� 691 - Divendres, 8-10-2010

Recentment han aparegut en els mitjans de comunicació diverses notícies que qüestionaven la continuïtat de Jordi Riart al capdavant de la llista de CiU a les municipals del mes de maig de 2011. Opinions que es fonamentaven en el rumor davant la manca d’una declaració formal que clarifiqués el futur del cap de llista convergent.

Aquesta situació, a nivell personal, és difícil de man-tenir i resulta incòmoda sobretot si algú pregunta què està passant quan CiU opta pel relleu del cap de llista a vuit mesos de les eleccions. Amb anterioritat, jo havia manifestat la meva disposició per encapçalar la llista a les municipals, però això, tot i ser important, no resulta suficient si no es compta amb el màxim suport per afrontar amb garanties d’èxit una nova pugna electoral.

Sempre he defensat, també, que no es pot ser candidat sense tenir la complicitat i l’ajut de la gent amb qui s’ha de treballar per aconseguir l’èxit desitjat. Fer el contrari, insistir a mantenir el lloc és abocar-se a un esforç inútil que té poques possibilitats d’arribar a bon port.

Així, doncs, vull deixar clar que no encapçalaré la llista de CiU en les properes eleccions municipals. I ho faig amb la satisfacció que atorga el deure acomplert, primer com alcalde de la ciutat durant quatre anys i després com a portaveu del grup municipal de CiU des de l’oposició. Crec sincerament que algú altre podrà agafar el relleu, si més no, amb la mateixa il·lusió, entusiasme i dedicació, en que jo ho he fet fins ara i convençut

Opinió Jordi Riart i Vendrell - Portaveu del grup municipal de CiU

Relleu

que continuarà i millorarà el projecte de CiU per Solsona, on les persones han estat sempre una prioritat.

Ara, doncs, toca dedicar tots els esforços a fer que l’Ar-tur Mas sigui president de la Generalitat. Cal deixar de banda aquelles especulacions, sovint interessades en distreure d’allò que realment és important, intentant treure’n profit perjudicant a les persones i al partit.

Finalment, vull donar les gràcies a tothom qui en aquests darrers anys m’ha fet confiança i per l’ànim que m’han donat en els moments personals més difícils. Això m’encoratja a continuar treballant, ara des d'una altra posició.

La Barra del Mia

�691 - Divendres, 8-10-2010

Solsona revalora el tram urbà de la ribera amb la seva millora paisatgística

És el projecte de més envergadura dels que es financen enguany amb el FEOSL

D’aquí a dos mesos Solsona haurà revalorat l’entorn natural del riu Negre en el seu tram urbà, d’uns 250 metres. És el termini de les obres de la primera fase de condicionament i millora paisat-gística de la ribera, iniciades la setmana passada. Ahir, l’alcalde, David Rodríguez, i el regidor d’Ur-banisme, Martí Abella, van fer una visita d’obres a la zona amb els tècnics responsables del projecte, Ester Blanco, Jaume Cuadrench i Joan Carol, del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC).

Aquest projecte, pressupostat en 205.110 euros, és el més costós i més visible per a la ciutat de la vintena d’actuacions que l’Ajuntament finança enguany amb el Fons estatal per a l’ocupació i la sostenibilitat local (FEOSL). Té el doble objectiu d’adequar la zona per a l’ús públic i recuperar-ne l’entorn fluvial respectant la conformació natural del paisatge riberenc. L’actuació, que s’emmarca dins el Pla director de la ribera, encarregat pel consistori al CTFC, comprèn el tram que s’estén entre els ponts de l’avinguda dels Països Catalans i de Cal Boté.

Per ara s’ha fet una neteja de tot l’herbassar i s’ha perfilat la llera del riu. El proper pas consistirà en la plantació d’espècies vegetals autòctones, adaptades a l’estació i als gradients d’hu-mitat, que facilitaran la millora de la biodiversitat faunística i florística de la ribera, tal com assegura l’enginyera de forests Ester Blanco.

L’alcalde i tècnics del CTFC a l’indret on s’adequarà una passarel.la de fusta

Tot i això, els treballs de bioenginyeria es faran de forma paral·lela a l’obra civil, que consistirà en la construcció d’una passarel·la de fusta que unirà les dues bandes del riu i que serà visible des de l’avinguda del Pont, la instal·lació de nous punts d’enllumenat i altres solucions arquitectòniques com l’habili-tació de petites esculleres.

Màxim respecte pels valors naturals

Segons explica l’equip tècnic, una de les premisses que regeixen aquesta intervenció és el màxim respecte per la forma i el contorn natural dels meandres que presenta la ribera actual-ment, evitant condicionar un tram rectilini i artificialitzat. Així es vol potenciar els valors naturals d’aquest entorn.

A banda del petit pont de fusta, se suprimirà el de formi-gó que hi ha sota l’avinguda del Pont i es condicionarà l’aspecte del pont del carrer de la Verge de Montserrat amb fusta i ferro corten. Així mateix, s’instal·laran tres nous punts de llum amb quatre focus cadascun i es netejaran els grafits de la zona.

Un dels elements que contribuiran a millorar l’aspecte del riu Negre serà el sistema de bombeig d’aigua depurada provinent de l’estació depuradora fins a l’alçada del pont de Cal Boté. Es bombaran uns 1.200 metres cúbics diaris per garantir un cabal mínim continuat, especialment necessari en períodes de sequera.

Solsona Ajuntament de Solsona

� 691 - Divendres, 8-10-2010

L'estació de servei Setelsis de Solsona ha reprès la ven-da de bombones de gas butà i gas propà; i l'horari en què els usuaris poden comprar aquest combustible comença a les 7 del matí i s'allarga fins a les 10 del vespre. Fins ara, els solsonins s'havien de desplaçar al magatzem que l'empresa distribuïdora té a la zona de Brics (al terme municipal d'Olius) en horaris molt restringits, o bé havien d'esperar al seu domicili el pas del camió repartidor. Quan l'oficina distribuïdora va tancar portes l'any passat, el servei se'n va començar a ressentir, i les queixes dels usuaris van impulsar a l'ajuntament a iniciar contactes amb Repsol Butano per trobar una solució al problema arribant a un acord amb l'estació Setelsis, que es va trencar aquest estiu passat.

Solsona Ramon Estany

La pressió ciutadana faque es torni a vendre butà a l'Estació Setelsis

Dos mesos sense un punt de venda van aixecar protestes entre els clients

Solsona Ajuntament de Solsona

Les obres del Casal cívic de Solsona començaran el generGovernació hi destina 2,2 milions d’euros i adjudica els treballs a una constructora solsonina

El Departament de Governació i Administracions Públi-ques de la Generalitat preveu començar el gener les obres del casal cívic i l’Oficina d’Acció Ciutadana de Solsona. Els treballs, que tenen un termini d’execució d’uns 15 mesos, aproximada-ment, han estat adjudicats a la constructora solsonina Cissa per un import de 2,2 milions d’euros.

L’alcalde, David Rodríguez, va manifestar en l’últim Ple municipal, la satisfacció de l’Ajuntament per la “posada en marxa de la construcció de l’equipament” i pel fet que l’adjudicació s’hagi fet a una empresa de Solsona. Aquest casal cívic serà l’únic de la comarca. Serà un edifici de més de 1.500 metres quadrats distribuïts en tres plantes en un solar ubicat a mig camí del passeig del Pare Claret i la sala polivalent.

Recreació virtual del nou equipament

A la planta baixa, on hi haurà l’accés principal des de la plaça que aquest immoble compartirà amb la sala poliva-lent, hi haurà ubicades les dependències de l’Oficina d’Acció Ciutadana, que té la funció d’orientar la ciutadania sobre totes les prestacions que facilita la Generalitat i, al mateix temps, donar suport a les activitats del teixit associatiu. En aquesta planta també hi haurà una sala de trobada, l’aula d’informàti-ca, dos despatxos, una sala de reunions i un espai polivalent amb escenari.

S’ha projectat un gimnàs amb vestidors, tres aules-ta-ller i dos bucs d’assaig a la planta semisoterrani, mentre que al pis superior s’ubicaran dependències infantils com una sala per jugar i llegir, a més d’un despatx per a monitors.

Les pressions a Repsol des del consistori solsoní han reconduït les relacions entre la distribuïdora, que té la seu a Tàrrega, i l'estació de servei Setelsis.

�691 - Divendres, 8-10-2010

� 691 - Divendres, 8-10-2010

Solsona Ajuntament de Solsona

Aprovació unànime de l’Agenda 21 de Solsona Jordi Fraxanet: ‘No hem de fer política a curt termini, sinó pensant en les generacions futures’

El darrer Ple municipal de Solsona va donar l’últim vistiplau a l’Agenda 21 de la ciutat, que programa un centenar d’accions per realitzar en el període de set anys. Va ser apro-vat per unanimitat de tots els grups després de més d’un any d’iniciar-ne els treballs. Els propers dies, coincidint amb l’ela-boració del pressupost, cadascuna de les regidories proposarà les actuacions que s’han de programar per a l’any que ve, un treball que també es consensuarà amb l’oposició.

El regidor de Medi Ambient, Jordi Fraxanet, recorda que l’Agenda 21 no només s’inscriu en l’àmbit mediambiental, sinó “també en el de l’activitat econòmica i del benestar social”. “L’Agenda 21 pretén deixar petjada de la política municipal per a les generacions futures”, destaca Fraxanet. Perquè és un clar instrument per “no fer política a curt termini, sinó pensant en el futur”.

En aquests moments, una vegada aprovat aquest pro-jecte, tant el Pla d’Acció Ambiental com el Pla de Seguiment, cadascuna de les regidories establirà les actuacions prioritàries per al proper exercici per pressupostar-les. Igualment, l’executiu vol consensuar-ho amb el grup municipal de Convergència i Unió, ja què “és un projecte de tot l’Ajuntament, no només de l’equip de govern”, afirma el regidor de Medi Ambient. A més, la regidoria farà còpies del treball en CD per distribuir-les entre les persones i entitats que van prendre part en el procés participatiu.

En el plenari de dijous passat el portaveu de CiU, Jordi Riart, va proposar concretar més detalladament algunes de les accions previstes abans d’establir-ne un pressupost, en tant que

n’hi ha que “són declaracions d’actuacions”. Per exemple, va esmentar la proposta de treballar amb les empreses de transport per millorar el servei, i la dinamització del comerç local d’una manera integral.

Riart també va emplaçar l’equip de govern a no contrac-tar més personal per cobrir la figura del tècnic que vetlli pel compliment de l’Agenda 21 i a dedicar-hi alguna persona de la plantilla actual de l’Ajuntament. En aquest sentit, l’alcalde, David Rodríguez, va constatar que “amb la situació actual no es pot contractar ningú més per no tenir despeses afegides”, llevat del cas que fos possible a través d’un pla d’ocupació.

Dissabte al vespre, aproximadament a les 11 de la nit, el personal de la residència Pere Màrtir Colomés va donar avís d'una forta olor de gas en una aixeta de la planta baixa. Imme-diatament es van desplaçar al lloc dels fets dues dotacions de bombers, policia local i quatre vehicles dels Mossos d'Esquadra que van procedir a localitzar la fuita i reparar-la. També es va acordonar un perímetre de seguretat des de la cruïlla de Cal Coll, el capdamunt de les escales de la Plaça del Camp, la Plaça de sant Isidre i la Plaça de Sant Pere, el carrer Pere Màrtir Co-lomés i la cruïlla del Vall Calent amb la Pujada del Seminari. Afortunadament, no va caldre desallotjar la residència per bé que personal mèdic i sanitari va estar sempre a l'aguait per atendre algun possible cas d'ansietat que pogués sorgir entre els residents. A les 12 de la nit s'havia reparat la fuita i les feines consistiren a fer airejar el recinte.

Solsona Ramon Estany

Fuita de gas a la Residència Pere Màrtir Colomés

�691 - Divendres, 8-10-2010

El pati nou de l’escola Setelsis s’obrirà els propers diesAmb el nou carrer s’estudia l’habilitació d’unes escales a la zona verda per evitar

la invasió d’una propietat privada per part dels vianants

L’Ajuntament de Solsona preveu que els propers dies entri en servei el pati nou de l’escola Setelsis, després de les obres d’ampliació i ade-quació que s’hi han dut a terme durant l’estiu i que s’estan completant aquests dies. Amb aquesta actuació, resultat d’un llarg procés administratiu i polític de prop de set anys, l’alumnat de la primera escola pública de la ciutat disposarà de 2.169 metres quadrats més de zona d’esbarjo.

El Departament d’Educació ha realitzat l’obra, mentre que l’Ajuntament, mitjançant 32.570 euros del Fons estatal per a l’ocupació i la sosteni-bilitat local (FEOSL), inverteix en la millora de l’equipament de l’espai i de la zona enjardinada, que també inclou el condicionament d’unes ter-rasses destinades a hort. Darrerament, l’alcalde, David Rodríguez, i el regidor d’Urbanisme, Martí Abella, han fet una visita d’obres al recinte escolar per comprovar els acabats que s’hi fan.

En aquests moments bàsicament resta la senyalització al paviment de les pistes de futbol, bàs-quet i voleibol i la col·locació de porteries, cistelles i una xarxa fixes. Mentrestant, es planta hidrosembra al talús que envolta la zona de joc. Els treballs de l’Ajuntament també han inclòs l’habilitació d’una passarel·la entre la sala de professors i l’espai exterior, la col·locació d’una font i la instal·lació d’un sistema de reg automàtic.

Paral·lelament, a l’exterior del recinte escolar s’està con-dicionant un camí per a vianants que ressegueix el perímetre del nou pati i que connectarà la zona de la Pujada del Castellvell amb l’avinguda del Cardenal Tarancón.

D’altra banda, el grup municipal de CiU ha demanat a l’executiu municipal que s’estudiï una solució per evitar que els vianants passin de la Pujada del Castellvell al nou carrer del Parc per una drecera que suposa envair una propietat privada de l’indret. En aquest sentit, l’equip de govern ha explicat que s’hi està posant fil a l’agulla amb un esbós de projecte de construcció d’unes escales amb elements naturals que facilitin el pas.

Rodríguez i Abella, en visita d’obres recent, juntament amb la direcció del CEIP

Solsona Ajuntament de Solsona

� 691 - Divendres, 8-10-2010

Festa del Pilar a SolsonaEn la festivitat de la Mare de Déu del Pilar, el proper

dimarts, 12 d’octubre, a 2/4 de 12, Missa de la Mare de Déu del Pilar a l’església del Cor de Maria amb assistència de la Guàrdia Civil, que celebrarà la seva Patrona.

L'atur es redueix a Solsona de 38 persones

En el període de setembre les xifres d'atur a Solsona i comarca han experimentat una lleu reducció equivalent a un 5% per a la capital del Solsonès. En el conjunt de la comarca, la reducció se situa en 28 aturats menys.

Inauguració a Sant Jaume de Sallent, a Pinell

Inauguració de la restau-ració de l’església gòtica i Torre, el diumenge vinent, 17 d’octubre, a 2/4 de 12, amb una Missa so-lemne a l’antiga església parro-quial de Santa Maria recentment restaurada. Esperem una gran assistència per poder celebrar com cal un esdeveniment tan important.

Ritu bizantí a El MiracleLa “Divina Litúrgia”, Missa en ritu bizantí, és podrà

veure al Santuari del Miracle aquest dissabte, 9 d’octubre, a 2/4 de 8 de la tarda, per als que vulguin gaudir del culte solemne i la música sacra. Cantarà el Cor Irini, dirigit per Josep Torras, amb la solista M. Teresa Garrigosa.

Navès celebrarà la Festa de Sant Galderic

Serà el diumenge vinent, 17 d’octubre, a 2/4 de 12, Missa i cant dels Goigs de Sant Galderic, patró dels pagesos catalans.

Nou responsable del Turisme a la Vall de Lord

Jaume Fruitós és el nou presi-dent de l’Associació de Turisme de la Vall de Lord després de la dimissió de l’anterior junta per la polèmica de la prova de trial. El principal objectiu que es proposen és tornar a aglutinar tot el sector turístic de la zona.

L'alcalde de Sant Llorenç de Morunys, Enric Roures, ocupa el nú-mero nou per Lleida a les llistes del Parlament de Catalunya pel PSC. Rou-res forma part així de la candidatura encapçalada per Joaquim Llena.

Joan Enric Roures Gené és met-ge i alcalde de St. Llorenç de Morunys, i Conseller Comarcal. Nascut a Lleida fa 55 anys, Roures és llicenciat en Me-dicina per la Universitat de Saragossa, especialitzat en medicina familiar i comunitària, i va arribar a Solsona l'any 1988, tot i que tres anys després es va convertir en el metge titular de Sant Llorenç de Morunys, on viu des d'aleshores.

La patata del bufet serà la reina de les VI Jornades Gastronòmiques

Del 23 d'octubre al 19 de desembre tindran lloc les VI Jornades Gastronòmiques del Solsonès, que des de fa dos anys s'orienten a la promoció dels productes locals i comarcals. En-guany, el Gremi d'Hostaleria del Solsonès vol facilitar que es trobi en las cartes de tots els restaurants un producte tan típic de la zona com és la patata en general i, en particular, la patata del bufet, un producte que es conrea per al consum particular arreu de la comarca i per a comercialitzar-lo en els municipis d'Odèn, Canalda, Castellar de la Ribera i Lladurs. Per aquest motiu, la patata serà un producte bàsic en l'elaboració de com a mínim dos plats en la carta dels diversos restaurants que participen durant aquestes jornades gastronòmiques de tardor del Solsonès.

L'acte inaugural de les VI Jornades Gastronòmiques del Solsonès tindrà lloc el dissabte 23 d'octubre, a les 7 de la tarda, a la plaça Major de Solsona, coincidint amb la celebració de la III Fira del Bolet i el Boletaire de Solsona.

