31 euros (IVA inclòs) redactat per M. Àngels Espar Canal.

El projectes esmentats restaran exposats al públic pel termini de 30 dies, a efectes de possibles reclamacions i al·legacions.

Transcorregut aquest termini sense que s’hagi produït cap reclamació, es consideraran definitivament aprovats.

Aprovació d'obra a LloberaPer decret d’alcaldia de data 20 d’abril de 2009 i ratificat

pel Ple de l’Ajuntament en sessió de data 11 de maig de 2009, es va aprovar inicialment la memòria valorada de l’actuació ”Cons-trucció d’un drenatge al camí del Prat, al nucli de Torredenagó, TM de Llobera” per valor de 14.915,93 euros, redactada per Joan Garriga, enginyer agrònom SL.

Montpol Comissió de Festes

Festa Major de MontpolEl passat dia 6 de setembre la parròquia de

Montpol va celebrar la seva Festa Major amb la missa i la processó en honor a Sant Gil.

Seguidament la Casa de Colònies de la Música de Montpol va oferir-nos un magnífic concert que va fer delectar els nostres sentits.

A la tarda va disputar-se el concurs de botifarra, amb una gran concurrència, els guanyadors del qual van ser: Miquel Cases i Josep M. Macià en primera posició; Xavi Serra i Ramon Serra en segona posició; i en tercera posició Joan Sala i Ramon Calafell.

La festa va acabar amb ball i coca, xocolata i cava per a tothom. Gràcies a tots els assistents.

Els números del sorteig van ser:1r premi: 1772 | 2n premi: 2534 | 3r premi: 3222

11636 - Dijous, 10-09-2009

Oliana Marcel Ribera. Arxiu fotogràfic: Marcel Ribera

(França)

CarcassonneAquestes vacances, també hem

aprofitat per fer algun viatge al país veí. Fa uns dies, la visita cultural va ser a Prats de Molló.

En aquest cas, és la ciutat històrica fortificada de Carcassona. És una ciutat que conserva una part molt important d’elements de l’Edat Mijana. L’esmentada ciutat de Carcassona va ser declarada Patrimoni de la Humanitat pel programa de la Unesco l’any 1977. És un dels llocs més visitats de França. Aquesta ciutat es troba envoltada per una doble muralla de 3 quilòmetres de longitud. A l’interior conserva l’aspecte d’una ciutat medieval europea. Disposa també de 52 torres, i

Recorregut pel Canal du Midi

Visitants davant la “Porta de Narbona” del castell de Carcassona.

dues fortificacions concèntriques. Com a curiositat, cal remarcar que, “la Cité Mediévale” és un lloc de lliure accés. Actualment hi viuen unes 120 persones, sense oblidar que hi ha una gran quantitat de botigues artesanals, comerços diversos com restaurants, etc..

La ciutat francesa de Carcassona és una vertadera joia per les persones que ens agrada vi-atjar, aprendre i recórrer els seus carrers, i alhora assabentar-nos de la història dels avantpassats, els quals ens van deixar aquell patrimoni, aquelles meravelles perquè en poguéssim gaudir les futures generacions.

Associació les Oliveres. Casal gent gran de Sant Joan de Vilatorrada

Societat Marcel Ribera

1� 636 - Dijous, 10-09-2009

Castellar de la Ribera

Festa Major de Castellar de la Ribera

La celebració va iniciar-se amb un sopar popular en la vigília, on una bona colla de veïns van poder gaudir de la fresca abans de la celebració del bingo, on es van sortejar nombrosos premis.

El dia de la Festa Major va tenir lloc la missa, i acte seguit, es va presentar l’exposició “obrir els ulls al més enllà”, que relata i documenta els jaciments pre-històrics de Castellar de la Ribera, la qual va ser presentada durant la festa major de Solsona de l’any 2007, i que ha estat ce-dida pel Museu Diocesà i Comarcal. Des d’aquí volem agrair al seu director, Jaume Bernades, no solament la deferència en la cessió del material, sinó també l’interès que ha posat en tot moment en la difusió d’aquest excel·lent treball.

Finalment, un piscolabis va servir per donar per finalitzada la Festa. Piscolabis per finalitzar la festa

Visitant l'exposició Sopar popular

El passat dia 15 d’agost, va tenir lloc la Festa Major de la parròquia de Castellar de la Ribera

1�636 - Dijous, 10-09-2009

Associacions i Entitats Veïns edifici Piscis

Primer sopar de veïns de l’Edifici Piscis

Divendres 28 d’agost, la Comunitat de Propietaris de l’Edifici Piscis de l’Avda. del Pont, va celebrar el primer sopar de final d’estiu a la placeta de davant de l’edifici. En aquest sopar hi van assistir un total de 36 veïns. La iniciativa va tenir molt èxit, doncs vam passar de les salutacions cordials entre veïns: “bon dia” , “bona tarda “, “ com esteu” ...., a passar una estona molt agradable, amb molta gresca, xerinola i conversa.

Esperem tornar a repetir aquesta iniciativa a l’estiu que ve, i agrair als organitzadors la seva tasca.

Sopar de veïns de

l'edifici Piscis

Organitzat per Viatges Vilà-Betriu, el dia 26 d'agost visitàrem el llac de Matamala (França). Vam visitar Puigcerdà, on dinàrem gaudint d'un magnífic arròs amb peus de porc. A la tarda, visita guiada a Organyà, quedant molt sorpresos dels bonics carrerons i portals d'aquest poble. Diada completa i ben aprofitada.

Sortides Club Sant Jordi

Sortida del Club Sant Jordi

1� 636 - Dijous, 10-09-2009

El jaciment iber

Fa uns anys el Centre d’Estudis Lacetans es va fixar en un camp de prop de la Codina de Madrona per a iniciar una excavació arqueològica que durà uns quants estius. El lloc pre-sentava indicis d’estructures, com una porta al mig de la paret del camp que demostrava que allí hi havia hagut un recinte. Per la banda de ponent, hi havia un petit turó com un castell emmurallat. Les excavacions van descobrir un poblat iber que calcularen que era del segle II aC. En aquests poblats sempre apareixen unes estructures que a penes s’alcen uns quants pams de terra. La raó és que els edificis estaven fets de tàpia, és a dir, de terra, llevat de la base que era de pedra per a resistir millor l’acció de l’aigua que inundava els carrers. Llavors, quan aquests poblats sofrien un enderroc, la terra cobria tot el poblat i es conreava, com si mai hi hagués hagut res. De vegades els sembrats deixen traslluir les estructures soterrades d’un poblat degut a les diferents tonalitats.

Indrets amb misteri (Solsonès) Jaume Clavé

El Castell de Miralles

La troballa del Castell de MirallesAl poblat se li posà el nom de Castell de Miralles, encara

que ja n’existeix un de molt important amb el mateix nom al Penedès. Diversos documents parlen de l’existència d’aquest castell que no se sabia on era, ja que només precisaven que s’esqueia prop de la Codina i, per tant, deuria ser aquest poblat conegut com el Camp dels Moros. De fet, n’hauria quedat me-mòria en la casa de pagès veïna, anomenada Castellana, que hauria indicat una partida de terra prop del Castell de Miralles. També el nom de Miralles li escauria bé perquè del castell estant, pendent d’excavar encara, s’albira molt país a tot volt, i Miralles sembla que vulgui dir miralls o pantalles des de les quals es feien senyals per a comunicar-se de dia.

Misteris que planegenAquest poblat, primer iber, després medieval, té una

llarga estructura rocosa a la part de ponent, com una muralla de grosses roques, talment un tren que va desencarrilar amb els seus vagons avui desballestats. Si s’observa bé, ens adonem

Poblat del Castell de Miralles

La serp, a l'esquerra, sembla reptar encara l'entorn del poblat.

La cua amb el cuny, no la van asclar

que es tracta d’una gran serpent megalítica, que ja hi seria molt abans del poblat iber. El camp era un lloc d’aplec per a rendir culte a l’enorme rèptil, de més de dos-cents metres, com es va fer en l’antiguitat arreu de la terra per implorar els poders de la serp. Era un lloc que imposava respecte i feia molta feresa de viure-hi. La gent en convertir-se al cristianisme van resoldre de matar la serp, però conservant l’estructura que feia de muralla i protegia del vent. Amb molt d’esforç la van esberlar de punta a punta a base de fer molts cunys a la roca i picant fort amb els malls. El cap de la serp, que s’enlairava horriblement, va servir per alçar-hi al damunt el petit castell. Qui va fer aquella serp? Doncs, els moros, els antics gegants, però sense necessitat d’arrossegar-hi les roques, les quals per altra part difícilment hi podien ser pel seu natural en un lloc tan estratègic. Més aviat, farien la serp a còpia de peces d’argamassa, que imitava la roca, com un nen quan treballa la plastilina. El nostre país estava ple de serpents megalítiques, un culte universal, que va minvar molt, però que, continuat en cercles secrets, no ha desaparegut mai del tot i que lògicament podria reviscolar-se en la mesura que van desapareixent els qui un dia li volien aixafar el cap.

1�636 - Dijous, 10-09-2009

Vicenç Santamaria, monjo de Montserrat i coordinador de les jornades

-Quin és l'objectiu d'aquest petit curs?No hi ha cap altra pretensió que donar a conèixer tota la

tradició litúrgica de la Pregària del Cor que l'església oriental ofereix a l'església llatina. És una tradició que estimo molt i que practico des que la vaig aprendre als 20 anys. La Pregària del Cor és una pregària que pots fer en qualsevol lloc i en qualsevol moment.

-Quins tallers o activitats heu fet al Miracle?S'han fet tres sessions principals de pregària, al matí, al

migdia i a la nit, a l'ermita de Sant Gabriel, prop del santuari del Miracle, on es fa tot un silenci, repetint amb el cor la pregària de Jesús.

Després també vam fer el diumenge al matí, una altra ma-nera de pregar, que és tot caminant: La pregària del peregrí.

El dissabte va ser el torn per la iniciació en la pregària al si de les celebracions. Vam tenir un taller per aprendre de manera senzilla el rosari que fan servir a la tradició oriental per fer la Pregària de Jesús, i on cada participant s'ha fet el seu propi rosari que es podia endur personalment. També hem tingut una sessió de cine amb la pel.lícula "Andrei Rubliov", d'Andrei Tarkovsky, sobre la vida del monjo iconògraf més important de Rússia. I el diumenge el curs es va cloure amb una audició comentada de la Pasqua Ortodoxa.

-Que té d'especial la pregària del Cor?És una pregària intimista, que el creient fa de forma

contínua, monològica i repetint el nom de Jesús. Per la seva con-cisió, es pot fer treballant, viatjant, o estant en qualsevol lloc. Al centrar-se en la repetició, permet tenir els pensaments controlats i adquirir la pau del cos.

El Miracle Ramon Estany

El Santuari del Miracle viu un cap de setmana dedicat a la pregària del cor

Unes vint-i-cinc persones han participat en la darrera activitat al santuari solsoní del Miracle que ha tingut lloc els dies 4, 5 i 6 de setembre portant per títol La Pregària del Cor, i que inclogué una celebració litúrgica en ritu bizantí a la qual hi van assistir un centenar de fidels. En aquesta ocasió, la pre-gària ha conduït un treball en silenci i tres breus ponències: La tradició de la Pregària del Cor, Què és un komboskínion? i La Pregària del Cor al si de les celebracions. També la projecció de la pel·lícula "Andrei Rubliov" (d'Andrei Tarkovsky) donà pas a fórum en grups.

A més, la jornada del dissabte 5 de setembre, acabà amb la Divina Litúrgia, en ritu bizantí, amb l'acompanyament del Cor Irini, sota la direcció de Josep Torras, i M. Teresa Garrigosa, solista, una eucaristia celebrada en català i eslau.

L'endemà, diumenge, s'ensenyà La Pregària del Pelegrí , i s'impartí una ponència així com un intercanvi d'experiències posades en comú en grup i, finalment, l'audició musical de l'obra "La Pasqua Ortodoxa", comentada per Josep Torras, que va cloure la sessió.

1� 636 - Dijous, 10-09-2009

Records Montserrat

Recull de records de la Festa Major de Solsona de l’any 1959

“Mireu com baden boca, / els vells i els infants,contemplant la ballada, / dels nostres gegants.

Que amb la dolça música, / de tants i tants anys;fa que oblidem, per sempre, / nostres desenganys.”

Benvolguts lectors del CELSONA, en l’escrit d’avui desgranaré uns quants records de la Festa Major de Solsona de l’any 1959, i és per això que l’he encapçalat amb uns versos que en Miquel Mª Flores i Flaquer publicà en la seva “Oda a Solsona” la Festa Major de l’any 1981, ja que parlen dels ge-gants que en aquells dies de setembre any rere any fan vibrar xics i grans.

És clar que, de fet, potser hauria de dir que l’any 1959 xics i grans vibraren més intensament en contemplar-los ballar, ja que aquella Festa Major de Solsona tingué l’honor d’es-trenar la nova parella de Gegants Vells, i una parella de Gegants petits que sols ballarien, però, fins l’any 1966.

