Com de passada

But Soc Cat Pediatr 1994;54: 271

Com de passada

Durant mesos, 36 en total, els pediatres hem rebutjuntament amb el programa d'activitats mensual un fullde color groc amb el títol «Com de passada».

Cadascun d'aquests fulls constitueixen una deliciosalliçó de lingüística catalana, expressada de forma fácil,ocurrent, molt entenedora. Així ens hem assabentat, elsmolts que no ho sabem, que s'ha de dir hidrats de car-boni, hormona tiroïdal i glàndula tiroide, una hidrocele,les incisives, les canines, les premolars i les molars enreferir-se a les dents, el significat del mot si, el si cárdio-frénic, el si carotidi, el si jugular, etc., la síndrome, unasíndrome, una ampulla, un col . liri, un énema, els raigsinfraroigs, els esdeveniments, el cribratge, la infecció ví-rica, guarir i guarició o guariment i tantes altres observa-cions que aquí seria agosarat voler inctoure-les en laseva totalitat.

Crec que pocs pediatres deuen tenir dubtes sobrela identitat de l'autor del «Com de passada » . No potser ningú altre que el nostre estimat i admirat OriolCasassas, qui, enmig de la feina que li donava el Diccio-nari Enciclopèdic de Medicina i la confecció del 'libre,juntament amb Joaquim Ramis, dels «Cent anys depediatria a Catalunya » , i de les seves col.laboracions

amb el Departament de Sanitat i Seguretat Social, algu-nes també amb Joaquim Ramis, com Cardiologiamot per mot» i el «Diagnòstic per la imatge, la seva ex-pressió escrita » , encara tenia un moment per dedicar atots els pediatres amb el ‹<Com de passada» amb l'es-perança d'aconseguir millorar l'expressió oral i escritade molts de nosaltres. Tasca no sempre aconseguida ique li va fer acabar algun d'aquests fulls amb desespe-rança, com en el núm. 28, on diu: « Paciència: és la qua-litat del qui suporta amb calma l'espera d'alguna cosaque triga». Encara que després, en el núm. 29, apunta:«Perseverança: és la qualitat de persistir en algunacosa empresa, de prosseguir en quelcom començat».

Ara, en el full núm. 36, ens diu Adéu-siau. És l'aco-miadament després de 3 anys dedicats a aquesta lloa-ble feina. Els pediatres catalans ii hem d'expressarel nostre agraïment llegint i rellegint els fulls “Com depassada » , demostrant que el seu esforç pedagògic noha estat inútil. Quedem, però, amb l'esperança que des-prés d'un temps de merescut descans torni a reprendrela redacció d'aquests fulls per al profit, enriquiment i sa-tisfacció de la Pediatria Catalana.

JM. Casasa

_

Fe d'erradesPer haver-se perdut les galerades, s'han publicat involuntàriament alguns errors en el treball d'Hidalgo E,

Barroso C, Moraga FA. Antipirétics: Ibuprofé, publicat al Butlletí 1994; 54 (3) 142-144. A part d'alguns errorsd'accentuació o de puntuació, n'hi ha que afecten directament i que modifiquen el text de l'article.

Els més rellevants són:

ubicació diu ha de dir

final de 4t paràgraf A principis dels vuitanta es comercialitzà aEspanya, però fins aquest any no ha apa-regut la presentació en suspensió l'any1992

... però fins a l'any 1992 no ha aparegutla presentació en suspensió

presentaciósuspensió 10 mg / 5 ml 100 mg / 5 ml

presentaciócomprimits SPIDIFE® Zambon SPIDIFEN® Zambon

271

But Soc Cat Pediatr 1994;54: 272-275

Simeó Selga i Ubach, premi «Jordi Gol i Gurina»de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques

