RIUS DE CATALUNYA Anna García, Candela Ruiz, Pau Fonoyet i Pau De San Eufrasio.

1r A NEI

Jesuïtes del clot

GRUP 14 TRESSORS DE CATALUNYA

Be water, Nefertiti

ÍNDEX

El Llobregat_______________________________________________________pg.1

El Besos___________________________________________________________pg.5

El Ter______________________________________________________________pg.8

El Segre____________________________________________________________pg.12

EL LLOBREGAT Informació del riu

El riu Llobregat neix a Castellar de n'Hug i pasa per 26 comarques abans de finalitzar el seu recorregut a la comarca del Baix Llobregat, on desemboca formant un delta. Aquest riu té 170 km de longitut, pasa per les poblacions de Sierra del Cadí, San Boi de Llobregat, Cornellà de Llobregat, el Prat de Llobregat i per comarques com ara Berdegà, el Bagès i el Baix Llobregat. Els afluents del Llobregat són el Riu Bastareny, Riu Cardener, Riu Anoia, Riera de Merlès, Riera Gavarresa, Riera de Rubí i Riera de Vallvidrera. (Fotos Desembocadura del río Llobregat por Fran Otón) Aquest riu té quatre embassaments el pantà de la Baells, el pantà de Sant Ponç, el pantà de la Llosa del Cavall i el pantà de Sant Martí de Tous. La industria del Llobregat es centralitza al Baix Llobregat que és un potent motor industrial del país i encara conserva part del seu passat agrícola, era la primera zona agrícola i ramadera catalana. El riu Llobregat ha contribuit al llarg dels anys al desenvolupament dels pobles que s’han anat formant dins d’aquest territori proper al riu. Un aspecte important al llarg de la història ha estat el del riu com a corredor que obre pas a altres territoris.

(Noticias publicadas por Alternativa3) Pg.1

Vida del riu

A la segona meitat del segle XX, l'aigua del riu va patir molta contaminació per part de les indústries i per residus urbans situats al llarg del seu curs. Avui en dia aquests tipus de contaminació estan gairebé solucionats però encara queden alguns punts negres, per exemple els polígons industrials de Terrassa i Rubí que aboquen a la riera de Rubí. Malgrat tot, el Llobregat encara sofreix avui una font peculiar de contaminació pels residus de les mines de potasses de Cardona, Súria i Sallent, que fan que la salinitat a la part baixa del riu sigui força elevada. La fauna del riu es constituida basicament per aus com el bernat pescaire, el corb marí gros i l'ànec collverd, i per peixos com ara la bagra comuna o la truita comuna i espècies introduïdes com el barb comú i la carpa. La flora del riu és el jonc marí, el tamari, el romaní i el canyis. Moltes institucions i més de 190 empresses estan contribuint a conservar la biodiversitat del riu Llobregat.

Ruta

Activitats: ·La bicicletada pel riu Llobregat: La Diputació de Barcelona organitza mitjançant el treball coordinat d'Espais Naturals i Esports, i la direcció tècnica de la Federació Catalana de Ciclisme, la IV Bicicletada popular per la llera del riu Llobregat. ·LA LLERA DEL LLOBREGAT Descripció: Visita combinada que permet comprendre el paper de la depuradora en la conservació del Delta i el seu litoral. ·L’AIGUA QUE USEM Descripció: Visita combinada que facilita la comprensió del cicle integral de l’aigua. La visita al Museu de les Aigües us permetrà conèixer l’abastament d’aigua des d’una perspectiva històrica. A la visita a la depuradora veureu l’estat en què queda l’aigua després de fer-ne ús i les diverses etapes de depuració. Ruta a los humedales del Llobregat (Barcelona)

Pg.2

·VISITA LA DEPURADORA DEL PRAT DE LLOBREGAT Descripció: Al llarg de la visita coneixereu el procés de depuració de l’aigua residual, és a dir, el procés d’eliminació de residus abans d’abocar-la al medi. A la depuradora del Prat de Llobregat es realitza un tractament de fangs que permet produir biogàs per generar electricitat i calor. ·VISITA LA DESSALINITZADORA Descripció: Visita guiada a la dessalinitzadora del Baix Llobregat. Durant aquesta visita podreu conèixer la tecnologia que ens permet tractar l’aigua del mar i convertir-la en aigua dolça per al consum humà.

