Comença l’any amb un nou disseny a la portada d’aquesta ... · D’OCTUBRE DE 2012. 2.- APROVACIÓ DEFINITIVA, SI ESCAU, DEL PLA PARCIAL Z-6 DEL POUM DE L’AMPOLLA PROMO-GUT

GenerFebrer 2013 N. 118

Comença l’any amb un nou disseny a la portada d’aquesta revista, realitzada per un jove ampollero.

I també enguany, ben d’hora celebrem el nostre Carnaval, ple de color, gresca i festa

BUTLLETÍ D’INFORMACIÓ DE L’AMPOLLA

AJUNTAMENTAjuntament .......................... 977 460 018

Policia Local ........................ 616 448 446

Ofi cina de Turisme ............... 977 593 011

Centre Cívic ......................... 977 460 216

Poliesportiu .......................... 977 460 882

Casal de Jubilats .................. 977 460 697

Centre de Dia ....................... 977 593 617

Informació General · Pàgina 2

Barcelona ➡ Tarragona ➡ Tortosa

Tren Barcelona Tarragona L'Ampolla Tortosa Ob. Sans

R.E. 6.03 7.06 7.57 8.17 (1) C.E. 8.03 9.09 9.59 10.15 R.E. 9.33 10.37 11.31 11.49 C.E. 11.03 12.06 12.54 13.12 C.E. 13.33 14.34 15.23 15.42 R.E. 15.03 16.06 16.59 17.20 (2) R. 16.33 17.36 18.28 18.47 R.E. 18.03 19.08 20.07 20.28 R.E. 19.33 20.38 21.34 21.51 R. 21.03 22.07 22.57 23.16

(1) No circula els diumenges ni el dia 1/05.(2) Els diumenges i el dia 24/05 circula com a Regional.

T E L È F O N S D ' I N T E R È S

SEGURETATMossos Trànsit ................................... 088

Guàrdia Civil ..................................... 062

Comissaria de Policia .......... 977 440 447

Avisos Urgents ................................... 091

Bombers............................................. 085

URGÈNCIES GENERALITATPOLICIA, AMBULÀNCIES I BOMBERS 112

ESTACIÓ L'AMPOLLA - PERELLÓ - DELTEBRETortosa ➡ Tarragona ➡ Barcelona

Tren Tortosa L'Ampolla Tarragona Barcelona Obv. Sans

R.E. 6.12 6.33 7.21 8.35 (1) R.E. 7.48 8.06 8.54 10.05 R.E. 9.18 9.39 10.32 11.35 R. 10.45 11.06 11.56 13.05 C.E. 13.24 13.43 14.28 15.35 C.E. 15.54 16.12 16.58 18.05 C.E. 17.25 17.42 18.30 19.35 R. 18.03 18.19 19.12 20.35 (2) R.E. 18.50 19.10 19.57 21.05 (3) R. 19.12 19.29 20.39 21.40 (4) R.E. 19.36 19.57 21.00 22.05

(1) No circula diumenges ni el dia 1/05.(2) Només circula els diumenges i el dia 24/05.(3) Els diumenges i el dia 24/05 circula com a Regional.(4) Només circula els diumenges i el dia 24/05.

Direcció: Francesc ArasaSubdirecció: Ernest Plans i ColoméCol·laboradors habituals:Lluís Bultó, Manel Aguilar, Mireia Curto Perelló,Guillem Comí, Ernest Plans Callau, Paco Cabrera,Roser Martí i Cid

SERVEI ELÈCTRICEléctrica del Ebro ................ 977 460 016FECSA (avaries) .................. 902 536 536

TRANSPORTSEst. RENFE l'Ampolla......... 977 460 705Renfe ................................... 902 240 202Autobusos Carrera ............... 977 823 143Autobusos Hife .................... 902 119 814Taxi ...................................... 628 897 462

677 556 136

ALTRESCorreus .................................. 977 460 401Parròquia................................ 977 460 057DNI ........................................ 902 247 364Serveis Funeraris iCementiri Municipal .............. 687 965 774Tanatori Remsa ...................... 902 160 438Veterinari ............................... 607 084 496

SANITATCAP l'Ampolla....................... 977 460 601Farmàcia Curto i Balagué ...... 977 593 337Farmàcia del Port ................... 977 460 680CAP l'Aldea ........................... 977 451 213Ambulatori ............................. 977 501 797H. Verge de la Cinta ............... 977 519 100Ambulàncies Baix Ebre ....................... 112Creu Roja local ...................... 977 593 030

ENSENYAMENTCEIP Mediterrani .................. 977 460 151Llar d'Infants .......................... 977 460 765

SERVEI MUNICIPAL D'AIGÜESGestagua ................................ 977 593 077Gestagua (urgències) ............. 690 634 858

Fotos: Digital Ebre, cedides i arxiuEdita: Ajuntament de l'AmpollaDipòsit Legal: T-655/91Imprimeix: Jordi Dassoy, impressor - Sant Carles de la Ràpita

MARINADANúm. 118

Editorial

Crec que una persona ha de buscar la part positiva de les coses sempre i en tot moment, a la vida sempre s’ha de mirar com i de quina manera tirar endavant malgrat la situació en la que ens trobem sigui molt compli-cada; el que passa és que la situació actual no solament és complicada, difícil, agitada, escabrosa, penosa, espinosa, laberíntica, enrevessada, etc… És que, a més, fa pudor i dóna ganes de vomitar.Casos de corrupció en diferents partits, i per tant, no siguem il·lusos, corrupció instal·lada en diferents estaments de tota la societat, malgrat aquesta sigui minoritària, la sensació d’una malaltia generalitzada es deixa entre-veure en l’ambient general. Tot i que penso que el que ens fot a tots plegats és que amb els nostres impostos, els diners es dediquin a anar a parar a les butxaques de quatre desgraciats sense escrúpols que no necessiten aquests diners per a subsistir. Com sí és el cas de molts dels ciutadans que actualment estan vivint en situació precària per la manca de competència d’alguns altres, que no tenint-ne prou en ser incompetents, damunt, es dediquen a robar els fruits que la resta hem posat en un principi universal de solidaritat al servei de la nostra comunitat per a que es realitzin inversions de profi t, per a que tinguem ensenyament de qualitat, per a que tinguem serveis mèdics dignes, per a que s’inverteixi en crear llocs de treball i en tot allò que fa progressar veritablement a la nostra societat.De tota manera, malgrat la situació que estem vivint, vull deixar ben clar que crec en la feina feta de la majoria de gent que es dedica a la política, que treballen dia a dia per la seva gent i la seva comunitat i es guanyen el sou dignament. Aquest percentatge de gent que es dedica a fer mal i a enriquir-se, no pot eclipsar a la ma-joria de ciutadans que treballen honradament per a la resta. Però per a que les persones no tinguem aquesta sensació de corrupció generalitzada, cal que ells mateixos depurin casa seva, i no caiguin en el recurs fàcil de “i tu més”; fi ns que això no succeeixi la resta de mortals continuarem malfi ant-nos de tot allò que estigui associat amb la política.A causa de totes aquestes males praxis que ens han portat a la situació actual, la ciutadania se sent confusa i agitada, però malgrat tot, hem de cercar sortides positives a la situació actual, que no vol dir claudicar, sinó gestionar la situació el millor que puguem. Perquè el món no s’acaba avui i les generacions futures mereixen la seva oportunitat tal com l’hem tinguda nosaltres gràcies a la lluita dels nostres avantpassats. Ara bé, sigui com sigui, o fem net de tot el podrit que hi ha, o en l’ambient seguirà aquest tuf irrespirable que no ens deixarà avançar en la construcció d’una societat amb futur per a les generacions posteriors.

Ernest Plans Colomé

Llaços de somnis - Sofi a Múria Sentis

Acords Municipals · Pàgina 4

Ple de l'Ajuntament5 de desembre de 2012SRS. ASSISTENTSSR. ALCALDE-PRESIDENT Francesc Arasa PascualREGIDORSLaura Molina CabreraRafel Tomàs RoyoGeno Cabrera GonzálezJosé Luis Pitarque BalaguéSanti Cervera BlanchJoan Segarra PiñanaFermín Arques EsmelJoan Navarro CabreraVicky Giménez IsmaelSRS. NO ASSISTENTSFrancesc Sancho Serena que justifi ca la seva absènciaSECRETÀRIA-INTERVENTORANa Mª Carmen Alcoverro Beltran1.- APROVACIÓ, SI ESCAU, DE L’ESBORRANY DE L’ACTA CORRESPONENT A LA SESSIÓ DEL DIA 31 D’OCTUBRE DE 2012.

2.- APROVACIÓ DEFINITIVA, SI ESCAU, DEL PLA PARCIAL Z-6 DEL POUM DE L’AMPOLLA PROMO-GUT PER NUTAGUEL SL.Es tracta d’un pla parcial que desenvolupa el sector de sòl urbanitzable delimitat Z-6 CAMPING CAP ROIG pre-vist en els articles 273 i següents de la normativa del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de l’Ampolla, aprovat per la Comissió d’Urbanisme de les Terres de l’Ebre en sessió celebrada el dia 8 de novembre de 2010, i 24 de març de 2011, i publicat al DOGC del dia 26 de juliol del 2011.S’acorda per unanimitat.APROVAR DEFINITIVAMENT el Pla Parcial del sector Z6 del POUM de l’Ampolla 3.- APROVACIÓ INICIAL, SI ESCAU, DE LES BASES REGULADORES DE L’ATORGAMENT DE SUBVEN-CIONS DE L’AJUNTAMENT DE L’AMPOLLA I DEL PATRONAT MUNICIPAL DE TURISME I ESPORTS.S’acorda per unanimitat:APROVAR INICIALMENT les Bases reguladores de l’atorga-ment de subvencions de l’Ajuntament de l’Ampolla i del Patronat Municipal de Turisme i Esports, segons document que consta a l’expedient.4.- APROVACIÓ INICIAL, SI ESCAU, DE LA MODI-FICACIÓ DEL REGLAMENT REGULADOR DE ZONES D’ESTACIONAMENT AMB HORARI LIMITAT (ZONA BLAVA) DEL MUNICIPI DE L’AMPOLLA I DEL PÀR-QUING MUNICIPAL DEL BARRANC DE CERVERA.Acabada la temporada d’estiu que és quan es va implemen-tar la dita zona, i després d’un primer any de funcionament del pàrquing municipal es considera idoni que es pugui utilitzar de forma privativa un determinat nombre de places tant durant l’estiu com durant la temporada de funcionament de la zona blava, per això s’ha modifi cat el Reglament de funcionament segons el document que consta a l’expedient.El Sr. Navarro diu que s’hauria d’estudiar si a l’estiu el pàr-quing en lloc de com a zona blava funcionés amb barrera. L’alcalde li contesta que ja s’estudiarà perquè que això pot comportar majors costos de maquinària i personal.S’acorda per unanimitat: Aprovar inicialment modifi cació del Reglament Municipal del funcionament del servei municipal d’estacionament controlat de vehicles a la via pública (aparcament - horari) i al pàrquing municipal del Barranc de Cervera, sotmetre l’acord a informa-ció pública pel termini de 30 dies durant els quals es podran presentar al·legacions i reclamacions, transcorregut el qual si no se’n presenta cap s’entendrà aprovat defi nitivament, i es publicarà íntegrament per la seva efi càcia.ANNEX 1.- ESPECIFICITATS PER A L’ÚS PRIVATIU DEL PÀRQUING MUNICIPAL PER UN PERÍODE IN-FERIOR A 2 ANYS.1.- Places adscrites. De les 115 places del pàrquing del barranc de Cervera, les 37 de la primera planta es podran destinar a ús privatiu mitjançant llicència o autorització de la Junta de Govern Local per un període de temps inferior a 2 anys. NO LIMITARIA RES EL QUE CADASCÚ VULGUI. L’ÚNIC DIFERENT SERIA EL PREU. SI ES PER UN PERÍODE DE 12 MESOS O MÉS, UN PREU I SI ÉS INFERIOR DIFERENCIARIA SI ES ELS MESOS D’ESTIU O LA RESTA DE L’ANY.2.- SOL·LICITUDS. Les persones interessades en l’ús privatiu d’una plaça de pàrquing de la primera planta del Barranc

Ple de l'Ajuntament31 d'octubre de 2012SRS. ASSISTENTSSR. ALCALDE-PRESIDENT Francesc Arasa PascualREGIDORSLaura Molina CabreraRafel Tomàs RoyoJosé Luis Pitarque BalaguéSanti Cervera BlanchJoan Segarra PiñanaFermín Arques EsmelVicky Giménez IsmaelSRS. NO ASSISTENTSFrancesc Sancho SerenaGeno Cabrera Gonzálezque justifi quen la seva absènciaJoan Navarro CabreraSECRETÀRIA-INTERVENTORANa Mª Carmen Alcoverro Beltran1. APROVACIÓ, SI ESCAU, DE L’ESBORRANY DE L’ACTA CORRESPONENT A LA SESSIÓ DEL DIA 15 D’OCTUBRE DE 2012.S’aprova per unanimitat.2. SORTEIG DESIGNACIÓ MEMBRES MESES ELECTO-RALS ELECCIONS AL PARLAMENT DE CATALUNYA 2012.Atès que el proper 25 de novembre se celebraran les eleccions al Parlament de Catalunya es reuneix el Ple de l’Ajuntament per tal de celebrar el sorteig dels membres per a les meses electorals a les eleccions esmentades.


de Cervera hauran de formular per escrit la petició a l’ajuntament, indicant un màxim de 3 matrícules de vehicles els quals la podran utilitzar indistintament la plaça assignada.5.- APROVACIÓ PROVISIONAL, SI ESCAU, DE MODIFICAR L’ORDENANÇA FISCAL NÚM. 39 DE LA TAXA PER L’ESTACIONAMENT DE VEHICLES DE TRACCIÓ MECÀNICA A LA VIA PÚBLICA EN DETER-MINADES ZONES I AL PÀRQUING MUNICIPAL DEL BARRANC DE CERVERA.S’acorda per unanimitat: APROVAR PROVISIONALMENT la modifi cació de l’O. F. següent: ORDENANÇA FISCAL NÚM. 39Article 3. Àmbits i quanties.3.5 Ús privatiu del pàrquing Barranc de Cervera. Els qui hagin sol·licitat i se’ls hagi concedit l’ús privatiu d’una plaça del pàrquing del Barranc de Cervera abonaran mensualment la tarifa següent que correspongui segons el temps de la llicència i en funció de la temporada de l’any (inclou l’IVA corresponet). Per a facilitar el pagament hauran de domiciliar-ho a un núm. de compte bancari, que serà carregat de l’1 al 5 de cada mes. En cas d’impagament d’un o més rebuts quedarà automàticament sense efectes l’autorització o llicència d’ocupació privativa concedida. Ús privatiu durant un període inferior a 12 mesos i que no inclogui els mesos d’estiu (mínim 1 mes): 30,00 €/mes (equival a 24,79 + 5,21 d’IVA).Ús privatiu durant un període mínim de 12 mesos o superior: 35,00 €/mes (equival a 28,93 + 6,07 d’IVA)Ús privatiu durant un període inferior a 12 mesos que coin-cideixen amb la temporada d’estiu (zona blava) (mínim 1 mes): 50,00 €/mes (equival a 41,32 + 8,68 d’IVA).Ús privatiu durant un període inferior a 1 mes (mínim 1 setmana): 20,00 €/setmana(equival a 16,53 + 3,47d’IVA)6.- APROVACIÓ INICIAL, SI ESCAU, DE L’EXPEDIENT DE MODIFICACIÓ DE CRÈDITS NÚM. 4 DEL PRESSU-POST DE L’AJUNTAMENT DE L’AMPOLLA EXERCICI 2012.S’aprova amb el vot a favor de 6 membres de CiU, 2 del PP, 1 d’ERC i l’abstenció d’1 del PSC-PM:APROVAR INICIALMENT la modifi cació de crèdits núm. 4 del pressupost de l’Ajuntament de 2012 SEGÜENT:Pressupost de despesesSuplement de crèdit011 91300 Amortització prèstecs 143.818,78 € 934 31100 Despeses de formalització i d'altres 9.000,00 € Total modifi cació de crèdits n. 4 52.818,78 €Aquesta modifi cació es fi nança amb romanent de tresoreria per a despeses generals de la següent manera:

Romanent de tresoreria per a despeses generals segons liquidació del pressupost de l’exercici 2011 1.894.419,18 €Romanent de tresoreria utilitzat en anteriors modifi cacions 819.475,81€

Romanent de tresoreria utilitzat en aquesta modifi cació 152.818,78 €Romanent de tresoreria pendent 922.124,59 €

7.- APROVACIÓ, SI ESCAU, DE COMPLEMENTAR LES PRESTACIONS A PERCEBRE PEL PERSONAL FUNCIONARI INCLÒS EN EL RÈGIM GENERAL DE SEGURETAT SOCIAL I EL PERSONAL LABORAL AL SEU SERVEI EN LES SITUACIONS D’INCAPACITAT TEMPORAL.S’acorda per unanimitat: Complementar les prestacions que percebrà el personal funcionari inclòs en el Règim General de Seguretat Social i el personal laboral al seu servei.8.- APROVACIÓ, SI ESCAU, DE L’EXPEDIENT DE DECLARACIÓ DE NO DISPONIBILITAT DE CRÈ-DITS COM A CONSEQÜÈNCIA DE L’OBLIGACIÓ D’IMMOBILITZAR I AFECTAR ELS CRÈDITS COR-RESPONENTS A LA PAGA EXTRAORDINÀRIA DE NADAL PER A L’EXERCICI 2012.S’acorda per unanimitat: dels 10 membres presents dels 11 que legalment composen el Ple: APROVAR LA DECLARACIÓ DE NO DISPONIBILITAT DEL CRÈDIT PRESSUPOSTARI DE LES APLICACIONS PRESSU-POSTÀRIES CORRESPONENTS A LA PAGA EXTRAOR-DINÀRIA DE NADAL QUE ES DETALLEN, quedant els in-gressos afectats a realitzar aportacions a plans de pensions o contractes d’assegurança col·lectiva de conformitat a la Llei Orgànica 2/2012, d’Estabilitat Pressupostària i Soste-nibilitat Financera i en els termes i abast que es determini en les corresponents Lleis de pressupostos.9.- PRECS, PREGUNTES I MOCIONS.Arribat el torn de precs, preguntes i mocions no se’n for-mula cap.

