Ciutat vella 42

redacció: [email protected] – 93 458 87 80 | anuncia’t: 619 13 66 88 – [email protected] | administració: [email protected]

25 de novembre de 2014 · Núm.42 · www.liniaciutatvella.catbarcelona

Comunicació pàg 10

La premsa gratuïta es fa forta als diversos barris de Barcelona

Llengua pàg 11

Ciutat Vella i Nou Barrissón els districtes ones parla menys català

Tradició pàg 13

L’esperada Fira de Santa Llúcia comença divendres

Comerç pàg 13

La Fundació BarcelonaComerç celebra 10 anys

Comencen els tràmits perexpropiar l’històric Segle XX

Els veïns celebren que l’edifici de l’antiga cooperativa sigui per al barri i volen gestionar-ne els equipaments pàg 10

Entrevista a Jaume CollboniCandidat del PSC a l’alcaldia

pàgs 8 i 9

“Suggereixo al senyor alcaldeque visiti més elsbarris. Ho fa poc”

Agenda Nacional pàg 3

Prop de 18.000 veïnsde Ciutat Vella votenen la jornada del 9N

Esports pàg 14

L’Atlètic-Barceloneta, liderat per Echenique,supercampió d’Europa

líniaciutatvella

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 88| 2 25 novembre 2014líniaciutatvella.cat

3 | En Portada 25 novembre 2014 líniaciutatvella.cat

Més de mig milió. Aquest és elnombre de barcelonins i barce-lonines que van participar fatres diumenges en la ‘consulta’del 9N, que a escala catalana varegistrar més de 2,3 milions departicipants i que va deixar –comja s’esperava– el Sí-Sí com aclar vencedor, amb un 80,76%dels vots.

A la ciutat, amb 149 punts devotació habilitats, el 9N es vaviure intensament des de pri-mera hora. Com a la resta delpaís, a dos quarts de vuit delmatí els voluntaris –més de40.000 a tot Catalunya– ja es-taven als punts de participaciópreparats per materialitzar una

jornada que no hauria estat pos-sible sense ells. Emoció, ale-gria, il·lusió i esperança van seralgunes de les paraules que lamajoria d’ells van repetir més in-tensament al llarg d’un dia quepassarà a la història.

A diferència d’altres indretsdel país, on es va produir algunincident –com a Girona o a Car-dedeu–, a Barcelona la jornadava estar marcada per la norma-litat i per la imatge de les cues degent esperant per poder votar.En molts casos, les fileres vore-javen tota l’illa de cases del puntde votació en qüestió.

Els resultats barcelonins,força similars als del conjunt delpaís, van deixar el Sí-Sí com aclar vencedor amb el 78,42%dels vots. Tanmateix, a la ciutathi va haver un percentatge lleu-gerament més elevat de Sí-No

(12,88%) respecte als resultatsdel conjunt del país (10,07%). ElNo va fregar, en ambdós casos,el 4,5%.

LA PARTICIPACIÓ, L’ÈXITPerò més enllà dels resultats, l’è-xit de la jornada de diumenge vaser, sens dubte, la participació.Ni les previsions més optimistesimaginaven que es pogués arri-bar al total de 2,3 milions de par-ticipants en el conjunt del país,una xifra que ha tornat a de-mostrar que la societat catalanavol decidir lliurement el seu fu-tur polític.

Com a referència –si bé sal-vant les distàncies–, els 507.454vots d’aquest 9N a la ciutat gai-rebé dupliquen els 257.645 queva registrar la consulta popularque Barcelona Decideix va or-ganitzar el 10 d’abril del 2011.

La participació, l’autèntic triomf» Més de mig milió de barcelonins participen en la ‘consulta’ del 9N, on el Sí-Sí s’imposa amb el 80% dels vots

» La imatge de les llargues cues de veïns i veïnes esperant per poder votar marca la jornada a la ciutat

Arnau NadeuBARCELONA

REDACCIÓ4Un total de 18.176veïns de Ciutat Vella –la xifra mésbaixa dels deu districtes, tot i quematisada per l’alt volum d’im-migració– van participar en lahistòrica jornada del 9N. Propd’un 77% van votar Sí-Sí, mentreque un 11% van decantar-se pelSí-No i gairebé un 5% pel No.

La jornada es va viure en unclima festiu, cívic, com totes lesmobilitzacions que s’han dut aterme a favor del dret a decidiri de la independència de Cata-lunya. Hi havia moltes famíliesamb nens i molta paciència mal-grat la pluja que va caure en al-guns moments.

Prop de 18.000 veïns de Ciutat Vella voten el 9N

Més de 2,3 milions de catalans van participar en el 9N. Foto: ANC / Josep M. Grau

25 novembre 2014

Ciutat| 4

líniaciutatvella.cat

Barcelona ja té Llibre Blanc so-bre què pot representar per a laciutat el fet d’esdevenir capitald’un hipotètic Estat català in-dependent. L’obra, titulada Bar-celona, capital d’un nou Estat,inclou un conjunt d’opinions ipropostes que ajuden a refle-xionar sobre aquesta qüestió.

Un total de 137 autors, entretècnics, experts i referents cívicsi professionals reflexionen obreels reptes i oportunitats quesorgirien si Barcelona es con-vertís en la capital d’un Estat ca-talà. Alguns dels beneficis queapunten els experts són el crei-xement d’infraestructures, comel port i l’aeroport, i una majorcaptació d’inversió estrangera.Alhora, com a capital, la ciutathauria d’assumir noves respon-sabilitats envers Catalunya.

La idea d’elaborar aquest

Llibre Blanc la va anunciar l’al-calde Xavier Trias el 8 de se-tembre passat en l’acte institu-cional de la Diada Nacional deCatalunya i el passat dimecresdia 5 de novembre es va pre-sentar en un acte al Saló de

Cent. En la presentació, carre-gada d’humor i ironia, es va si-mular una reunió l’any 2024d’alguns dels experts que hancol·laborat amb el llibre. El Salóde Cent es va teletransportarsimbòlicament deu anys des-prés del 9N i es va convertir enla sala d’embarcament d’un hi-

potètic aeroport “Pau Casals” deBarcelona.

L’investigador BonaventuraClotet, la monja teresiana Vic-tòria Molins o la professorad’Hisenda Pública Marta Espa-sa són alguns dels col·laboradorsque van contribuir al col·loqui ique van coincidir a afirmar que“Catalunya serà molt millor si al-gun dia és independent”.

