Com fer sostenible - Sant Boi de Llobregat · 2 Es pren de referència que el rentavaixelles es posa en funcionament 4 cops per setmana. ... 19,49 23,03 29,24 33,67 37,21 41,64 44,30

Com fersosteniblecasa nostra

índex

2 Com fer sostenible casa nostra

Com fer sostenible casa nostra .................................................................................................... 3

Etiquetatge ecològic ............................................................................................................................... 4Etiquetes ecològiques de productes ......................................................................................... 4Altres distintius ......................................................................................................................................... 6Sistemes de Gestió Ambiental ...................................................................................................... 8Per obtenir més informació .............................................................................................................. 8

Energia ................................................................................................................................................................. 9Com fer un ús més racional de l’energia a casa? ............................................................ 9Altres alternatives ................................................................................................................................ 12En la comunitat de veïns ................................................................................................................ 13Per obtenir més informació ........................................................................................................... 14Qui em pot ajudar? ............................................................................................................................. 14

Aigua ................................................................................................................................................................... 15Com fer un ús més eficient de l’aigua? ................................................................................ 15Bones pràctiques ................................................................................................................................ 16Per obtenir més informació ........................................................................................................... 18Qui em pot ajudar? ............................................................................................................................. 18

Materials .......................................................................................................................................................... 19Com escollim els materials més sostenibles? .................................................................. 19Pintures i vernissos ............................................................................................................................. 20Fustes .......................................................................................................................................................... 21Per obtenir més informació ........................................................................................................... 22Qui em pot ajudar? ............................................................................................................................. 23

Els ciutadans cada cop estem més conscienciats sobre els impactes al mediambient que ocasionem al consumir aigua, energia i materials. Bona part d’aquestconsum ve determinat per les característiques de la nostra llar i l’ús que en fem.

Amb aquesta guia* us presentem una sèrie de recomanacions per fer el nostrehabitatge més sostenible. La guia inclou mecanismes que podem trobar al mercat,bones pràctiques d’ús i consum a la llar i una sèrie d’adreces d’interès que podemconsultar si volem informació addicional.

La guia s’estructura en diferents apartats, segons els elements sobre els quals fareferència: energia, aigua i materials. També presenta les principals etiquetesecològiques que de forma general ens ajuden a identificar aquells productes quesón millors ambientalment.

Quan realitzem obres a la nostra llar és un bon moment per a fer-la ecoeficient,però en la guia també es proposen mesures senzilles que podem aplicar enqualsevol moment.

Que no se us escapi ni un detall!

* La informació d’aquesta guia pot ser complementada amb la guia “Com adquirir un habitatge sostenible”.

com fer sostenible casa nostra

Com fer sostenible casa nostra 3

En el moment de compra, les etiquetesecològiques ens permeten escollir elsproductes tenint en compte les reper-cussions que tindran sobre el mediambient.

Què és una etiqueta verdao ecoetiqueta?És una indicació o distintiu que té lafinalitat d’informar els consumidors igarantir-los que un producte o serveicompleix uns criteris de “bondatambiental” en el procés de fabricació,ús, comercialització o fi de la seva vidaútil.

Qui les atorga?Hi ha una gamma variada, des de lesque posa el propi fabricant o agrupació

Molts dels impactes ambientals que genera el nostre habitatge es deuen a que no es vafer una compra verda. Hauríem de decidir les nostres compres amb criteris de sostenibilitat.

de fabricants, i que pot ser obligatòria,fins a les que són avalades per admi-nistracions, empreses o organitzacions.Aquell qui atorga l’etiqueta és el res-ponsable del compliment dels criterisdavant del consumidor.

Són totes oficials?Només són oficials les ecoetiquetesconcedides per les administracions oregulades per una normativa específica.

Hi ha un gran nombre d’etiquetesecològiques, però les més rellevantspel que fa a la compra verda a la nostrallar són les que es presenten a conti-nuació.

Distintiu de garantia de qua-litat ambiental

Entitat que l’atorga:Departament de MediAmbient i Habitatge de laGeneralitat de Catalunya.

