COL·LEGI OFICIAL DE METGES DE BARCELONA 5 16 8 17 · Lurdes Alonso Vallés Tresorer-Comptador Jaume Sellarès i Sallas ... tuds que tingueu porteu-les al Col·legi i els responsables

d’INFORMACIÓCOL·LEGIAL

ServeiN

úm

.13

5

Fe

br

er

- m

aig

20

12

EDITA: Col·legi Ofi cial de Metges de Barcelona

Passeig de la Bonanova 47, 1a planta, 08017 Barcelona;Telèfon 935678888 - Fax 935678899 - email [email protected]

COL·LEGI OFICIALDE METGES

DE BARCELONA

Els MIR debaten sobre l’impacte dels ajustos

econòmics en la qualitat de la formació

dels professionals

Jornada dels metges d’Atenció Primària

sobre les propostes per a la millora

del sistema sanitari públic

El COMB presenta el web “Galeria

de Metges Catalans”

5

8

36

La Secció de Metges Residents del COMB va organitzar una jornada, dins de l’àmbit de Docència i Formació del Fòrum de la Professió Mèdica, sobre com afecten els ajustos econòmics del sistema sanitari a la

formació, l’economia i les condicions labo-rals dels MIR. A la reunió es van plantejar mesures per afrontar aquesta situació i mi-nimitzar l’impacte negatiu de la crisi eco-nòmica en el futur d’aquests professionals.

17 El Col·legi organitza una jornada

d’orientació per als futurs MIR

Cursa atlètica

i competició

d’esquí en la

vuitena edició dels

Medijocs

Onze empreses

presenten

projectes en el

VI Fòrum d’Inversió

Healthcare Barcelona

Vilardell demana

Tolerància Zero

amb les agressions

en l’àmbit sanitari

16

25

19

01_26 SIC 135.indd 101_26 SIC 135.indd 1 04/06/12 11:3904/06/12 11:39

informació col·legial

2 Servei d’Informació Col·legial. Febrer - Maig 2012

01_26 SIC 135.indd 201_26 SIC 135.indd 2 04/06/12 11:3904/06/12 11:39


Servei d’Informació Col·legial. Febrer - Maig 2012 3

i, per altra banda, els qui comencen el seu treball aquí de forma precària els puguem estabilitzar i aconseguir una carrera professional basada en l’expertesa, la dedicació i l’esforç, i valorar-la adequadament per fer-los sentir realitzats, amb una bona au-toestima i amb sentiment de perti-nença a les nostres organitzacions.

El Col·legi ha de ser un instrument per lluitar i aconseguir aquests objectius. Per això és imprescindible que els nostres professionals joves participin en el seu Col·legi, on hi ha una sec-ció específi ca per a ells, a través de la qual poden ajudar a fer planteja-ments i donar-los a conèixer a les di-verses administracions. Si treballem junts, segur que això serà possible. Avui, més que mai, ho hem de fer.

Cal lluitar pel manteniment del nos-tre sistema sanitari i per l’exercici de qualitat de la nostra professió.

Miquel Vilardell,president del Col·legi de Metges

de Barcelona

opinió i anàlisi

Els joves professionals i el futur del sistema sanitari

Cal una mirada àmplia, procurant que els qui treballen avui lluny del nostre país els puguem recuperar en un futur immediat amb nous programes assistencials de recerca i de docència i, per altra banda, els qui comencen el seu treball aquí de forma precària els puguem estabilitzar i aconseguir una carrera professional basada en l’expertesa, la dedicació i l’esforç, i valorar-la adequadament per fer-los sentir realitzats, amb una bona autoestima i amb sentiment de pertinença a les nostres organitzacions

Moments difícils amb moltes incerteses on l’esperança i la confi ança són impres-

cindibles per construir el futur. Un dels pilars fonamentals per fer-ho per tal de poder continuar tenint un excel·lent sistema sanitari són els jo-ves professionals, uns en període de formació MIR, d’altres iniciant la seva carrera professional com a especialis-tes, aquí o en altres països; tots ells són imprescindibles per construir el futur.

És necessari estimular el procés voca-cional, inculcar el professionalisme, tot mirant de crear mecanismes per aconseguir llocs de treball estables dins les nostres organitzacions.

Cal una mirada àmplia, procurant que els qui treballen avui lluny del nos-tre país els puguem recuperar en un futur immediat amb nous programes assistencials de recerca i de docència

Informació a la pàgina web del COMB sobre l’acte de benvinguda als nous col·legiats MIR, del 7 de maig de 2012

01_26 SIC 135.indd 301_26 SIC 135.indd 3 04/06/12 14:2404/06/12 14:24



d’INFORMACIÓCOL·LEGIAL

ServeiNúm. 135

Edita COL·LEGI OFICIAL DE METGES DE BARCELONA Passeig de la Bonanova, 47, 1a. planta. 08017 Barcelona Tel. 935 678 888 Fax 935 678 899 e-mail [email protected] [email protected] http://www.comb.cat

Junta de President Govern Miquel Vilardell i Tarrés Vicepresident primer Jaume Padrós i Selma Vicepresident segon Ricard Gutiérrez i Martí Secretària Maria Pilar Arrizabalaga Clemente Vicesecretària Lurdes Alonso Vallés Tresorer-Comptador Jaume Sellarès i Sallas Vocal 1r Jaume Roigé i Solé Vocal 2a Roser Garcia Guasch Vocal 3r Ramon Torné i Escasany Vocal 4t Gustavo Andrés Tolchinsky Wiesen Vocal 5è Mireia Sans Corrales Vocal 6è Jordi Craven-Bartle i Lamote de Grignon Vocal 7è Adriana Bataller i Bassols Vocal 8è Ramon Pujol i Farriols Vocal 9è Elvira Bisbe Vives Vocals Suplents a Càrrecs Nominals Joaquim Camps Domènech Josep Maria Benet i Martí Vocals Suplents a Vocalies Enric Roche i Rebollo Àngels López i Pol Maria Montserrat Gaya i Catasús

Consell Miquel Vilardell, Jaume Padrós, editorial Ricard Gutiérrez, Maria Pilar Arrizabalaga, Lurdes Alonso, Jaume Sellarès

Coordinador Jordi Pons del SIC

Redacció Aitor Mora

Correcció Esther Roig

Fotografi a Isabel Calaf i arxiu

Disseny Pilar Villuendas i gràfi c Josep Ramon Gómez

Publicitat [email protected]

Dipòsit legal B. 14.998-88

Febrer - Maig 2012

sumariinformació col·legial

informació grup MED

Opinió i anàlisi 3Els MIR debaten sobre la seva situació en temps de crisi i busquen solucions 5Els metges d’atenció primària fan propostes per afrontar la crisi 8El COMB demana un pacte polític per mantenir el sistema públic de salut 11El COMB demana tolerància zeroamb les agressions en l’àmbit sanitari 16El COMB celebra una Jornada d’orientació per als futurs MIR 17Web Mèdica Acreditada actualitza el “Decàleg per a l’ús de webs de salut” 18Onze empreses de salut presenten projectes en el VI Fòrum d’Inversió Healthcare Barcelona 19Decret del govern espanyol per fer reformes en el Sistema Nacional de Salut 20Actualitat col·legial 21La 8a edició dels Medijocs s’obre amb la cursa atlètica i la competició d’esquí 25Presentació del documental “La Batalla del Varsòvia” 26Professió, deontologia i societat 35El COMB presenta el web “Galeria de Metges Catalans” 36Delegacions i Seccions Col·legials 38Novetats legislatives sanitàries 42En record de... 43Consultori Terminològic 47Petits anuncis 50Museu d’Història de la Medicina de Catalunya 57Editorial informació grup MED 27Els clients de MED1 no es veuen afectats per la tendènciageneral dels bancs i caixes a cobrar comissions 28APP Campus CEC 29Mediconsum suggereix 29La no-discriminació per sexe en les assegurances 31La llibreria recomana 32Maurici, un indret de somni on passar el teu viatge de noces 33Cap a un nou mapa fi nancer 34

01_26 SIC 135.indd 401_26 SIC 135.indd 4 04/06/12 14:2404/06/12 14:24



Els MIR debaten sobre la seva situació en temps de crisi i busquen solucions

La crisi del sector sanitari i la posició del COMB

La Secció de Metges Residents del COMB va organitzar, en el marc del Fòrum de la Professió Mèdi-

ca, en l’àmbit de Docència i Formació, una jornada en la qual es va debatre sobre Ser MIR en temps de crisi. Bus-quem solucions. En l’acte, celebrat el passat gener, es van presentar algunes propostes de mesures que poden aju-dar a mantenir i millorar la qualitat de la docència i la formació dels profes-sionals i minimitzar l’impacte negatiu d’aquests ajustos econòmics.A la jornada van participar Miquel Vilardell, president del COMB; Jau-me Padrós, vicepresident primer del COMB, i Francesc Sancho, secretari d’Estratègia i Coordinació del Depar-tament de Salut. Miquel Vilardell, en la seva interven-ció, va manifestar als metges MIR que “el Col·legi està a la vostra disposició” i va recomanar que “totes les inquie-tuds que tingueu porteu-les al Col·legi i els responsables dels metges joves del COMB i de la Secció Col·legial se’n faran càrrec i farem tot el que puguem per aixecar aquestes inquietuds i pro-blemes allà a on els haguem de dir, en veu ben alta”.Jaume Padrós va explicar, en la inaugu-ració de la jornada, que “el Fòrum de

la Professió Mèdica és un espai obert en el qual han participat més de 300 metges i metgesses que treballen en l’àmbit assistencial, amb l’objectiu d’elaborar mesures per a la sosteni-bilitat i millora del sistema sanitari”. Padrós també va informar que “amb el document que es va fer públic el pas-sat 30 de novembre, els metges volem participar i expressem el compromís en la cerca de solucions”. Padrós va dir, fi nalment, que “la situació de crisi posa en evidència que cal redistribuir els recursos i prioritzar en funció del cost-benefi ci, però és fonamental con-tinuar mantenint expectatives d’ex-cel·lència en la formació dels metges, que són el futur de la professió”.La sessió es va estructurar en tres tau-les: la primera taula, moderada per Roser Garcia Guasch, de l’Hospital Germans Trias i Pujol i vocal de la Jun-ta de Govern del COMB, va tractar so-bre els problemes del MIR en la crisi actual; la segona taula, sobre “Buscar solucions”, la va moderar Mª José Cer-queira, cap d’Estudis de l’Hospital Vall d’Hebron; i la tercera taula, modera-da per Mónica Terán, metgessa de fa-mília al CAP Maragall i vicepresidenta de la Secció MIR, va abordar l’activitat professional del MIR.

Sala d’actes del COMB durant la celebració de la jornada Ser MIR en temps de crisi. Busquem solucions.

En una jornada específi ca del Fòrum de la Professió

Mèdica, en l’àmbit de Docència i Formació, els metges MIR van debatre

sobre com afecten les retallades la seva formació,

la seva economia i les seves condicions laborals

i com generen una situació d’incertesa respecte al

seu futur professional, i van plantejar mesures per afrontar aquesta situació.

En les pàgines següents Adriana Bataller,

representant dels residents de la Junta del COMB, i

Roser Garcia Guasch, vocal de docència de la Junta del COMB, informen sobre les

ponències i aportacions que es van fer en la

jornada de debat.

01_26 SIC 135.indd 501_26 SIC 135.indd 5 04/06/12 11:4004/06/12 11:40




“Ser MIR en temps de crisi. Busquem solucions”

Miquel Vilardell, president del COMB, i Francesc Sancho, secretari d’Estratègia i

Coordinació del Departament de Salut, en l’acte de cloenda de la jornada

En el marc del Fòrum de la Pro-fessió Mèdica, organitzat pel COMB arran de les reduccions

del pressupost en sanitat fruit de la crisi econòmica, es va celebrar la Jornada “Ser MIR en temps de crisi. Busquem solucions” amb l’objectiu de presentar les mesures que des de l’àmbit de la docència s’havien pensat que podien contribuir a la sostenibilitat i millora del sistema sanitari.A l’acte, assistiren aproximadament uns 150 professionals, entre ells met-ges residents, metges especialistes, tutors de residents i caps d’estudi.La primera taula, “Problemes del MIR en la crisi actual”, va ser mo-derada per Roser Garcia Guasch, de l’Hospital Germans Trias i Pujol i vo-cal de la Junta de Govern del COMB.Marc Ramentol, resident de l’Hospital Vall d’Hebron i membre del Grup de Treball de Residents de Catalunya, va explicar que les retallades en sa-nitat preocupen els residents en tres eixos: la formació, l’economia i les condicions laborals, a més de les se-ves perspectives de futur. En reduir-se tant l’activitat ordinària (disminució nombre de llits, disminució activitat quirúrgica...) com l’atenció continua-da (número de guàrdies), també es redueix el temps i l’activitat assisten-cial en què els residents adquireixen coneixements de l’especialitat.

Alhora, preocupa la manca de super-visió per la falta d’adjunts especia-listes de guàrdia. Per altra banda, al voltant del 50% del sou dels resi-dents prové de l’atenció continuada. L’entorn actual provoca una situació d’incertesa en el resident respecte a les seves perspectives de futur ja que el centre docent on ha fet la re-sidència és improbable que el pugui contractar o, si ho fa, serà amb con-tractes laborals més precaris. Rosa Villalonga, cap d’estudis de l’Hospital de Bellvitge, no només va parlar dels riscos actuals en la forma-ció i docència dels MIR, sinó que va aportar algunes de les solucions per a la sostenibilitat del sistema: hi ha d’haver un canvi de mentalitat a tots els nivells, cal utilitzar tots els recur-sos docents i formatius, incrementar la participació i implicació dels tutors i residents en la docència, aprofi tar les noves tecnologies (TIC), impulsar mètodes d’innovació docent, rees-tructurar les UUDD aprofi tant tots els recursos i adequar l’oferta futura se-gons previsions.Jaume Roigé, director assistencial de l’Hospital Vall d’Hebron, va parlar de l’activitat professional dels MIR i d’anar assolint responsabilitat pro-gressiva durant la residència.Marc Soler, director de l’Àrea Profes-sional del COMB, va exposar un dels temes que més preocupen als resi-

dents i que ja havia comentat el resi-dent de la taula: les perspectives de feina. Va presentar els resultats d’un estudi realitzat per la Secció MIR: Si-tuació professional dels MIR en aca-bar la residència. Tot i la situació de crisi, el 65% dels residents que van acabar al maig del 2011 ja havien tro-bat feina, mentre que un 23% conti-nuaven buscant-ne i un 12% optaven per més formació. En l’últim any, els contractes en el sector públic havien disminuït i eren més precaris que en el sector privat. Va recalcar que en com-parar l’any 2011 amb el 2006 pel que fa a la feina dels residents, la variació en termes absoluts ha estat molt petita, la qual cosa donava un alè d’optimisme a la situació contractual dels MIR.La segona taula, “Busquem solu-cions”, la va moderar Mª José Cerquei-ra, directora de Docència de l’Hospital Vall d’Hebron. Antònia Sans, cap d’estudis de la Fun-dació Althaia de Manresa, va presentar les conclusions del Fòrum en l’àmbit de Docència i Formació, entre les quals destaquen: Mantenir i millorar la qua-litat de la docència i la formació dels professionals actuals i futurs, introduir la formació sistemàtica en gestió i uti-lització efi cient de recursos, innovar en noves metodologies de formació, vetllar pel compliment íntegre dels programes de formació especialitzada i utilitzar la xarxa de totes les UUDD.

01_26 SIC 135.indd 601_26 SIC 135.indd 6 04/06/12 11:4004/06/12 11:40




Adriana Bataller, presidenta de la Secció MIR del COMB, va presentar el Grup de Treball de Residents de Catalunya. Un grup de treball que es reuneix mensualment amb l’objectiu de detectar els possibles problemes relacionats amb la docència als di-ferents centres sanitaris, tractar-los entre el col·lectiu i intentar trobar so-lucions. És un grup obert a tots els re-sidents de Catalunya i en formen part metges residents de gairebé tots els centres sanitaris de Catalunya i els vocals MIR dels Col·legis de Metges de Girona, Lleida, Tarragona i Barce-lona. Aquest grup també es va crear per ser interlocutor amb la Xarxa de Comissions de Docència de Catalu-nya, els quatre Col·legis de Metges, les juntes clíniques dels diferents hospitals i amb l’Administració.A la mateixa taula Elvira Bisbe, vocal de la Junta del COMB, va animar a tots els residents a la participació en els grups de treball que havia presentat Adriana Bataller i a tots els òrgans de representació que tenen els resi-dents, tant en l’àmbit professional (comissions de docència, societats científi ques...) com en l’àmbit laboral (afi liació sindical, secció MIR dins el sindicat de metges...).L’última taula rodona tractava de “L’activitat professional del MIR”,

va estar moderada per Mónica Terán, vicepresidenta de la Secció MIR del COMB.Els professionals convidats, Josep Arimany, director de l’Àrea de Praxi del COMB; Ignasi Pidevall, director de l’Assessoria Jurídica del COMB; Olin-da Ania, subdirectora de l’IES, i Gus-tavo Tolchinsky, tutor MIR i membre de la Junta del COMB, van respondre a les preguntes dels assistents sobre la seva activitat professional.Miquel Vilardell, president del COMB, i

Francesc Sancho, secretari d’Estratègia i Coordinació del Departament de Sa-lut, van fer la cloenda de l’acte.

Abril 2012Adriana Bataller,representant dels Residents a la Junta del COMBRoser Garcia Guasch,vocal de docència de la Junta del COMB

1 3

1. Jaume Padrós, vicepresident primer del COMB, en la inauguració de la jornada. 2. Marc Ramentol, resident de l’Hospital Vall d’Hebron i membre del Grup de Treball de Residents de Catalunya; Jaume Roigé, director

assistencial de l’Hospital Vall d’Hebron; Roser Garcia Guasch, vocal de la Junta del COMB; Marc Soler, director de l’Àrea Professional del COMB, i Rosa Villalonga, cap d’Estudis de l’Hospital de Bellvitge, en la Taula 1 de la jornada. 3. Elvira Bisbe, vocal de la Junta del COMB: Mª José Cerqueira, cap d’Estudis de

l’Hospital Vall d’Hebron; Adriana Bataller, vocal de la Junta del COMB i presidenta de la Secció MIR, i Antònia Sans, cap d’Estudis de la Fundació Althaia, en la Taula 2 de la jornada. 4. Gustavo Tolchinsky, Hospital de

Badalona. Tutor MIR. vocal de la Junta del COMB; Josep Arimany, director de l’Àrea de Praxi del COMB; Mónica Terán, metgessa de família al CAP Maragall i vicepresidenta de la Secció MIR; Ignasi Pidevall, director de l’Assessoria Jurídica del COMB, i Olinda Anía, subdirectora de l’IES del Departament de Salut, en la Taula 3

de la jornada. 5. Sala d’actes del COMB durant la celebració de la jornada de debat.

2 4

5

01_26 SIC 135.indd 701_26 SIC 135.indd 7 04/06/12 11:4004/06/12 11:40



Els metges d’atenció primària fan propostes per afrontar la crisi

Els metges d’atenció primària van celebrar una

jornada específi ca en el marc del Fòrum de la

Professió Mèdica, en la qual es va donar continuïtat a la feina elaborada pels grups de treball i es van debatre

aquestes propostes amb l’objectiu d’aconseguir que les mesures proposades es

duguin a terme.Miquel Vilardell, president

del COMB, en l’acte de cloenda, va celebrar que

“els documents i propostes del Fòrum de la Professió

Mèdica recullin la pluralitat del COMB” i va recordar que

“aquesta iniciativa és un espai obert per fer sentir la

veu dels professionals”.

Miquel Vilardell, president del COMB, en l’acte de cloenda de la jornada de l’àmbit d’atenció

primària del Fòrum de la Professió Mèdica.


La sala d’actes del Col·legi de Met-ges de Barcelona (COMB) va aco-llir la jornada “La veu dels pro-

fessionals” organitzada en el marc del Fòrum de la Professió Mèdica en l’àmbit de l’atenció primària.En la jornada van participar Miquel Vilardell, president del COMB, i Jau-me Padrós, vicepresident primer del COMB.Vilardell va agrair la presència de Jau-me Benavent, director adjunt d’Afers Assistencials de l’ICS, i va insistir que “en el procés de descentralització de

l’ICS hi han de participar els seus tre-balladors, ja que sense ells el sistema és inviable”.Jaume Padrós va explicar el document del Fòrum de la Professió Mèdica que es va fer públic el passat 30 de novem-bre i va destacar que “el gener es va fer una jornada específi ca de l’àmbit de Docència i Formació per continuar mantenint expectatives d’excel·lència en la formació de metges, que són el futur de la professió”.A continuació reproduïm les conclu-sions de la jornada de debat.

Conclusions de la jornada de l’àmbit d’Atenció Primària del Fòrum de la Professió Mèdica “La veu dels professionals”

Taula 1. Prescripció

Jaume Sellarès, director EAP Sar-denya i tresorer del COMB, va in-troduir la primera taula, ressaltant

la importància de l’atenció primària en el nostre sistema sanitari i que els metges d’aquest àmbit, per tant, han de fer sentir la seva veu. Manel Borrell, de l’EAP Sarrià i Vallpla-sa, coordinador del grup de prescrip-ció farmacèutica del Fòrum, va defi nir la prescripció com un acte clínic com-plex que requereix coneixements tèc-nics, habilitats per a la comunicació i que comporta implícits uns valors. Una bona prescripció inclou la màxima efectivitat, els mínims riscos, el respec-te pel pacient i el menor cost possible.

Partint del fet que la gran majoria de decisions sobre prescripció tenen lloc a l’atenció primària, que la qualitat de l’acte mèdic no depèn només de la prescripció farmacèutica i que pres-criure medicaments no és un acte burocràtic, sinó professional, va pre-sentar les propostes del seu grup de treball, en les quals han d’intervenir l’Administració, les entitats proveï-dores, els professionals, la indústria farmacèutica, les ofi cines de farmàcia i també els ciutadans.Com a conclusió, va comentar que la selecció de medicaments no és un exer-cici d’austeritat, sinó d’intel·ligència clínica.August Anguita, director assistencial de CAPSE, CAP Les Corts, va presen-

01_26 SIC 135.indd 801_26 SIC 135.indd 8 04/06/12 11:4004/06/12 11:40



tar les propostes del seu grup per millorar la prescripció de proves com-plementàries:- Millora del model organitzatiu dels proveïdors de proves complemen-tàries, reduint la despesa i incremen-tant l’efi ciència, donant capacitat a les entitats per triar el seu proveïdor i mi-llorant l’accessibilitat per al ciutadà.- Utilització de protocols i guies clíni-ques de l’atenció primària a l’hora de sol·licitar proves complementàries: aquesta mesura disminuiria el nom-bre de proves complementàries inne-cessàries i que no sempre benefi cien el pacient, dotant de rigor científi c la prescripció amb la utilització de pro-tocols.- Millora del sistema d’informació, oferint una visió integral del pacient, millorant la comunicació entre nivells assistencials i, conseqüentment, dis-minuint la repetició de proves com-plementàries.Àngels López Pol, tècnica en gestió i administració sanitària de l’Institut Català d’Avaluacions Mèdiques i membre de la Junta del COMB, va enfocar la seva ponència a reduir la burocràcia en la gestió de la IT i aug-mentar la implicació de tots els pro-fessionals per millorar-la, apostant per l’atenció primària i millorant la coordinació entre les entitats implica-des a la gestió de la IT. Les propostes del seu grup són:

- Adequar la indicació terapèutica de la IT als criteris clínics.- Potenciar la participació de totes les entitats implicades en el procés de la IT.- Formació, informació i motivació del facultatiu.- Les ABS han de coordinar i ser el referent de l’ICAM per zona, amb un gestor de casos en cada SAP.Comenta que no s’ha de fer servir la IT com una prestació refugi i que no s’han de donar poques baixes sinó les neces-sàries i durant el temps adequat.En el debat, Ferran Galí va explicar que, en la seva experiència a la Gran Bretanya com a metge de família, ja es practicaven les autocertifi ca-cions en la primera setmana de baixa i les incorporacions progressives. Àn-gels López Pol va dir que, per posar aquestes mesures en acció, cal que s’hi impliquin l’INSS, l’empresa i els professionals.

Taula 2. Gestió i coordinació

Mireia Sans, directora de l’EAP El Cas-tell i vocal de la Junta del COMB, va presentar les propostes del grup que va coordinar sobre gestió a l’atenció primària, basant-se en el fet que aquesta ha de ser l’eix vertebrador del sistema sanitari i que la sosteni-bilitat implica canvis; així, cal:- Apostar pel model capitatiu: com a instrument primordial per a la integra-

ció de serveis, la gestió coordinada i la continuïtat assistencial, amb aliances entre proveïdors. Els resultats s’han de mesurar en millores de salut ajustades per risc i en termes de costos. - Canvi en el contracte de compra: que situï l’AP com a centre del siste-ma sanitari. Dotar l’AP dels recursos sufi cients per poder comprar les di-ferents proves complementàries, els serveis de l’atenció especialitzada, laboratoris i centres de diagnòstic sota criteris d’efi ciència, proximitat, rapidesa i qualitat. - Redefi nir cartera de serveis: concre-tant quins programes, exploracions, fàrmacs i activitats són necessaris i imprescindibles segons l’efi càcia, l’efi ciència i la millor evidència cien-tífi ca. - Apostar per l’autogestió, la corres-ponsabilització i l’autonomia pro-fessional, tant des del maneig dels recursos com de l’organització de l’equip. La fórmula de gestió més pro-pera al professionalisme. - Introduir professionals en els òrgans de govern de les empreses: orienta-ció estratègica cap a les necessitats de salut, ja que les opinions estarien més basades en l’evidència científi ca, l’experiència assistencial i en el llarg termini. - Incentivar la capacitat resolutiva. - Potenciar competències de tots els professionals de l’AP.


1. Jaume Padrós, vicepresident primer del COMB en la inauguració de la jornada. 2. Sala d’actes del COMB durant la celebració de la Jornada de debat. 3. August Anguita, director assistencial

CAPSE. CAP Les Corts; Jaume Sellarès, director EAP Sardenya i tresorer del COMB; Manel Borrell, EAP Sarrià i Vallplasa S.L., i Àngels López, tècnica en Gestió i Administració Sanitaria. Institut Català d’Avaluacions Mèdiques i membre de la Junta del

COMB, en la taula 1 del debat.

12

3

01_26 SIC 135.indd 901_26 SIC 135.indd 9 04/06/12 11:4104/06/12 11:41




- Noves fonts de fi nançament a través de taxes. - Professionalització dels càrrecs directius.- Potenciar TIC: sistemes d’informació. Les TIC són instruments essencials per garantir la integració de serveis, la con-tinuïtat assistencial i noves maneres de relacionar-nos amb els pacients. Com a punts clau, va ressaltar que cal un Pacte d’Estat de sanitat, que n’eviti utilitzacions partidistes. També va dir que cal un mapa sanitari on es garan-teixi una justa i equitativa provisió de serveis a tota la població de Catalunya, sense desequilibris injustifi cats. Per això, els polítics han de comprometre’s i donar suport a les mesures adopta-des de forma transparent, clara i expli-cant-les a la població.El grup de coordinació amb altres ni-vells, representat per Roser Marquet, del Consultori Municipal de Sant Ce-brià de Vallalta, va presentar les seves propostes en cinc eixos:1. Informació clínica: integrar tota la informació sobre malalties, proves, tractaments i contactes del pacient en tots els llocs del sistema sanitari és fo-namental per a la seguretat, la qualitat i l’efi ciència de l’atenció.2. Lliure elecció: triar el company a qui es consulta, potenciar les re-lacions de confi ança i l’intercanvi d’informació, la qual cosa repercuteix en benefi ci dels pacients i millora la continuïtat de l’atenció disminuint la repetició de proves i contactes inne-cessaris i afavorint l’harmonització de tractaments i procediments.3. Comunicació i consulta entre pro-fessionals: “consultar” en lloc de “de-rivar”, segmentar tipus de consulta (fer una prova, consulta puntual, trans-ferència transitòria de responsabilitat, seguiment de patologies d’altre ni-vell...), interconsultes virtuals, inter-canvis “sense papers”.

4. Consens sobre processos d’actuació: disminuir la variabilitat de la pràctica clí-nica millora la qualitat i l’efi ciència dels sistemes sanitaris. Caldria disposar de consensos (guies de pràctica clínica) únics per a tots els pacients atesos pel sistema sanitari públic, com a garantia d’equitat i de qualitat de l’atenció. 5. Prescripció compartida: recepta electrònica compartida, nom del met-ge responsable de cada fàrmac, dura-da del tractament, conciliació de tot el tractament del pacient.M. Carmen Monzón, pediatra del CAP Clot de Barcelona i presidenta de la Secció d’Atenció Primària de la Societat Catalana de Pediatria, va refl ectir en la seva ponència la situació actual de la pediatria i les recomanacions en tots els àmbits del Fòrum d’Atenció Primària des de l’òptica del grup de pediatria.

Taula 3. Medicalització

En la darrera taula, Lurdes Alonso, vicesecretària del COMB, va presen-tar els coordinadors dels tres grups del Fòrum sobre medicalització a l’atenció primària, centrats en pre-venció, obstinació terapèutica i des-burocratització, respectivament:Ramon Ciurana, del CAP La Mina, va explicar que, encara que la prevenció sigui costosa a curt termini, a llarg termini ha de resultar en estalvi, però cal defi nir quines mesures preventi-ves han de ser universals i per factors de risc, amb sentit comú i amb el con-sens de gestors i professionals. Les propostes del seu grup es basen en:- Incentivar estils de vida saludables.- Prevenció cardiovascular.- Prevenció del càncer.- Prevenció en malalties infeccioses en l’adolescent i l’adult.- Osteoporosi.- Altres.

