� 665 - Dijous, 01-04-2010

Editorial Josep Maria Borés

La Barra del Mia

13 anys de CelsonaAquest diumenge vinent, aquesta publicació farà 13 anys, 665 núme-

ros al carrer, 666 divendres perquè compto el número 0 de presentació.Moltes gràcies, Montse, que, atenta com sempre, ens fas recordar

que és una data especial per a nosaltres.Una part important de les nostres vides ja podem dir que han estat

dedicades a la revista, de cos i ànima, amb encerts i errades, amb son, constipats, cansats i il.lusionats. 13 anys que per a mi, personalment, també representen la realització professional i sobretot, la realització personal i familiar. Aquestes paraules les he escrites tantes vegades... gràcies, és un plaer veure que el Celsona encara és útil i valorat.

En temps complicats com els d'avui dia, estem empenyent més que mai per aguantar l'esforç que fem, setmana rera setmana, i que és comparable als primers anys d'edició. Fa anys que no toquem el preu, la publicitat ha deixat pràcticament d'existir; però nosaltres, fins a dia d'avui, aguantarem, potser fins la setmana vinent, ja ho veurem.

Mentrestant les màquines es fan velles i certament hem de co-mençar a prendre algunes decisions. El Celsona és d'utilitat pública. Hem estat tretze anys esvandint, publicitant, explicant i fent arribar a molta, però que molta gent, cada setmana els temes de tots. Mentrestant anem veient com els que remenen les cireres es gasten molts duros en mantenir els seus mitjans de comunicació que, finalment, no hauran hagut de pagar mai un duro de la seva butxaca. Mmmm.

Doncs bé, a tu, sobretot a tu que m'has pagat 2'5 euros... GRÀ-CIES perquè em permets amb els teus 2'5 eurets, que cada setmana faci el que sabem fer: Explicar-te les coses de casa nostra. Sense tu, faria anys que ens hauríem mort.

La Junta reforça Albert Muntada

�665 - Dijous, 01-04-2010

Albert Muntada, president executiu del Centre Sanitari del Solsonès, ha obtin-gut aquesta setmana el reconeixement de la Junta de govern de l'entitat, a la tasca de gestió iniciada al davant d'aquest or-ganisme, després de presentar-los el nou organigrama de funcionament que pretén aplicar i les línies estratègiques d'actuació assistencial que vol dur a terme.

El nou model de gestió reforça l'or-ganització del Centre Sanitari des d'una vessant tècnica i la incorporació d'una direcció mèdica que “tinguin una visió integral de tota la institució, actualment massa compartimentada en àrees”. El futur del Centre passa, també segons Muntada, “en noves

El president del Consell va exposar davant la comis-sió del Parlament de Catalunya la preocupació del Solsonès per a conèixer el paper que haurà de jugar la comarca en el nou mapa territorial català, posant en dubte la necessitat de recuperar un model divisori de Catalunya del segle passat. Chaure va lamentar que la Generalitat ja estigui desplegant les delegacions territorials de les vegueries sense parlar amb la població i abans d'aplicar la llei, alhora que va remarcar que quan es parla de situar el Solsonès a la Catalunya cen-tral, “cal informar la gent que això significa anar a fer tràmits a Vic i Igualada, no només a Manresa”.

Chaure defensa “el dret a decidir” del Solsonès en les futures vegueries, al

Parlament

La Junta del Centre Sanitari reforça Albert Muntada al davant d'aquest organisme

L'actual president executiu rep l'aval del màxim òrgan de govern, sense cap vot en contra, pel model de gestió que pretén aplicar en l'organització del centre

opcions socials, a més de l'àmbit de salut, com poden ser l'atenció a les demències, contribuir al descans familiar i centre de nit per aquelles persones grans que, tot i viure soles, prefereixin passar la nit acompanyades”.

En la presentació de les futures línies de treball hi va ser present també el representant de la nova direcció tècnica, Pere Illa. La Junta es va reunir de forma extraordinària per avalar el projecte proposat per Albert Muntada, que el va

voler informar abans de reunir-se amb CATSALUT, amb qui es reunirà el proper dia 8, per acabar de consensuar aquests plantejaments.

Comarca Consell Comarcal del Solsonès

Fe d'erradesEn la notícia publicada el passat número del Celsona, referent al conveni signat entre taxistes de Solsona i l'Associació Fènix, cal aclarir que tots els taxistes de la comarca realitzen el transport de malalts en tractament als centres hospitalaris, i no només els tres taxistes que van signar el conveni.

Solsona acull la I Fira del Llibre de cooperació8-9-10 d'abril de 2010

La mostra de llibres i cooperació es podrà visitar al Consell Comarcal del Solsonès, i és una activitat organitzada per TRENKALÒS, amb el suport de l'Agència de Cooperació al Desenvolupament, l'ajuntament de Solsona, Consell Comarcal i l'ONG local Solsonès Obert al Món.

La setmana del llibre de cooperació vol esdevenir un punt de trobada entre publicacions editades per entitats, associacions, editorials o persones interessades en el món de la cooperació i la solidaritat. Un espai on els amants de la lectura puguin triar i remenar entre llibres de temàtiques socials o referents a les problemàtiques del Tercer Món i al desenvolupament.

A part de la mostra, s'acollirà l'Exposició: Union Carbide. Una fàbrica a Bhopal.

La inauguració serà el dijous 8 d'abril a les 8 del vespre a càrrec de Jordi Rodri, President de Trenkalòs, i es projectarà l'audiovisual Palestina, història d'una ocupació.

Comarca Redacció

� 665 - Dijous, 01-04-2010

Solsona Ajuntament de Solsona

Els ajuts del Pla de barris de Solsona permeten rehabilitar 72 immobles

L’Ajuntament obre la penúltima convocatòria d’incentius per a façanes i cobertes

En Ple municipal de Solsona va aprovar obrir la penúl-tima convocatòria d’ajuts a particulars per rehabilitar façanes i cobertes del nucli antic. Entre els anys 2006 i 2009, aquests incentius, emmarcats dins el Pla de barris, han permès inter-venir en un total de 72 edificis, les obres de 53 dels quals ja s’han completat. Així mateix, s’han resolt favorablement una quinzena d’expedients més.

Els propietaris d’edificis del centre històric interessats en aquests ajuts han de cursar la sol·licitud entre l’1 d’abril i el 30 d’octubre a través de l’Oficina del Nucli Antic, ubicada a la plaça Major. Tota la documentació necessària també es pot extreure de l’apartat de documents del web municipal. Martí Abella, regidor d’Urbanisme, fa una crida als titulars d’immobles de la zona “perquè valorin que aquests ajuts són un estímul important per fer obres a façanes i cobertes i ja són a la recta final”, atès que l’any que ve es tancarà el Pla d’intervenció integral del nucli antic i s’escurçarà el termini de tramitació d’aquest tipus de subvencions.

Abella indica que des de la primera convocatòria, el 2006, s’hi han acollit una quarta part dels edificis del nucli

antic. La setantena d’operacions que s’han executat han suposat una inversió de 2,6 milions d’euros per part dels propietaris i l’atorgament de 690.000 euros en subvencions del Pla de barris, assumits a parts iguals per la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament.

Polítiques d’Igualtat de Solsona organitza nous cursos de tai-txi per aquesta primavera

Amb l’objectiu de promoure hàbits de vida saludables entre la població i davant l’elevada demanda registrada en les edicions anteriors, la regidoria de Polítiques d’Igualtat de l’Ajun-tament de Solsona organitza aquesta primavera nous cursos de tai-txi. Es duran a terme tots els dimecres del 14 d’abril al 23 de juny, excepte el 5 de maig. Aquest dijous, dia 1, se n’obre el termini d’inscripcions.

Les sessions tindran una durada de 15 hores repartides en deu dies. Les impartirà el professor David Cifré a la sala d’actes del Casal de Cultura i Joventut. Per tal d’adaptar aquesta oferta a les necessitats de la població, s’organitzaran tres grups amb horaris diferents: un de 10 a 2/4 de 12 del matí, un altre de 2/4 de 4 a 5 de la tarda i un altre de 2/4 de 8 a 9 del vespre.

Els cursos de tai-txi són oberts a tothom. Les inscripci-ons es duen a terme a l’Oficina d’Atenció Ciutadana del consis-tori solsoní fins al dilluns 12 d’abril. El preu és de 20 euros.

Durant els mesos de gener a març, la regidoria de Po-lítiques d’Igualtat de l’Ajuntament de Solsona ja va organitzar un curs de tai-txi, que va registrar una demanda superior al nombre de places disponibles. Hi van participar 45 persones i es van haver de fer dos grups.

�665 - Dijous, 01-04-2010

� 665 - Dijous, 01-04-2010

Solsona Redacció

La zona urbana de Solsona ubicada entre els sectors de Cal Sotaterra i la urbanització de la Creu Blanca veurà resolta a partir d’ara una de les seves principals mancances, la falta d’identificació del carrer. A instàncies de la trentena de veïns que hi resideixen, l’Ajuntament de Solsona ha aprovat per una-nimitat incorporar el carrer de les Vinyes al nomenclàtor de la ciutat. D’aquesta manera, es posarà fi a les dificultats que els habitatges d’aquest indret tenen per indicar l’adreça als serveis de correspondència i d’emergència.

En l’últim Ple municipal, el portaveu de CiU, Jordi Riart, també va demanar a l’executiu que s’atenguin la resta de reclamacions que els veïns d’aquest sector han cursat a l’Ajun-tament per millorar la seva qualitat de vida. En la mateixa carta on es demanava, “en primer lloc”, posar nom al seu carrer, les onze famílies del barri també sol·liciten una millora del camí d’accés des de la ribera; que es controli els excessos de velo-citat en aquest punt, ja que “hi ha qui ho aprofita per posar a prova el seu vehicle”; que s’afegeixi un bujol per al paper i els cartrons a l’illa de contenidors de recollida selectiva que tenen més propera, i que es tingui en compte el tram comprès entre el pont de Cal Boté i la Mare de la Font en el Pla Director de la Ribera.

A Solsona hi ha un nou carrer, el de les Vinyes

Onze famílies viuen en aquesta zona, ubicada entre Cal Sotaterra i la Creu Blanca

L’alcalde, David Rodríguez, va assegurar en el plenari que alguna d’aquestes peticions ja s’ha solucionat, mentre que s’està treballant per resoldre’n d’altres. Properament s’instal-laran senyals de limitació de velocitat i es faran actuacions de manteniment del camí.

El passat dijous van ser desmantellades bona part de les antenes de la torre de telecomuni-cacions situada al capdamunt del carrer Pere Màrtir Colomés. Així ho va anunciar l'alcalde, David Rodríguez, en el decurs del Ple municipal. L'actuació s'inscrivia dins el Gecodit, el pla de gestió i consens d'infraestructures de tele-comunicacions, que, amb consens de les operadores, veïns i la Secre-

taria de Telecomunicacions de la Generalitat, busca racionalitzar la proliferació de les antenes de telefonia i telecomunicacions. Tot i que aquesta torre subministrava serveis de telefonia fixa i no mòbil, es va demanar solucionar l'excés d'antenes, i així va ser possible desballestar bona part de la infraestructura. Alguns dels panells mesuraven 4 metres de diàmetre. Tan sols ha que-dat una antena que dóna servei de telèfon fix a Sant Llorenç de Morunys. El proper pas, segons Rodríguez, serà solucionar la torre de telecomunicacions que es troba a la Cabana del Geli.

Telefónica retira bona part de les parabòliques del

carrer Pere Màrtir

�665 - Dijous, 01-04-2010

L’Ajuntament de Solsona augmenta el finançament per

ampliar la xarxa d’aigua de Cal Llarg

El consistori solsoní ha aprovat sol·licitar a la Generalitat la reubicació d’una part de la subvenció del Pla únic d’obres i serveis de Catalunya (PUOSC) inicialment destinada a l’obra d’urbanit-zació del carrer del Parc per ampliar el finançament del projecte de connexió de la xarxa d’aigua potable a l’entorn de la plaça de Sant Jordi i la zona urbana de Cal Llarg i Cal Dot.

Un cop aplicada la baixa en la contrac-tació de l’obra del carrer del Parc, els treballs es van adjudicar per 170.635 euros, un preu inferior al que s’havia pressupostat, amb la qual cosa la subvenció del PUOSC es pot reduir en 46.120 euros. A fi de mantenir aquest import, el consistori vol afegir-lo a la subvenció de 134.000 euros amb què ja compta per a la millora de la xarxa d’aigua al sector sud del municipi, que està pressu-postada en 244.211 euros.

El regidor delegat del Servei Muni-cipal d’Aigües, Martí Abella, posa de relleu la importància d’aquesta actuació, inclosa dins el Pla director de l’aigua de Solsona. Es tracta d’una obra que “havia anat quedant relegada per manca de finançament”, però l’execució de la qual està programada per aquest any. Ha de permetre “resoldre els problemes cíclics de subministrament que pateix aquesta zona a l’estiu, quan augmenten els con-sums d’aigua”.

De fet, una primera fase dels treballs ja es va realitzar, segons explica Abella, aprofitant les obres de l’avinguda de Sant Jordi. Es va introduir al projecte la ca-nalització d’aquesta línia d’aigua per tal d’evitar haver d’aixecar més carrers.

El calendari més imminent d’execució del Pla d’intervenció integral del nucli antic de Solsona preveu enca-denar a l’estiu el final de les obres del carrer de la Regata amb l’inici de les del de Sant Llorenç. En l’últim Ple municipal es va donar el vistiplau definitiu al projecte dels treballs d’aquest tercer eix viari del centre his-tòric, redactat pel servei tècnic d’Infraestructura Viària de la Diputació de Lleida, i es va aprovar l’expedient de contractació de l’obra.

La urbanització del carrer de Sant Llorenç està pressupostada en 542.000 euros i es finançarà a través del Pla de barris i del Pla únic d’obres i ser-veis (PUOSC). El termini d’execució inicialment previst és de vuit mesos, si bé en el procés de licitació es valoraran les baixes temporals “per tal de mitigar l’impacte de l’actuació sobre la dinà-mica social i comercial de la zona”, segons apunta el regidor d’Urbanisme, Martí Abella. El calendari d’obres es desenvoluparà com a mínim en dues fases.

Una mesura contra les baixes temeràries

Tanmateix, en el plec de clàusules administratives que regiran el procés de contractació, el consistori ha introduït mesures per evitar baixes temeràries

Les obres del carrer Sant Llorenç s'iniciaran aquest estiu

El Ple de l'Ajuntament n’aprova el projecte definitivament i l’expedient de contractació

tant en el valor econòmic com en el termini tem-poral de les ofertes que hi concorrin. Així ma-teix, s’hi inclouen com a millores proposades en el concurs d’adjudicació algunes observacions aportades per l’empresa Electra del Cardener du-rant el termini d’exposi-ció pública del projecte.

La remodelació del carrer de Sant Llorenç, un eix transversal del nucli antic que s’estén

des de la plaça de la Catedral fins a la carretera de Bassella, consistirà en la priorització de la circulació de vianants amb l’eliminació de les voreres –una actuació que contribuirà visualment a donar més amplada al carrer–, i la pavimentació amb pedra natural del país amb diferents dissenys a partir de la combinació de blocs i llambordins de diferents dimensions –entre d’altres, es reaprofitarà la pedra de les vorades existents per a la disposició de franges transversals en el paviment.

Aquesta obra inclou també la mo-dernització dels serveis del carrer, amb la renovació del clavegueram i la xarxa d’aigua, la implantació de xarxes de tele-comunicacions i gas i el soterrament dels serveis aeris existents. Per a l’enllumenat públic, es mantindrà el mateix tipus de fanals que l’actual per conservar els elements més característics del centre històric, tot i que se’n canviarà la ubica-ció i s’hi instal·laran làmpades de baix consum energètic.