Etapes de la vida del producte aquè fa referència:Fabricació, ús i eliminació en productes,i ús en serveis.

Etiquetes ecològiquesde productes


etiquetatge ecològic

En quins productes de la llar lapodem trobar?- Productes de fusta- Calderes i escalfadors domèstics de

gas- Productes transformats de suro- Bosses d’escombraries- Productes de material compostable

Etiqueta Ecològica Europea

Entitat que l’atorga:És un etiquetatge d’àm-bit europeu. L’organismecompetent de la con-cessió a Catalunya és elDepartament de MediAmbient i Habitatge.

Etapes de la vida del producte aquè fa referència:Fabricació, ús i eliminació.

En quins productes de la llar lapodem trobar?- Productes de neteja de la llar- Electrodomèstics: rentadores, renta-

vaixelles, frigorífics i televisors- Bricolatge i jardineria: pintures i ver-

nissos, il·luminació elèctrica, produc-tes de plàstic, productes de suro, decartró i cartronet

- Productes tèxtils

Altres ecoetiquetes

Podem trobar altres etiquetes eco-lògiques que garanteixen que els pro-ductes en els quals apareixen com-pleixen criteris de sostenibilitat. Són lesatorgades per altres administracionseuropees.

Àngel Blau (Blaue Engel),Alemanya

Cigne Blanc (NordicSwan), Països Nòrdics(Islàndia, Finlàndia,Noruega i Suècia)

NF - Environnement,França



Etiqueta energètica

Existeix un sistema d’etiquetatge euro-peu pels aparells elèctrics domèstics ialtres equips que obliga el fabricant aaportar informació sobre el consumespecífic del producte. Tots els establi-ments estan obligats a mostrar-la enels productes exposats, també s’inclouen el manual d’instruccions.

Aquesta etiqueta especifica la categoriaenergètica del producte que li corresponsegons el seu grau d’eficiència energètica.

Hi ha set categories, de la A a la G,essent la primera la més eficient ener-gèticament. A més, la targeta ens in-forma sobre altres propietats del’aparell, com el soroll i la despesad’aigua.

Altres distintius A continuació es presenta una taulaamb la comparativa del consum ener-gètic i la despesa econòmica anual dediferents tipus d’electrodomèstics (ne-vera, rentavaixelles, rentadora i asseca-dora) segons la seva categoria.

Font: http://www.icaen.es

1 Es pren de referència una nevera amb compartiment frigorífic de 3 estrelles.2 Es pren de referència que el rentavaixelles es posa en funcionament 4 cops per setmana.3 Es pren de referència que la rentadora es posa en funcionament 2 cops per setmana.4 Es pren de referència que l’assecadora es posa en funcionament 2 cops per setmana.

DESPESA ENERGÈTICA (kWh/any)

ELECTRODOMÈSTIC DESPESA ECONÒMICA (€/any)

A B C D E F G

NEVERA1 240 284 361 415 459 514 546

19,49 23,03 29,24 33,67 37,21 41,64 44,30

RENTAVAIXELLES2 220 240 281 323 364 405 426

17,81 19,48 22,82 26,16 29,50 32,84 34,51

RENTADORA3 99 109 130 151 172 192 203

8,01 8,85 10,54 12,22 13,91 15,60 16,44

ASSECADORA4 143 155 178 202 225 248 260

11,59 12,54 14,44 16,34 18,23 20,13 21,08

Certificats forestals

Ens garanteixen que els productes quedisposen de certificació han estat pro-duïts en boscos gestionats sostenible-ment, seguint criteris ambientals, eco-nòmics i socials.

FSC

Entitat que l’atorga:Forest Stewardship Council. Es tractad’una organització internacional queagrupa organitzacions socials, indíge-

nes i ambientals, a mésd’una part importantde la indústria forestal.La podem trobar aproductes elaborats apartir de la fusta.

Taula d’estalvi en electrodomèstics de tipus A:



PEFC

Entitat que l’atorga:Pan European ForestCertification Council. Estracta d’una organit-

zació internacional que agrupa silvicul-tors, productors i grups socials i am-bientals.La podem trobar a fusta sense elaborar.