L’alcalde Xavier Trias es va su-mar a aquesta visió de futur i vadir que “si volem construir un noupaís amb una nova capital, ne-cessitem somiar. Necessitem ima-ginar, ser creatius i innovar”.Però des del present també va afe-gir que “penso que el dret a deci-dir va lligat al dret a conèixer, i peraixò vaig creure oportú que ha-víem de disposar de la màximainformació sobre els possiblesescenaris de futur que es pre-senten a la capital del país”.

El llibre s’ha editat en cata-là i es pot consultar al web mu-nicipal. Pròximament estaràdisponible en castellà i anglès.

Pensant en ser capital d’un nou Estat» Barcelona ja té Llibre Blanc sobre què pot representar la capitalitat d’un Estat català independent

» El treball, de 834 pàgines, reuneix articles de 137 autors, entre tècnics, experts i referents cívics

RedaccióBARCELONA

AGENDA NACIONAL4 El Lli-bre Blanc compta també amb untotal d’onze il·lustracions queexpressen, sintèticament i a tra-vés de la imatge, les opinionsdels seus autors, no necessària-ment coincidents, sinó plurals idiverses.

Les il·lustracions ajuden acondensar la multitud de res-postes que existeixen sobre una

mateixa pregunta. I és que elprocés polític que està protago-nitzant el país té múltiples vi-sions, per la qual cosa el LlibreBlanc és una aproximació a al-gunes d’elles.

Toni Batllori i Jordi Calvo,dos dels il·lustradors que hi hancol·laborat, van dibuixar en di-recte l’acció que es va desenvo-lupar al Saló de Cent.

Onze il·lustracions

Xavier Trias:“Si volem construir

un nou país ambuna nova capital,

necessitem somiar”

Foto de família de l’acte de presentació del Llibre Blanc al Saló de Cent, el passat dimecres 5 de novembre. Foto: Ajuntament

L’estat de la ciutat | Una capital en marxaEl Llibre Blanc incorpora una primera part dedicada a l’estat de la ciutat,

una anàlisi elaborada pel Gabinet Tècnic de Programació de l’Ajuntamentde Barcelona. En aquest apartat s’hi pot trobar tota mena de dades que per-

meten, segons els seus autors, fer-se una idea acurada de com va la ciutat.

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 885 | 25 novembre 2014 líniaciutatvella.cat

| 6Opinió25 novembre 2014líniaciutatvella.cat

publicitat 619 13 66 88

amb el suport de:

Les cartes d’opinió es poden enviar a: [email protected]

Línia Ciutat Vella no comparteix necessàriament les opinions que els signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.

redacció: [email protected] publicitat: [email protected]ó: [email protected]


15.000 exemplars

Dipòsit legal: B.43220-2010

Un diari plural Un diari participatiu

Actualitat a la xarxa

Doncs ja el tenim aqui! Ho sa-bíem, pero així i tot quan apa-reix, ens ve l’esglai. El fiscal ge-neral de l’Estat, el senyorTorres-Dulce, convoca la flor inata de la fiscalia i, malgrat quedos fiscals presenten objeccions,tira endavant la demanda del go-vern espanyol contra el presidentArtur Mas, la vicepresidenta Or-tega i la consellera d’Ensenya-ment Irene Rigau, amb el se-guents carrecs: Desobediencia,malversacio, prevaricacio i usur-pacio de funcions. Quasi res! I lafiscalia de Catalunya, tal com es-tableix l’escala de comandamenten l’escalafo dels fiscals, obeira ila presentara, es clar.

Alícia Sanchez estara exul-tant de contenta perque els seusamics fiscals han complert ambla seva obligacio i així no tan solsjudicialitzar la política, sino ames penalitzar-la. Per si no fospoc, el senyor Pedro Sanchezaterrara a províncies per donar-nos la tabarra i predicar, de bra-cet amb Miquel Iceta, no se quede la tercera via i una reforma dela constitucio espanyola. Per re-blar el clau, Mariano Rajoy vin-dra a la colonia a renyar els obs-tinats independentistes i aamanyagar els que no ho son perdir-los-hi que be que aniran con-tinuant sent Espanya. Pero notot s’acaba aquí, corre la bramaquee tambe vindra el rei borbo,Felip VI, a donar-nos peixet,daurar-nos la píndola i deixaranar quatre frases en catala per-què els aborígens del territoriquedin felicos i contents. Que veel llop? Ens cau a sobre una ma-nada de llops. Socors, cames aju-deu-me! Me’n vaig d’Espanya,ara mateix.

4Que ve el llopper Jordi Lleal

#DiaDelsInfants#SHanQuerellat #NiUnaVíctimaMés

4A Jaime Domínguez Bujpor David Rabadà

La Clara tanca els ulls i, al fer-lo,espera allunyar el dolor que es-garrifa el seu cos i ànima; pateixrecordant aquell passat colpejatde paraules fosques i mansagressives. La Clara tremola.

El 25 de novembre les donescelebrem el Dia Internacionalcontra la violència de gènere; elpròxim desembre farà 10 anysque es va aprovar la Llei Integralcontra la violència de gèneredesenvolupada pel darrer go-vern socialista. Una llei eficaçque té com a objectiu l’elimina-ció de la violència de gènere con-tra les dones i les nenes. Una vio-lència que podem avaluar comuna de les formes més genera-litzades d’abús contra els dretsi la dignitat humana. Una so-cietat democràtica que vol sermoderna ha de treballar pereradicar la xacra que cada anyens deixa dones assassinades inens i nenes víctimes; ha de tre-ballar les polítiques de gènere id’igualtat d’oportunitats des detotes les administracions persuperar les desigualtats que pa-tim les dones i les situacions dis-criminatòries que ens afecten iavançar cada vegada més cap auna distribució equitativa deles oportunitats. Els drets de les

dones són drets humans, i la vio-lència masclista és una greuvulneració d’aquests drets i unobstacle perquè les dones pu-guem assolir la plena ciutadania,l’autonomia i la llibertat.

Les socialistes, un any més,reivindiquem tornar a prioritzarla perspectiva de gènere i les po-lítiques contra la violència versles dones, amb els recursos i me-sures desmantellades en elsdarrers anys pel govern del PP.Perquè les polítiques d’igualtatd’oportunitats, d’acompanya-ment a la inserció laboral, d’e-ducació, de salut i les polítiquesde suport a les persones amb de-pendència són innegociables inecessàries per a una societat onla justícia social, la solidaritat ila igualtat democràtica són elspilars bàsics per a la humanit-zació del nostre món.

