redacció: liniaciutatvella@comunicacio21.com – 93 458 87 80 | anuncia’t: 619 13 66 88 – publicitat@comunicacio21.com | administració: facturacio@comunicacio21.com

barcelona

Agenda Nacional pàg 4Es refà de nou la unitatsobiranista i es prioritzacrear estructures d’Estat

Reportatge pàg 3L’augment dels accidentsde moto: principals causes i possibles solucions

Comerç pàg 12Botigues i interculturalitatvan de la mà al Raval

Esports pàg 13L’Atlètic-Barceloneta perdel liderat de Divisió d’Honor

L’Ajuntament rebutja un noumuseu militar a la ciutat

Tots els partits, excepte el PP, s’oposen a la proposta de l’Exèrcit de crear aquest espai al Portal de la Pau pàg 8

pàg 8

Rècord d’afluènciaEl Born Centre Cultural, el museu més visitat de tot Catalunya

Justícia pàg 8La Fiscalia descartareobrir el cas 4F arrande ‘Ciutat Morta’

Nomenament pàg 9Pere Duran lideraràel cercle del Museu de les Cultures del Món

liniaciutatvella.cat · 27-01-2015 · Núm.44 · Difusió controlada per OJD-PGD: 14.975 exemplars mensualslíniaciutatvella

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 88| 2 27 gener 2015líniaciutatvella.cat

3 | Reportatge 27 gener 2015 líniaciutatvella.cat

El 2014 no ha estat un bon anyper a la sinistralitat viària a la ciu-tat, especialment pel que fa a lesmotos. Mentre que el 2013 la xi-fra total de morts va ser de 22 –lamés baixa de la història–, l’anypassat va ascendir a 31, 17 delsquals van ser de conductors o pas-satgers de motocicleta o ciclo-motor. L’any anterior aquestaxifra va ser d’11.

Les xifres les va presentar elpassat dia 11 de gener el primer ti-nent d’alcalde de la ciutat, Joa-quim Forn, que va afirmar que“no són les dades que ens agra-daria donar”. Pel que fa al cas deles motos, l’Ajuntament ja va po-sar en marxa fa uns mesos un pla

de seguretat “després d’una set-mana negra de setembre ambquatre morts”, va recordar Forn.El pla, que consta de 17 mesuresper reduir la sinistralitat de mo-tos i ciclomotors, té quatre puntsprincipals: la sensibilització i laprevenció, una modificació nor-mativa, la correcció de les pautesde comportament i l’anàlisi de lainformació. Des del consistori esconsidera que una part d’aquestsaccidents tenen a veure amb lapoca formació que tenen els mo-toristes, ja que quasi la meitat delsimplicats en els accidents con-duïen amb el permís B de cotxe.

ELS FABRICANTS DISCREPENAquest diagnòstic ha provocatque el consistori estudiï demanarun replantejament del carnet ti-pus B+3, el permís de conduir queamb tres anys d’experiència per-

met l’ús de motos de 125cc.Aquesta possibilitat no ha agradatgens a l’Associació Nacional d’Em-preses del Sector de les Dues Ro-des, la patronal ANESDOR, querecentment ha demanat al con-sistori, a través del seu president,José María Riaño, que no prenguimesures basades en “una anàlisiprecipitada”. Segons Riaño, cal fer“una anàlisi ponderada i veure re-alment on existeixen els acci-dents”, al mateix temps que re-corda que les motos de 125cc sónles més involucrades en acci-dents perquè representen la ma-joria del parc mòbil de motos dela ciutat.

Qui també ha fet una anàlisisobre els accidents de moto icom prevenir-los és el RACC.L’entitat apunta en diferents di-reccions a l’hora de buscar l’ori-gen de la sinistralitat d’aquests

vehicles i conclou que “les causesimmediates dels accidents” són“el gir indegut, la no obediènciadels semàfors i les distraccions”.En menor mesura també ho són“la desobediència d’altres senyalsi els canvis de carril mal fets”.

Luis Puerto, responsable tèc-nic de la Fundació RACC, expli-ca a aquesta publicació queaquest repunt dels accidents és“molt negatiu i molt preocu-pant” i recorda que “durantaquests anys de crisi el parc demotos ha crescut en 30.000 uni-tats”. Sobre la proposta de l’A-juntament de revisar la norma-tiva sobre el carnet tipus B+3,Puerto afirma que des del RACCes “comparteix” la demanda.

El club automobilístic tambéalerta sobre l’envelliment delparc de motos de la ciutat, on el45% d’aquestes tenen més de 7

anys. Per canviar aquesta situa-ció, l’entitat considera ques’haurien d’augmentar les ajudesa la compra, millorar el sistemade seguretat de les motos i in-centivar les motos elèctriques.

GRAN ACORD L’alcalde de la ciutat, XavierTrias, i més de 20 entitats vin-culades amb la mobilitat van sig-nar el passat dimarts 13 de ge-ner l’Acord Ciutadà per a unaBarcelona sense accidents demotos. Durant la roda de prem-sa prèvia a la presentació de l’a-cord, Trias va qualificar el 2014com un “any negre, un desastre”pel que fa als morts per accidentsobre dues rodes. D’aquí a unany, quan es torni a fer la ma-teixa valoració, caldrà veure siles mesures preses hauran tin-gut l’efecte desitjat.

Mal any per a les dues rodes» El 2014 acaba amb 31 morts per accident viari a la ciutat, 17 dels quals van ser d’usuaris de motocicleta» L’Ajuntament ho relaciona amb la normativa sobre les motos de 125cc però els fabricants discrepen

Albert RibasBARCELONA

Les motos representen el 30% del parc mòbil de la ciutat i es fan servir en el 34% dels desplaçaments. Fotos: RACC i Arxiu

| 4 27 gener 2015líniaciutatvella.cat Agenda Nacional

El passat dimecres 14 de gener elsobiranisme va tornar a respirartranquil. Mas i Junqueras refeienla unitat i arribaven a un acord“per portar el procés de transiciónacional fins a la victòria”, en pa-raules del president. Un procésque tindrà el seu punt àlgid en leseleccions anticipades i de caràcterplebiscitari del pròxim 27 de se-tembre –just un any després de lafirma del decret de convocatòriadel 9N–, en les quals, finalment,s’hi concorrerà amb llistes diver-ses i un full de ruta compartit.

Enrere quedaven unes set-manes de neguit sobiranista id’episodis públics per oblidar –elsmateixos Mas i Junqueras vandemanar perdó en aquest sentit–.Hi havia acord i hi hauria elec-cions, tal com la societat civilsobiranista exigia. Però la feinaque s’haurà de fer des d’ara finsal 27 de setembre és immensa.

Amb l’acord assolit es reafir-ma el pacte de legislatura entreCiU i ERC i, com han volgutdestacar tots dos partits, es po-sarà el focus en els programesd’especial contingut social o edu-catiu, com ara la llei de formació

professional, la llei de reforma delServei d’Ocupació de Catalunyai la llei de simplificació adminis-trativa. En aquest sentit, ja s’hanreprès les negociacions per as-segurar l’aprovació del pressu-post de la Generalitat de 2015.

Pel que fa a l’acció legislativacatalana, l’acord contempla l’a-provació de lleis que actualmentencara estan pendents al Parla-

ment i que són, segons els dos par-tits, de màxima importància desdel punt de vista del funciona-ment del país, de la seva economiai de l’acció social. Entre aquestesdestaquen la de Formació Pro-fessional, la de reforma del Serveid’Ocupació de Catalunya o la desimplificació administrativa.

Però la part més important del’acord –eleccions a banda– és

sens dubte el compromís assolitper part d’ambdues formacionsde prioritzar la creació de les es-tructures d’Estat que estaven es-tablertes en l’acord de legislatu-ra firmat el 2012 i la legislació ne-cessària per fer-les possibles. Lahisenda pròpia, l’administració dela seguretat social i l’acció exteriorsón les més importants, a més del’elaboració d’una administracióelectoral pròpia.

I tot això s’haurà de fer en no-més set mesos que es preveuenmolt intensos i que tindran unesaltres eleccions, les municipals,pel mig. De cara a aquests comi-cis, l’acord estableix pactes d’en-tesa oberts a forces polítiques queestiguin d’acord amb el procés,tot i que aquest punt no ha que-dat del tot definit. El que sí quequeda clar és que es vol que el fullde ruta per presentar-se a les ple-biscitàries pugui ser compartittambé per altres formacions so-biranistes, com ara la CUP.