A més de l’ecoetiquetatge de produc-tes, hi ha certificacions de gestió am-biental per a empreses que garanteixenla seva millora contínua. Per exemple,l’EMAS i la ISO 14001.

Sistemes de GestióAmbiental

Per obtenir més informació■ Distintiu de Garantia de Qualitat Ambiental i Etiqueta Ecològica Europea

www.gencat.net/mediamb/cqa_i.htm

■ Ecoetiquetes per a la fustawww.pefc.orgwww.fsc-spain.org

■ Organització de Consumidors i Usuaris de Catalunya (OCUC)http://www.ocuc.org/ecoetiquetatge.htm

■ Guia “Ecoetiquetes Amigues del Medi Ambient”Organització de Consumidors i Usuaris de Catalunya.

El consum d’energia a la llar oscil·laentre els 600 i els 1200 euros anuals.La calefacció i l’aigua calenta suposenel 60% del consum, la part restant esdistribueix entre els aparells domèsticsi la il·luminació.

Canviant els nostres hàbits quotidiansi fent petites modificacions al nostrehabitatge podem aconseguir reduirnotablement la despesa energètica.L’objectiu clau és tenir garantit el be-nestar amb la menor despesa energè-tica.

Tant el medi ambient com la nostrabutxaca hi sortiran guanyant.

El consum d’energia actual comporta molts problemes ambientals: canvi climàtic,exhauriment de recursos no renovables, contaminació de l’aire..., per tant, n’hem de ferun ús eficient a la llar.

Per fer un bon ús de l’energia hemd’evitar tenir aparells en marxa quanno ens presten servei. Per exemple,apaguem els llums cada cop que sortimd’una habitació, el televisor o l’aparellde so quan no estem pendents, ol’ordinador o el seu monitor si no elfarem servir durant una bona estona.

També hem d’escollir aparells eficientsenergèticament, de categories A o B(veure apartat etiquetes ecològiques), ifer un manteniment de les instal·lacions.

A continuació es presenten algunesrecomanacions per estalviar energiaen la climatització, la il·luminació i elsaparells domèstics.

Climatització

- L’escalfor del Sol a l’hivern i la venti-lació natural a l’estiu són els sistemesmés senzills i sostenibles per acon-seguir escalfar o refredar les nostresllars, aprofitem-los!

- Reduïm l’entrada de calor durant eldia amb tendalls, cortines, persianesi voladissos.


energia

Com fer un ús mésracional de l’energiaa casa?

- Evitem pèrdues de calor de l’habi-tatge millorant l’aïllament (doble vidre,passa-pas, reforç de juntes...).

- Revisem i mantenim periòdicamentels nostres sistemes de produccióde fred i calor per allargar la vida delsequips i garantir la seguretat de lesinstal·lacions.

- Instal·lem termostats o rellotges pro-gramables a les habitacions per po-der regular la temperatura de la ca-lefacció i l’aire condicionat.

- No abusem de la calefacció i l’airecondicionat. Cada cop que augmen-tem o disminuïm un grau la tempe-

ratura de la nostra llar el consumaugmenta fins a un 8%. A l’hivernregulem la temperatura a 19-20ºC,durant la nit són suficients 16ºC. Al’estiu no cal disminuir la temperaturaper sota els 24-26ºC.

Il·luminació

- Aprofitem el màxim la llum natural.

- Mantinguem netes les bombetes ipantalles per aprofitar millor la llumque ens aporten.

- Instal·lem bombetes de baix consum,per pocs diners de més el consumes redueix 5 vegades i duren 10 cops

més. Els fluorescents també són unabona opció per la cuina, consumeixen5 cops menys que les bombetesd’incandescència i duren molt méstemps.

Aparells domèstics

Nevera i frigorífic

- Regulem la temperatura de la neveraentre els 3 i 5 ºC, per cada grau quedisminuïm la temperatura el consumaugmenta un 6%, també convé noposar-hi aliments calents. Pel que faal congelador, no cal abaixar la tem-peratura per sota els –18 ºC.