Pel que fa al grup d’obstinació terapèu-tica, Yolanda Herreros, del CAP Numàn-cia, va defi nir l’obstinació terapèutica com l’aplicació no sufi cientment jus-tifi cada en certs pacients de tracta-ments que empitjoren la seva qualitat de vida més que la pròpia malaltia (Reial Acadèmia de Medicina de Cata-lunya). Una defi nició més àmplia seria la recomanació o aplicació per part del metge de maniobres de prevenció, pro-ves diagnòstiques o tractaments que, o bé no tenen utilitat, o bé resulten in-tolerables o excessivament onerosos per al malalt o la seva família.Les propostes del seu grup estan enca-minades a millorar les situacions més habituals en què es dóna aquesta obs-tinació: excés de mesures preventives, edat avançada i deteriorament funcio-nal, demència avançada, patologia on-cològica, pacient terminal.D’altra banda, Xavier Otero, CAPSE. CAP Les Corts, va resumir les propostes per desburocratitzar l’acte mèdic i poder dedicar més temps al pacient en:- Potenciar un ambient de canvi.- Dubtar de tot.- Pensar: què podem resoldre sense tenir el pacient davant? (TIC).- Pensar: què podem resoldre un cop el pacient ja és aquí?També va recomanar organitzar la desburocratització en interna (la que depèn exclusivament de cada centre) i l’externa (en la qual s’han d’implicar tots els actors del sistema, com l’e-recepta, la IT…).

1. Mireia Sans, directora EAP el Castell i vocal de la Junta del COMB; Josep M. Benet, EAP Garraf Rural i membre

de la Junta del COMB; Roser Marquet, consultori municipal de Sant Cebrià de Vallalta, i Carmen Monzón,

pediatra del CAP Clot de Barcelona i presidenta de la Secció d’Atenció Primària de la Societat Catalana de

Pediatria, en la Taula 2 de la jornada.2. Yolanda Herreros, EAP Numància; Lurdes Alonso, EAP

Universitat i vicesecretària del COMB; Ramon Ciurana, CAP la Mina, i Xavier Otero, CAPSE. CAP Les Corts, en la

Taula 3 de la jornada de debat.

1 2

01_26 SIC 135.indd 1001_26 SIC 135.indd 10 04/06/12 11:4104/06/12 11:41



“els professionals i treballadors sanitaris demanem que no hi hagi més retallades, que no hi hagi més pèrdua de l’activitat assistencial i, per poder evitar-ho, calen més recursos econòmics i és el sistema polític qui ha de decidir la forma com arribin”. Des del COMB també es van fer declaracions sobre l’atenció sanitària als immigrants sense papers i sobre la proposta del conseller d’Economia, Andreu Mas-Colell, sobre el copagament.

El COMB demana un pacte polític per mantenir el sistema públic de salut

Miquel Vilardell, president del Col·legi de Metges

de Barcelona, es va posicionar sobre les

mesures que el Govern central va acordar amb les

comunitats autònomes sobre l’establiment del

copagament farmacèutic en funció de la renda. El president del COMB va

demanar, en declaracions al Canal 3/24 i altres mitjans de comunicació, “un pacte

polític, de tots els partits polítics, per mantenir el

sistema públic de salut”. Per Miquel Vilardell,

Entrevista a Jaume Padrós a COMRàdio


Declaracions de Vilardell a Ràdio Barcelona i Diario Médico

En una entrevista al programa L’Hora L, de Ràdio Barcelona, Miquel Vilardell es va

mostrar partidari de “mantenir l’euro per recepta a Catalunya mentre no es conegui el nivell d’ingressos que re-portarà l’ampliació del copagament

dels medicaments que ha aprovat avui el Consell de Ministres”. El pre-sident del COMB, en resposta a les preguntes al director del programa, Frederic Vincent, va qualifi car “d’error continuar amb les retallades” i va ma-nifestar que “per garantir la viabilitat del sistema sanitari actual, universal i gratuït, cal que s’emprenguin refor-mes estructurals”. Per portar a ter-me aquestes reformes, Vilardell va

Miquel Vilardell, president del COMB, en el programa Focus 3/24 de Televisió de Catalunya.

20 d’abril

Jaume Padrós, vice-president primer del COMB, va fer decla-racions al programa

El dia a la COM, que dirigeix Jordi Duran. L’entrevista es va emetre en directe per Barcelona Televisió:• “L’impacte de les mesures ha tingut d’entrada un efecte so-bre el sou dels professionals que treballen al sector, no el 2011, ja abans el govern anterior va co-mençar a aplicar una reducció en els salaris. Hem de recordar que els professionals sanitaris, dins el context de la Unió Europea, són els més mal retribuïts i això ja va generar una certa confl ictivitat”.• “Pels diners que s’hi dediquen, tenim una sanitat d’alt nivell, però s’ha basat fonamentalment en el compromís dels professionals”.• “Sobre l’euro per recepta, vam dir que tot el que fos tenir en compte un sistema de justícia re-distributiva i no gravar sobre els malalts crònics, no ens semblava malament”.• “S’ha d’explicar a la ciutada-nia d’una forma clara i oberta que, si volem aquest sistema sa-nitari, universal, equitatiu, just i excel·lent, s’hauran de posar més diners i s’ha de poder catalogar què és imprescindible perquè no hi hagi diferències i què pot ser co-participat pels ciutadans en funció de la seva renda”.• “Demanem als diferents partits polítics que es posin d’acord en-tre ells per decidir què és assumible i què no, i sobretot, no utilitzin el sis-tema sanitari, que és patrimoni de tots i en el cas de Catalunya ha estat un instrument de cohesió social i de vertebració identitària del nostre país”.

9 demarç

01_26 SIC 135.indd 1101_26 SIC 135.indd 11 04/06/12 14:2404/06/12 14:24




considerar que és “imprescindible la participació directa dels professio-nals del sector i que (les reformes) podrien passar per la concentració de serveis, entre d’altres”.En una entrevista publicada el mateix dia 20 d’abril a Diario Médico, Miquel Vilardell va manifestar que “si es vol que el Sistema Nacional de Salut segueixi sent públic i d’excel·lència s’hauran d’augmentar els recursos i l’efi ciència”. Per Vilardell, “s’ha es-collit començar per alguna cosa que ja existia; si es revisa el copagament en funció de la renda i s’assegura que mai ningú que no tingui recursos o sigui malalt crònic es quedarà sense els medicaments que necessiti o que, qui pugui, pagui més, no em sembla malament. L’equitat del sistema s’ha de preservar i l’única manera de fer-ho és amb la renda”.Així mateix, el president del COMB va declarar a Carme Fernàndez, dele-gada a Catalunya de Diario Médico, que “cal un pacte polític, ja que per tenir més recursos no hi ha més remei que augmentar els impostos directes o indirectes, realitzar una millor re-

nova retallada, dels ajustaments a la sanitat que el Govern central va acor-dar amb les comunitats autònomes sobre l’establiment del copagament farmacèutic en funció de la renda.El president del COMB va demanar, en primer lloc, “un pacte polític, de tots els partits polítics, per mante-nir el sistema públic de salut”. Per Miquel Vilardell, “els professionals i treballadors sanitaris demanem que no hi hagi més retallades, que no hi hagi més pèrdua de l’activitat assis-tencial i, per poder evitar això, calen més recursos econòmics i és el siste-ma polític qui ha de decidir la forma com arribin”. “El sistema que té en compte la fi scalitat és, dintre de tot, el més just”, va afegir. En un nou torn de paraula, Miquel Vilardell també va remarcar que per fer sostenible aquest sistema sanitari “cal la participació activa en la presa de decisions de tots els professionals i treballadors sanitaris”. El president del COMB va dir, així mateix, que “al nostre sistema sanitari públic de sa-lut li convé tranquil·litat, confi ança i l’esperança que el seguirem mante-

distribució pressupostària i millorar l’efi ciència”.Entre d’altres mesures bàsiques, Vilar-dell va considerar mesures necessàries dintre d’un pacte polític: compres cen-tralitzades, centralització de serveis (terciaris o altament tecnifi cats), però amb consens dels professionals, au-tonomia clínica per als metges i de gestió per als centres i, especialment, revisar les estructures sanitàries de l’Administració i la burocràcia.“No més mesures conjunturals; i si no hi ha més remei que fer-les, que es facin parlant abans amb els profes-sionals”, va insistir el president del COMB al diari sanitari DM.

Miquel Vilardell al Canal 3/24

Miquel Vilardell, pre-sident del COMB, va participar en el debat sobre “La sanitat,

retallada”, un programa especial Fo-cus 3/24 de Televisió de Catalunya. El programa especial del Canal 3/24 va tractar, l’endemà de l’anunci de la

El president del COMB, Miquel Vilardell, es va posicionar sobre el decret del Govern central que preveu deixar sense targeta sa-nitària els immigrants sense papers.

Vilardell va assegurar a El Periódico que “els metges sempre atendran els malalts que arribin a la seva consulta, tinguin

papers o no”.

El diari La Vanguardia es va fer ressò de les decla-racions de Miquel Vilar-dell a RAC1. “Vilardell va precisar que els metges

sempre atendran un malalt, i encara més si es tracta d’un problema de salut greu -va publicar el diari-. ‘S’ha de tenir un control de la població que arriba perquè si no po-dem perdre el control de l’arribada de les malalties, com la tuberculosi’, va assenya-lar, ‘Els metges resoldrem els problemes sense demanar papers’, va indicar.”

• El president del COMB es va mostrar, en declaracions a El Punt Avui, en contra de retallar els drets sanitaris als immigrants

en situació irregular, i va dir que “la mesura és molt difícil d’aplicar perquè els metges sempre atendran el malalt sense demanar papers”.

El món a RAC1, presentat per Jordi Basté, va entre-vistar Miquel Vilardell. El president del COMB va explicar que “aquesta

mesura és molt difícil d’aplicar, els metges sempre atendrem el malalt”. “El malalt agut s’ha d’atendre tingui papers o no”, va afegir Vilardell. El president del COMB també va assenyalar que “cada norma s’ha de planifi -car i fer excepcions ben tipifi cades”.

En una entrevista al diari Ara, publicada sota el tí-tol “Miquel Vilardell: ‘Te-nim l’obligació d’atendre

a totes les persones’”, el president del COMB va opinar sobre el decret que res-tringeix l’accés a la sanitat als immigrants sense papers. “Els metges -va declarar Vi-lardell a la periodista Lara Bonilla- tenim l’obligació d’atendre sempre totes les per-sones si tenen un problema de salut. Això es el que ens han ensenyat. No demanem si tenen targeta o no. Els metges atenem malalts, i això que ningú ho posi en dub-te. Cap decret ho canviarà. I això és el que més em preocupa.”

11 demaig

10 demaig

9 demaig

1 demaig

19d’abril

Declaracions sobre l’atenció sanitària a immigrants sense papers

Ara, 1 de maig de 2012

01_26 SIC 135.indd 1201_26 SIC 135.indd 12 04/06/12 11:4104/06/12 11:41



El conseller d’Economia, Andreu Mas-Colell, en un article publicat el dia 3 de març al diari El País, es va mostrar partidari d’ampliar el copagament sanitari cobrant cinc euros per dia d’hospitalització i que les rendes superiors a 100.000 euros paguin el 100% dels medicaments. Diversos mitjans de comu-nicació van demanar la po-sició del COMB sobre laproposta del conseller Mas-Colell.

El diari Ara, en l’edició del dia 4 de maig, va recollir una informació sobre la posició del

COMB en relació amb la proposta del conseller Andreu Mas-Colell. “El pre-sident del Col·legi de Metges de Bar-celona i assessor del Govern, Miquel Vilardell, es va mostrar caut a l’hora de valorar les mesures -va publicar el diari- ‘Caldria estudiar quin impacte tindria en la població i esbrinar quin estalvi suposaria la mesura dels cinc euros’, va expressar Vilardell. També va explicar que troba a faltar ‘planifi -cació’ en el govern del PP pel que fa a la política sanitària i va criticar que es facin anuncis cada setmana ‘que creen por i desconfi ança entre els ciu-tadans’.”

• El diari El Mundo, el mateix dia 4 de maig, va refl ectir la posició del COMB en una informació publica-da sota el títol “El Govern pressiona perquè es paguin cinc euros per dia d’hospitalització”. El president del COMB va assegurar a El Mundo que si es cobren cinc euros per ingrés mol-ta gent podria quedar “exclosa” de l’atenció sanitària. “En declaracions a aquest diari -va publicar Cristina Ru-bio a El Mundo-, Vilardell va criticar obertament la ‘improvisació’ de la Ge-neralitat en matèria sanitària. ‘Cada setmana apareix una mesura nova, no han planifi cat res’, va explicar. A més, també va apuntar la necessitat de contemplar altres possibilitats, com ‘la reducció d’alguns organismes o disminuir la cartera de serveis’, en lloc d’aplicar una taxa universal per

ingrés hospitalari. Vilardell tampoc veu amb bons ulls que les rendes més altes paguin tot l’import dels fàrmacs. ‘Hi ha alguns medicaments, com els oncològics, que són molt cars i poden signifi car molt fi ns i tot per a algú que cobri 100.000 euros’.”

Miquel Vilardell va intervenir, el 3 de maig, en el programa La Nit a RAC1, diri-

git i conduït per Xavi Freixes, i va dir que “m’agradaria que les propostes que es facin per mantenir el sistema sanitari estiguin molt ben planifi ca-des i estructurades, que es digui de cop el que ens espera i el que ve; si no, s’està espantant la gent, s’estan anunciant mesures que no saben com s’implementaran, ni si es faran o no i això crea desencís i por a la ciutada-nia”.

• En declaracions al programa El cafè de la República de Catalunya Rà-dio, del 3 de maig, dirigit i presentat per Joan Barril, Miquel Vilardell va dir que “seria necessari que totes les mesures que es pensin i que, a vegades, semblen una mica impro-visades, fossin més estructurades, més ben plantejades i sobretot més ben planifi cades”. Vilardell va afe-gir que “quan es planteja o s’insinua una mesura, cal que s’expliqui tot, la forma d’implementació, el cost d’implementació, els benefi cis que es pensen obtenir, les excepcions que es pensen fer, els topalls que es pensen posar, perquè, si no, s’espanta la po-blació”.


nint amb la mateixa igualtat de quali-tat i excel·lència que fi ns ara; fer més retallades, el nostre sistema no ho suportarà”.Miquel Vilardell va detallar que s’hauria de “lluitar, el primer de tot, per un fi nançament autonòmic bene-fi ciós” i que, juntament amb la millo-ra de l’efi ciència, “s’han de buscar recursos” i va proposar, fi nalment, “algun impost indirecte en allò que sigui factor de risc en malalties”. També va proposar “la creació d’una agència d’avaluació, amb un comitè d’experts independent, que esta-bleixi les conductes a la pràctica clí-nica, a les guies, als protocols i que indiqui la cartera de serveis que real-ment es necessitin per atendre els problemes de salut”.Finalment, Vilardell va manifestar que “cal una reforma estructural i cal analitzar models de gestió per veure quins són més efi cients, però s’ha de garantir que aquesta reforma estructural serà dins un sistema na-cional públic de salut, perquè si no s’aixequen veus que diuen que es va a la privatització i això és molt peri-llós”.El programa del Canal 3/24, presen-tat per Joan Torruella, va comptar, així mateix, amb la participació de Pere Ibern, expert en gestió sanitària i professor de la Barcelona Graduate School of Economics, i d’Anna Batlle, periodista especialitzada en informa-ció sanitària dels serveis informatius de TV3. Podeu accedir al vídeo del programa al web 324.cat: http://www.324.cat/video/4059530/socie-tat/Focus-324-La-sanitat-retallada

Vilardell: “Cal una reforma estructural i cal analitzar models de gestió per veure quins són més efi cients, però s’ha de garantir que aquesta reforma estructural serà dins un sistema nacional públic de salut”.

El debat sobre el copagament

4 demaig

3 demaig

El Mundo,4 de maig de 2012

01_26 SIC 135.indd 1301_26 SIC 135.indd 13 04/06/12 11:4104/06/12 11:41



Rebuig que es deixi sense sanitat els espanyols que no cotitzin

El Fòrum Espanyol de Pa-cients demana que es retiri el text legal

[...] Miquel Vilardell, presi-dent del Col·legi de Metges de Barcelona i assessor sa-nitari del president Mas, va assegurar que “els metges sempre atendran els malalts que arribin a la seva consul-ta, tinguin papers o no” i va alertar del perill de difusió d’infeccions que suposaria deixar sense cobertura sa-nitària els immigrants en situació irregular.

El Periódico,11 de maig de 2012

Sanitat encarrega a les oe-nagés l’atenció a immigrants amb sida

Catalunya assegura que atendrà els sense papers per “salut pública”

[...] En la mateixa línia es va manifestar el president del Col·legi Ofi cial de Met-ges de Barcelona (COMB) i del consell assessor sani-tari del Govern, Miquel Vi-lardell, que va precisar en declaracions a RAC1 que els metges sempre atendran un malalt, i encara més si es tracta d’un problema de salut greu.[...]

La Vanguardia,10 de maig de 2012

Catalunya desafi a l’Estat i atendrà els sensepapers

Boi Ruiz garanteix la sanitat als immigrants i proposa crear una targeta especial

[...] Tant el president del Col·legi de Metges, Mi-quel Vilardell, com met-ges d’atenció primària i d’hospitals públics ja van explicar a l’Ara que incom-pliran el decret i continuaran atenent immigrants sense papers sense demanar-los si tenen targeta sanitària o no. De fet, el conseller va proposar ahir que una ma-nera de continuar atenent els immigrants irregulars pot ser crear una targeta sanitària especial que els garanteixi la sanitat a l’Estat però “que no permeti obte-nir la targeta europea” [...].

Ara,10 de maig de 2012

El Govern pressiona perquè es paguin cinc euros per dia d’hospitalització

El president del Col·legi de Metges adverteix que po-dria quedar gent desatesa

[...] En declaracions a aquest diari, Vilardell va criticar obertament la “im-provisació” de la Genera-litat en matèria sanitària. “Cada setmana apareix una mesura nova, no hi ha res planifi cat”, explicà. A més, també va apuntar la neces-sitat de contemplar altres possibilitats com “la reduc-ció d’alguns organismes o disminuir la cartera de ser-veis”, en lloc d’aplicar una taxa universal per ingrés hospitalari. [...]

El Mundo,4 de maig de 2012

Miquel Vilardell: “Tenim l’obligació d’atendre totes les persones”

Com heu rebut els metges aquest decret que restrin-geix l’accés a la sanitat als immigrants?Els metges tenim l’obligació d’atendre sempre totes les persones si tenen un proble-ma de salut. Això és el que ens han ensenyat. No dema-nem si tenen targeta o no. Els metges atenen malalts, i això que ningú ho posi en dubte. Cap decret ho can-viarà. I això és el que més em preocupa.Què passarà amb les malal-ties?Si això es du a terme és molt important tenir cura de la cadena epidemiològica. Si no hi ha un control sanita-ri d’aquestes persones, hi pot haver brots de malalties infeccioses, com la tubercu-losi, ja que als seus països

Revista

de premsa


01_26 SIC 135.indd 1401_26 SIC 135.indd 14 04/06/12 11:4104/06/12 11:41



és més prevalent. Aquí ho tenim més controlat, però si no tractem les persones es poden trencar les barreres. El mateix amb malalties era-dicades com el xarampió, la verola i la tos ferina. [...]

Ara,1 de maig de 2012

Vilardell reclama controlar les malalties infeccioses davant la retirada de la tar-geta sanitària a immigrants irregulars

El president del Col·legi Ofi -cial de Metges de Barcelona, Miquel Vilardell, ha reclamat que cal controlar les malalties infeccioses a les persones que arriben d’altres països davant la retirada de la targeta sanitària a immigrants irregu-lars el pròxim 1 de setembre anunciada per l’executiu de Rajoy. En declaracions a l’ACN Vilardell ha dit que és “molt important” evitar l’augment de la incidència d’aquelles malalties que estan ben con-trolades a l’Estat espanyol. El president del col·legi ha dit també que cal atendre tots els “quadres aguts”, ja ho preveu així la modifi cació legal del govern espanyol, i s’ha mos-trat a favor de les mesures contra el turisme sanitari.

ACN,24 d’abril de 2012

Miquel Vilardell: “Hagués preferit un pacte polític sobre l’SNS com a primer punt”

Miquel Vilardell, assessor de Presidència de la Gene-ralitat de Catalunya i coor-dinador de dos informes

sobre sostenibilitat del sistema (2005 i 2010), creu que hagués estat millor que el Consejo Interterritorial comencés per un pacte po-lític sobre la sanitat però, a falta d’això, dóna suport al fet que s’hagi incorporat el criteri de la renda en el co-pagament farmacèutic [...].

Diario Médico,20 d’abril de 2012

Vilardell insta a desenca-llar les llistes d’espera

L’endemà que el conseller de Salut, Boi Ruiz, fes pú-bliques les dades de llistes d’espera quirúrgiques, se-gons les quals el nombre de pacients pendents d’una operació va augmentar un 42% l’any passat, el pre-sident del Col·legi de Met-ges de Barcelona, Miquel Vilardell, va reclamar als responsables sanitaris que introdueixin al més aviat possible els nous criteris de

priorització per tal d’atendre els casos més greus [...].

El Punt Avui,23 de març de 2012

Vilardell reclama una nova gestió de les llistes d’espera “ràpida i transparent”

El president del Col·legi Ofi -cial de Metges de Barcelona (COMB) i líder de l’òrgan assessor del Govern en ma-tèria sanitària, Miquel Vi-lardell, ha reclamat aquest dijous que es valori de ma-nera “ràpida i transparent” als pacients que esperen una operació segons criteris d’impacte de la qualitat de vida [...].

Europa Press,22 de març de 2012

Miquel Vilardell: “Si l’euro per fàrmac no exclou els crò-nics hi haurà problemes”

[...]Quin diagnòstic faria del sistema de salut públic català?És necessari donar mostres d’esperança perquè els pro-fessionals tinguem estabilitat i ens deixin treballar en pau.L’aplicació del Pla de Salut és important, però la forma d’implantar-lo ha de comp-tar amb l’opinió de tots els professionals. Si això no passa podem tornar a tenir problemes importants. Con-vé recuperar la tranquil·litat i tenir confi ança entre els qui gestionen el sistema i els que hi treballen. [...]

Aprova el pagament d’un euro per medicament que vol implantar la Generalitat?No sé com s’aplicarà, però s empre he dit que es neces-sari mantenir la universalitat i l’equitat. Les persones amb menys recursos no poden pagar aquesta quantitat i els crònics ja en tenen prou, de tenir una malaltia greu. [...]

Entrevista a Miquel VilardellEl Mundo,6 de febrer de 2012


01_26 SIC 135.indd 1501_26 SIC 135.indd 15 04/06/12 12:5504/06/12 12:55



La Unitat Integral de Violència Con-tra el Metge (UIVCM), integrada a l’Àrea de Praxi, ha confeccionat

la seva memòria anual (2011) respecte a les activitats desenvolupades pels seus components en l’assistència i empara als col·legiats que han comu-nicat al COMB haver sofert algun tipus d’incident violent en l’exercici de les seves funcions professionals.Aquest any, la UIVCM ha atès 53 nous casos, uns quants més que el 2010, que foren 46. Un dels objectius anuals marcats per la mateixa Unitat a principis de l’any passat fou aconseguir que els metges agredits anessin trencant progressi-vament la reticència a l’hora de de-nunciar els seus agressors davant les autoritats policials i judicials. La me-todologia implantada en la UIVCM es basa, com a primera mesura després del coneixement de l’incident, en una entrevista personal amb dos advo-cats de la Unitat, en la qual s’analitza el fet tant des del punt de vista de la tipifi cació jurídica como des del punt de vista de la seguretat, i es valora el possible risc que el facultatiu pot tenir respecte al seu agressor. En aquestes entrevistes es fa veure al professio-nal víctima que compta amb l’absolut suport institucional del Col·legi i amb l’acompanyament permanent dels integrants de la Unitat mentre duri el procediment judicial corresponent. Respecte a les relacions institucionals que, a iniciativa de l’Àrea de Praxi, s’han aconseguit establir aquest últim any, destaquen l’acord de col·laboració

signat entre la Fiscalia Superior del TSJ de Catalunya i el Consell de Col·legis de Metges de Catalunya amb la fi nalitat d’estrènyer la col·laboració entre amb-dues institucions per afrontar amb més efi càcia la lluita contra les agressions als metges. També s’han intensifi cat les relacions amb el Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya, que ha designat un inspector del Cos de Mos-sos d’Esquadra com a enllaç perma-nent amb el COMB amb la mateixa idea d’aconseguir una millor coordinació en la lluita contra aquest problema.Finalment, cal fer referència als resul-tats de l’enquesta “Metges i metgesses agredits a la feina”, en la qual s’han ob-tingut uns resultats molt satisfactoris.En resum, la tasca realitzada per la UIVCM durant el 2011 confi rma les línies funcio-nals i organitzatives concebudes en el seu document de creació, aprovat per la Junta de Govern del Col·legi el 8 de juliol de 2010. Ha de continuar fi gurant com a objectiu a complir l’any 2012 la tasca de conscienciació dels professionals agre-dits en la línia que s’han de denunciar les agressions sofertes durant l’exercici de la professió i s’han d’impulsar activitats d’informació adreçades als col·legiats per tal que els arribi l’existència d’aquesta Unitat i l’empara que el COMB els ofereix a través d’aquesta.

Josep Arimany,director de l’Àrea de Praxi del COMBMiguel Gomez Alarcón,assessor jurídic i de seguretat de la Unitat Integral de Violència Contra el Metge (UIVCM)

El COMB demana tolerància zero amb les agressions en l’àmbit sanitari

En el marc de la celebració del Dia Nacional contra

les Agressions en l’Àmbit Sanitari, del passat mes

de març, Miquel Vilardell, president del COMB, i

Josep Arimany, director de l’Àrea de Praxi del COMB,

van explicar en el videobloc del president les diferents

accions del Col·legi de Metges de Barcelona

(COMB) en matèria d’agressions. També van

informar del conveni signat amb la Fiscalia i del conveni que properament

es signarà amb el Departament d’Interior de

la Generalitat de Catalunya per fer front a aquesta

problemàtica i protegir els professionals sanitaris.

En la seva intervenció, Vilardell va dir que “malgrat que el nombre d’agressions

en aquest àmbit no sigui gaire alt, tots creiem que

hauria de ser zero”. Es poden seguir les

intervencions completes de Miquel Vilardell i Josep

Arimany a blogcomb.catA continuació, Josep

Arimany i Miguel Gómez Alarcón, assessor jurídic i de seguretat de la Unitat

Integral de Violència Contra el Metge (UIVCM), exposen el contingut de la memòria

anual 2011 de la UIVCM presentada a l’Assemblea

de Compromissaris del mes de març.

Violència

contra el metge enel lloc de treball

Miquel Vilardell, president del COMB, i Josep Arimany, director de l’Àrea de Praxi del COMB, en el videobloc del president del COMB

01_26 SIC 135.indd 1601_26 SIC 135.indd 16 04/06/12 11:4104/06/12 11:41



El COMB celebra una Jornada d’orientació per als futurs MIR

El Col·legi de Metges de Barcelona (COMB) va

celebrar, el passat mes de març, una Jornada

d’orientació per als futurs metges interns residents

(MIR) en la qual es van posar sobre la taula les

qüestions que s’han d’abordar abans de

prendre cap decisió, així com el funcionament del

sistema d’especialització MIR. En el decurs de la

Jornada, residents i adjunts voluntaris es van organitzar

en 27 taules per explicar les seves especialitats en

grups reduïts.

La iniciativa del Col·legi, liderada per la Secció MIR, va anar dirigida als metges acabats de llicenciar

que tot just havien fet l’examen MIR i estaven en procés de decidir quina es-pecialitat volien triar enguany.La Jornada també es va dirigir als es-tudiants dels darrers cursos de Medi-cina, per orientar-los i que tinguessin més coneixement sobre les diferents especialitats.Amb el suport dels membres de la Secció MIR, de les diferents associa-cions d’estudiants, dels estudiants COMB, així com de les facultats i unitats docents, la sessió va tenir un important èxit de participació, que va superar els dos-cents assistents, fi ns al punt que es va haver de tancar la inscripció dies abans de la data de celebració.La Jornada, que es va iniciar amb la benvinguda de Ramon Pujol, vocal de la Junta de Govern, i d’Adriana Bata-ller, presidenta de la Secció MIR del COMB, es va dividir en dues parts. A la primera, Anna Romaguera, tre-sorera de la Secció MIR, va informar

els assistents sobre les preguntes claus que cal fer als centres abans d’escollir especialitat, i Olinda Ania, subdirectora de l’Institut d’Estudis de la Salut, va informar sobre el funcio-nament del sistema de residència.A la segona part, els joves metges i estudiants van tenir l’ocasió d’obtenir informació directa de fi ns a quatre especialitats que havien triat prèvia-ment. La informació i les respostes a les preguntes dels assistents, en petits grups i en torns, la van donar 37 residents de les 27 especialitats de les quals es van organitzar taules. Per a les especialitats per a les quals no hi va haver sufi cient demanda no es van constituir taules informatives, però es va oferir als assistents la pos-sibilitat de contactar per correu elec-trònic amb residents de les esmenta-des especialitats. La Jornada continua les iniciatives i aprofundeix en la línia de la Secció MIR i del Col·legi de donar suport al desenvolupament professional dels metges joves i els estudiants de me-dicina.

1. Adriana Bataller, vocal de la Junta de Govern del COMB i presidenta de la Secció MIR del

COMB; Ramon Pujol, vocal de la Junta de Govern del COMB, i Olinda Ania, subdirectora

de l’Institut d’Estudis de la Salut, en la presentació de la Jornada.

