of 16/16
redacció: [email protected] – 93 458 87 80 | anuncia’t: 619 13 66 88 [email protected] | administració: [email protected] 19 de setembre de 2014 · Núm.40 · www.liniaciutatvella.cat barcelona línia ciutatvella Comunicació pàg 8 Línia Ciutat Vella renova la seva imatge i estrena nou web aquest mes Polèmica pàg 9 Desapareix el patrimoni modernista protegit del Bar Muy Buenas Cultura pàg 9 Dos milions de visitants al Born Centre Cultural Esports pàg 13 El Correbarri d’enguany ja supera el miler d’inscrits Nou episodi en l’intent d’aturar els pisos turístics al districte El consistori suspèn ara a Ciutat Vella l’agrupament d’aquests habitatges per evitar trasllats a la Barceloneta pàg 8 Llengua pàg 12 La Setmana del Llibre en català, liderada per Montse Ayats, augmenta les vendes Agenda Nacional pàg 3 La històrica V de la Diada fa de la ciutat un clam per la independència Entrevista a Alfred Bosch Candidat d’ERC a l’alcaldia de Barcelona pàgs 6 i 7 “A la ciutat hi ha unes desigualtats comparables a les d’abans del 1979”

Ciutat vella 40

  • View
    225

  • Download
    2

Embed Size (px)

DESCRIPTION

http://comunicacio21.cat/images/liniaciutatvella/pdf/CIUTAT_VELLA_40.pdf

Text of Ciutat vella 40

  • redacci: [email protected] 93 458 87 80 | anunciat: 619 13 66 88 [email protected] | administraci: [email protected]

    19 de setembre de 2014 Nm.40 www.liniaciutatvella.catbarcelonalniaciutatvella

    Comunicaci pg 8Lnia Ciutat Vella renovala seva imatge i estrenanou web aquest mes

    Polmica pg 9Desapareix el patrimonimodernista protegitdel Bar Muy Buenas

    Cultura pg 9Dos milions de visitantsal Born Centre Cultural

    Esports pg 13El Correbarri denguany ja supera el miler dinscrits

    Nou episodi en lintent daturarels pisos turstics al districte

    El consistori suspn ara a Ciutat Vella lagrupament daquests habitatges per evitar trasllats a la Barceloneta pg 8

    Llengua pg 12La Setmana del Llibre en catal, liderada per MontseAyats, augmenta les vendes

    Agenda Nacional pg 3La histrica V de la Diadafa de la ciutat un clamper la independncia

    Entrevista a Alfred BoschCandidat dERC a lalcaldia de Barcelona

    pgs 6 i 7

    A la ciutat hi ha unes desigualtats comparables a les dabans del 1979

  • Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 88| 2 19 setembre 2014lniaciutatvella.cat

  • 3 | En Portada 19 setembre 2014 lniaciutatvella.cat

    "Volem votar". Aquest va ser elcntic, juntament amb el d'"in-dependncia", que ms es va po-der sentir a la indescriptible Vque va tenir lloc a la ciutat el pas-sat Onze de Setembre. Un totald'1,8 milions de catalans, segonsla Gurdia Urbana la Delega-ci del govern espanyol a Cata-lunya rebaixa la xifra a mig mi-li van tornar a fer possibleuna espectacular manifestacique passar a la histria. I ja envan tres.

    Gent gran, nens amb cotxet,catalans d'aqu i d'all, nouvin-guts i alguns turistes sorpresosvan participar, units, en una

    Diada que, com la del 2012 i laVia Catalana de l'any passat, esrecordar durant molts anys.Els sentiments a peu de carrereren diversos, per el desig d'u-nitat i de votar es respirava acada metre. Sabent que estaven

    participant en una jornada his-trica per sense ser encaraconscients de la imatge que s'es-tava aconseguint i que estava do-nant la volta al mn, els milers

    de manifestants van tornar a ex-pressar-se cvicament i de ma-nera exemplar. Una festa, s,per reivindicativa. Molt rei-vindicativa.

    La senyera humana d'onzequilmetres encara impressionaa hores d'ara. Les imatges vanaparixer als principals mitjansinternacionals, el Twitter vaanar a rebentar del #catalans-vote9N que va arribar a sertrending topic mundial i lafora de la manifestaci va feremocionar, fins i tot, el mateixpresident de la Generalitat. "Emsento orgulls de la gent d'a-quest pas i molt compromsperqu aquest poble se'n puguisortir", va afirmar Artur Mas pocdesprs de la V en una compa-reixena imprevista posterior ala rebuda dels organitzadors.

    La llista de personalitats ipersonatges pblics que van su-mar-se a la manifestaci va serllarga. Des de poltics com OriolJunqueras o membres delPSC com Marina Geli, passantper jugadors del Bara com Xavi

    i Piqu, van ser molts els que noes van voler perdre aquesta jor-nada multitudinria on la cultu-ra popular i la msica tambvan tenir-hi un paper destacat.

    "Parlament, govern, presi-dent de Catalunya: posin lesurnes", exclamava Carme For-cadell, presidenta de l'ANC, du-rant el seu parlament. Un mis-satge que resumia la demandadels 1,8 milions de catalans que,de nou, van tornar a sortir al ca-rrer i van deixar clar que ni elpas del temps ni els casos quehan sacsejat la vida poltica ca-talana darrerament han dete-riorat la voluntat d'un pobleque t clar que vol decidir el seufutur democrticament i de ma-nera pacfica.

    I s que, com va afirmarlendem mateix Artur Mas enuna entrevista a RAC1, "votaremsegur, altra cosa s saber enquines condicions perqu nodepn de nosaltres". Les prxi-mes setmanes ho diran.

    Una altra Diada per a la histria Un total d1,8 milions de catalans, segons la Gurdia Urbana, van fer possible la V de lOnze de Setembre Les imatges de la manifestaci van fer la volta al mn i el #catalansvote9Nva ser trending topica Twitter

    Arnau NadeuBARCELONA

    Carme Forcadell:Parlament, govern,

    president Mas: posin les urnes

    Artur Mas: Votarem segur,

    altra cosa s saber enquines condicions

    Les imatges de la senyera humana donze quilmetres van aparixer als principals mitjans internacionals. Foto: ANC

  • | 4Opini19 setembre 2014lniaciutatvella.cat

    Un diari plural Un diari participatiu

    Actualitat a la xarxa

    El Partit Popular, com un ado-lescent que vol defugir de reali-tats, sols sexcusa amb unaConstitucin arnada per dir-nos que el 9N s illegal, per encap debat sescolta la gran pa-raula: la moral. LEstat espa-nyol, amb Catalunya, est plede contradiccions morals. LEs-tat espanyol defensa la unitatnacional per va deixar en elseu moment amb el cul a laireun territori que deia seu, i aixels va als del Shara. LEstat es-panyol t un deute contret amblEstatut que no compleix en as-sumptes de pagaments, per sque ens concedeix crdits a tor-nar amb el FLA. LEstat espa-nyol, amb nsies centralistes,vol diluir el catal del qual cre-uen el seu territori tot imposantlleis educatives i lingstiquesallunyades de la realitat delsdrets socials, uns drets que elscatalans van perdre el 1714, i noper via legal, sin per la impo-sici de les armes.

