Ciutat vella 55

redacció: 93 458 87 80 – [email protected] | anuncia’t: 619 13 66 88 – [email protected] | administració: [email protected]

Reportatge pàg 32015: Barcelona novivia un any amb tantasequera des del 1878

Destitució pàg 8Polèmica a Barcelona en Comúpel cessament de la consellerade Ciutat Vella Huma Jamshed

Successos pàg 8Registren sis edificisdel Raval en una operaciócontra el tràfic de droga

Urbanisme pàg 9‘No’ del consistorials anells del Liceu a l’espera d’un nou estudi

Comerç pàg 10Els comerços emblemàticsrecorreran a la Generalitat

Esports pàg 12Torna el millor waterpolodesprés de l’Europeu

Colau expedienta 344 pisosturístics il·legals i en precinta 15El Gòtic és el barri amb més densitat de residència turística i ja hi ha zones amb més allotjament que veïns pàg 8

pàg 9

#ElBornNoEsTocaL’Ajuntament hi vol “nous usos”, l’independentisme en recela

liniaciutatvella.cat · 28/1/2016 · Núm.55 · Difusió controlada per OJD-PGD: 15.025 exemplars mensualsbarcelonalíniaciutatvella

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 88| 2 28 gener 2016líniaciutatvella.cat

3 | líniaciutatvella.cat28 gener 2016Reportatge

A principis d’abril del 2008 elconseller de Medi Ambient,Francesc Baltasar, va reconèixerque, tot i ser agnòstic, s’havia en-comanat a la Moreneta perquèplogués a Catalunya. Eren dieson el país patia una forta seque-ra. Si aquest 2015 que acabem dedeixar enrere Baltasar haguéstingut un càrrec polític a la ciu-tat de Barcelona, potser hauriatornat a demanar a la Morene-ta el mateix que el 2008.

I és que el 2015 ha estat undels anys més secs de la històriade la ciutat. Cal remuntar-se finsal 1878, quan van ploure329,2l/m, per trobar un any méssec que el passat. El 2015 la xifra

va ser lleugerament superior, jaque van ploure 345,5 l/m. Si nomirem tan enrere i ens fixem enles xifres de l’Observatori Fabra,que va començar a recollir dadesmeteorològiques el 1914 -les da-des anteriors són dels arxius delServei Meteorològic de Catalun-ya-, el 2015 ha estat l’any més sec.

RATXA RÈCORDPel que fa als dies de pluja, el 2015també ha estat un any dolent. Haplogut 42 dies, quan la mitjanadels últims 30 anys és de 55. Toti això, no ha estat el pitjor any, jaque el 1945 i el 2006 la xifra va serde 37 dies. Però especialmentcridanera ha estat la ratxa de finald’any, que ha acabat amb 58 diesseguits sense ploure. Si aquí hi afe-gim que, des de principi d’any, en-cara no ha plogut, la ratxa s’haallargat fins als 86 dies.

Alfons Puertas, meteoròlegde l’Observatori Fabra, explica aaquesta publicació que el 2015 haestat un any amb tan poquesprecipitacions a causa de “l’ab-sència de fronts atlàntics actius,poca precipitació a l’estiu i alspocs, i poc actius, temporals de lle-vant”. Puertas afegeix que “anyscom el 2015 presumiblement esrepetiran amb més freqüènciaperò a la pluviometria no s’ob-serva una tendència a què ploguimenys”. Al mateix temps deixaclar que aquesta situació “no espot atribuir al canvi climàtic”.

Pel que fa a la situació detants dies sense pluja, Puertasexplica que el 2007 hi va haveruna ratxa de 70 dies i que la mésllarga data de 1928, quan es vaprolongar fins als 85 dies. És adir, avui se supera la ratxa mésllarga de la història.

En la mateixa línia que Puer-tas es mou Marc Prohom, cap del’àrea de climatologia del ServeiMeteorològic de Catalunya. Pro-hom afirma que el 2015 ha estat“un any molt anòmal des delpunt de vista de la precipitació”i lliga aquesta situació amb “l’e-pisodi d’El Niño, que provoca queles àrees mediterrànies tendeixina tenir anys més secs”. Igual quePuerta, Prohom afirma que “nohi ha lligam” amb el canvi cli-màtic i recorda que “el climamediterrani és molt variable”.“Les projeccions climàtiques in-diquen que hi haurà períodes desequera més llargs i intensos”,conclou Prohom.

TEMPERATURES ALTESEl 2015, però, no només ha es-tat un any molt sec, sinó tambémolt càlid. La temperatura mit-

jana anual ha estat de 16,6 ºC, elregistre més elevat de la sèrie cli-màtica, juntament amb el 2006,iniciada l’any 1914. Especial-ment calorós va ser el mes de ju-liol, amb una temperatura mit-jana de 26 ºC. Si es continuenobservant les dades que reculll’Observatori Fabra, també es potapreciar com aquest centre as-tronòmic va registrar per primercop una temperatura superior als20 graus durant un mes desem-bre (el dia 16), concretament20,6 ºC.

Les xifres cridaneres no s’a-turen aquí, ja que també va cau-re el rècord de temperatura mí-nima absoluta més alta: 7,1 ºC.Sembla doncs, que la Barcelonadel futur, tal com mostren les pro-jeccions i confirmen els experts,pot tendir a ser una ciutat mésseca i més calorosa.

Un any sense paraigües» El 2015 ha estat un dels anys més secs de la història de la ciutat i, des del 1878, no n’hi havia un de pitjor» El 2016 comença de la mateixa manera i avui se supera la ratxa històrica de 85 dies sense pluja del 1928

Albert RibasBARCELONA

A causa de la poca pluja els episodis d’alta contaminació han estat més freqüents (esquerra). L’Observatori Fabra recull les dades meteorològiques (dreta). Fotos: Línia i Alfons Puertas

| 4Agenda Nacionallíniaciutatvella.cat 28 gener 2016

“No són èpoques per a covards, per a te-morosos ni per a fluixos de cames. Ens tocaassumir responsabilitats i jo els prometo quem’hi deixaré la pell. Ho farem possible”. Aixíde contundent es va mostrar el nou presi-dent de la Generalitat, Carles Puigdemont,durant el seu discurs d’investidura del pas-sat 10 de gener. Poc més de tres quartsd’hora que van servir perquè Catalunya co-negués l’home que liderarà el govern de tran-sició cap a l’estat independent, desprésque l’acord entre Junts pel Sí i la CUP establísque Artur Mas renunciés a la presidència enfavor del fins ara alcalde de Girona.

Puigdemont va remarcar que Cata-lunya encara un “període excepcional de lapostautonomia i la preindependència” enel qual s’iniciarà “el procés per constituir unestat independent”, i va assegurar que tre-ballarà per “un país més just, amb més fei-na i de més qualitat i més transparent i par-ticipatiu”.

