Embed Size (px)
DESCRIPTION
http://comunicacio21.cat/images/liniaciutatvella/pdf/CIUTAT_VELLA_45.pdf
Citation preview
redacció: [email protected] – 93 458 87 80 | anuncia’t: 619 13 66 88 – [email protected] | administració: facturacio@
barcelona liniaciutatvella.cat · Febrer 2015 · Núm.45 · Difusió controlada per OJD-PGD: 14.975 exemplars mensualslíniaciutatvella
Ciutat Morta pàg 8El Síndic de Greuges denuncia “negligència” de les adminisracions el 4F
Reportatge pàg 3Quants pisos buits hi ha a Barcelona? L’Ajuntament i les plataformes discrepen
Comerç pàg 10Les botigues del Born portenla història del barri als mòbils
Esports pàg 13La Nova Escullera acollirà la Copa del Rei de waterpolo
Els veïns, en alerta pel futur de la Clínica Barceloneta
Les associacions veïnals volen que l’edifici, pràcticament en desús, sigui un “centre de dia per a gent gran”pàg 8
Celebració pàg 9Santa Eulàlia omplede llum i tradició elscarrers de Ciutat Vella
Música pàg 8Un concert al Liceu de JosepCarreras posa fi als actes de la capitalitat de la sardana
Districte carnavalescCiutat Vella, epicentre dels actes del Carnestoltes a la ciutat pàg 9
Foto: Pere Virgili
3 | líniaciutatvella.catFebrer 2015En Portada
Una de les cares més dramàti-ques de la crisi econòmica és larelacionada amb l’habitatge. So-bre aquesta situació, i desprésque en els últims anys, en algunsbarris de la ciutat, els desnona-ments han estat i són una reali-tat palpable, ara el debat públictambé se centra en la quantitatde pisos buits que hi ha a tota laciutat.
Malgrat que podria semblarun càlcul relativament fàcil de fer,la realitat mostra com, avui dia,és molt complicat saber ambprecisió quants pisos buits hi haa Barcelona. Les principals partsimplicades en aquest debat, Ajun-tament i plataformes que lluiten
pel dret a l’habitatge, discrepen al’hora de presentar les xifres.
Des de la plataforma 500x20,una de les més actives de la ciu-tat juntament amb la PAH, con-sideren que a Barcelona hi ha“88.259 pisos buits, un 12% deltotal”. Aquesta plataforma ex-treu la xifra d’una estadística del’IDESCAT de l’any 2011 sobre‘Pisos en edificis destinats prin-cipalment a habitatge’, que d’untotal de 811.106 estableix quen’hi ha 88.259 de desocupats.
Aquesta xifra, però, no la com-parteix l’Ajuntament. Des del de-partament d’Hàbitat Urbà afir-men a aquesta publicació queaquesta dada no es pot conside-rar com a vàlida perquè “no con-templa ni els pisos on qui hi viu nohi està empadronat, ni els pisos depromotors, ni els destinats a altresusos, com ara oficines ni els que
estan en fase de comercialització”.L’altre argument que proporcio-nen des de les files municipals ésel de les inspeccions que recent-ment s’han dut a terme en els tresbarris de la ciutat que concentrenmés desnonaments i problemes
amb l’habitatge: Ciutat Meridia-na, Trinitat Vella i el Besòs i el Ma-resme. Un cop fetes, l’Ajunta-ment va presentar unes dades onassegura haver detectat “398 ha-bitatges potencialment desocu-
pats, dels quals 161 estaven real-ment buits”. Durant la presenta-ció d’aquestes xifres, el tinentd’alcalde d’Hàbitat Urbà, AntoniVives, va afirmar que “si allà onla situació és més complicada es-tem parlant com a molt d'un 1%,tot indica que a la resta de la ciu-tat [la xifra] serà bastant inferior”.“Que el problema sigui reduït novol dir que no sigui important”, vaafegir. Aviat, els seus propietaris,els bancs, podran ser multats si nocorregeixen aquesta situació.
Des de 500x20, però, es fa unavaloració molt diferent de la si-tuació. Un dels seus portaveus,Toni Tallada, assegura a aquestapublicació que “l’Ajuntament re-baixa les xifres perquè la seva po-lítica és dir que no hi ha pisosbuits, però el meu dia a dia em faveure que a la meva escala hi hatres pisos buits i dos d’ocupats i al
meu barri, al Turó de la Peira, i ad’altres, a cada escala un de cadadeu està buit”.
UNA NOVA FUNDACIÓPrecisament, fer front a aquestaproblemàtica és l’objectiu de laFundació Hàbitat 3, que actuacom a gestora d’habitatge socialdel Tercer Sector Social i que va sercreada a finals de l’any passat per“donar una resposta a les gravís-simes necessitats existents enl’àmbit de l’habitatge”. El seu di-rector general, Xavier Mauri, ex-plica que la seva voluntat és “serun actor més per ajudar a lluitarcontra aquest problema”. De mo-ment, Hàbitat 3, que treballa perencàrrec de l’administració pú-blica, ja ha posat en marxa ambl’Ajuntament un projecte que técom a objectiu aconseguir 200 ha-bitatges per a 200 famílies.
La xifra de la discòrdia» L’Ajuntament i les plataformes pel dret a l’habitatge discrepen sobre el nombre de pisos buits a la ciutat» El consistori comença a inspeccionar edificis però ‘500x20’ l’acusa de presentar una situació irreal
Albert RibasBARCELONA
La problemàtica de l’habitatge és una de les cares més dramàtiques de la crisi. Foto: Arxiu
L’Ajuntament
multarà, a partir
d’ara, els bancs que
tinguin pisos buits
Febrer 2015
Ciutat| 4
líniaciutatvella.cat
Un pas més en la lluita contra l’a-tur. L’Ajuntament ha anunciat re-centment que les oficines d’a-tenció al ciutadà (OAC) dels dis-trictes amb una taxa d’atur méselevada tindran un servei d’in-formació i assessorament en ma-tèria d’ocupació que començaràa funcionar a principis de març.
Fins ara aquests serveis esvehiculaven a través dels deupunts d’atenció i els equipamentsde Barcelona Activa. Amb la in-clusió d’un punt d’atenció a lesOAC, el consistori vol promocio-nar els recursos i l’oferta de pro-grames destinats a donar orien-tació professional a les personesque no hi accedeixen. El servei esdesplegarà a Sants-Montjuïc, Ciu-tat Vella, Horta-Guinardó, NouBarris, Sant Martí i Sant Andreu.
La tinent d’alcalde d’Econo-mia, Empresa i Ocupació, Sònia
Recasens, ha explicat que, des del’inici del mandat, “el govern hatingut com a prioritat la lluita con-tra l’atur, i per això aquesta ini-ciativa pretén que els serveis deBarcelona Activa tinguin més vo-cació de proximitat per tal que la
gent que busca feina augmenti lespossibilitats de trobar-ne”. Re-casens ha afegit que el consistoribusca acostar-se al ciutadà “perdonar a conèixer tots els recursossobre ocupació i de formació quetenim”.
En aquest sentit, un dels rep-tes del govern municipal és arri-
bar a les persones aturades mésgrans de 45 anys amb poca for-mació, que és el perfil majorita-ri de la població aturada de la ciu-tat i que, en canvi, acudeix menysa Barcelona Activa.