    Ara, el 9N sols vol reclamarpacficament aquest furt des-prs de tres segles dincom-prensi. Sn tantes les immora-litats de lEstat espanyol que laparaula Estat no els hi s ni tansols digne. Quanta rbia quetinc quan ara aquesta Espanyaunionista acusa dillegal la vo-luntat dun poble quan s untema simplement i senzillamentmoral. Cal recordar una simplelli de filosofia i sentit com aqui veu el 9N com a illegal: unacosa sn els fets reals que guienles decisions correctes i altracosa sn els prejudicis que im-posen decrets immorals. Quinprejudici amaga, doncs, el Par-tit Popular?

    4El 9N s moralper David Rabad

    #ASisPunts#CatalansVote9N #SenseNormalitat

    4Retalladesper Jordi Lleal

    Fa uns dies llegia la interven-ci de Pablo Iglesias en unesjornades de productors d'e-nergia fotovoltaica, on suposoque es varen plantejar els rep-tes de futur d'aquest tipus d'e-nergia i els problemes queestan patint. El lder de Pode-mos criticava les actituds delsdistints governs, sempre ambel cap cot davant les granselctriques, aprovant les lleis inormatives que garanteixinl'oligopoli existent. I va apor-tar algunes idees amb les qualsestic totalment d'acord, entreles que hi ha l'estatalitzaci dela xarxa de distribuci d'unservei essencial com s l'elec-tricitat, l'impuls a les energiesrenovables o l'eliminaci del'absurd de penalitzar l'eficin-cia energtica.

    Per el que avui m'agrada-ria destacar fa referncia alfams dficit de tarifa, la su-posada diferncia entre el quecosta produir l'electricitat a les

    empreses i el que realment pa-guem els consumidors. Un d-ficit, per cert, que no prov decap auditoria estatal o externa,sin del que el Govern del PPva prometre a les grans elc-triques que ingressarien. Avuiaquest suposat dficit superaels 30.000 milions d'euros,quasi la meitat del dficit p-blic de l'Estat.

    Per aix em quedo ambuna frase de Pablo Iglesias: Eldficit de tarifa no existeix, i elque no existeix no es paga.No parlem d'eliminar deutesperqu s ni d'atemptar contrala seguretat jurdica (un tema,el de la seguretat jurdica dis-crecional, que dna per par-lar-ne un bon parell de dies),sin de garantir el benestar dela poblaci davant els tripijocsd'uns quants que, amb la com-plicitat necessria dels diri-gents de torn siguin del colorque siguin, continuen enri-quint-se a costa de tots.

    per Andreu Grimalt

    4La reflexi elctrica dIglesias

    Em pensava que aix de les re-tallades era cosa dels governs es-panyol i catal, per tal de podertirar endavant leconomia, nique sigui perjudicant el perso-nal en els seus sous, en les pres-tacions socials, escolars, sani-tries, etctera. Doncs no, al PPno en tenen prou i la senyoraAlcia Snchez Camacho, des-prs de la manifestaci de Bar-celona, anuncia que el sobira-nisme va a la baixa. Quina pers-piccia, senyora! s de premi!

    Per no sacaba aqu el des-ori. Lnclita i maiprou mesu-rada en les seves intervencionsdefensant la rojigualdaa les fa-anes dels ajuntaments, se-nyora Maria de los Llanos deLuna, delegada del govern es-panyol a Barcelona, retalla sen-se cap consideraci el nombrede manifestants de la diadaformant la V a Barcelona, pres-sionant a tort i a dret perqu esdigui que hi havia aproxima-

    dament uns 500.000 mani-festants. La policia municipalnha quantificat uns 1.800.000,arrodonim i deixem-ho en1.500.000. La senyora virrei-na a Catalunya retalla els as-sistents i els divideix per tres! Esnota que sn de lletres i en aixde fer comptes no les tenen totes,millor seria que es dediquessin aaltres menesters ms profitososper als catalans, que per aix lespaguem entre tots, no?

    Per ms inri, addueixenque tots els que vam anar a lamanifestaci ens han engalipata lescola catalana, ens han en-tabanat amb TV3, lARA i elPunt+Avui, seguim les con-signes dels que ens estan en-ganyant i som una colla de be-neitons i cndids per creu-rens-ho tot. Si volem veure lallum vertadera, hem de llegir,escoltar i veure els mitjans es-panyolistes, que sn els que te-nen la veritat absoluta. Uf!

    @roccasagran: La capacitat de mobil-itzaci (i de fer-nos fer coses ben rarotes)de l'Assemblea s brutal. Em trec el barret.Enhorabona.

    @antoniitalo: Entre l'#11S i el #9N nooblideu el #15S: l'inici del primer curs es-colar en qu aplicarem la reforma de Wert.Does it ring a bell?

    @quimdomenech: Pepe le da la razn a losque pitan a Casillas. Sextete no, pero a seispuntos del Bara, s. El Atleti le come la moralal Madrid. Crisis.

    publicitat 619 13 66 88

    amb el suport de:

    Les cartes dopini es poden enviar a: [email protected]

    Lnia Ciutat Vella no comparteix necessriament les opinions que els signants expressen en aquesta secci ni sen fa responsable.

    redacci: [email protected] publicitat: [email protected]: [email protected]

    lniaciutatvella.cat

    15.000 exemplars

    Dipsit legal: B.43220-2010

  • Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 885 | 19 setembre 2014 lniaciutatvella.cat

  • | 6 19 setembre 2014lniaciutatvella.cat Entrevista

    Per qu Alfred Bosch ser millorcandidat a lalcaldia de Barce-lona que Oriol Amors?Perqu aix ho han dit els militants,simpatitzants i amics dEsquerra.Ho vam sotmetre a la gent delpartit i van decidir que preferienun perfil com el meu. Per qu hovan decidir aix? Ho hauries depreguntar a ells. Per suposo queno t tant a veure amb el fet dequi s millor que laltre, sin ambels temps que vnen. No existeixel candidat ideal. Existeix el candi-dat ms ben adaptat a un mo-ment en concret, a una fase. Cadatemps vol les persones que millorhi encaixen.

    Es deia que el punt fort dOriolAmors era el seu coneixementde la ciutat, adquirit desprs demolts anys dimplicaci directaamb ERC Barcelona. Alfred Boschconeix b les problemtiquesdels barris?S, jo crec que conec molt b laciutat. Per penso que la qestino era ben b aquesta, sin qui

    coneixia millor la poltica munici-pal. I en aquest cas s evident queuna persona que ha estat ms de10 anys treballant professional-ment en la poltica barcelonina laconeix millor que alg que no hoha fet. Jo fa tres anys que estic enpoltica, i no municipal. Per tant, sevident que no la conec tan b.Per la ciutat, des daltres mbits,s que la conec b.