2. Sala d’actes del COMB en la Jornada d’orientació per als futurs MIR.

3. Segona part de la Jornada en la qual els joves metges van tenir informació directa de

les especialitats.

El Metge

Jove

01_26 SIC 135.indd 1701_26 SIC 135.indd 17 04/06/12 11:4104/06/12 11:41



l’any 2008 la investigació “Elaboració de guies pràctiques per a l’ús responsable de la informació obtinguda a Internet amb fi nalitats sanitàries”.L’objectiu primordial del Decàleg és que l’usuari pugui formar-se una opinió sobre els webs que visita amb informació sanitària. En aquesta guia pràctica, s’exposen de forma senzilla i clara les recomanacions en què ha de basar-se l’usuari per utilitzar de forma adequada i responsable la informació sanitària obtinguda a la xarxa. Aquestes orientacions contribueixen a destacar els benefi cis que poden aportar a la població les tecnologies de la informació i la comunicació en el conjunt dels servei de salut

Web Mèdica Acreditada actualitza el “Decàleg per a l’ús de webs de salut”

Actualitat

Professional

Web Mèdica Acreditada actualitza el “Decàleg per a l’ús de webs de

salut”. El decàleg és el resultat fi nal de la investigació que ha

estat coordinada pel Departament de WMA i que, dintre del Programa Nacional d’Investigació Científi ca,

Desenvolupament i Innovació Tecnològica (I+D+I) per al període

2004-2007, promogut per l’Institut de Salut Carles III del Ministeri de

Sanitat i Consum, el Col·legi de Metges de Barcelona (COMB), amb

la col·laboració del Departament de Ciències de la Informació i

Comunicació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i

l’Observatori de Comunicació i Salut de la Universitat Autònoma

de Barcelona (UAB), va desenvolupar durant

Decàleg de la Informació sobre Salut a la Xarxa: què hem de fer?

INTERNET és una font d’informació molt útil sobre te-mes de salut i constitueix una interessant EINA COMPLEMEN-

TÀRIA d’orientació per als pacients i per al públic en general.

És convenient mantenir sem-pre una ACTITUD VIGILANT davant la informació de salut

que es troba a Internet ja que hi ha pàgines que presenten missatges confusos, cures miraculoses o veri-tats a mitges.

DESCONFIEU dels productes infal·libles o efectius per a un ampli nombre de malalties,

amb “INGREDIENTS SECRETS” o “AN-TICS REMEIS”, així com de promocions especials, obsequis o rebaixes per a l’obtenció de tractaments.

No ADQUIRIU MAI per Internet MEDICAMENTS que requereixin recepta mèdica; recordeu que

està prohibit. Per a la resta de medica-ments, heu de seguir les recomanacions de les autoritats sanitàries.

Abans d’oferir INFORMACIÓ PERSONAL o sobre la pròpia salut cal que conegueu i com-

prengueu adequadament quina serà la utilització que es farà de les vos-tres dades.

Quan visiteu un web amb in-formació sanitària hauríeu de poder RESPONDRE PREGUN-

TES com: qui són els responsables del web?, quina és la font original de la informació?, apareixen profes-sionals sanitaris identifi cats?, està actualitzat?, qui fi nança el web?, s’especifi ca com contactar amb els responsables?, els continguts publi-citaris estan clarament diferenciats?

ABANS de fer cap PAGAMENT per Internet heu d’assegurar-vos que la TRANSACCIÓ és

SEGURA i tenir clars els termes del servei que s’obté a canvi.

Si heu estat víctimes o heu detectat algun FRAU en un web NOTIFIQUEU-HO a les

autoritats sanitàries o a les associa-cions de consumidors.

Als llocs web que disposen d’aplicacions relacionades amb CORREU ELECTRÒNIC,

XATS, FÒRUMS i BLOCS valoreu els TERMES D’ÚS i les clàusules legals que ofereixen aquests serveis per conèixer-ne la utilitat i les limitacions.

DAVANT DE QUALSEVOL DUBTE sobre la informa-ció obtinguda a Internet i

ABANS de PRENDRE DECISIONS que puguin afectar la vostra salut o la dels vostres familiars, CONSULTEU SEMPRE amb el metge, farmacèutic, personal d’infermeria o altres profes-sionals de salut qualifi cats, que us aconsellaran adequadament.

01_26 SIC 135.indd 1801_26 SIC 135.indd 18 04/06/12 11:4104/06/12 11:41



El passat mes de febrer, es va celebrar a la seu

col·legial la sisena edició del Fòrum d’Inversió

Healthcare Barcelona, on onze empreses del sector

salut van presentar els seus projectes amb la

intenció de trobar capital privat per portar-los a

terme. Aquestes empreses innovadores van exposar

els seus projectes i les seves necessitats fi nanceres davant de

gairebé 200 inversors privats, representants de

fons de capital risc, metges emprenedors i gestors

sanitaris.

1. Vestíbul de la sala d’actes del COMB durant la celebració del VI Fòrum d’Inversió Healthcare

Barcelona.2. Lluís G. Pareras, gerent de l’Àrea d’Innovació i Tecnologia del COMB; Fernando Zallo, director

d’ESADE BAN; Jaume Baró, responsable de fi nançament de Barcelona Activa, i Marta Príncep,

directora de Biocat, en la presentació del VI Fòrum d’Inversió Healthcare Barcelona.

Onze empreses de salut presenten projectes en el VI Fòrum d’Inversió Healthcare Barcelona

El Fòrum d’Inversió Healthcare és una iniciativa del Col·legi de Metges de Barcelona (COMB),

Barcelona Activa i Biocat que, con-juntament amb una xarxa d’inversors privats (en aquesta edició ha estat ESADE BAN) facilita la interactivitat entre els emprenedors i els inversors, promovent d’aquest manera la gene-ració d’oportunitats de negoci. El ca-pital demanat ha anat dels 200.000 als 2 milions d’euros.A la presentació de la sessió van parti-cipar Lluís G. Pareras, gerent de l’Àrea d’Innovació i Tecnologia del COMB; Fernando Zallo, director d’ESADE BAN; Jaume Baró, responsable de fi -nançament de Barcelona Activa, i Mar-ta Príncep, directora de Biocat.Un comitè d’experts format per mem-bres de les entitats organitzadores van analitzar trenta candidatures, de les quals en van seleccionar onze: Vidal Sunyer ACN, Atansat Medical, Rehub, Microhealth, NLAB Bioscience, SOM Biotech, Fundació Pasqual Maragall, Amadix, LifeSciences Entrepreneurs, Active Life Scientifi c i eDoctores So-luciones. El requisit principal que es demana als projectes és que siguin empreses de l’àmbit de la biotecno-logia, els medical devices, els serveis sanitaris i les TIC aplicades a la salut.Lluís G. Pareras va dir que “per primer cop s’han presentat dues companyies amb un perfi l diferent a les que s’han

seleccionat en anteriors edicions del fòrum: Vidal Sunyer i Fundació Pasqual Maragall”. Pareras va expli-car que “el comitè d’experts ha do-nat l’oportunitat a Vidal Sunyer, pel caràcter d’emprenedoria social del seu projecte, i a la Fundació Pasqual Maragall, una empresa amb un pro-jecte d’investigació en una fase molt inicial”.En el decurs de la sessió es va anun-ciar que la setena edició del Fòrum d’Inversió se celebrarà a fi nals de maig a Fira de Barcelona, com una de les activitats satèl·lits del Congrés MIHealth, primer Fòrum Internacional d’Innovació i Gestió de la Salut.Es poden seguir les intervencions del Fòrum a: www.combtv.cat

El Metge

Emprenedor

1 2

01_26 SIC 135.indd 1901_26 SIC 135.indd 19 04/06/12 11:4104/06/12 11:41



Al BOE de 24 d’abril es va publicar el Reial Decret

Llei 16/2012, de 20 d’abril, de mesures urgents per

garantir la sostenibilitat del Sistema Nacional de

Salut i millorar la qualitat i seguretat de les seves

prestacions.En aquest decret

s’estableixen importants mesures que afecten no

sols la població general, sinó també, per exemple,

les places de metges de contingent i zona i

els metges d’APD, o els col·legis professionals.A continuació avancem

un resum de les novetats principals contingudes

en la disposició i aviat es publicarà al web col·legial

la posició institucional del COMB, així com una

valoració jurídica de la norma.

Entre les mesures establertes pel govern espanyol s’assenyalen els següents aspectes:

Es modifi ca el concepte introduït a la Llei de Cohesió i Qualitat de “titulars dels drets a la protecció de la salut i a l’atenció sanitària” pel d’“assegurat”, fi xant noves condicions més restrictives per accedir a la condició d’assegurat i gaudir de l’assistència sanitària amb càrrec a fons públics (art. 1).Es regula la modifi cació de l’aportació dels benefi ciaris en la prestació far-macèutica ambulatòria, amb un es-calat d’acord amb el nivell de renda o altres paràmetres objectius (art. 4, ap. Onze).Es crea un Fons de Garantia Assisten-cial per fi nançar els desplaçats entre CA (art. 3).Es modifi ca la LOPS (arts. 25, 26 29 i D.T. 5a) en el capítol d’Àrees de Capa-citació Específi ca (art. 8).Es modifi ca la Llei de Cohesió i Qua-litat, i es crea el Registre Estatal de Professionals Sanitaris en el si del Ministeri de Sanitat, que serà d’accés públic als ciutadans amb els mateixos continguts que els dels col·legis i es nodrirà dels registres de les CA i dels col·legis i consells de col·legis professionals, i de les enti-tats privades i d’assegurança (art. 9).Es modifi ca (art. 10) l’Estatut Marc,

introduint criteris generals en ma-tèria de retribucions (avaluació de l’activitat), i, sobretot, afegint una disposició addicional i modifi cant una disposició transitòria, s’ordena:- La integració dels metges d’APD com a personal estatutari fi x, que s’haurà de produir abans del 31 de desembre de 2012, mitjançant el procediment que dictin les CA. S’estableix segui-dament que els qui no s’acullin a la integració i vulguin continuar en la seva condició de personal funcionari en actiu, les CA els adscriuran a òr-gans administratius que no pertanyin a institucions sanitàries públiques.- La integració dels metges de con-tingent i zona a personal estatutari, que s’haurà de produir abans del 31 de desembre de 2012 en la forma i condicions que determinin les CA. Se suprimeix des d’aquella data la mo-dalitat de contingent i zona.S’anuncien bases per a l’establiment de mesures d’efi ciència en el Siste-ma Nacional de Salut, com la central de compres, l’estalvi energètic, o l’adequació dels envasos dels medi-caments a les pautes i temps de trac-tament habituals (D.A. 4a).

Assessoria JurídicaInformació publicada al web col·legial el 25 d’abril de 2012

Decret del govern espanyol per fer reformes en el Sistema Nacional de Salut

Assessoria

Jurídica

Les mesures afecten, a més de la població, els col·legis professionals, la integració dels metges de contingent i zona i metges d’APD

01_26 SIC 135.indd 2001_26 SIC 135.indd 20 04/06/12 11:4104/06/12 11:41



funcions corporatives, exerceix la re-presentació de la professió mèdica davant la societat i promou la millo-ra de les condicions professionals dels metges i del mateix sistema sa-nitari mitjançant l’anàlisi, l’estudi, l’elaboració de documents i propos-tes, així com sistemes de participa-ció, debat i refl exió. Per això, té com a prioritat el desenvolupament d’un ideari principal de referència, això és, el professionalisme (autoexigència, autoregulació, autonomia, implica-ció, capacitat de canvi i adaptació a noves necessitats i lideratge) com a punt de partida de la tasca del metge al sistema sanitari públic i privat.Una de les especifi citats de la cor-

Fundat el 1894, actualment, el COMB compta amb 30.000 afi liats i més de 300 empleats i professionals que presten els seus serveis a la institució col·legial i al seu grup d’empreses de servei.

Entre les activitats desenvolupa-des pel COMB el 2011 destaca l’organització d’un Fòrum de la

Professió Mèdica de sis mesos i en el qual participaren prop de 300 metges. El Fòrum del COMB ha plantejat pro-postes a l’Administració, als centres i als mateixos professionals per millorar l’efi ciència amb l’objectiu d’assegurar un servei sanitari de qualitat i fomentar la confi ança en la relació pacient-metge.Així mateix, el Col·legi ha sabut con-jugar un model organitzatiu propi i únic mitjançant la seva corporació i el seu desenvolupament empresarial, Grup MED, amb una posició de lide-ratge en l’opinió pública, en els pro-fessionals i en el sector sanitari, per mirar de participar decididament i positivament en la cerca i la concreció de les respostes als nous reptes que la situació actual planteja.El COMB exerceix les seves funcions públiques específi ques relacionades amb el foment, regulació i vigilància de l’exercici professional, i fa un ser-vei al ciutadà mitjançant el registre professional, la garantia de les bones pràctiques (Comissió de Deontologia) i l’exercici de la potestat disciplinària.També, en compliment de les seves

poració ha estat la de construir una xarxa de serveis propis dirigits, fo-namentalment, als seus col·legiats i famílies en defensa dels seus inte-ressos, al mateix temps que com a instrument de cohesió. Així, aques-ta xarxa està formada per un grup d’empreses propietat de la corpo-ració que, a més a més d’un ren-diment econòmic que per als seus col·legiats representa disposar d’una de les quotes col·legials més baixes del conjunt de col·legis professionals (no tan sols de metges) de l’Estat i assegurar una independència institu-cional, li permet proporcionar un ser-vei personalitzat als seus membres i, alhora, tenir un profund coneixement del teixit empresarial que li facilita el desenvolupament de projectes en be-nefi ci dels metges i de la societat en el seu conjunt.Fruit d’aquesta experiència són el model català de Responsabilitat Civil Professional, el Programa del Metge Malalt (PAIMM), el Programa de Pro-tecció Social (PPS), la signatura elec-trònica avançada (Firmaprofesional), el Programa d’Assessorament a la In-novació i a l’Emprenedoria, etcètera.

Publicat a Medical Economics, el 27 de gener de 2012

Medical Economics premia el COMB per la millor activitat col·legial

Miquel Vilardell, president del COMB, i Enrique González Morales, coordinador editorial de

Medical Economics, en l’acte de recepció del premi a la millor activitat col·legial en medicina.

ActualitatCol·legial

Els Premis Medical Economics 2012 van concedir al Col·legi de Metges de Barcelona (COMB) el premi a la millor activitat col·legial en medicina, guardó que va recollir, el passat mes de gener, Miquel Vilardell, president del COMB.A continuació, reproduïm l’article de Medical Economics, del 27 de gener de 2012, sobre el Col·legi de Metges de Barcelona.

Més de cent anys lluitant per la professió

01_26 SIC 135.indd 2101_26 SIC 135.indd 21 04/06/12 11:4204/06/12 11:42



Cristina Iniesta, delegada de Salut de l’Ajuntament de Barcelona, i Conrad Casas,

gerent de l’Agència de Salut Públi-ca, van presentar, el passat febrer, al Plenari de la Junta de Govern del COMB, l’informe de l’estat de salut de la població de Barcelona i els seus determinants l’any 2010.A les conclusions de l’Informe de Salut es detallen els aspectes se-güents:Serveis sanitaris: Model de co-ordinació efi cient entre nivells i continuïtat assistencial, estructu-ra d’AIS. Increment signifi catiu de recursos per a l’atenció sociosani-tària i de salut mental al llarg dels darrers anys, i canvis en urgències que redueixen les hospitalàries.La nostra salut: Lleuger increment de l’esperança de vida i reducció de la mortalitat, excepte Alzheimer en dones i malalties respiratòries en homes (2004-2009). 429 casos de tuberculosi, i tendència a la baixa en sida. Increment de les ITS en sífi lis i gonocòccia en homes, com passa a Europa. Disminueix la taxa de fe-cunditat, les IVE i naixements, tant en dones adultes com joves. Dismi-nució dels lesionats greus i mortals en accidents de treball.

Accés a l’informe de Salut de Barcelona 2010 a: www.aspb.cat/quefem/docs/informe_salut_2010.pdf


El COMB i la Fundació Mutuam Conviure signen un conveni de col·laboració

El Col·legi de Metges de Barcelona i la Fundació Guttmann signen un acord per garantir l’atenció en neurorehabilitació per als metges

La Delegada de Salut de l’Ajuntament de Barcelona presenta l’Informe de Salut de Barcelona a la Junta de Govern del COMB

publicació d’un Quaderns de la Bona Praxi que versarà sobre la matèria.Aquesta publicació permetrà, d’una banda, clarifi car la intervenció dels metges en la valoració de l’estat de ca-pacitat de les persones i la documen-tació clínica a emprar en el procés i, de l’altra, ser una eina d’informació en benefi ci de les persones afectades per aquests processos i els seus familiars. La Fundació Mutuam Conviure partici-parà econòmicament en una part de

tant en la modalitat ambulatòria com domiciliària, per a aquelles persones que ho necessitin, amb el suport, si escau, dels seus serveis hospitalaris.L’acord de col·laboració entre el COMB i la Fundació Institut Guttmann s’inscriu en el marc del Programa de Protecció Social (PPS) del COMB. El PPS és un programa de serveis socials, atenció a la dependència i conciliació de l’activitat professional amb la vida familiar que el Col·legi de Metges de Barcelona va endegar l’any 2008. Aquest Programa de Protecció Social, capdavanter a l’Estat, dóna suport a metges i familiars directes de metges que puguin tenir necessitats socials, sociosanitàries o relaciona-des amb situacions de dependència o discapacitat. L’any passat, el PPS del COMB va atendre gairebé 1.200 met-ges i familiars directes de metges.

El Col·legi de Metges de Barcelo-na (COMB) i la Fundació Mutuam Conviure van signar un conve-

ni de col·laboració amb l’objecte de col·laborar en el coneixement dels processos d’incapacitació judicial per aconseguir millorar, si fos possible, en la pràctica, clínica i documental, apli-cable a aquests procediments, en els quals participen els metges i centres assistencials, i divulgar les conclu-sions de l’estudi mitjançant l’edició i la

El Col·legi Ofi cial de Metges de Barcelona (COMB) i la Fundació Institut Guttmann van signar un

conveni de col·laboració que té com a objectiu garantir una millor atenció a metges i familiars directes de metges que puguin estar afectats per una le-sió medul·lar, dany cerebral adquirit o una altra discapacitat d’origen neu-rològic.Van participar en l’acte de signatu-ra de l’acord Albert Lluch, conseller-director general del Grup MED; Jo-sep M. Ramírez, director gerent de l’Institut Guttmann, i Antoni Calvo, director del Programa de Protecció Social del COMB.La Fundació Institut Guttmann posarà a disposició del Programa de Pro-tecció Social del Col·legi de Metges de Barcelona tots els seus serveis sociosanitaris de neurorehabilitació,

les despeses que genera l’elaboració, edició i publicació del Quaderns de la Bona Praxi.A l’acte de signatura de l’acord van as-sistir Pilar Arrizabalaga, secretària del COMB, i Josep Lluís Vilaseca, secretari del Patronat de la Fundació Mutuam Conviure.

D’esquerra a dreta: Josep M. Ramírez, director gerent de l’Institut Guttmann; Antoni Calvo, director del Programa de Protecció Social del COMB, i Albert Lluch, conseller-director general del Grup MED, a la signatura del conveni.

01_26 SIC 135.indd 2201_26 SIC 135.indd 22 04/06/12 11:4204/06/12 11:42



El jurat que escollirà el guanya-dor del premi a la “Millor pro-posta innovadora en la gestió

de la innovació biomèdica” de la Fundació Félix Delgado Bocos haurà de valorar la creació d’idees origi-nals en el sector de la biomedicina.El membres del jurat son: Ana María Llopis, presidenta i fundadora de ideas4all; Aurelio García de Sola, president de Madrid Network; David del Val Latorre, director de Produc-tes i Serveis Telefónica Digital; Fer-nando Francés, president d’Everis; Manuel García Abad, president del Grup Drug Farma; Manuel Carras-co, director d’Innovació en Sanitat, Farma i Tecnologies Mèdiques de PwC; Manuel Lamela, president de BAPP Healthcare; María López Ibor, vicedegana de Relacions Institucio-nals i Assumptes Econòmics de la Facultat de Medicina de la Universi-tat Complutense de Madrid; Miquel Vilardell, president del Col·legi de Metges de Barcelona; Regina Re-villa, presidenta d’ASEBIO, i San-tiago Quiroga, president/editor de www.contenidosdesaud.es.Els participants hauran de registrar i compartir les seves idees al web www.cidideas.com incloent un títol i una breu descripció.


FEDER atorga el seu Premi Especial Catalunya a Miquel Vilardell en el Dia Mundial de les Malalties Rares

El Twitter del COMB encapçala la llista de Col·legis de Metges amb més seguidors

Vilardell ressalta l’excel·lència de l’atenció sanitària d’Osona en el pregó del Mercat del Ram de Vic

La Fundació Félix Delgado Bocos presenta el jurat i el premi a la “Millor proposta innovadora en la gestió de la innovació biomèdica”

com a fi nalitat reivindicar la solidaritat internacional cap a les famílies amb malalts amb patologies poc freqüents.En l’acte van participar també Carlos Dívar, president del Tribunal Suprem i del Consejo General del Poder Judicial (CGPJ); Ana Mato, ministra de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat, i Isabel Cal-vo, presidenta de la FEDER.

La seu del Consejo General del Poder Judicial va acollir l’acte ofi -cial del Dia Mundial de les Malal-

ties Rares, que va presidir la princesa d’Astúries, Letizia Ortiz. Durant l’acte es va lliurar el Premi Especial de la Fe-deración Española de Enfermedades Raras FEDER Catalunya a Miquel Vilar-dell, president del COMB. Aquest premi es va concedir en l’acte ofi cial del Dia Mundial de les Malalties Rares, que té

El diari on line PRSalud ha publicat la llista de Col·legis de Metges que tenen presència a la xarxa

de microblogging Twitter i el nombre d’usuaris que segueix aquest perfi l.El Col·legi de Metges de Barcelona (COMB) encapçala la llista amb 1.920 seguidors, seguit pel Col·legi de Màlaga amb 951 seguidors, Tarrago-

El pregó del Mercat del Ram de Vic d’aquest any ha anat a càr-rec de Miquel Vilardell, presi-

dent del COMB, qui va ressaltar que “l’atenció sanitària de la comarca sempre s’ha reconegut per la seva excel·lència i tradició”. Vilardell, en el seu parlament, va assenyalar “l’excel·lent xarxa d’atenció sanitària que sempre ha tingut la ciutat al llarg

na amb 392 seguidors i Madrid amb 352 seguidors.El COMB va crear el seu usuari@COMBarcelona a l’octubre de 2010, i en aquest temps ha estat treballant per participar en un diàleg amb el col·lectiu sanitari i a la resta de la so-cietat.

de la història, amb metges de gran re-nom per la seva professionalitat” i va expressar que “Vic va ser la primera ciutat que va disposar d’un Consorci Hospitalari que avui dia és conegut per tothom”. Vilardell va concloure dient que “Vic ha de ser un centre d’excel·lència en el camp de les cièn-cies de la salut”.

Miquel Vilardell, president del COMB, rep de mans de la princesa d’Astúries, Letizia Ortiz, el Premi

Especial Feder Catalunya.

Miquel Vilardell, president del COMB, Josep M. Vila d’Abadal, alcalde de Vic, i Montserrat

Rovira, regidora d’esports, en el pregó del Mercat del Ram.

01_26 SIC 135.indd 2301_26 SIC 135.indd 23 04/06/12 11:4204/06/12 11:42



Jaume Padrós fa balanç dels cinc anys de vida del Programa de Protecció Social del COMB

Presentació de deu llibres de metges en la Diada Literària Col·legial Un any més la Secció Col·legial

de Metges Jubilats va orga-nitzar, en el marc de la festa

literària de Sant Jordi, “El nostre dia del Llibre” a on es van presentar els llibres editats recentment, dels quals en són autors metges de qualsevol Col·legi de Metges de Catalunya o els seus conjúgues i que no són de te-màtica científi ca.L’acte, celebrat al Col·legi de Met-ges de Barcelona (COMB) i promogut pel Consell de Col·legis de Metges de Catalunya, va ser presentat per Joaquim Ramis, president de la Sec-ció Col·legial de Metges Jubilats del COMB, qui va donar pas als autors o les persones que presentaren els lli-bres següents:La Clínica Sant Josep, de Lluís Gue-rrero Sala; Curar a veces, aliviar a me-nudo y consolar siempre, de Joaquin Callabed; Ciudades donde Habita la poesia, de Júlia Emperador; Falenes, de Jaume Ferrer Sancho; Un home de bé, un gran surienc, de Francesc Macià i Gras; De la mar al cel, de Santiago Tintoré; Lucius Cassius. El

médico esclavo, de Francisco Javier Tostado Fernandez; Memòries del Dr. Biodramina, de Joan Uriach i Marsal; Mentiras Naranjas, de Jose M. Verdú Rotellar; i El dolor ajeno, d’Eudald Xa-labarder i Coca.En el decurs de l’acte Jordi Manent, fi ll d’Albert Manent i Segimon, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes 2011, va llegir la conferència d’Albert Ma-

nent, ja que aquest no va poder assistir a la Diada per motius de salut.Per fi nalitzar l’acte es va fer un homenat-ge a qui va concebre la Diada Literària Col·legial, Ramón Martínez Callen, que havia estat president de la Secció Col·legial de Metges Jubilats. Joaquim Ramis va parlar sobre la seva fi gura i més tard es van llegir algunes poesies de l’obra poètica de l’homenatjat.

Joaquim Ramis, president de la Secció Col·legial de Metges Jubilats del COMB, en la Diada Literària Col·legial.

Jaume Padrós, vicepresident primer del COMB, en la intervenció a combTV sobre els cinc anys de vida del Programa de Protecció Social.


En una intervenció a combTV, Jau-me Padrós, vicepresident primer del COMB, va fer balanç dels cinc

anys de vida del Programa de Protec-ció Social (PPS). Padrós va explicar que el PPS és un programa que atén una mitjana de 1.400 persones l’any, col·legiats o familiars, amb neces-sitats específi ques d’atenció social, conciliació i dependència. Així mateix, Padrós va expressar que “el compro-mís del COMB és continuar desenvo-lupant de manera prioritària accions d’atenció al col·lectiu més necessitat”.Durant l’any 2011 s’han dedicat més de 2 milions d’euros del pressu-post a fi nançar el programa, que es nodreix pràcticament amb la part corresponent d’un terç de la quota col·legial de cada metge. La comis-

sió delegada del PPS de la Junta de Govern del COMB ha aprovat fa unes setmanes les noves prestacions del programa per al 2012 i ha fet una re-

serva del pressupost per poder do-nar resposta a totes aquelles situa-cions de risc o de necessitat que es puguin derivar de la crisi econòmica.

01_26 SIC 135.indd 2401_26 SIC 135.indd 24 04/06/12 11:4204/06/12 11:42



L’esdeveniment esportiu amb més participació dels Jocs Col·legials Esportius Medijocs, que és la

cursa atlètica, ha comptat amb la par-ticipació de 292 corredors que han competit a Sant Cugat del Vallès en un recorregut de 8 km.El millor temps de la competició atlètica el va fer Alberto Segura Moreno (29:09) i la primera dona ha estat la metgessa del Col·legi de Metges de Girona Car-men Auñon Sanz (32:54). El metge del COMB amb un millor temps va ser Fer-ran Mascaró Zamora (30:28), i Ester Ca-sas Gimeno (36:17) va ser la metgessa del COMB amb un millor temps.Segons els organitzadors dels Medijocs aquesta cursa es consolida com una de les curses clàssiques de Catalunya en la qual els metges donen exemple en transmetre a la societat que els hàbits

esportius estan relacionats directa-ment amb una millor salut.En aquesta edició, entre els metges i at-letes participants hi ha hagut la presèn-cia dels periodistes Xavier Bonastre i Arcadi Alibés.

Competició d’esquíA fi nals de març es va celebrar la com-petició d’esquí a Andorra i va consistir en un eslàlom gegant que es va fer a la pista Esparver de Grandvalira. En la cursa, la metgessa que va fer un mi-llor temps va ser Ester Casas Gimeno (45:57), i el millor segon temps el va fer Enric Roche (46:04).

La 8a edició dels Medijocs s’obre amb la cursa atlètica i la competició d’esquí

Resultats Cursa Atlètica

Metge Sènior masculí1er: Ricard Verdaguer Garcia 29m 57’2n: Marcos Cruz Sánchez, 30m 56’3er: Carlos García Marqueta, 31m 30’

Metgessa Sènior Femení1a: Carmen Auñon Sanz, 32m 54’2a: Susanna Armengol Porta, 34m 35’3a: Ester Casas Gimeno, 36m 17’

Metge Veterà Masculi1er: Ferran Mascaró Zamora, 30m 28’2n: Salvador Dordas, 30m 51’3er: Julio José Tejero, 30m 53’

Metgessa Veterà Femení1a: Pilar Iribarren Costa, 39m 37’ 2a: Yolanda Osorio Lopez, 42m 43’3a: Montse Bellver Vives, 42m 53’

Metge Superveterà masculí1er: Lluís Amat Tardiu, 33m 50’2n: Alfonso Girona Amores, 34m 33’3er: Mario Reverter Calatayud, 35m 02’

Metgessa Superveterà Femení1a: Montserrat Clavero Sánchez, 42m 37’2a: Yolanda Puentes Zamora, 43m 22’3a: Núria Sallent Martínez, 50m 38’

Resultats Medineu

Metgessa Sènior Femení1a: Ester Casas Gimeno - 45.572a: Debora Cian - 48.823a: Paola Cavasin - 51.32

Metge Sènior Masculí1er: Enric Roche - 46.042n: Pawel Walentowicz - 47.593er: Álex Del Arco Churruca - 48.04

Metgessa Veterà Femení1a: Rocío Unzurrunzaga Iturbe - 46.382a: Maite Bastida Vila - 1:15.59

Metge Veterà Masculí1er: Joan Grau Cases - 46.742n: Lluís Peidro Garcés - 48.863er: Andreu Rius Davi - 53.06

1. Sortida de la curs atlètica a Sant Cugat. 2. Participants en la cursa d’esquí Medineu a

Grandvalira, Andorra.

