CIUTAT I UNIVERSITAT, EXPERIÈNCIES EUROPEES

Màrius Rubiralta

Universitat de Barcelona

2001. Carles Carreras (UB) 2010. Carme Bellet, Ed.

“Els lligams entre ciutat i universitat són complexos i simbiòtics. Barcelona, que tot i algunes discontinuïtats és seuuniversitària des de 1450, ha mantingut amb les seves institucions d'estudis superiors una relació que, malgrat lesfluctuacions, ofereix un balanç molt favorable per a ambdues parts. En aquest llibre s'explica com la ciutat ha incidit en eldesenvolupament de la universitat, com aquesta ha estat un agent de creixement i remodelació del teixit urbà i quins reptesplanteja el vincle ciutat-universitat en plena revolució de la informació dins d'un món en procés de globalització.”C. Carreras. Professor de la Universitat de Barcelona.

Ciutat i Universitat. Ciutat universitària Ciutat, territori i ecosistema de coneixement

1994

2017

Campus Universitaris & Campus Tecnològics, Innovaciói Ciutats en l’Economia del Coneixement

Agregació de múltiple actors (Triple Hèlix vs Quàdruple Hèlix) per estimular sectorialment la innovació a través de la formació, el coneixement i la recerca

Parc Científic de Barcelona (PCB-UB) 1997-2018

JULIE WAGNER (2014)

M. Barceló2016

Evolució dels conceptes de “Campus”

Arbre conceptual de “Campus”

Pablo Campos Calvo-Sotelo i Luís Delgado 2010. Ministerio de Educación. Programa Campus de Excelencia Internacional. (CEI)

Pablo Campos, Catedrático de Composición Arquitectónica en la Universidad CEU-San Pablo.

REAL ACADEMIA DE DOTORES DE ESPAÑA“La contribución de la arquitectura a la formación humana en la Universidad”Pablo Campos Calvo-SoteloMadrid. 29 de noviembre de 2017

Universitats com a agents de canvi en regions i ciutatsQuin hauria de ser el paper de la universitat en el disseny i implantació de polítiques de desenvolupament local i regional?

European Week of Regions and Cities 2017 11 October 2017 Eu Regions Week 2017 #EURegionsWeek Belgium - Brussels –October 2017 © EU/UE

Càtedra Universitat i Regió del Coneixement (URV)

Estudi del rol de les universitats en el desenvolupament regional i de l’èxit d’aquelles regions on les universitats han tingut un paper clau i determinant en la formació d’ecosistemes d’innovació.

Universitat cívica: Té un paper molt més actiu en el desenvolupament de la ciutat i a nivell regional, evidenciat pel seu impacte directe en la societat i l’economia de l’àrea d’influència. Integra les diferents missions que té encomanades a través de la quàdruple hèlix, contribuint a donar resposta a les necessitats del seu entorn immediat, així com a les tendències globals.

LA UNIVERSITAT COM ACTOR TRANSFORMADOR URBANÍSTIC DE LA CIUTATLA UNIVERSITAT COM ACTOR TRANSFORMADOR SOCIAL DE LA CIUTATLA UNIVERSITAT COM ACTOR PROMOTOR DE DINAMISME ECONÒMIC DE LA CIUTATLA UNIVERSITAT COM ACTOR DINAMITZADOR CULTURAL DE LA CIUTATLA UNIVERSITAT COM ACTOR DE DIFUSIÓ DEL CONEIXEMENT DE LA CIUTAT

Aquestes funcions dependran de la grandària de la ciutati de la tipologia de la Universitat

ESPECIALITZACIÓ UNIVERSITÀRIA I ENCAIX A LA CIUTAT

CAMPUS DEL POBLENOU (UPF)L'antic conjunt fabril de Ca l'Aranyó està situat al cor del nou districte tecnològic del 22@, al barri del Poblenou. Projectat en la dècada de 1870 segons els models de l'escola de Manchester, la seva construcció va respectar les alineacions del pla Cerdà d'eixample de la ciutat de Barcelona, tot i estar situat en el terme municipal de Sant Martí de Provençals.