    Oriol Amors ser el seu n-mero dos?Qui ho ha dit aix?

    Vost va fer-li un oferiment...Sense parlar de nmeros...

    I ell el va acceptar...Crec que ell s que va parlar de n-meros, per jo no ho he fet mai. Joel que he dit sempre, i penso com-plir-ho, s que fusionarem equips,que combinarem veterania i reno-vaci i que, per suposat, compta-rem amb lOriol Amors. Ara b,no em facis parlar ara de llistes i decadires perqu no s el moment.

    Per suposo que ja ho deu estarpreparant, sobretot pel que fa ala gent de fora del partit...Hem fet acostaments amb gent

    de fora dEsquerra, per molt dis-cretament. Una de les coses quehem proms s discreci absolutai, per tant, jo tamb ho complir.

    Vost va anunciar que volia sercandidat a lalcaldia de Barce-lona noms dos dies desprs deles eleccions europees. La sevadecisi va tenir alguna cosa aveure amb aquells resultats his-trics per a ERC?s evident que un anunci da-questa importncia no limprovi-ses en dos dies. Per tant, s obvi

    que feia molts mesos que hi tre-ballvem. La gent implicada hosap perfectament. Feia temps quesestava preparant. El que s quevam fer s frenar-ho i esperar quepasss el procs de les europeesper no interferir-hi. Lendem nopodem fer el nostre anunci, per-

    qu encara estava massa calenttot plegat, per al cap de dos diess que ho podem fer. Per el pro-jecte sestava treballant des de feiatemps, com no podria ser daltramanera.

    Portabella apostava per Amors,es deia que vost era el candidatde Junqueras... Sent el suport delpartit a escala barcelonina?Sento molt el suport. La prova sque a mi em van votar ms mem-bres dERC en les primries que alOriol Amors. Per tant, aquest sel millor suport que pots tenir, el de654 persones que han apostat pertu. A ms, el marge respecte a lal-tre candidat no va ser estret, comes va dir. s una diferncia superiora qualsevol de les que hi ha haguten vida nostra entre candidats a lapresidncia dels EUA. Dit aix, lesprimries van ser un matx amistsentre companys de partit i amics. Iaix s com ens ho hem pres, comuna oportunitat. Som demcrates,tamb de portes endins.

    Parlant de portes endins, comsorganitzaran fins al maig? Por-tabella seguir al plenari...s senzill. Hi ha una gent que tuna responsabilitat molt clara fins

    al final del mandat pel que fa algrup municipal i la seguir tenint apartir dara. La meva funci darafins al maig, a banda de la mevafeina a Madrid fins que duri, sanar preparant la nova candida-tura i anticipar la feina que pu-guem comenar a fer desprs. Ami ara em toca entrar en campa-nya i no pas intervenir en la gestide lAjuntament. Aix ho ha de ferel Jordi Portabella.

    Per tant, no el veurem comJaume Collboni fent rodes depremsa en clau de cap de lopo-sici barcelonina...No ho s. No es tracta tant de comfacis les coses, sin de qu facis. Nos tant el paisatge, sin el contin-gut. Per tant, s clar que treballarentorn de Barcelona i que opinarsobre el present i, sobretot, sobreel futur de la ciutat. Per, com hofar? No ho s.

    Quan deixar lesc al Congrsdels Diputats de Madrid?Quan mho digui el partit que mhiva posar.

    Encara no ho tenen clar?Hi estem reflexionant. El dubte t aveure amb qu s ms til, si estar-

    Alfred BoschCandidat dERC a lalcaldia de Barcelona

    Text: Arnau NadeuFotografia: Neus Mrmol

    Avui, a la ciutat, hi ha unes desigualtatssocials comparables a les dabans del 1979

    s evident que noconec tan b la

    poltica municipalcom lOriol Amors

  • 7 | 19 setembre 2014 lniaciutatvella.catEntrevista

    me a Madrid durant aquests pr-xims mesos calents o no. Sha de va-lorar, per aquesta decisi no la pucprendre sol perqu lesc a Madridno s meu, s collectiu, del partit.Per tant, se nha de parlar amb lagent dEsquerra i portar-ho als r-gans representatius. Jo em dec alpartit que represento.

    Vost ha dit que assolir lalcaldiade Barcelona ha deixat de ser im-possible. Creu que ERC pot gua-nyar les eleccions municipals?He de dir que s molt difcil, perlltim partit del consistori, passara ocupar la primera plaa. Fins fauns mesos, a ms de molt difcil,segurament era impossible. Perdes de les eleccions europees jano podem dir que sigui impossi-ble. Per tant, aquesta possibilitat

    existeix. s fcil? No, s dificilssim.s impossible? No, ja no ho s. Elsomni hi s i treballarem tan bcom puguem per assolir-lo.

    Qu ofereixen a la ciutat de Bar-celona que no ho facin la resta departits?Creurens Barcelona com la capitalduna Repblica catalana. La de-fensa que fem daquesta capitalitatva en el nostre ADN. Nosaltres ensho hem cregut gaireb des de sem-pre. I ara que aix tampoc s im-possible, crec que som els ms benposicionats per imaginar aquestacapital de Catalunya.

    Noms imaginar-la?Vull dir que volem aspirar a tenirtots aquells recursos que et dna lacapitalitat. Si alguna cosa he aprs

    a Madrid s que ser capital no suna ximpleria. Que tenir un Estat aldarrere o no tenir-lo, o tenir-lo encontra com lha tingut sovint Bar-celona, s molt diferent. I de cara alsciutadans, nosaltres som els que hopodem explicar millor. Som els mscrebles. Hem de deixar de buscargrans esdeveniments per compen-sar aquesta capitalitat mancada.Hem daspirar a ser la capital quesempre hem volgut ser.

    I a banda del projecte sobira-nista, qu proposa Esquerra pera la ciutat?Jo diria que, ara mateix, el principalreferent desquerres som nosaltres.Com a mnim pel que fa a les-querra danar per feina, lesquerrams pragmtica. No som dogm-tics, no deixarem de fer un pacte

    puntual amb alg perqu la doc-trina digui que a un senyor de dre-tes no li pots donar la m. Nosaltrespertanyem a una esquerra obertaque el que vol s intentar resoldreproblemes greus. I actualment laciutat en t molts, de problemesgreus.

    Quins?Sobretot hi ha risc de fractura sociala causa de les diferncies de rendacada cop ms importants entrepersones i, fins i tot, entre districtes.La diferncia desperana de vidaentre barris arriba a ser, en algunscasos, de vuit anys. Aix s una bar-baritat. Per tant, tenim una Barce-lona que sha de cosir. Ara el governmunicipal en comena a parlar,per fins fa poc tot aix no li ha tretla son. s ms, jo crec que fins i tothavia anat en la direcci contrria.Per tant, creiem que ara mateix Bar-celona necessita que tibem cap alesquerra.

