12

Clara Mir Maristany - cossetania.com · forces físiques, com la inèrcia o la força centrífuga. ... la veu al cor de la poesia que m’apressa. Hi ha silenci perquè no escrius

Embed Size (px)

Citation preview

Clara Mir Maristany

El torn

39è Premi Marià Manent de Poesia

interior el torn qfc 02.indd 5 29/09/16 12:32

Primera edició: novembre 2016

© del text: Clara Mir Maristany© de la fotografia de portada: Carlos Sánchez

© de l’edició: 9 Grup EditorialCossetània EdicionsC/ de la Violeta, 6 • 43800 VallsTel. 977 60 25 [email protected]

en coedició amb

Quaderns de la Font del [email protected]

Disseny i composició: Ramon Martínezwww.rmdg.eu

Impressió: Romanyà-Valls, SA

ISBN: 978-84-9034-550-4DL T 1124-2016

Aquest llibre ha rebut el Premi Marià Manent de poesia 2015 essent el jurat Vicenç Llorca,Mariona Borràs, Jordi Manent i Jordi Pàmias

interior el torn qfc 02.indd 6 29/09/16 12:32

Marià Manent (1898-1988) va deixar una forta empremta poètica a Premià de Dalt, poble d’estiueig per a ell i la seva família a la casa pairal Can Marianet. Poeta d’excel·lent qualitat ens ha deixat un llegat literari amè i de gran sensibilitat.

Si bé la poesia és la que va inspirar la creació del Premi Marià Manent l’any 1976, hem d’esmentar també els seus dietaris, atès que la poesia i la seva prosa sovint es fonen i descriuen paisatges i vivències que transcorren en el marc de la nostra vila.

Marià Manent va posar brillantment la seva sensibilitat poètica, el seu instint creador i la capacitat d’interpretar diferents registres literaris al servei de la nostra llengua.

Per aquest motiu, recollint aquesta sensibilitat, des de la Secció d’Arts i Lletres de la Societat Cultural Sant Jaume de Premià de Dalt, oferim aquest espai de participació a tots els països i racons on és present la llengua catalana. La nostra intenció és fomen-tar-ne l’ús i contribuir a la normalització lingüística del català.

Secció d’Arts i Lletres

interior el torn qfc 02.indd 7 29/09/16 12:32

9EL TORN

HI HA SILENCIS PERQUÈ NO ESCRIUS

Clara Mir Maristany és llicenciada en Filosofia i en Filologia Ca-talana per la Universitat de Barcelona, i diplomada en Psicologia Clínica per la Facultat de Medicina també de la mateixa Universi-tat. Professionalment, s’ha dedicat a la docència i la recerca. Com a poeta, es va donar a conèixer l’any 2012 amb Els Déus i les Bèsties publicat per Pagès Editors. En el pròleg, Francesc Parcerisas ja afirmava: “El llibre de Clara Mir que el lector té a les mans acaba amb una citació molt bella de Walt Whitman que ve a ser un resum de l’actitud que l’autora sosté al llarg de la seva escriptura lírica: Que tu ets aquí, que la vida i la identitat existeixen,/que el drama puixant de la vida continua,/i que tu hi pots contribuir amb un poema. Una citació que manifesta l’essència de la poesia com una actitud testimonial, com una manera de deixar constància de la nostra vida i de l’única consciència de l’existència que tenim, condensada en l’estructura de sentit que formen les paraules del poema.”

Posteriorment, el 2015, publicava a Viena Edicions La paraula des-habitada, després d’obtenir el Premi Josep Maria López Picó de la Vila de Vallirana. En aquesta ocasió, va comptar amb un altre prologuista d’excepció, en Francesc Garriga que destacava el següent vers: “I vet aquí que el llibre que encapçalo és el llibre d’una persona sàvia que, reclosa en ella mateixa, quasi no gosa dir el que pensa, però sí el que estima i el que desitja: Hi ha paraules

interior el torn qfc 02.indd 9 29/09/16 12:32

10 CLARA MIR MARISTANY

que em parlen i paraules/que em callen (...).” L’any passat, Clara Mir obtenia el 39è Premi Marià Manent amb el llibre que tinc l’honor de prologar: El torn, i que apareix en el recuperat segell editorial Quaderns de la Font del Cargol, emblemàtic en la història literà-ria del Maresme.

En certa mesura, amb aquest poemari, Mir mostra una con-tinuïtat en relació amb els dos títols anteriors, de manera que es pot parlar d’una trilogia entorn de la condició humana, ex-pressada amb la seva grandesa, però també amb les seves con-tradiccions. D’aquesta manera, es pot observar una complicitat poètica que amara els tres llibres: el tema de la humanitat a Els Déus i les Bèsties, el del paper de la paraula a La paraula des-ha-bitada i el de la posició de l’ésser humà davant el misteri de l’univers a El torn.