La Junta Directiva de la Societat Catalana de Pediatriapresenta en el darrer curs acadèmic 1993-94 la candidaturade Simeó Salga i Ubach a l'Acadèmia de Ciencias Medi-ques de Catalunya i de Balears per optar al prestigiós Premi« Jordi Gol i Gurina». Simeó Salga és un pediatra nascut aManresa, ciutat on fa més de 50 anys esta desenvolupant laseva feina com a metge de nens tant en la vessant hospi-talaria —fou director de l'Hospital de Sant Joan de Déu du-rant 15 anys— com en la medicina primaria. La seva activitathumana, amb un gran rerefons social, ha estat constant, i hiha destacat l'haver fundat l'Escola de formació social Torrasi Bages de Manresa, la seva col . laboració com a professord'Història de la Medicina a l'Escola d'ATS Farreras Valentíde Manresa, la seva presència com a membre de juntes di-rectivas de la Societat Catalana de Pediatria, de l'Acadèmiade Ciencias Mediques i també de l'Ömnium Cultural deManresa. Ha passat temporades a països africans per aju-dar, com a pediatra, els nens desvalguts. Aquesta completadedicació a la medicina encara li deixà temps per servir Ca-talunya des de l'inici de la recuperació de les nostres institu-cions de Govern, ocupant el càrrec de regidor a Manresa iel de Diputat al Parlament de Catalunya.

Davant d'aquesta trajectòria professional, humana i deservei al país, la Junta Directiva de l'Acadèmia de CienciasMediques, per unanimitat, Ii concedí l'apreciat premi «JordiGol i Gurina».

El lliurament del Premi es féu amb tota solemnitat enpresència del Conseller de Sanitat, Xavier Trias, i del Co-missionat d'Universitats, Josep Laporte, el passat 30 demaig en el sopar que anualment celebra l'Acadèmia deCiències Mediques, en el Saló de la Llotja de Mar, quereuní unes 500 persones. Simeó Salga pronuncia un parla-ment que, per la seva bellesa i el seu sentiment, creiemconvenient que sigui conegut pels pediatres que no esti-gueren presents en aquell acta.

Josep M. CasasaPresident

Acadèmia de Ciències Mèdiquesde Catalunya Balears

ACTE DE LLIURAMENTDELS PREMIS ANUALS

Saló GòticLlotja de Barcelona

Pg. Isabel II, 1

30 de maig de 199421 hores

Discurs de gràcies en nomde tots els guardonats a cura

de Simeó Selga UbachPremi «Jordi Gol Gurina» 1994

Parlament del Dr. Simeó Selga. A la taula: Pere Abelló, El Dr. Simeó Selga amb el Dr. Xavier TriasJosep Laporte, Xavier Trias, Gonçal Lloveras i Josep Reig

272

But Soc Cat Pediatr 1994;54

Parlament del Dr. Simeó SelgaDigníssimes Autoritats Acadèmiques i Cíviques pre-

sidides pel Dr. Gonçal Lloveras i per l'Honorable Conse-Iler de Sanitat Dr. Xavier Trias:

Heus ací que, acostumat a parlar en nom d'altri, ennom d'una colla d'amics, d'una entitat, d'un cos faculta-tiu o d'una comissió, tant se val, avui, ara, un fet beninsòlit i totalment increïble, he de parlar en nom de Si-meó Salga Ubach, jo mateix.

L'any passat, el Dr. Josep M. Montserrat Viladiu,quan li era atorgat aquest mateix guardó, <Jordi Gol Gu-rina», de la seva exemplar personalitat, de la riquesa dela seva intimitat, sorgiren uns mots que em feren emo-cionar. Deia ell: «Accepto la distinció amb humilitat i ale-gria». Avui em ressonen, sense parar, les seves parau-les corprenedores i no sé pensar res més. Us dic,també: ho accepto amb humilitat i alegria, però evident-ment sense l'exemplaritat ni la profunditat del Dr. JosepM. Montserrat Viladiu quan les pronunciava l'any pas-sat. Hi afegeixo: moltes gracias!

Seguint el protocol establert, he de donar les gràciesen nom de tots els guardonats avui. Ja puc parlar ennom d'altri. Ells, els guardonats d'avui, estan contents iagraïts. I jo us afegeixo: són gent que valen, són ardits,tenen tenacitat i capacitat. Saben perfectament que avuino és un final sinó una parada en el camí. És el descansacollidor, és el gaudir de la celebració acompanyats pelsmestres, els amics i els familiars. És el somriure als Ila-vis i la ferma decisió de seguir el camí.

Un camí! Aquesta cosa tan curta de dir¡tan Ilarga de seguir! Un camí!

Un camí que seguiran fins al final amb la fita de mi-norar en tots els aspectes aquesta nostra societat. Po-saran tenacitat, afany, investigació, capacitat, per acon-seguir més salut física, més salut mental, mes salutmoral, més salut social. I ho aconseguiran!

