4
Servei Educatiu La Garrotxa. Assessors LIC. Pla d’Impuls a la Lectura 1 PROPOSTA DE MÈTODE DE LECTURA DE TEXTOS NO LITERARIS 1 En el moment de l’aprenentatge, cal que les diferents accions que fa el lector expert d’una forma més o menys inconscient i automàtica, les porti a terme d’una manera explícita per ensenyar l’alumnat i que li serveixin de model. - D’aquesta manera ajuda l’alumne perquè les pugui aplicar, primer amb tot el grup i de manera més o menys pautada. - Després passant a reflexionar-hi amb l’ajuda de l’adult. - I, finalment, realitzant-les de forma autònoma. Consideracions prèvies En començar l’activitat, el professor ha de fixar els objectius que vol que assoleixin els alumnes. És necessari explicitar aquests objectius i que els alumnes els entenguin. És convenient, de tant en tant, actuar de model i explicitar-los les estratègies que, com a lector expert, faig servir per a la comprensió del text. I fer-ho al llarg de tota l’activitat. L’alumne que llegeix, ha de ser sempre conscient de: - Què ha d’aprendre. - Com ho està aprenent - Com sap que ho està fent bé. Els alumnes han de conèixer els criteris d’avaluació que tindrem en compte en l’activitat de comprensió. Mètode de lectura 1. Establir els objectius de lectura 1.1. Què volem aconseguir llegint aquest text? Quin tipus de lectura hem de fer? 2. Activar els coneixements previs 2.1. Què en sabem d’aquest tema, de l’autor, d’aquest tipus de textos...? 1 La proposta té en compte les aportacions fetes per Carme Pleyan a “Una proposta didàctica I, II, III i IV” dins de Papers de Batxillerat, 7, 8, 9 i 10.

Com comentar textos no literarirs

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Apunts del Servei Educatiu de la Garrotxa-LIC

Citation preview

Page 1: Com comentar textos no literarirs

Servei Educatiu La Garrotxa. Assessors LIC. Pla d’Impuls a la Lectura

1

PROPOSTA DE MÈTODE DE LECTURA DE TEXTOS NO LITERARIS 1

En el moment de l’aprenentatge, cal que les diferents accions que fa el lector expert d’una forma més o menys inconscient i automàtica, les porti a terme d’una manera explícita per ensenyar l’alumnat i que li serveixin de model. - D’aquesta manera ajuda l’alumne perquè les pugui aplicar, primer amb tot el

grup i de manera més o menys pautada. - Després passant a reflexionar-hi amb l’ajuda de l’adult. - I, finalment, realitzant-les de forma autònoma.

Consideracions prèvies � En començar l’activitat, el professor ha de fixar els objectius que vol que assoleixin els

alumnes. � És necessari explicitar aquests objectius i que els alumnes els entenguin. � És convenient, de tant en tant, actuar de model i explicitar-los les estratègies que, com a

lector expert, faig servir per a la comprensió del text. I fer-ho al llarg de tota l’activitat. � L’alumne que llegeix, ha de ser sempre conscient de:

- Què ha d’aprendre. - Com ho està aprenent - Com sap que ho està fent bé.

� Els alumnes han de conèixer els criteris d’avaluació que tindrem en compte en l’activitat

de comprensió.

Mètode de lectura

1. Establir els objectius de lectura 1.1. Què volem aconseguir llegint aquest text? Quin tipus de lectura hem de fer?

2. Activar els coneixements previs 2.1. Què en sabem d’aquest tema, de l’autor, d’aquest tipus de textos...?

1 La proposta té en compte les aportacions fetes per Carme Pleyan a “Una proposta didàctica I, II, III i IV” dins de Papers de Batxillerat, 7, 8, 9 i 10.

Page 2: Com comentar textos no literarirs

Servei Educatiu La Garrotxa. Assessors LIC. Pla d’Impuls a la Lectura

2

3. Primera lectura: la literal

3.1. Cal començar per llegir atentament el títol i observar tots els subtítols, il·lustracions, etc. i sobretot quin tipus de text és el que ha de llegir: expositiu, literari, instructiu, etc.

- Sol situar-nos en el tema i posar límits a una possible dispersió de l’atenció. - Estableix el camp semàntic i funciona com a guia que pot conduir a una

correcta interpretació dels significats. - En el cas que el fragment escollit no tingués títol, seria oportú que el

professor n’hi posés un.

3.2. S’ha de procedir a una lectura general i personal del text.

- Si el professor creu que poden crear-se ambigüitats, a causa d’una lectura incorrecta, pot llegir-lo ell en veu alta, per tal que no es creï cap confusió.

3.3. Aclariment del significat de tots els mots, tenint en compte que les paraules

polisèmiques s’han d’interpretar segons el context. 3.4. Cal assegurar-se que entenen les relacions entre els diversos elements d’una

oració, així com la relació entre oracions. No cal pas repassar totes les oracions, sinó només aquelles que, per la seva complexitat, resulten difícilment entenedores per als alumnes. Sense voler fer cap tipus d’anàlisi sintàctica, caldria realitzar una anàlisi de l’estructura del contingut atenent al significat del text.

3.5. Durant la lectura cal proposar a l’alumne que estableixi inferències, prediccions,

hipòtesis... sobre el contingut del text.