Arquitectes: Josep Benedito i Ramon Valls, 2009Premi Ciutat de Barcelona d'arquitectura i urbanisme 2008 concedit al conjunt de l'illa

TRANSFORMACIÓ URBANÍSTICA

Lloc Municipi Població (2017) Província Comarca

1 Barcelona 1.620.809 hab. Barcelona Barcelonès

2 L'Hospitalet de Llobregat 257.349 hab. Barcelona Barcelonès

3 Terrassa 216.428 hab. Barcelona Vallès Occidental

4 Badalona 215.848 hab. Barcelona Barcelonès

5 Sabadell 209.931 hab. Barcelona Vallès Occidental

6 Lleida 137.327 hab. Lleida Segrià

7 Tarragona 131.507 hab. Tarragona Tarragonès

8 Mataró 126.127 hab. Barcelona Maresme

9 Santa Coloma de Gramenet 117.597 hab. Barcelona Barcelonès

10 Reus 103.123 hab. Tarragona Baix Camp

11 Girona 99.013 hab. Girona Gironès

12 Sant Cugat del Vallès 89.516 hab. Barcelona Vallès Occidental

13 Cornellà de Llobregat 86.610 hab. Barcelona Baix Llobregat

14 Sant Boi de Llobregat 82.142 hab. Barcelona Baix Llobregat

15 Rubí 75.568 hab. Barcelona Vallès Occidental

16 Manresa 75.152 hab. Barcelona Bages

17 Vilanova i la Geltrú 66.077 hab. Barcelona Garraf

18 Viladecans 65.993 hab. Barcelona Baix Llobregat

19 Castelldefels 65.954 hab. Barcelona Baix Llobregat

20 El Prat de Llobregat 63.897 hab. Barcelona Baix Llobregat

21 Granollers 60.695 hab. Barcelona Vallès Oriental

22 Cerdanyola del Vallès 57.723 hab. Barcelona Vallès Occidental

23 Mollet del Vallès 51.128 hab. Barcelona Vallès Oriental

24 Gavà 46.538 hab. Barcelona Baix Llobregat

25 Figueres 45.961 hab. Girona Alt Empordà

26 Esplugues de Llobregat 45.890 hab. Barcelona Baix Llobregat

27 Sant Feliu de Llobregat 44.198 hab. Barcelona Baix Llobregat

28 Vic 43.964 hab. Barcelona Osona

29 Vilafranca del Penedès 39.532 hab. Barcelona Alt Penedès

30 Igualada 39.316 hab. Barcelona Anoia

31 Blanes 38.813 hab. Girona Selva

32 Ripollet 37.899 hab. Barcelona Vallès Occidental

33 Lloret de Mar 36.878 hab. Girona Selva

34 Sant Adrià de Besòs 36.624 hab. Barcelona Barcelonès

Més de200.000 hab.

CiutatsMitjanes

40.000 –199.000 hab,

Grandària de les ciutats: Ciutats Universitàries

Ciudad intermedia. Hacia una definición funcionalSiempre parece más sencillo definir los extremos de una jerarquía (las grandesaglomeraciones urbanas en un extremo y los centros urbanos más pequeños en el otro)que no las situaciones intermedias. Podríamos realizar ahora un juego estadístico sobrequé es lo que las diferentes organizaciones, estudios y administraciones entienden porciudad media/intermedia, cuáles son los diferentes rangos que se utilizan para definir deforma cuantitativa éste tipo de asentamientos.

Por ejemplo, la Unión Europea las define como aquellas que contienen entre 20.000 y 500.000 habitantes,el Banco Mundial llega en su límite superior al millón, en el contexto norteamericano el rango suele situarseentre los 200.000 y 500.000 habitantes, en Pakistán entre los 25.000 y los 100.000,en Argentina entre los 50.000 y el 1.000.000 habitantes, etc.Dificultad de definir una ciudad intermedia a partir de su talla demográfica.Una ciudad intermedia lo es también por el papel y rol que juega en un territorio y nosimplemente por el número de población que esta aloja.

