CCooll··lleeggii PPúúbblliicc ““JJoosseepp MMaassccllaannss”” VVaallllbboonnaa dd’’AAnnooiiaa

RReevviissttaa SSeemmeessttrraall NNºº 3300 FFeebbrreerr ddee 22000077

2

SUMARI

Portada Pàg. 1

Sumari Pàg. 2

Escola Pàg. 3

Col·laboracions Pàg. 13

Entrevista Pàg. 19

Reportatge Pàg. 22

Educació Pàg. 28

A.M.P.A. Pàg. 32

Passatemps Pàg. 33

Solució Passatemps Pàg. 36

Revista Escolar XIUXIUEIG

Edita i imprimeix: CEIP Josep Masclans

-Vallbona d'Anoia-

Elaboració Alumnes de l’escola Equip de redacció:

Alumnes de 1er i 2on.de C.S.

3

ESCOLA

CASTANYADA 2006 Quan arriba l’octubre, l’escola es vesteix amb els colors de la tardor. Grans i petits van gaudir decorant passadissos i aules. Els infants d’educació infantil van preparar un seguit de danses que després van oferir a la resta de companys i companyes de l’escola, rebent per part d’aquests un fort aplaudiment.

“M’agrada la tardor perquè els arbres es despullen,

m’agrada la tardor virondeta virondó... “

4

ESCOLA Cada nivell ha elaborat una recepta de postres de tardor.

Classe de Les Marietes: BOCINS DE TARDOR

Ingredients: • Pa de motlle • 300grs. d’avellanes • 150 d’ametlles • 2 pots de crema de xocolata • 150 grs. de coco ratllat

Elaboració:

1. S’unta el pa amb la xocolata i es posa coco per sobre. 2. Es tallen les llesques en quatre trossos. 3. Es guarneixen amb ametlla o avellana.

Classe dels Dofins: GALETES D’AVELLANA Ingredients: (Les mides són de iogurt)

• ¾ d’oli • 2 de sucre • 2 ous • 200 grs. d’avellanes trocejades • 2 de farina • 2 cullerades de llevat (de cafè)

Elaboració:

1. Partim les avellanes amb la picadora. 2. Barregem l’oli i el sucre. 3. Afegim els ous i ho barregem tot. 4. Afegim les avellanes ben trinxades. 5. Barregem la farina i el llevat, després ho afegim a la massa ja feta. 6. Amb dues culleres petites, anem agafant la massa i la posem a la plata

del forn. 7. Quan el forn sigui calent (200º), les deixem coure durant 10 minuts.

Quan esrefredin...

5

ESCOLA

Classe de Les girafes: XOCOLATINES DE TARDOR Ingredients:

• nous • pinyons • avellanes • ametlles • taronja confitada

Elaboració:

1. Trencar la xocolata. 2. Desfer la xocolata a foc lent. 3. Ficar xocolata a les paperines. 4. Guarnir amb els fruits secs. 5. Ficar les paperines una estona al frigorífic.

Classe dels Hàmsters i dels Llops: PANELLETS Ingredients per la massa

• 500 gr. d’atmella ratllada. • 400 gr. de sucre. • 250 gr.de patates bullides • 1 rovell d’ou.

Ingredients per la guarnició • Cireres • Pinyons • Ametlles • Coco • Xocolata en pols

6

ESCOLA Elaboració:

1. Pelar i aixafar les patates quan encara estiguin calentetes. 2. Posar el sucre, remenant molt bé, fins que quedi desfet i barrejat amb la patata. 3. Afegir l’ametlla i amassar amb les mans fins que aquesta massa estigui ben compacte. 4. Fer les boles i guarnir-les amb pinyons, cireres, ametlles etc... 5. Pintar els panellets amb l’ou, per què quedin daurats i bonics, ja es poden posar al forn.

Classe de 3er Les tortugues: MAGDALENES DE XOCOLATA Ingredients: • 200 de farina • 8 cullerades de llet condensada • 1 cullerada de llevat en pols • 8 cullerades d’oli • 4 ous • Trossets de xocolata • 1 llimona • Ametlles Elaboració • Troceja amb un ganivet la xocolada fins aconseguir-ne trossets petits. • Remena en un bol la llet condensada i l’oli. • Neteja la llimona i ratlla la pell dins del bol. • Afegeix els ous d’un en un sense deixar de remenar. • Mescla la farina i el llevat i afegeix-ho a la pasta. • Col·loca els motllos de paper a sobre de la placa del forn. • Introdueix la mescla en una mànega pastisse ra. • Omple els motlles fins a la meitat. • Posa-hi els trossets de xocolata i cobreixe-ho amb una mica més de pasta

(3/4 del motlle). • Posa-hi les ametlles a sobre. • Introdueix-ho al forn a 200ºC durant 18-20 minuts. • Retireu-les del forn i deixeu-les refreedar.

7

ESCOLA

Classe de 4art. de Les Tortugues: COCA DE PINYONS

Ingredients: • 1 iogurt de llimona • 100gr de sucre • 130 grs. de farina • 1 sobre de llevat • 4 ous • 1 tasseta d’oli

Elaboració:

1. Trencar els ous i separar les clares dels rovells.

2. Un cop separades les clares, cal muntar-les a punt de neu.

3. Barrejar els rovells de l’ou amb el sucre i remenar-ho bé fins que

augmenti el seu volum. Després afegeix el iogurt, l’oli i l’anís.