Enric Roures, candidat al Parlament pel PSC

Breus Solsona i Comarca Ramon Estany

MunicipiCastellar de la Ribera ...........5Clariana de Cardener ...........8Guixers .................................0Lladurs ................................2Llobera .................................3La Molsosa ..........................2Navès ....................................8Odèn .....................................6

Olius ...................................50La Coma i la Pedra ............13Pinell de Solsonès ..............10Pinós .....................................7Riner ..................................14Sant Llorenç de Morunys ...34Solsona .............................689Total.................................851

�691 - Divendres, 8-10-2010

L’Ajuntament de Solsona preveu començar aquesta tar-dor les obres de remodelació del carrer de Sant Llorenç en el marc del Pla de barris solsoní. El Ple municipal va aprovar-ne definitivament l’adjudicació a l’empresa Construccions Mangas i Fills per unanimitat. Els treballs tenen un termini de sis mesos i un import de 498.414 euros.

Segons explica el regidor d’Urbanisme, Martí Abella, l’Ajuntament s’ha reunit amb representants de les activitats econòmiques de la zona per “arribar a un acord pel que fa als terminis en el desenvolupament de les obres”. Arran d’aquesta trobada, “s’intentarà arribar a final d’any amb la primera fase de l’obra executada”. En aquest sentit, els treballs s’iniciaran en el tram comprès entre la plaça de la Catedral i la travessia de Sant Llorenç amb el compromís d’arribar a les festes de Nadal amb el carrer “com a mínim formigonat per permetre la circulació de vianants i, si s’escau, de vehicles”, diu Abella.

El segon eix del Pla d’intervenció integral del nucli antic en què s’està treballant és el dels carrers de la Regata i dels Dominics. Aquestes obres es troben en la darrera fase i, en aquests moments, s’estan col·locant les últimes lloses de pedra

Aquesta tardor començaran les obres del carrer de Sant Llorenç de Solsona

Els treballs s’executaran en sis mesos per l’import de 498.400 euros

La primera fase correspon a l’extrem que dóna a la plaça de la Catedral

en el tram que connecta la carretera de Bassella amb el carrer dels Dominics. Es preveu que en el termini d’un mes l’obra s’hagi enllestit.

Solsona Ajuntament de Solsona

10 691 - Divendres, 8-10-2010

El dimecres 6 d’octubre a les 5 de la tarda es presentà el nou Camió del Servei de Recollida Selectiva de la Fracció Orgànica de Residus Municipals al Dipòsit Controlador de Residus de la comarca del Cardener, el Consorci del Solsonès i Cardona.

A la presentació del camió hi assistiren el president del Consell Comarcal del Solsonès, Marià Chaure, l’al-calde de Solsona, David Rodríguez, l’alcalde de Cardona, Josep Maria Sala, l’alcalde de Clariana, Albert Bajona i els membres del Consorci. El Consorci del Solsonès i Cardona per al Medi Ambient està format pel Consell Comarcal del Solsonès, l’Ajuntament de Solsona i l’Ajuntament de Cardona.

El camió compactador del servei de recollida selec-tiva de la fracció orgànica de residus municipals és de la marca Geesink Norba, té 300 cavalls de potència i disposa d’una capacitat de 12 metres cúbics. El cost total del camió

Comarca Consell Comarcal del Solsonès

El III Concurs de dibuixos per a la III Fira del Bolet i el Boletaire del Solsonès organitzat pel Consell Comarcal, va aplegar un total de 283 nens i nenes dels diferents centres escolars del Solsonès. El concurs s’estructurà en 4 categories: els nens i nenes de tercer de primària (de 7 a 8 anys), els de quart de primària (de 8 a 9 anys), els de cinquè de primària (de 9 a 10 anys) i finalment els nens d’entre 10 i 11 anys que cursen sisè de primària.

La guanyadora de la categoria de tercer de primària fou Clara Cardona Farràs, de l’escola CEIP Setelsis. La guanyadora de la categoria de quart de primària fou Anna Agut Espel de l’escola CEIP Setelsis. La guanyadora de la categoria de cin-què de primària fou Laia Martínez de l’escola CEIP Setelsis. I el primer premi de la categoria de sisè de primària recaigué en Pau Aguilera de l’Escola Arrels de Solsona. Finalment, la Guanyadora del Concurs del Cartell de la III Fira del Bolet i el Boletaire del Solsonès va ser per la Sílvia Codina Colilles, alumna de 10 anys de l’escola Arrels de Solsona.

Per la seva part, el Director de la III Fira del Bolet i el Bo-letaire del Solsonès, Albert Muntada, ha manifestat que “estem

El Consorci del Solsonès i Cardona per al Medi Ambient presenta el Camió del Servei

de Recollida Selectiva de la FORM

Prop de 300 nens participen en el III Concurs de dibuixos per a la

III Fira del Bolet i el Boletaire del SolsonèsSílvia Codina Colilles guanya el concurs del cartell d'aquest certamen

que enguany se celebrarà del 22 al 24 d'octubre

molt satisfets del gran nombre de participants que ha tingut el concurs de dibuixos, fet que demostra que tant els centres educatius com l'alumnat més jove, es prenen amb il.lusió les fires i tradicions que identifiquen la nostra comarca”.

ha estat de 130.000 euros, dels quals 100.000 els ha costejat l’Agència de Residus i els 30.000 restants els ens del Con-sorci del Solsonès i Cardona per al Medi Ambient.

11691 - Divendres, 8-10-2010

Solsona Ramon Estany

Els Premis Lleidatur 2010, que concedeix el Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida en reconeixement al servei de la promoció, l’impuls i el desenvolupament del sector turístic de les Terres de Lleida, han recaigut en aquesta nova edició sobre 8 empreses i entitats turístiques de les comarques de Lleida, dues de les quals són de Solsona: el Patronat de Turisme de la Vall de Boí, el restaurant Lo Ponts de la localitat de Ponts, la Finca Prats Hotel Golf & Spa de la ciutat de Lleida, l’Associació Slow Food de les Terres de Lleida, l’Aeroport Lleida-Alguaire, l’empresa de fotografia de natura Photo-logístics, el Centre d’Observació de l’Univers del Montsec i la família Garrigasait, propietaris de l’Hotel Sant Roc de Solsona i del Poble Rural de Canalda, al Solsonès.

La concessió dels Premis Lleidatur 2010 l'ha aprovat el consell d’administració del Patronat de Turisme en la reunió que ha tingut lloc aquesta setmana, presidida pel vicepresident del Patronat de Turisme, Josep Cosconera. El lliurament dels guardons dels Premis Lleidatur es durà a terme en el decurs de la 9a Nit del Turisme, que enguany se celebrarà el pròxim 18 d’octubre a la nova Sala Polivalent de Solsona. La gala serà presidida pel conseller d’Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet, i pel president de la Diputació, Jaume Gilabert. Aquesta serà la primera vegada que la gala del turisme de Lleida se celebra fora de la ciutat de Lleida.

Els guardons Lleidatur es reparteixen en 7 categories i inclouen també un apartat de premi especial. La relació dels guardonats solsonins és la següent:

Premi mediambiental:

A l’empresa Photo-logístics, fundada l’any 2009 amb seu central a Solsona i dedicada a donar tot tipus de serveis als fotògrafs de natura. Col·laboren en diversos projectes de conservació d’espècies amenaçades tant als Pirineus com a la plana i treballen en la divulgació i en la promoció del turisme de natura. Entre les activitats que duen a terme ofereixen instal.lacions per fotografiar carronyaires a la comarca del Pallars Jussà, a més d’altres ocells estèpics i d’altres més generalistes a diversos punts de les comarques de Lleida, com també sortides per fotografiar espècies a diferents llocs dels Pirineus.

Premi a la trajectòria:

A la família Garrigasait, propietària de l’Hotel Sant Roc de Solsona i impulsora del projecte d’Agroturisme “Canalda”, a la mateixa comarca del Solsonès. Es tracta del primer poble rural de l’Estat espanyol amb 12 cases pairals equipades amb totes les comoditats i restaurades respectant la cultura arquitectònica de la zona. Situada a la comarca del Solsonès i envoltada d’amplis espais verds. L’Hotel Sant Roc, situat al bell mig de la ciutat

de Solsona, ocupa un emblemàtic edifici modernista del 1929 recuperat per la família Garrigasait l’any 2004 amb la categoria de 4 estrelles. Incorpora en la seva oferta el prestigiós restaurant El Buffi. El Sant Roc, integrat en el selecte club d’allotjaments “Rusticae”, és un d’aquells hotels que podem anomenar d’autor, amb una decoració exquisida i atrevida.

Els Premis Lleidatur guardonen dues empreses de Solsona

1� 691 - Divendres, 8-10-2010

Una de les millors maneres per evitar la desforestació, fenomen al qual s'atribueix bona part de la culpa del canvi cli-màtic, és oferir als propietaris forestals al·licients econòmics que complementin els recursos que ofereix el bosc. La mesura fa temps que s'ha establert a diferents països de l'Amèrica del sud on, segons el Director de Recursos Naturals i Desenvolupament Sostenible dels Estats Units, David Kimowitz, els resultats han estat 'esperançadors'. Per debatre sobre aquesta eina, coneguda amb el nom de Pagament de Serveis Ambientals, el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya ha organitzat un Congrés Internacional que reuní fins ahir dijous 150 representants de 22 països diferents.

Domínguez, Pallejà i Martínez en la inauguració del congrés

150 experts debateren a Solsona sobre el Pagament dels Serveis Ambientals com a eina

per evitar el canvi climàticA Catalunya s'ofereixen subvencions per a treballs forestals i altres activitats

Solsona CTFC

Es posa de manifest que els PSA poden ser una gran solució a la desforestació i al canvi climàtic

En la segona jornada del Congrés de Pagament per Serveis Ambientals (PSA) al Centre Tecnològic Forestal de Catalunya s’han tractat sobre els PSA com a instrument de govern ambiental i forestal i sobre la rendibilitat del mercat dels serveis ambientals. En el primer cas, s’han exposat casos de PSA hidrològics de Mèxic, Brasil i Colòmbia.

Respecte a la rendibilitat del mercat dels serveis am-bientals, s’ha parlat de les tendències actuals del mercat i la cooperació sobre PSA, com ara la valoració econòmica de l’ús recreatiu dels serveis ambientals en àrees protegides, en zones d’ecoturisme, etc. També s’ha parlat de pagament per serveis hídrics i forestals, a través de l’estudi de diferents casos pràctics.

A la tarda es definiren els criteris per tal de poder avaluar l’efectivitat dels sistemes de pagament per serveis ambientals, a través d’exemples d’Amèrica central, Perú i Portugal, a més dels mecanismes de mercat d’externalitats forestals existents a Catalunya.

Durant la sessió del primer dia es va posar de manifest que una de les millors maneres per evitar la desforestació, fenomen al qual s'atribueix bona part de la culpa del canvi climàtic, és oferir als propietaris forestals al·licients econòmics que complementin els recursos que ofereix el bosc.

1�691 - Divendres, 8-10-2010

Empresa Redacció

El Pantà de Sant Ponç disposarà d'un pla per prevenir desbordaments

Protecció Civil de la Generalitat està elaborant, com a prova pilot, un pla d'emergències per prevenir els efectes d'un possible desbordament del pantà de Sant Ponç. Més endavant, és previst redactar els mateixos plans per a la resta d'embassaments de la Catalunya central. El pla ha de preveure les zones inundables del riu Cardener, sobretot les situades més a prop del pantà, al Solsonès. La Generalitat insta els consistoris a elaborar els seus propis plans locals d'inundacions. Fins ara, a la Catalunya central, només ho ha fet el 20% dels ajuntaments que hi estaven obligats.

Comarca Redacció

Semen Cardona compra el centre de Copaga a Clariana de Cardener

L'adquisició del centre Lacetània servirà a la firma cardonina per obrir una

nova línia de comerç internacional

Semen Cardona, líder estatal en la producció de dosis de semen porcí multigenètic per a inseminació artificial, ha com-prat les instal·lacions que Copaga tenia a Clariana de Cardener, i que fins ara arrendava a la multinacional Ingafood, empresa capdavantera del sector porcí estatal. L'operació contempla l'absorció de la cartera de clients de Copaga i una part important dels d'Ingafood.

D'aquesta manera, Semen Cardona consolida el seu pes dins del mercat nacional d'inseminació artificial porcina i, al-hora, reforça el seu poder internacionalitzador. De fet, l'empresa cardonina destinarà el centre Lacetània, amb capacitat potencial per a un centenar de mascles, exclusivament a l'exportació.

Amb la incorporació del centre Lacetània, Semen Cardona ja gestiona 6 explotacions dedicades a l'extracció, producció i comercialització de semen porcí multigenètic, 4 de les quals es troben a la demarcació de Barcelona i 2 a la de-marcació de Lleida, a més d'una planta de producció de semen de conill a Avià (el Berguedà). Actualment produeix dosis de semen d'una desena de genètiques porcines, amb un centenar de referències diferents.

Semen Cardona i Copaga comencen així una nova etapa de col.laboració a nivell nacional que ha de continuar amb pro-jectes futurs de caire internacional. Semen Cardona ha constituït una gran opció donada la seva estricta política de control de qualitat i d'innovació constant, fet que li ha valgut la norma de qualitat ISO 9001:2008 i el desenvolupament d'importants projectes de R+D+i conjuntament amb el sector universitari.

Durant més de dues dècades de trajectòria, l'empresa de Cardona ha assolit una important cartera de clients a tot l'estat i a una vintena de països d'Europa, Amèrica i Àsia. Tot i ser líder en exportació, la internacionalització es manté en el punt de mira a curt i a mig termini, per la qual cosa els responsables de Semen Cardona estan immersos en importants missions comercials tutelades per la Generalitat i altres institucions públiques catalanes.

Instal.lacions de Semen Cardona

1� 691 - Divendres, 8-10-2010

Comarca Ramon Estany

El Govern licita obres de millora a la xarxa viària del Solsonès

El Departament de Política Territorial i Obres Públiques ha obert les licitacions de 15 obres de millora i conservació de la xarxa viària arreu de Catalunya, que comportaran una inversió prevista de 27,4 MEUR. Els treballs que s’impulsen consisteixen principalment en renovacions del ferm, de la senyalització i de les barreres de protecció amb l’objectiu d’afavorir la seguretat i la fluïdesa del trànsit.

Reforçament ferm C-451 Llobera - Olius per 1 milió d'euros

El DPTOP ha programat una actuació de millora a la C-451, al tram entre els municipis de Llobera i Olius. Els tre-balls, que es liciten ara per un valor d’1 MEUR, començaran la primavera vinent i tindran una durada prevista de sis mesos.

La carretera C-451 és una via de la xarxa comarcal que forma part de l’itinerari entre Solsona, Biosca i Guissona. La carretera està formada per una plataforma de 8 metres, amb 2 carrils de 3,5 metres i 2 vorals de 0,5 metres. Té un trànsit de 1.900 vehicles/dia.

Les obres que es liciten abasten un tram de 4,1 quilòme-tres que va des de Can Viladric (al terme d’Olius) fins a l’Hostal Nou, al terme de Llobera. Els treballs tenen com a objectiu afavorir la seguretat viària i la fluïdesa del trànsit, mitjançant la millora del paviment, del drenatge i la senyalització.

En aquest sentit, per tal de reforçar el ferm, s’estendrà una nova capa d’asfalt, amb un tractament específic en els punts que presentin més desgast, al llarg del recorregut, que té una longitud total de quatre quilòmetres.

A més de la millora del paviment, aquesta actuació inclou la formació de 900 metres de cunetes formigonades transitables d’1 metre d'amplada. Així mateix, es col·locaran nous senyals d'orientació de les masies pròximes a la carretera, al seu pas pel terme municipal de Llobera, d’acord amb les peticions del territori. Complementàriament, l’obra inclourà l’adequació de la senyalització vertical i horitzontal i de les barreres de seguretat.

Comarca Arxiu Comarcal del Solsonès

Ingrés del fons de l’Ajuntament de Clariana

de Cardener a l’arxiu Comarcal del Solsonès

L’Ajuntament de Clariana de Cardener va ingressar, el dia 21 de setembre, el seu fons documental a l’Arxiu Co-marcal del Solsonès. El conveni es va signar el 5 d’agost i tenia com a base l’acord del ple de l’Ajuntament de Clariana de Cardener pres en data 24 de març de 2010.

Clariana de Cardener és un municipi amb una extensió que supera, per poc, els 40 km2. La seva població, actu-alment, es situa al voltant de 150 persones. El municipi l’integren diferents nuclis de població: Sant Just i Joval, Clariana, Sant Ponç i Hortoneda. La documentació que ens ha arribat no és tan completa com voldríem. Les raons són diverses, però, en tot cas, hi va haver una dispersió del patrimoni documental del municipi. Aquest dipòsit i la clas-sificació i ordenació del fons documental suposaran un avenç important en el patrimoni documental de l’Ajuntament de Clariana de Cardener. Amb aquest ja són 12 els ajuntaments de la comarca que han confiat la classificació, ordenació i conservació dels seus fons a l’Arxiu Comarcal. El fons està format per uns 12 metres lineals i les seves dades cronolò-giques van des de començament al final del segle XX.

Volem destacar la importància d’aquests ingressos que, d’una banda, ajuden a tenir inventariats els fons municipals i, d’altra, n’asseguren una correcta conservació. Sense passar per alt que, el fet que es trobin a l’Arxiu, possibilita que investigadors i usuaris disposin d’un ampli servei d’atenció que facilita i garanteix el seu accés i la seva consulta. Al-hora, la mateixa administració se’n veu beneficiada atès que no només representa un alliberament d’espai de les seves instal·lacions, sinó que el fet de tenir el seu fons documental inventariat i classificat agilita considerablement els seus tràmits i consultes.