ATENCIÓ PERSONALITZADAEl programa també contempladerivar la persona cap als serveisde Barcelona Activa que s’ajus-tin millor a les necessitats i lesdemandes de cadascú. Per co-nèixer els detalls personals quehan de permetre completar l’as-sessorament de forma eficaç,aquest inclourà una atenció per-sonalitzada a cada usuari, elqual no haurà de demanar capcita prèvia.
A cada OAC hi haurà un as-sessor que atendrà les deman-des dels ciutadans i identifica-rà les seves necessitats per tal deproposar-los els recursosadients a la seva situació. L’ho-rari serà de dilluns a divendresde 8:30 a 14:30 hores en tots elspunts d’atenció.
Noves oportunitats » Les oficines d’atenció al ciutadà (OAC) dels districtes amb més atur oferiran assessorament laboral» Un dels reptes de l’Ajuntament és aconseguir arribar als aturats de més de 45 anys amb poca formació
RedaccióBARCELONA
Un tècnic
identificarà les
necessitats dels
aturats que demanin
assessorament
Les oficines d’atenció ciutadana seran a partir del març un nou punt d’assessorament per buscar feina. Fotos: Arxiu i Google Maps
Barcelona Activa | Impuls al creixement econòmic i a l’ocupacióL’Ajuntament impulsa també Barcelona Activa, programa que desenvolupa el creixement econòmic de la
ciutat i el seu àmbit d'influència. La seva missió consisteix a ser l'organització de referència al servei de les polítiques de suport a l'empresa, a la creació d'ocupació i a la projecció internacional de Barcelona
com un entorn excel·lent per generar activitat econòmica i fomentar el progrés social.
OCUPACIÓ4Al districte, l’Ofi-cina d’Atenció Ciutadana(OAC), que ara passa a oferirtambé el servei d’assessora-ment laboral detallat en aquestreportatge, està situada al carrerRamelleres númoero 17, al ba-rri del Raval.
L’horari d’obertura al públicde l’oficina és de dos quarts de
nou del matí a dos quarts detres de la tarda, cada dia de lasetmana tret dels dijous, que elservei d’atenció s’allarga fins ales vuit del vespre.
Segons les dades del Depar-tament d’Estadística de l’Ajun-tament, uns 8.500 veïns del dis-tricte estaven a l’atur el passatmes de novembre.
A Ciutat Vella, a Ramelleres
5 |
Collboni: “Trias deixa unaBarcelona sense rumb, més desigual i més cara”> Les polítiques de dretes disparen les desigualtats
socials i econòmiques entre barris
> Les mesures del govern de CiU no funcionen il’atur és la principal preocupació dels ciutadans
“Li vàrem deixar un Ajunta-ment solvent i una ciutat enmarxa, i en 4 anys ens deixauna ciutat més cara, més desigual, més subordinada,més privatitzada i amb menysoportunitats”.Amb contundèn-cia i forta càrrega crítica, l’alcald-able socialista a Barcelona,Jaume Collboni, ha respost albalanç de mandat municipalpresentat per l’Ajuntament.
Durant aquests quatre anysel nombre d’aturats de llargadurada s’ha incrementat enmés del 24%, l’atur juvenil estàal 43,6% i hi ha més de 42.700infants que viuen amb rendesinferiors al llindar de la po-bresa. Per a Collboni, aque-stes són les dades que portenla ciutat a tenir un alt índex dedesigualtat entre els barris:“per primer cop, i amb Triasd’alcalde, l’Ajuntament noha sabut o no ha volgutposar el creixement al servei
de la cohesió social i laigualtat”, i ha criticat el “ no- model” de ciutat imposat perCiU: “Trias no construeix,viu de la inèrcia d’una ciutatque funciona per la solvèn-cia de l’Ajuntament i dels treballadors municipals. Eslimita a seguir el que lidicten des dels lobbys depoder i des de l’altra bandade la Plaça Sant Jaume”.
DESAFECCIÓ VEÏNAL Les queixes dels veïns per l’allau turístic a la Barceloneta,Ciutat Vella o Sagrada Família,la pèrdua d’autoritat democràticade l’alcalde durant els fets deCan Vies o les privatitzacionsde l’espai públic han estat elcavall de batalla d’aquestmandat. Davant el triomfal-isme i treure pit per la smartc-ity de Trias, la realitat contrastaamb la desafecció veïnal. “Éscuriós que en una de les ciu-
tats que més hotels de luxetindrà, no hi ha polítiquesd’habitatge, no hi ha metro atots els barris, no hi ha es-coles bressol. Els veïns iveïnes de Nou Barris o elsde la Marina han pagat elpeatge de l’alcalde de lespersones riques”, asseguraCollboni. “No ha resolt capproblema, els ha posposat ise’ls trobarà el proper gov-ern de la ciutat”.
L’alcaldable socialista con-fia que aquests quatre anyssiguin només un parèntesi enla història de la ciutat:“Hem dedemostrar que Barcelonapot ser la ciutat que torni afer que la gent no se’n sentiexclosa, que s’hi senti iden-tificada i orgullosa”, i havolgut remarcar que “esticorgullós de Barcelona mal-grat el que ha fet Trias. Són30 anys de govern de pro-grés”.
El futur de la Barceloneta, com el demolts altres barris de Barcelona, passaper definir i projectar els seus equipa-ments. Equipaments culturals i sanita-ris que proporcionen valor a la zona,que donen servei i qualitat de vida ales persones residents. En el cas d’a-quest barri de Ciutat Vella, els veïns iveïnes viuen aquests dies amb la in-certesa de saber quin serà el futur dela parcel·la d’equipaments que con-templa el Pla Especial de la Nova Bo-cana, on estava previst el trasllat de lesnoves instal·lacions.
L’alcaldable socialista a Barcelona,Jaume Collboni, demana al governmunicipal “que tingui en compte elsveïns i veïnes que exigeixen equi-paments per al barri, que es faci unareordenació de la zona ben pensadai treballada i no a corre-cuita des-prés de quatre anys sense fer res”.
El PSC de Barcelona és conscientdel malestar veïnal i del neguit queprovoca veure que van desapareixentels elements que fan barri. Collboni as-segura que “Ciutat Vella fa quatreanys que espera un equipament per
al barri però el govern ha preferitdesenvolupar altres peces, com ofi-cines”.
A aquesta demanda s’ha d’afegir lanecessitat dels veïns i veïnes de laBarceloneta de disposar d’un sociosa-nitari. Les darreres setmanes els usua-ris de la Clínica Barceloneta han estattraslladats a altres centres sociosani-taris als barris de Lesseps i Sant An-dreu, i la Clínica ha deixat de prestarserveis com cures o pal·liatius. Una si-tuació preocupant que necessita solu-cions.
L’atur, l’economia, la circula-ció i les obres, és a dir tot allòque construeix una ciutat, sónels principals problemes delsbarcelonins/es i sobre elsquals Trias suspèn. Així esdesprèn del baròmetre de de-sembre 2014 que publica l’A-juntament de Barcelona i querecull l’opinió dels ciutadans .Jaume Collboni, alcaldablesocialista, ha estat contun-dent a l’hora de fer la seva valoració: “els ciutadans/essuspenen Trias. Durant 4anys s’ha dedicat a ferobres però sense construirun model de ciutat, ha fetles inversions on no tocavai ha eixamplat les diferèn-cies entre barris creant mésdesigualtat social. Ara l’aturés la primera preocupaciódels ciutadans/es. Les polí-tiques de Trias no han fun-cionat”.