Junta de Govern de19 de novembre de 2012DESPATX OFICIAL.Associació Cultural Sant Jordi.Posen en coneixement de l’Ajuntament la composició dels membres de la Junta.Universitat de BarcelonaFacultat de Geografi a i Història.El Servei de Paisatge de la Universitat de Barcelona iniciarà l’any 2013 el projecte EPAL (Estudis de Paisatge d’Àmbit Local) amb l’objectiu de realitzar estudis de paisatge a nivell municipal. Com que el municipi de l’Ampolla encaixa en els objectius d’aquest projecte pilot es posen en contacte per tal donar a conèixer el projecte.La Junta de Govern, per unanimitat de tots els membres que legalment la composen, ACORDA:Comunicar l’interès de l’Ajuntament de l’Ampolla en el projecte EPAL, restant a disposició d’una presa de contacte per tal de determinar, mitjançant el corresponent conveni, l’aportació de l’Ajuntament per a l’elaboració de l’estudi.LLICÈNCIES URBANÍSTIQUES.Expt. 115/2012. Club Nàutic L’Ampolla. Conce-dida.


Junta de Govern de30 de novembre de 2012DESPATX OFICIAL.Departament de Territori i Sostenibilitat.Trameten acord adoptat per la CUTT, en sessió de 22 de novembre de 2012, referent a l’aprovació del Pla especial del Port de l’Ampolla.La Junta se’n dóna per assabentada.LLICÈNCIES URBANÍSTIQUES.Expt. 98/2012. Casadelta Resort SL. ConcedidaExpt. 114/2012. Nova Estètica SL. ConcedidaExpt. 116/2012. Joaquim Porcar Martorell. ConcedidaExpt. 117/2012. Comunitat de veïns Eudald Pe-drola 22. ConcedidaExpt. 118/2012. Maxime Jean Noël Thomas. ConcedidaExpt. 119/2012. Mª Jesús Royo Sanz. ConcedidaExpt. 120/2012. Miguel Casas Curto. ConcedidaExpt. 121/2012. Brian Constable. ConcedidaASSUMPTES ECONÒMICSAprovació despesa subvenció llibres curs escolar 2012-2013.El Ple de l'Ajuntament, en sessió celebrada el dia 9 d’octubre de 2009, va aprovar les bases que han de regir la convo-catòria pública per a la concessió d'ajuts econòmics, de caràcter individual, per a l'adquisició de llibres escolars per a cada curs mentrestant no es modifi quessin o deroguessin.La Junta de Govern, per unanimitat ACORDA:Aprovar el total de la subvenció la quantitat de la qual ascendeix a 10.254,46 €ALTRES. APROVACIÓ, SI ESCAU, PLEC DE CLÀUSULES TÈC-NIQUES - ADMINISTRATIVES PARTICULARS PER A LA IMPLEMENTACIÓ DEL CURS DE FORMACIÓ DE PERSONAL DEL SECTOR D’HOSTALERIA I RESTAU-RACIÓ, i LICITACIÓ MITJANÇANT PROCEDIMENT NEGOCIAT SENSE PUBLICITAT.La Junta de govern local en sessió celebrada el dia 19 d’octubre de 2012, va aprovar portar a terme des de l’Ajuntament de l’Ampolla un TALLER DE FORMACIO DE PERSONAL DEL SERVEI DE RESTAURACIÓ I HOTELERIA, aprovant les bases i/o criteris d’accés i selecció d’alumnes que s’inscriguin, i de funcionament del propi curs.La Junta de Govern acorda per unanimitat:Aprovar el plec de clàusules tècniques i administrati-ves particulars que han de regir la prestació del servei d’implementació del curs de formació de personal del sector d’hostaleria i restauració l’any 2013, i sotmetre-les a informació pública pel termini de 20 dies, amb inserció de l’anunci al BOP, al Tauler d’Anuncis de l’Ajuntament i al perfi l del contractant de l’Ajuntament de l’Ampolla, als efectes de que, si escau, es puguin presentar reclamacions.APROVACIÓ, SI ESCAU, DE LA LLISTA D’ADMESOS I EXCLOSOS DEL CURS DE FORMACIÓ DE PERSO-NAL DEL SECTOR D’HOSTALERIA I RESTAURACIÓ CONVOCAT PER L’AJUNTAMENT DE L’AMPOLLA.

La Junta de govern acorda per unanimitat:Admetre les 12 persones interessades i que reuneixen els criteris d’admissió establerts en els Bases aprovades per Junta de govern del dia 19 d’octubre de 2012, que són:

NÚM COGNOMS I NOM DNI/PASSAPORT/NIE 1 ESCRIVÀ CABRERA, ÀNGEL 40928540V 2 ARASA CURTO, ENRIC 52607937Z 4 MARTÍNEZ LÓPEZ, POL 53292517E 5 CABRERA GÓMEZ, NATIVIDAD 52606304Z 6 CURTO GARCIN, CARLOS 47826091Y 7 MUÑOZ MÉNDEZ, MONTSE 52391768E 8 ROCA ROYO, JOAN 47824246R 9 CIUCIULETE, CERASELA X6703907M10 PÉREZ FRANCH, BRIGIT 52606664Y11 SENTIS PIÑOL, JOSEFA 40913224L12 PRADES ACHELL, Mª TERESA 52604139B13 STANGACIU, ROXANA X6050871P

Junta de Govern de14 de desembre de 2012DESPATX OFICIAL.INE.L’Institut Nacional d’Estadística comunica la proposta de xifres ofi cials de població previst en la Resolució de 25 d’octubre de 2005, essent la xifra per al municipi de l’Ampolla de 3.606 habitants. Essent aquesta comunicació merament de caràcter informatiu i no és recurrible.Uni2 – Control Ambiental.Es dóna compte a la Junta que el passat dia 11 de desembre de 2012 es va portar a terme el tractament de desinfecció de la xarxa d’aigua sanitària de les diferents instal·lacions municipals (Consultori mèdic, Ajuntament, Camp de futbol, CEIP Mediterrani, Llar d’infants, Centre d’Entitats, Telecentre, Ofi cina Creu Roja, Ofi cina de Turisme, Llar de jubilats).Departament d’Empresa i Ocupació.Direcció General de Turisme.Sol·liciten s’instal·li el gestor estadístic a l’ofi cina de turisme a fi d’incrementar el coneixement d’aquells que ens visiten i de conèixer les seves preferències i prioritats per millorar l’oferta dels serveis turístics.La Junta de Govern, per unanimitat de tots els membres que legalment la composen, ACORDA: Instal·lar l’esmentat gestor a l’ofi cina de turisme.INSTÀNCIES I PETICIONS. Silverio J. Curto Tomàs.El Sr. Silverio J. Curto Tomàs, titular de la llicència municipal de taxi núm. 2, comunica que per avaria substitueix tempo-ralment el vehicle pel vehicle amb matrícula 6432 HMK.Bar L’Estació.La Junta de Govern, per unanimitat de tots els membres que legalment la composen, ACORDA:AUTORITZAR A LA SRA. JANICE MCINERNEY, TITULAR DEL BAR-RESTAURANT L’ESTACIÓ, per a poder portar a terme les activitats esmentades, amb el següents condicionants:1/ L’horari màxim per a fer música és fi ns a les 24:00 h, i respectant sempre no causar molèsties als veïns.2/ Els Vigilants municipals controlaran que es compleixin


les condicions de la present autorització, en especial l’hora màxima autoritzada per a fer música al restaurant, i el seu incompliment serà motiu de denegar qualsevol altra auto-rització excepcional d’aquest tipus.Jordi Llaó PallarésS’acorda per unanimitat: Concedir al Sr. JORDI LLAÓ PALLARÉS, la targeta d’apar cament per a persones amb disminució en la modalitat de titular conductor de vehicle. Fer-li constar que la targeta és personal i intransferible i que caduca als 10 anys des de la seva concessió.Francisco Llaó Bertomeu.S’acorda per unanimitat: Concedir al Sr. FRANCISCO LLAÓ BERTOMEU, la targeta d’aparcament per a persones amb disminució en la modalitat de titular no conductor de vehicle. Fer-li constar que la targeta és personal i intransferible i que caduca als 10 anys des de la seva concessió.Margrit Maillard.S’acorda, per unanimitat:DENEGAR la petició a la Sra. MARGRIT MAILLARD ja que l’Ajuntament ja té regularitzat el mercat setmanalment els dimecres per a la venda de diferents articles.LLICÈNCIES URBANÍSTIQUES.Expt. 106/2012. Ramon Escrivà Curto. ConcedidaExpt. 122/2012. Mª Cinta Villarroya Bertomeu. ConcedidaExpt. 123/2012. Amanda Vallcanera Massa. ConcedidaExpt. 124/2012. Elvira Alapont Martí. ConcedidaExpt. 125/2012. Jordi Pitarque Margalef. Con-cedidaExpt. 127/2012. Joan Brull Bargalló. ConcedidaASSUMPTES ECONÒMICSAprovació, si escau, del pressupost presentat per GESTAGUA.La Junta de Govern, ACORDA: Aprovar el pressupost

presentat per GESTAGUA per renovar un tram de la ca-nonada d’abastament d’aigua potable de fi brociment al carrer Passeig del Centre de l’Ampolla per un import de 4.088,19 més l’IVA corresponent, amb càrrec a la partida degudament acreditada del pressupost.Aprovació pressupost presentat per l’ordenació del voltant de l’església de l’Ampolla.S’acorda, per unanimitat: Aprovar el pressupost presen-tat per CONTREGISA per a l’ordenació del voltant de l’església, amb un import de 9.485,44 € (IVA inclòs).ALTRES.Aprovació, si escau, d’INADMETRE a tràmit la peti-ció de responsabilitat patrimonial presentada pel Sr. Joaquin Bo Durà per una suposada caiguda a la via pública.La Junta de Govern Local acorda per unanimitat: INADMETRE a tràmit la reclamació de responsabilitat patrimonial presentada pel Sr. Joaquin Bo Durà atès que no s’ha aportat documentació que acrediti la “presumpta” caiguda el dia, hora, i l’estat de la via pública (que supo-sadament li hauria produït la caiguda i aquests danys i seqüeles físiques), SENSE entrar a valorar ni les seqüeles ni els danys reclamats.Expt. 01. Llicència ús privatiu de plaça de pàr-quing al Barranc de Cervera.La Junta de Govern per unanimitat, ACORDA:CONCEDIR LLICÈNCIA MUNICIPAL D’ÚS PRIVATIU DE LA PLAÇA núm. 35 de la planta 0 el pàrquing del Barranc de Cervera a Beatriz Ramírez Rodríguez.Expt. 02. Llicència ús privatiu de plaça de pàr-quing al Barranc de Cervera.La Junta de Govern per unanimitat, ACORDA:CONCEDIR LLICÈNCIA MUNICIPAL D’ÚS PRIVATIU DE LA PLAÇA núm. 10 de la planta 0 el pàrquing del Barranc de Cervera a Núria Belles Aparicio.

Pressupostos 2013El fi nançament de l'AjuntamentEn aquests temps on els mitjans de comunicació informen dia sí i dia també dels problemes fi nancers que afecten a les administracions val la pena fer cinc cèntims sobre la salut econòmica del nostre Ajuntament davant un any que tothom preveu com novament força àrid. La situació fi nan-cera de l’Ajuntament és a dia d’avui, i malgrat tot, prou robusta. Tot i el context de crisi enguany creixerà la inversió, amortitzarem préstecs per endavant –fi ns situar-nos per sota de la meitat del límit legal– i mantindrem les polítiques socials amb la llar d’infants i el centre de dia com a vaixells insígnia. Tot això ho aconseguirem aguantant un any més els impostos bàsicament congelats a la banda baixa com venim fent des de l’inici de la crisi i malgrat que els impostos de la cons-trucció –centenars de milers d’euros anuals– han desaparegut des de l’inici de la mateixa. De fet l’únic augment d’impostos signifi catiu d’aquests anys –el 10% del IBI al 2012– va venir per imposició de Madrid.

L’hem invertit en el taller ocupacional de cuina per atu-rats de llarga durada i en compensar el dèfi cit de la llar d’infants, que ha crescut al disminuir l’aportació d’altres administracions a la mateixa. Aquest equilibri –que ens permet pagar els proveïdors al dia i amb fons propis, sense emprar diners de l’estat ni de ningú– no s’obté per què sí sinó amb un treball fi scal tan rigorós com realista així com mantenint molt continguda la despesa corrent malgrat les pujades de l'IVA o l’energia. Allí on alguns han optat per retallar serveis o pujar impostos per capejar la crisi nosaltres hem optat per mantenir la qualitat de les polítiques de cohesió social i repartir l’esforç fi scal per mantenir el de cadascú tan baix –o tan congelat– com sigui possible. Així doncs, podem dir que l’Ajuntament afronta el 2013 amb seguretat fi nancera –la que permet el context de crisi general en què vivim– combinada amb la prudència necessària per gestionar uns diners que són de tots.

Rafel Tomàs

Jutjat · Pàgina 8

Registre CivilMatrimonis 2012

Noms DataAlberto Almor Morujo.Matilde Garcia Merino. 1 de marçJosep Fabra Curto.Roser Brull Brull. 14 d’abrilJuan José Cervellera Piñol.Roser Colomines Capera. 21 d’abrilDavid Buera Fores.Morgane Arrojo Albrecht. 19 de maigJ. Manuel de la Prada.Rosa Mª Sánchez Hierro. 19 de maigEl Hadji Amadou Gaye.Elvira Fajertag Cristóbal. 2 de junyJuan Manuel Grau Guardia.María José Polo Also. 15 de junyMarcelo Omar Cachizumba.Liliana Isabel Armua Mateos. 7 de juliolMauricio Andrés Zamora.Berenice Santana Campoverde. 2 d’agostJoan Viña Rebull.Mª Carmen Arasa Tallon. 13 d’agostÓscar López Iglesias.Lucía Ausach Bel. 1 de setembreCarlos Cabrera González.Loredana Mihaela Petrosanu. 15 de setembreArturo José Llorca Sartoli.Bárbara Carrasco Morera. 22 de setembreAlbert Vidiella Roig.Susanna Subirats Solé. 24 de setembreJuan Costes Curto.Sonia Márquez Llambrich. 6 d’octubreCarlos Barberá Mola.Noelia Agudo Subirats. 11 d’octubreF. Javier Armengol Suárez.Mª Carmen Mariño González. 20 d’octubreJosep Llambrich Ferré.Estefanía Clavero Pujol. 3 de novembreAgustín Efron.Mª Elena Alonso Balleste. 22 de desembre

Naixements 2012 Nom Pares DataDavid Alec Cana. Constantin Florin Cana. Denisia Chirila. 1 de febrerArnau Albujar Gonzalvo. Antonio Albujar Font. Olga Tomás Gonzalvo. 3 de febrerRita Colomines Saura. Joan Colomines Capera. Beatriz Saura Bertomeu. 11 de febrerAitziber Navarro Millan. Ivan Navarro Cabrera. Mª Isabel Millan Cayuela. 16 de febrerItziar Lluís Del Hallazgo. Eduard Lluís Benito. Sandra Del Hallazgo Cabrera. 28 de febrerLluc Lozano Galve. Francisco Javier Lozano Llima. Elisabet Galve Aixa. 28 de marçMariam Ounamane Hakim Ounamane. Naima Ould Amer. 13 d’abrilGuillem Vidiella Subirats. Albert Vidiella Roig. Susanna Subirats Solé. 10 de maigMaria Valldepérez Vicedo. Valentín Valldepérez Aragonés. Ester Vicedo Giner. 12 de maig

