Ciutat vella 60

redacci: 93 458 87 80 [email protected] | anunciat: 686 42 95 17 [email protected] | administraci: [email protected]

barcelona liniaciutatvella.cat 16/6/2016 Nm.60 Difusi controlada per OJD-PGD: 12.758 exemplars mensualslniaciutatvella

CondolLnia Ciutat Vella sesolidaritza amb lesvctimes dOrlando

Habitatge pg 12Un desnonament al Ravalduna famlia amb tresmenors mobilitza els vens

La Barceloneta pg 4Ledifici de la nova seu delHermitage es comenara construir aquest any

Comer pg 16El Tast a la Rambla reuneix600.000 persones en 4 dies

Esports pg 22LAtltic Barceloneta es proclama campi de lliga

El consistori descarta reformarla Via Laietana aquest mandatEl govern municipal aposta per fer primer un procs participatiu, per loposici demana accelerar el projecte pg 8

Exposici pg 8LArts Santa Mnica acullel projecte Blak is Beltzade Fermin Muguruza

pg 10

Al punt de miraGala Pin insta 4 locals de Marina Village a eliminar la msica exterior

Per a publicitat: [email protected] - 686 42 95 17| 2 lniaciutatvella.cat 16 juny 2016

3 | lniaciutatvella.cat16 juny 2016Ciutat

365 dies passen volant. Aix s elque deu pensar lalcaldessa AdaColau quan mira enrere ara quesha complert el primer any del seumandat. Va ser el 13 de juny de2015 quan va prendre possessi delcrrec, desprs dhaver guanyatunes eleccions municipals quevan sacsejar diverses ciutats de les-tat, Barcelona inclosa.

La mateixa Colau va celebrarlefemride acompanyada delsseus en una jornada festiva al parcde lEstaci del Nord dissabte28 de maig. Un dia que va per-metre a BCom commemoraramb millor regust de boca un ani-versari que institucionalment ipolticament parlant ha coinciditamb la signatura de lacord de go-vern amb el PSC i el conflicte delBanc Expropiat, a Grcia. Dos fetscomplexos i difcils de digerirper la formaci de Colau, que fa

un any titllava el PSC de mfiai donava suport explcit als oku-pes de Can Vies, a Sants, quan araha de fer equilibris per aconten-tar tant el collectiu gracienc comla policia, sense gaire xit, per cert.De fet, el primer ja els veu esta-blishment i la segona o com amnim els seus sindicats hatensat notablement la relaciamb el govern municipal.

Enrere queda aquella presa depossessi retransmesa davant lamultitud que va omplir la plaa deSant Jaume i aquell primer diasimblic de treball antidesnona-ments a Nou Barris. Sc la ma-teixa, reivindica ara Colau desprsde 365 dies de mandat, admetentper que governar lAjuntament liha comportat ms duna contra-dicci i que voler canviar la ciutatamb 11 regidors ara 15 resultamolt ms complicat del que podiasemblar al principi.

Tot i aix, Colau ja ha com-plert promeses electorals, com lamoratria hotelera, les actua-cions de memria histrica i de re-

visi del nomencltor, la limitacide sous si b oficiosament,limpuls de la connexi del tram-via per la Diagonal tot i que ambpocs suports, el pla de xoc i el plade barris recentment presentat itamb ha capitalitzat el suport alsrefugiats. Ara b, queda feinapendent: millorar els processosparticipatius crtica de la FAVB,resoldre la crisi enquistada delsmanters, seguir combatent elsdesnonaments que no shanaturat, cuidar la relaci amb elscomerciants, resoldre el conflicteamb TMB... I, portes del consis-tori endins, redrear la relaciamb loposici i sobretot ambCiU, amb la qual lenfrontaments sistemtic.

Sigui com sigui, potser lxitms gran de Colau daquest primerany s haver consolidat el seuprojecte. Ja ning dubta que hi haBCom per estona. Lombra ini-cial de la moci de censura quedalluny. Hem arribat per quedar-nos, deien. Ara queda clar que,durant tres anys ms, segur.

Ada Colau, un any desprs BCom arriba als 365 dies de mandat amb diversos fronts oberts per amb el projecte consolidat

El pacte de govern amb el PSC i el conflicte del Banc Expropiat marquen el primer aniversari

Arnau Nadeu / Albert RibasBARCELONA

Colau va guanyar les eleccions el 24 de maig del 2015 desprs duna intensa campanya (esquerra) i ha culminat el primer any de mandat pactant amb el PSC (dreta). Fotos: Arxiu

CIUTAT VELLA4Parlar de CiutatVella s parlar, principalment, deldebat que genera el turisme. Lanotcia ms important del man-dat Colau fins ara ha estat la de-cisi que el districte ja no puguiacollir ms places hoteleres en-cara que en tanquin. Aix ho re-cull el pla especial regulador(Peuat) que lAjuntament va pre-sentar fa unes setmanes, tot i queno ha evitat, per exemple, que alcarrer Magdalenes shi faci elCatalonia Magdalenes o el pol-mic hotel del Rec Comtal. En pa-rallel, lAjuntament tamb hadecretat el creixement zero delspisos turstics.

Aquest primer any tambdeixa la problemtica de la ven-da ambulant ms enquistada quemai, amb diverses topades vio-lentes entre els manters i la poli-

cia i actes de protesta dels matei-xos manters contra el governmunicipal. Un dels punts dac-tuaci dels manters s, precisa-ment, la Rambla, el futur de laqual finalment es decidir a par-tir dun concurs internacional.Una altra via que tamb vol can-viar la seva imatge s la Via Laie-tana. Els seus comerciants han co-menat a reivindicar la necessitatdhumanitzar aquesta avinguda,tot i que la reforma haur des-perar a la segent legislatura.

Pel que fa a qestions mssimbliques, cal recordar la-posta que ha fet el Districteamb el canvi de nom del BornCentre Cultural, que des de fauns mesos s el Born Centre deCultura i Memria i busca re-cuperar la memria democr-tica infrarepresentada.

Fre als hotels i pisos tursticsi tensi amb els manters

| 4 lniaciutatvella.cat 16 juny 2016 Ciutat

La venda ambulant illegal, malagesti del turisme, proliferaci degrups cannbics o la vaga dels tre-balladors de metro. Aquests snalguns dels retrets que JoaquimForn, portaveu de CiU a lAjunta-ment, va adrear a Ada Colau enlacte que els nacionalistes van ce-lebrar el passat 1 de juny a lEspaiFrancesca Bonnemaison per va-lorar el primer any de mandat delalcaldessa.

Davant la presncia de lex-president Artur Mas, els consellersJosep Rull, Neus Munt, JordiBaiget i Santi Vila i el diputat alCongrs Francesc Homs, els ldersde CiU a Barcelona van denunciardegradaci a la ciutat, fruit de lesdecisions preses, diuen, per Bar-celona en Com. Al llarg de tot lac-te, el president del grup municipalde CiU i cap de loposici, XavierTrias, aix com Forn van criticardurament la gesti de Colau.

Lexalcalde va donar el tret desortida a lacte i a partir daqu vaser el portaveu qui fa agafar les reg-

nes. Tenim reptes molt impor-tants, com tornar a guanyar lal-caldia, va assenyalar Trias, justabans de donar pas a Forn, que elpodria succeir el 2019 sent lal-caldable de CiU a les prximeseleccions municipals.

Els convergents dediquen araels esforos a reivindicar el seumodel de ciutat i a marcar dis-tncies amb les poltiques im-pulsades per lexecutiu de Colau.La nostra no s nova ni vella po-ltica, sin bona poltica, va dirForn en linici de la seva inter-venci. A partir daqu, el seudiscurs va centrar-se en el con-cepte concret de la degradacii en posar exemples que, segonsCiU, ho evidencien.

CONTRADICCIONSA ms, el portaveu convergenttamb va acusar Barcelona enCom de manca dambici enla transformaci urbana de laciutat. Detectem una voluntatideolgica de lalcaldessa demenystenir el creixement, vaetzibar. Com es redistribueix lariquesa si no sen crea?, va pre-guntar-se tot seguit.

Les crtiques de Forn, per,

van anar ms enll. Per exemple,qestionant el model cultural ac-tual de la ciutat, aix com lestra-tgia de Colau per projectar in-ternacionalment Barcelona. Lal-caldessa vol seguir comparant-seamb Madrid, va lamentar.

El portaveu de CiU tamb vacriticar el pacte de govern entre

Barcelona en Com i el PSC.Forn no va buscar lenfronta-ment amb els socialistes, sinque va continuar el cam de les cr-tiques a Colau i al seu govern. I sque el pacte suposa una contra-dicci, segons ell. Colau es re-feria al PSC com el partit de la m-fia, va recordar. Les contradic-

cions que Forn va assenyalar deColau no es van quedar aqu.Concretament, el portaveu con-vergent va acusar el govern defalsa conscincia social i de te-nir tendncia al sectarisme.Els principis noms serveixen pera la campanya i desprs es desenal calaix?, va concloure.

CiU veu Barcelonadegradada El portaveu convergent, Joaquim Forn, critica durament el primer any de govern dAda Colau

Trias cedeix protagonisme al seu nmero 2, que agafa fora per ser alcaldable a les eleccions del 2019

Xavier Trias i Joaquim Forn van fer balan del primer any a loposici. Foto:CiU

RedacciBARCELONA

Per a publicitat: [email protected] - 686 42 95 175 | lniaciutatvella.cat16 juny 2016

| 6Opinilniaciutatvella.cat 16 juny 2016

Les cartes dopini es poden enviar a: [email protected]

Lnia Ciutat Vella no comparteix necessriament les opinions que els signants expressen en aquesta secci ni sen fa responsable.

redacci: [email protected] publicitat: [email protected]: [email protected]

Dipsit legal: B.43220-2010

amb el suport de:Difusi controlada

12.758 exemplars mensuals

publicitat 686 42 95 17lniaciutatvella.cat

Opini en 140 carcters

@zuvielzirkus: Albert Rivera ha de plegaraviat que dem a les 9 entra a treballar alconcessionari Hyundai de Sant JustDesvern. #DebateA4

@ASMELACHERCOLES: El jugador mspitado de la historia de la Seleccin salvaa Espaa en el primer partido de la#EURO2016.

@AdaColau: Horroritzada pel tiroteighomfob a Orlando. Des de Barcelona,tot el nostre suport i solidaritat amb fa-miliars i amics de les vctimes.

Parlen elsvens

VernicaSi el que demanens suprimir alguncarril de circulacino hi estic dacord.Per aqu hi passamolt trnsit i crecque eliminar-ne un

crearia encara ms problemes. A mi ma-grada el carrer com est. Invertiria els di-ners en altres coses.

SacraSeria perfecte! Calactuar per reduir eltrnsit i fer que laVia Laietana siguiun carrer habitableper als vens. No squina s la millor

soluci, per crec que caldria actuar-hi,perqu s un dels problemes que shande resoldre.

GinaS, shauria de feraix que demanendampliar les vore-res, perqu crec queen una ciutat comBarcelona no s ne-cessari moures tant

amb el cotxe. Es pot venir al centre en bici,caminant i en metro. A ms, aix servirper ajudar el petit comer i els vens.