01_26 SIC 135.indd 2501_26 SIC 135.indd 25 04/06/12 11:4204/06/12 11:42



El documental “La Batalla del Varsòvia” d’InfoTV,

produït per iniciativa del Museu d’Història de la

Medicina de Catalunya, s’endinsa en la memòria

històrica i explica la història de l’Hospital

Varsòvia de Tolosa de Llenguadoc, fundat pels

exiliats republicans.

El Col·legi Ofi cial de Metges de Barcelona (COMB) va celebrar un acte per presentar el documental

La Batalla del Varsòvia, fi lm produït per InfoTV per iniciativa del Museu d’Història de la Medicina de Catalunya (MHMC). L’estrena del documental a Catalunya va tenir lloc el proppassat 2 de maig a la seu col·legial. Miquel Bruguera, expresident del COMB i president del patronat del MHMC, va presentar el documental. El professor d’Història de la Ciència de la Universitat de València (UV) Àl-var Martínez Vidal i el periodista Juli Esteve, directors i guionistes del do-cumental, participaren posteriorment en un col·loqui sobre l’elaboració del fi lm. La Batalla del Varsòvia compta amb el suport del Memorial Demo-cràtic de Catalunya, entre d’altres institucions.El documental explica la història de l’Hospital Varsòvia de Tolosa de Llen-guadoc, creat el 1944 pels guerrillers republicans. En un principi, la ins-titució estava destinada a atendre els ferits de l’Operació Reconquista, l’intent republicà d’envair la penínsu-la per la Vall d’Aran, però en fracassar l’ofensiva es convertí en hospital civil i amb el temps esdevingué el centre sanitari de referència per als 150.000 exiliats al sud de França. Fins al 1950, la major part dels metges d’aquell hos-pital foren catalans que escaparen a principis del 1939 de l’exèrcit franquis-ta que s’acostava a Barcelona. A La Batalla del Varsòvia apareixen testimonis d’aquells refugiats del

1939 encara supervivents o dels seus descendents, de familiars dels metges francesos que ajudaren els republicans i d’experts en la matèria, com Sebas-tiaan Faber, president de l’Abraham Lincoln Brigade Archives; Jordi Guixé, historiador, i Àlvar Martínez Vidal, pro-fessor de la UV. El documental, de 60 minuts, es va rodar a fi nals de la primavera passa-da sobretot a Tolosa i diverses ciutats del seu voltant, la Jonquera, Barcelona, Madrid i València, però inclou també imatges dels anys 1940 procedents de diversos arxius audiovisuals francesos i nord-americans.La Batalla del Varsòvia ha comptat, així mateix, amb el suport de les uni-versitats de València, Alacant i Miguel Hernández d’Elx, com també el de l’Institut d’Història de la Ciència i la Medicina López Piñero (CSIC-UV), i una llista de més de 50 donants par-ticulars, encapçalats per CCOO del País Valencià i l’empresa Disbauxes i Naumàquies.El documental La Batalla del Varsòvia s’ha editat també en un DVD de doble durada que inclou, a més, els testimo-nis de quatre republicanes refugiades des del 1939 a Tolosa i la pel·lícula Spain in exile (18 minuts), produïda el 1948 pel Joint Antifascist Refugee Committee i l’Unitarian Service Com-mittee, dues entitats nord-america-nes que destacaren per l’ajuda huma-nitària als espanyols exiliats a França. Per a informació sobre el DVD, podeu dirigir-vos a [email protected] o al telèfon 963 347 029.

Presentació del documental “La Batalla del Varsòvia”


1. Caràtula del DVD La Batalla del Varsòvia. 2. Àlvar Martínez Vidal, professor d’Història de la Ciència de la Universitat de València; Miquel

Bruguera, expresident del COMB i president del patronat del MHMC, i Juli Esteve, periodista,

guionista i director del documental, en la presentació del fi lm.

01_26 SIC 135.indd 2601_26 SIC 135.indd 26 04/06/12 11:4204/06/12 11:42

EDITA: Col·legi Ofi cial de Metges de Barcelona. PRESIDENT EXECUTIU DEL GRUP MED: Jaume Aubia. CONSELLER-DIRECTOR GENERAL: Albert Lluch.COORDINADOR DEL SERVEI D’INFORMACIÓ COL·LEGIAL: Jordi Pons. ASSESSORIA LINGÜÍSTICA: Esther Roig

Grup MEDinformació

Núm. 89 Serveis per als col·legiats del COMB febrer-maig 2012

27

La data de publicació d’aquest Servei d’Informació Col·legial obliga a fer balanç tant de l’exercici 2011 com del primer quadrimestre del 2012. Cap dels dos balanços pot defugir el context general de crisi fi nancera i econòmica que Espanya està patint. Hem d’avançar

que des del punt de vista econòmic aquests balanços han estat —i segueixen sent— positius.

El Grup MED Corporatiu agrupa les diferents societats mercantils, propietat del Col·legi Ofi cial de Metges de Barcelona, que ofereixen llurs activitats en àmbits diferents, al servei dels metges col·legiats —en l’àmbit tant de les seves activitats professionals com personals o familiars—, així com a d’altres professionals en el marc de diferents acords amb llurs col·legis professionals.

El context de crisi fa més necessari que mai oferir serveis i productes d’alt valor afegit, a preus competitius, i garantint la confi ança, integritat i professionalitat amb què s’ofereixen. Tant des dels productes i serveis fi nancers, com en les solucions asseguradores, els serveis fi scals, laborals, comptables o socials, les solucions tecnològiques, els suports a la innovació i l’emprenedoria, com amb la resta de productes o serveis, cal estar amatents a millorar contínuament i a innovar decididament. Això no vol dir que estiguem lliures de problemes ni que no existeixin àmbits en els quals calgui modifi car en algun o altre sentit la nostra actuació. Els metges que utilitzen els nostres serveis són els primers agents de canvi en positiu, i els seus comentaris i opinions són fonamentals en aquest procés de millora absolutament imprescindible.

Cap ni una de les iniciatives que emprèn el Grup MED ha de costar diners ni a la corporació —el COMB—, ni als metges —col·legiats—; ben al contrari, hem d’aconseguir anar creant més valor, per permetre al COMB dur a terme amb més i millor efi càcia els seus objectius, irrenunciables en un entorn de crisi i difi cultats per als metges com l’actual. El Grup MED ha de facilitar, en la mesura de les seves possibilitats, una més gran independència econòmica i major capacitat de recursos per dur a terme la missió de la corporació.

En aquest sentit, tant el projecte de creació de la societat de capital risc Healthequity, en el marc del projecte col·legial del Metge Emprenedor, que ja s’ha presentat davant la CNMV per ser aprovat, com l’inici de les obres del pàrquing soterrani de la plaça Dr. Roig i Raventós —annexa a l’edifi ci col·legial— que és una concessió a 50 anys de pàrquing públic guanyada per concurs de l’Ajuntament de Barcelona, són iniciatives que es fi nancen amb recursos del Grup MED, el valor dels quals repercutirà de forma positiva sense cap mena de dubte en els metges col·legiats. En el primer cas permetrà posar a la disposició dels metges emprenedors possibilitats de fi nançament per als seus projectes en moments d’escassetat de recursos, i en el segon farà més accessible les instal·lacions col·legials per a la celebració d’actes, reunions, sessions de treball o en qualsevol altra activitat col·legial, augmentant el valor de l’edifi ci col·legial, propietat totalment del COMB.

Tots som conscients dels moments durs i exigents que ens ha tocat de viure i la resposta del Grup MED, pel que fa als serveis fi nancers i asseguradors, ha estat reforçar els elements que permeten la confi ança, solidesa i capacitat dels productes i serveis oferts. Poder comptar des de MED1 amb l’actual líder de la Banca a Espanya —el BBVA— amb total capacitat d’oferir fi nançament —amb especial atenció per als col·legiats joves— així com solucions d’estalvi solvents, ens ha dut a incrementar molt notablement el nombre de col·legiats clients, com també els volums captats.

Perquè en aquest any 2012 tots els professionals que tenim l’honor de prestar els nostres serveis enquadrats en alguna de les empreses del Grup MED tenim el repte d’innovar, de millorar cada dia en l’oferta de valor afegit per al col·legiat, oferint-li solucions personalitzades, a cost competitiu i fi ables. No pot ser cap altra la nostra contribució al COMB i als metges i clients que ens atorguen la seva confi ança.

L’EDITORIAL

27_34 INFOGRUPMED135.indd 2727_34 INFOGRUPMED135.indd 27 11/06/12 17:1711/06/12 17:17

28

febrer-maig 2012informació Grup MED

Servei d’Informació Col·legial. Núm 135

ELS CLIENTS DEMED1 NO ES VEUENAFECTATS PER LA TENDÈNCIA GENERAL DELS BANCS I CAIXESA COBRARCOMISSIONS

El passat 2 d’abril, el Banc d’Espanya publicava un complet estudi sobre l’evolució dels preus dels serveis bancaris.Segons aquest estudi, les comissions semestrals pel manteniment dels comptes

corrents s’han incrementat un 21,78% respecte al mes de març de l’any passat, i han passat de 22,45 a 27,34 euros. És a dir, una pujada mitjana de gairebé 10 euros l’any.Aquest mateix informe també refl ectia com el cost de les transferències a altres entitats fi nanceres s’ha incrementat un 41,6%, fi ns a arribar als 4,53 euros de mitjana. És a dir, una pujada que multiplica per 20 l’IPC interanual.Pel que fa a les a les targetes de dèbit i crèdit, l’estudi conclou que el seu cost s’ha incrementat un 11,65% i un 8,99%, respectivament. Així, de mitjana el cost anual d’una targeta de dèbit se situa en 20,02 euros, i el d’una de crèdit arriba fi ns als 37,48 €.

Per tant, si sumem el cost mitjà del manteniment d’un compte corrent, una targeta de crèdit, una de dèbit i 6 transferències a altres entitats —el què es consideraria l’operativa habitual— obtenim que els clients espanyols gasten de mitjana al voltant de 140 euros l’any en serveis bancaris.

En contraposició a aquesta pujada generalitzada dels costos per serveis bancaris, des de l’Àrea Bancària del Grup MED continuem donant suport al col·lectiu mèdic posant al seu abast diferents productes sense cap comissió.

Un exemple és l’exclusiu Compte Med1 de BBVA, que no té cap mena de comissió per administració o manteniment, ni per transferències entre entitats, emissió i cobrament de xecs, etc. Associat a aquest Compte Med1 els nostres clients també poden sol·licitar la VISA COMB, una targeta de crèdit o dèbit completament gratuïta tots els anys.

Per tant, contractant un Compte Med1 de BBVA i una VISA COMB, els nostres clients no només no veuen incrementats els seus costos bancaris sinó que s’estalvien prop de 140 euros anuals.

“...Un estudi del Banc d’Espanya conclou que elconjunt de les entitats del’Estat han incrementat de forma substancial lescomissions per comptescorrents i targetes durant el darrer any...”

MED1 SERVEIS FINANCERS


29



MEDITECNOLOGIA I CENTRE D’ESTUDIS COL·LEGIALS (CEC)

APPCAMPUS CEC

ANALITZADORDE CLOR EN SUORISESWEAT

Meditecnologia i Orange han creat una aplicació mòbil que permet accediral Campus Virtual del Centre d’Estudis Col·legials (CEC) amb tauletesiPAD i Android. Aquesta aplicació anomenada “Campus CEC” es pot

descarregar de manera gratuïta de l’Apple Store o del Market d’Android i permetals alumnes del CEC realitzar els seus cursos a distància des d’un dispositiu detauleta amb connexió mòbil.

Meditecnologia i Orange han treballat conjuntament en aquest projecte, que haconsistit en estructurar tots els continguts i cursos del Campus CEC i adaptar-losperquè es visualitzin de manera molt més amigable i atractiva en una pantalla detauleta.

Fins ara, un alumne matriculat a un curs en línia del CEC accedia al Campus deformació a través d’un ordinador de sobretaula o d’un portàtil. A partir d’ara, elsmetges que disposin de tauleta amb connexió mòbil o Wi-Fi podran accedir a laformació des de qualsevol lloc i en qualsevol moment. A més, Orange ha posat adisposició de tots els col·legiats una oferta de tauletes i comunicacions mòbilsamb l’aplicació d’accés al Campus Virtual. Les tauletes són lleugeres, fàcils d’usari són l’eina perfecta per a l’aprenentatge electrònic a través d’Internet.

Els projectes tecnològics del COMB s’inicien el 1995 amb “Metges on line”,projecte pioner a Europa en l’aposta per les noves tecnologies en el campmèdic i sanitari. El seu creixent volum d’activitat i rellevància portà a la creacióde Meditecnologia, la societat de TIC i Innovació del Grup MED, l’any 2001.Meditecnologia ofereix solucions a la mida de les necessitats dels seus clients.Els seus 15 anys d’experiència en el sector sanitari li permeten entendre millorles necessitats específi ques dels clients en aquest àmbit. És líder en disseny idesenvolupament web en el sector sanitari, realitza webs personalitzats pel quefa la imatge, la usabilitat i els continguts, l’allotjament web, la programació i lacreació d’aplicacions a mida com ara blocs, eines de gestió de continguts i altresaplicacions integrals i personalitzades.

És un nou instrument potenciomètric per a la confi rmació del diagnòstic de la fi brosi quística mitjançant el mesurament de la concentració de l’ió clorur en la suor expressada en mEq/l.

L’ISEsweat és un analitzador per al test de suor que té la capacitat de generar suor i donar un valor de concentració d’ió clorur de forma totalment automàtica sense manipular la mostra en cap moment, i sense la necessitat de l’ús de fi ls.

L’analitzador ISEsweat representa una nova forma de mesurar l’ió cl- en suor per al diagnòstic de la fi brosi quística. L’ISEsweat facilita el test de suor tant al personal sanitari com als pacients al tractar-se d’una prova menys traumàtica, amb menys impacte psicològic, més ràpida i amb més exactitud.

L’equip de professionals de Mediconsum l’assessorà sobre aquest producte. Ens trobarà a la planta -1 del COMB, al telèfon 93 567 88 10 o a [email protected].

“L’experiència de l’equipde professionals deMeditecnologia permet aconsellar el metge sobre el que li pot ser més útilper desenvolupar unprojecte d’èxit a Internet”

MEDICONSUM SUGGEREIX...

Mediserveis i Consum és l’empresa del grup MED que ofereix una completa selecció de material mèdic professional al sector sociosanitari, amb solucions personalitzades a les necessitats de compra i

avantatjoses condicions de preu, fi nançament i servei.



31



MEDICORASSE

LA NO-DISCRIMINACIÓ PER SEXE EN LESASSEGURANCES

“...les noves assegurancesque es contractin a partir del 21 de desembre de 2012 ja no podran tenir primes diferents per homesi dones.”

Actualment, el sexe és un dels factors que infl ueixen en el càlcul de la prima (cost) d’alguns tipus d’assegurances vinculades directament o indirectament a la persona. Fins ara, les companyies asseguradores han ofert les assegurances

d’automòbil, vida, salut i accidents, entre d’altres, a un preu diferent per a homes i dones, amb algunes excepcions.

Aquesta situació canviarà molt aviat, ja que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea va dictar al març de 2011 una sentència que prohibeix que les asseguradores tinguin en compte el criteri del gènere de l’assegurat com a factor per al càlcul de les primes d’assegurança, per considerar que això constitueix una discriminació.

A través d’aquesta sentència, les assegurances que es contractin a partir del 21 de desembre de 2012 ja no podran tenir primes diferents per a homes i dones (a igualtat dels altres factors de càlcul de prima).

Aquesta mesura no discriminatòria tindrà uns efectes immediats que perjudicaran o benefi ciaran els nous assegurats, en funció de la seva edat i del tipus d’assegurança. Per exemple, en el cas de les assegurances d’automòbil, les dones joves fi ns ara han tingut millors condicions que els homes joves per motiu de la menor sinistralitat global del col·lectiu. Encara no es compta amb informació detallada sobre com afectarà les primes, però és molt provable que, en relació amb determinats tipus d’assegurança, la prima de nova contractació per a aquest col·lectiu s’incrementi a partir del proper mes de desembre.

Un dels exemples més destacables és el que succeirà amb les assegurances de vida, ja que alguns informes indiquen que les dones patiran de mitjana un increment del 30% en la prima de la seva assegurança. Coneixent això i sabent que aquesta sentència afectarà només les noves assegurances contractades a partir del 21 de desembre i no les assegurances anteriorment contractades, les dones que estiguin pensant a adquirir una assegurança d’aquest tipus poden sortir molt benefi ciades si la contracten abans del mes de desembre.

Si esteu pensant a contractar una assegurança de qualsevol tipus, a Medicorasse, la corredoria d’assegurances del Col·legi de Metges, disposem d’un equip d’assessors que us informaran de tot el que heu de conèixer i us podenajudar a triar l’opció que més us convingui. Podeu trucar al telèfon 93 567 88 70 o escriure al correu electrò[email protected]


32



La narració comença amb un part complicat, com correspon a l’especialitat de l’autor. El resol el protagonista, Lucius Cassius, un esclau romà de Pèrgam,

antiga ciutat de Mísia, sotmesa per l’imperi des de fa quasi un segle. Lucius fa un periple que des de la seva ciutat nadiua el du a conèixer l’emperador Octavi August. Finalment, els fats el duen a Hispània, on entra en contacte amb els pobles càntabres i asturs, que lluiten contra les legions romanes en defensa de la llibertat.Una novel·la meticulosa i sorprenent, ens explica com era la medicina de fi nals del segle I aC. Això no treu interès a la fi cció, que manté un ritme trepidant, propi d’una novel·la d’acció, que absorbeix l’atenció del lector.

NINGÚ ES DIUNADIEJoan Llauró

Editorial Círculo Roj0–Colección Novela, 2011

LUCIUS CASSIUS.EL MÉDICO ESCLAVOFrancisco Javier Tostado Fernández

Editorial: Stonberg Editorial

LA LLIBRERIA RECOMANA

A la venda a la llibreria de Mediconsum; llibreria especialitzada en el sector sanitari.També disposa de les darreres novetats editorials.

[email protected] - www.med.es - Tel: 93 567 88 10

Una visió novel·lada de la història dels últims 50 anys i un intent de desemmascarar algun dels seus protagonistes en clau de divertiment.

Una obra càustica, transgressora, irreverent i, sobretot, “políticament incorrecta”. Un llibre no apte per a mentalitats obedients, acomodades, covardes o gandules i gens recomanable per a tots els qui creuen en veritats intocables. Per als altres, una oportunitat de posar les emocions a viatjar en una muntanya russa.


33



MEDIVIATGES

MAURICI, UN INDRET DE SOMNION PASSAR EL TEUVIATGE DE NOCES

“...si parlem d’illes de somni hem de destacar-ne una per excel·lència, Maurici, barrejade cultura, religions i platges paradisíaques”

Després dels nervis que comporta la preparació d’un casament, els nuvis el que més necessiten es relaxar-se i descansar, i res millor que un viatge.Hi ha un munt de destins preferits a l’hora d’escollir el viatge: el Carib, la Polinèsia,

Kènia, Mèxic o Zanzíbar, ja sigui en forma d’aventura o un indret per descansar i relaxar-se amb platja, palmeres i cocos o bé un destí per descobrir noves cultures, museus imonuments, i per què no, la combinació de les dues coses.

Una de les estades més sol·licitades són les illes paradisíaques, des de les illes delPacífi c fi ns a les idíl·liques postes de sol de les illes de l’Índic. I si parlem d’illes desomni hem de destacar-ne una per excel·lència, Maurici, barreja de cultura, religions iplatges paradisíaques.

Port Louis, la capital és una ciutat amb una intensa activitat comercial durant el dia. No podeu oblidar visitar el Museu d’Història Natural; passejar davant els edifi cis colonialsde la plaça d’Armes, descobrir el barri xinès (on s’erigeix la bella mesquita Jummah) idegustar menjars típics com el “dhal puris” (creps amb mongetes i xili) o les “samoses”(empanades de carn i pèsols) al mercat central.

Curepipe amb la seva atmosfera d’urbs comercial anglesa és el centre de la indústria del te i de les maquetes de vaixells. L’avinguda Elizabeth, els Jardins de l’Hôtel de Ville iel Jardí Botànic de Curepipe són visites obligades. Al nord del jardí es troba el cràter deTrou aux Cerfs, principal punt d’atracció d’aquesta població.

Cascades de Chamarel, aquesta meravellosa cascada de 83 metres d‘alçada apareix en un penya-segat cobert de vegetació abans d’arribar a les Terres Acolorides de Chamarel.En aquest lloc el visitant podrà veure un fenomen natural únic d’origen volcànic en quèla terra adquireix tots els colors de l’arc de Sant Martí. Es recomana visitar aquest lloc al’hora que es pon el sol per gaudir amb plenitud d’aquest fascinant paisatge.

Flic en Flac, un antic punt de trobada de corsaris i lloc de repartiment de nombrososbotins. Al costat de Wolmar, constitueix una de les platges turístiques de la zona oest.El 1993 es van crear en aquesta zona uns esculls coral·lins que a l’actualitat formen unade les zones amb més varietat d’espècies submarines de l’illa.

Eureka (Moka), molt a prop de Moka es troba una de les cases més belles de l’illa, Eureka. Construïda el 1830, la seva arquitectura resumeix la típica construcció de lescases colonials criolles. Està decorada amb una excel·lent col·lecció de mobles antics,quadres i altres objectes artístics. Envoltada d’un bell parc de 20 hectàrees, limitat pelriu Moka, la cascada i la muntanya Ory.

Jardí Botànic de Pamplemousse, conegut com un dels jardins mes exuberants delmón, està situat a la petita ciutat de Pamplemousse al nord d’Illa. Durant els anyss’han diversifi cat els diferents tipus de plantes i arbres fi ns a arribar, actualment, a 600especies diferents repartides en 25 hectàrees.

Tamarin és un dels llocs internacionals per a la pràctica de surf, especialment durant elsmesos de juny i juliol. A més del sol, la sorra i el mar, no ha de deixar d’acostar-se a lesCascades de Tamarin, les més altes de Maurici i de molt fàcil accés. Tamarin també ésfamós per les seves salines on s’apila la sal en forma de piràmide.

Îlle Aux Cerfs (Illa dels Cérvols) és potser l’illa més bella de la costa est, gràcies a lesseves platges amb palmeres i cocoters. Després d’una curta travessia de 10 minuts perla llacuna, s’arriba a un indret on la pràctica de diferents esports aquàtics, el descans,el sol i la tranquil·litat són les seves notes predominants. A uns pocs metres, separadaper una estreta franja de mar que es pot creuar a peu, hi ha l’Illot Mangenie, un llocsalvatge, on regna la llibertat.

No dubti a consultar-nos, l’assessorarem per fer del seu viatge de noces un recordinoblidable. Podem oferir-li des d’una estada de diversos dies a un combinat perdiverses illes o qualsevol altre tipus de viatge que pugui fer realitat els seus somnis,i tot això ajustant-lo al seu pressupost. Li buscarem la millor de les opcions per a unViatge de Noces perfecte, perquè no s’hagi de preocupar per res, només de passar-hobé, i gaudir de la seva estada sense cap contratemps.

Ens trobarà a www.mediviatges.com


34


GRUP MED En els editorials que hem realitzat des de l’Àrea Bancària durant els dos últimsanys hem comentat en diverses ocasions el procés de reestructuració que afectael panorama d’entitats bancàries de l’Estat espanyol.

Un dels principals protagonistes d’aquest procés és BBVA, entitat amb la qual mantenim un conveni de col·laboració des del temps de Banca Catalana, que ens ha permès posara l’abast del col·lectiu mèdic més productes i serveis dissenyats especialment per satisfer les seves necessitats.

El paper protagonista d’aquesta entitat es va fer especialment palès a principis del mesde març d’aquest any, quan es va fer ofi cial que BBVA adquiria Unnim Banc (el banc resultant de la unió de Caixa Sabadell, Caixa Terrassa i Caixa Manlleu).

Es tracta d’una operació que, una vegada que sigui aprovada pel Tribunal Europeude la Competència (aproximadament al llarg del mes de juny d’aquest any), aportarà importants benefi cis a l’Àrea Bancària del Col·legi.

En primer lloc, ens permetrà disposar d’una major xarxa d’ofi cines, principalment alVallès Oriental, al Vallès Occidental i a Osona. En aquestes ofi cines, els nostres clients podran realitzar les gestions més habituals de l’operativa bancària, com ingressos i reintegraments de diners, sol·licituds de transferències, pagament de rebuts i impostos, etc. Mentre que per a l’assessorament personalitzat i independent continuarancomptant amb els assessors de l’Àrea Bancària, ubicats a la seu central del Col·legi i a les seves delegacions.

Per una altra banda, aquesta xarxa provinent de l’antic Unnim compta amb un personal que en dues terceres parts està compost per empleats de menys de 40 anys, amb una gran capacitat d’atenció al públic.

Com a resultat d’aquesta operació, BBVA passarà a ser la segona entitat de Catalunya per crèdit i la tercera per dipòsits, i comptarà amb una de les xarxes d’ofi cines mésàmplies del territori. Tot això sense que la compra afecti el ràtio de solvència de BBVA, que és el més elevat d’entre les grans entitats bancàries d’Espanya.

Així doncs, podem afi rmar que els efectes que aquest procés de reestructuració tindrà sobre l’Àrea Bancària del Col·legi seran netament positius, ja què ens permetrà ampliarels punts d’atenció al client per la realització de les gestions més habituals, mentre mantenim el nostre compromís amb l’assessorament personalitzat.

Fem constar també que, al tancament d’aquest número, s’ha donat a conèixer la nacionalització de Banco Financiero y de Ahorros, el qual és el propietari del 52,4% de Bankia.

Les dues reformes bancàries encetades de forma quasi consecutiva pel ministre d’Economia i Competitivitat, el senyor Luis de Guindos, obligant les entitats fi nanceres a incrementar de forma notable les provisions pel crèdit promotor problemàtic i no problemàtic, han fet que Bankia demanés ajuda a l’Estat per poder continuar la seva activitat bancària. Una notícia més que reforça el que estem exposant en aquestes pàgines darrerament: ara més que mai cal treballar amb entitats que puguin respondre als nous reptes de seguretat i confi ança i que estiguin preparades per afrontar aquesta crisi. Aquest és el cas de les entitats amb les quals l’Àrea Bancària del COMB treballa i que responen a les premisses de seguretat i confi ança que requereix el col·lectiu mèdic.

El 65% dels MIR de Catalunya van trobar feina després d’acabar la seva formació el 2011

L’1,3 per cent es presentaria una altra vegada al MIR per fer una nova especialitat.

El Col·legi Ofi cial de Metges de Barcelona ha donat la benvinguda als nous col·legiats que comencen el seu perí-

ode de formació sanitària especialitzada a Catalunya. Segons una enquesta realitzada pel COMB l’any passat, el

65 per cent dels metges interns residents de la comunitat van trobar feina en acabar la seva residència el 2011.

[...] De la resta de joves especialistes que no van accedir a una feina el 2011, el 23,1 per cent la buscava en el mo-

ment de la realització de l’enquesta, el 10,2 per cent optava per fer un màster o doctorat; l’1,3 per cent anunciava

que tornaria a presentar-se al MIR, i el 0,3 per cent estudiaria per fer oposicions [...].Redacción Médica,

8 de maig de 2012

CAP A UN NOUMAPA FINANCER

“... podem afi rmar que dins d’aquest marc de reestructuració bancàriaprofunda del nostre país no ens ha afectat, sinó mésaviat el contrari.”


qg

Cpàq

Asem

F




Professió, deontologia i societatPer a què serveix el codi deontològic de la professió

Tribunad’opinió

El respecte i els privilegis (cre-dibilitat, estatus social, poder) que la societat ha atorgat tra-

dicionalment a les persones que han cuidat dels seus malalts (sanador, xaman, fetiller o metge) han de tenir com a contrapartida, en les societats modernes, el compromís d’unes ac-tituds específi ques i d’una formació reglada, que són les que donaran a l’ofi ci de metge la categoria de pro-fessió (el verb professar porta implícit el compromís amb unes normes codi de la institució a la qual es profes-sa). En essència, aquest compromís s’entén com un conjunt de valors, actituds i comportaments orientats al servei del pacient i de la societat abans que en benefi ci propi.La societat basa la confi ança en els seus professionals, en primer lloc, en una normativa, reguladora de la formació, l’avaluació i la titulació, que garanteix els estàndards de co-neixements i habilitats establertes i, en segon lloc, en l’existència d’una doctrina de valors que defi neix una normativa (codi) d’actituds i deures (deontologia: “ciència o tractat dels deures”) dels professionals en la seva relació amb els pacients, amb la societat i amb la professió: el Codi de Deontologia.El més conegut és el Jurament Hipo-cràtic, que es creu que va ser escrit entre el cinquè i el quart segle abans de Crist i incorporat com a codi ètic per a estudiants i gremis a Europa a partir de l’Edat Mitjana. Avui en dia, els codis de deontologia s’elaboren amb la iniciativa i el patrocini dels col·legis de metges, amb una extensa participació dels col·legiats i pel que fa a la relació amb els pacients, ba-sats essencialment en la Declaració

Universal dels Drets Humans i en els principis bàsics de la Bioètica.A Catalunya regeix el Codi de Deonto-logia del Consell de Col·legis de Met-ges de Catalunya actualitzat al gener de 2005, defi nit com el conjunt de normes per a la recta conducta que el metge ha d’observar en l’exercici de la seva activitat professional i que obliga a tots els metges. A més a més d’un primer capítol de princi-pis generals en el qual es ratifi ca el compromís amb els pacients i amb la societat, continuen uns altres quin-ze capítols que pretenen abastar tot l’espectre de l’activitat professional.Essent la del metge una professió col·legiada, l’adscripció al Col·legi de Metges es obligatòria per poder exer-cir, tant en l’àmbit privat com en insti-tucions públiques. És per això que el Codi de Deontologia obliga a tots els metges en exercici i els col·legis de metges tenen la potestat i l’obligació d’exercir la vigilància i el control de la pràctica mèdica amb la fi nalitat de garantir, no tant sols davant el

col·lectiu professional, sinó també davant la societat, la seva adequació a les normes de deontologia, així com a les altres normes que dicten els es-tatuts del Col·legi. La Junta de Govern del Col·legi té també la potestat san-cionadora de les eventuals actuacions professionals que no compleixin les citades normes, sense perjudici de la responsabilitat de qualsevol altra naturalesa que li pugui correspondre, trobant-se establerta en els estatuts una graduació de les infraccions i sancions que van, aquestes darreres, des de l’amonestació fi ns a l’expulsió del Col·legi, passant per diversos graus d’inhabilitació temporal.Pel que fa als assumptes relacionats amb la Deontologia, la Junta de Go-vern disposa de l’assessorament de la Comissió de Deontologia, consti-tuïda per col·legiats especialment in-teressats en Bioètica i compromesos amb els valors de la professió, en-tre les funcions de les quals hi ha la d’informar preceptivament en tots els procediments de tipus disciplinaris.La Deontologia no és, per tant, un simple exercici intel·lectual ni els col·legis de metges uns simples de-fensors dels col·legiats. Així com la Universitat i el Sistema Nacional de Salut garanteixen la formació ade-quada dels llicenciats i dels espe-cialistes, els codis de deontologia i els mecanismes de control i sanció de que disposen els col·legis són els garants que es compleixi la segona condició perquè l’ofi ci mereixi la cate-goria de professió: el compromís amb el benestar del pacient, amb la seva autonomia i amb la societat.