Sigui com sigui, tot plegats’haurà d’haver enllestit el juliol,ja que la intenció del president ésdissoldre el Parlament a comen-çaments d’agost per poder cele-brar les eleccions el 27 de se-tembre i que així la campanyaelectoral comenci en una altradata simbòlica: l’11 de setembre.El compte enrere ja ha començat.

Pròxima parada: plebiscitàries» Mas i Junqueras refan la unitat “per portar el procés de transició nacional fins a la victòria”

» L’acord prioritza la creació d’estructures d’Estat des d’ara fins a les eleccions del 27 de setembre

HISENDA PRÒPIA“UN TEMA EN MARXA PERÒ NOCULMINAT”La principal estructura d’Estatés la hisenda pròpia, “un temaen marxa però no culminat”, enparaules de Mas. Tal com re-corda el Govern en el seu balançde mandat, ja s’ha implementatla finestreta única amb la xarxade les Diputacions i s’ha creat uncos tècnic de gestors tributaris.Però ara caldrà aprovar una lleitributària de Catalunya per re-gular la gestió, liquidació i ins-pecció dels tributs del país.

JUNTA ELECTORAL“TENIR INSTRUMENTS PROPISPER ENFOCAR LES ELECCIONS”La creació d’estructures d’Estatno pot oblidar dotar Catalunyad’una junta o sindicatura elec-toral catalana per poder “tenirinstruments propis de país perenfocar les pròximes eleccions”,segons Mas. La via per fer-ho ésl’aprovació d’una llei d’acordamb l’article 56 de l’Estatut. Peraltra banda, també queda pen-dent l’aprovació d’una llei elec-toral pròpia, un objectiu finsara reiteradament encallat.

SEGURETAT SOCIAL“UN TERRENY COMPLEX EN QUÈCAL COMENÇAR A ENTRAR-HI”Un altre dels reptes més im-portants –segurament el quemés– és el disseny de l’admi-nistració i la tresoreria d’una Se-guretat Social catalana que ga-ranteixi les pensions i presta-cions d’atur. Tal com ha adver-tit el Consell Assessor per a laTransició Nacional, aquest és un“terreny complex en el qual calcomençar a entrar-hi”. El primerpas serà la creació de l’agènciacatalana de la Seguretat Social.

ACCIÓ EXTERIOR“EL VESSANT DE SITUACIÓ ENL’ESCENA INTERNACIONAL”Per últim, cal destacar també laimportància de l’acció exterior.“El procés quedaria coix si no téun vessant de situació en l’es-cena internacional”, adverteixMas. Aquest és un dels camps enquè s’ha avançat més en els dosúltims anys. Sense anar méslluny, el fins fa poc alt funcionaria Brussel·les, el català AmadeuAltafaj, ha estat nomenat re-centment alt representant dela Generalitat a la Unió Europea.

Les estructures d’Estat

Mas i Junqueras van tornar a protagonitzar una imatge d’entesa el passat dimecres 14 de gener. Foto: Generalitat

Es vol que el fullde ruta pugui sercompartit tambéper altres partits

sobiranistes,com ara la CUP

Arnau NadeuBARCELONA

5 |

Collboni: “Hem fet possible la rebaixa històrica de la T-10”

> Els Socialistes aconsegueixen una rebaixa, efectiva des de l'1 de gener, situant el títol de transport més popular per sota dels 10 euros

> S’amplia, també, la cobertura de la Targeta Rosa, que beneficiarà 53.000 persones més

> Collboni: “El fons per a la renda infantil és de 9,2M€. Consistirà en 100 euros mensuals i serà gestionada pels serveis socials”

> El Pla de Rescat Social dels Socialistes té un pressupost de 20 milions d’euros

Per primera vegada els usuarisno han fet cues abans d’acabarl’any per comprar la T-10, el tí-tol de transport més utilitzat del’Àrea Metropolitana. I és que,també per primera vegada, esrebaixa el preu de la targeta. Enconcret un 3,4%, passant dels10,40 euros que costava al2014 als 9,95 euros que es pa-guen a partir d’aquest mes degener. Jaume Collboni, alcal-dable socialista a Barcelona,ha assegurat que “aquest és elprimer pas en les meves priori-tats, fer una Barcelona a l’abastde tothom. La solvència de l’A-juntament s’ha de posar al ser-vei dels ciutadans i ciutadanes,i és això el que he fet, aconse-guir una rebaixa en el preu deltransport públic”.

La rebaixa de la T-10, que haentrat en vigor al gener, formapart del paquet de mesures so-

bre el transport públic que elgrup municipal socialista haaconseguit a canvi de la sevaabstenció als pressupostos mu-nicipals, que es van aprovar elpassat mes de desembre alplenari.

Aquesta, però, no ha estatl’única de les millores aconse-guides pels socialistes en eltransport públic: la Targeta Rosai l’autobús també estan inclosos.Per a Jaume Collboni, “el trans-port públic no pot ser un bé deluxe, és un dret ciutadà i per aixòens hem fixat com a prioritat afa-vorir els col·lectius que més es-tan patint la crisi i les desigual-tats socials”.

Amb la millora en el transportpúblic la Targeta Rosa benefi-ciarà 53.000 persones més, ju-bilats i pensionistes, a l’apujar lesrendes mínimes que es neces-siten per accedir en aquest títol

de transport. D’aquesta mane-ra16.000 persones més tindranaccés a la gratuïta mentre que37.000 podran beneficiar-se dela reduïda.

D’altra banda, el bus es re-forçarà amb 25 vehicles, queaugmentarà en 105.000 horesanuals el seu servei creant 80nous llocs de treball. “Es garan-teix el dret a la mobilitat i la con-nexió entre els barris on no arri-ba el metro o on la freqüència delbus és escassa”, ha declarat l’al-caldable socialista.

Per tal de fer un seguimentde totes aquestes mesures, elgrup socialista ha demanat lacreació d’una comissió de se-guiment formada per l’Ajunta-ment, el Grup Municipal Socia-lista i les entitats que defensenel transport públic a la ciutat, quevetllaran perquè aquests acordses compleixin.

L’alcaldable socialista per Bar-celona, Jaume Collboni, haaconseguit que l’Ajuntamentdoni llum verda a un Pla de Res-cat Social, per valor de 20 mi-lions d’euros, amb el qual s’a-tendrà col·lectius vulnerablescom infants en risc de pobresa,famílies que pateixen pobresaenergètica i aturats de llarga du-rada. Aquest Pla de RescatSocial era una de les tres con-dicions que Collboni va posarsobre la taula a l’alcalde deBarcelona, Xavier Trias, perquèel Grup Municipal Socialistas’abstingués en els pressupos-tos municipals. Per a Collboni,“tots els acords a què hem arri-bat, el transport, les escolesbressol, la renda infantil, el plade rescat social responen alnostre compromís amb la ciutati han estat el primer pas cap aun nou gir en matèria de políti-ques socials.”

El Pla de Rescat Social con-templa la creació d’un Fonsper a una Renda Infantil Ga-rantida, dotat amb 9,2M€, quegarantirà una renda de 100€mensuals per a 7.500 infantsque viuen per sota del llindar dela pobresa. Aquesta renda pio-nera serà gestionada pels ser-veis socials, a través d’una tar-geta moneder o una eina simi-lar, i servirà per dignificar lavida dels infants. Per a JaumeCollboni, “per primera vegada esfa una renda mínima garantidaa la ciutat. Per a nosaltres és fo-namental que una ciutat que esvulgui mirar al mirall, que pensique és una ciutat digna, tinguiels seus nens i nenes, aquellsque estan en risc de patir ex-clusió social, amb les sevesnecessitats cobertes. És im-moral que l’Ajuntament tingui su-peràvit mentre hi hagi ciuta-dans que pateixen pobresa.”.

Les famílies en risc de patir

pobresa energètica també sónun altre dels col·lectius a qui s’a-drecen els programes del Pla deRescat Social presentat pels so-cialistes. En concret, 17.000 fa-mílies tindran garantits els seussubministraments energèticsbàsics aquest hivern amb unpressupost de 2,5 milions d’eu-ros per a nous ajuts. El progra-ma multiplica per 5 els ajuts queja es destinaven a les famílies enrisc de pobresa energètica.