GabrielEm sembla que s,crec que hi ha mas-sa trnsit i no s via-ble caminar-hi. Hasde passar pels ca-rrerons i a lestiu lasituaci sagreuja

encara ms. No s si shauria de deixar uncarrer dun sol sentit, per el que s que cals reduir el nombre de cotxes.

Creus que a la Via Laietana li conv una reforma com diuen els comerciants?per Pau Arriaga

Un diari plural

per Llus Llanas, president de lAss. de Comerciants Creu Coberta i vicepresident executiu de la Fundaci Barcelona Comer

4Els eixos comercials com a promotors en el territori

En els nostres dies, i des dunaperspectiva internacional, sa-vana en el concepte de la des-centralitzaci de la gesti. Tantdes dels estats en qu es deixa en-rere la idea dun estat centralitzatper cedir poder a entitats regio-nals o municipalistes, com tam-b en el sector empresarial, des-localitzant la producci de com-ponents. Es tracta, doncs, dun as-sumpte global fruit dunes co-municacions cada dia ms rpi-des i dunes tecnologies que hopermeten. I tamb, daltra ban-da, dun increment de les desi-gualtats a nivell internacional. Enel nostre mbit especfic, la des-centralitzaci ha de permetremillorar la prestaci de serveis ipoltiques socials.

Des de fa temps, la gesti ur-bana de la ciutat de Barcelona hapassat per processos de creacidunitats ms petites de gesti. Sib en un principi foren els dis-trictes de la ciutat, que han que-dat en 10 des dels anys 80, fa pocsanys es va crear una nova diviside barris, amb la figura del con-seller de barri, amb una voluntatdarribar de forma ms efectiva alciutad, fomentar-ne la partici-paci, tenir una lnia ms direc-ta dinteracci amb el governmunicipal, etc. De forma parallelashan creat xarxes com la de mer-cats, la deixos comercials, xarxesciutadanes que permetin la par-

ticipaci, etc. En definitiva, laconsolidaci drees de treballms dinmiques. En el mn delcomer, aquesta redefinici ter-ritorial tamb s important.

Ho s bsicament per a al-guns assumptes que afecten lagesti diria de Barcelona. Par-lem de la gesti del turisme i laseva voluntat de descentralitzar,per tamb de la concentracidallotjaments turstics, de lab-sncia de dades fiables sobre elcomer de la ciutat o de la cons-trucci urbana de les superilles,passant per la desertitzaci co-mercial dalgunes zones, el blin-datge ciutad davant de les granssuperfcies perifriques o els ho-raris comercials.

En aquest sentit, cal avanaren un concepte en el qual es tre-balla des de fa anys, tot i que nohi ha prou voluntat poltica comper implementar-ho. El delsAPEUs, o rees de Promoci Es-pecial Urbana, o BIDs, BusinessImprovement Districts. s unconcepte que, tot i que ja t moltsanys de discussi, no sha acabatmai dimplementar per una visiexcessivament liberal i poc pro-teccionista del sector. Cal, tan-mateix, dotar els BIDS dun con-junt de propostes que superi elconcepte inicial i que ladeqi a larealitat social i urbana dels nos-tres barris. Cal avanar cap als Ei-xos Socialment Responsables.

En aquest cas, la implemen-taci duna rea daquesta mag-nitud ha de venir acompanyadadun nou sistema de gesti pbli-ca-privat. Un dels elements bsicsque distingeix un eix tradicional ouna associaci de comerciantsdun APEU s que els comeros iestabliments que hi ha en aquestterritori, convenientment deli-mitat, tenen lobligatorietat decontribuir econmicament ambuna quota que reverteix en elpropi entorn. En els eixos i asso-ciacions, el fet que la quota siguivoluntria, produeix desequili-bris i greuges comparatius, a lho-ra daprofitar-se daccions quebeneficien el conjunt de comeros,siguin associats o no.

Un altre dels beneficis quehan quedat demostrats, a part dela dinamitzaci econmica, s lacapacitat dextreure dades realsdel comer de la zona en qesti,dades molt rellevants que des queselimin lIAE no tenim a la ciu-tat de Barcelona, i que sn un re-flex fidedigne del sector, im-prescindible per determinar po-ltiques econmiques a mitj ollarg termini. Tot acompanyatdun catleg de serveis collecti-us com la neteja, la seguretat, ac-cions de mrqueting i de comu-nicaci, promoci, llums de Na-dal i tants altres elements que,duna forma localitzada, podengestionar-se molt millor.

Una cogesti pblica-pri-vada per a cada rea permetria,a ms, que la part recaptativadel projecte tingus un retornequitatiu i unes mateixes pol-tiques aplicables a tota la ciu-tat, amb el que suposa de ra-diografia del sector.

Tanmateix, un dels nouselements amb qu cal imple-mentar-ho a Barcelona ha deser, sens dubte, la Responsabi-litat Social Comercial. En aquestsentit fem nostra la idea de la di-rectora de Comer en recon-vertir els BIDs en VIDs, s a dirValors, Innovaci i Desenvolu-pament. Sens dubte, laplicacide les noves rees de gestieconmica, es diguin com es di-guin, han de venir amb un pa-quet de mesures socials i din-tervenci en el territori incor-

porades. Elements com la com-petitivitat, la cohesi social, lasostenibilitat, la cultura... han deser inherents a laplicaci de lesrees i a la seva gesti diria, atravs daccions dirigides. Nopodem treballar els territoris i laseva activaci econmica sensetenir en compte la seva demo-grafia, els seus problemes ciu-tadans, latur, els joves, la gentgran, la interculturalitat, lur-banisme, les seves entitats itants altres factors que decidei-xen com s el nostre dia a dia, elnostre entorn.

Promoure la corresponsa-bilitat compartida entre socie-tat civil, empreses i adminis-traci ha de ser la frmula fu-tura per gestionar els nostresbarris, eixos o unitats socials devalor compartit.

7 | lniaciutatvella.cat16 juny 2016Agenda Nacional

Les eleccions espanyoles del passat 20 dedesembre no van ser dolentes per a lin-dependentisme, per tampoc es pot dirque fossin bones. ERC, amb nou diputats,i CDC sota la marca Democrcia i Lli-bertat, amb vuit diputats, van veure comla formaci ms votada va ser En ComPodem, que va aconseguir 12 represen-tants al Congrs. Ara, la manca dacordentre els principals partits espanyols performar govern dna una nova oportuni-tat a lindependentisme per mobilitzar elsseus votants el prxim 26 de juny.

ERC i CDC, que aquesta vegada no espresenta en coalici, tornen a apostar pelsmateixos candidats. Els republicans hofan per la dupla Gabriel Rufin-Joan Tar-d, amb Rufin com a nmero 1, mentreque la candidatura convergent lencap-alar Francesc Homs, que va derrotar enunes eleccions primries Slvia Requena.Les dues formacions hauran de compe-tir entre elles per atraure el vot indepen-dentista, per al mateix temps haurandintentar retallar la distncia que els vaseparar el 20D de la candidatura dEnCom Podem liderada per Xavier Do-mnech, el qual torna a afrontar el rep-

te al capdavant de la formaci que im-pulsa Ada Colau.

Sortim a guanyar. Nosaltres s que po-dem, tenim les majories socials per fer-ho,va declarar fa uns dies Rufin en una en-trevista a lAra. Durant aquesta entrevis-ta, el republic tamb va assegurar que vo-tar Podem a Catalunya s rendir-se, s de-manar perms. Daltra banda, el candidatconvergent, Francesc Homs, va asseguraren un acte de suport als imputats del 9Nque el 26J hem de tornar a les urnes perdefensar Catalunya.

BATET PER CHACNLnica cara nova per al 26J s la socialis-ta Meritxell Batet, que substitueix CarmeChacn al capdavant de la llista del PSCdesprs que aquesta ltima renuncis a fi-nals dabril a repetir com a candidata delssocialistes catalans. Batet t el repte de mi-llorar els vuit diputats socialistes de les da-rreres eleccions. Tot i que ja eren uns re-sultats dolents per al PSC, les enquestestampoc sn ara gaire prometedores.

Per ltim, Ciutadans, amb Juan CarlosGirauta repetint com a candidat, voldr mi-llorar els 5 diputats aconseguits, que vansuposar una decepci desprs que les en-questes prvies els van situar amb opcionsde victria; mentre que el PP de Jorge Fer-nndez Daz t totalment assumit que laseva batalla no passa per Catalunya.

Les noves eleccions espanyoles permetran al sobiranisme intentar mobilitzar ms els seus votants Els dos partits independentistes repeteixen candidats: Gabriel Rufin (ERC) i Francesc Homs (CDC)

Albert RibasBARCELONA

26J: una nova oportunitat

RENNCIA4El 20D va tenir una absnciaentre les formacions poltiques catalanes,la CUP. Ara a aquesta llista cal afegir-hiUni, que va anunciar a mitjans dabril queno repetiria.

Els democristians, desprs de no acon-seguir cap diputat en els darrers comicis,en els quals van presentar Josep Antoni Du-ran i Lleida com a candidat, han decidit notornar-ho a intentar. No podem articularuna proposta electoral a curt termini. Noha estat una decisi fcil. L'hem pres ambel cap, va explicar Ramon Espadaler. Toti aix, Espadaler va dir que la seva forma-ci t futur perqu representa lespai del ca-talanisme centrat. Un espai que el lderdUni veu orfe, motiu pel qual el partit harecomanat a la militncia que voti en

blanc perqu, segons Espadaler, cap par-tit recull els nostres plantejaments.

Daltra banda, els motius de la CUP perno presentar-se sn coneguts. La forma-ci de lesquerra independentista, tal comva explicar abans del 20D en el seu Con-sell Poltic celebrat a Perpiny, consideraque no t sentit presentar-shi. No enspresentem a unes eleccions a les quals noens sentim interpellats a fer-ho. El Par-lament espanyol no s un marc doportu-nitat per a la consecuci de la indepen-dncia, van afirmar els cupaires el mes denovembre a Perpiny.

En aquesta ocasi, caldr veure si algunmembre de la CUP, tal com va fer lexdi-putat Quim Arrufat, recomana el vot perEn Com Podem o no.

La CUP i Uni, absents

Ciutat Vella| 8

lniaciutatvella.cat 16 juny 2016

Confirmat. Vens i comerciantsde la Via Laietana hauran des-perar al mandat que ve, com amnim, per veure com es posa enmarxa la transformaci daquestaavinguda.

Aix de clar va quedar el pas-sat dia vuit en un debat organit-zat per lAssociaci de Comer-ciants que va reunir represen-tants de tots els grups municipals.Durant la trobada, la regidoraGala Pin va explicar que, aramateix, el comproms del governmunicipal s fer petites inter-vencions dacord amb la dispo-nibilitat pressupostria i tenirel projecte acabat, a travs dunprocs participatiu, abans queacabi el mandat. Pin va rebre uncop de m del socialista DanielMdol, el nou regidor dArqui-

tectura i company de govern,que va assegurar que no enshem de posar com a objectiu demandat fer unes obres que snirrealitzables. Tot seguit, Pinva complementar les paraules deMdol assegurant que la refor-ma daquest eix tindria un costdentre 18 i 23 milions deurosque tiraria endavant si hi hapressupost.