Solsona Redacció

� 665 - Dijous, 01-04-2010

Diumenge, 4 d'abril

Casal de Cultura: Sortida a 1/4 d'11 matíC. Sant AgustíPlaça Sant RocCtra. de BassellaPont (portal)Plaça Palau a les 11 del matí (Orfeó i Esplai)Camp del Molí (Orfeó i Esplai)Ctra. de Manresa – Edifici ApoloAv del Pont - Edifici Piscis (Orfeó i Esplai)Av. Del Pont Edifici ÀriesC. Verge de MontserratVall Calent (Sant Jordi)Hospital -12 migdia (Orfeó i Esplai)ClínicaPlaça del CampPasseig Pare ClaretC. CastellPlaça Sant PereAjuntament a ¾ d’1 (Orfeó i Esplai)Plaça Sant JoanC. Sant CristòfolC. Sant LlorençConsell Comarcal a ¼ de 2 (Orfeó i Esplai)Plaça de la CatedralPlaça Major (Orfeó i Esplai)

Dilluns, 5 d’abril

Càmping del Solsonès a 2/4 de 10 matíCabana del GeliCtra. Sant LlorençUrb. CodinaLa CissaCal Xuxa. Final de caramelles

Els llocs amb negreta són els esta-blerts per fer el ball de Caramelles per l’Esbart Dansaire “També Canta l’Ocellada”, acompanyats per la Co-bla Ciutat de Solsona.

ORFEÓ NOVA SOLSONA ESPLAI RIALLERA

Itinerari caramelles 2010

Solsona Ramon Estany

La plaça Major de Solsona va tornar a quedar-se petita el Diumenge de Rams davant la nombrosa presència de famíli-es i fidels que, amb una gran diversitat de palmes, branques d'olivera i de llorer, volien participar en la tradició que per excel.lència obre els actes de la Setmana Santa, la Benedicció dels Rams.

El bisbe de Solsona, Mns. Jaume Tra-serra, acompanyat del rector de Solsona, Mn. Grifell, i de Mn. Novell, Mn. Quesa-da i Mn. Clos, va impartir la benedicció a la multitud expectant que, tot seguit, va baixar en processó fins a la Catedral per participar en la solemne Missa.

En l'homilia, Mons. Jaume Traserra s'adreçà als pares i mares perquè procu-rin que els nens i infants aprenguin de la celebració del Diumenge de Rams, encara que tots els dies de l'any, "el Senyor és qui ens marca el camí i ens ensenya la veritat".

Un prec va fer el bisbe de Solsona, "mantinguem viva aquesta tradició",

El bisbe de Solsona demana als fidels que mantinguin la tradició

Solsona celebra amb bon temps el Diumenge de Rams

doncs "que pobre serà la nostra societat si no es parla de Déu, no es parla de Jesús, o si el seu nom s'oblida, i si el bé no es converteix en norma de vida per a tots".

Pujant pel carrer Sant Miquel

Després de la benedicció

�665 - Dijous, 01-04-2010

Solsona Ramon Estany

El bisbe Traserra demana coratge als preveres davant les adversitats que afronta l'EsglésiaEl bisbe Jaume lamenta també la davallada extraordinària de fidels que es confessen

La comunitat diocesana de Solsona es va reunir el passat Dilluns Sant a la catedral Basílica de Solsona en motiu de la missa crismal, que el bisbe concelebrà amb el seu presbiteri, i durant la qual es consagrà el sant Crisma i es beneiren els altres olis.

El passat dilluns 29 de març, Dilluns Sant, uns 70 preve-res, sacerdots provinents d'arreu de la diòcesi, frares mercedaris de Sant Ramon, monjos del Miracle, diaques i seminaristes, van concelebrar amb el bisbe Jaume Traserra la missa crismal, en el decurs de la qual també van renovar junts les promeses sacerdotals.

Amb el sant crisma consagrat pel bisbe són ungits els qui acaben de ser batejats; amb ell són signats els confirmands i tam-bé s'ungeixen amb crisma les mans dels preveres, els caps dels bisbes i les esglésies i els altars el dia de la seva dedicació.

Amb l'oli que es beneeix especialment per a ells, els catecúmens es preparen i es disposen per rebre el baptisme. Finalment, amb l'oli que es beneeix per a ells, els malalts són alleujats de llurs sofrences.

En l'homilia, el bisbe de Solsona va felicitar especial-ment als preveres que enguany celebren les noces d'or i de plata sacerdotals, Mn. Andreu Conangla i Morta (50 anys), Mn. Jordi Orobitg i Huguet (25 anys) i Mn. Carles Pubill i Gamisans (25 anys), la resta de presbiteri, religiosos mercedaris, diaques i seminaristes, que participaven a la Missa Crismal, en l'any sacerdotal amb motiu dels 150 anys de Mn. Vianney.

Mons. Traserra va recordar al llarg de l'homilia la vida i les paraules del rector d'Ars. Aquest any se celebra el 150 aniversari de la seva mort. Particularment, va destacar que "els preveres són predicadors de la llum, no pas de les tenebres, i volen que els fidels es trobin amb Jesús en les celebracions."

Dirigint-se als preveres, el bisbe Jaume els demanà que preguessin per aquells que "només veuen en l'Església la seva feblesa i els pecats dels seus ministres", recordant l'exhortació al coratge que el dia abans havia fet el Sant Pare Benet XVI davant les murmuracions de l'opinió dominant, i els exhortà a exercir una paciència "capaç de suportar les adversitats".

El bisbe Jaume també va posar en el punt d'atenció el sagrament de la reconciliació, "tant recomanat per Sant Joan Maria Vianney", perquè "hem de reconèixer que entre nosal-tres ha baixat extraordinàriament el nombre de fidels que es confessen". El prelat demanà als seus preveres que no deixin de dedicar per aquest motiu menys temps a aquest sagrament, i "nosaltres mateixos, preguntem-nos quina és la compren-sió que tenim d'aquest sagrament i quina importància té en

Dos diaques i una monja van presentar els olis per ser consagrats

A la Missa Crismal hi van assistir uns setanta preveres de la diòcesi

Moment de la benedicció del Sant Crisma

la nostra vida espiritual i la freqüència amb que el rebem. Preguntem-nos com i quan instruim al poble cristià."

Finalment, Mons. Jaume Traserra exhortà als preveres a ésser "testimonis convincents del gran misteri que celebrem amb l'Eucaristia", ajudant als fidels a evitar la rutina, la irre-flexió i la frivolitat.

Després de la cerimònia litúrgica, sacerdots i fidels, van poder assistir a una interessant xerrada sobre el Sant Dubte d'Ivorra, a càrrec de Mn. Fermí Manteca, a la sala d'actes del Seminari de Solsona. Seguidament, bisbe i preveres van com-partir un dinar de germanor.

10 665 - Dijous, 01-04-2010

Comarca Consell Comarcal del Solsonès

De les consultes ateses, 64 han derivat a reclamació. Un 72 % han estat resoltes a través de la mediació, el 20 % de reclamacions no resoltes s’han tramitat a la Junta Arbitral de Consum on donaran resposta als consumidors, la resta s’han arxivat.

Si ens fixem en els sectors més reclamats, la telefonia mòbil, fixa i internet ocupa el primer lloc amb el 64% de les reclamacions, és a dir 41, tot i que també és el sector que més resol, en un 76%. Un 9 % d’aquestes reclamacions s’han tramitat a la Junta Arbitral perquè dictin el laude.

La resta de reclamacions són sobre llum, compra i reparacions d’electrodomèstics, venda d’automòbils,...

La Fundació Institut Català de la Cuina (FICC) ha iniciat una campanya perquè els consumidors puguin identi-ficar tots els establiments de restauració que elaboren cuina tradicional catalana arreu del país.

La campanya, es dur a terme amb els Consells Comar-cals i tots els establiments adherits a la marca Cuina Catalana, consisteix en la col·locació de plaques identificatives de la marca a l'exterior de tots els restaurants i botigues de delica-tessen que honoren amb els seus plats i productes el patrimoni culinari català.

La marca Cuina Catalana és la primera a Catalunya que se sustenta i està avalada amb un contingut i un estudi científic, el Corpus Culinari Català.

Aquest segell de qualitat –una C majúscula en negreta amb una cullera vermella a la seva dreta sobre fons blanc– tam-bé s'aplicarà a les cartes dels restaurants, que marcaran amb aquest logotip tots els plats de cuina catalana que elaborin. Aquest logotip o segell de qualitat vol distingir i promocionar tots els plats i productes recopilats en el Corpus Culinari Ca-talà, l'inventari gastronòmic de Catalunya (en fase de revisió i ampliació), que recull el més ampli i complert receptari tradicional de la nostra cuina.

El Patronat Comarcal de Turisme del Solsonès dóna suport a la Fundació Institut Català de la Cuina

El Patronat Comarcal de Turisme del Solsonès ha col·laborat amb la Fundació Institut Català de la Cuina perquè els restaurants que elaboren cuina tradicional catalana llueixin un distintiu propi

Els primers 80 restaurants que han obtingut l'homologa-ció de la marca Cuina Catalana (els que els seus plats s'ajusten al receptari del Corpus Culinari Català) col·locaran el segell distintiu esmentat. L'objectiu és que tots els restaurants llueixin la placa identificativa a l'entrada de les seves dependències.

La marca Cuina Catalana és una eina per preservar la cuina catalana i promoure el consum dels productes alimenta-ris de qualitat del territori català, a fi de garantir al consumidor el seu origen, seguretat i qualitat. Els establiments del Solsonès que han volgut adherir-se a la marca són els restaurants la Mare de la Font, el Forn de Su, l’Hostal Nou i la Cabana d’en Geli, l’Hotel Fonts del Cardener, l’Hostal Crisami i Fruits Taribó.

El Corpus Culinari Català, que dota de contingut a la marca Cuina Catalana, compta amb el recolzament del Departament de Cultura de la Generalitat, l’Observatori de la Alimentació (ODELA), la Universitat de Barcelona (UB), la Universitat Oberta de Catalunya(UOC), la Fundació Alícia, l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), la Fundació Institut Ca-talà de la Cuina (FICC), la Fundació Viure el Mediterrani (FUVIME), i el suport del Grup Vichy Catalán i l'Obra Social La Caixa.

Telefonia i internet concentren el 64% de reclamacions del SolsonèsL’oficina del Consumidor del Solsonès ha atès, durant el 2009,

183 consultes relacionades amb el consum

Un 47% més d’adhesions a la Junta Arbitral de Consum

Aquest 2009 des de l’oficina del Consumidor s’ha potenciat l’adhesió a la Junta Arbitral de Consum de les empreses del Solsonès. Actualment estan adherits a l’arbitratge un total de 29 establiments representant una gran varietat de sectors: pintura, instal·lacions elèctriques, estètica, constructora, informàtica, papereria, perfumeria, alimentació, vidres,...

Cal destacar que, de totes les empreses adherides, no n'hi ha cap que hagi tingut reclamació.

11665 - Dijous, 01-04-2010

Comarca Redacció

La travessa deixa 1.880.000 euros a Cardona

En la Jornada 46 de la tempo-rada 2009-2010 de La Quiniela, del passat 28 de març, va sortir una butlleta encertant del Ple al Quinze, que amb el premi acumulat de catorze va cobrar 1.886.798,88 .- euros. La butlleta va ser validada a l'Administració núm. 2 de Cardona.

El Solsonès puja dues posicions a l'índex de competitivitat de les comarques catalanes

S'ha publicat l'Índex ADEG 2009 de competitivitat territorial, en la seva sisena edició, març 2010.Aquest informe analitza els principals canvis en els factors de competitivitat del conjunt de Catalunya i de les seves comarques. A partir d’aquests factors i els indicadors que en formen part, realitza un rànquing comarcal de competitivitat territorial, promogut per l’Associació d’Empresaris de l’Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf.El Solsonès, que l'any 2008 estava a la posició 28, puja fins a la 26, situant-se per davant de les comarques del Baix Ebre, Pallars Jussà, Ribera d'Ebre i Berguedà.El Solsonès s'integra en un grup que està format per comarques ja més allunyades dels principals centres econòmics.És el cas de l’Alt Urgell en l’àmbit de les comarques pirinenques, del Berguedà i el Solsonès, en l’àmbit de la Catalunya Central, del Ripollès i el Baix Empordà, en l’àmbit de les comarques gironines, de la Segarra, el Pla d’Urgell, la Noguera, i el Pallars Lluçà, a les comarques de Ponent, en l’àmbit del Camp de Tarragona, la Conca de Barberà i de la Ribera d’Ebre i el Baix Ebre, a les Terres de l’Ebre.

S'amplia l'Alberg El Mirador

L'ajuntament de La coma segueix expedient de llicència per a l’ampliació de l’Alberg El Mirador, situat al mateix edifici El Mirador de la urbanització Port del Comte, instada per Mirador el Port del Comte, SL.

Canalda aprova un pressupost de 36.000 euros

El pressupost per a l’exercici 2010 de l'En-titat Municipal descentralitzada de Ca-nalda, ha estat aprovat definitivament en sessió de Junta de Veïns el 12 de març.

Despeses de personal ...........................–Béns corrents i serveis ........... 13.269,93Despeses financeres ..................... 60,00Transferències corrents ............... 215,14Inversions reals ......................23.090,70Pressupost total despeses ... 36.635,88

Taxes i altres ingressos ..............250,00Transferències corrents ........... 3.300,00Ingressos patrimonials ............8.310,00Transferències de capital ........ 24.775,88Pressupost d’ingressos ........ 36.635,88

La granja Godall d'Olius, premiada al Concurs de Canals Porcines de Vic

El conseller d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural (DAR) de la Generalitat de Catalunya, Joaquim Llena, va assistir a Vic el passat dissabte 27 de març al lliurament de premis de la 28a edició del Concurs de Canals Porcines. Aquest any el tercer premi –un lot de productes Pfizer valorat en 1.000 euros– va recaure a la granja S.A.T. Godall d’Olius.Josep M. Vila d’Abadal, alcalde de Vic, va dir que aquest concurs “és una demostra-ció de qui és el sector porcí i de cap a on vol anar” i va subratllar la importància del sector ramader al Mercat del Ram.

La Roca de Canalda

La carretera B-300 uneix Calaf amb Pi-nós, passant per Calonge de Segarra i la Molsosa. Precisament són els habitants d’aquests dos municipis els qui més l’uti-litzen, i els que es queixen pel seu mal estat des de fa temps. La Generalitat, que n’és titular, hi va fer actuacions la tardor passada, però actualment el ferm encara està més malament que abans d’aquestes intervencions.Els veïns de Pinós, la Molsosa i Calonge de Segarra han d’utilitzar freqüentment aquesta carretera, que els uneix a Calaf i, per tant, amb comerços i serveis. Els conductors ja n’estan tips, de l’estat d’aquesta via, que cada cop està pitjor i pot provocar accidents i desperfectes en Un dels trams de la carretera

Queixes pel mal estat de la carretera entre Calaf i Pinós

els vehicles. Fins i tot s'han plantejat la possibilitat d’anar a pintar el contorn dels sots amb pintura blanca, per evitar pas-sar-hi pel damunt i fer malbé les llantes dels vehicles.

1� 665 - Dijous, 01-04-2010

La diada de l'arbre El dijous 25 de març, els alumnes de l'Escola Pú-

blica Vall de Lord van celebrar la Diada de l Arbre, amb una plantada d arbres destinats a repoblar una explotació d´una mina a cel obert (fàbrica Knauf, a Guixers).

Aquesta actuació també la van portar a terme els alumnes d altres centres educatius de la comarca.

Lactivitat principal va consistir en una plantada a la cantera en la qual hi va participar tota l'escola.

A més els alumnes de tercer, quart, cinquè i sisè van realitzar una visita a la Knauf (que va obsequiar als alumnes amb un estoig i una llibreta). Aquesta fàbrica, inaugurada el 1991 i productora de plaques de guix lami-nat, és sens dubte una de les instal.lacions més modernes d'Europa.

L organització de l'acte va anar a càrrec de l Agrupació Forestal del Solsonès, el Servei Educatiu del Solsonès i l empresa Knauf.

Els alumnes van sortir de la Plaça del Mur a2/4 de 10 del matí i van tornar a 2/4 de 2 del migdia.

En principi aquesta sortida estava programada pel dimecres 3 de març, però degut a les previsions de mal temps, es va traslladar al dijous 25 de març.