El paquet de mesures delPla de Rescat Social tambéatendrà el col·lectiu d’aturatsde molta llarga durada i els jo-ves, amb programes de fomentde l’ocupació. En concret, 2.000aturats de llarga durada po-dran accedir a programes de for-mació a través de Barcelona Ac-tiva amb la intenció que tornin aentrar al mercat laboral, mentreque 2.350 joves podran accedira beques i bonificacions que elspermetran seguir estudiant elscicles superiors de FormacióProfessional.

Per a l’alcaldable socialista,la Barcelona de l’èxit de Trias téun costat fosc: la desigualtat so-cial que engrandeix l’escletxaentre els barris de la ciutat:“Aquesta ciutat de l’èxit té unacara obscura, té nens i nenesque no mengen tres vegades aldia, gent que no pot pagar el re-but del gas o ciutadans i ciuta-danes que fa massa tempsque són a l’atur. Tenim l’oportu-nitat i els ajudem”. Els socialis-tes han destinat gairebé la mei-tat dels diners amb que es po-dia negociar, 20 milions d’euros,a fer una Barcelona “més digna,igualitària i a l’abast de tothom”,segons paraules de Collboni. Laresta del pressupost, 24 milionsd’euros, han estat destinats a lamillora del transport i a la cons-trucció i bonificació d’escolesbressol.

L’alcaldable socialista Jaume Collboni considera que el transport públic “no pot ser un bé de luxe”. Foto: PSC

7.500 infants a Barcelonatindran una renda infantil

garantida

Per primera vegada es fa una renda mínima garantida a Barcelona.

És fonamental que una ciutat que es vulgui mirar al mirall tingui els seusnens i nenes amb les seves

necessitats cobertes

| 6Opinió27 gener 2015líniaciutatvella.cat

publicitat 619 13 66 88

Les cartes d’opinió es poden enviar a: opinio@comunicacio21.com

Línia Ciutat Vella no comparteix necessàriament les opinions que els signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.

redacció: liniaciutatvella@comunicacio21.com publicitat: publicitat@comunicacio21.comadministració: facturacio@comunicacio21.com

líniaciutatvella.cat

Dipòsit legal: B.43220-2010

amb el suport de:Difusió controlada

14.975 exemplars

Un diari plural Un diari participatiu

Actualitat a la xarxa

Tant l'integrisme gihadista coml'integrisme neoliberal dels quiens governen segresten i atemp-ten contra les llibertats. Uns ambles armes i el terror i els altresamb les seves polítiques antiso-cials, lleis i sistema repressiu.

El 7 de desembre personesd'idees llibertàries van ser em-presonades en el marc de l'ano-menada operació Pandora, dutaa terme pels Mossos d'Esquadra.El ‘delicte’ d'aquestes personesera, segons l'Audiència Nacio-nal, que “assistien a reunions iparticipaven en l'elaboració depublicacions i butlletins de ca-ràcter llibertari”. Tot i tractadesde “terroristes” la resolució judi-cial no concreta cap relació d'a-questes persones amb bombesni fets violents que cap mena.Les paraules del jutge Bermúdezho diuen tot: “No investigo elspossibles atemptats, jo investigol'organització i els que poden serde perill per al futur”. Això ésgravíssim i indignant.

Dies després de l'atemptat in-tegrista islamista a París, el PP esva querellar contra un humo-rista, Facu Diaz, per un vídeod'humor titulat El PP se disuelve,que es pot veure en Youtube.

La Ley de Seguridad Ciuda-dana (llei mordassa) i les noveslleis ‘antiterroristes’ són un atactotal a les llibertats que ens afec-tarà a totes. Cada vegada és mésevident que aquesta democràciaés una fal·làcia.

El documental Ciutat Morta,que finalment la TV3 va emetrerecentment, i a contracor, és unbon exemple de com fabricarmuntatges policials, com en l'O-peració Pandora, contra el movi-ment llibertari.

4Segrestatsper Josep Lluís Pérez

#BárcenasLliure#FaltaLaCUP #CiutatMorta

4Pilotes foraper Jordi Lleal

El tsunami que va desencadenarla suplència de Messi a Anoetaen el primer partit oficial de l’a-ny, i els fets posteriors, consta-ten un cop més la suprema im-portància del crac argentí dinsdel FC Barcelona.

La seva autoritat és enormeperquè se l’ha anat forjant al capdels anys, i si bé sempre hi hal’enrenou sobre si és ell quimana dins del vestidor, beneïdasigui aquesta dependència men-tre continuï oferint els seus ha-bituals recitals. Bartomeu ho sapi Luis Enrique també: les pos-sibilitats d’èxit de l’equip radi-quen en gran mesura en el ren-diment de la “puça”. Ni la polè-mica que es va originar amb laseva absència a l’entrenamentper una suposada gastroenteri-tis l’endemà de la derrota con-tra la Reial ha provocat que elpresident es posicionés a favordel tècnic en detriment del ju-gador. Hem viscut infinitat devegades enfrontaments d’a-questa mena, i gairebé sempreun dels dos acostuma a caure. Amés, amb un entrenador queestà començant un projecte, éshabitual que qui tingui les deperdre sigui el futbolista.

Però amb Messi tot és dife-rent, i tothom dins del club és

conscient que cal tenir-lo con-tent. Bartomeu perquè sap quesi l’argentí decideix marxar ja nocal ni que es presenti a la re-elecció, i ‘Lucho’ perquè intueixque un duel amb ell no el por-tarà a cap altre lloc que a la des-titució. L’asturià ha patit l’aco-miadament de ‘Zubi’, amb quitreballaven plegats, i és cons-cient que probablement la sevafigura no genera consens dins dela junta. Malgrat això, i a l’esperaque a finals de temporada els so-cis decideixin el model de clubper als pròxims anys, com sem-pre en el futbol tot dependrà desi la piloteta entra o no. De si l’e-quip és capaç de créixer a par-tir de la victòria contra l’Atléti-co i deixar enrere els dubtes.

Per sobre de directives id’entrenadors, l’argentí trenca lanorma perquè si rendeix al seunivell, tot és més senzill. Els ge-nis sempre han manat en elsclubs, ho van fer Pelé, Cruyff oMaradona, i és quelcom inhe-rent a la professió. Si tens al mi-llor, és preferible encomanar-teal seu talent que no fer-li lavida impossible. Sempre dinsd’uns límits, òbviament. Peròamb Messi, home de poques pa-raules, tots sabem quina és l’e-quació de l’èxit: que sigui feliç.

per Sergi Villena

4La clau és Messi

Quan es pregunta a la vicepre-sidenta del govern, Sáenz deSantamaría sobre el tema deBárcenas, respon que l’extre-sorer ja fa temps que no és delpartit i que la justícia faci el seucamí. El president Mariano Ra-joy, declara sense ni anomenar-lo, que la justícia continuï ambel procés i acabi com més aviatmillor. A veure si es pot enten-dre: Bárcenas quan va delinquir,què era? Un ésser que vagavaper les galàxies siderals o un altcàrrec del PP?

Diguem-ho així, no noméshi ha hagut enriquiment per-sonal, també al PP! Si ara és ono membre del partit, no excloules responsabilitats del mateixpartit que es va beneficiar delsmilions d’euros que va recaptari repartir de forma fraudulenta.Serà que “s’autoamnistien” a l’a-vançada? És que qui fa un des-

falc, sent president d’una cor-poració a favor d’aquesta cor-poració, quan deixa de ser pre-sident, la corporació queda lliu-re de la responsabilitat?

Algú s’imagina que, comque Rodrigo Rato ja no és el pre-sident de Bankia, les malespràctiques amb les preferents odit d’altra manera l’estafa, els ac-tuals responsables adduïssinque el banc no n’és responsable?Es pot entendre, que es fessinreformes a les seus del PP decarrer Gènova, del país basc i al-tres, sense que ningú s’assa-bentés de com es pagaven o ésque es pagaven també “en dife-rit” com explica la senyora Cos-pedal en el cas de la liquidaciódel senyor Bárcenas? L’extre-sorer sortirà al carrer, què faràa partir d’ara, etzibarà unesquantes canonades o callarà? Isi calla, a canvi de què?