4. Afegir molt a poc a poc la crema que hem fet a les clares muntades.

5. Mentre es remena, afegir la farina sense que hi quedin grumolls, i també el llevat!

Ara posa-hi els pinyons.

6. Untarem la safata amb oli i farina per que no s’enganxi la coca.

7. Escampa bé la massa a la safata i posa-la al forn durant 30 minuts a una

temperatura de 130º.

8. Treu la coca del forn , deixa-la refredar ... I ja te la pots menjar!

8

ESCOLA

Classes 5è i 6è: PA DE PESSIC Ingredients • 3 ous • oli • iogurts de llimona • sucre • margarina • noci • lla • lacasitos • royal • farina • fideus de colors • melmelada • paper de plata Elaboració: 1. Posem en un vol el següents ingredients: un iogurt de llimona, tres ous, una

mida d´oli, 3 mides de farina, 3 mides de sucre i un sobre de royal, hi barregem tots els ingredients fins aconseguir una pasta homogènia.

2. En una safata d´anar al forn, hi posem el paper de plata i la margarina. Tot seguit hi aboquem la pasta.

3. Engeguem el forn 5 minuts abans i introduïm la safata dins del forn a 150º i anem vigilant que no es cremi (fer la prova de l´escuradents). Un cop tret el pa de pessic del forn ja podem decorar-lo lliurement. El temps de cocció és aproximadament de 50 minuts.

Bon profit!!!

9

ESCOLA

CELEBREM EL NADAL! Durant l’última setmana de Nadal a l’escola hem fet diferents activitats

nadalenques com treballs manuals per portar a casa o per guarnir l’escola o la

classe. També ens han vingut uns nois a explicar “El conte de Nadal”, han

utilitzat titelles i personatges disfressats, han posat música molt xula i també

ens han fet ballar, saltar, riure i ha sigut com una gran festa! Ens ho em passat

molt bé!!

Durant tota la setmana també hem estat donant de menjar al tió, molt de

menjar! Li agraden les mandarines, les avellanes, les peles de fruites,…. Tot

s’ho menjava!! I nosaltres contents perquè així més cagaria…i quan va arribar

el gran dia…li vam cantar la cançó, li vam clavar cop de bastó i ens va cagar un

regalet! Quin tió més bo i més generós que tenim perquè ens ha cagat una

coseta a cadascú.Tots hem estat molt contents, alguns li hem donat un petonet

a la cara i ens hem acomiadat fins l’any que ve.

L’últim dia d’escola també hem fet a l’escola sessió de cinema, hi ha hagut

dues classes on han posat unes pel.lícules i hem mirat la que més ens ha

agradat. Les pel.lícules eren molt xulis i les hem vist amb el retroprojector i ha

sigut com si estiguéssim al cine perquè la pantalla era gegant! A més a més…

ens han repartit crispetes!! NYAM!! NYAM!!!

Cicle Inicial

10

ESCOLA

Cicle Inicial amb el pessebre Fent cagar el tió

Recollint el regalet Mirant la pel.lícula

Menjant crispetes La decoració de Nadal

11

ESCOLA EL CONCERT DE NADAL El divendres 15 de desembre, vam anar a la sala de l’Ajuntament a fer el concert de Nadal. Tots els nens i nenes de l’escola vam cantar Nadales, en cátala i en anglés, també vam recitar poemes nadalencs. Mentre anavem pujant a l’escenari, hi havia una pantalla on es projectaven fotos de cada classe preparant el Nadal. Els alumnes de 5è i 6è presentaven cada una de les actuacions. Tot va anar molt bé, va sortir rodó. Estavem nerviosos i emocionats, però quan vam pujar a l’escenari ja estavem més tranquils. Als pares, els va agradar molt, ens va felicitar per què no s’esperaven que fossim tan bons artistes. ENS HO VAM PASSAR D’ALLÒ MÉS BÉ!!! Alumnes cicle inicial

12

ESCOLA

DARRERES NOVETATS Durant aquest primer trimestre del curs 2006-2007 hem rebut :

1. Una dotació TIC (tecnologies de la informació i comunicació) que conté: • Un canó de projecció, una pantalla, un equip de só i tres ordinadors de

sobretaula per al Cicle Superior de Primària • El mateix per al Cicle Mitjà. • Un ordinador de sobretaula, i un de portàtil per als cursos de P5, CI1 i CI2. • També un altre ordinador portàtil per al Parvulari.

Tot aquest material permet el treball de les TIC dins les aules. Malgrat que falta solucionar alguns problemes de connexió a Internet, estem molt contents de poder disposar de tot aquest material ja que ens ofereix un ventall de noves possibilitats de treball de treball per a tots.

2. Tal com us vam anunciar al principi del curs, l’escola participa en un Projecte Experimental per a l’aprenentatge de l’Anglès. Fruit d’aquest, ens ha arribat una dotació que conté:

• Un canó de projecció portàtil i un ordinador portàtil, per al treball de l’anglès.

3. L’escola amb l’ajuda econòmica i logística de l’Ajuntament i l’Ampa hem comprat una

estació meteorològica quasi professional. Volem començar a prendre dades amb rigor. Tota aquesta actuació vindrà acompanyada d’una xerrada del Francesc Mauri que ens ajudarà a engegar el projecte. Ja us mantindrem informats, hi sereu convidats!.