Article publicat al suplement “medi salud” de La Vanguardia, el 13 de març de 2012.

Suplement “medi salud” de La Vanguardia, 13 de març de 2012

Josep Terés Quiles,metge internista digestòleg, catedràtic

jubilat de la UB i membre de la Comissió de Deontologia del COMB

35_60 SIC 135.indd 3535_60 SIC 135.indd 35 04/06/12 12:2404/06/12 12:24



El COMB presenta el web “Galeria de Metges Catalans”

El COMB va presentar pública-ment, a fi nals d’abril, el web “Galeria de Metges Catalans”,

un projecte que la institució dels met-ges de Barcelona dedica a la memòria dels metges i metgesses catalans dis-tingits per una activitat professional destacada. A l’acte de presentació van participar Miquel Vilardell, president del COMB; Miquel Bruguera, expresident del COMB i director de la Unitat d’Estudis Acadèmics del COMB, i Alfons Zarzo-so, conservador del Museu d’Història de la Medicina de Catalunya.Miquel Vilardell, president del COMB, va declarar: “Són molts els metges i metgesses que han tingut una gran trajectòria professional i personal, amb la qual han contribuït a la millora de l’atenció sanitària al nostre país i, sobretot, a la quali-tat de vida dels ciutadans. Alguns d’ells han tingut reconeixement en vida o bé la història els ha recone-gut, però d’altres només l’han tin-gut en el seu entorn. Cal que siguin reconeguts i que es conegui la tasca

duta a terme. A través del web Ga-leria de Metges Catalans, això serà possible.” Miquel Bruguera, expresident del COMB i director de la Unitat d’Estudis Acadèmics de la institució col·legial, confi a que aquesta iniciativa del Col·legi de Metges de Barcelona fa-ciliti el coneixement de personatges de la medicina que haurien de ser re-coneguts per les seves aportacions. “Aquest web aspira a convertir-se en una espècie de diccionari il·lustrat de metges catalans famosos o que haurien de ser-ho. Ens agradaria que quan es parli d’un metge els mèrits del qual no us siguin familiars tin-gueu el neguit de consultar la nostra Galeria de Metges Catalans per veure si hi és i què va fer”, declara Bruguera en la pàgina de presentació del nou web. El COMB ha dissenyat un web dinàmic i participatiu, que pugui anar creixent a mesura que es vagin incorporant més biografi es de metges i metges-ses a aquesta galeria o introduint aquelles imatges fotogràfi ques que

El Col·legi de Metges de Barcelona (COMB) presenta

el web “Galeria de Metges Catalans” amb el qual

vol donar a conèixer qui eren i què van fer molts

metges que van contribuir al progrés del coneixement

mèdic i a la millora de la salut dels seus

conciutadans. El nou espai informatiu vol descriure els aspectes biogràfi cs

més notables d’aquests metges i metgesses, relacionar les seves

aportacions científi ques i aportar imatges que els

mostrin en el seu món professional, personal o

familiar. El COMB presenta les primeres cinquanta

biografi es i, en edicions successives, s’anirà

ampliant el nombre de perfi ls de metges.

Miquel Bruguera: “Aquest web aspira a convertir-se en una espècie de diccionari il·lustrat de metges catalans famosos o que haurien de ser-ho”

1. Miquel Bruguera, expresident del COMB i director de la Unitat d’Estudis Acadèmics del

COMB; Miquel Vilardell, president del COMB, i Alfons Zarzoso, conservador del Museu d’Història

de la Medicina de Catalunya, en la presentació del web “Galeria de Metges Catalans”.

2. Sala d’actes del COMB durant la presentació del web.

35_60 SIC 135.indd 3635_60 SIC 135.indd 36 04/06/12 12:2404/06/12 12:24



puguin aportar els lectors d’aquest nou portal.

Continguts de “Galeria de Metges Catalans”

“Galeria de Metges Catalans” conté algunes fotografi es inèdites, lliura-des per familiars i amics o localitza-des als fons de museus i hemerote-ques, que reforcen gràfi cament les breus biografi es dels personatges. El web compta amb fotografi es d’una magnífi ca qualitat, com les del doc-tor César Comas i Llaberia. També es recull altre material gràfi c, d’un valor històric indiscutible, com el que il·lustra el discurs inaugural del curs del 1914 al COMB a càrrec de la met-gessa Trinitat Sais i Llaberia. En total, més de 400 fotografi es que il·lustren les primeres cinquanta biografi es de metges i metgesses catalans. Així mateix, al web col·legial s’hi po-den trobar les caricatures individuals dels doctors Robert o Pedro i Pons o de tot un servei com el del doctor Piu-lachs a l’Hospital Clínic, feta per Pas-sarell. S’ha intentat recollir els perso-natges entrevistats i caricaturitzats pel periodista Del Arco, a la seva sec-ció “Mano a Mano” de La Vanguardia.

També s’inclouen els “Caps de Brot” que, a fi nals del segle XIX, publicava la revista L’Esquella de la Torratxa, amb metges com Josep de Letamendi o Jaume Ferran. En el cas dels personatges més re-cents, l’equip responsable del web ha fet recerca de material audiovi-sual. No ha estat difícil amb metges com el doctor Hèlios Pardell, Jordi Gol o Josep Espriu, avesats a fer cursos i conferències i a intervenir als mitjans de comunicació. També es recullen imatges de l’entrevista que va con-cedir el doctor Carles Margarit, amb d’altres companys, per explicar el primer trasplantament de fetge fet a l’Estat espanyol.

Web “Premsa mèdica catalana”

En el mateix acte, Alfons Zarzoso va presentar el web “Premsa mè-dica catalana”, projecte del Museu d’Història de la Medicina de Catalu-nya, que compta amb el suport d’un grup de recerca en història de la cièn-cia de la UAB.Zarzoso va dir que “premsamedica.cat és el resultat de fi xar l’atenció en el periodisme mèdic produït a la Catalunya contemporània”. Va afegir Zarzoso que “en aquest espai posem a l’abast de la comunitat acadèmica i del públic interessat un patrimoni històric de gran importància en el procés de desenvolupament i de de-fi nició de la medicina universitària”. Va precisar Zarzoso que “és un pa-trimoni format per la premsa mèdica –en llengua catalana i castellana– im-pulsada i editada a Catalunya des de mitjan segle XIX. Segons Zarzoso, “el nom del pro-jecte suma a les voluntats d’estudi i de rescat patrimonial la comuni-cació digital dels resultats aconse-guits i de les línies de treball en curs d’elaboració”.

Aiguader i Miró, JaumeAleu i Riera, DolorsAlsina i Bofi ll, JosepArruga i Liró, HermenegildBarraquer i Barraquer, IgnasiCarbonell i Bravo, FrancescCardenal i Fernandez, SalvadorCastelló i Ginestà, PereComas i Llaberia, CèsarCorachan i Garcia, ManuelCórdoba Rodríguez, JoanCoromines i Vigneaux, JúliaDuran i Jordà, FredericDuran i Reynals, FrancescEspriu i Castelló, JosepFargas i Roca, Miquel ÀngelFarreras i Valentí, PereFerran i Clua, JaumeFerrer i Solervicens, FrancescGabarró i Garcia, PereGimbernat i Arbós, AntoniGiné i Partagàs, JoanGirona i Trius, JosepGol i Gurina, JordiLaporte i Salas, JosepLetamendi i de Manjarrés, José deMargarit i Creixell, CarlesMiguel i Martínez, JoséMira i López, EmiliMonlau i Roca, Pere FelipNubiola i Espinós, PerePardell i Alenta, HèliosPedro i Pons, AgustíPi i Sunyer, AugustPiguillem i Verdacer, FrancescPiulachs i Oliva, PerePuig-Sureda i Sais, JoanPuigvert i Gorro, AntoniRobert i Yarzàbal, BartomeuSais i Plaja, TrinitatSalvany i Lleopart, JosepSayé i Sempere, LluísTornos Solano, JoaquínTrias i Pujol, JoaquimTrueta i Raspall, JosepVidal i López, FernandoVilanova, Arnau deVirgili i Ballvé, PereVivancos i Lleida, JoanXalabarder i Puig, Conrad

Metges i metgesses de les cinquanta primeres biografíes

35_60 SIC 135.indd 3735_60 SIC 135.indd 37 04/06/12 12:2404/06/12 12:24



Delegacionsi seccions col·legials

Secció Col·legial de Metges Acupuntors

Actualitat en el món de l’acupuntura

Pàgina web de la Secció Col·legial de Metges Acupuntors

En aquests darrers mesos, hem tinguts canvis en el món de l’acupuntura. La nostra repre-

sentant a la Junta de l’International Council of Medical Acupuncture and Related Techniques (ICMART) ha deixat el seu càrrec, però seguirà din-tre del nucli directiu formant part del seu European Chapter, que aplega a tots els països europeus i que regeix les seves pròpies estratègies.Seguint amb els temes internacio-nals, volem informar que, aquest proper mes de maig, assistirem al Congrés Mundial d’Acupuntura Mèdi-ca de l’ICMART d’Atenes, i a la seva assemblea general.A principis de març, vàrem reunir-nos amb el director i el subdirector de Regulació, Planifi cació i Recursos Sanitaris del Departament de Salut i els vàrem informar de les activitats que realitza la nostra Secció, a més d’exposar el nostre punt de vista del que creiem que hauria d’ésser la pràctica de l’acupuntura a Catalunya i com s’hauria de regular.Referent a les activitats de formació, cal dir que aquests mesos de gener i febrer hem fet el Curs d’Introducció a l’Acupuntura del Centre d’Estudis Col·legials, que ha tingut una ma-jor participació que l’any passat de metges que desitjaven tenir unes nocions més clares de l’acupuntura.

Durant el primer trimestre d’aquest any, s’han produït importants novetats en relació

amb la cooperació i l’ajut humanitaris i el COMB.El COMB ha creat l’Àrea de Coopera-ció, que agrupa totes les tasques de cooperació que fi ns ara estaven dife-renciades en l’Ofi cina de Cooperació i la Secció Col·legial de Metges Coope-radors. Aquesta Àrea de Cooperació, situada a la primera planta, compta amb una nova pàgina web més ac-tualitzada, més dinàmica, àgil i par-ticipativa. Per exemple, té un apartat per exposar els projectes d’interès general en què participen els metges del COMB. La Secció de Metges Co-operadors, mantenint la seva identi-tat com a secció col·legial, col·labora amb un apartat diferenciat per: a) fa-cilitar la inscripció de nous membres;

b) crear una interrelació més estreta i periòdica entre tots els socis, i c) aprofi tar les noves xarxes de comuni-cació com a newsletters per afavorir aquesta interrelació. Així mateix, es vol potenciar la borsa de cooperació com a punt de trobada entre els com-panys que desitgin fer cooperació i les organitzacions governamentals i no governamentals que necessitin professionals mèdics. En defi nitiva, aquesta pàgina web vol respondre a les necessitats que planteja la coope-ració en l’àmbit sanitari. Us animem a entrar-hi i enviar tots el suggeriments o modifi cacions que cregueu neces-saris per tal de convertir-la en una pàgina de referència per al col·lectiu mèdic.Així mateix, cal destacar la creació de la comissió mixta, per primera vega-da i de forma conjunta, el passat 21 de febrer, entre el Departament de Salut (DS), l’Agència catalana de Co-operació (ACCD) i els col·legis profes-sionals de metges de Catalunya, per identifi car les línies de col·laboració entre la Generalitat (ACCD i DS) i els col·legis de metges. Les línies de tre-ball van ser: a) Formació; b) Borsa de metges per treballar en l’àmbit de la cooperació dels diferents col·legis de metges; c) Crear un grup d’experts/consell assessor per donar suport a l’ACCD en la valoració de projectes de cooperació de l’objectiu estratègic de salut; d) Explorar vies de suport al personal de les ONG que tornin del terreny patint algun tipus d’estrès posttraumàtic, i e) Explorar amb el Departament de Salut i el Consell de Metges de Catalunya com facilitar els permisos laborals per als profes-sionals de la salut que treballin en projectes de cooperació al desenvo-lupament en un país soci. Finalment, s’acorda donar seguiment als acords d’aquesta reunió, així com institu-cionalitzar la col·laboració entre les parts presents.

Xavier de las Cuevas, president de la Secció Col·legial de Metges Cooperadors

També avancem que estem planejant fer, dintre del nostre programa de formació mèdica continuada, un curs d’Introducció a la Fitoteràpia Xinesa, que preveiem que serà de diversos dissabtes, a partir del proper mes d’octubre.

Albert Garcia i Janeras,president de la Secció de Metges Acupuntors del COMB

Secció Col·legial de Metges Cooperadors

El COMB crea l’Àrea de Cooperació per agrupar totes les tasques de cooperació

35_60 SIC 135.indd 3835_60 SIC 135.indd 38 04/06/12 12:2404/06/12 12:24




Secció Col·legial de Metges Homeòpates

Secció Col·legial de Metges Jubilats

Des de fa anys, la Secció d’Homeopatia del COMB treballa per aconseguir que l’homeo-

patia sigui respectada i formi part de la sanitat. Per aquest motiu, va lluitar contra el decret sobre la regulació de les teràpies naturals que permetia que fos practicada per terapeutes sense coneixements sanitaris. Actual-ment, manté converses amb la Conse-lleria de Salut de la Generalitat amb l’objectiu de regular l’homeopatia, la medicina biorreguladora i l’espagíria dins l’àmbit sanitari i oferir la nostra col·laboració.La Secció està promovent projectes d’investigació a Catalunya amb su-port institucional i la Conselleria està disposada a col·laborar amb nosal-tres i atendre les nostres peticions, però ens exigeix un barem real del nombre de metges que la fem servir de forma habitual o esporàdica, així com les nostres especialitats medi-ques. Aquest requeriment només el podem vehicular a través de la Secció.Per aquest motiu, us volem conscien-ciar de la necessitat de proporcionar a la Generalitat unes xifres reals de la nostra situació, independentment que encara no hagueu obtingut l’acreditació, ja que sabem que el nombre de metges que la practiquem és molt superior al nombre de metges que actualment formem part de la Secció o estem acreditats.Voldríem conscienciar-vos de la im-portància del moment que estem tra-vessant i de la necessitat de la vostra presència dins de la Secció. Per això us demanem que, si encara no en formeu part, us hi apunteu per tal de poder donar unes dades reals a la Ge-neralitat.Creiem que és una ocasió que hem

Cultural del COMB s’ha anat desen-volupant amb normalitat.El dia de la inauguració del curs, el pianista Francesc Salinas Tello va ofe-rir un concert excel·lent i els succes-sius dimarts doctes conferenciants com N’August Moragas, Tate Cabré, Oriol Casassas, Josep Maria Solé Sa-baté, Hilari Raguer, Xavier Lara, Lluís Permanyer i Na Pilar Viladomiu i Ca-nela ocuparen la tribuna.En record dels que ens han deixat, com cada any, la Secció va ser l’encarregada d’organitzar la missa de difunts.Per commemorar Santa Cecília, sota la batuta d’en Jordi Craven, el Cor de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau va oferir un bon concert i a les darre-ries del trimestre la Big Band Jazz de

d’aprofi tar per aconseguir l’objectiu que estem perseguint des de fa anys.Per inscriure-us a la Secció, heu de trucar al COMB i contactar amb el Departament de Seccions Col·legials, amb Isabel Martínez.Confi o en la vostra resposta i la vostra implicació.

Assumpta Mestre Blabia,presidenta de la Secció Col·legial de Metges Homeòpates

En els darrers temps, la Secció ha fet una valoració ponderada del IV Congrés de Metges Jubi-

lats que, per delegació del Consejo General de Colegios de Médicos de España, es va celebrar a Barcelona a la tardor. Com sigui que algunes de les ponèn-cies són molt interessants s’han fet les adequades gestions, avui difícils, per aconseguir que es publiqués i el que és encara més difícil, buscar-li fi nançament, per tal que el seu con-tingut arribi a tots els membres de la Secció.El programa que fi gura a l’Agenda

La Secció està promovent projectes d’investigació a Catalunya amb suport institucional

Activitats de la Secció de Metges Jubilats

ARXIU HISTÒRIC DE LES CIÈNCIES DE LA SALUT

“SIMEÓ SELGA I UBACH”Aquest ens col·legial es dedica a l’estudi de la història de la medicina i a la custòdia d’una biblioteca de llibres mèdics antics, vells i actuals d’especial interès. La reserva consta d’uns 35.000 volums que provénen de donacions dels metges i les seves famílies.Alguns eren llibres de metges que han traspassat; altres són de metges ju-bilats o en actiu que se n’han de desprendre i prefereixen que es conservin dignament i puguin tenir un interès públic.

Els metges que tinguin llibres mèdics o d’humanitats mèdiques que puguin tenir un especial interès poden adreçar-se al correu [email protected] o al te-lèfon 938 742 751, prèvia selecció realitzada per experts, i els podran llegar a la biblioteca històrica que custodia aquest ens del COMB.

35_60 SIC 135.indd 3935_60 SIC 135.indd 39 04/06/12 12:2404/06/12 12:24



la Universitat d’Ashland (EUA), també excel·lent.Els altres dimarts les activitats varen anar a càrrec del mestre Roger Alier que ha anat explicant, amb il·lustracions musicals, les òperes de Giuseppe Verdi.En Pere Martinez López ha coordinat, com sempre, unes sessions cinema-togràfi ques de qualitat. Dins el cicle “Pel·lícules que anàvem a veure a Perpinyà” s’han projectat Y llegó el dia de la venganza, Malizia, Calabuig i El gran dictador.En aquest període s’han fet, tal com estava programat, diverses sortides i excursions amb una assistència gai-rebé sempre molt nombrosa: Figue-res, Astúries, Museu d’Història de Catalunya, Museu Nacional d’Art de Catalunya, etc. i, de totes les sortides, n’ha quedat un testimoni excel·lent, gracies a la fi lmació que n’ha fet en Carles Llebaria.Queda per esmentar, ràpidament, que la principal activitat de la Secció,

l’ajuda als metges i familiars desval-guts, ha seguit el seu camí gràcies a l’equip de l’Antoni Calvo, cap del departament corresponent, i la bona gestió de Na Menchu Martín.

Josep Antoni Martí i Mercadal,secretari de la Secció Col·legial de Metges Jubilats

Aquest any el XXXI Congrés de la Societat Espanyola de Sino-logia i Patologia Mamària i la

VII reunió de la Secció d’Infermeria i Tècnics de Sinologia, que organitza el doctor José María Serra Renom a la Universitat Internacional de Catalu-nya, es farà a Barcelona, del 17 al 20 d’octubre d’enguany.Crec que és prou rellevant, perquè els que som d’ací hi assistim i participem en l’esdeveniment.Us envio la pàgina web perquè tingueu accés a la informació: www.congresosespm2012.com. Joan Janer,president de la Secció Col·legial de Sinologia i Patologia Mamària del COMB


Secció Col·legial de Metges de Sinologia i Patologia Mamària

El 17 i 20 d’octubre se celebrarà el XXXI Congrés de la Societat Espanyola de Sinologia i Patologia Mamària

METGES ILITERATURA

És una secció de la pàgina web del COMB, ubicada dins del camp “Cultura i lleure” de la barra de menú, que té com a fi nalitat donar a conèixer a tots els met-ges de Barcelona les obres d’humanitats mèdiques i literàries escrites per metges o membres de la unitat familiar del met-ge, tant les publicades per editorials de prestigi com les d’autoedició.

Per comunicar les novetats, cal escriure a l’adreça [email protected] demanant la inclusió de l’obra.

35_60 SIC 135.indd 4035_60 SIC 135.indd 40 04/06/12 12:2404/06/12 12:24



L’Arxiu Històric de les Ciències de la Salut “Simeó Selga i Ubach”, ens del COMB, va celebrar, el

passat 14 d’abril, el desè i ja tradicio-nal acte acadèmic de Montserrat.L’acte, en absència del pare abat, fou presidit pel prior i metge pare Ignasi Fossas i Coletas. Participaren de la taula Lluís Guerrero i Sala, director de l’Arxiu Històric de les Ciències de la Sa-lut (AHCS); Pere Bonet, president de la Junta Comarcal del Bages del COMB, i Jaume Roigé i Solé, vocal primer de la Junta de Govern del COMB. Aquest any, el conferenciant d’honor fou Gui-llem López Casasnovas, catedràtic d’Economia de la UPF i president de la Unió Mundial d’Economistes de la Salut i membre de la Reial Acadèmia de Medicina, que va tractar sobre un tema de gran actualitat: La sanitat ca-talana i el paper dels professionals en un moment de crisi. Guillem López Casasnovas va des-tacar, en la seva conferència, que “m’agrada pensar que societat, met-ges i economistes de la salut, som a la mateixa vorera, al mateix bàndol, i és que també, al contrari del que alguns suposen, ni els economistes poden mirar només el cost de les prestacions sanitàries i els recur-sos fi nancers per sufragar-les, ni els professionals de la sanitat poden confi nar el seu interès només en els benefi cis diagnòstics i terapèutics de la seva activitat”. També va dir López Casasnovas que “el problema clau per fer front al futur del nostre siste-ma sanitari rau a saber “desenrocar” les inèrcies del nostre sistema, de la seva governança i estructures de ra-cionalització, en el seu funcionament ordinari, i que s’han d’expressar en

les millores de la pràctica clínica”.La segona part de l’acte va consistir en un concert interpretat pel duet Art Nouveau Duo, de violoncel i piano, que va oferir peces de gran qualitat artísti-ca de compositors dels segles XIX i XX.

Delegació Comarcal del Bages

fessionals de la comarca, com va que-dar palès amb l’elevada assistència a l’acte i les nombroses preguntes que va respondre Josep Arimany.Segons Arimany, “aquest model ca-talà de RC és únic a Espanya i a Eu-ropa, i té com a principals avantatges el control de l’efectivitat de les garan-ties assegurades, de l’efectivitat de la defensa i la fortalesa de l’assegurat davant el sector assegurador”.

Delegació Comarcal d’Osona


Delegació Comarcal del Bages

Delegació Comarcal d’Osona

Acte acadèmic, a Montserrat, de l’Arxiu Històric de les Ciències de la Salut

Conferència sobre “El que cal conèixer sobre la pòlissa de Responsabilitat Civil” 1. Jaume Roigé, vocal de la Junta del COMB;

Lluís Guerrero, director de l’Arxiu Històric de les Ciències de la Salut (AHCS); Ignasi Fossas, metge

i prior de l’Abadia de Montserrat; Guillem López Casasnovas, catedràtic d’Economia de la UPF,

president de la Unió Mundial d’Economistes de la Salut i membre de la Reial Acadèmia de Medicina,

i Pere Bonet, president de la Junta Comarcal del Bages, en l’acte acadèmic de Montserrat.

2. Josefi na Autonell, presidenta de la Junta Comarcal d’Osona, i Josep Arimany, director

de l’Àrea de Praxi del COMB, en la conferència sobre “El que cal conèixer sobre la pòlissa de

Responsabilitat Civil”.

La Junta Comarcal d’Osona va organitzar una conferència so-bre “El que cal conèixer sobre la

pòlissa de Responsabilitat Civil” im-partida per Josep Arimany, director de l’Àrea de Praxi del COMB. L’acte va ser presentat per Josefi na Autonell, presi-denta de la Junta Comarcal d’Osona. El tema va suscitar l’interès de molts pro-

1

2

35_60 SIC 135.indd 4135_60 SIC 135.indd 41 04/06/12 12:2404/06/12 12:24



4/11/2012 DOGC Activitats preventives mútues accidents de treball i malalties professionals de la SS a Catalunya (2012).

4/11/2012 DOGC Subvencions concedides pel DS durant 2010 i 2011.

3/27/2012 BOE MIR 2012: Convocatòria dels actes d'assignació de places.

3/26/2012 DOGC Aprovació Norma reguladora de l'atenció continuada i urgent de base territorial de l'ICS.

3/2/2012 DOGC Preus públics corresponents als serveis que presta l'ICS. Ordre SLT/42/2012, de 24 de febrer.

2/27/2012 DOGC Llei 1/2012, de 22 de febrer, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012.

2/24/2012 DOGC Criteris comuns sobre organització, format, contingut, qualificació i garanties de les proves teorico-pràctiques dels títols estrangers d'especialistes en Ciències de la Salut.

2/24/2012 DOGC Pla de salut de Catalunya 2011-2015. Acord GOV/13/2012, de 21 de febrer.

2/21/2012 BOE Actualització conveni col·laboració entre SCS i ICS, Mutualitat General de Funcionaris Civils de l'Estat, Institut Social Forces Armades i la Mutualitat General Judicial. Resolució de 16 de febrer de 2012.

2/13/2012 BOE Mesures urgents per a la reforma del mercat laboral. Reial Decret-Llei 3/2012, de 10 de febrer.

2/6/2012 DOGC Pla d’ordenació de recursos humans de l’ICS per al període 2012-2015. Resolució SLT/3104/2011, de 23 de desembre.

Novetats legislatives sanitàries Seleccionades per l’Assessoria Jurídica del COMB (febrer 2012 - 1a quinzena d’abril 2012)Legislació

Podeu consultar el text ínte-gre de les normes, així com les novetats posteriors al tanca-ment d’aquesta edició al web de l’Assessoria Jurídica, on també trobareu un recull de la legislació imprescindible per a l’exercici de la professió i una selecció de les referències a oposicions, ajuts i nomenaments publicades en els últims 30 dies, i actualitzades diàriament. www.comb.cat/cat/juridics/ assessoria/juridica

Assessoriajurídica

35_60 SIC 135.indd 4235_60 SIC 135.indd 42 04/06/12 12:2404/06/12 12:24



En record de... Ignasi Aragó i Mitjans (1916-2012)

Ignasi Aragó i Mitjans ha estat un pediatre que, a més d’excel·lir en la cura dels infants, ha estat un

pioner en l’estudi de la planifi cació sanitària i la seva gestió. Nasqué a Barcelona, es llicencià a la nostra Fa-cultat de Medicina en plena guerra civil l’any 1938 i es doctorà el 1960 amb una tesi sobre la història clíni-ca en pediatria. El seu llarg exercici d’assistència primària serà recordat per un gran nombre de famílies bar-celonines i també per la dedicació a un dels consultoris, el del barri de Sants, d’una xarxa dependent de la Junta Provincial de Protección de Me-nores, que prengué el nom d’Ofi cina del Niño, distribuïdes per diferents barris de Barcelona. Participà intensament en la vida aca-dèmica a través de la Societat Cata-lana de Pediatria, de la qual va ser secretari des del 1957 fi ns al 1961 i, en el si de l’Acadèmia de Ciències Mè-diques, creà dues noves societats: la Societat de Cine Científi c Mèdic i la Societat de Cibernètica, de la qual fou vicepresident, formà part del Consell de redacció de les Monografi es Mèdi-ques i creà la secció d’estudis sobre hospitals en l’antiga Biblioteca.Al marge d’aquesta activitat, cregué necessari que s’havia d’actualitzar la planifi cació sanitària i la gestió dels hospitals. És a dir, fer com-prendre que l’antiga idea d’hospital benèfi c present encara aquells anys no podia ser acceptada en ple segle XX i que era necessari que la xarxa hospitalària complís els conceptes admesos internacionalment.Per ell, el problema dels hospitals era la falta de coneixement de les tendències doctrinals dels darrers anys. L’any 1955, va convèncer la Jun-ta Directiva del Col·legi de Metges de Barcelona de la necessitat d’orientar els metges en el que havia de ser una bona planifi cació i gestió dels hospi-tals. La Junta Directiva aleshores pre-sidida per Ramon Arandes i després

per Lluís Trias de Bes el nomenà vo-cal d’hospitals i edità i dirigí la revista Estudios sobre Hospitales, que pa-trocinà en principi el mateix Col·legi fi ns al 1959 i, posteriorment, se’n feren càrrec diferents editorials, sem-pre amb problemes de fi nançament, fi ns que el 1981 deixà de publicar-se.Les seves inquietuds en el camp sa-nitari estan plenes de realitzacions: el 1960 creà la Unión de Hospitales de Barcelona, que pel seu caràcter sociopolític no aconseguí posar-la en marxa fi ns al 1969, amb el nom Aso-ciación para el Desarrollo Hospitala-rio, que organitzà diferents trobades d’estudi: congressos a Barcelona els anys 1970-1973, 1975 i 1979; a Màla-ga el 1984, i a Madrid, el 1986. Curs sobre Gestió Administrativa Hospita-lària el 1969, un Pla de regionalització hospitalària de Catalunya i Balears el 1970, entre molts altres estudis.