@DavidGR1714: Si la CUP no busca algunpunt d'acord i d'aliança amb el front deCiU i d’ERC (Mas-Junqueras) estarà elec-toralment morta.

@lacompetencia: ‘Ciutat Morta’ ha fet un20% d'audiència al Canal 33?! Com desco-breixin que el periodisme d'investigació in-teressa, adéu futbol!

@Miri_run: Bárcenas paga 200.000 eurosper ser lliure. Si jo els tingués, em deslliu-raria de la hipoteca i amb el sobrant faria lavolta al món amb un jet privat.

7 | Envia’ns les teves cartes a: opinio@comunicacio21.com 27 gener 2015 líniaciutatvella.cat

@xlemus: El Barça si fitxa a l'estiu té 2 op-cions: cedir el jugador fins al gener o tenir-lo entrenant i jugant amistosos. Opcionsdifícils per a un crac.

@cristina_pardo: Aguirre ya puede sercandidata: destapó la trama Gürtel y laculpa fue de los agentes por lanzarseencima de su coche en el carril bus.

@encampanya: Pedro Sánchez dice queno le preocupa que Zapatero se vea conPablo Iglesias. Y una lágrima cae sobre lamesa.

Un diari obert

Opinió en 140 caràcters

La democràcia està sent atacada des del’interior del sistema. En l’àmbit neoli-beral i conservador es promulguen lleisrestrictives sobre els drets socials i les lli-bertats. I sota l’extremisme de l’auste-ritat es condemna a l’atur i a la pobre-sa cada vegada a més persones. Fins al’extrem cínic, que el discurs i el mèto-de “oficial” per acabar amb la crisi, a càr-rec del PP, produeix un creixementque comporta desigualtats i no redueixl’atur: el nou treball incrementa la pre-carietat i no eximirà de la pobresa.

Davant d’aquest panorama, aparei-xen en l’àmbit català i de l’Estat novespropostes polítiques de caràcter tren-cador. Denuncien els privilegis de la clas-se ‘casta política’ i creixen de la mà delmalestar i l’empobriment de les classestreballadores, populars i mitjanes.

Davant del clima de corrupció i eldescrèdit, certament, cal un nou co-mençament. Ara bé, per conjurar el pe-rill populista –també té el seu risc– s’a-justa als fets afirmar que en la “experi-mentada” política són molt majoritarisels comportaments ètics.

La crisi és més profunda i de siste-ma. D’impotència de la política institu-cional per aturar els interessos banca-ris que colonitzen els governs amb pro-grames que redueixen el sector públic.Uns interessos que adoben el terreny perampliar l’àrea del negoci privat. És pos-sible una aliança entre els sectors, mésamplis possibles, de la “vella” i de la“nova” política? És desitjable?

Per construir una nova aliança a fa-vor de la democràcia social, política i eco-nòmica, hi falta gent, no n’hi sobra. Per-sona, idea i col·laboració són conceptesnecessaris per sortir de l’atzucac onsom. Part essencial del nou mètodepolític i social que és reclamat.

¿Pot la “nova” política per si sola ar-ribar al govern i gestionar, en el dia a diai amb els imprescindibles acords amb elspoders establerts, la transformació ne-

cessària? Fins i tot, per adoptar aquestprograma pragmàtic considero que li calel concurs de la part política ‘experi-mentada’.

La batalla real és entre democràciai no democràcia. Entre dignitat social,política i econòmica per a tots, i les doc-trines econòmiques que amb anestèsiaens inoculen. I que amb sordina ens fanmal, encara que no les sentim, enmig detants sorolls de distracció induïts.

Cal buscar el diàleg, en l’àmbit delcentre-esquerra, entre les marques po-lítiques amb experiència i les novesmarques polítiques. Sobra individua-lisme i manca sentit col·lectiu. Neces-sitem més horitzontalitat i una vida po-lítica centrada en un ‘nosaltres’ queesdevingui el més ampli possible.

Per imaginar amb marge d’encertel futur és necessari un nou equilibri iuna barreja entre els nous plantejamentsi l’experiència. Els ideals són els matei-xos d’ahir. El nou temps ens reclamacanvis en el mètode.

El moment és dur. I cal estar atentals senyals que arriben de Grècia. I a l’es-pasa de Dàmocles d’un integrisme reli-giós que nia en joves desatesos, que ha-biten en barris desatesos, en societatsque alguns abandonen i desatenen.

L’economista Francesc Trillas, en elseu bloc, planteja el nou govern xilè, de“Nueva Mayoría” com un possible la-boratori d’allò que pugui passar aquí, toti les diferències de context. El nou go-vern del país andí resulta d’un pacte dela socialdemocràcia de Michelle Bac-hellet, amb els líders estudiantils i cívicssorgits de les protestes socials de 2011,a més dels sectors comunistes que tre-ballen per a la transformació social.

En aquesta hora, des d’Europa finsa les ciutats, és desitjable fer bandera dela generositat i la col·laboració en be-nefici de la gran majoria. A Catalunya,amb la demanda afegida de realitzaciónacional, també arriba aquest ressò.

4Objectiu democràciaper Josep Xurigué

Serà que em faig vell, i tot i la meva re-bregada al “contigo no me ajunto” de l’O-riol Junqueras a la seva conferència mar-cadora de perfil, he estat callat durantaquests dos mesos d’arqueologia gene-ralitzada del retret i de tomahawksacusadors al Twitter, al Facebook o alsdiaris. Al final es veu que l’he encerta-da: hi ha acord i eleccions. Han estat ex-actament seixanta-dos dies de fotre’s lacavalleria per sobre uns patriotes als al-tres, una baralla retransmesa amb ale-gria i diligència pels mitjans de l’statusquo, i bramats a megàfon batent pel bo-tiflerisme. Espero que ens hàgim quedata gust tots plegats.

Què són 2 mesos comparats amb els3.600 mesos de l’ocupació forastera queha patit el país? M’ho podeu dir? Doncs,a tot estirar, un 0,05 % del temps. I si ensho mirem des de la garrotada de l’Esta-tut, no més d’un 3,6% de les setmanes vis-cudes en aquest viatge col·lectiu cap a Íta-ca. Més o menys, com els minuts de l’es-combraria d’un Barça Gratallops deCopa del Generalísimo. Tothom n’hasortit perjudicat, a tothom li han recor-dat això o allò que fa lleig pels amants dela puresa i pels serafins d’aquest futur na-cional somniat. Que de tant somniatque l’hem somniat, volem seguir-lo som-niant immune a corrupcions i a incom-petències. Afortunadament, els catalansno ens diferenciem tant com ens pensemde la resta de societats del primer món.Gent moralment d’esquerres absoluta-ment consumista, defensors de l’ecologiaque només recicla si el vigilen els seus fills,jugadors de futbol de sofà i proclamadorsde la puresa en la gestió dels diners pú-blics mentre provem d’estafar a hisendasi es presenta l’ocasió.

És que Núria, Carme, Salvador, Joan,Àlex, Pau, Benet, Marc, Assumpció, Jo-sep Lluís, i altres amics virtuals i pre-sencials, no us adoneu de tot el que hemavançat plegats? Ara que som cada copmés a tocar del cim, és clar que fot ver-tigen mirar avall i veure fins on hem tin-gut pebrots d’enfilar-nos! I és clar que en-cara podem trencar-nos la crisma car-dant-nos daltabaix, però que no sigui per-què ens fem la punyeta l’un a l’altre, quetotal queden pocs metres i és la part més

difícil i perillosa. Per això espero i desit-jo que mirem amunt i ens deixem de ba-rallar, i que tot quedi perdonat.

L’altre dia, bé o malament, es va ar-ribar a l’acord de convocar les punyete-res eleccions que ens poden deslliurardels Tomàs Roncero i de les campana-des a la Puerta del Sol. Tothom va haverde cedir, tant Tiris com Troians, per talde salvar la voluntat i l’esperança de totun poble. I això ara ens sembla poc, peròde la mateixa manera que en WoodyAllen diu que Humor és la suma de Tra-gèdia i Temps, ja us avanço que l’Èpicahistòrica es deriva sovint d’un acord malgirbat entre gent que renuncia a tenir raó,venut als llibres d’Història com unagran decisió conjunta, intel·ligent, i –di-guem-ho!– d’audaços estadistes.

