10
IPP1 Daniel Chust Peters Grup B6 2015 MAR REVÉS GÓMEZ CLICK , CLICK

CLICK, CLICK

  • Upload
    eter

  • View
    244

  • Download
    2

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Memoria de la proposta IN SITU, dins de l'assignatura IPP|, BBAA

Citation preview

Page 1: CLICK, CLICK

IPP1 Daniel Chust PetersGrup B6

2015

MAR REVÉS GÓMEZ

C L I C K , C L I C K

Page 2: CLICK, CLICK

AB

ST

RA

CT

( )El biopoder*, un concep-te punyent i molt present dins de la nostra civilitza-ció que es fa més tangi-ble en una gran urbe com Barcelona; la genialitat com a concepte artístic en escisió, els mitjans de comunicació i el llen-guatge artístic, són els ingredients dels quals és nodreix l’obra en aquest dossier presentada.

Click()Click, és una re-in-terpretació en la que es veuen de forma clara i concisa aquests codis i fenòmens i a continua-ció indagaré en la plas-ticitat de l’obra, i en els elements analitzables pel que fa a subversió de la normativitat i el po-der que s’exerceix per al control de masses, n’ex-plicaré el procés artístic i nombraré referents.

(*)concepte provinent del marc teòric de Michael Fo-cault.

Page 3: CLICK, CLICK

Reinterpretació, Biopoder, urbe, publicitat, mitjans de comunicació, control, marquesina.

Click()Click, neix d’una inquietud personal, una neces-sitat de posar a l’abast una eina artística de reflexió sobre el funcionament de la societat i el qüestiona-ment d’uns pilars i fenòmens que constitueixen les vides dels individus d’una societat alhora que pretén convidar a l’espectador a explorar i indagar en aquests conceptes.

K E Y B O A R D S

I N T R O D U C C I Ó

Page 4: CLICK, CLICK

Histoire de la sexualité. El sentit d’aquesta obra, pren plenitud d’existència sota el paraigues espai-temporal en la qual se situa:La localització i el significat de Click, Click es retroali-menten de tal manera que l’obra pren sentit gràcies al context, la situació estratè-gica: un punt concorregut pel ciutadà de a peu com és qualsevol pantalla pu-blicitària en una parada de transport públic de qualsevol gran urbe on hi regni el capi-talisme. L’objectiu d’un espai publi-citàri és fer ressó mediàtic d’un producte.

El nom de l’obra original és “American Gun”, de l’artista Roy Fox Liechtenstein.

El 1958 va començar a expe-rimentar amb imatges preses dels còmics que hi havia en els papers d’embolicar. Més endavant va produir obres en massa d’imatges comer-cials. Les seves historietes de còmics, com Good Mor-ning, Darling (1964, Galeria Leo Castelli, Nova York), són ampliacions dels personat-ges dels dibuixos animats, reproduïdes a mà, amb la mateixa tècnica de punts i els mateixos colors primaris

CONCEPTUALITZACIÓ DE LA IDEA

i brillants que s'utilitzen per a imprimir-los.

La re-interpretació conser-va els aspectes formals de l’original, ja que el seu es-til serveix tant en el context d’American Gun com en l’ac-tual: ambdós són una obra d’art popular, és a dir, feta per a arribar a la major part de població, sociologitzar a la vegada que socialitzar.

La diferència és que l’última substitueix el canyó del re-vòlver per un objectiu foto-gràfic: element introduït amb una connotació de crítica

cap a un sistema de biopo-der al que estem sotmesos; sent la societat titelles dels governants a través del con-trol dels individus que con-formen la societat.

El biopoder és un terme en-cunyat pel filòsof francès Mi-chel Foucault per referir-se a la pràctica dels estats mo-derns "d’explotar nombroses i diverses tècniques per sub-jugar els cossos i controlar la població".

Foucault va introduir aquest concepte a La volonté du sa-voir, el primer volum del seu

Page 5: CLICK, CLICK

En una ciutat com Barcelona trobem els espais públics en-vaïts d’instruments de control, entre ells aquests panells pu-blicitàris que disparen a boca de canó missatges de con-sum massiu amb els quals se serveixen per controlar desitgos, tendències, falses necessitats dels individus; en-torpint així la consciència de col·lectiu que podria portar al desenvolupament de nous or-dres socials de caràcter men-ys opressiu per al major gruix de la població.

París: Gallimard, 2001:

“el control de la socie-tat sobre els individus no es fa solament amb la consciència o la ideo-logia, sinó també amb el cos i en el cos. Per a una societat capitalista, el més important és la *biopolítica, lo biològic, lo somàtic, lo corporal”.

No hi ha poder sobirà o go-vern, sinó gobernança. El nexe de la producció biopo-lítica és el llenguatge, la co-municació i lo simbòlic de les xarxes de comunicació.