L’obra està composta per cinquanta poemes que s’estructuren en dues seccions sense títols. Cada part es distingeix per una ci-tació que l’encapçala. En la primera, el lector troba un fragment d’El Pelegrí, un text anònim del segle xvi, i que diu: “Clavat es-tic en un gran torn/ per mon defalt;/ara som baix, ara som dalt/per los estrems”. Aquests versos resulten importants, ja que també proporcionen la paraula que dóna títol al llibre, el torn, alhora que introdueixen plàsticament el concepte de gir circular que es desenvolupa al llarg del llibre i que bé pot representar la con-frontació de l’ésser humà amb l’existència en un cosmos complex que, com explicaré més endavant, la poeta assaja de comprendre a través de la paraula.

En efecte, en la construcció poètica, Clara Mir proposa diverses metàfores construïdes a partir de les idees de circularitat i sinuosi-tat. Aquest tret es pot constatar, per exemple, en l’ús d’una selec-ció lèxica de paraules com corba, revolt, esfera cercle... El primer poema, que dóna títol al llibre, juga fins i tot a través de la seva

interior el torn qfc 02.indd 10 29/09/16 12:32

11EL TORN

imatge gràfica amb una forma rodona que bé es podria identificar amb el cilindre del torn:

La inèrcia no té forats ni túnels amagats ni dreceres és rodona sense eixida gira en cercle clonació

de si mateixa.

El poema planteja un aspecte rellevant: la de les forces físiques. Així, la noció d’inèrcia es relaciona poèticament amb el gir en cer-cle. Quan la poeta escriurà el primer poema de la segona secció, “Els revolts”, ens parlarà llavors d’una altra força, la centrífuga:

només registrenels girs del cercle

la síndromedel vertigen

la pèrduade l’equilibri

la inestabilitat...sobretot

si t’entossudeixes a usar la forçacentrífuga.

Una secció determinada, aquest cop, per la citació preliminar de Goethe: “Un petit cèrcol/limita la nostra vida/i moltes genera-cions/s’arrosseguen sense parar/en la cadena infinita/de llur exis-tència”.

L’autora posa en marxa, doncs, un dispositiu d’expressió poètica a través d’una geometria de caràcter circular i de l’actuació de les

interior el torn qfc 02.indd 11 29/09/16 12:32

12 CLARA MIR MARISTANY

forces físiques, com la inèrcia o la força centrífuga. Des d’aquesta perspectiva, elabora una reflexió sobre l’existència humana a partir d’una dimensió psicològica del vers en què es fixa en múltiples detalls. Destaca, per exemple, la visió de la vida com una veu ex-pulsada del paradís que parla des del seu exili tot creant mites:

Les veus expulsades del paradísno paren d’engendrar mites(...)a donar noma les ombres vacil·lants del seu exili.

De tant en tant, Mir construeix metàfores que es fonamenten en l’ús de verbs originals, com “anguilejar”: Com un déu desen-feinat/anguileges la mirada sense horitzó. D’aquesta manera, el jo transita amb una voluntat de Renéixer a colps dins la caixa/de la pell per poder afirmar: Estimo tot el que he estimat. I és que el torn pro-jecta una lúcida mirada de clarobscurs davant la realitat de l’ésser humà i la seva consciència. No endebades Ens perdem/en el cercle de la vida,/en les giragonses/del cargol de mar, cosa que fa que sigui encara més important no abandonar mai les paraules. Ho podem constatar en els següents versos on, a més, trobem la imatge de l’esfera i del moviment sinuós ja esmentats:

Els revolts que et sotraguen l’ànimaet porten a l’hort dels poetes,beus a la font dels seus versosescrits en la netedat de l’Esfera-gramàtica de les estrelles-.

Els seus mots et sustenten.

interior el torn qfc 02.indd 12 29/09/16 12:32

13EL TORN

Per aquesta raó, la vida esdevé una recerca de les paraules. Com diu Clara Mir en uns dels versos més bells del llibre:

Anar a l’altra riba del jo per traslladarla veu al cor de la poesia que m’apressa.Hi ha silenci perquè no escrius.

Vicenç LlorcaEscriptor i poetaCan Targa, primavera de 2016

interior el torn qfc 02.indd 13 29/09/16 12:32

Clavat estic en un gran tornper mon defalt;

ara som baix, ara som dalt per los estrems.

Tormentant-me uns àvols vents que fant rodar

lo dit torn faent-lo baixarab gran furor...

El PelegríAnònim S. xvi

interior el torn qfc 02.indd 15 29/09/16 12:32

17EL TORN

Torn La inèrcia no té forats ni túnels amagats ni dreceres és rodona sense eixida gira en cercle clonació

de si mateixa.

interior el torn qfc 02.indd 17 29/09/16 12:32

18 CLARA MIR MARISTANY

Les veus expulsades del paradís no paren d’engendrar mites, giren confuses i obstinades, eternament incitades a donar nom a les ombres vacil·lants del seu exili.

interior el torn qfc 02.indd 18 29/09/16 12:32