Espectacle de circ a CoponsEl dilluns 22 de març l alumnat d´Educació Infantil va

realitzar una sortida a Copons per visitar i gaudir de l activitat de circ de l empresa TOTCIRC

TOTCIRC és una companyia creada l estiu del 1986. Els seus components i a la vegada fundadors, en Miquel Montel i l'Elisabet Tomàs, expliquen que havien format part d'un grup d'animació anomenat Bolic Bullanga, però el seu interès pel circ els va fer seguir camins diferents i sense pensar-s´ho dues vegades va sorgir TOTCIRC.

Lobjectiu de TOTCIRC és donar a conéixer el circ i tot el que l envolta, ja sigui mitjançant espectacles de caire infantil, però aptes per a tots els públics o tallers en els quals el públic és l'únic protagonista.

És per això que al juny del 2000 van inaugurar a Copons (Alta Anoia) el que es pot dir que era el seu somni: "El Circ a les Feixes", un petit circ a plena natura, on els nens i nenes poden anar a passar el dia i participar en el Taller de Circ o bé ser espectadors d´un fantàstic Espectacle de Circ.

TOTCIRC ha creat diferents espectacles com: Circ d aquí i d allà, Varietats de Circ, Cirkus-Kus, Va deCirc !!!, Tastacirc i la troupe Peludini, Taller de Circ, Circ a la Plaça, Rolacirc, Heeyy !!! i Caravan.

Vall de Lord Xavier Serra

Espai Terra de TV3 a la Vall de Lord

Vall de Lord Ramon Estany - Fotos: TV3

Dilluns d'aquesta setmana es va poder veure a l'Espai Terra de Tv3 un reportatge sobrevolant amb Toni Nadal una vall encerclada per muntanyes i cingleres, la Vall de Lord. Després d'un hivern generós de pluja i neu, el riu Cardener brolla amb generositat. Anaren a visitar també una pedrera de guix de la zona, i la fàbrica de la Knauff.

L'helicòpter aterrà a la Knauff

Amb el director de Knauff

Coneixent com funciona una pedrera de guix

Toni Nadal sobrevolant Sant Llorenç de Morunys

1�665 - Dijous, 01-04-2010

18a Caminada Popular Vall de LordDissabte 3 d'abril de 2010Sortida: Ajuntament de Guixers, de 8 a 9 del matí. Kms aproximats: 15'9Organitza A.E

Cartellera

Exposició (prorrogada): "Els miracles del Miracle"Museu Diocesà i Comarcal. Fins a l'abril de 2010, de dimarts a dissabtes, de 10 del matí a 1 de la tarda i de 4 a 6 de la tarda; diumenges i festius, de 10 del matí a 2 de la tarda.

EXPOSICIONS

OLIANA

CAMINADES

CONCERTS

Electro LordDissabte 3 d'abrilA les 24 hores al Pavelló Municipal de Sant Llorenç de Morunys.Entrada 5 euros amb consumició.Festival de música electrònica a Sant Llorenç de Morunys, el dia 3 d'abril al pavelló municipal actuaran, en una posa-da en escena immillorable, una selecció dels millors dj's i productors de la zona de la nostra comarca.

Passió vivaDivendres Sant, a les 10 del vespre.Passió viva 2010 el divendres 2 d'abril única representació.

FotografiaJordi Coromines RierolaDel dissabte 27 de març al diumenge 4 d'abril a la Sala d'Exposicions Caixa de Catalunya a Solsona.Inauguració, dissabte 27 de març a les 6 de la tarda.

Trobada de cavallsVila de SanaüjaDissabte 3 d'abril: 9'30h Esmorzar popular. 12h Tres Tombs. 13h Home-natge a la Plaça Major a 2 persones de Sanaüja. 14h Dinar (13 euros, Tef. 973 47 61 57). 17h Bingo popular. 20h Gran Ball amb Joan Vilandeny. Tot seguit, Disco Mòbil

TROBADES

Oliana DecideixDissabte 3 d'abril al pati del casal de JubilatsA les 7 tarda: Taula Rodona amb Uriel Bertran, David Rodríguez, Gerard Figueras, Roger Muntanyola i Jaume Fernández.A 2/4 de 9 del vespre: Festa de Cloenda de l'acte i botifarrada de germanor.

CULTURA

Musiquetes per a la BressolaDissabte 3 d'abril a 2/4 de 6 de la tarda al teatre municipal de Sant Llorenç.

VI Cicle de Música Sacra a la col·legiata de Sant Vicenç del castell de CardonaLa Fundació Cardona Històrica, funda-ció privada municipal, organitza el VI Cicle de Música Sacra a la col·legiata de Sant Vicenç del castell de Cardona, una joia arquitectònica

Diumenge, 4 d’abril, 7 de la tardaLes Sis Sonates Bíbliques de Johann KuhnauMARJU VATSEL, orgue i clavicèmbalJORDI REGUANT, recitant

Brams serà el cap de cartell del concert de Setmana Santa de la Vall de lordLa gira tour 2010 dels Brams arriba a Sant Llorenç de Morunys el proper di-vendres, 2 d'abril.La formació berguedana serà el cap de cartell del concert que anualment organitza el Casal l'Estaca de la Vall de Lord. També actuaran Les Absentes, del Solsonès i el grup de metal local Arç Blanc.Les entrades anticipades es poden adqui-rir per 10 euros al Casal Popular la Fura, de Solsona, al Casal Panxo de Berga i a l'Oficina de Turisme de la Vall de Lord.L'acte començarà a les 12 de la nit al Pavelló d'esports de Sant Llorenç

Creu Roja El Solsonès organitza:

Curs de socorrisme(Atenció sanitària immediata. nivell II)

Solsona, del 20 d’abril al 26 de maig.Durada: 50 horesHorari: De dilluns a divendres, de 2/4 de 9 del vespre a 2/4 d'11 de la nit.Requisits: Ser major de 16 anys.Inscripcions: A partir del 29 de març.

CREU ROJA EL SOLSONÈS: Ctra. de Manresa, Km 50 - Solsona Tel. 973 48 35 19E-mail: elsolsones@creuroja.org

Presentació del llibre: "Benvinguda pubilla amant de les tradiciona catalanes".Diumenge 11 d'abril de 2010A les 12 del migdia a l'Hotel Sant Roc.Aquest acte comptarà amb la presència de la sra. Marta Ferrusola.

PRESENTACIONS

De Solsona a Pinós (24 kms)Diumenge 11 d’abrilSortida: a les del 7 matí a la plaça del Camp i dinar a casa. Tornada en autocar.Cal apuntar-se als telèfons: 973 48 16 68 / 636 855 371

Programa cures estètiques per a malalts de càncerLloc: Gotta Solsona, ctra. de Manresa, 6 (edifici Piscis). SolsonaDijous dia 8 d'abril de 2010.De 5 de la tarda a 7 de la tarda.Informació i inscripcions: Tel. 973 238 148 lleidaåecc.es. SOLSONA – César García 647626034

CURES

1� 665 - Dijous, 01-04-2010

Solsona Redacció

Demà surt la VOLCAT des de SolsonaUna quarantena de voluntaris del Club BTT del Solsonès treballen en l’organització de la primera etapa

1) Presentació dels equips (Pl. del Camp) 2) Sortida al Passeig pare Claret 3) Direcció Font de la Mina

on s’ubicarà un avituallament per equips, el més important de l’etapa. Des d’aquest punt, la cursa continuarà per corriols ràpids fins a Biosca i Guissona.

1a etapa: Solsona-Guissona Distància: 59km Desnivell positiu: 1.300m Desnivell negatiu: 1.500m Durada aprox. de carrera pels primers classificats: 2h 30’ Descripció: La primera etapa té 59km i va

de Solsona fins a Guissona. El recorregut d’aquesta etapa transcorre per boscos de la zona oest i sud del Solsonès, per pistes forestals i algun corriol. Des de Solsona els ciclistes es dirigeixen cap a la zona de la Torregassa, i a la Creu (km.12) es troben el primer avituallament després d'una pujada força exigent. A partir d'aquest punt es va en direcció a Biosca per una pista forestal on predomina la baixada, però hi ha també alguna pujada curta i exigent entremig. El segon aviuallament és prop de Lloberola i aquest és només d'organització, els equips no poden accedir-hi. Estarà col·locat al km. 30 de cursa, i els corredors podran trobar tant sòlid com líquid per afrontar els últims quilòmetres de l'etapa. A partir d'aquest punt el recorre-gut travessa la carretera per sobre i pren direcció cap a Biosca on hi haurà el tercer i darrer avituallament, de cursa i d'equips. Els darrers 14 km de cursa transcorren per pistes forestals al costat de camps de conreu i una zona de bosc abans d'arribar a la població final, Guissona.

Demà divendres 2 d’abril Solsona aco-llirà l’inici de la Volcat Ara Lleida, la Volta a Catalunya en BTT, considerada una prova esportiva d’alt nivell en l’àmbit nacional i internacional.

Aquesta prova, que es desenvolupa entre el 2 i el 4 d’abril, portarà a Solsona un miler de persones, entre les quals hi ha 400 participants inscrits -250 d’elit d’àmbit local, nacional i internacional, 100 del nivell open per als participants amb llicència federativa, i 50 del nivell popular.

2,5 quilòmetres de tram urbàL’artífex del recorregut dins la comarca és Ramon Car-

rasco, que l’ha traçat pensant tant en l’al·licient competitiu dels ciclistes d’elit i federats com el gaudi dels paratges naturals per als participants aficionats. Així mateix, “s’ha pensat en l’interès de crear un espectacle per al públic solsoní” incloent un tram urbà de 2,5 quilòmetres.

Divendres a les 9 del matí es farà la presentació dels equips a la plaça del Camp, i a les 10 començarà la cursa des del passeig del Pare Claret. L’itinerari continuarà per la pujada del Castellvell, el carrer de Marià Fortuny, les avingudes del Cardenal Tarancón i la Mare de Déu del Claustre, la rotonda del portal del Pont, la carretera de Bassella i el Vall Fred.

En l’última part del tram urbà, els ciclistes tornaran a passar pel passeig i la pujada del Castellvell fins a la font de la Mina, punt on començarà el trajecte propi de bicicleta de mun-tanya. Els corredors s’enfilaran per la serra de la Torregassa,

1�665 - Dijous, 01-04-2010

Sortida: 10h Lloc: Solsona, al Passeig. Pàrquing equips: Plaça del CampPàrquing corredors: Camp del Serra.

Avituallament 1: d’equips i d’organització Lloc: La Creu - Punt quilomè-tric de cursa: 12 Situació: a 5 km de Solsona. Accés: prendre la C-149a direcció Sant Climenç. Al km 5 trencar a mà esquerre i a 400m trobareu el punt d’avituallament.

Avituallament 2: d'organització Lloc: LloberolaPunt quilomètric de cursa: 32 Aquest és un avituallament de cursa, els equips s’han de des-plaçar fins al següent avitualla-ment. Hi haurà sòlid i líquid.

Avituallament 3: d’equips i d’organització Lloc: Biosca Punt quilomètric de cursa: 42 Situació: a la bàscula de Biosca, al punt km 9 de la C-451. Accés: Retornar fins a Solsona i agafar la C-451 direcció Biosca, al cap de 30km s’arriba a la població de Biosca. Passar la rotonda direcció Guissona i a 350m trobareu el tercer avitu-allament, aquest és per equips i de cursa. El pàrquing pels equips estarà situat a la zona de la bàscula.

Arribada Lloc: Guissona, Pl. Bisbe Benlloch. Punt quilomètric de cursa: 59 Accés: Des de Biosca tornar a agafar la C-451 direcció Guissona, al cap de 8km s’arri-ba al punt d’arribada, al centre de Guissona.

La façana de la catedral i el portal del Pont de Solsona, a les fosques per al medi ambient

Solsona participa per primera vegada a la campanyamundial ‘L’hora del planeta’

Els edificis monumen-tals de la principal entrada de Solsona es van quedar a les fos-ques dissabte entre 2/4 de 9 i 2/4 de 10 del vespre. Amb aquesta acció, Solsona va participar per primera vegada a la campanya mundial “L’hora del planeta”, promoguda per l’organització ecologista WWF per denunciar el canvi climàtic i sensibilitzar la població.

L’Ajuntament va apagar els llums del portal del Pont i de la façana de la catedral del passeig de les Moreres, els elements arquitectònics més emblemàtics de l’entrada a la ciutat per l’avinguda del Pont. El regidor de Medi Ambient, Jordi Fraxanet, afirma que, “tot i ser un gest simbòlic, l’acció local és important per conscienciar la ciutadania que cal canviar alguns hàbits per lluitar contra l’escalfament global”.

Des de l’Ajuntament de Solsona s’està treballant per fomentar l’estalvi energètic i l’ús d’energies renovables a través del Punt d’Informació de l’Energia (PIE), un servei adscrit a l’àrea de Medi Ambient que es va posar en marxa el maig de l’any passat.

Per exemple, al segon pavelló d’esports l’any passat es van instal·lar plaques solars per a l’escalfament de l’aigua, i al Casal de Cultura enguany es duran a terme obres d’aïllament tèrmic, a través del Fons estatal per a l’ocupació i la sostenibilitat local, que permetran estalviar energia.

La façana catedralícia, a les fosques dissabte durant 60 minuts

Òmnium Cultural del Solsonès acompanya Pasqual Farràs, en la presentació, de la novel·la El vigilant i les cosesLa presentació tindrà lloc el proper dissabte, 10 d’abril, a les 8 del vespre, a la sala cultural de l’Ajuntament de Solsona, al c/. Castell, 20

Deu anys després de La mort i el fabulador, el solsoní Pasqual Farràs, escriptor i professor de llengua i literatura, presentarà a la nostra ciutat la seva segona novel·la El vigilant i les coses, d’Edicions de 1984. En l’acte, l’acompanyaran el seu editor, Josep Cots i Alfred Sargatal, professor de litera-tura, traductor i crític literari.

Actualment, Farràs està treballant en el procés de redacció de la seva propera obra, La necessitat, de la qual ja existeix una primera versió en forma de relat breu.

Aquest cicle narratiu quedarà tancat amb La vida a la frontera.

Solsona Redacció

1� 665 - Dijous, 01-04-2010

Oliana Marcel Ribera - ARXIU FOTOGRÀFIC: Marcel Ribera

Volta ciclista a Catalunyaoliana va ser el punt de partida de l’etapa més llarga de la volta, amb una jornada de 209,7 quilòmetres, el punt d’arribada era ascó. recordem que aquesta és l’edició número 90. a continuació podeu gaudir del

reportatge fotogràfic d’alguns detalls de la sortida de la volta ciclista des de la nostra vila

Arribada dels cotxes amb les bicicletes

Control de “firma”, situat davant l’ajuntament

Alguns espectadors amb una gran pancarta

Alumnes més grans esperant la sortida dels ciclistes

Els petits de la classe volien estar a primera fila

Públic mirant com cada corredor posava la seva signatura

1�665 - Dijous, 01-04-2010

Aprofitant la visita de l’Arcadi

A punt per la sortida

Oliana Marcel Ribera - ARXIU FOTOGRÀFIC: Marcel Ribera

Un nombre important de persones que no van voler perdre’s l’esdeveniment

Detall de sortida d’Oliana amb destí a Ascó

El locutor de TV3 fent una entrevista a Joaquim Rodríguez

1� 665 - Dijous, 01-04-2010

Educació Consorci per a la Normalització Lingüística

Voluntariat per la llengua a Solsona

Primera trobada El Voluntariat per la llengua arrenca de nou a Solsona

amb 24 persones participants. L’acte de presentació, el dia 24 de març, va tenir lloc al Servei Obert de Català on el re-presentant comarcal al Centre de Normalització Lingüística de Lleida, Joan Solà, va lliurar les targetes d’assignació als voluntaris i aprenents que eren presents en aquesta primera trobada.

Comptant l’edició d’enguany, ja fa set anys que al Solsonès s’organitza aquest tipus de voluntariat, i en el transcurs d’aquest temps s’han pogut assignar 96 parelles lingüístiques

(puntualment, alguna assignació ha inclòs més de dues perso-nes). El suport de diverses entitats de la comarca ha afavorit des de l’inici la implantació d’aquest programa, i més recentment, l’adhesió d’Òmnium Cultural del Solsonès i la de diversos establiments comercials de Solsona.