En nom de tots ells, guardonats, i escoles, serveis icatedres que els promocionen, moltes gràcies.

I retorno forçosament al guardó «Jordi Gol Gurina».S i la concessió del guardó per una entitat com l'Acade-mia de Ciències Mediques ja et corprèn, el fet del nomque el distingeix, que l'apadrina, fa estremir profunda-Ment. A Jordi Gol Gurina, l'havia escoltat força vegades,hi ho he Ilegit tot i l'havia tractat personalment, molt poc,irrellevantment. Llàstima!

Era enlluernador, i ho és encara, com si la força d'unPensament, d'una actitud, d'un mestratge, pogués sor-gir, com la veu del profeta, per sobre les onades de lavu lgaritat i de les massificacions. Eren i són els mots delMissatge. Els mots! Amb Joan Vinyoli diguem:

Els mots, en veritatno són sols per entendre'ns pel que signifiquensinó per descobrir el que, transparents, oculten.

Certament... certament.

Permeteu-me que en homenatge a Jordi Gol Gurinarefaci en quatre pinzellades una vivencia personal.

És el setembre de l'any 1977. Congrés de metges ibiòlegs de llengua catalana a Perpinyà. L'auditori delPalau de Congressos és ben ple. Tinc a prop una tren-tena de manresans i d'ells un grapat de ben joyas i nometges però amb afanys interdisciplinaris. Al meu cos-tat l'inoblidable Pere Calafell i la me ya collaboradoratants anys, Carme Salvadó Saumell. Malgrat les sevesdificultats físiques, també ha arribat i s'ha situat discre-tament, l'il•lustre manrese que tant ens ha ajudat a tots,Antoni Esteve Subirana.

Observo la presidencia i la me ya mirada esbatanadano deixa el bon amic i company Antoni Vilanova Ortiz,que representa la Sanitat d'Andorra. Feia uns momentsque ens havíem trobat i abraçat efusivament i, en cons-tatar sorprès el color palla de la seva pell, ràpid m'haprecisat: «Em queden poques setmanes de vida, peròhe volgut venir, calia venir»!

Déu meu! Quantes i guantes actituds com aquestaens passen desapercebudes!

I amb expectació s'aixeca la corpulencia Ileugera-ment encorbada de Jordi Gol Gurina. Argumenta, con-trasta, dialoga, fa comparances precises i finalmentexaltat defineix:

Salut és aquella manera de viureautónoma, solidaria ¡joiosa.

Ha sorgit amb tota la seva bellesa la globalitat de lapersona humana. Ha sorgit el respecte al germà home,germana dona i, amb el seu Ilevat cristià, l'amor alproïsme.

Ha quedat ben palesa la comprensió total del TU, enmajúscules. I altra vegada amb Joan Vinyoli diguem:

Només el TU val per entendre'sen la immensitat de l'univers.

Nosaltres, els familiars, els amics, els metges, éremel TU petit de la seva extraordinaria solidaritat universal!

Un dia, massa aviat, Jordi Gol se'n va anar per repo-sar allá on tot és Pau. Però perdura en tots! Homes i do-nes de tot el món són el seu TU. Homes i donesd'aquesta nació som el seu TU. Que el nostre JO apren-gui a trametre'l. Fem tot l'esforç. Sí, aferrissadamentfem l'esforç! Perquè el nostre JO aprengui a trametre'l.

Senyores i senyors. Aquí podria acabar aquest dis-curs d'agraïment personal, però voldria donar unes ex-plicacions més. Així aquest metge de 80 anys podrà

273


quedar molt més tranquil i assossegat. Perquè d'unamanera o altra aquest guardó, ni amb la mateixa mà-xima benevolencia, no hauria estat possible sensel'existència de dos col . lectius ben definits: un, el fetd'ésser metge d'infants i adolescents, i, l'altre, com auniversitari d'aquella mítica universitat del 31 al 36.