La Clara obre els ulls sentint-se com si no formés part delmón, encara viu en un espai ne-gre: viure amb senyals de pati-ment en la pell no és viure. LaClara sent com una llàgrima lirellisca per la galta i se l’eixugaamb la mà. Les seves llàgrimesencara tenen el sabor de la por,i espera impacient el sabor d’unnou despertar.

per Mari Carmen Lozano

4Contra la violència de gènere

Al respecto de los intentos in-dependentistas catalanes, elJefe del Estado Mayor del Ejér-cito Español, Jaime Domíngu-ez Buj, declaró el martes 18 denoviembre que cuando la me-trópolis se hace débil viene lacaída, recordando con ello el pa-sado colonial españoles. Insi-nuar que Cataluña pueda equi-valer a una colonia de Españano parece muy oportuno.

Todos sabemos que Castillafue grande y extensa, un impe-rio en donde no se ponía el sol.Las colonias daban grandes be-neficios al reino y este les cam-bió su religión, lengua y genes.La historia cuenta cómo sucediótal cambio, una permuta que de-rivó finalmente hacia la inde-pendencia de aquellas colonias.Cataluña, aunque fuera una co-lonia, sigue perteneciendo a Es-

paña, y ese ha sido el error deDomínguez Buj, considerar in-conscientemente esta autono-mía como una antigua colonia.

Es decir, que DomínguezBuj o bien dijo lo que pensabao no pensó lo que dijo. Catalu-ña da mucho a España, y así lodemuestran las balanzas fisca-les publicadas. No es de extra-ñar que muchos catalanes sesientan tratados como una co-lonia expoliada. Si el actual go-bierno español desea integrar aCataluña deberá hacer algo másque movilizar a sus fiscales.

En este sentido están abo-nando la tierra de un catalanis-mo antiespañolista, ¿o quizás eseso lo que pretenden? Si es así,tendrá razón el Jefe del EstadoMayor con sus insinuaciones yCataluña terminará por ser la úl-tima colonia de España.

@jordiborras: Torres-Dulce i la fiscalia del'Estat estan fent la millor campanya elec-toral possible a Artur Mas. Com poden sertan rucs aquesta colla?

@nilska: La violència masclista és la mani-festació més extrema d’un model degènere, de relacions i de patrons d’amor dela societat patriarcal.

@marzoar: Avui és el dia de la infància.Aquí 1 de cada 3 és pobre. Al món n’hi hamilions sense drets, però els informatiusobren amb la mort de la duquessa.


| 8 25 novembre 2014líniaciutatvella.cat Entrevista

Jaume CollboniCandidat del PSC a l’alcaldia de Barcelona

“Hi ha una part de la ciutat que estàcomençant a sentir que ja no és Barcelona”

Per què Jaume Collboni serà mi-llor candidat a l’alcaldia de Bar-celona que els companys que livan disputar les primàries?Si sóc millor candidat o no ho hau-ran de decidir tots els barcelonins,perquè la prova definitiva seranles eleccions municipals del maigde l’any que ve. Dit això, crec queen el procés de primàries la gentva entendre molt bé el missatgeque vaig llançar i la meva apostasincera, honesta i a fons per la ciu-tat. Em vaig arriscar i va sortir bé.

La persona que li va disputar lesprimàries fins al final, CarmenAndrés, ara forma part del seuequip. Ha guanyat múscul popu-lar amb aquesta incorporació?La Carmen ens aporta una visiómolt important de la ciutat: la dela Barcelona popular, la dels barris,connectada als problemes quoti-dians, sobretot dels sectors queestan patint més la crisi.

Aquesta visió no la tenia vostè?Sí, també. I així crec que ho reflec-

teixen els resultats de les primà-ries. Vaig guanyar a barris molt di-ferents: des de Sarrià fins a SantMartí, des de les Corts fins a Sants.Vaig obtenir un vot molt transver-sal. Fins i tot em va sorprendre po-sitivament a mi.

S’autodefineix com un activista.Creu que la gent el veu així?No ho sé, si m’hi veu o no, però ésaixí. Jo entenc que el fet d’estar vin-culat amb un partit condiciona lavisió que els ciutadans tenen de tu,però afortunadament això estàcanviant molt ràpidament. La mevapretensió no és, en cap cas, ser unprofessional de la política.

Parlant del seu projecte de ciutat,vostè sempre diu que treballaper a la Barcelona real. N’hi hauna d’irreal?Sí, i tant!

Quina?La dels rànquings. Aquesta Barce-lona que se’ns ven com a idíl·lica.La dels grans números, la que viudels mercats internacionals. Peròhi ha una altra Barcelona: la de lamajor part dels veïns de la ciutat.Aquests són, de fet, els grans dam-nificats i els grans oblidats d’un

Ajuntament que té les competèn-cies i els recursos –perquè ha tin-gut superàvits– per fer la vida mésfàcil a la seva gent, però no ho fa.

Actualment, el gran debat d’a-questa Barcelona real de la qualparla és el turisme. Creu que laciutat ha arribat al seu límit?El cas del turisme és un dels ex-emples més clars d’aquesta dobleBarcelona. La que diu que tenim7,4 milions de turistes, que això re-presenta més del 10% del PIB dela ciutat i que tot plegat genera

més de 100.000 llocs de treball,però que paga un preu pel que faa la convivència i a l’ocupació del’espai públic que a molta gent noli compensa. El cost de la indústriadel turisme l’estan pagant aquellsque no en treuen beneficis: la Bar-celona real, en definitiva.

Què proposa el PSC per fer front aaquesta problemàtica?En primer lloc, una cosa molt sen-zilla i concreta: que el 100% de larecaptació de la taxa turística esquedi a la ciutat. En aquests mo-ments, el 70% d’aquesta recapta-ció va destinada a la promocióturística. Nosaltres creiem que aixòno pot ser. La ciutat ha de tenir elsrecursos que genera el turisme percompensar els barris que més enpateixen les conseqüències. Jo de-fenso la indústria del turisme, peròcrec que hem de trobar els meca-nismes per repartir els beneficisque genera.

L’Ajuntament ja ha congelat elspisos turístics. Què hauria fetvostè en aquest cas concret?Quan hauria arribat al despatx del’alcaldia, hauria obert el calaix im’hauria llegit un pla estratègicque hi havia consensuat des delpassat mandat amb tots els actorsde la societat i on ja es recoma-nava canviar la regulació delspisos turístics. Concretament, ja esdeia que s’havia de limitar el nom-bre d’aquests habitatges en fun-ció de la densitat de cada zona.També es deia que s’havia de ferun pla específic per combatre els

pisos il·legals i que s’havia d’anarcap a la concentració dels legalsen edificis sencers. Moltes de lessolucions que ara es venen com agrans novetats ja estaven escrites.