Per la seva banda, lexregi-dora de CiU, Merc Homs, es vamostrar crtica amb les inter-vencions puntuals que vol fer elDistricte, ja que va assegurar

que aix ja ho havia fet el seu go-vern i que ara s el moment decomenar les obres.

Qui tamb va insistir en la ne-cessitat de comenar les obrescom ms aviat millor va ser el re-presentant del PP, Javier Mulle-ras, mentre que des de Ciuta-dans, Koldo Blanco va defensarque la reforma es podria fer a uncost ms baix. Des dERC, JordiCoronas va avisar del risc quepot tenir la reforma per al teixitcomercial i venal si la millora enla connectivitat implica un aug-ment de la pressi turstica.

La reforma de la Vila Laietana haur desperar. Foto: Arxiu

El Districte descarta reformarla Vila Laietana aquest mandat El govern municipal aposta per fer primer un procs participatiu

Tota loposici, excepte la CUP, demana accelerar el projecte

LArts Santa Mnica acull unprojecte de Fermin Muguruza

EXPOSICI4LArts Santa M-nica acollir a partir de dimartsque ve, i fins al 28 dagost, el pro-jecte expositiu de Fermin Mugu-ruza Black is Beltza.

Aquest projecte gira al voltantde la novella grfica del mateixnom, creada per Muguraza jun-tament amb lescriptor HarkaitzCano i lillustrador Jorge Alde-rete. Lobra construeix una his-tria dacci i espionatge quemescla msica, amor i revolucii narra la realitat social de la d-cada dels seixanta. Lexposicimostra el material que ha servit

per nodrir les diferents parts delprojecte, com ara arxius fotogr-fics o materials audiovisuals.

Lexposici tamb inclou unprograma pblic dactivitats pa-ralleles al mateix espai, queconsistir en xerrades musica-des, visites guiades, confernciesi una classe magistral al voltantde les qestions que tracta elprojecte.

Muguruza, conegut per laseva carrera musical amb Korta-tu, Negu Gorriak i ms tard en so-litari, sha endinsat en els da-rrers anys en el camp audiovisual.

Mobilitzaci venal contra un desnonament al Raval

HABITATGE4Un nombrs grupdactivistes de la PAH i vens delRaval es van concentrar dimartsal carrer Marqus de Barberper protestar contra el desno-nament duna famlia amb tresfills menors dedat.

Els Mossos dEsquadra vanfer efectiu el desallotjament de lafamlia, originria de Bangl Deshi que regentaven una fruiteria,per lincompliment del paga-ment del lloguer. Tot seguit elsserveis socials es van fer crrec dela famlia i, tot i que en un primermoment havien de ser reallotjats

en un hostal, finalment sels hi vabuscar un pis de protecci oficial.

Des dek compte del seu Twit-ter, la PAH es va mostrar molt cr-tica amb lexecutiu municipal i elgovern de la Generalitat, a qui vaacusar de girar lesquena aaquesta famlia i va lamentarque el consistori no hagi donatcap soluci al problema.

Segons va explicar el diariAra, els Mossos dEsquadra vanidentificar un dels membres de laPAH durant el desallotjamentper fer fotografies i per un abscap a la ciutadania.

Millet i Montull, absolts pel cas de lhotel del Palau

JUDICI4El Tribunal Suprem haanullat les condemnes a un any depres a Flix Millet i Jordi Mon-tull pel cas de lhotel del Palau dela Msica per les suposades irre-gularitats comeses en la gesti delprojecte daquest hotel.

Fa dos anys, lAudincia Pro-vincial va condemnar Millet iMontull per trfic dinfluncies iper oferiment a realitzar trficdinfluncies en la tramitaci ur-banstica del projecte de cons-

truir un hotel al costat del Palau,mentre que els va absoldre dels de-lictes dapropiaci indeguda i defalsedat documental i prevaricaci.

Lacusaci demanava deuanys i dos mesos de pres per alsantics responsables del Palauper el Suprem ha dit que no espot atribuir a Millet i Montull unainfluncia determinant en lesdecisions de la cpula urbansti-ca del consistori, de la qual tam-b nha confirmat labsoluci.

Normativa | La Rambla ja t pla dordenaciLa Rambla ja t nou pla dordenaci desprs que a finals de maig saprovs amb els

vots a favor de BCom, CiU, PSC i ERC. El document, el mateix del mandat anterioramb petites modificacions, elimina les antigues ocelleries i la venda de souvenirs i

limita les parades de flors i els quioscos. En total, el passeig mantindr 27 parades.

RedacciCIUTAT VELLA

| 10 lniaciutatvella.cat 16 juny 2016 Ciutat Vella

El govern municipal, sense suports per al PEUAT

NORMATIVA4El perode dalle-gacions al Pla Especial Urba-nstic dAllotjaments Turstics(PEAUT), que va arribar a laseva data lmit abans-dahir, haservit per evidenciar que el go-vern municipal no t el suport dening en els termes que va plan-tejar el document.

Les ltimes allegacions hanestat les del Gremi dHotels idERC. La patronal hotelera con-

sidera que laplicaci del PEUATimplicaria a la prctica renovaro actualitzar la planta hotelera ac-tual, mentre que el partit repu-blic creu que lactual proposta sun desastre que cronifica elsproblemes derivats del turisme.

Abans de les crtiques dERC,CiU, Cs i el PP ja havien demanatla retirada total del pla, mentreque la CUP vol una aposta msclara pel decreixement.

El nou museu de lHermitagees comenar a fer aquest anyLA BARCELONETA4Ledifici dela nova seu de lHermitage queha dacollir la Barceloneta es co-menar a construir aquest any,segons ha avanat El Peridico.La seu barcelonina daquest c-lebre museu de Sant Peters-burg, que t una gran colleccidart de principis del segle XX,subicar a la Nova Bocana, a to-car de lHotel W, on subicar elport esportiu de luxe MarinaVela.

Els detalls del projecte es co-neixeran dem en boca del fsicJorge Wagensberg, que ser eldirector cientfic i artstic dunmuseu que vol convertir-se enun referent de la innovaci

amb una museografia dlti-ma generaci. Tal com ha ex-plicat a El Peridico un porta-veu de lempresa inversora Cul-tural Development Barcelona,de capital totalment privat, elmuseu es caracteritzar per laseva aposta innovadora i per lavoluntat de cooperar amb laresta dequipaments culturalsde la ciutat.

Aix doncs, finalment lopciescollida pels inversors ha estatla de construir un edifici noudesprs de descartar les opcionsdubicar la seu a la Facultat deNutica, al Pla de Palau o a le-difici de la Duana, a davant de lesDrassanes Reials del Raval.

La normativa de terrasses sigual per a tothom. Amb aques-ta mxima el Districte va decidirfa unes setmanes aixecar diver-ses actes a quatre locals Shoko,Pacha, Opium i Carpe Diem dela Marina Village, la zona derestaurants i discoteques de pri-mera lnia de mar que queda a ladreta de lhotel Arts i la TorreMapfre, per lincompliment,segons els tcnics municipals, dela normativa de terrasses. I sque aquesta normativa especifi-ca que a les terrasses no hi pothaver msica, mentre que enaquests locals, especialment entemporada destiu, terrassa imsica sempre ha estat un bi-nomi inseparable.

Aquesta situaci va provocarque des del Districte sexigs alslocals que aturessin de formaimmediata aquesta prcticaper, segons expliquen fontsmunicipals, van optar per apa-gar la msica de la terrassa i dei-xar obertes les finestres i portesde linterior del local perqu lamsica tamb sescolts a lex-terior. Per la seva banda, el re-

presentant legal dels establi-ments ha assegurat a El Peri-dico que fa ms de 20 anys queaquests locals formen una zonaespecial doci i que no sn partde la via pblica.

Ahir, veient que lincompli-ment de la normativa conti-nuava, els inspectors municipalses van presentar a dos dels lo-cals, Shoko i Pacha, per pre-cintar-los els equips de msica.Finalment, per, no va ser ne-cessari, ja que els inspectorsvan poder comprovar que sha-vien installat portes noves per

separar linterior del local i la te-rrassa.

NORMATIVA INTERPRETABLELa polmica amb aquests localsha sorgit ara perqu lactual go-vern fa una interpretaci de lanormativa que no feien ni CiU niPSC quan eren al capdavant delDistricte. Mentre que ara es de-fensa que les terrasses, tot i estaral nivell del mar, han de complirla norma general de la ciutat, elsanteriors governs donaven a lazona un tractament singular acausa de la seva ubicaci.

Imatge de la terrassa del Shoko, un dels locals afectats. Foto: Shoko

Polmica amb les terrasses dequatre locals de Marina VillageRedacciLA BARCELONETA

El comer, un coix social La Fundaci Barcelona Comer collabora amb

moltes iniciatives solidries que milloren la societat

EDITORIAL/ El comer no s noms unaactivitat econmica, un vehicle de relacientre les persones o un illuminador de ca-rrers, sin que tamb s un actor principalper detectar problemtiques que moltesvegades no arriben a les administracionspertinents i, si hi arriben, amb la manca derecursos que hi ha en lactualitat no podensolucionar-les.

A part de la nostra vocaci de servei alsaltres, tamb collaborem amb moltes ini-ciatives que milloren la societat, sense msretorn que la satisfacci personal dajudar.

Per exemple, la Fundaci Barcelona Co-mer collabora amb multitud desdeveni-ments de caire solidari i social, tenint coma objectiu avanar cap a una responsabili-tat social comercial del collectiu.

Un altre exemple pot ser una iniciativapresa per lAjuntament de Barcelona, endetectar una srie de problemtiques en-vers les persones grans de les quals els ser-veis socials no tenen constncia. La sevaproposta ha sigut posar-se en contacteamb les organitzacions comercials dm-bit territorial per fer de radars: fer arribar

als serveis socials les conductes de risc da-questes persones o dels seus familiars ocuidadors. Nosaltres, que estem molt aprop de les persones que vnen als nos-tres establiments, que els veiem quasicada dia i parlem amb ells, podem detec-tar un problema de malnutrici, de mal-tractament, de mala dosificaci delsmedicaments, de qualsevol signe evidentde canvis en les seves conductes habituals,duent a terme una tasca dajuda social acost zero per a les administracions.

Aquest model de comer s el que

hem de defensar entre tots. No volemtracte de favor, volem justcia en un mo-ment en qu lultraliberalisme noms be-neficia els que desprs tenen uncomportament tic i social deplorable.Promoure la corresponsabilitat compar-tida entre actors socials, comer i adminis-traci ha de ser la frmula de gestionar elsnostres entorns de relaci tant urbansticacom relacional.

Prsper Puig i Brignardelli, vicepresident administratiu de la Fundaci BCN Comer

Lentitat recorda que fa una tasca de radar per detectar possibles problemtiques als barris

Montserrat Ballarn pg 12Crec que el petit comer ha destar el ms associat possible

11 |

Llus Llanas pg 13La Fundaci Barcelona Comernecessitava adaptar-se als nous temps, i aix estem fent

lniaEl peridic dels botiguers dels barris de Barcelona Nm. 3 Juny/Juliol 2016 Fundaci Barcelona Comer

lniaencomer

Juny / Juliol 2016| 12 comer en lnia El peridic dels botiguers dels barris de Barcelona_butllet n3

ENTREVISTA/ Montserrat Ballarn s latercera regidora de Comer en poctemps. Parlem amb ella sobre el seumodel de comer, sobre lassociacio-nisme i sobre els temes candents.