Francesc Vergés Pitarque. Francisco Vergés Gómez. Sivia Pitarque Roch. 14 de maigJoan Cabrera Casanova. Lluís Cabrera Roch. Romina Casanova Subirats. 9 de juliolAleix Fabregat Favà. Amador Tomàs Fabregat Pino. Eva Mª Favà Sans. 26 de juliolTabita Ciobanu. Dimitrie Marius Ciobanu. Rebeca Ciobanu 15 d’agostClaudia Sánchez Miralles Pedro José Sánchez Miralles. Inmaculada Esteve Lluís. 22 d’agostHelga Gilabert Perelló. José Manuel Gilabert Gil. Mª Cristina Perelló Cotaina. 24 d’agostMarc Mora Arques. Antonio Mora Mulet. Nuria Arques Garcin. 26 d’agostMariana Faneca Ayala. Josep Faneca Trilla. Mariana Ayala Herrera. 26 de setembrePablo Asin Cabrera. Carlos Asin Querol. Carmen Eva Cabrera Tenorio. 9 d’octubreAimar Estala Arques. Jose Manuel Estala Arques. Marta Arques 16 d’octubreSamuel Bru Tena Samuel Bru Rullo. Mercè Tena Campos. 22 d'octubreAnder Unai Garay Ronceros. Santiago Garay Hinojal. Evelling Celia Ronceros. 26 d’octubreBiel Camison Galbe. José Joaquín Camison Pared. Andrea Galbe Pasto. 30 d’octubreXavi Curto Sayas. F. Xavier Curto Callau. Eva Sayas Espuny. 22 de novembreAina Colomines Marchena. Marc Colomines Garcia. Marta Marchena Suárez. 5 de desembre

Defuncions 2012 Nom Data AnysEmilia Sánchez Verdes. 22 de gener 81Josefa Del Hallazgo Galve. 27 de gener 93Juana Arasa Beltri. 14 de febrer 86Rosmarie Zimmermann. 16 de febrer 76José Macipe González. 26 de febrer 91Joan Cabrera Galve. 1 de març 91Tomás Grau Brunet. 17 de març 77Daniel Enrique Zacutti. 1 d’abril 34Prudencia Curto González. 6 d’abril 78Jaume Colomines Roch. 13 d’abril 79Pascual Favá Franch. 11 de maig 81Jaume Colomines Prades. 20 de maig 53Else Willman. 13 de juny 86Juan Franch López. 13 de juliol 73Santiago Tomás Capera. 1 d’agost 85Montse Palles Amor. 4 d’agost 45Josefa Fandos Del Hallazgo. 12 d’agost 58Maria Caballé Colomines. 11 d’agost 95Manuel Blanch Querol. 12 d’agost 84Rafael Méndez Cruz. 29 d’agost 64Manuel Martínez Moline. 18 de setembre 77María del Carmen Roca Aixa. 5 d’octubre 83Carmen Tallon Estévez. 25 d’octubre 87Carmen Cabrera Garcin 4 de novembre 68Victoria Escalante Martínez 12 de novembre 75Juan Colomines Caudet 17 de desembre 85

DADES FACILITADES PEL JUTJAT DE PAU DE L’AMPOLLA

Entitats · Pàgina 9

Visita del Pare Noel a l'AmpollaEl passat dia 23 de desembre va tenir l loc l'acompanyament del Pare Noel autèntic, sense portar la panxa ni barba postissa, cosa que no creem que n'hagi hagut cap per aquesta comarca, per l'associació "Amics dels Cavalls". Aquesta associació va fer tot el possible per fer agradable la tarda en aquesta po-blació de l'Ampolla. Esperem que, el pròxim any, es pugui preparar amb el temps sufi cient, com per a que el Pare Noel i els seus ajudants, puguin donar regals als nens de la població i fer-se fotos amb ells, a part de que vindrà el dia 24 tal com ha de venir, cosa que per accident dels rens, que es van constipar al passar pel Canadà, aquest any no va poder ser i sols es van repartir caramels.

Donem gràcies a l'Excel·lentíssim Ajuntament de l'Ampolla per haver-nos donat el suport necessari.

Vols llogar una plaça tot l'any?

Passa per l'Ajuntament i apunta't

Pàrquing Municipal


La Marató de TV3Aquest any ha estat la 21a edició de la Marató, aquest cop dedicada al Càncer. El passat 16 de desembre fou el dia escollit per dur-la a terme, aquest any amb "l'eslògan" LA MORT HAURIA DE SER EL FINAL DE LA VIDA. EL CÀNCER, NO.Al nostre poble, solidari com sempre, es dugueren a terme unes quantes activitats per part de diferentes associacions i entitats, que sumades a les que es dugueren a terme a tot Catalunya aquest any han superat les 2.000.Per començar. L'Ajuntament de l'Ampolla aquest any va fer donar un donatiu d'1 € per cada ració de "bou estofat" del sopar de la festa de la segregació amb una recaptació de 377 €.El Club de Pensionistes de l'Ampolla, també un any més ha fet la seva aportació, del ball i berenar popular amb 125 €.El club de Futbol, amb dos partits de futbol base, col·laborà també i recaptà un total de 168 €.L'Associació Cultural Sant Jordi, divendres dia 14 dugué a terme una xerrada molt interessant sobre el càn-cer a càrrec de la biòloga Cristina Callau a la biblioteca, i diumenge la 2a Caminada Popular de Nadal, on per inscriure's feies la donació mínima d'1€. En total es re-captà 360 €.L'Associació de Dones de l'Ampolla, aconseguí un total de 390,40 € amb la xocolatada popular i la ballada de Country.La Penya Barcelonista de l'Ampolla, amb el seu Bingo solidari, el qual la recaptació era la meitat per al guanyador i l'atra per a la Marató, va ser de 215 €, tota per a la Marató, ja que l'afortunat no va voler el premi i ho va donar tot a la Marató.La Coral Àmparo Llaó, el passat 22 de desembre va fer el tradicional concert de Nadal, i posà allí mateix una urna on els assistents deixaren els donatius, tots per a la Marató, un total de 222,70 €.Tot plegat al nostre poble varem recollir un total de 1.858,10 €, tot un èxit de participació i col·laboració per part de tots.

Quan el dia 16 de desembre passada la 1 de la mati-nada es tancava el marcador de TV3 el total assolit era de 10.113.152 €, un marcador rècord en la seva història, i la xifra recaptada és encara provisional ja que s'incrementarà amb recaptacions d'activitats que encara no havien estat realitzades, (com la de la nostra Coral) i donatius que es poden seguir fent a través de "La Caixa" fi ns el 31 de març.Tot això demostra que Catalunya és un país molt solidari, tot i el temps que passem no són millors.La injecció dels recursos obtinguts en la recerca oncològica permetrà dissenyar noves eines de diagnòstic i avançar en el tractament i curació del càncer.Els que vulgueu veure les fotos de les activitats realitzades al nostre poble o a d'altres poden entrar a la web:www.TV3.cat/marato i allí veure el mapa de les activitats.Com a coordinadora de les diferents activitats, solament dir-vos GRÀCIES, moltíssimes gràcies a tots, per la vostra bona disposició, a totes les associacions i entitats que heu col·laborat i a totes les que desitjo que en noves edicions ho facin.

Mercedes Castellà


Associació Cultural Sant Jordi http://acsantjordi.blogspot.com.es/

L'associació va iniciar l'últim mes del 2012 organitzant el divendres 14 una xerrada sobre el càncer, aquesta formava part dels diferents actes amb què vàrem col·laborar a favor de La Marató de TV3 va ser una xerrada molt entenedora sobre les diferents tipologies del càncer i els avenços assolits per tal de poder combatre aquesta malaltia. L'altre acte que vàrem organitzar va ser la segona caminada popular de Nadal el diumenge dia 16 a les 12 hores, una caminada familiar i solidària, vàrem sortir de la plaça González Isla, arribàrem fi ns a les Avellanes i d'allà anàrem fi ns a l'escultura del papa Adrià VI, on ens vàrem fer una foto plegats, retornant tot seguit fi ns al punt d'inici. Estem con-tents per la participació dels ampolleros i pels 360 € que es van recollir per La Marató de TV3.Començàrem el 2013 organitzant el Concurs de Pessebres amb la col·laboració de la parròquia, hi van participar: el Centre Cívic, el Centre de Dia, Sergi Curto, Paula Gatón, Amèlia Cabrera i Carme, Anna i Xavi Cotaina. Hi havia pessebres tradicionals, moderns, catalans, fets amb reci-clatge, caganers, pastorets, camells, cabres dels Ports, peixateries, i tota mena de motius. Els participants van ser obsequiats amb un tortell de Reis.El dissabte 19 de gener havíem d'anar a les Roques d'en Benet però el mal temps ens ho va impedir. Ben aviat tornarem a programar-la, tota la informació la trobareu sempre al blog i al facebook de l'associació.Comentar-vos també que ja està en marxa la novena edició de l'esplai El Far, on xiquets i xiquetes s'eduquen en el temps lliure treballant valors com amistat, companyonia, treball en equip, coneixement del nostre entorn i les nostres tradicions, etc. Cada dissabte a la tarda de 16 a 18 h al saló parroquial.

Ernest Plans


Salutació del nou mossènHola a tots;Aprofi tant l'oportunitat que em brinda la revista Marinada voldria presentar-me a la gent de l'Ampolla. Em dic Eduard i sóc el nou capellà. El passat diumenge 9 de desembre la meua família i jo vam acudir a la parròquia de Sant Joan Baptista per celebrar la Missa de presa de possessió. Amb l'església plena i un poquet de nervis perquè no dir-ho, vam començar la celebració.Quan em van nomenar rector de l'Ampolla també em van donar un altre càrrec, els qual hauré de compaginar, és el de notari del Tribunal Eclesiàstic del Bisbat de Tortosa. Això vol dir, dit en cristià, que viuré aquí però que també hauré de treballar a les ofi cines de la Cúria diocesana.Dir-los de mi, per si algú encara no ho sap, que sóc natural de La Cava i als meus 36 anys en fa 10 que em van orde-nar capellà. He estudiat a Tortosa, concretament a l'edifi ci del Seminari, la qual cosa fa que hagi coincidit amb gent d'aquí i que algunes cares vostres em resulten familiars.El primer dia vaig dir unes paraules que m'agradaria repetir de manera resumida: voldria que entre tots m'ajudeu a conèixer cada dia més el poble, els costums i les tradicions. A descobrir lo bo i millor que teniu, i també, a madurar i

augmentar la devoció a la Mare de Déu del Carme i Sant Joan Baptista per sentir-me cada dia més un dels vostres. Jo, per la meua part, em poso a disposició del poble per ajudar, partici-par i contribuir en tot allò que necessi teu de mi i de l'Esglé-sia. Començo un temps de confiança en-tre va tros. Una confi ança que donarà, si Déu vol, molt bons fruits.Res més, ens veiem per l'Am-polla.

Mossèn Eduard

Nadal · Pàgina 14

Parc de Nadal de l'AmpollaUna vegada més ens ho hem passat súper bé! Ha estat un Parc de Nadal mooooolt mogut i saltarí! En especial això últim, saltarí, ja que no hem parat de saltar i saltar a la nova colxoneta, és impressionant! Però això no és l'únic nou del parc, el Pare Noel ens va portar un joc del Mario per la Wii però a que no sabeu què? És un pillo aquest Pare Noel i en lloc de deixar-lo al Centre Cívic on tenim el Parc ens va anar deixant pistes pel poble i vam haver d'anar a munt i avall en busca del regal perdut! Això sí, quan el vam trobar vam estar tots/es molt contents/es.Com ja comencem a ser grans, els dijous la tarda vam fer discoteca, amb llums de colors, música moderneta, Uopa gangamstar també, clar... jejeje. Desfi lada de moda amb passis cool, platja, esport, sabates de tacó... Ni la Cibeles al nostre costat! També hem fet festa de disfresses, sí, sí, qui ha dit que les disfresses són només per a Carnaval?. I de tan guapos i guapes que anàvem que vam anar al centre de dia dels avis/es a enseyar-los-hi les disfresses i, què ens vàrem trobar? Una exhibició de la policia local de Tortosa i els seus gossos! Ens ho vam passar molt bé. No havíem vist mai gossos policia, què guai! Moltes grà-cies a tots els avis i àvies del Centre de Dia per haver-nos convidat i als policies per ensenyar-nos com aprenen i treballen els gossets.També vàrem tenir la sort de poder pujar a un camió de bombers, però dels de veritat eh! I ens vàrem provar el seu equip de treball! Bé, ens anava un xic gran però... va ser divertit i molt interessant ja que ens van donar consells pràctics per si alguna vegada ens trobàvem en un incendi...Amb tot això, també ens va donar temps de fer gimcanes, jocs a l'exterior i de fer la carta dels Reis i donar-los-hi als patges reials! Aquells dies vam esperar inquietants els regals dels Reis Mags, de la mateixa manera que espera-rem amb moltes ganes tornar a poder gaudir plegats de les hores de joc.Si algú vol tenir un record fotogràfi c del Parc, pot passar pel Centre Cívic amb una unitat d'emmagatzematge digital i copiar-se-les.Tots els xiquets i xiquetes que hem participat del Parc de Nadal 2012/13 volem donar les gràcies a tots i totes els que feu possible aquesta activitat i als pares i mares per fer l'esforç d'apuntar-nos.Moltes gràcies a tothom!

Els xiquets i xiquetes del Parc de Nadal 2012

Els Reis Mags visiten

un any més el nostre poble

carregats de joguines,

il·lusió i voluntat

de millora per aquest any


Festival de Nadal del Club Gimnàstica Rítmica l'AmpollaEl passat 22 de desembre el Club Gimnàstica Rítmica l'Ampolla va organitzar, a les instal·lacions de pavelló poliesportiu de l'Ampolla, el Festival de Nadal de 2012, on els diferents agrupaments de gimnastes del club així com d'altres convidades de l'Ametlla de Mar van encisar al públic assistent amb les diferents coreografi es de grup i individuals presentades.L'exhibició va ser un èxit tant des del punt de vista de la qualitat de les execucions mostrades, com del nombrós públic que va assistir a la festa nadalenca de la gimnàs-tica rítmica del nostre poble. Cal destacar la il·lusió de totes les xiquetes en poder mostrar el fruit del seu treball i esforç al llarg d'aquests mesos d'entrenament. És per això que des d'aquí volem felicitar-les, així com a les seves entrenadores, per la tasca realitzada i animar-les en el seguiment d'aquesta pràctica esportiva que ens regalen moments de joia.Endavant, us esperem en properes exhibicions!

Junta del CGR l'Ampolla


Mans Unides Campanya Liv. En temps de crisi apostem pels valors!Estem passant una època de difi cultats i pro-blemes a tots els nivells: econòmics, socials, polítics... Una crisi a nivell mundial. Aquesta crisi no és tant una crisi econòmica, com una crisi de valors.Malgrat tot, la gent del carrer, els que pa tim les retallades, som els que ens toca aixecar el país afrontant les difi cultats i ajudant amb solidaritat aquells que es troben pitjor que nosaltres. Quan més necessitat hi ha, més solidaritat!Amb esperit de solidaritat emprenem aquest any la Campanya contra la Fam de Mans Unides. Ajudem al veí, al de casa; però no oblidem aquells que pateixen guerra, fam, i que fa molts anys que viuen en crisi permanent. En temps de crisi practiquem els valors! Ho hem fet amb el gran recapte de Càritas, ho hem fet per la Marató… Ara, com cada any per aquestes dates, demanem la vostra col·laboració en la Campanya de Mans Unides.Aquest any incidim en el 3r Objectiu de Desenvolupament del Mil·lenni: Promoure la igualtat de gènere i l’autonomia de les dones, amb el lema: “No hi ha justícia sense igualtat”.El 70% dels 1.300 milions de persones que viuen en la pobresa extrema són dones.El 60% de les persones que passen fam al món són dones.Les 2/3 parts dels mil milions d’analfabets són dones.

El 70% del comerç internacional d’ésser humans és de nenes i dones.Les dones pateixen manca d’assistència sanitària en l’embaràs i el part, explotació sexual, salarial, esclavatge....Mans Unides dóna suport a projectes educatius, sanitaris, agrícoles de promoció de la dona per acabar amb la desigualtat i restituir la dignitat.

COL·LABORA AMB LA CAMPANYA DE MANS UNIDES!

EQUIP MANS UNIDES L’AMPOLLA http://mansunidesampolla.blogspot.com

La solidaritat i els taps de plàsticLes xarxes socials, com pot ser Facebook, Skype, Twitter,

moven muntanyes. Un dia van anunciar que, gràcies a la recollida de taps de plàstic es podia ajudar a nens neces-sitats per malalties; uns necessitaven caminadors, d’altres operacions en un altre país, d'altres necessitaven cadires de rodes, etc...

A l'escola Mediterrani, ens va agradar la iniciativa, i vam posar cartells per la recollida dels taps, fent que tot el poble s’hagi implicat i ja portem dos anys recollint per a qualsevol xiquet que ho necessiti.

Moltes gràcies a tots, pares, mares, nens, avis i a l'Ajun-tament per la seva ajuda.