L’any 1963 creà el Centre Tècnic d’Estudis Hospitalaris (CTEH),1 en el qual es feren una vintena de treballs d’anàlisi d’hospitals, de planifi ca-ció sanitària i d’altres qüestions que eren més pròpies d’una conselleria de sanitat que d’un grup heterogeni però ple de bona voluntat.2 No tots aquests treballs tingueren una plas-mació realitzada, ja que les condi-cions d’aquells anys creaven impe-diments impossibles de solucionar. Però sí que foren els estudis pioners a casa nostra que es realitzaven amb una base doctrinal moderna, segons les normes internacionals. Tot plegat fou un estímul i un despertador de consciències. I sense por d’equivocar-me, quan arribà la transició demo-cràtica a partir de 1976, es féu patent la necessitat de persones enteses en la planifi cació i gestió sanitària, la gran majoria de les quals procedia de l’exemple i de la doctrina que l’Ignasi Aragó havia iniciat.El 1967 publicà el llibre Els hospitals a Catalunya. El pròleg del llibre co-mença dient: “Aquest llibre és una drecera. Els hospitals de Catalunya es troben bloquejats per obstacles reals, entortolligats en velles estruc-tures i als seus dirigents els manquen eines mentals per a sortir-se’n …” I acaba amb una pregunta: “Indepen-dentment del que se’ns pugui donar fet, la qüestió essencial és pregun-tar-se: què podem fer nosaltres, per nosaltres mateixos demà a les 9 del matí?” Aquest fi nal és la referència constant del bon fer de l’Ignasi Ara-gó: “Mirar enrere, sí, però per agafar empenta per anar cap endavant amb idees noves.”Publicà estudis i treballs en diferents revistes: Estudios sobre hospitales, Treballs de la Societat Catalana de Biologia, a l’antic Butlletí de la So-cietat Catalana de pediatria, Puntex, Todo Hospital i publicà o col·laborà en nombroses publicacions: Pla general de regionalització hospitalària a Ca-

35_60 SIC 135.indd 4335_60 SIC 135.indd 43 04/06/12 12:2404/06/12 12:24



En record de...talunya i a Balears (1959), Prospecti-va hospitalària (1964), La integración hospitalaria y sanitaria (1969), Sani-metria i malalties de la civilització (1971), L’Hospital d’un poble; pas-sat, present i futur de la Vila de Moià (1973), entre altres, i col·laborà en l’estudi que liderà l’antic conseller, Ramon Espasa, La Sanitat a Catalun-ya; Anàlisi i Propostes del Departa-ment de Sanitat i Assistència Social, l’any 1980.Ha tingut homenatges i premis: “Ho-menot de la Sanitat” de la Fundació Avedis Donabedian; medalla “Fran-cesc Macià” del mèrit del treball, i “Creu de Sant Jordi” atorgades per la Generalitat de Catalunya; premi “Ramon de Teserach” i “Membre de mèrit” de l’Acadèmia de Ciències Mè-diques i de la Salut de Catalunya i de Balears.Ha estat un home d’acció, que, sense voler-ho, ha deixat un solc profund. No li ha agradat el protagonisme, malgrat que sempre n’ha tingut. I no l’he sentit mai parlar malament de cap persona, ni tenir rancúnia per cap fet. Si alguna vegada se li ha comentat alguna activi-tat o certes accions d’altres persones que ell ha considerat desagradables, no les ha recordat.

Joaquim Ramis i Coris

Notes1 Els membres fundadors foren Ignasi Aragó, Manuel Beltran i Florez, Josep Jaen i Teixidó i Joaquim Ramis, tots metges; Emili Donato, arquitecte; Andreu Corominas, advocat; Ma-ria Urpina, treballadora social, i s’hi afegiren en diferents treballs Enric Garcia Rio, gestor; Xavier Pardo, economista i, en alguna ocasió, Josep Artigas, advocat.2 Entre altres treballs podem esmentar: Infor-me sobre l’Hospital del Sagrat Cor, Anàlisi de l’Institut Psiquiàtric de Sant Boi, Planifi cació Sanitària i Assistencial de Sabadell, Informe sobre l’Hospital de la Creu Roja, Planifi cació Sanitària de l’Hospitalet de Llobregat, Projec-te Funcional i Arquitectònic de l’Hospital de la Creu Roja de l’Hospitalet de Llobregat.

Es pot consultar l’entrevista a Igna-si Aragó feta al suplement del SIC Memòria de la Professió, publica-da l’agost-octubre de 2002: http://www.comb.cat/cat/actualitat/publi-cacions/memoria/memoria_arago.htm

Bartomeu Pascal i Calabuig (1955-2012)

Al company metge i més amic, Bartomeu Pascal i Calabuig (1955-2012).

El proppassat dia u de maig, es pro-duïa el traspàs del doctor Pascal que, després d’una llarga malaltia viscuda amb gran enteresa, serenitat i exem-plaritat, posava fi a una vida exemplar amb dedicació a la seva família i a la professió. Bartomeu Pascal nasqué a Campde-vànol (Girona) el 4 de juliol de 1955. Estudià medicina a la Universitat Au-tònoma de Barcelona, va obtenir la llicenciatura l’any 1980 i, posterior-ment, es va especialitzar en medicina interna, especialitat que va represen-tar la seva veritable vocació profes-sional com a metge hospitalari.Els primers passos com a metge els va fer iniciant el seu exercici a Vic i ben aviat entrà a formar part d’un equip de metges de la Clínica l’Aliança de Vic, dirigit pel doctor Jordi Sala Soler, i integrat pels doctors Pere Vila, Joan Gallach, Antoni Munmany, Miquel Ylla i Amadeu Godayol, companys i metges que no l’han deixat en cap moment. Formava part d’un equip de metges que exercien la medicina interna hospitalària en l’àmbit rural, amb infl uència a la comarca d’Osona i Ripollès.Des d’un primer moment, sorgeix en ell l’abnegació i el desig vocacional envers la medicina interna, especiali-tat que el portaria a completar la seva formació a l’Hospital del Sagrat Cor de Barcelona.La major part de la seva vida profes-sional l’ha desenvolupat a la Clínica l’Aliança i els últims quatre anys al Consorci Hospitalari de Vic. També ha treballat a Mutuam i a l’Hospital de Campdevànol.

Enamorat de la medicina, va dedicar tota la seva vida als seus pacients i va tenir una especial cura amb la gent gran en el seu exercici professional a la residència de les Josefi nes de Vic.Ja a la darreria dels seus dies, quan la salut era presa inevitable de la malal-tia, en cap moment li van mancar for-ces per continuar la visita als seus malats. Companys metges, cuidadors i pacients, admiren la fortalesa i la lluita per la vida d’un home lliurat a un designi excepcional.L’enteresa amb què va acceptar un traspàs anunciat de dies, ens fa re-fl exionar un cop més sobre la qualitat humana que, com l’amic Bartomeu, només uns escollits tenen el do de deixar com a llegat. Amb el seu tem-perament ferm, d’una gran persona-litat i lleialtat, fa que la majoria de companys metges el recordem amb admiracióL’adéu, doncs, és per a un home bo, amant de la família, amic dels seus amics, treballador insaciable i metge exemplar. Bartomeu, ens has donat una gran lliçó.

Josep Arimany i Manso

35_60 SIC 135.indd 4435_60 SIC 135.indd 44 04/06/12 12:2404/06/12 12:24



En record de...En record de... Francesc Abel i Fabre

El passat 31 de desembre va mo-rir Francesc Abel i Fabre, metge ginecòleg i sacerdot jesuïta. En

el seu funeral, amb paraules emo-tives, la família el recordava com un jesuïta íntegre, una bona persona i un home savi. I m’agradaria afegir que fou un metge excel·lent, reconegut com a tal pels seus companys.Va néixer a Badalona el 1933, on féu els primers estudis. La seva inquie-tud intel·lectual i la voluntat de ser-vei varen encaminar els seus passos cap a la medicina, i es va llicenciar a la facultat de Barcelona el 1957, on s’especialitzà en Obstetrícia i Gine-cologia. De sòlides conviccions cris-tianes i empès per una vocació que li agradava recordar com a tardana, va ingressar als 27 anys a la Companyia de Jesús i va ser ordenat sacerdot el 1967.El desig d’ampliar coneixements el va portar a la Universitat de George-town, on André Hellegers li va dirigir la tesi doctoral sobre fi siologia fetal. L’encontre amb Hellegers va tenir unes conseqüències imprevistes. El doctor Hellegers era un expert gi-necòleg d’origen holandès, catòlic, interessat en les qüestions ètiques relatives a la reproducció humana. Fou el creador i impulsor del Kennedy Institute for the Study of Human Re-production and Bioethics (1971), una institució pionera de referència que sovint rebia les consultes dels polí-tics de Washington en les qüestions ètiques relatives a l’assistència i la recerca biomèdica.Fou així com, al mateix temps que tre-ballava en la tesi, participava en els debats inicials del Kennedy Institute. Aquesta experiència li va permetre al-birar el potencial que la nova discipli-na oferia i, en tornar a Barcelona, amb el suport del pare Arrupe, general de la Companyia, i de Narcís Jubany, aleshores cardenal de Barcelona, va fundar l’Institut Borja de Bioètica a Sant Cugat del Vallès (1975). Des d’aquest centre pioner a Europa va començar a exercir el seu magisteri, impulsant els comitès d’ètica assis-

tencial, el primer dels quals va ser el de l ‘Hospital de Sant Joan de Déu. Va posar la seva experiència i coneixe-ment al servei d’empreses col·lectives amb l’objecte d’impulsar la bioètica i els seus instruments: l’European As-sociation of Centers of Medical Ethics (1985), la Societat Catalana de Bioèti-ca (1991) i la Comissió Assessora de Bioètica del Departament de Sanitat (1991), embrió de l’actual Comitè de Bioètica de Catalunya. Ha estat pre-sent i actiu en totes elles fi ns que la malaltia li ho ha impedit. Exercí el seu magisteri impartint cur-sos i dirigint el Mestratge en Bioètica de l’Institut Borja de Bioètica, adscrit a la Universitat Ramon Llull. També va ser professor de Teologia Moral a la Facultat de Teologia de Catalunya i professor invitat a la Universitat Gre-goriana de Roma.Una menció especial mereix la seva incorporació a la Comissió de Deonto-logia (1980-1987) de la qual va arribar a ser president. Va contribuir a la di-fusió del primer Codi de Deontologia propi i diferent del de l’Organització Mèdica Col·legial, que s’havia apro-vat poc abans. El nou Codi recollia els valors democràtics que inspiraren a la Junta de Govern d’aleshores i seria el punt de partida de les revisions que han cristal·litzat en la versió actual.

Com a president de la Comissió va mostrar el seu caràcter autònom i el seu tarannà dialogant.Un tast del seu saber es pot llegir al discurs d’entrada a la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya (1996), una revisió històrica de les institucions pioneres i els principals corrents de la bioètica amb una proposta sobre el seu estatut epistemològic. Amb la Creu de Sant Jordi (2006) va rebre el reconeixement del país, així com, poc abans, l’havia rebut del Col·legi en atorgar-li el Premi a l’Excel·lència Professional (2005).Va exercir el seu mestratge amb mo-dèstia i rigor, fent compatible les se-ves inquietuds intel·lectuals amb la fe religiosa, que mai va ser un obstacle per abordar qualsevol qüestió, sem-pre des d’un coneixement ben docu-mentat, concebent la bioètica com un diàleg entre el coneixement científi c i el pensament humanista. Els que vàrem tenir el privilegi de conèixer-lo i freqüentar-lo, li havíem sentit dir sovint que una reunió de treball era reeixida quan en sortíem amb més preguntes que respostes. Que la bonhomia i saviesa d’en Fran-cesc Abel persisteixin en el nostre record.

Màrius Morlans Molina

35_60 SIC 135.indd 4535_60 SIC 135.indd 45 04/06/12 12:2404/06/12 12:24



35_60 SIC 135.indd 4635_60 SIC 135.indd 46 04/06/12 12:2404/06/12 12:24



Nous diccionaris terminològics de l’àmbit mèdic

En aquest Consultori terminològic us donem notícia dels diccionaris que contenen terminologia rela-

cionada amb l’àmbit mèdic publicats recentment pel TERMCAT: el Diccionari de neurociència (en paper i en línia), el Lèxic d’additius alimentaris en línia i l’actualització anual del Lèxic de fàr-macs en línia.

Diccionari de neurociènciaAquest diccionari, que està disponible en paper i en línia,1 recull i defi neix en català prop de 2.000 termes del camp de la neurociència, amb els equiva-lents en castellà i anglès. En l’obra hi ha intervingut un equip d’experts de diverses universitats que, en col·laboració amb el TERMCAT i coor-dinats per Josep Reig i Xavier Navarro, han elaborat les entrades de les dife-rents àrees temàtiques: Antoni Valero-Cabré (promotor del projecte i autor principal), Laia Acarín2 (neurohistolo-gia), Albert Adell (neurobiologia mole-cular), Jordi Bruna (neurologia), Joan X. Comella (neurobiologia cel·lular i del desenvolupament), Arcadi Gual (neu-rofi siologia cel·lular i de sistemes), Carme Junqué (neuropsicologia), Xa-vier Navarro (neurofi siologia cel·lular i de sistemes), Josep M. Pericay (psi-quiatria), Josep Reig (neuroanatomia), Antoni Rodríguez Fornells (neurobiolo-gia del comportament) i Elena Valde-rrama (neurociència computacional).El TERMCAT ha assumit la direcció global del projecte, que ha tingut la col·laboració de la Xarxa Vives

d’Universitats i el suport de l’Obra Social de CatalunyaCaixa i del Depar-tament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Lèxic d’additius alimentaris3 Recull prop de quatre-cents termes que designen els additius alimentaris auto-ritzats a l’Estat espanyol d’acord amb la normativa vigent. Cada terme inclou les denominacions en català i els equi-valents en castellà, francès i anglès, a més del número d’identifi cació i les se-ves classes funcionals més habituals.L’obra ha estat elaborada a partir d’un corpus terminològic cedit per l’Agència de Protecció de la Salut, del Depar-tament de Salut de la Generalitat de Catalunya, i amb l’assessorament tèc-nic de l’Associació de Fabricants i Co-mercialitzadors d’Additius Alimentaris (AFCA).

Lèxic de fàrmacs4

Es tracta de la versió en línia del Lèxic de fàrmacs elaborat pel Col·legi de Farmacèutics de Barcelona i el TERMCAT, i editat pel Col·legi l’any 2008 amb el patrocini de l’Obra Social Caixa Saba-dell. La nomenclatura del diccionari en línia s’actualitza cada any, durant el primer trimestre, amb la incorporació de les noves denominacions comunes internacionals de fàrmacs aprovades. L’actualització d’enguany ja està dis-ponible i les novetats es poden con-sultar separadament en una pestanya (“Noves incorporacions”).El lèxic recull uns tres mil termes que

designen els fàrmacs d’ús més genera-litzat amb les denominacions en català i els equivalents en castellà, francès i anglès, a més del número registrat CAS i les seves accions terapèutiques o me-canismes d’acció més habituals. Igual-ment, inclou una versió renovada de les Normes pràctiques per a la versió catalana de les denominacions comu-nes internacionals (DCI) de les subs-tàncies farmacèutiques,5 en les quals es fonamenta la versió catalana dels fàrmacs, amb nous criteris d’adaptació gràfi ca i algunes indicacions sobre les formes sintagmàtiques i l’accentuació.Esperem que aquests recursos termi-nològics us siguin d’utilitat en el vostre exercici professional. I, un cop més, us convidem a fer-nos arribar les vostres observacions i comentaris a través de l’adreça [email protected] o de les bústies de suggeriments dels dic-cionaris en línia.

M. Antònia Julià,TERMCAT, Centre deTerminologia

Notes1 http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/140/2 Laia Acarín va morir prematurament abans de veure publicat el diccionari. Les persones que van participar en aquesta obra col·lectiva van voler dedicar-la-hi el dia de la presentació (19 de març de 2012).3 http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/135/4 http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/12/5 http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/12/docs/DL/LexicFarmacsDCI.pdf

35_60 SIC 135.indd 4735_60 SIC 135.indd 47 04/06/12 12:2404/06/12 12:24



Diplomes Acreditatius de Capacitació (DIACAP)El COMB va endegar a mitjan 2004 els Diplomes Acreditatius de Capacitació en Acupuntura, Medicina Cosmètica i Estètica, Medicina de Residències de Gent Gran i Medicina Naturista; i posteriorment el DIACAP en Medicina Homeopàtica, en Medicina Pericial i Avaluadora i en Sinologia i Patologia Mamària i en Salut Internacional.La superació de la puntuació mínima necessària, d’acord amb un barem que inclou formació bàsica, formació continuada, tre-ball, docència, publicacions i altres, per obtenir el Diploma de Capacitació en una pràctica professional determinada obeeix a la voluntat d’impulsar la regulació d’un sector professional que no ho està. Trobareu tota la informació al web del COMB www.comb.cat, a l’apartat de Formació i Treball / Acreditació Competència: http://www.comb.cat/cat/formacio_treball/cec/acreditacio_diplomes.aspA continuació, relacionem els diplomes atorgats fi ns al mes de febrer de 2012.

ACUPUNTURA

Informació: OFICINA TÈCNICA D’ACREDITACIÓ (OTA) Col·legi Ofi cial de Metges de Barcelona Pg. de la Bonanova, 47 08017 Barcelona

Tel. 935 678 888 Ext. 1135 E-mail: [email protected]

MEDICINA COSMÈTICA I ESTÈTICAAbella Avilés, Neus Acosta Sosa, IlianaAlvarez Suriaca, XavierAndreu Bruguera, Imma Añon Marin, Teresa Aragon Roman, Miguel Juan Arcas Mir, Ana Arnal Monreal, MoisesAvila Ballesteros, M. EstrellaAyala Vicedo, EladioBarbero Gonzalez, Abraham MoisésBeltrán Redondo, BeatrizBoix Cuesta, Otilia Bonet Puig, M. IsabelBordonaba Pueyo, PascualBorges, Valeria MariaBramona Beatove, Jordi Burgues Camarasa, M. JosepBusquets Romagosa, MartaCabaní Tuset, Inmaculada Campoy Sánchez, Mercè Cardona Peña, Federico Caro Cordero, Jose Manuel Casas Sabé, Carme Casermeiro Costa, José Antonio Castillo Galiana, MartaCervantes Sanchez, Miquel Ciscar Gracia, Silvia Ciscar Gracia, EvaCosta Palau, Concepció Crespi Morro, M. LuisaDe la Barrera Dacasa, Olimpia De los Mozos Ortiz, Luisa Maria

MEDICINA DE RESIDÈNCIES DE GENT GRANArguindegui Pons, RafaelCancio Trujillo, Josep ManuelDomenech Carpena, CarmenEsquirol Caussa, JordiFontseca Martin, EulaliaGasol Lascorz, JosepGonzalez Acosta, MarieloHerrero Vila, ElisabethIglesias Hernández, Maria IsabelMonferrer Bort, Miguel AngelMonserrat Delgado, Jose LuisOlivé Torralba, AnnaPerelló Alonso, M. MontserratPérez Edo, Maria IsabelRiu Subirana, SebastiàRovira Rovira, JosepSanchez Aldeguer, JosepVila Garcia, FrancescVilarmau Dolcet, Maria TeresaZapater Dolz, Josep Maria

Alarcón Bozal, AlejandroAlbares Tendero, Francisco JavierAlcalde Ordax, Ana Aldea Bueno, CarlosAlkhatib Felo, Faouaz Alorda Esquinas, Maria Luisa Aluart Bardalet , M Estel Alvarez de la Vega Sancristobal, Andres Amengual Vicens, Josep CarlesArquer Porcell, AndreuArteaga Galobardes, CristinaAteca Díaz, Javier Badillo Caro, Jose Luis Badosa Collell, GemmaBai Xiu, ChunBárzano Julvez, Cristina Bellver Garcia, David Blasco Catalan, Jose M Blasco Riera, Edmon Borja Aguirre, Lourdes Borràs Verdera, Miquel Bosch Tubert , Rosa Botella Ruiz, Elisenda Boto López, PilarBramona Beatove, Jordi Bretos Peral , FelisaBuenaventura Sanclemente, GloriaCadena García, M Luisa Cagide Rodríguez, AngelaCamerino Foguet, OriolCampos Suarez, Juan ManuelCancer Villacampa, LuisCárceles Jurado, SilviaCarrete Pellicer, CarlosCasañas Lopez, GuillermoCasas Crosas, MontserratCastillo Isern, DanielCastro Cañete , Guillermo J Cazorla Cazorla, Enrique Claramunt Peña, Elisenda Clemente Piñol, FrancescaCorretje Nicolau, ImmaCosta Clara, Josep MCosta Guardiola, Francesc Cruz Garcia, MercèDalmau Santamaria, Ishar De Legórburu Bella, Margarita De Miguel Blanco, Carles De Vicente Solé, JorgeDezcallar Leoz, Mariano Diez-Caballero, Murua, MariaEres Charles, Natalia Escriche Badiella, M Mercè Espiga Garrofé, VíctorFernández Baizán, César Ferran Gracia, Josep Ferrer Añel, IsabelFiga Alonso, SalvadorFilella Subirà, Josep Maria Font Casas, YolandaFuertes Armengol, M Teresa Garcia Fernandez , AliciaGarcia Janeras, Albert Garcia Rojo, DaríoGarcia Soriano, Ana M.Gascon Castelló, Jaume Gimeno Esteve, FranciscaGiralt Sampedro, Isabel González Garcia, M. TeresaGonzalez Platero, Francisco JavierGracia Alonso, PauGracia Gozalo, Rosa M.Guitart Vela, JordiGurruchaga Zabala, IñakiGutierrez Heras, LidiaHernández Hernández, J. AlbertoHidalgo Sarés, M José Huertas-Portocarrero Gomez-Moran, DanielJaime Rentero, AnaJoval Cepria, M. TeresaJusto Nevado, Maria EdurneLago Rodríguez, Manuel de JesúsLisbona Roquer, M Del Carme Lloret Puig, Isabel Llucià Gibert, Montserrat Lomban Torres, Maria EsterLopez Carcel, GemmaLópez Pujol, Antoni Lorente Gascón, MarianMacip Esteller, Santiago Marco Aznar, Pere Marín Gozàlvez M. TeresaMartí Hernandez, Margarita Martín Pèrez , AnastasiMartínez Castejón, Rubén Martorell Sabater, CarmenMeix i Falcó, Montserrat Mendialdua Ugarte, M. LourdesMestres Capdevila, RosaMiguel Pérez, Maria IsabelMillet Fite, AsuncionMonaco Rosich, Antoni Moncho Rodriguez, Jose Miguel

Monsó Fernández , CarlesMontala Bosch, Josefi na Moranta Mesquida, Jose G Muniente Santacana, M. AngelesMuñoz Fernandez, M IsabelMuñoz Ortego, JuanMur Auqué , DanielMurillo Companys, MontserratNin Giménez, Ignasi Oliva De Frutos, AnaOriol Peregrina, Mercè Ortiz Reparaz, AnaOrtiz Santamaria, Vera Padrisa Muntal, Encarnacion Pagès Serra, GloriaParer Farell, Maria Peña Garcia, PilarPérez Aguado, M. CarmenPerez-Calvo Soler, JorgePermanyer Casanovas, MontserratPichot Sagi, Ana MariaPino Sebastia, JosefaPlaza Requena, GerardPolidura Navío, AntonioPrats Rocavert, CarmenPrats Sanchez, CarlesPuig Pons , Santiago GermanRamon Sauri, CristinaRavella Mateu, Ramon Riba Pedrola, M. DolorsRibé Sànchez, MontserratRibera Gonfaus, MercèRipoll Espiau, EnricRipolles Justribo, JoanRodelas Montalvo, FranciscoRodellar Oncins, M Teresa Rodríguez Gaspà, SilviaRodriguez Miralles, Joaquim Rodriguez Quintosa, Jaime A.Roquet Silva, José AntonioRuiz Morilla, M. DolorsRuiz Perez, Consol Ruiz de Conejo Viloria, M. IsabelSacristan Tarrago, Josep Maria Salabarnada Torras, JordiSanchez Cuadal, BernardoSánchez Falcó, Anna CintaSantiña Vila, ManuelSantos Coca, CarmenSantos Forrellad, AlexSarasà Solà, BlancaSauné Castillo, Margarita Seano Pujol, M EstrellaSeco Baró, Antoni Seguer Toirán, AlbertSerrano Coronado, M. IsabelStuart Palacios, Juan Francisco Tegiacchi Schvetz, Marcelo HoracioTejel Gorgas, MontserratTellez Navarro, Josep C.Torner Ribé, Montserrat Torras Bernaldez, M Teresa Tudela Cullell, Juan JoseValles Balasch, RosaVallve Gonzalez, CarlosVázquez Ignacio, Juan ManuelVera Bernal, Carmen LuciaVera Moreno, JesúsVidal Fernandez, Montserrat SoniaVilà Díez, Ana MariaVillarroya Martin, Josefa Gloria Zueras Gelabert, Rosalia

MEDICINA HOMEOPÀTICA

MEDICINA NATURISTAAbilla Lumbiarres, AraceliAlesón Cabrerizo, AnaAndrés Ortuño, Josep-GabrielBaulies Romero, M. GemmaBernabeu Mur, FranciscoBeza Fredes, MarioBorràs Boneu, Maria GlòriaCasañas López, GuillermoCelaya Noguera, MontserratEstevez Dominguez, HerminiaGalindo Lorente, AnaGarcia Martinez, Noel de JesúsGonzalez López, GuillemGuxens Ràfols, JoanJunyent Gasulla, RosaMartinez Garcia, M. CarmenNogués Orpí, InmaculadaOriol Peregrina, MercèPérez-Calvo Soler, JorgePérez Plana, DanielPifarré Montaner, PalomaPino Sebastià, JosefaPros Casas, MiquelRódenas López, PedroSagrera Ferrandiz, JorgeTomás Rajadell, Maria BeatrizVerdaguer Balmes, CarmeVila Cardona, AnnaVilà Diez, Anna MariaVinyes Casajoana, David

De los Rios Barrier, SilviaDelgado Ribas, Juan Manuel Delso Velazquez, Myriam Diaz Aller, Maria BelenDiaz Bravo, Marian JoséDiaz Jiménez, CarolinaEscoda Delgado, Nuria Espaulella Viñolas, NúriaEsteban Herrero, Margarita Esteve Perez, SilviaFabregas Planas, M. RosaFervienza Cortina, NievesFont Pons, M Angela Fuentelsaz Benavent, Enrique Galvez Comas, Susana Galvez Ruiz, Rafael Gálvez Amate, Enrique Garbayo Garcia, Alicia García Alvárez, Claudia InésGarcía Giménez, José Víctor Garcia Juncosa, M. Montserrat Garcia Manzanares, Margarita García Milla, ConsueloGarcía Rojas Jaile, Juan Jacobo Gimenez Gonzalez, M Luisa Gómez Leon, Francisco RamonGómez Viñas, MontserratGonzalez Platero, Francisco Javier Gonzalez Sanchez, Ana Rosa González Fernández, Inmaculada Goñi Peña, Sara Govantes Lopez, Pilar Grau Besoli, MartaGuayan, JorgeGuillén Sanchez, Mercedes Guxens Barriendos, JordiHerrero Zerpa, Rosalba Jarne Navalón, Carlos Lamilla Riera, Alvaro Laporta Clanchet, MercedesLazaro Fuste, JorgeLópez Avendaño, MagalyLópez Garcia, JoanLorente Prieto, EnriqueLozoya Florit, M. EnriquetaLuna Soto, M. AlejandraLleal Duran, SilviaLlorens Morera, DanielMadan Rodriguez, Maria Dolores Marcos Vidal, ConcepcióMarquez Mateos, Josep ManelMartí Domingo, M. MontserratMarti Goma, JuanMarti Tarazona, Victor Manuel Martín Nuñez, Virginia Martinez Esnaola, RosarioMartínez Poyato, M Del Carmen Masdeu Badenes, LaiaMelamed Pinto, Graciela Miguel Fernández, VanesaMolina Lacasa, Ana MariaMorales Soldado, M. CarmenMoreno Marin, JavierMuñoz del Olmo, Juan LuisNavarro Flo, Nestor Daniel Navarro García, Juan Negre Dalmau, Rosa-AnaNieto Fernandez Arroyo, Manuel Oliva Sanchez, Ana M Olivera Gil, Joaquim Ordiales Benayas, Gerardo Manuel Oyola Palacios, DenebolaOyola Palacios, ChristopherPadilla Pardo, GemmaPascual Casacuberta, JordiPerales Rodríguez, Fco. JavierPérez Ballestero, M Carmen Pérez Burillo, M Pilar Perpiñá Singla, Marta Pinto, Hernán RaúlPinto, Raul Pons Mañosa, Marta TeresaPovedano Carpintero, JavierPuig Garcia, NoemiPujol Gali, Jordi Quintillà Brescò, Mercè Rey Quintas, José AntonioRiba Camprubí, SalvadorRibé Subirà, Natalia Ripoll Sanchez, ManuelRodenas Garrido, Elvira Rodrigo Anoro, Pilar Rodriguez Perez, ConstantinoRoman Onsalo, Andres Roura Igartua, RoserRovira Orriols, Eulalia Ruiz Sánchez, Virtudes Ruiz-Lluch López, RicardRupérez Caballero, Elena Saez Manubens, JoanSalvador Casas, Librada Sanchez Dominguez, Ana MariaSanchez Sanchez, ManuelSantiago Clavero, Miguel ÁngelSanz Manonellas, LourdesSerena Sánchez, RafaelSerra González, BárbaraSerra Rueda, Rosa MariaSerrano Adan, JoseSerrano Sánchez, Vicenç Xavier