Com defensar el comer de des delAjuntament?El nostre pla s ser aliats daquell co-mer que est fent les coses b, quelluita per donar un servei i que est in-teressat a innovar i a tenir un signeidentitari propi. Pensem que el comerha destar el ms associat possible ivolem donar-li suport per tal que puguiinnovar i adaptar-se als nous temps.

Quan es comenar a donar aquest su-port?Tenim un dileg molt fluid amb les asso-ciacions de comerciants ms representa-tives i molt aviat reunirem el Consell deComer i Ciutat, on avaluarem del PladImpuls i Suport de Comer 2013-2016.Volem fer un balan i anlisi conjunt sobrelexecuci del Pla i, juntament amb lesidees del programa de proximitat, el pactede Govern on hi ha una clara aposta peldesenvolupament del comer en rees

ms problemtiques i amb altres ideesdel PAM, plantejar les bases del que serel nou Pla dImpuls i suport fins al 2019.

Ha parlat abans de lassociacionismecomercial. Com el veu vost actual-ment?El balan s desigual segons els barris.Hi ha zones on aquest associacionismes molt fort i aix es tradueix en qu elcomer es desenvolupa, aconseguintms fora. I en altres no existeix, cosaque ens preocupa molt. En aquest sen-tit, amb la Fundaci, els Districtes i elstcnics de comer hem daconseguirque el sector sorganitzi. Cal comenarde mica en mica, amb coses concretesper anar reforant el teixit associatiu.

Des del maig portem un ritme frenticamb els aldarulls de Grcia. Hem sentita parlar de mesures de suport als co-merciants de Grcia. En qu es basen?Creiem que tota la situaci a Grcia ambel Banc Expropiat ha agreujat la situacidelicada en la qual estava el teixit asso-ciatiu i comercial de la zona. El passat 8 dejuny hi va haver una reuni on es va pac-tar que a finals de mes hi haur un Pla de

Comer amb dos vessants: un de pla dexoc, amb accions rpides i resolutives permillorar lafluncia de clients, i un segonbasat en un pla estratgic que implicariaintentar formar una federaci, crear unamarca per a lentorn, una identitat pr-pia... Un treball de ms recorregut. Posa-rem els recursos que calguin, per hemde rebre informaci dels comerciants persaber qu els fa falta.

Un altre tema candent s el top manta,qu en pensa?Nosaltres estem al costat de les personesque fan les coses correctament i dacordamb la legalitat i daquelles altres que percircumstncies de la vida estan fora de lalegalitat per que shi volen acostar.Creiem que a les persones que exercei-xen la venda ambulant illegal i volentenir una nova oportunitat cal ajudar-les,i des de lAjuntament tenim diferents pla-taformes per fer-ho, com Barcelona Ac-tiva. Per al mateix temps considero que

els productes falsificats, la manca de pa-gament de les taxes docupaci o lamanca de pagament dels impostos deri-vats daquestes vendes sn coses que di-fcilment es poden acceptar en unajuntament democrtic. Cal afegir tambque lassemblatge i la venda de produc-tes falsificats s un delicte. Per tant,tamb caldria el suport de la Generalitati la implicaci de les forces de seguretatautonmiques.

I sobre la qesti dels horaris, quinaopini t?Per sort tenim un acord pactat al Ple ambel qual es va arribar a un consens. Crec queaquest s lacord que funciona, no satisfdel tot ning per tothom se sent repre-sentat en gran part. Crec que hem davan-ar en el compliment i els compromisos delacord. Ara per ara no s el moment de tor-nar a obrir aquest debat perqu, tot i quehi ha opinions enfrontades, no podem se-guir aprofundint en les diferncies.

MOSTRES/Els eixos i associacions comercials han pre-parat uns mesos de juny i juliol farcits dactivitats i fi-res a laire lliure per aprofitar el bon temps. Durant elsprimers dies de juny, diferents eixos han celebrat fi-res comercials, com ara Barnavasi, el passat dia 4, lEixSant Mart, diumenge 5 de juny, o b lEix Sant Andreu,que va sortir al carrer el passat 4 de juny.

Una altra de les activitats preferides dels eixos snles rutes de tapes. LEix Sagrada Famlia est celebrantla seva primera fins al 28 de juliol, mentre que els ei-xos del Clot, Sant Mart i Poblenou fan el seu Triata-pes fins a finals del mes que ve.

La calor convida a sortir alcarrer a gaudir dels eixos

ESDEVENIMENTS/ El programa de primavera-estiudel BCN Moda al Carrer va arribar a la seva fi el pas-sat dissabte 4 de juny amb la desfilada de Barnava-si, celebrada al carrer Muntaner, entre Ronda GeneralMitre i Arimn. Abans, uns altres cinc eixos comer-cials van celebrar les seves.

LEix Sagrada Famlia va obrir foc el passat 20 de maig,mentre que lEix Sant Andreu la va celebrar lendem. Unasetmana ms tard, el 27 de maig, lEix Sant Mart va treu-re les seves propostes de moda i complements al carrerCantbria i dijous 2 de juny va ser el torn de lEix Sarri.Lendem divendres dia 3 va ser el torn de lEix Clot.

Des de la Fundaci Barcelona Comer, impulso-ra del cicle dactes de moda al carrer, sha fet un bonbalan de les desfilades i sha assegurat que milers depersones han estat testimonis dun cicle que pretndemostrar que els barris tamb marquen tendncia.

Milers de barcelonins omplen lesdesfilades del BCN Moda al Carrer

El comer ha destar elms associat possibleMontserrat Ballarn / Regidora de Comer de lAjuntament

Juny / Juliol 201613 |

El peridic dels botiguers dels barris de Barcelona_butllet n3 comer en lnia

La Fundaci necessitava adaptar-seals nous temps, i aix estem fent

CONSUM/ El Parlament Europeuha aprovat una resoluci que ins-ta la Comissi a posar en marxamesures contra les prctiquesdeslleials en la cadena de distri-buci daliments, per tal de garantiringressos justos als productors ims varietat de productes alsclients. A ms, tamb reclamacombatre la sobreproducci i elmalbaratament. Hem de fer msper millorar lequilibri entre elsprovedors i els supermercats, hadit un dels ponents de la resoluci.

El ParlamentEuropeu, contra laprctica deslleial

FORMACI/ El Cibernrium, alcarrer Roc Boronat, 117, acollirels prxims dies 21 i 23 una ses-si formativa gratuta adreadaa planificar i posar en marxauna botiga virtual. Aquesta ac-tivitat mostrar els passos que calseguir per muntar la botiga a laxarxa mitjanant el programariOSCommerce, una plataformalliure i gratuta. El concepte debotiga virtual representa lin-tent de traslladar loperativa tra-dicional dun comer a internet.

Un taller per posaren marxa unabotiga virtual

Llus Llanas / Vicepresident executiu de la Fundaci Barcelona ComerDADES/Segons dades publicadesfa pocs dies per lInstitut NacionaldEstadstica (INE), les vendes delpetit comer de proximitat cata-l van augmentar un 6,8% a labrilrespecte al mateix mes de lanypassat. Aquest augment ha estat,en aquesta ocasi, superior al dela mitjana estatal, que va ser del6,4%. Les comunitats autnomesque ms han augmentat vendeshan estat les Illes Balears ambprop del 9%, Pas Basc 8,5% iMadrid 8,3%.

Tornen a crixer lesvendes del comerde proximitat

ENTREVISTA/ Llus Llanas s presidenti botiguer a lAssociaci de Comerciantsde Creu Coberta i, des del passat mesde maig, quan es va elegir la nova Juntaa la Fundaci Barcelona Comer, tambs vicepresident executiu. Amb ell par-lem dels canvis a la Fundaci i de comen sortiran beneficiats els eixos.

Quins canvis es podran veure a laFundaci?Estem avanant cap a una gesti ms ho-ritzontal. La nostra intenci s involucrarcada cop ms els patrons de la fundaci,els presidents dels eixos, els quals tenenun coneixement molt profund del co-mer de la ciutat i sn clau per a la nos-tra organitzaci.

Quines funcions desenvolupar coma vicepresident executiu?Mencarregar del desenvolupamentdactivitats de la Fundaci durant lany,seguint els programes i les estratgiesdefinides amb el patronat, el presidenti el director. A ms, mencarregar de lagesti de diferents rees com el pro-grama de relacions amb nous eixos,acords institucionals, immigraci, res-ponsabilitat social corporativa i acom-panyament i serveis als associats, entredaltres.

Qu aporta aquesta nova junta? Primer de tot he intentat veure quinessn les necessitats de la Fundaci i de-finir quins valors volem defensar. Coma Fundaci hem dadequar-nos als noustemps, amb estratgies definides. LaFundaci tamb ha de ser capa de do-nar resposta a nous fenmens: hi ha ha-gut molts canvis en el mn associatiu,molts canvis poltics i divisi dopi-nions en temes sensibles, i aix ens haportat a la definici dun nou programa.Aquest nou programa es basa en qua-tre pilars: transparncia, treball en xar-xa, serveis i responsabilitat social cor-porativa.

En qu es basar aquesta transpa-rncia que cita?Cal avanar cap a una manera dactuarque reforci la confiana que els eixos co-mercials tenen en nosaltres: hem de fer

accessible tota la informaci i exposar-la als nostres associats, implantant de-terminats mecanismes dautocontrol irendici de comptes.

I pel que fa al treball en xarxa?La gesti duna associaci, i en aquest casduna fundaci, noms es possible quanes pensa i es fa en xarxa. Una associacis una xarxa de relacions. El treball enxarxa t dues vessants: una dexterna,amb la qual pretenem reforar la xarxade relacions amb entitats i diferents or-ganitzacions innovadores i comple-mentries en lmbit de ciutat, per poderdesenvolupar projectes compartits iarribar a tots els temes dimportncia,convertint-nos en agents de transfor-maci amb capacitat de formular opi-nions i dexercir lideratge. Laltra vessants ms interna, a nivell dorganitzaci, iens permetr ser ms dinmics a lhorade prendre decisions i de tirar projectesendavant alhora que impliquem moltms els patrons.

I com es defensar la ResponsabilitatSocial Corporativa?El comer ha de tenir una exigncia ti-ca. La Responsabilitat Social Corporati-va ha de ser la contribuci activa i vo-luntria per millorar en lrea social,

econmica i ambiental, avanant cap ala formaci deixos socialment respon-sables.

Tot aix com ajuda els eixos?Esperem que, comenant per aquestesaccions, els eixos se sentin part activade la Fundaci en ser ells mateixos elsque gestionaran les rees autnomes.Aix s, sempre seguint els valors in-closos dins del nostre codi tic, el pladactuaci, els estatuts i tenint en comp-te que hi hagi sempre una viabilitat eco-nmica.

Tamb sha parlat molt de nous serveisi iniciatives. En podria citar algunes?La Fundaci ha devolucionar cap a laprestaci de serveis de qualitat. Estclar que hem de ser una central de ser-veis incorporant accions com la Q dequalitat, desenvolupant plans com eldefensor del client, intentant donarsuport als eixos a nivell de comunica-ci... s a dir, reforar lestructura de laFundaci per donar serveis als associats.El nostre lema s Cultura, Ciutat i Co-mer i, per tant, hem devolucionarcap a aquesta prestaci de serveis dequalitat oferint tamb sistemes de pla-nificaci, de seguiment i davaluaci pertal de valorar-ne limpacte.