Gastronomia

·MARÇ GASTRONÒMIC Descripció: En el marc del Març Gastronòmic, l’Associació Gastronomia i Turisme organitza, des del 5 de març fins el 12 d’abril, les VI Jornades Gastronòmiques Pota Blava i Carxofa Prat. Aquestes jornades són una oportunitat per degustar els menús elaborats amb Pota Blava i Carxofa Prat a més d’una vintena de restaurants del Prat de Llobregat i del Baix Llobregat. A l’entorn d’aquestes iniciativa, s’organitzen altres activitats per fomentar i promoure uns productes agroalimentaris de referència del Prat. · CLUB DE GASTRONOMIA AMB EL XEF DEL MES Descripció: Taller gastronòmic en què els diferents “Xef del Mes” de la xarxa de restaurants “El Prat, degusta’l” ens explicaran una recepta amb Pota Blava o carxofa Prat,i algun petit secret de cuina. El proper serà a càrrec de Yuri Rodríguez, xef del restaurant El Regust. ·TEMPS DE CARXOFA Descripció: El 26 d’abril, celebrarem la Festa de la Carxofa, que enguany arriba a la seva 10a edició! A més d’aquesta consolidada iniciativa, podrem gaudir de moltes més activitats al voltant del nostre producte agrícola estrella, com el Carxofa & Jazz, el 12 d’abril, i la Fira Tapa Carxofa Prat, els dies 17, 18 i 19 d’abril. ·TALLER MALBARATAMENT ALIMENTARI Descripció: Espai interactiu destinat a sensibilitzar sobre els problemes socials, ambientals i econòmics que comporta el malbaratament alimentari. Ens ajudarà a prendre consciència que una part important es produeix a les nostres llars i ens aportarà recursos per fer un bon aprofitament dels aliments en l’entorn domèstic.

Pg.3

Informació ruta Aiguamolls

itinerari Iniciem la caminada a l'aparcament habilitat a la Reserva . Es progressa al costat del canal de la Vidala , braç d'aigua connectat amb l'Estany de Remolar , fins creuar per un pont que ens dóna accés ra l'estació biològica de la maresma de les Filipines. Seguint les indicacions arribem a l'observatori de la Bassa dels Pollancres ( bassa dels Pollancres ) . Caldrà tornar sobre els nostres propis passos per seguir en sentit oposat cap al « hide » de la Maresma . En el curs del recorregut diversos encañizados protegeixen les aus i permeten l'observació. Tornarem pel mateix camí. Encara queda la possibilitat de continuar en direcció al mar , pel camí de la riera de Sant Climent , que condueix a la platja de Viladecans travessant un característic bosc de pi pinyoner . Una torre d'observació , a l'inici de la platja , permet ampliar la panoràmica i espiar les gavines i els corbs marins a primeres i últimes hores del dia . Situació : al sud de Barcelona , a la comarca del Baix Llobregat . Partida i arribada : aparcament a l' inici de la reserva natural . Com arribar-hi: autovia de Castelldefels en sentit Barcelona i desviament a la dreta a la l'alçada de l'aeroport, al km 188 . Dificultat : baixa , per camí ben senyalitzat . Desnivell : inapreciable Temps : 1 a 2 hores , encara que és possible entretenir mitja jornada observant la fauna . Cartografia : ICC : Barcelonès . 1: 50.000 . Allotjament : innombrables possibilitats a Barcelona , Castelldefels , etc. Observacions : ruta naturalista i eminentment fotogràfica , obertura a les 9 hi tancament a les 20 ha l'estiu , 18 h fins a final d'octubre i 17 ha partir de novembre . Aquesta és una ruta que suggereixo, peró també podeu utilitzar les altres activitats que avans he anomenat.Que paseu uns dies per no oblidar!!!

Pg.4

EL BESÒS

El Besòs és un riu de Catalunya, que neix a la comarca del Vallès Oriental i desemboca al Mediterrani en el terme municipal de Sant Adrià de Besòs. Té un curs de 17,7 km. Passa per els termes municipals d'Aiguafreda, Figaró-Montmany, la Garriga, les Franqueses del Vallès, Canovelles, Granollers, Montmeló i Mollet del Vallès, però, pròpiament, discorre pels de Parets del Vallès, Montcada i Reixac, Santa Coloma de Gramenet, Barcelona i Sant Adrià de Besòs. El riu Besòs té cinc afluents principals: el Mogent, el Congost, el Tenes, la riera de Caldes i el Ripoll. El seu embassament és: Pantà de Vallfornès: conca del Besòs. Les seves aigües s'utilitzaren per al regadiu dels conreus de Barcelona. El seu pas per una zona densament poblada i industrialitzada, durant els anys 70 i 80 del segle XX fou tristament famós pel fet de ser el riu més contaminat d'Europa. Aprofitant la remodelació urbanística del Fòrum Universal de les Cultures, el 2004 s'inaugurà el Parc Fluvial del Besòs, situat entre Barcelona, Santa Coloma de Gramenet i Sant Adrià de Besòs. Fauna: Blauet, corb marí gros, bernat pescaire, ànec collverd, polla d’aigua, gavina riallera, cuereta blanca, gavià argentat, llisa llobarrera, barb de muntanya, carpa, bagra, anguila, reineta, granota verda, tortuga de rierol, tortuga de florida, serp verda, mostela, libèl•lula, cargol d’aigua dolça... Flora: Canya, esbarzer, boga, jonc boval, lliri groc, canyís, gatell, plantatge d’aigua, tamariu, aloc...