Per fer-ho, el nou president comptaamb un govern pactat per CDC i ERC, queja havien perfilat Mas i Junqueras, i que,tal com també s’havia negociat amb laCUP, s’organitza en tres grans àrees. Laprimera d’elles, l’econòmica, l’assumeix el

mateix Oriol Junqueras (ERC), home fortdel nou executiu, únic vicepresident iconseller d’Economia i Hisenda. D’ell de-pèn Agricultura, amb Meritxell Serret alcapdavant (ERC), Empresa i Coneixe-ment, amb el fins ara secretari de governJordi Baiget (CDC), Territori i Sostenibi-litat, amb Josep Rull (CDC), i el macro-departament que fusiona Benestar, Treballi Famílies, amb Dolors Bassa, fins fa poclíder de la UGT a Girona (ERC).

La segona gran àrea, la social, la pilotaràNeus Munté (CDC), un altre dels pilars delgovern, que segueix com a portaveu i queassumeix la cartera de Presidència. D’elladepenen el Departament de Salut, amb l’ex-socialista Toni Comín al capdavant (ERC),Cultura, amb Santi Vila (CDC), i Ensenya-ment, amb Meritxell Ruiz, ex d’Unió i finsara directora general d’Atenció a la Famí-lia i Comunitat Educativa (CDC).

Per últim, la tercera àrea, la institucional,la liderarà Raül Romeva (a proposta d’ERC),conseller d’Afers Exteriors, Transparència iRelacions Institucionals. D’ell penja Interior,on es manté Jordi Jané (CDC), Governació,també amb Meritxell Borràs (CDC), i Justí-cia, amb Carles Mundó (ERC).

Amb tot, el nou govern té un total de 13consellers, 7 proposats per Convergència i 6per Esquerra, coordinats en tres grans àre-es on, a diferència d’anteriors legislatures, esbarregen responsables d’un partit i l’altre.

» Puigdemont agafa el timó d’un govern que iniciarà “el procés per constituir un estat independent”» Junqueras, vicepresident i conseller d’Economia i Hisenda, esdevé l’home fort del nou executiu

Arnau NadeuBARCELONA

Els pilars de l’acció de governPLA DE XOCSOCIAL“S’HA DE GARANTIR LA PROTECCIÓ DELSMÉS VULNERABLES”La primera gran acció de

govern que va citar Puigdemont en el seudiscurs d’investidura va ser el pla d’e-mergència social, que assegura que s’had’impulsar “indefugiblement i de maneraurgent”. Això inclou diverses mesures,com la lluita contra la pobresa, la pro-tecció del dret a l’habitatge, l’atenció so-cial integral o el suport al tercer sector.

SEGURETATSOCIAL“CREACIÓ DE L’AGÈNCIACATALANA DE LASEGURETAT SOCIAL”Pel que fa al “disseny

definitiu de les estructures d’estat i laseva posada a punt”, Puigdemont va ex-plicar que el nou govern prioritzarà lacreació de l’agència catalana de la se-guretat social, la qual “assumirà lesprestacions que actualment cobreix laseguretat social espanyola, entre ellesles pensions i el subsidi d’atur”.

LLEI ELECTORALCATALANA“UNA LLEI MODERNA,EXEMPLAR I ACCEPTADAPER TOTHOM”En la llarga llista de me-

sures del programa de govern, Puigde-mont va fer una referència destacada a unaeterna assignatura pendent de Catalunyaque “ara sí”, diu, s’haurà de fer realitat: lallei electoral pròpia. Una llei que ha de ser“moderna, exemplar i acceptada per to-thom” i que “interpreti correctament elsdesitjos de la societat d’ara i del futur”.

PROCÉSCONSTITUENT“CULMINACIÓ DELPROCÉS EN LA SEVAFASE PARTICIPATIVA”En termes pròpiament

del procés sobiranista, la gran acció quevol impulsar el nou govern és un procésconstituent “de base ciutadana i asso-ciativa” per fer possible el futur Estat ca-talà independent. En aquest sentit, elprimer que es farà és la tramitació alParlament de l’avantprojecte de lleid’aquest procés constituent.

HISENDAPRÒPIA“PODER EXERCIR LAPLENA AUTONOMIAEN MATÈRIA FISCAL”L’altra gran estructura

d’estat ha de ser la hisenda pròpia. Espreveu reforçar-la organitzativament,continuar el desplegament de la xarxad’oficines de recaptació i gestió tribu-tària i posar en marxa els organismesque permetran “exercir la plena auto-nomia en matèria fiscal” en base a la lleide transitorietat jurídica.

RELACIONSINTERNACIONALS“ACONSEGUIR ELRECONEIXEMENT DELFUTUR ESTAT CATALÀ”Un altre gran objectiu de

Puigdemont és la internacionalitzaciódel procés. En aquest sentit, el nou pre-sident va dir que iniciarà “l’agenda de ne-gociació amb l’Estat espanyol, Europa i lacomunitat internacional per al reconei-xement de la proclamació del nou Estat ca-talà que naixerà de la futura constitucióreferendada pel poble de Catalunya”.

“Ho farem possible”

PERFIL4Carles Puigdemont, de 53 anysi fill de pastissers d’Amer (la Selva), és veíd’una Girona que, assegura, admira “pro-fundament”. Periodista de professió, vatreballar al diari El Punt, va fundar l’A-gència Catalana de Notícies i més tard lapublicació Catalonia Today.

Vinculat a la Joventut Nacionalista deCatalunya (JNC), la qual va contribuir afundar a Girona, no va ser fins al no-vembre de 2006 quan va fer el salt a la po-lítica institucional, prenent part per pri-mer cop en una candidatura electoral isent escollit diputat de les comarques gi-ronines per CiU. L’any següent va pre-sentar-se com a candidat dels convergentsa l’alcaldia de Girona, però va haver deconformar-se a liderar l’oposició. Quatre

anys després, però, va aconseguir trencarl’hegemonia del PSC a la ciutat i va ser es-collit alcalde, un càrrec que ha conservatfins ara i al qual ha hagut de renunciar,diu, “amb recança”.

Puigdemont està considerat un delsrepresentants de la branca socialdemò-crata de Convergència i ha expressat sem-pre fermes conviccions independentistes,fins i tot quan encara gairebé ningú depes del seu partit ho feia. De fet, el mónsobiranista l’ha descobert en els últimsmesos pel seu paper al capdavant de l’As-sociació de Municipis per la Indepen-dència (AMI), després de rellevar JosepMaria Vila d’Abadal.

El 27S va ocupar la tercera posició dela llista de Junts pel Sí per Girona.

Qui és Carles Puigdemont?

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 885 | 28 gener 2016 líniaciutatvella.cat

| 6Opiniólíniaciutatvella.cat 28 gener 2016

publicitat 619 13 66 88

Les cartes d’opinió es poden enviar a: [email protected]

Línia Ciutat Vella no comparteix necessàriament les opinions que els signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.

redacció: [email protected] publicitat: [email protected]ó: [email protected]

líniaciutatvella.cat

Dipòsit legal: B.43220-2010

amb el suport de:Difusió controlada

15.025 exemplars mensuals

Actualitat a la xarxa

#NoOblidem#LaOtraCoalición #NovaVida

@albertcalatrava: Al PP l'estratègia delspròxims dies es basa en un desig: que alComitè Federal del PSOE els crítics freninun pacte amb Podem.