1�691 - Divendres, 8-10-2010

Vall de Lord Redacció

El Teatre Municipal de Sant Llorenç de Morunys va acollir divendres al vespre la presentació pública del partit encapçalat per Joan Laporta, Solidaritat Catalana per a la Inde-pendència. Davant d’una trentena de persones, un dels fundadors del moviment, Uriel Beltran, va posar sobre la taula les clares intencions independentistes de la formació política i va fer una crida a la unitat per aconseguir la independència de Catalunya. El van acompanyar el cap de llista per Lleida, Xavier Segura, i el responsable territorial del Pirineu, Joan Martín.

Beltran es va referir al “bloqueig” del procés d’auto-determinació i va assegurar que, si entraven al Parlament es farà “oposició política al Govern autonomista que es formi”. D’aquesta manera, el cofundador de Solidaritat Catalana va declarar que “o ens en sortim amb la proclamació de la in-dependència o fem oposició”.

Uriel Beltran va parlar de les eleccions del 28 de novem-bre com “un veritable referèndum sobre la independència” i va assegurar que “si el 28-N va bé, ens sentirem orgullosos d’haver fet el pas”. En aquest sentit, va assegurar que aquell dia “tothom estarà pendent de nosaltres”, ja que “al món li és igual si guanya el Mas o el Montilla; el que interessarà és la quantitat de vots a favor de la independència”.

També va fer acte de presència el cap de llista de Solida-ritat Catalana per Lleida, Xavier Segura, que va manifestar la seva intenció de “dur al Parlament la voluntat de recuperar la independència de Catalunya”. En aquest sentit, Segura va demanar el vot per a la independència per afavorir un canvi en les relacions amb la resta de l’Estat espanyol: “Millorem definitivament les relacions amb Espanya. Siguem un Estat independent”, va sentenciar.

La campanya de presentació portarà el partit indepen-dentista a presentar-se pràcticament a tots els municipis de Catalunya. A Solsona, és previst que Solidaritat Catalana, que

Uriel Beltran demana a Sant Llorenç unitat per a la independència en l'acte de

presentació de Solidaritat Catalana

D'esquerra a dreta, el responsable territorial de SI als Pirineus, Joan Martín; el cofundador del moviment, Uriel Beltran; i el cap de llista per Lleida, Xavier Segura, durant la presentació a Sant Llorenç

compta amb una seixantena de simpatitzants al Solsonès, porti Joan Laporta a un acte central de presentació el proper dilluns 8 de novembre, al Teatre Comarcal.

Un sondeig dóna a Solidaritat Catalana entre 6 i 8 diputats

A menys de dos mesos per al 28-N, Solidaritat Catalana per la Independència (SI), liderada per Joan Laporta, trauria entre 6 i 8 diputats, segons un sondeig encarregat per la coalició independentista. L'enquesta, feta per l'empresa nord-americana TNS Demoscopia a 1.200 persones, dóna a SI més del 5,5% dels vots i deixa amb poc més d'un 1% i lluny de tenir repre-sentació el Reagrupament de Joan Carretero. ERC patiria una gran davallada –passaria de 21 diputats a 9-12– i es confirmaria la victòria de CiU amb una clara majoria (56-59 escons) i el retrocés del PSC (30-32)..

Solidaritat obtindria entre 4 i 5 escons a Barcelona, un a Girona, un a Tarragona i hi ha el dubte de si entraria a Lleida (0-1). Entre els partits no tradicionals, destaca l'augment de Ciutadans, que augmenta el seu vot en un 50% i passa de 3 a 4 escons. El PP no recolliria fruits de la radicalització del seu discurs i té una lleugera tendència a la baixa respecte al 2006 (13-15). Dins del tripartit, l'únic que resistiria és ICV, amb un creixement d'entre un i dos diputats (13-14).

A l'acte hi va assistir força gent i, malgrat que en López Tena no va poder venir per una indisposició

de darrera hora, va durar més de dues hores (de 3/4 de 9 a gairebé les 11) ja que el torn de

preguntes va ésser molt participatiu. És notava que la gent tenia ganes de conèixer el projecte

Uriel Bertran responent les qüestions dels assistents

1� 691 - Divendres, 8-10-2010

Navès Redacció

Els actes van començar divendres al vespre amb el concurs de botifarra i el campionat de tennis taula. L’èxit de participació a la botifarra segueix la mateixa línia que l’any an-terior. Les 20 parelles van disputar-se el concurs en una nit amb molta emoció i expectació. Els campions van ser Jordi Ribera i Jaume Alsina, que van ser premiats amb tota la recaptació, 200 euros, i un trofeu per a cadascú. La segona posició va ser per Marc Ollé i Xavier Tristany, que es van endur dos sopars dobles per l’endemà. Pel que fa al tennis taula, els participants van anar jugant les eliminatòries en dues taules. El guanyador va ser Josep Armengol, que es va endur un trofeu i una raqueta per poder continuar millorant la tècnica, i el segon classificat, Eduard Ortigosa, que també va rebre un trofeu.

Els actes es van reprendre dissabte al matí amb la sego-na edició de la caminada popular. La majoria dels més de 100 assistents a la caminada van optar pel recorregut llarg, d’uns 16,5 km., i altres pel curt, d’uns 8 km. Els caminadors van poder gaudir de les vistes del paisatge per on transcorria el recorregut, dels corriols pel mig de bosc i natura, i de les passarel·les de fusta per creuar rierols. I enmig de l’itinerari, un parell d’avi-tuallaments amb aigües, sucs i pomes per recuperar forces. I a l’arribada una coca de pa amb xocolata i una flor de record els esperava per donar per finalitzada la caminada.

Festa Major de Navès 2010Navès va celebrar el cap de setmana passat la seva Festa Major del Roser

Amb uns 200 assistents, un any més, el dissabte es va dur a terme el sopar popular. El sopar, com sempre, ben complet: amanida, arròs, carn, botifarra, patates, aigua, vi, cava, postres, cafè i copa. Què més es pot demanar? Doncs un ball i un concert per pair-ho bé! Orgue de Gats es va encarregar d’amenitzar la vetllada al llarg de dues hores. I després del ball, es va sortejar el tradicional rebost de festa major, format amb productes cedits per les famílies de Navès, i dos electrodomèstics. Tot seguit hi va haver el concert de Bottomless, grup de versions que va animar la festa fins la matinada. Des de l’Associació seguirem apostant per acabar el dissabte a la nit amb un concert, i poder-ne gaudir joves i grans.

I diumenge, la festa major de Navès es va tancar amb la missa a l’església de Santa Margarida amb la processó i la vene-ració de la imatge de la Mare de Déu del Roser. Tot plegat es va acabar amb un aperitiu de germanor sota l’ombra del noguer.

Inscripcions i sortida de la caminada popular

Bottomless

Campionat de botifarra

1�691 - Divendres, 8-10-2010

Llobera Ramon Estany

Llobera mostra les seves arrels rurals

El vicepresident del Patronat de Turisme, Josep Cosconera, va inaugurar dissabte a la tarda la setena edició de la Fira de l'Empelt de Llobera, una mostra d'antics oficis i productes artesans relacionats amb la caça, el vi i els bolets, on el visitant pot trobar tota mena de productes artesanals, antiguitats, eines de camp, maquinària de segona mà, bolets, herbes medicinals i gaudir de demostracions d'oficis artesans, exposicions i mostres d'animals, entre d'altres.

El vicepresident del Patronat de Turisme, acom-panyat per l'alcalde de Llobera, Josep Colell i el president del Consell Comarcal del Solsonès, Marià Chaure, es va referir durant la seva intervenció a l'origen de la Fira de l'Empelt, que es remunta documentalment a mitjan segle XVIII, i a la seva recuperació, ara fa 7 anys, amb una oferta de productes molt diversificats gràcies a la quarentena d’expositors artesans procedents de la ma-teixa localitat de Llobera i de diverses poblacions de la comarca del Solsonès.

Original inauguració de la Fira, amb la cinta enlairada per uns globus

Suport del Patronat de Turisme al projecte "Turisme al sud del Solsonès: Territori de Masies"

D'altra banda, Cosconera va voler expressar el suport del Patronat de Tu-risme de la Diputació de Lleida al projecte "Turisme al sud del Solsonès: Territori de Masies", que vol promocionar la zona meridional de la co-marca del Solsonès des d'un vessant de turisme cultural amb identitat pròpia fonamentat en l'organització dels recursos turístics i patri-monials existents als municipis de la Molsosa, Pinós, Riner, Llobera, Clariana de Cardener i Pinell de Solsonès.

El projecte inclou un seguit d'eixos patri-monials amb potencial, entre els quals destaca com a principal la ruta del carlisme, que es trac-tarà a partir dels diferents episodis de les guerres carlines del segle XIX. La ruta serà senyalitzada mitjançant plafons i representacions d'escenaris de les guerres carlines i cada municipi exposarà un element concret relacionat amb els recursos que té cada territori. El Patronat de Turisme aportarà al projecte 10.000 euros.

El bar de la Fira

Les empreses també hi són presents

1� 691 - Divendres, 8-10-2010

Llobera Ramon Estany

Marià Chaure, president del Consell Comarcal

"Recuperar aquestes fires és quelcom molt important per la comarca i el país. Són fires que demostren la vitalitat dels pobles, i les administracions sempre farem el possible per recolzar-les"

Ivan Vila, director de la Fira

"Moltes gràcies als mem-bres de la Junta i a la gent anònima que ens ha ajudat a fer-la. Ja fa set anys que l'hem recuperat"

Josep Colell, alcalde de Llobera

"És un orgull poder presidir una inauguració d'una fira com aquesta, perquè és la nostra fira. Cal agrair la feina de tots els implicats en aquesta fira, perquè en una època on tot són notícies negatives, esdeve-niments com aquest donen un punt d'alegria per tirar endavant. Aquest és un any especial, el quart que la presidim, i final de cicle, perquè l'any vinent hi haurà un nou ajuntament. Com a balanç, hi hem posat tot l'es-forç econòmic i logístic per tirar endavant la fira, reconeixent l'esforç de la secretària, la Sara Tordesillas, i un agraïment també a les institucions per les aportacions econòmiques, perquè Fires com aquesta necessiten ser molt mimades per l'administració local."

Públic assistent al concert Una parada d'artesania de Patchwork

Un artesà de les carbasses Un taller per entretenir la mainada amb carbasses

1�691 - Divendres, 8-10-2010

Actuació del grup Accés Denegat

No hi podia faltar la coca

Mostra de maquinària agrícola antiga

Parlant amb els firaires

Parades de tot tipus a la Fira de Llobera

Exposició de fotografies antigues de Llobera i Llanera

Llobera Ramon Estany

Les autoritats van fer un brindis per la Fira

�0 691 - Divendres, 8-10-2010

Història Ramon Estany

El cens de simbologia franquista, elaborat pel Memo-rial Democràtic a través d’universitats de tot Catalunya, és el primer d’aquestes característiques que rastreja el territori català, excepte la ciutat de Barcelona, ja que fins ara l’estudi més extens l'havia elaborat l’Ajuntament de la ciutat comtal l’any 2005.

El nou inventari localitza, identifica i cataloga 10 mos-tres de simbologia franquista al Solsonès (plaques d'habitatge) que, sumen prop de 7.700 símbols arreu del país. La majoria dels símbols localitzats són plaques d’habitatge, però encara hi queden 41 rètols de carrers i places, 38 monuments, 26 creus i 20 gravats o relleus vinculats directament al franquisme.

El cens es pot consultar online des de la web a través d'un mapa visual i molt intuïtiu, que permet buscar quina és l’empremta del franquisme a ciutats, comarques i demar-cacions de tot Catalunya. Cada un dels símbols té una fitxa pròpia que inclou una descripció, la seva exacta localització, una galeria d'imatges i informació de caràcter històric, entre d'altres dades.

Placa rectangular metàl.lica de color gris clar. Tot el lateral esquerre està ocupat per un requadre negre en el qual es troba representada la icona del jou i les fletxes, més la representació d’una casa i les sigles INV, en al.lusió a l’Instituto Nacional de la Vivienda. A la part dreta hi ha el text amb lletres de pal sec de color negre. Du una línia de separació entre paràgrafs amb un puntet central. Tant el requadre com el text són de color negre i destaquen sobre el fons gris clar metàl.lic

Carretera Berga, Sant Llorenç de Morunys Carretera Bassella, Solsona Carrer Alcalde Moles, Solsona

Carrer Francesc Pons, Solsona Carrer Josep Maria de Segarra, Solsona Carrer Mossèn Cinto Verdaguer, Solsona

El cens de simbologia franquista de Catalunya localitza deu elements al SolsonèsEl Memorial Democràtic ha fet l'inventari de 3.647 símbols franquistes a Catalunya.

L’estudi, al que cal sumar el cens de simbologia franquista de Barcelona, identifica prop de 7.700 símbols franquistes a tot el país. Des d'aquest espai es pot consultar un mapa visual que recull aquest cens i fer

cerques per tipologia, població o comarca

�1691 - Divendres, 8-10-2010

Història Ramon Estany

A mitjan de desembre una ex-posició donarà a conèixer aquest cens al conjunt de la societat. Primer ho farà des de l'Espai Memorial Democràtic de Barcelona i després la mostra serà itine-rant per tot Catalunya.

Pel que fa al destí final d'aquests elements, l'alcalde de Solsona ha comentat a Celsona Informació que "fins ara no se n'ha parlat", però que es tractarà propera-ment en el si de la Junta de Govern Local. Considera que s'ha de tenir en compte les recomanacions que faci la Generalitat, que en aquests moments encara es des-coneixen. Però de totes maneres, "si hi ha símbols franquistes", l'alcalde és del parer que "s'han de fer retirar".

Passeig Sant Antoni M. Claret, Solsona

Carretera Bassella, Solsona

Carrer Bòfia, Solsona

Carrer Sant Agustí, Solsona

PROGRAMACIÓTARDOR - HIVERN 2010

Telèfon: 973 48 42 25 - www.solsonafm.cat

Societat Anònima ...............................................a les 11 del matíSalut amb Creu Roja ........................................ a la 1 del migdiaEl Rebost dels Contes ..............................a 2/4 de 9 del vespre

El Vermut (repetició) ...............................................a les 11 del matíSalut amb Creu Roja ........................................ a la 1 del migdiaPluràlia (mensual): .........................................a 2/4 de 8 del vespreEl Rebost dels Contes: .............................a 2/4 de 9 del vespre

Pluràlia (repetició, mensual): .....................................a les 11 del matíSalut amb Creu Roja: ....................................... a la 1 del migdiaEl Rebost dels Contes: .............................a 2/4 de 9 del vespreElectrozona .........................................................a 2/4 de 10 de la nit

Camins (repetició) ......................................................a les 11 del matíSalut amb Creu Roja: ....................................... a la 1 del migdiaEntre Tots (repetició) ............................................a les 5 de la tardaEl Rebost dels Contes: .............................a 2/4 de 9 del vespreRetransmissió del ple municipal (quan s'escau) a les 9 del vespre

Salut amb Creu Roja: ....................................... a la 1 del migdiaL'Informatiu .......................................................a 2/4 de 2 del migdiaParlem de Pilotes ...............................................a les 5 de la tardaSocietat Anònima (repetició): ..........................a les 7 de la tardaL'Informatiu ............................................................ a les 8 del vespreEl Rebost dels Contes: .............................a 2/4 de 9 del vespreNova Orleans-Solsona, en una estona .a 2/4 d'11 de la nit

Entre Tots ...............................................................a les 10 del matíCamins .................................................................... a les 12 del migdiaL'Informatiu (repetició) ..........................................a les 4 de la tardaEl Rebost dels Contes: ..................................a les 5 de la tardaParlem de Pilotes (repetició) .............................a les 7 de la tarda

El Vermut ............................................................. a les 12 del migdia L'Informatiu (repetició) ...........................................a les 4 de la tardaNova Orleans-Solsona, en una estona (repetició)..a 2/4 d'11 de la nit

DILL

UNS

DIM

ARTS

DIM

ECRE

SDI

JOUS

DIVE

NDRE

SDI

SSAB

TEDI

UMEN

GE

�� 691 - Divendres, 8-10-2010

Oliana Marcel Ribera. Arxiu Fotogràfic: Marcel Ribera

ÒbitEl dia 28 de setembre a les 11 hores del matí a l’es-

glésia parroquial de Sant Andreu es va celebrar la missa funeral en sufragi de Maria Àngels Isanta Coscollola, que va morir d’accident el passat dia 20 de l’esmentat mes. El nostre condol a tota la família.

Fa uns dies ens vam reunir un bon nombre de persones per fer un pica-pica en agraïment a tots els col.laboradors que d’una forma o bé d’una altra vam participar en el bon desenvo-lupament de la II Circular Pantà d’Oliana. XIII Copa Catalana

II Circular pantà d’OlianaGrup de col.laboradors

de Caminades de Resistència, que es va portar a terme els dies 4 i 5 de setembre.

Recordem-ne a grans trets les dades principals: 81 Kms. 620 mts. Desnivell. Temps: 24 hores.

Inauguració de les obres de millora

El passat dia 25 de setembre es va procedir a la inau-guració de les obres de millora de diversos camins d’Oliana a càrrec de l’honorable conseller d’Agricultura, alimentació i acció rural de la Generalitat, sr. Joaquim Llena i Cortina. Cal remarcar que a les 6 de la tarda el conseller també va oferir una xerrada informativa sobre regs de secà.