    Oriol Junqueras ha dit que handestar preparats per pactar ambqui calgui. Qu vol dir exacta-ment aquesta afirmaci?Amb qui calgui per millorar la si-tuaci de la gent de Barcelona.

    Alfred Bosch estaria disposat apactar amb Guanyem Barcelona?Amb lAda Colau he pactat msduna vegada. Per exemple, quan la

    Plataforma dAfectats per la Hipo-teca va portar la ILP sobre la dacien pagament al Congrs dels Dipu-tats. s clar que hem collaborat, sclar que hem pactat i s clar que enspodem entendre: est demostrat.En tot? Segurament en tot no, peren moltes coses s.

    Lalcalde Trias ens va dir, en unaentrevista recent, que segur queel 2015 trobaria formacions dis-posades a entrar al govern, en re-ferncia, si ms no indirectament,

    a Esquerra. Se sentiria cmodepactant amb Xavier Trias?La nostra aspiraci s aconseguirlalcaldia de Barcelona i si per aixens cal algun suport, encara quesigui puntual, de CiU o de Gua-nyem Barcelona o de qui sigui, in-tentarem parlar-ho, s clar. Per lanostra aspiraci no s, en cap cas,fer de crossa de ning.

    No mha respost la pregunta...s que no s una qesti de como-ditat personal. Avui, a la ciutat, hi haunes desigualtats socials compara-bles a les que hi havia abans del1979. La diferncia de renda fami-liar entre els barcelonins ms rics iels ms pobres s similar a la que hihavia fa ms de 35 anys a la Barce-lona franquista. Per tant, crec que lagent comena a ser conscient queaquest s un moment per tornar aconfiar en les esquerres per corre-gir els defectes del sistema. Novolem una ciutat a dues velocitats:ho volem corregir des de les es-querres, per convicci.

    Lalcalde Trias diu que fa polti-ques ms socials que les que s'hanfet durant 32 anys...Privatitzar la gesti dels aparca-ments s poltica social? Omplir totsels carrers dactivitat privada, comsn les terrasses dels bars, s la pol-tica ms social que sha fet en 32anys? Permetre lampliaci de la Ma-quinista s fer poltica desquerres?

    Digui-ho vost...Et dir com ha arribat a ser el ques Barcelona. Especulant? No. Mun-tant terrasses als bars? No. Ambapartaments turstics? No. Aix havingut de ms a ms i en els ltimsanys ens ha perms tapar una micamillor el pou que hem hagut depassar, dacord. Per ara el que hemde fer s reequilibrar-ho i rellanarel que ha estat central per a la ciu-tat des de fa 400 anys: lesperit tre-ballador de la seva gent.

    Amb lAda Colauhe pactat ms dunavegada. s clar que

    ens podem entendre:est demostrat

    No deixarem defer un pacte puntualamb alg de dretesperqu la doctrina

    ho digui

    Barcelona no ha arribata ser el que s ambapartaments turstics

  • 19 setembre 2014

    Ciutat Vella| 8

    lniaciutatvella.cat

    Lesclat del venat de la Barce-loneta que es va produir el pas-sat mes dagost, en senyal de pro-testa contra la proliferaci i lesmolsties que provoquen els pi-sos turstics, ha comportat quelAjuntament estigui exploranttotes les vies possibles per evitarla concentraci dapartamentsturstics en aquest barri.

    Lltima decisi que ha pres elconsistori, en el marc de la co-missi de govern de la setmanapassada, s la suspensi tempo-ral de la possibilitat dagruparpisos turstics dispersos ja exis-tents al districte en un sol edificia qualsevol zona de Ciutat Ve-lla pensant en la Barceloneta.

    Tal com han explicat fontsmunicipals aLnia Ciutat Vella,la mesura sha pres per preve-nir de forma provisional una si-tuaci que podria succeir i queconsistiria, per exemple, queun propietari dapartamentsturstics dispersos duna altrazona del districte, com el Raval,els agrups en un sol edifici a laBarceloneta. Una situaci quefins ara era legal per que lA-juntament vol evitar per inten-tar calmar els nims dels vens.

    La decisi, per, reflecteixque la mesura del consistori quepermetia agrupar en un sol blocapartaments dispersos ja exis-tents podia acabar provocantaquesta situaci que ara es pro-hibeix de forma temporal. Lesmateixes fonts de lAjuntamentexpliquen que la suspensi per-

    metr estudiar i analitzar qucal fer per garantir que lagru-pament dels pisos no tingui efec-tes contraproduents.

    LA SNDICA VISITA EL BARRIParallelament, la Sndica deGreuges de Barcelona, MariaAssumpci Vil, va visitar abans-dahir la Barceloneta per parlaramb els vens. Vil ha explicat aLnia Ciutat Vella que la qua-rantena de vens que van assis-tir a la trobada al Centre CvicBarceloneta estaven molt mo-lestos per com sha anat com-plicant la situaci al barri i des-taca que tots van insistir en el de-teriorament que ha patit la zonaen els darrers dos anys. Vilexplica que les queixes dels venssn tant pels pisos turstics le-gals com pels illegals, ja quediuen que tots creen molsties.

    La Sndica considera que da-vui per dem ser molt difcil, talcom estan ara les coses, tirar en-

    rere aquesta situaci, per des-itja que a mitj termini es puguisolucionar. No hem destar encontra del turisme, per el tipusde visitants que hi ha a la Barce-loneta s una altra cosa, segura-ment perqu la platja atreu un al-tre perfil de persona, afegeix.

    Daltra banda, un centenar devens de la Barceloneta van for-mar dissabte passat una cadenahumana per reclamar la des-aparici dels pisos turstics al ba-rri. Amb el lema La Barcelone-ta no es ven, els vens van en-cerclar una part de la zona i, peraconseguir fer la protesta ms vi-sible, van lluir una samarretagroga amb el lema de la mani-festaci escrit en blau: una com-binaci dels dos colors de labandera del barri.

    Els concentrats van exigirms contundncia a lAjunta-ment per solucionar un proble-ma que consideren que no hadeixat dempitjorar.

    Els vens de la Barceloneta fent la cadena humana. Foto: Twitter (@sack_7)

    Nou episodi en lintent de frenarels pisos turstics al districte

    El consistori suspn ara a Ciutat Vella lagrupament dels habitatges Vol evitar aix el trasllat dapartaments daltres barris a la Barceloneta

    Lnia Ciutat Vella renova laseva imatge amb un nou web

    COMUNICACI4El peridicmensual Lnia Ciutat Vella, fun-dat lany 2010, compta ambuna imatge renovada grcies alseu nou web www.liniaciutat-vella.cat. El lector hi podr tro-bar la informaci sobre el dis-tricte que apareix de formamensual a ledici impresa. Ams, tindr accs directe alscontinguts de les altres deu edi-cions de la ciutat de Barcelona.