La preocupació per l’atur,en primera posició amb un30%, demostra que les políti-ques de foment de l’ocupacióno funcionen. Durant aquestdarrer mandat el nombre d’a-
turats de llarga durada s’haincrementat un 24%, l’atur ju-venil afecta el 43,6% i s’hadestruït el 2,5% del teixit em-presarial de la ciutat, és a diral voltant de 4.300 empreses.Collboni afirma que Trias téuna percepció errònia de laciutat: “Diuen que han aug-mentat el pressupost enpolítiques d’ocupació peròla veritat és que hi ha mésatur juvenil, més atur dellarga durada i menys in-versió”.
El Pla de Rescat Socialque els i les socialistes vanposar sobre la taula com acondició per abstenir-se alspressupostos municipals des-tina una partida de 8,3 mil-ions d’euros al foment depolítiques actives de formacióper a l’ocupació adreçadesals col·lectius més castigats. Aquesta partida s’integra enun pla, que amb un pressu-post de 20 milions d’euros,es destina a potenciar lespolítiques socials, una de lesprincipals preocupacions dela ciutadania.
Jaume Collboni ha respost el balanç de mandat municipal presentat per l’Ajuntament. Foto: PSC
Barcelona suspèn Trias
Elements que fan barri
| 6Opiniólíniaciutatvella.cat Febrer 2015
publicitat 619 13 66 88
Les cartes d’opinió es poden enviar a: [email protected]
Línia Ciutat Vella no comparteix necessàriament les opinions que els signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.
redacció: [email protected] publicitat: [email protected]ó: [email protected]
líniaciutatvella.cat
Dipòsit legal: B.43220-2010
amb el suport de:Difusió controlada
14.975 exemplars
Un diari plural Un diari participatiu
Actualitat a la xarxa
El pasado 15 de enero compare-ció en el Parlament de CatalunñaJaume Reixac, actualmente di-rector en El Triangle. Un perio-dista que ha seguido la frase deOrwell: "Periodismo es publicarlo que alguien no quiere que pu-bliques, todo lo demás son rela-ciones públicas". En su compa-recencia destapó algunosasuntos turbios de la familia Pu-jol, como por ejemplo los paraí-sos fiscales y cómo Jordi PujolFerrusola (denominado JP2 porotro valiente como Xavier Hor-cajo) sin trabajar consiguió una“flota” de 18 coches de lujo.
Incluso destapó la vía por laque JP2 logró tal fortuna, propiode un sistema mafioso, y queconsistía en que aquellos em-presarios que quisiesen adjudi-caciones y contratos de la Gene-ralitat, tenían que pasar por lacalle Ganduxer número 5 y pa-gar una comisión que iba a lacaja fuerte del despacho de allado, donde se encontraba JordiPuig (hermano del Consellerd’Ocupació Felip Puig). Otra delas perlas de Reixac es “Jordi in-gresaba y Oleguer gestionaba”.Resulta curioso que una personacon la investigación tan pro-funda que ha realizado duranteaños de la trama Pujol, solo hayasido invitado una vez a TV3 (cu-ando no gobernaba CIU) y tresveces Catalunya Ràdio, en 35años.
En Estados Unidos estaría-mos hablando de algo total-mente diferente. En cambio,Jaume Reixac ha tenido que su-frir amenazas de muerte y quetengan que escoltar a sus hijos.Así es como se “premia” el pe-riodismo de investigación?
4 Jaume Reixacpor Iván Aguilar
#PerLaPau#EpidèmiaGripal #NegativaAGrècia
4Aquest Barça rutlla!per Francesc Rebolledo
L’episodi viscut per la federacióCiU al Congrés dels diputats es-panyol fa tota la impressió d’u-na maniobra de globus sonda.Probablement, la direcció deConvergència va aprofitar unavotació impresentable, acorda-da per Duran, a favor d’una al-tra proposta del Partit Popularper retallar drets polítics, per co-mençar a testar, en el seu millorterreny, quins són els suports in-terns de Josep Antoni Duran iLleida. De fa anys, els conver-gents han seguit la tàctica de po-sar en evidència que ja no hi pin-ta res a força de xiular, mirar capa una altra banda i no contestarcap dels seus atacs –concentratsen la famosa epístola dels di-vendres–. Tot i que els depres-sius del procés continuen es-bombant que anem tan mala-ment, l’estat actual del cas Du-ran –i la dissolució d’Iniciativadins Podem– és la prova delcotó que hem arribat a l’estadifinal. La unitat entorn de l’ano-menat dret a decidir és unapantalla superada i ara anem jade cara a barraca: independèn-cia sí o no.
Sembla evident que els par-tits estan per deixar aquest de-bat per a després de les muni-cipals. Convergència, però, pa-
teix també per l’efecte que pu-gui ocasionar la presència deDuran i els seus en els seus re-sultats electorals del 24-M. L’es-tratègia de fons, però, tot i l’at-zagaiada del Congrés, segueixinalterada: que Duran marxi elmés sol possible.
El de la Franja intenta, na-turalment, fa tot el contrari,convertint el seu cas particularen el cas Unió. CDC vol que Du-ran i uns pocs acòlits saltin demanera gairebé natural en elmateix moment en el qual laLlista del President aposti per unprograma netament indepen-dentista pel 27-S. Un programaimpossible d’assumir per qui hafet de la intermediació de ladependència una forma de vidadurant trenta-cinc anys, però delqual són ja obertament favora-bles una majoria aclaparadoradels votants d’Unió i fins i totuna part important dels seusquadres. Duran, en canvi, en elseu darrer servei, vol la fi de lafederació i apartar el vell partit,sencer, del procés d’indepen-dència. Tot i els estires i afluixeshabituals que fan l'efecte que fi-nalment CiU es trenca em famolt l'efecte que el forat seguiràobert, i que l’opció convergent,a la llarga, serà la guanyadora.
per Joan Granollacs
4CiU: la gran partida d’escacs
Tothom dubtava d’aquest Bar-ça. Es dubtava dels fitxatgesde Zubizarreta. Es dubta del’actual junta directiva. Es dub-tava del nou entrenador. Esdubtava quan el Barça va perdreels primers partits. Es dubtavaquan el Reial Madrid va vènceri també quan va punxar el Bar-ça contra la Reial Societat.
Però l’altre dia, al partit con-tra l’Atlètic de Bilbao, va gua-nyar i va aprofitar l’ensopegadadel Real Madrid. Un triomf de2-5 amb gols de Messi, Neymar,Luis Suárez i Pedro, on el Bar-ça va fer una exhibició de bonfutbol amb un Messi que tornaa liderar i tirar del carro i que
combina amb Neymar i Suárez,que coronen aquest trident ata-cant. La golejada a San Mamésés la setena golejada del Barçaa la lliga i porta ja 102 gols en elsprimers trenta-quatre partits.
Per cert, pensant ja en títolsindividuals, Messi està a noméscinc gols de Cristiano Ronaldoi segur que l’argentí apuntaràmaneres per al pròxim “pilotad’or”.
I és que aquest Barça picafort, molt fort. Pica com unmartell, perquè com va escriu-re el poeta basc Gabriel Aresti:“Diran que això no és poesia,però jo els diré que la poesia ésun martell”.
@ToniTrilla: Les taxes de grip segueixenencara a l'alça a Catalunya. Pròximes al picde l'any 2014. Queden entre 2 i 4 setmanes‘griposes’: ànims!