Un dels llocs arranjats és la pujada cap a la serra del Cases, passant vora el dipòsit de l’aigua.

La sra. Maria Àngels Isanta

��691 - Divendres, 8-10-2010

Cartellera

II Caminada popular de Clariana de CardenerDiumenge 10 d’octubreSortida a 2/4 de 9 del matí de la pista poliesportiva. (trencall de Bajona). Recorregut 12,50 km. Inscripcions fins al dimecres dia 6 (preu: 3 euros) Al telèfon 973 48 22 04 en horaris d’oficina. Dilluns, dimarts dijous i divendres de 2/4 de 10 a 2/4 d’1 del matí. Dimecres de 4 a 8 de la tarda o bé al correu electrònic ajuntament@clarianacardener.ddl.net

Joan Vilandeny El Consell de la Gent Gran de Solsona i el del Solsonès us conviden al 1r ball de la temporada 2010/2011. L'amenitza el músic solista Joan Vilandeny.Al Club Caixa Catalunya - Av. Mare de Déu del Claustre, 14. 17-10-2010. De 7 a 9 del vespre.Preu: 7 euros per parella / 4 euros per persona

Ramon Solsona i Mn. Enric Bartrina, a la jornada de Sant GaldericDivendres 15 d'octubre, 9 de la nit a la Sala cultural de l'AjuntamentÒmnium Cultural del Solsonès organitza la segona edició de la jornada de Sant Galderic, centrada en el món rural i els seus patrons. Enguany hi prenen part el popular escriptor i periodista Ramon Solsona i l'arxiver del bisbat i historiador, mossèn Enric Bartrina.

El Matarranya de cap a sòlAula d'Extensió Universitària de Solsona Dijous 14 d'octubre a la Sala de Cultura de l'Ajuntament (C. Castell, 20) a les 6 de la tardaImparteix: Víctor Vidal. Educador ambi-ental i col.laborador amb guies turístiques i naturals.

Curs Dones, Salut i Qualitat de Vida Dissabte.9.i.16.d’octubre.a la Sala cul-tural de l’Ajuntament de Guixers de 4 a 6 de la tarda.9 d’octubre: La salut de les dones al llarg de la vida, amb la infermera Sònia Es-querrer. 16 d’octubre: Salut amb plantes medicinals amb la farmacèutica M. Que-ralt Gorgas. Organització i inscripcions: Ajuntament de Guixers.

Cartell del Carnaval de Solsona 2011Tema: Lliure. En el cartell hi ha de posar: Carnaval Solsona 2011Mida: 40x55. Vertical o horitzontal. Trameses: Associació de Festes del Carnaval de Solsona (Apartat de Correus núm. 67), Ajuntament de Solsona, Oficina de Turisme del Solsonès i Oficina de Turisme del Nucli Antic. Admissió:.Fins al 12 de novembre de 2010.

VII Sortida micològica del SolsonèsDiumenge.17.d'octubre,.9h.-.14.h..Plaça.del.CampEn el marc de la 2a Fira del Bolet i el Boletaire del Solsonès -23 i 24 d'octubre-, el Grup de Natura i el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya organitzen la setena sortida micològica per reconèixer exemplars de la comarca.Es recomana dur roba d'abric i pluja, calçat apropiat, una ciste-lla, una navalla i esmorzar. És una activitat gratuïta i oberta a tothom.Hi col·laboren el Consell Comar-cal, l'Ajuntament de Solsona, el Departament de Medi Ambient i Habitatge, Micosilva i la Societat Catalana de Micologia.

Caminada d'agermanament dels CastellarsDiumenge 17 octubre a 3/4 de 9 del matí a l'estació autobusos de SolsonaRecorregut: Castellar de la Ribera-Timoneda- Cap del Pla (17km). Dinar: Cap del Pla (16 euros). Cal que us hi apunteu a l'oficina de l'Ajuntament de Castellar de la Ribera o bé truqueu a l'Alba 973 481668 / 636855371 alba-santa@hotmail.es

PARLES ALEMANY?El dimecres dia 13 d’octubre a les 8 del vespre ens trobem per parlar en alemany i després menjar una pizza al Celler. Obert a tothom. Informació: 636 855 371

CAMINADESCURSOS

CONFERÈNCIES

ACTIVITATS

CONCURSOS

TROBADES

BALLS

AVISOS

Sopar de l'any 1970!!Tots aquells que vau nèixer aquest any us podeu apuntar als telèfons: 699 847 431 (Rosa) o 687 536 421 (Dolors). El sopar es farà el dia 20 de novembre a quarts de deu al Crisami.Agrairíem confirmació abans del dia 13 de novembre.

Curs de manualitats i arts plàstiquesDimecres 13, 20, 27 d’octubre i 3 de novembre. Al local de Joventut de La Coma i la Pedra de 3 a 5 de la tardaA càrrec de Núria Carol. Organització i inscripcions: Ajuntament de la Coma. Tel. 973 492378

La maternitat d’Elna. El bressol de l’exiliDivendres 15 d’octubre a la Sala d’actes de l’ajuntament de La Coma i la Pedra a les 8 del vespreA càrrec de la historiadora i escriptora Assumpta Montellà. Organització: Ajun-tament de La Coma i la Pedra

CONFERÈNCIES

�� 691 - Divendres, 8-10-2010

L'Escola Arrels optarà a "parlar de drogues" al Caixafòrum

Estudiants de batxillerat, que han visitat l'exposició itinerant de Solsona, presentaran un treball a debat el proper gener

Amb l'objectiu de participar en un debat amb el científic Rafael Maldonado, sobre els efectes del consum de drogues en el cervell, el cos i el comportament, els alumnes de primer de batxillerat de l'Escola de Secundària Arrels, treballaran a l'aula la unitat didàctica que els proposa l'Obra Social Fundació La Caixa, en el programa educatiu "parlem de drogues", que aquests dies han visitat els estudiants, a la plaça del Camp de Solsona.

El Caixafòrum de Lleida és l'organis-me que acollirà aquesta presentació dels treballs a debat el proper mes de gener, on els nois i noies dels batxillerats científic, social i tecnològic d'Arrels, pretenen optar a participar.

En la visita guiada a l'espai ubicat la darrera setmana a Solsona, els estudiants van poder seguir a través de pantalles tàctils i explicacions d'un monitor, les di-ferents drogues, així com els seus efectes

i classificacions, sense oblidar els països productius i els consumidors.

Els alumnes del Centre, que hi van assistir en grups, acompanyats de la

professora de biologia, Àngels Auguets, van valorar positivament la visita, i ja han expressat el seu interès a participar en el treball posterior.

Educació Escola Arrels

La directora de l'Escola de Secundària Arrels, Lali Rius, ha encetat aquesta setmana la roda de reunions amb els pares dels diferents cursos que imparteix el Centre, per tal d'infor-mar-los de les novetats previstes per aquest any acadèmic, així com dels objectius que es plantegen assolir fins al proper mes de juny.

El representant de la titularitat del Centre, mossèn Antoni Quesada, va aprofitar la benvinguda a les famílies per a explicar-los les inversions realitzades en les instal·lacions de l'Escola, convidant-les a participar en el caràcter propi que identifica aquesta escola del bisbat.

La primera cita dels pares d'alumnes, a poques setma-nes d'haver-se iniciat el curs, també ha servit per a presentar el professorat de cada matèria i les principals novetats introduïdes en el sistema educatiu, marcat bàsicament per les noves tecno-logies aplicades tant a l'aula (amb els nous projectors i pissarres digitals) com per part dels estudiants (amb els portàtils i els llibres de text digitals).

L'Escola Arrels informa els pares sobre els objectius del curs i el professorat del centre

El vincle entre les famílies i l'Escola per a una millor atenció a l'alumnat, es presenta com un dels principals actius

En aquest sentit, també el responsable informàtic del centre, Gerard Farràs, va fer una detallada presentació als pares de la web de l'escola, l'intranet, el sistema moodle i els equipaments d'aules amb nous ordinadors.

��691 - Divendres, 8-10-2010

Tastets educatius de l'Escola Bressol

Hola a tots i totes i bona tardor!!! Ja hem començat un nou curs a l'Escola Bressol amb molta il·lusió i alegria. La reunió d'inici de curs la vàrem fer el dia 23 de setembre amb una bona assistència de pares i mares. Enguany moltes novetats; continuem treballant el projecte "Créixer.amb.salut" concretat en la salut.emocional:- L'autoestima i les emocions- Control de conflictes (normes i límits)- La importància del joc en el desenvolupament- Els temps de qualitat que passem amb els nostres fills/es- Els ritmes i les rutines (son, alimentació, benestar i higiene) in-dispensables per una bona organització i estabilitat interior, etc.

Organitzarem tallers mensuals amb els infants, dels quals us anirem informant. També comencem l’experiència de l’anglès a l'escola en horari lectiu: els dimarts vindrà a l'aula de P-2 una monitora anglesa que interactuarà amb els infants i la tutora durant 30 minuts en aquesta llengua.

Us informem que el proper 9.d'octubre.hi.ha.el.taller.de.massatge.per.nadons i el dia 11.de.novembre.xerrada-col-loqui.sobre.la.importància.del.joc oberta.a.tots.els.pares.i.mares.interessats, portin el nen/a a l'escola o no.

Ah! no us oblideu de continuar fent incís en l’ali-mentació, esmorzars i berenars saludables i una alimen-tació variada. Dimecres, doncs, essent el dia de la fruita. Fins aviat!

Educació Escola Bressol - l'equip educatiu

Associacions i Entitats Amisol

Màgia molt especialEl dimarts dia 5 d’octubre la Fundació Abracadabra

amb el patrocini de la Fundació Mapfre ha fet possible el taller de “Màgia molt especial” a les persones del Servei de Teràpia Ocupacional d’AMISOL que ha consistit en un curs d’iniciació a la màgia i una Gala.

La fundació Abracadabra de Mags solidaris és una orga-nització social sense ànim de lucre que es dedica a fer actuacions de màgia a discapacitats psíquics i altres col·lectius.

Des d’AMISOL volem agrair a Fundació Mapfre i a la Fundació Abracadabra aquesta activitat tan engrescadora que ha suposat un matí màgic per a tots els participants.

Una exposició informà a Solsona dels efectes

de les drogues des del vessant científic

L’alcalde destacà la necessitat de no abaixar la guàrdia davant del consum

La plaça del Camp de Solsona acollí l’exposició itinerant “Parlem de drogues”, produïda per l’Obra Social La Caixa. La van inaugurar l’alcalde, David Rodríguez; el president del Consell Comarcal, Marià Chaure; el tinent d’alcalde, Martí Abella; la directora de la principal oficina de La Caixa a Solsona, Anna Súria, i la sotsdirectora de l’àrea d’Integració Social de la Fundació La Caixa, Joana Prats.

La mostra, que té la col·laboració de l’Ajuntament i la Generalitat de Catalunya, té l’objectiu de sensibilitzar els joves i prevenir-los contra el consum de drogues des d’un punt de vista científic. Per acostar-se a aquest públic s’ha optat per un format interactiu. Al mateix temps, proporci-ona informació a les famílies, peça considerada clau dins l’engranatge de la prevenció.

Inauguració de la mostra

Exposicions Redacció

�� 691 - Divendres, 8-10-2010

Entitats Creu Roja El Solsonès

Nota informativa per a socis i voluntaris de Creu Roja

Creu Roja ha iniciat el seu procés electoral 2010-2011. Mitjançant aquest procés, la institució renovarà els seus òrgans de govern per afrontar la legislatura 2011-2015.

En aquest procés de-mocràtic i obert, hi poden par-ticipar totes aquelles persones que siguin sòcies o voluntàries de l’entitat, ja sigui exercint el seu dret a vot i/o presentant la seva candidatura per formar part del Comitè de Creu Roja El Solsonès.

El cens electoral es pot consultar a l'oficina de la ma-teixa entitat (Ctra. de Manresa, Km 50, de Solsona), i el perío-de per presentar candidatures és del 7 al 18 d’octubre.

Per a més informació: elsolso-nes@creuroja.org973480652 / 616415760

Club Catalunya Caixa

Teatre al Kursaal de Manresa15.d'octubre.de.2010. Anem al Teatre Kursaal DESIG D'ÒPERA.

Entrades limitades. Preu: 15 euros

El Club Catalunya Caixa de Solsona el passat dia 30 de setembre va visitar Vilafranca de Conflent i Montlluís durant el matí. Seguidament es va realitzar una visita guiada a la ciutat de Puigcerdà, on vam visitar els llocs emblemàtics de la capital cerdana amb guia local cedit molt amablement per l'ajuntament de Puigcerdà.

El dinar fou a Ca l'Eudalt d'Alp; el fundador del lloc va néixer a Pinell. Seguida-ment, a la tarda, la Coral del Club Catalunya Caixa de Solsona va actuar conjuntament amb la Coral del Club de Puigcerdà. Aquest era el motiu de la visita dels solsonins a la Cerdanya: la trobada de corals entre els dos centres.

Tot el grup, cantaires i acompanyants, va estar molt satisfet de la jornada i es va parlar d'una propera visita dels cerdans a Solsona.

Associacions i Entitats Club Catalunya Caixa

Visita a Vilafranca de Conflent i Montlluís

Associacions i Entitats

Activitats de la Residència Pere Màrtir Colomés

El dia 1 d'octubre, en motiu del Dia Internacional de la Gent Gran, a la tarda hi va haver un concert d’acordions i un berenar

El dia 24 de setembre vam fer una sortida al mercat on treballadors, familiars i voluntaris ens van acompanyar amb els avis a passejar per veure les parades

��691 - Divendres, 8-10-2010

CursetsLa direcció de l’Estel vol recordar a tots els que estan apun-tats als cursets d’informàtica que les classes començaran al mes d’octubre amb el següent horari:“Taller d’iniciació a la informàtica” dilluns.i.dimecres,.de.10.a.12.del.matí.“Taller de recursos de gestió: Bases de dades” dilluns.i.dimecres.de.3.a.5.de.la.tarda.

Esperem que tant els professors com els alumnes s’hi tro-bin a gust. Per a qualsevol dubte passeu pel local del club. Gràcies.

La festa de la germanorEl Club Estel del Solsonès la celebrarà el proper 16 d’octubre amb el següent programa:2/4.d'1.del.migdia:.Missa oficiada per Mossèn Joan Clos a la Capella del Claustre.2.de.la.tarda:.Gran dinar de germanor al restaurant Cri-sami. Acabarem amb un animat ball a càrrec de la solista professional Elisabeth Majoral.

Podeu venir acompanyats d’amics, amigues i familiars. El preu per persona serà de 18 euros. Podeu passar pel club per formalitzar les inscripcions pel dinar.

Classes de llengua curs 2010-2011Adreçat a tothom. Inici: 13 octubre de 2010

Català: dimarts i dijous: Reforç de 20-21h - Alfabetització: 21-22h

Castellà: dilluns i dimecres: Reforç de 20-21 h - Alfabetització: 21-22h

Lloc: Parròquia - Càritas. Inscripcions: Càritas

Associacions i Entitats Càritas

Nits Literàries i Musicals del Sol del Solsonès23. d’octubre VIII Nit Literària i Musical al Teatre Comarcal de Solsona a les 10 de la nit.

6.de.novembre III Nit Literària i Musical a Cardona al Teatre els Catòlics a les 10 de la nit.

Us animem a participar al projecte del Sol del Solsonès. Us podeu posar en contacte amb nosaltres al 973 483683 o soldesolsones@yahoo.es.

Gran XocolatadaContinuant amb les nostres activitats, el dia 12 d'octubre farem un berenar per tornar-nos a trobar i anar tirant enda-vant al nostre club. A 2/4 de 7 de la tarda, gran xocolatada amb torrades, coca, vi bo i etc. Per animar-nos acabarem amb ball de saló.Preu soci: 8 euros, preu no soci 10 euros.Continuarà...

Associacions i Entitats Club Viure i Conviure

Xerrada "Els diferents trastorns de personalitat"

El passat dijous 30 de setembre, la psicòloga Montse Martínez ens va parlar sobre els diferents trastorns de perso-nalitat que existeixen. Aquesta xerrada, de l’escola de famílies, ens va permetre conèixer com i quan els diferents patrons de comportament es converteixen en patologies d’enfermetat mental. Hi ha diferents trastorns de la personalitat que es poden classificar en tres grans grups:

- Trastorns amb comportaments rars o excèntrics: trastorn de la personalitat paranoide, esquizoide.

- Trastorns dramàtics, emocionals: trastorns de la persona-litat histriònica, narcisista.

- Trastorns ansiosos o temorosos: el més conegut és el trastorn de personalitat obsessiu compulsiu.

Finalment la psicòloga ens va explicar que la majoria de vegades la persona no és conscient del seu trastorn i que el tractament més eficaç és la psicoteràpia i el tractament farma-cològic de suport.

Associacions i Entitats Sol del Solsonès

Associacions i Entitats Club Estel del Solsonès

Nota de sensibilitatEl president del Sol del Solsonès ha rebut un sobre anò-

nim d'una persona de Solsona amb una donació de 700 euros destinats a l'ajuda de la drogodependència i la salut mental. És un camí de sensibilitat que ens ajuda amb més il.lusió a tirar endavant aquest projecte. Moltíssimes gràcies i que Déu ens ajudi a tots!

�� 691 - Divendres, 8-10-2010

El Reportatge Montserrat

Pau Espinal Vila, un jubilat creatiu

Benvolguts lectors del Celsona, el llunyà any.1923, Miguel Primo de Rivera -Capità general de Catalunya- organitzà i dirigí un cop d’estat contra el govern de la I República i, victoriós, implantà una dic-tadura militar que duraria 7 anys, en els quals es perseguiria la llengua i la cultura catalanes i se suprimirien les llibertats i institucions de govern.