CIUDADES INTERMEDIAS. PERFILES Y PAUTAS“Ciudades intermedias y urbanización mundial”Carme Bellet i Josep M. Llop (2002)

SISTEMA UNIVERSITARI CATALÀ I TERRITORIESTEVE OROVAL (UB) 2000

1.- PRINCIPALS TENDÈNCIES D’ORGANITZACIÓ TERRITORIAL I EXTERNALITATS POSITIVES VINCULADES AL TERRITORI A EUROPA

1.1. GRANS CIUTATS I TRACCIÓ DE LES ÀREES METROPOLITANES1.2. DINAMISME DE LES CIUTATS MITJANES1.3. CREACIÓ DE REGIONS EUROPEES INNOVADORES BASADES EN EL CONEIXEMENT (XARXES DE CIUTATS PETITES I MITJANES)

MODEL DE CATALUNYA [LA CATALUNYA-CIUTATS Joan Trullén Revista Econòmica de Catalunya 36, 51-56 (1998)]

- Model d’economies de localització universitària- EXPANSIÓ UNIVERSITÀRIA A CATALUNYA. Competències de la Generalitat de Catalunya en matèria universitària 1985. UB-UPC-UAB- CURS 1990-1991 Universitat Pompeu Fabra- CURS 1993-1994 Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Girona; Universitat de Lleida- CURS 1995-1996 Universitat Oberta de Catalunya- UNIVERSITAT DE VIC; Transformació en Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya- Universitats privades

MODEL DEFINIT COM A “COMPETITIU I DE CONFRONTACIÓ D’INTERESSOS”

[LLIBRE BLANC DE LA UNIVERSITAT DE CATALUNYA (2008) Diferents rectors i rectores. Un sistema federat d’universitats: Competitiu sense confrontació interna. ]

ESCOLES UNIVERSITÀRIES, ESCOLES ADSCRITES, XARXA TERRITORIAL DE CONEIXEMENT.

MODELS UNIVERSITARIS DE CATALUNYA

1. MODEL BARCELONA I BARCELONA METROPOLITANA1.2. Històriques: Universitat de Barcelona. Universitat Autònoma de Barcelona1.3. Modernització urbana: Universitat Pompeu Fabra2. MODEL DE DESLOCALITZACIÓ TERRITORIAL2.2. A tot el territori: Universitat Politècnica de Catalunya (Distribució en Campus-Ciutats mitjanes)2.3. A cada territori: Universitat de Girona I Universitat de Lleida

Universitat Rovira i Virgili (Distribució: Campus a Tarragona, Reus, Tortosa i Vila-seca)3. MODEL AGREGACIÓ CIUTATS MITJANES3.1. Universitat de Vic i Universitat Central de Catalunya4. MODEL NO PRESENCIAL: 4.1. Universitat Oberta de Catalunya4.2. UNED4.3. Universitats privades en línia 5. MODEL UNIVERSITAT PRIVADA LOCAL

CIUTATS MITJANES I CAMPUS UNIVERSITARISCIUTATS UNIVERSITÀRIES

L’HOSPITALET, CIUTAT UNIVERSITÀRIA (2012)5.000 alumnes de la Universitat de Barcelona i la seu de la UOCCampus Biomèdic: Campus de Ciències de la Salut de Bellvitge Facultat de Medicina i Ciències de la SalutHospital Universitari Bellvitge (HUB)Hospital Duran i Reynalds. Centres de Recerca: ICO i IDIBELLCentre de Medicina Tradicional Xinesa Altres iniciatives: Seu de Planeta Formación Universidades.

257.349 hab.

CIUTATS MITJANES I CAMPUS UNIVERSITARISCIUTATS UNIVERSITÀRIES

Terrassa és una ciutat amb una trajectòria universitària centenària, amb unes escoles de llarga tradició docent i d'altres de més recents que conviuen en un campus urbà on són presents: la Universitat Politècnica de Catalunya, la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat de Barcelona i delegacions de la UNED i la Universitat Oberta de Catalunya.

TERRASSA UNIVERSITÀRIA

Terrassa Universitària: Aplega, actualitza i promou la informació i els serveis vinculats amb l'àmbit universitari de Terrassa.* Divulgació del coneixement: Activitats adreçades a apropar el coneixement que es genera a la universitat a la ciutadania i especialment als centres docents.

216.428 hab.

Terrassa Universitària és un espai,físic i virtual, d'informació i serveis, de promoció i difusió, d'interacció del món universitari i la ciutadania de Terrassa.