Fer coincidir la disponibilitat horària de voluntaris i aprenents és el punt de partida per fer aquestes assignacions, i no cal dir-ho, la voluntat expressa de tots els participants de trobar-se una hora a la setmana per conversar en català. Així se sumen els objectius de facilitar la llengua i d’aprendre-la.

Cofee MemoryEl 15 de març, a les instal·lacions del Rural Living Lab

del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, al Seminari, es va realitzar una trobada entre els Sèniors del Telecentre i altres Sèniors de Solsona per participar en un projecte sobre Solsona vista pels més grans.

Durant la sessió amb cafè es va recollir informació amb fotos i vídeos que es digitalitzarà mitjançant una aplicació (runmap) per tal que es pugui pujar a Internet i estigui a l’abast de tothom afavorint el turisme antropològic.

A la trobada, que va ser gravada en vídeo, van partici-par-hi 9 sèniors que van gaudir dels records d’una ciutat tan emblemàtica i cultural com és Solsona.

Educació CTFC

1�665 - Dijous, 01-04-2010

Associacions i Entitats Sol del Solsonès

En aquesta es van aprovar per unanimitat el tanca-ment de comptes del 2009 i l’aprovació del pressupost de l’any 2010. A més es va decidir que l’entitat participarà en la fira d’entitats de Cardona el proper 17 d’abril.

Els socis assistents també varen aprovar que l’asso-ciació demanés la declaració d’utilitat pública per l’interès social que té el Sol del Solsonès i que es posés en marxa tot el procés per engegar un centre especial de treball per a persones amb malaltia mental i addicions dedicat a la ceràmica. Es va decidir que la II Nit Literària i Musical de la Vall de Lord es farà el 28 d’agost, la VII Nit Literària i Musical a Solsona serà el 23 d’octubre i la III nit Literària Musical a Cardona es durà a terme el 6 de novembre.

Finalment, dir que la junta actual queda de la següent manera: Enric Serra, president; Ramona Barrera, vice-presidenta; Trini Esteve, secretària; Josep Guix, tresorer; i com a vocals, Joan Clos, Àngel Pujol, Rosa Armengol, Sílvia Gilibets, Montserrat Obradors, Ramon Sala i Candi González.

En el proper butlletí trobareu més informació sobre les activitats que es duran a terme al llarg del 2010.

Assemblea anual del Sol del Solsonès

El dijous dia 25 de març es va celebrar l’assemblea anual del Sol del Solsonès

Èxit en la presentació de Riner Decideix

Aquest dissabte passat una trentena de veïns i veïnes del municipi de Riner ens vam reunir al Local Social per a assistir a la presentació de la

Plataforma Riner Decideix

Consultes Plataforma Riner Decideix

L’acte va consistir en la presentació de Riner Decideix a càrrec d’un representant de la Plataforma que va exposar les inquietuds i motius que han dut a un grup de veïnes i veïns de Riner a engegar aquest projecte.

En paraules seves, “creiem que la ciutadania té el dret a decidir sobre aquells temes que l’afectin, i és per això, que ens sumem a la iniciativa de centenars de pobles d’organitzar una Consulta popular per la Independència. Riner no podia quedar-se’n al marge”.

També vam comptar amb la presència de representants d’altres municipis de la comarca que havien organitzat la Con-sulta anteriorment.

El primer a intervenir va ser Joan Viladrich, representant de la Coordinadora Comarcal de les Consultes i que també ens va explicar l’experiència de la ciutat de Solsona el passat 13 de desembre. Viladrich va fer èmfasi, entre altres qüestions, “a la imparcialitat que ha de tenir la Plataforma respecte el sentit del vot. Vosaltres, avui, esteu constituint una Junta Electoral, per tant, el vostre únic objectiu ha de ser el fomentar una alta participació”.

I per últim, va intervenir Ramon Clotet, representant a Navès Decideix. Aquest municipi de característiques més simi-lars a Riner, va celebrar la Consulta el 28 de febrer. En paraules de Clotet, “no s’entén com un poble no pugui exercir un dret inherent en ell com és el dret a l’autodeterminació. Tenim el dret a decidir i l’hem d’exercir”.

Per cloure l’acte, des de Riner Decideix es va animar als veïns i veïnes del municipi que s’impliquessin en la Consulta. Per altra banda també es va animar a proposar idees per tal de fomentar la participació el proper 25 d’abril.

rinerdecideix@gmail.comhttp://www.facebook.com/rinerdecideix

�0 665 - Dijous, 01-04-2010

Bisbat Redacció

El dia 20 de març, al Seminari de Solsona, van reunir-se unes quaranta-cinc persones per participar d’aquesta jornada diocesana, que va començar amb el rés de laudes i va continuar amb una interessant conferència a càrrec de Mn. Joan Llidó, prevere de la diòcesi de Segorb-Castelló.

Mn. Llidó va parlar sobre el ministeri del sacerdoci introduint i analitzant, de tant en tant, algunes frases del sant Rector d’Ars, Joan M. Vianney. En les seves paraules va destacar que el sagrament del sacerdoci és un sagrament al servei dels altres; que el sacerdot possibilita la santedat als membres de la comunitat i que comunitat i sacerdot no poden existir l’un sense l’altre, ja que tots dos van néixer el mateix dia, el dijous sant durant el sant sopar. També va parlar de les tres accions

Jornada diocesana sobre l’Any SacerdotalLa diòcesi de Solsona va celebrar una Jornada amb motiu de l’Any Sacerdotal, organitzada per les

delegacions de Vocacions, Vida Consagrada i Seminari

fonamentals dels preveres: servei als altres al voltant dels sa-graments, ensenyament i predicació, i serveis pastorals.

En acabar la conferència de Mn. Joan Llidó, es va cele-brar l’eucaristia a la capella del Seminari presidida pel sr. Bisbe, Mons. Jaume Traserra i concelebrada pels preveres assistents.

A la tarda, havent dinat, es van fer dos tallers en els quals es projectaren uns DVDs relacionats amb el ministeri sacerdotal, que van donar lloc a una estona de diàleg entre les persones participants de la jornada.

Per finalitzar la trobada es féu una pregària d’Adoració al Santíssim per les vocacions sacerdotals. Cal esmentar que durant tota la jornada van estar exposats en diferents espais els plafons vocacionals de la Delegació de Vocacions.

Els carrers del nucli antic de Solsona acolliran demà a les 8 del matí la tradicional Processó de Divendres Sant, un dels actes de Setmana Santa més solemnes i multitudinaris a Solsona i que arriba a congregar unes 300 persones. La processó sortirà de la Catedral, pujarà pel carrer de Sant Miquel i pararà a la

Tot a punt per la Processó de Divendres Sant

Plaça Major. Continuarà pel carrer Llobera aturant-se a la Plaça de Sant Pere. La comitiva prosseguirà per la Plaça de Sant Isidre fins al portal de Carrer Castell i des d'allí s'adreçarà a la plaça de l'Ajuntament on farà la darrera parada, per tornar a la catedral pel carrer Castell, plaça Major i carrer Sant Miquel.

1) Sortida i arribada a la Catedral

�1665 - Dijous, 01-04-2010

Bisbat Ramon Estany

Recés de Quaresma dels grups de famílies del bisbatEl cap de setmana del 20 i 21 de març, van reunir-se quinze de les famílies dels grups del nostre bisbat

per realitzar el 3r recés de Quaresma, als entorns del Santuari del Miracle, com ja és habitual

Parròquia Ramon Estany

Celebracions capitularsa la catedral presidides pels senyor bisbeDijous Sant: A 2/4 de 9 del vespre, Missa de la Cena del Senyor.Divendres Sant: A 2/4 de 5 de la tarda, Acció litúrgica de la Mort del Senyor.Dissabte Sant: Vetlla Pasqual, a 2/4 d’11 de la nit.

Dijous sant (1 d’abril)Brics: A les 6 de la tarda.Clarà: A les 6 de la tarda.El Miracle: A les 7 de la tarda.La Coma: A les 8 del vespre.Linya: A les 6 de la tarda.Lladurs: A les 5 de la tarda.Madrona: A 2/4 de 6 de la tarda.Navès: A les 9 del vespre.Baixa Ribera Salada: A Ogern, a les 8. Olius: A les 8 del vespre.Peracamps: A 2/4 de 7 de la tarda.Sant Climenç: A 2/4 de 8 del vespre.Sant Just-Joval: A 2/4 de 7 de la tarda.Sant Llorenç de Morunys: A les 4 (Re-sidència). A les 6 (E. parroquial). Vetlla de pregària: a les 10 de la nit.Santuari de Lord: A les 6 de la tarda.

Solsona: A les 6 de la tarda, a la Com-panyia de Maria. A 2/4 de 9 del vespre, a la Catedral.

Diumenge de Pasqua de ResurreccióAltés: a les 11 - Brics: A les 11 - Busa: A la 1 - Cambrils: A la 1 - Castellar: A 2/4 de 12 - Ceuró: A 1/4 de 2 - El Miracle: A les 12 - La Llena: A les 12 - La Pedra: A les 12 - Linya: A la 1 - Lladurs: A les 12 - Llobera: A les 10 - Miravé: A les 12 - Navès: A 2/4 de 12 - Ogern: A 2/4 de 12 - Olius: A 2/ d'1 - Peracamps: A les 11 - Pinell: A les 10 - Sant Climenç: A 2/4 de 12, Missa i Cant de Caramelles - Sant Feliu de Lluelles: A les 10 - Sant Just-Joval: A 2/4 de 12 - Sant Llorenç: A les 12 del migdia i a les 8 del vespre. - Santuari de Lord: A les 11 - Solsona: Com els diumenges. La Missa vespertina del diumenge serà a les 8. - Timoneda: A les 10

Dilluns de PasquaClarà: Aplec Pasqual de Sant Sebastià. Missa a les 12 i benedicció del paq.La Selva: Missa i benedicció del pa, a la 1, i Cant de Caramelles

Lloberola: Aplec de Santa Maria del Solar. Missa a les 12. Navès: Cant de Caramelles de Navès i la Selva.Sant Llorenç: Aplec del Santuari de Lord, Missa a les 12.Olius: Aplec de Santa Maria de Villaró: Missa a les 12.

CaramellesBaixa Ribera Salada: Ceuró, 1/4 d'11. Cas-tellar, 11. Altès, 3/4 de 12. Ogern, 2/4 d'1.

BesoraMissa Pasqual- Dissabte vinent, 10 d'abril, missa vespertina

MadronaAplec de Sant Mer- Diumenge que ve, 11 d'abril, a les 12 del migdia, Missa al santuari i cant dels goigs de la Mare de Déu de Sant Mer.

SallentCelebració Pasqual- Dissabte que ve, 10 d'abril, a 2/4 de 6 de la tarda.

Sant ClimençMissa Pasqual- Dissabte vinent, 10 d'abril, a les 7 de la tarda.

Els fills més petits van estar a la casa de colònies La Carral, acompanyats de monitors, i van treballar el tema del perdó, a partir de la paràbola del fill pròdig. Els fills més grans, enguany, varen estar a les cel·les del Miracle, amb altres joves, acompanyats de les delegacions de Jo-ventut de Solsona i de Vic. Ells van tenir el seu propi recés, pregant i reflexionant al seu nivell.

Finalment els pares, a la casa d’espi-ritualitat del Miracle, van estar amb el P. Ramon Ribera, el qual va fer una molt bona síntesi del missatge bíblic en vuit paraules i tres actituds. Va ser un bon ambient de recés, per preparar-se per les celebracions de Setmana Santa i Pasqua.

Al migdia del diumenge van com-partir l’eucaristia tots plegats al Santuari del Miracle, per acabar dinant tots junts a La Carral.

�� 665 - Dijous, 01-04-2010

Primavera de colorsSeguint la carretera

direcció al Port del Comtela neu arriba a tot arreu,tot tenyint d´un sol color,

el blanc, la barreja de tots els colors.

El paisatge s´ho val, em dóna silencii em transmet tranquil·litat,

sobre una bola de neu hi clavo una rosa,la qual cosa té molts significats; aviat St. Jordi...

A cada petjada hi deixo una pedra,faig camí pel qui em vulgui seguir...No sóc gens solitària, és per això que

en moments com aquests m aferro amb la natura, surto a veure si trobo algun animaló

que em faci companyia, alguna planta medicinal del bosc que em regali la seva olor,

algun ocell que em canti i el sol que em doni vida.Si m aturo al mig del bosc o m enlairo al telecadira,realment és llavors on m'adono del significat que té

per a mi, el fet de poder estar present aquí.Cel, aire, neu, sol, lluna...

es comença a respirar olor de primaveraarbres, flors, matolls, orenetes......

arriba el temps d esclatar les flors dins dels camps.Començar, seguir, lluitar.......

tres verbs que hem de fer servir mentre transcorrem per la nostra existència.

S acaba l´hivern,comença l´època dels colors,

vermell-roella, taronja gavatxogroc-tulipa, blanc-rosa de l ametller

i també el bonic color que agafa el cirerer.És bonic de veure com somriuen les flors,

motiu d alegria,si hagués de ser un color, triaria el groc, com el sol,

perquè així naixeria cada dia.

Poesia Rous

On puc fer el meu hort ecològic?3 maneres de tenir un hort sense tenir terreny

De vegades ens pen-sem que sense una casa amb jardí o amb una mica de ter-reny no podem tenir un hort, però això no és cert. Podem fer-lo en una terrassa o fins i tot dins de casa. Us explicarem tres tècniques per crear un hort sense terreny; les taules de cultiu, els testos i els interiors; fem un hort urbà.

Taules de cultiuOn? Perfectes per a terrasses i petits jardins.

Qui? Tothom pot fer-ho i especialment recomanat per a persones amb mal d’esquena o que vagin amb cadira de rodes.

Com? Tant sols amb una taula de cultiu podem cultivar diferents varietats, com més taules més cultivarem. A més a més s’hi poden aplicar les tècniques de la rotació botànica de Gaspar Caballero o els bancals elevats de Mariano Bueno.

Alternatives. Podem fabricar les nostres taules de cultiu elevant grans jardineres o amb superfícies amb recipient que siguin altes.

TestosOn? Terrasses, balcons, finestres...

Qui? Pot fer-ho tothom, sobretot quan no es disposa d’espais grans, els testos permeten mobilitat i s’adapten a l’espai existent.

Com? A cada test hi sembrarem una llavor o un planter diferent. Utilitzarem testos a la mida de l’espai que requerim. Sempre haurem d’intentar d’intercalar flors i plantes aromàtiques per crear un petit ecosistema equilibrat amb els animalons.

Alternatives. Si no disposem de testos sempre podem utilitzar: caixes (de fusta, de fruita, de plàstic...), pots de vidre, recipient dels iogurts...

InteriorsOn? En qualsevol habitació o celobert, amb un mínim d’espai de 60x60cm.

Qui? Pot fer-ho tothom ja que resulta molt pràctic perquè es pot cultivar tot l’any a dins a casa.

Com? Utilitzarem un interior tan gran com es vulgui. S’haurà de sembrar en testos i es recomana que siguin quadrats (per aprofitar l’espai) i blancs (perquè la terra aguanti humida). Regularem amb un temporitzador la llum per simular el sol.

Alternatives. Si no tenim un armari de cultiu sempre ens el podem fabricar amb fusta o dins d’un armari convencional que adaptarem per poder-hi cultivar.

Natura El Racó del Cultiu Ecològic

��665 - Dijous, 01-04-2010

Opinió Josep Àngel Colomés

Els capellans pederastes i sant Joan M. Vianney

Ironies de la vida o signes del nostre temps, apareix durant l’any sacerdotal en honor al 150è ani-versari de la mort del patró dels rectors, sant Joan M. Vianney, un esclat d’escàndols relacionats amb abusos que molts capellans, amb responsabilitats de guiatge com el rector d’Ars, van realitzar en el si de l’Església Catòlica. Aquests casos deixen amargor i sofriment en nombrosos creients o no creients i, naturalment, en les víctimes.