Metge PediatreLa definició dels pediatres com a grup és la d'uns

adolescents immadurs tota la vida i, per tant, sempreamb els mateixos ideals i la mateixa il . lusió que es té en' a dolescencia. Inquiets, bellugadissos —paradigmàticIgnasi Aragó—, amb ganes boges d'arreglar el món in-grat i trist. Uns quants exemples: Salvador Allende, elcirurgià pediàtric, amb el seu intent de reconduir unpaís, Xile. Un altre, Herman Gmneier, el pediatre aus-tríac, que consternat per la gran quantitat d'orfes quedeixava la Guerra Mundial fundava «Aldeas InfantilesSOS » . I uns exemples de casa nostra: al Parlament deCatalunya, en la segona legislatura del 1984-1988, hihavia 8 metges, 5 dels quals eren pediatres, PedriaticPower! També el cas singular de la fundació i promocióque encara dura de la revista infantil «Cavall Fort » acura d'un pediatre, Joaquim Ramis. I dimarts passat lapresentació del llibre «Cent anys de metges de nens aCatalunya», del mateix Joaquim Ramis i d'Oriol Casa-sas, tots dos pediatres com ja sabeu i que m'han prece-dit en aquesta tribuna amb el mateix guardó « Jordi GolGurina».

dintre les setanta i escaig d'Entitats que aculll'Acadèmia de Ciències Mediques, cap de tan inquieta itan dinàmica com la Societat Catalana de Pediatria, so-bretot en els afers socials i d'identitat cívica i de país. Iper acabar aquest demostratiu mostreig diguem que,amb una bona formació pediàtrica i ben contrastada,també es pot exercir la responsabilitat d'Honorable Con-seller de la Generalitat de Catalunya.

Els pediatres caminem pel riu de la vida d'esquena alcorrent. Tenim sempre al davant la dona que tot justacaba de parir i que ens ofereix el fill perquè l'atenguemen les malalties, per fer-ne les prevencions, perquè ob-servem les guarderies i les escoles i promocionem elsseus esplais i que visquem amb ells fins a la superaciódel moment vibrant de la seva adolescencia. Lliutem perla seva qualitat de vida. Després desapareixen i es per-den de vista.

I un dia, després d'anys i anys, tanquem els ulls, gi-rem en rodó, els obrim novament i seguim el curs del riude la vida veient ben de prop el final que flueix en el marde l'Eternitat mentre diem: Gràcies, Senyor! Sí, gràcies,Senyor, perquè ha valgut la pena!

La UniversitatLa del 31 al 36. Íntegra. D'aquesta generació en

caldrà parlar molts anys, com es parla de la Generaciódel 98 o de la dels anys 20. I serà arreu de Catalunyaamb tots els matisos i variants. És l'obertura d'idees, elrejoveniment dels conceptes, un claríssim concepte hu-manista i una aspiració catalanista joiosa. Un ampli movi-ment intel•ectual estructura la plataforma creant una Uni-versitat sensacional que forja les persones que en 20anys han de donar el capgirell definitiu de la idea de paísi de mentalitat universal. Una Universitat, l'Autònoma del31 al 36, que forma d'una manera perfecta des del puntde vista tècnic, pero ho fa més encara en la filosofia de lanació, amb totes les grandeses i servituds que el con-cepte comporta, i encara més en aquell deure tan ben ex-plicat i tan ben entes que «cal retornar a la col . lectivitat elque la col . lectivitat t'ha donat a través de la universitat».

I quan s'augura un futur immediat brillant, cau el te-rrible cop de destral de la guerra del 36-39, i les sem-bradures que estaven a punt de germinar en terrenyadobat moren o queden sepultades, per Ilucar mes enllàsolitàriament i dificultosament, buscant la possibilitat defruitar així que les circumstàncies ho facin possible. I esbusquen entre elles per ajudar-se, per conservar intac-tes aquestes possibilitats de madurar.

I de sempre, però avui, ara, i tots aquests dies ambmés intensitat que mai, com he pensat en una personaben emblemàtica d'aquella epoca i d'aquella Universitat:el professor Alsina Bofill!

Quina recança! Per ben poc no s'ha pogut donar elcas insólit i ben emotiu que un ex-alumne de vuitantaanys pogués homenatjar, persona a persona, un profes-sor d'aquella universitat!

I a més, després de la catàstrofe, fou el nostre con-sol i promotor de la fe en el futur.

I, tal com ho descriu molt be Moisès Broggi en unanecrològica publicada en els mitjans de comunicació,també fou la nostra tranquil . litat professional en les ma-lalties greus dels nostres pares, sogres, oncles i cosins.