Terrassa Universitària és també un territori (la ciutat de Terrassa) que acull centres universitaris i ofereix serveis bidireccionals (de la ciutat envers la universitat i viceversa) i que es retroalimenten mútuament.

És un campus urbà, i el sentit de campus abasta tota la ciutat. Però alhora es projecta més enllà d'aquest territori, perquè el promou i posiciona.

Manresa, ciutat universitària

Ara en farà 75 que es va posar en marxa l’Escola de Capatassos Facultatius de Mines, que esdevindria l’actual UPC-Manresa (Universitat Politècnica de Catalunya). L’empenta inicial de la mineria va possibilitar incorporar-hi l’enginyeria industrial, i així l’Escola ha sigut un element clau per aconseguir que el sector industrial esdevingués el tractor de l’activitat econòmica de la comarca.

En un altre àmbit, fa més de 25 anys que la Fundació Universitària del Bages (FUB) va iniciar la seva docència amb l’Escola Universitària d’Infermeria. Progressivament va anar ampliant titulacions dins aquest àmbit de les ciències de la salut, i ben aviat també en les ciències socials, que inclouen estudis empresarials. Darrerament, la federació amb la Universitat de Vic, ha facilitat l’obertura de nous estudis compartits entre els respectius campus.

1997

2014

75.152 hab.

Granollers, ciutat universitària

El conseller d’Empresa i Coneixement de la Generalitat de Catalunya, Jordi Baiget (Juny 2016) va presidir la signaturadel conveni de col·laboració acadèmica entre la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC) i

l’Ajuntament de Granollers. Es tracta de l’acord que converteix Granollers en ciutat universitària a través de l’obertura d’una seu de la UVic-UCC a la capital del Vallès Oriental.

D'esquerra a dreta: Anna Erra, alcaldessa de Vic i presidentade la Fundació Universitària Balmes, Jordi Baiget, consellerd'Empresa i Coneixement, Josep Mayoral, alcalde de Granollers

i Jordi Montaña, rector de la UVIC-UCC després de l'acte de signatura del conveni de col•laboració acadèmica. Fotografia: T. Torrillas

Graus de la Facultat d’Empresa. ADE i Màrqueting i Comunicació Empresarial

Enginyeria de l’Automoció. Facultat de Ciències i TecnologiaClúster de la Indústria de l’Automoció de Catalunya (CIAC)Circuit de Catalunya HUB de la indústria de l’Automoció del Llobregat

60.695 hab.

Igualada, ciutat universitàriaEl Campus Universitari d’Igualada-UDLAl Pla de la Massa i al centre de la ciutat

“El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va felicitar ahir la ciutat d’Igualada “pel treball conjunt que hem estat capaços de fer les diferents administracions i institucions” per fer possible el Pla Estratègic del Campus Universitari Igualada-Universitat de Lleida (UdL) 2017-2020, que ha estat presentat aquest migdia.” VeuAnoia.cat 2/9/2017

2014. Primera Acció Estratègica. Campus Universitari d’Igualada. Inversions de 5 M€ Escola d’Enginyeriad’Igualada (50% Ajuntament i Generalitat de Catalunya) 6.000 m2. Governança: Governança compartidaAjuntament d’Igualada; Generalitat de Catalunya; UPC.

2017, 1 de setembre. Segona Acció. Aprovació Pla Estratègic del Campus Universitari d’Igualada-Universitat de Lleida (2017-2020): Pas de la UPC a la UdL.1.- Campus de la Salut (Remodelació de l’antic hospital d’Igualada); 2. Residència Universitària (Cessió de l’Ajuntament d’Igualada 1560 m2 a la UdL per 40 anys)

2019. Tercera Fase. Consolidació d’un Campus de 2.000 estudiants, professors i investigadors, i PAS.Formació Universitària Dual.

39.316 hab.

CAMPUS UNIVERSITARI D’IGUALADA-UDL: OFERTA DOCENT

Campus Universitaris Estratègics de Catalunya: Ciutats Universitàries i Pols Científics Internacionals.