Juny / Juliol 2016| 14 comer en lnia El peridic dels botiguers dels barris de Barcelona_butllet n3

15 | lniaciutatvella.cat16 juny 2016Comer en Lnia

Lxit duna botiga no es mesura no-ms amb el volum de vendes o ambel tipus de clientela que aplega. Ladiferncia entre mirar cap enda-vant amb optimisme o replantejar-se el negoci depn, molt sovint, decom es gestionen els recursos. I unexemple ns loptimitzaci del con-sum denergia elctrica.

Poca gent sap que, de mitjana,una botiga dalimentaci consu-meix 29.128 kWh anuals, el que estradueix en una despesa de 4.500euros, o que un establiment co-mercial dedicat al sector del lleurees gasta cada any una mitjana de1.200 euros noms en energia con-sumida. Aquestes dades, propor-cionades per un estudi recent delInstitut Catal dEnergia (ICAEN),mostren que el marge de milloraper escurar despeses als comerosde Catalunya s ample.

s per aquesta ra que la Ge-neralitat va iniciar el passat 23 demaig una campanya per fomentarlestalvi i leficincia energtica als co-meros, amb lobjectiu davanar cap

a un sector ms productiu, rendiblei sostenible. El programa, que por-ta per nom Estalvi dEnergia al teu co-mer, inclou tallers formatius i fins itot la possibilitat de gaudir dun diag-nstic gratut de consum elctric ales botigues que aix ho sollicitin.

DIAGNSTIC DE FRANCAmb els diagnstics energtics defranc que ofereix el programa, els bo-tiguers comprovaran quin s el seupotencial destalvi i quines mesurespoden posar en prctica per millo-rar-lo el mxim possible. Aquestaanlisi sha de demanar en la solli-citud dinscripci als tallers.

Un cop assessorats, els boti-guers tenen accs a una lnia de fi-nanament per aplicar les obresnecessries i esdevenir un establi-ment eficient energticament par-lant. En concret, el Consorci de Co-mer, Artesania i Moda (CCAM) tin-dr disponible, fins al 30 de setem-bre, una lnia de prstecs de 10.000a 100.000 euros amb un aval del70%, els quals seran tramitats ambCaixaBank o Banc Sabadell.

EINES PER ESTALVIARPer la seva banda, les sessions for-matives que a Barcelona van

arrencar el mateix 23 de maig,amb la jornada inaugural estanencaminades a conscienciar i in-formar sobre la despesa energti-ca i a conixer accions, eines i prc-tiques de gesti elctrica que qual-sevol persona pot impulsar a la sevabotiga, les quals, de retruc, acabenredundant en la rendibilitat delnegoci, en la seva imatge envers elsseus clients i en el medi ambient,asseguren des del departamentdEmpresa i Coneixement.

Aquests tallers se celebraranarreu de Catalunya fins al dia 27 dejuny, tot i que a Barcelona ja vanacabar dimarts dia 7 de juny ambuna sessi al Centre dArtesania deCatalunya, situat al carrer BanysNous, 11, de dos quarts de 10 a dosquarts de 12 del mat.

Per inscriures a les sessions calvisitar la web www.ccam.cato enviarun correu a ladrea electrnica [email protected] I per obte-nir ms informaci sobre el pro-grama, la Generalitat tamb ha ha-bilitat el telfon 934 849 909 pera qualsevol dubte. La iniciativaha estat impulsada per la Gene-ralitat a travs del CCAM, lICAENi lAssociaci de Gremis dInstalla-dors de Catalunya (AGIC).

Vols estalviar energia a la botiga?La Generalitat impulsa una campanya per millorar lestalvi energtic als establiments comercialsEl programa ofereix diagnstics de consum gratuts als comeros i prstecs per aplicar-hi millores

RedacciBARCELONA

Leficincia energtica al comer el fa ser, segons la Generalitat, ms efectiu i sostenible. Fotos: Arxiu / Infografia: Lnia

CONSELLS4Lestalvi energtics una acci que no noms ajuda arendibilitzar un negoci, sin quetamb collabora amb la sostenibi-litat i el medi ambient. En aquest sen-tit, un dels elements que ms con-sum elctric genera i que ms im-pacte pot tenir sobre la natura s lailluminaci.

Ara per ara, el 40% de focus dellum de les botigues sn fluorescents,els quals generen el 27% del con-sum, una xifra que augmenta fins al57% en el cas dels llums halgens,que suposen el 35% dels puntsdilluminaci. Una bona prcticaper reduir la factura de la llum sapostar per les bombetes de baixconsum, un tipus dilluminaci que

no arriba al 20% als comeros i quet un consum energtic inferior.

Per altra banda, un altre dels ele-ments a tenir en compte sn els ai-res condicionats. Segons lestudide lInstitut Catal dEnergia sobreel consum elctric a les botigues ca-talanes, un 69% dels establimentstenen aire condicionat. Lantiguitatmitjana dels aparells, tal com descriuel mateix informe, s de poc ms dequatre anys, tot i que les xifres varienun pl en funci del tipus de comer.En aquest sentit, la renovaci i ins-tallaci dequips adequats a cada es-pai permetria estalviar ms.

Amb tot, aquestes sn algunesde les petites accions que poden aju-dar a reduir despeses i ser sostenibles.

Petites accions per estalviar

Comer| 16


Ms de 50 restaurants de la ciu-tat van mostrar les seves creacionsal Tast a la Rambla, que va tenirlloc entre dijous i diumenge pas-sat i que va aplegar, segons in-formen els organitzadors Amicsde la Rambla i el Grup QSR,prop de 600.000 visitants, delsquals un 80% van ser barcelo-nins, mentre que el 20% restantvan ser turistes. Aquestes dadesestan basades en enquestes queva fer lorganitzaci a les taqui-lles de venda de tiquets per tas-tar els plats.

Pel que fa a les degustacionsvenudes, des del Tast a la Ram-bla les xifren en 105.000. Unsnmeros que han superat ambescreix totes les expectativesprevistes, afirmen des de lor-ganitzaci. De fet, des del Tast a

la Rambla ja van anunciar du-rant lequador de la cita que es-taven registrant un 10% ms depblic respecte de lany passat.

Pel que fa al plat ms venut,aquest honor ha recaigut en elmilfulls de salm del restaurantLoidi, on treballa el prestigis xefbasc Martn Berasategui.

Lespai, de ms de 3.000metres quadrats, va oferir, nonoms les creacions culinries

dels restaurants participants,sin que tamb va acollir tallersi ponncies de xefs i expertsque van aplegar unes 3.000persones.

Durant la inauguraci delTast a la Rambla, lalcaldessa, AdaColau, va destacar la importnciade la Rambla com un dels espaispblics ms importants del mni va afirmar que per a lAjunta-ment s una prioritat.

Aspecte de la Rambla durant una de les nits del Tast. Foto: Marta Bacardit

Ms de 100.000 degustacions a un Tast a la Rambla massiu

Lesdeveniment, segons els organitzadors, va reunir 600.000 visitants El 80% dels assistents van ser barcelonins i la resta turistes

La Confederaci de Comercessa Miquel ngel Fraile

POLMICA4La Confederacide Comer de Catalunya (CCC)va comunicar el passat dijousdia 2 el cessament del seu se-cretari general, Miquel ngelFraile, perqu, segons indica,els comptes dels darrers exer-cicis shan tancat amb prdues.Segons un comunicat, la juntaha perdut la confiana en la tas-ca de Fraile. Segons va avanarEl Peridico i han confirmatfonts de la CCC a aquesta publi-caci, una auditoria externa hau-ria detectat un forat de ms dedos milions deuros als comptes.

El mateix Fraile ha explicata diversos mitjans que va posara disposici el seu crrec a prin-cipis de juny perqu shanarrossegat anys de prdues,per ha negat la possibilitat quehi hagi cap irregularitat. Se-gons va indicar El Peridico, laCCC tamb ha rellevat de les se-ves funcions a Rosa Maria Se-rrano, directora del departa-ment de Formaci de lentitat iesposa de Fraile.

Maria Rosa Eritja, presiden-ta, agafar les competncies dela secretaria general de la CCC.

Bona assistncia al Firantonide Sant Antoni Comer

MOSTRA4Sant Antoni Comer(SAC) va celebrar dissabte pas-sat la quarta edici de la mostrade comer i serveis del barri, elFirantoni, una cita que ja shaconsolidat entre el venatge ique va aplegar un bon nombrede visitants durant tot el dia.

A la fira hi va haver paradesde diferents establiments asso-ciats a SAC i, parallelament icom a activitats que van servirper dinamitzar la jornada, di-versos tallers i actuacions.

Al migdia es va fer una acti-vitat creativa per als ms petits

on es va treballar el respecte, laconvivncia i lacceptaci, des-muntant rumors i estereotips.

Per un dels principals actesde la diada va ser la rostida de lavedella, que va arrencar bendhora perqu estigus enllesti-da de cara a les vuit de la tarda,quan es van comenar a repar-tir porcions per dos euros queincloen la vedella i una beguda.

Per altra banda, a la fira vansortir els tres projectes guanya-dors del concurs eXSperinciesorganitzat per lAgrupaci deJoves Arquitectes.

Arriba la primera Mostra deComer al carrer de Gtic SudFIRA4LAssociaci de Comer-ciants Gtic Sud celebrar aquestdissabte la seva primera Mostrade Comer al carrer del barri G-tic Sud, als carrers de Regomir,den Gigns i den Groc. Duranttot el dia, els botiguers oferiranels seus productes i celebraran di-verses activitats paralleles per di-namitzar la jornada.

Shi faran sessions de pun-xadiscos, exhibicions de dansa,concerts i altres espectacles adre-

ats a un pblic tant infantilcom adult, concretament en les-pai de la cantonada de Regomiramb Correu Vell.

Sense sortir de Ciutat Vella, imolt a prop de lmbit del GticSud, tindr lloc la tercera edicidel Born Street Food, una mos-tra gastronmica on participarancatorze restaurants i botiguesde productes gourmeta partir dedem i fins diumenge a la plaadel Pla de Palau.

Gastronomia | LEix Raval comena la seva vuitena ruta de tapesAvui arrenca la ruta de tapes de lEix Raval, que estar en marxa fins al prxim dia 26 de juny.

Lassociaci celebra aquesta activitat en collaboraci amb Estrella Damm, una ruta que enguanyarriba a la seva vuitena edici. Els bars i restaurants participants en la ruta oferiran una tapa

elaborada especialment per a locasi, acompanyada per un quinto dEstrella, per 2,50 euros.

RedacciCIUTAT VELLA

Fraile havia estat secretari general de la CCC des del 1985. Foto: Arxiu


Els centres auditius Widex ara es diuen Aural

AURAL CENTRES AUDITIUSAribau, 169

Tel: 933 624 099Fontanella, 14

Tel: 932 701 233

EIXAMPLE4"Voler millorar lanostra audici s el primer pascap al benestar i la qualitat devida". Aquest s el punt de parti-da de la xarxa de centres auditiusAural, la marca creada pel distri-budor de Widex a Espanya, WidexAudifons.