@xafemho_tot: Ya está el señor Ar-tur Mas dividiendo a la sociedad entrelos que son abuelos y los que todavíano lo son.

@Clautrioe: Un 27 de enero de 1945 la ar-mada rusa liberaba los campos de con-centracion de Auschwitz y mostraba el hor-ror del nazismo.

Un diari participatiu

4Pedofília políticaper David Rabadà

Els nous docents interins hand’acreditar no tenir delictesper poder optar a una feina.L’administració assegura queamb aquesta mesura es pre-tén un menor risc d’abusossexuals cap als nostres fills. Iaixí, i amb tal finalitat, s’hacreat un web on poder trami-tar aquesta paperassa. Perdesgràcia la pàgina estàcol·lapsada i resulta inútil in-tentar-ho. En conseqüència jafa dies que les cues per acon-seguir aquest cromo són qui-lomètriques.

Resulta obvi que aquestaidea ha sortit d’un despatxben allunyat de la realitat es-colar i social. L’assessor quel’ha proposat, i el polític quese l’ha cregut, han estat unsignorants del primer que calsaber abans de decidir: veureles dades publicades. El fet ésque el noranta per cent delsabusos sexuals es cometenentre familiars i no pas entredocents interins i alumnes.Així doncs, i si els familiarsvan primers, ¿per què no se’lsfa obtenir a tots els pares,

mares i parents aquest certi-ficat?

Òbviament això implicariatres coses: més cues quilo-mètriques per a l’adminis-tració, un major nombre devotants molestos i uns malsresultats a les urnes per alpartit que ha proposat aques-ta idea. En tal cas, i si la po-lítica continua creient queaquesta mesura eradicarà lapedofília, que facin presentaraquest atestat a tota la jerar-quia eclesiàstica, però aixòtambé importunaria milionsde fidels, el mateix Vaticà,l’OPUS i la resta de faccionscristianes.

Així doncs, i si els docentsinterins no són pedòfils, ¿perquina raó la política d’aquestpaís els fa fer cua per un cer-tificat de bona conducta?Doncs perquè un assessor i unpolític han estat uns medio-cres, ¿o potser ells pretenendesacreditar els educadorsd’aquest país? Què tal si dei-xem als mestres fer la seva fei-na i parem d’acusar-los de co-ses que no són?

Un diari plural

La sàtira, repartida equitativa-ment, no és masclisme. La crí-tica política no és masclisme.Les febleses de les persones, decadascun de nosaltres, no sónmasclisme. Són febleses. L'hu-mor que retrata realitats ase-xuades no és masclisme. La rà-dio no és masclisme. La televi-sió no és masclisme. El victi-misme no és masclisme. És vic-timisme.

Si haguéssim de repassartot el que no és masclisme, noacabaríem. Perquè el masclismeté una virtut i un defecte moltconcret, i és que només sol serallò que és. Tot el que no siguimasclisme, no ho és. És així desimple, de curiós i de fasci-nant. Per tant, la llista de coses,comentaris i fets que correnpel món i que no són masclismeés inacabable, infinita. No hi haprou arbres al món per arren-car-los d'arrel, fer-ne milions detones de paper i anotar-hi sen-se descans tots els conceptesque, per naturalesa, no sónmasclisme. No proveu de fer-ho, perquè morireu amb la plo-ma a les mans. El no masclismeés immens, inexplorable.

El riure, per exemple, tam-poc és masclisme. Ni l'hivern. Ni

una pilota de bàsquet. Anar aldentista no és masclisme. Quecaigui Twitter no és masclisme.Les flors no són masclisme;que es panseixin, tampoc. I re-gar-les, encara menys. Una tau-la parada no és masclisme. Itampoc ho és una taula paradael dia de Nadal, és igual, el diaés irrellevant. Anar al cinema noés masclisme. I no anar-hi,tampoc.

Arribar tard a una cita no ésmasclisme, és impuntualitat. Iarribar-hi massa d'hora és àn-sia, pura ànsia. Una cervesa noés masclisme, el teu cunyat noés masclisme, una opinió di-vergent no és masclisme. La ba-teria del mòbil fonent-se no ésmasclisme, la tramuntana no ésmasclisme, i ser president demesa en una nit electoral no ésmasclisme. És una putada. Lacarrera de Periodisme no ésmasclisme. Ni el Madrid gua-nyant la Champions. Res que nosigui masclisme és masclisme.I el que tampoc ho és, fixeu-vosque boig, el món, és el no mas-clisme.

Aquest article no és mas-clisme. Els que corren per aquítampoc ho són. L'únic que ésmasclisme, confirmat, però

masclisme del bo, és el mas-clisme. El masclisme és mas-clisme. Punt. La resta són altrescoses, però no masclisme. Sónatacs, crítiques, incendis, opi-nions, ironies, queixes, rancú-nies, consells, venjances o pa-rers diversos, però en cap casmasclisme. Són somriures denens, portes rovellades, ani-mals copulant, parades de me-tro, muntanyes del Canigó, car-reteres mal senyalitzades, cal-çots menjats amb guants, peròno en digueu masclisme.

Cada cosa té el seu nom, i sité un nom és perquè té una de-finició. També el masclisme.Aboquem totes les forces queens regalen les ments evolu-cionades del segle XXI per com-batre'l, però no l'engrandimencara més atorgant-li mèritsque no són seus. El masclismeés el que és, que malaurada-ment ja és molt, i la resta és totallò que seria masclisme si re-alment fos masclisme.

No engrandim un monstrefastigós per interessos parti-culars o col·lectius, perquèla bèstia ja és prou volumi-nosa i cavernària per anar-laalimentant a base d'estupi-desa humana.

per @ModernetdeMerda

4Si realment fos masclisme

7 | Envia’ns les teves cartes a: [email protected] líniaciutatvella.cat28 gener 2016

@encampanya: En su plan para conquis-tar el mundo, Colau deja ya los grupitos deciudadanos concienzados y da el saltopara montar un partido. Lo normal.

@enricanals: Coscubiela a RAC1 disfres-sant la crisi de Catalunya Sí Que Es Potapel·lant al vell 'centralismo democrático':la crisi és dels altres.

@miriamperalta: El 26 de gener de fa 77anys les tropes franquistes entraven aBarcelona. I encara hi ha massa morts pertrobar i massa ferides per tancar.

Un diari obert

Opinió en 140 caràcters

Fa anys treballava en un programad'entreteniment on entrevistàvem ce-lebritats. Celebritats de veritat, no par-lo pas de youtubers ni de famosets de pasucat amb oli: Hugh Grant, Alicia Keys,Woody Allen, Robbie Williams, el pre-sident del Govern. Gent d'aquest pal.