4. Tenim un nou Consell Escolar format per:

• Sector Pares: Eulàlia Borràs, Paqui Ibañez, Pere Martí, José López, Mercè

Vera • Sector Mestres: Isabel Carrero, Marta Fos, Elisabet Compte, Teresa Lasierra,

Isabel Relea. • Representant de l’Ajuntament: Dídac Castells. • Representant de l’AMPA: Mónica Ferrer • Cap d’Estudis: Elena Valledepaz • Secretari: Elías Conde • Directora: Lluïsa Cutrina

Ha augmentat el nombre de membres del Consell, donat que la Composició del centre també és nova aquest curs. Volem donar les gràcies al Carles Vila , ja que es va presentar i no va poder ser elegit, queda a la reserva i així que hi hagi una baixa al sector pares entrarà ell.

5. Aquest curs ens han concedit participar en el programa de Escoles Viatgeres. La ruta que ens han donat és “Galícia”, hi podran participar els nens de 5è i 6è. Esperem que tot anirà molt bé.

13

COL·LABORACIONS

EL CICLE INICIAL A LA COMA I FONT-GALÍ

El 29 de setembre els nens i les nenes del cicle inicial vam fer una sortida molt ”guai”. Vam anar al Centre de fauna salvatge La Coma, allà vam veure tot tipus d’aus rapinyaires, la monitora que es deia Elena (la que es veu a la fotografia), ens va explicar coses molt interessants, fins i tot el José Maria, ( també es veu a l’altre foto) va fer volar una àliga i un duc, era impressionant!. En aquest centre també tenen mamífers com: - Gats salvatges - Gats masquers - Linx -Guineus

- Llops : com els alumnes de segon som la classe dels llops, ens va interessar molt veure’ls.

Després de dinar, ens vam acomidar de l’Elena i en José Mª, vam seguir el camí més amunt i vam arribar a Font-Galí. Allà vam muntar una euga blanca que es diu Lluna, com els alumnes de primer estem estudiant els ponis, ens va interesar molt conèixer algun cavall. La Lluna i la Sep, que es marró es van posar molt contentes, perquè els vam donar pomes. També vam donar menjar a les cabretes. Ens ho vam passar molt bé collint ametlles i avellanes, en vam agafar moltes. Dies més tard per la tarda a l’escola les vam trencar i ens les vam menjar.

14

COL·LABORACIONS

EL CICLE INICIAL VA AL TEATRE El 29 de novembre els alumnes del cicle inicial vam anar a Vilanova del Camí, a veure una obra de teatre, que es deia, ”Embolic a la granja”. La feien dos actors. Amb tres capses van fer tots els decorats. Els personatges eren els dos actors i unes titelles, que estaven molt ben fetes. Argument:

- A la granja, la gallina va fer tres ous, un dia va desaparèixer un ou, tots els animals de la granja es pensaven que el corb que era un intrús, era el lladre. Després de moltes investigacions, es descobreix que el corb va salvar al pollet de caure dins el riu.

Els animals van demanar perdó al corb i li van dir que es quedés a viure amb ells a la granja. Alumnes cicle inicial

15

COL·LABORACIONS

EXCURSIÓ A LA ESPLUGA DE FRANCOLÍ Els alumnes de CS de l’escola, estudiàvem a l’àrea de coneixement del medi social: La prehistòria i per aquest motiu, vam programar una visita a l’Espluga de Francolí, on hi ha unes de les coves més grans i importants d’Europa. Primer vam fer uns tallers: el primer era construir una cabana amb les pells d’animals, troncs i branques entre tots, per comprovar com vivien els nostres avanpassats. El segon taller consistia en una explicació sobre les etapes de la prehistòria, diferents armes, utensilis, tècniques de caça, on enterraven els morts i també com feien el foc.

16

COL·LABORACIONS Tot seguit ens passaren unes diapositives sobre pintures rupestres i després de comentar-les, en vam fer unes nosaltres. Ens donaren una rajola i el material per pintar format per: rovell d’ ou, pols de ferro, aigua i herbes. Acabats els tallers, vam visitar la Cova de la Font Major. Ens van explicar com vivien, com menjaven, com s’ agrupaven i com es comunicaven entre ells. La cova era molt llarga. Travessa el poble de l’ Espluga de Francolí i té una llargada aproximada de 3Km, dels quals només visitarem una quarta part. Després de dinar en uns jardins situats prop de la cova vam jugar una estona, i després vam tornar a Vallbona. Abans d’anar a la cova ja sabíem bastant sobre aquest tema, però ens van ensenyar moltes més coses i algunes curiositats. Aconsellem aquesta visita pel seu interès. Alumnes CS

17

COL·LABORACIONS

EL PONI DE LA SELENE VE A LA NOSTRA ESCOLA Entrevista al Toni Cantí

El poni de la Selene es diu Blanqueta. És una femella que té 10 anys, és molt

mansa i bonica. És tota de color blanc i té uns ulls molt blaus. Ens ha agradat molt

tocar-la i veure-la de tan a proa, també ens ha deixat pujar i ens ha fet una volta pel

pati de l’escola, ha sigut molt guai!