Tots junts pels xiquets! Escola Mediterrani


II Jornada per la PauL'Ampolla 2013

"Crisi actual, nous reptes" (II)justícia social • drets Humans • solidaritat • desenvolupament • relacions nord - sud • educació

Dissabte, 2 de març de 201309.15 h. Recollida de material.09.30 h. Benvinguda.– Sr. Eduard Falcó Masdeu, president d'honor de l'As so-ciació Cultural Sant Jordi.– Il·lm. Sr. Francesc Arasa Pascual, alcalde de l'Ajuntament de l'Ampolla.– Sr. Ernest Plans Colomé, coordinador de la jornada.09.45 h. Espai Càtedra UNESCO de Filosofi a per la pau de la Universitat JAUME I de Castelló."Fer les paus en temps de crisi"– Dr. Vicent Martínez Guzman, director honorífi c de la Càtedra UNESCO de Filosofi a per la Pau i fundador del Màster Universitari Ofi cial i el Doctorat en estudis Interna-cionals de Pau, Confl ictes i Desenvolupament.10.40 h. Espai Institut Català Internacional per la Pau."Cal que Catalunya tingui exèrcit?".– Sra. Tica Font, directora de l'Institut Català Internacional per la Pau (ICIP).11.30 h. Pausa. Cafès, sucs, cócs i pastes casolanes.11.50 h. Conferència. "Mi claustro es el mundo".– Sor. Lucía Caram, dominica contemplativa fundadora de la Plataforma Ciutadana de la Solidaritat i autora del llibre "Mi claustro es el mundo".12.40 h. Conferència. "Què passa amb la cooperació internacional en aquests moments de crisi en què les prio-ritats canvien i a més no tenim recursos".– Sr. Oliver Klein Bosquet, professor de Ciència Política a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, especialitzat en gestió global de la immigració i cooperació internacio-nal al desenvolupament.13.30 h. Posada en comú.Dinamitzen:– Sr. Sergi Navarro Matutano, professor i activista dels Drets Humans.– Sr. Jacint Clavé Saltó, economista i activista de Banca Ètica14.00 h. Comiat._________________________________________________

Lloc: Llar de Jubilats de l'Ampolla. Inscripcions fi ns el 24 de febrer al tel. 977 460 216 (Centre Cívic), de 10 a 13 h i de 17 h 20 h. Preu 2 €.Segueix-nos. A facebook: https://www.facebook.com/jornadaperLapau A twitter: @jornadaperlapau.Col·laboren: Ajuntament de l'Ampolla, Institut Català In-

ternacional per la Pau, Organización de las Naciones Unidas para la Educación, la Ciencia y la Cultura, Uni Twin Cátedra Unesco de Filosofía para la Paz, Universitat Jaume I, Bancaja Fundación Caja Castellón.

Qui és qui?Vicent Martínez GuzmánÉs Doctor en Filosofi a i director honorífi c de la Càtedra UNESCO de Filosofi a per la Pau de la Uni-versitat Jaume I de Castelló de la qual ha estat vicerector. Ha realit-zat treballs d'investigació a les uni-versitats de Frankfurt (Alemanya) i Berkeley (Califòrnia).Fundador del Màster Universitat Ofi cial i Doctorat en Es-tudis Internacionals de Pau, que ha rebut la menció de qualitat; cofundador del Centre Internacional Bancaixa per la Pau i el Desenvolupament guardonat amb la Meda-lla d'Or Mahatma Gandhi per la Pau i la No-violència al 1999 i promotor de programes d'estudis per a la Pau i el Desenvolupament en diferents universitats de tot el món.

Tica Font GregoriÉs llicenciada en Física per la Universitat de València. Va ser fundadora del Centre JM Delàs i és vicepresidenta de Justícia i Pau. Ha estat presidenta de la Federació Catalana d'ONG per la Pau. Des de març de 2009 dirigeix l'Institut Català Internacional per la Pau (ICIP). És experta en comerç d'armes i economia militar i ha participat en nombroses investigacions i publicacions sobre el tema, entre les quals: Atlas del militarismo en España (2009), El comercio de armas español, 40 Años de Justicia y Paz, Retos y Alternativas en la España de Hoy (2008), Exportaciones de Material de Defensa 1998-2007.

Sor Lucia CaramÉs monja dominica contempla-tiva. Compagina en la seva vida claustral l'oració, l'estudi i la vida en comunitat amb l'activitat social al costat de les persones més vulnerables, que

Associació CulturalSant Jordi


la va portar a promoure el Grup de Diàleg Interreligiós de Manresa, el projecte MOSAIC de salut mental i la Funda-ció Rosa Oriol. Actualment dirigeix i realitza El Punt de Trobada en RNE Ràdio 4, programa orientat a promoure el canvi i el compromís social.

Oliver Klein BosquetLlicenciat en Ciències Polítiques i pro-fessor a la Universitat Rovira i Virgili està especialitzat en Relacions Interna-cionals, en els àmbits també més con-crets de la Cooperació Internacional al Desenvolupament i la Gestió Glo-bal de la Immigració. Màster en Dret Comunitari Europeu i Màster Europeu en Dret Ambiental, en breu presentarà la seva Tesi Doctoral que porta per títol "Reptes dels mo-viments forçats de població per causes mediambientals". Ha impartit classes i ha participat en projectes a diferents països europeus, d'Amèrica Llatina i del Món Àrab.

Sergio Navarro MatutanoLlicenciat en Ciències Quími-ques. Ha treballat en la media-ció amb immigrants i l'educació intercultural. Realitzà estudis en el màster "Pau, Confl ictes i

Horari de Setmana Santa Ampolla 2013

Diumenge de Rams 10.45 h Benedicció de Rams (Plaça Catalunya)24 de març 11.00 h Santa MissaDimarts Sant 21.30 h Confessions26 de marçDijous Sant 20.00 h Missa de la Cena del Senyor28 de març 22.00 h Hora SantaDivendres Sant 17.00 h Ofi cis de la Passió i Mort del Senyor29 de març 20.30 h Processó del Via CrucisDissabte Sant 22.00 h Solemne Vetlla Pasqual30 de marçDiumenge de Pasqua 11.00 h (No hi ha missa a les 8.30 h)31 de març 11.00 h Missa de Pasqua

La Parròquia us desitja feliç Pasqua de Resurrecció!

Desenvolupament" en la Càtedra UNESCO de Filosofi a per la Pau. Actualment treballa com a professor de Se-cundària obligatòria i Batxillerat al Col·legi Salesià Sant Joan Baptista de Borriana i milita de forma activa en "Castelló per Palestina", col·lectiu de solidaritat política amb el poble palestí, integrant de la xarxa RESCOP (Red Solidària Contra l'Ocupació de Palestina).

Jacint Clavé SaltóÉs llicenciat en Economia Aplicada per la UAB. Igualment, té els estudis de postgrau d'agent de cooperació inter-nacional (URV-Setem). Ha col·laborat activament en l'organització Setem, així com a l'Associació Catalana d'Amics del Poble Sahrauí. Vinculat a Fets, ha realitzat diversos treballs sobre banca ètica i és autor de l'estudi. "El fi nançament del tercer sector" i "Invitació a les fi nances ètiques". En l'actualitat és responsable de l'ofi cina d'Oikocrèdit a Ta-rragona. També participa al grup de fi nances ètiques que s'està gestant a Tarragona. Darrerament ha impartit xe-rrades sobre fi nances ètiques en diversos municipis de les comarques tarragonines.

Festes · Pàgina 20

Discurs Carnestoltes 2013 (Cal que digues cal què?)

Ampolleros i ampolleres, grans i petits, senyores i se-nyors, xiquets i xiquetes, joves i no tan joves… un any més ha arribat lo Carnaval a l’Ampolla i el Carnestoltes d’enguany vol fer un discurs ben original.

Encara que la cosa està fotuda i que la crisis mos apreta, retallant d’aquí i d’allà, hem aconseguit montar una pas-sada de carreta! Què vos sembla? No hi falta detall, hem incluït hasta un Bob Marley gegant!

En lo fàcil que és per a alguns polítics retallar en sanitat i educació i lo que mos costa a natros apretar-mos lo cinturó. Seria més fàcil arribar a fi nal de mes sense Urdangarín, Bárcenas i tants de sobrets! Tampoc se'n salven els banquers i la ditxosa especulació. Ara fan com si res i s’aprofi ten de la situació. Cada dia hi ha més de 100 desnonaments i diries que als de dalt tan los hi fot! I és que pareix mentira que hi haiguen 6 milions de parats; mentres uns s'omplin les butxaques, els altres en sortim malparats!

Però deixant de banda estos temes tan complicats, anem a parlar de l'Ampolla, el nostre poble estimat.

Un muixonet m’ha dit que este estiu van posar zona bla-va. Quin goig feia aparcar davant de la platja i lo bé que s'estava! Això sí, lo de canviar el tiquet cada tres hores, a més d'un li tocava les pilotes!

I parlant de pilotes, los futbolistes de l’Ampolla se m'han vingut a queixar. Diuen que el camp està en molt mal estat i que així se'ls fa difícil marcar. A vore si és veritat que en fan un de nou i posats a demanar, que sigue artifi cial, sobre tot pels més joves, que tenim al futbol base una mica abandonat.

Tampoc podem oblidar-nos del casal. Volem dir-li a l’Ajuntament que els vestidors s’han quedat estrets. Pot ser és que només 2 per a tants d’equips, no són sufi cients! A vore si fan una ampliació, que en lloc de jugadors, semblen excursionis-tes fent una expedició. Tot lo dia en les moxil·les amunt i avall, en un estrés que rai rai!

I parlant de futbol, m'han co-mentat que tenim al Madrid una mica desconsolat. Ni Mou ni Cristiano se senten estimats, aiii quina pena em fan! A Punto Pelota ja no saben que inventar, fa molta gràcia tot plegat!

Mentrestant, Messi fa història re-collint la quarta pilota d'or i Piqué i la Shaki són pares per primer cop! Li posen nom de goma d’esborrar, però ja podem riure que ell sí que ha nascut amb un pa sota el braç!

Canviant de tema, una altra cosa volia demanar. Per-doneu-me, però la ben entesa he d'aprofi tar! M'ha arribat a les orelles que per al dia de la dona reclamen un boy! No cal que sigue aquell que a totes ha enamorat (sí, parlo del senyor Grey). Les ampolleres es conformen en un que estigue ben dotat!

A més, m’han dit que aquest any tenim a l'Ampolla una visita molt especial: es tracta d'un cisne de bellesa excep-cional! A la platja de l’Arquitecto s'ha establert i no porta intencions de marxar. Allà mateix volen posar un port nou: mentre uns voten en contra els altres estan a favor. Al fi nal no sabrem què fer en tant de barco solt!

Això sí, potser si el cisne veigués al Rei, tocaria el dos d'aquí, doncs diuen que s'ha afi cionat a matar elefants i altres animals estranys.

Però no patiu, que en aquest país de pandereta tot s’arregla amb un “lo siento, me he equivocado y no volverá a ocurrir”. Ara és quan nosaltres li diríem a ell: “¿Por qué no te callas?”.

I després ens preguntaran als catalans per què ens vo-lem independitzar i jo crec que està ben clar. Jo crec en la llibertat, la llibertat d’un poble que s’ha sentit rebutjat. Per a aquell que encara no estigue convençut, només cal posar Intereconomia un minut. Catalunya pot ser un país molt petit i a la vegada molt gran! L'onze de setembre passat, ja es va demostrar!

Per acabar, vos convido a gaudir de la festa i a passar-ho bé, gent! Sense oblidar-nos d’un crit que està molt present: VISCA CATALUNYA, VISCA L’AMPOLLA I VISCA EL CARNAVAL!!!




Carnaval a la Llar d'InfantsCarnaval a la Llar d'Infants

Turisme · Pàgina 24

L'alcalde Francesc Arasa visita als alumnes que realitzen el curs de restauració

L'alcalde de l'Ampolla en Francesc Arasa, acompanyat del President de l'ADELA el Sr. Joan Muria i membres del Patronat de Turisme, van visitar als alumnes que estan realitzant el curs de Restauració. Aquest curs ha estat ini-ciativa de l'àrea de promoció econòmica de l'Ajuntament.Durant la visita van poder gaudir de la bona presentació i elaboració dels plats i també van assaborir-los.

Durant aquest curs de 850 h, els alumnes realitzaran de dilluns a dijous una sèrie d'aprenentatges teòrics i pràctics, els quals aplicaran els divendres als restaurants adherits a la iniciativa, que ja compta amb 14 restaurants, així com nocions bàsiques d'anglès aplicat a la cuina, higiene i salut alimentària i recuperació de receptes tradicionals.


Col·laboracions · Pàgina 26

EL CARLISME A CASA NOSTRA

Guillem Comí

L’Ampolla va tenir un protagonisme destacat en alguns episodis de les guerres carlistes del segle XIX

El general Ramon Cabrera Griñó va ser un dels líders carlistes. El seu camp d’operacions va ser bàsicament la regió de Tortosa i el Maestrat. Nascut a Tortosa, tenia relació familiar amb l’Ampolla. El retrat és de l’època en què ja vivia exiliat a Londres.

Les guerres carlistes van tenir un dels seus grans escenaris a la regió de Tortosa. Sovint s’atribueix aquest paper a les activitats i les operacions militars del general Ramon Cabrera Griñó. Però hi ha molts altres episodis, protagonitzats per altres cabdills carlistes, que no romanen a la memòria popular i molt poc als llibres d’història. Entre aquests episodis n’hi ha uns quants d’ocorreguts a l’Ampolla i a les seves aigües, i que en aquesta crònica intentarem explicar.

Les guerres carlistes van tenir el seu origen en una disputa dinàstica, però en realitat confrontaven dos models de societat. El carlisme no pretenia únicament imposar una successió monàrquica tradicional, amb exclusió de les dones, sinó mantenir un règim absolutista, en alguns aspectes pràcticament feudal. La defensa carlista dels furs històrics d’algunes regions espanyoles va ser segurament oportunista. No en va el moviment carlista defensava els privilegis jurisdiccionals als territoris on va tenir implantació social i èxit militar, però descartava per complet els drets històrics de les zones que van abraçar la causa contrària, la liberal o isabelina.

Les guerres carlistes van ser tres enfrontaments armats, separats en el temps al llarg del tram central del segle XIX. El primer va desenvolupar-se entre 1833-1839; el segon, entre 1846-1849, i el tercer, entre 1872-1876. Van haver altres incidents violents que no van desembocar en una confl agració bèl·lica perquè van ser temptatives que van fracassar immediatament, com la insurrecció del general Jaime Ortega el 1860, que explicarem amb detall a continuació perquè l’Ampolla va ser-ne un dels escenaris.

L’ortegada del 1860 No ens consten esdeveniments d’entitat que tinguessin

l’Ampolla com escenari durant la primera i la segona guerra carlistes. El primer episodi que hem pogut documentar és l’ortegada, o intent d’insurrecció que el 1860 va liderar el general Jaime Ortega y Olleta, capità general de Balears. Va ser una temptativa de cop d’Estat que va fracassar per un mal molt estès al bàndol carlí al llarg del prolongat confl icte: la falta de coordinació entre els seus diferents líders, de la qual se’n van ressentir sempre les seves operacions i plans, i que, entre altres motius, obeïa a una sobreabundància d’egos i de divisme, quan no a meres enveges personals.

La sublevació va planejar-se a principis de 1860 i va consumar-se l’1 d’abril d’aquell any. El pla era reunir tropes amb base a les Illes Balears, d’on Ortega era capità general, i desembarcar a l’Ampolla. L’objectiu secundari era l’ocupació de la ciutat de Tortosa. Era el típic pronunciament militar de l’Espanya del segle XIX: un acte de força limitat, però encaminat a provocar una adhesió en cadena de les unitats i guarnicions de l’exèrcit. Es va triar l’Ampolla per la proximitat a les Balears, on es nodria de tropa i mitjans l’operació, i on els revoltats comptaven amb trobar suport, tot i que els carlins van discutir força sobre la possibilitat de desembarcar també, o alternativament, a València.

Pocs dies abans de la Setmana Santa de 1860, Ortega va embarcar uns 3.000 soldats en diferents vaixells. Van


(segueix de la pàgina anterior)

(continua a la pàgina següent)

salpar en direcció a l’Ampolla el 31 de març, dissabte. I van avistar el delta de l’Ebre el matí següent, Diumenge de Rams. La cosa va anar per mal camí des de bon començament. Algunes cròniques ressenyen un intent d’amotinament de la tropa, quan aquesta, que no havia estat informada del que anaven a fer, van començar a sospitar. Però en apropar-se a la península, les febleses de la planifi cació van posar-se en autèntica carn viva, al punt de vorejar la xarlotada.

La idea d’Ortega era desembarcar a l’Ampolla. Si més no, al port del Fangar. Hi ha testimonis contemporanis als fets que ho acrediten, com les memòries d’Ignacio Montfort, que era un dels secretaris del pretendent Carles VI. El cronista tortosí Josep Monllaó, més conegut pel pseudònim amb què signava a la premsa (Llaonet), va recuperar aquestes memòries un segle després dels fets i fa un relat, incomplet en alguns aspectes i sense gaire contextualització, però molt il·lustratiu sobre els detalls. Un de molt signifi catiu sobre com va acabar tot plegat és que el general Ortega, a l’hora d’assenyalar sobre un mapa la ubicació del desembarcament, va posar una creu sobre l’Ampolla: una creu fúnebre, segons Montfort, que acabaria sent premonitòria. “El General me pidió –escriu Monfort– si yo podría conducir las tropas embarcadas a las costas de Catalunya. Mandó traer un mapa marino, y el mismo, me marcó con lápiz el sitio de Ampolla. Yo conservo aún éste mapa, que és para mí uno de estos monumentos que deja la humana fatalidad en el cumplimiento de sus designios. La señal hecha por el General Ortega -recalca Monfort– es una Cruz, cruz fúnebre con la cual, el mismo señaló el punto decisivo –l’Ampolla– en que iba a abandonarlo la suerte y en donde debia emprender el camino que le condujo a la muerte”.