Per aix, els centres auditiusWidex de l'Eixample ara es diuenAural. Canvien de nom per man-tenen els professionals que hitreballaven, la voluntat de millo-rar la qualitat de vida de les per-sones i l'aliana amb els audifonsWidex, la mxima garantia entecnologia auditiva.

La xarxa Aural porta des del1987 treballant amb els audifonsWidex i apostant per l'alta tecno-logia, la innovaci i el disseny. Au-ral busca posicionar-se en la mentdel consumidor com la "xarxa decentres auditius d'excellncia"i basa aquesta excellncia entres pilars: l'atenci que ofereixen(serveis exclusius i rigorosos pro-tocols de treball), la professiona-litat i l'elevat nivell formatiu delsaudioprotesistes que hi treba-llen i l'altssima qualitat del pro-ducte (audifons Widex).

I s que els audifons Widex

sn la mxima garantia en tec-nologia auditiva: Uns audifonsque, fins i tot, salven vides.

UN AUDIFON QUE SALVA VIDESs el cas de l'explorador britnicJohn Blashford-Snell. L'aventurerviatjava en elefant per l'ndiaquan va escoltar un so inusual.Blashford-Snell, que porta un au-difon Widex d'ltima generaci,va sentir una xiulada aguda, i esva quedar quiet. Immbil.

Es tractava duna enormeserp que lliscava cap al grup. Erauna cobra Real, una serp gegant,la ms gran de les serps verino-ses al mn, que pot crixer fins a18 peus i porta suficient ver permatar a un elefant.

"Desprs de 20 minuts detensi, la serp es va girar i va sor-tir disparada a gran velocitat perla muntanya", explica Blashford-Snell. La claredat del seu audi-fon Widex li havia perms sentirel so de la cobra abans que elsseus companys.

LA IMPORTNCIA DE CUIDARLES PERSONES

Malgrat l'excellncia dels au-difons Widex, als centres auditius

Aural de L'Eixample sn ben cons-cients que perqu un audifonofereixi a la persona amb prduaauditiva les mximes prestacionscal que l'adapti un professionald'alt nivell que, a ms, segueixi unexigent protocol de treball.

Aquest protocol d'atencis el que s'ha anomenat "el camAural", i consta de diverses fases:una primera destinada a l'escoltaactiva del pacient per saber qui-nes sn les seves necessitats ien quines situacions necessitamillorar la seva audici, una se-gona fase de realitzaci dels es-tudis auditius (que sn gratuts,indolors i no invasius), una terceraetapa de prova gratuta i perso-nalitzada de l'audifon i unaquarta d'assessorament i d'expli-caci de totes les facilitats queels centres Aural ofereixen alsseus clients perqu puguin ad-quirir els seus audifons. La cin-quena fase s la de l'adaptaci del'audifon, una adaptaci rigo-rosa, precisa i personalitzada.Un cop l'audici resulta satisfac-tria a la persona, els centresAural planifiquen amb el pacientuna srie de visites de segui-ment i de revisions anuals que

tenen com a objectiu assegurarque l'audifon est proporcio-nant el mxim rendiment.

Per el cam Aural no acabaaqu: Quan arribi el moment derenovaci dels audifons, Auraldna facilitats perqu la personapugui renovar l'audifon i puguiseguir gaudint de l'ltima tecno-logia en audici.

ALTA TECNOLOGIA EN AUDICIDe fet, Widex, laliat tecnolgicdels centres Aural, est innovantconstantment per donar respostaa les inquietuds dels usuaris d'au-

difons. Fruit daquest esfor perla innovaci, la investigaci i eldesenvolupament s el nou au-difon WIDEX UNIQUE que elfabricant dans va presentar aprincipis dany i que millora tot elque existia fins ara. WIDEX UNI-QUE permet captar ms sons quecap altre audifon alhora que eli-mina els sorolls no desitjats (fins itot del vent) i garanteix la milloraudici en qualsevol situaci. Unameravella tecnolgica que lespersones amb prdua auditivapoden provar als centres Aural deLEixample.

Centre Auditiu Aural Macsony Casp, 50-52 entl. 2a

Tel: 933 021 329

| 18 lniaciutatvella.cat 16 juny 2016

La FAVB ha dut a terme una enquesta a una cinquantena de collectius venals per tal de conixer quines sn les millores que els vens reivindiquen en temes com urbanisme o mobilitat

Lestat de la ciutat, a examenINFORME/ Els vens tenen molt a dir en comvolen que sigui lurbanisme dels seus barris.Aix ha quedat demostrat en un informe quela FAVB ha presentat recentment en el marcdel Frum venal sobre lurbanisme de la ciu-tat. El document, que mostra el resultat dedos qestionaris que han contestat 52 asso-ciacions de vens, recull les conclusions de laconsulta ordenades per districtes i reflecteixles demandes en mbits com lurbanisme, lamobilitat, lensenyament o els equipaments.

Aix doncs, a Sants-Montjuc els vens de-nuncien la desigualtat que hi ha entre la Ma-rina i la resta de barris. El venat consideraque cal millorar la mobilitat daquest territorii potenciar loferta ldica i de lleure per a to-thom. Tamb denuncia la contaminaci deles zones industrials. Des dels barris propersal nucli de Sants, es demana lluitar contra elsoroll de les terrasses a les nits.

Els resultats a les Corts, en canvi, incidei-xen a instar lAjuntament a considerar moltms les decisions dels vens en el projecte deles superilles o en les reformes de la ColniaCastells ja encaminada o el pla Anglesola.Els cortsencs tamb reclamen una residnciapblica per a persones amb discapacitats,posen laccent en la pobresa i les personesque dormen al carrer cada nit i demanen mi-llores en el manteniment de les zones verdes.

A Sarri-Sant Gervasi la mobilitat i la reivin-dicaci de ms lnies de bus nocturn s el temaestrella. Des de Can Caralleu volen un local pera lassociaci de vens i que es reasfaltin els ca-rrers i a les Planes creuen que cal combatre elsoroll dels Ferrocarrils de la Generalitat.

Els espais per als vianants i de convivn-cia pblica sn les grans demandes a lEi-

xample. A ms, els vens reclamen la creacidescoles, de zones verdes i la necessitatdimpulsar lhabitatge de protecci oficial,millorar la gesti del turisme a la Sagrada Fa-mlia i avanar en la connexi del tramvia.

El turisme tamb s leix central de les de-mandes a Ciutat Vella, per els seus venstamb volen ms equipaments i la millorade laccessibilitat a escoles i residncies. A laBarceloneta demanen reforar el Pla Espe-cial de Reforma Interior (PERI) del barri.

Pel que fa a Grcia, la gran reivindicacique fan els vens s la renovaci del PladHabitatge. Altres demandes sn la millorade les voreres al nord del districte i la modi-ficaci de la lnia de bus 87. Tamb es de-mana reformar lentorn de la plaa Joanic.

Els vens de Sant Mart reclamen ms di-leg amb les institucions. A ms, volen equi-paments pblics i esportius per a totes lesedats i que es reforci la xarxa dautobusos.Tamb demanen que es doni una empentaal teixit industrial del districte.

A Sant Andreu es posa el focus en la re-soluci dels plans urbanstics vigents queestan aturats, com el PERI de la Maquinista aBon Pastor. La mobilitat s una altra gran de-manda i els vens reclamen que savanci enles obres del TGV.

La reivindicaci ms important a Nou Ba-rris s la remodelaci i el manteniment de les-pai pblic. La renovaci i millora dels parcs oel refor de la xarxa de transport urb sn elsaltres punts que consideren que cal millorar.

Per ltim, els vens dHorta-Guinardtamb incideixen en les deficincies deltransport pblic i reclamen millores als ca-rrers i nous centres educatius i sanitaris.

MANIFESTACIONS/ El cap de setmana del 28 i el 29 demaig, la ciutat es va convertir en lescenari de dues ma-nifestacions en defensa dels drets socials i laborals.

La primera delles, anomenada Marxa de la Dignitat,va reunir prop dun miler de persones dentitats, partitspoltics i sindicats als Jardinets de Grcia. Sota el lema Pa,treball, sostre i dignitat, els manifestants van protestar con-tra les poltiques dausteritat, van reivindicar el dret alhabitatge i van demanar igualtat social i unes condicionslaborals dignes. Els participants van recrrer el passeig deGrcia i van acabar la seva marxa a la plaa de Catalun-ya, on es van fer els parlaments i es va cloure lacte.

La segona concentraci, la que es va organitzar diu-menge 29, va ser molt ms nombrosa (60.000 assistentssegons els organitzadors, 8.000 segons la Gurdia Urba-na). Sota el lema 'Els drets no se suspenen: treball digne,drets socials i democrcia real', ms de 40 sindicats i en-titats socials i sobiranistes van convocar aquesta mani-festaci com a resposta a les suspensions de les lleis d'e-mergncia energtica i habitacional i de la llei d'igualtatper part del Tribunal Constitucional. La manifestaci vacomenar a la plaa Urquinaona, va baixar per la Via Laie-tana i va acabar al Pla de Palau, davant la seu de la Dele-gaci del govern espanyol a Barcelona.

Milers de ciutadans surten al carrerper defensar els drets socials i laborals TROBADA/Els dies 1 i 2 de juliol, lAssemblea de Barris per

un Turisme Sostenible (ABTS) organitzar un frum ve-nal sobre turisme amb la collaboraci de la FAVB i la CON-FAVC. El frum neix perqu volem crear un espai oberton poder parlar de temes que no podem parlar durant lesassemblees, explica Daniel Pardo, de lABTS.

Les activitats es faran a lEspai Jove La Fontana de Gr-cia i arrencaran amb la presentaci a crrec de les entitatsorganitzadores i dues ponncies de gegrafs que genera-ran temes de debat obert. Durant el mat del dia 2 sorga-nitzaran tallers i dinmiques participatives sobre temes comel canvi dusos en espais pblics, el model econmic o la si-tuaci del port amb els creuers, el medi ambient i la soste-nibilitat, on participaran activistes del Comitato Nograndi-navi dItlia. A la tarda es far un debat sobre formes dau-toorganitzaci i la cloenda, amb msica a laire lliure.

Preparen un frum sobreturisme per al mes vinent

vens en lnia

Una imatge de la protesta del dia 29. Foto: CONFAVC

El peridic dels vens dels barris de Barcelona

19 | lniaciutatvella.cat16 juny 2016

EQUIPAMENTS/ El passat 31 demaig, sis associacions de vens vandenunciar lincompliment dunconveni que lAjuntament i Tele-fnica van signar lany 2007. Lacompanyia es comprometia a as-sumir la conversi de nou edificisantics en equipaments a canvi dela requalificaci dun solar.

Els vens van reclamar que eltema torni a sobre la taula i vananunciar que han demanat unareuni amb la regidora Janet Sanzper conixer la seva valoraci delconveni, analitzar les possibilitatsque hi ha perqu la ciutat rebi elsequipaments i revisar el projectededificaci a lantic edifici de lacompanyia a lavinguda de Roma.