Acompanyant a la Blanqueta va venir en Toni Cantí, pare de la Selene, i vam aprofitar per fer-li unes quantes preguntes sobre la Blanqueta: La Blanqueta deixa que algú pugi a sobre seu?

Sí que es deixa perquè de petita ja ha estat ensenyada, però abans de pujar-hi se li

ha de posar la sella i les regnes per poder-la dirigir. Quan hi pugem hem de posar-

nos sempre el casc.

Es pot estar molta estona quieta?

Si la tens agafada amb la corda sí, sinó li agrada anar a passejar i després costa

una miqueta que torni perquè li agrada estar lliure.

Pot menjar caramels o fruita?

Sí que en pot menjar però els caramels no són gaire bons per ella perquè porten

molt sucre i se li enganxen a les dents, si se li donen caramels han de ser sempre

durs. La fruita li agrada força, se li pot donar poma, préssec, etc.

La Blanqueta és molt carinyosa? Sí, li agrada que la toquin i acaronin i es mostra tranquil.la.

La Blanqueta pot passejar per la muntanya amb la Selene?

Sí, però soles no. La Selene la sap muntar força bé però ha d’anar acompanyada

per algú.

Es pot posar dreta? No.

18

COL·LABORACIONS

Somia per les nits? Suposo que sí.

A la nit dorm molta estona?

Sí, dorm unes quantes hores. A vegades dorm estirada i a vegades dorm dreta.

Durant el dia també sol descansar.

La Blanqueta té fills? No ho sé, potser sí. La Blanqueta la vam comprar quan tenia 9 anys i els cavalls

poden tenir fills a partir dels 4 anys.

Què menja? Menja garrofes, herba, palla i fruita.

La Blanqueta pot saltar? Sí.

La Blanqueta juga? A vegades sí, una manera que té de jugar és quan li puja algú a sobre i la porten a

passejar.

La Blanqueta pot nedar? Sí, tots els cavalls saben nedar, però si s’estan molta estona es poden cansar.

19

ENTREVISTA Entrevista a Lluïsa Cutrina i Castany, directora del Ceip Josep Masclans de Vallbona d’Anoia 1-De petita , què volies ser?

No me’n recordo massa; sé que hi va haver un temps que volia ser enfermera tenia 14 o 15 anys i final ment em vaig decidir per fer de mestra.Amb 15 anys ja sabia que volia ser mestra i anava directa per aquesta feina. 2-Quants anys fa que ets directora d’aquest centre?

Fa uns 17 o 18 anys aproximadament, quasibé 2 o 3 anys despres d’ haver arribat aquí a Vallbona. 3-T’agrada ser directora, per què?

M’ agrada molt ser directora, perquè és una feina que em satisfà molt. Pots triar l’ escola que vols, perquè pots treballar amb els mestres i amb els nens. Pots organitzar l’ escola com vols, com t’agrada i desenvolupar la idea que tens d’escola. 4-Et resulta fàcil o difícil solucionar els problemes que van apareixent al dia dia?

Hi ha problemes que són més fàcils o més difícils de solucionar i prendre decicions. En general ,és una escola petita i tranquil·la on hi ha un grau de convivència molt bo per tant no hi ha molts problemes. Algun cop tenim algun problema puntual amb l’Administració perquè no ens solucionen alguns temes de manera ràpida. 5-A nivell de matrícula, s’han matriculat més alumnes aquest curs que el curs passat? Està preparada l’escola per a rebre molts més nens?

Sí, s’han matriculat més alumnes, ara actualment encara hi cabem perquè som pocs nens a cada aula,però cada vegada estem més apretats .Està previst fer una escola nova perquè si segueix així, d’aquí a poc temps no hi cabrem. Ara tenim els espais i les classes molt justes, com per exemple l’aula d’informàtica , la sala d’usos mútiples, el menjador escolar... Tenim una cargola a Cicle Inicial on hi ha les aules de primer i segon i estem pendents que ens anpliïn l’escola i d’aquí tres o quatre anys estigui enllestit.

20

ENTREVISTA 6-Des que ets directora, creus que ha canviat molt l’ensenyament ?

Si, la societat ha canviat i l’ ensenyament també està canviant . L’ escola s’ ha d’anar adaptant als nous temps com la societat. Jo vaig estudiar a una universitat amb tendències actives i innovadores i jo em vaig sumar al carro de l’ actualitat . Quan vam començar , els ordinadors no s’utilitzaven gaire i en canvi ara estem moltes hores utilitzant els ordinadors. 7-Quants mestres hi ha a l’escola fixos, i interins? Què és millor per a un claustre mestres fixos o interins?

Hi ha 6 mestres fixos i 7 mestres interins. Per un clautre és millor que hi hagi una mica de tot: fixos i interins. Els fixos són gent que fa molts anys que són a l’ escola que s’ho coneixen tot molt bé i aporten experiència i els interins és bo que hi siguin perquè aporten coses noves a l’ escola, maneres de fer diferent. És interessant que vingui gent nova per fer coses noves i no fer sempre les mateixes coses. 8-Per què es fa la sisena hora a Vallbona?