Els.mestres.de.Solsona reberen una circular del governador Civil que els deia “Tendrán especial cuidado en ensenyar el idioma Nacional, siendo para ello necesario que de la Escuela se aisle toda otra lengua que no sea la Espanyola”.

Aquest període de foscor de la nos-tra història, gairebé podríem dir que els.solsonins.el.començaren.a.les.fosques.puix, segons es pot llegir a les actes de l’Ajuntament de l’any 1923, la companyia “HIDRO-ELECTRICA DE SOLSONA, S.A.” no.canviava.les.làmpades.gastades.de.l’enllumenat.públic.

Però, m’agrada imaginar que, la foscor de tot plegat, més d’un cop hi era esborrada per l’alegria d’un joiós esdeve-niment. Com per exemple,.l’arribada.al.món.d’un.nou.solsoní..

Bé, i tornant a la realitat de l’any 1923, us diré que al carrer de St. Salvador obrí els ulls a la llum el Pau.Espinal.Vila. Del qual avui -gràcies a la cordial conver-sa que dies enrere vaig tenir amb ell i la seva esposa Nativitat.Mujal.Puy- us par-laré una mica, puix les seves destres mans han creat un munt de.maquetes que, sens dubte, són una bona mostra d’art digna de conèixer i valorar. Comencem:

Dels anys d’infantesa recordà

Pau Espinal Vila al costat de la maqueta de l’església de St. Climent de Taül, que construí l’any 1989

que fou veí del Cal.Farines, i més tard, en anar a viure al carrer St. Roc, de les Torregasses de Cal.Call...

Com molts nens d’aquella època, visqué plenament la calma antiga solso-nina: feu d’escolanet, anà uns tres anys a estudi als “Hermanos”, jugà pels carrers del nucli antic curulls de mainada solso-nina, en arribar les festes Nadalenques no es descuidà mai de fer el típic pessebre en un raconet de casa i anar a guaitar els dels familiars, amics i altres persones (té ben present encara el. pessebre. que.l’any.1935.el.Dr..Antoni.Llorens.Solé.bastí.al.Cambril.de.la.Mare.de.Déu.del.Claustre, era gran de debò i escenificava molt bé els fets que narren els evangelis). Del munt de coses que en aquella època li

emplenaven la vida, però, el Pau recorda molt especialment com es delia per poder conduir el camió del seu pare.

Però, com que no sols els soldats entren en guerra, sinó que hi entra tota la població, la Guerra. Civil dels anys 1936-1939, tal com em comentà el Pau, ho.esgavellà.tot.

En ser massa jove per anar al front, la passà treballant a cal Jaumet del Forn. Però, més endavant, en fer el servei militar, aconseguí veure complert aquell vell desig de conduir un camió. Un camió militar, amb el qual durant dies transpor-tà.aigua.al.monestir.de.Montserrat, i després a Ordal, on hi havia soldats fent maniobres.

En ser anys de misèria i escasse-tat de treball, acabats els quatre anys de servei militar no li fou fàcil trobar feina a Solsona. Per tant, s’alegrà de debò en ser-li ofert -amb un sou de 200 pessetes setmanals- el treball de xofer d’un dels camions de transport de bigues de fusta de l’empresa Alter de Manresa, que tenia magatzem a la Cabana de Cal Pau Tinons de Solsona, i fusta escampada en camps d’aquell indret. El Pau exerciria aquest treball durant trenta anys.

Arribada l’edat de jubilació, però, no li calgué estalviar temps per a les seves aficions i pogué dedicar bones estones al seu hort del Pi de St. Just i a construir les casetes per al pessebre que continuava

Portal d’entrada a Solsona, any 1952 i Catedral de Solsona. Maquetes construïdes als anys noranta del segle passat

��691 - Divendres, 8-10-2010

El Reportatge Montserrat

fent cada Nadal. La qual cosa li donà l’ha-bilitat necessària per construir. la. seva.primera.maqueta d’un edifici més gran -el Castellvell-, que tan bé es veu des de molts indrets de Solsona.

El fet que aquella maqueta li quedés tal com ell volia, l’esperonà a seguir-ne construint, i a intentar que cada vegada li quedessin millor. Per a la qual cosa comptà amb l’ajut de les seves dues filles i molt especialment de la seva esposa que, essent brodadora d’ofici des.de.molt.joveneta, tenia molt bon ull per a les mides petites, puix estava tan acostumada a “anar al mil·límetre”, que de seguida s’adonava, per exemple, si algun mur, finestra o paret..., de la maqueta, no estava prou ben alineada.

La Nativitat també és una bona pastissera casolana. Sempre ha fet les mones de Pasqua per a la família, la qual

cosa motivà que el Pau li’n comencés a fer les corresponents casetes de xocolata.

El Pau m’explicà que, abans de co-mençar a construir la maqueta, fotografia l’edifici que vol reproduir. Després, en fa una base de cartró i la vesteix amb les pedres que confecciona amb un ciment especial que vessa dins d’un motlle que va enginyar per aquest fi. També, és clar, té bona cura dels ornaments, pintura, etc.

No.ha.posat.mai.cap.maqueta.a.la.venda,.ni.n’ha.fet.cap.per.encàrrec. Sí que n’ha prestat, però, per alguna ex-posició i, a causa d’això, foren publicades a la premsa les fotografies de la maqueta de la Catedral de Solsona, i de l’església de Sant Climent de Taüll, davant la qual fou fotografiat el bisbe Antoni Deig en visitar l’exposició.

A punt d’acabar la meva xerrada amb la Nativitat i el Pau, el Pau comentà

Escolapis i Consell Comarcal. Maquetes construïdes als anys noranta del segle passat

Castellvell i Hotel St. Roc. Maquetes construïdes als anys noranta del segle passat

que ell creu arribada l’hora d’anar aflui-xant la producció de maquetes, per la qual cosa -al present- sols fa alguna caseta pel pessebre de les nétes, i alguna maqueta per a l’aparador del comerç que regenta la seva filla Celes al carrer Castell.

Jo li dic avui, però, que fa molt ben fet de no deixar-ho del tot, ja. que.els.fruits.de.la.seva.dedicació.al.treball.artesà.són.excel·lents.

Pau i Nativitat, moltes gràcies per haver accedit a comentar i mostrar el bon treball manual que, amb el decurs del temps, el Pau ha anat realitzant tot gau-dint de la companyia suport i consells de l’esposa que tant estima i valora.

Per molts anys per tot això, i pels 58.anys.de.vida.en.comú.que, en conversar amb vosaltres, vaig intuir ben harmoniosos.

Fins a una altra. Adéu-siau!

�0 691 - Divendres, 8-10-2010

Bisbat i Parròquia Redacció

VISITA APOSTÒLICA DEL SANT PARE A BARCELONA7.de.novembre.de.2010

El papa Benet XVI presidirà la dedicació del Temple de la Sagrada Família. Si voleu acompanyar-lo us podeu inscriure a la vostra parròquia o a la Cúria Diocesana (973480619).Termini per fer les inscripcions: Dia 28 d’octubre.Si es fa la inscripció dins del termini, es podrà gaudir d’entrada dins l’espai amb cadires fora del temple seguint l’acte a través de pantalles.Caldrà portar esmorzar i desdejuni per a després de la missa, ja que s’arribarà a casa no abans de les 3 de la tarda.L’autocar sortirà de Sant Llorenç de Morunys a 2/4 de 6 del matí, i de Solsona a les 6 del matí.Preu: 10 euros.Mn. Lluís Grifell serà el responsable de l’autocar arxiprestal.Les inscripcions a la parròquia de Solsona es poden fer a les hores de despatx o per telèfon (973480123).

CAMBRILSFesta.del.Remei.- Diumenge que ve, dia 10, a la 1, Missa al Castell.

CASTELLVELLMissa.mensual.- Aquest diumenge, 10 d’octubre, missa al nou horari de les 4 de la tarda.

LA COMAFesta.del.Remei.- Diumenge, dia 10, Missa a 2/4 d’11.

SOLSONA

Catequesis. Parroquial.- El nou curs no començarà fins la setmana del 18 al 22 d’octubre,

Catequesi de confirmacióEls nois i noies de 15 anys que es vulguin preparar per a rebre el sagrament de la Confirmació o vulguin informar-se sobre els horaris i la dinàmica que s’imparteix poden passar per la Casa de la Parròquia. Rebre o no rebre aquest sagrament és una de les primeres manifestacions de com un noi o una noia pensa enfocar la seva vida.Horari: de 2/4 de 6 a 2/4 de 7 de la tarda. També a hores convingudes.

Catequesi.de.joves.i.adultsCom es va fer l’any passat per aquestes dates, dilluns 18 d’oc-tubre començaran a la Parròquia les catequesis per a joves i adults que vulguin aprofundir en la fe (seguint l’itinerari del Camí Neocatecumenal). Es faran els dilluns i dimecres de 2/4 de 9 a 2/4 de 10 del vespre al Cor de Maria. Crist és la resposta a la teva vida. Hi estem tots convidats.

MOVIMENT DEMOGRÂFIC

BAPTISMES

Navès.- El 19 de setembre, Carla López García, filla de David i de Laura, nada el 16 de novembre de 2009.

Olius.- El 4 de setembre, Alba Roig Caelles, filla d’Antoni i de Maria, nada el 25 de maig de 2010.

El 19 de setembre, Aina Massegú Mas, filla d’Oriol i de Sílvia, nada el 17 de setembre de 2009.

Sant.Just-Joval.- El 14 d’agost, Biel Jiménez Ruiz, fill de Daniel i de Sara, nat el 9 de febrer de 2009.

El 14 d’agost, Lleïr Jiménez Ruiz, fill de Daniel i de Sara, nat el 9 de febrer de 2009.

El 28 d’agost, Xavier Traveset Urbano, fill de David i d’Olga, nat el 5 de febrer de 2010.

L’11 de setembre, Núria Albets Pallarès, filla de Jordi i d’Anna, nada el 3 de juny de 2010.

El 12 de setembre, José Antonio López Noguera, fill de Sergio i de Marina, nat el 21 d’abril de 2010.

Solsona.- El 5 de setembre, Georgina Capdevila Contreras, filla de Jordi i de M. Carmen, nada el 25 de juliol de 1992.

El 19 de setembre, Jan Puit Clotet, fill de Xavier i d’Anna Maria, nat el 8 de juny de 2010.

El 19 de setembre, Yara Nayibe Rodríguez Mateus, filla de Fernando i de Yadi Shirley, nada el 5 de febrer de 2010.

El 25 de setembre, Paula Pineda Lorenzo, filla de Miguel Angel i de Maria, nada el 14 de gener 2010.

MATRIMONIS.

Navès.- El 18 de setembre, a la capella de Sant Grau, Manel Rodríguez Torres amb M. Carme Solé Isan, tots dos veïns de Tàrrega.

Solsona.- El 4 de setembre, al Castellvell, Joan Sampons Barcons amb Montserrat Sanmartí Prat, tots dos veïns de Solsona.

El 4 de setembre, al Claustre, Àlex Vidal Torà amb Immaculada Riba Rodríguez, veïns de Lleida i Barcelona respectivament.

El 25 de setembre, Miguel Angel Pineda Noguera amb Maria Lorenzo Malé, tots dos veïns de Solsona.

DEFUNCIONS

Ogern.- El 18 d’agost, Rosalia Cardona Valls, vídua, de 94 anys.

Solsona.- El 23 d’agost, Ramona Mas Villorvina, casada, de 68 anys.

El 3 de setembre, Dolors Lailla Pablo, vídua, de 94 anys.

El 7 de setembre, Trinidad López Martín, casada, de 80 anys.

L’11 de setembre, Pilar Sucarrats Xarpell, vídua, de 89 anys.

El 25 de setembre, Jordi Seriol López, casat, de 79 anys.

El 28 de setembre, Emília Solé Montraveta, casada, de 75 anys.

�1691 - Divendres, 8-10-2010

L'acte, al qual s'hi van fer presents també antics alumnes de l'escola, va començar amb les laudes a la capella del Seminari i va continuar a la sala d'actes amb la presentació del nou equip responsable de l'Escola per part del seu secretari. Aquest equip és format per Teresa Gené, nova directora, Alfons Sort, secretari i tresorer i Joan Novell i Ramon Gassó com a vocals.

Seguidament, va prendre la paraula la directora per exposar als assistents els objectius que es pretenen assolir, que no se centren només en la formació acadèmica sinó que ambici-onen revitalitzar la vivència cristiana. Després, el conferenciant convidat, mn. Fermí Manteca, va oferir una intensa i viscuda explicació sobre el Sant Dubte d'Ivorra.

Inauguració oficial de l’Escola deFormació de Laics del Bisbat de Solsona

El passat dissabte dia 25 de setembre, a dos quarts d'onze del matí, va tenir lloc al Seminari de Solsona l'inici de curs de l'Escola de Formació de Laics del nostre bisbat

Per acabar l'acte acadèmic, el sr. Bisbe va agrair als assistents i a l'equip, l'esforç que s’està posant per aconseguir portar endavant aquesta iniciativa i va declarar oficialment inaugurat el curs 2010-2011.

Acte seguit, es va fer entrega als alumnes assistents dels llibres de treball del curs, el Catecisme de l’Església Catòlica i el llibre Creer d’en Bernard Sesboüé. L'acte va acabar amb una Eucaristia i un dinar.

Aquest és ja l'onzè curs que l'Escola de Formació de Laics porta a terme. Els assistents van valorar molt positivament aquesta experiència i esperaven amb ganes començar les classes del dissabte dia 2, amb renovada il·lusió.

Bisbat i Parròquia Redacció

La revista Solc del Bisbat de Solsona acaba de publicar el número 70 corresponent al mes d’octubre de 2010. Aquest exemplar està dedicat al papa Benet XVI amb motiu de la seva visita a Barcelona.

Els.articles.de.la.revista.d’aquest.mes.d’octubre,.entre.altres,.són.els.següents:.Article d’opinió “Ratzinger professor”, un recull de records i vivències de l’època de pro-fessor de Joseph Ratzinger, a càrrec de Josep-Ignasi Saranyana.

Dossier especial “Qui és el Papa que arriba?”, un extens reportatge sobre la vida del Sant Pare, tant d’abans com de després del seu pontificat, analitzant els seus viatges i els seus desafiaments, a càrrec de Daniel Arasa jr. i Giovanni Tridente.

Rutes de pelegrinatge a peu al santuari del Sant Dubte d’Ivorra.

Entrevista a M. Teresa Bossa, amb motiu de la seva entrada al convent de clausura de Mollerussa, a càrrec de Ramon Estany.

Presentació del llibre del sr. Bisbe de Solsona “Escrits pastorals”, a càrrec de Francesc Cano.

Si esteu interessats en adquirir aquest exemplar, n. 70, o bé, en subscriure-us a la revista Solc, podeu trucar al tel. 973 48 06 19 (Júlia).

Publicacions Redacció

La revista Solc publica el seu número 70

�� 691 - Divendres, 8-10-2010

Fernàndez va alertar que Catalunya està en una situació crítica perquè l'encaix amb Espanya és impossible i la inde-pendència és la solució. El candidat per Lleida va observar que l'independentisme creix i preocupa cada cop més a Espanya, "ja no s'ho prenen amb broma". També va denunciar el dèficit fiscal de Catalunya que cada any suposa 22.000 milions d'euros, uns diners que Espanya no vol perdre.

Fernàndez va explicar quin procés proposa Reagrupa-ment per la independència de Catalunya, que és la Declaració Unilateral d'Independència, reconegut i ratificat pel Tribunal Internacional de la Haya, i "si el 28 de novembre tenim 68 di-putats, aprovarem una moció per ser estat", i un cop fet això, la legalitat espanyola quedarà superada i "interinament ens dotarem d'una Constitució catalana". Fernàndez va subratllar que el divorci amb Espanya podrà ser el més sensat i amistós possible. Va concloure manifestant que "l'única fórmula que val és votant el 28N i apostant per forces polítiques que agafin el compromís democràtic i pacífic d'agafar la porta i marxar".

En el seu torn, Joan Carretero va exhortar als assistents a aconseguir el 28N esdevenir un país normal, perquè "a no ser que tinguem un govern pitjor que l'actual", tots els paràmetres ens diuen que una Catalunya independent tindria diners sufi-cients, per exemple, per pagar més i millors pensions, i és que "paguem impostos de país de Champions, i rebem serveis de país subdesenvolupat". El líder de Reagrupament va ser taxatiu, "Catalunya està en situació dramàtica i l'única opció vàlida perquè puguem viure és decidir ser lliures".

Pel que fa a les properes eleccions, Carretero va adver-tir que no votar i votar en blanc, avala la situació actual, i va arremetre contra la dinàmica actual dels partits polítics, que perpetua en el càrrec a molts polítics. Per aquest motiu, Car-retero va proposar fer una llei electoral, que encara no existeix a Catalunya, que la disposaria en petits districtes on els seus

Carretero afirma a Solsona que Reagrupament no entrarà en cap govern que aposti per la via autonòmica

Dimecres passat, la Sala Francesca de Llobera del Consell Comarcal acollí l'acte de precampanya de Reagrupament. El líder de la formació, Joan Carretero, i el cap de llista per Lleida, Jaume Fernàndez,

van exposar els arguments per la independència davant unes 40 persones

ciutadans votarien a la persona que creuen que defensaria els seus interessos. També Carretero va proposar la limitació de mandats a 2 legislatures, una llei d'incompatibilitats i de trans-parència, per saber quant guanyen els polítics.

Pel que fa a l'economia, va criticar l'actitud de Montilla, que "ha anat a la Xina a demanar de genolls una empresa de baix nivell de mà d'obra" quan els últim anys s'ha venut la imatge d'una Catalunya amb empreses d'alta tecnologia i treballadors molt preparats.