El perquè d’aquests joiosos esdeveniments, l’explica molt bé el llibre de Jaume Cuadrench i Bertran -“Gegants i demés improperis” de Solsona-. Per tant, amb el desig de contar-vos-el tal com cal, tot seguit en transcriuré els fragments següents:

““Després dels Gegants de la Coronació, i vist el seu fracàs, per la Festa Major del 1959 s’estrena una nova pare-lla de Gegants Vells. La realització d’aquests nous gegants va ser promoguda per un grup de membres de la Vint-i-quatrena que van oferir la tasca a en Manel Casserras i Boix. En un principi, aquesta feina havia de consistir només a adaptar uns nous caps aprofitant els cossos dels de la Coronació, però al final es van fer gairebé nous del tot. Aquests gegants sí que

van ser de la complaença de tothom”.

“Per la mateixa Festa

Major del 1959, encarregats i pagats per l’Ajuntament, en Ma-nel Casserras va fer una parella de Gegants petits, que van ballar fins l’any 1966””.

Dit això, i gràcies al “Programa Oficial” que l’any 1959 l’Ajuntament de Solsona oferí als ciutadans, us podré parlar també dels actes d’aquelles “Magníficas Fiestas Civico-Religiosas en honor de la Virgen del Claustro” que se cele-braren. Ei!, no hi busqueu, però, els actes més tradicionals, ja que a fi i efecte d’alleugerir la contalla sols en transcriuré els que ara no hi són habituals, i els que ens aportin alguna informació interessant. Som-hi!:

“*LUNES, DÍA 7 DE SEMPTIEMBRE.12: En las Casas Consistoriales, Reparto de Bonos a los pobres,

1959, en Manel Casserras fa nous el Gegant i la Geganta Vella. En Pere Corominas platejà el casc i la cuirassa(...). (Foto, i fragment del peu de foto, llibre -“Gegants i demés improperis” de Solsona- (Jaume Cuadrench i Bertran)).

Any 1959, Placeta de Missa. En aquesta fotografia es poden veure el Gegant i la Geganta Vella nous, i els Gegants petits acabats d’estrenar. (Foto extreta del llibre -“Gegants i demés improperis” de Solsona- (Jaume Cuadrench i Bertran)).

Evolució del voliac de l’escut que serveix de cuirassa al pit del Gegant Vell -1917, 1940, 1956 i 1959- (llibre -“Gegants i demés improperis” de Solsona- (Jaume Cuadrench i Bertran).

1� 636 - Dijous, 10-09-2009

El temps va acompanyar aquesta activitat de la vigília de la Festa Major

Incrementa la participació a la Caminada popular al Vinyet de Solsona

La meitat dels participants opten pel recorregut llarg, de 18,5 quilòmetres

Amb el temps a favor, diumenge al matí 372 persones van participar a la dotzena Caminada popular al Vinyet de Solsona, una de les activitats prèvies de la Festa Ma-jor que permet descobrir racons poc transitats de la zona rural solsonina. D’aquesta manera, es va incrementar en més d’una trentena de caminants la xifra de l’edició passa-da. Aquesta convocatòria, organitzada per la regidoria de Cultura amb la col·laboració del Centre Excursionista del Solsonès, va aplegar un públic majoritàriament familiar i de totes les edats.

Aproximadament la meitat dels participants, 187, van optar per recórrer l’itinerari llarg, de 18,5 quilòmetres, que resseguia les capelles de les quatre partides, començant per Sant Bernat, fins a Sant Pere Màrtir –al parc de la Mare de la Font es va fer la parada per esmorzar–, Sant Honorat i Santa Llúcia. La resta van preferir el recorregut curt, de 10,5 quilòmetres.

Tot i allargar-se els itineraris respecte de l’any passat, enguany els caminants van escurçar el temps i a ¼ de 2 del migdia ja es tancava el darrer control. Entre les 8 i 2/4 de 9 del matí es va iniciar la caminada des de la plaça del Camp.

Els primers participants a arribar van fer-ho a 2/4 d’11 del matí, i els més àgils de l’opció llarga van tornar a la plaça del Camp pels volts de les 11. El gruix de caminants van arribar entre les 12 i 2/4 d’1. Tots es van endur una varietat de cactus d’obsequi.

En la mateixa trobada es va homenatjar Joan Ribera i Bella

Obrint els primers actes de la Festa Major de Solsona, el passat dissabte 5 de setembre i presentat per Ramon Gualdo, la presentadora de TV Laia i Núria Bonet, i diri-git per Josep Valls, la Trobada Internacional d’Acordionistes va oferir les actuacions entre altres dels Joves acordionistes de l’Àtic Taller Musical, Grup TERRA FERMA del Centre Co-marcal Lleidatà de Barcelona, El Rei de les cançons inèdites de pagès, Valentí Alsina, Jaume Espuga d’Organyà, l’es-pectacular Grup Folklòric Do Altominho d’Andorra, a més d’acordionistes andorrans, portuguesos, francesos, catalans i solsonins.

Un miler de persones omplen Sant Joan pels acordions

1�636 - Dijous, 10-09-2009

L’alcalde puja el teló de la Festa Major de Solsona destacant la voluntat d’arribar a

‘tots els estrats de la població’

El tro i la salutació de l’alcalde, Xavier Jounou, des del balcó consistorial, va donar el tret de sortida aquest migdia a la 356a edició de la Festa Major de Solsona. L’alcalde va destacar com un dels dos pilars de la celebració el seu patri-moni folklòric i el “generós bagatge secular, preservat i enri-quit constantment”. En aquest sentit, tot i remarcar el deure de l’Ajuntament, l’Agrupació de Geganters i la Confraria de la Mare de Déu del Claustre de vetllar “per preservar aquest tresor”, va posar de relleu el rol cabdal de la ciutadania per garantir la pervivència de l’esquema festiu, motiu pel qual “la nostra voluntat és que arribi a tots els estrats de la població”.

Davant d’un públic familiar que circumdava els gegants, el bou, la mulassa i el drac, just abans d’iniciar la primera cercavila de la Festa Major, Jounou va expressar que “aquest any sí que podem dir amb la boca ben ampla i el cor joiós que ja celebrem una Festa patrimonial d’interès nacional”, un fet que “ens ha d’enorgullir”. I és precisament el ves-sant del patrimoni folklòric que la Generalitat va considerar meritós de rebre aquest reconeixement. La principal novetat d’enguany, tal com ha destacat l’alcalde, és la recuperació dels mascles en les tronades, una fita per la qual “hem de felicitar la tasca de recerca i construcció duta a terme per l’Agrupació de Geganters i Jaume Cuadrench”.

Tot i això, l’alcalde va destacar també que l’altre pilar que sustenta la popularitat de la festa és la programació lúdica i cultural que es programa paral·lela a l’eix vertebrador més tradicional. Aquí Xavier Jounou va voler subratllar el paper del teixit associatiu, que organitza una multitud d’activitats.

També va ser inevitable en aquesta salutació fer al·lusió a la conjuntura econòmica actual i la seva repercussió en la Festa Major, ja que l’Ajuntament ha tingut “el repte d’inten-tar garantir la qualitat de la programació amb un pressupost

Jounou, pronunciant la salutació des del balcó consistorial

La imatgeria folklòrica ha protagonitzat la primera cercavila pel nucli antic

contingut. Però estem convençuts que aquests dies la ciutat us brindarà tots els ingredients necessaris per celebrar amb la intensitat que pertoca la nostra festa local”.

A continuació, la tronada a la plaça Major va marcar l’inici de les festes del Claustre. Una riuada de gent va acompanyar la cercavila de la imatgeria folklòrica, l’Or-questra Patinfanjàs i el pregoner pels carrers del nucli an-tic, fins passats 2/4 de 3 de la tarda. Els geganters s’han mostrat satisfets de la participació de la població en aquest primer acte del programa, tenint en compte que s’escau en dilluns i dia laborable per a molta gent.

El pregoner municipal anunciant la Festa

�0 636 - Dijous, 10-09-2009

Pares, mares, quitxalla, gent jove i gran als carrers i als balcons de la plaça Major i dels carrers del Castell i Sant Miquel. La Festa Major de Solsona ha repetit l’èxit de con-vocatòria d’edicions anteriors en els actes més tradicionals. Amb unes temperatures pròpies de ple estiu, centenars de persones van seguir la baixada de la comitiva des de la casa consistorial fins a la catedral i, pels volts del migdia, van fer petita la plaça Major per assistir a les danses de la imatgeria folklòrica. Han coincidit a remarcar l’elevada participació l’alcalde, Xavier Jounou, i el macip major dels geganters, Pere Cuadrench.

Així mateix, va aixecar força expectació el primer esclat dels mascles –element pirotècnic del segle XVII recuperat en-guany– com a colofó de la tronada. Precisament, un dels fets més singulars d’avui ha estat l’encesa de la regatera. Per donar relleu a la recuperació dels mascles, l’han encès a quatre bandes els representants dels tres estaments signants del protocol del folklore geganter, és a dir, l’alcalde, el presi-dent de la Confraria de la Mare de Déu del Claustre i el ma-cip major de l’Agrupació de Geganters, i Jaume Cuadrench, responsable de la recerca documental d’aquest element i del disseny de les peces que s’han estrenat.

Dimarts també ha tingut lloc la proclamació de la pubilla i les donzelles, just abans d’iniciar-se els ballets a la pla-

Ajuntament i geganters destaquen

l’elevada participació a la Festa Major

ça. Van rebre la banda Ariadna Serra, presentada pel Club Esportiu Arrels, com a pubilla, Aina Sala, de la Penya Bar-celonista de Solsona i Comarca, com a primera donzella, i Nahir Pérez, com a segona donzella.

Xavier Jounou s’ha mostrat satisfet de la resposta ciu-tadana a la programació de la Festa Major, tant en els ac-

�1636 - Dijous, 10-09-2009

tes tradicionals com en les propostes lúdiques i festives que completen el programa. A tall d’exemple, unes 700 perso-nes van congregar-se dilluns a la nit a la plaça de Sant Joan per escoltar el concert d’havaneres, i dimarts a la tarda el concert de l’Orquestra Cadaqués va reunir més de mig mi-ler de persones. També ha destacat la participació al Ral·li Fotogràfic, que ha estat de 35 persones, una xifra que s’in-crementa any rere any.

“Veure els carrers plens des de primera hora del matí és motivador” per als geganters, segons ha subratllat Pere Cu-adrench. El primer dia, ja es va respirar un bon ambient “i avui s’ha repetit amb escreix”, diu Cuadrench. Així mateix, ha remarcat el simbolisme de la primera tronada amb l’ús dels mascles.

�� 636 - Dijous, 10-09-2009

El Macip Major, Pere Cuadrench, va explicar que de pàgines web, ja n’havia tingut l’Agrupació, tot just quan va sorgir internet, i que van estar bé en el seu moment.

Ja més recentment, Cuadrench va recordar la col.laboració amb el por-tal Onsortir.cat, que els va cedir un es-pai per tenir un lloc i promoció del fet geganter a Solsona, però, finalment, aquest era un tema que s’arrossega-va, i “calia fer una pàgina web, disse-nyada amb una marca pròpia, en la línia que sempre ens ha agradat promocionar, que és la de crear un estil propi i genuí, tal com ho és la nostra tradició i els nostres elements folklòrics, i amb la web no volíem ser menys”.

Cuadrench va explicar que “de seguida ens vam posar a treballar amb l’Edgar Riu, que és qui ha portat tota la feina, des del disseny fins a l’arquitectura de la web”.

Després de felicitar tothom per la presència real a inter-net, Cuadrench va recordar que la pàgina tot just comença, i “entre tots hem de continuar aportant imatges i textos” en-cara que ja d’entrada es presenta amb un nivell de contin-guts i qualitat acceptables.

Cuadrench va subratllar que la pàgina web explica la història dels improperis i dels geganters, però que “té una part important que poc a poc ens ha anat sorprenent, que és la d’arxiu”. Finalment, va concloure que la informació de la web pot ser molt útil, “tant per a nosaltres els geganters, com per a la resta del col.lectiu geganter de Catalunya”

El dissenyador de la web, Edgar Riu, va explicar i comen-

Els geganters de Solsona estrenen webEl passat diumenge 6 de setembre, la terrassa de l’Hotel Sant Roc va acollir la presentació de la nova pàgina web de l’Agrupació de Geganters de Solsona.

A l’acte hi van assistir una cinquantena de socis geganters

El dissenyador de webs Edgar Riu ha fet la web dels geganters

tar els apartats, destacant que el dis-seny és elegant i com que els gegants són el més important, per aquest mo-tiu n’apareix un de diferent en cada pàgina a la banda del costat.

A la primera pàgina ens trobem una salutació, i des de dalt es pot anar als diferents apartats. Riu va su-bratllar també la facilitat de navega-ció, “a la informació més llunyana de la web has de fer com a molt quatre clics per arribar-hi”.