Curiosament, l’Evangeli, la bona notícia de Jesús, en algun d’aquests diumenges de Quaresma, ens recordava: qui estigui lliure de pecat, que tiri la primera pedra. Per tant, no podem pas jutjar i condemnar. Seria massa fàcil i trist. No en trauríem res. Més val que seguim el consell de Confuci: Quan vegeu una persona sàvia, penseu en igualar les seves virtuts. Quan vegeu una persona sense virtut, exami-neu-vos a vosaltres mateixos.

Bona Pasqua a tots!

Opinió Ramon Gualdo

L’aire de les caramellesLes caramelles porten alegria. Ho hem dit, ho han escrit

els poetes, ho han comentat els cronistes… Diria que aquests cants són moltes coses. Són bocins de festa que es passegen pels carrers. L’aire del cel de primavera es barreja amb l’aire de les veus. I el cant resulta com un vent sonor que neteja carrers i places.

És un esclat de llibertat perquè les veus s’escampen lliures, ben lliures, amunt i avall, cap aquí i cap allà. Arriben a les finestres, s’enlairen a l’espai, s’aturen i tornen a començar, fan una respirada i s’hi tornen a agafar. La cantúria és bellu-gadissa, joganera, es mou amb agilitat, i les cançons arriben a tot arreu.

D’aquesta barreja entre el ventet de primavera i l’alenada de les veus, en resulta un aire de llibertat. Les veus sota el cel del dia, joguinegen, s’enfilen i giravolten lleugeres com ales d’ocells. A més a més, el cant de Caramelles va acompanyat de somriures. Somriuen els cantaires mentre canten, mentre reposen, mentre fan la xerrameca, i la gent que escolta les can-túries també somriu.

El cant de les Caramelles també és una tradició. Els que som grans ho hem vist tota la vida, i sembla que les veus s’aniran escampant temps i temps, anys i anys.

L’aire de Caramelles és un aire saludable. Ens redreça el cos, ens treu l’encarcarament quan ens fa aixecar del sofà i ens fa parar l’orella, quan ens fa sortir al balcó. L’aire de caramelles ens dóna a la cara una expressió més alegre, i als ulls ens hi va posant ben suaument un somriure de festa.

Amb Sant Francesc d’Assís, a més de ser el meu sant patró, sempre hi he sentit una especial tendresa barrejada amb admiració per tot el que he sabut de la seva vida. També haig de confessar la vergonya que sento en com-provar que infinitament lluny em trobo de la seva persona. Encara que radicalment admiro la seva entrega a Déu i la seva identificació amb Crist, em commou especialment la seva manera de viure la pobresa.

En una de les seves biografies hi ha una pàgina molt commovedora. Aquella en la que després d’explicar tota la cadena de dejunis que ell i els seus frares van portar a terme a Rio Torto, una nit, quan dormia, va sentir els laments i gemecs d’un germà. S’aixecà i li preguntà: –“Què us passa, germà?, i aquest, entre laments li respon, –“Ploro perquè sento que m’estic morint de fam. En aquell moment és quan apareix l’autèntic Francesc: desperta els altres germans i els explica que el dejuni està molt bé, però no podem deixar que un germà es mori de gana. Tampoc no podem

Repartir l’alegria

permetre fer-li passar la vergonya de posar-se a menjar ell sol, i va creure necessari que tots els germans s’aixequessin i l’acompanyessin a menjar. I d’aquesta manera la fam del germà es va convertir en una festa per a tots, encara que el banquet consistia en un bocí de pa i uns quants raves; però molt ben amanits amb la sana alegria de tots.

M’encanta aquest cristianisme. Està molt bé el dejuni. Donar menjar al qui té gana. Però és molt millor compartir entre tots el que tenim i sobretot l’alegria de trobar-nos junts i sentir-nos estimats. No podem oblidar que la fam té la possibilitat de tornar i marxar en qualsevol moment; però el record de sentir-se estimat per algú sempre quedarà gravat en el més profund de la nostra ànima.

Estic segur que en aquell bon frare que es moria de fam en aquell temps de Francesc d’Assís, més que el pa i els raves el va alimentar l’amor dels seus companys que van interrompre el son només perquè aquell company afamat se sentís acompanyat en aquell banquet comunitari.

Opinió F. Torres

�� 665 - Dijous, 01-04-2010

El Santcrist

Opinió JH

Però què coi fa un psicòleg?

Molta gent no sap exactament què fa un psicòleg o, dit d’una altra manera, en què consisteix una teràpia. Un psicòleg ajuda a les persones a sentir-se millor i ho fa mitjançant la paraula. Parlant, de la mateixa manera que es poden espatllar moltes coses, se’n poden arreglar algunes altres.

De teràpies n’hi ha moltes i en podríem fer tres grups. Les primeres (1) serien les teràpies d’acompanyament o de suport, que no estarien adreçades a fer un canvi sinó a acompanyar a la persona en un estat de patiment. Per exemple, ajudar-la a elaborar un dol (una pèrdua) o a di-gerir un canvi (un ascens, una lesió, la jubilació, la independència dels fills, un divorci, etc.). La idea és que un pes (el del dol) portat entre dos (parlat) es redueix (es reparteix) i permet arribar abans a port i en millors condicions (amb menys desgast).

El segon tipus de teràpies serien aquelles que sí que estan adreçades a fer un canvi. Es classifiquen en dos subtipus: (2.1) les teràpies centrades en el problema que té la persona i (2.2) les teràpies centrades en la persona que té el problema. Les adreçades al problema tracten el símptoma (l’angoixa, la tristesa...). Són més cur-tes i ràpides però també més fràgils i superficials. Les adreçades a la persona tractarien a la persona que té l’angoixa, no tan sols l’angoixa. Són més llargues i més profundes i estan especialment indicades per tractar la vessant social-relacional del problema. Una depressió pot aparèixer per molts motius (causes) i té una sèrie de manifesta-cions o símptomes (conseqüències). Les teràpies orientades al problema tractarien sobretot els símptomes. Les orientades a la persona tractarien sobretot les causes. Quines són millors? Depèn de la persona, del problema i del moment.

sergi.ballespi@uab.cat

Psicoteràpia Sergi Ballespí, Doctor en Psicologia

Formen part de l’equip de suport de Celsona:Pep Mia - Candi Pujol - J. Clavé - Marcel Ribera - Montserrat Riu - Enric Serra - F. Torres - J.H. - Ramon Gualdo - Jordina Tarré Foto Resol - Foto Llàtzer - Lluís Closa

Direcció: Josep M. BorésRedacció: Ramon Estany - Josep M. MontanerEdició: Francesc Xavier Montilla - Marta CasesTextos: Eva JanéPublicitat: Manoli OrtigosaOficina: Ctra. de Torà, 25 - 25280 SOLSONA

info@elsolsones.net - www.elsolsones.net - 973 48 17 19Dip. Legal: L-267-1997 - 1.350 exemplarsEl primer número de Celsona Informació va sortir el 4 d’abril de 1997

Fa un parell de mesos es va produir un debat sobre la retirada dels crucifixos de les escoles i altres edificis públics, a partir d'una sentència del Tribunal de Drets Humans d'Estrasburg.

Crec que ens hauríem pogut estalviar aquest conflicte, si ens haguéssim parat a reflexionar i dialogar seriament. La doctrina no és pas tan complicada. Crec que a dreta llei es podria obligar a retirar el Santcrist de l'escola laica. Jo mateix ho he escrit en aquesta publicació. Plantejament per altra banda irreal, ja que ¿quants santcrists queden a l'escola pública? Amb el benentès que si una comunitat escolar el vol conservar perquè en la seva majoria és cristiana o perquè el considera com una part de la seva tradició, com a símbol prototípic d'unes creen-ces que han configurat tantes generacions d'avantpassats, no crec que s'hagi de córrer a fer-lo treure. Per altra banda, no estaria d'acord amb el diputat Tardà a voler estendre la prescripció del Tribunal d'Estrasburg a les escoles privades o concertades d'ideari propi.

A més, jo crec sincerament, i m'agrada dir-ho en plena Set-mana Santa, que, si comprenguéssim el sentit profund del Santcrist com a símbol, hauríem de demanar que fos erigit en totes les aules: Jesús clavat a la creu és el símbol més eloqüent de l'anticorrupció. Sobretot avui dia que la corrupció apareix per totes bandes, com si no n'hi hagués un pam de net. Jesús va morir màrtir de la veritat, per denunciar la corrupció del seu temps en totes les seves formes i lluitar implacablement contra ella i contra l'orgull d'aquells que es creien superiors, contra la hipocresia, contra tota mena d'opresió i explotació. "Per això he vingut"– va dir Jesús lligat de mans davant Pilat: –"per donar testimoni de la veritat". Testimoni inflexible de la veritat. I va ser aquest testimoni i la lluita implacable contra la corrupció, en de-fensa dels més febles, els que el van portar a la creu. Crec que la força simbòlica del Santcrist, presentat així, transcendeix l'àmbit creient, per poder erigir-se merescudament com a símbol universal d'anticorrupció. L'alcalde de Madrid, que es confessava agnòstic, quan li demanaven per què no treia el Santcrist del seu despatx oficial, responia: "No ho faré mai. Jesús clavat a la creu és el símbol més universal de l'amor i la misericòrdia sense límits". O de "la igualtat entre tots els homes", com escrivia l'escriptora italiana Natàlia Ginsburg.

��665 - Dijous, 01-04-2010

S’ha anunciat que Solsona comptarà amb un casal cívic, en aquest equipament, s’invertiran 2,6 milions d’euros i comptarà amb 1.500 metres quadrats, repartits en tres plantes. S’abandona així, definitivament, la remodelació de l’edifici del “Casal” que proposava CiU i que hauria suposat un cost menor i un millor aprofitament del nou equipament.

L’anunci subratlla que el casal cívic “s’ha ajustat a les necessitats concretes de Solsona”, quan la realitat ens diu, que les prioritats de la ciutat van per una altra banda i que 2,6 milions d’euros permetrien cobrir-ne d’altres, pendents de donar-hi resposta i segurament amb un major benefici social. Per posar alguns exemples:

Amb aquest import es resoldria definitiva-ment, el problema de la nova escola “El Vinyet”, empantanegada per un error del tripartit solsoní, en permetre la creació d’una Àrea Residencial Específica (ARE), a la Cabana del Màrtir, on es preveu uns habitatges que ningú no comprarà i en que l’ajuntament haurà d’assumir les despeses d’urbanització. Mentrestant, l’escola funciona amb barracots.

També és podrien haver invertit, en constru-ir una vintena de pisos tutelats per la gent gran, a imatge dels que existeixen en altres ciutats, pensats per aquelles persones en edat de jubilació, que vo-len mantenir la seva vida amb independència, però, alhora, tenir a l’abast determinats serveis per fer més còmode el dia a dia, com són: servei de men-jador, bugaderia, lleure, atenció sanitària, etc.

O bé, pensant en la despesa energètica de Solsona, podria haver resultat interessant invertir 2,6 milions d’euros, en la utilització de les cobertes dels edificis municipals, per a la instal·lació de pla-ques fotovoltaiques i generar electricitat, o també, apostar per la utilització de la biomassa forestal com a font d’energia, que de ben segur, reduiria la factura que hem de pagar entre tots, invertint, així, en la creació de nous recursos municipals, com ha insistit CiU a l’equip de govern, en el repartiment del fons Zapatero.

La ciutat, l’any que ve, haurà d’afrontar noves despeses quan s’afegeixin les que generen la posta en funcionament de la sala polivalent i la nova biblioteca comarcal. Caldrà veure, doncs, com s’assumeixen les d’un nou equipament de més de 1.500 metres quadrats, quan els recursos propis disminueixen i no es pensa a crear-ne de nous. S’apujaran les taxes?

Opinió Jordi Riart i Vendrell, Portaveu del grup municipal de CiU

“Altres prioritats” Paradoxes territorials de CiU

En pocs dies tenim alguns exemples de com un partit pot canviar de posició en un tema tan fonamental com és l'ordenació territorial.

Ens trobem en ple debat sobre la regionalització de Catalunya. És a dir, l'ordenació del país en 7 regions o vegue-ries. Una promesa electoral de pràcticament tots els partits de Catalunya i que CiU després de 23 anys de govern no havia gosat mai de complir. Es va dedicar més a crear uns Consells Comarcals, amb una llei electoral que facilités la seva ocupació i govern, però les regions les va deixar de banda.

Ara el govern de la Generalitat ha decidit tirar endavant aquesta ordenació i per això ha preparat la llei corresponent i ha volgut escoltar, en el Parlament, la veu d’alguns representants institucionals.

No deixa de sorprendre la posició adoptada pel president del Consell Comarcal del Solsonès, Marià Chaure, en el sentit de qüestionar la regionalització o la ubicació de la comarca del Solsonès a la Catalunya Central. A més va barrejar la regiona-lització amb la por a que es modifiquin les lleis que regulen els Consells Comarcals, amb l’excusa de perdre poder.

Realment sorprèn un posicionament tan partidista, quan la comarca es va posicionar sobre aquest tema, uns anys enrere. Però, és que ara surt CiU amb uns plantejaments que res no tenen a veure amb els que tenia 8 o 10 anys enrere. S’ha de pensar que simplement es mouen per interessos electorals i no de país.

En el meu cas, he de dir que defensava clarament la regionalització de Catalunya 20 anys enrere, però ara me n’he allunyat, pel canvi que ha sofert el país a tots els nivells i perquè tenim altres problemes molt més importants que no pas dedi-car-nos en cos i ànima a modificar l’estructura administrativa i política del territori.

És a dir, quan una cosa és necessària, o es fa en el moment oportú, o és complicat de realitzar-la en un altre moment. No és igual tenir regions en els anys 80, amb carreteres dolentes, sense Internet, amb serveis bàsics en males condicions, que ara en que tot ha canviat, i les distàncies s’han escurçat de manera radical. Una capital havia de cobrir totes les carències del territori al seu voltant, ara ja no és ben bé així. I molta gent es pot saltar la capital per anar cap a una altra ciutat o centre de serveis.

El mateix cal dir dels Consells Comarcals. Varen ser un error en aquell moment i ho són ara. S’havia d’apostar per Man-comunitats de serveis, i crear i coordinar serveis que els pobles petits no poden donar. No fer petits parlaments territorials en que el president es dedica a competir amb l’alcalde de la capital.

I no deixa de ser paradoxal el que ara mateix passa a la comarca. Resulta que Torà vol venir al Solsonès per poder estar a la Catalunya Central i tocar més diner i serveis que no pas estant a Lleida, i resulta que el president del Consell Comarcal, aposta més per quedar-se a Lleida que no pas formar part de la Catalunya Central. Realment interessant i congruent la posició de CiU. Totalment al revés del que deien temps enrere, i sobretot amb una posició diferent de la defensada per la majoria de la comarca. Esperem que no tornin al govern perquè tornarien a canviar de posició i tants canvis sobtats i sense justificació no són bons per a ningú.

Opinió Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC.

�� 665 - Dijous, 01-04-2010

Futbol CF Solsona

Campionat de Cat. de 1a Territorial | G. 5

CF Linyola, 1CF Solsona, 0CF Linyola: Roca, Lavín (Trigó), Berga (Risto), Martí, Mestres, Vendrell (Joval), Folguera (Ortella), Farràs, Sol, Pampols Boldó) i Llaradó. CF Solsona: Janjo, Obiols, Jean, Alcázar, Jiménez (Rodri), Solé, Piera, Miki, Cots (Puig), Sala i Novelles (Casanovas).

Es torna amb les alforges buides, però més pesades cap al descens

El sr. Cortés Bermúdez va tenir una bona actuació en el seu arbitratge, ensenyant targetes grogues a Lavín, Mestres i Joval (Linyola) i a Jiménez i Sala (Solsona).

Partit molt igualat, controlat pels locals, fent valer la consecució de l'únic gol del partit per mitjà de Lavín, en el minut 10 de partit. Les bones intencions del Solsona es van veure frustrades amb aquest gol matiner, veient-se im-potent davant la bona col.locació dels contraris, que fan un futbol pràctic i efectiu de cara a la consecució de punts.