La veritat és que tornem a tenir la ini-ciativa que vam començar a perdre el 10de novembre i vam acabar per extraviarla punyetera setmaneta de les confe-rències dels uns i dels altres. Els espa-nyols tornen a estar nerviosos amb la “al-garabía”que albiren el mes de setembre,i els unionistes estan que no… bé… dei-xem-ho córrer que se m’abraona l’esca-tologia al teclat.

Mireu, la democràcia no deixa de serla confirmació institucional d’un rao-nament tant contradictori com sòlid: “weagree to disagree”, estem d’acord que noestem d’acord. Quan els agents políticsd’una societat, són capaços d’acceptar filper randa aquesta premissa, de fet es-tan construint les bases de l’origen, di-buixant l’acte fundacional, d’una socie-tat nova. Un país nou producte de l’a-cord. Un pas endavant cap a una men-talitat d’estat, nacional, on tothom clau-dica pel bé de tothom.

Nota: La contradicció aquesta del d’a-cord en no estar d’acord és també el fo-nament del sentit de l’humor entès comel bàlsam que cura discrepàncies. És peraixò que he volgut titular aquest post “Totqueda perdonat” com a necrològica sa-tírica als humoristes assassinats a Parísper la ignorància. Per molt que jo dis-crepés de la línia editorial de Charlie Heb-do, sense sentit de l’humor ni hi ha de-mocràcia, ni hi ha futur, ni hi ha res. Totssom Charlie, malgrat tot i gràcies a Déu.

4Tot queda perdonat, aquí tambéper Carles Savalls

27gener 2015

Ciutat Vella| 8

líniaciutatvella.cat

No rotund. Aquesta ha estat laresposta de l’Ajuntament a laproposta que l’edifici del GovernMilitar, al Portal de la Pau, estransformi en un museu militar.La idea, llançada el passat mesde gener pel tinent general del’Exèrcit, Ricardo Álvarez-Es-pejo, va ser rebutjada fa pocsdies per tots els grups munici-pals, excepte el PP, en la co-missió de Cultura.

“No volem un museu de lahistòria armamentística, de lautilització de l’agressió i la re-pressió exercida per l’exèrcitcontra la població des de facentenars d’anys”, va defensarIsabel Ribas, regidora d’ICV-EUiA, grup que va presentar laproposició de rebuig a la crea-ció d’un espai d’aquestes ca-

racterístiques. “Els Reis Magsens van portar un sac de carbóinesperat”, va ironitzar Ribas enreferència a l’anunci fet durantel dia de la pasqua militar perÁlvarez-Espejo.

En aquest sentit, la propos-ta de resolució aprovada per laComissió recorda que “Barce-lona sempre s’ha significat comun referent de la cultura de lapau, del diàleg i del 'No a la gue-rra'”, i deixa clar que no es vol

un nou museu militar a la ciu-tat, després que el de Montjuïc,obert per Franco el 1963, tan-qués les portes el 2009 fruit d’u-na llarga reivindicació.

Paral·lelament, la Comissióde Presidència i Règim Interiortambé ha aprovat instar el go-vern municipal a reclamar al’Estat espanyol la cessió, demanera incondicionada, d’a-quest edifici que alberga el go-vern militar al Portal de la Pau.

L’edifici del Govern Militar al Portal de la Pau. Foto: Google Maps

L’Ajuntament rebutja un noumuseu militar a la ciutat

» Tots els grups municipals, excepte el PP, s’oposen a la proposta de l’Exèrcit de crear aquest espai al Portal de la Pau

La Fiscalia descarta reobrir elcas 4F arran de ‘Ciutat Morta’JUSTÍCIA4La Fiscalia de Bar-celona va descartar ahir reobrirel cas 4F després que l’Ajunta-ment li remetés l’exitós docu-mental ‘Ciutat Morta’ per valo-rar si existien noves proves querequerissin una nova investi-gació.

La Fiscalia va arxivar la pe-tició del consistori perquè con-sidera que el documental i el“suposat testimoni sense iden-tificar” que manifesta conèi-xer l’autor del llançament d’untest contra l’agent de la Guàrdia

Urbana ferit no es poden ad-metre com a proves.

El ministeri públic tambédestaca en el seu escrit que elsmateixos autors de ‘Ciutat Mor-ta’ van rebutjar incloure aquesttestimoni en el reportatge per“manca de valor periodístic”.

De fet, la decisió de la Fis-calia era previsible, ja que fadies ja havia dit que no preveiaactuar d’ofici davant del cas4F basant-se en el documentalperquè considerava que aquestno era “cap prova jurídica”.

RÈCORD4Gairebé 1,9 milionsde visitants. Aquesta és l’es-pectacular xifra que ha registratel Born Centre Cultural al llargde l’any passat. De fet, la dadaés tan alta que l’ha convertit enel museu més visitat de tot Ca-talunya, per sobre, fins i tot, delmuseu del Barça, que històri-cament ha liderat el rànquing, idels museus Dalí, que tambéhan estat tradicionalment cap-davanters.

Un dels factors que poden ex-

plicar l’espectacular èxit del nourecinte és el Tricentenari, que hamarcat les xifres museístiquesd’enguany. De fet, el centre bar-celoní que creix més en nombrede visitants és el Museu d’Histò-ria de Barcelona (Muhba), que vaser la seu d’una de les mostrescentrals del Tricentenari.

Un altre dels factors que po-den explicar la xifra rècord és elfet que part de la seva activitatés gratuïta. En aquest sentit, calrecordar que per accedir al re-

cinte no s’ha de pagar, si bé l’en-trada a les exposicions i al jaci-ment arqueològic sí que és depagament.

Sigui com sigui, les xifres devisitants del Born Centre Cul-tural han estat espectacularsdes del primer dia. En només elsprimers sis mesos va rebre mésd’un milió de visites. Una dadaque ja va superar en aquell mo-ment totes les expectatives ini-cials d’un equipament que estàbatent rècords.

RedaccióCIUTAT VELLA

La protagonista del documental, Patrícia Heras. Foto: Ciutat Morta

El més visitat de Catalunya

Sanitat | La narcosala Baluard es traslladarà a un altre edificiEl Centre d’Atenció i Seguiment (CAS) Baluard, la primera narcosala de la ciutat, abandonaràla seva ubicació actual a l’interior del baluard de la muralla, al Museu Marítim, i es traslladaràa l’edifici on actualment hi ha el Centre d’Urgències d’Atenció Primària (CUAP) Peracamps, el

qual també canviarà d’ubicació. Tot plegat forma part d’un pla de reordenament sanitari.

Ciutat Vella9 | 27 gener 2015 líniaciutatvella.cat

Pere Duran liderarà el cercle delMuseu de les Cultures del MónNOMENAMENT4Pere Duranpresidirà el cercle del nou Mu-seu de les Cultures del Món.Després de ser durant 14 anysdirector de Turisme de Barce-lona, Duran ha acceptat el rep-te de liderar un ens que ha d’a-conseguir captar recursos per alnou museu, el qual ha costatprop de 7,7 milions d’euros i tin-drà uns costos de mantenimentanuals de dos milions.

Segons Jaume Ciurana, ti-nent d’alcalde de Cultura, Du-ran ja s’ha posat en contacteamb diferents personalitats dela ciutat per explicar-los que

compta amb ells per sumar-losen aquest ambiciós projecte.

El nou Museu de les Culturesdel Món, que obrirà les sevesportes el pròxim dia 7 de febrer,té com a missió principal la pre-servació, presentació i difusió delpatrimoni artístic i cultural de di-verses cultures d'Àfrica, Àsia,Amèrica i Oceania.

Ubicat en dos antics palausgòtics, el palau Nadal i el delMarquès de Llió, el museu mos-trarà la diversitat cultural mit-jançant l’experiència artísticadels pobles des d’una perspec-tiva pluridisciplinària.

La xarxa de periòdics de proxi-mitat Línia té una difusió de331.350 exemplars mensuals, talcom ho indiquen les dades certi-ficades publicades dijous 8 de ge-ner per PGD, que corresponen alperíode setembre-novembre pera 19 de les 21 capçaleres de la xar-xa del Grup Comunicació 21.