També va comentar els apar-tats que trobem: notícies, informació dels Gegants, que és l’Agrupació, història, orígens, destacant una menció especi-al per a dues persones molt importants pel folklore solsoní, Manel Casserras i Joan Roure.

Riu va afegir que els textos són molt explicatius i deta-llats, però sempre acompanyats amb fotografies, i destacà l’arxiu, en que podem trobar fotografies, videos, reculls de premsa i documents variats.

La web ha estat dissenyada pel solsoní Edgar Riu.

http://www.gegantersdesolsona.com

EXPOSICIÓ: ‘Entre la llum i la foscor’Sala Gris (C/ Sant Miquel, 9) - del 5 al 13 i 19 i 20 de setembre. “Entre la llum i la foscor” és el títol de la mostra del pintor Ramon-Àngel Davins.

��636 - Dijous, 10-09-2009

L'alcalde de Solsona parlant amb Ramon Felipó M. Eulàlia Rius ha estat la pendonista d'enguany Preparant els mascles de la Tronada

Uns 120 geganters van assistir al tradicional sopar de Festa Major

Portadors de l'àliga i aligonsLes pubilles de Solsona

�� 636 - Dijous, 10-09-2009

Sala d’exposicions Sant Jordi de Caixa de Catalunya - Fins al 13 de setembre

Els goigs són composicions poètiques de caire popular, que es dediquen a la Mare de Déu, a Crist o als sants. Es canten col·lectivament en el marc d’un acte religiós de cert relleu, com ara una missa de festa major, un aplec o bé una processó. La seva finalitat consisteix a donar gràcies pels béns rebuts, o bé demanar la salut física o espiritual de la comunitat.

La inauguració tingué lloc el dissabte 6 de setembre a les 12 del migdia a la sala d’exposicions Sant Jordi de Cai-xa Catalunya, amb una conferència sobre aquests textos a càrrec de Mn. Joan Clos. Organització: Gogistes Solsonins. Col·laboració: Caixa de Catalunya

Jaume Camps, president de Gogistes Solsonins

-Quants socis teniu a l’entitat?Som 172, i aquest any és el nostre desè aniversari. A més

de gent de Solsona, tenim socis d’arreu de Catalunya, fins i tot de València i de Palma de Mallorca.

-Per què aquesta exposició?Feia temps que teníem la intenció de fer-ne una i ara

hem aprofitat l’ocasió que celebrem els 10 anys, coincidint amb la Festa Major, per fer una petita mostra de diferents temes de goigs. Podíem haver optat per un tema monogrà-fic, com la Mare de Déu del Claustre, doncs ja hi ha prou material, però hem preferit fer una petita representació, en que hi hagi de tot una mica: hi ha els goigs antics, els dedi-cats a la Mare de Déu, a les santes, als sants i finalment els d’humor o profans. També tenim un petit espai dedicat als goigs editats per la nostra entitat, el primer, de Santa Llúcia, i el darrer d’aquest any, per Sant Cristòfol.

- I quants Goigs heu editat?Doncs en aquests 10 anys, n’hem fet 333.

-Es conserva bé la tradició dels Goigs?Més aviat es perd, perquè a l’hora de buscar aquests

textos, et trobes sense originals i de molts, només en queden les fotocòpies. Gràcies als col.leccionistes i les entitats es pot recuperar una mica. Jo, per exemple, quan vaig començar a col·leccionar-ne, en trobava anant a qualsevol capella, i, actualment, he de buscar el rector, o qui té les claus de la capella, perquè acostumen a estar tancades.

-Es pot dir que les associacions de gogistes juguen un paper important en la conservació dels Goigs?

Gairebé sí. I particularment, tinc més goigs que el Bisbat de Solsona suposo que no té. Si no és gràcies a col.leccionis-tes i entitats que es preocupen d’aquest tema, probablement molts s’haurien perdut. Aquí, a Solsona, tenim l’avantatge

Els goigs, entre la festa i la devocióExposició de diversos goigs de diferents èpoques i de diversos continguts

que durant molts anys els mossens van tenir cura de conser-var-los i per això han arribat fins al dia d’avui.

Però hi ha moltes parròquies i capelles que els conserven amb fotocòpies, i això no hauria de ser. Cal fer edicions no-ves d’impremta que dignifiquin aquests documents.

Mn. Joan Clos va explicar les característiques dels goigs

“El folklore solsoní”, acrílics i olis de Lurdes

SantamariaMostra dels diferents elements folklòrics de la Fes-

ta Major de Solsona. Fins al 13 de setembre, a la Sala cultural de l’Ajuntament La inauguració tingué lloc dissabte 5 a les 12 del migdia a la sala cultural de l’Ajuntament. Venda de punts de llibre i giclées dels diferents elements.

��636 - Dijous, 10-09-2009

Ja és tradició a la nostra comarca, avançar-nos a la cele-bració de l’Onze de Setembre amb l’Aplec Independentista del Castellvell en la vigília de la Diada. El dia 10 de setem-bre a les cinc de la tarda portarem l’estelada gegant des del passeig Pare Claret fins a l’emblemàtic Castellvell d’Olius i un cop a dalt solsonins i visitants podrem gaudir de la pre-sentació del llibre “Crònica de la independència”, que anirà a càrrec de la seva autora, la periodista i escriptora Patrícia Gabancho. El XVIIIè Aplec Independentista del Castellvell també comptarà amb la presència d’Enric Duran, activista social i protagonista d’una de les accions individuals d’in-submissió a la banca amb més projecció mediàtica. Aquests actes s’emmarquen dins de l’edició 2009 del Correllengua.

El XVIIIè Aplec Independentista del Castellvell, organitzat per l’Associació Cultural Casal Voliac i el Casal Popular La Fura i amb la col·laboració de l’Ajuntament de Solsona té previst cloure aquesta jornada lúdico-reivindicativa amb un concert gratuït que tindrà lloc a les 10 del vespre a la Plaça Sant Joan, on actuaran els grups Trempera i Escalivada.

Trempera és un jove grup del Pla del Bages format per mú-sics de Navàs, Sallent, Balsareny, Castellnou i Santpedor.

XVIIIè Aplec Independentista al Castellvell

Dijous, 10 de setembre de 2009

L’any 2007, endegaren un nou projecte musical ple de lle-tres reivindicatives i festives, sons estridents i esquizofrènics, ritmes enèrgics i imparables. Caracteritzats per l’empenta, l’entusiasme i un sentiment reivindicatiu en els seus direc-tes, els Trempera escampen el seu ska pels Països Catalans juntament amb altres grups com Pegatina, La Gossa Sorda, Belda i el Conjunt Badabadoc, o l’Orquestra Mitjanit.

Escalivada neix l’any 2003 a Lleida de la mà de músics formats a l’Orfeó i el Conservatori de Lleida, i el 2006 gra-va una maqueta, “5 de 7”. Actualment, el grup està format per músics de Lleida, Juneda, Vilafranca del Penedès i Igua-lada, i acaba de presentar ‘Brases’ (2009), el seu primer treball discogràfic. ‘Brases’ fusiona estils tan diversos com el rock, el folk o la cúmbia, i ha aconseguit perfilar una so-noritat pròpia. La recepta musical del grup és una curiosa mescla d’arrels folk amb música moderna, amb unes lletres que fugen dels tòpics però que tenen com a denominador comú l’alliberament nacional i social dels Països Catalans. Tot plegat, una proposta festiva per als amants de la gresca combativa.

Associació Cultural Voliac i Casal Popular La Fura

La Sala Francesca de Llobera del Consell Comarcal del Solsonès acull fins el 13 de setembre una panoràmica del gènere trobadoresc, d’Alemanya, Occitània i Catalunya, a través dels seus principals trobadors; amb mapes, retrats,

TROBADORS, TROUVÈRES MINNESÄNGER

“Els trobadors, precursors de la lírica europea”

textos il·lustratius i una petita col·lecció dels instruments musicals de l’època dels trobadors. L’exposició ha estat ela-borada i cedida pel CASAL D’EUROPA DE CATALUNYA, de Berga. L’acte d’inauguració va ser el diumenge 6 de setem-bre a les 8 del vespre.

Jaume Farguell, president del Casal Europa, va inaugurar l'exposició dels Trobadors

El jove acordionista Pol Solé va posar música a la inauguració

�� 636 - Dijous, 10-09-2009

Ball de bastons

Els cavallets

Els concerts omplen la Plaça de Sant Joan Els Trabucaires de Solsona han estrenat nou vestuari

��636 - Dijous, 10-09-2009

El dissabte a la tarda, la sala dels Sants Màrtirs, es va quedar petita amb el concert SOMsona Solidari, a càr-rec de músics de Solsona i comarca, organitzat pel SOM (Solsonès Obert al Món), amb el Patrocini de l’Ajuntament

El concert Solidari rep el suport de centenars de solsonins

Bluestime

Despertadors Atòmics

Ninyos

de Solsona i la col·laboració del Bisbat de Solsona i Club Caixa Catalunya Sant Jordi.

A la nit, a la sala Xelsa, SOMsona Solidari, va dur a l’es-cenari diversos grups de rock de Solsona i comarca.

Arç Blanc

Zoryiana Sorkatska i Eugeni Sorkatski

La Cobla Juvenil Ciutat de Solsona

�� 636 - Dijous, 10-09-2009

La plaça del Consell Comarcal es va omplir de públic per veure l’ASSAIG GENERAL dels ballets de Festa Major que organitza l’Agrupació de Geganters de Solsona

A la capella del Claustre, CANT DE LA SALVE, interpretat per l’Orfeó Nova Solsona i l’Escolania del Claustre. Presidí l’acte l’Excm. i Rvdm. Sr. Jaume Traserra i Cunillera, bisbe de Solsona

��636 - Dijous, 10-09-2009

A les 8 del vespre del divendres 4 de setembre, a la sala gòtica del Consell Comarcal del Solsonès, es va presentar el llibre Camí de l’infern, de Jordi Cardona, a càrrec d’Esther Miralles, geògrafa i membre del Centre d’Estudis Lacetans, amb la presència de l’autor del llibre.

A la plaça de Sant Joan, CONCERT D’HAVANERES amb el grup Barca de Mitjana

MISSA CONCELEBRADA, presidida per l’Excm. i Rvdm. Sr. Jaume Traserra i Cunillera, bisbe de Solsona, acompanyat pel capítol catedral i la resta de sacerdots. Hi assistiren els priors dels quatre castells: Sr. Carles Sunyer (Castellvell), Sr. Josep Duró (Lladurs), Sr. Joan Pallissa (Llobera) i Sr. Valentí Sala

A la plaça de Sant Joan, CONCERT JOVE amb Dept. i un artista convidat

A la plaça del Camp, BALL DE FESTA MAJOR amb l’Orquestra Cadaqués

INAUGURACIÓ de “l’Itinerari d’una memòria enfrontada”, exposició de fotografies d’Oriol Riart Arnalot. organitzat pel Centre d’Estudis Lacetans amb el suport del Memorial Democràtic, a l’Aula de Cultura de Caixa Penedès.

Capta dels Gegants

�0 636 - Dijous, 10-09-2009

Diada de dignitat

Vull creure que la Diada que ens disposem a viure esde-vindrà, en el futur més immediat, una jornada especial que marcarà el rumb del país els pròxims anys. Vull imaginar una data que, amb la perspectiva del temps, evoqui els dies en què les forces catalanistes de tradició democràtica i la societat civil van retrobar-se per iniciar plegats, de manera honesta, el camí que ha de conduir a la nació a una nova dimensió. Un recorregut que, per descomptat, ha de passar per renúncies i sacrificis partidistes en benefici dels país i que exigeix posar al dia valors com la generositat, la dignitat i el patriotisme.

Vull esperonar i convèncer a tothom que aquest camí existeix. De fet, no només hi és, sinó que no veig cap altre sender que ens pugui portar a assolir les cotes més altes de llibertat. La història de cada país l’escriu i la rescriu la seva gent, ningú més, i en aquest llarg camí la perseverança i la convicció acaben decidint sovint la sort final.

Aquest estiu estem vivint amb intensitat el debat de la futura sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut. Per tant, ens trobem en un d’aquests moments en què cal prendre consciència del què ens juguem i actuar en clau de país, amb sentit unitari, com una sola veu i sense esquerdes. Perquè, en el cas que s’anunciï una sentència que escapci l’Estatut o que l’interpreti a la baixa, la derrota final no ens l’infligirà cap tribunal ni l’Estat, sinó nosaltres matei-xos si no som capaços d’actuar amb sentit de país i de posar-nos d’acord en aquells límits que no estem dispo-sats a traspassar.