La sisena hora es fa perquè es va presentar la possibilitat de fer-la. Es va parlar amb els mestres i es va valorar que semblava bé. També com que aquest any passàvem de ser una escola de Zer a una escola sola,separada de les altres de La Torre i Espoia i hi habia de d’haver molts canvis , vam decidir fer la sisena hora i fer tots els canvis d’un cop, ja que els hauríem de fer igualment el curs que bé. Per tant ja que havíem de fer tots aquests canvis a la vegada, vam consultar als pares del consell escolar i com que tots hi vam estar d’acord , ho vam tirar a endavant. 9-Creus que el Departament d’Ensenyament té previst fer una escola més gran?

Jo crec que sí. Falta que l’Ajuntament tingui els terrenys on col·locar-la. Faran una escola molt més gran del que tenim. 10-Estàs contenta dels alumnes d’aquesta escola i de com funciona l’escola?

Sí, estic molt contenta dels alumnes d’aquesta escola, no només d’ara , sinó de sempre i la prova és que fa 20 anys que estic en aquesta escola .Si no estigués contenta dels alumnes ni dels pares, ja no hi seria. 11-Creus que algun dia tindrà conserge la nostra escola?

Espero que sí, però de moment no sé quin dia serà.

21

ENTREVISTA 12-Qui era Josep Masclans? I a quin any es va fundar aquesta escola?

Josep Masclans era un mestre que hi va haver aquí Vallbona en l’època de la república l’ any 1932 . En aquell temps es van fer coses noves, molt innovadores . El senyor Josep Masclans per exemple feia fer als seus alumnes uns quadernets de camp, va muntar una coral... 13-Pots recordar noms de mestres que han treballat a Vallbona ,d’altres èpoques? Alguns com don José, don Julián, Conxita Lladonosa... 14-Podries donar-nos un consell a nosaltres que estem a les portes de marxar cap a l’Institut? Doncs que a l’institut estudieu igual que aquí i que no us faci vergonya dir que sou de Vallbona.

Moltes gràcies. Alumnes de CS

22

REPORTATGE

ELS DIARIS El mes de novembre vam anar a visitar el departament de redacció de la Veu de l’Anoia. Allà ens van explicar moltes coses interessants. Sabíeu que amb 4 colors es poden fer tots els colors del món? Sabíeu que a la Xina els diaris es pengen en unes vitrines perquè tothom els pugui llegir? Sabíeu què el diari que pesa més del món és el New York Times? Quan estavem estudiant el tema ens van venir moltes preguntes al cap que poc a poc vam anar responent. Els diaris són informació sèria que passa al món i serveixen perquè les persones s’informin. El preu del diari no és molt car ( 1 o 2 euros) perquè ho pugui comprar tanta gent com vulgui. Hem descobert que a Espanya es venen 3.165.362 diaris a l’any. Al món hi ha moltíssims diaris, per exemple: El Universo (a Equador), Il Giornale ( a Itàlia), The New York Times (a Estats Units), Al Hayat (a l’Índia), Le Monde ( a França), Agora (al Brasil) i moltíssims més. Alguns dels diaris que podem comprar a Catalunya són: el Periódico de Catalunya, l’Avui, La Vanguàrdia, el Diari de Tarragona, el Diari de Girona, el Regió 7, el Segre o La Mañana. Fer un diari és molt complicat, necessita de moltes persones: el president (que organitza l’empresa), els de l’administració (que s’encarreguen dels diners), els reporters (que busquen les notícies), els fotògrafs (que fan les fotografies), els redactors (que redacten les notícies), el consell de redacció (que tria les millors notícies), els agents de publicitat (que trien els anuncis que surten),... Quan els periodistes tenen una notícia la porten al departament de redacció, on s’escriu directament a la pàgina maqueta de l’ordinador, que és un full preparat per escriure-hi. Quan ja tenen totes les notícies fetes amb les fotografies i anuncis que aniran a cada pàgina, l’envien a la imprempta i fan les còpies amb unes màquines molt grans que es diuen rotatives. Els diaris poden tenir diferents parts, les més habituals són: economia, opinió, internacional, política, coses de la vida, esports, anuncis, espectacles, serveis i televisió. Al final del tema vam fer una enquesta per saber quantes persones llegeixen el diari i si creuen que és una cosa important. En la primera pregunta la majoria de persones van contestar que llegien el diari habitualment. En la segona pregunta tothom van contestar que creia molt important llegir el diari. Per veure-ho millor van fer un gràfic:

23

REPORTATGE

0

5

10

15

20

sínosíno

1 2 1. Llegeixes el diari habitualment? 2. Creus que és important llegir el diari? Esperem que hagueu après tantes coses com nosaltres. Llegir el diari està molt bé perquè t’informes del que passa al món i, a més a més, t’entretens. Per cert, vam sortir a la Veu de l’Anoia!

US RECOMENEM QUE LLEGIU EL DIARI CADA DIA!

Reportatge elaborat pels alumnes de CM1

24

REPORTATGE

LES XUXES

Les llaminadures anomenades popularment xuxes són productes de confiteria, majoritàriament industrials, formades per una posta massissa elaborada amb sucre, aromantizada i acolorida. Altres noms que fem servir... GOMINOLES: Dolç que és menja entre hores i té poc aliment, com els caramels o els xiclets. LLAMINADURES: Una llaminadura és una cosa dolça agradable De menjar com caramels, confitures, xocolates pastissos, etc.