Per què no es van aplicar en el seumoment, doncs?Això li hauria de preguntar al se-nyor alcalde.

I l’alcalde d’abans perquè no hova fer?L’alcalde d’abans va diagnosticarel que estava passant.

No va tenir temps, m’està dient?Va preveure que això podia passar.No em sentirà mai exculpant l’an-terior alcalde de tots els problemesi donant totes les culpes al d’ara.Evidentment, nosaltres vam go-vernar durant trenta anys i tambévam fer coses malament, però enaquest cas concret no. Vam pre-veure el que podia passar i vam co-mençar a planificar les mesures aprendre. Però el govern actual n’hafet cas omís.

Deixant de banda el turisme,vostè demana que es rebaixi elpreu del transport públic...Sí, perquè crec que és un dels drets

Text: Arnau NadeuFotografia: Pamela Martínez

“Suggereixo alsenyor alcalde quevisiti més els barris,perquè ho fa poc”

9 | 25 novembre 2014 líniaciutatvella.cat

bàsics d’una ciutat gran com Bar-celona: facilitar la mobilitat i quesigui assequible. I, en canvi, el preude la T-10 ha augmentat un 23%en només 3 anys.

TMB té un deute acumulat moltimportant...És cert, però no pot ser que aixòvagi sempre a costa del preu de laT-10 o dels altres títols. El transportpúblic és un element cabdal per ala ciutat.

Vostè l’utilitza?Sí.

Què li sembla la nova xarxa debus ortogonal?Jo faig servir més el metro i el bi-cing. Però la nova xarxa de bus or-togonal, que era un projecte queja venia del nostre govern, estàmolt bé si no s’utilitza com a ex-cusa per suprimir altres línies quecontinuen tenint sentit o els busosde barri els caps de setmana.

Joaquim Forn diu que han “ra-cionalitzat” el servei de bus...Sobre el paper sí, però la realitatem diu una altra cosa. Es tracta demillorar, no d’empitjorar. Crec quealguns detalls de la implementaciódel projecte s’han de replantejar.

En tot cas, això no és la Barce-lona real?No si no es fa pensant, precisa-ment, en la Barcelona real. No si esfan reformes de laboratori sense

participació. Aquest govern té unproblema que és constant: disse-nya molt les coses des de la casagran sense escoltar gaire els Dis-trictes. És un Ajuntament moltcentralista i això té efectes greus enel dia a dia dels barcelonins.

L’alcalde Trias diu que fa políti-ques més socials que les ques’han fet durant els últims trentaanys...No sé què pensar...

...Si les desigualtats a la ciutat hanaugmentat un 12% en només unany, vol dir que alguna cosa greuestà passant. Suggereixo al senyoralcalde que visiti més els barris,perquè ho fa poc. Sobretot els delBesòs. I ja no dic Ciutat Meridiana,que segurament és el paradigmad’una part de la ciutat que, no ésque senti que Barcelona li ha giratl’esquena, sinó que està comen-çant a sentir que ja no és Barce-lona. Hi ha un problema socialmolt greu i una desconnexió del’Ajuntament amb una part im-portant de la ciutat. S’han deixatde fer moltes polítiques preventi-ves mentre, en canvi, es fa de bancbo de la Generalitat.

Precisament aquesta crítica ja lifeien anys enrere altres partits algovern d’Hereu...Sí, però les xifres no tenen res aveure. En un flux entre administra-cions, que hi hagi un petit percen-

tatge d’impagaments es pot enten-dre. Però ara estem parlant de mésde 200 milions d’euros. I s’estan fentinversions fonamentals per a la ciu-tat a compte de l’Ajuntament sensereconèixer el deute. Fins i tot l’Ajun-tament està comprant edificis a laGeneralitat que prèviament els hihavia cedit el mateix consistori. Unaficció comptable que provoca que

els barcelonins paguem dues i tresvegades molts serveis. Altres ajun-taments han portat el deute de laGeneralitat als tribunals. Nosaltresni tan sols el reclamem.

Vostè diu que cal una renovació al’Ajuntament. Un partit com elseu, que l’ha governat tants anys,pot representar aquest aire fresc?Absolutament. Nosaltres hem estatels impulsors d’aquesta Barcelonade la qual ara n’estem tots tan or-gullosos. Com tot a la vida, aquellprojecte es va esgotar. Però el pro-blema és que no s’ha substituït perun altre: s’ha substituït un projecteper una inèrcia. I què passa quan es

fa això? Doncs el que està passantamb el turisme, amb els comerços...Si tu no fas la ciutat, te la fan. I enaquests moments qui està fent laciutat són els interessos econòmicsi el projecte nacional del presidentMas, molt respectable però que noés el de Barcelona. La ciutat ha detenir projecte propi i aquest, ara,també ha de ser renovador.

El seu projecte ho és? Senseanar més lluny, el seu consell as-sessor està presidit per l’exal-calde Hereu...El meu projecte té vocació de resol-dre problemes i, en aquest sentit, jaés renovador. Però els socialistes notenim la vocació de ser els més re-novadors. El que volem és confec-cionar un projecte i poder-lo aplicar.I que això tingui efectes reals en lavida quotidiana de la gent.

Sigui com sigui, no creu que potser més atractiu el projecte d’al-tres partits que no han governatmai o que comencen de zero,com Guanyem Barcelona?No ho sé, ja es veurà a les elec-cions. Concretament, els partitsque estan naixent a la nostra es-querra me’ls prenc com un estí-mul, però els demano que tinguinvocació de govern. És a dir, que noes quedin només en el testimo-

niatge. Que tinguin vocació decanviar les coses i, per tant, de go-vernar. I governar també vol diradministrar les contradiccions queaixò implica, que no és gens fàcil.Dit això, ho segueixo amb molt in-terès perquè penso que cal articu-lar una majoria de progrés quepugui governar la ciutat.

Miquel Iceta va obrir la porta auna sociovergència a escala na-cional. Vostè estaria disposat agovernar amb Xavier Trias des-prés de les eleccions?No. Jo espero liderar un projecte

per a la ciutat i desitjo que aquestsigui de progrés, com el que haviagovernat Barcelona durant trentaanys. Amb quina fórmula? No hosé, ja ho veurem. Ara per ara estàtot molt obert. Ja veurem com s’a-caba configurant la correlació deforces. Però jo mantinc el que vaigdir a les primàries: la meva idea ésliderar una alternativa de progrés ien aquesta equació no hi entra CiU.