@Felogolero: La negativa de extender laayuda por parte de Alemania a Greciapuede tener como consecuencia un mayoracercamiento a Rusia.
@TelevisionLV: Un periodista de la cadenainglesa BBC retransmite un ataque enUcrania mientras informaba del alto alfuego alcanzado.
7 | Envia’ns les teves cartes a: [email protected] líniaciutatvella.catFebrer 2015
@nbonet_catradio: CiU s’absté en la lleicontra el terrorisme jihadista. Josep An-toni Duran i Lleida no assisteix a la votacióal Congrés. Problemes d’agenda.
@encampanya: Aplaudim amb les orelles,per sincera i coherent, la decisió de Ciu-dadanos d'eliminar el català de la sevaweb. ‘El bilingüismo era esto’.
@pilarcarracelas: Escolteu el nivell d'an-glès del líder de Podemos, Pablo Iglesias, irecordeu que és el presidenciable que elparla millor.
Un diari obert
Opinió en 140 caràcters
Si fins ara tenies garantida per llei unaespera de màxim sis mesos –almenysper a una sèrie de 14 intervencions– i pertant podies reclamar, i inclús denunciarsi no es complien els terminis, ara ja noho podràs fer.
Ara ens informen que el conseller BoiRuiz ha fet una altra de les seves, eli-minar més drets adquirits, segons llegim:"Boi Ruiz elimina l’espera màxima de sismesos en 11 de les 14 intervencions queara tenien garantia per llei". Ara noméses “recomana” que les intervencions qui-rúrgiques no urgents no esperin mésd’un any –excepte oncologia, pròtesis degenoll, maluc i cataractes–.
Això vol dir que si fins ara tenies ga-rantida per llei una espera de màxim sismesos –almenys per a una sèrie de 14 in-tervencions– i per tant podies reclamar,i inclús denunciar si no es complien elsterminis, ara ja no ho podràs fer. Ara laresponsabilitat passa als professionalsdient que s’aplicaran “criteris clínics” pera aquesta “recomanació” o “referència”de no esperar més d’un any. Però comque les retallades són les que són i no hiha previsió de marxa enrere pel que faals pressupostos 2015, seran els pro-fessionals els quals rebran les reclama-cions perquè el ‘sistema’ continuaràsense tenir prou recursos –llits i quirò-fans– per complir els terminis.
Les retallades han comportat enquatre anys una disminució d’un 16% enels pressupostos de salut i, a més de tan-car llits, serveis i quiròfans, ha repre-sentat una disminució de la plantilla, no-més a l’ICS, de 5.659 treballadors iprofessionals. Això representa una re-ducció del 13,6%, que afecta per sobrede tot l’Atenció Primària. Amb aquestes
actuacions mai podrem recuperar laqualitat del sistema públic de salut i gua-nyar amb qualitat, reduir les llistesd’espera de tot tipus –visita especialis-ta, proves diagnòstiques, intervencions,etcètera–, els col·lapses permanents alsserveis d’urgències i evitar les morts permanca de serveis.
Anem enrere i aquest govern, amb lacol·laboració d’ERC, té uns mesos mésper empitjorar la situació de la sanitatpública i anar donant diners públics aempreses privades que fan negoci ambla salut. Només a la ciutat de Barcelonal’any 2014, el CatSalut va pagar deriva-cions de 4.000 pacients de centres pú-blics cap a un concert privat a la multi-nacional IDC –abans Capio–. En aquestmateix any 2014, a Catalunya s'han de-rivat a la sanitat privada, per causa de lesllistes d'espera a la pública retallada, untotal de 16.253 pacients, el 50% delsquals als tres hospitals de l'empresa mul-tinacional IDC.
Malgrat tot, el Departament de Sa-lut diu que els centres sanitaris, tot i lesretallades, estan operant més. O béabans quan tenien tots els recursos araretallats, “feien el mandra” –la culpa se-ria dels que han de vigilar– o ara s’ope-ra més a pacients sense ingrés perquè nohi ha prou llits –probablement, la veri-tat–. De fet, la cirurgia sense ingrés hos-pitalari ha augmentat a l’ICS un 9,4% ial CatSalut en els darrers anys un 10,5%,però amb aquest procediment sense in-grés només es poden operar cataractesi canals carpians, però no pròtesis i al-tres coses més complexes.
En conclusió, si no defensem el sis-tema públic de salut entre tots, arribarema tocar fons i serà difícil de recuperar.
4En sanitat anem enrereper Plataforma pel Dret a la Salut
La pega del procés català és que neces-sitem doblar el nombre de votants in-dependentistes, però la desgràcia demolts independentistes és creure queamb els que som ja n’hi ha prou. No sési aquests darrers hauran pogut adonar-se de l’avenç que va suposar la compa-reixença del president Mas a la comis-sió d’investigació sobre frau fiscal delParlament de dilluns 9 de febrer. Vaigparlar amb algunes persones que havienseguit la sessió per ràdio o televi-sió –pares de família tots ells, que ar-rosseguen situacions laborals, econò-miques i familiars dramàtiques percausa directa de les decisions políti-ques– i em va sorprendre el canvi a po-sitiu de la seva valoració del president.
Malauradament, la corrupció no ésun problema de dretes o d’esquerres,sinó d’oportunitat de corrompre’s i demanca de mecanismes de control. Hempogut veure com els episodis més brutshan estat beneïts pels mateixos vo-tants que n’han sofert les conseqüències.Ha passat a València i passarà amb Po-demos. Per la mateixa raó, tots elsmembres de cada mecanisme partida-ri acostumen a tancar files donant su-port als companys corruptes. Són re-accions que fan lleig però ja sabem quesurten gratis. Però, per contra, decla-racions com les d’Artur Mas fan guanyarvots, de la mateixa manera que són ren-tables els discursos regeneracionistes dePodemos.
En canvi, tant Pablo Iglesias, en laseva defensa de Monedero, com Me-ritxell Borràs, han estat els pitjors en-emics dels seus propis interessos. La
portaveu del grup parlamentari de CiUva entorpir greument la imatge que elpresident volia donar “d’estar a dispo-sició del Parlament amb celeritat quanfos requerit” per tal d’esvair sospites perpart de l’electorat. És una pena que mal-baratem tan fàcilment les oportunitatsde diferenciar-nos de la típica picares-ca hispànica, però puc entendre la re-acció de la il·lustre diputada Borràs, per-què el sentiment que hi ha una cor-rupció assumible és generalitzat. Ho ve-iem amb la gent que pateix a mans delscorruptes però els continua votant. Jahe dit que no és un problema de dretesni d’esquerres, i s’expressa en el mateix‘semenfotisme’ dels dos presidents ca-talans de no voler saber res dels tripi-jocs dels pares.
