C L I MA T E MP E R A

T

Marina Palmés

Anna Rosich

Laura Marimon

Aida Patró

Maria Ventura

Natàlia Fèrriz

ÍNDEX- Característiques- Sistema morfoclimàtic temperat humit- Sistema morfoclimàtic temperat sec- Geomorfologia de les zones temperades- Vocabulari

CARACTERÍSTIQUES- Hi ha precipitacions tot l’any. - Es situa en regions entre els 35º i els 60º

de latitud. - Hi ha quatre estacions: primavera, estiu,

tardor i hivern.

PRIMAVERA

- Comença el dia 21 de Març i acaba el 21 de Juny.

- Hi ha un augment progressiu de la temperatura. És el temps del desgel i de les precipitacions moderades, Poden desencadenar-se fortes tempestes i vents.

- És l'estació del renaixement, on broten de nou les plantes. Molts animals comencen a aparellar-se en aquesta època. Per la floració de les plantes, és un temps d'al·lèrgia per a algunes persones. El temps pot ser força canviant.

ESTIU

- Comen¡a el dia 21 de Juny i acaba el 21 de Setembre.

• Hi ha un augment fort de la temperatura que fa que a les zones on és estiu els raigs del Sol incideixin més perpendiculars i durant més temps al llarg del dia, ja que també augmenta la durada del dia. En les regions temperades de la Terra acostuma a ser una època de l'any amb poques precipitacions, o de molt curta durada. El risc de sequera augmenta en molts indrets.

TARDOR

- Comença el dia 21 de Setembre i a acaba el 21 de Desembre.

- És una època de precipitacions, en algunes parts del món, i de descens progressiu de la temperatura. Els dies s'escurcen progressivament i les nits s'allarguen.

- Les plantes caducifòlies perden la clorofil·la i les fulles esdevenen groguenques o vermelloses com a pas previ a la seva caiguda. Molts fruits estan en el seu punt òptim. Els animals es preparen per al temps fred emmagatzemant menjar.

HIVERN

- Comença el dia 21 de Desembre i acaba el 21 de Març.

- Es caracteritza per un descens de la temperatura. Acostuma a ser una època de més precipitacions.

- La natura s'adapta a l'estació, sigui amb la hibernació d'alguns animals o la pèrdua de les fulles en els vegetals de fulla caduca. És un període on moltes espècies migren cap a llocs més càlids.

SISTEMA MORFOCLIMÀTIC TEMPERAT HUMIT

Zones: Amèrica del Nord, Europa i la Xina(influïdes per la proximitat del mar). Aquestes

regions tenen climes oceànic subtropical i mediterrani. Estan cobertes de boscos que protegeixen eficaçment el sòl i el relleu.

La meteorització química i l’abundància de matèria orgànica permeten la formació de sòls ben estructurats

SISTEMA MORFOCLIMÀTIC TEMPERAT SEC

Són regions situades a l’interior dels continents, allunyades de la influència dels oceans.

Es troben cobertes de vegetació herbàcia i reben el nom d’estepes.

La meteorització química i l’abundància de matèria orgànica permeten la formació de sòls ben estructurats amb una coberta vegetal que protegeix el relleu.

2. GEOMORFOLOGIA DE LES ZONES TEMPERADES.

El modelat del relleu, està originat per les aigües superficials: les aigües salvatges, els torrents i els rius.

Influència: - la quantitat d’aigua que es mou i de la

velocitat que duu.- Tipus de roca sobre la qual circula l’aigua- L’existència o no d’una coberta vegetal

protectora.

2.1 LES AIGÜES SALVATGES

• Arranquen materials que van a parar als rius i torrents. Formen escorrancs i barrancs.

Torrents. Corrent impetuós d’aigua, especialment el que es forma sobtosament per una forta ploguda.

Escorrancs. Incisió erosiva que produeix l’aigua de la pluja en escórrer-se per un terreny inclinat

2.2 ELS TORRENTS• Zones de gran pendent on

s’excaven llits en el terreny, anomenats canals de desguàs. Dipositen els materials erosionats en cons de dejecció.

• En terrenys de poc pendent originen rambles.

Llit. Terreny per on circulen les aigües d’un riu.

Con de dejecció. Cos sedimentari al·luvial constituït per arrossegalls procedents d’un curs d’aigua torrencials riera o barranc al qual se situa a la part baixa del canal de desguàs.

Rambla. Riera.

2.3 ELS RIUS

• Excaven valls en forma de V. • A causa de l’erosió. I sedimenten els

materials que transporten en planes al·luvials que finalment desenvoquen en deltes.

Delta. Final del curs d’un riu, on s’acumulen els sediments.

EL CURS D’UN RIU

• En els massissos de calcària les condicions climàtiques afavoreixen l’acció de la carbonatació.

• A causa de l’aigua es produeix lapiaz o rascler, que són crestes afilades en les roques, que son una série de forats i solcs en les roques. Amb el temps l’aigua origina esquerdes profundes que s’eixamplen i dónen lloc a diferents fenònems subterranis (als avencs, a les galeries i a grutes o cavernes). La major part de l’aiuga s’infiltra en el massis calcàri i circula pel seu interior a causa de l’eixemplament per dissolució dels avencs o a l’esfondrament del sostre de les cavernes, es formen les dolines, que són grans depresssions de parets verticals en forma d’embut.

Carbonatació procés d’alteració pel qual una roca o algun dels seus components son reemplaçats per agregats de carbonats.

Lapiaz. Conjunt de solcs d’estries i canals profunds separats per arestes tallants irregulars que s’originen a la superficie de les roques calcàries per l’acció corrosiva de les aigües salvatges fluvials o marines.

FI