Pg.5

Perquè el riu Besòs segueixi viu en un futur, hauríem de reciclar i no tirar brossa al riu, perquè sinó estem fent mal bé el medi ambient i els rius, que sense ells, seria bastant difícil viure. Hi ha esports que es poden dur a terme en el riu, com la pesca, el kayak, rafting, snorkel, piragüisme... Hi han excursions que pots fer en família, com anar en bicicleta per el costat del riu o anar patinant, o fins i tot pots anar caminant i donar una volta. SNTK BESÒS LAB és un projecte d’intervenció a l’espai públic i d’interacció amb les xarxes socials que proposa reforçar la relació de Santa Coloma de Gramenet amb el riu Besòs al voltant de la zona de Can Peixauet. Parc del Besòs

El riu recuperat (1 hora, 10 km) La llera del riu Besòs s'ha recuperat per a l'ús lúdic dels ciutadans després d'un llarguíssim procés de rehabilitació que va iniciar-se l'any 1995 a causa de la degradació que havia patit la zona en les dècades anteriors. Avui hi ha un carril bici asfaltat (i de doble sentit) de 5 km de llargada que va pel costat d'una franja de gespa que segueix el curs del riu.

Pg.6

Pg.7

EL TER

El riu Ter a Sant Quirze de Besora. [http://ca.wikipedia.org/wiki/Ter]

Mapa de la ruta del riu Ter.

[www.entremontanas.com]

EL TER UN RIU CATALÀ.

El Ter és un riu de Catalunya que neix

als pirineus a la localitat de Ulldeter.

Neix a 2.400m d’altitud respecte el

nivell del mar; té una longitud de

208km i desemboca al Mar

Mediterrani, a la població de l’Estartit,

amb una conca de drenatge de prop de

3.010km2.

La pressió de l’aigua d’aquest riu es

aprofitada per els diferents sectors al

llarg del seu recorregut, els agricultors

reguen els seus conreus i diferents

fabriques l’utilitzen per fer energia.

Per exemple la vella fàbrica de paper.

Aquest riu transcorre per les

províncies del Ripollès, Osona, La

Selva, Gironès i Baix Empordà. I podem

destacar les poblacions de: Ripoll,

Manlleu, Vilanova de Sau, Susqueda,

Bescanó, Salt, Girona, Sarrià de Ter,

Torroella de Montgrí i L'Estartit entre

les més conegudes. El Ter té 39

afluents.

Pg.8

El Pantà del Pasteral a poc de la seva creació.

[http://ca.wikipedia.org/wiki/Pant%C3%A0_del_Pasteral]

El Pantà de Sau.

[http://ca.wikipedia.org/wiki/Pant%C3%A

0_de_Sau]

Tot i néixer als Pirineus , el riu Ter

rep una influència de les rieres de

les planes del curs mitja i baix; per

aquest motiu presenta crescudes

tant a la primavera com a la tardor.

El Ter és un riu famós per la seves

dues trajectòries, una fa de “est-

oest” i l’altre fa de “nord-sud” fins a

tornar-se a ajuntar i tornar a fer un

riu amb una trajectòria.

Té actualment 5 embassaments que

són: El pantà de Sau (municipis de

Vilanova de Sau, les Masies de Roda,

Tavertet i Santa Maria de Corcó, a la

comarca d’Osona), pantà de

Susqueda (municipis de Susqueda,

Sant Hilari Sacalm i Osor, a la

comarca de la selva), pantà del

Pasteral (municipis de la Cellera de

Ter i Amer, a la comarca de La

Selva),Reclosa de Colomers

(municipis de Colomers i Boixà, a la

comarca del Baix Empordà) i pantà

de Selva (a la comarca d’Osona).

Pg.9

Pg.10

Parc natural del Montgrí, les illes medes i el ter baix [www.aragirona.cat]

Planta VERNS Planta de SAULE

LA FAUNA:

-La comunitat de macro

invertebrats aquàtics és la més

utilitzada com a indicador biològic

en rius perquè aquests animalons

són fàcilment identificables, per la

seva petita mida.