La composició nutricional de les xuxes, gominoles, xiclets i caramels és bàsicament de sucres i additius. Els identifiquem amb un codi:”E”seguit d´un número de tres xifres . Correspon a la reglamentació de l´unió Europea . E-1...Colorants E-2...Conservants E-3...Antioxidants E-4...Espessants,gelificants

E-5...Emulsionants E-6...Potenciadors del sabor E-9...Edulculorants

A les XUXES analitzades hem trobat additius com: ♦Els colorants al.lergènics presents en gominoles de colors són, per exemple, el vermell cotxinilla E-120 i E-127 . En elevades dosis provoquen mals de cap , diarrees i nàusees . ♦L’espartam E-951, és un educolorant artificial. Els colorants fan que la xuxe ens entri pels ulls i estimula les cèl·lules del cervell. Un bon ús dels colorants ajuda a que certs aliments que perden el seu color natural tinguin bon aspecte. Tots els colorants que es fan servir per elaborar les llaminadures són artificials. No tenen nutrients que vagin bé al nostre cos, per tant, no és recomanat pel seu consum.

25

REPORTATGE Les xuxes estan fetes amb sucres com la fructuosa, la glucosa i la sacarosa. La glucosa és una substància dolça que es troba en moltes plantes. La sacarosa és el sucre extret de la canya de sucre. La fructuosa és una combinació de sucres extrets de les fruites i la mel. La seva textura enganxosa, les fa poc recomanables si es vol mantenir una bona salut dental. Les xuxes poden provocar malalties. Menjar moltes llaminadures i estar tot el dia assegut sense fer esport pot provocar greus malalties (obesitat, càries... ) . Parlem de les càries... En la nostra boca existeixen bactèries que transformen en uns vint minuts certs sucres principalment com la sacarosa en àcids , que es barregen amb la saliva i les partícules, i perforen les dents.

Els additius més comuns són: olors, colorants, acidulants i gelificants. Les aromes proporcionen olor i gust. Els acidulants s’utilitzen com a complements d’ aroma i conservació. Els gelificants formen un gel durant el refredament.Els colorants donen color. Els nutrients més importants són: Els hidrats de carbó senzills: glucosa, sacarosa i fructosa. La proteïna es presenta en forma de gelatina. Les llaminadures tenen molta energia, molt pocs minerals i no tenen vitamines. Per tant, no haurien de formar part de la dieta habitual. El diccionari de la Real Acadèmia Espanyola defineix xuxeria com aliment curt i lleuger, generalment apetitós. També defineix llaminadura com a menjar delicat generalment dolç que serveix més per assaborir que no pas per alimentar. Com es fan els caramels? Els caramels es fan amb una barreja líquida i calenta formada per sucre, xarop de glucosa i additius que s’ introdueixen en un motlle, per tal que quedi la forma que tu vols. L’ aportació energètica és de 320 a 360 calories cada 100g. Són de molt baix valor nutricional.

26

REPORTATGE Coneixes la història del xiclet? El xiclet el van posar de moda els primitius. Passaven l’estona mastegant fulles i resines de diverses plantes. Després totes les cultures, des de la Xinesa fins la Grega han continuat la tradició de mastegar vegetals. Els esquimals, com no tenien plantes a mà, feien servir músculs de balena, pell de catxalot i cartílags de foca. Els inventors del xiclet van ser en realitat els asteques, un poble que va viure a Mèxic. El fabricaven de la resina d´un arbre que es deia chitcli.

LES XUXES SÓN BONES PER LA SALUT ? Menjar moltes xuxes pot provocar: ♦Falta de gana: menjar xuxes sense control provoca falta de gana a l’hora dels apats comuencionals. ♦Càries: són sucres refinats, ataca a les dents. ♦Al·lèrgia: els aditius donen color, gust i aroma. Afavoreixent reaccions a la pell. ♦Obesitat: les xuxes tenen moltes calories. També donen energia i engreixen. CONSELLS A L´HORA DE MENJAR LLAMINADURES : ♦Intenti no menjar les llaminadures totes de cop per no ennuegar-se. ♦No menjar-ne gaires per evitar engreixar-se. ♦No en mengi molt sovint, per que treuen la gana . ♦Es poden menjar com a postra d´algun àpat. ♦Mengi-les assegut a la taula i eviti ennuegaments. ♦Cal rentar-se les dents després de menjar xuxes. MESURES D´HIGIENE A LES BOTIGUES: ♦ Cal agafar les xuxes amb les pinces. ♦ Algunes xuxes estan molt seques, símptoma de mala conservació o de data de caducitat. Alguns productes estan fets malbé, segons la botiga.

27

REPORTATGE La classe de 4t hem fet unes enquestes a alguns nens de l’escola i també a algunes persones grans, i aquests són els resultats:

Creus que les xuxes són bones per la salut

Quin dia de la setmana es mengen més xuxes?

Quants diners gastem a la setmana en xuxes?

Reportatge elaborat pels alumnes de CM2.

012345678

Engreixen Treuen lagana

Sónproductes

químics

AdultsNens

0

1

2

3

4

5

6

7

dilluns dimecres divendres diumenge

Nombre de personesenquestades

0

1

2

3

4

5

Menys de50cèntims.

De50cèntims a

1 euro

D'1 a 2euros.