- Mantinguem la part posterior delsfrigorífics i congeladors neta i venti-lada, és allà on es controla l’intercanvide calor.



- Situem aquests aparells allunyatsdels focus de calor, com ara el forn,el Sol o la calefacció.

Rentadora, rentaplats i assecadora

- Optem per rentadores bitèrmiques(amb entrada d’aigua calenta i freda),consumeixen fins a 6 cops menysque les convencionals.

- Escollim el programa adequat percada rentat i optem per la tempera-tura més baixa. Per exemple, unarentadora amb un programa a 90 ºCconsumeix 4 cops més energia quea 40 ºC.

- Utilitzem aquests aparells a càrregamàxima o optem per aparells queregulen les necessitats d’aigua i ener-gia en funció de la càrrega.

- Estenguem la roba sempre que siguipossible. Si utilitzem l’assecadoracaldrà centrifugar abans la roba ren-tada per tal d’extreure el major volumpossible d’aigua.

Cuina

- Evitem pèrdues de calor tapant elsrecipients i obrint el forn el mínimpossible, cada vegada que ho femperdem un 20% del calor acumulat.

- En cuina de gas evitem que la flamasobresurti del recipient i que els líquidspuguin vessar i apagar-la. En cuinesvitroceràmiques optem per recipients

amb fons gruixut i pla i apaguem laplaca abans de que s’acabi la coccióper aprofitar el calor residual.

Escalfador d’aigua

- Tinguem en compte els consellsd’estalvi d’aigua de la guia, estalviantaigua estalviarem també energia.

- Evitem que la temperatura de l’aiguacalenta produïda superi els 45ºC.

- Instal·lem aixetes amb termostat queregulen la temperatura de sortida del’aigua.


Optem per l’energia solar

Energia solar tèrmica

Els captadors solars tèrmics són unabona solució per a obtenir aigua calentasanitària, suport a la calefacció i escalfarpiscines.Una família pot produir la major part del’aigua calenta sanitària que necessitaamb una instal·lació d’uns 2-3 metresquadrats.Aquest instal·lació la podem amortitzarfàcilment i evitarem un grapat d’emis-sions de CO2.

Energia solar fotovoltaica

Les plaques solars fotovoltaiques pro-

dueixen electricitat que podem utilitzardirectament si tenim un sistema aïllatde la xarxa elèctrica o abocar els kilo-wats a la xarxa venent-los a un preumés elevat del que comprem l’energia.

Demanem informació sobre les subven-cions o facilitats de finançament ques’ofereixen des de l’Instituto de Diver-sificación y Ahorro Energético, l’InstitutCatalà de l’Energia i/o el nostre ajunta-ment.

Contractem tarifes d’electricitatverda.

Amb la liberalització del mercat energè-tic moltes empreses comercialitzadoresofereixen contractes d’electricitat verda,és a dir, electricitat provinent de fontsd’energia renovables. Informem-nosde les garanties que ens ofereixen les

- Prioritzem les calderes de condensa-ció sobre les convencionals, aprofitenel calor de l’aigua procedent de lacombustió. En tot cas preferentmentescollim un sistema d’acumulació enlloc d’un l’instantani.

- Si escalfem l’aigua amb electricitat,l’equip ha de ser el més a prop pos-sible dels punts de consum per reduiral màxim les pèrdues d’energia quanl’aigua circula per les canonades.

Altres alternatives


diferents empreses i sol·licitem que ensfacin una oferta.

Contractem tarifes nocturnes.

Sempre que puguem consumir energiaper la nit, es recomanable contractartarifa nocturna. Ens estalviarem dinersi ajudarem a regular la demanda ener-gètica global.

En els blocs de pisos els consumsenergètics comuns són força impor-tants. Per tal de reduir-los podem teniren compte una sèrie de criteris.

Ascensor

Sempre que sigui possible pugem ibaixem les escales, també ens aportaràbeneficis per a la salut.Si disposem de més d’un ascensor, noels demanem simultàniament.