L’ortegada, com hem dit, va ser un desori total. El gruix de la fl ota insurrecta no va saber trobar el port del Fangar i va acabar desembarcant a Sant Carles de la Ràpita. Davant de l’Ampolla només va arribar un solitari vaixell, el vapor “L’Haveuane”. Fins a cinc hores va esperar la tripulació i la tropa embarcada l’aparició dels seus companys d’aventura. Desprès de fer nombrosos senyals, la dotació de “L’Haveuane” va desembarcar a l’Ampolla per buscar la resta de l’esquadra, però sense resultat, perquè a aquelles hores corria ja per la Ràpita i rodalia.

Sembla que la descoordinació va produir-se perquè uns vaixells havien salpat de Palma i uns altres de Mahó. Les ordres eren clares (el desembarcament havia de ser a l’Ampolla) i costa de creure fossin incapaços de trobar el seu destí, més encara quan tant l’ofi cialitat i la marineria dels vaixells, i de fet també les unitats de terra embarcades, pertanyien a unitats d’elit. El que està clar és que les ordres no eren prou clares o la planifi cació molt defi cient. O potser les unitats participants no eren tant d’elit...

El fracàs de l’operació Vist el fracàs del desembarcament a l’Ampolla, l’únic

vaixell que va arribar-hi, “L’Haveuane”, va girar cua i es va adreçar a València, on va recalar el 3 d’abril. El gruix de l’expedició insurrecta era a Sant Carles de la Ràpita, com hem comentat anteriorment. Però els problemes no se li acabaven al general Ortega. Va reagrupar les seves tropes prop d’Amposta per marxar contra Tortosa. Però els soldats continuaven desconfi ant. També uns quants ofi cials, als quals no s’havia informat de les autèntiques intencions del seu general. El 3 d’abril, aquests ofi cials es van plantar, exigint explicacions. Fins i tot un coronel, de nom Rodríguez Vega, va començar a cridar visques a la reina Isabel II i al govern liberal, sent secundat majoritàriament per la tropa. Ortega va intentar salvar la situació fent una arenga a favor del pretendent carlista, però el que va aconseguir va ser descobrir els autèntics propòsits de l’operació.

L’amotinament va desfermar-se llavors al cent per cent i Ortega va haver de fugir cames ajudeu-me per evitar l’ira dels ofi cials i soldats. Se’l va veure marxar en direcció a Ulldecona, acompanyat d’uns pocs subofi cials que se li van mantenir lleials. Era ja el 4 d’abril. Les autoritats van buscar el general per tota la zona i van aconseguir capturar-lo a Calanda (Terol). Traslladat a Tortosa, va ser

Pascual Cucala era el comandant d’una partida carlista que, el maig del 1873, va atacar l’estació de tren de l’Ampolla.




jutjat en un consell de guerra el dia 17. Condemnat a mort per traïció, va ser afusellat al matí següent.

Fins aquí el relat d’un episodi històric que tenia l’Ampolla com a involuntària protagonista. I que hauria pogut canviar el curs de la història, si no hagués estat preparat amb tanta estultícia i amb la improvisació tan característica de l’exèrcit espanyol d’aquelles èpoques.

Els darrers estertors del carlisme, a l’Ampolla La tercera pugna carlista va començar el 1872, dotze

anys desprès de l’ortegada. La degeneració del confl icte i les preteses causes invocades va fer-se més palesa que mai. Els xocs bèl·lics, més emparentats amb el bandolerisme i l’extorsió van sovintejar moltíssim, de la mà d’una nova fornada de cabdills carlistes. Uns cabdills que difícilment podríem qualifi car de comandaments militars en el concepte tradicional del terme, fi ns i tot en un context de guerra de guerrilles. Podríem parlar més aviat de capitostos (cabecillas, en espanyol) del que, en la pràctica, eren poc més que partides de bandolers enarborant una bandera.

L’Ampolla té el trist honor d’haver viscut algunes de les salvatjades o actes de criminalitat protagonitzats per partides carlistes comandades per personatges com Cucala, Merdeli i Panera. O Tallada, Alemany, Vallès i Josep Agramunt, aquest darrer capellà de Flix que com a capità d’una quadrilla carlista va protagonitzar algunes operacions d’èxit, així com escabetxines esgarrifoses. La fi gura del “cura trabucaire”, de gran arrelament a la història catalana, té bona part de la seva base en les peripècies d’aquest sacerdot de Flix.

Algunes operacions d’aquesta època, com l’ocupació del Perelló al mes de març del 1873 a càrrec d’un estol comandat pel tortosí Francisco Vallés, semblaven respondre a accions militars més clàssiques. Però en realitat eren poc menys que saqueigs i sabotatges fets en incursions molt breus.

L’atac al Perelló va ser protagonitzat per una tropa d’uns 800 homes. Quan van arribar notícies a Tortosa, les autoritats van enviar una columna a empaitar-los, ja que aquells ja havien abandonat la vila. Però els militars de la guarnició de Tortosa van actuar prudentment i van aturar l’operació, ja que eren conscients de la seva inferioritat numèrica i del fet que les seves tropes eren voluntàries i amb només dos dies d’instrucció. Segons els relats periodístics de l’època, això va evitar una matança.

Un incident col·lateral a aquests fets va tenir l’Ampolla com a protagonista. El dia de l’ocupació, l’alcalde, Esteban Torredemé, que era també diputat provincial, va haver de fugir per les teulades. Quan ja era als afores del poble, dos escamots carlistes el van sorprendre i van començar a disparar contra ell. Va sortir il·lès per autèntica fortuna i va acabar refugiant-se a l’Ampolla. Des de l’estació de tren del poble va poder telegrafi ar a les autoritats de Tortosa i de Tarragona, donant així notícia de la incursió.

Sabotatges i extorsions Poques setmanes desprès d’aquests fets, ja al maig de

1873, una altra partida, comandada presumptament per Pascual Cucala, va atacar les estacions de tren de l’Ampolla i de l’Ametlla de Mar. Els carlistes van calar foc als dos edifi cis. L’estació de l’Ampolla va quedar completament destruïda, mentre que a l’Ametlla els danys van ser menors. Les cròniques dels diaris dels dies següents detallen que Cucala va tenir la “deferència” de fer desallotjar les dues estacions abans de destruir-les. Tot i les destrosses, els carlistes no van aconseguir interrompre la circulació de trens, la qual cosa fa dubtar sobre l’autèntic objectiu que perseguien: potser la destrucció per la simple destrucció, si bé en el cas de l’Ametlla hi havia implicat un tren de mercaderies carregat d’ovelles del qual no se’n va tenir mai més notícia.

Tampoc eren infreqüents els atacs a trens en marxa. Eren actes de pur terrorisme. A principis de juny de 1873, un petit grup de carlistes la va emprendre a trets contra la locomotora d’un tren que circulava entre l’Ampolla i l’Ametlla de Mar, en direcció a Tarragona. Van resultar ferits el maquinista i el fogoner, que no obstant les ferides van aconseguir conduir el tren fi ns a la mateixa Tarragona. El maquinista va morir uns dies desprès.

El mes de juliol de 1873, un estol liderat per Cucala va assaltar un tren de mercaderies a l’entrada de l’estació de l’Ampolla. Era un tren que, entre altra càrrega, transportava fusells cap a València. Els rebels van apropiar-se de totes les armes i van fugir emportant-se presoners el maquinista del comboi i altres empleats de l’estació. No consta la sort que van córrer els presoners.

Molt sovint, aquesta mena d’actes no buscaven proveir-se d’armes o altres subministraments, sinó aconseguir directament diners. Els carlistes havien organitzat un autèntic sistema de “contribucions” que exigien als pobles de la regió on tenien presència. El cobrament d’aquest “impost revolucionari” es feia de vegades a l’engròs, aprofi tant els moviments pel territori d’unitats carlistes de certes dimensions. Hem documentat un d’aquests moviments, al mes d’agost de 1873, quan una partida de 600 homes comandada pel capitost Vallès va romandre un temps a la regió de l’Ebre cobrant, poble a poble, el tribut, però amb base a Xerta. Hem constatat que Vallès va enviar una columna de 50 homes a recaptar la “contribució” a Aldover, el Perelló, l’Ametlla de Mar i l’Ampolla.

Aquest sistema de fi nançament originava tota mena d’abusos i pillatges de naturalesa personal. Hem localitzat a la premsa de l’època un succés de setembre de 1874, en el qual un “recaptador” carlista va ser afusellat a l’Ampolla pel seu propi bàndol, acusat d’haver-se quedat el tribut cobrat a diferents pobles de la dreta de l’Ebre. El “recaptador” pertanyia a la partida del capellà de Flix.

En altres ocasions, la cobrança adquiria forma de pirateria del tot manifesta. L’abril del 1875 un grup de carlistes va apropiar-se d’una embarcació al port de l’Ampolla i va anar a abordar un vaixell que estava ancorat al Fangar, carregant sal a les salines de Bomba.



Un cop es van fer amb el control de la nau, van exigir un rescat de mil rals a l’armador. Perquè es vegi fi ns on es portava la lògica d’aquestes actuacions que tenien més de delictives que de militars, aquell mateix dia, al mateix lloc, els carlistes van assaltar un altre vaixell, que venia de Tortosa i anava carregat de fusta. El capità va poder eludir el rescat, de 4.000 rals en aquest cas, perquè va poder acreditar, documents en mà, que ja havia pagat el corresponent “tribut” al bàndol carlista. Com poden comprovar, era bandolerisme, però contra expedició del corresponent rebut...

Les autoritats locals de la zona, així com els principals armadors, van aprofi tar l’incident per reclamar al ministeri de la Guerra que enviés un vaixell armat a patrullar la desembocadura de l’Ebre, on sembla ser que aquests problemes eren periòdics: el fet que moltes embarcacions busquessin refugi als ports naturals del delta propiciava aquesta mena d’abordatges. El ministeri, segons consta a la premsa ofi cial de l’època, va destinar dues canoneres de la base naval de Cartagena, la “Nervión” i la “Toledo”, a vigilar el litoral de l’Ampolla i el de Sant Carles de la Ràpita.

No sempre els carlistes se’n sortien amb èxit, i no perquè l’armador ja hagués satisfet el xantatge. El desembre de 1874 un grup de 150 carlistes va presentar-se a l’Ampolla, tot exigint tribut a les embarcacions que estaven ancorades al poble. Un dels patrons ampolleros va negar-se i va fugir de l’assetjament pel simple procediment d’hissar veles i fugir a tot estrop: no va parar fi ns que va arribar amb la seva muleta al port de Tarragona.

El contraban va ser una constant en la història de les guerres carlistes. El punt d’origen del material era el litoral magrebí. El tabac es convertí en l’article de matuta per excel·lència. La llarga línea de costa entre l’Ampolla i Sant Carles de la Ràpita, amb desèrtiques platges i el port del Fangar de difícil accés, brindava unes condicions ideals per a la descàrrega de la mercaderia. Els diners procedents d’aquest comerç il·lícit significava una

supuració constant destinada a la subvenció i abastiment d’armes a les bandes carlistes concentrades en gran número per les poblacions de la perifèria tortosina, entre elles L’Ampolla. El “Diario de Tarragona” del 26 de setembre del 1874 alertava dels mitjans furtius que empraven els rebels per proveir-se i indicava la ruta i els indrets per on trafi caven: “Desde la costa de Africa, en algunas horas, arriban los buques a la de España, pudiendo desembarcar (és refereix als “alijos” o fardells de tabac) desde el Cabo de Oropesa hasta la Ampolla y la Ametlla, puntos ocupados hoy por grandes fuerzas carlistas”.

L’Ampolla i altres viles com Amposta van ser fortifi cades no tant per defensa pròpia com per garantir les comunicacions de la ciutat de Tortosa. Altres mesures defensives adoptades pels liberals es referien a precaucions en la navegació. Aquestes mesures eren tant per prevenir assalts pirates com els descrits anteriorment com per rescabalar els efectes de la destrucció dels fars de Buda i el Fangar que havien inutilitzat els carlistes per entorpir el trànsit marítim. Per exemple, es proposava la navegació amb vaixells de vapor, més ràpids que els de vela, així com instal·lar canons a les embarcacions més grans.

També va incrementar-se el patrullatge militar per terra, si bé era difícil en punts amb forta presència carlista. Per trencar aquest domini, el govern va tirar endavant alguns atacs de certa entitat, autèntics cops de mà però amb forces nombroses. L’Ampolla va ser escenari d’una d’aquestes operacions. L’octubre de 1874, el brigadier José Salamanca Márquez va desembarcar al poble amb un fort contingent. Va aconseguir arribar a terra per sorpresa i agafar amb els pixats al ventre un estol de la partida del capellà de Flix, al qual van fer nombrosos morts i ferits, segons l’informe que Salamanca va remetre al ministeri de la Guerra.

L’informe del brigadier Salamanca és molt interessant, perquè relata amb un gran detall quina era la distribució de les forces carlistes a la regió tortosina aquella tardor de 1874. “El cabecilla Alemany con su partida està de avanzada en el Perelló. Desde el Perelló hasta Amposta, el segundo batallón de Cucala, repartido por la carretera entre Ampolla y las partidas de Pa y Trossos y el Ranchero (a l’actual Aldea) hasta las mismas puertas de Amposta. Las fuerzas de los curas de Prades y de Flix ocupan todos los caminos que van del Perelló y Ampolla hasta Tortosa por el Coll del Alba. Y las de Saulès y algún otro ocupan desde Bítem y Pimpí hasta Tivenys”, relata el comandament de l’exèrcit espanyol, que anys desprès, en acabar la guerra, va acabar tenint casa d’estiueig a l’Ampolla i sent diputat pel districte de Tortosa.

La resposta dels liberals durant la tercera guerra carlista no era únicament militar. Quan era possible, els caps dels rebels eren detinguts per la Guàrdia Civil i sotmesos a judici. Les sentències ens permeten

L’estació ferroviària de l’Ampolla va quedar comple-tament destruïda, en ser incendiada durant la incursió protagonitzada per Pascual Cucala i els seus homes, el maig del 1873. La foto és posterior, quan l’edifi ci ja ha-via estat reconstruït. (Col·lecció gràfi ca: Damià Capera)



Els pescadors de l’Ampolla van ser víctimes en diverses ocasions d’atacs carlistes. Molt sovint, es tractava úni-cament de cobrar-los un “impost revolucionari”. Alguna vegada, els patrons I mariners van plantar-se i van evadir-se de l’assetjament, simplement pujant veles i fent-se a la mar. (Col·lecció gràfi ca: Damià Capera)

saber d’altres moviments i d’altres capitostos citats molt escassament en altres fonts. És el cas d’“El Pollastre” o del “Mosset”, que van saquejar l’Ampolla i altres pobles de l’entorn i van ser jutjats, a les acaballes de la tercera guerra carlista, “complicados en diversos delitos comunes” i encapçalar una banda que “tanto vejó a los propietarios y colonos de la huerta”. En el mateix judici era convicte el famós capellà de Flix. Tots tres van acabar sent sentenciats a quinze anys de presidi.

Les inquines no van acabar Les guerres carlistes van acabar defi nitivament el 1876,

però algunes de les aversions que van provocar van trigar anys a extingir-se. Com en les ocasions anteriors, els acords assolits per tancar el confl icte no van traslladar-se gaire efi caçment a l’àmbit local, on estaven vius molts odis per les matances i les desgràcies que les tres guerres havien ocasionat al llarg de prop de mig segle.

Més de deu anys desprès del fi de la darrera guerra, els descendents dels liberals protestaven amargament que molts carlistes estiguessin ocupant càrrecs públics en la nova situació. Va ser el cas precisament del municipi del Perelló, del qual formava part l’Ampolla. El 1887, prohoms liberals del municipi es queixaven en carta pública de l’arraconament de funcionaris municipals de provada trajectòria lleial al govern. I més que això, del fet que havien estat substituïts per alguns dels carlistes més perillosos. Protestaven en particular del nomenament com a agutzil municipal d’un dels incendiaris de l’estació

de l’Ampolla, un piròman reconvertit en bomber de nom Julián Barberá, que també havia destacat com a cobrador del tribut carlista. Altres càrrecs municipals, com el de secretari, guàrdia municipal i pèrit havien recaigut en ex-ofi cials i ex-soldats de les partides carlistes. Respectivament els elegits eren Jorge Llaó Sabater, Antonio Gaya i José Pallarés Martí.

Els ànims van estar a punt d’esclatar en les eleccions municipals celebrades el juny d’aquell 1887. Els liberals del Perelló i l’Ampolla van denunciar una tupinada electoral. Segons la denúncia, a l’Ampolla hauria guanyat per golejada el partit liberal. Però al Perelló va saltar l’escàndol. El col·legi electoral era ocupat per gent “ebria y mal encarada”, que va obligar la Guàrdia Civil a intervenir perquè pogués votar-se, tot i que enmig d’amenaces, de vegades amb exhibició de pistoles i ganivets fi ns i tot. No n’hi va haver prou amb això, ja que una de les urnes del Perelló tenia un doble fons i van acabar afl orant més vots que votants. No cal dir en favor de qui.