Hi entra Guanyem Barcelona?És clar, en principi molt més queCiU. Ara bé, dit això primer vull co-nèixer el seu programa. De mo-ment, aquestes forces emergentstenen una diagnosi, una imatge.Però crec que tots plegats hem defer un esforç per traslladar tot aixòen un programa perquè, al cap i ala fi, una coalició de govern s’ha defer sobre la base d’un programa.Però, a priori, el que és lògic pen-sar és que sempre tens més cosesen comú amb els partits de l’es-querra que no pas amb la resta.Però bé, ja ho veurem.

Parlant de Miquel Iceta, recent-ment va comparar unes hipotè-tiques eleccions plebiscitàriescatalanes amb l’Alemanya nazi.Què en pensa?Que és un error. No es poden fercomparacions d’aquest tipus. Josempre dic que el feixisme noméss’ha de citar per condemnar-lo. Ellmateix va reconèixer el seu error iho considero una relliscada que vaestar fora de lloc.

Creu que Barcelona podrà seralgun dia la capital d’un Estatcatalà?Si la gent així ho decideix, sí. I crecque Barcelona també ha d’estarpreparada en aquest sentit. Peròno esperem que això passi, no hosupeditem tot a aquest fet, nomirem Barcelona només com lacapital d’un futur Estat. Som méscoses i hem de seguir-ho sent.

Entrevista

“Si tu no fas la ciutat, te la fan. I en aquests moments quil’està fent són els interessoseconòmics i el projecte nacional del president Mas”

“Les declaracionsd’Iceta van ser unerror. El feixisme

només s’ha de citar per condemnar-lo”

“Altres ajuntamentshan portat el deutede la Generalitat alstribunals. Nosaltres

ni el reclamem”

“El cost de la indústria del turisme

l’estan pagantaquells que no entreuen beneficis”

25 novembre 2014

Ciutat Vella| 10


L’Ajuntament ha iniciat els trà-mits per expropiar l’edifici del’antiga cooperativa El SegleXX, situat al carrer Ginebra, i haelaborat un pla especial per talde qualificar-lo com a equipa-ment de titularitat pública.

Tot i que actualment la pro-pietat de l’edifici es troba en li-tigi des del 2012, el consistorivol rehabilitar l’edifici i donar-li un ús públic per al barri, talcom demanen els veïns des de famolts anys. El pla especial apro-vat inicialment estarà ara unmes en exposició pública i, uncop s’hagin resolt les possiblesal·legacions, s’haurà d’aprovardefinitivament al Ple de l’Ajun-tament. És llavors que l’expe-dient d’expropiació de l’edifici jatindrà llum verda.

La notícia ha estat rebudaamb satisfacció pels veïns del ba-rri. Tal com ha assegurat en uncomunicat la plataforma La Bar-celoneta Rebel, “després de qua-si una dècada de lluita, amb lacampanya de l’Associació deVeïns de l’Òstia, podem albirarque l’edifici serà un equipament

de titularitat pública gestionat deforma comunitària”. ManelMartínez, membre de la plata-forma, afirma a Línia CiutatVellaque esperen que l’edifici al-bergui “equipaments socials,autogestionats i que serveixiper enfortir el teixit associatiu iels drets col·lectius del barri”.

Una acció reivindicativa del 2010. Foto: El Segle XX per a la Barceloneta

Comencen els tràmits perexpropiar l’històric Segle XX

» L’edifici de l’antiga cooperativa tindrà un ús públic per al barri» Els veïns ho celebren i volen que aculli equipaments autogestionats

La premsa gratuïtaes fa forta arreu de la ciutat

COMUNICACIÓ4L’Enquesta deServeis Municipals 2014 indicaque, dels barcelonins que llegei-xen premsa diàriament (un49,9%), el 20% consumeix pe-riòdics gratuïts. Es tracta d’un sec-tor que majoritàriament es re-parteixen 20 Minutos i la xarxa Lí-nia Barcelonaamb les seves deuedicions, i que té més força en dis-trictes menys cèntrics com NouBarris, Sant Martí o Horta-Gui-nardó. Tenint en compte la cai-guda sostinguda en la difusió de20 Minutos, i que aquest té pocspunts de distribució en els barrismés perifèrics, l’alta acceptació deles publicacions gratuïtes en de-terminades zones de la ciutat es

podria atribuir a l’increment en ladifusió de la xarxa Línia.

El districte on millor funcio-na la premsa gratuïta és NouBarris, consumida per un 38%dels enquestats, només superadaper El Periódico (39,5%) i si-tuant-se per sobre de La Van-guardia (36,6%). A Sant Martí iHorta-Guinardó, els lectors depremsa gratuïta suposen el24,5%; a Ciutat Vella, el 22,3%, ia Sants-Montjuïc, el 22,2%. Persota de la mitjana global de la ciu-tat hi ha els districtes de Sant An-dreu, amb el 18,7%; Gràcia, ambel 14,8%; Eixample, amb el 14,4%;Les Corts, amb el 13,5%, i tancaSarrià-Sant Gervasi amb el 5,6%.

EQUIPAMENT4El Born CentreCultural començarà el 2015amb la mateixa força que hademostrat tenir durant tot aquestany i ja ha anunciat que presen-tarà un ampli programa d’acti-vitats molt variat i pensat per atotes les edats.

Pel que fa a les exposicionscal destacar que es mantindranles dues actuals: la permanent‘Barcelona 1700. De les pedres ales persones’ i la temporal ‘Finsa aconseguir-ho. El setge de

1714’, que es mantindrà sota elnom ‘Espai 1714’. Aviat tambés’ampliarà el contingut del jaci-ment arqueològic i més endavantes presentarà una nova aplicacióen tres dimensions i s’inaugura-ran dues noves col·leccions: unaque difondrà el paper de l’equi-pament com a mercat majoristai una de contes infantils titulada‘El Bornet’, en la que hi partici-paran escriptors reconeguts.

Després d’un any intens en elmarc del Tricentenari, el Born

Centre Cultural s’ha convertit enun referent ciutadà. En totall’han visitat prop de 2 milions devisitants, dels quals 20.000 hanestat escolars.

PREMI D’URBANISMED’altra banda, la urbanitzaciódels entorns d’El Born CentreCultural ha estat guardonadaen la categoria de disseny urbàals Archmarathon Awards deMilà. Anteriorment el projecte jahavia recollit altres premis.