Il·luminació

Per zones interiors estalviarem energiainstal·lant bombetes de baix consum

i elements d’encesa i apagada comdetectors de presència o temporalitza-dors.Per zones exteriors es recomana utilitzarlàmpades fluorescents compactes con-trolades per detectors de presència,temporitzadors o fotocontroladors,quan arriba llum natural apaguen elsistema d’il·luminació.

Calefacció

En comunitats de propietaris el sistemamés favorable de calefacció són lesinstal·lacions col·lectives o centralitza-des, cal però establir mecanismes per-què cada veí pagui pel consum querealitza.

En la comunitatde veïns


Per obtenir més informació■ ADENC - Campanya per la reducció del consum energètic

http://www.adenc.org/campanyes/estalvi/estalvi.htm

■ Agència d’Energia de Barcelonahttp://www.barcelonaenergia.com

■ Barnamilhttp://www.barnamil.org

■ Ecoserveis - Projecte EADE (Expansió de la base de dades on-line pública sobre electrodomèstics energèticament eficients)http://www.energiasostenible.org/ecoserveis/eade

■ Institut Català d’Energia (ICAEN)http://www.icaen.es

■ Instituto para la Diversificación y Ahorro de la Energía (IDAE)http://www.idae.es

Qui em pot ajudar?Anota les teves botigues de productes ecoeficients i elsprofessionals que n’utilitzen.

Tenim un ampli ventall de possibilitats (bones pràctiques, mecanismes i dispositius)per reduir el consum d’aigua sense veure disminuir el nostre benestar associat.

Cadascú de nosaltres pot satisfer les seves necessitats diàries amb uns 100 litresd’aigua, fins i tot menys. En l’actualitat, la mitjana de consum diari d’aigua superaels 150 litres/persona-dia.

La diferència de consum entre utilitzar mecanismes ecoeficients o no és significativa.Ho podem comprovar amb els exemples de la taula següent.

A Catalunya, l’aigua és un bé molt escàs i, per tant, és imprescindible que en fem un úsresponsable a la nostra llar.

Al mercat trobem un sèrie de mecanis-mes d’estalvi d’aigua. En aquesta taulapodem veure els avantatges, tant eco-nòmics com ambientals, que compor-taria la seva instal·lació.

Ús Despesa eficient Despesa ineficient

Dutxa 60 litres/dutxa 150 litres/dutxa

Aixetes 6 litres/minut 12 litres/minut

Wàter 6 litres/descàrrega 10 litres/descàrrega

Rentadora 30 litres/rentat 50 litres/rentat

Rentaplats 12 litres/rentat 20 litres/rentat


aigua

Com fer un ús méseficient de l’aigua?

A part de les bones pràctiques ja co-negudes per tothom (tancar l’aixetaquan ens rentem les dents o ensabo-nem els plats, dutxar-nos enlloc debanyar-nos, no utilitzar els WC com apapereres, etc.) podem considerar al-tres recomanacions per assolir un con-sum eficient de l’aigua en l’ús del nostrehabitatge.

Bones pràctiquesAIXETES (cuina o bany)MonocomandamentConvencional Permet regular el cabal de sortida. 50% 50-100 €¤Amb termorregulador Permet preregular la temperatura

de sortida de l’aigua 50% 120-200 €¤Temporitzador Aixeta amb polsador que regula el temps

de sortida d’aigua des de 5 a 45 segons. 50% 38-100 €Limitador de cabal Dispositiu que redueix el flux disminuint

la secció de pas d’aigua pel tub. 40% - 50% 7-18 € ¤Difusor / Perlitzador Filtre que, col·locat a les aixetes i als

manerals (capçals de dutxa), mesclal’aigua amb aire: l’aire que s’afegeixcompensa la disminució del cabal. 50% 10-50 €¤