4. Segona lectura: la interpretativa 4.1. En aquesta segona revisió del text, el seu contingut es considera com un tot, amb

una funció general: descriure, contar, demostrar, convèncer, sensibilitzar... 4.2. Ara bé, per arribar a determinar-la, primer cal reconèixer la funció de cada

paràgraf –o de cada punt- i les relacions que es van establint entre ells, a mida que s’avança en la lectura.

4.3. Per fer la lectura, cal disposar d’un full en blanc que es dividirà en dues parts:

- La part de l’esquerra es dedicarà al resum del contingut dels paràgrafs.

- La de la dreta, a precisar la funció de cada paràgraf dins de la totalitat del text.

4.4. Relació orientativa de possibles funcions del paràgraf dins del text:

� Introducció del tema.

� Sensibilització del lector davant del problema o la tesi que es presenta al text

(fa veure la importància del tema a tractar).

� Presentació del tema o de l’assumpte concret que es tractarà.

Page 3: Com comentar textos no literarirs

Servei Educatiu La Garrotxa. Assessors LIC. Pla d’Impuls a la Lectura

3

� Reiteració del que s’ha dit en un paràgraf precedent, presentat ara a un nivell

més general o més específic (repeteix la idea que ja ha aparegut, però més

explicada).

� Ratificació del que s’ha dit anteriorment (insisteix en el que ja ha dit abans).

� Descripció d’un sistema, d’un conjunt, d’un procés, etc. (fa referència a una

norma general).

� Relació de les circumstàncies o condicions en què té lloc un fet (fa una llista

de quan i com han de passar els fets).

� Justificació o explicació d’un fenomen (s’explica el perquè passa una cosa).

� Argumentació d’una afirmació (dóna raons i diu el perquè).

� Restricció, excepció d’una afirmació feta amb anterioritat (explica els casos

que no es compleix).

� Exposició de les causes o els efectes d’un fet (diu per què passen les coses i

què passarà després).

� Formulació de conclusions generals (fa com un resum del que s’ha dit i del

més important).

� Formulació de lleis que governen el fenomen en qüestió (exposa les normes

que expliquen el perquè passa un fenomen).

� etc.

4.5. És important fer notar que moltes vegades, la funció adjudicada està relacionada amb l’ús d’un connector en el text.

4.6. A mesura que es va avançant en l’anàlisi de cada paràgraf, caldrà que l’alumne

corrobori o reformuli les hipòtesis fetes sobre el contingut del text.

4.7. Tanmateix, de tant en tant, ha de “rellegir” el text a partir dels petits resums de cada paràgraf, per tal de comprovar com la seva comprensió avança a la vegada que la del text.

4.8. Convé, també, que analitzi la informació nova que aporta el text, quina ja sabia,

quina ha modificat o quina li ha complementat algunes informacions que coneixia parcialment.

5. Tercera lectura: la crítica

5.1. Què es proposava l’autor amb aquest text? 5.2. En quins aspectes hi està d’acord i en quins en desacord? 5.3. Què li ha aportat de nou?

5.4. Què en farà de la nova informació?

Page 4: Com comentar textos no literarirs

Servei Educatiu La Garrotxa. Assessors LIC. Pla d’Impuls a la Lectura

4

RELACIÓ DE CONNECTORS I LA SEVA APORTACIÓ AL SENTIT DEL PARÀGRAF

Presenten a continuació més dades del que ja s’ha dit fins ara

i encara / i encara més / a més / d’altra banda / i fins i tot...

Anuncien la conseqüència del que s’ha dit

doncs / per tant / per consegüent / per això / en conseqüència, / així és que / de manera que / cosa que...

Valor causal

perquè / ja que / com que / atès que / vist que / considerant que / en efecte / com sigui que / a causa que...

Adverteixen d’una compa- ració

tan ... com / com ... / més ... que / menys ... que...

Adversatives / Oposició a allò que s’ha dit

però / sinó / encara que / en canvi / ara bé / amb tot / tanmateix / al contrari / més aviat / així i tot / no obstant això...

Presenten objeccions a allò que s’ha dit fins ara

encara que / malgrat que / ni que / per bé que / tot i que / per més que / si bé (és cert que)...

Condició

si / en cas que / posat que / a condició que / tret que / si per cas...

Finalitat

perquè / a fi que / per tal que / amb l’objectiu de / amb la finalitat que...

Precisen una caracterís-tica temporal

quan / abans que / després que / sempre que / fins que / d’ençà que / abans / simultàniament / mentrestant / a la tarda / fins ara / en el punt anterior / en aquest moment / tot seguit / en segon lloc / finalment / per acabar / en fi...

Exemplificació, detall

per exemple / com a mostra / per citar algun cas / en particular / especialment / a saber / en concret / com ara / cf. / per exemple...

Aclariment, continuació

és a dir / en altres paraules / més ben dit / més aviat / de fet / vull dir / en realitat / el cas és que / en efecte / efectivament / per cert / a part d’això / en altres termes / dit sigui de passada / per ser més precís / per altra part / pel que fa a això / en aquest aspecte / sobre el tema / un altre punt / a més a més / tot seguit / o sia / cal insistir en / convé ressaltar / tal com s’ha dit...

Resum – conclusió

breument / en poques paraules / en una paraula / en conclusió / recapitulant / per acabar / en definitiva / així doncs / en conjunt / en conseqüència...

Represa

com deia / tornant al nostre tema / tornant al primer punt...

Exclusiu

en cap cas / de qualsevol manera / deixant al marge / per comptes de / en lloc de / contràriament / a part de / a excepció de...