1

Com és que hi ha un dofí fora de l’aigua?

1. Quina noticia! Com és que hi ha un dofí fora de l’aigua?

Parlem i formulem hipòtesis sobre que li pot passar al dofí:

- Està embarassat! - Es troba malament. - Una onada l’ha arrossegat fins la

platja. - Potser ha xocat amb un vaixell!

ELS DOFINS TENEN RESTES DE CONTAMINACIÓ ALS

SEUS ORGANISMES. Què és l’organisme? - És el tronc! - El cervell! - El cor!

I la contaminació? Què és? - La contaminació és brutícia. - Petroli. - Els vaixells tiren escombraries i embruten el mar.

Però, només els vaixells embruten el mar? - No, també les persones. - La gent no té ganes d’anar a la paperera i ho tiren a la sorra o a l’aigua.

I que podem fer nosaltres? - Portar una bossa i tirar-ho allà i quan marxem buscar una paperera per tirar la bossa. - No embrutar el mar. - Cuidar la natura. - No tirar la “basura” al mar o al bosc, ni al carrer. - Podem reciclar.

Que vol dir reciclar? - Vol dir utilitzar les coses més d’un cop, per exemple quan compres una ampolla d’aigua no la tirem

quan s’acaba, la tornem a omplir per tornar-la a fer servir i que duri més temps.

A partir d’aquest moment s’estableix una conversa sobre el reciclatge i els contenidors. La majoria d’infants no saben de quins colors són els contenidors, entre tots ho solucionem i posem de manifest que hi ha 4 contenidors: Paper/blau, plàstic/groc, matèria orgànica (menjar)/marró, vidre/ verd.

2

Ens adonem que a la classe només tenim una paperera i decidim que volem fer uns contenidors per reciclar el paper, el menjar i el plàstic ja que a la classe no s’utilitza material de vidre.

2. Com és un dofí per dins? Seguim treballant sobre els dofins i ens imaginem com és el seu organisme...

- Les llaunes es queden “atascades” a l’esquelet. - Perquè tenen molts ossos. Teniu raó!! Ho tenen més difícil que per exemple una sèpia o una medusa que no te ossos. - Si! Perquè son invertebrats. I que vol dir invertebrats? - Que no té ossos! Els dofins són vertebrats com nosaltres i per això tenen esquelet.

- Si, perquè nosaltres som mamífers i els dofins també.

Comparem les nostres creacions amb la realitat.

En els nostres dibuixos apareixen diferents parts del dofí que també veiem a la imatge real com el cor, els pulmons, el cervell, les dents, ossos...

Fins i tot algun company ha dibuixat sardines dins la panxa del dofí o bé llaunes i bosses de plàstic tot representat la contaminació i el perill d’aquesta pel dofí. A més, observant la imatge real han sorgit preguntes sobre altres òrgans que no coneixem com l’anus, el fetge, els intestins o la laringe, entre d’altres.

Gràcies als nostres dibuixos, a la imatge real del organisme del dofí i a la nostra curiositat hem pogut formar una idea més complexa de com és un dofí per dins i de com la contaminació el pot afectar.

3

3. Representem una xarxa tròfica Què passa si el mar esta contaminat? Què menjarà el dofí si tots els animals del mar estan contaminats?

Per entendre com actua la contaminació al mar i com afecta en les relacions alimentaries dels animals que l’habiten, hem representat una xara tròfica tot sent els protagonistes. Cada infant a representat un dels aliments del dofí penjant-se una fotografia al coll, un dels infants ha representat el dofí i un altre la contaminació, amb una tela negra.

Per construir la xarxa els infants s’han anat passant un cordill de mà en mà depenent qui és menja a qui, informació que ells ja han adquirit durant el projecte d’aula: els dofins.

Que passarà si ara la contaminació passa per damunt d’aquests fils que uneixen les relacions alimentaries?

Es posaran malalts els animals. I que passa si es posen malats? - Que si es mengen es poden morir.

- Es poden intoxicar tots! Amb unes tisores hem anat tallant els fils de la xarxa cada vegada que la contaminació (tela negra) ha passat per damunt. Perquè creieu que s’ha tallat el fil? - Perquè ja no es poden menjar.

- Perquè s’han mort. Si el mar està contaminat els animals es poden posar malalts, es poden morir. L’aliment està contaminat i es perillós menjar-lo. Es trenca la xarxa tròfica.

4

4. Com funciona una depuradora?

Fent memòria, parlem de les idees que van sorgir en la conversa d’inici al presentar-los la noticia i se’ls planteja la pregunta: Les persones només embrutem des de la mateixa platja i des de els vaixells? Els infants es queden pensatius, però un infant més atrevit diu: L’aigua que utilitzem a casa també va al mar i als rius! Embrutem l’aigua a casa? - Si, quan ens rentem les mans.

- Un dia vaig veure com un nen tirava una mandarina pel vàter de l’escola.

- Quan els pares cuinen també embruten l’aigua. I l’aigua, va a parar bruta al mar? Com es neteja? Fem un experiment i veiem com funciona una depuradora!

Construïm la depuradora amb gots de plàstic foradats per sota i amb diferents materials que faran de filtre per netejar l’aigua (pedres, paper de cuina, coto,

gases). Embrutem l’aigua amb cafè, oli, plàstics, etc, i la passem per la nostra depuradora. Observem que cada filtre reten una mica de brutícia fins que al final del recorregut

l’aigua queda molt més neta que al principi.

- Això (les gases, el cotó...) “xucla” l’oli i

el cafè!

Veiem com tota la brutícia es queda en els filtres i com aquests cada vegada s’embruten menys a causa de la depuració de l’aigua. En acabar l’experiment observem el resultat final, l’aigua està molt més neta però no transparent del tot. Se’ls explica als infants que és molt difícil netejar l’aigua i que els especialistes necessiten uns productes químics per acabar de deixar-la perfecta i que per aquest motiu hem de posar en pràctica uns bons hàbits a casa i a l’escola a l’hora d’utilitzar els vàters i les aigüeres

5

5. Que podem fer nosaltres per cuidar el medi ambient? (construcció dels contenidors) Durant la conversa d’inici del projecte vam decidir que volíem contribuir a la cura del medi ambient construint uns contenidors per reciclar a l’aula. Abans de començar a construir els nostres contenidors de reciclatge s’ha tingut una conversa en rotllana per recordar entre tots quins contenidors construirem, quins residus hi tirarem i de quin color és cada un. En petits grups els nens i nenes de la classe dels dofins s’han encarregat de folrar les caixes de cartró amb papers diversos de cada color corresponent, de confeccionar cartells per cada contenidor i de dibuixar els productes que es podem tirar en cada un d’ells.

A més, vam recollir les idees de tots els nens i nenes de la classe i vam proposar-nos una sèrie d’accions per cuidar el medi ambient.

6

Recollida d’idees i conclusions en un mural. Per recollir totes les aportacions i tots els avenços que s’han anat fent, s’ha anat confeccionat un mural progressivament al finalitzar cada sessió, amb fotografies, dibuixos, paraules, etc. D’aquesta manera les conclusions i resultats que han sorgit en cada activitat han quedat plasmades en un espai que ens permetrà observar tot el procés. A més, hem compartit aquest mural amb els nostres companys de p3 i p4 i els i hem explicat tot el que hem après i aquelles coses que poden fer per cuidar el medi ambient.