Aldea Bueno, CarlosAmato, Esteban G.Amaya Ribó, AlbertArmenter Ramos, M. LuisaAssens Mampel, MontserratBaulies Romero, M. GemmaBech Peiró, SusanaBergé Lafont, Rosa M.Bernabeu Mur, FranciscoBernal Dzekonki, GuennadBernal Jimenez, MontserratBorés Saladich, VictorBorràs Julivert, AriadnaBorràs Schierloh, JaumeBravo Garcia, M. TeresaBretau Viñas, FredericBulashenko , ElenaBuron Leandro, M. RaquelCabré Playà, XavierCardona Capdevila, MontserratCarrau Capilla, Josep XavierCarrera d Espona, M. ÀngelsCasajuana Casanovas, M. ConsolaciónCasamayor Lloria, CarmeCasañas López, GuillermoCasas Crosas, MontserratCatalà Amatller, MontserratCatalà Ferrer, Maria LluïsaClapers Pladevall, Josep M.Clemente Piñol, FrancescaCodina Grau, Maria GemaColom Gabarró, M. Teresa

Col·legi Ofi cial de Metges de Barcelona

Soler Gonzalez, Silvia Soriano Corral, Jose Ramon Subirachs Amigó, Esther Tauler de Luque, PilarTomás Benedicto, Neus Torrejon Rueda, CarmenTorres Fito, MartaTorres Perea, JorgeTorrubia Marcano, Juan Carlos Tufet Opi, Jaime Tugues Bethencourt, JavierTuñon Alvarez, M Isabel Vazquez Ruiz, Rocio Vega Lopez, Petra M Vicario Hernandez, Virginia Villares Moreno, M JoseWang Saegusa, Ana J Ch Xalabarder Sagalès, Maria Xammar Alonso, Jorge

35_60 SIC 135.indd 4835_60 SIC 135.indd 48 04/06/12 12:2404/06/12 12:24



Diplomes Acreditatius de Capacitació (DIACAP)

Informació: OFICINA TÈCNICA D’ACREDITACIÓ (OTA) Col·legi Ofi cial de Metges de Barcelona Pg. de la Bonanova, 47 08017 Barcelona

Tel. 935 678 888 Ext. 1135 E-mail: [email protected]

Acosta Placeres, EsperanzaAguado Albillos, M. InmculadaAgustí Jané, GlòriaAixendri Beltran, Josep M.Alarcon Blasco, JulianAlvarez Domínguez, Jose LuisAmigó de Bonet Sans, NarcisoArias Anglada, Rosa MariaBallesta Alcaraz, JuanBartralot Soler, JordiBenalcazar Cueva, Edgar PatricioBertran Casas, XavierBertran Marquès, LluÏsaBos Lopez de Armentia, JaimeBosch Tercero, LluísBuira Lopez, JaimeBuxadé Arribas, JorgeCarbó Salvador, JaimeCarme Luesma, AntonioCarrasco Pons, RamonCasado Buisan, LuisaCasalots Pujadas, CarlosCelaya Noguer, MontserratCéster Balletbó, Joaquim Collado Roura, FrancescDe Cruylles de Peratallada, Andreu RomanDe Jesus Perez, ManuelDe la Poza Marcos, JoséEscorsa Mill, JordiEscrig Ortí, M. Del CarmenEstévez Domínguez, HerminiaFilomeno Mayans, AgustíGalindo Lorente, AnaGarcia Ariza, M. PilarGarcia Martínez, Luis IgnacioGarcia Parellada, AlfonsoGerónimo Blasco, CarolinaGili Cirera, GabrielGiménez Casado, IsabelGonzalvo Orero, CarlosGorriz Quevedo, JavierHeimann Cella, MiguelHereu Nus, Rosa MariaHerranz Muñoz, GerardoHumet Romero, FranciscoIbañez De La Chica, M. DoloresJiménez Anton, AlvaroJover Avalos, AuroraLapuente Cubells, Fermin-EnriqueLendinez Palacios, JuanLigero Benavides, Eduardo JoséLópez Navas, LorenzoLópez Pol, M. ÀngelsMarce Mota, SaraMarinel·lo Canaleta, MartaMartí Amengual, GabrielMartí Riola, GriseldaMartínez Gris, AntonioMateos Del Collado, NuriaMazaira Cabana-Verdes, AntonioMendoza López, ManuelMendoza Vera, Juan JoséMir Garcia, IsabelMiralbell Roquet-Jalmar, CarlosMiro Martin, RafaelMolina De Heras, MiguelMontero Marin, CarlosMontoya Lahoz, IsabelMoreno Calvo, LidiaMorera Prunés, RicardMorgenstern Lopez, RudofMuela Ribera, JordiNaya del Río, M. del CarmenOlmedillo Vila, Teofi loPadilla Vilaseca, IrenePancorbo Figueroa, RinaPérez Guitián, PatriciaPrestinoni Vill-Lloch, Roberto J.Pua Dolader, RafaelPuentes Zamora, Yolanda

Col·legiats que han obtingut el Diploma d’Acreditació Col·legial en Formació Mèdica Continuada/

Desenvolupament Professional Continuat (DAC-FMC/DPC)Al mes de juliol del 2011 es va complir el 11è any de funcionament del DAC-FMC que a partir de juliol de 2005 s’anomena DAC-FMC/DPC, afegint una nova opció per a la seva obtenció DPC: Desenvolupament Professional Continuat, a més de la ja existent abans FMC: Formació Mèdica Continuada. La fi nalitat del DAC-FMC/DPC és el reconeixement de l’esforç individual realitzat en formació mèdica continuada/desenvolupament professional continuat. Qualsevol col·legiat pot optar voluntària-ment a l’obtenció del diploma si compleix els requeriments fi xats. El DAC-FMC/DPC té una validesa de dos anys. Trobareu tota la informació al web del COMB -www.comb.cat- a l’apartat Formació i Treball/Acreditació Competència: http://www.comb.cat/cat/formacio_treball/acreditacio/acreditacio_dac.htmA continuació es presenta la relació de metges que han obtingut el Diploma entre març de 2010 i març de 2012.

Alcorta Loyola, IgnacioAndreu Oliete, IsabelBalcells Sàiz, TrinitatBar, Andrzej WitoldBarceló Cormano, Maria ElenaBartlett Bosch, M. CarmenBlanca Tamayo, MilagrosaBlasco Riera, EdmonCarmona Gonzalez de Chaves, M. DoloresCarreres Molas, CarmeCasellas Bartumeus, Joan

Castro Bohorquez, Francisco JoséCervantes Sanchez, MiquelDe la Barrera Dacasa, OlimpiaDe Luis Sanchez, AlbertEscobedo Monge, Marlene Fabiola AlejandraFarrús Lucaya, M. BlancaGarcia Fructuoso, Fernando JoséGómez Vázquez, MercedesGonzalez Fernandez, Ana ElviraGuinot Gasull, MisericòrdiaIzquierdo Sanz, MàximManubens Grau, MontserratManzano Prado, EsperanzaMarquez Mateos, Josep Manel

Martín Martínez, M. GloriaMartínez Lanao, M. AngelesMolera Bartrolí, MartaMorgades Trabal, M. CarmeMotos Brossa, Pere JoaquimOlivé Torralba, AnnaOriol Peregrina, MercèOrtiz Gómez, Maria CristinaPacreu Terrades, SusanaPerales Rodríguez, Fco. JavierPérez Santos, Josep M.Poca Dias, ViolantPou Sanchís, EdmonRibé Subirà, NatàliaRodríguez Tesouro, Ana Belén

Coloma Anadon, LauraCuadrat Chico, PilarCuerda Aguado, EstherCuevas Exposito, ManuelaCurzio Fernandez- Shaw, PaolaDallarés Angulo, Juan JoséDalmau Carre, JordiDiez Llambrich, XavierDolcet Romeo, PatriciaEspejo Arenas, Rosa M.Espin Sabaté, AlbertoEsteban Anton, IreneEsteban Villanueva, CarmeEsteve, Marie-ChristineEstrems Membrado, Maria SoledadFalcó Esteva, MontserratFalip Cabaner, M. TeresaFernandez Domene, AdoracionFernandez Quiroga, GonzaloFernandez Sole, Maria JosepFerrara, Jorge MarcelinoFerre Ferrate, FeFerré Rodríguez, M. del MarFerrer Escola, RoserFilella Subirà, Josep MariaFischbach Sabel, UteFlores Montero, NatàliaFolguera Bertran, M. LluïsaFont Casas, YolandaForés Colomer, JordiGarcia Caballero, TeresaGarcia Flores, AlejandraGarcia Janoher, Josep M.Garcia Malagon, BasiliaGarcia Parra, CarmeGaya Catasús, M. MontserratGelabert Vea, M. CarmeGimenez Lozano, CarmenGómez Viñas, MontserratGonzález López, GuillemGraells Serradell, AntoniGriell Bernadó, PilarGutierrez Albala, MontserratHeras Montero, Josep FèlixHerrerias Ortiz, M. TeresaHidalgo Sares, M. JoseIbañez Farners, PauJuan Andrés, AnaJunyent Camanyes, RubènLamarca Lopez, Rodolfo JoseLebron Campos, VictòriaLianes Barragan, PilarLombarte Bel, PazLópez Antich, MartaLorido Gutierrez, JulioLuqui Garde, MiguelLlort Carceller, M. EugèniaMarin Olmos, Juan ManuelMartin Alcaraz, DoloresMartín Aparicio, RafaelMartín Calopa, VicençMartínez Costa, XavierMartinez Cuadros, RosalauraMartinez Garcia, M. CarmenMartínez Gris, AntonioMartinez Jubitero, Josep MariaMartinez Marco, MercedesMatas Heredia, GemaMateu Ratera, ManuelMaya Garcia, ManuelMeler Forcadell, NúriaMeseguer Rico, MerceMestre Blabia, AssumptaMestre Blabia, CarmeMontalà Bosch, Josefi naMorera Ventura, Elisa BertaMoya Hiniesta, Francisco de AsisMuñoz Barrera, Antoni LluisMuntasell Peradejor, IreneNabona Francisco, JoaquimNacher Miguel, FerranNadal Navarra, Santiago

Navarro Sola, M. AngelsNoguera Vilalta, AuroraOrdás Roncalés, M. AngelesOriol Peregrina, MerceOrtega Soriano, AntonioOrtemin Fagoaga, Jose MiguelOrtí Ponsa, JosepPalau Del Mas Armella, FrancescPallarès Sarri, MercèPalomares Ajo, Jose M.Palou Beser, AmàliaPares Grahit, JoanPares Perez, JosePares Santilari, M. CarmePau Jansat, PilarPerez Benitez, M. LucreciaPérez Rengel, M. Del CarmenPerpiña Singla, MartaPichot Sagi, Ana MariaPifarré Matas, AlbertPinsach Coromina, AnnaPla Castellsague, AnnaPluma Haldon, M. IsabelPonce Dachs, MeritxellPonce Martínez, M. ÁngelesPrats Rocavert, CarmenPuga Lombardo, MonicaPuig Pous, SalvadorQueralt Gimeno, LluïsaQuirós Julià, IgnasiRabella Meneses, M. CarmeRatera Alonso, RoxanaReig Gourlot, AnnaRenalias Sullà, ElisabetRivas-Plata Diaz, JorgeRoch Pallisa, GemmaRodriguez Aviles, Maria TeresaRodríguez Gaspà, SílviaRos Vergara, M. AssumptaRosell Arnold, ElenaRovira Berggren, IsabelSala Pallàs, JosepSallés Planas, LluísSanchez Rubira, MontseSánchez Ufarte, M. CarmenSanmartí Sanmartí, SergiSastre Requena, CarmenSecall Estallo, M. TeresaSerrano Barahona, CarmeSirvent Sentis, M. TeresaSoler Medina, AlbertoSoriano Badia, Ana M.Sotomayor Rodríguez, MontserratTatjer Baldrich, MontserratTomas Rajadell, Maria BeatrizTorner Ribe, MontserratTornos Sales, LourdesTorrella Yagüe, EsterTorrellas Font, EulàliaTorres Inglès, LuisTraveria Solas, MiquelTunica Boils, LidiaUribe Alcaraz, M. PilarUriel Escoz, Ana ElenaValiente Martín, Ana CarmenVallès Runge, Anna MariaVera Moreno, JesúsVidal Gutierrez, ClaudinaVide Sauquillo, AlbertVila Alcalde, JordiVila Cardona, AnaVilà Rodríguez, DèliaVillar Sanchez, EncarnacionVillarroya Martin, Josefa GloriaViñals Cañellas, ConsolViñas Trullas, VirginiaVouillamoz Pajaro, M. ÁngelesYago Escriva, M. GraciaZemba Vieytes, MariaZueras Gelabert, Rosalia

Ruiz Losada, Anna M. Sabartés Fortuny, RicardSala Magallon, M. RosaSalas Medina, Maria JosefaSamarra Riera, Josep M.Sánchez Borrego, RafaelSarlat Ribas, Miguel ÁngelSivecas Maristany, JoanSuárez Ortega, LarisaTicó Falguera, NeusTorres Soberano, GemmaTresserra Casas, FranciscoValentines Pont, JoanVidal Candiot, Francisco Rafael

SINOLOGIA I PATOLOGIA MAMÀRIAAlgueró Ruiz, Martí VicençBisbal Piazuelo, JavierCarabias Casellas, JoaquimCasas Vazquez, LilianCristobal Valés, EnricCulell Oliveras, PereDomenech Trepat, ElisabethEncinas Méndez, JavierFandos Morera, AdelaidaFont Renom, JosepHerranz Martí, MontserratJaner Torner, JoanJust Roig, ErnestMoreno Muñoz, NuriaPérez González, BeatrizPérez Molina, Maria de la OlasPrats de Puig, MiquelPuig Gris, PereSolernou Juanola, LluisZanón Navarro, Gabriel

Pueyo Anton, RafaelPuig Pou, SalvadorPuiggrós Frezza, Cristina RosaPulgar Espin, PedroRaba Simon, MiguelRamírez Rueda, IsabelRamon Aliaga, AlejandroRibera Castella, CelestiRios Martinez, IgnacioRipolles Vicent, Juan VicenteRiverola Gurruchaga, EnriqueRodrigo de Larrucea, CarmenRodríguez García, José CarlosRosés Acinas, BernardinoRuber Martin, Maria CarmenRuiz Bassols, M. dels ÀngelsRuiz Gonzalez, SebastianSabaté Aguilar, PrimitivaSalvat Maria, SebastiánSanroque Saixo, Jose DanielSegura Cobo, EvaSerra Malfeito, CarlesSimon Asensio, Juan AntonioSotelo Vazquez, M. AuroraSuch Faro, PatríciaTomeu Deulofeu, PereTrave Vidal, M. DolorsTreserra Soler, EusebiTrullàs Puig, Josep M.Ubiñana Santos, EnricUribe Uribe, MariaVazquez Prieto, FelixVerdaguer Marti, RicardVidal Candiot, Francisco RafaelVila Cardona, AnaVilaret Reig, JoanVillegas Canovas, DamasoViver Bernadó, EduardZorzano Reguera, Pilar

SALUT INTERNACIONALDopico Ponte, EvaGarces Jarque, Jose M.Lopez Linares, RamonMarzo Rodrigo, NúriaPlanell Garcia, XavierRoca Saumell, CarmeSalvadó Pérez, ElisaSolsona Díaz, LuisVinuesa Aumedes, Teresa

DIPLOMA BÀSIC SALUT INTERNACIONALAguiló Lúcia , FerranCanudas Rovira, PepCorominas Roura, AndreaGutierrez de Pando Coronas, Rosa M.Millan Guasch, M. Montserrat

Col·legi Ofi cial de Metges de Barcelona

MEDICINA PERICIAL I AVALUADORA

35_60 SIC 135.indd 4935_60 SIC 135.indd 49 04/06/12 12:2404/06/12 12:24

petits anuncis


petits anuncisConsultes mèdiques

Rbla. de Catalunya-Mallorca.Centre Mèdic en funcionament lloga amplis despatxos, molt ben equipats, tot nou, servei de recepció, calefacció, aire condicionat, telèfon, àmplia sala d’espera. Matins i tardes.INFORMACIÓ: Teresa. Tel. 619 701 701

Lloguer despatxos equipatsSituació: Zona Casanova-Diagonal. Centre Mèdic en funcionament lloga despatxos equipats, telè-fon, aire condicionat, secretària, servei de neteja, calefacció, etc. Matins i tardes.INFORMACIÓ: Tel. 934 195 121

Lloguer de despatxos completament equipatsSituació: Rda. Gral. Mitre-Muntaner. Matins o tardes, aire condicionat i calefacció, amb servei de recepció, secretaria, etc. Pàrquing. Instal·lacions de disseny i confortables. Gran qualitat i preu econòmic.INFORMACIÓ: Srta. Maria. Tel. 696 498 661

Despatxos mèdicsSituació: Zona Pg. de Gràcia-Diagonal. Amb tots els serveis, es lloguen de dilluns a dissabte. Atenció secretaria 12 hores. Anàlisis clíniques. Servei d’infermeria. Neteja diària. Informàtica. Personalització i màrqueting.INFORMACIÓ: Zona Mèdica. Tels. 933 906 716 / 627 561 091

Llogo despatxos per a consulta mèdicaBalmes-Rosselló. Llogo despatxos per a consulta mèdica, completament equipats, amb serveis de recepció, calefacció, aire condicionat, etc. Àmplia sala d’espera. Matins i tardes. Hi ha un despatx que té 2 habitacions i 1 bany.INFORMACIÓ: Tels. 934 870 525 / 609 369 912

Lloguer de despatxosSituació: Situat a la Diagonal-Pau Claris. Centre mèdic dedicat a la ginecologia, urologia i psico-logia, en ple funcionament. Ofereix lloguer de despatxos a metges. Matins i tardes. Totalment equipats, amb recepció, telèfon, fax, calefacció, aire condicionat, servei de neteja, etc.INFORMACIÓ: Tel. 656 886 688

Despatxos a BarcelonaZONA MÈDICA, SL, empresa especialitzada en gestió mèdica disposa de despatxos propis a Barcelona. Cobertura de dilluns a divendres de 8 a 21 h. Dissabtes: matins. Interiorisme, creació i gestió de nous centres a Barcelona i província.INFORMACIÓ: Zona Mèdica. Tels. 933 906 716 / 627 561 091. E-mail: [email protected]

Despatx Via Augusta 106 m2

Consultoris, 2 grans i 1 més petit. Sales d’espera: 1 gran, 2 petites. 1 Hab. arxiu, etc. 2 lavabos. Façana transparent. Abundants busos i metro. 3 pàrquings pròxims.INFORMACIÓ: Tel. 608 289 424

Lloguer despatxosSituació: Diagonal-Pg. de Gràcia. Centre mèdic d’alt nivell lloga despatxos totalment equipats per mòduls de matins o tardes. Li oferim tots els serveis necessaris perquè vostè sols hagi de preocupar-se de visitar els seus clients.INFORMACIÓ: Tels. 934 161 011 / 934 161 638

Lloguer despatxosSituació: Zona Hospital Clínic. CENTRE MÈDIC en funcionament lloga despatxos totalment equipats. Matins. Tots els serveis.INFORMACIÓ: Tel. 934 541 127

Es lloga despatx mèdicSituació: Sant Cugat. Zona estació, recepció, calefacció, neteja, secretaria. Mòdul matí o tardaINFORMACIÓ: Tel. 629 724 271

Serveis integrals de Secretaria telefònicaCALLMED. Serveis integrals de Secretaria telefò-nica. Recepció de trucades personalitzada. Gestió Agenda on-line. Sense esperes telefòniques. Sense costos addicionals. Atenció 12 hores diàries. URGÈNCIES.INFORMACIÓ: CallMed.net. Tel. 933 906 700

Despatxos mèdics amb tots els serveis es lloguen de dilluns a dissabte.Situació: Zona Balmes-Madrazo. Davant Clínica del Pilar. Atenció secretària 12 hores. Anàlisis Clíniques. Servei d’infermeria. Neteja diària. Informàtica. Personalització i màrqueting.INFORMACIÓ: Zona Mèdica. Tel. 933 906 716

Despatx apte per a consulta mèdicaSituació: Av. Carles III amb Diagonal. Despatx 100 m2. Apte per a consulta mèdica. 4 estances. Aire cond.INFORMACIÓ: Tel. 932 001 047

Consulta pediàtricaSituació: Davant Clínica Sagrada Família. Es lloga un despatx matins o tardes amb tota la infraes-tructura de suport.INFORMACIÓ: Jaume Mas. Tel. 677 400 040

Lloguer dos despatxosSituació: PLAÇA KENNEDY (Balmes-Sant Gervasi). Exteriors, amplis i moderns, un amb quiròfan, l’altre amb box per a cures o tracta-ments. Estètica acurada. Confortables i amb totes les prestacions d’informàtica i telefonia. Ideals especialitats i gestionat per metges.INFORMACIÓ: Matins i tardes. Tel. 658 848 398

Es lloguen despatxosA zona alta de Barcelona per moduls de matí i tarda. Horaris i preus a convenir.INFORMACIÓ: Tel. 932 063 720

Despatxos per a PsiquiatresEs lloguen depatxos per a consulta. Zona Eixample-Gràcia. Carrers Bailèn i Escorial. A partir de 80 €/mes. Possibilitat de llogar els despatxos per hores.INFORMACIÓ: M. Rosa. Tels. 932 135 848 / 651 829 221. E-mail: [email protected]

Consultes externes a Policlínica BarcelonaOferta: mitjançant concessions. Inclou: suport tecnològic renovat, complet i suport humà. Cartera de pacients privats i mutuals.INFORMACIÓ: i visites Tel. 934 161 616. E-mail: [email protected]

Es lloga centre mèdic o consultes indi-vidualsSituació: BADALONA. Al mateix centre de Ba-dalona. A cinc minuts de l’Ajuntament i del carrer del Mar. Planta baixa de 370 m2. Totalment equipat: lliteres, sala de cures, electro-cardiograma, ecò-graf, RX, microscopi d’otorrino.INFORMACIÓ: Tel. 610 734 827

Centre Terapèutic cerca professionals de l’àmbit de la Psiquiatria o Psicologia, responsablesSituació: Situat a les Corts-Diagonal (prop de l’Illa). Per compartir despatxos en mòduls de matins i tardes o col·laborar amb l’equip de professionals. Ideal per oferir una especialitat de treball. Es requereix estar donat d’alta d’au-tònoms i tenir pacients. Despatxos totalment equipats, confortables i lluminosos.INFORMACIÓ: Tels. 636 353 620 / 608 534 532. E-mail: [email protected]

Despatxos mèdics en regim de cessióSituació: Mossèn Xiró, 5 i Mare de Déu de Gràcia, 9. Despatxos amb serveis, recepció, recollida d’agenda. Per veure fotos: www.assistencial-montaner.org.INFORMACIÓ: Esteve Ortiz i Montse Huguet. Tel. 932188212. E-mail: [email protected]

Llogo despatx mèdic, entresòlSituació: Trav. de les Corts-Nicaragua. Molt ben comunicat. Totalment equipat: calefacció, aire condicionat, neteja, etc. Horaris (matins i tardes) i preus, a convenir.INFORMACIÓ: Tels. 649 927 915 / 933 227 894

35_60 SIC 135.indd 5035_60 SIC 135.indd 50 04/06/12 12:2404/06/12 12:24


petits anuncis

Queden mòduls per llogar al centre de Barcelona, València-BalmesLloguer de consultes mèdiques per a mòduls matins/tardes, preus a convenir. Encara hi ha disponibilitat de mòduls. Al preu està afegit els serveis de recepció, manteniment, aigua, llum, calefacció i aire condicionat. Opció de joc de claus si l’horari excedeix el de recepció. ADSL, 3 sales d’espera, fi l musical i molt ben comunicat.INFORMACIÓ: Tel. 935 313 563 o Araceli 678 540 931. Web: www.cml.cat

Es lloga local al carrer AragóSituació: Entre Balmes i Rambla Catalunya. Despatx-Consulta de 55 m2, 2 despatxos, sala d’espera, lavabo, calefacció central. Preu de lloguer assequible i negociable. Tracte directe sense intermediaris.INFORMACIÓ: Tels. 932 185 727 / 630 087 999

Llogo despatxEn centre mèdic Teknon per mòduls, matins i tardes.INFORMACIÓ: Dra. Ferrer. Tel. 667 680 329

Es lloguen a Mataró locals nous a estrenarSituació: En edifi ci modern zona centre, al costat de centre de dia per a persones grans (Can Gas-sol), teatre, supermercats, bancs, etc. Disposen de parquet, fals sostre, banys, etc. Bona zona, preu interessant. Ideal consulta mèdica, accés directe de carrer. Tres locals comunicables 2 de 50 m2 c.u. i 1 de 80 m2. Possibilitat de lloguer junts o separats.INFORMACIÓ: Tel. 606 596 083 Directe de pro-pietari. Es poden veure fotos a www.idealista.com

Antic CAP a prop del nou centre comer-cial “Las Arenas”, 450 m2 distribuïts en 10 consultes,Lavabos habilitats per a minusvàlids, climatització, traster. Molt ben comunicat (plaça Espanya i Sants Estació) 14.000 persones estaven vinculades a aquest ambulatori.INFORMACIÓ: Tels. 936 657 542 / 936 641 234. E-mail: info@formulasunifi cadas.com

Compro o llogo clínica dentalen procés de jubilació.INFORMACIÓ: Tel. 626 203 413

Es lloga despatx amb tots els serveis,preferiblement matins en Centre Mèdic ubicat a Barcelona. Adreça: Balmes al costat de la plaça Molina.INFORMACIÓ: Srta. Josi. Tel. 932 097 411

Atenció - ViladecansEs necessiten metges de diferents especialitats per a clínica a estrenar. Equipada i amb serveis.INFORMACIÓ: Dr. Montanini. Tel. 600 618 908

ViladecansLloguer de despatxos mèdics a estrenar. Equipats. A punt per treballar. Tots els serveis, recepció, agenda, ADSL, etc. Mòduls matí i tarda. Bones condicions econòmiques.INFORMACIÓ: Dr. Montanini. Tel. 600 618 908

TLC Centre d’aprimament i benestar - Mi última dieta, S.L.Busca metges prescriptors. Per a més informació, truqui al INFORMACIÓ: Telèfon. 932 196 253. E-mail: [email protected]

Es lloga despatx a la Clínica CorachanUn matí de cada setmana de 8 a 15 h o bé una tarda cada setmana de 15 a 21 h. Preu: 110 euros al mesINFORMACIÓ: Conxita Sancho. Tel. 696 444 137

Mòduls per llogar al centre de Barcelona, València-BalmesLloguer de consultes mèdiques per moduls matins/tardes, preus a convenir. Al preu estan afegits els serveis de recepció, manteniment, aigua, llum, calefacció i aire condicionat. Opció de donar joc de claus si l’horari excedeix el de recepció. Adsl. Preu: 3 sales d’espera, fi l musical i molt ben ubicat.INFORMACIÓ: Tel. 935 313 563 o Araceli 678 540 931. www.cml.cat

Es lloga despatx per a especialistes(pediatria, endocrí, dermatòleg, metge homeòpa-ta) en centre mèdic de nova creació a Cornellà de Llobregat (barri Gavarra). Inclòs servei de recepció i agenda, subministraments i manteni-ment. Horaris i preus a convenir.INFORMACIÓ: Marta Roset. Tel. 620 176 166

Centre de Neurorehabilitació (CINER) a Girona busca metges especialistesen Neurologia i Rehabilitació per compartir despatx i formar part d’un equip interdisciplinari (Fisioteràpia, Logopèdia, Neuropsicologia). Indis-pensable títol d’especialitat i alta d’autònoms o règim semblant.INFORMACIÓ: Tel. 675 632 345. [email protected]

Bonanova Institut Mèdic buscaun psicòleg infantil, un logopeda, un otorinolarin-gòleg o altres especialistes en pediatria per com-partir consulta de 50 m2 que consta de quatre sales diàfanes (dues grans i dues petites) en una planta on ja s’hi ubica una consulta pediàtrica. El preu és de 600 €/mes si es vol sencer o de 400 €/mes + despeses, si es vol per a consulta.INFORMACIÓ: Srta. Cristina Harster. Tel. 679 918 419 de dimecres a divendres de 9 a 13 h. E-mail: [email protected]

S’ofereix compartir despatx mèdic moblatSituació: Entre Hospital Sant Pau i l’Aliança. No importa especialitat. Immoble elegant amb conserge, ben situat. Opció de mòduls (matí/tarda/dia sencer) i amb serveis de: secretaria, agenda, telèfon i informàtica. Servei de neteja. Preu a convenir.INFORMACIÓ: Sra. Ana. Tel. 677 061 368. E-mail: info@fi siozona.com

Despatx mèdic en lloguer per mòduls (matins o tardes)Amb atenció telefònica i tots els serveis. Ubicació: Ronda General Mitre, 99. Entrada independent a peu de carrer (davant Clínica Sagrada Família).INFORMACIÓ: Dra. Anna Rodriguez Cerdà. Tels. 932 197 545 / 619 749 955