Un dia va venir John McEnroe. Elputo John McEnroe. Vaig anar a parlaramb ell per explicar-li de què anava elprograma –una pràctica que sembla ha-ver-se perdut–, un gest de cordialitat perassegurar-nos que el convidat s'ho pas-sa bé i entén els acudits que li farem. Vaigentrar acompanyat d'un altre guionistaa la sala on estava el senyor McEnroe ila cosa va anar així:

–Hola, senyor McEnroe, som els gu-ionistes del programa. Vol que li expli-quem què farem?

–OK.–Al mig de l'entrevista li tirarem pi-

lotes de tennis pel cap i vostè les hauràde tornar amb la raqueta.

El McEnroe va callar. Va fer un copd'ull al rellotge –un preciós Franck Mu-ller d'or rosa–, ens va mirar amb els ullsfora de les conques i va començar a bra-mar com un boig.

–Us heu equivocat de persona, na-nos! Fa mitja hora que espero aquí! Uspenseu que podeu fer-me perdre mitjahora? Aneu a prendre pel cul! Us heuequivocat de persona! A prendre pel cul!

Vam sortir d'allà cagant llets. Laseva representant era fora. Vaig esten-dre els palmells de les mans i li vaig dir:"¿Qué coño le pasa a este señor?” Ellava arronsar les espatlles i va dir: "El se-ñor McEnroe es un poco especial".

Aleshores, ja amb els límits de la con-ducta àmpliament sobrepassats, vaig afe-gir: "I un poco gilipollas también".

Però el senyor McEnroe és un pro-fessional. Quan va ser l'hora d'entrar aldirecte, el tio ho va fer amb un somriu-re encantador, va participar de totes lesbromes i va sortir una entrevista collo-nuda. Els ianquis ja ho tenen això: po-den ser uns gilipolles, però la feina és lafeina. Necessiten ser gilipolles 23 horesal dia per poder donar-te seixanta mi-nuts de glòria. No només ho entenc, sinóque ho comprenc.

En aquest món ple de subnormalson ens ha tocat viure ens hem de poderpermetre el luxe de ser gilipolles. Comaguantar la caterva d'energúmens ambquè ens creuem a la feina, al restaurant,a l'escola o al Twitter? Com fer front ales relacions socials en xarxa sense po-der engegar el 90% de la gent a prendrepel cul?

La qualitat humana decau tan ràpi-dament que sento un profund enyor perl'ésser extraordinari. El mite, l'estrella,el cantant, l'actor, el premi Nobel. Quepotser no s'han guanyat el dret a mirar-nos des de dalt? Simpatitzo més amb elfamós malcarat que amb l'infecte fanà-tic que demana selfies als futbolistes quebaixen de l'avió.

Col·leccionistes de fama aliena, pa-ràsits de la faràndula. La societat diuque els famosos són uns gilipolles,però, qui o què és la societat? La societatno és més que fum que s'endú la tra-muntana: una munió de boques ambtantes ganes de xerrar que encara nohan après a escoltar.

4Ser “gilipolles”per Jair Dominguez

Tenim Govern. Ara, segons ens han ditper activa i per passiva, pot començar ladesconnexió amb Espanya tot aplicantla resolució aprovada pel Parlament elpassat 9 de novembre. Som a la graellade sortida i ens diuen que això ara ja ésimparable. No seré jo qui posi bastonsa les rodes, però caldrà fiscalitzar ex-haustivament l’acció dels diputats in-dependentistes per assegurar que tot ar-riba a bon port i que l’acord de Junts pelSí i la CUP no ha estat exclusivament peranar tirant de sou públic per part demolts que fa vint-i-cinc anys que ho fan.Les societats amb un cert sentit demo-cràtic i que pensen per elles mateixes hande ser crítiques amb els seus dirigents.Ho fem? O bé ens deixem emportar so-vint per un sentimentalisme xaró queaprofiten alguns per perpetuar-se?

Llegeixo la famosa resolució i obser-vo que en el cinquè punt s’indica lite-ralment: “El Parlament de Catalunyaconsidera pertinent iniciar en el termi-ni de trenta dies la tramitació de les lleisde procés constituent, de seguretat sociali d'hisenda pública”. Què vol dir això? Fi-xem-nos que s’ha traslladat a l’opinió pú-blica que en un mes estaran enllestidesaquestes anomenades “estructures d’es-tat” quan, en realitat, el que diu és que“considera pertinent”. Aquesta és una ex-pressió que no obliga a res, és una sim-ple opinió. Més endavant la resolució enqüestió també apunta que el Parlamentno se supeditarà a les decisions de l’es-tat espanyol i, en particular, del Tribu-nal Constitucional. Però la cambra ca-talana ha publicat en el Butlletí Oficial delParlament de Catalunya la sentènciade l’esmentat tribunal que anul·la la re-solució 1/XI del 9 de novembre. Una ma-nera com una altra de continuar fent au-tonomisme amb l’estelada.

Només amb aquest parell de coses,i amb les declaracions del nou presidentde la Generalitat a l’entrevista de TV3amb Mònica Terribas, que van ser un ex-ercici d’inconcreció, o les de Neus Mun-té a RAC1, on deia que no ens podem en-cotillar en dates i terminis, existeixenmotius suficients per estar amatents ievitar que ens aixequin la camisa una al-tra vegada com han fet tantes vegades.L’anomenat procés pot esdevenir eterni permetre una jubilació tranquil·la a sesil·lustríssimes senyories.

Sospito que han aconseguit situar lapilota allà on volien. L’independentismesociològic, aquell que va a les grans ma-nifestacions i és activista de les xarxes so-cials, està tranquil i cofoi perquè pensaque ha fet la feina i ha aconseguit la fa-mosa “unitat”, i a l’independentisme méscombatiu han aconseguit fer-lo invisiblemomentàniament tot fent creure que

l’objectiu només l’assolirem amb elsomriure i dient que volem ser amics detothom. Tot plegat, un escenari immi-llorable per continuar amb la cantare-lla que Espanya no ens deixa votar, quehem d’anar creant les estructures d’es-tat i que hem d’eixamplar la base social“sobiranista”. Sense parlar mai que elnaixement d’un estat català o ve de la màde la negociació o de l’enfrontament, ique la presa de control del territori(per la força del poble si cal) és una con-dició imprescindible si Espanya no seua parlar, som majoria i proclamem la in-dependència.

Mentrestant tot són eufemismes,discursos naïfs i tota una legió de ter-minals (mediàtiques, de càrrecs políticsi de l’associacionisme oficial) que vantirant de la rifeta a còpia d’anar co-mentant o ballant al voltant de l’ac-tualitat del “procés”. A base de conye-tes o amb l’estil del saberut, ens voldranfer creure que som en bones mans. Moltbé. Ja ho comprovarem nosaltres ma-teixos sense els seus consells. Llavorsés quan cal que ens preguntem: quicontrolarà que es faci efectiva la inde-pendència de Catalunya?

Un cop salvades unes noves eleccionsque suposaven la desmobilització delselectors independentistes i la conseqüentensulsiada d’alguna formació, ara elspartits tornaran a la seva dinàmica deprioritzar els seus interessos i les lluitesde poder dins el nou govern seran el pade cada dia. Fa massa temps que gaire-bé tot gira al voltant de la improvisaciói la mediocritat, que són els pitjors en-emics per fer fracassar un objectiu degran envergadura com és el que tenimentre les mans.