Eren les últimes cuejades del confl icte, però no la fi del carlisme. L’arribada del segle XX i la guerra civil espanyola van signifi car una nova alenada per al moviment. Ficant-se al costat del bàndol franquista, els carlistes van tenir un paper destacat en la nova confrontació armada entre espanyols, tot i que van acabar diluïts, amb la Falange, dins del Movimiento creat per Franco.

Però això és una història a explicar en altres llocs.

Urbanisme · Pàgina 31

Primera Crònica de Tomàs GrauAra que som a punt de complir el 1r Aniversari de la mort de Tomàs Grau, volem des d'aquí fer-li un petit homenatge, posant al vostre abast la primera crònica que Tomàs va fer sobre l'Ampolla a ràdio Tarragona.Així podem veure i recordar com es veia la nostra població fa més de 30 anys, i molt curiós comprovar com s'han anat resolent la gran majoria de les mancances que hi teníem i el gran canvi que ha fet el nostre poble.

Mercedes Castellà

Primera Crònica de Tomàs Grau Brunet sobre l'Ampolla (23/02/1977)

Des de l'Ampolla els informa en una primera crònica per a Ràdio Tarragona, Tomàs Grau Brunet.En aquest primer contacte amb vostès, els faré un petit resum de la nostra població.L'Ampolla que en l'actualitat té uns 1.500 habitants està situada en un dels indrets més bonics de la Costa Daurada. Està enclavada dins la Badia de Sant Jordi, on també es troba el port natural El Fangar. L'esmentada badia amb les aigües sempre quietes és apropiada per practicar tota classe d'esports nàutics.L'economia de la població es basa en l'agricultura, la pesca i el turisme.Pel que fa a l'agricultura, els conreus predominants són l'arròs, l'oliva i la garrofa. Alguns camps d'arròs amb la nova política de sanejament s'han convertit en hortícoles.Actualment funciona una depuradora de marisc on hi tre-ballen unes cinquanta persones, la qual cosa aporta una font d'ingressos bastant important a vàries famílies.L'hostaleria es va promocionant d'any en any. Són ja molts els restaurants que hi ha. S'hi pot demanar tota classe de menjars mariners, des de la típica paella fi ns a la varietat més rara de guisat de peix.Existeixen a l'Ampolla tres entitats esportives: el club de futbol que té un equip a la segona categoria regional. L'esmentat club ha inaugurat un camp de futbol amb totes les instal·lacions al dia, potser a ser el més important la tanca que cerca el camp.El club de tennis consta de tres pistes i frontó.El club nàutic, com he dit anteriorment, centra tots els seus esforços en el futur esportiu.Pel que fa a la pesca, la petita fl ota pesquera consta d'unes vint-i-cinc barques. No totes elles poden estar fondejades al port, ja que el calat de les aigües no ho permet. Les barques més grans estan fondejades a ports veïns.En una propera crònica els parlaré del port pesquer i també del projecte d'un gran port esportiu del qual ja s'han fet els primers passos per la seva posada en marxa.El turisme d'uns anys ençà s'ha constituït en una font molt important per l'Ampolla, si bé d'altra banda, ha transformat el poble en tots els seus aspectes.Són molts els apartaments que s'han construït, que no no-més s'ocupen durant l'estiu sinó que fi ns i tot, els caps de setmana, festes de Pasqua i Nadal.S'està formant una zona esportiva en què ja hi estan

enclavats el club de tennis i el camp de futbol. S'haurien d'endreçar els accessos i fer-hi arribar el llum, ja que amb-dues coses són de primera necessitat.La població compta amb un centre cultural i recreatiu del qual tot el poble pràcticament n'és soci. També un dia parlarem d'aquesta entitat.Les necessitats de l'Ampolla són moltes. Potser hauríem de posar en primer lloc el sanejament de la població.Les cases tenen totes aigua per mitjà de pous individuals, doncs una de les riqueses naturals del poble és l'aigua que es troba a molt poca profunditat en qualitat i quantitat. Tot i així, els desguassos són pocs i defi cients. Fins i tot, són molts els pous negres que han contaminat els d'aigua.A l'estiu el problema dels desaigües empitjora ja que la po-blació passa a ser dels 1.500 habitants als 4.500 o 5.000.L'enllumenat públic és una altra de les defi ciències. Són molts els carrers que estan mal enllumenats.En arribar l'estiu el problema de les platges està a l'ordre del dia. No se'n té cura com cal ni es netegen a principi de temporada, com caldria.L'Ampolla té estació de ferrocarril línia Barcelona-València, i accés a la carretera nacional 340 que passa tocant al poble. El que no té és accés a l'autopista del Mediterrani que passa a uns cinquanta metres del poble. Malgrat aquesta difi cultat, el poble està ben comunicat.Esperem que tots els problemes abans esmentats se solucio-nin aviat i poguem integrar l'Ampolla al progrés provincial i regional que s'entreveu.


Coses nostresContinuant la meva col·laboració a la Marinada repro-dueixo un article de l'economista Xavier Sala i Martín, professor de la Universitat de Columbia, referent al cobra-ment de les pensions, força interessant pel nostre col·lectiu. Lluís Bultó i Antolín.

La Falacia de las PensionesWritten by XSiM

La reacción del mundo político y mediático español a la masiva manifestación de Barcelona del 11 de Setiembre está siguiendo las pautas previstas. La sorpresa inicial se ha transformado en negación de los hechos, amenazas y augurios de calamidades ilimitadas si Catalunya se separa de España. Nada que no estuviera en el guión que siguen todos los maridos despechados que se creen propietarios de sus esposas cuando éstas les piden el divorcio.Entre las calamidades que anuncian los profetas del infortu-nio está la ruina completa de los pensionistas: "si Catalunya se va de España, España se negará a pagar las pensiones a los jubilados catalanes porque todo el dinero que han contribuido a lo largo de la vida está en España y no en Catalunya", avisan indignados. Este intento de meter miedo en el cuerpo de los pensionistas es potente porque, a su edad, los jubilados no tienen manera de ganarse un sueldo por lo que si pierden la pensión, están perdidos. Y es un argumento que podría desequilibrar la balanza en caso de referéndum porque en Catalunya hay muchos jubilados. El argumento, sin embargo, tiene un "pequeño" problema: ¡Es mentira! De hecho, no sólo es mentira sino que es una monumental estupidez que sólo puede decir alguien que no conoce cómo funciona els sistema de pensiones.Veamos. Cuando un trabajador cotiza a la seguridad social, el estado toma ese dinero y NO lo deposita en una cuenta con el nombre del trabajador para que éste se encuentre el dinero el día que se jubile. No. El dinero que paga el trabajador hoy es utilizado para pagar a los pensionistas de hoy. ¡Una vez pagado el pensionista, el dinero desaparece! Del mismo modo, el dinero que los pensionistas pagaron cuando eran trabajadores fue utili-zado para pagar las pensiones de los jubilados de enton-ces. Utilizando jerga económica, el sistema de pensiones español es un sistema de reparto.Por lo tanto, la única garantía que tienen los jubilados de cobrar su pensión, en España o en Catalunya, son los jóvenes trabajadores dispuestos a dar una parte de su sueldo para pagar a los ancianos de hoy a cambio de que la siguiente generación haga lo mismo con ellos.Eso es muy importante ya que quiere decir que las pen-siones de los jubilados catalanes no las garantizan ni el gobierno español ni ningún fondo depositado en algún banco a nombre de esos trabajadores. La garantía de las pensiones de los jubilados catalanes la dan los trabajado-res catalanes que coticen a la seguridad social, sea ésta catalana o española.

Entendido eso, pensemos qué pasaría ante una eventual división de España. Imaginemos un ejemplo con 17 co-munidades autónomas, cada una de las cuales tiene 4 trabajadores y un jubilado. Si las 17 CCAA están unidas en un país que se llama España, en el conjunto del país habrà 17x4 trabajadores (68 trabajadores) que harán sus contribuciones a la Seguridad Social estatal y esas 68 contribuciones se dividirán entre 17 jubilados. Tocará a 4 trabajadores por jubilado.Imaginemos ahora que una de las CCAA se independiza. Las otras 16 comunidades tendrán menos cotizaciones (porque solamente tendrán 16x4=64 trabajadores) pero los jubilados no sufrirán porque también habrá menos jubilados: no 17 sino a 16 jubilados. Fijaos que sigue tocando a 4 trabajadores por jubilado. Por otro lado, la comunidad que se ha separado, llamémosle Catalunya, habrá 4 trabajadores y un jubilado. Como el número de cotizantes por jubilado sigue siendo el mismo y por lo tanto, las pensiones (que insisto, no paga el gobierno sino los trabajadores) no cambiarán ni un céntimo. Ni en España ni en Catalunya.Dejadme acabar con dos comentarios fi nales. Primero, yo no soy partidario de amenazar a la gente con eliminar sus pensiones pero si los analistas quieren pensar qué pasará con la seguridad social en caso de independen-cia, hagámoslo en serio. Lo digo porque en el ejemplo que he dado he imaginado que existe el mismo número de trabajadores en cada comunidad y que en todas ellas cobraban lo mismo. En realidad, sin embargo, los sala-rios en Catalunya son un poco más altos (24.449 euros anuales en Catalunya, 22.790 en España) y la tasa de paro un poco más baja (paro en España es del 24'5% y en Catalunya el 21'9%). Eso quiere decir que si Catalunya fuera independiente, las contribuciones de los trabajadores catalanes se irían íntegramente a fi nanciar las pensiones de los abuelos catalanes. Y como esas contribuciones son superiores (porque insisto, los salarios son superiores y la tasa de paro inferior), resultaría que las pensiones de los abuelos catalanes en caso de independencia no sólo no serían más bajas sino que serían más altas.Y segundo, además del sistema de reparto que he mencio-nado arriba, España ha ido creando un "fondo de reserva en la seguridad social". Dado que el sistema de pensiones consiste en tomar el dinero de los jóvenes para dárselo a los ancianos, los dirigentes españoles se dieron cuenta de que el sistema pronto podría colapsar dado que venía el "baby boom". Es decir, cuando en los años 50 y 60, los españoles se dedicaron a tener muchos hijos, nació una generación con muchos ciudadanos (de hecho, es mi generación). La generación que viene después no es tan numerosa. Por lo tanto, cuando nosotros nos jubilemos, la pequeña generación que viene detrás tendrá que apechu-gar y pagar una parte muy substancial de sus salarios para mantener a tanto jubilado. Para no tener que ahogar a esa


generación, el gobierno creó un "fondo de reserva" en la que una parte de las cotizaciones se ha ido guardando para esa eventualidad. En la actualidad ese fondo tiene unos 66.000 millones de euros, una cantidad ridículamente pequeña que no puede arreglar el problema de la gene-ración del baby boom (notad que toca a menos de 1.500 euros por persona, una cantidad del todo insufi ciente para fi nanciar las pensiones PARA TODA LA VIDA).Los profetas de la catástrofe podrían argumentar que Es-paña se va a quedar todo ese fondo y no le va a dar la parte correspondiente a los catalanes a pesar de que los catalanes contribuyeron con sus sueldos a la acumulación de ese fondo. Curiosamente, quienes argumentan que los catalanes no tienen derecho a reclamar el porcentaje de ese fondo que le corresponde también argumentan que Catalunya se va a tener que llevar el 20% de la deuda del gobierno español. Pero claro, si no se divide el fondo de pensiones, tampoco se va a dividir la deuda pública.

Y recuerden que la deuda pública es de 617.000 millones (10 veces superior al fondo de la seguridad social!). ¡Ya verán como corren a dividir el fondo de pensiones!Dicho esto, la realidad es que el fondo de reserva de la Seguridad Social TAMPOCO tiene el dinero de los contri-buyentes. Hoy mismo hemos visto como el gobierno está utilizando ese dinero para fi nanciar el gasto corriente. Y el 90% del dinero del fondo se ha utilizado para comprar bonos del estado. Es decir, el gobierno ha cogido el dinero y, a cambio, ha dado un papelito con la promesa de que lo devolverá en el futuro.Que duerman tranquilos, pues, los jubilados catalanes ante las amenazas y los falsos augurios de los pro-fetas del miedo. Si uno entiende cómo funcionan las pensiones en España, está claro que, en caso de que Catalunya se independizara, no sólo no perderán ellos sus pensiones sino que, con toda probabilidad, ¡se las aumentarían!

Barcelona, melic de CatalunyaTradicionalment, i des que existeixen els grans nuclis ur-bans, es tendeix a concebre el territori com una dualitat: la ciutat i la seva àrea d’infl uència, d’una banda, i de l’altra, tot el que queda fora d’aquest àmbit, etiquetat, habitualment, amb el terme rural. Les ciutats i els pobles catalans que no són Barcelona, ni tampoc pertanyen al seu cinturó metropolità no se senten identifi cats amb el tractament que els mitjans de comunicació públics –que en teoria els representen– fan del seu territori. El món rural, normalment només té espai als mitjans quan és protagonista de successos i desgràcies i molt poques vegades apareixen notícies d’actes, de curiositats o d’innovacions que milloren la qualitat de vida dels seus habitants.L’estudi que va realitzar l’Observatori de Comunicació Local de la Universitat Autònoma de Barcelona refl ecteix aquest descontentament del món rural cap als mitjans públics. Així doncs, el 65’7% dels ciutadans que viuen al món rural –més de la meitat dels enquestats– no estan satisfets amb la freqüència d’aparició dels temes rurals als mitjans. En aquesta mateixa línia percentual els ciutadans no estan d’acord amb el tractament que se li dóna al món rural en els mitjans. La temàtica que més protagonisme té per tal que ocupi un espai més elevat del que ho fa actualment en els mitjans és la innovació. Certament és necessari perquè encara existeix el tòpic d’associar el món rural amb el tradicionalisme, l’antiguitat i l’obsolescència. Si es donessin a conèixer les innovacions que es produeixen en tots els camps de l’àmbit rural aquesta visió estereotipada canviaria.De la mateixa manera, el 44’1% de la informació que apareix en els mitjans de comunicació públics de Catalunya

sobre el territori rural només fa referència a notícies catas-tròfi ques, queixes, crisi, baixades de preus, reivindicacions, vagues, talls de carreteres o irregularitats administratives. El tractament continuat d’aquest tipus de notícies comporta i crea una imatge negativa i esbiaixada del món rural.Des dels mitjans de comunicació caldria prestar més aten-ció informativa a la diversitat del territori, amb una visió transversal que tingui present la rellevància de la notícia més enllà de la seva ubicació geogràfi ca. En aquesta ma-teixa línia, per tal de refl ectir apropiadament la pluralitat que conforma el conjunt de la societat catalana, seria convenient intentar corregir els dèfi cits en aquest àmbit pel que fa a la informació relacionada amb l’art, la cultura, l’educació i l’ensenyament, la crònica política, etc. Així com procurar incorporar la perspectiva territorial als criteris de noticiabilitat. Perquè actualment sembla que només hi hagin estrenes d’obres de teatre, exposicions de pintura o reunions polítiques en el nucli urbà de Barcelona.Els mitjans de comunicació generalistes catalans, en espe-cial els públics, representen a tota la població catalana, per tant haurien de deixar de percebre la informació com una mercaderia que només té com a objectiu aconseguir la major audiència possible i intentar ser més plurals. Així doncs, s’hauria de tractar tot tipus d’informació amb un pes similar entre el què ha passat a Barcelona i la resta de Catalunya, perquè tots els catalans se sentissin identifi cats en el mateix grau. Des dels mitjans també s’hauria d’ajudar a fer desaparèixer el profund desconeixement social del què és el món rural i el cert desprestigi del terme que tra-dicionalment s’ha associat a estereotips relacionats amb l’obsolescència i la ignorància.

Mireia Curto Perelló

Novel·la · Pàgina 34

ASSASSINAT DE MATINADA

Manel Aguilar i Vallcorba

Lo dret a decidir es cosa bona. Pa enriquir la trama de la novel·la, l'any 2011 l'Ampolla va decidir quin dels perso-natges havia de morir assasinat an lo capítol sisè: aleshores li tocà lo rebre a l'Igor. I, l'any passat 2012, va decidir qui havia d'ésser l'assassí. Capdavanters en consultes, tot i que'ls votans no van arribar a 400.000. Enhorabona a la guanyadora del concurs MIREIA CURTO PERELLÓ.

Extracte del succeïtAssassinen a l'octogenari vescomte Farbalan's. Atrament, han desaparegut 700.000 milions d'euros –an bitllets de 5 i 10– de la cambra cuirassada. Lo comissari en cap Erkulí Borinot i més tard lo xèrif local Juanito Vighilabé in-vestiguen: no havia estat un robatori, sinó un préstec! En sundemà, Stavros Papadeculus –en nom del moribund govern grec– retorna lo fato del crèdit, que no era moc de gall dindi. I assassinen d'una forma eròticament incorrecta, a l'Igor, lo hereu del vescomte. Tot seguit se protegeix sir Parker perquè coneix lo nom d'un munt de criminals per desemmascarar. Borinot, en assabentar-se que'l mecenes, i culer universal, vescomte Farbalan's volia fi nançar una Catalunya Independent i Lliure –lo país més potent del sud europeu però xuclat vampíricament pels talibans de sempre, que me'l volien convertir an un gos famèlic i ple de puces– sospita qui'l va pelar. D'atra banda, lo comissari ras Jack Flannagan desxifra com s'emmetzinà al vescomte: li dispararen an una sarbatana/fl auta un ruixat de verí dins lo plat del llamàntol; esta teoria se reforça perquè a la pitrera de la camisa s'hi ha detectat un minúscul esquitx de salsa. Quan Erkulí Borinot coneix los plans del nou amo, lo Than, lo comissari en cap al·lucina per un tub: Than no sent temor de que'l màtiguen!. Tot seguit, se descobrix lo cos de la viuda Lolín: l'ha cascat. Assassinada? I au, pos.