    Lnia Ciutat Vella formapart de les 20 capaleres de laxarxa de peridics gratuts hi-perlocals Lnia, els quals distri-

    bueixen, en global, 327.000exemplars a la ciutat de Barce-lona i lrea metropolitana.

    DIFUSI CERTIFICADADes daquest setembre totes lesedicions de la xarxa Lniapassena ser auditades per OJD/PGD i,com sempre, se segueixen dis-tribuint a travs del teixit co-mercial dels municipis, grcies aacords de collaboraci i suportamb ms de 50 eixos comercialsque agrupen ms de 30.000 pe-tits comeros, aix com de la xar-xa dequipaments municipals.

    La Barceloneta es preparaper a la seva Festa Major

    CELEBRACI4La Festa Majorde la Barcelona ja s a tocar. Apartir del prxim 25 de setem-bre, i fins al 5 doctubre, el barriviur ms de 10 dies farcits dac-tivitats per a tots els gustos iedats.

    El tret de sortida de la festaser dijous 25 a les vuit del ves-pre amb el preg, que anir a c-rrec del pare Manel i Sor Pilar,de lObra Social Santa Llusade Marillac. Durant el mateixacte, que tindr lloc a la plaaBarceloneta, tamb es far elLliurament del Can comme-

    moratiu al ve del barri Paco Jo-ver. A partir de divendres 26, elprograma permetr a tots elsvens gaudir de la Festa per a laGent Gran, el Concert dHava-neres, la IV Festa La Sardineta,el Torneig de Bitlles Catalanes,el Campionat de Domin, elPrimer Torneig dHandbol plat-ja, el Concurs de Batucada o elConcert per a la Gent Gran, en-tre daltres.

    La Festa Major acabar diu-menge 5 doctubre amb els focsartificials al passeig Martim, alalada dAndrea Dria.

    Albert RibasCIUTAT VELLA

    Obres | Nova fase de remodelaci de Sant Pere Ms Baix Les obres al carrer Sant Pere Ms Baix han entrat en la segona fase duna

    remodelaci que suposar la seva transformaci en un carrer de plataforma nica iamb prioritat per als vianants. Els treballs daquesta segona fase es duen a terme en

    un tram de 280 metres, entre els carrers General lvarez de Castro i Ocells.

  • Ciutat Vella9 | 19 setembre 2014 lniaciutatvella.cat

    El patrimoni modernista del BarMuy Buenas, situat al nmero 63del carrer del Carme, amb la fa-ana i parts de linterior protegitsper ser considerats b dintersurbanstic, ha desaparegut. Elmotiu de la desaparici es trobaen lenfrontament per la reno-vaci del lloguer entre el pro-pietari del local i el llogater, se-gons va avanar BTV. La pro-tecci del patrimoni modernis-ta daquest edifici s de nivell C,la qual cosa significa que ni elpropietari ni el llogater poden to-car cap dels elements originalssense lautoritzaci prvia delconsistori.

    Josep Maria Roig, secretari delAssociaci dEstabliments Em-blemtics, explica a Lnia CiutatVella una conversa que hauriamantingut amb el llogater del barabans que semports els ele-ments modernistes: Em va ex-plicar que no es van posar dacord

    per renovar el contracte i ell,com que havia pagat un trasps,interpreta que s el propietari deltot el que forma part del bar.

    Roig considera que difcil-ment es podr recuperar tot elque ha desaparegut i critica lA-juntament: No protegeixen elpatrimoni de la ciutat. El febrervan assegurar que es tiraria en-

    davant el pla per protegir els es-tabliments emblemtics, perno ho estan fent. La ComissiTcnica de Comer Emblemticno fa la funci que li toca. Per laseva banda, fonts de lAjunta-ment han explicat que de mo-ment sha obert al llogater un ex-pedient de restituci delementspatrimonials.

    La faana abans i desprs dels fets. Fotos: Twitter (@sjaurrieta)

    Desapareix el patrimonimodernista del Bar Muy BuenasRedacciCIUTAT VELLA

    CULTURA4Desprs dun anyen funcionament, el Born Cen-tre Cultural ja ha rebut dos mi-lions de visitants. Lequipament,que es va inaugurar lany passatdesprs dun llarg procs dobresi remodelacions, ha atret un150% ms de pblic de lesperat.

    Aquestes xifres les va con-firmar el regidor de Cultura,Jaume Ciurana, aquest dimartsa petici del grup municipaldel PP, que havia reclamat co-nixer els ingressos, despeses inombre de visitants del centreper saber la despesa pblicadedicada a aquest equipamentcultural. Ciurana tamb va ex-

    plicar que la previsi dingressosque es va fer pel primer any, de640.000, es va superar durantel mes de juny, ja que durantaquell mes la recaptaci ja vaarribar als 680.000 euros.

    INFORME DETALLATEl consistori sha comproms ,a petici de tots els grups mu-nicipals, a presentar un informea finals daquest exercici onsespecifiqui les despeses que hacomportat i comportar daraendavant el centre cultural. Elregidor de cultura tamb vaaprofitar la seva intervenciper reivindicar els canvis posi-

    tius que, a parer seu, ha signifi-cat per al barri, i va defensar queal centre shi facin tot tipusdactivitats. Tot i que tamb vareconixer que shagin pogutgenerar algunes molsties, vaafirmar que no crec que ningvulgui tornar enrere, quan elBorn estava tancat i era ple decotxes.

    Finalment, cal remarcar quelAjuntament ha comenat a pre-parar un estudi per dissenyar elfutur del centre quan la situacidxit es normalitzi. ICV-EUiA hademanat que es converteixi en unespai de proximitat per mini-mitzar limpacte turstic al barri.

    El Born Centre Cultural arribaals dos milions de visitants

    Una imatge de linterior del Born Centre Cultural. Foto: Ajuntament

  • 19 setembre 2014

    Ciutat| 10

    lniaciutatvella.cat

    El Consorci de lHabitatge deBarcelona ha aprovat una novaconvocatria dajuts a la rehabi-litaci per a aquest any amb unadotaci d11,3 milions deuros.

    La convocatria, que va en-trar en vigor el 14 de juliol i es-tar oberta fins al 31 de desem-bre denguany, servir per con-tinuar laposta de lAjuntamentde rehabilitar edificis per tal demillorar la qualitat de vida delsseus habitants i, al mateixtemps, impulsar el sector de larehabilitaci a travs de la sevafeina en el camp de la millora deleficincia energtica.

    Aquesta nova convocatriaincorpora novetats importants,com la simplificaci dels trmitsi la unificaci i augment delspercentatges dels ajuts. Algunesde les millores que incorpora la

    convocatria han sorgit de lesreflexions fetes dins del marc delObservatori de Barcelona pera la Rehabilitaci Arquitectni-ca (OBRA), on hi ha represen-tats els principals collectius

    del sector de la rehabilitaci,com els gremis o els collegisprofessionals.