D’altra banda, les entitats com l’ANC,Òmnium o Súmate, que haurien de ga-rantir que la cosa va de debò, ja tenencol·locats els seus dins el Parlament imai no exerciran un paper de fiscalit-zació inflexible i sense contemplacionscap als seus exdirigents. Han esdevingutla “pedrera” del Parlament.

Només queda una única solució. I ésque aquells independentistes que estanfora de qualsevol dependència de l’a-nomenat procés, i que no tenen cap re-lació directa amb els seus protagonistesoficials, tinguin la capacitat de coordi-nar-se i exercir el paper de fiscalitzadorsdel procés. Cal ser implacable amb les fe-bleses, les mitges tintes i els cínics som-riures. Perquè estem veient molta vo-luntat per mantenir càrrec, vanitatsamb aire de rector de poble i dèries ideo-lògiques tronades d’algun aprenent deChe Guevara. I, sobretot, que l’inde-pendentisme deixi de banda d’una ve-gada per totes l’ambient de festa major.

4Qui controla el procés?per Santiago Espot

28 gener 2016

Ciutat Vella| 8


Les inspeccions a habitatgesd’ús turístic fetes per l’Ajunta-ment ja han tingut les seves pri-meres conseqüències. La tinentd'alcalde de l'àrea d'Urbanisme,Janet Sanz, va presentar el pas-sat 18 de gener els primers re-sultats de les inspeccions dutesa terme durant el 2015. Aquestsmostren com a Ciutat Vella s’hanobert 344 expedients, d’un totalde 388 al conjunt de la ciutat, perdemanar el cessament d’activi-tat de pisos turístics il·legals.D’aquests 344 habitatges ja sen’han precintat 15.

Durant la seva comparei-xença, Sanz va insistir en la “to-lerància zero” que vol aplicar elconsistori en aquesta matèria i vareiterar que el seu govern actuacontra “tot tipus” d’allotjamentsturístics il·legals. La tinent d’al-calde també va fer referènciaals requeriments que el consis-tori va fer a les plataformes di-gitals, on se’ls instava a retirar elspisos que no tenen el número deregistre que els toca. Sanz va re-marcar que, tot i que Airbnb iHomeaway han recorregut lamulta de 30.000 euros que l’A-juntament els va posar, el governno es farà enrere i continuaràexigint que es retirin dels websels allotjaments il·legals. Tambéva explicar que Booking ja com-pleix els requisits.

ALTA DENSITAT AL GÒTICUn altre dels punts clau del de-bat que es genera al voltant del

turisme és el de la densitat d’a-llotjaments turístics dels barris.L’Ajuntament ja disposa de lesdades després d’haver recopilatinformació sobre tres ni-vells –població resident de les zo-nes i proporció d'allotjaments tu-rístics, sensibilitat ambiental icaracterístiques morfològiques–i que mostren que el Gòtic és elbarri de la ciutat on hi ha més

densitat d’allotjaments turístics.Concretament, s’enfila fins al53% –la Dreta de l’Eixample ésel segon amb un 50%–, quan laproporció mitjana entre allotja-ments turístics i població resi-dent és del 6,37% al conjunt dela ciutat. Les dades recopilades

per l’Ajuntament també perme-ten conèixer més al detall la si-tuació del districte gràcies a lesseccions censals. La zona on hiha més saturació és la que fa unquadrat que va de plaça Cata-lunya baixant pel tram entre lesRambles i el Portal de l’Àngel ique acaba al carrer del Carme.En aquest espai la densitat s’en-fila al 146%. Les places turísti-ques en relació a la poblaciósón molt majors, ja que la po-blació és de 1.243 persones i hiha 1.814 places d’allotjamentturístics. Només hi ha dues sec-cions censals, en aquest cas a laDreta de l’Eixample, que superinla densitat d’aquesta zona.

Una altra zona de Ciutat Ve-lla on hi ha més places d’allotja-ment turístic que població és lazona nord-est de la Barcelonetadelimitada pels carrers Pinzón,Andrea Dòria i el Passeig Marí-tim fins al carrer de la Marina.Aquí la densitat turística s’enfi-la fins al 139%, ja que hi viuen1.207 persones i hi ha 1.679 pla-ces d’allotjament turístic.

La part alta de les Rambles està saturada d’allotjament turístic. Foto: Arxiu

El consistori expedienta 344 pisosturístics il·legals i en precinta 15

» El Gòtic és el barri de la ciutat amb més densitat de residència turística» A la zona Rambles-Portal de l’Àngel hi ha més allotjament que veïns

Polèmica a Barcelona en Comúpel cessament d’una consellera

DESTITUCIÓ4El grup de CiutatVella de Barcelona en Comú vaanunciar el passat 15 de gener elcessament de la consellera HumaJamshed, d’origen pakistanès,perquè, segons va explicar la for-mació en un comunicat, “no es-tava complint de manera ade-quada amb la seva feina i haviaperdut la confiança política de laresta de consellers”.

La decisió ha obert una polè-mica a la formació, ja que Jams-hed, en declaracions a CatalunyaRàdio, ha acusat Barcelona enComú “d’oportunisme racial”, jaque, diu, l’han “utilitzat com a di-versitat cultural del partit, quan non’hi ha”. “Sóc l'única persona de

Barcelona en Comú d'origen asià-tic i van utilitzar la meva foto, lameva veu i la meva militància perguanyar les eleccions”, afegeix.Jamshed també afirma que téprevist denunciar Ada Colau i laregidora Gala Pin per acomiada-ment improcedent i per racisme.

Des de Barcelona en Comú deldistricte asseguren haver empla-çat Jamshed a adreçar-se al comitède garanties del partit en relacióamb unes acusacions que consi-deren “greus”. L’alcaldessa Ada Co-lau, per la seva banda, reafirma queha estat una decisió de l’assembleadel partit a Ciutat Vella i que s’haprescindit de Jamshed perquè“no feia bé les seves funcions”.

Registren sis edificis del Ravalen una operació antidroga

SUCCESSOS4Els Mossos d’Es-quadra i la Guàrdia Urbana vandesmantellar la setmana pas-sada un grup criminal dedicat altràfic de metamfetamines enuna operació amb una ramifi-cació al Raval.

L’operació, que va acabaramb un total 28 detinguts, va im-plicar deu registres, sis dels qualsvan ser al Raval, mentre que laresta van ser a Sants-Montjuïc ia Ripollet. Una setmana abans jahavien començat les detencionsa Ciutat Meridiana. En la part del’operació que va implicar el Ra-

val, Sants-Montjuïc i Ripollet esvan detenir 12 persones i la po-licia va intervenir gairebé unquilo de metamfetamina, diver-ses dosis de cocaïna, armes de focsimulades, catanes, balances deprecisió i 500 cigarretes buidespreparades per introduir la dro-ga i subministrar-la en aquestformat.