A aquestes alçades no cal dir que l’Estatut no és una llei orgànica més, també és la norma bàsica de funcionament de l’autogovern de Catalunya. I el que és inconcebible, i una burla a l’esperit democràtic i a la voluntat expressada pels catalans, és que un tribunal que té més de polític que judi-

cial, sotmès a tot tipus de pressions per controlar i menar el veredicte final, decideixi sobre l’Estatut, un text que ha estat avalat pel Consell Consultiu, aprovat pel Parlament i el Con-grés, i ratificat pel poble de Catalunya en referèndum. Per tant, només que la sentència del TC és desviï un mil·límetre del que vàrem decidir els catalans i les catalanes, qui real-ment tindrà un problema serà l’estament jurídic espanyol i el propi Estat, ja que trencaran l’equilibri fràgil, complex i difícil que al llarg dels anys ha marcat les relacions entre Catalunya i Espanya.

Els catalans, mentre, hem de preparar i construir la uni-tat política i cívica per a la defensa de l’autogovern i de la democràcia. No té cap sentit barallar-nos avui a Catalunya, tot i que el risc d’unes eleccions pugui temptar-nos a sucum-bir a la disputa. Els ciutadans no entendrien ni perdonarien que els partits posessin per davant els seus interessos als del país. Actuar d’aquesta manera, al marge de ser un error de magnitud, suposaria un gran descrèdit per la classe política, un més a afegir a una llarga llista.

Cada any, l’onze de setembre recordem els fets de 1714 i celebrem que continuem sent-hi amb la voluntat de maldar fins a esdevenir un país lliure. Vull creure que Catalunya serà el que vulguem i decidim els catalans, ningú més. És cert que a hores d’ara ens toca viure una situació difícil i complicada, però també ho és que ens trobem davant d’un moment històric que esdevé un repte. I només afrontant-lo plegats sabrem si estem disposats a iniciar aquest camí uni-tari en benefici del país, i també si amb la nostra generositat som dignes dels homes i les dones que al llarg de la història han dedicat la seva vida al servei del país.

Ernest Benach i Pascual President del Parlament de Catalunya

Solsona, una societat viva

Voldria amb aquestes ratlles donar les gràcies a totes aquelles entitats i persones de Solsona que, amb la seva constant dedicació, fan que any rera any es pugui fer la nos-tra Festa Major d’una manera més lluïda i amb una notable varietat d’ofertes culturals i esportives. Quan es repassa el programa d’actes, un s’adona de la quantitat d’esdeveni-ments que fan o ajuden a realitzar un ventall ample i ric, i això és impagable. Són el complement idoni dels actes ofici-als i dels que són la columna de la festa.

A voltes pot semblar que això ja ho han de fer, però no és ben bé així. Si una entitat o associació prepara una acte, una competició o exposició per aquests dies senyalats, és un més a més que fan perquè, a més de treballar per la seva entitat, es volen implicar i col·laborar a fer més sonada la festa, perquè s’estimen la ciutat i s’estimen la comarca.

Els qui venim del teixit associatiu, sabem prou bé com n’és a voltes de complicat tirar-les endavant. I com sovint pensem que des de les administracions no se’n té prou cura i acompanyament, que s’hauria de fer més. És un sentir que

jo també he copsat essent en juntes d’entitats, i és compren-sible i humà experimentar-ho d’aquesta manera.

No és el moment ara d’enumerar l’aportació municipal a les entitats de tot caire que tenim a casa. Aquí voldria, tan sols, expressar-vos des del vostre Ajuntament i en aquest moment indicat, l’agraïment que us tenim pel munt d’actes que feu i que ens ajudeu a fer, i el reconeixement pel constant afer de mantenir ben vives les vostres, les nostres, associaci-ons. I allargar aquest sentiment a aquell seguit de persones que també omplen sales d’exposicions per mostrar el seu tre-ball i el seu art, ajudant a fer encara més notable l’esdeveni-ment festiu. I per últim, a tots els treballadors i responsables municipals que s’esforcen per a que tot surti rodó.

Aquesta riquesa humana i associativa és tan o més im-portant que qualsevol titulació que ens puguin donar, i es-devé una característica patrimonial de tots els solsonins i solsonines. Per molts anys!

Xavier Jounou Alcalde de Solsona

�1636 - Dijous, 10-09-2009

Dijous 10 de setembre

Matí: A les 10, a la catedral, MISSA DE DIFUNTS

A les 10, XXX PUJADA CICLISTA AL PI DE LA TORREGASSA. Concentració i sortida a la carretera de Torà, davant del barri Josep Torregassa (Bar Graella)

A les 12, a la plaça Major, JOCS TRADICIONALS

Tarda: De les 3 a les 8 del vespre, XXVIII CONCURS DE PINTURA RÀPIDA sobre Solsona i el seu entorn

A les 5, a la plaça de Sant Joan, CONCERT DE COBLA a càrrec de La Principal de la Bisbal

A les 5, PUJADA AL CASTELLVELL amb l’estelada gegant

A 2/4 de 6, a la torre del Castellvell, ESTESA DE L’ESTELADA

Vespre: A 2/4 de 8, a la plaça Major, SARDANES a càrrec de la Cobla Juvenil Ciutat de Solsona i La Principal de la Bisbal

Nit: A les 10, a la plaça Major, concert amb Escalivada i Baratos

A les 11, a la plaça del Camp, BALL DE FESTA MAJOR amb La Principal de la Bisbal

Divendres, 11 de setembre. Diada Nacional de Catalunya

De les 9 a 2/4 de 2, XXVIII CONCURS DE PINTURA RÀPIDA sobre Solsona i el seu entorn.

A les 11 i fins a les 2, al passeig del Pare Claret, CASTELLS INFLABLES

D’11 a 2, a l’Ajuntament de Solsona, MATÍ DE PORTES OBERTES

Migdia: XVI TRACTORADA POPULAR DEL SOLSONÈS

A les 11, desfilada dels tractors per la ciutat i benedicció

De 12 a 3, al camp del Serra, TASTET de cargols a la llauna. Projecte solidari per ajudar a les comunitats claretianes de la Índia

A 2/4 d’1, davant de l’Ajuntament, l’ACTE COMMEMORA-TIU DE LA DIADA NACIONAL DE CATALUNYA.

Salutació de l’Il.lm. Sr. Xavier Joaunou i Bajo, alcalde de Solsona i parlament del Sr. Rafael Pérez Cabanes. Tot se-guit, actuació musical de l’Orfeó Nova Solsona i, finalment el cant d’Els Segadors. Tot seguit, actuació de la Colla Cas-tellera Salats de Súria.

A 2/4 de 3, a la plaça del Camp, DINAR POPULAR DE LA TRACTORADA. Després de dinar, CONCURS DE BOTIFARRA per municipis

Tarda: A les 6, a la plaça Major, SARDANES a càrrec de la Cobla Juvenil Ciutat de Solsona

A 2/4 de 8 del vespre:

Recepció oficial al Solsonès a la plaça del Consell ComarcalActe institucional amb motiu de la DiadaInterpretació del cant d’Els Segadors a càrrec de l’Orfeó Nova Solsona

Cargolada Solidàriaal Camp del Serra el dia 11 de setembre

de 12 a 15 del migdia

L’associació Solidària Petjades organitza una Cargolada Solidària al Camp del Serra el dia 11 de setembre de 12 a 15 del migdia.

Consistirà a fer un tastet de cargols cuinats a la llauna. Els diners recollits aniran destinats a col·laborar en un dels projectes que els Claretians tenen destinats a la zona de Ka-ramathur, població del sud de l’Índia, districte de Madurai, dins l’estat de Tamil Nadu.

Els projectes encetats fins l’actualitat són la recollida de medicaments per al Medical Care Center, recollida de di-ners per a l’adquisició de material informàtic i la compra de bancs i pupitres per al St. Claret Primary School.

Esperem la col·laboració de tots els solsonins i solsoni-nes, i us desitgem bona Festa Major.

L’associació Solidària Petjades

Sense Porrer

Aquesta Festa Major, malgrat que s’ha recuperat un element de la festa, els Mascles, malauradament hem de comentar que per motius personals, el noi que feia el paper de Porrer ha hagut de plegar, i l’ajuntament no ha tingut temps per trobar un substitut. De manera que aquesta Festa Major s’ha perdut la imatge tradicional del Porrer rebent les autoritats a la Catedral.

Horari equivocat

L’alcalde de Solsona va ser víctima d’un malentès en l’horari d’una exposició. Explica que anava decidit cap a la inauguració de l’exposició dels Goigs, el diumenge a les 7 de la tarda, i es va trobar que ja l’havien inaugurat a les 12 del migdia. El cas és que hi havia un error al programa que indicava el diumenge a les 7 de la tarda, quan realment havia de ser al migdia.

�� 636 - Dijous, 10-09-2009

Els Geganters posen a la venda cava, samarretes i altres productes per la Festa Major

L’Agrupació de Geganters ha realitzat, juntament amb l’Associació de Col·leccionistes de Plaques del Solsonès, dues plaques de cava que es podran acon-seguir amb la compra dels lots d’ampolles de cava que es vendran durant aquesta Festa Major. A més, els Geganters de Solsona també posen a la venda samarretes amb el disseny de la firma kukuxumusu, encenedors exclusius per a encendre fuets, i el DVD que conté l’audiovisual realitzat l’any passat en motiu dels 25 anys de la firma del Protocol del Folklore Geganter de Solsona. Tots aquests productes es poden adquirir al Punt d’Informació de la Festa Major, situat a l’Oficina del Nucli Antic de l’Ajuntament a la plaça Major.

Edició: Celsona Informació - Disseny i maquetació: Kiko MontillaFoto portada: Kiko Montilla - Fotos: Ramon Estany, Ajuntament de Solsona, Lluís Closa, Laura Mujal, Kiko Montilla, Marc Muntada

Textos: Servei de Premsa de l’Ajuntament de Solsona, Agrupació de Geganters, Ramon Estany

Concert de la polifònica de Puig-reigDivendres 11 a les 10 del vespre a la plaça de Sant Joan

La constància i exigència en el treball ha portat la Polifò-nica de Puig-reig a ser una de les corals més importants de Catalunya. Va néixer l’any 1968 com a Coral Joventut Sar-danista, provinent de la colla sardanista del mateix nom, fins que el 1987 va adoptar el nom de Polifònica de Puig-reig. Des de 1969, Ramon Noguera n’és el director.

Des de la seva creació fins a l’actualitat, la Polifònica de Puig-reig ha dut a terme una trajectòria de creixent activitat musical que l’ha portat a actuar arreu de Catalunya, a la majoria de països europeus i també a Israel, Mèxic, Filipi-nes, Veneçuela, Estats Units, Canadà, Singapur, Malàisia, Colòmbia, Equador i Perú. L’any 1992 va acompanyar el President de la Generalitat de Catalunya en un viatge oficial a l’Argentina i Xile.

La Coral ha estat també un dels artífexs del Festival In-ternacional de Cant Coral Catalunya Centre, que es realitza cada setembre des de 1980. Entre els seus reconeixements, destaca la Creu de Sant Jordi, que li atorgà la Generalitat de Catalunya el 1993 amb motiu del seu 25è aniversari.

Escalivada i BaratosDijous 10 a les 10 de la nit a la plaça Major

El grup Escalivada presenta Brases, un disc promocional amb vuit temes que fusionen estils tan diversos com el rock, el folk o la cúmbia, i que ha aconseguit perfilar una sono-ritat pròpia. Aquest treball ha comptat amb la col·laboració de la cantautora i excantant del grup, Meritxell Gené.

Skalivada va néixer l’any 2003 a Lleida de la mà de mú-sics formats a l’Orfeó i al Conservatori de Lleida, i el 2006 va gravar una maqueta, 5 de 7. Actualment, el grup està format per músics de Lleida, Juneda, Vilafranca del Penedès i Igualada, i acaba de presentar Brases (2009), el seu primer treball discogràfic. Aquesta evolució també s’ha traduït en un petit canvi en el seu nom: de Skalivada a Escalivada.

Baratos es van crear el juliol del 2006 amb la intenció de tocar les cançons que més els agradaven de grups ja professionals i que no podien gaudir més enllà d’anar a un concert o escoltar-les en CD. Des de Skatalà, Dr. Calypso i Skalariak, passant pels Pilseners, The Specials, Toots&the Maytals i molts d’altres, volen tocar ska de veritat coneixent-ne els seus orígens i fent gaudir el públic.

A partir d’aquesta idea van anar construint el grup ac-tual, format per nou components. El nom de la formació va sorgir a partir de la mítica cançó d’Skatalà anomenada Barato (paraula que van afegir al seu vocabulari baratil).

Baratos

Escalivada

��636 - Dijous, 10-09-2009

Records Montserrat

por el M.I.Ayuntamiento.18.30: Maitines y Laudes Solemnes en la S. I. Catedral Ba-sílica.21,15: Inauguración de la exposición de cuadros del gran pintor solsonense D. Ramón Vilamosa, en los salones del “Trasatlán-tico cinema”, con asistencia de las Autoridades(...).Seguidamente, en la Biblioteca de la Caja de Pensiones, inau-guración de la exposición de “Goigs” estampados a mano por Don Ricardo Vives Sabaté(...).22,30: Audición de Sardanas en la Plaza Mayor, por la cobla “Diamant Club”.