En el torn d'intervencions i preguntes del públic, davant la qüestió de la divisió en dos partits de l'independentisme català, Carretero va argumentar que "no tenim res a dir", que "nosaltres fa temps que ens movem, i hi ha un partit nou (Solidaritat Catalana) que no vol fer cap coalició amb nosaltres.". En sentit crític, carretero va lamentar que "hi ha gent que els agradaria que ens suïcidéssim" i va advertir que "si després de tot el que ha passat els independentistes no superem el 3%, ens ho haurem de fer mirar"

To irònicAmb el seu particular sentit de l'humor, Carretero s'adre-

çà als assistents amb un consell: "Si en un termini normal de temps no ens sortim amb la independència, us recomano que us feu espanyols, gaudireu de la vida"

I després de les eleccionsA una pregunta dels assistents, Carretero va respondre

que no tenia idea del resultat que podien treure "no tenim diners com altres per fer enquestes", i a nivell de pactes l'endemà, va apuntar "si s'ha de triar president entre Montilla o Mas, triarem Mas, però no entrarem en cap govern que vagi a fer gestió autonòmica".

Partits Polítics Ramon Estany

Unes 40 persones van assistir a la conferència

Carretero, a l'esquerra, va estar acompanyat pel candidat de Lleida Jaume Fernández

��691 - Divendres, 8-10-2010

Opinió ICV Solsonès

La diputada d’ICV Laura Massana, amb el regidor del COMÚ a Pinós, Marcel Colell i la candidata d’ICV Maria Díaz, a la manifestació de Manresa el dia 29 de setembre

Per dignitatDavant de la situació de crisi econòmica i les retalla-

des socials, la gent que lluitem per la transformació social no ens podíem quedar de braços plegats.

Tothom que es manifesta partidari del dret a decidir ha de prendre molt bona nota de la mobilització que dimecres 29 de setembre hem dut a terme els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya, deixant molt clar quin model de país volem. Des d’ICV hem qualificat la vaga general "d’èxit" i condem-nem amb rotunditat les accions dels violents. Malgrat que algunes persones i mitjans donen més importància a aquests fets violents, hem de dir que la gent que vam sortir al carrer volem una rectificació de la reforma laboral i una rectifi-cació.de.futur.entorn.la.reforma.de.les.pensions,.que.el.govern.de.Zapatero,.amb.el.suport.de.CiU,.ha.aprovat.i.que.vulnera.els.drets.dels.treballadors.i.treballadores..

Hi ha alternatives a les retallades. ICV proposa una reforma fiscal justa per tal que pagui més qui més guanya; Cal una major lluita contra el frau fiscal, especialment sobre els que especulen; Avançar cap a un nou model productiu basat en l’ocupació estable; Sistema just i públic de pensions suficients per viure d’una manera digna; Incrementar el salari mínim fins als 1000 euros i la pensió mínima contributiva per sobre de l’SMI, millorar les pensions de viudetat, fins a constituir el 100% del salari o la pensió de la parella; Suspendre els processos d’execució del desnonament per l’impagament d’hipoteques de treballadors/es aturats/des; Limitar els salaris per incentius dels alts directius dels sec-tor financer; Més diners per a la protecció de les persones aturades i nous programes de formació per a persones en atur; Garantir l’arribada del crèdit a empreses i particulars com a condició per tal que els bancs rebin ajudes públiques; Rebutgem la pujada generalitzada de l’IVA. En canvi, pro-posem un nou tipus d’IVA especial del 25% per a béns de consum de luxe.

Hi.havia.molts.motius.per.sortir.al.carrer.el.dia.de.la.vaga.general,.però.el.més.important.era.per.DIG-NITAT,.ja.que.són.moltes.les.persones.que.han.treballat.i.lluitat..durant.molt.de.temps.pels.drets.socials.que.ac-tualment.tenim,.i.no.es.pot.permetre.que.els.perdem.

La Generalitat, una administració única en infrastructures

La Generalitat s’ha de convertir en l’administració única en infraestructures. Aquest és un dels punts clau a treballar per CiU: es faran totes les infraestructures que es creguin neces-sàries i indispensables per a la competitivitat de l’economia catalana. Per aquesta raó, és clau prioritzar aquelles infraestruc-tures que aportin un major retorn de la inversió a la societat i a l’economia. Des de Convergència i Unió, proposem una nova mentalitat: la mobilitat sostenible. Que els sistemes de transport responguin a les necessitats econòmiques, socials, d’equilibri territorial i mediambientals. D’aquesta manera, és primordial donar oportunitats als territoris menys poblats, com el nostre, i treballarem a favor de l’equilibri territorial.

Resta molt per fer a la circumscripció de Lleida, i cal anar amb rapidesa, assumint prioritats, pensant en les persones que viuen a les comarques, no només a la capital. Les terres de Lleida tenen clares oportunitats derivades de la seva situació geoestratègica dins de l’arc mediterrani occidental, que s’han d’aprofitar amb infraestructures físiques i digitals –parlem de telecomunicacions-, tenint en compte la saturació del corredor costaner, la proximitat del teixit industrial més potent del sud d’Europa, una situació estratègica amb grans possibilitats logís-tiques, la proximitat dels grans ports comercials de Catalunya i la gran reserva de sòl disponible.

Abans d’impulsar obres noves, caldrà tenir garantida la continuïtat de les ja planificades, i eventualment contractades, que avui estan en risc. CiU aposta per la definició d’unes quantes actuacions que sobrepassen una legislatura per acostar-se a un projecte d’una generació: cal equilibrar transversalment el ter-ritori, és a dir, eliminar obstacles i desigualtats, i prioritzar ac-tuacions en infraestructures que conecten les valls pirinenques. Això dotaria de les mateixes oportunitats de desenvolupament a les capitals i als pobles més petits de les comarques lleidatanes. Aquest fet es tradueix en la finalització de l’eix pirinenc, i la connexió nord-sud entre les comarques pirinenques.

Potenciarem de manera progressiva la millora de les xarxes comarcals i locals de carreteres que permetran la comu-nicació equilibrada entre les comarques del nostre territori i fa-ran possible la comunicació no radial del nostre país. En aquest sentit, durem a terme accions com el traçat de la C-26, la xarxa viària bàsica del sector est. Cal completar l’enllaç de l’eix trans-versal amb l’Eix del Llobregat. La carretera Tàrrega- Guissona-Solsona-Berga. Aquest eix, d’interès nacional de Catalunya, constituirà l’Eix Prepirinenc. Travessarà tot Catalunya des de Lleida fins a Girona, com un segon Eix Transversal. Així ma-teix, estudiarem un eventual traspàs d’algunes carreteres locals, de titularitat dels ajuntaments, a administracions de superior rang, per facilitar-ne el seu manteniment.

El gran objectiu de la província és la consolidació i gestió eficient del nou aeroport de Lleida-Alguaire, amb un bon pla estra-tègic que en garanteixi la viabilitat. L’aeroport ha de ser un punt de sortida de producció agrària d’altíssima qualitat de tota la seva zona d’influència. També ha de ser un punt d’entrada de mercaderies d’alt valor afegit i, finalment, ha de ser un referent infraestructural de les comarques lleidatanes a nivell empresarial i turístic.

Opinió Mireia Canals

�� 691 - Divendres, 8-10-2010

Opinió Josep Àngel Colomés Psicoteràpia Sergi Ballespí - Psicòleg

Formen.part.de.l'equip.de.suport.de.Celsona:Pep Mia - Candi Pujol - J. Clavé - Marcel Ribera - Montserrat Riu - Enric Serra - F. Torres - J.H. - Ramon Gualdo - Jordina Tarré Foto Resol - Foto Llàtzer - Lluís Closa

Direcció: Josep M. BorésRedacció: Ramon Estany - Josep M. MontanerEdició: Francesc Xavier Montilla - Marta CasesTextos: Eva JanéPublicitat: Manoli OrtigosaOficina: Ctra. de Torà, 25 - 25280 SOLSONA

info@elsolsones.net - www.elsolsones.net - 973 48 17 19Dip. Legal: L-267-1997 - 1.350 exemplarsEl primer número de Celsona Informació va sortir el 4 d'abril de 1997

La pau interiorLa pau és tan important com el

triangle màgic salut, diners i amor. Si no tenim pau, no tenim gran cosa. Jesús va fer referència moltes vegades a la pau dient que eren feliços aquells que treballaven per la pau.

Sense pau no hi ha construcció. Per això, si tan necessària és la pau, cal que la treballem. Afavorir un bon clima, respectar sempre al del davant, ser servidors i humils... tot això contri-bueix a la pau.

De què li serveix a la persona tenir salut, diners i amor si per dintre perd la pau? És més, si un perd la pau ja perd, com a mínim, part de salut, part d'amor i part de diners. Però no sempre ens és fàcil estar en pau.

Jesús recomanava als seus dei-xebles que saludessin a la gent dient “pau a vosaltres”. La pau és bàsica, elemental. Però paradoxalment, com tantes paradoxes de la vida, per estar en pau a vegades ens cal una lluita interior forta, fins i tot heroica. Una resposta està en Jesús, com ens diu en l'Evangeli de Sant Joan: Us deixo la pau, us dono la meva pau. Jo us dono la pau que el món no dóna. Que els vostres cors s'asserenin i no temin. Actuar com Jesús és font de pau.

Un director de l'institut Francesc Ribalta ens preguntava: Heu dormit plà-cidament? I és que hi ha gent que no pot ni dormir tranquil·la. És fumut això.

La pau és necessària i vital per trobar solucions. Sense pau, com ca-minarem? Perquè la vida és un camí i sense pau no hi ha construcció.

Com deia aquella frase: No hi ha camins per a la pau, la pau és el camí. Per aquest motiu desitjo que tota la gent que no viu en pau, pugui canviar els elements necessaris per viure-hi. Tothom té desitjos de reconciliació en el fons, perquè sense pau i amor la vida es converteix en un infern.

Opinió Ramon Gualdo

Pànic a patirNormalment, el que porta una

persona al psicòleg és el patiment. Els motius poden ser molt diversos i la textura ben variable. En ocasions, el patiment s’estructura entorn de la pròpia por a patir. Exceptuant les ocasions en què el patiment reporta beneficis se-cundaris, com l’atenció dels altres, en general, tots procurem evitar-lo. Ara bé, paradoxa desafortunada que l’intent d’evitar el patiment en provoqui, i més si és molt.

Un exemple clàssic: l’atac de pànic. Quan una persona és víctima d’un atac de pànic o crisi d’angoixa experimenta un patiment sobtat, sovint sense causa aparent –només aparent; sempre hi ha una causa- que pot cursar amb taqui-càrdia, parestèsies, sudoració, sensació d’ofec, pressió al pit, por d'estar experi-mentant un atac de cor, mareig, por de desmaiar-se, por de morir, despersona-lització i/o desrealització. 15 de cada 100 persones en patiran almenys un al llarg de la vida.

Després del primer atac d’angoixa poden passar dues coses: que la persona s’espanti o que s’espanti molt. Si s’es-panta molt quedarà instal·lada a la seva fantasia –fruit de la por- la premonició que allò tornarà a passar i que el segon atac tindrà lloc en un lloc públic, ple d’ulls mirant, o bé en un indret del qual podria resultar difícil escapar, com un autobús o una discoteca. Da-vant d’aquesta imatge angoixant però imaginària la persona s’espanta –com si fos segur que passarà- i tracta d’evitar totes les situacions en les què no voldria pas experimentar un atac fins al punt que ja no surt de casa perquè queda segrestada per l’angoixa, presonera de la idea que el cos la tornarà a trair i que la prendran per boja. La por a patir fa patir, de vegades més. Sempre sorprèn el que emana de la ment humana.

sergi.ballespi@uab.cat

Joan Maragall va néixer un 10 d'octubre

Diumenge en farà cent cinquanta anys. I va ser a la casa núme-ro 4 del carrer Jaume Giralt. Als baixos, els pares hi tenien una indústria de tei-xits. El poeta, doncs, havia nascut a la tar-

dor. Molts poetes, dediquen versos a les estacions. Maragall també va dedicar un tema a la Tardor, i en el qual també parla del mes d'octubre. Agafem-ne un breu fragment:

“Ah, l'Octubre, primeres fredorades – l'aire fa olor d'hivern, eixut, coent – co-mença com un gran ressecament – amb les grogors del sol a les fatxades – Comença a desmaiar en els passeigs la fulla – i el cel, buit d'orenetes...”.

Dons jo imagino que aquell 10 d'oc-tubre, a cal Maragall, no hi deuria haver gaire fredorada. Més aviat hi hauria caliu, una escalfor especial amb motiu de l'es-deveniment. Tampoc no deuria pas ser un dia “eixut i coent”, més aviat deuria ser ple de vida, bategant... I en aquella casa del carrer Jaume Giralt, no hi deuria pas haver allò de “resssecament”, més aviat hi hauria tendresa, somriure, il.lusió...

I em vull imaginar els pares (el Josep i la Rosa), estarrufats, atrafegats, si voleu, però amarats de felicitat. Hi havia nascut un xicotet, que al llarg dels anys hauria de ser un dels poetes més admirats del nostre país.

Aquell poeta va oferir una producció literària enorme. Va escampar a la nostra terra, un estol de paraules, guarnides amb el sentiment, amb la bellesa, amb l'amor a la natura i a l'ésser humà. Ens va oferir la força dels mots i alhora, la tendresa dels mots.

��691 - Divendres, 8-10-2010

Opinió M. Nadal

A la mare (o a totes les mares)

Recordeu per ventura, els anys de la vostra infància? De quan éreu petits? Recordeu aquelles tranquil-les hores... en que lliure el cos de mals, i el cor d'inquietuds, deixà-veu reposar vostre cap en la falda d'una dona?

Recordeu l'afecte, la tendresa, en que aquella dona que us acaro-nava? Retenia molt de temps vos-tres manetes infantils i imprimia una vegada i una altra els seus llavis en el vostre tendre i calorós front. Oh! Sí que ho recordeu. Si sou un xic agraïts.

Els que encara tenen el goig de veure aquesta dona, sobre la terra, al seu costat, ¿pot ser que no s'adonin prou de la sort que tenen, que no portin el seu nom escrit al cor, el nom més tendre de quants hi ha al diccionari?.

El nom de "Mare" ens re-presenta aquella dona, que ens estimava, que ens defensava, que curava els nostres mals, eixugava el nostre plor i ens adormíem a la seva falda, o als seus braços, al so melodiós d'una de les seves cançons d'Amor.

Ditxosos, els que encara poden contemplar-la als ulls de la realitat. Els qui fa temps que la vàrem per-dre, pot ser que també la puguem veure, si tenim cor i sentiments. Si veiem, a la nit, en l'estrellat firma-ment, una brometa que "flota" com una fina grassa que ve i sembla figura humana, imaginem-nos la Mare que ens mira des de dalt.

Si a la caiguda de la tarda, trista malenconiosa, sentim un ventet silenciós que ens frega la cara, i que es perd en la llunyania... No serà l'acaronament de la nostra Mare?

Si ens trobem amb una pre-ciosa flor, que sembla mirar-nos al nostre pas, estremim-nos, que probablement sigui el petó de la nostra Mare, pur i tendre, que ens envia des d'on sigui...!

Llengua Jordi Badia

Deixeu-vos amoixar

A vegades, no saps com, una paraula castellana s’instal·la en el català i, a còpia de sentir-la, ve un moment que sembla que no puguem passar sense. Però, pensant-hi fredament, potser no ho és tant, d’imprescindible...

Aquest és el cas del castellanisme *carinyo. Com que té un significat ampli, ha suplantat tot de paraules pròpies, que tenien matisos diferents. Vet aquí com, manllevant de les altres llengües, empobrim el català.

Ah, però no hi ha res irreversible. Com diu la dita, el catalans de les pedres en fem pans. Per tant, si ens ho proposem, podem girar la truita, bandejar el *carinyo i donar vigor a paraules genuïnes.

Som-hi, doncs. Quan parlem del ‘sentiment d’amor o de delicadesa cap a algú o alguna cosa’ en podem dir afecte. Però si ens sembla massa formal o massa fred, fem servir tendresa,.amor,.estimació.(o estima), cura,.compte: Ha posat afecte en les plantes. Li demostra tota la tendresa del món. Mira-t’ho amb estimació. Tracta el llibre amb cura.

A vegades, amb el sentit de ‘carícies o paraules de tendresa’ es fa servir el plural, *carinyos (també he sentit, amb aquest significat, *mimitos). Mireu si en te-nim, d’alternatives: moixaines,.carícies,.afalacs,.carantoines,.manyagues,.festes,.amoretes... No para de fer moixaines a la nina, com si fos un nadó. És un home fred, no sol fer carantoines als néts. Ella li deia amoretes a cau d’orella.

Un derivat que s’ha escampat molt és l’adjectiu *carinyós, que podem canviar fàcilment per afectuós,.dolç,.tendre,.amorós,.festós. Va tenir un gest afectuós. M’ha fet una abraçada molt dolça. Li ha dit unes paraules tan tendres... És un gosset molt festós: sempre vol carícies.

L’ús de *carinyo que potser s’ha escampat més és el que es fa servir per adreçar-se directament a un ésser estimat. Aquí hem de dir que la televisió (“la nostra”) no ens hi ha ajudat gens, a eradicar aquest castellanisme. Doncs en comp-tes de *carinyo podem dir amor,.amor.meu,.vida.meva... Ja vinc, amor meu. No pateixis, vida meva.