L’inici d’aquesta investigacióes remunta a finals del 2014,quan la policia va rebre diferentsqueixes veïnals i informacionsrelacionades amb la venda al ca-rrer de droga.

Albert RibasCIUTAT VELLA

Janet Sanz diu quehi haurà “tolerànciazero” amb els pisos

turístics il·legals

Huma Jamshed denuncia “oportunisme racial” de BComú. Foto: Acesop

Barris | La Barceloneta celebra els 10 anys del seu Pla comunitariEls veïns, les entitats, els comerços, les empreses i les administracions celebren aquests dies el desè

aniversari del Pla comunitari de la Barceloneta. Al llarg d’aquests 10 anys tots els actors implicats han detectat les problemàtiques del barri per buscar-hi solucions i han posat en marxa nous

projectes, com ara el de foment de l’ocupació i desenvolupament local ‘Barceloneta, proa a la mar’.

9 | Ciutat Vella líniaciutatvella.cat28 gener 2016

‘No’ de l’Ajuntament als anellsdel Liceu a falta d’un nou estudiURBANISME4El projecte artís-tic de Frederic Amat que preténrecobrir les façanes històriquesdel Liceu amb 170 anelles cerà-miques de color haurà d’esperardesprés del veredicte emès la set-mana passada pel Departamentde Patrimoni Arquitectònic, His-tòric i Artístic de l’Ajuntament,que estima que “el projecte de lainstal·lació artística no s'ajusta alPla especial de protecció del pa-trimoni arquitectònic i catàleg deldistricte de Ciutat Vella”.

Per aquest motiu, l’informeprevi va fer una primera valora-ció negativa de la proposta i de-mana estudiar-la més. El següentpas de l’Ajuntament serà convo-car el Consell Assessor d’Art Pú-blic per tal que, com expliquen

fonts municipals, “valori la ido-neïtat de la proposta, tal comtambé demana l’informe previ dePatrimoni”.

Qui sí que veu amb bons ullsla proposta d’Amat és el nou con-seller de Cultura de la Generalitat,Santi Vila, que va tenir l’oportu-nitat de veure la maqueta fa unsdies i de rebre una explicació so-bre el projecte.

Una opinió contrària a la deVila és la de la quarta tinent d’al-calde i responsable d’Ecologia,Urbanisme i Mobilitat, Janet Sanz,que va afirmar a TV3 que “és evi-dent que, en la part d’instal·lacióartística, aquesta proposta quese’ns ha fet arribar no encaixa ambel que històricament s’havia tre-ballat a Ciutat Vella”.

L’anunci de l’Ajuntament d’in-troduir canvis en la gestió delBorn Centre Cultural i ampliar-loa “nous usos” va fer saltar fa unsdies les alarmes de l’independen-tisme, que té aquest espai com elgran referent simbòlic, la “zonazero”, i commemoratiu del 1714.

La proposta inicial, que vapartir de la mateixa alcaldessa Co-lau, i que no aportava gaires con-crecions, va provocar que ERCpresentés el passat dimarts dia 19de gener una proposta a la Co-missió de Drets Socials, Cultura iEsports de l’Ajuntament que ins-tava a mantenir la línia museísti-ca del Born, amb l’argument queel projecte oficial funciona. La pro-posta, però, va ser tombada ambels vots en contra de Barcelona enComú, PSC, Ciutadans i PP. Elvespre del mateix dia Colau va vo-ler deixar clar en una piuladaque “és clar que #ElBornNoEs-Toca! El Born ni es tancarà, ni dei-xarà de ser referent pel 1714. No-més s'ha parlat d'ampliar-lo amés usos per a la ciutat”.

Sembla, però, que les expli-cacions de Colau no van acabar de

convèncer l’independentisme, jaque dos dies més tard es va con-vocar una concentració de pro-testa promoguda per la sectoriald’arquitectura de l’ANC a davantdel Born amb el lema ‘El Born noes toca’.

La protesta, convocada a les17:14h, va reunir un centenar depersones que van mostrar el seudesacord amb la nova orientacióque el consistori vol donar a l’es-pai. El coordinador de la sectoriald’arquitectura de l’ANC, Joan deTorres, va afirmar que el Born “noés només un símbol dels barcelo-

nins i ens afecta a tots”. Per aquestmotiu, de Torres va demanar quel’espai passi a ser gestionat per laGeneralitat, perquè des de l’As-semblea “es malfien” de la políti-ca cultural de l’Ajuntament.

“UN MALENTÈS” D’altra banda, el primer tinentd’alcalde de l’Ajuntament, Ge-rardo Pisarello, va voler rebaixarla polèmica i va assegurar que totplegat és fruit “d’un malentès”. Se-gons Pisarello, el govern munici-pal només vol “repensar l’espaiper obrir-lo a altres usos”.

Una imatge de la protesta convocada per l’ANC. Foto. Twitter (@Clio_deries)

Colau vol “nous usos” al Born CC,l’independentisme en recela

RedaccióCIUTAT VELLA

Fotomuntatge del Liceu amb la transformació de la façana feta. Foto: F.Amat

28 gener 2016

Comerç| 10


La pervivència dels establimentsemblemàtics a Barcelona semblaque farà un altre gir pròxima-ment. I és que el president del’Associació d’establiments Em-blemàtics, Josep Maria Roig, haafirmat a aquesta publicació ques’estan plantejant la possibilitatde “recórrer a la Generalitat”per mirar de salvar les botigueshistòriques, ja que, segons ell, elconsistori “no està pel cas”.

De moment, l’entitat estàesperant que el govern catalàacabi d’aterrar per tal que intentimediar o aturar el gran nombrede tancaments de botigues ambdècades d’història. Roig creuque el que cal fer és “salvaguar-dar les botigues com a elementspatrimonials i històrics”. “Pro-tegir només la façana i el mobi-

liari no serveix de res”, lamen-ta Roig en relació al pla de pro-tecció que va crear el govern deTrias el març passat. En aquestsentit, des del consistori es re-coneix que la dificultat rau en“protegir l’activitat”, una cosa“intangible”.

Per la seva banda, el regidorde CiU Raimond Blasi ha de-nunciat l’actitud de “braçoscreuats” del govern de Colau idestaca “la feina feta en l’ante-rior mandat” de Xavier Trias.Tanmateix, Roig no ho veu igual:“L’anterior govern municipalva fer accions de cara a la gale-ria”, critica Roig, que es queixade com “es parla molt i mai esconcreta res”. Per la seva banda,l’Ajuntament es defensa dientque està treballant en mesuresde promoció del comerç emble-màtic, com ara la creació d’unapàgina web per promocionar ifer difusió d’aquest tipus d’es-tabliments.

SEGUIR EL MODEL DE PARÍS?A l’octubre els socialistes vanproposar la creació d’una em-presa público-privada amb un

fons inicial d’entre 5 i 10 milionsd’euros per dedicar-los a la com-pra de botigues històriques enrisc de desaparició, una mesuraque s’emmiralla en el modelimplantat a París.