*MARTES, DIA 8 DE SEPTIEMBRE:9,45: (...)Misa Pontifical que oficiará el Excmo. y Rvmo. Sr. Obispo, Dr. Don Vicente Enrique y Tarancón. Predicará el Rvdo. D. Luis Grifell Vilá. La Capilla de Música de la Catedral interpretará la “Misa de angelis” a 3 v. i. de J. Valdés. En el ofertorio “Regina Mundi” a 4 v. i. de L. Iruarrízaga C. M. F.Seguidamente, en el Salón de Sesiones de las Casas consisto-riales, será inaugurada la Exposición de fotografía Artística, patrocinada por el M. I. Ayuntamiento con la colaboración de “Foto-club” de Manresa.Se inaugurará también el I Concurso de Fotografías sobre temas locales de libre participación.13.-: (…)Audición de Sardanas EN LA Plaza Mayor, por la cobla “Diamant Club”.18: (...)Solemne Procesión por las principales calles de la ciudad, llevando la sagrada imagen de nuestra Patrona. En la Plaza Mayor se cantará el motete “Ave María”, a 4 v. i. de Victoria.Será pendonista el señor D. José Tarrés Augé de la Vinticu-atrena de Ntra. Sra. del Claustro.

*MIERCOLES, DIA 9 DE SEPTIEMBRE:9,45: (...)Oficio Pontifical que celebrará su Excia. Rvdma. Con la misma solemnidad que el día anterior. El panegírico de la

Virgen del Claustro, a cargo del mismo orador sagrado (...).15,30: Concierto de música moderna por la orquesta “Apolo” de Barcelona.17: Interesante Partido de Futbol copa M. I. Ayuntamiento.

*JUEVES, DIA 10 DE SEPTIEMBRE:12: Interesante Carrera Ciclista para todas categorías,

de Solsona al Pantano de San Pons y regreso. Numerosos e interesantes trofeos y obsequios para cada categoría.

15,30: Concierto de Música Clásica por la orquesta “Selección” de Granollers (21 profesores).

17: II Festival Motorista. “Biela-Club Manresa” pre-sentará el gran espectáculo Moto-Rodeo en el campo de futbol. Humor, peligro y emoción serán sus características.

*VIERNES, DIA 11 DE SEPTIEMBRE:Sardanas en el pintoresco parque de la “Mare de la

Font”, con elevación de globos y fuegos japoneses, con sus correspondientes golosinas para obsequiar a los pequeños concurrentes.”

Bé, acabada ja la transcripció d’alguns dels actes que l’any 1959 anuncià el “Programa Oficial de la Fiesta Mayor”. He de dir que no hi he pogut anotar res de “las funciones de baile en el entoldado”, perquè foren anunciades en un programa a part, del qual us copiaré el següent:

“*DIA 8 – 7 Tarde: PRIMER BAILE presentación de la OR-QUESTA APOLO de Barcelona con la colaboración extra-ordinaria del Maestro Bou que después de una gira de 4 años por AMERICA, se ha incorporado a la referida ORQUESTA compuesta por 12 profesores. -SENSACIONAL ACONTECIMIENTO- Presentación del DIVO de la canción moderna y ganador del primer festival de música ligera en BENIDORM -Juanito Segarra-. -11 Noche: EXTRAORDINARIO BAILE con la ORQUESTA

Any 1959, portada del programa de la Festa Major de Solsona. La fotografia que l’il•lustra i és anunciada així: “Casa Consistorial vista desde la calle Girabaldes”.

Cobla Diamant Club. D’esquerra a dreta, dempeus: Joan Roure, Joan Algué, Joaquim Capdevila, Pepito Colilles, Josep Rafart, Josep M. Pensí, i Ramon Guitart. Asseguts: Josep M. Roure, Ernest Cardona, Josep Colilles, Ramon Camps, i Joan Solé. (foto, i noms dels músics, llibre -Solsonins- (Narcís Clotet)).

�� 636 - Dijous, 10-09-2009

APOLO actuando también como despedida del distinguido público el gran actor de la Radio -Juanito Segarra-. *DIA 9 - A las 6. BAILE DE TARDE. -11 NOCHE. Primer BAILE DE GALA y presentación por EDA de BARCELONA con la colaboración de las más impor-tantes firmas del arte del bien vestir femenino, lo nunca visto en Solsona. -GRAN DESFILE DE MODELOS- Dicho desfile se compondrá de dos exhibiciones: Trajes de tarde, Cocktail, Ski y Noche ¡SEÑORA! No deje de admirar este derroche de fantasía y elegancia ¡SEÑORITA! Admira esta fantástica realidad que te ofrecemos con delicadeza, en una noche de ensueño, que recordarás siempre. Este espectáculo podrá ser presenciado por toda clase de público y edades por ser completamente moral.

*DIA 10 –(...) ORQUESTA ESPAÑOLA -Selección de Granollers- compuesta por 21 profesores, bajo la dirección del Maestro José M.ª Ruera promotor y alma de este formidable conjunto musical. A las 6. último BAILE DE TARDE, por la ya mencionada ORQUESTA.-11 NOCHE -BAILE DE GALA Y FIN DE FIESTA- por la ORQUESTA SELECCION la que nos deleitará con un escogido repertorio de bailes Ochocentistas y de actualidad”.

Manoi!, quines “funciones de baile” més lluïdes tingué la Festa Major l’any 1959, eh?. Les parelles com hi degueren gaudir d’una proximitat càlida i romàntica mentre ballaven al ritme de la música de cançons que parlaven de la vida, de l’amor i del

Records Montserrat

Full del programa de les sessions de ball de la Festa Major de Solsona de l’any 1959. (ACS).

desamor, del plaer i del patiment que acompanya la passió...De tot allò, però, ja en fa cinquanta anys! I ara, com que

tot el que comença s’acaba, em toca dir-vos “Vet aquí un gat, i vet aquí un gos, i vet aquí que el recull de records de la Festa Major de l’any 1959 ja s’ha fos”.

Amb el desig que hagueu gaudit llegint-lo, i que passeu una BONA FESTA MAJOR DE SOLSONA!!!, us dic fins aviat amb un altre petit fragment de l’Oda a Solsona.

“Perquè avui a Solsona, / tothom surt al carrer.

I la música sona. / I el sol, és serè.Tots “Bona Festa”, es donen. / I fins l’any que ve”.

��636 - Dijous, 10-09-2009

Associacions i Entitats Sol del Solsonès

Jo també he caminat amb el Sol del Solsonès

El passat dia 30 d’agost vam realitzar la VII Caminada Popular al Castellvell com ja és tradició

Es van realitzar les inscripcions al passeig Pare Claret i tot seguit va començar la pujada al Castellvell cap a les 10:30 aproximadament. Va haver-hi gran participació de petits i grans, gaudint d’un bon dia, i amb il·lusió van completar tots la pujada en solidaritat al Sol del Solsonès.

En arribar van poder gaudir del típic esmorzar sota l’om-bra dels cuidats arbres del Castell. Tot seguit es van entregar els premis de mans del regidor de l’Ajuntament de Solsona, David Rodríguez, i del President del Sol del Solsonès, Enric Serra.

Volem donar el nostre més sincer agraïment a tots els participants i als col·laboradors de la caminada pels trofeus i esmorzar: Consell Comarcal, Ajuntament de Solsona, Fruites Taribó, Begudes Delfí, Caixa de Sabadell, Caixa Manresa i la Caixa de Pensions.

No drogues, no alcohol, no tabaquisme, conduir amb prudència. Amb fe i esperança us esperem l’any vinent!!!

La generositat de la Vall de LordEl passat 1 de setembre vam rebre al Sol la visita d’una

comissió del club de jubilats de l’Arcada de la Vall de Lord, Ramon Sala i la seva sra., Maria, i Jaume Canals i la seva sra. Maria per fer recompte dels guanys fets en la I Nit Literària i Musical de la Vall de Lord.

Va ser una tarda molt emotiva on el Sol els va fer entrega d’un àlbum amb el recull de fotografies de la Nit Literària.

Estem molt satisfets i agraïts per la recaptació obtinguda, que ha ascendit a 1.675 euros entre la venda d’entrades i les col-laboracions. Volem donar una vegada més el nostre reconeixe-ment a totes les persones que han participat a la Nit Literària de la Vall de Lord. Confiem poder-la disfrutar l’any vinent!!!!

�� 636 - Dijous, 10-09-2009

FESTES I FIRES

Cartellera

PORTES OBERTES

VARIS

Arrossada popularDivendres, 11 de setembreA les 14 h. a la Pl. de les Eres de Sant Llorenç de Morunys.

Festa de la Mare de Déu del RemeiDiumenge 13 de setembreA les 11.30 h, Missa al Castellvell.

Festa Major de PinósDissabte, 19 de setembre, sopar i ball de nit.Diumenge, 20 de setembre, missa a les 12 h. i ball de fi de festa.

Festa Major de Montraveta (Llobera)Diumenge 20 de setembreA les 12 h. Missa i benedicció del pa a la capella. A les 17 H., ball amb Tryfàsic.

Fira de la Torregassa (Olius)Diumenge, 20 de setembreAl matí, mostra del procés de fabricació del pa. A la tarda, joc de bitlles i campi-onat de botifarra.

Renovació de la senyeraDivendres, 11 de setembreAl matí, a la Creu del Codó (Guixers)

Portes obertes a l'Ajuntament de SolsonaDivendres, 11 de setembreDe 12 a 14 hores.

Portes Obertes al Pou de gel de SolsonaDissabte 26 i diumenge 27 de setembre, d'11 a 13 h i de 17 a 19h.

LECTURA - LITERATURA

Trobada del grup de lectura de l'Associació de dones del SolsonèsEl dimarts 15 de setembre a les 8 del vespre, trobada del grup de lectura de l'Associació de dones del Solsonès al Centre Tecnològic (seminari) per parlar del llibre País íntim, de l'escriptora Maria Barbal.

Col·loqui literari19 de setembre, a les 7 de la tardaSala Cultura l de l'Ajuntament de SolsonaL'escriptora Maria Barbal parlarà sobre la seva novel.la "País Íntim", organitzat per l'Associació de Dones del Solsonès i el SIAD

TEATRE

“Ens ha caigut la Sogra!”12 de setembre a les 22hPlaça de la Reguereta (Oliana)

26 de setembre a les 18h - Freixinet

Cultural MonegalCicle de Concerts de tardor19 de setembre, a les 6 de la tardaHotel Restaurant Monegal de Sant Llorenç de Morunys“L’Òpera en veu de tenor”: Roger Padullés (tenor), Montserrat Pujol (piano), i Jaume Radigales (guió i presentació)

Roger MasDiumenge 13 de setembrePub Sputnik (Estrena Banda Elèctrica)Presentació de la banda de directe pel 2010 i avançament d’algunes de les can-çons que s’inclouran al pròxim treball discogràfic. Entrades limitades, venda anticipada al mateix Sputnik.

CONCERTS

Educació L'equip educatiu de la llar d'infants pública “El Pi"

El dia 4 de setembre vam iniciar a l´escola l´activitat educativa després de passar un estiu ben calorós.

Enguany la matriculació ha estat molt positiva i ens alegrem de tenir l escola plena per aquest nou curs que hem començat. Ens agrada saber que el nostre projecte té una con-tinuïtat i que les famílies que s´han matriculat confien en la nostra tasca educativa.

Iniciem el període d adaptació i aquests dies són bàsics per la resta del curs. A l escola fem l adaptació progressiva i això permet a les famílies poder adequar l estada del seu fill/a a l escola en relació amb ells pel que fa a dies i hores.

Aquest primer dia ha estat emocionant per moltes famí-lies i molts infants.

És per això que hem volgut guardar imatges d´instants

El primer dia a la llar d´infants "El Pi"

La tutora i les famílies fent l’adaptació progressiva

que engloben molt més que una acció perquè van acompa-nyats de vincles i sentiments entre pares i fills...

��636 - Dijous, 10-09-2009

Música Ramon Estany

El Cicle Orgues de Ponent i del Pirineu arribarà a Sant Llorenç de MorunysEl cicle Orgues de Ponent i del Pirineu oferirà 15 concerts pel territori

S’iniciarà el 8 de setembre a Verdú i finalitzarà el 28 de desembre a Vielha e Mijaran.

El director de l'Institut d'Estudis Ilerdencs, Joan J. Busqueta, i Miquel Gonzàlez, president de l'Associació d'Amics de l'Orgue de les Comarques de Lleida, han pre-sentat a l’IEI el programa del XIè Festival d’Orgues de Ponent i del Pirineu 2009 XIè Festival Internacional de Tardor 2009.