    AUGMENT DELS AJUTSPer tal dimpulsar de forma de-cidida les obres de rehabilitaci,el Consorci de lHabitatge ha es-tablert uns programes priorita-ris amb una subvenci del 50%.Els edificis que formen part da-quests programes i que podran

    rebre aquesta ajuda sn els quefan referncia a la rehabilitacienergtica, a laccessibilitat ins-tallaci dascensors en edificisque no en tinguin, als que pa-teixin patologies estructurals ials que necessiten una rehabili-taci arquitectnica delementscomuns.

    La resta dels programes espodran acollir a una subvencidel 25%. Aquestes subvencionssuposen un clar increment delspercentatges danteriors con-vocatries.

    Tamb shan simplificat elstopalls mxims de subvenciexistents en anteriors convoca-tries. Aix, noms existeix unnic topall per actuaci de60.000 euros, que s sensible-ment ms alt que lexistent an-teriorment. En el cas de patolo-gies estructurals no hi ha cap to-pall, cosa que permetr adequarmillor la subvenci als pressu-postos reals daquestes obres,que solen ser fora elevats.

    Perqu quedin com nous LAjuntament aprova una nova convocatria dajuts a la rehabilitaci dedificis per a aquest any

    El pressupost global s d11,3 milions deuros, aportats pel consistori i la Generalitat

    HABITATGE4 En aquesta con-vocatria, a diferncia dante-riors, no caldr aportar docu-ments que ja han estat lliurats alAjuntament de Barcelona. En-tre la documentaci ms desta-cable que no caldr aportar hi hala sollicitud de llicncia do-bres i el projecte que shagi pre-sentat per a la seva sollicitud,aix com la concessi de la lli-cncia dobres corresponent.Tampoc caldr aportar els do-cuments acreditatius del paga-ment de les taxes i impostos as-sociats a la tramitaci de la lli-cncia dobres.

    Pel que fa a les ajudes exis-tents, shan simplificat els tramsde percentatges de subvencionsque hi havia en anteriors con-vocatries aix com els topallsdimports mxims per actuaci.

    Trmits simplificats

    En la nova convocatria shan simplificat els topalls mxims de subvenci. Noms nexistir un, que ser de 60.000 euros. Fotos: PMHB

    En diversos casos lasubvenci cobreix lameitat de la reforma

    RedacciBARCELONA

    Assessorament | Suport tcnic durant el procsLes sollicituds per poder-se beneficiar daquestes ajudes shan de presentar

    a les Oficines de lHabitatge de Barcelona, on es presta assessorament i suporttcnic per tal de facilitar el procs. Es pot consultar les adreces i horari, aix com

    demanar cita prvia, al web bcn.cat/habitatge i a consorcihabitatgebcn.cat.

  • 11 | 19 setembre 2014 lniaciutatvella.catCiutat

    Amb ms de 2.000 anys dhis-tria i una identitat prpia, Bar-celona sempre sha caracteritzatpel seu carcter innovador, em-prenedor i inconformista. Uncarcter que lha portat a esde-venir una ciutat pionera pel quefa al concepte de ciutat intelli-gent o smart city. Grcies a laseva estratgia transversal ba-sada en una visi de transfor-maci de la ciutat a llarg termi-ni, Barcelona s consideradaavui en dia la primera ciutat in-telligent dEspanya, la quartadEuropa i la desena del mn.

    Una smart city s un nouconcepte de ciutat que treballaper millorar la qualitat de vidadels seus ciutadans i garantir undesenvolupament social, eco-nmic i urb sostenible. I ho farecolzant-se en ls i la moder-nitzaci de les noves tecnologiesde la informaci i la comunica-ci (TIC), donant com a resul-

    tat una gesti ms eficient delsserveis i recursos de la ciutat. Ala prctica, una smart city saquella que t la capacitat de do-nar resposta a les necessitatsdels seus ciutadans (medi am-bient, mobilitat, negocis, co-municacions, energia i habitat-ge, entre daltres) millorant elseu dia a dia.

    LA MILLORA DE LA SALUTMs concretament, una de lesrees que experimenten msmillores amb laplicaci de lesnoves tecnologies s la dels ser-veis pblics i socials. En aquestcas, soptimitza i democratitzaels serveis i, aix, s'aconsegueixuna societat ms inclusiva i mi-llor preparada i, sobretot, esmillora la qualitat de vida de lespersones.

    En el cas especfic de la salut,lsmart city permet transfor-mar el sistema de salut utilitzantles TIC. Una mostra daix s elservei de teleassistncia, la res-posta ms immediata a les ur-gncies de la gent gran amb dis-capacitat o dependncia.

    LAjuntament de Barcelonapresta actualment el servei demanera gratuta a ms de70.000 persones. Es tracta dunservei datenci domiciliriaque permet millorar la qualitatde vida i lautonomia de lespersones grans amb discapaci-tat o dependncia que viuen opassen moltes hores soles alseu domicili.

    El servei est actiu les 24 ho-res del dia, els 365 dies de lanyi t una funci doble: oferiruna resposta adequada a lespeticions dajuda de les perso-nes usuries, per una banda, iactuar de manera preventivamantenint un contacte conti-nuat amb la persona per preve-nir situacions dinseguretat,dallament o de soledat.

    El seu funcionament no potser ms senzill: sinstalla unaparell a casa i es connecta mit-janant la lnia telefnica (fixa ombil) a un centre datenci,amb el qual es pot comunicar no-ms prement un bot, i un equipde professionals atn la petici iactiva el recurs ms adient.

    Barcelona, una ciutat intelligent La capital catalana s la primera smart city de lestat espanyol, la quarta dEuropa i la desena del mn Laplicaci de les noves tecnologies en lrea dels serveis socials est transformant el sistema de salut

    SOCIETAT4Una altra de les ini-ciatives que sengloben dins delconcepte dsmart city s el pro-jecte Radars, que es defineixcom una mirada sensible i res-pectuosa per millorar la qualitatde vida de la gent gran.

    Aquesta iniciativa va nixeramb l'objectiu de facilitar que lespersones ms grans de 75 anys,que viuen soles o acompanyadesdaltres persones grans, puguincontinuar a casa seva amb la

    complicitat del seu entorn ga-rantint el seu benestar social.

    En aquest cas, per, els ra-dars no sn aparells sofisticats,sin una xarxa de vens, comer-ciants, persones voluntries iprofessionals de les entitats i elsserveis vinculats als barris que, sidetecten algun canvi en la ruti-na diria de les persones gransque coneixen, ho comuniquenper telfon o correu electrnic alcentre de ceveis socials.