CAPÍTOL TRETZÈ I ÚLTIM Un cop Borinot hagi desemmascarat al criminal a través del interrogatori programat, enviarà una gravació de la confessió al Departament d'A.E.I.O.U. (Assumptes-Espe-cials- Importants-Oligarques-Universals), i segur que rebrà medalles i gaudirà del repòs del guerrer. Is podrà jubilar …oco!… an una pensió de 2.893'71 € bruts cada mes que li pertoca, de ple dret i ben merescudament, pel risc que ha envoltat la seua vida laboral.Pegant quatre ordres ben pegades, la parafernàlia de la reunió se munta an un tres i no res. La festassa no tindrà res a vore, malgrat lo tomata que a ben segur s'armarà, an la histriònica barbacoa anual dels Edwing, a Dallas. Tant a Juanito Vighilabé com a Jack Flannagan –lo Jack pareix sofrir de goteres al sobreàtic i, de vegades, sembla tenir durícies al cervell– los dixarà col·laborar an ell, però… sense explicar-los, per a res, la seua estratègia (que serà top secret) ja que'l comissari en cap no se'n refi a ni de la seua pròpia sombra. Al Juanito, com a xèrif de la població i per a donar una mica més de solemnitat a l'acte, li suggerirà que, an un imperdible, se subjecte l'estrella de

cinc puntes al jupetí. I que se l'enllustri. Ep! l'estrella. Però… mira que si'l Juanito esdevingués l'assassí!Erkulí Borinot –que s'ha de menejar per un perillós territori comanxe de congostos plens d'indis armats an winxesters i an coiots a la cantonada ti una carta amagada a la màniga per a apanyarse-les i juar lo darrer tie break: coranta dels seus hòmens més lleials –an los qui ha treballat en molts de casos– se fi caran dintre les armadures de ferro del gran saló, i si s'escau, l'avisaran de consevol indici sospitós. Si algú se delata an un moviment an fals, lo millor situat dels seus hòmens camufl ats li enviarà un whatsApp.A la gran mansió Farbalan's arriba la gent a la qual s'ha convocat. Los serveis d'inteligència d'A.E.I.O.U. han aconseguit congregar d'urgència a tothom relacionat an lo cas (excepte lo transalpí Silvio Vergagrandi, que se troba al bell mig de dos divorcis). Compareixen lo Stavros Papadeculus (de Papadeculus & Papadeculus & Papadeculus & Papadeculus & Papadeculus & Papadeculus Investments Associats), il Eiaculathis Espermhis (del consolat) los dos grecs que tornaren lo fato dels 700.000 milions d'euros en metàl·lic); los ca-pitostos russos Vladimir Pitov i Dmitri Kulov (los del projecte fulletonesc de conduir gas natural d'una tirada des de Sibèria hasta Catalunya); los francesos François Metevous i Nicolàs Finselfons (los del mam que sobra del Roine) il majordom sir Humphrey Edward Parker (lo doctorat an Majordomia Superior Aplicada tan a Òxford, Cambridge i Eton, com a Harvard, Berkeley i Stanford, i amic de fea molts d'anys de l'aguasil Juanito Vighilabé), que ha estat un dels primers en arribar al puesto, custodiat pels vuitanta segurates personals que té permanentment assignats. Sir Parker vesteix jaqué, pantalon gris marengo a ratlles negres, camisa blanca de doble puny an llaçada al coll, armilla d'un gris platejat, levita a to, sabates negres de cordons i guants de cotó blancs. Empolainat i inexpressiu. Però… com no sas mai.En canvi, la Puri Sofreghida –la cuinera en cap– es un manyoc de nervis. Serà perquè la mà de morter geganta an que's pegà la garrotada al vescomte estava sota la seua incumbència? D'atra banda, la Belinda Parlhapoc no diu ni ase ni bèstia perquè es muda. Però… es muda de veritat, o domés ho fa vore? La Belinda s'assenta al costat de la funcionària dels serveis socials del poble, la Mise-ricòrdia Beneïda, an qui comparteix excitants mirades i arrambades –no cal descriure aromes ni refrecs, pos les dues pareixen encaterinades de la vida–. Than, lo fi ll menut i hereu del vint-i-unè títol nobiliari dels "Farba", denota una actitud senyorial, ferma i gallarda, com si hagués de


menejar un país an majoria simple al parlament. Es fi ll de mare birmana –la experta en sadomaso Aung Than San– i està acostumat al dolor. I no domés per allò de la pinça.A la dreta d'en Than, s'assenta lo purità secretari personal John Terricabres Weskinshous –a l'escola bressol havia tret molts notables a l'hora de la migdiada, segons que havien esbrinat los serveis secrets d'A.E.I.O.U.– i li xiuxiueja a sun amo a cau d'aurella, an la palma de la mà feen pantalla p'amagar lo moviment dels llavis, com fa mol-ta de gent. Ves tu a saber de que l'adverteix d'amagatotis lo John –que va casual friday– al Than. Erkulí Borinot tamé es fi xa an l'advocat personal i marmessor de la fa-mília: n'Arthur Siafl üixes Hansföttenföra no pareix estar an la línia d'en Than ni an la d'en Weskinshous: se'ls remira a tots dos an desconfi ança. Schadenfreude!Lo doctor Livingstone –dels Livingstone forenses de tota la vida– agarrat al seu tronat maletí de metge que mai no l'abandona, s'està a tocar d'un dels fi nestrals –per a fugir si la cosa se li posa fea per a ell?–. Segur que dins anquell coi de sarró tant gastat hi porta xeringues usades, heroïna adulterada, speed, crak en estat pur, cocaïna mixturada an èxtasi, condons de segona mà i paracetamol sense recepta mèdica. La seua esmaperduda mirada va més enllà, pa ca les vuguenvíl·lees i la esplendorosa font aiguaneix de desset piques d'alçada del jardí. Per la seua banda, lo xofer privat Rocco Forçabrutta s'ha tret la gorra que tant l'uniformitza i la fa girar, compulsivament, per unes mans d'allò més suades. Neurastènic perdut?Tamé s'han instal·lat pantalles gegants per a establir videoconferències an gent de fora. Pa pugue resoldre consevol dubte o aclariment, se troba connectat an Casa lo Probe lo forense en cap Joe Bisthury (en directe des de la seu central d'A.E.I.O.U. prop de Langley). Tanmateix, des del cel –via antena celestial– lo vescomte Farbalan's i sun fi ll l'Igor també estan a l'aguait per a contestar preguntes, doncs si antes de morir hagueren vist la cara de l'assassí, pos que ho díguiren. I des del infern –via antena diabòlica– se contactarà an la xiqüela Lolín. Evidentment, les presències ils enllaços s'establiran an les seues ànimes, claro, perquè la carnassa ancara se troba de cos present. I d'atra banda, des del purgatori –via antena parabòlica– frau Pellarhinga von Phitrera, la velleta sexy que havia extorsionat an xantatge al vescomte, podrà confi rmar si s'havia suïcidat o l'havien suïcidat.Erkulí Borinot passeja la seua mirada de bòfi es de llarg recorregut per entre los convocats. Ha d'existir una explicació completament lògica de tot plegat! Però per a trobar-la, calia jugar-se-la, canviar lo xip i fer mans i mànigues p'aconseguir la quadratura del cercle. NEVER GIVE IN! –no te rendísquigues mai– que soltà lo fatxenda Leonard Spencer Winston Churchill. – Belinda Parlhapoc, donzella en cap del majordom sir Par-

ker… estic esperant la vostra confessió! –Erkulí Borinot, vol fer passar a tot quisqui per l'adreçador, i marca lo territori.

– Entenc, comissari en cap. Ho confesso. Jo no soc muda, ni de bon tros. I a més, m'ho fai, lascivament i an furor uterí, an la Misericòrdia Beneïda. Passa res? Però si he fi ngit durant molts d'anys estar mancada del do de la xarrera es perquè una

de les condicions sine qua non per a pugue entrar al servei de sir Parker, un veritable torracollons –los espanyols los diuen gilipollas– era la d'ésser calladeta. I an la Mise mos avenim i estimem, perquè domés una dona sap lo que li agrada que li facin a una atra dona. I, entre les dues, reunim quatre mamelles de monja. En consevol cas, ni la Mise ni jo tenim res a vore an estos crims.

– Belinda! –sir Parker està totalment fora de sí– has fi ngit tots estos anys! Això es mala llet! No ho hagués dit mai de tu! Ostrons! Ves-te'n a cagar a la via del tren!

– Cuinera en cap Puri Sofreghida: estic esperant la vostra confessió! –Erkulí Borinot prossegueix timonejant lo inte-rrogatori.

– D'acord, comissari en cap. Si vostè m'ho demana ben demanat, li contesto: jo domés mato pollastres, patos, conills i galls d'indi. De persones, de moment no n'he morta cap, però… tot arribarà. Tanmateix, vai advertir moviments sospitosos a l'offi ce –lo populatxo en diu los fogons– i vai vore com lo majordom sir Parker rondava pel rebost lo mateix dia que vai trobar a faltar la mà de morter geganta.

– Un moment, please! –sir Parker, saltava a la més mínima– Comissari en cap: jo ja vai confessar-li a vostè que li vai etzibar un viatge que no vegues a la closca del vescomte an la mà de morter que vai agarrar (me la vai endur de la cuina amagada sota lo esmòquing), però…l'amo no va morir del cop!

– Xofer privat Rocco Forçabrutta, estic esperan la vostra confessió – Erkulí Borinot continua interpel·lant the people.

– Entenc, comissari en cap: crec que puc col·laborar a la reso-lució d'algun punt confús que pugue haver. Lo xofer privat d'una gran personalitat com fou lo vescomte Farbalan's sap, an lo pas dels anys, moltes coses. L'amo me va fer jurar que no obriria lo pap, però tenint en compte que ja es mort potser contribuiré a aclarir inversemblances. Anem a pams…

– No us encantesseu…

– Que-va-que-va. Un bon dia, pronte farà quatre anys, anava conduint una de les devuit limusines, an lo senyor vescomte dintre –lo duia de passeig– quan me va fer desviar per un caminet de terra batuda (conegut per natros, los professionals del volant, com la ruta Ho-Chi-Min), a tocar de la carretera nacional, avant lo club de top less masculí Kulkalent. I allà estava ella!!! La Lolín fea de puta! An los seus baixos vaginals i clitorians fea lo que li rotava. Esperava clients assentada a la típica cadira blanca de plàstic. De veritat que trea lo singlot i fea trempar lo canuto! Estava més bona qu'n plat de polps an ceba! L'amo, l'apartà del camí del mal i d'anquell tragí de mai no parar tan incòmode, principalment perquè quan no plou te rostixes de calor i, sinó, te s'emporta lo mestral. I la va duu pa ca'l castell. No hi va haver frame: s'hi casà per la església.

– Ah!… això aclarix moltes foscors, senyor Pocaforça…

– Forçabrutta! Lo meu cognom es Forçabrutta, senyor comissari en cap. Dels Forçabrutta de tota la vida. Però li asseguro que no tinc res a vore an cap mort. Per cert, es casualitat o no, que s'hagi trobat morta la vídua Lolín, an lo


somriure posat, just al mateix puesto on havia fet de meuca? D'altra banda, a mi no se m'acut cap possible malfactor que pogués ser l'autor de tanta mortaldat.

– Muy bien. Us ho agraeixo, senyor Foçabrutta. Veig que no heu fugit d'estudi: la vostra aportació testimonial permet il·lustrar i desvetllar alguns aspectes xocants de les relacions entre humans.

L'ambient dins la sala noble de la gran mansió, se podia tallar en lo ganivet del pa. Juanito Vighilabé, au dessus de la melêe del interrogatori, hauria conegut lo passsat tèrbol de la Lolín? En funció de l'expressió de la seua cara, tan ho podia haver sabut com no, però Borinot advertí durant los tres dies que porta investigant lo cas, la devoció gairebé fanàtica que sentia lo Juanito pa ca la atractiva vescomtessa. Se li nota d'una hora lluny.– Aguasil Juanito Vighilabé: sabies del món de mones de

on provenia la Lolín? Coneixies lo seu passat? Tens algo a vore an la seua mort, en la del vescomte, o en la de sun fi ll l'Igor? O ets lo còmplice, lo cooperador necessari, d'algun peix gros? – Erkulí Borinot seguix apretant clavilles.

– Es cert, comissari en cap, amic Erkulí: jo ja coneixia lo pretèrit plusquamperfect de la Lolín. Mira si ho sabia, que he estat client seu. Cada dissabte, de matí manyana, me n'anava pa ca lo caminet de terra batuda on ella se menejava i, an cinc minuts mal cronometrats, me fea una xarrupada, un "complet" o una moixonadeta low cost. I me dixava com nou. Però, quan se va convertir an la senyorassa del castell… adéu guspira: ella an lo seu privilegiat puesto i jo, an lo meu. Però no la vai assassinar ni tinc res a vore an les atres morts. Ni soc còmplice de ningú, pots ben bé creure'm, brother.

En estes que'l comissari ras Jack Flannagan irrompre –a lo bèstia, com cavall sicilià– i s'apropa al comissari en cap Borinot entregant-li un e-mail acabat d'arribar de New Scotland Yard. Flannagan l'ha clavat, doncs este correu es la resposta d'una sol·licitud personal que ha fet a un seu col·lega del Foreign Offi ce. Erkulí Bo-rinot lligix detingudament lo informe –que constituix une-frappante-evidénce– il seu rostre se rejovenix desset anys: ja té l'assassí agarrat pels ous. Genial!– Los vai a desvetllar lo misteri i les morts ocorregudes al cas-

tell. Tenim lo criminal entre natros! Se tracta d'una conxorxa d'alt nivell polític. Tothom sap que existixen los anomenats infi ltrats. Poden ser policies –lo cas de l'ertzaintza basca on s'han introduït gudaris i maquetos, o com los agents corruptes de la bòfi a de Xicago, subornats pels gànsters–. Fins i tot, hi ha infi ltrats dins lo cos dels mossos! Son gent que fa la seua faena an silenci. Los diuen "dorments". Es normal, sempre hi ha hagut espies i contra/espies arreu, com los anglòfons Philby, Burguess, o Blunt, o lo català Joan Pujol "Garbo" (lo qui enganyà a Hitler).

– Erkulí, amic meu, desemmascara'ns d'una vegada l'assassí! No mos tingues neguitosos! Se'm posa la gallina de pell! –lo xèrif Juanito Vighilabé, expressa lo sentir general.

– Bé, no tardo gens ni mica. Dins lo castell hi ha un talp infi l-trat al servei d'atres interessos: lo majordom sir Parker!!! Subcontractat pels unionistes, volia fer descarrilar la inde-

pendència d'Escòcia. I, quan lo activaren, se transformà de dorment en assassí a sou. Llogà mindundis per a disparar lo verí al plat de llamàntol del vescomte i ell –més tard i per a sembrar confusió– li pegà la garrotada a la closca i dixà estoigs de mistos arreu il rellotge romput anterra. Tot seguit li ordenaren que tamé traguesse del mig al fi ll hereu: il vuitcentista il costumista sir Parker torna a matar, fent vore que lo crim tenia connotacions sexuals i aprofi tant-se que la carn de l'Igor era coneguda com a dèbil.

– Pajarracu mal parit de Parker! Has assassinat la meua família i a sobre ets un cochon-unionniste-de-merde! I tamé m'haguesses pelat a mi perquè volia seguir fi nançant la independència d'Escòcia, no? Pos que sàpigues que no pago als traïdors! T'has quedat sense herència… que-cabroooó! –lo Than, forassenyat.

– Efectivament, senyor Than: haguesseu estat lo següent. En canvi, sir Parker no matà Lolín. Los forenses mos han dit que morí d'enyorança i que'l fet de clavar-li per detràs la daga al vore sun marit mort a la biblioteca fou –malgré elle même– un acte refl ex. Com si tirés de la cadena del wàter. I avui s'ha dirigit pa ca lo caminet de terra batuda, on havia llogat milions de vegades lo seu arc de triomf a ratos, s'assentà a la cadira que li recordava sensacions inoblidables i… morí de pena, de nostàlgia! Ho agarreu? Se veu que la xica necessita més espai vital per a ella perquè patia una ninfomanitis aguda i crònica.

– Quines coses que passen! Déu meu, probe Lolín! –lo Jua-nito no se'n sabia avenir.

– Senyor Than: vos culminareu tots los projectes començats pel pare, oi?

– Oh, i tant, senyor Borinot! Lo meu compromís no es com la promesa d'amor d'un mariner quan salpa de consevol port despús d'enllitar-se an una menor. Ho faré, mesquesigue, a la seua memòria. I vos, comissari en cap Erkulí Borinot, sempre sereu molt benvingut al castell Farbalan's. Este saló on mos trobem, se rebatejarà com "Saló Borinot"!