1.- Campus de Castelldefels (1998-2018) Campus Baix Llobregat

1998, 11 de novembre. El projecte de creació del Parc Mediterrani de la Tecnologia i del Campus del Baix Llobregat, vaser iniciativa de la Generalitat de Catalunya i de la UPC, amb voluntat de ser un projecte innovador, destinat a facilitar elcicle vital dels professionals: la formació, l'empresa, la formació continua, la innovació, l'oci.2001. Escola Politècnica Superior de Castelldefels.2002-2005. Construcció de centres: IN3, CTTC, i ICFO (Institut de Ciències Fotòniques)2005-2008. Traspàs de l’Escola Superior d’Agricultura (ESAB) de Barcelona a la UPC. Parc Agrari del Llobregat. 2010.Agròpolis (Viladecans).2011. Residència universitària Pius Font i Quer que acull estudiants i investigadors del Campus. Pla Estratègic 2010 (UPC)

Castelldefels 65.954 hab./ Viladecans 65.993 hab./ El Prat 63.897 hab. Sant Boi 82.142 hab)

Campus Universitaris Estratègics de Catalunya: Ciutats Universitàries i Pols Científics Internacionals.

2.- Campus Diagonal-Besòs. Barcelona-Sant Adrià de Besòs(Nov 2017: 3.500 estudiants; 400 professors/investigadors/PAS)

Escola d’Enginyeria de Barcelona Est. El Consorci del Campus Interuniversitari Diagonal-Besòs és unens públic de caràcter local constituït l'any 2002 a iniciativadels propietaris públics de l'àmbit definit com a sector C4 de laModificació de PGM en el front litoral i el marge dret del riuBesòs, en el qual el plantejament urbanístic determina laimplantació d'un campus universitari. La finalitat d'aquestConsorci és precisament la de promoure la transformació delsector impulsant la configuració a l'àrea del Besòs d'un àmbitd'activitats acadèmiques, universitàries, de docència,d'investigació i de relacions universitat empresa.Actualment el Consorci està constituït per les institucions següents: l'Ajuntament de Barcelona, l'Ajuntament de Sant Adrià del Besòs, el Consell Comarcal del Barcelonès, l'Àrea Metropolitana de Barcelona i el Consorci del Besòs.

MATARÓ. CIUTAT DEL CONEIXEMENT. TECNOCAMPUSMATARÓParc TecnoCampus Mataró-Maresme

2002. Presentació pública 20 de setembre de 2001

2014. Adscripció de l’oferta docent a la Universitat Pompeu Fabra.Escola Superior PolitècnicaEscola Superior de Ciències Socials i de l’EmpresaEscola Superior de Ciències de la Salut

2016. Escola Superior de Ciències de la Salut. El Rengle (TecnoCampus Salut)

El conseller d’Empresa i Coneixement, Jordi Baiget, va assegurar que el TecnoCampus és un cas d'èxit i forma part de la idea d'universitat amb presència territorial que el Govern impulsa.

"Mataró forma part d'aquesta realitat de les ciutats universitàries, i ha de seguir apostant per l'excel·lència i la connexió amb la societat", va apuntar Baiget.

L'alcalde, David Bote, va remarcar que "el TecnoCampus marca el camí a seguir per a la ciutat", i va afegir que "Mataró no fallarà: seguirem apostant pel TecnoCampus, per la innovació, l’emprenedoria, i el coneixement".

DISTRICTE DEL CONEIXEMENT: Revitalització del Polígon del Rengle; Les Hortes del Camí Ral ; i Pla d’en Boet.

126.127 hab. (2017)

2017

PROGRAMA SMESTO (Small or Medium-Sized Town)

UdL

Uvic-UCC

Fundació Hospital Esperit Sant (FHES)

Centres Assistencials Emili Mira- Parc Salut Mar

Universitat de Barcelona. Campus de l’Alimentació de TorriberaFacultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació (Campus Torribera)

UNEDAjuntament de Santa Coloma de GramenetEscola de Restauració (Grameimpuls)

SANTA COLOMA CIUTAT UNIVERSITARIA

SIGNATURA I PRESENTACIÓ8 de octubre de 2013 Biblioteca Singuerlín-Salvador Cabré

RECINTE TORRIBERA. CAMPUS DOCENT I ASSISTENCIALSalut Mental, Alimentació, Ciència i Tecnologia dels Aliments, Gastronomia, Restauració. UNED

GRÀCIES PER LA VOSTRA ATENCIÓI

BON PROGRAMA CURS 2018-2019

Escala central del Recinte Torribera