Tot i rebutjar inicialment laproposta, el govern municipalva prometre encarregar la re-dacció d’un estudi –amb uncost de 21.780 euros–sobre lacreació d’un fons per a possiblesadquisicions de comerços em-blemàtics.

En la darrera comissió d’E-conomia del 19 de gener, el re-gidor Agustí Colom va acceptarun prec del PSC que demanavasaber en quina fase estava aquestestudi. Colom va explicar quel’encàrrec el faria l’Institut deCultura de Barcelona (ICUB)pròximament i, un cop enca-rregat, es trigaria uns quatremesos a enllestir-lo. “La veritatés que podríem ser més àgils”, vareconèixer Colom. Una “lenti-tud” –tal com va descriure la re-gidora socialista Montserrat Ba-llarín–, que és “preocupant”, jaque, va assegurar, “només per ferl’encàrrec trigarà sis mesos”.

Els comerços emblemàticsvolen recórrer a la Generalitat

» Els propietaris denuncien la inacció municipal en aquesta qüestió» El consistori es defensa i recorda que treballa en la seva promoció

Editen una nova guia de botigues sostenibles

MEDI AMBIENT4La Fundacióper a la Prevenció de Residus iel Consum Responsable ha edi-tat una guia que promou els co-merços respectuosos amb elmedi ambient i que no generinresidus. El projecte, desenvolu-pat amb el suport de l’Ajunta-ment, té com a epicentre el ba-rri de Sant Pere, Santa Caterinai la Ribera.

Per una banda, la guia preténfer reflexionar el veïnat sobre hà-bits de consum saludables. Enaquest sentit, totes les botiguesque hi apareixen potencien elsproductes de cultiu ecològic, la

venda de productes de proximi-tat i el comerç just, entre altres.

Per altra banda, la guia tam-bé conté consells per als com-pradors, com ara fer servir un ca-rro o cistell quan es va a comprar,buscar productes de proximi-tat, no acceptar bosses de plàstico reutilitzar els envasos, “petitesaccions que poden generar ungran canvi”, afirma Laia Carulla,membre de la Fundació per a laPrevenció de Residus. Aquestaguia s’afegeix a similars ja edi-tades a Gràcia, l’Eixample, SantAndreu, Sarrià, Sant Martí i al-tres barris de Ciutat Vella.

Els botiguers volen donar un ús comercial al Born CC

PETICIÓ4L’associació de co-merciants Born Comerç ha posatun nou ingredient a la polèmicapels usos del Born Centre Cul-tural. En ple debat pel futur de lainstal·lació cultural [veure pà-gina 9], els botiguers de la zonahan demanat que l’equipamentesdevingui “un espai de dina-mització comercial del barri”.

Per a l’associació comercial,el Born ha de mantenir-se “fidel”a la tradició comercial de l’edi-fici, que durant dècades va allot-jar el mercat del barri. En aquestsentit, des de l’associació de-

manen a l’Ajuntament que re-defineixi les funcions del BornCentre Cultural amb “criterisde respecte a la tradició comer-cial del recinte i del barri”.

Però a més, Born Comerç as-segura que l’edifici està “infrau-tilitzat” i que arrencarà una ron-da de contactes amb el governmunicipal i l’oposició per donara conèixer la seva postura.

Aquesta demanda ha rebut elsuport de Barcelona Oberta que,de la mà del seu president, Ga-briel Jené, també ha reivindicatel passat comercial de l’edifici.


La guia se centra en els comerços amb productes ecològics. Foto: Ajuntament

Una imatge de l’interior de Casa Gispert. Foto: Arxiu

Formació | Una cinquantena de botigues participen en el Comerç i les EscolesEnguany, una cinquantena de botigues participaran en El Comerç i les Escoles, el programa formatiu que té

com a objectiu ensenyar els escolars barcelonins la tasca dels comerciants i apropar-los a la seva activitat. Des d’aquest mes de gener i fins a l’abril hi ha programades prop de 300 visites guiades per aquests

establiments on hi participaran uns 6.500 alumnes d’un total de 73 centres educatius de tota la ciutat.


28 gener 2016

Esports| 12


Després d’un mes i mig d’atura-da per festes i per l’Europeu deSèrbia, aquest cap de setmanatorna la Divisió d’Honor mas-culina de waterpolo. Demà pas-sat es jugaran els set partits de lamàxima categoria estatal i tantl’Atlètic Barceloneta com el CNBarcelona començaran l’any adomicili.

El líder de la categoria ence-tarà l’any a la capital del Mares-me, on jugarà a la piscina delQuadis CN Mataró. Els homesde Chus Martín, que només hancedit un empat en 14 partits, vol-dran aconseguir la victòria permantenir la distància respectedel seu immediat perseguidor, elCN Sabadell. La defensa mari-nera haurà d’esforçar-se de va-lent per marcar el pitxitxi de la

lliga, l’internacional neerlandèsRobin Lindhout. El partit co-mençarà a tres quarts d’1 delmigdia.

Per la seva banda, el CN Bar-celona visitarà el penúltim clas-sificat, el CN Rubí, que només

han sumat quatre punts en 14jornades. Els homes de Toni Es-teller defensaran la seva quartaposició, que comparteixen ambel Mataró i miraran de reüll elpartit del CN Terrassa a la pis-cina del Canoe.

L’Atlètic només ha cedit un empat en 14 partits. Foto: RFEN

Torna la Divisió d’Honor dewaterpolo després de l’Europeu» L’Atlètic Barceloneta, líder de la categoria, visita el Quadis Mataró» El CN Barcelona defensa la quarta posició a la piscina del Rubí

El CF Barceloneta s’enfonsa algrup 11 de Tercera Catalana

FUTBOL4Sisè partit consecutiusense guanyar. El CF Barcelone-ta va sumar una nova derrota dis-sabte passat a Sarrià contra l’Es-portiu Sant Ignasi (3-1) i l’equipva caure a l’última posició del grup11 de Tercera Catalana.

Després de 30 minuts sensegaire arribades a porteria, els sa-rrianencs van aconseguir el pri-mer gol del partit gràcies a un delsseus referents ofensius, CarlosRodrigo. Només dos minuts des-

prés de la represa, els locals vandistanciar-se encara més gràciesa Jorge Borés i al minut 85 JoanFarreras va sentenciar el matx. Elmàxim golejador del Barcelone-ta, Sergio Obispo, va fer el gol del’honor a dos minuts per al final.

Els homes de Joaquín Illescasintentaran trencar la seva malaratxa de resultats aquest diu-menge al Municipal de la Barce-loneta contra el dotzè classificat,el CF Racing Sarrià.

La reacció al darrer quart nodóna el triomf al CB Ciutat VellaBÀSQUET4L’esforç dels últims10 minuts no va ser suficient. ElCB Ciutat Vella va patir l’onze-na derrota de la temporada diu-menge passat a la Ciutadellacontra el CB Valls en un partitque els tarragonins van dominaramb suficiència (87-92).