RedaccióLA BARCELONETA

El Born amplia l’oferta cultural

Successos | Se suïcida l’acusat de matar una noia a l’Hotel Olivia PlazaEl turista francès acusat d’haver matat la seva parella el passat 16 de novembre a l’Hotel Olivia Plaza, a

la plaça Catalunya, es va suïcidar fa quatre dies a la presó de Bordeus on havia ingressat després deconfessar el crim. Adrien G., de 24 anys, va ser detingut a prop de casa dels seus pares, després que la

policia el busqués com a principal sospitós de l’homicidi de la seva parella, Emma D., de 19 anys.

Ciutat Vella11 | 25 novembre 2014 líniaciutatvella.cat

Ciutat Vella és el districte on es parlen més llengües estrangeres. Foto: Arxiu

Ciutat Vella és el districte de laciutat on es parla menys català

SOCIETAT4Els Jardins del Ba-luard i el Portal de Santa Ma-drona, tancats des de l’any 1993,han començat a reobrir i ho farande forma regular a partir de l’anyque ve, quan obriran el primer iel tercer diumenge de cada mes.

Des de l’octubre els jardins espoden visitar el segon diumengede mes al llarg del matí i ara, elMuseu Marítim, l’encarregat de laseva gestió, ja ha confirmat la re-obertura de l’any que ve. Aques-ta reobertura progressiva es deual paper de l’Associació de Re-creació Històrica de la Coronela,que custodia aquests jardins. L’as-sociació reivindica el paper de laCoronela de Barcelona, la força ar-mada que va defensar la ciutat du-rant el setge del 1714.

Els jardins delBaluard tornaran a obrir l’any que ve

NADAL4Un any més la Funda-ció Comtal impulsa la seva cam-panya de recollida de joguines,material escolar i aliments durantels dies de Nadal.

Aquesta campanya solidàriapermetrà que uns 150 infants, jo-ves i adolescents del barri de SantPere, Santa Caterina i la Riberapuguin gaudir d’unes dates tan es-pecials amb il·lusió. Durant lacampanya, que enguany tambéinclou una recollida d’alimentsperdurables, tothom qui ho des-itgi podrà fer una donació a tra-vés del web www.comtal.org.

Carmen Castrejón, coordina-dora del Centre Obert Tria, ex-plica que “l’esforç de gestió, re-collida i organització d’aquestacampanya és molt gran, peròcompensa per la implicació de to-thom i veure com brillen els ullsdels nens quan obren els regals”.

Torna la campanyasolidària de laFundació Comtal

Ciutat Vella és el districte de Bar-celona, juntament amb Nou Ba-rris, on es parla menys català.

Així ho revela l’Enquesta deServeis Municipals 2014, quemostra com només un 20,9%dels habitants del districte –exac-tament la mateixa xifra que en elcas de Nou Barris– tenen el ca-talà com a llengua habitual. Ésa dir, només 2 de cada 10 veïnsdel barri tenen el català com laseva primera llengua. La llengua

potent al districte és el castellà,que és l’habitual del 64,5% delsseus habitants, mentre que elpercentatge de veïns que no te-nen ni el català ni el castellàcom a llengua habitual s’enfilafins al 14,4%. Aquest percentat-ge de llengües estrangeres aldistricte és el més alt de la ciutatamb molta diferència, ja que elsegon districte és Gràcia, on re-presenten un 5,3%.

Ciutat Vella també és el dis-tricte de tota la ciutat on el ca-talà el parla menys gent, amb un55,4%. Si ens fixem només enentendre’l, la xifra puja fins a un87,2%, mentre que escriure’l

baixa fins al 34,5%. Si es com-paren aquestes xifres amb lamitjana del conjunt de la ciutat,es pot observar com el català, enla categoria de llengua habi-tual, està 20 punts per sota de lamitjana, ja que en el total de laciutat la xifra és del 40,3%.

EN RETROCÉSSi es comparen les xifres d’en-guany amb les de l’enquesta del’any passat, s’observa com l’úsdel català està en retrocés aCiutat Vella, ja que s’ha passatd’un 22,1% de veïns que el te-nien com a llengua habitual al20,9% actual.

RedaccióCIUTAT VELLA

25 novembre 2014

Districte| 12


Joguines perilloses» El Districte vol dissuadir els ciutadans de comprar helicòpters lluminosos i xiulets amb una campanya» L’acció informativa es durà a terme a diverses zones de Ciutat Vella on més es venen aquests elements

TURISME4 Un dels pilars de lacampanya és aconseguir arribar alpúblic estranger: els turistes quearriben a Barcelona al llarg de totl’any. Per aquest motiu, tant elscartells com els tríptics s’han edi-tat en cinc idiomes diferents –ca-talà, castellà, anglès, francès i ale-many– per alertar i advertir tam-bé els turistes que no comprinaquests objectes.

Per altra banda, el Districte deCiutat Vella està impulsant accionsper fer arribar aquesta campanyaal cos consular, per tal que a tra-vés dels consolats els ciutadansd’altres països que visiten la ciu-tat tinguin també coneixementd’aquesta informació i de les pau-tes de comportament que han detenir presents quan visiten la ciu-tat de Barcelona.

Cartell de la campanya (dreta) que s’implementarà a les zones on es detecta major activitat de venda d’helicòpters lluminosos i xiulets. Fotos: Ajuntament

Darrerament s’han convertit enuna estampa de les zones turís-tiques de Barcelona –en especialde Ciutat Vella–. Només cal ferun passeig per la Rambla per po-der detectar-los volant pels airesbarcelonins durant les tardes i lesnits. Els helicòpters lluminosos,estris de plàstic que despleguenunes petites hèlixs que els fanbaixar lentament després de serllençats en l’aire amb una goma,s’han estès darrerament per laciutat, conjuntament amb elsxiulets, una joguina de 18 mil·lí-metres que produeix un so pe-culiar i que per fer-la servir calintroduir-se-la a la boca.

Ara, el Districte de CiutatVella engega una campanya in-formativa per advertir i alertarsobre la compra d’aquestes jo-guines, que es venen de manera

il·legal –ja que es tracta de ven-da ambulant, una activitat pro-hibida per les ordenances muni-cipals–. La iniciativa porta elnom deCompte! Jo no deixariaque els meus fills hi juguessin, ivol posar èmfasi en el perill decomprar aquests dos elementsperillosos.

Aquests estris no passen capcontrol de seguretat, ni tenen unaprocedència ni un fabricant co-neguts. A més, les dues joguines,tal com succeeix amb altres pro-ductes procedents de la vendaambulant, tampoc són objecte

d’un control higiènic, ja que po-den haver estat emmagatzematsentre deixalles, en clavegueres, iels venedors els poden haverdut amagats a l’interior de les sa-bates o fins i tot a dins de la robainterior.