    El projecte Radars

    El servei de teleassistncia en lmbit de la salut s un clar exemple dels beneficis per al ciutad duna smart city. Fotos: Ajuntament

    RedacciBARCELONA

  • 19 setembre 2014

    Comer| 12

    lniaciutatvella.cat

    Satisfacci generalitzada. Aques-ta s la sensaci que ha deixat la32a Setmana del Llibre en Cata-l, que va cloure diumenge dia 14amb un total de 16.200 llibres ve-nuts i una facturaci de 241.000euros, el que suposa un aug-ment del 14,3% respecte a ladada de lany passat.

    Aquest augment de les ven-des sha produt, segons els or-ganitzadors, per lincrement delvolum de les compres efectuadesper les biblioteques i per la pre-sncia dun major nombre dex-positors.

    Com a dada interessant des-taca el fet que els lectors quecompren ms dun llibre handescendit durant la Setmanadenguany i esdevenen mino-ria, mentre que la compra mit-

    jana per lector rarament superaels 18 euros.

    MS VISITANTSLa Setmana del Llibre tamb haclos amb un increment de visi-tants, que han passat dels 25.000de lany passat als 28.000 da-questa edici, els quals han po-gut gaudir de les ms de 200 ac-tivitats que lorganitzaci haviaprevist.

    Per la seva banda, els editorsi llibreters presents en aquestaedici han confirmat la sevapresncia a ledici del 2015.Montse Ayats, presidenta de laSetmana, va valorar molt posi-tivament aquesta edici i va des-tacar que a la gran festa de lalectura en catal que s la Set-mana shi sumen cada any msactors socials que creuen fer-mament en el foment del catal.

    La xifra de visitants va augmentar respecte a lany passat. Foto: La Setmana

    La Setmana del Llibre en Catalfinalitza amb ms vendes

    Ledici denguany augmenta la facturaci un 14% respecte al 2013 La plaa de la Catedral, epicentre de la fira, rep 28.000 visitants

    Els comerciants tornen a les aules amb lObert al FuturFORMACI4El districte de Ciu-tat Vella ja ha iniciat la nova edi-ci del programa de formaciper als comerciants de la ciutatObert al Futur, que impulsa lA-juntament a travs de BarcelonaActiva.

    Enguany sha programat untotal de 111 cpsules formativesgratutes fins al desembre. Elscontinguts sestructuren en qua-tre itineraris formatius que trac-ten temtiques clau en un nego-ci com les finances, el mrquetingo la gesti.

    Per altra banda, els mercatsde Ciutat Vella Boqueria, San-ta Caterina i Barceloneta se su-men tamb a aquesta oferta for-mativa, desprs de lxit de la pro-va pilot adreada a 12 mercatsque sha desenvolupat en els pri-mers mesos de lany.

    Des del comenament de lO-bert al Futur lany 2013, ms de800 professionals del comerhan participat en aquesta ini-ciativa, que tamb serveix com apunt de trobada i dintercanvidexperincies del sector.

    MOSTRA4El mes doctubre serun mes de mercat a la ciutat deBarcelona. I s que la cinquenaedici del Mercat de Mercats jaescalfa motors per tornar a ofe-rir als peus de la Catedral el boi millor dels productes dels 39mercats alimentaris amb qucompta la ciutat.

    Aquesta cita tornar a cen-trar-se especialment en la gas-tronomia, en concret en la cui-na del territori. Les ponncies delAula Gastronmica tornaran

    a tenir com a leitmotiv els pro-ductes que creen orgull de te-rritori, com el gall del Peneds oel marisc del Delta, i elabora-cions que representen algunapart del pas.

    Enguany el Mercat de Mer-cats comptar amb una lleugeravariaci dhorari se celebrar deles 11 del mat i fins a les 9 del ves-pre, per seguir amb el mateixobjectiu de reunir consumidors,productors, comerciants i cuinersen una fira que lany passat va

    comptar amb la visita de ms de260.000 persones.

    Igual que en les passadesedicions de la fira, el Mercat deMercats comptar amb una pro-posta 2.0, amb hashtags a Twit-ter com el #happytapa, una ini-ciativa molt ben rebuda pelsparticipants la passada edici.

    El Mercat de Mercats va re-bre lany passat el premi a lEs-deveniment Gastronmic 2013que atorga lAcadmia Catalanade Gastronomia.

    RedacciCIUTAT VELLA

    Ciutat Vella ja ha iniciat les classes de lObert al Futur. Foto: Arxiu

    Una ciutat de mercat

    Un instant de la passada edici de la fira. Foto: Ajuntament

    Estudi | Recuperaci del sector nutic a CatalunyaEl sector nutic catal presenta uns resultats de venda amb un increment del 9,3% respecte a 2013.

    De gener a agost denguany, a Catalunya shan venut 680 embarcacions noves i 2.386 docasi, envers les 622 i 2.524 respectivament en el mateix perode de lany passat. Aquestes sn algunes deles dades que es desprenen dun estudi dAdin (Associaci dIndstries, Comer i Serveis Nutics).

  • 13 |

    19 setembre 2014

    Esportslniaciutatvella.cat

    Com a campi continental, lA-tltic-Barceloneta disputar laSupercopa dEuropa aquest no-vembre davant el Volgogradrus campi, per la seva banda,de la Copa LEN. El que encarano es coneix s lindret de cele-braci daquesta final i el de lacategoria femenina entre el CNSabadell i lOlympiacos grec.Per aquesta ra, des de la Fede-raci Catalana de Nataci ja shafet una sollicitud formal perconvertir-se en seu de les dues fi-nals continentals. En cas que laproposta barcelonina triomfs,les finals es jugarien a la piscinaSant Jordi, a lEixample.

    Enguany es produeix una si-tuaci histrica i mai vista en elwaterpolo catal, ja que comptaamb dos campions europeus.

    Pel que fa a linici de tempo-rada, lequip mariner ja coneixels seus rivals de grup per a laprxima Champions League. Elgrup A, on hi ha enquadrat lA-tltic-Barceloneta, comptaramb el Brescia itali, lOlym-piacos i lEger hongars, a msdels dos guanyadors que surtinde les eliminatries prvies.

    El primer partit de la com-petici ser el prxim 29 de no-vembre a casa contra el ZF Eger.Al grup B han anat a parar el Par-tizan serbi, el Jug croata, el Was-serfreunde alemany i el Galata-saray turc. La nova temporada jaescalfa motors i lAtltic-Barce-loneta afrontar el desafiamentde tornar a regnar a Europa.