Un capítol inacabable és el de les paraules que fem servir per adreçar-nos als infants. Quan jo era petit, el meu pare sempre em deia xerric, que trobo que té una sonoritat extraordinària. Però n’hi ha més: marrec,.xic,.vailet... Ah!, i si els nens són molt petits: cuca,.puça,.nina... Als meus bessonets sovint els dic moixonets.(no em digueu que no és tendre...).

Bé, estimats, com que l’amor activa la imaginació, cadascú sabrà trobar els mots d’afecte que més li plaguin. N’hi ha que en tenen molta, d’imaginació, com en Lluquet d’Els Pastorets, que, quan s’adreça a la Isabeló, li diu “gerricó de mel ensucrada”. Una mica.melindrós.sí que ho és, en Lluquet.

I, després de tot això, encara creieu que *carinyo és imprescindible?

�� 691 - Divendres, 8-10-2010

Futbol Sala P.B. Solsona

Primera Nacional B: Jornada 1

Sant Andreu de la Barca CFS, 2PB Solsona, 0Jugadors: Seuba, Erola(c), Sam, Ritort, Joan (cinc inicial), Eli, Albert Fernández, Hazel, Dani i QuiqueEntrenador: Albert Viladrich. Delegat: Josep Vidal. Baixes: Ivan Alsina, David i Jordi

Massa càstig!Els solsonins van iniciar la lliga més difícil dels darrers

anys (perdran la categoria almenys quatre equips dels setze que la disputen) a la pista del Sant Andreu de la Barca. La Penya va demostrar des del primer instant les seves intencions de permanència i els valors que regiran la present temporada: treball, solidaritat i entusiasme.

Una decisió arbitral polèmica (doble penal i expulsió) va sentenciar un equip que va fer mèrits per no perdre el partit. L’en-frontament va començar seguint el guió que estava previst. El Sant Andreu va assumir la possessió de la pilota i la Penya va situar la seva defensa darrera la línia del mig del camp, esperant la seva oportunitat a la contra. En aquest context l’equip local intentava superar la defensa blaugrana amb un ritme elevat de pilota i l’u contra u a les bandes. L’equip solsoní, però, no es deixava sorprendre i es mantenia ferm al darrera. D’aquesta manera passaven els minuts i a poc a poc l’equip visitant s’estirava i sortia del darrere amb certa freqüència però sense massa perill. El Sant Andreu a mesura que es consumia la primera meitat elaborava menys el joc i intentava avançar-se mitjançant el xut llunyà que no inquietava a Seuba, que resolia sense problemes les envestides locals. Així, es va arribar al final de la primera meitat amb empat a zero gols.

En el segon temps la Penya va seguir fidel al seu model i seguia defensant de manera organitzada i solidària, fet que impacientava als jugadors locals que no trobaven la manera d’avançar-se en el marcador. I no només això, sinó que la Penya, quan recuperava la pilota combinava ràpid i xafava amb certa freqüència l’àrea rival, sense, però, posar en dificultats el porter local. Quan faltaven deu minuts per al final del partit, però, els àrbitres van decidir prendre protagonisme. En tres minuts, des del minut cinc al vuit de la segona meitat, la parella arbitral va xiular quatre faltes als jugadors visitants i la darrera, de Joan, entre inexistent i rigorosa, va tenir dues conseqüències massa dures per a la Penya: doble penal i jugador expulsat. El doble penal va ser convertit pel Sant Andreu i el gol va ser un contratemps insalvable per a un equip que havia fet mèrits més que suficients per no haver-ne encaixat cap.

En els darrers minuts la Penya, més amb el cor que amb el cap, va intentar neutralitzar el gol encaixat i en una jugada a la contra el Sant Andreu va sentenciar el partit amb el segon gol a manca de dos minuts per al final.

El.proper.dissabte.la.Penya.debuta.a.casa.davant.del.Balaguer.C.F.S.

Sènior masculíDissabte 9 d'octubre, a les 7 de la tarda Pavellons.Municipals.de.Solsona.(pavelló.nou)Primera.Nacional.B,.jornada.2:PB Solsona - Balaguer CFS

Futbol CF Solsona

Campionat de Catalunya de 1a Territorial (G. 5)

CF Tremp, 1 - CF Solsona, 0CF Tremp: Robert, Ribes, Curia, Albert, Gonzàlez, Latorre (Souza), Urrea, Saladrigues, Camara(Figuera), Ion i Ugarte.CF Solsona: Juanjo, Jordi (M. Vilar), Obiols, Joanet, J. Codina, Àlex Pau), Jean, Miki, Cots (Uri), Moncu i Pep.Gols: 1 – 0, marcat per Albert, en el minut 19.Àrbitre: Sr. Antoni CORTÉS i BERMÚDEZ, auxiliat a les bandes pels srs. David BLANCO i Miguel MARTÍNEZ. La seva exagerada exigència de fitxes, DNI i normes abans de sortir al camp, ell mateix no se l’ha aplicat. S’ha deixat influenciar pel públic, éssent casolà, xiulant i tallant contínuament el joc solsoní. Ha mostrat targetes grogues (pel Tremp) a Curia, Urrea i Ion. Al Solsona, J.Codina, Cots, Pau, Juanjo, Joanet, Moncu i Pep (26’ i 73’). Aquesta última per protestar la xiulada d’una falta, atribuïda a ell, però comesa per un altre company.

Camp en molt mal estat (“un patatal”) on es fèia molt difícil poder controlar la pilota i fer el joc precís i de combinació que vol practicar el Solsona. L’equip local no ha fet res de l’altre món, però el seu jugador ALBERT ha encertat a resoldre una melée a l’àrea solsonina, marcant l’únic gol del partit. Era el minut 19 (1 a 0). L’equip de la Conca ha dominat més, però sense encert. Els solsonins tampoc no han tingut el seu dia, han fallat massa i totes les intencions d’obtenir un resultat positiu s’han vist frustrades, tant per l’oposició dels locals com per les decisions de l’àr-bitre. Des del minut 73 el Solsona va jugar amb un jugador menys, influint en la cohesió de línies i resolució en atac, no variant el marcador. Aquest proper diumenge ens visita el Juneda, segon classificat, que sempre ha desplegat un bon joc a Solsona, tenint homes joves juntament amb altres d’experimentats, que fan bé la seva tasca. Cal animar el nostre equip, de manera que es pugui mantenir en la zona tranquil·la, però no renunciant a millors posicions. Equip, n’hi ha. Temps al temps.

PROPERA JORNADACampionat.de.catalunya.de.1a...territorial.(grup.5)Diumenge,.10.d’octubre,.a.les.4.de.la.tarda,.al.Camp.Municipal.d’EsportsCF SOLSONA & CF JUNEDAUs hi esperem, aficionats i simpatitzants !!!!!

Horaris CF SolsonaPartits del 9 i 10 d'octubreDia 9 ...............................................................................................................Juvenil "A" ...................................Agramunt (2/4 de 5 de la tarda) ............ (Fora)Cadet .........................................Avià (3 de la tarda) ...............................(Casa)Aleví "A" ......................................Berga "B" (2/4 de 10 del matí) ..............(Casa)Aleví "B" ......................................Calldetenes "D" (11 del matí) .................(Casa)Benjamí "A" .................................Súria (2/4 de 10 del matí).....................(Casa)Benjamí "B" .................................Castellbell Vilar (2/4 d'1 de la tarda) ......(Casa)Prebenjamí "A" .............................Solsona (11 del matí) ............................(Casa)Prebenjamí "B" ............................Solsona (11 del matí) ............................(Casa)BabyesFemení ........................................Manresa (7 de la tarda) .........................(Casa)

Dia 10 .............................................................................................................Juvenil "B" ...................................Navàs (12 del migdia) ..........................(Casa)Infantil ........................................Pirinaica (10 del matí) ..........................(Casa)

��691 - Divendres, 8-10-2010

Lliga Comarcal Olius

Jornada 3

Olius, 7 - Ardèvol, 3Jugadors d’Olius: Antonio Soria, Tet, Marc, Titu, Valverde, Messi, Cazorla, Serra, Xavi Torrent, Montra. Els autors dels gols van ser: Tet per partida doble, Montra, Titu, Cazorla, Messi, Serra.

Dissabte es va viure una nova jornada de la lliga comarcal, partit en el qual debutava el porter Antonio Soria, que no havia pogut disputar cap minut a la lliga.

El partit va començar amb alternatives a les 2 porteries però els porters o els pals evitaven els gols. No va ser fins ben entrada la primera part que els locals s’avançaven al marcador. Però en dos minuts l’Ardèvol capgira el resultat amb 2 gols arribant a la mitja part amb 1-2.

A la segona part els locals van sortir molt con-centrats. Fruit d’això van anar arribant les ocasions i els gols (molts d’ells després de grans combinacions) deixant el partit sentenciat al minut 15 de la segona. A les acaballes del partit l’Ardèvol va marcar un gol més deixant el resultat de 7-3.

Donem les gràcies a la gent que ens va venir animar.

La setmana que ve juguem contra el Clariana, a les 4 de la tarda a Clariana. Esperem treure'n un resul-tat positiu i continuar així amb la ratxa de victòries.

Lliga Comarcal Consell Comarcal del Solsonès

JORNADA 4 - 9-10 D’OCTUBRE Castellar.de.la.Ribera.–.FS.Solsona.Estanc.de.Baix(dissabte, 2/4 de 7 de la tarda, a Castellar de la Ribera) FRANCESC

Sant.Climenç.–.Llobera.

Guixers.“.La.Pèrgola”.–.Expert.Rafart.Navès(dissabte, a 2/4 de 6 de la tarda, al pavelló) ADRIÀ

Bar.Castell.–.Montmajor(dissabte, a 2/4 de 5 de la tarda, al pavelló) ADRIÀ

Bar.Peter.–.Clínica.Vet..“El.Solsonès”(dissabte, a les 4 de la tarda, a Freixinet) MORENO

L’Auba.Freixinet.–.Lladurs.Sputnik(dissabte, a les 5 de la tarda, a Freixinet) MORENO

Ardèvol.–.Sant.Llorenç.de.Morunys(dissabte, 2/4 de 7 de la tarda, a Ardèvol) MORENO

Clariana.de.Cardener.–.Olius.Solmèdic(dissabte, 4 de la tarda, a Clariana de Cardener) FRANCESC

JORNADA 3 - 2-3 D’OCTUBRESant Climenç – Castellar de la Ribera ...............................0-3

Expert Rafart Navès – Llobera ..........................................0-3

Montmajor – Guixers “ La Pèrgola” ...................................1-2

Clínica Vet. “El Solsonès” – Bar Castell ............................2-7

Lladurs Sputnik – Bar Peter ...............................................3-8

Sant Llorenç de Morunys – L’Auba Freixinet ....................5-1

Olius Solmèdic– Ardèvol ...................................................7-3

FS Solsona Estanc de Baix– Clariana de Cardener ............5-1

JORNADA 1Lladurs – Guixers “La Pègola” ......................................... 3-11

�� 691 - Divendres, 8-10-2010

Bàsquet CB Solsona - Foto: Lluís Closa

Campionat de Catalunya Sènior masculí Segona Categoria

TB Assessors CB Solsona, 65BC Tecla Sala “A”, 72TB ASSESSORS CB SOLSONA, 65: Oriol Gavaldà (2), Quico Rafart (7), Dani Vendrells (3), Alexis Pardo (0), Xavi Viladrich (0), Brian Torrico (0), Roger Comas (8), Xavi Merino (28), Valentí Farràs (2), Jordi Ramon (15).Parcials: Min. 10 - 16-11. Min. 20 - 30-37. Min. 30 - 52-56. Min.40 - 65-72.

Mini mixt

Aquest dissabte passat l'equip Mini mixt del CB Solsona va des-plaçar-se a Navarcles acompanyat de tota una colla de pares i mares.

Uns quants jugadors i una jugadora nous a l'equip que no diria mai ningú que era la primera vegada que jugaven un partit, els jugadors de segon any i els que pujaven de l'equip premini. Va ser un partit en el qual els nostres nois i noia van demostrar unió, equip, dedicació, esforç i un munt de sentiments.

Nois, noia, heu fet un bon començament de temporada, seguiu lluitant alhora que disfrutant i no perdeu aquest sentiment d'equip que heu demostrat tenir. Endavant!

El bàsquet del cap de setmanaAquest és el programa de partits del CB Solsona per a aquest

cap de setmana. Els partits es jugaran en sessions matinals de dissab-te i diumenge. Animem els aficionats al bàsquet a venir al pavelló a animar els equips del club.

Partits a casa:

Dia Hora Categoria EquipVisitant

Dissabte, 9 10,30 Pre-mini mixt C. B. SANTPEDORDissabte, 9 12 h Mini mixt C. B. SANTPEDORDiumenge, 10 10,30 Júnior fem. C. B. NAVÀSDiumenge, 10 12 h Sènior fem. 3a. Cat C. B. LA MERCÈ, de Martorell

Desplaçaments:

Dia Hora Categoria EquipLocal

Dissabte, 9 10,30 Cadet fem. ANFER NAVARCLESDissabte, 9 11 h Infantil masc. CERBERUS ARTÉS (a AVINYÓ)Dissabte, 9 19 h Sènior masc. 2a. Cat CUINES STIL BALSARENYDiumenge, 10 12,30 Júnior masc. C. B. OLESA

Aquesta setmana descansa el cadet masculí.Consulteu la informació actualitzada a la web del club (www.cbsolsona.com).

Mal partit

Dissabte passat el TB ASSESSORS CB SOLSONA sumava la primera derrota en el seu caseller després de jugar contra l’ADE Fuster un partit bastant dolent, sobretot en atac, aconseguint uns percentatges de tir molt dolents.

En el primer període els solsonins van jugar amb una forta defensa i això els va permetre agafar un avantatge de cinc punts, que els visitants van re-muntar en el segon quart (el pitjor dels taronges, amb 26 punts en contra) per arribar al descans del partit set punts avall en el marcador, 30-37.

La represa va ser molt bona pel Solsona, que de seguida tornava a agafar les regnes en el marcador. Però un darrer parcial de 2-9 tornava a posar per davant els de l’Hospitalet. El darrer període el joc en atac solsoní va estar desorientat. Els percentatges de tir van ser desastrosos, mentre en l’altre costat tres triples gairebé consecutius obrien escletxa en l’elec-trònic i permetien la victòria visitant, més per errors taronges que per mereixements del contrari.

Aquest proper cap de setmana el TB ASSES-SORS CB SOLSONA juga a la pista del Balsareny, equip que compta els partits disputats per victòries i que es manté com a líder de la classificació. Es-perem que els nostres puguin ser els primers en derrotar-los. El partit serà dissabte a les 7 de la tarda a Balsareny.Tota.la.informació.sobre.equips,.resultats.i.clas-sificacions, a www.cbsolsona.com

��691 - Divendres, 8-10-2010

Bàsquet CB Solsona

Cadet masculí3 octubre - Sant Fruitós de BagesJugadors: Quirze, Abdila, Gerard, Jan, Jordi, Aleix, Marc, Èric, Roger, Pau i Moisès.Entrenador: Toni.

Estrena del cadet masculí a la prèvia nivell B davant el Terres i Parets ASFE B de Sant Fruitós amb un comen-çament carregat de nervis i la dificultat d’adaptar-se al nou equip, ja que feia algunes temporades que no coincidien els del 95-96. Tot i així van començar dominant el primer parcial i allargant distàncies els tres següents fins aconseguir un resultat final de 34 a 60.

Infantil masculí

CB Solsona, 69CB Navàs “B”, 38Anotadors: Martínez, Rodríguez, Abella, Torramorell, Colell, Merino, Vilardell, Jorba, Gil i Jane, Beto (2 ent) i Pere (ent). Parcials: 13-2 12-6 7-7 21-4 6-7 10-12

Bon començament, victòria facilPrimer partit de la temporada i primera victòria. El par-

tit ha resultat molt fàcil per als jugadors solsonins, que hi han posat moltes ganes, i han fet un partit força seriós, tot i alguns moments de desconcert per manca de concentració, sobretot en l’aspecte més sacrificat del joc (la defensa). Tot i ésser un rival fàcil ha servit per donar confiança als jugadors taronges. La setmana vinent segurament a la pista de l’Artés, un rival amb jugadors de segon any, serà mes complicat. Només em queda felicitar tots els jugadors i convidar-los a continuar treballant dia a dia als entrenaments.

El Marcel el dia del partit va fer anys, felicitats de part de tot l'equip amb aquesta instantània guapíssima

Sènior femení

Catalana Occident, 57CB Solsona, 53Jugadores: C. Corominas, E. Sierra 20, P. Vilaginés 4, A. Llorens, J Caita, A Estany 4, S. Sala, C Tordecillas 9,D. Codina C. Estany 7, Q. Ribera 9.Parcials 16-21, 19-30, 31-40, 57-53.

L’equip sènior del Solsona va perdre injusta-ment davant del Catalana Occident (Manresa) .des-prés de dominar durant els tres primers quarts.

Les solsonines van encaixar un parcial de 26-13 a l’últim quart. Tot i que van buscar la reacció, no van tenir temps per retrobar la victòria. Tot i així van fer un gran paper dins la pista deixant una molt bona imatge. L’enhorabona a totes les jugadores.

JV

Excursions Centre Excursionista del Solsonès

8a Caminada d'orientació23 i 24 d'octubre de 2010

Ja us podeu inscriure a la 8a edició de la Caminada

d’Orientació que tindrà lloc els dies 23 i 24 d'octubre. Es tracta de trobar uns controls amb l’ajut d’un mapa

i d’una brúixola. El dissabte 23 d’octubre farem una xerrada informativa a les 9 del vespre, a la sala d’actes del Casal de Cultura. Després hi haurà una prova d’orientació nocturna i en acabar, us oferirem un petit refrigeri.