Amb aquest resultat el Solsona es complica la seva situació, a dos punts del Cervià i de l'Artesa, i a tres del Torrefarrera. El Cervià és el proper visitant solsoní, l'Artesa rep l'Almenar i el Torrefarrera rebrà el Guissona. Sent optimistes, guanyant empataríem amb el Torrefarrera (que hauria de perdre contra el Guissona). Si empatessin l'Artesa i l'Almenar, el Solsona passaria al 13è lloc, per millor gol average particular. El solsona ha de guanyar per fer realitat els somnis.

Aquest diumenge vinent hi ha jornada de descans. Bona Pasqua a tothom !!! Que els jugadors i equip tècnic puguin redreçar el rumb cap a la permanència amb obten-ció de bons resultats. Ànim!!!!!! Que així sia !!!!!

Futbol CE Sant Llorenç de Morunys

Infantil | 2a Divisió | Campionat de Lliga 09/10 | Greup 18 | Jornada 22 | 27 de març de 2010

Sant Llorenç de Morunys, CE, 4Joanenc, FC, 5Eric Mancha,, Jordi Romero, Xavier Ballarà, Ramon Freixa, Carles Puig, Guillem Quiroga, Joel Canals, Guillem De Marimon, Josep Ma. Rovira, Jonathan Santos, Víctor Pàmies, Martí Vilafranca, Joan Graus, Josep Plana Entrenador: Josep Canals - Jordi Cases. Delegat: Ramon Freixa. Primera part (1-3). Segona part (4- 5). Gols: Joel Canals (2) Carles Puig (1) Guillem de Marimon (1)

Derrota injustaEl Sant Llorenç, CE va desaprofitar una ocasió per acostar-se

al Joanenc, FC en la classificació però com ja sol ser habitual van tenir un mal inici de partit, encaixant el primer gol als pocs segons de joc. Això va suposar que els locals haguessin de jugar més condicionats, havent de jugar més ofensivament amb el risc que això comporta.

L'equip visitant va disposar de poques ocasions d'atac però amb gran encert de cara a porteria i es va arribar al descans amb un resultat d'1 a 3.

A la segona part, els locals -molt més centrats, i conscients que se'ls escapaven tres punts- van desplegar un joc ràpid i consistent al mig del camp, que va permetre poder retallar distàncies en el marca-dor fins al punt que, el Sant Llorenç, recolzat en tot moment per una nombrosa afició que hi havia, podia haver guanyat el partit.

El Sant Llorenç va realitzar més bon futbol a la segona meitat. Però tot i l'esforç, la lluita constant i l'entrega no van ser suficients per a guanyar el partit, que es va complicar encara més quan el Joanenc FC va marcar el cinquè. Tampoc no va ajudar gaire el desencert de l'àrbitre en algunes jugades que podien haver estat determinants en el desenllaç del partit.

En resum, un partit molt disputat i que es va complicar des del primer minut, destacant una vegada més el bon joc realitzat en la segona meitat.

El proper divendres dia 2 d'abril de 2010, a les 11 del matí, al camp de les Morunyedes el Sant Llorenç, CE rebrà la visita del Pirinaica, FC.

A la tercera part vam baixar una miqueta el ritme, però tot i que ens van fer dos gols, vam aconseguir mantenir-nos, amb un altre gol de l'Abdu i el Pol tallant pilotes amb seguretat. Ja en l'última part ens vam posar les piles: l'Albert molt segur al darrere i el Marc jugant la pilota al contraatac posà la pilota pel Jaime, que va fer pujar l'empat al marcador. Als pocs minuts, i de nou en una bona jugada d'equip, el Carles feia el gol de la victòria.

Futbol CE Arrels

Encaràvem el partit contra el Solsona molt motivats i amb moltes ganes. La primera part va estar força igualada amb els dos equips defensant-se i sense crear gaire perill, acabant 0-0. A la segona part vam començar a atacar i després d'unes quantes ocasions arribava el primer gol del Carles. Més tard i en una contra ens feien el 2-1, però lluny de desanimar-nos vam buscar fins que va arribar el segon gol, obra de l'Abdu, que jugant de lateral va fer un molt bon partit.

L'Abdu, tot i jugar de lateral, va fer dos gols

L'Ernest, molt segur a la porteria

Prebenjamí B

CE Arrels B, 5 - CF Solsona, 4Ernest, Albert, Javier, Marc, Jaime, Eder, Ibai, Roger, Carles, Pol, Abdu, Aleix, Zacaries. Gols: Abdu (2), Carles (2), Jaime (1)

Lluitant fins al final

��665 - Dijous, 01-04-2010

Infantil | 1a Divisió | Grup 9

CE Arrels, 2Escola Barberà Andalucia, 1Dani, Ivo, Albert, Houssein, Guiu, Guillem, Josep Mª, Marcel, David, Roger, Xavi, Manel i Miquel. Gols: Marcel (1), Roger (1),

Important victòriaL'equip infantil va aconseguir una important

victòria davant d'un rival directe a la classificació per un ajustat 2 a 1 en un partit molt intens, tot i les baixes.

Després d'un començament de partit una mica fred, en el que els visitants van gaudir d'un parell d'ocasions, els jugadors del Vicenç van anar de menys a més en el domini del joc i van anar imposant el seu ritme. Fruit d'aquest el Marcel al minut 15 empalma-va un xut de volea que el porter visitant no va poder aturar, aconseguint d'aquesta manera el primer gol dels locals. Aquest va donar més tranquil·litat al joc local. Els locals van intentar ampliar la diferència, però sense encert. Amb l'1 a 0 s'arribaria al descans. A la segona part els visitants van apujar línies en el seu joc, posant en dificultat la porteria defensada pel Dani. Però unes vegades els pals i altres el porter els impedien el premi del gol.

Va ser en una jugada d'imprecisió defensiva quan els del Vallès van poder empatar el partit al minut 13 de la segona part. A partir d'aquest moment les ocasions eren en una i altra porteria, fins que al minut 29 el Roger va engaltar un fort xut creuat lluny de l'abast del porter visitant, fent esclatar l'animada graderia.

D'aquí fins al final del partit, l'equip local va defensar amb força la porteria i així va aconseguir la important victòria.

Aquesta setmana ens toca gaudir de la Mona i l'altre cap de setmana tindrem un altre partit im-portant davant el Navarcles. Des d'aquestes pàgines volem desitjar-vos una BONA PASQUA!!!

Futbol CE Arrels

Juvenils

CE Arrels, 3 - Berga, 0Marc, Xavi, Ramon, Palla, Oscar, Jorge, Codina, Besora, Bones, Oriol, Moncu, Ali, Pere, Oliva, Magí i Bajona.

Partit perfecte amb victòria contundent

L'Arrels va jugar un partit a la perfecció, ja que era l'única manera de derrotar un Berga que no havia perdut cap partit fins ara fora de casa i tan sols ha perdut 3 partits en tota la temporada i 2 han sigut amb nosaltres. Com ja he dit, tots els components de l'equip van sortir al camp molt concentrats i sabent el que havien de fer dintre del camp. El partit va començar amb un Berga molt fort pressionant a dalt. Però la defensa de l'Arrels estava molt ben posada i comandada per un Xavi excel·lent i un gran Marc que desfeia tots els intents. Vam aguantar els 5 primers minuts ens els quals el Berga ens va crear perill, per després començar a dominar el partit i ser superiors al Berga, arribant i dominant, fins arribar al minut 12.

Una pilota recuperada al mig del camp, com a fruit de la pres-sió que feien els jugadors de l'Arrels al mig del camp, una passada a l'espai a Oriol que marxa d'un defensa creuant la pilota a la sortida del porter i trencar per primera vegada la defensa visitant i marcar l'1 a 0. El Berga no s'esperava que poguéssim marcar tan d'hora. Nosaltres a partir del gol ens vam créixer, mentre el Berga es veia superat per tot el joc, una cosa inusual a la qual el Berga no està habituat. Per tant, es queden tocats i ni els jugadors ni el seu entrenador no sabien com parar el domini de l'Arrels a dins del camp.

Vam arribar al descans amb un 1 a 0. Els jugadors sabien que això no s'havia acabat. El Berga és un gran equip i molt golejador. Vam intentar motivar encara més als jugadors dient-los el que havia fet el Berga aquesta temporada i insistint en la pressió al mig del camp, i ens va sortir encara millor que a la primera part. Els dos equips van jugar una segona part molt igualada, van crear ocasions per les dues bandes. El domini va ser altern, fins al minut 28 quan novament la pressió des del mig del camp fa el seu fruit i una altra pilota recuperada al mig del camp, obrim a la banda a Moncu que se separa per potència dels dos centrals del Berga i bat el porter visitant. L'equip es veu recompensat pel gran partit que estava fent, 2 a 0. La resta va ser un voler i no poder del Berga, veient com un Arrels molt ben posat al camp el superava clarament pel joc i entrega dels seus jugadors. Ja al minut 40 arriba al 3 a 0. Novament Moncu fa una jugada per banda esquerra fins arribar al fons de la línia per cedir a Jorge, que bat novament el porter del Berga. Així queda demostrat què som capaços de fer quan surten les coses i juguem concentrats. 5 minuts després es va acabar el partit amb un contundent i clar 3 a 0 i la satisfacció del gran partit fet per tots els jugadors.

Claus del partit: la concentració defensiva, la gran pressió feta pels jugadors al mig del camp unida a la mobilitat i velocitat dels davanters.

A destacar: sincerament els 17 components que composàvem l'equip, ja que tots vam jugar un gran partit a pesar de que continuem amb la plaga de lesions que ens persegueix aquesta temporada. Ara s'hi sumen Besora i Óscar novament, que van haver d'abandonar el terreny de joc. Esperem recuperar efectius abans del següent partit, aprofitant el descans de setmana santa.

�� 665 - Dijous, 01-04-2010

Futbol Sala CE Arrels

Divisió d'honor Femení Juvenil-Cadet | Campionat de Lliga 09/10

Rubí CEFS "A", 1 - Fundació P. Esp. Arrels "A", 0Gore Aymerich, Èrika Bernadó, Laura Esteve, Judit Colillas, Pilar Isanta, Natàlia Pujol, Natàlia Klymyuk i Meritxell Jordana. Entrenador: Miquel Serra, Marc Barbens

Ens mereixíem l'empat

Arrels - Rubí

El passat diumenge 28 l'equip del cadet-juvenil de l'Arrels va disputar el partit de la jornada vint de la lliga de Futbol Sala. El partit va començar amb una possessió de l'Arrels, que pocs minuts després va passar a ser de l'equip local.

Cap dels dos equips no va mostrar el seu millor joc i gairebé cap jugada acabava amb un xut per intimidar la porteria.

Però tot i l'esforç de les solsonines perquè no els fessin cap gol i a les de Rubí per marcar-ne un, va esdevenir el gol de les locals després d'una badada defensiva, en que la davantera només va haver d'en-fonsar la pilota al fons de la xarxa.

A partir d'aleshores, les visitants van voler marcar el gol de l'empat, però no podien arribar a porteria i fer un xut amb perill. Al descans el resultat continuava sent d'un ajustat 1-0.

A la segona part, les locals, i pri-meres a la lliga, van sortir amb por i les solsonines van disposar de molt bones ocasions per poder empatar i fins i tot

guanyar. Però les locals exercien molta pressió. Faltaven uns deu minuts perquè acabés el partit i i les visitants exercien molta pressió i robaven pilotes molt pe-rilloses, però que no acabaven d'entrar a la porteria.

Al final del partit hi va haver molta tensió. Es va acabar amb moltes queixes de cara a l'àrbitre i la lesió d'una jugadora local i amb dues ocasions molt clares per part de les solsonines.

Futbol Sala CECR Cambrils

Territorial Catalana Sala | G 2 | Temp. 09/10 | J 22

Salou "B", 8 - CECR Cambrils, 5Dani, Sabata, Pau, Chivu, Ignasi, Carles (1), Jesús (3), Bernat (1), Kata.

Derrota clara i sense excuses

Aquest diumenge vam sortir clarament derrotats en el partit que vam jugar al Pavelló Olímpic de Reus i que ens enfrontava al Salou "B". Fou una derrota sense excuses, tot el partit vam anar a remolc, i vam poder constatar que si volem continuar estant a la parta alta de la taula hem de millorar molts aspectes del joc.

El Salou va plantejar el partit de manera molt intel.ligent, defensa endarrerida i zonal a 12 metres, amb molta disciplina defensiva, sempre tancant línies de passada interiors,... ells sabien que nosaltres havíem d'anar a guanyar el partit; ens van donar la pilota, van saber aprofitar les nostres pèrdues i ens van matar a la contra, ens van guanyar 10 o 12 vegades l'esquena: els seus vuit gols van ser a la contra. Res a dir de l'entrega, vam

lluitar i vam córrer com sempre, però a vegades cal pensar, ser intel.ligents, saber posicionar-se, triar la millor opció de passada, finalitzar quan hi ha opció de xut,... en tot això vam errar, i el Salou va saber exprimir al màxim els nostres errors. Al final, a manca de 10 minuts, vam anar amb porter jugador i vam tenir opcions per posar-nos a un gol, fins i tot, en algun moment l'empat semblava pròxim. Però aquesta vegada l'"heroica" no va funcionar. Ara descansem dues setmanes seguides: una per festes de Pasqua i la següent perquè havíem de jugar contra el Nàstic (que es va retirar). A veure si serveix perquè alguns jugadors es recuperin de les molèsties que arrosseguen i si tots plegats agafem energia per acabar bé una temporada que està essent molt bona.

A destacar tot l'equip de l'Arrels, per l'esforç, i en molts moments del partit demostrant ser superiors a tot un Rubí ( Un Gran Equip). I la "Gore", Goretti Aymerich, demostrant que porteres com ella, n'hi ha molt poques.

El pròxim partit serà a casa contra el Masnou, (un equip a l'alçada del Rubí), equip classificat en el quart lloc.

��665 - Dijous, 01-04-2010

Bàsquet CB Solsona

Campionat de Catalunya | Sènior masculí | 2a Cat.

T B. Assessors C B Solsona, 73

Remosa S A. Súria "A", 72Quico Rafart (8), Xavi Viladrich (8), Joan Padró (7), Roger Comas (15), Ferran Torres (14), Jordi Ramon (21), Oriol Gavaldà (0). Parcials: Min. 10 / 20-17. Min. 20 / 41-31. Min. 30 / 52-46. Min. 40 / 73-72.

Els 5+5 magníficsDesprés del partit del darrer dissabte disputat pel TB AS-

SESSORS CB SOLSONA, aquest és el nom que es pot donar als jugadors de l'equip. Els cinc jugadors sènior i els cinc jugadors júnior que assíduament ajuden al primer equip. Uns jugadors que amb implicació, responsabilitat, serietat i treball, han aconseguit oferir els darrers caps de setmana estones de molt bon joc, i són el motiu de la ratxa de victòries, fer que el sènior estigui fora des descens, i que actualment ocupi la cinquena posició de la classificació a la Segona Catalana (recordem que és la categoria més alta assolida mai per l'equip sènior masculí).

Es demostra amb les darreres victòries que val més gent implicada en el projecte i que creguin en el joc d'equip que no pas l'individualisme.

Menció a part també pels júniors que un dia rere l'altre aconsegueixen demostrar que poden jugar en aquesta categoria aportant diferents coses.

El partit en sí va ser molt ajustat durant els primers minuts. Els de Súria, conscients que era una de les darreres oportunitats per salvar la categoria, encertaven en el seu joc exterior i es mantenien en el partit amb petits desavantatges. Tres punts favorables als sol-sonins al final del primer quart, que arribaven fins als 10 punts del descans amb una millor defensa i un atac taronja molt seriós.

La represa permetia veure com els intents dels visitants per entrar dins la zona solsonina eren del tot infructuosos (sis taps fets pel Jordi Ramon), i només dos triples finals maquillaven el resultat al minut 30 deixant-lo en +6 pels nostres.

El darrer quart sorgiren una mica els nervis, i els de Súria es posaven a només 1 punt a falta de dos minuts. Faltes personals, tirs lliures, i un importantíssim rebot final en atac del Ferran posaven de nou distància en el marcador, que un triple en el darrer segon des de 8 metres reduïa fins al marcador final de 73-72.