Reclamen queTelefnica compleixiun conveni de 2007

OKUPACI/ En un comunicat que signaconjuntament amb l'Associaci de Vens dela Vila de Grcia, la FAVB es va posicionar aprincipis de mes en contra del desallotja-ment del Banc Expropiat (Grcia), va defen-sar la tasca social que els collectius que lhangestionat han dut a terme i va reafirmar elseu suport a trobar una soluci que permetila seva continutat i a desenvolupar polti-ques que frenin el procs especulatiu queest en lorigen del problema.

La federaci critica el desallotjament dellocal, assegurant que s una mostra de comsha resolt la crisi financera generada per labombolla especulativa. La FAVB denuncia lapersistent pressi especulativa que pateixla Vila de Grcia i assegura que limmoblemai no hauria hagut de tornar a mans priva-

des i les entitats del barri tenen tot el dret dereclamar-lo per a fins socials. Des de la FAVBapunten que cal trobar una soluci i que, se-gons ells, aquesta passaria per una reflexiconjunta entre els collectius del Banc, el tei-xit associatiu del districte i les administra-cions, que han de fer tots els esforos perobrir portes i no enquistar la situaci.

La FAVB tamb lamenta la situaci detensi que viu el barri i destaca les mobilit-zacions pacfiques dels vens, tot i queapunta que no els semblen adequades de-terminades actituds. El comunicat tamb tparaules per a lacutaci policial, la qual titllade forassenyada i diu que ha contribut atrencar el clima de convivncia. Per ltim, laFAVB denuncia la gesti que Xavier Trias vafer del cas durant el mandat passat.

La FAVB defensa la tasca social del BancExpropiat i confia en la seva continutat

URBANISME/ La Plataforma con-tra lHotel del Rec Comtal i en De-fensa del Patrimoni Histric vatornar a organitzar una assembleael passat 28 de maig. Van veniruna cinquantena de vens i vam ex-plicar que ens oposem a la cons-trucci dun bloc de pisos socials:creiem que lespai no s el msadequat, explica Maria Mas, co-ordinadora de la plataforma.

Mas explica que estan recollintsignatures en contra del bloc idiu que volen fer una altra troba-da abans de lestiu. A ms, el dia 17daquest mes, lAntic Teatre orga-nitzar una actuaci reivindicati-va que anir des del Palau de laMsica fins al davant de lhotel.

Segueix la lluitadels vens del Rec Comtal

REIVINDICACI/ La Marea Pen-sionista ha tornat a fer sentir la sevaveu. Aquesta vegada, la platafor-ma va organitzar una concentra-ci davant del Tribunal Superior deJustcia de Catalunya el passat 10de maig per mostrar el seu rebuiga la polititzaci del sistema judicial.

Van venir gaireb 500 perso-nes i vam protestar perqu els jut-ges primen els interessos dels po-ltics als dels ciutadans, explica elportaveu Domiciano Sandoval.Els pensionistes van protestar perla congelaci del sistema pblic depensions amb efecte retroactiu.Sandoval explica que, si cal, por-taran les seves reivindicacions alTribunal dEstrasburg.

Marea Pensionista:no a la polititzacide la justcia

vens en lniavens en lnias molt important que es fomenti lasolidaritat entre barris, daqu o de fora

ENTREVISTA/Del 27 dabril al 2 de maig, unadelegaci catalana va visitar Buenaventura(Colmbia) per supervisar sobre el terrenylactuaci de lempresa catalana TCB, acusadade greus impactes socials i ambientals. Entreels integrants de la delegaci hi havia JoanMaria Soler, vicepresident de la FAVB. Ara par-lem amb ell daquesta experincia i de la vo-luntat de la FAVB de defensar els dretshumans ms enll de les fronteres de la ciutat.

Com va anar el viatge a Buenaventura?Va ser revelador. Vam poder conixer una re-alitat molt diferent de la que vivim a casa nos-tra, per amb la qual tenim alguns vincles, comla presncia de lempresa TCB, que s catala-na. All hi volen construir el port ms impor-tant de lAmrica Llatina al Pacfic i aix alte-ra, i molt, la vida als barris costaners.

Es tracta duna zona que supera tots els n-dexs del pas en violncia i vulneracions dedrets humans. s tan greu la situaci?Molt, i no noms al pas, sin a tot el continent.De fet, noms Jurez, a Mxic, t una situacipitjor. La poblaci pateix una pobresa extre-ma, no hi ha hospitals el ms proper s a Cali,a 150 quilmetres i com a molt tenen 2 o 3hores daigua potable al dia. La gent es quei-xa que, mentre grans empreses fan el seu grannegoci, les condicions de vida no milloren.

Van poder comprovar si, com creien, la fi-lial de lempresa TCB est implicada en lavulneraci de drets humans a la ciutat?No som detectius, per la gent assenyalaaquestes empreses i diu que, per activa o perpassiva, tenen relaci amb la situaci de vio-lncia. Per no tenim elements per arribar auna conclusi aix. Tot i aix, les dades diuenque en els darrers anys hi ha hagut uns 8.700assassinats i ms de 2.000 desapareguts.

Van poder visitar les installacions de lem-presa? Els van rebre b?S, la rebuda va ser correcta, molt ben prepa-rada per part dells, cuidant tots els detalls almxim per transmetre una imatge de trans-parncia i netedat.

A banda daquesta empresa, tamb volienconfirmar si altres companyies catalanes te-nen interessos a la ciutat. Qu van trobar?Volem parlar amb Esteyco perqu han fet elmasterplande Buenaventura, per no van res-pondre la nostra petici fins una hora abansque agafssim lavi de tornada. Ens fa la sen-saci que volien evitar la trobada.

Fa un any, el Parlament es va comprometrea seguir la situaci. Sha fet alguna cosa alrespecte des de les institucions?S, de fet el viatge forma part daquesta voluntati el passat dia 3 vam fer-ne una presentaci alParlament. A ms, sabem que es vol impulsarun organisme per vigilar el comportament ticde les empreses catalanes a lestranger.

Creu que s positiu per a la FAVB implicar-se en accions exteriors o shauria de res-tringir lmbit dactuaci a la ciutat?Creiem que s molt important que es fomentila solidaritat entre barris, siguin de la nostra ciu-tat o de fora. Aix forma part del nostre ADN.

Qu els diria als vens que volen ajudar encasos com aquest? Qu es pot fer des daqu?Han de saber que hi ha un organisme que vet-lla pel dia a dia a Buenaventura i a tot aquestpas, que s la Taula Catalana per la Pau i elsDrets Humans a Colmbia, i hi ha moltes ma-neres de collaborar amb ells. Per part nostra,volem continuar amb el projecte i fer xerra-des explicatives als barris, per aix encarahem de treballar-ho b.

Joan Maria Soler / vicepresident de la Federaci dAssociacions de Vens i Venes de Barcelona (FAVB)

El peridic dels vens dels barris de Barcelona

| 20 lniaciutatvella.cat 16 juny 2016 Comarca

La Diputaci de Barcelona haanunciat una aportaci extraor-dinria de carcter social, dotadaamb 15 milions deuros, i quedna resposta a les sentnciesdel Tribunal Constitucional (TC)contra les mesures urgents perafrontar l'emergncia en l'mbitde l'habitatge i la pobresa ener-gtica. Ho va fer Merc Conesa du-rant l'acte de presentaci del Plad'Actuaci de Mandat (PAM) 2016-2019 de la corporaci, celebrat al'Institut del Teatre, i que va reunirels alcaldes de la demarcaci.

La presidenta de la Diputaci,Merc Conesa, defensa que te-nim un repte social que ens in-terpella i recorda que, davantdel bloqueig al qual ens abo-quen les ltimes sentncies delTribunal Constitucional, la Dipu-taci respon de manera consen-

suada amb un pla de 15 milionsdeuros.

El nou programa dna cober-tura als subministraments bsics,al lloguer o la hipoteca de l'habi-tatge habitual, a la prdua tem-poral o permanent d'habitatgeper desnonament, a l'alimentacii necessitats bsiques de subsis-tncia o a l'alimentaci infantil, hi-giene i lactncia.

Per a Conesa, el nou pas ques'est construint t una emer-gncia social que ha de ser ate-sa i, per aquest motiu, la Dipu-taci negociar amb les empre-ses subministradores amb qui lacorporaci t contractats els ser-veis bsics amb l'objectiu quedestinin una part de les facturesque s'abonen a cobrir les neces-sitats de subministrament de lespersones que es troben en si-tuaci de vulnerabilitat.

PRIMERA VEGUERIAA nivell nacional, la presidentaMerc Conesa posa de relleu

que la Diputaci de Barcelonavol ser la primera vegueria de Ca-talunya i deixa clar que la cor-poraci no vol ser espectadoradel procs, sin protagonistade la construcci del nou pas.

Des de la corporaci tambsenvia un missatge de felicitacials ajuntaments de la demarcaciperqu han fet els deures enaquests darrers quatre anys i hanredut l'endeutament en un 15%.

QUATRE PILARSTerritori, persones, tecnologia ipaisatges. Aquestes quatre pa-raules defineixen els reptes queafronta la Diputaci amb el Plad'Actuaci de Mandat 2016-2019,quatre pilars que volen abraar larica i complexa diversitat del te-rritori, aix com donar resposta ales necessitats i les demandesdels pobles i ciutats, en paraulesde la prpia presidenta.

A ms de la voluntat dimpulsarla participaci activa al procs na-cional, una de les principals apos-

tes daquest mandat s la transpa-rncia, per la necessitat dexplicarqu volem fer, com ho volem feri de poder rendir comptes, a travsdun conjunt dindicadors que el go-vern de la Diputaci ha implantaten aquest document.

La Diputaci ha projectat elPla dActuaci de Mandat sota ellema Connectem, un documentque tamb treballa per augmen-tar la inversi al territori i oferirms atenci a les persones. Per alvicepresident primer, Dions Gui-teras, les lnies mestres de lreaque presideix sn la cooperaciinstitucional, la protecci delsParcs Naturals, la promoci de lsde la biomassa i la millora de lagesti forestal, lincrement delparc dhabitatges socials i lapos-ta per fer unes vies locals ms se-gures i al servei de les persones.

El vicepresident segon, MarcCastells, destaca limpuls delsPlans Locals dOcupaci, el man-teniment de projectes com Re-empresa i Accelera el creixement

i laposta pels comeros de pro-ximitat i la marca turstica Barce-lona s molt ms, a travs delsprojectes Camins de Riu i delPrograma Biosphere.

Per la seva banda, el vicepre-sident tercer, Mart Pujol, posa m-fasi en poder fer arribar el serveibibliotecari a tota la demarca-ci, aix com innovar en el serveique actualment sofereix. Des delrea que ell encapala, al llarg delmandat tamb es continuarapostant per la cultura, lesport iel sistema educatiu.

Finalment, la vicepresidentaquarta, Meritxell Bud, recordaque la Diputaci ofereix el ServeiLocal de Teleassistncia a 69.000usuaris i impulsa plans contra lapobresa i programes contra laviolncia masclista. A ms, tambes treballa per donar continutatal servei Respir, al foment de laparticipaci i la mediaci ciuta-dana, al suport als ens locals i lespoltiques per a la salut pblica ia defensar els consumidors.