D’aquesta manera, Línia és lacapçalera gratuïta local no diàriaamb més difusió de Catalunya. Si

se suma la difusió total de se-tembre a novembre, aquestes19 edicions de Línia assoleixengairebé el milió d’exemplars:994.050. En concret, Línia Va-llès Oriental té una difusió de7.975 exemplars setmanals,mentre que les edicions de Ba-dalona, Gràcia, Sant Martí, Santsi Les Corts registren una mitja-na de 14.975 exemplars quinze-nals cadascuna d’elles.

De les capçaleres mensuals,Línia Mar (Castelldefels, Gavà,Viladecans, El Prat), Ciutat Vella,Eixample, Horta-Guinardó, NouBarris, Sant Andreu i Sarrià-

Sant Gervasi tenen una difusió de14.975 exemplars mensuals res-pectivament, mentre que LíniaNord (Baix Llobregat nord), Lí-nia Tres (Esplugues, Sant JoanDespí i Sant Just Desvern), LíniaVallès (Cerdanyola, Barberà iRipollet), Línia Vallès Sabadell,Línia L’H i Línia Cornellà regis-tren 9.975 exemplars mensualscadascuna.

A la difusió total certificada s’hihaurien de sumar els exemplarsde les edicions de la trimestral Lí-nia Turisme, pendent d’auditar, ide Línia Mar Baix Maresme,mensual que es llançarà al febrer.

Línia és la capçalera gratuïta local no diària amb més difusió de Catalunya. Foto: Arxiu

La xarxa Línia supera els330.000 exemplars mensuals

RedaccióCIUTAT VELLA

27gener 2015

| 10

líniaciutatvella.cat

Ciutat

Amb l’arribada del mes de gener,els universitaris barcelonins en-caren els primers exàmens finalsdel curs. Dossiers, llibres, apuntsi ordinadors omplen les diferentssales d’estudi repartides per totsels barris de la ciutat.

La Regidoria d’Adolescèn-cia i Joventut de l’Ajuntament deBarcelona, en col·laboració ambels diferents Districtes i el Con-sorci de Biblioteques, ofereixaquests espais nocturns per fa-cilitar l’estudi.

Durant tot l’any, aquells queho desitgen, disposen de sis sa-les nocturnes, obertes entre lesnou del vespre i la una de la ma-tinada. L’horari només s’inte-rromp durant les vacances d’es-tiu. Són les del Vapor Vell, al ba-rri de Sants, la de la Vila deGràcia, la sala Guinardó-Mercè

Rodoreda, la sala Ignasi Iglesias-Can Fabra de Sant Andreu, la dela Sagrada Família i la sala Po-blenou-Manuel Arranz.

També estan disponibles,mentre dura el curs escolar, unasala a l’Institut Montserrat, a Sa-

rrià-Sant Gervasi, i una altra al’Espai Jove Garcilaso, a SantAndreu.

L’OFERTA S’AMPLIADe cara als exàmens universita-ris del primer quadrimestre, l’o-ferta d’aquests espais s’amplia.Des del passat 8 de gener, fins al5 de febrer, tots els districtes deBarcelona habiliten espais es-

pecialment per a aquestes dates.D’aquesta manera, els estudiantsresidents a Barcelona tenen vint-i-nou punts disponibles per al’estudi nocturn. L’horari méshabitual és de nou del vespre auna de la matinada, és a dir, elmateix que tenen les sales per-manents.

Tot i això, hi ha sales queobren més aviat, com la del Car-mel, la sala Joan Maragall o laClarà de Sant Gervasi, la sala deles Roquetes i Zona Nord deNou Barris, on s’hi pot accedir apartir de dos quarts de nou delvespre. Altres, en canvi, com lade l’Esquerra de l’Eixample o lasala Riera Blanca, al districte deLes Corts, obren les seves portesa les deu de la nit.

L’Ajuntament repetirà aques-ta ampliació de l’oferta els mesosde maig i juny, per ajudar els es-tudiants a planificar i prepararmillor els exàmens de final decurs en un entorn tranquil i ade-quat a les seves necessitats.

Vint-i-nou punts d’estudi nocturn» Fins al pròxim 5 de febrer s’amplia l’oferta de sales disponibles a les nits per preparar els exàmens» Tots els districtes de la ciutat compten amb un mínim de dos espais habilitats per als estudiants

El mapa de les sales habilitades a la ciutat i una imatge de diversos nois estudiant. Foto: Ajuntament i Arxiu

L’ampliació del’oferta es repetirà

el mes de maig

RedaccióBARCELONA

Avantatges | Biblioteques i sales, connectadesEls espais habilitats per a l’estudi nocturn estan connectats mitjançant la

xarxa de Metro, les diverses línies de Bus i Nitbus i també el Bicing. A més,les biblioteques i les sales habilitades disposen de xarxes de WiFi per facilitar

el treball i l’estudi a tots aquells que facin servir dispositius electrònics.

SOCIETAT4El Districte multi-plica l’oferta. Tots els estudiantsja poden triar entre les tres salesd’estudi nocturnes de diferentsbarris de Ciutat Vella.

D’aquesta manera es fa en-cara més accessible disposar d’a-quests espais pensats per a mo-ments on es necessita una dosiextra de concentració. Aquestessales estaran habilitades fins a laprimera setmana de febrer.

SALA BARCELONETA4CarrerAndrea Dòria, 23. Oberta de 9 delvespre a 1 de la matinada.

SALA PALAU ALÒS 4Carrer SantPere Més Baix, 55. Oberta de9:30 del vespre a 1 de la mati-nada.

SALA RAVAL 4Carrer Sant Ole-guer, 6-8. Oberta de 8 del vesprea 1 de la matinada.

Ciutat Vella compta amb tres sales d’estudi nocturnes

11 | 27 gener 2015 líniaciutatvella.catCiutat

L’Ajuntament prorroga el ter-mini de concessió d’ajuts per ala rehabilitació d’edificis. ElConsorci de l’Habitatge de Bar-celona serà qui gestionarà els 6,5milions d’euros de pressupostinicial que tindrà l’edició d’en-guany. Aquesta xifra pot créixeramb el sobrant de la convoca-tòria de la passada edició, un cops’hagin aprovat els pressupostos.

Després de l’èxit que va tenirla convocatòria que hi va haverdurant l’any passat, aquest 2015se n’obre una de nova. En elsmesos d’octubre i novembre de2014 es van presentar 162 ex-pedients i el consistori esperaque aquesta xifra segueixi aug-mentant. Aquells que en con-vocatòries anteriors no van po-der accedir als ajuts podranparticipar-hi de nou.

Fins al 31 de desembre d’a-quest 2015 està obert el termi-ni per sol·licitar aquest ajut.

D’aquesta manera, s’ajuda lescomunitats a complir amb totsels tràmits previs.

CONDICIONS A COMPLIREls edificis que es poden bene-ficiar d’aquest nou ajut són elsque es van construir abans de1981 i que estan destinats ma-joritàriament a l’habitatge.

El president, l’administra-dor o el propietari de l’edifici ésqui ha de sol·licitar que s’iniciïnels tràmits per rebre els ajuts.Cal que la comunitat de veïnsdoni el vistiplau a la reforma idisposar d’un informe tècnicinicial, que es lliura posterior-ment a la formalització de la

sol·licitud. Aquest és un tràmitimprescindible per poder iniciarles obres i ha de ser sempre dinsdels primers tres mesos poste-riors a l’obtenció d’aquest in-forme.

ELS AJUTSLa quantificació econòmica deles subvencions pot arribar als60.000 euros, l’equivalent a lameitat de l’import màxim deles obres en què estiguin afectatselements d’accessibilitat, es vul-gui millorar l’eficiència energè-tica de l’immoble o solucionarpatologies estructurals (enaquest cas no es determina límital topall per actuació).

D’altra banda, les reformesarquitectòniques dels elementscomuns, com escales, vestíbulso celoberts, poden rebre ajuts defins a un vint-i-cinc per cent.

Aquestes quantitats inclouenel pressupost declarat a la lli-cència d’obres i també els im-ports de les despeses dels estu-dis i dels treballs tècnics, amb lesseves corresponents càrreguestributàries.

Una segona joventut per als edificis» L’Ajuntament aposta per la rehabilitació d’immobles i obre una nova convocatòria d’ajuts

» El pressupost és de sis milions i mig d’euros, ampliables amb la partida sobrant de l’any passat

HABITATGE4 Per tal de podertramitar la sol·licititud per rebreles subvencions cal dirigir-se alportal web del Consorci del’Habitatge [www.consorciha-bitatgebcn.cat].

