Master en Societat de la Informació i el Coneixement El Treball en la Societat del Coneixement Material de suport a l'assignatura

1

Suggeriments per escriure un assaig

La idea d'assaig ................................................................................................................ 1 L'argument ........................................................................................................................ 1 Estructura de l'assaig ....................................................................................................... 2 Suggeriments per millorar l'estil de l'assaig ..................................................................... 3 Com escriure les referències bibliogràfiques?................................................................. 3 Referències utilitzades ..................................................................................................... 3 Nota: Els següents suggeriments se sintetitzen, majoritàriament, del treball de Ramírez Quintanilla (2005).

La idea d'assaig Un assaig de tipus acadèmic és una forma de composició escrita el propòsit de la qual és intentar respondre una pregunta o que resol un problema específic mitjançant un argument. L'argument és un conjunt d'afirmacions lògicament expressades i amb el suport necessari que intenta demostrar la validesa de l'afirmat. L'assaig és utilitzat com a forma d'incentivar el judici crític i independent dels estudiants. Apunta a respondre a un desafiament o interrogant per la via d'adoptar una posició inequívoca, expressada en l'argument. En tot cas, en un assaig acadèmic la posició que adopta l'autor requereix un suport adequat, a partir de proves que la recolzin. A diferència d'altres treball de recerca, l'assaig no busca demostrar empíricament una hipòtesi sinó que recolzar una posició determinada per la via argumental, tot incorporant si cal a l'esmentat argument dades empíriques provinents d'altres investigacions.

L'argument Les possibilitats d'èxit en un assaig estan directament relacionades amb la coherència, solidesa i originalitat de l'argument desenvolupat. Encara que no existeix un model "matemàtic" per estructurar un argument i tampoc podria afirmar-se que hi ha només una manera de fer-ho, tot bon argument hauria de tenir com a mínim els següents elements: Primer, es necessita una afirmació o conclusió que, perquè pugui ser vàlida, ha d'estar recolzada per algun tipus de dades o informació. En un assaig l’afirmació ha d’estar en directa relació amb la pregunta inicial i les dades corresponen als fonaments teòrics o empírics que s'han "descobert" en les lectures o treballs de recerca revisats. Tanmateix, aquesta construcció no és suficient. Perquè l'argument estigui ben construït es necessiten justificacions, que facin de "ponts" entre l’afirmació i les dades.

Master en Societat de la Informació i el Coneixement El Treball en la Societat del Coneixement Material de suport a l'assignatura

2

En un assaig de qualitat, a més serà habitual precisar o matisar l'afirmació, i fins i tot cal preveure la possibilitat d'objectar o refutar l'afirmació.

• Les precisions són importants perquè, en general, no tenim un 100% de certesa sobre la validesa de la nostra afirmació o conclusió. Això és particularment cert en les ciències socials o en qualsevol construcció abstracta especulativa. Per expressar una precisió s'utilitzen expressions com "presumiblement", "és probable", "sembla raonable", etc.

• En el cas de les objeccions, constitueixen clarificacions que incorporen la

possibilitat que la nostra afirmació pugui no ser certa. Per què ens interessa incloure objeccions en un assaig? Bàsicament per donar-li més solidesa a la nostra posició, en assenyalar les excepcions en les quals la nostra postura podria no ser correcta, o el que és el mateix, indicant que la nostra postura és probablement correcta llevat d'en els casos explicitats per l'objecció.

Estructura de l'assaig No hi ha una "recepta", però en general l'estructura típica d'un assaig consta de les següents parts:

1. Una curta introducció d'un o dos paràgrafs en els quals s'exposa clarament l'argument de l'assaig a més d'avançar les conclusions. Convé resumir l'estructura de l'assaig, és a dir la seqüència amb el que aquest desenvoluparà.

2. El cos de l'assaig, en el qual es desenvolupa l'argument en l'ordre definit per la

introducció. En general la primera part d'un assaig gairebé sempre s'inicia amb un resum del més rellevant de la literatura sobre el problema analitzat. Amb aquesta base es va "desenvolupant la trama", és a dir, exposant l'argument pas a pas, sempre amb el suport de referències bibliogràfiques adequades. Aquesta és la secció més densa de l'assaig

3. Les conclusions no cal que siguin molt extenses, ja que –com que l'assaig és

argumentatiu- tots els elements de judici queden exposats en el cos del text. No obstant això, és adequat que hi hagi almenys un paràgraf final que sintetitzi o "tanqui" l'argumentació deixant ben clara la posició de l'autor.

4. Les referències bibliogràfiques constitueixen una part rellevant en un assaig,

ja que aquest està regit pel principi d'"economia de les paraules" i se suposa que el cos de l'assaig està densament estructurat i inclou cites que redireccionen al lector cap a referències secundàries. La llista de referències ha de ser ordenada alfabèticament d'acord a qualsevol dels sistemes bibliogràfics més freqüents (vegeu més endavant).

Master en Societat de la Informació i el Coneixement El Treball en la Societat del Coneixement Material de suport a l'assignatura

3

Suggeriments per millorar l'estil de l'assaig Hi ha dos suggeriments bàsics perquè un assaig acadèmic mantingui un enfocament adequat: • Qualitat millor que quantitat: No s'ha de repetir en excés el que el lector ja sap.

S'haurien d'evitar grans resums de les teories o els llibres. Recordi que l'assaig tendeix a ser breu i es privilegia la "densitat" o profunditat per damunt de l'extensió de les descripcions. Utilitzi el sistema de "referenciar" o redireccionar al lector cap a altres autors en comptes de transcriure llargues cites.

• Cal evitar el "sentit comú": Se suposa que un bon assaig acadèmic s'escriu des

de la perspectiva d'un expert (o d'algú que serà expert). Si en llegir un assaig existeixen moltes afirmacions sense cap suport (teòric o empíric) i que semblen opinions o punts de vista personals, llavors l'assaig està escrit al nivell del "sentit comú". Un bon assaig és el producte de moltes lectures, les quals són utilitzades assenyadament per a donar suport a aquelles idees que van construint l'argument. La idea és mostrar un bon maneig de les cites en l'assaig (especialment en el que hem anomenat el cos) i una sòlida llista de referències al final del mateix.

Com escriure les referències bibliogràfiques? Una bona bibliografia és símptoma d'un bon treball (o almenys d’un intent seriós de fer-ho!). És important tenir en compte que el que es valora no és la longitud de la bibliografia que apareix al final de l'assaig, sinó l'ús que es fa d'aquestes referències al cos de l'argumentació desenvolupada. Les referències al final de qualsevol treball de recerca, assaig, article, etc., han de tenir un format adequat que permeti identificar de manera inequívoca l'obra citada. A la Biblioteca Virtual de la UOC trobareu recursos per aprendre a elaborar una bibliografia. Ruta: Serveis (+Informació)? Recursos Pràctics? Cóm elaborar una bibliografia.

Referències utilitzades Luis Ramírez Quintanilla (2005): "¿Cómo escribir un ensayo?", Documentos Apoyo Docente, n° 2 – Noviembre. Document en línia, accedit el 20 de febrer de 2008. http://www.inap.uchile.cl/gobierno/dad2.pdf