En resum, el darrer partit trampa del campionat que s'ha resolt positivament amb molt de sacrifici. Ara cal esperar que les vacances de Setmana Santa serveixin per carregar piles i mirar amunt en la classificació els darrers cinc partits, i no con-formar-nos amb el que tenim.

Convé estar orgullosos de l'equip, i cal estudiar que es podria haver fet millor els dar-rers anys per tal de poder tenir més jugadors implicats.

Tota la informació sobre equips, resultats i classificaci-ons, a www.cbsolsona.com

Infantil masculí

CN Terrassa, 76

CB Solsona, 28Jorba, Sala, Woodgate, García, Caelles, Garrido, Benzakour, Mujal i Masdenpinós, i Pere (entrenador)

Jornada esportiva i lúdica a Terrassa

L'equip infantil masculí s'ha desplaçat a Ter-rassa aquest diumenge a jugar el partit aplaçat del dissabte de Carnaval.

El partit ha estat força entretingut sobretot per l'espectacle que ha donat un dels pitjors àrbitres que m'he trobat mai per les pistes de bàsquet, per cert que són moltes. S'ha limitat a no xiular res i això que repartien de valent, moltes ganes de finiquitar-lo de pressa. La veritat és que els solsonins han fet el que han pogut i més davant un equip molt superior físicament. I han jugat amb ganes quan l'àrbitre ho ha permès, o sigui, molt poquet. Després del partit, els jugadors i pares assistents han compartit un dinar i una tarda de cine a les rodalies de la ciutat egarenca aprofitant el desplaçament per fomentar les relacions entre pares i jugadors. També us volem avançar que de cara a final de curs s'està preparant un matx PARES contra JUGADORS. El proper desplaçament serà a la pista del joventut de Badalona.

Sènior femení

CB Solsona, 48

CB Vilatorrada, 42Anna Estany: 4, Paula Vilaginés: 5, Cristina Estany: 6, Jaz: 5, Elena Sierra: 7, Viladrich: 5, Tordesillas: 4, Llorens: 10, Sílvia Sala: 2, Parcials: 9 - 15 / 7 - 10 / 14 - 7 / 18 - 10

El Solsona es va imposar a l'Hostal Baviera B, després de protagonitzar el seu millor partit de la temporada, sobretot a partir de la segona part. Les fruitosen-ques van acabar la primera part per davant (16-25), però, a la represa, el Solsona va remuntar les distàncies, gràcies al rebot defensiu, als contraatacs i a la bona actitud de les jugadores dins la pista, que no es van rendir en cap moment.

J.V

�0 665 - Dijous, 01-04-2010

Botifarra CDC i JNC del Solsonès, Xavier Solà, Secretari d'org. de la JNC

Resultats Jornada 10Lladssçatc. de la Ribera / Solsona .4 - 6Freixinet / Navès ..........................3 - 7Olius / Lladurs..............................5 - 5Cambrils / Sant Climenç ................5 - 5

Lliga de la Botifarra

PSG = Partides guanyades / PSP = Partides perdudes / PSE = Partides empatades / PSP = Punts de partit.

Pròxima jornada 10, 11 d'abrilNavès - C. de la Ribera .................................................................diumenge 2/4 de 6Freixinet - Lladurs .................................................................................diumenge 6hOlius – Sant Climenç .............................................................................diumenge 6hCambrils - Solsona ................................................................................diumenge 6h

3 jornades, 6 punts en joc!!La Lliga ja encara la seva recta final! I com no podia ser

d'una altra manera, amb més emoció impossible. Cambrils con-tinua indiscutiblement a la part més alta, però seguit de molt a prop per Sant Climenç i dels altres equips de la part més elevada de la taula classificatòria! Ja entrats a la primavera la sisena lliga de botifarra està a punt de donar-nos el nou campió!!

Per un error en el calendari es va posar que la jornada 12, es jugaria el 3 i 4 d'abril, diumenge de pasqua! Per tant la canviarem pel cap de setmana sobre, el 10 i 11 d'abril!!

Bitlles Consell Esportiu del Solsonès

Divendres passat, al camp municipal de futbol de Solsona, el Consell Esportiu del Solsonès va organitzar la Fase Comarcal de Bitlles Catalanes. Al llarg de la tarda, una quarantena de nois i noies de les categories benjamina fins a la cadet, van fer gala de les seves habilitats en aquest antic joc tradicional, que sembla que torna a arrelar-se a la nostra comarca de la mà dels més menuts. Tot seguit, podeu observar les classificacions:

Benjamí masculí1.- Unai Nael Rodríguez .........................................................................ZER Solsonès2.- Albert Casas Pelegrina .......................................................................CEIP Setelsis3.- Àlex Ruiz Serra .................................................................................ZER Solsonès

Aleví femení1.- Carla Woodgate................................................................................ZER Solsonès2.- Shelly Woodgate ..............................................................................ZER Solsonès3.- Núria Rosell Pérez ............................................................................ZER Solsonès

Fase Comarcal de Bitlles CatalanesDivendres, 26 de març de 2010

Podi Aleví femení

Moment de tirada

Aleví masculí1.- Jaume Merino ...................................................................................CEIP Setelsis2.- Andreu González ...............................................................................CEIP Setelsis3.- Xavier Barcons ..................................................................................CEIP Setelsis

Infantil masculí1.- G. Livian Castillo ............................................................................Escola Arrels II2.- Mohammed Badaoui ......................................................................Escola Arrels II3.- Mohammed Guettaf .......................................................................Escola Arrels II

Cadet masculí1.- Rafiq El Badaoui ............................................................................Escola Arrels II2.- Souffiane El Badaoui ......................................................................Escola Arrels II

Resultats Jornada 11C. de la Ribera – Sant Climenç ..............6-4Lladurs – Cambrils ................................5-5Solsona – Freixinet ...............................6-4Olius – Navès .......................................5-5

Classificació

Partits AjornatsSolsona / Olius .............................. 8-2 .. Navès / Sant Climenç ..................... 3-7

�1665 - Dijous, 01-04-2010

Atletisme Club Fondistes del Solsonès - Prosetel

Diumenge dia 28 de març de 2010 a les 10 del matí es va donar la sortida a la 17a mitja marató de Montornès i a la 3a cursa de 5 kms. (aquest any han estat prop de 6 kms.), amb una participació rècord: més de 4.000 atletes inscrits, (2850 a la mitja marató i 1250 als 5 kms.). Els Fondistes del Solsonès van ser representats per Sancho Ayala, Lluís Villaró, Josep Miquel Alconchel i Joan Freixa a la mitja marató i per David Alconchel als 5 kms.

Els organitzadors es van veure obligats a canviar una mica el recorregut, fent la cursa una mica més dura. Però això no va impedir que el bon nivell dels participants batés el rècord de la prova.

Sancho Ayala ben aviat es va quedar sol en terra de ningú, de forma que es va acomodar al seu ritme fins al final i amb un temps d'1 hora 13 minuts i 13 segons va entrar al lloc 11 de la general i segon de la seva categoria, per darrera de Benito Ojeda. Lluís Villaró va entrar al lloc 135 de la general amb un temps d'1'24'05 h. Josep Miquel Alconchel va entrar al lloc 861 de la general amb un temps d'1'38'47 h. Joan Freixa va entrar al lloc 2.081 de la general amb un temps de 2'05 h.

La cursa va ser guanyada per Mohamed Benhmbarka amb constant lluita des del començament amb Driss Lakouaja amb un temps d'1 hora 4 minuts i 14 segons, (nou rècord de la prova); i 1 hora 4 minuts i 31 segons Driss Lakouaja.

En la cursa curta el guanyador va ser per segon any l'Ivan Limia amb un temps de 18'14 minuts. David Alconchel

Mitja Marató i 5 Kms. de Montornès

va entrar al lloc 44 de la general fent 22'19 minuts. En dones la guanyadora va ser Cecilia Pozo amb un temps de 21'08 minuts. A les 2'30 h. per la mitja marató i a 45 minuts pels 5 quilòmetres es tancava la meta, per la qual cosa molts participants de les dues proves es van quedar fora de les llistes.

Pròximes Curses 5 d'abril Cursa de Fons de Canovelles 15 km.11 d'abril Cursa de Fons de Parets 10 km18 d'abril Cursa dels Bombers 10 km. Barcelona18 d'abril Cursa de Muntanya Alta Segarra 24 km (Sanaüja)25 d'abril Mitja Marató de Lleida25 d'abril Pujada a Vallhonesta 13'6 km (Sant Vicenç)

Més informació: Ribera Esports, www.atletisme.com i http://www.fondistesolsones.org/

Caminades www.jaarribaremclub.com

Sortida: Ajuntament de Guixers (km. 39,5 de la ctra. LV 4241 de Sant Llorenç de Morunys a Berga) - Hora: de 8 a 9 del matí - Preu: 7 euros - Itinerari: Valls – Sisquer – Sant Salvador de Vilaverd – Can Colell – Sant Pere de Montcalb – Cal Raler – Pla de Sant Romà – Molí de La Corriu – Ajuntament de Guixers

Tot està a punt per una nova edició de la Caminada de la Vall de Lord. Aquest any s’ha preparat un itinerari que ajudarà a conèixer uns dels paratges més desconeguts del municipi de Guixers: Sisquer i Montcalb.

El Ja Arribarem Club, amb el suport incondicional d'un nombrós grup de voluntaris de la vall, ens ofereix una caminada que pretén barrejar els trets culturals, paisatgístics i excursio-nistes d’uns indrets desconeguts per la gran majoria.

Poder caminar pel vell camí de la Serra de Sisquer, o visitar l’interior de Sant Esteve de Sisquer o la petita i austera capella de Santa Magdalena de Can Colell o tenir el privilegi de poder contemplar unes extenses panoràmiques des de la porta

XVIII Caminada popular de la Vall de lord

Dissabte dia 3 d’abril

de Sant Pere de Montcalb així com tornar a trepitjar després de molts anys d’oblit l’autèntic i bonic camí que portava al Pla de Sant Romà tot passant pel costat de les runes de la petita casa de Cal Raler bé val dedicar el matí del proper Dissabte Sant a caminar respirant l’aire pur de la Vall de Lord.

Es tracta doncs d’una bona oportunitat per a poder des-cobrir pausadament una part del nostre territori que amaga un valuós patrimoni paisatgístic, monumental i humà.Per més informació es pot consultar la pàgina web del Ja Arribarem Club: www.jaarribaremclub.com

�� 665 - Dijous, 01-04-2010

Societat

Els 3 germans amb la mare i el padrí a Barcelona els anys 50.

Entre els 3 fan 200 anys, quants en fan cada un?Felicitats de part de la familia.

Entre qui porta la llevadora amb els seus padrins i el del mig amb el seu pare, en sumen 86.

Felicitats de la família!

Aquesta noieta tan eixerida el dia 6 fa 75 anys. Si passeu per

Cardona, Feliciteu-la!

Feliz cumpleaños de toda la familia que te quiere.

Demà divendres dia 2 d’abrilaquesta noia fa anys. Si la veieu

feliciteu-laFelicitats!!!

De part del teu marit.

Lo dicho: aquí tenemos a los amigos del Jordán!!!

��665 - Dijous, 01-04-2010

El proper diumenge dia 4 d’abril -Pasqua Florida- aquest setmanari informatiu -CELSONA- ja tindrà: tretze anys, complerts! O bé -dotze anys més un- per a qui creu que el número tretze té connotacions fatídiques i és símbol de mals auguris.

D’aquesta antiga i ben coneguda creença, però, no us en diré pas res. En canvi, esmentaré que, segons informació espigolada en diferents publicacions, per a moltes persones el número tretze havia tingut i té una altra faceta poc cone-guda: la d’ésser un número de bona fortuna. De la qual cosa us faig cinc cèntims tot seguit. Som-hi!:

*En la Numerologia, basada en els estudis del grec Pitàgores, el tretze és la xifra del creixement i de l’evolució. Quelcom semblant passa en La Càbala, on el tretze és la clau mestra que obrirà les portes del coneixement a qui cerqui allò que és místic, sempre que l’empri de manera adequada i sense ànim de lucre.

*En la màgia el tretze representa el vel dels mestres, un símbol que la persona iniciada sols podrà descórrer quan atenyi la perfecta il·luminació, una vegada purificats cos, ment i esperit.

*A l’antigor, entre els pobles nòrdics, el dotze era con-siderat com un número de mala sort i en canvi el tretze els era propici.

*La deessa germana Freya, la més formosa en el panteó cèltic i, a més, patrona de l’amor, la maternitat i la poesia lírica, a vegades s’apareixia en forma de gat negre, el seu número era el tretze i, malgrat tot, portava bona sort.

*La rellevància del tretze apareix en alguns rituals

Celebracions Montserrat

Tretzè aniversari del Celsona Informació

originaris de l’antic Egipte. Tretze eren els passos a realitzar en el temple de la iniciació. Sis cap endavant, que eren els que representaven la seguretat, la determinació, la voluntat, el desig, els objectius i el valor. Sis més cap enrere, per escenificar que cada un dels passos endavant s’estava meditant, i, finalment, un darrer pas, el número tretze, per creuar la porta simbòlica que mena cap a la nova existència, la nova vida.

---------------

I a tot el que acabo de dir, hi afegiré el següent:

*El Setmanari CELSONA INFORMACIÓ començà la seva trajectòria l’any 1997 i malgrat els entrebancs que li anaren sortint, ell -tretze són tretze- cap endavant. I ja ho veieu, ha arribat a ser una de les revistes locals més llegi-des de la demarcació de Lleida. Per tant, bé es mereix que li diguem:

PER MOLTS ANYS, CELSONA INFORMACIÓ!!!(Direcció, redacció, edició, textos, publicitat, col-

laboradors, equip de suport, lectors...).

Per a tots vosaltres, i amb el desig que us agradi, il-lustro aquesta felicitació amb una bonica postal de la ciutat de Solsona dels anys 50, i l’acabo amb els darrers versos d’unes Caramelles de mossèn Antoni Muntada i Garriga, amb els quals us felicito la Pasqua i us dic ben cordialment: fins a una altra, adéu-siau!

“Solsona, ciutat aimada,tens un caient rialler,

somriu-nos, acollidora,quan tornarem l’any que ve”.

Bonica panoràmica de la ciutat de Solsona dels anys 50 del segle passat.

�� 665 - Dijous, 01-04-2010

Com i quan va nèixer la idea de fer un llibre sobre les pubilles de la Festa Major de Solsona?

Feia anys que em voltava la idea pel cap i no la podia realitzar ja que em faltaven mitjans. Vaig tenir

la sort de trobar la Conxita i el Miquel. Ells havien estat ficats durant uns quants anys al Foment de les Tradicions Catalanes i per tant al món que l’envoltava, el pubillatge.

Li vaig comentar a la Conxita si volia fer aquesta recerca i em va contestar que sí. També vaig trobar l’Eva Jané i tot parlant es va oferir per fer la correcció dels textos. I

així va ser.

Ha estat fàcil trobar documentació i informació?. A qui us heu adreçat?

La veritat, no creiem que hagi estat difícil trobar documenta-ció i informació, ja que ens hem posat en contacte amb les pubilles i algunes donzelles i elles ens han ajudat.

Ens hem basat en algunes enquestes que hem anat passant a les pubilles i a alguna donzella per tal de poder realitzar el text, que és una ressenya de l’any de la pubilla. També hem disposat de les revistes que cada any el Foment anava traient, entre altres coses.

Marta Cases i Guals i Conxita Co-lomés i Serra han tingut cura de bus-car la documentació des de l'any 1969 fins al 2009, mentre que l'Eva Jané i Pujol s'ha fet càrrec de la correcció dels textos.

La idea d'aquest llibre va ser de la Marta Cases, que havia estat donzella a la Festa Major de Solsona i va creure que se-ria bo que un llibre aglutinés "records, imatges, moments viscuts" amb la voluntat que aquesta identitat "continués present en nosaltres i en futures generacions." Se-gons Cases, aquest llibre "és el resultat de molts dies de feina i de l’esforç col·lectiu", amb el qual "ens agradaria ho-menatjar totes aquelles noies, ja siguin les pubilles o ja siguin les donzelles, que hagin passat els darrers anys per aquest càrrec i així aconseguir que aquesta tasca es pugui continuar fent durant molts anys més."