Aquest any s'han programat 15 concerts d'orgue repartits per 14 poblacions i interpretats per músics tant de Catalunya com d’altres àmbits. El cicle inclou actuacions a Verdú, La Pobla de Cérvoles, Sant Llorenç de Morunys, Cervera, Tremp, Lleida, Bellpuig, Les Borges Blanques, Torres de Segre, La Pobla de Segur, Puigcerdà, La Seu d’Urgell, Tàrrega i Vielha.

En la present edició el festival continuarà oferint con-certs d'orgue sol, cant i orgue, trio de corda i orgue, trompa i orgue, o violí amb flauta de bec i orgue. L’objectiu de la programació és valorar aquest instrument tant en solitari com amb acompanyament.

El festival s'organitza gràcies a la col·laboració dels ajuntaments, la Diputació de Lleida, l'Institut d'Estudis Iler-dencs, Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació i "la Caixa".

El director de l'Institut d'Estudis Ilerdencs, Joan J. Busqueta, i Miquel Gonzàlez, president de l'Associació d'Amics de l'Orgue de les Comarques de Lleida

Actuació a Sant Llorenç de MorunysEsglésia Parroquial de Sant LlorençDissabte, 12 de setembre. 18.30 hores

Luis Dalda, orgue

Associacions i Entitats Josep Pujol. President del RCS

Rotary Club de Solsona ajuda a les Catecolònies

El passat dia 3 d’agost la junta del Rotary Club de Solsona es va reunir a la seu del Bisbat de Solsona amb en Mossèn Xavier Novells, responsable de l’organització de les Catecolònies 2009, promogudes pel Bisbat de Solsona.

Novells va agrair l’ajuda rebuda, i informà de les activitats que porten a terme a l’acampada de les Catecolònies. Aquesta ajuda està destinada a un grup de joves de la comarca del Solsonès els quals han pogut gaudir d’uns dies de colònies.

Josep Pujol, president de Rotary Club Solsona, va destacar que l’entitat ha portat a terme una diversitat d’ajudes adaptades a les necessitats actuals enfront de la situació de crisi econòmica.

Recentment també s’han entregat lots d’aliments i medica-ments a famílies d’alt risc de necessitat.

Ràdio Solsona FM

Comença a arrencar la temporada de Solsona FM

La programació regular de l’emissora municipal de Solsona s’enceta la setmana vinent amb el retorn de tres clàssics de la graella. De dilluns a divendres a la 1 en punt del migdia, es podran sentir els consells per a una vida saludable de Salut amb Creu Roja. Com sempre, ens els portaran les dues voluntàries de Creu Roja del Solsonès Montserrat Riu i Laura Vicens. Un altre espai diari que recupera les emissions habituals és El Rebost dels Contes. Cada setmana, una persona ens narrarà contes clàssics, d’arreu del món o els més recents. El Rebost dels Contes s’emetrà de dilluns a divendres a 2/4 de 9 del vespre i la repetició de totes les narraci-ons, dissabte a les 11 del matí. I divendres, el berguedà Cesc Martí torna a les ones de Solsona FM amb Nova Orleans-Solsona, en una estona. Les vetllades de jazz seran el divendres i el diumen-ge a 2/4 d’11 de la nit al 107.5 de la FM. També podeu seguir la programació en directe i descarregar-vos els últims programes a www.solsonafm.cat.

�� 636 - Dijous, 10-09-2009

Parròquia Ramon Estany

BUSAFesta de Santes Creus a Guilanyà.Diumenge que ve, 13 de setembre.Missa a 2/4 d’1.

CASTELLVELLFesta Major.Diumenge vinent, 13 de setembre, a 2/4 de 12Missa i cant dels goigs de la Mare de Déu del Remei.

LA CORRIUSantuari de la Mare de Déu de Puig-Aguilar.Diumenge que ve, 13 de setembre.A les 12, Missa i benedicció del pa.

LINYAFesta de Santa Constança.Dissabte vinent, 12 de setembre, a les 8 del vespre.Missa en honor de santa Constança, que té la imatge a l’església parroquial.

SANT JUST-JOVALCatequesi: Canvi de programació. Per petició dels pares, la catequesi del 2n.Curs de Primera Comunió serà el mateix dia i hora que la feien l’any passat: Dilluns, a les 7 La del 1er. Curs de Primera Comunió serà el divendres a les 7.

SOLSONADijous, dia 10A les 10 del matí, a la Catedral.Missa concelebrada en sufragi dels difunts de la Ciutat.

12 de setembreA 2/4 de 6 de la tarda.A la Catedral de Solsona, Ordenació diaconal de Lluís Cañadilla i Serrano.

26 de setembreAl Seminari de Solsona.Trobada general de catequistes amb motiu de la presentació del nou Catecisme.

23 de setembreAl Seminari de Solsona.5a Trobada diocesana de Vida Creixent.

Laus Perennis celebra la seva festa anyalL'associació de lloança perpètua a la Mare de Déu del Claustre celebra aquest diumenge 13 de setembre la seva festa anyal

El programa s'iniciarà a les 9 del matí amb una Missa per a les associades a la capella del Claustre amb homilia pel Reverend Director de l'Associació Mn. Josep Torres Segura. A continuació, tindrà lloc una trobada amb esmorzar.

A 2/4 de 7 de la tarda, se celebrarà la Funció So-lemne a la mateixa capella i besamans.

Moviment d'associades durant l'any 2009

Baixes. Per defunció.Montserrat Cantó Folch. Pepita Aldabó Mallol. Antònia Viladrich Viladomat. Maria Colilles Segués. Teresa Mose-lla Valls. Teresina Gangolells Garriga. Maria Espuga Sala. Joana Riart Algué i Carme Torregassa Vidal.

Altes:Maria Venque Vendrell, Meritxell Estany Subirà, Maria Ramon Costa, M. Carme Grifell Caelles, Teresina Mujal Sarri, Dolors Pujol Mujal, Angela M. Pujol Mujal, Teresa González Pujol, M. Claustre Solé Clotet, laia Rodríguez Viladrich, maria Garriga Viladrich, Rut Selva Casals i Anna Vila Barrera.

Divendres, 11 Beat Bonaventura Gran. Sant Protus i sant Jacint; santa Teodora Alexandrina.

Dissabte, 12 El Nom de Maria; Mare de Déu de Lluc, pa-trona de Mallorca, i altres advocacions; sant Guiu, pelegrí; beat Miró.

Diumenge, 13 Sant Joan Crisòstom. Sant Felipare de santa Eugènia.

Dilluns, 14 Exaltació de la Santa Creu, titular de la catedral de Barcelona. Sant Crescenci; santa Ròsula.

Dimarts, 15 Mare de Déu dels Dolors. Sant Nicomedes; santa Caterina de Gènova.

Dimecres, 16 Sant Corneli i sant Cebrià. Santa Edita; beat Víctor III.

Dijous, 17 Sant Robert Bel·larmino. Dedicació de la cate-dral de Vic (1803; sant Pere d’Arbuès. Santa Coloma; santa Ariadna.

Els Sants de la Setmana

��636 - Dijous, 10-09-2009

Tot plegat no és més que un joc

No puc evitar un somrísmirant les fotografiesde famoses senyories

fent de fitxa d’un parxís.Profetitzo amb desencísque les contràries follies

de tants “vips” ens duran diesmalastrucs, pel meu país.Cansat de mirar, el primer

propòsit que se m’acut,és ben segur el que no toca...

Vull donar volta al tauler,no ho faig, veig com l’Estatutse’l juguen al joc de L’Oca.

Reaccions per la sentènciadel TC....Quanta paciència!

Poesia Josep Maria Poblet

Frases, mots i punts i comes

Ens vexen, amb insolència,ben atiats pels odis vellsque nien en sos budells.

Ara, en Bono, amb prepotènciaveda al Congrés la presència de tres idiomes molt bells...Ni un sol mot. Fora rampellsde vips amb altre apetència!

Al Congrés, el Català,l’Eusquera, el Gallec, talment,

ja no veuran més el sol.Allí sols hi lluirà,

el més caspós i excloentNacionalismo Español.

Qui neda en l’esquifidesa no pot fruir de la bellesadels més variats idiomes...

Frases, mots, i punts i comes...

Opinió Joaquim Santaulària i Masanés

Rèplica de Joaquim Santaulària Masanés, a Xavier Palà Buscart

Val la pena reflexionar com es comporta la gent del municipi de Pinós? o, les persones que creuen que l'estimen més? Qui són aquestes persones?

Crec que un servidor, pot opinar per experiència. Quan vaig assumir, quasi forçat, la presidència de la Corporació Municipal, vaig actuar com he fet sempre, quan he assumit una responsabilitat i, en aquest cas pel municipi de Pinós. La primera sorpresa va ser quan varen dir-me que faltava aigua, llum, carreteres... i també promoure activitats per millorar l'economia del municipi. Tot això ho vaig posar en marxa. Però això va causar un trastorn a totes aquelles persones que no volien una bona economia pel nostre municipi; i varen fer totes les acusacions, i algunes amenaces, perquè es paralitzés tota aquella estructura que ja estava molt avançada. ¿Seria possible que estimessin tant a Convergència i Unió, i pensessin que les inversions de Pinós, poguessin malbaratar el Govern?

El fet és que anant de casa en casa varen convèncer una majoria perquè jo no continués. Es comprèn el que volien per-què durant els vuit anys que varen dirigir ells l'Ajuntament, no varen fer més que destruir part del que s'havia fet abans. I jo mateix els felicito: Perquè durant aquells anys, no va haver-hi cap queixa: Als que donaven suport a aquella Corporació els feia vergonya de queixar-se; i els que no hi estaven d'acord eren persones de pau.

-Tot això s'ha acabat-

Han passat 27 mesos amb una nova Corporació. -Ja s'ha acabat la Pau- Tot el que proposa el nou Batlle està mal fet: i més encara, si en alguna cosa del

que es fa al municipi s'hi inclouen les nostres finques, no vulgueu pas saber el que s'alarma, per aquestes persones que només els agrada distorsionar. Crec que consideren que un Batlle que treballi pel progrés del municipi és un criminal.

No fa gaire temps que un sr. de Pinós, en aquesta revista va fer un escrit en aquest sentit: I ara el 26 d'agost en la mateixa revista, ha tornat a repetir. En l'escrit anterior es considerava molt po-derós, perquè considerava arruïnats els qui tenien menys que ell.

-Em faig una pregunta- És possible que el que escriu aquest

sr. surti d'ell?. És probable que aquest sr. estigui manipulat, per una persona perquè posi el seu nom a un escrit que ja li han portat fet?. En aquest cas, tal sr. no seria del municipi, però fa uns divuit anys que sempre ha intervingut buscant colla i ma-ranya en el nostre municipi. És de suposar que disfruta distorsionant les coses bones que es fan i es podrien fer.

Perquè pugueu comprovar la poca serietat de l'escrit en qüestió us poso un exemple: El del dia 28 d'agost diu: -"El batlle fa només una carretera per dues cases, per protegir l'ex-alcalde"; i en tota veritat, els dos quilòmetres que s'hauran asfaltat, quan hagin acabat, hi passaran les famílies de dues cases habitades; Hi passaran també una gran quantitat de camions de gran tonatge, pel servei de cinc granges algunes amb gran quantitat de bestiar porcí. Amb consciència crec que hauria estat més just, fer cinc km, que dos."

Crec que no fa falta dir res més.

�0 636 - Dijous, 10-09-2009

Per què no fer-ho, de criticar destructivament? Perquè quan ho fem, ens sentim malament, estem donant-nos un cop a l'ànima. La crítica destructiva es fixa en el problema, no en la solució. I només les solucions aporten benestar interior. Per molt que parlem del problema, no trobarem la solució.

Jutjar i criticar destructivament els altres ens fa mal. Només les propostes positives aporten benestar interior, van dirigides al bé comú. L'insult, la falta de respecte, les reaccions airades contra els altres... ens fan de nosaltres més infeliços, quan està clar que tots no només busquem sinó que necessitem la felicitat.

Per tal de no criticar destructivament ens cal la paciència i l'amor cap a l'altra persona. A vegades li diríem

Opinió Josep Àngel Colomés Serra

He pogut llegir en el darrer número del Celsona, un article sobre el Pla de Camins del Solsonès. Sense entrar en el detall de l’assumpte, que no conec prou bé com per emetre opinió, sí que voldria aprofitar aquestes pàgines per criticar una situació que afecta tot el país i no troba solució.

Tothom té tendència a reclamar millores en les grans vies urbanes i interurbanes. Fins i tot en aquelles que relliguen la ciutat amb el món rural, però són ben pocs els que reclamen solució a les deficients comunicacions per camins rurals.

La majoria són camins de dubtosa titularitat. Molts s’han fet servir sempre per part de les cases habitades, en el seu recorregut, i ha anat a compte d’ells el seu manteniment i millora. No hi havia cap dubte respecte qui se n’havia de fer càrrec. Però, la societat ha canviat i el món rural, també.