Serem capaços de deslliurar-nos dela resistència a l’avaluació popular de lanostra honradesa? Un procés tan re-volucionari com el català no guanyaràper tenir la majoria ètnica de la pobla-ció ni tampoc per sumar majories sen-timentals nacionalistes. Necessitem elvalor afegit de la netedat i la transpa-rència. No solament hem de ser purs ino n’hi ha prou fent bandera de les lleisde transparència que hem impulsat,sinó que hem de semblar els més dis-posats a sotmetre’ns a la inquisició detots els que dubten. Si, en comptes d’a-profitar l’avinentesa, reaccionem acu-sant els altres de voler-nos desgastar, jacomencem a semblar “més del ma-teix”, i per guanyar la independènciahem de mostrar un valor afegit revolu-cionari, que actualment només pot serl’extrema transparència
4No sols hem de ser transparentsper Manel Fantassin
Febrer 2015
Ciutat Vella| 8
líniaciutatvella.cat
“Volem que l’edifici on ara hi hala Clínica Barceloneta sigui uncentre de dia per a la gent grani aculli pisos tutelats”. Són de-claracions d’Oriol Casabella,president de l’Associació deVeïns de la Barceloneta, queassegura a aquesta publicacióque el procés de trasllat de la clí-nica cap al nou espai de les ca-sernes de Sant Andreu “ha dei-xat el districte sense atenció so-ciosanitària”.
Tot i que el tercer tinent d’al-calde de la ciutat, Antoni Vives,va confirmar el passat 20 de fe-brer que l’edifici on actualmenthi ha la Clínica Barceloneta man-tindrà el seu ús d’equipament, lesdues associacions de veïns de laBarcelona -AVV de la Barcelo-neta i AVV de l’Òstia- temen que
l’edifici es pugui acabar conver-tint en un hotel.
Durant la seva comparei-xença, Vives també va anunciarque la clínica no s’instal·laria enel solar previst de la nova boca-na del Port Vell, ja que finalmenthi anirà la Facultat de Nàutica dela UPC. De moment la clínicacontinua oberta, però només hiha en funcionament una part de
la tercera planta. Tot i això, elseu gerent, Xavier Pujol, ha ne-gat a Línia Ciutat Vella que laclínica estigui en procés de tan-cament. “A dia d’avui, està con-firmat que la clínica continuaràoberta”, afirma Pujol. El gerent,preguntat sobre la possibilitatque l’edifici s’acabi convertint enun hotel, afirma que “l’AutoritatPortuària no ha comentat res”.
La Clínica Barceloneta, al centre de la imatge. Foto: Twitter (@joan_pujolas)
Els veïns reclamen que la ClínicaBarceloneta aculli equipaments» Denuncien que està en procés de tancar i temen un nou hotel » Antoni Vives afirma que l’edifici mantindrà el seu ús actual
El Síndic de Greuges denuncia“negligència” en el cas 4F
INVESTIGACIÓ4El Síndic deGreuges va presentar el passat 23de febrer les seves conclusions so-bre el cas 4F després de l’emissiódel documental Ciutat Morta.
Durant la presentació del do-cument, Rafael Ribó va afirmarque les administracions implica-des en els fets del 4F “van actuaramb negligència i manca de trans-parència”. Al llarg de la seva com-pareixença davant els mitjans,Ribó es va mostrar molt críticamb la Guàrdia Urbana i els
Mossos d’Esquadra, de qui va dirque “no van obrir cap investiga-ció interna per aclarir la consis-tència de les denúncies de mal-tractaments que diversos delsdetinguts van denunciar davantla jutgessa”.
Tot i això, el Síndic, que va ferautocrítica quan va dir que el seuorganisme hauria hagut d’actuarindependentment del procés ju-dicial obert, no va demanar la re-obertura del cas perquè, segons ell,com a institució no els pertoca.
CULTURA4El Gran Teatre del Li-ceu va ser l’escenari escollit elpassat 7 de febrer per tal que laciutat s’acomiadés de la capitali-tat de la sardana, distinció quedurant el 2014 va ostentar coin-cidint amb la celebració del Tri-centenari, amb un concert del te-nor Josep Carreras, la Simfòni-ca de Cobla i Corda de Catalun-ya i la Polifònica de Puig-Reig.
El concert va ser la culmina-ció de tots els actes que en el da-rrer any s’han dut a terme en el
marc d’aquesta distinció que técom a objectius contribuir a am-pliar la difusió de la sardana, in-crementar la seva cohesió al nordi sud de Catalunya i Andorra, itambé promoure i projectar elmunicipi designat com a Capitalde la Sardana. Una estona abansdel concert es va fer la presenta-ció oficial de la Guia d’Aplecs iConcursos Sardanistes 2015, queté una tirada de 14.000 exem-plars, i on consten fins a 179aplecs i 60 concursos
Durant l’actuació del tenor esvan poder escoltar peces com'Sant Martí del Canigó', de PauCasals; 'És la Moreneta', d'AntoniCarceller i les clàssiques 'Rosó',de Josep Ribas; el 'Virolai', de Jo-sep Rodoreda i 'La santa espina',d'Enric Morera. Un cop acabat elconcert de Carreras, més de 80sardanistes van ballar una sar-dana final a la platea del teatre.A partir del 15 de març el muni-cipi maresmenc de Calella aga-farà el relleu de Barcelona.
Política | Colau presenta el seu equipLa candidatura Barcelona En Comú que lidera Ada Colau va presentar el passat divendres 20
de febrer a la plaça Sant Jaume el seu equip de cara a les pròximes eleccions municipals. La llista, formada per un total de 15 integrants, tindrà com a número 2 el professor de Dret
constitucional de la UB, Gerardo Pisarello, mentre Laia Ortiz (ICV) serà la número tres.
Albert RibasLA BARCELONETA
Rafael Ribó, durant la presentació de l’informe. Foto: Síndic
Barcelona passa el testimoni
Ciutat Vella 9 | Febrer 2015 líniaciutatvella.cat
Santa Eulàlia omple el districtede llum i cultura popular
CELEBRACIÓ4Patrona de la ciu-tat, màrtir i forjadora de simbo-logia en l’imaginari popular. Par-lem de Santa Eulàlia i de la cele-bració que cada hivern mereix laseva figura amb la programacióde diferents actes que principal-ment se celebren a Ciutat Vella.
Enguany la també batejadacom la Festa Major d’Hivern vaarrencar el passat 6 de febrer i,fins al 12 del mateix mes, va con-vertir els gegants, capgrossos,dracs, diables, àligues, castellers,colles sardanistes...en protago-nistes d’aquesta celebració. Jun-tament amb aquestes expres-sions de cultural popular, l’altre
gran protagonista de la celebra-ció va ser el Festival Llum BCN,que enguany celebrava la sevaquarta edició i que coincidia ambla declaració del 2015 com a anyInternacional de la Llum per partde Nacions Unides. El festival vacomptar amb un acte organitzatper l’Ajuntament i l’Institut deCiències Fotòniques que va mar-car el punt de partida d’un any pled’activitats relacionades amb lallum i durant els dies posteriorsel protagonisme se’l van enduruna actuació castellera llumino-sa a la plaça Sant Jaume i una vin-tena d’instal·lacions lumíniquesinstal·lades al cor del districte.
El districte carnavalesc. Així espodria definir el que ha estatCiutat Vella durant les darreressetmanes.
La celebració d’aquesta tra-dició pertanyent al calendarilunar va arrencar el passat 12 defebrer amb l’Arribo del rei Car-nestoltes, enguany representatpel músic Pau Riba, que va te-nir el punt final del seu reco-rregut al passeig del Born i alMercat del Born. La Cercaviladels Set Ambaixadors i els ge-gants del Carnaval van ser elsencarregats d’animar la festa ianunciar l’arribada del Rei Car-nestoltes. Tot seguit, davant delBorn, van començar els Focs deCarnaval, que van deixar pas ala invitació del Rei Carnestoltesa ballar el Sarau de Carnavalamb la banda de músics.