L’aler local Carles Llobet vaser el millor jugador del partit.Llobet va anotar 19 punts i vacapturar 12 rebots en gairebé 38minuts (va seure a la banquetapoc més de 120 segons), però no-més Keith Dean i Nelson Martí-nez el van acompanyar en l’a-

partat ofensiu. En canvi, cinc ju-gadors de l’equip de l’Alt Campvan superar la desena de punts.El millor jugador del conjunt deFrancesc Canals va ser el nord-americà Isaiah Trenell. L’escor-ta novaiorquès va completar elpartit amb 22 punts i un perfecte4 de 4 en triples i en tirs lliures.

Després d’aquesta derrota,els homes d’Àlex Gil ocupen lacatorzena posició amb 5 victòriesi 11 derrotes. Aquest dissabte ales 8 del vespre l’equip disputa-rà un dels derbis de la ciutat con-tra els Lluïsos de Gràcia.

El CN Barcelona, campióestatal a la Nova Escullera

NATACIÓ4La piscina del CNBarcelona va convertir-se enl’escenari de la Copa d’Espanyade natació de Segona divisió,una prova que es va disputar en-tre divendres i diumenge de lasetmana passada.

L’equip femení del CN Bar-celona va aconseguir la victòria(i l’ascens a Primera) gràcies a lesbones actuacions de les neda-dores del club, que van aconse-guir sumar 802 punts davant

dels 798 de l’UCAM Fuensanta,que va presentar-se a la compe-tició amb tres estrelles mun-dials, Mireia Belmonte, Duaneda Rocha i Melani Costa.

Pel que fa a la categoriamasculina, els clubs aragonesosvan dominar la competició.L’EM El Olivar va aconseguir lavictòria en el frec a frec contral’Stadium Venecia. Els dosequips també van aconseguirl’ascens de categoria.


Els mariners hauran de reaccionar per no perdre la categoria. Foto: CFB

Canvi | El Consell Municipal de l’Esport renova els seus membresEl Consell Municipal de l’Esport ha escollit recentment 26 membres per completar

la seva renovació en virtut d’un procés participatiu que va començar el passat dia 11 degener. La primera sessió del Consell, un espai de relació i participació entre els diversos

agents i actors del sistema esportiu de la ciutat, se celebrarà el pròxim dia 5 de febrer.


| 14Agendalíniaciutatvella.cat 28 gener 2016

[email protected]

AGENDA MENSUAL

línia 21 edicions de proximitat Barcelona · Barcelonès NordBaix Maresme · l’Hospitalet

Baix Llobregat ·Vallès · Turisme

LíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLínia

LíniaLíniaLíniaLíniaLínia

LíniaLíniaLínia

Periodicitat

MensualEixampleNou BarrisSarrià-Sant GervasiSant AndreuCiutat VellaHorta-GuinardóMar (ed. Castelldefels i entorn)Mar (ed. Baix Maresme)Vallès (ed. Cerdanyola i entorn)Vallès (ed. Sabadell i entorn)CornellàTres (Esplugues i entorn)Nord (ed. Martorell i entorn)l’Hospitalet

QuinzenalSantsSant MartíGràciaLes Corts

SetmanalNord (ed. Barcelonès Nord)

Vallès (ed. Vallès Oriental)

Tirada

180.35015.02515.02515.02515.02515.02515.02515.02515.02510.02510.02510.02510.02510.02510.025

120.20015.02515.02515.02515.025

108.20015.02512.025

Total 408.750

14 mensuals4 quinzenals2 setmanals

180.350120.200108.200

[email protected]

la primera xarxa de periòdics de proximitat del país

408.750 exemplars

difusió controlada per OJD/PGD

línia

DIUMENGE 31 DE GENER21:00 Concert del grup de música fusió Salami la veu de Ziana Rajae. Una part dels guanysdel concert seran per projectes de desenvo-lupamet tecnològic a l’Àfrica. / Sala Apolo.

DIMECRES 10 DE FEBRER18:30 Càpsula d’iCloud. Sessió pràctica quedóna les nocions bàsiques per fer serviraquest sistema d’emmagatzemament dedades al núvol dels sistemes operatius iOS./ Centre Cívic Convent de Sant Agustí.

DISSABTE 13 DE FEBRER17:30 Connecta amb l’Orquestra Simfònica. Ac-tivitat familiar pensada perquè tota la famíliapugui gaudir del procés de creació de l’Or-questra Simfònica, que inclou veure un delsseus concerts. / Palau de la Música Catalana.

FINS DEMÀTot el dia Exposició La Punyalada. Recull de do-cuments commemoratius sobre la penya LaPunyalada, molt vinculada a l’àmbit culturali artístic de la ciutat. / Reial Centre Artístic.

FINS AL 21 DE FEBRERTarda La mirada animal de Joana Santamans.Mostra pictòrica a través de la qual l’artista volreflectir el costat salvatge dels animals. / Salad’art Miscelänea - Associació cultural.

DIVENDRES 5 DE FEBRER18:00 La Violeta i l’ou misteriós. Versió adaptadadel conte xinès Guji-Guji, de l’autor ChenChih-Yuan. La història parla de temes com l’a-mistat, les diferències i el descobriment per-sonal. / La Puntual. Putxinel·lis de Barcelona.

DIUMENGE 14 DE FEBRER17:00 L’espectacle Altiusdel Circ Raluy s’acomiadadel districte. La companyia catalana oferiràla darrera actuació d’aquest espectacle dir-git per Carlos Raluy. / Moll de la Fusta.

DIUMENGE 14 DE FEBRER18:15 Partit de bàsquet entre el CB Ciutat Vella iel l’AB El Vendrell corresponent a la dinovenajornada de la Copa Catalunya masculina. / CEMParc de la Ciutadella.

CULTURA INFANTIL ESPORTSEXPOSICIONSTALLERS

Després de dos mesos, la representa-ció El vaixell pirata farà la seva darre-ra funció al Rei de la Màgia. Maria Vo-ronkova i Ignasi Steenman encarnaranBocafina i Barbanegra. / Museu-Tea-tre El Rei de la Màgia.

‘El vaixell pirata’ s’acomiadadel teatre Rei de la Màgia

Ds. 30 de gener a les 18:00

La Boqueria organitza una nova jor-nada per ensenyar els adolescents acuinar. Enguany es compartiran els se-crets per fer albergínies fregides i ga-letes d’ametlla. / Mercat de la Boqueria.

El taller de cuina per joves celebra la la sisena edició

Ds. 13 de febrer a les 11:00

Primer representació de la història delmercenari que lluita a favor de la Re-pública de Venècia. Gregory Kundeserà el protagonista. / Teatre del Liceu.

La versió d’Otello de Rossini arriba al LiceuDc. 3 de febrer a les 20:00

Partit corresponent a la setzena jornadade la Divisió d’Honor masculina de wa-terpolo entre el CN Atlètic Barcelonai el CN Sant Andreu. / Piscina de SantSebastià.

L’Atlètic Barceloneta rep la visita del CN Sant Andreu

Ds. 6 de febrer a les 12:45


| 16 28 gener 2016líniaciutatvella.cat Pròxima edició: 17 de febrer

Documents

Ciutat vella 55