La campanya, que estarà alcarrer en els pròxims dies, es por-tarà a terme amb una penjada decartells a les botigues de les zo-nes on es detecta que hi ha mésactivitat de venda d’aquests ob-jectes. La Rambla, la plaça Reial,l’avinguda de la Catedral, el Por-tal de l’Àngel i el Born són els in-drets del districte on es venenmés helicòpters lluminosos i xiu-lets. També s’ha elaborat un tríp-tic que es distribuirà en les boti-gues de les mateixes zones. Elscomerciants col·laboraran amb lacampanya repartint aquests fu-lletons informatius als seusclients. El fulletó també el re-partiran els concessionaris delsdiferents establiments del passeigcentral de la Rambla.

Els turistes, prioritaris

Ni els helicòpterslluminosos ni els

xiulets passen capcontrol de seguretat


Normativa | Més de 60.000 denúncies per venda ambulantDes del mes de gener passat, l’Ajuntament ha interposat un total de 65.000 denúncies

contra la venda ambulant a tota la ciutat, amb sancions que van consistir en una multa d’unmàxim de 500 euros i el decomís dels objectes intervinguts per les forces de seguretat. Des del 2011, l’Ajuntament ha incrementat la vigilància per combatre aquest fenomen.

13 |

25 novembre 2014

Comerçlíniaciutatvella.cat

La Fundació Barcelona Comerçva celebrar el seu desè aniversa-ri el passat 11 de novembre alWorld Trade Center amb un so-par on es va reconèixer la tascadels 18 dinamitzadors dels eixoscomercials que formen la fun-

dació amb el guardó especial del’ens. Vicenç Gasca, president dela fundació, va expressar la seva“especial satisfacció personal”per haver lliurat el Premi Fun-dació als dinamitzadors. L’alca-de, Xavier Trias, també present ala gala, va fer una crida a la uni-tat del comerç barceloní i va as-segurar qualsevol nova decisió so-bre el sector “haurà de comptaramb el suport dels eixos”.

Foto de família dels dinamitzadors guardonats. Foto: Fundació

La Fundació Barcelona Comerçcelebra el seu desè aniversari

» L’organització premia la tasca dels 18 dinamitzadors dels eixos que la conformen durant un sopar commemoratiu de celebració

Les botigues obriran de nouels diumenges d’estiu de 2015HORARIS4El govern munici-pal aposta per tornar a perme-tre obrir els diumenges d’estiu ales zones turístiques de la ciutatl’any que ve. El balanç que elconsistori va fer la setmana pas-sada d’aquesta mesura és “po-sitiu”, ja que afirma que “nos’han produït efectes negatius so-bre el nostre model comercial”va afirmar Sònia Recasens, ti-nent d’alcalde d’Economia, Em-presa i Ocupació.

Aquesta afirmació es va ferpartint d’un informe sobre el ba-lanç de l’obertura de comerçosdurant l’estiu passat. L’estudi,però, mostra uns resultats mésaviat modestos: en cap dels 9diumenges d’estiu on va estarpermès obrir es va superar el28% de comerços oberts. Lesraons dels botiguers per no obrirvan ser la consideració del diu-menge com a dia de descans ique no és rentable.

RedaccióBARCELONA

EQUIPAMENT4Bargelona, lapista de gel dels eixos comercialsbarcelonins, ja ocupa de noul’espai de la plaça Catalunya.Divendres passat va tenir lloc lainauguració oficial d’un equipa-ment que comptarà enguanyamb algunes novetats com lanova cúpula, la més gran utilit-zada fins ara per cobrir Bargelo-na. A més, la decoració exteriorde la instal·lació s’ha realitzat enconsonància amb l’enllumenatque l’Ajuntament ha col·locat a laplaça i a la seva rodalia.

Segons dades de la FundacióBarcelona Comerç, impulsora

de la pista, l’any passat l’equipa-ment va acollir un total de700.000 visitants, dels quals87.000 hi van anar a patinar. En-guany les previsions que fa lafundació són més optimistes, jaque esperen que hi vagin a pati-nar 95.000 persones, un 10%més que l’any passat.

La instal·lació de la pista degel ha estat envoltada de polè-mica, ja que per primera vegadal’Ajuntament hi ha aportat di-ners –243.000 euros–, proce-dents de la taxa turística, una de-cisió que ha topat amb les pro-testes de l’oposició en bloc.

Compte enrere per a la Fira de Santa Llúcia

NADAL4Com mana la tradició,la plaça de la Catedral tornarà aser l’epicentre del món pesse-brista català amb la Fira de San-ta Llúcia, que obrirà les seves por-tes aquest divendres.

Des de l’Associació Fira deSanta Llúcia s’espera que l’ediciód’enguany “millori els resultats del’anterior”, després de diversosanys on la mostra pessebristas’ha anat mantenint malgrat lacrisi. Els firaires asseguren que un

dels problemes amb què es tro-ben és que els visitants “passegenmolt, però costa que comprin”.

La principal novetat d’aques-ta nova edició és l’obligatorietatde decorar la parada com si fosuna casa de pagès. Aquesta me-sura, que alguns paradistes vandur a terme a títol individuall’any passat, té l’objectiu de donara la fira un aire de poble. A més,enguany hi haurà quatre paradesmés a la zona d’artesans.

La plaça Catalunya torna a acollir la pista de gel

Enguany la pista compta amb finançament de l’Ajuntament. Foto: Arxiu

Certamen | En marxa el quart Concurs d’Aparadors del districteAmb l’objectiu de dinamitzar el comerç de proximitat i afavorir l’associacionisme en el sector,

el Districte posa en marxa, en col·laboració amb els eixos comercials, la quarta edició del Concurs d’Aparadors. La inscripció es va obrir divendres passat i a partir del 5 de desembre

els comerços participants hauran de tenir els aparadors preparats per escollir el millor.

25 novembre 2014

Esports| 14


Més de 15.000 participants enla 91a edició de la Jean Bouin

CURSA4Ha tornat a ser tot unèxit de participació. La 91a edi-ció de la Jean Bouin, la cursaatlètica més antiga de tot l’Estat,va aplegar més de 15.000 co-rredors diumenge passat en unrecorregut que va sortir de l’a-vinguda Rius i Taulet, a Mont-juïc, però que va tenir gran partdel seu recorregut pel districte deCiutat Vella.