A més, a les deu Oficines del’Habitatge que hi ha als diver-sos districtes es pot rebre asses-

sorament i suport tècnic. Es de-mana cita prèvia a través del ma-teix portal.

També s’ofereix atenció di-rigida a professionals del sectora l’Institut Municipal del Pai-satge Urbà i la Qualitat de Vida[w110.bcn.cat/portal/site/Pai-satgeUrba].

Assessorament a la xarxa

Els ajuts permetran dur a terme les reformes que calguin en edificis construïts abans de 1981. Fotos: Ajuntament i Arxiu

L’accessibilitat, lamillora energètica oles zones comunes,

eixos de millora

RedaccióBARCELONA

27gener 2015

Comerç| 12

líniaciutatvella.cat

Fomentar la convivència als ba-rris a través de la sensibilitzacióintercultural, a la mateixa vega-da que s’intenta promocionar elcomerç de proximitat. Aquestsón els dos principals eixos queformen la campanya ComerçDivers, engegada per l’Ajunta-ment en col·laboració amb as-sociacions veïnals, entitats so-cials i comerciants. En aquestsentit, la campanya clourà albarri de Raval el pròxim mes defebrer, després d’haver-se posaten marxa també a uns altresquatre barris de Barcelona –Tri-nitat Vella, Besòs-Maresme, Po-ble Sec i les Roquetes–.

La campanya porta com alema La diversitat combina bé,i consisteix en el repartiment de85.000 posavasos i 216.000 es-

tovalles que s’han distribuït a 160bars i restaurants dels diferentsbarris adherits al programa.Aquests elements comparteixenun disseny amb un joc de taulaque vol millorar la integració i laconvivència ciutadana. Cadascundels barris tindrà un contingutdels posavasos i estovalles adap-tat a les seves característiques.

Aquesta iniciativa comptaamb el suport del teixit social icomercial del districte. Un altredels objectius de mesures comaquesta és millorar la percepcióque la resta de la ciutat té de se-gons quins barris, i s’emmarca enel programa Treball als Barris,consistent en diverses accions dedinamització social i comercial.

El Raval clourà aquesta campanya el pròxim febrer. Foto: Arxiu

Botigues i interculturalitat van de la mà al barri del Raval

» La iniciativa ‘Comerç Divers’ s’implementa a diversos establimentsd’aquesta zona amb l’objectiu de millorar la cohesió social

Es lliuren els premis del Concurs d’aparadors

GUARDONS4La FloristeriaLola, a la Barceloneta; la xoco-lateria El Drac de Sant Jordi, alGòtic; la Pastisseria Hofmann, aSant Pere, Santa Caterina i la Ri-bera; i la Farmàcia Mas Do Cam-po, al Raval, van convertir-se enels guanyadors del quart Concursd’aparadors de Ciutat Vella.

El lliurament dels premis esva dur a terme dijous 22 de ge-ner a la seu del Districte, en unacte on van assistir els propie-taris o representants dels nego-cis i diverses autoritats locals.

Els quatre premis van ser de-cidits per un jurat format per re-presentants del Districte, delDepartament de Comerç delconsistori i de la Generalitat deCatalunya.

A banda dels premis oficials,una votació popular va decidir,paral·lelament, els seus apara-dors preferits. En aquest casvan ser els Jocs Mallart, al Gò-tic; Da Hustle Store, al Raval; Be-th’s Hair, a Sant Pere, SantaCaterina i la Ribera; i GénerosPunto Pascual, a la Barceloneta.

Reobrir antigues botiguesper impulsar l’emprenedoriaINICIATIVA4Raval Cultural, ambla col·laboració del Districte, haposat en marxa un programa querevaloritza els locals comercialsen desús al barri amb l’objectiude reobrir-los perquè hi allotginnous negocis o projectes d’em-prenedors. De moment, aques-ta iniciativa ha aconseguit reobrirtres d’aquests baixos abandonats,on abans hi havia botigues. Enconcret, són espais ubicats alsnúmeros 3, 12 i 20 del carrerPríncep de Viana.

Es tracta dels projectes Kon-nekta’t, una proposta on es des-

envolupen classes de ioga; d’S-canner FM, una ràdio onlineque es dedica a la música inter-nacional; i de Somatents, uncol·lectiu que vol fomentar elperiodisme social.

El projecte es porta a termea través de l’Espai Mentrestant,que funciona com a interme-diari entre les persones empre-nedores i les propietàries dels lo-cals disponibles. Mentrestantdóna el suport necessari a lespersones emprenedores per do-nar el primer impuls als seus ne-gocis, idees o projectes.

Un mercat urbà amb les últimes tendències en modaFIRA4Cada dissabte i diumen-ge la Rambla del Raval s’ompleamb les noves tendències demoda i complements. Es tractadel Mercat Obert del Raval, unespai on durant aquests dosdies de la setmana es podenveure algunes propostes demoda de dissenyadors inde-pendents elaborats amb tècni-ques modernes i variades, desdel reciclatge, passant pel gravat,i arribant a la serigrafia.

La voluntat dels organitza-dors del mercat es que esdevin-gui un punt de venda cosmopo-lita i un “autèntic estímul per alssentits, un ritual d’inspiració”.

Els amants de la moda po-dran trobar en aquest mercatsetmanal les tendències actualsi alternatives representades ambproductes manufacturats rea-litzats amb plata, vinil, pell, alu-mini, puntura i pedres natu-rals, entre altres.

RedaccióCIUTAT VELLA

Aspecte exterior de la Pastisseria Hofmann. Foto: Districte

Educació | ‘El comerç i les escoles’ s’apropa a la poesiaEl programa educatiu i d’impuls del comerç de proximitat, El comerç i

les escoles, col·laborarà amb el projecte Els poemes que ens apropen, una activitat organitzada per la Casa Àsia. Aquest projecte es basa en la cooperaciói l’intercanvi de poemes entre els centres educatius i els comerços de la ciutat.

13 |

27 gener 2015

Esportslíniaciutatvella.cat

Lleu sotrac de l’Atlètic-Barcelo-neta (CNAB) durant aquest mesde gener. Per una banda, elsmariners han perdut el liderat deDivisió d’Honor després de pun-xar en les últimes dues jornadesde competició. El Terrassa, l’ac-tual líder, va assaltar la primeraplaça fa dues setmanes a la pis-cina Sant Sebastià després d’as-solir una gran victòria davantdels mariners per 9 gols a 10.Aquella derrota va fer baixar elsde Chus Martín a la segona po-sició de la classificació.

Per a més inri, dissabte pas-sat saltava la sorpresa a la pisci-na Sant Jordi, ja que l’equip re-velació d’enguany a la lliga, el Po-ble Nou Enginyers, aconseguiaempatar a 6 davant l’actual cam-pió d’Europa. A més d’allunyar-

se del líder, els mariners van pa-tir una nova baixa, en aquest casla d’Alberto Munárriz, que hau-rà de tornar a passar pel quirò-fan a causa d’una molèstia al seugenoll.

Per altra banda, el panoramaa la Champions League tampocés gaire optimista pels interessosde l’Atlètic-Barceloneta, ja queencara no coneix la victòria enaquesta edició del torneig con-

tinental. De les tres jornadesdisputades fins ara, el CNAB haperdut un partit –el passat 14 degener a Sèrbia contra el Radnickiper 12 a 7– i n’ha empatat dosmés –7 a 7 contra l’Eger i contrael Brescia–.

Per tal de posar fi a aquestpetit sot, els de Chus Martínhauran de derrotar el Pro Reccodemà dimecres a la piscina SantSebastià a la Champions.

Munáriz es va lesionar en el partit contra l’Enginyers. Foto: CNAB

L’Atlètic-Barceloneta perd el liderat de Divisió d’Honor

» Una mala ratxa fa caure els mariners del primer lloc de la taula» Els de Chus Martín encara no coneixen la victòria a la Champions

Obren les candidatures perparticipar en l’Sports Film

FESTIVAL4La sisena edició delBCN Sports Film ja comença acaminar. El període per presen-tar la candidatura per participaren aquest festival de cinema es-portiu ja està obert, i seguirà aixífins al pròxim 28 de febrer.