– Sir Humphrey Edward Parker: quedeu detingut per haver comés dos assassinats. Llegixli los seus drets, Juanito.

I, per postres, una pesada manyopla de ferro pertanyent a l'armadura que era més a prop de sir Parker pres-sionà les espatlles d'anquell magnicida. Mesquesigue, sir Parker se'n duu un bon ensurt! D'atra banda, los tres mil i escaig habitants del poble aplegats al bell mig de la plaça –i que seguixen expectants los interrogatoris per la pantalla gegant del circuit tancat de televisió– aplaudixen satisfets. Uns brots verds sorgeixen de Casa lo Probe, anquell castell feudal enclavat a les afores d'un poble ma-riner, majo i molt menut del sud de la costa mediterrània tarragonina. I au!Tanmateix, es peremptori que la novel·la ha d'acabar ja! doncs lo rellotge no ha parat de fer tic-tac des de la publicació del primer capítol –just ara s'acompleixen 26 mesos– i això ja dura massa. Tot i que… ancara falta per descobrir de qui rebia ordres sir Parker!

S'HA ACABAT. JA NO CONTINUARÀ MÉS.

Natura · Pàgina 37

Aus del Delta de l'EbreFLAMENC COMÚ (Phoenicopterus ruber)Castellà: Flamenco Común Gallec: Fla-mingo Portuguès: Flamingo Francès: Flament rose Italià: Fenicottero Anglès: Greater Flamingo Alemany: Flamingo.Identificació: 127 cm. Au camallarg grotesca, amb el coll extremadament llarg, un cos com el de l'Oca, potes anormalment llargues i el bec corbat cap avall i aparen-tment trencat. L'adult, blanc i rosa, mostra les plomes cobertores roig carmí amb les puntes de les ales negres, especialment en vol; també presenta un bec rosa-blanquinós, amb una estreta franja negra a l'extrem de la curvatura i les potes completament rosa. L'Immadur marró presenta un to gris desllustrat, amb les ales i diferents zones del plomatge nues o apagades.Té una silueta de vol extraordinària, amb el coll i el cap totalment estesos i lleugerament caiguts, amb moviments semblants a l'oca però amb menys agilitat. Camina pausa-dament, afonant el bec i el cap a l'aigua per alimentar-se. El seu aliment prioritari es un crustaci denominat Artemia.Espècies similars: Flamenc Nan: Presenta una estatura més reduïda que la del Flamenc Comú i també una colora-ció més pàl·lida. Amb la subespècie xilena (P. r. chilensis).Veu: Un ar-jonc atrompetat, especialment en vol; les bandades profereixen a cor, una algaravia similar a la

El sentit dels motsHost ...................................Tropa armadaOnsevulga .........................A qualsevol llocAplegats .............................ReunitsReclòs .................................TancatEscambell ...........................Seient baix sense respatllerS'esdevingué .....................Va succeirQueviures ..........................AlimentsAcatament .........................ObediènciaDol ......................................Sap greuFermes ...............................DecididesDesfeta ...............................DerrotaAssaborir ...........................PaladejarSoberg ...............................De presència imposantAplegar ..............................ReunirDebades .............................InúltimentRemeiar .............................Posar remeiDissortat .............................DesgraciatTot d'una ............................De sobteRancúnies ..........................Odis, rivalitatsDeler ...................................Afany, desig intensCar ......................................Perquè

Cepat ..................................Corpulent, forçutPidolant ..............................Demanà amb compassióFerrenys .............................Durs, enèrgicsAvesats ..............................AcostumatsEnvers ................................Respecte aFebles .................................DèbilsEncontres ...........................TopadesTrametre ............................EnviarBatuts .................................Derrotats, vençutsApesarat ............................Trist, adoloritDestre .................................HàbilS'encomanen .....................Es contagienBenaurat ............................FeliçEsclat ..................................BrillantorParla...................................LlenguatgeUltratges ............................OfensesRedrecen ............................Aixequen, posen dretsAplec ..................................Festa al voltant d'una ermitaAngoixosa .........................AtriboladaClam ...................................Queixa Ernest Plans i Callau

de les oques.Hàbitat i àrea geogràfi ca: Llacunes litorals someres, maresmes, llacs, platges de fangs, etc... Cria en colònies sobre munts de fang, o en aigües someres, on construeix un niu de fang apilat que surt de l'aigua alguns centímetres. Els seus llocs de cria habitual però intermitent, ja que és un migrador parcial, son: el sud de França, el delta de l'Ebre i el sud d'Espanya, també visita irregularment Portugal i Holanda.

Paco Cabrera Curto 1/1/2013

Retalls de Premsa · Pàgina 38

Temps per la nostàlgiaGuillem Comí

Encetem una nova secció en aquest espai d’història local de La Marinada. Temps per la nostàlgia serà un recull breu de notícies i anècdotes recuperades de les hemeroteques. Hi ha molts episodis que no arriben a la categoria de fets transcendentals i que tampoc expliquen els canvis que ha fet la societat ampollera al llarg dels anys. Però les coses petites que passaven cada dia sí que ajuden a entendre com era cada època i què preocupava la gent.En alguns casos farem un resum breu dels fets publicats. En altres, reproduirem parcialment o íntegra la notícia pu-blicada als diaris. En tot cas, esperem que els ampolleros coneguin una mica més la seva història, de forma didàctica i entenedora.Publicarem fets ocorreguts en els mateixos mesos, òbvia-ment de diferents anys, de cada edició de La Marinada. Preguem certa comprensió cap a les faltes d’ortografi a (algunes ho són perquè han canviat les normes), o cap a formes d’explicar les coses que avui ens fan pujar els colors de cara, atès que transcriurem fi delment allò que va publicar-se. 15 de gener de 1903(Notícia publicada a “Diario del Comercio”)“Suplicamos a la primera autoridad civil de la provincia se sirva dar las órdenes oportunas en Perelló, para que se recoja á un mendigo en completo estado de idiotez que implora la caridad pública en el barrio de Ampolla, albergándose en una cueva de las inmediaciones del citado poblado, de la cual no sale hasta que el hambre le obliga. Se le conoce á este infeliz con el nombre de ‘Cadell’, no pudiéndo dar más detalles por que es tal su estado que no pronuncia otro nombre que el anterior, sin saberse más antecedentes sobre su vida y procedencia. Además de su estado de idiotez le sobrevienen á menudo varios ataques epilépticos. Esperamos que será atendida tan humanitaria súplica”.7 de febrer de 1904(Notícia apareguda a “Diario de Tarragona”)“Dicen de Ampolla que parece ser ya un hecho en aquella población la contrata de un facultativo para la asistencia médica del vecindario. El contratado es el joven médico de Roquetas, nuestro particular amigo, D. Antonio Segura.29 de febrer de 1910(Notícia publicada a “Diario de Tarragona”)“Un vecino de Tortosa llamado Pedro Gisbert (a) ‘Suís’, tuvo la desgracia de caerse de un árbol en una fi nca de la partida de la Ampolla. Fue conducido a la estación de Ampolla, donde falleció al poco rato”.20 de gener de 1916(Notícia publicada a “La Vanguardia”)“En la Ampolla, un joven de 25 años, casado, iba montado en una bicicleta por la carretera y, al llegar al barranco de

San Pedro, tomó con la pendiente tal velocidad la máquina que cayó enredado en ella con tan mala suerte que falleció en el acto. Ayer se le dio sepultura en el cementerio de la Ampolla, siendo acompañado el cadáver por todo el vecindario, ya que era muy estimado en aquella población. Se llamaba Juan Cabrera Casanova”.3 de gener de 1917(Notícia publicada per “Diario de Tarragona”)“El teniente de carabineros D. Aniceto Abastos de Buen, acompañado por su asistente, ha detenido en el término de Ampolla 17 bultos de tabaco, con un total de 820 kilos, habiendo detenido también un carro y caballería con dos conductores. El tabaco ingresó ayer en los almacenes de la Arrendataria”.5 de gener de 1924(Notícia apareguda a “Diario de Tarragona”)“Desde el día 1 del corriente, el concesionario del transpor-te del correo entre Ampolla y Perelló, don Rafael Llaó, ha destinado para este servicio y el de pasajeros entre ambos pueblos un magnífi co autómnibus, que viene a sustituir a los anticuados coches y tartanas con que hasta aquella fecha se prestaron dichos servicios”.15 de gener de 1927(Notícia publicada a “Diario de Tarragona”)“Un tren de mercancías procedente de Tarragona, que tiene su llegada a Tortosa a la 1,30 de la tarde, arrolló entre las estaciones de Ametlla y Ampolla, casi en el mismo fatídico sitio en que ocurrió la última catástrofe ferroviaria, a un hombre de unos cuarenta años de edad, destrozándole el craneo. El tren, cuyos conductores no se dieron cuenta de la desgracia, siguió su marcha. Como el expreso de Barcelona seguía detrás del mercancías, al llegar al lugar de la desgracia paró, separando de la vía los empleados el cadáver. Hasta ahora la víctima no ha sido identifi cada”.27 de gener de 1928(Notícia apareguda a “Diario de Tarragona”)“Por averías en el motor tuvo que aterrizar ayer, a última hora de la tarde, en la playa de La Ampolla, uno de los aviones de la Compañía Tatécoére, que cubre la línea de Toulouse a Casablanca. Iban en el aparato los pilotos Gorsse y Lemner, los cuales no sufrieron daño alguno. La correspondencia que llevaba el avión fué trasladada a Valencia en el tren correo. En el mismo tren se trasladaron a Alicante los mentados pilotos para reanudar desde allí, en otro aparato, su viaje a Casablanca”.13 de gener de 1931(Notícia publicada a “Diario de Tarragona”)“Hemos recibido del alcalde de Ampolla el siguiente telefonema: “Hoy efectuádose inauguración Servicio tele-fónico en esta localidad. Complázcome en enviar Prensa Tarragona afectuosos saludos.– Alcalde”.

Retalls del Poble · Pàgina 39

Foto cedida per Carmina Perelló Favà. Grup d'amigues, tardor 1975, platja de les Avellanes.

(D'esquerra a dreta): Maripi Del Hallazgo, Montse Gisbert, Mari Glòria Arasa,

Rosa Carme Tomàs, Carmina Perelló i Montse Piella

Foto cedida per Carmen Franch

Foto cedida per Geno CabreraGeno i Grissel al Carnaval

Viatges · Pàgina 40

La Marinada volta el Món

La Marinada visita el Camp Nou. El partit Barça-Getafe

La Marinada se'n va de creuer pel MediterraniJuanito, Pepi, Àngel, Carme, Antonio, Fina, Pepita, Juanito, Daniel, Pepi, Joan i Rosa

Nutrició · Pàgina 41

DRA. ROSER MARTÍ I CID Dipl. Nutrició Humana i DietèticaLlic. Ciència i Tecnologia dels Aliments

Com disminuir el risc cardiovascular?En l'actualitat les malalties cardiovasculars són el gran rep-te pel segle XXI. Les principals causes són: l'obesitat, la hipertensió arterial, la diabetis, l'excés de colesterol LDL (colesterol dolent), el dèfi cit de colesterol HDL (colesterol bo), el tabaquisme i el sedentarisme; causes que són modi-fi cables, versus la resta de factors que no són modifi cables com són: l'edat, el sexe, la menopausa i els antecedents.La presència d'hipertensió arterial, diabetis tipus 2 i l'hàbit tabàquic augmenten en un 50% el risc de patir malalties cardiovasculars. Així mateix, si afegim a aquests factors de risc la dislipèmia (colesterol LDL "colesterol dolent" ele-vat i colesterol HDL "colesterol bo" baix), el risc augmenta en un 70% i en un 80% si a més a més tenim obesitat.Per disminuir el risc de malaltia cardiovascular podem actuar enfront els factors modifi cables, per tant, s'aconsella:– L'abstenció tabàquica.– Aconseguir uns nivells òptims de colesterol LDL i HDL, i de triglicèrids.– Tensió arterial inferior a 140/90 mmHg.– Glucosa en sang inferior a 100 mg/dL.– Realitzar activitat física i controlar el pes.Quant a la dieta, és important controlar el consum de greixos, especialment els d'origen animal, els quals hau-rem de reduir. Els fi toesterols, són uns compostos que competeixen amb l'absorció de colesterol i per tant, acon-segueixen reduir en un 10% el colesterol de l'organisme. Es troben bàsicament en alguns preparats làctics, però cal te-nir en compte que s'aconsella una ingesta màxima de 3 g/dia de fi toesterols, doncs ingestes superiors no tenen efecte.

EXPOSICIÓ DE FOTOGRAFIA D'ANDREU CAPERA

"LO SALAT"

DEL 20 AL 27 D'ABRIL

AL SALÓ PARROQUIAL DE L'AMPOLLA


El Patronat de Turisme intensifi ca la promoció turística de l'Ampolla per aquest 2013El Patronat Municipal de Turisme comença un cop més la campanya promocional de fi res.Aquest proper any es promocionarà presencialment a Salon Mahana a Tolosa (França) del 8 al 10 de febrer, Navatur a Pamplona (del 22 al 24 de febrer), al SITC Barcelona del 19 al 21 d'abril, a Fira Andorra (pendent de confi rmació) i participarà en una promoció al sud de França (pendent de confi rmació).Encara que, en principi, no serà possible l'assistència presencial també s'enviarà material promocional a Fitur Madrid del 31 de gener al 3 de febrer, a la fi ra Fiets & Wandelbeurs a Amsterdam del 9 al 10 de febrer, a FIO a Càceres del 25 al 27 de febrer, a la Fira MITT a Moscou del 20 al 23 de març, a BBF a Ruthland (Anglaterra) del 16 al 18 d'agost, a Falsterbo Bird Show a Suècia del 30 d'agost a l'1 de setembre i al World Travel Market a Londres del 4 al 7 de novembre.

Esports · Pàgina 43

S'acaba la Copa per a l'AmpollaCF Ampolla "A" VS, 0 – FS Amposta, 3Alineació CFS Ampolla “A” 1.- Marc Monteverde Mauri 3.- Joan Roca Royo10.- David Camacho Margalef13.- Danien Roca Royo 7.- Carlos Curto Garcin

Suplents: 6.- Ramon Calvo Baron 8.- Robert Querol Tomàs 4.- Miguel Martínez Latorre11.- Samuel Bru Rullo

El Partit:Gran tarda de futbol sala al pavelló de l’Ampolla on s’enfrontaven, a vuitens de fi nal de la Copa Tarragona, el CFS Ampolla i el FS Amposta. L’ambient era magnífi c, més de 200 persones van assistir a l’esdeveniment amb molt d’entusiasme i civisme, i amb l’energia necessària gràcies a la baldanada popular que va organitzar el club una hora abans de l’enfrontament.El FS Amposta, que prové de la Territorial Catalana, en-trava a aquesta nova fase de la Copa Tarragona sense disputar cap partit degut a la seva superior categoria, el CFS Ampolla havia eliminat anteriorment al Mediter-rani Gelat Sirvent i l'AE Hospitalet (1r i 2n de la Preferent Catalana).Es va iniciar el partit amb la mateixa intensitat que s’havia vist als partits anteriors de la Copa, amb moltes impre-

cisions per part dels dos equips i escasses oportunitats. Malgrat això, es va poder veure alguna ocasió per amb-dòs equips però o bé sigui per l’encert del porter o per la poca fortuna de l’atacant, no es van materialitzar amb gol. D’aquesta forma, s’arribaria a la mitja part amb un 0 a 0 al marcador, i amb molta incertesa de cara al fi nal del desenllaç del partit.Començava la segona part amb la mateixa tònica, però amb una major pressió per part dels visitants, que es van fer dominadors del partit. Tot i això, no va ser fi ns al minut 43 que el FS Amposta va poder obrir el marcador, una falta prop de l’àrea va ser transformada per Dani Tomàs amb una gran qualitat. Dur cop per als locals que veien així més complicades les opcions de passar a la següent fase. L’esgotament dels locals es refl exava cada cop més, quan quatre minuts després, una pèrdua de pilota per part de Joan va permetre a Jordi Ortiga culminar amb gol, la forta pressió dels visitants provocava molts malde-caps a la defensa ampollera. Amb el marcador advers, i a falta de poc per al fi nal del partit, els locals van intentar jugar amb atac de cinc, però un xut refusat per la defensa ampostina la va recollir Jordi Ortiga per fer el 0 a 3 fi nal. D’aquesta forma, s’acabava la participació del CFS Am-polla a la Copa Tarragona, eliminats pel FS Amposta, un gran equip, que representa el futbol sala de les Terres de l’Ebre per tot Catalunya.La Junta Directiva del CFS Ampolla vol agrair a tots/es afi cionat/des al futbol sala que s’han passat pel pavelló de l’Ampolla durant aquests tres partits de la Copa Tarra-gona, ajudant l’equip en tot moment. Gràcies.

Documents

Comença l’any amb un nou disseny a la portada d’aquesta ... · D’OCTUBRE DE 2012. 2.- APROVACIÓ DEFINITIVA, SI ESCAU, DEL PLA PARCIAL Z-6 DEL POUM DE L’AMPOLLA PROMO-GUT