Les.normes.a.seguir.són.les.següents:- S’ha de participar en grups d’entre 2 i 4 persones de més de 15 anys. A més a més, s’hi pot afegir gent de menor edat. El límit de grups participants és de 30. Per la prova d’orientació nocturna, és aconsellable dur un lot frontal. - Us podeu inscriure al local del Centre, els divendres de 8 a 9 del vespre, o bé a Tandem Solsona (c/ Pedraforca, 3). Haureu de fer el pagament en el moment de fer la inscripció. El preu d’inscripció és de 3 euros pel socis del Centre i de 5 euros pels no socis. La data màxima per fer-ho és el divendres 22 d’octubre. Per més in-formació, podeu trucar als telèfons 973484287 o 680753171 (Jordi). - Tots els participants rebreu un obsequi en finalitzar la caminada del diumenge.

�0 691 - Divendres, 8-10-2010

Excursions Centre Excursionista del Solsonès

El pic Peric amb neu i gel

El darrer diumenge de setembre un grup del Centre Excursionista del Solsonès vam anar apujar al pic Peric

Aquesta excursió estava programada pel mes de juliol però no es va poder fer a causa de la pluja i aquesta vegada vam estar a punt de no poder-la fer per culpa del gel. Aquest pic de més de 1800 metres està prop del Carlit, que és el més alt de la Catalunya nord.

Vam anar cap a Puigcerdà i després a l’estació d’esquí de Formiguera. Quan vam sortir del cotxe ja feia molt fred i estava una mica tapat. En arribar al refugi de Camporells ja podíem veure el cim davant nostre i molts estanys al peu de la muntanya. Seguint el consell dels guardes del refugi vam decidir pujar per l’altre cantó de la muntanya, on hi tocava més el sol, però era un recorregut més llarg. Primer vam pujar al petit Peric i després al gran. El vent era realment fort i glaçat i els rocs del cim tenien bastonets de gel en forma horitzontal. El paisatge era nevat però els llacs no estaven glaçats i coberts de neu com a l’hivern. Va ser una sortida molt bonica.

Descens Joan Rodríguez

Joan i Serni repeteixen podi al DH de PaülsAquest cap de setmana es disputava la segona prova Urban DH de la Copa Catalana, a Paüls (Tarragona)

La cita constava d’un circuit curtet però alhora bas-tant tècnic. Començava dalt d’un turó, traçant un parell de corbes de terra i pedra (que patinaven molt), i de seguida s’endinsava dins dels inclinats carrers de Paüls. El descens era pràcticament igual al de l’any passat, només que havien variat la sortida, un parell de salts i l’arribada, que era igual però aquest any el salt de meta era més espectacular: un tallat de 3,20m d’alt per 5-6m de llargada. La cursa era diumenge, a les 8 del matí llevats i esmorzats per entrenar i fer un parell de baixades per a reconèixer el circuit fins a les 10, en que tancaven la pista.

A 2/4 d'11 del matí començava la primera mànega, a 2/4 d'1 s’iniciava la segona mànega, en que Serni Santa-eulària rebaixava 3 seg. el registre marcat de la primera, amb un temps d'1:57.268 i així col·locant-se finalment 2n d’Infantil.

Per part de Joan Rodríguez rebaixava a penes 6 dècimes però suficient per a col·locar-se 2n, amb un temps d'1:38.376 seguit del berguedà Jordi Junyent i el tortosí Lluís Albuixech, que finalitzaven al mateix segon.

El vencedor de la prova va ser Pol Romero amb un contundent 1:32.418 que no va tenir rival en superar-lo. L'última prova es disputa aquest cap de setmana dia 10 d’octubre, i quina millor manera de finalitzar, que fent-ho pels carrers de la ciutat de Lleida! Una prova que serà a nivell Nacional, on hi assistiran corredors de tot Espanya, fins i tot corredors espanyols de la la copa del món.

A la imatge Joan Rodríguez al salt final de meta

�1691 - Divendres, 8-10-2010

Atletisme Club Fondistes del Solsonès-Prosetel

18a CURSA DE LA PB DE SANTPEDOR

Sancho Ayala 5è i Albert Moliner 9è pugen al podi de Santpedor

Dissabte dia 2 d’octubre a les 6 de la tarda es va donar la sor-tida a la 18a cursa de Santpedor, en la qual van prendre la sortida prop de 700 inscrits, amb molt bona par-ticipació dels atletes dels Fondistes.del. Solsonès, encapçalats per Sancho. Ayala,. Albert. Moliner,.Xavi. Farrer,. Jordi. Montaner.i. Joan. Freixa. En general, bons resultats i bon temps pel traçat del recorregut.

Sancho.Ayala,.Albert.Mo-liner. i.Xavi.Farrer van sortir al capdavant de la cursa fins que es van anant despenjant.

Sancho. Ayala va aconse-guir entrar el 5è de la general amb un temps de 35’28 minuts.

Albert.Moliner va entrar el 9è, pujant al penúltim esglaó del podi amb 36’41 minuts.

Xavi.Farrer.va entrar el 13 de la general amb 37’35 minuts.

Jordi.Montaner va fer un temps de 43’38 minuts entrant al lloc 100 de la general i Joan Freixa va entrar el 432 de la general, amb un temps de 58’51 minuts.

Pròximes curses10.d’octubre Cursa 2.0 de Pinedes de Castellnou 10’800 km10.d’octubre Cursa del Turró (Agramunt) 10 km

10.d’octubre Cursa de Sant Muç (Rubí) 10 km10.d’octubre Cursa de Sant Andreu de la Barca 10 km17.d’octubre Mitja marató de Mollerussa i 7 km.17.d’octubre Cursa de Sabadell 10 km24.d’octubre Cursa de Manresa 10 km24.d’octubre.Cursa de la Dona (Barcelona) 5 km24.d’octubre Marató, mitja i 10km del Mediterrani (Castelldefells) 31.d’octubre Cursa de Pont de Vilomara 10 km

Mes informació a Ribera Esports,http//www.atletisme.com i http//www.fondistesolsones.org

Tres partits i tres victòries és el balanç de les prime-res jornades del Campionat de Bitlles a Segona B de Lleida per a l'equip solsoní, que va derrotar al Bellpuig B en la

sortida del passat cap de setmana. Diumenge, els solsonins reben al Montgai, un equip que tampoc no ha perdut cap punt, tot i que només ha jugat dos dels tres partits

El Club Bitlles Solsona demostra la seva superioritat a Segona B

Bitlles Redacció

�� 691 - Divendres, 8-10-2010

No hi ha pràcticament cap cita en el calendari tradicional solsoní que no tin-gui la presència de l'Orfeó Nova Solsona en el seu programa. La seva intensa parti-cipació en l'activitat festiva i cultural de la ciutat l'ha fet una de les entitats amb més solera. Enguany commemora el cinquantè aniversari de la seva refundació.

Va néixer el 1920, però abans de la Guerra Civil la seva veu es va anar apagant fins a romandre en letargia fins al 1960. Un homenatge al desaparegut mos-sèn Josep Llucià, exdirector de la Capella de Música de la Catedral i de l'Orfeó, i la cantada de les Caramelles per Pasqua sota la direcció del mestre Josep Font van motivar el ressorgiment d'aquell projecte musical, cultural i patriòtic.

Actualment hi ha dos cantaires, Josep Muxí i Mercè Augé, que ja forma-ven part d'aquell equip de persones que van recuperar l'Orfeó. A través del seu record i d'alguns solsonins més, l'entitat commemorà l'efemèride amb l'exposició

"Veus del record: revivint els últims 50 anys d'Orfeó", aquesta passada festa major.

Precisament, una de les particularitats d'aquesta entitat és el fet d'aplegar, amb el comú denominador de la veu, diverses generacions. Integren l'Orfeó cantaires de 15 anys fins a d'altres de més de 70. I històricament, sempre ha reunit gent gran i jovent amb "una comunió perfecta", destaca la seva directora, Anna Camps. "Hi ha molt bon ambient entre els cantaires i això es fa evident sobretot quan s'organitzen activitats extramusicals: tothom hi participa", destaca el president, Jaume Cuadrench.

El curs passat eren 54 i el proper encara no se sap fins que haurà començat. Actualment l'Orfeó Nova Solsona es troba en una època dolça. I en gran mesura, segons Cuadrench, es deu al rol d'Anna Camps, que dirigeix la coral des de fa 25 anys.

El secret rau en aconseguir l'equilibri entre les quatre cordes de veu (soprano, contralt, tenor i baix), cal que hi hagi persones suficients per garantir el sosteniment de les quatre potes de la formació. Els responsables de l'entitat es mostren satisfets de la situació del grup, malgrat que hi ha pocs tenors, una característica que es dóna a Catalunya, en general. Així, si bé és un bon símptoma que hi hagi gent jove que garanteixi el futur, "el més important són les veus", afirma la directora. En aquest sentit, "l'assignatura pendent de l'Orfeó continua

El sistema de treball és força atípic, ja que pot assajar amb quatre directors diferents

Es mantindran les sessions setmanals de tècnica vocal, una novetat d'enguany

que dóna bons resultats

50 anys fent ciutat a través del cantL'Orfeó Nova Solsona commemora el mig segle de la seva refundació amb una

cinquantena de cantaires i més de mig miler de socis

sent el coneixement musical". Els cantaires que tenen forma-ció estan "en minoria absoluta", segons Anna Camps, fet que condiciona el ritme de funcionament de la coral.

Un mètode atípic

El sistema de treball de l'Orfeó és força atípic. No pel fet que s'assagi un cop per setmana, els divendres a la nit, sinó perquè pot fer-ho amb quatre grups dirigits cadascun per una batuta diferent. Ajuden Anna Camps Montse Cots, Blanca Pujol i Joan Boix per assajar cada una de les cordes separadament. Això representa un gran avantatge, perquè permet que "puguem muntar els repertoris amb dues hores a la setmana".

A més, aquest any s'ha introduït una novetat que s'in-tentarà mantenir els propers cursos atès els bons resultats. Es tracta de les sessions de tècnica vocal per a grups reduïts, tots els dimecres al vespre. "Ha donat seguretat als cantaires perquè ha fet que tothom sigui conscient de les dificultats", explica Camps.

Per formar part d'aquest projecte no s'exigeixen gaires requisits a banda del compromís d'assistir als assajos i parti-

El Racó de les entitats El Portal digital - http://elportal.solsonae.cat/

��691 - Divendres, 8-10-2010

"Solsona, avui de nou mil cantants entona en boca del seu clàssic Orfeó. Solsona, avui està d'enhorabona, tornant a viure al ritme de

cançó", escrivia Ramon Valls l'any de la refundació

cipar en els concerts. "L'entitat sempre ha tingut les portes obertes a tothom", subratlla Jaume Cuadrench. Així mateix, un dels puntals de l'agrupació és el su-port social: té mig miler de socis que hi aporten el seu gra de sorra i disset socis protectors.

En tots aquests anys de trajectòria, el repertori de l'Orfeó ha estat d'allò més variat: s'han entonat sardanes, cançons tradicionals, òperes, espirituals... I la formació no es casa amb cap gènere. "In-tentem que el repertori difereixi d'un any per l'altre, sempre alternant els gèneres amb el clàssic", apunta la directora. Així "és més gratificant per al cantaire". De totes maneres, també depèn del volum i el tipus de membres que integren el grup cada curs.

Quant als projectes de futur, l'Orfeó també és singular, perquè només pot plantejar iniciatives a un any vista, en

funció de les veus amb les quals compta cada curs. Així, de manera més immediata i extraordinària hi ha la participació en l'es-trena, el mes de maig de 2011, d'un oratori que el Bisbat de Solsona ha encarregat a

un compositor de Roma per a la com-memoració del mil·lenari del Sant Dubte d'Ivorra. Hi prendran part les tres corals de la diòcesi: la solsonina, la Polifònica de Puig-reig i la Ginesta de Cervera.

El Racó de les entitats

Celebracions Redacció

El passat diumenge, 3 d’octubre, a la Missa de 2/4 d’1 de la Catedral, hi participà la Policia Local en honor del seu patró l’Arcàngel Sant Miquel. En aquesta celebració van estar acompanyats de familiars, l'alcalde de Solsona i el regidor de Governació, així com de representants de la Guàrdia Civil i Mossos d'Esquadra.

Festa de la Policia Local

�� 691 - Divendres, 8-10-2010

Societat

El Joan To fent d'hortolà: tomàquets de mig kilo

Uns nois molt ben acompanyats Una de les millors taules del Cantàbric

L'Orfeó de visita a la Catalunya Nord en motiu de la celebració del cinquantè aniversari de la seva refundació

Veieu com fer la pilota als periodistes funciona? Doncs aquí els teniu, Les Absentes,- que van tornar a triomfar a la Fira de l'Empelt de Llobera.

(Nota del Celsona: Déu n'hi do la trempera d'aquesta colla. Molt recomanables)

��691 - Divendres, 8-10-2010

Concerts Ramon Estany

Roger Mas i Els Setze Bandautors a l'Enderrock d'octubre

Roger Mas cala foc a l’obaga

Ja fa temps que Ro-ger Mas va deixar de ser una jove promesa de la can-çó. El músic de Solsona protagonitza la portada de l’Enderrock i el disc exclusiu Cançons estranyes (K. In-dústria Cultural, 2010), amb temes inèdits i rareses.

‘Foc a l’obaga’ és una expressió solsonina que ve a dir el mateix que ‘endavant les atxes!’ o, amb un punt més arrauxat, aquell ‘xafem-ho tot’ que tan sovint hem sentit en boca de l’acordionista Carles Belda. Roger Mas, que podria ser una mena de cosí assenyat d’en Belda, empra darrerament aquest ‘foc a l’obaga’ per cloure els recitals amb què presenta el seu nou disc, A la casa d’enlloc (2010), el setè de la seva carrera i el primer amb cançons i producció pròpia des de dp (k, 2003). El cantautor de solsona veu el nou treball com un autorretrat fidel i necessari, després d’haver musicat Mossèn Cinto a Les cançons tel·lúriques (k, 2008) i haver produït amb refree el cd Mística domèstica (k, 2005). Fer que l’obaga cremi no és feina fàcil. Cal treball, constància, càlcul, talent i un punt de provocació. Ara bé: quan aquest foc arrenca, l’incendi esdevé imparable.

Publicacions Ramon Estany

La barreja musical mallorquina d'Steven Munar encisa a l'Sputnik

Divendres passat va actuar a l'Sputnik el cantautor ma-llorquí amb arrels angleses, Steven Munar. Amb un estil que ell defineix a mig camí entre el pop, el country i el blues, Munar va presentar davant el públic solsoní les cançons del seu darrer disc, publicat fa 6 mesos, i algunes del nou que està preparant.

Amb un estil molt singular, acompanyat de la seva in-separable Miracle Band, Munar va fer retornar els assistents a la música dels 60 i 70.

El vídeo s’emmarca en l’estratègia 2.0 de la candidatura encapçalada per Albert Batalla i s’ha distribuït per diferents xarxes socials i plataformes 2.0

CiU ha llançat aquesta setmana a la xarxa un espot de presentació dels candidats de la llista per les comarques de Lleida, el Pirineu i l’Aran per a les properes eleccions al Parla-ment de Catalunya. El vídeo es pot veure a http://albertbatalla.cat/2010/10/05/amb-tu-ho-farem-possible-comencaelcanvi/

En l'espot, es presenten tots els candidats, que cons-trueixen un discurs amb les línies principals que marquen el programa electoral de CiU per a les comarques de Lleida, el Pirineu i l'Aran i animen als ciutadans a fer possible el canvi a Catalunya.

CiU publica a la xarxa un espot de presentació dels candidats de la llista de CiU a Lleida, el Pirineu i l’Aran

Internet Ramon Estany

�� 691 - Divendres, 8-10-2010

Sortides Ajuntament de Castellar de la Ribera

Quan passava poc de les vuit del matí, l’autocar amb unes vint-i-cinc persones a bord, va sortir de Solsona direcció a Besalú. En aquesta bonica vila comtal situada entre els rius Fluvià i Capellades, protagonista del llibre de Martí Gironell El Pont dels Jueus, es va fer una visita pel seu bonic centre histò-ric, i per l'església; i es va poder copsar el bon estat de conservació i restauració en que es troba tota la vila.

Després de dinar a Santa Pau, va tenir lloc una visita guiada pel nucli d’Olot i museu, on es va poder gaudir d’obres d’autors com els germans Vayreda, i l’original del quadre de Ramon Casas La càrrega, cedit pel Museo del Prado de Madrid.

Cap de setmana a la GarrotxaEl cap de setmana passat va tenir lloc l’excursió de tardor que organitza

cada any l’Ajuntament de Castellar de la Ribera

Tot seguit, l’autocar va dur a la gent a l’ho-tel per sopar i dormir.

El diumenge es va iniciar amb la visita guiada a la zona volcànica de la Garrotxa, amb especial atenció al volcà Cruscat, el darrer que va entrar en erupció a la zona, per seguir cap a la Fageda d’En Jordà, on dues carretes guiades per una euga ens van portar per l’interior d’aquesta fageda, singular per trobar-se per sota els 900 – 1.000 metres.

Havent dinat, es va seguir cap a Ripoll, concretament a l’església de Santa Maria, que conté, entre altres, la tomba de Guifré el Pilós, les despulles de Ramon Berenguer IV, i el reliquiari amb el cap de Sant Eudald. El cos és a Sorba.

��691 - Divendres, 8-10-2010

L'Acudit del Simi

Diferències Marta C.

Troba les 7 diferències

El passat cap de setmana va tenir lloc la 7a Fira de l'Empelt de Llobera.

Sabríeu trobar les 7 diferències entre aquestes dues fotografies?

Solucions de la setmana passada,del Celsona 690