Els films que poden partici-par han d’estar relacionats oinspirats en la temàtica esporti-va i poden ser peces d’animació,documentals o reportatges, tanten format de llargmetratge comde curtmetratge.

Totes les produccions, a més,s’han d’haver produït a partir del

mes de gener de l’any 2013. Lesobres seleccionades optaran alsdiferents premis que lliuraràl’Sports Film: a la millor pro-ducció catalana, a la millor pel·lí-cula d’esports d’aventura, a lamillor pel·lícula d’esports i soli-daritat, a la millor pel·lícula deficció, al millor documental, almillor curtmetratge, a la millorpel·lícula d’animació, al millorreportatge i a la millor produc-ció publicitària esportiva.

El festival està organitzat perla Fundació Barcelona Olímpica,amb el suport del consistori.

La Mitja Marató tindrà canvisrespecte a l’any passat

ATLETISME4Amb l’objectiu detornar a assolir l’èxit de l’edicióde l’any passat, els organitzadorsde la Mitja Marató, que tindràlloc el pròxim 15 de febrer, hanintroduït algunes modificacionsen el seu recorregut.

La sortida i l’arribada de lacursa continuarà situada al pas-seig de Pujades, però una de lesprincipals modificacions es tro-ba al principi de l’avinguda delParal·lel, on els corredors es

trobaran amb tres carrils com-pletament rectes i, d’aquestamanera, s’evitarà el gir per laronda de Sant Pau.

L’any passat, la corredorakeniana Florence Kiplagat va es-tablir la millor marca mundialen aquesta distància, amb uncronòmetre final d’una hora, 5minuts i 12 segons. De fet, Ki-plagat ja va confirmar fa unsmesos que tornaria a disputaraquesta prova enguany.

Barcelona és candidata peracollir els World Roller GamesPATINATGE4Els primers WorldRoller Games de la història es po-drien celebrar a Barcelona. Lesfederacions catalana i espanyo-la de patinatge aposten per Bar-celona per acollir aquesta novacita mundial que impulsa la Fe-derations Internationale de Ro-ller Sports (FIRS).

De fet, els enviats d’aquestens internacional –amb el seupresident, Sabatino Aracu, alcapdavant– van estar valorant les

instal·lacions de la capital cata-lana la setmana passada.

Per convertir-se en la seudels World Roller Games, Bar-celona competirà amb la capitaldel Perú, Lima. Aquests jocsunificaran per primer cop lesnou disciplines de patinatge so-bre rodes: hoquei patins, ho-quei en línia, patinatge de velo-citat, patinatge artístic, frees-tyle, skate, roller derby, des-cens en línia i descens alpí.

RedaccióCIUTAT VELLA

Foto de família dels guardonats de l’any passat. Foto: Ajuntament

Futbol | Tres partits sense guanyar del CF BarcelonetaEl CF Barceloneta va caure abans-d’ahir a domicili contra l’Olympia II Club Esportiu per 3 gols a 0. Aquest resultat s’afegeix als dos empats de les dues anteriors jornades,

que ha provocat que l’equip faci tres setmanes que no guanya i sigui vuitè a la classificació. Diumenge que ve el Barceloneta rep a casa l’Escola Guineueta.

| 14Agenda27 gener 2015líniaciutatvella.cat

DEL 31 DE GENER AL 3 DE FEBRERTot el dia Quarta edició de la Festa Barroca, unajornada cultural que té per objectiu revalo-ritzar els diferents escenaris que encara es con-serven a la Barceloneta des de la seva fundació,l’any 1753. / Casa de la Barceloneta.

DIMECRES 28 DE GENER21:00 Parlem amb... Lola Van Guardia (IsabelFranc), sobre la seva novel·la Con Pedigree. Ses-sió del club de lectura LGTB oberta a tothomque hi vulgui assistir. / Biblioteca FrancescaBonnemaison.

DIJOUS 29 DE GENERMatí-Tarda Presentació del llibre El POUM y el

caso Nin, una historia abierta, presentada perOriol Ballester amb els dos autors de l’obra:Pelai Pagès i Pepe Gutiérrez. / Biblioteca Gò-tic-Andreu Nin.

FINS AL 2 DE FEBRERMatí-Tarda L’univers de Carol Rama. Exposiciósobre l’obra de Carol Rama que no deixarà in-diferent a ningú. Al llarg de 70 anys, l’artis-ta ha creat uns treballs que reformulen con-ceptes i desfan narratives. / MACBA.

FINS AL 8 DE FEBRERMatí-Tarda Setanta anys de la bomba atòmica.Exposició que pretén fer reflexionar sobre undels pitjors episodis de la història recent: elsdos atacs a Hiroshima i Nagasaki amb armesnuclears, l’any 1945. / Born Centre Cultural.

AVUI DIMARTS 27 DE GENER18:00 Sac de rondalles. Narració de contes onl’oralitat té el paper central. A càrrec deMarga Socias, adreçat a infants entre 2 i 4 anys./ Sala infantil de la Biblioteca Sant Pau.

DIMECRES 11 DE FEBRER18:00 El racó dels pares: Contes amb les mans,a càrrec d’Anna Garcia. Històries que s’expli-caran amb el tacte, la mirada i la paraula.Adreçat a infants de 6 mesos a 3 anys. / Bi-blioteca Francesca Bonnemaison.

DIUMENGE 1 DE FEBRER12:00 Partit de futbol entre el CF Barcelonetai l’Escola Esportiva Guineueta, corresponenta la 19a jornada de lliga del grup 11 de Ter-cera Catalana. / Camp del Doctor Aiguader.

CULTURA INFANTIL ESPORTSEXPOSICIONSTALLERS

agenda@comunicacio21.com

En el marc del cicle Sac de rondalles,del programa d’activitats infantilsLletra petita, Núria Clemares dirigiràuna activitat de conta contes per a in-fants entre 2 i 4 anys. / Biblioteca Barceloneta.

Sac de rondallesContes a la mà

Dc. 4 de febrer a les 18:00

AGENDA MENSUAL

Els Jardins del Baluard i el Portal deSanta Madrona, tancats al públic desde fa 20 anys, s’estan començant a obrirels diumenges perquè el públic puguiconèixer millor el monument. / Jardinsdel Baluard, av. Drassanes, 1.

Portes obertes als Jardins del BaluardDiumenges. Acte permanent

Fedra, enamorada del seu fillastreHipòlit i empesa per la seva confident,Enona, confessa la seva passió, però pa-teix el rebuig del seu estimat. SergiBeblbel dirigeix aquesta obra de JeanRacine. / Teatre Romea.

TeatreFedra

Ds. 31 de gener a les 18:00

L’Atlètic-Barceloneta rep a casa elMataró Quadis en un partit correspo-nent a la catorzena jornada de Divisiód’Honor de waterpolo. / Piscina SantSebastià.

Partit de waterpoloCNAB-CN Mataró

Ds. 31 de gener a les 12:45

línia 21 edicions de proximitat Barcelona · Badalona ·

Baix Maresme · l’HospitaletBaix Llobregat ·Vallès · Turisme

LíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLínia

LíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLínia

LíniaLínia

Periodicitat

MensualEixampleNou BarrisSarrià-Sant GervasiSant AndreuCiutat VellaHorta-GuinardóMar (ed. Castelldefels i entorn)Mar (ed. Baix Maresme)Vallès (ed. Cerdanyola i entorn)Vallès (ed. Sabadell i entorn)CornellàTres (Esplugues i entorn)Nord (Martorell i entorn)l’Hospitalet

QuinzenalSantsSant MartíGràciaLes CortsBadalona

SetmanalVallès (ed. Vallès Oriental)

Tirada

179.65014.97514.97514.97514.97514.97514.97514.97514.9759.9759.9759.9759.9759.9759.975

149.75014.97514.97514.97514.97514.975

31.9007.975

Total 361.300

14 mensuals5 quinzenals1 setmanal

179.650149.75031.900

publicitat@comunicacio21.com

la primera xarxa de periòdics de proximitat del país

361.300 exemplars

difusió controlada per OJD/PGD

línia

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 8815 | 27 gener 2015 líniaciutatvella.cat

| 16 27 gener 2015líniaciutatvella.cat Pròxima edició: 24 de febrer