    LAtltic-Barceloneta s lactual campi dEuropa. Foto: CNAB

    La Supercopa de waterpolopodria jugar-se a Barcelona

    La Federaci de Nataci ja ha fet la petici a la lliga europea (LEN) El rival de lAtltic-Barceloneta a la competici s el Volgograd rus

    Noves beques per facilitarlaccs dels escolars a lesport

    AJUTS4Amb linici del nou cursescolar, lAjuntament destinar1 mili deuros perqu tots els es-colars puguin inscriures en ac-tivitats esportives fora de lhorarilectiu. Segons informa el con-sistori, prop de 8.000 escolarsdentre 6 i 17 anys es podran be-neficiar daquests nous ajutseconmics. La subvenci sa-torgar en funci de la renda fa-miliar, amb un mxim de 315 eu-ros per nen i curs. Les famlies in-teressades poden presentar la

    sollicitud daccs a les beques aqualsevol oficina datenci ciu-tadana des del passat 10 de se-tembre. Un dels requisits s quelactivitat es realitzi en una de lesentitats que han estat homolo-gades pel consistori.

    Durant aquest nou curs es-colar saniran introduint activi-tats relacionades amb esdeve-niments esportius que tenenlloc a la ciutat, com la BarcelonaWorld Race. A ms, es poten-ciaran els esports de gel i de neu.

    El Correbarri 2014 ja comptaamb ms dun miler dinscritsATLETISME4La tercera edicidel Correbarri, la cursa popularon els corredors participants re-presenten els 10 districtes de laciutat, ja supera el miler dins-crits, el que suposaria el seu mi-llor registre inicial des que va co-menar a celebrar-se. La provatindr lloc el diumenge dia 12doctubre al mat a la plaa delMar de Barcelona, i est orga-nitzada per lAjuntament, lAtl-tic-Barceloneta i Gaudim Sports.

    A ms de competir de formaindividual, els atletes represen-ten els colors dels 10 districtes deBarcelona. Aix, els corredorsintentaran que el seu districte si-gui el que millors temps aconse-gueixi per tal dendur-se la copade campions anomenada ore-lluda, que romandr un any ex-posada a la Seu de Districte co-rresponent. Les inscripcions perparticipar-hi es podran efectuarfins al 7 doctubre.

    Barcelona acollir una etapadel Rally RACC Catalunya

    MOTOR4Barcelona comptaramb un tram urb del RallyRACC Catalunya-Costa Dauradadurant la primera etapa da-questa prova, penltima pun-tuable per al Mundial de lespe-cialitat. La cita tindr lloc el pr-xim 23 doctubre, on els partici-pants hauran de completar uncircuit d1,6 quilmetres al vol-tant de les fonts de Montjuc.

    Daquesta manera, el Rallypassar per tercera vegada per

    Barcelona des que la prova pun-tua per al Campionat del Mn.En aquest sentit, la tinent dal-calde de Qualitat de Vida, Igual-tat i Esports, Maite Fandos, vaagrair el RACC per haver reno-vat la seva aposta per Barcelona,una ciutat on lafici pels esportsdel motor s molt antiga i moltforta, afirma. Per tal de garan-tir la seguretat, sha elaborat unprotocol especfic de proves demotor a linterior de la ciutat.

    RedacciCIUTAT VELLA

    Les sollicituds es poden lliurar des del passat dia 10. Foto: Ajuntament

    Futbol | El CF Barceloneta, tretz a la classificaciEl CF Barceloneta rebr a casa durant la segent jornada el Chacarita barcelon

    amb lobjectiu de tornar a la dinmica de victries, desprs de la derrota per 4 gols a 1 contra el Guineueta a Nou Barris. Els de Ciutat Vella sn ara tretzens amb una

    victria, aconseguida la primera jornada davant de lOlympia II a casa, i una derrota.

  • | 14Agenda19 setembre 2014lniaciutatvella.cat

    DISSABTE 20 DE SETEMBRE11:00-18:00 Balladors darreu de Catalunya es

    troben un any ms al MercDansa, un espaique forma part de la Festa Major de Barce-lona des de lany 1993. / Plaa Sant Jaume.

    DIJOUS 2 DOCTUBRE21:00 Cicle Contemporanis a la Barceloneta, un

    vespre de dansa amb programaci doble.Thank you for dancing, una producci de LesFilles Fllen, quatre ballarines i un violon-cellista. / Centre cvic Barceloneta.

    A PARTIR DEL 3 DOCTUBREDl. 19:30 Taller de tcniques pictriques des-

    tinat a traballar amb mtodes diferents.Servir com a una primera aproximaci al di-buix. El taller est a crrec dAythamy Armas./ Centre cvic Drassanes.

    FINS DEMMat-Tarda Exposici de dracs i bsties de foc.

    Exposici sobre aquests ssers mitolgics.Aquesta exposici es pot visitar fins dem alAjuntament.

    FINS AL 23 DE SETEMBRE10:00-20:00 Exposici dels Gegants de Barce-

    lona, una mostra que organitza la Coordi-nadora de Geganters de Barcelona en aquestany on se celebra el trent aniversari de len-titat. / Museu Martim.

    DIVENDRES 26 DE SETEMBRE12:00 Taller familiar Pasteleritos, a crrec dAn-

    drea de Tucco i adreat a famlies amb infantsque vulguin aprendre a cuinar pastissos. Elsnens han destar acompanyats per un adult./ Centre cvic Pati Llimona.

    DIVENDRES 26 DE SETEMBRE12:00 En el marc del programa Sac de rondalles,

    Anna Casals realitzar una narraci de con-tes a m per a nens i nenes de 2 a 4 anys. /Biblioteca Barceloneta.

    A PARTIR DEL 7 DOCTUBREDv. 18:30 Taller dskate a partir dels 12 anys, on

    sensenyaran tcniques i trucs amb lajuda deprofessor de lescola Al Carrer. / Centre cvicConvent de Sant Agust.

    CULTURA INFANTIL ESPORTSEXPOSICIONSTALLERS

    [email protected]

    Un viatge a l'univers mgic dels cmicsms llegits i els personatges ms di-vertits. Hi haur imatges, relats, can-ons i una maleta mgica de la qualsortiran diferents objectes animats oinanimats. / Biblioteca Gtic.

    Sac de rondallesComiCmix

    Dc. 1 doctubre a les 18:00

    AGENDA MENSUAL

    Un taller per ensenyar a cuidar-se a unmateix i a elaborar vuit productescosmtics naturals, vegetals i eficaos.Cada participant elabora el seu pro-ducte i se lemporta. / Centre cvic PariLlimona.

    Taller de cosmtica naturalA partir del 14 doctubre

    Un any ms, les festes de la Merccomptaran amb els espectacles del Fes-tival sia de Barcelona. En la progra-maci denguany destaca especial-ment lactuaci de lpera de Pequnamb 40 actors i msics de Guizhou. /MACBA

    XIII Festival dsia

    Fins al 24 de setembre

    Les Festes de la Merc 2014 acullen lacinquena edici del Torneig de RugbiPlatja Ciutat de Barcelona, que esdisputar a la platja del Somorrostro./ Platja del Somorrostro.

    Torneig de Rugby platjade la Merc

    Ds. 20 de setembre tot el dia

  • Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 8815 | 19 setembre 2014 lniaciutatvella.cat

  • | 16 19 setembre 2014lniaciutatvella.cat Prxima edici: 28 doctubre