Moltes cases han quedat deshabitades i molts camins són utilitzats, més per la gent de ciutat que no pas per la de pagès. Aleshores qui se n’ha de fer càrrec, del seu manteniment ? Poc a poc, com tantes altres coses del país, s’ha traspassat la respon-sabilitat cap els ajuntaments. I els ajuntaments es troben amb multitud de camins que necessiten ser mantinguts, sense tenir els diners per fer-ho. I a vegades, tampoc la competència.

En els darrers anys, davant la falta de claredat en la titularitat, s’han promogut inventaris de camins per establir la responsabilitat de cadascú en aquest tema. Hi ha comarques que fa més de deu anys que tenen l’inventari per aprovar perquè d’aquesta aprovació en depenen les obligacions que comporta si un camí és considerat privat o públic.

Perquè en cas de ser públic pertoca a l’ajuntament fer-se’n càrrec, i el cost pot ser impossible d’assumir per les arques

Opinió Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC

Camins rurals – camins essencials

municipals. Aleshores, què fer? Toca demanar subvencions a les altres administracions.

I aquí s’obre un ventall de possibilitats, però també de di-ficultats considerables. En primer lloc, per decidir el tipus d’obra a realitzar. Anys enrere era habitual arreglar els camins amb terra. Ara cada vegada més, s’opta per l’asfaltat o el pavimentat. Queda molt millor, però el cost de manteniment és molt més elevat. Per tant, solució per avui, però problemes pel futur.

En diferents ocasions s’ha demanat que tots els camins públics fossin traspassats a d’altres administracions, com les Diputacions o la Generalitat. És inviable, i inacceptable per a elles pel que suposa de complexitat de gestió i sobretot pel cost. Què cal fer, doncs?

Hauria d’existir un fons especial, anual i permanent, destinat a ajudar els ajuntaments en el manteniment de camins. Fets els inventaris de tots ells, s’hauria d’establir un import per quilòmetre, millorat en funció de la situació del camí i del municipi. No val el mateix un camí de pla que un camí situat a alta muntanya.

Es comença a parlar de solucions com aquestes en diferents àmbits del govern, i els municipis. El que queda clar és que els camins rurals són essencials per mantenir arrelada la població en el territori i al mateix temps posar el territori a disposició de la gent, en general, que els utilitza per lleure.

El que no pot continuar és la situació actual. Els ajun-taments no poden assumir aquest cost, i els particulars tampoc no és just que paguin per camins que fa servir tothom i que espatllen més els altres que no pas ells. Si tot és de tots, s’ha de pagar entre tots.

Com no criticar destructivament?

"tot", ens desfogaríem, però si tenim domini propi, serem capaços de convertir una crítica destructiva en constructiva. I, compte! Que la crítica constructiva ens pot fer patir molt, però l'hem de fer a poder ser a la cara de l'altra persona, per ajudar-la a millorar i a rectificar-se.

En un món a vegades crispat, els feliços són aquells que critiquen poc i construeixen molt. Són aquells que busquen i aporten les solucions que estan a la seva mà. No serveix més que per patir una mica el fet de llançar críti-ques destructives als altres. Per tant, ens cal domini propi. I potser, parlar una mica menys.

www.jacolomes.comjacolomes@gmail.com

�1636 - Dijous, 10-09-2009

Opinió Ramon GualdoSóc Persona Sergi Ballespí. Doctor en Psicologia

Síndrome post-vacacional

Com molts de vostès ja sabran, és un problema d’adaptació que afecta un 35% dels treballadors, sobretot als menors de 45 anys, i no és casual que tingui un nom tan lleig. Però a mi el que em sorprèn és aquest 65% que no la pateixen. Com pot ser? És que el 65% dels treballadors tornen contents a la feina? Serà que els agrada el que fan? O és que no els ha donat temps de desconnectar per vacances –i per tant com qui diu no n’han fet i per tant no en senten nostàlgia? Com és que només el 35% dels que acaben vacan-ces es deprimeixen i s’angoixen durant uns dies? Són més febles? Més neuròtics? Són addictes a l’oci? És que no entenen que s’ha de treballar? O és que el 65% “teòricament sa” no s’ho han sabut passar tant bé com els altres? Potser és que aquests (els del 65%) són més àgils a l’hora de fer el canvi de xip. Però d’aquesta aparent “agilitat” n’hi ha qui en diu defensa psicòtica (i aquí no ha passat res). També hi ha els qui no volien marxar de vacances, amb la família i tota la mandanga. Aquests estaven millor a la feina i ansiaven tornar-hi impacients. Deuen formar part del 65% que no s’angoixa, però no l’abracen tot. Al meu entendre, reaccionar davant la tornada a la feina és signe de salut mental –perquè la ment discrimina bé un estat millor que un altre- i d’haver fet bones vacances, però això no treu que els recomani les indicacions de la Societat Espanyola de Medicina Familiar i Comunitària per combatre la síndrome post-vacacional, que trobaran a la xarxa.sergi.ballespi@uab.cat

Concurs del cartell del Carnaval de Solsona 2010

Participants: Tota persona interessada. També poden participar les no interessades. - Tema: Lliure. En el cartell hi ha de posar: Carnaval Solsona 2010 - Mida: 40x55. Vertical o horitzontal. - Nre. de cartells: Indefinit. Han de ser rigorosament inèdits. - Identificació: Darrere del cartell, hi ha d'haver el nom, l’adreça i el telèfon de l’autor dins un sobre tancat. - Trameses: Associació de Festes del Carnaval de Solsona, Ajuntament de Solsona i Oficina de Turisme. - Admissió: Fins el 13 de novembre de 2009. - Veredicte: 14 de novembre de 2009. - Premi: 150 euros + 1 llotja + 2 abonaments + 2 sorpresesL’organització comunicarà personalment al guanyador la data i el lloc d’entrega. Nota: Els cartells que no se-gueixin les normes anteriorment esmentades quedaran fora de concurs. L'Associació retornarà tots els cartells a l'autor excepte el guanyador, que quedarà en propietat de l'Associació.L’organització es reserva el dret de modificar, alterar o anular les bases del concurs sense previ avís.Per qualsevol dubte, pregunta, aclariment o qualsevol altra cosa, podeu dirigir-vos a www.carnavalsolsona.com

Concursos

Diada Nacional de Catalunya

En arribar la Diada, ja fa temps que es co-menta si la festa del dia Onze de Setembre, s'hauria de celebrar en to festiu, o bé en to de reivindicació, o les dues coses alhora. La meva opinió és que hi cap tot: Hi pot haver actes festius, esbargiment, cultura, etc. i també hi poden haver uns espais per a l'afirmació del sentit de país, i per a reivindicar el què cal, el què ens manca i que no ens acaba d'arribar mai.

I a fe de món prou que tenim motius per a reivindicar. El nostre país pateix mancances de tota mena: Econòmiques, de competències, de reconeixement de la nostra identitat... Des de Madrid, els governs de l'Estat sempre han estat gasius, garrepes, a l'hora de fer-nos arribar la pasta que ens pertany, o les atribucions que ens pertanyen. També es dediquen a agrair la nostra llengua, i la història de Catalunya. I de tot això -d'aquesta manera de fer- ja en fa més de cent anys i més de dos-cents.

Per tant, això ja cansa. I cal mirar uns al-tres camins per sortir de la foscor. Jo, com molts, també voldria una Catalunya lliure, també voldria la independència. El desig es fa més fort quan tornen a sortir veus que sembla que proclamin "la sacrosanta unidad de la pàtria". Si badem encara plourà una tempesta de consignes com ara "una, grande y libre". Ens hem arrossegat, amb alguns càrrecs de poder que són hereus del franquisme. mantenim un monarca que es va ser plantejat pel dictador...

I així anem fent la viu-viu, a empentes i a rodolons, amb una sabata i una espardenya, i aquí caic i aquí m'aixeco... Però no és cap solució. Jo havia pensat de demanar la Independència, però la senyora M. Teresa Fernández de la Vega em diu que no cap a la Constitució. Doncs, sabeu què us dic, senyora Teresina? Que si no cap a la Constitució... aquesta Constitució ja us la podeu confitar.

C. Castell, 8 - Solsona973 48 00 78

�� 636 - Dijous, 10-09-2009

Formen part de l’equip de suport de Celsona:Pep Mia - Candi Pujol - Lluís Cornet - J. Clavé - Marcel Ribera - Montserrat Riu - Enric Serra - F. Torres - J.H. - Ramon Gualdo - Jordina Tarré Foto Resol - Foto Llàtzer

Direcció: Josep M. BorésRedacció: Ramon Estany - Josep M. Montaner - Dolors PujolsEdició: Francesc Xavier Montilla - Marta CasesTextos: Eva JanéPublicitat: Manoli OrtigosaOficina: Ctra. de Torà, 25 - 25280 SOLSONA

info@elsolsones.net - www.elsolsones.net - 973 48 17 19Dip. Legal: L-267-1997 - 1.350 exemplarsEl primer número de Celsona Informació va sortir el 4 d’abril de 1997

Opinió Pere Espinal

Ara us explicaré un fet del tot molt

boniquetCom a record de la Coronació de la Mare

de Déu del Claustre, cada any el dia 7 d'octubre, festa de la Mare de Déu del Roser, aniversari de la Coronació, a la una es canta la Salve i l'himne amb la repicada de campanes a la Catedral.

A l'escola Arrels fan anar els alumnes en aquesta solemnitat. Per donar-li més lluïment, l'any 1999 procuraren ampliar l'acte amb una bonica pregària, versos i música.

En assabentar-me que es feia això hi vaig portar la ràdio per fer la gravació. El Josep Augé em va agafar la ràdio, la portà a la sagristia i em va dir: "Aquesta canalla te'l poden espatllar, fan més soroll que no feien els Rojos quan s'hi feia el Mercat, no hi ha qui els faci estar quiets".

Jo li vaig dir a la mare Lourdes que apugés al micro i els donés una explicació que -li vaig dir- "crec que l'escoltaran".

Pere, ho faré ja que m'ho diu, aquí ne-cessitaríem una persona que els renyés i fes respecte. Un acte tan bonic fa pena que no es podrà fer".

Va posar-se al micro i amb aquella veu tan amable que ella tenia va donar les explica-cions i tot va quedar com si a la Catedral no hi hagués ningú.

"Amb aquest silenci estem disposats a celebrar aquest acte que farem tan bonic. Sí". El Josep va anar a buscar la ràdio i em va dir: puja al Campanar. Aquells nois no sabrien tocar les campanes".

Un noi de l'orquestra em va dir: "De la ràdio ja me'n cuidaré jo". En baixar del cam-panar ja m'esperaven tots comprovant el bonic enregistrament.

La Margarida Solé deia: "Fer creure la canalla i aquesta bonica gravació és un miracle. Era del tot difícil de fer".

Encara pogueren gravar el final del repic de campanes.

A la segona cara del casset hi vam gra-var un sermó que va escriure un capellà que li deien el Canonge Bolet, amb la veu del mestre de l'escola Arrels que es diu Lluís, i també els goigs de la Mare de Déu del Claustre.

Opinió M. Nadal

Rondalla

Hi havia en un castell, una serventa i cuinera, que es deia “Guilla” cosa que feia honor al nom que portava, ja que de “tonta” no en tenia res. Un dia el sr. li sigué: –"Guilla, avui tinc un convidat a sopar, rosteix-me aquestes dues perdius, i que t'hi lluïs, ja que vull quedar bé".

–"Ja ho faré, senyor". Agafà les perdius, les desplomà, i en esser cap al tard les posà al foc a rostir. Les perdius, començaren a rossejar, i a esser cuites... però el convidat no apareixia... Llavors la cuinera cridà el seu amo.

Si el convidat no ve, hauré d'apartar les perdius del foc. però és una consciència que no es mengin aviat, ara que estan al seu "punt". El sr. aguaita per la finestra, però no ve ningú. Ho fa avinent a la Guilla, però com que pensa que no pot trigar gaire es posa a esmolar el ganivet.

Però com que el rostit feia una oloreta que enamorava, la Guilla pensà: "Encara que en manqui una miqueta, hauria de tastar-les. Vet aquí una ala un xic cremada, val més que me la mengi". La talla, se la menja, i li sap a glòria. "Bé! ara hauré de menjar-me també l'altra, que sinó el sr. notarà que hi manca alguna cosa".

Quan les dues ales són avall, torna a mirar si ve el convidat... i no el veu pas.

"Qui sap -se li acudeix- potser ja no vindrà?. Ha degut entrar en una fonda."

"Lavors -es diu la Guilla- estigues de bones i acaba-te-la!" I així ho fa. Com que la troba tan bona pensa: "On és l'una que hi vagi també l'altra. Perquè les dues fan parella". I envia la primera, a que tingui per companya la segona.

Quan és al bo i millor de l'àpat, el sr. li fa un crit: –"Guilla, el convidat és aquí".