El fet que sigui una reinterpre-tació, que hagi utilitzat un pro-ducte artístic ja inventat i que me’n aprofiti per a posar en manifest uns altres conceptes diferents a l’original, és cau-salitat.

Darrera d’aquesta obra hi ha la intenció de reaprofitament i la seva ànima fuig del caràc-ter d’unicitat, exclusivitat, ge-nialitat als que molts cops van lligades les obres d’art, prete-nent així fer-ho arrivar a tots els públics i evitar la creació d’un altre producte (artístic) escent una apretada de mans al concepte Copyleft.

De manera que l’obra és una espècie d’onomatopeia que resumeix: “entres en una ciu-tat càmera!” la idea de mos-trar lo sinistre dins del produc-te de consum que és la ciutat. M’explico: quan un es des-plaça dins de la ciutat fins i tot, en un acte tant inocent i quotidià com agafar el trans-port públic et trobes en un es-pai permanentment polititzat i vigilat, d’aqui l’afany per des-vetllar el cinísme d’aquests aparells de control.

Focault apunta en Volumen II de Dits et Écrits, (1976-1988).

Page 6: CLICK, CLICK

bARBARA kRUEGER

El seu treball es basa en l’apropiacionisme i utilitza la imatge i el llenguatge per a realitzar una crítica dels estereotips de la nos-tra cultura. Amplia, retalla i combina fotografies, que manipula juxtaposant o bé superposant textos que re-marquen fórmules típiques del llenguatge, clixés tex-tuals.

L’apropiacionisme i l’afany de denúncia de la seua obra és el que més m’ha in-fluenciat alhora de treballar.

iTZIAR oKARIZ

Itziar Okariz defineix la seva trajectòria artística mi-tjançant l’art d’acció i el ví-deo art entre d’altres. Utilitza el propi cos com a camp de batalla, posant-lo en relació amb els espais públics i pri-vats, de manera subversiva i qüestionant la utilització i la funcionalitat del propi cos en relació a aquests espais per transgredir la heterogeneïtat i el binarisme de la norma-tivitat social que defineix la identitat sexual i el gènere.R

EF

ER

EN

TS

El qüestionament del funcio-nament (en el meu cas del sistema de control establert) la normativitat que ampara la situació i la transgressió en quant a la idea de “la obra”, són els trets característics en els que més m’influencio a l’hora de treballar en aquest projecte.

Page 7: CLICK, CLICK

VERMIBUS Vermibus viatja per tota Eu-ropa amb un bitllet d’Inte-rRail, un joc de noranta claus per obrir les marquesines i expositors publicitaris i poder portar-se els cartells publici-taris, així com amb una àm-plia paleta de dissolvents per aportar el seu particular toc als cartells ‘adulterats’.

La finalitat d’aquesta acció cultural és lluitar contra la contaminació visual publici-tària, transformant tanques i cartells en espais expositius. El treball de Vermibus s’em-marca en una recerca sobre els cànons estètics, les dinà-miques del consumisme i l’ús de la ciutat per presentar in-formació, temàtiques que el fan antecedent al meu pro-jecte artístic.

AN

TE

CE

DE

NT

S

Page 8: CLICK, CLICK

PR

OC

ÉS

El punt de partida del projecte va ser entorn la idea de dur a terme una performance en la que es poses en manifest el concepte de lo públic versus la privacitat. Veient que la meua capacitat d’actuar davant d’una massa de gent considerable era remota, vaig buscar la manera de denunciar una situació social puñent a través d’altres mitjans i el resultat i formalitació de la idea ha estat entorn al biopoder.

La materialització del projecte no és pot dur a terme per mo-tius d’abast econòmic i falta de temps, per tant en aquest dos-sier el que es presenta no és una obra final sinò una imatge de l’obra en una marquesina de Barcelona. El que he formalitzat és un esboç de la composició sobre tela i una posterior edició

de la imatge.

Buscant antecedents i referents a la meva idea vaig trobar un projecte molt interessant que em facilitava la pràxis i alhora recol-zava la idea que jo tenia. Jordan Seiler és el fundador de la pla-taforma Public Ad Campaign, en la que facilita les eines per inter-venir en les marquesines dels

transports públics de països de tot el món, posant a la venta les claus que et permeten substituir el cartell de la marquesina per

el propi.

“Aquests missatges cor-poratius s’alcen contra els nostres propis interessos, distraient-nos als uns dels altres, invocant els nostres desitjos en detriment del medi ambient urbà i silen-ciant les nostres veus mit-jançant la difusió dels mis-satges institucionalitzats de les corporacions als espais

públics que compartim.”

Exposa en la declaració d’inten-cions del project PublicAccess.

Page 9: CLICK, CLICK

SIMU

LACI

Ó DE

L'O

BRA

FINA

L

Page 10: CLICK, CLICK

,PA N Ò P T I C

B A R CE LO N A 2 0 1 5