De 2 a3euros

Més de5euros

Nombre de personesenquestades

28

EDUCACIÓ MILLOREM L’ ESMOZAR DELS NOSTRES FILLS I FILLES. COM S’ESMORZA AVUI EN DIA? Per les enquestes fetes a casa nostra i a la resta d’ Europa, s’ evidencia una distribució incorrecta del menjar al llarg del dia. Es menja massa a l’ hora de dinar i sopar, es berena poc i s’ esmorza menys. L’esmorzar acostuma a ser l’àpat més deficient. Aquest fet pot ser degut al ritme de vida trepidant i a la poca importància que es dona a l’esmorzar, fet que ens ha portat a un empitjorament dels costums alimentaris. L’esmorzar, entès com el primer àpat del dia, ha estat sempre poc valorat al nostre país. Els nostres avantpassats, que vivien al camp, abans de començar la feina, menjaven un esmorzar gairebé insignificant, a mig matí feien una parada de treball i aprofitaven per descansar i menjar, on no hi faltaven embotit, formatge, ou, pa, vi i aiguardent ; així s’agafava força per treballar dur fins al final del matí, quan es tornava a parar per descansar i dinar, el principal àpat del dia. Actualment, molts escolars s’ aixequen just per anar a l’ escola i sense tenir temps per esmorzar com cal o preparar-lo i, per tant, s’aprofita el camí de l’escola per comprar una pasta (porten greixos saturats que augmenten el colesterol en sang) i un suc envasat de baixa qualitat (contenen principalment aigua, sucre i additius.) Generalment, els escolars esmorzen tard al pati (sobre les onze ) i dinen d’ hora (quarts d’ una), per tant a l’ajuntar-se els àpats, molts d’ ells mengen sense gana i es deixen part del menjar. Hi ha nens i nenes que llencen l’esmorzar per poder jugar tota l’estona del pati, per tant si no han menjat res a casa, entraran a classe sense l’energia necessària per poder fer la feina. PER QUÈ ES TAN IMPORTANT L’ESMORZAR A L’EDAT ESCOLAR? Cal destacar els següents motius:

-Per mantenir un nivell constant de glucosa a la sang. Això fa que arribi l’energia al cervell, l’òrgan responsable de donar una resposta adequada a les exigències de l’estudi (atenció, comprensió, memòria, estabilitat emocional...); com també fer arribar l’ energia als muscles, responsables de les exigències de moviment. Cal tenir en compte que a l’ aixecar-se al matí, el cos ha estat entre 8 i 10 hores sense rebre aliments i quan el cos realitza l’ activitat física i mental al matí, necessita disposar de sucre a la sang, si no el troba, ha de cremar reserves i es genera una situació d’estrès que pot arribar, fins i tot a donar els típics desmais de l’ adolescent (lipotímia).

29

EDUCACIÓ -Per mantenir un nivell constant de proteïnes i vitamines en el tub digestiu que permetrà un adequat ritme de resposta a les necessitats continuades del creixement, la maduració i el manteniment del propi cos. -Per tenir controlada la gana i, així, evitar “picar” entre els àpats o menjar de manera compulsiva (una de les causes de la obesitat.) -Per prendre uns hàbits saludables d’alimentació que li seran d’utilitat al llarg de tota la vida. QUINES CONSEQÜÈNCIES POT TENIR EL FET DE NO ESMORZAR BÉ? Efectes immediats: - Manca de concentració, mal humor i decaïment. Ja s’ ha dit que el

cos necessita un nivell de sucre constant per respondre adequadament a les demandes d’ energia del cervell (neurones) i de la musculatura.

- Estrès. Al patir la sensació de gana i no poder menjar, es produeix estrès que es manifesta amb intranquil·litat i nerviosisme, fet que afavoreix un menjar descontrolat.

Efectes al llarg termini: -Excés de pes. Al no tenir controlada la gana es té tendència a menjar llaminadures, begudes dolces entre els àpats i a menjar compulsivament. -Augmenta el risc del colesterol en sang i, a la llarga, de patir hipertensió i altres malalties cardiovasculars. L’abús de bolleria industrial (menjar-ne quasi diàriament) comporta un abús de greixos saturats que s’acumulen a l’interior de les artèries, provocant una disminució de la seva elasticitat. -Es perd la consciència de cura del cos. I per tant s’adquireix una actitud passiva en el manteniment de la pròpia salut. - Comportaments alimentaris pocs saludables quan siguin grans. A

causa de mals hàbits alimentaris el llarg de la infantesa. QUE CAL FER PER ESMORZAR BÉ? Tota conducta saludable necessita un esforç per convertir-la amb hàbit, la qual cosa pot durar de quinze dies a un mes. Es convertirà en hàbit quan hem aconseguit que es faci automàticament , a partir d’ aquest moment es farà sense esforç per tota la vida. L’ esforç inicial necessari serà aixecar-se un quart d’ hora abans i haver comprat prèviament els ingredients necessaris.