–"Sí, senyor, ja enllesteixo"- li respo la Guilla.Mentrestant, arriba el convidat, truca polidament a la porta, la

Guilla corre escales avall, es posa el dit als llavis i diu: –"Moixonis... i torneu-vos-en corrents: Si el meu sr. us clissa... vos anirà malament. És cert que vos ha convidat a sopar... Però no té altra cosa al cap que tallar-vos les dues orelles. Escolteu com afila el ganivet." El convidat en sentir això, cames ajudeu-me, ventà a córrer per salvar les orelles. La Guilla no s'hi torba.. corre xisclant al seu senyor.. i li crida: –"Vaja! Quins personatges convideu a casa vostra!".

–"I ara, per què? Guilla, què vols dir amb això?"–"Sí, sí -diu ella- m'ha pres les dues perdius de la plata, ficant-les al

sarró i ha ventat a córrer... Perquè vegeu que les aparences enganyen."–"Això no són maneres! -exclama el sr.- almenys me n'hagués

deixat una! Que jo tindria alguna cosa per menjar!"Li surt a l'encalç, i li crida que s'aturi. Però el convidat fa el sord.

Llavors ell li corre al darrera, empunyant encara el ganivet que esmolava i li crida. –"Almenys una, almenys una." Volen dir que el convidat, li deixés almenys una perdiu. Però l'altre no pensava sinó que volia tallar-li una de les seves orelles, i corria com si li calessin foc entre les cames, o l'empaités el mateix diable, per salvar les orelles.

Mentrestant la Guilla s'assenta en una butaca amb les cames sobre una cadira, per pair les perdius, amb la panxa tan plena que s'emblava que estigués embarassada!

��636 - Dijous, 10-09-2009

Narrativa Rous Canal

Asseguda ben bé al mig del camp, s'acaba l'estiu i la mun-tanya del Port del Comte em somriu de nou. Jo continuo escrivint i escrivint. Sóc en el millor lloc, ben bé al mig de la natura.

Quan aquests conreus canvien de color, nosaltres canvi-em d'estació; no és pas una tristor deixar enrera el bon temps, les estades al mar, al riu o simplement al terrat prenent el sol, hem de pensar que perquè hi hagi dia, primer ha d'haver-hi nit, no hi ha estiu sense hivern, com tampoc no hi ha tardor sense primavera.

Sento la flaire de l'herba que es comença d'assecar, els camps ja estan sense cap bala de palla, les tempestes ja es fan sentir de tant en tant i la pluja que descarrega comença d'anar bé per fer-se algun rovelló.

Ara mateix no tinc prou paraules per explicar la sensació que tinc; penso que sóc una privilegiada de poder sentir els meus batecs del cor, respirar l'aire pur tan sa.

Sempre he pensat que la natura no té preu. M'aixeco un moment perquè tinc ganes d'abraçar una alzinera, m'assento sota d'un roure i mossego les fulles del romaní, del timó; me'n vaig a sobre d'una roca on veig les erugues treballant; comença a fer una mica de tramuntana i els pins van d'un costat a l'altre; m'uneixo al seu balanceig com si estigués ballant una sardana.

M'enfilo cap al capdamunt de la muntanya i els meus ulls poden contemplar al fons del tot, Lladurs, St. Llorenç de Morunys, Tuixent, la Pedra i la Coma, Ossera, Cornellana... on els estadants d'aquests poblets donen sentit al món rural.

El pa torrat amb llenya d'un poble, la melmelada d'un altre, el formatge del poble del costat i la mel del més enllà.

La natura és sàvia, ens brinda l'oportunitat de tenir les plantes medicinals a l'abast de tothom i de manera gratuïta.

Ara estic asseguda al mig d'un camí, no se cap on con-dueix, m'és completament igual on vagi, el més important és que continuï endavant: si anem avançant, en algun lloc o altre arribarem.

M'agrada la pols que aixeca el camí després de passar-hi una vaca, una ovella, un cavall..... les petjades que deixen els gossos, les gallines i el gall.

M'aturo a pensar i arribo a la conclusió que la terra ens dóna molta vida, juntament amb els animals, arbres, ocells....

Natura (II)

Immersa a dalt de tot del Mirador de l Arp on per uns moments quedo aïllada del tot i de tot.

M'atraparà la fosca a no trigar però és igual, la nit també m'agrada, és tranquil-la, plena d'estels amb la lluna resplendent color de plata.

És aquí on he pogut deixar anar més paraules que mai (amb la nit) on em quedo absorta del tot i alhora surt del meu cap una enciclopèdia de paraules que m'agrada de llegir i rellegir fins que em ve la son.

Ja es comença a fer fosc i els llamps il·luminen les muntanyes, no tinc temps de veure del color que són, m'agrada mullar-me de la pluja però és millor que torni a baixar cap a casa on m'esperen els meus.

El camí de tornada serà de diferent color.

"DE TOTA LA COLLITA, HAN APAREGUT AQUESTES FERES, LA QUE PESA MÉS FA 1,400KG"

Família Vila"

Curiositats

�� 636 - Dijous, 10-09-2009

Milers de records formen part de l’hotel modernista de Solsona després d’arribar als 80 anys d’història. L’hotel Sant Roc, dissenyat per l’arquitecte Ignasi Oms, deixeble d’Antoni Gaudí, el qual es va inspirar en la casa Amet-ller de Barcelona i que va morir abans de construir-lo, va ser portat a terme per Bernardí Martorell a principi del segle XX, el qual va tardar 15 anys en construir-lo, degut a que de l’any 1921 al 1925 les obres es varen aturar a causa de l’esclat de la primera guerra mundial. Des de la seva inauguració el 16 d’agost de 1929 ja va distingir-se per la seva personalitat i majestuositat, considerat com un edifici de postal. Personalitats d’arreu de Catalunya, com el president de la Generalitat de Catalunya, Francesc Macià, feien estada al Gran Hotel, tal i com va ser qualificat per la premsa barcelonina del moment, que en poc temps va adquirir una gran reputació arreu de Catalunya, gràcies a la seva categoria i al prestigi que va adquirir des del primer moment.

Però a partir dels anys 80 va començar una forta da-vallada, fet que va causar la pèrdua de la categoria de l’hotel,

L'Hotel Sant Roc ha complert 80 anys

Història Redacció

passant a una pensió de dues estrelles. Una nova etapa comença amb la família Garrigasait l’any 2002, que es va disposar de recuperar el valor històric de l’edifici i del segell de qualitat que el va distingir, apostant per l’esperit de la professionalitat, un alt nivell d’exigència del servei i de les instal·lacions, condicions indispensables per mostrar-se com un gran hotel per a un turisme de qualitat. Una gran aposta per la ciutat i la comarca.

Amb una rehabilitació integral es va recuperar el patrimoni cultural original, reparant tots els desperfectes acumulats en anys, i condicionant els diferents espais a les noves exigències turístiques. El resultat és un hotel modern de 25 habitacions, cada una d’elles decorades de ma-nera diferent i única. Habitacions modernistes, romàntiques, més clàssiques, rústiques, d’avantguarda, ... totes elles plenes de detalls amb banyera d’hidromassatge a totes les habitacions, vànoves i cortinatges de qualitat pensats per a cada estança, disseny d’autor, i una disposició acurada per al màxim confort dels clients. Dos restaurants, el Buffi i el Petit Buffi aporten l’oferta gastronòmica imprescindible per aixecar els estàndards de qualitat d’un hotel de 4 estrelles. A l’any 2006 es va incorpo-rar l’espai wellness Hydra-Qi amb una decoració oriental i amb una àmplia carta de massatges, tot pensat per a uns moments de benestar i descans. El client pot escollir entre 12 propostes diferents per viure l’experiència d’una escapada romàntica, de relax, gastronòmica, de cap de setmana o també d’unes vacances curtes. I l’empresa gaudeix d’unes instal·lacions i un tracte pro-fessional per a poder portar a terme reunions i esdeveniments, a tan sols 110 km. de Barcelona i a 108 km. de Lleida. Actualment l’hotel ha posat en marxa una campanya de turisme socialment responsable col·laborant amb la Fundació Yamuna.

Guardons obtinguts: Premi Alimara 2005 – Diploma turístic de Catalunya 2005 – Finalista als premis Laus 2005 – Premi a la Iniciativa Hotelera 2006 – 3r. Premi Cartaví a la millor Carta de Vins – Premi internacional IRHA Awards al millor disseny – Finalista al premi internacional IRHA Awards al millor hotel.

��636 - Dijous, 10-09-2009

El jovent a punt pel concert solidari a la Xelsa

Ep, la foto

50 anys després d’haver-se casat, el passat dissabte el Pep i la Montse van celebrar aquestes noces d’or amb amics i família.

La festa va ser emotiva i divertida.

Ep, la foto! Ramon Estany

Un noi molt ben acompanyat

Els més feliços del carrer

Societat

�� 636 - Dijous, 10-09-2009

Cartellera d'esports

Caminada PopularLa Roca de CanaldaDiumenge 20 de setembre de 2009Sortida a 2/4 de 9 del Pubilló (camí de Puig-arnau)Inscripcions: Pubilló de 8 a 9 del matí. Preu: 7 euros (inclou esmorzar, llibret, avituallament i record)

Més de 1.200 euros en premis al XVII Campionat de Botifarra Ràpid del Solsonès

El clàssic dels campionats de botifarra del Solsonès es disputarà el dissabte, 19 de setembre a 2/4 de 5 de la tarda, a l'Hotel Crisami de Solsona. Inscripcions de 2/4 de 3 de la tarda fins a les 4 de la tarda al mateix Hotel Crisami. Preu inscripció: 24 euros per parella. Eliminatòries: Les eliminatòries es faran totes a dotze "dats" i a puntuació més alta. (No hi ha partides)S'entregarà un obsequi a tots els participants.Es donarà coca, xocolata i barreja a tothom.

Futbol platja Gesport

El cap de setmana passat, 28-29 i 30 d’agost, es va disputar a Sitges la Fase Final de la Copa Catalunya de Futbol Platja, on el campió del ja clàssic torneig de les Instal·lacions esportives El Pi, representava la nostra seu.

El torneig per a ells va començar amb la prèvia de la Copa Catalunya el divendres 28 contra l’Artés, ambdós equips provinents de campionats 3x3 i que havien d’accedir a la fase final a través d’aquesta prèvia al format gran: porter i 4 jugadors de camp. Els D’Olius van guanyar el partit còmodament i van accedir a la fase de grups ja oficial. En aquesta fase s’hi trobaven els millors de Catalunya.

El dissabte començava veritablement el campionat i en la fase de grups primerament es van enfrontar a l’equip represen-tant de Roses ( Harry’s Bar ), els quals van passar com màquines per sobre els nostres jugadors, ja que van guanyar per un clar 10 a 1. Cal dir que l’equip de Roses jugava amb 3 jugadors de la selecció catalana, va quedar segon classificat i el seu jugador n.10 -Nelson Rodríguez -va ser escollit el millor jugador del torneig. Ja en el següent partit els nois esponsoritzats per “Nuri” van sortir amb les piles posades vist el nivell dels altres equips i van empatar 4 a 4 contra el Palamós. Un puntet en la primera edició que deixava el bon regust de boca per a intentar superar aquest registre en la propera edició 2010 del Circuit Català de Futbol Platja organitzat per Lazzsport, ElitSport, MICfootball, Duplexmedia i l’empresa solsonina Gesport.

El darrer dia es varen disputar les finals. En categoria femenina les guanyadores van ser les Cat Woman’s que van guanyar a la Universitat Pompeu Fabra. I pel que fa a la ca-tegoria masculina va culminar amb Topos Bar ( Vilanova i la Geltrú ) primers; Harry’s Bar ( Roses ) segons; i Torredembarra tercers; equips que són convidats a la fase final del campionat d’Espanya que es disputarà els propers 12 i 13 de setembre a Múrcia. Cal dir que en les finals es va comptar amb la presència de Roberto Bonano i Lluís Carreras ( ex-jugadors del Barça i actuals seleccionadors de Catalunya futbol platja ) i de la retransmissió en directe del partit per la Xarxa de Televisions Locals de Catalunya.

Finalment volem agrair el suport als nostres repre-sentants del patrocinador principal “Perruqueria Nuri” i dels suports de l’ajuntament d’Olius i del Consell Comarcal del Solsonès i el seu patronat de Turisme. Gràcies!

Bon paper de l’equip Olius-Nuri a la Copa Catalunya de Futbol Platja

Futbol Sala PB Solsona

Partits de la PB Solsona

Diumenge 13 de setembre de 2009 al pavelló municipal de Solsona la Penya disputarà els següents partits de presentació: - 17h. PB Solsona ...........Cervera Segarra FS Sènior femení- 19h. PB Solsona ...........Cambrils CCR Sènior masculíTots hi sou convidats

��636 - Dijous, 10-09-2009

L'acudit del Simi

Solucions de la setmana passada...

Diferències Marta C.

Les 7 diferències

La Llar d'Infants El Pi el dia 4 de setembre va iniciar l'activitat educativa. Aquí hi tenim un parell de fotografies ben divertides.

Sabríes trobar les 7 diferències?