Són més de 130 pàgines farcides de records i d'imatges, on la part gràfica té un pes molt important. Cada any és dedicat a les pubilles i donzelles d'aquell moment, que recorden amb emoció els esdeveniments i els actes en que van ser protagonistes. Acom-panya la imatge de la pubilla, la portada del programa de la Festa Major d'aquell any, i també, si escau, algun detall informatiu so-bre la ciutat, context històric o la composició de l'ajuntament.

El llibre obre amb salutacions de Marta Ferrusola, esposa de l'ex-president de la Generalitat, Jordi Pujol, Joaquim Gil i Sa-llarès, primer president del Foment de les tradicions catalanes i Josep Planas i Nielfa, tercer president del Foment de les tradicions catalanes.

Al final del llibre, trobem un pessic d'història del pubillatge, a càrrec de Rafael Tamarit i Pelejero, i un recull de dades sobre el pubillatge.

El llibre serà presentat oficialment el pro-per 11 d'abril a les 12 del migdia a l'Hotel Sant Roc en un acte que comptarà amb la presència de la Sra. Marta Ferrusola.

Un llibre recull 40 anys de pubillatge a Solsona"Benvinguda Pubilla, amant de les tradicions catalanes" recull el testimoni dels

40 anys d’història del pubillatge a la nostra ciutat, Solsona

Llibres Ramon Estany

Entrevista a Marta Casesi Conxita Colomés, autores del llibre

��665 - Dijous, 01-04-2010

Ha canviat molt el món del pubillatge en aquests 40 anys? Què hi destacaríeu de positiu? I de negatiu?

Abans s’escollia a dit. Ara es fa un examen de cultura catalana i una enquesta. Ja que la pubilla catalana ha de ser una dona culta, que s’estimi la terra i les tradicions catalanes, i no bella com la gent es pensa.

Creieu que és una tradició que va a la baixa?No té perquè ser així, creiem que és una tradició que no

s’hauria de perdre i que hauria d’anar a més.

S'hauria de modernitzar?S’hauria de tractar la pubilla com un element més dels

actes de la ciutat, com es fa en els altres pobles. Creiem que hau-rien de sortir en més actes, acompanyades o no de l’ajuntament. La majoria de pubilles que han vist les festes dels altres pobles s’han adonat que en ells la figura de la pubilla fa altres tasques culturals, a part de sortir per festa Major i Corpus.

Llibres Ramon Estany

Concursos Consell Comarcal del Solsonès

Concurs de fotografia “vides”

Termini: 23 d’abril del 2010Premis: 1r. Una nit en un hotel de turisme rural per a dues persones. 2n. Marc digital.

El concurs es basa en destacar foto-gràficament els valors humans en qualsevol dels seus aspectes. La relació que es crea entre els veïns nouvinguts i sovint desconeguts, maneres de fer, viure i conviure.Està obert a qualsevol persona, aficionada o professional. Les fotografies hauran de ser preses en els municipis integrats de la comarca del Solsonès.- Cal presentar com a màxim 4 fotografies.- Les fotografies poden ser en blanc i negre o color.- Gravat en un C.D.

Bases les podeu llegir a la pàgines web: http://santllorens.ddl.nethttp://www.conselldelsolsones.org

L’àrea d’esports del Consell Comarcal convoca un concurs per al logotip pel 20è aniversari de la Lliga Comarcal

de Futbol Sala del Solsonès

Les obres es poden presentar fins el 23 d’abril al Consell Comarcal

Amb motiu del vintè aniversari de la popular Lliga Co-marcal de Futbol Sala, el Consell Comarcal ha engegat un seguit d’activitats, coordinades per una comissió creada per a l’efemè-ride, i la primera és la d’impulsar un concurs per al logotip que identificarà aquest aniversari.

El concurs està obert a totes les persones empadronades o residents a la comarca i majors de 16 anys. Cada participant pot presentar una obra, que ha d’incloure “20 anys lliga comarcal del Solsonès” , fins al dia 23 d’abril. El premi serà de 100 euros.

Per a més informació consulta de les bases a: www.conselldelsolsones.org

Com han evolucionat les pubilles a Solsona, des dels 70 fins al 2000?

Crec que el canvi no és gaire visible. Només el que he comentat abans: Abans s’escollia a dit i ara no. També la roba de la faldilla ha anat canviant cada any. I en ocasions el calçat ha passat de ser sabata a ser espardenya.

Com veieu les pubilles, d'aquí 40 anys?Ens agradaria ser optimistes, i pensar que a Solsona

encara n’hi haurà.

�� 665 - Dijous, 01-04-2010

Premis IES Francesc Ribalta

“ Jo sé que aquell estel emprèn el camí, que l’estrella més pura encén la llum per continuar, que la vida és un regal.... Però hi ha un secret que només perdura en els meus somnis i que només sap el vent....Un bon dia, d’aquells de color groc i sol intens, de gust de caramel i d’història amarga, em vaig dirigir cap al meu pensament...”

Així comença la històr ia de la Maria.

Ha quedat finalista de la seva categoria al premi Sambori escolar de narrati-va corresponent a la demarcació de la Catalunya Central.

El següent pas és presentar els gua-

Premis Escola Arrels Primària

La Laia Burgués, de 2n d’ESO, la Núria San-taeulària, de 4t d’ESO, la Joana Fraxenet, de 1r de batxillerat i el Jesús Bach, també de 1r de batxillerat, van ser premiats, divendres passat, per les seves nar-racions que l’Institut Francesc Ribalta va presentar al IV Premi Sambori Òmnium de la demarcació de la Catalunya Central. D’entre els 27 centres que hi havien enviat narracions, el nostre s’endugué la palma perquè aconseguí quatre premiats dels nou alumnes que obtingueren premi en les categories de secundària i batxillerat,

La Fundació Sambori organitza aquest concurs des de 1998 al País Valencià. És un premi literari adre-çat als centres educatius de tots els Països Catalans i ja ha aconseguit, comptant totes les demarcacions d’Òmnium, que es converteixi en el premi literari amb més participants d’Europa. El nom de “Sambori” és la forma amb què anomenen uns valencians el joc popular de la “xarranca”.

Aquest Premi Sambori Òmnium té continuïtat perquè, a la segona meitat del mes de maig, es concedirà un viatge de dos dies a Port Aventura per al premiat i dos acompanyants que el jurat consideri guanyador d’entre totes les demarcacions de

Quatre premis de narrativa a ManresaQuina satisfacció veure quatre alumnes de l’IES Francesc Ribalta

rebent el Premi Sambori Òmnium 2010 a la sala petita del teatre Kursaal de Manresa!

Catalunya. Aquest divendres 26 de març ha estat el reconeixe-ment del valor literari d’unes narracions enviades per centres educatius del Bages, el Berguedà i el Solsonès. Qui sap si al mes de maig serà el de tot Catalunya. De moment, tant la Laia, com la Núria, la Joana i el Jesús ja ens han fet gaudir de la lectura dels seus escrits. Enhorabona i per molts anys!

“Secrets pensaments” Autora: Maria Moreno Viladrich

nyadors de les diverses categories de cada demarcació al premi Sambori a nivell de Catalunya que es lliurarà el proper mes de maig a Barcelona.

Desitgem de tot cor que la nostra alumna formi part d’aquests futurs gua-nyadors, perquè amb la facilitat en què escriu i la plasticitat de les seves imatges, té el perfil i la categoria per ser-ho.

I, per no deixar-vos amb l’incògnita, us farem un tastet de l’acabament de “Se-crets pensaments”

“ ... i què la vida continua, perquè és com aquella llum del mirall que t’indica el camí, però tu has de triar com el vols seguir....”

��665 - Dijous, 01-04-2010

CICLE ESCENES:

'La Nonna'Teatre Comarcal - 4 d'abril, a les 10 de la nit

El Grup de Teatre Lacetània torna a escenificar el sainet contemporani argentí

La Nonna, de l'argentí Roberto Cossa, adaptada i dirigida per Aleix Albareda i interpretada pel Grup de Teatre Lacetà-nia, torna a l'escenari solsoní per tancar el Cicle Escenes 2010. L'argument d'aquest sainet en clau grotesca, estrenat a Solsona la passada Festa Major amb una reeixida resposta del públic, gira entorn de la davallada econòmica i familiar d'una família per culpa d'una àvia insaciable. L'autor concep aquest grotesc personatge com una al·legoria de la crisi econòmica i del sistema polític que porta el país a la deriva.

Teatre Redacció

El mestre Lluís Coloma tornà a Solsona per oferir un gran concertEl passat divendres 26 de març

Després de tres anys tornà a l'Sputnik LLUÍS COLOMA TRIO, per presentar alguns dels seus nous temes, acompanyat en aquesta vetllada musical per Manolo Germán (contrabaix) i Marc Ruiz (bateria)

Ep, la foto Ramon Estany

Concerts Ramon Estany

L'últim espectacle de la companyia solsonina abaixa el teló diumenge de Pasqua del Cicle Escenes 2010, organitzat pel mateix Grup de Teatre Lacetània amb la col·laboració i el patrocioni de l'Ajuntament de Solsona i el Consell Comarcal.

Les entrades valen 10 euros i es poden adquirir a l'Oficina d'Atenció Ciutadana de l'Ajuntament i a taquilla a partir d'una hora abans de l'espectacle.

Esperant el bingo de l'Sputnik La colla del Passeig

�� 665 - Dijous, 01-04-2010

Exposicions Ramon Estany

Coromines mostra les seves

fotografies de Solsona

L'artista vigatà amb arrels solsonines Jordi Coromines Rierola exposa aquests dies un recull dels seus treballs fotogràfics centrats en la ciutat de Solsona i les seves tradicions

L'exposició es pot veure fins diumenge a l'Aula de Cultura de la Caixa de Catalunya.

Coromines (Vic, 1970), és llicenciat en Belles Arts per la Universitat de Barcelona amb l'especialitat de Gravat el juliol de 1995. Actual-ment viu a Gràcia, Barcelona.

Entre d'altres, ha exposat i obtingut premis a:

- Exposició de pintures, gravats i dibuixos (1993)

(1994) i (1995), a la Sala de Cultura de la Caixa de Catalunya de Solsona.

- Exposició col·lectiva el mes de març de 1999 al Centre de Discapacitats Psíquics Antaviana, al Casal Pere Quart de Sabadell.

- Exposició de pintures durant el mes de maig de 2000 al Bar Andy Capp de Barcelona.

- Exposició de pintures del 1 de desembre al 8 de gener de 2003 al Bar El Cafè de Barcelona.

- 2n premi en el I concurs de còmics de Torroella de Montgrí el juliol de 2007.

- Exposició de pintures durant el mes de juny de 2007 al Bar El Cafè de Barcelona.

- 1r premi en el I concurs fotogràfic Captura Gràcia de la festa major de Gràcia l'agost de 2008.

La Caixa Penedès mostra els dibuixos a

ploma de Joan Esparbé

L'Aula de Cultura de la Caixa Penedès de Solsona mostra fins al 5 d'abril una exposició de dibuixos a ploma de Joan Esparbé Armengol, artista barceloní nascut el 10 de març de 1936 i que va morir el passat 26 de setembre de 2009.

Esparbé passà la seva in-fantesa al Poble Nou entre fàbri-ques i gent obrera i els estius a Torrelles de Foix entre la pagesia i el cel obert, forjant el seu caràcter pacient i introvertit.

Va ser un enamorat del temps passat, dels seus records, de la bellesa dels pobles de muntanya, de tot el que és rústic, dels camins perduts, de les imatges salvatges i inaccessibles. Sempre amb la ploma a la mà per deixar constància del passat, del que va ser i ja no és. Deixà testimoni de les fàbriques del Poble Nou, que el progrés enderrocà. A part de dibuixar-les, les fa corpòries en maqueta, perquè ocupin un espai, com van ocupar-lo en la seva vida. Col·laborà de dibuixant des de 1956 en diferents empreses de publicitat de Catalunya.

A partir del 1988, treballà de dibuixant per a Penedès Edicions SL, a la revista setmanal La Fura, fent tota la part de publicitat en diferents temàtiques i on participà en les il-lustracions dels llibres: Entre el cel i la terra, Foix (1992), Els productes a la taula (1993), Vilafranca i la rambla (1997), Guia del Castellot (1997) i Joc de fogons (1998).

Els darrers anys participà en diverses exposicions.

��665 - Dijous, 01-04-2010

Educació Equip educatiu de la llar d'infants pública “EL PI”

A l'escoleta del “PI” hem acomiadat els infants i les fa-mílies de l'escola abans d'iniciar les vacances de Setmana Santa amb una activitat prou esperada per tots/es que és la preparació i més tard el tastet de la mona de Pasqua.

La xocolata, la melmelada i el pa de pessic han estat els principals ingredients i la guarnició amb plomes i llamins a les vores ha acabat d'arrodonir el pastís.

Els infants han pugut gaudir d'aquesta tradicional prepa-ració i les famílies, abans d'acabar la jornada escolar, han tastat

Un dolç acomiadament....

amb els seus fills/es l'esperada mona que ha donat significat al final d'una activitat realitzada al llarg del dia i que per tots plegats ha estat un aprenentatge prou significatiu que hem pogut observar i practicar des que ha començat fins que ha acabat.

Les activitats de l'escola estan plenes del significat que l'infant li vulgui donar. L'adult només l'acompanya en aquest camí agafat de la mà.

L'equip educatiu de la llar d'infants pública “EL PI” us desitja unes dolces vacances!!!

�0 665 - Dijous, 01-04-2010

Educació Escola Bressol

Com cada any a l’Escola Bressol hem acomiadat el trimestre i hem donat la benvinguda a la primavera amb la tradicional “Festa de la Mona”. Divendres al matí ens la vàrem menjar per esmorzar!

Amb alegria i participació, vam degustar la mantega, la melmelada, la xocolata i vam descobrir la sorpresa que amagava l’ou! Les mans plenes de xocolata, les cares plenes d’il·lusió.

L’escola Bressol Solsona us desitja Bona Pascua!

Festa de la mona

P-0 Cargolets

P-1 Marietes P-1 Ratetes

P-2 Esquirols P-2 Ossets

�1665 - Dijous, 01-04-2010

Educació Llar d'Infants Arrels

El divendres a l’escola va ser un dia diferent; les nostres “senyos” tenien una sorpresa preparada per a nosaltres......i era que havíem de fer la mona de Pasqua!!!

Vàrem agafar el pa de pessic i amb nocilla el vam untar i després el vam decorar amb fideus de colors, lacasitos, flors, plomes i no hi podia faltar l’ou de xocolata!

Ens ho vam passar molt bé fent la mona però, encara vam disfrutar més quan ens la vam menjar!!! Mmmmm... era boníssima!! BONA PASQUA!!

La mona de Pasqua

Classe de les Tortugues

Classe del Pingüins

Classe dels Pollets

Classe de les Abelles

Classe dels Hipopòtams

Classe Elefants

�� 665 - Dijous, 01-04-2010

Educació Escola Setelsis

Mona, Caramelles... Feliç primavera!!!

Un any més l’escola s’ha omplert d’aromes deliciosos: des dels grans fins als més xics hem fet unes mones dolcíssimes, les hem exposades perquè tothom les pogués veure i finalment ens les hem menjades a la tarda. L’exposició la completaven un seguit d’ous de pasqua decorats a l’estil anglès.

Abans de menjar, però, vam mostrar algunes de les co-

ses boniques que aprenem a música: educació infantil i cicle superior ballant cadascú les músiques més adequades a l’edat; cicle inicial i mitjà, cançons divertides i primaverals. Finalment mestres i pares i mares van ballar la sardada de Solsona.

Amb un sol que enamorava ens vam desitjar una feliç primavera!

Cicle inicial canta

Cicle mitjà canta

Els petits ballen

I finalment, la dolça mona

Mestres, pares, mares, àvies... ballen la sardana de Solsona

Mira, mira la nostra!

��665 - Dijous, 01-04-2010

L'acudit del Simi

Diferències Marta Cases

Busca les 7 diferències

Sabríeu trobar les 7 diferènciesentre aquestes dues fotografies?