15 milions deuros per fer front a la pobresa energtica

La presidenta de la Diputaci, Merc Conesa, fa pblica aquesta aportaci social extraordinriacom a resposta a les sentncies del TC durant la presentaci del Pla d'Actuaci de Mandat

RedacciBARCELONA

El Pla dActuaci de Mandat t la voluntat de donar resposta a les necessitats i les demandes dels pobles i ciutats. Fotos: Judit Contreras / Diputaci de Barcelona i Arxiu

@diba

Esports| 22


LAtltic-Barceloneta ha tancatuna gran temporada desprsde convertir-se en campi de lli-ga i finalitzar en cinquena posi-ci a la Final Six de la Cham-pions de Budapest. A la final eu-ropea de consolaci contra lE-ger els mariners van guanyar per6 gols a 10 el passat divendresdia 3 de juny.

Pel que fa a la lliga, lAtlticva arrencar amb mal peu la finalcontra el Sabadell desprs deperdre el primer partit per sis avuit a casa. Tocava remuntar, iaix ho van fer en el segon par-tit a Can Llonch, per sis a nou.En el tercer i definitiu partit, dis-putat el 31 de maig a casa, el Bar-celoneta va derrotar els vallesansper 11 a vuit i es va convertir encampi de lliga per setzena ve-

gada a la seva histria, lonzenaconsecutiva.

Aquesta etapa ha estat con-duda pel president Julin Garca,que seguir al crrec desprs queno shagin presentat candidatu-res alternatives a les eleccions.

EL BARCELONA, A SEMIFINALSLAtltic-Barceloneta va venjar-sea la final del botx del CN Barce-

lona a semifinals, el Sabadell.Tot i que el Barcelona va estar apunt deliminar els sabade-llencs van comenar guanyant aCan Llonch, el conjunt de Ciu-tat Vella no va poder fer-se ambun lloc a la gran final que haguspossibilitat un derbi entre els dosconjunts que ms ttols de lliga te-nen. Si lAtltic-Barceloneta en t16, el Barcelona nacumula 18.

Instants previs al bany de la victria del tcnic mariner, Chus Martn. Foto: CNAB

El Barceloneta guanya la lliga i acaba cinqu a la Final Six

Els mariners tanquen una gran temporada i ja miren cap al futur Julin Garca renova com a president en no haver-hi ms candidats

Una cursa que comena un dia i acaba lendem

ATLETISME4Ja est tot a puntper a la quarta edici de la Cur-sa Nocturna del Port de Barce-lona, que se celebrar dissabte,poc abans de la mitjanit, i que fi-nalitzar diumenge. Es tractaduna de les poques carreresque arrenquen en un dia i aca-ben lendem.

La cursa t un recorregut de10 quilmetres pel Port. De fet,els organitzadors destaquen queels participants podran trepitjarespais que habitualment estantancats al pblic. El circuit s de10 quilmetres, amb sortida iarribada al Portal de la Pau.

La competici est oberta atots els ciutadans majors de 16anys que shagin inscrit. El ter-mini per fer-ho, tanmateix, va fi-nalitzar dilluns passat.

El recorregut estar senya-litzat i marcat, i els avitualla-ments estaran ubicats en elsquilmetres cinc i a larribada.El tancament de la prova esfar 80 minuts desprs del tretde sortida. Lany passat elsguanyadors de la cursa vna serSergio Enrquez amb un tempsde 33 minuts i 49 segons i Kris-tina Krentzien crono de 43minuts i 9 segons.

El socialista David Escud,nou comissionat dEsports

NOMENAMENT4Lacord de go-vern entre BCom i el PSC tam-b ha comportat un canvi en elcomissionat dEsports. La finsara responsable daquesta rea,Marta Carranza, ha deixat pas alsocialista David Escud, que haassumit el crrec.

Escud s el primer secreta-ri del PSC al districte de SantMart. De fet, havia estat regidorde lAjuntament a lanterior le-gislatura, per no havia entrat enlactual, ja que ocupava la cin-quena posici a les llistes del PSCper al consistori i noms van po-

der entrar finalment quatre re-gidors socialistes.

El comissionat dEsportsest ara sota el paraigua de l-rea de Drets de la Ciutadania,Participaci i Transparncia, ca-pitanejada pel quart tinent dal-calde, Jaume Asens.

Un dels primers actes desta-cats als quals va assistir el noucomissionat va ser diumenge29 de maig al Nou Sardenya, enel partit de tornada del play-offdascens a Segona B entre lEu-ropa i el San Fernando, que vaacabar amb derrota escapulada.

Els World Roller Games del 2019 comencen a rodar

PATINATGE4Barcelona acolli-r definitivament els World Ro-ller Games daqu a tres anys. Defet, la competici ja ha comenata rodar. El passat divendres dia3 de juny es va signar un proto-col institucional per a la cele-braci daquesta mena de JocsOlmpics del patinatge sobre ro-des que reunir 13 modalitatsdaquesta especialitat.

A lacte, que va tenir lloc alSal de Crniques de lAjunta-

ment, van assistir el president dela Federaci Internacional dePatinatge, Sabatino Aracu; elpresident en funcions de la Fe-deraci Espanyola, Carmelo Pa-niagua; el vicepresident de laFederaci Catalana, BenjamPons, i el nou comissionat dEs-ports, David Escud, el qual vamanifestar que Barcelona po-sar tota la seva expertesa i ca-rcter obert en lorganitzacidaquest esdeveniment.

RedacciCIUTAT VELLA

Bsquet | Can Ricart acull un torneig de bsquet 3x3El CEM Can Ricart, al Raval, celebrar el prxim diumenge dia 22 de juny un torneig de bsquet 3x3,

una forma adaptada daquest esport que refora latac, el tir i lu contra u en la penetraci a cistella. Elcampionat ser gratut per als menors de 18 anys, mentre que els majors hauran dabonar un euro el

mateix dia de la competici. Les inscripcions es poden fer a la web del poliesportiu fins al dia 21.

La cursa aplega molts participants cada any. Fotos: Ajuntament

23 | lniaciutatvella.cat16 juny 2016Agenda

[email protected]

AGENDA MENSUALDIJOUS 23 DE JUNY20:00 Arribada de la flama del Canig i ence-

sa de la foguera a la plaa Folch i Torres, ambmotiu de la celebraci de la revetlla deSant Joan.

AVUI DIJOUS 16 DE JUNYTot el dia Jornades LGTBI, sobre les conques-

tes sindicals i de drets del collectiu. Es faranxerrades, passis de pellcules i documentalsi una visita guiada als monuments LGTBI dela Ciutadella. / CCOO (Via Laietana, 16)

DIVENDRES 1 DE JULIOL19:00 Tertlia a la fresca sobre el llibre La

guerra no t rostre de dona, de la premi No-bel de Literatura Svetlana Aleksivitx. Orga-nitza lentitat Tot Histria Associaci Cultural./ Centre cvic Pati Llimona.

A PARTIR DEL 21 DE JUNYMat-Tarda Exposici Art Contemporani Figu-

ratiu, amb la finalitat de promoure aquestart del segle XX i XXI. / Museu Europeu dArtModern.

FINS AL 11 DE JULIOLMat-Tarda Exposici La Barceloneta: Un barri,

3 mirades, amb fotografies de Vicens Forner,Oscar Leyva i Javier Mayordomo. / Centre c-vic Barceloneta.

DEM DIVENDRES 17 DE JUNY18:00 Espectacle infantil de titelles Como una

regadera, a crrec de la companyia Clan de Bi-chos a La Puntual, Putxinellis de Barcelona./ Carrer Allada-Vermell, 15.

A PARTIR DEL 27 DE JUNYDe dm. a dv. Estiu als museus. Casal destiu Lle-

gim la ciutat, una oportunitat per conixer laciutat i les mil i una histries que amaga. Ac-tivitat per a infants de vuit a 12 anys. / Mu-seu dHistria.

DISSABTE 18 DE JUNY23:45 Arriba una nova edici de la Cursa Noc-

turna del Port de Barcelona, amb sortida desdel Portal de la Pau i recorregut pel Port deBarcelona.

CULTURA INFANTIL ESPORTSEXPOSICIONSTALLERS

Una manera divertida i engrescadorade gaudir duna tarda en famlia on lai-gua ser protagonista. Sha danarpreparat per mullar-se. / Centre cvicPati Llimona.

Activitat familiarJocs daigua

Dc. 29 de juny a les 18:00

Ruta histrica des del Portal de ln-gel fins al Mercat de la Boqueria perdiversos racons emblemtics relacio-nats amb les dones. / Espai Frances-ca Bonnemaison.

Itinerari sobre lesdones de BarcelonaDs. 18 de juny a les 12:00

Diari duna miliciana s un relat per-sonal i ntim recollit del diari duna vo-luntria de la Creu Roja destinada a Ma-llorca durant la Guerra Civil. / La SecaEspai Brossa.

Diari duna miliciana

De dc. a ds. a les 20:00 fins al juliol

Torneig de bsquet en pista coberta 3x3organitzat pel CEM Ricart i Franja Ra-val. Per a categories infantil, cadet, ju-nior i adults. / CEM Can Ricart.

Torneig bsquet 3x3 a Can Ricart

Dc. 22 de juny

| 24 lniaciutatvella.cat 16 juny 2016 Prxima edici: 14 de juliol

Ciutat vella 60

Text of Ciutat vella 60

Districte de Ciutat Vella - Barcelona

BARCELONA 72 - CIUTAT VELLA 2 - DISTRICTE MUNICIPAL

Ciutat Vella, tradició i futur del comerç

Ciutat Vella · Segon nivell d’informació . Ciutat Vella . Ciutat Vella . Juliol 2018 . Pla especial urbanístic d’ordenació de les activitats de pública concurrència, comerços

Ciutat Vella - CETIB · Segon nivell d’informació . Ciutat Vella . Ciutat Vella . Juliol 2018 . Pla especial urbanístic d’ordenació de les activitats de pública concurrència,

Ciutat vella 40

Ciutat vella 43

Servei Educatiu de Ciutat Vella

Línia Ciutat Vella 7

Ciutat vella 42

Ciutat vella 47

QUADERN CIUTAT VELLA, NÚM. 3

Ciutat Vella: central, universal i veïnal

Ciutat vella 45

Ciutat vella 46

Ciutat vella 53

QUADERN 2 AGRUPACIO CIUTAT VELLA PSPV-PSOE

Ciutat vella 48

Classificació XI Cros de Ciutat vella · 402 AEE Institut Icaria berta ruesca bonet 27 4 1387 Escola de Bàsquet Ciutat Vella (AECV) JUSTIN FREIRE MUYULEMA 265 1506 AE Ciutat Vella

Ciutat vella

Ciutat vella 61

Ciutat vella 54

Diptic Ciutat Vella

Degradació, crisi urbana i regeneració a Ciutat Vella de ... · Degradació, crisi urbana i regeneració a Ciutat Vella de Barcelona Doc. Anil. Geogr. 30, 1997 67 1. Ciutat Vella:

LA FUNCIÓN COMERCIAL EN CIUTAT VELLA

Ciutat vella 56

Ciutat vella 41

Activitats d'Estiu a Ciutat Vella 2011

Línia Ciutat Vella 5

¿QUÉ SIGNIFICA HABITAR CIUTAT VELLA?

Documents

Ciutat vella 60

Text of Ciutat vella 60