L’endemà va arribar el torndel Ball del Rodolí, una de lesgrans novetats d’enguany grà-cies a l’aposta per recuperar lesfestes històriques de Carnestol-tes. La Sala Moragas, del BornCentre Cultural, va ser l’espai es-collit per aquest sarau ple de dis-
bauxa, elegància i màscares i onl’atzar té un paper fonamental.
LA TARONJADAUna de les tradicions més anti-gues del Carnestoltes barceloníés La Taronjada, que també esva celebrar al barri de la Riberael diumenge 15 de febrer, i ques’ha convertit en l’acte centraldel carnestoltes a la ciutat. LaTaronjada, com és costum, es vadividir en quatre parts: els ballsde Carnestoltes a la cultura po-pular i tradicional catalana, lacercavila del Rei Carnestoltes, la
batalla campal i el ball de màs-cares. Finalment, el parc de laCiutadella va acollir el passat dia18 de febrer el tradicional ente-rrament de la sardina.
EL RAVAL I LA BARCELONETAEl Raval i la Barceloneta tambévan acollir, una setmana méstard, diferents actes de celebra-ció de carnestoltes. La Raval-tolstada i la Carnavalada de laBarceloneta van fer que aquestsdos barris del districte tambélluïssin una estampa plena demúsica i color.
El Carnestoltes va omplir Ciutat Vella de color. Foto: Pere Virgili
Ciutat Vella lidera la celebraciódel Carnestoltes a la ciutat
RedaccióCIUTAT VELLA
Imatge del Penó de Santa Eulàlia. Foto: Ajuntament
Febrer 2015
| 10
líniaciutatvella.cat
Comerç
L’important llegat històric quecontenen els carrers del Born elviuen molt d’aprop els seus veïnsi comerciants. En aquesta línia,aquests últims han posat en mar-xa una nova aplicació per a mò-bils que vol posar a l’abast de to-thom la història i els fets més re-llevants de 24 espais del barri. Ala iniciativa, que porta el nomTemps Born, hi participen 90 bo-tigues de la zona, les quals comp-ten amb uns vinils als seus apa-radors amb codis QR i sensorsNFC que els visitants poden es-canejar amb els seus telèfonsintel·ligents per accedir a la in-formació històrica.
Amb aquesta iniciativa, elsvianants poden descobrir el pas-sat d’indrets molt diversos, comara el carrer del Rec, de la Pes-
cateria o de l’Argenteria; de pa-laus com el Dalmases, el dels Cer-velló-Giudice o el del marquès deLlió, i d’edificis com l’estació deFrança, Santa Maria del Mar o lacasa Llotja de Mar.
RUTES HISTÒRIQUES GUIADESPer altra banda, l’Associació BornComerç ha anunciat que orga-
nitzarà rutes guiades que apro-fundiran en la història del barri,a través d’anècdotes especials ipoc conegudes, mitjançant les ex-plicacions d’un historiador es-pecialitzat.
Tot plegat, una manera de do-nar valor al petit comerç de pro-ximitat mentre es recorda la pro-funda història del barri.
Els aparadors de les botigues ofereixen codis QR. Foto: Ajuntament
Les botigues del Born porten la història del barri als mòbils» Neix Temps Born, una aplicació per a telèfons intel·ligents
» Un total de 90 establiments de la zona participen en la iniciativa
Més de 5.000 participants en el ‘Comerç i les escoles’
INICIATIVA4El programa El Co-merç i les escoles finalitzarà elcurs amb la participació de 5.042alumnes de 65 centres de la ciu-tat. Aquestes són dades que hafet públiques darrerament l’A-juntament en referència al curs2014-2015 d’aquesta iniciativa,que es fa des de l’any 2011. Lesvisites, però, es desenvolupa-ran encara fins al pròxim mesd’abril. En total, hi haurà 233 vi-sites d’escolars a diferents co-merços de la ciutat.
El Comerç i les escoles és unprojecte que ha crescut en els da-
rrers anys. En concret, enguanyhi han participat 46 botigues,quaranta més que en la prime-ra edició del 2011. Així mateix, elnombre d’alumnes participantsen les visites també ha crescut,dels 1.500 de fa quatre anys als5.000 del present curs.
Un altre aspecte del progra-ma educatiu és el Premi Punt deLlibre, un guardó que premia els12 millors dibuixos sobre el co-merç de proximitat. Les imatgesguanyadores es convertiran enpunts de llibre que es repartirandurant Sant Jordi.
El petit comerç tanca l’anyamb un augment de vendes
TENDÈNCIA4Tot i que la si-tuació no és ni de bon tros d’eu-fòria, les xifres comencen a re-flectir una certa recuperació.Aquest és el cas del petit comerç,que segons un estudi publicat fauns dies per l’Institut Nacionald’Estadística (INE), va incre-mentar les seves vendes un 1,4%durant 2014.
Aquest augment de la factu-ració es produeix després de 7anys de caigudes. L’incrementtambé es va produir en l’àmbit es-tatal, tot i que menys pronunciat,ja que va ser només del 0,9%.
Respecte al passat mes dedesembre, l’epicentre de la cam-panya nadalenca de compres,l’estudi efectuat per l’INE indi-ca que el creixement de les ven-des va ser del 7,4% a Catalunya,una dada que ha col·laborat amillorar la mitjana de tot el2014.
Pel que fa a l’ocupació, el co-merç minorista va incrementarel percentatge de contractatsen un 0,7% durant tot l’anypassat, una xifra que de nou tor-na a ser superior a la mitjana es-tatal –que es queda al 0,1%–.
Estudiants de la UPC analitzenl’accessibilitat dels comerços
ESTUDI4Un grup de quarantaestudiants de l’Escola TècnicaSuperior d’Arquitectura de laUniversitat Politècnica de Cata-lunya (UPC) han elaborat uninforme sobre l’accessibilitat de39 comerços del barri de SantPere, Santa Caterina i la Ribera,3 equipaments públics i 10 qui-lòmetres quadrats de carrer,tots ells ubicats a l’eix que co-munica el carrer Méndez Núñezamb el carrer Princesa, passant
per la plaça Sant Agustí Vell i elcarrer Portal Nou.
Els estudiants, que van re-córrer aquests espais en cadirade rodes el passat mes de no-vembre, van presentar fa unsdies les conclusions del seu es-tudi. Pel que fa a les botigues es-tudiades, els problemes més ha-bituals són l’existència de graonsa l’entrada superiors als 3 cen-tímetres i l’accessibilitat alsbanys d’aquests establiments.
RedaccióCIUTAT VELLA
Enguany s’han realitzat 233 visites a botigues de la ciutat. Foto: Ajuntament
Mostres | Sol·licituds per col·locar parada a Sant Ponç i Santa RitaEl termini per a l’admissió de sol·licituds per poder instal·lar una parada de cara a la Fira de Sant Ponç estarà obert fins al pròxim dia 3 de març. Pel que fa a l’admissió de sol·licituds per col·locar
parades de venda de flors, espelmes i estampes per a la Fira de Santa Rita, el període s’allargarà fins al10 de març. La sol·licitud s’ha de presentar a l’Oficina d’Atenció al Ciutadà de la plaça de Sant Miquel.
Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 88 11 | Febrer 2015 líniaciutatvella.cat
Febrer 2015
Cultura| 12
líniaciutatvella.cat
Un itinerari sonor per la històriade la música, viatjant des de l’è-poca del swing fins al rock i el popo des de la música antiga a la mú-sica tradicional i el flamenc. Aquestés l’objectiu de Música BCN, un ci-cle de concerts organitzats per laxarxa de centres cívics de Barce-lona en col·laboració amb l’Esco-la Superior de Música (ESMUC),que arriben de la mà de les novespromeses de l’escena musical dela ciutat i que està en marxa des deprincipis del mes de febrer.
Les actuacions es reparteixenen quatre dels centres cívics que hiha a la ciutat: Albareda (a Sants-Montjuïc), Sagrada Família (al’Eixample), Sant Martí i Navàs (aSant Andreu). L’organització haprogramat una representació detots els gèneres musicals del ciclea cada un dels equipaments cul-tural de la ciutat. Aquesta sèrie de
concerts, d’entrada gratuïta, s’a-llargaran fins al 19 de juny, dosdies abans del començament del’estiu.
NOU ESTILS, NOU CONCERTSMúsica BCN ofereix un total denou concerts , que són una mos-tra de diferents maneres de fermúsica. El camí del vent desco-
breix la confluència entre les mú-siques tradicional i culta i porta alsegle XXI composicions dels tro-badors medievals. Aprofundeixen la tradició de cantar amb llaütso instruments de corda polsada, al-hora que dóna força a la paraula.
Ensemble La Ferlandinacon-vida a conèixer la música que so-nava als teatres anglesos del segle
XVII, mentre que Cinc dones demetall aprofundeix en les crea-cions barroques que Beethoven,Mozart o Pachelbel van composaren la mateixa centúria. El Quar-tet Alomaapropa la resta de l’obrade Beethoven i Vivaldi de la màd’un quartet de corda.
Per la seva banda Swingcalóposa la nota de color amb els rit-mes flamencs i cubans, amb un es-pectacle de que explica històries dela Segona Guerra Mundial. Una al-tra cita obligada és el concertD’on ve el flamenco, amb un re-cital ple de duende.
Esmuc Dab convida a creuarl’Atlàntic i recórrer els carrers deNova Orleans, bressol del jazz. Al-tres membres d’aquest grup ofe-reixen Música tradicional, un re-pàs a les composicions del folklo-re català, des de danses vuitcen-tistes fins a rumbes i habane-res.La darrera actuació serà lamés interactiva. La Cris, amb lamàquina Guadaloope, convidaràa fer un viatge per les músiquespopulars de tots els temps.
Barcelona, escenari mundial» El cicle ‘Música BCN’ fa una repassada als estils més representatius de la història de la música
» Quatre centres cívics de diferents districtes de la ciutat acullen concerts gratuïts fins el 19 de juny
RedaccióBARCELONA
Serveis | El calendari complet, a la xarxaAquells que ho desitgin poden consultar el calendari complet a Internet, al portal de
cultura de l’Ajuntament de Barcelona. Si es vol obtenir alguna altra informació sobreel cicle Música BCN o referent a la programació cultural de la ciutat es pot sol·licitar al’espai Tiquet Rambles, al Palau de la Virreina, de dilluns a diumenge de 10 a 20:30h.
SOCIETAT4 La voluntat del ci-cle de concerts Música BCN ésapropar els diferents gèneres alsciutadans i al mateix temps bus-ca aconseguir despertar en ells lapassió que generava en el mo-ment en què estava més demoda. Això s’aconsegueix gràciesa un expert en l’estil musical enqüestió que farà una explicació
introductòria abans de cada unade les sessions. Música BCN volque la seva audiència visqui lamúsica des de dins, que es deixiendur per les històries i les emo-cions que amaguen les cançons,al mateix temps que els seus in-tèrprets desgranen els secretsmés curiosos i atractius de les pe-ces musicals.
Despertant passions
Tots els centres
oferiran els nou
concerts un cop
La banda Swingcaló i el Quartet Aloma (a l’esquerra) i Nieves Molina, la vocalista de l’espectacle flamenc (a l’esquerra). Fotos: Facebook, Ajuntament i arxiu
13 |
Febrer 2015
Esportslíniaciutatvella.cat
La Nova Escullera del Club Na-tació Barcelona es convertirà enl’epicentre del millor waterpoloestatal a partir del divendres 27de febrer i fins al diumenge 1 demarç amb la celebració de laCopa del Rei, una competicióque coorganitza el club de Ciu-tat Vella conjuntament amb la fe-deració espanyola (RFEN).
El sorteig, que va tenir lloc elpassat dijous 19 de febrer a l’An-tiga Fàbrica Damm, va encreuarel CN Barcelona –l’amfitrió–amb el Real Canoe madrileny il’Atlètic-Barceloneta amb el CEMediterrani. Tots dos partits esdisputaran el divendres 27 a unquart de quatre de la tarda i a dosquarts de nou del vespre, res-pectivament, a la piscina de l’Es-cullera. Les semifinals i la final
es disputaran el dissabte 28 i eldiumenge 29, respectivament.
“El CN Barcelona és un clubhistòric del waterpolo espanyolamb el qual la federació semprehi ha col·laborat”, va assegurardurant el sorteig, Fernando Car-pena, president de la RFEN, elqual va voler agrair “l’esforç i de-dicació perquè la competició si-gui un espectacle”.
Pel que fa als dos equips querepresentaran Ciutat Vella a la
competició, tant l’Atlètic-Bar-celoneta com el CN Barcelonaafronten el torneig del KO ambdiferents sensacions. A la lliga, elprincipal objectiu dels marinersés retallar distàncies amb el líder,el CN Terrassa, mentre que elCNB vol ampliar el seu margeamb els equips de la zona baixade la classificació. En aquestsentit, una bona actuació a laCopa pot insuflar moral als dosrepresentants del districte.
La Nova Escullera serà l’epicentre de la competició. Foto: CNB
El districte, a punt per a la Copa del Rei de waterpolo» La Nova Escullera acollirà una nova edició del torneig del KO
» Mediterrani i Canoe, els rivals d’Atlètic-Barceloneta i CN Barcelona
La Barcelona Magic Linerecapta més de 130.000 euros
CURSA4Ja està tot a punt per ala segona edició de la BarcelonaMagic Line, la cursa solidària demuntanya no competitiva que re-correrà 9 turons de la ciutat –ca-dascun dels quals dedicat a unacausa social poc visible– i queacabarà a la plaça de la Catedral,després d’haver pujat a l’anticMont Tàber de Ciutat Vella. Lacarrera tindrà lloc el diumenge 1de març durant el matí.
La caminada ja ha esgotatplaces i fins ara ha aconseguit re-captar més de 130.000 eurosdels 10.000 participants ins-crits, distribuïts en 749 equips de
3 a 25 persones cadascun. L’anypassat la prova va aplegar 5.700participants i es van recaptar untotal de 120.000 euros, una xi-fra que enguany ha quedat su-perada amb escreix.
Per participar en la prova, elsequips han hagut d’escollir qui-na distància volen recórrer: la de40 quilòmetres –amb sortida aCan Cuiàs, a Nou Barris—, la de30 –amb sortida al Parc de lesAigües, a Horta-Guinardó–, lade 20 –que sortirà de Vallvi-drera, a Sarrià-Sant Gervasi– ila de 10 –que començarà a pla-ça Espanya–.