Maneral de baix flux Capçal de dutxa que redueix el volumd’aigua. 50% 42-75 €

CISTERNESInterruptor Un únic botó que polsat dues vegadesde descàrrega interromp la descàrrega d’aigua. 30% 12-20 €¤Doble descàrrega Dos botons que alliberen 3 o 6 litres

d’aigua, segons la necessitat de l’usuari. 45% 25-30 €

Sistema Característiques Estalvi Cost



Mantenimentde les instal·lacions

Evitem les fuites

Les fuites i les aixetes que degoten enspoden fer perdre milers de litres d’aiguaal llarg de l’any; és bo que ens les femrevisar pel nostre lampista i les arreglem.Ens estalviarem molts diners i evitaremllençar molta aigua inútilment:Si calculem les pèrdues d’una aixetaque degota veiem que al cap del mesrepresenten 500 litres i si l’aixeta perdun fil d’aigua al cap del mes són 3.000litres d’aigua malbaratada.

Bon ús dels electrodomès-tics

Rentadora

Omplim-la bé abans de fer una bugadai seleccionem el programa oportú enfunció del tipus de roba.

Rentaplats

Posem-lo amb la càrrega plena. Si ésnecessari esbandim la vaixella prèvia-ment i utilitzem un programa econòmic.En general, tots els electrodomèsticsde classe A (màxima eficiència energè-tica) també compleixen criteris d’estalvid’aigua.

I si tenim jardí...

- Tinguem en compte que en funcióde l’hora del dia i l’època de l’any laquantitat d’aigua necessària per regarles plantes és diferent.

- Si reguem d’hora al matí o al vespreles pèrdues per evaporació són me-nors i es necessita menys aigua.

- Podem emmagatzemar l’aigua de lapluja mitjançant uns dipòsits o aljubssoterrats i aprofitar-la després per alreg del nostre jardí.

- Considerem la possibilitat de plantarespècies autòctones, s’adapten milloral medi i al clima i quasi no reque-reixen ser regades.


Per obtenir més informació■ Agència Catalana de l’Aigua (ACA)

http://mediambient.gencat.net/aca/ca/home/inici.jsp

■ Agenda de la construcció sosteniblehttp://www.csostenible.net

■ Campanya “Catalunya estalvia aigua”http://www.estalviaigua.org

■ Botiga Biohabitat de la Fundació Terrahttp://www.terra.org/servicios/biohabitat.html


Quan escollim un material convé pensaren l’impacte ambiental que generadurant la seva vida, és a dir, des deque s’obtenen les primeres matèriesfins que es gestiona com a residu,passant pel seu procés de fabricaciói d’ús. La utilització d’un determinatmaterial pot ser òptima per certs as-pectes ambientals, però pot no ser-hoper altres.

Millorarem la nostra qualitat de vidai protegirem el medi ambient!

L’elecció dels materials més sostenibles és una qüestió clau a tenir en compte a l’horade decidir com fem les obres de rehabilitació o millora del nostre habitatge.

Si fem nosaltres mateixos les refor-mes:Sol·licitem informació als establimentscomercials sobre els productes quedisposen i optem pels menys perjudi-cials per l’entorn.

Si contractem un professional:Demanem-li que utilitzi els materialsmés sostenibles i que gestioni correc-tament els residus.

Cal que prioritzem els materials quesiguin:

- Etiquetats ecològicament.- Reciclats i/o reciclables.- Simples, de pocs components.- De fàcil col·locació i desmuntatge.

(Es podran gestionar més fàcilmentun cop hagin esdevingut un residu)

- Procedents de recursos renovables.(Com la fusta i el suro)

- Durables i de baix manteniment.- Estandaritzats.

(Cal que la seva fabricació sigui es-tesa per garantir informació sobre elseu ús i assegurar la possible repo-sició de peces)

- Sense components tòxics.


materials

Com escollimels materialsmés sostenibles?

TIPUS AVANTATGES INCONVENIENTSSintètiques Aptes per exteriors. Components derivats del petroli.

Alta toxicitat.Poca durabilitat.Poca transpirabilitat.Generen electricitat estàtica que atrau la pols.

Minerals Gran durabilitat. No poden recobrir metalls, ni superfícies Aptes per exteriors. pintades amb pintures sintètiques o naturals.Molt transpirables.