La prova va comptar amb untotal de quinze curses de dife-rents categories i dos recorre-guts: un de 10 quilòmetres i unaltre més curt, de 5. La victòriaen el recorregut llarg va ser per

a David Martínez –amb untemps de 30 minuts i 52 se-gons– i Jacqueline Martin –34minuts i 15 segons–. En la cate-goria de 5 quilòmetres van im-posar-se Alejandro Rodrí-guez –15 minuts– i Victòria Sau-leda –17 minuts i 8 segons–.

Enguany, la Jean Bouin tam-bé va celebrar la 65a edició delTrofeu Internacional Ciutat deBarcelona, la 32a edició delsTrofeus Escolars de la Generali-tat de Catalunya i la 29a dels Pre-mis Promesa de la Diputació deBarcelona. Una cursa antiga quecada any va a més.

La llegenda s’allarga. L’Atlètic-Barceloneta va proclamar-sesupercampió d’Europa de wa-terpolo per primer cop a la sevahistòria dissabte passat a unapiscina Sant Jordi plena de goma gom. Els mariners van derro-tar per 12 gols a 7 el Volgogradrus en un partit que els de ChusMartín van dominar des delprimer moment.

Entre els barcelonins va des-tacar l’atacant Gonzalo ‘Chalo’Echenique, que amb sis gols vacatapultar el seu equip cap a lavictòria. Amb aquest rècord,l’argentí esquerrà entra a la his-tòria d’un club que, ara per ara,és el millor d’Europa. “Fa 5 o 6anys ens apallissaven per totEuropa i hem treballat molt perarribar al nivell dels més grans”,va expressar el capità de l’e-quip, David López, en acabarl’enfrontament.

Aquest títol suposa el segond’àmbit europeu que aconse-gueixen els de Ciutat Vella, des-prés de proclamar-se campionsd’Europa a finals del passat mesde maig, també a Barcelona.

La cirereta del pastís de lajornada esportiva la va posar elCN Sabadell femení, que a l’al-tre partit de la final va derrotar

l’Olympiacos grec per 9 gols a 8.Les vallesanes fa tres anys queno perden cap partit.

L’Atlètic-Barceloneta podràreeditar el títol de supercampiósi guanya la Final Six de laChampions del waterpolo delpròxim mes de maig, que tornaràa celebrar-se, com l’any passat,a Barcelona.

Els mariners, amb el trofeu de supercampions. Foto: CNAB

L’Atlètic-Barceloneta guanyala Supercopa d’Europa


DIVENDRES 28 NOVEMBRE21:30 En el marc dels Divendres a la plaça del Rei,

que enguany arriba a la seva seixantena edi-ció, divendres 28 se celebraran a la plaça delRei tallers de danses i Ball de Pot, a càrrec deRaquel Terraza.

DISSABTE 29 NOVEMBRE12:00 Taller de sardanes, a càrrec de l’aula de

sardanes del Grup Sardanista Iris. Tots els dis-sabtes no festius de l’any, la Casa dels En-tremesos ensenya a ballar sardanes.

FINS AL 19 DE DESEMBRETarda El Centre cívic Sant Agustí acull un taller

que convida a escoltar l’entorn urbà. Sessionsel 28 i 29 de novembre i el 9, 12 i 19 de des-embre durant les tardes.

FINS AL 5 DE DESEMBREMatí-Tarda Imatges de Ciutat Vella. Història de

la neteja viària i la recollida de residus. Expo-sició itinerant que mostra la història delservei de neteja de carrers a la Rambla mit-jançant algunes fotografies, facilitades per l’Ar-xiu Fotogràfic de Barcelona. / Centre cívic Con-vent de Sant Agustí.

FINS AL 16 DE GENERMatí-Tarda Aquí comença tot: els primers anys

de Ràdio Barcelona. Mostra que vol ser un ho-menatge a una ràdio bressol de grans co-municadors i símbol de la ciutat, a través de45 fotografies de l’Institut d’Estudis Fotogràficsde Catalunya. / Sala Ciutat.

DISSABTE 29 NOVEMBRE12:00 Taller familiar Dansa en Família, és una

activitat que ensenyarà els més petits i els seusacompanyants a descobrir músiques de totel món. / Centre cívic Pati Llimona.

DIMECRES 3 DE DESEMBRE18:00 Contes a la mà, a càrrec d’Anna Casals, una

sessió de contes per a infants de 2 a 4 anys./ Biblioteca Barceloneta.

FINS AL 9 DE DESEMBRE18:30 Taller d’skate adreçat a joves majors de

12 anys. És obligatori portar casc a les clas-ses i un skate. / Centre cívic Convent deSant Agustí.

CULTURA INFANTIL ESPORTSEXPOSICIONSTALLERS

[email protected]

Activitat a càrrec de Mònica Torra,que explicarà un conte ambientat enla Guerra de Successió de 1714 i adre-çat a un públic major de 4 anys. Entradalliure. Aforament limitat. / BibliotecaFrancesca Bonnemaison.

Lletra petitaL’Escamot del MiqueletDj. 27 de novembre a les 18:00

AGENDA MENSUAL

La professora Anna Bellsolà, del FornBaluard, és l’encarregada de dur aterme aquest taller orientat a fer pa ar-tesà a casa, una pràctica cada cop mésestesa. / Biblioteca Barceloneta.

Taller de com ferpa a casa

Dj. 4 de desembre a les 19:00

El Club Atlètic-Barceloneta jugaràavui a la piscina Sant Sebastià el seupartit corresponent a la vuitena jornadacontra el CN Catalunya.

Partit de waterpoloCNAB-CN Catalunya

Avui a les 20:45

Quatre anys després del seu debut al fes-tival Internacional de Jazz, Marlangotorna per demostrar que les sevesmelodies són dolces, suaus i nocturnesi que la lluminositat del seu repertoriés imprescindible. / Espai Barts.

ConcertMarlango

Dj. 27 de novembre a les 21:00

La cursa va transcórrer majoritàriament per Ciutat Vella. Foto: Ajuntament

Atletisme | Obren les inscripcions per a la Cursa dels NassosParal·lelament amb altres ciutats del món, Barcelona acollirà el pròxim 31 de desembre la tra-dicional carrera de cap d’any, la Cursa dels Nassos, una prova de 10 quilòmetres que comença

i acaba al barri de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera. Les inscripcions per participar ja estan obertes, i es poden realitzar a través del web de la cursa –bcn.cat/cussanassos–.


| 16 25 novembre 2014líniaciutatvella.cat Pròxima edició: 23 de desembre

Documents

Ciutat vella 42