Per() la seva petja no s'ha esborrat ni s'ha esvaït elseu perfum. Amb ell simbolitzo tot el Patronat i el Pro-fessorat d'aquella Universitat inoblidable del 31 al 36.

Per a tots, alumnes i professors, el meu sentit recordi el meu agraïment.

I un últim comentari-reflexió.

Heus ací que a tota aquella generació del 31 al 36, ala maduresa, maduresa! (difícil dir tercera edat), ensprevingué una nova reflexió i la possibilitat d'assolir pera aquest país allò que vèiem clar i ben assequible enl'època universitària. Ressona fort altra vegada la peti-ció: « Cal retornar a la col•lectivitat el que la col.lectivitat

274


t'ha donat a través de la universitat » . Batega novamentel cor de la il•lusió, i sorgeix el cop de puny sobre lataula amb el crit «Per mi, no es perdrà!» I quasi tots elsuniversitaris supervivents del 31 al 36, i amb un mínimde nafres, es posen a les ordres de qui vulgui conduir-los. Gairebé tots amb responsabilitats públiques per ferfuncionar el país.

Déu meu! Preguntem-nos bocabadats com ha estatpossible aquest fenomen? Crec que la resposta és:

Primer: la qualitat i la solidesa del missatge del 31 al 36.

Segon: el teixit social de les entitats on tots hem tre-ballat intensament com a substrat vital. Xarxa protectorade la Nació Catalana que, pel camí de la cultura i la inte-gració, volen aconseguir la salut total de la nació.

La salut de la nació seria, recordeu-ho bé i fem elpossible per aconseguir-ho, aquella manera de viure enllibertat —Autónoma— amb el dret d'escollir la pròpia soli-daritat —Solidària—, i l'alegria de viure amb tota la digni-tat individual i col-lectiva —Joiosa.

Sí, senyores i senyors, sobretot no oblidem els mots!Defensem els mots! Salvem els mots! Els mots de JordiGol Gurina: ...“Aquella manera de viure Autónoma, So-lidària i Joiosa».

I tinguem ben present Joan Vinyoli: «Els mots, en ve-ritat no són sols per entendre'ns pel que signifiquen sinóper descobrir el que, transparents, oculten».

Paraules finalsEn nom de l'esposa i els fills que ens acompanyen.

En nom deis metges manresans avui aquí presents i re-presentant un ampli collectiu. En nom de tots els col . la-boradors, que són molts, en aquests més de 50 anys deprofessió. En nom dels pediatres. En nom dels universi-taris del 31 al 36. I amb la mateixa dignitat amb qué hoescrivia Caries Riba en el seu testament: «Deixeu-medir aquells mots que dignifiquen la nostra condició hu-mana tant pel qui les diu com pel qui les pot rebre: Grà-cies, Gràcies, moltes Grácies!»

275

But Soc Cat Pediatr 1994;54: 276-278

Programa d'activitats científiques1994-1995

Novembre 1994Dijous, dia 3:

Dissabte, dia 12:

Dijous, dia 17:

SESSIÓ INAUGURAL. Aspectes semiòtics de la consulta pediàtrica,pel Dr. J. Ripoll i Borrell

Sessió de Residents de pediatria

Coordinadora: Y. Fernández

Sessió conjunta del Comité de Prevenció d'Accidents, la Societat Catalanade Salut Pública, la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària i elCol . legi de Psicòlegs

Tema: Per qué s'accidenten més els nens que les nenes?

Coordinador: J. Esteve i Rufié

Tema: Aspectes pràctics de les intoxicacions poc freqüents enpediatria

Coordinador: J. Mateu Sancho

Sessió de Cirurgia pediàtrica

Tema: L'atenció del nen quirúrgic a comarques

Coordinadora: M. Ros

Octubre 1994

Dijous, dia 6:

Desembre 1994Dijous, dia 1:

Dijous, dia 15: L'Any Internacional de la Familia a la Societat Catalana de Pediatria

Temes: De la salut de la familia a la felicitat del nen

Coordinador: CA. Wennberg

Ponents: JM. Alsina, MT. Martínez, R. Martínez Callén, J. Argemí,E. Domènech i A. Calvo

Gener 1995Dijous, dies 12, 19 i 26, XXXIV Curs de divulgació de la S.C.P.¡2 de febrer:

PRIMER MÒDUL DE FORMACIÓ CONTINUADA (10 hores lectives)

Tema: Urgències hospitalàries

Coordinador: C. Luaces

Moderadors: J. Pou, J. Nadal, R. Baraibar i J. Iglesias

276


Dissabte, dia 28:

Febrer 1995Dijous, dia 16:

IVIar9 1995Dijous, dies 2 i 9,dissabte, dia 11:

III Jornada de Metges Residents de Pediatria

Coordinadora: A. Amat

XXXI JORNADA INTERNACIONAL

Tema: Xoc neonatal, a càrrec del Prof. Jacinto A. Hernández(Universitat de Denver, Colorado)

Coordinador: Prof. R. Jiménez

XXXIV Curs de divulgació de la S.C.P.

SEGON MÒDUL DE FORMACIÓ CONTINUADA (10 hores lectives)

Tema: Factors socials i familiars de risc pel desenvolupamentdels infants

Coordinador: J. SabriàModeradors: I. Cid, P. Pérez Olarte, S. Pérez Fabra i J. Sabrià

Dijous, dia 30: X LLIÇÓ PERE CALAFELL

Tema: Leucèmia infantil, passat, present, futur, a càrrec del

Prof. H.J. Riehm, (Catedràtic de Pediatria de la MedizinischeHochschule Hannover)

Abril 1995Dissabte, dia 1:

Coordinador: JJ. Ortega

XIV REUNIÓ DE SERVEIS DE PEDIATRIA DELS HOSPITALSCOMARCALS (Palamós)

Coordinador: J. Agulló

Dijous, dia 6: SESSIÓ D'HOSPITAL

Tema: Hospital Casa Maternitat,en memòria del Dr. Martí Carbonell i Juanico

Coordinador: X. Carbonell

Dijous, dia 20:

Maig 1995

Tema: Avaluad() i maneig dels infiltrats pulmonars recurrents

Coordinador: S. Uñan

Dissabte i diumenge, dies 6 i 7: XXVI REUNIÓ CONJUNTA DE LES SOCIETATS CATALANAI ARAGONESA DE PEDIATRIA (Lloret)

Coordinador: D. Infante

Dissabte, dia 20: Primera Reunió del « Grupo para la actividad física y el deporte de la A.E.P.»

Coordinador: JV. Hernández

277

III REUNIÓ ANUAL DE LA SOCIETAT CATALANA DE PEDIATRIA(El Montanyä. Seva)

President honoran: Prof. J. PratsPresident: JM. MauriVicepresident: J. Mulet

Juny 1995Divendres, dissabte idiumenge, dies 2, 3 i 4:


Dijous, dia 15: SESSIÓ DE CLOENDA, pel Dr. J. Cifré

278


Normes de publicació

L'objectiu preferent d'aquest Butlleti és ésser reflex de les activitats de la SocietatCatalana de Pediatria i de les de tots els seus socis. Per això, es reflectiran a lesseves Mines les activitats científiques, professionals i socials de la Societat aixícom els treballs clínics o d'investigació que s'ajustin a les seves normes depublicació.

Seccions:Les seccions de que consta són les següents: Editorial, Articles Originals,Revisions, Casos Clínics, Casos Radiològics, Casos Problema, Cartes al Director,Comentaris Bibliogràfics, Activitats Científiques de la Societat i Noticies.

Presentació i estructura dels treballs:

1) Els originals per a la seva publicació hauran d'ésser enviats a NataliaCorominas, Societat Catalana de Pediatria. Passeig de la Bonanova, 47,2a 08017 Barcelona.

2) Els treballs hauran d'ésser presentats per duplicat, mecanografiats a dobleespai i amb marges suficients. Els fulls hauran d'ésser numeratscorrelativament, i a la primera plana hom indicará les dades següents: a) títolde l'original; b) inicial del nom i cognoms de l'autor o autors; c) nom i adreçacompleta del centre de treball; d) data de tramesa; e) direcció per a lacorrespondencia.

3) Com a norma general els treballs hauran d'incloure una introducció en que homexpliqui l'objecte del treball; una descripció del material i/o mètodes seguits; unaexposició concisa dels resultats, i una discusió o comentari d'aquests que potésser acompanyada d'unes conclusions.