Naturals Primeres matèries renovables. No aptes per exteriors.Força transpirables.Antiestàtiques.

Pintures i vernissosCaracterístiques dels diferents tipus de pintures:

Bones pràctiques

Quan anem a comprar

- La millor alternativa és optar perpintures minerals o naturals.

- De baix requeriment energètic.(Poc consum d’energia en la sevaproducció, transport i ús)

Dels materials que utilitzem a la nostrallar per a realitzar reformes, pel seu úsgeneralitzat i pels impactes ambientalsque se’n deriven, a continuació espresenten les diferents opcions queapareixen al mercat de pintures i ver-nissos i fustes (mobiliari, revestiments...).

- Les etiquetes ecològiques (Flor Euro-pea, DGQA) ens ajuden a detectarles pintures sintètiques més respec-tuosos amb el medi ambient.

- Escollim colors clars que donen llu-minositat i salubritat als ambientsinteriors.



- Calculem la quantitat de pintura quenecessitarem abans de comprar-la.

Quan l’utilitzem

- Utilitzem rasquetes o paper de vidreen lloc de decapants que són d’altatoxicitat.

Què fem amb els residus?

- Portem la pintura sobrant a la deixa-lleria, guardem-la per altres ocasionso regalem-la a algú que la necessiti.

- Netegem els pinzells amb vinagrecalent en lloc d’aiguarràs i siguemcurosos amb la quantitat d’aigua quegastem.

FustesCaracterístiques dels diferents tipus de fustes:

Bones pràctiques

Quan anem a comprar

- En interiors prioritzem les fustesautòctones i en l’exterior la canya iel vímet.

- Les fustes amb les certificacions FSC

i PEFC ens garanteixen que l’ex-plotació ha estat sostenible.

- Escollim mobles duradors, atemporals,multifuncionals, plegables, modularsi amb peces de recanvi disponibles.

- Tinguem en compte que els diferentsmaterials siguin fàcilment separablesper poder ser reciclats posteriorment.

Fustes per interiors CaracterístiquesFustes autòctones (roure, pi, faig, cirerer, garrofer...) Baix impacte de transport.Caoba i tec Gestió no sostenible al país d’origen.Contraplacat Substàncies adhesives nocives.Fulloles de fusta encolades. Reciclabilitat difícil.Aglomerat Reaprofitament de materials.Partícules de fusta esmicolades encolades. Substàncies adhesives nocives.Fustes per exteriors CaracterístiquesTec i altres fustes dures tropicals Gestió no sostenible al país d’origen.Canya i vímet autòctons Baix impacte del transport.


- Evitem les fustes tractades amb pro-ductes tòxics.

- Tinguem en compte les botigues desegona mà.

Quan l’utilitzem

- Evitem els productes de neteja tòxicsi perillosos.

- Reparem i restaurem el mobiliari defusta.

Què fem amb els residus

- Si el mobiliari està en bon estat, cedim-lo a altres persones o a entitats senseànim de lucre interessades o ven-guem-lo a botigues de segona mà.

- Reutilitzem-lo per altres funcions.- Portem-lo a la deixalleria o consultem

al nostre ajuntament quan es realitzala recollida domiciliària de volumino-sos.

Per obtenir més informació■ Agenda de la Construcció Sostenible

http://www.csostenible.net

■ Institut Cerdàhttp://www.icerda.es

■ Institut de Tecnologia de la Construcció de Catalunya (ITEC)http://www.itec.es



Amb el suport:

[email protected] – www.cardedeu.org

[email protected] – www.lloret.org

[email protected] – www.torredembarra.org

[email protected] – www.bcn.es

Av. República Argentina, 29, 1r08023 barcelonaTel. 93 417 47 37 – Fax 93 212 08 [email protected]

[email protected] – www.mataro.es

Documents

Com fer sostenible - Sant Boi de Llobregat · 2 Es pren de referència que el rentavaixelles es posa en funcionament 4 cops per setmana. ... 19,49 23,03 29,24 33,67 37,21 41,64 44,30