LA VIDA DEL RIU TER

En el riu Ter, la Generalitat de

Catalunya es va comprometre a que

mirarien per les aigües, ja que es un

riu del que si fan mes activitats ja

sigui des de activitats rurals fins a

activitats industrials per fer servir la

força de l’aigua perquè estigues

neta i polida. La Generalitat a donat

permís a fabriques per utilitzar la

força de l’aigua; però, multen amb

una gran sanció a tota la gent que

tira, en brut o fan malbé els seus

voltants.

Les vores de riu tenen la seva pròpia

vegetació: s’anomena vegetació de

ribera. Per exemple, al Ter mitjà hi

creixen sobretot verns, salzes

blancs, canyís i joncs, que necessiten

tenir habitualment les arrels xopes

o humides. Els rius acull a moltes

espècies d’ocells: unes hi van a

menjar, altres hi nien o hi reposen i

moltes ressegueixen el curs dels

rius com a ruta migratòria entre els

continents europeu i africà. Al Ter,

per exemple, s’hi poden observar

molts ocells, sobretot en alguns

meandres atapeïts d’arbres i a les

illes de riu.

Pg.11

Kayak en el riu Ter. [www.costabravahometime.com]

segway pel riu Ter. [foto extreta del google]

LA VIDA EN RIU TER

En aquest riu tenim sort perquè al

ser cabalós es poden fer activitats

esportives de molts tipus: desens,

kayak, piragüisme... Pels voltants

del riu si poden fer moltes

excursions caminant, en bici, en

moto... Hi ha moltes rutes marcades

en catàlegs d’aquest riu...

VISITA EL RIU TER

En aquest riu si fan molts caps de

setmana perquè es un riu en el que

es tranquil. Jo he anat al riu Ter a fer

un cap de setmana hi vaig fer una

ruta molt divertida; vam començar

mes o menys al principi de Girona

agafant un kayak duran 1 o 2 hores,

en cavat ja era hora de dinar, ja

teníem gana després de les 2 hores

de anar en kayak, en cavat de dinar

vam agafar uns segways y vam anar

mes o menys fins a casi 1km abans

de arribar a la desembocadura de

l’Estartit, llebors ens vam mullar

una mica fen desens pel riu fins

arribar al mar i llavors ens vam

quedar fins a l’hora de sopar pel

poble que era preciós llavors ja vam

tornar ca a casa.

EL SEGRE El riu més llarg de Catalunya i la conca més gran de l’Ebre

Nom del riu: Segre

Llargada: 265 km

Neix a: Circ de la Culassa, Alta Cerdanya.

Altitud de naixement: 2.843 m

Cabal: 100,2 m³/s

Àrea de la Conca: 22.579,0 km²

Poblacions per on passa: Puigcerdà, la Seu d'Urgell, Organyà, Ponts, Artesa de

Segre, Balaguer, Vilanova de la Barca, Lleida, Mequinensa.

Quins embassaments té: Es troba embassat als pantans d'Oliana, Rialb i Sant

Llorenç de Montgai.

Afluents: La Valira, El Rialb, la Noguera Ribagorçana, la Noguera Pallaresa, la

Noguera Ribagorçana, el Cinca, el Sió, el riu Set.

Canals:

El canal d'Urgell i les seves diverses sèquies, el canal de Balaguer, el canal de

Seròs, el canal d'Aragó i Catalunya, etc.

Característiques: El Segre és un riu de Catalunya, la seva conca comprèn

territoris de tres estats: França, Andorra i Espanya.

Es un riu que va des de el Pirineu fins a l'Ebre. Te un ús agrícola.

Que fer al Segre: El Parc Olímpic del Segre, situat a 200 metres del centre

històric, ofereix la possibilitat de la pràctica esportiva als amants del turisme

actiu.

Pg.12

Les activitats de Ràfting, Piragüisme, Open-Kayak i Hydrospeed tenen un

marc incomparable per poder ser realitzades amb total garantia de seguretat.

Exposicions:

El pas del riu a les nostres terres deixa una profunda petjada. Les seves

aigües, font de vida enmig d'un territori semi-àrid, ens expliquen el passat

de la nostra ciutat i de la nostra cultura, i ens connecten a un territori extens i

divers. El riu doncs, esdevé un bon recurs educatiu per a les escoles de Lleida

que treballen per comprendre la realitat local i les seves possibilitats

Fauna i plantes:

Hi ha els mateixos animals.

Pg.13