4) Resum: en català, castellà i anglès. Será Iliurat en un full a part i tindrà unaextensió de 200 paraules corn a màxim. A continuació hom indicará fins a unmàxim de 5 paraules clau, d'acord amb les normes dels índexs mèdics d'úsfreqüent, sota les quals el treball pugui ésser codificat.

5) Extensió dels treballs: els treballs per a ser publicats corn a Casos clínics,Casos radiològics, Casos problema o Comentaris bibliogràfics tindran unaextensió máxima de 5 folis. Els articles Originals i les Revisions és aconsellablede no sobrepasar els 8-10 folis.

6) Figures: Ilur nombre será l'indispensable per a la bona comprensió del text. Lesfotografies aniran numerades al dors, una vegada indicada la part superior ambuna fletxa, seran Iliurades per separat en un sobre adjunt. Les gràfiques idibuixos han d'ésser realitzats amb tinta xinesa negre o impressora lässer. Deles figures (fotografies, gràfiques i dibuixos) caldrà que en sigui feta referenciaal text i han de dur una numeració correlativa conjunta. Els peus de lesfigures aniran mecanografiats en un full a part.

7) Taules: seran mecanografiades en fulls independents, aniran numeradesamb xifres romanes i hauran de contenir el títol corresponent.

279


8) Bibliografia: les referències bibliogràfiques seran numerades segons l'ordred'aparició en el text i recollides en un full a part al final del treball. Caldrà queen sigui feta referència en el text on s'identificaran de manera succesivaamb xif res aràbigues entre parèntesi. Les cites hauran d'ajustar-se a lesnormes següents:

a) cognoms i inicial del nom dels autors. Si són més de sis només constaranels tres primers seguits de « et al » ; b) títol del treball en la Ilengua original; c)abreviatura de la revista segons el patró internacional, utilitzat en l'IndexMedicus; d) any, volum i pàgina inicial i final de l'article. Tot això amb lapuntuació que es mostra en l'exemple següent.

Walker WA, Hang R. lmmunology of the Gastrointestinal tract.J Pediatr 1973; 83: 517-528.

En el cas de citar un llibre hom ho indicaré del mode següent: a) cognoms iinicial del nom de tots els autors; b) títol complet en la llengua original; c) llocd'edició; d) editorial; e) any.

9) Les comunicacions, taules rodones, conferències, etc. que s'efectuïn en lessessions de la Societat seran publicades en forma resumida. Per això elsautors hauran de confeccionar un resum no superior a 50 línies que lliuraranal finalitzar la sessió o faran arribar a la Redacció del Butlletí no més tard de7 dies d'haver tingut lloc la sessió. Els autors poden presentar, a més, les sevesaportacions per a ser publicades a altres seccions del Butlletí; en aquest cashauran d'ajustar-se a les normes de publicació.

10) La secció de Casos clínics, Casos radiològics, Casos problema i Comentarisbibliogràfics pot contenir una o dues figures i/o taules fins a 10 citesbibliogràfiques.

11)La secció de Cartes al Director pot contenir notes relatives a articles publicatsamb anterioritat o assumptes d'interès general. En el primer cas podrancontenir crítica científica o dades personals i la carta seré enviada per laredacció del Butlletí a l'autor del treball per tal de poder publicar-nesimultàniament la resposta. L'extensió d'aquestes cartes podré assolir les 400paraules, contenir 3 o 4 cites bibliogràfiques i, si és considera necessària, unafigura o taula curta.

12) Números monogràfics: la confecció de números monogràfics podré ésserproposada per part dels autors o del Comité de Redacció. En tot cas, el Comitéde Redacció i els autors n'estudiaran conjuntament les característiques.

La Societat Catalana de Pediatria delega en el Comité de Redacció la facultatd'acceptar i seleccionar els treballs que han d'ésser publicats. Els originalsacceptats quedaran de propietat permanent de la revista. No seran acceptatstreballs ja publicats.

La secretaria de Redacció acusaré rebut dels originals Iliurats i informaré entu...de la seva acceptació i data de possible publicació.

El Comité de Redacció podré suggerir modificacions en el text quan les creguinecessàries, així com refusar la publicació de treballs que cregui que no s'adaptenals objectius de la revista.

Les opinions expressades en els Mides publicats són de Ilurs autors i no sónnecessàriament compartides pel Comité de Redacció.

280

Documents

Com de passada