Lloguer de despatxos completament equipatsSituació: Via Augusta/Ganduxer. Centre mèdic d’alt nivell, polivalent, autoritzat pel Departament de Sanitat, lloga despatxos totalment equipats, amb aire condicionat, telèfon, recepció, gestió agenda on-line, facturació, servei d’infermeria, etc. Matins o tardes.INFORMACIÓ: Tel. 932 467 403

Pg. de Sant Gervasi, lloguer 12 despatxos nousNou centre mèdic de 300 m2, al costat de l’Av. Tibidabo. Secretària. Aire condicionat. Tots els serveis inclosos. Econòmic.INFORMACIÓ: Tel. 934 174 672

Despatx apte per a consulta mèdicaSituació: Av. Jaume I, Terrassa. Apte per a consul-ta mèdica. Molt lluminós. Disposa de wifi , aire condicionat, calefacció, neteja i sala d’espera. Condicions inigualables amb aquesta fi nalitat.INFORMACIÓ: Tel. 646 842 681

Diversos

Boomerang-Secretaria TelefònicaAtenem trucades en tres idiomes, donem hores de visita, des de 50 € al mes. Altres serveis: me-canografi a per ordinador en diversos idiomes, des d’1,50 €/full.INFORMACIÓ: Srta.Gemma o Manel. Tel. 934 173 547. Fax 934 186 644; www.centroboomerang.com

Empresa de serveisENKASA. Empresa de serveis ofereix personal de servei domèstic, cuidadors infantils i assistència geriàtrica. Formació individualitzada segons les necessitats de cada llar.INFORMACIÓ: Tels. 932 056 239 / 638 929 953 / 638 929 955

Compro col·leccions de música Jazz (CD, LP)INFORMACIÓ: Sr. Julián. Tel. 667 471 291

Habitatge

Es lloga pis de 100 m2 al carrer AragóSituació: Entre Balmes i Rambla Catalunya. Pis de 100 m2 equipat per a habitatge, 3 habitacions, ampli saló i menjador exterior, bany, lavabo i cuina, calefacció central i escalfador, etc. Preu de lloguer assequible i negociable. Tracte directe sense intermediaris.INFORMACIÓ: Tels. 932 185 727 / 630 087 999

35_60 SIC 135.indd 5135_60 SIC 135.indd 51 04/06/12 12:2404/06/12 12:24

petits anuncis


Es lloga pis a Travessera de Gràcia-Muntaner90 m2. Tot exterior. Molt lluminós. 4 habitacions. Semimoblat. Menjador-saló de 16 m2 i una habita-ció de 13 m2. Perfecte estat. Conserge a l’escala. Pàrquing opcional. A prop de Clíniques Barraquer, del Pilar, Sant Jordi i Corachan, i Hospital Clínic. Preu: 1.200 €INFORMACIÓ: Maria Rosa. Tel. 678 658 761. E-mail: [email protected]

Venda de magnífi c pisamb zona comunitària i club privat. 1 suit i 4 habitacions, 3 banys. Francesc Carbonell, 14-16, 4-1. Zona Sarrià/Pedralbes. Preu: 1.000.100 €.INFORMACIÓ: Srs. Benguerel. Tel. 932 036 147

Promoció de cases a GósolCases de pedra típiques gosolanes amb garatge, jardí privat, 3 habitacions, 2 banys, llar de foc, terra de parquet, bigues de fusta, etc. Estil rústic. Situa-des en un paratge únic que va servir d’inspiració a Picasso. Preu: a partir de 235.000 € descomptes especials per als agremiats.INFORMACIÓ: Fina. Tel. 667 607 391. E-mail: info@fi nquesgp.com www.fi nquesgp.com

Treball

Infermera instrumentista quirúrgica amb 14 anys d’experiència(artroscòpia, vascular, COT, etc.). Gran capacitat de treball. Sistemàtica, ordenada i responsable. Excel·lent predisposició per assolir nous reptes. Estic en actiu. Disposo de matins i tardes lliures.INFORMACIÓ: Cristina Sans. Tel. 607 881 255. E-mail: [email protected]

Secretària recepcionistaM’ofereixo per a consulta mèdica. Màxima dispo-nibilitat, bona presència, bon caràcter, amabilitat, simpatia i efectivitat. Cinc anys en consulta oftalmo-lògica i dos en traumatologia. Àmplia experiència en tracte amb el públic. Molt bones referències.INFORMACIÓ: Isabel. Tels. 616 986 114 / 933 530 686. E-mail: [email protected]

Administrativa amb experiència i capaci-tat d’adaptacióper treballar en consulta mèdica. Informàtica a nivell d’usuari, experiència en tracte amb públic.INFORMACIÓ: Dolors. Tel. 606 663 644. E-mail: [email protected]

Secretària-administrativaper treballar en consulta privada. Mitja jornada o jornada intensiva. Experiència en agendes de metges, tracte amb els pacients, recepció de trucades, visites, etc.INFORMACIÓ: Montse López. Tels. 933 073 538 / 676 704 486

Disponible per a atenció client i auxiliar d’infermeriaDona de 45 anys amb fl exibilitat horària, ex-periència i referències, sense càrregues. Zona Barcelona, el Vallès i rodalies.INFORMACIÓ: Laia. Tel. 627 806 335

S’ofereix auxiliar tècnic d’infermeria amb 15 d’experiènciacom a recepcionista-telefonista per treballar en consulta, clínica o similar. Tracte en públic, agenda mèdica. Castellà, català nadius, francès bàsic. Experiència a Vall d’Hebron, despatx mèdic i geriatria. Disponibilitat horària. Incorporació immediata.INFORMACIÓ: M. Carmen. Tels. 627 531 750 / 933 450 004. E-mail: [email protected]

S’ofereix recepcionista-administrativaamb experiència en consulta mèdica. Transcripció informes, gestió amb mútues, gestió de diverses agendes simultànies. Experiència en gestió pro-grama de mútues. Disponibilitat immediata.INFORMACIÓ: Judith. Tel. 686 349 556. E-mail: [email protected]

M’ofereixo per treballar en consultori mèdicTasques d’administrativa i recepcionista. Dispo-nibilitat immediata. Amb experiència.INFORMACIÓ: Rosa. Tel. 636 647 232

S’ofereix administrativaAmb experiència com a recepcionista, telefonista i administrativa per a consultori mèdic. Informà-tica a nivell usuari. Català i castellà. Disponibilitat horària.INFORMACIÓ: Esther Caro Zambudio. Tel. 649 817 305

S’ofereix administrativaAmb experiència com a recepcionista, telefonista i administrativa per a consultori mèdic. Informà-tica a nivell usuari. Català i castellà. Disponibilitat horària.INFORMACIÓ: Sofi a Sanz. Tel. 609 390 076

M’ofereixo per treballar en consulta mè-dica o clínicaExperiència com a recepcionista, call center, assignació hores. Castellà i català. Informàtica nivell d’usuari. Disponibilitat d’horari. Experiència en clínica i consulta mèdica.INFORMACIÓ: Rosa M. Gombau Brull. Telèfon. 609 758 894

Auxiliar d’infermeria i secretària de di-reccióper a consulta mèdica, experiència en diverses especialitats mèdiques, clínica i tasques pròpies de secretària de direcció. Incorporació immediata i disponibilitat horària.INFORMACIÓ: Maria José Blasi. Tel. 690 936 065. E-mail: [email protected]

Recepcionista-telefonista i administrativa amb 25 anys d’experiènciaen atenció al públic i administració. Per treballar en consultori mèdic o clinica (experiència en mútues). Call-center. Batxillerat, secretariat, ofi màtica, català (nivell C), castellà i nivell mitjà d’anglès. Disponibi-litat horària. Incorporació immediata.INFORMACIÓ: Montse. Tels. 606 063 107 / 935 804 141. E-mail: [email protected]

S’ofereix administrativa-recepcionista per a consulta o centre mèdicÀmplia experiència en el sector. Responsable i resolutiva. Disponibilitat horària. Català i castellà. Informàtica.INFORMACIÓ: Gemma. Tel. 637 523 795. E-mail: [email protected]

Noia per treballar en consultori mèdiccom a recepcionista, telefonista i auxiliar admi-nistrativa. Portant l’agenda pertinent. He treballat 12 anys a la Clínica Corachan de secretària del director mèdic realitzant electrocardiogrames i posant Holters. Set anys a la Clínica Sagrada Família.INFORMACIÓ: Maria Antonia Solanes Tomas. Tels. 934 340 221 / 617 302 149

S’ofereix secretària-administrativaExperiència en atenció al client, programació de vi-sites i cirurgies, elaboració d’informes, gestió de mú-tues i atenció telefònica. Amb carta de recomanació.INFORMACIÓ: Alicia. Tel. 639 387 488

S’ofereix secretària, recepcionista, admi-nistrativatitulada en Relacions Laborals i en Administració i Finances amb més de 2 anys d’experiència en ad-ministració i en tracte amb el públic. Responsable, organitzada i metòdica. Coneixements d’ofi matica. Total fl exibilitat horària i incorporació inmediata.INFORMACIÓ: Miriam. Tel. 686 149 978. E-mail: [email protected]

Noi de 27 anys amb 10 anys d’experiènciaS’ofereix per treballar en manteniment, lampiste-ria, electricitat, reformes, etc. Disposo de carnet de conduir i vehicle propi. Incoporació immediata i total disponibilitat horària.INFORMACIÓ: Carlos. Tel. 608 244 850

S’ofereix persona responsable per cuidar persones grans: amb certifi cat de profes-sionalitatD’atenció a persones dependents a domicil. Horari, indistintament: matí, tarda o tot el dia.Zona Barcelona i Baix Llobregat.INFORM.: Marcel. Tels. 600 558 283 / 93 683 10 14

S’ofereix persona de 54 anys com a recepcionista-administrativaExperiència: 2 anys al Departament d’urgències d’Aresa, 5 anys a Clínica Cima (programació àrea quirúrgica, recepcionista de planta, atenció al pacient, call-center i facturació i cobraments). Disponibilitat immediata. Actualment desocupada.INFORMACIÓ: Telèfon. 695 838 334. E-mail: [email protected]

35_60 SIC 135.indd 5235_60 SIC 135.indd 52 04/06/12 12:2404/06/12 12:24


petits anuncis

S’ofereix secretària de direccióper treballar amb metge en clínica o consultori. Més de 15 anys d’experiència. Bona presència. Ofi màtica nivell usuari. Castellà i català. Puc aportar referències treballs anteriors.INFORMACIÓ: Lourdes Vázquez. Tel. 625 083 026. E-mail: [email protected]

Secretària-recepcionistaS’ofereix per treballar en consultori o clínica. Curs reglat de secretariat mèdic. L’últim any i mig, secre-tària cirurgia Hospital del Mar. Nivell C de català.INFORMACIÓ: Maria Fernández Miralles. Tel. 649 874 169. E-mail: [email protected]

S’ofereix senyora de 54 anysamb experiència per treballar en consulta mèdica, clínica o similar com a recepcionista, telefonista o administrativa. Disponibilitat horària. Incorpo-ració immediata.INFORMACIÓ: Griselda Anselmet Güell. Telèfon. 627 340 707. E-mail: [email protected]

Administrativa-recepcionistaamb experiència en recepció, consulta mèdica privada, gestió de mútues i agenda, transcripció d’informes, tasques comptables... s’ofereix per consultori, hospital, etc. Títol d’auxiliar de clínica. Disponibilitat i horari sense problemes.INFORMACIÓ: Montserrat Moreno. Tel. 696 244 180. E-mail: [email protected]

S’ofereix per treballar en consulta o clínicade secretària o recepcionista. Amb experiència. Disponibilitat tot el dia o mitja jornada.INFORMACIÓ: Montse Domingo. Tel. 636 911 359

S’ofereix per treballar en consulta o clinicaen recepció. Experiència en consultori de gine-cologia. Disponibilitat als matins.INFORMACIÓ: Mercedes Domingo. Tel. 616 584 084

S’ofereix per treballaren administració, secretariat i recepció en consul-ta de metge o clínica. Experiència en tramitació de pòlisses i mútutes. Disponibilitat matí i tarda.INFORMACIÓ: Georgina Correal. Tel. 661 041 828

Recepcionista-administrativaamb àmplia experiència en atenció al client s’ofe-reix per treballar en consultori mèdic o clínica. Amplis coneixements d’informàtica. Català nivell C. Disponibilitat total i incorporació immediata. Zona: Barcelona i Baix LlobregatINFORMACIÓ: Lourdes Bargalló Boqué. Tels. 936 881 177 / 646 840 242

S’ofereix infermera, instrumentista i ad-ministrativaExperiència com a instrumentista i com a in-fermera de consulta. Bona disponibilitat i bones referències.INFORMACIÓ: Alba Martí. Tel. 607 983 270. E-mail: [email protected]

S’ofereix administrativa de 50 anys per treballar en consultaTreballadora i responsable. Més de 20 anys d’ex-periència en tracte amb el públic. Experiència en ginecologia. Disponibilitat horària. Barcelona i rodalies.INFORMACIÓ: Tel. 606 455 158. E-mail: [email protected]

S’ofereix administrativaMés de 15 anys d’experiència en atenció al públic i comptabilitat. Per a consulta mèdica o clínica. Preferentment matins.INFORMACIÓ: Tel. 606 118 911. E-mail: [email protected]

M’ofereixo per treballar en despatx o centre mèdicExperiència en el sector: Consultes i clíniques. Àmplia disponibilitat. Castellà i català.INFORMACIÓ: Rosa Maria del Rey Farrés. Tels. 934 519 569 / 628 439 571

Em dic Montse i busco feina en el sector sanitariTinc una llarga experiència en tasques d’aten-ció al client i administratives. Sóc responsable, organitzada, amb capacitat de gestió i treballo bé en equip.INFORMACIÓ: Tel. 679 642 347

M’ofereixo per a consulta mèdicaCom a telefonista-recepcionista o zeladora (diplomada). Bona presència, bon caràcter, ama-bilitat, simpatia i efectivitat. Àmplia experiència en tracte amb el públic. Bones referències. Incor-poració immediata. Disponibilitat horària total.INFORMACIÓ: Isis Gadea Ardèvol. Tels. 615 590 249 / 931 067 969. E-mail: [email protected]

S’ofereix senyora treballadora i responsa-ble per atendre consulta mèdica,administració i comptabilitat. Bilingüe català i castellà, anglès mitjà.INFORMACIÓ: Tel. 608 198 350. E-mail: [email protected]

Senyora de 56 anys responsable i seriosaExperiència en tracte amb el públic, informàtica, català escrit i parlat, amb disponibilitat tot el dia i immediata, s’ofereix com a administrativa, recepcionista, telefonista per a consultori mèdic. Disponibilitat de referències.INFORMACIÓ: Carme. Tels. 607 254 635 / 932 964 464. E-mail: [email protected]

M’ofereixo per treballar en consulta mèdi-ca o clínica com a auxiliar administrativaSeriositat, responsabilitat i constància. Estudis fi ns a Batxillerat i FP com a “Tècnic en Gestió Admi-nistrativa”. Castellà i italià materns, Català bàsic. Informàtica. Tracte humà. Màxima disponibilitat horària. Incorporació total i immediata.INFORMACIÓ: Miryam. Tels. 932 152 587 / 606 892 391

Fisioterapeuta, CFGS dietètica, auxiliar d’infermeria-farmàcia,noia de 32 anys, bona presència, professional i empàtica, m’ofereixo per a consulta mèdica, tasques administratives o col·laboració amb el metge. Disponibilitat immediata completa. CV i referències perfi l linkldin.INFORMACIÓ: Olga. Tel. 660 313 991. E-mail: olguicim@gmailcom

S’ofereix noia per treballar de recepcio-nista,en una consulta mèdica o clínica amb experiència. Atenció telefònica, atenció de pacients, gestió de mútues i agenda, tramitació d’operacions. Disponibilitat horària.INFORMACIÓ: Roser Martinez Singla. Tel. 651 565 215. E-mail: [email protected]

S’ofereix com a tècnica d’auxiliar d’in-fermeriaPersona responsable, treballadora i amb ganes de superació. Experiència en el tracte amb el pacient. Interessada en ofertes per a clíniques privades, hospitals, consultes externes, zeladora, etc. Conei-xements d’informàtica. Disponibilitat immediata.INFORMACIÓ: Àngels. Tels. 690 208 613 / 933 546 524. E-mail: [email protected]

S’ofereix per treballar d’auxiliar d’infer-meriaA clíniques privades, hsopitals, consultes privades. Experiència en hospitals i clíniques privades. Bon tracte amb el pacient, amable i cordial. Treballador i responsable. Bon nivell de català i informàtica. Treball en equip. Disponibilitat immediata.INFORMACIÓ: Ricard. Tels. 648 015 893 / 933 596 232. E-mail: [email protected]

M’ofereixo per treballar a recepció o se-cretaria mèdica o clínicaAmb estudis universitaris, experiència en atenció al públic i tasques administratives. Informàtica a nivell usuari. Català, castellà, francès i anglès. Dis-ponibilitat horària tots els matins i alguna tarda. Responsable, amb bona presència i referències.INFORMACIÓ: Ana. Tels. 932 010 116 / 676 977 192

Estudiant de biologia s’ofereix per tre-ballaren consulta mèdica com a recepcionista, auxiliar administrativa, telefonista o atenció al públic. Responsable, treballadora i facilitat en el tracte amb el públic. Amb experiència. Català, francès, anglès i informàtica. Mitja jornada tardes.INFORMACIÓ: Sandra. Tel. 675 581 525

S’ofereix com a cangurFilla de metge, 19 anys, estudiant de segon curs de magisteri a l’Universitat Blanquerna (pràctiques amb nens del barri).INFORMACIÓ: Nora. Tel. 670 907 939 de 8 a 9 tarda. E-mail: [email protected]

35_60 SIC 135.indd 5335_60 SIC 135.indd 53 04/06/12 12:2404/06/12 12:24

petits anuncis


Gestió, organització, administració, aten-ció públicDescripció: Experiència en la gestió, l’organit-zació, l’administració i l’atenció al públic. He col·laborat en diferents projectes empresarials, actualment m’agradaria fer-ho en l’àmbit mèdic. Sóc economista.INFORMACIÓ: Tel. 616 907 155. E-mail: [email protected]

M’ofereixo per a feina de despatx o consulta mèdicaDona mitjana edat, nativa catalana, català i castellà parlat i escrit. Bona presència i experiència en el tracte amb la gent, molta paciència. Trucar preferiblement al matí.INFORMACIÓ: Tel. 635 778 085

S’ofereix secretària recepcionista amb experiència per treballar en centre mèdicExcel·lents habilitats en relacions humanes, responsabilitat, efi càcia i bona presència. Domini en informàtica i ofi màtica acreditat. Bilingüe català-castellà. Disponibilitat immediata, fl exi-bilitat horària.INFORMACIÓ: Judit Miranda Ruiz. Tel. 686 511 198. E-mail: [email protected]

S’ofereix administrativa o secretària per a consulta mèdica, mútua o clínicaAmb estudis d’econòmiques. Dona amb expe-riència comercial i administrativa durant 25 anys. Responsable, seriosa i amb capacitat d’organit-zació i amb iniciativa. Domini de l’anglès i català.INFORMACIÓ: Begoña. Tel. 629 390 090. E-mail: [email protected]

S’ofereix secretària per a consulta de metge o clínicaAmplia experiència com a secretària de direcció. Domini de l’anglès, francès, alemany, italià, castellà i català. Disponibilitat total i immediata.INFORMACIÓ: Victoria. Tel. 600 538 008. E-mail: [email protected]

S’ofereix auxiliar de clínicacom a recepcionista, tasques administratives i donar suport al metge, per treballar en consultori mèdic. 30 anys. Informàtica. Amb experiència en dermatologia i cirurgia plàstica i reparadora. Disponibilitat horària.INFORMACIÓ: Rebeca. Tel. 618 492 420. E-mail: [email protected]

S’ofereix administrativa de 29 anysresponsable i molt amable, amb experiència en consulta ginecològica, per realitzar tasques de recepció i auxiliar de consulta. Maresme i Barcelona. Disponibilitat horària.INFORMACIÓ: Patrícia. Tel. 606 768 327

Psicòloga amb experiència clínica de 20 anysTreballant en línia cognitiva-conductual tot tipus de patologies en adults, en teràpia individual i de parella. S’ofereix per col·laborar amb metge en el seu despatx mitjançant derivació dels seus pacients amb acord econòmic per compartir espai i pacients.INFORMACIÓ: Inmaculada Rodríguez. Tel. 934 359 596. E-mail: [email protected]

Utillatges

Làser per llogarTecnologia IPL-Quantum possibilitat, apte per a depilació, rejoveniment, eliminació de taques i lesions vasculars. Possibilitat de lloguer per dies. Amb total fl exibilitat. Servei a tota la província de Barcelona.INFORMACIÓ: LASERQUALITY. Tel. 606 269 076

Es ven equipBlue shine ITL Compacte Llum pulsadaINFORMACIÓ: Sra. Alís. Tel. 649 305 486

35_60 SIC 135.indd 5435_60 SIC 135.indd 54 04/06/12 12:2404/06/12 12:24


petits anuncis

35_60 SIC 135.indd 5535_60 SIC 135.indd 55 04/06/12 12:2404/06/12 12:24

petits anuncis


35_60 SIC 135.indd 5635_60 SIC 135.indd 56 04/06/12 12:2404/06/12 12:24



Patronat de la

Fundació - Museu d’Història

de la Medicina de Catalunya

• Dr. Miquel Bruguera i Cortada, president• Dr. Lluís Duran Barrionuevo• Dr. Ramon Trias i Rubiès• Dr. Àlvar Net i Castel• Dr. Josep A. Bombi Latorre• Dr. Jacint Corbella i Corbella• Dr. Joaquim Ramis i Coris• Dr. Josep Maria Ustrell i Torrent• Dr. Joaquim Coll i Daroca• Dr. Francesc Cardellach i López• Dr. Carles Hervàs i Puyal• Dr. Modest García i Moll• Dr. Pau Casals i Caus• Dr. Joaquim M. Puigvert i Solà• Sr. Jaume Carrasco i Nualart, secretari

Coordinadors de la Secció• Alfons Zarzoso, conservador del Museu d’Història de la Medicina de Catalunya• Sara Fajula, arxivera del COMB

1. Indicaciones sobre la construcción de un hospital de locos en la quinta de Alegre situada en la misma vila de Gracia. Manuscrit, Emili Pi i Molist, 1854.2. Bases para la organización del Servicio Médico del Manicomio de la Santa Cruz de Barcelona. Manuscrit, 1902.3. Correspondència i experiències del Dr. Antoni Sivilla amb la medicació elèctrica “Vier-Zellen-Bad” del Dr. C.E. Schnée. c. 1904.4. Domènec Martí i Julià, Estudios de Psiquiatria General con aplicación al sexo y al pronóstico. Manuscrit inèdit.

Un tast de la col·lecció...

4

321

La celebració de l’any col·legial dedicat a la fi gura del doctor Antoni Pujadas permet explicar

les bases i el desenvolupament d’un àmbit que havia de portar del tanca-ment i el rebuig social del malalt a la consideració de les malalties de la ment, d’altres formes de comprensió i de reinserció del malalt o de les fi gu-res dels alienistes. De Pujadas a Giné Partagàs, de Pi i Molist a Artur Galce-ran, de Campderà a Briansó, de Dolsa i de Llorach a Martí Julià.En aquest context de transforma-ció del metge, de l’aproximació a la malaltia i del mateix malalt, els nous establiments ideats per assistir el malalt van tenir un paper determi-nant en la confi guració d’una nova especialitat mèdica. De la necessitat de superar el marc assistencial res-trictiu de l’hospital de la Santa Creu a la creació de diferents manicomis i frenopàtics en el pla de Barcelona. També d’altres en el trànsit al segle XX, en el context d’ofegament de les fi nances municipals i provincials i de l’obligació assistencial d’aquestes administracions, com ara Reus, Salt, Santa Coloma de Gramenet. La reunió inicial de la neurologia i la psiquiatria a la Barcelona de 1910 procurà les bases d’una professio-nalització característica: societat acadèmica, òrgans de difusió escri-ta periòdica, producció sistemàtica de recerca basada en la clínica i en el laboratori, participació en con-gressos, publicació de monogra-fi es, traducció d’obres fonamentals, desenvolupament de cursos i d’un ensenyament superior, gestió i or-ganització dels serveis psiquiàtrics del país.

El Museu d’Història de la Medicina de Catalunya preserva objectes de gran valor per a la comprensió d’aquesta història i en mostra ara un tast. La re-dacció de textos per a l’organització dels serveis mèdics dels nous esta-bliments assistencials, com ara el de Pi i Molist a Gràcia o el de l’Institut Mental de Santa Creu el 1902. La terà-pia elèctrica, “soportándola bien aun los niños”, continuava sent conreada de manera sistemàtica a fi nals del se-gle XIX i primers anys del segle XX, com mostra la documentació d’Antoni Si-villa. El manuscrit original de més de 700 folis, encara inèdit de Domènec Martí i Julià: Estudios de Psiquiatría General con aplicación al sexo y al pronóstico.

www.museudelamedicina.cat

35_60 SIC 135.indd 5735_60 SIC 135.indd 57 04/06/12 12:2404/06/12 12:24



A continuació fem constar algu-nes de les donacions efectua-des darrerament al Museu.

A fi nals de l’any passat l’esposa i els fi lls del doctor Rafel Orozco Delclòs (1938-2011) es van posar en contac-te amb el Museu per fer donació de tota la documentació de la vida pro-fessional d’aquest reputat metge, es-pecialista en traumatologia i cirurgia ortopèdica. El doctor Orozco es va formar a Bar-celona i després a Suïssa. La seva re-putació com a cirurgià ortopèdic està avalada a partir d’una trajectòria vital plena d’importants fi tes mèdiques. Així, cal recordar el paper del doctor Orozco com a introductor de les tèc-niques quirúrgiques en les fractures d’ossos a Espanya; la direcció mè-dica, als 27 anys, del llavors acabat d’inaugurar Hospital de la Creu Roja a Tarragona; la creació del Servei d’Urgències d’Accidents de l’Hospital Central de la Creu Roja de Madrid; la fundació i suport de la Fundació M. Müller-Espanya, una institució d’abast europeu per a la promoció de l’educació i la recerca en cirurgia orto-pèdica, aleshores ubicada a l’Institut Dexeus; la fundació de l’Associació AO a Espanya, o la creació de la pri-mera placa d’osteosíntesi, coneguda també com a placa Orozco.El contingut del fons que ha estat

donat al Museu consta d’una àmplia varietat de documentació de la clíni-ca quirúrgica, així com una exhaus-tiva representació de material visual relacionat, com ara radiografi es i fo-tografi es. Les històries clíniques i el material iconogràfi c que acompanyen abracen un període de més de 30 anys, entre les dècades de 1960 i 1990, i constitueixen un testimoni cabdal per a la història de la traumatologia i la cirurgia ortopèdica a Catalunya i Es-panya. A grans trets conté correspon-dència i documents de l’activitat de la Fundació M. Müller i de l’Hospital de la Creu Roja de Tarragona, així com de la Clínica de Marbella. Com a resultat d’aquesta pràctica i de l’estudi siste-màtic de les fractures òssies, la do-nació acompanya alguns exemplars de les seves publicacions com ara: Atlas of internal fi xation: fractures of long bones: classifi cation, statistical analysis, technique, radiology i Erro-res en la osteosíntesis.La família Izquierdo Aymerich ha fet donació de llibres i documentació procedents de l’activitat del seu avi, el metge Josep Aymerich Baró (Caldes d’Estrach, 1874- 1952) i del seu besavi el metge liberal de Terrassa, Pau Ay-merich Gilabertó (Terrassa, 1846 -Bar-celona, 1921) autor d’una topografi a mèdica de Terrassa, promotor del Cen-tre Mèdic terrassenc i col·laborador

en la formació del Laboratori Químic Municipal. En aquesta donació des-taca una Memoria presentada al Muy Ilustre Ayuntamiento de la ciudad de Tarrasa (Terrassa, 1891), on el metge Aymerich Gilabertó feia una narració de la seva experiència en un viatge realitzat a hospitals de Berlín, comis-sionat pel mateix Ajuntament terras-senc, per tal de rebre formació “en los hospitales de la populosa ciudad del Imperio Alemán, acerca el tratamien-to de las enfermedades tuberculosas por el sistema de inyecciones con la linfa del Laboratorio histológico del profesor doctor Roberto Koch”.

ANUNCI DE RECOLLIDA DE DONACIONS

El Museu d’Història de la Medicina de Catalunya, amb l’objectiu de preservar i fomentar el nostre patrimoni mèdic, ofereix als col·legiats i les seves famílies la possibilitat de realitzar donacions d’instruments mèdics i d’arxius profes-sionals de documentació personal o institucional.Des del Museu ens encarreguem de la gestió i l’avaluació d’aquest material.Els interessats poden trucar al Museu 937 845 380 o bé mitjançant el correu electrònic [email protected]

Donacions

1. Atlas de osteosíntesis: fracturas de los huesos largos: estadística, técnica, radiología i Errores en la osteosíntesis.2. Memòria del Dr. Pau Aymerich presentada a l’Ajuntament de Terrassa. Terrassa, 1891.3. Diferents models de la placa d’Orozco primitiva.4. Quiròfan amb cabina de fl ux laminar a la Clínica de Marbella.

4

3

21

35_60 SIC 135.indd 5835_60 SIC 135.indd 58 04/06/12 12:2504/06/12 12:25


petits anuncis

35_60 SIC 135.indd 5935_60 SIC 135.indd 59 04/06/12 12:2504/06/12 12:25



35_60 SIC 135.indd 6035_60 SIC 135.indd 60 04/06/12 12:2504/06/12 12:25

Documents

COL·LEGI OFICIAL DE METGES DE BARCELONA 5 16 8 17 · Lurdes Alonso Vallés Tresorer-Comptador Jaume Sellarès i Sallas ... tuds que tingueu porteu-les al Col·legi i els responsables