Barcelona acollirà els World Roller Games del 2017PATINATGE4Barcelona serà laseu dels primers World RollerGames, que se celebraran del 9al 23 de juliol del 2017. Així hova decidir la Federació Interna-cional de Roller Skatin (FIRS),en una cerimònia celebrada elpassat 21 de febrer a Roma. Lacandidatura catalana es va im-posar a la de Lima (Perú).
Aquesta competició inèditareunirà totes les modalitats depatinatge en una mateixa com-
petició: hoquei patins, skatebo-arding, freestyle, descens en lí-nia, l’alpí, patinatge artístic, pa-tinatge de velocitat i el rollerderby –curses de patins–.
Està previst que en els WorldRoller Games hi participin mésde 4.500 esportistes de 100 paï-sos. La FIRS va expressar la sevavoluntat perquè “aquest mundialde mundials de patinatge” siguiun pas “clau” perquè aquestes ca-tegories esdevinguin olímpiques.
La Fundació Setba ofereix unamostra fotogràfica de boxa
EXPOSICIÓ4La Fundació Set-ba –ubicada a la plaça Reial–s’endinsa en el món de la boxaamb l’exposició Quadrilàter,una mostra que se centra en elvessant artístic i plàstic d’aquestesport a través dels treballs deMarç Rabal i Kiko Navarro. L’ex-posició, que va ser inaugurada elpassat 5 de febrer, romandràoberta fins al pròxim 2 d’abril.
L’exposició es presenta comun “combat” entre les obres dels
dos artistes i recupera imatgesclàssiques d’aquest esport.
Aquesta mostra, per altrabanda, recupera la memòria dedos indrets emblemàtics de laciutat, com són l’estudi de foto-grafia Foto Ramblas i la sala Pri-ce del carrer Floridablanca.
Els beneficis de la mostraaniran a parar al projecte Natu-ra és Cultura, una iniciativadestinada a persones que con-viuen amb trastorns mentals.
RedaccióCIUTAT VELLA
Enguany se celebra la segona edició d’aquesta prova. Foto: Ajuntament
Vela | La BCN World Race s’apropa al cap d’Hornos, a XileLa Barcelona World Race, la regata de vela sense escales es troba pràcticament a l’equador del seu recorregut. L’embarcació capdavantera dels set vaixells que encara hi participen, el
Cheminées Poujoulat, tripulat per Bernard Stamm i Jean Le Cam, s’està apropant al temut capd’Hornos, a l’extrem sud de Xile. Està previst que la regata torni a la ciutat a finals de març.
| 14Agendalíniaciutatvella.cat Febrer 2015
AGENDA MENSUAL
línia 21 edicions de proximitat Barcelona · Badalona ·
Baix Maresme · l’HospitaletBaix Llobregat ·Vallès · Turisme
LíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLínia
LíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLínia
LíniaLínia
Periodicitat
MensualEixampleNou BarrisSarrià-Sant GervasiSant AndreuCiutat VellaHorta-GuinardóMar (ed. Castelldefels i entorn)Mar (ed. Baix Maresme)Vallès (ed. Cerdanyola i entorn)Vallès (ed. Sabadell i entorn)CornellàTres (Esplugues i entorn)Nord (Martorell i entorn)l’Hospitalet
QuinzenalSantsSant MartíGràciaLes CortsBadalona
SetmanalVallès (ed. Vallès Oriental)
Tirada
179.65014.97514.97514.97514.97514.97514.97514.97514.9759.9759.9759.9759.9759.9759.975
149.75014.97514.97514.97514.97514.975
31.9007.975
Total 361.300
14 mensuals5 quinzenals1 setmanal
179.650149.75031.900
la primera xarxa de periòdics de proximitat del país
361.300 exemplars
difusió controlada per OJD/PGD
línia
FINS AL 26 DE MARÇDj. a les 21:00 Evoluzión. El monologuista Goyo
Jiménez torna a Barcelona amb un especta-cle que repassa l’evolució humana des d’u-na perspectiva humorística i amb un to d’i-ronia. / Espai Barts.
DE DILLUNS A DIJOUS10:30-12:00 Visites guiades a la Casa de la Con-
valescència, actual seu de l’Institut d’EstudisCatalans. Acte permanent i una visita amb unaduració d’una hora i mitja, aproximada-ment. / Carrer del Carme, 47.
DIMECRES 4 DE MARÇ19:00 El Born Centre Cultural acull un cicle de
conferències cada dimecres fins a l’1 d’abrilsota el títol Moments estel·lars de la lluita perla llibertat. Es tractaran personatges impor-tants de la història catalana.
FINS AL 26 D’ABRILMatí-Tarda Fotografies trobades. Exposició de
Jordi Socías, una mostra de les millors ins-tantànies que aquest fotògraf ha fet durantprop de quaranta anys. Són retrats i imatgesque parlen de la història del país. / La Virreina,Centre de la Imatge.
FINS A L’1 DE JUNYMatí-TardaHistòries oblidades de Palestina, que
reconstrueix les històries oblidades i els tes-timonis de les persones que van participar enl’Exposició Internacional d’art en solidaritatamb Palestina, celebrada a Beirut el 1978. /MACBA.
DIMECRES 4 DE MARÇ18:00 Tintinventari. Un viatge lúdic i participatiu
per l’univers de Tintin, el mític personatge cre-at per Hergé. Activitat a càrrec de Salvador Boixadreçada a infants a partir de 5 anys. / Bi-blioteca Gòtic.
DIJOUS 5 DE MARÇ18:00 Tallers de descoberta. Enreda’t amb l’ac-
ció, Balenes i dofins. Activitat que parlarà so-bre els fons marins amb fotografies i expe-riments per conèixer-los. A càrrec de CRAM./ Biblioteca Sant Pau.
DIUMENGE 8 DE MARÇ12:00 Partit de futbol entre el CF Barceloneta
i el Martinenc B, corresponent a la jornada 23del grup 11 de Tercera catalana. / Camp delDoctor Aiguader.
CULTURA INFANTIL ESPORTSEXPOSICIONSTALLERS
Activitat per a nens i nenes de més de4 anys, conduïda per Néstor Navarro,de la Puntual, i que és una comèdiaamb titelles que reflexiona sobre la di-versitat a través de l’humor. /BibliotecaFrancesca Bonnemaison.
Llibres a escenaA Babel amb patinetDj. 26 de febrer a les 18:00
Activitat dirigida a persones creativesi amants del collage, per tal que pu-guin aprendre i realitzar de formapràctica tot allò relacionat amb aques-ta tècnica artística. / Museu d’ArtContemporani (MACBA).
Taller de collageMax-o-matic
Dv. 27 de febrer a les 17:00
Torna a la ciutat El Circ dels Horrors, unespectacle que trasllada a l’espectadora la tenebrosa atmosfera d’un ce-mentiri del segle XIX, de la mà d’unsprotagonistes terrorífics. / Moll deBosch i Alsina.
Circ dels horrorsal Port Vell
Fins a l’1 de març
L’Atlètic-Barceloneta rep a casa el CNBarcelona en un partit corresponent ala 17a jornada de lliga de Divisiód’Honor. / Piscina Sant Sebastià.
Partit de waterpoloCNAB-CN BarcelonaDs. 7 de març a les 12:45
Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 88 15 | Febrer 2015 líniaciutatvella.cat
| 16Febrer 2015líniaciutatvella.cat Pròxima edició: 31 de març