30

EDUCACIÓ Un bon esmorzar ha de ser variat, que vol dir menjar els diferents tipus d’aliments: aliments energètics, sobre tot rics en hidrats de carboni, com els diferents cereals, els variats tipus de pa, galetes,…; aliments constructors, rics en proteïnes, com ara diferents tipus de llet, de iogurt, de formatge, de pernil, ou,… ; aliments reguladors, rics en vitamines i sals minerals, com la poma, el plàtan, la taronja, el kiwi, la mandarina, les maduixes… És recomanable esmorzar bé a casa i si al vostre fill o filla li costa aguantar la gana fins a l’hora de dinar convé menjar un petit complement, convé no patir gana ja que si no és quan es menja compulsivament (devorant) i pot ser causa de l’excés de pes. Esmorzar a casa: Començar amb un suc de fruita natural que té la propietat d’activar el moviment de l’estómac, obrir la gana i facilitar el trànsit intestinal; és recomanable prendre’l abans de la dutxa ; es pot substituir amb una peça de fruita. Abans de sortir al carrer, convé seure’s per prendre una tassa de llet amb els cereals que més agradin, o un got de llet i un entrepà amb pa i tomàquet, amb oli o margarina, acompanyant la truita, tonyina, pit de pollastre arrebossat, pernil o altre tipus d’ embotit poc gras,... Si no t’agrada la llet es pot subtituir per un iogurt, dos petit suisse, formatge al “bocata”, una crema o natilles, un parell de flams, etc Esmorzar a l’escola: Tal com hem dit ha de ser un complement, no l’esmorzar principal. Menjar un entrepà similar als d’abans però més petit, una peca de fruita, un iogurt amb una cullereta de plàstic, etc. Les recomanacions d’aquest full han estat elaborades pel grup del treball ”educar 0 a 12” format per: Esther Martínez (mestre CEIP Salvador Espriu), Albert Cabús (director de CRP), Pep Daviu (pisicopedagog EAP), Alícia Ibáñez (educadora social UBASP zona sud), Valentí Brotons(metge pediatre del cap Rambla), Carme Giró (periodista), Carles Ribas (cap del Departament Municipal d’Educació), Ángel Prats (cap del programa Municipal d’Infància) i Esteve-Ignasi Gay (metge especialista en medicina preventiva i salut pública).

31

EDUCACIÓ

Alumnes Cicle Superior

32

A.M.P.A.

JUGAR AMB ELS FILLS

Què passa quan hi ha pares que no sabem jugar amb els nostres fills o que ens avorrim de jugar a segons quines coses? Tenim clar els pares quin és el paper del joc? El joc no només són les joguines, el joc és aprenentatge, és descoberta, i els nens necessiten jugar perquè és la manera d´entendre el món que els envolta. Si tenim clar això no ens voldrem perdre com ells interpreten el món, una interpretació infantil de les coses que en molts moments és genial. Jugar és una molt bona manera de conèixer-nos, comunicar-nos i viure junts, i jugant aprenem més dels fills que ells de nosaltres. Si nosaltres no estem al costat del nostres fills , no podrem queixar-nos quan ells no vulguin venir amb nosaltres, quan no vulguin participar en les decisions familiars. Els pares hem de demostrar que jugar amb ells no és una obligació sinó un desig i que hi ha ganes de fer-ho. Si hem de passar poca estona amb ells val més que aquesta sigui de qualitat, però mai al revés. Els pares que no juguem amb els nostres fills hi perdem molt. A.M.P.A

33

PASSATEMPS SOPA DE LLETRES BUSCA 15 NENS DE L’ESCOLA DES DE P3 FINS A 6È. HI HA 2 NOMS DE CADA CLASSE I 1 NEN DE P3, 1 NEN DE P4, I UN NEN DE P5. A C O S C A R M P W L J E F B W D R B I M M T A F G H J Z V N A H T E S T E R O L J O E L T F G K X Z M S U R M L H R K E P R T O J V S A I H I A O A D H O T I A B E L D H D N S T T E N I S N C D O I B I A Y N I M A U R D I A I M M A J R T G O G L E R C B A M P I O N A D P A L B E R T U L G R I M J G U K Z K A Z U C E N A F B M A S F H B G I A T R A M N N U

Relaciona el personatge amb l’objecte. A veure si ho pots fer !!!

34

PASSATEMPS Intenta fer aquest aritmograma. És molt fàcil!! + - 3 = 4 x x x 3 - x = 3 + - - + + = 6 = = = 8 7 8 Omple els mots encreuats.

35

PASSATEMPS Fes aquest sudoku, utilitzant només nombres de l’ 1 al 4. Va...Que és molt fàcil!!!

3 1 2 3 4 1

36

SOLUCIÓ PASSATEMPS SOPA DE LLETRES A C O S C A R M P W L J E F B W DD R B I M M T A F G H J Z V N A H T E S T E R O L J O E L T F G K X Z M S U R M L H R K E P R T O J V S A I H I A O A D H O T I A B E L D H D N S T T E N I S N C D O I B I A Y N I M A U R D I A I M M A J R T G O G L E R C B A M P I O N A D P A L B E R T U L G R I M J G U K Z K A Z U C E N A F B M A S F H B G I A T R A M N N U

37

SOLUCIÓ PASSATEMPS 2 + 5 - 3 = 4 x x x 3 - 2 x 3 = 3 + - - 2 + 3 + 1 = 6 = = = 8 7 8

V A

A L

C L

A G U I L A E

N R

A S E T

L S

L L E O

R

E

L

L

A D N O C A N A

38

SOLUCIÓ PASSATEMPS

Solució 3 4 1 2 1 2 4 3 2 1 3 4 4 3 2 1