142 Núm. 58 MÈTODE

j a r d í a n i m a t

COMPOSTAR, RECICLAR, REUTILITZAR

L a jardineria ecològica és una manera de treba-llar la terra amb la fi nalitat d’aconseguir un des-envolupament sostenible. Des del Gabinet de

Didàctica volem proporcionar-vos estratègies per a adquirir hàbits i conductes sostenibles. En aquest número d’estiu trac-tarem els cultius tant de jardí com agrícoles i com treballar amb mètodes naturals que con-tribueixen a millorar la nostra relació amb el planeta. Mètodes de jardineria sostenible són els que milloren la qualitat dels cultius i no són agressius amb el medi. Podem satisfer la ne-cessitat d’aliments de la terra de manera artifi cial en forma de productes químics o d’una ma-nera molt més respectuosa amb el nostre medi, més natural, fent nos altres mateixos un compost. Aquesta proposta és molt senzilla de fer i con-siderem que és adient per fer-la a l’estiu perquè la calor accelerarà la formació del compostatge i cap a octu bre podrem tenir una bona quantitat d’adob. La necessitat d’alimentar la terra es crea de la dinàmica mateixa de la vida de les plantes. Les plantes consumeixen nutrients del sòl per alimentar-se: el nitrogen (N), el fòsfor (P) i el potassi (K). Per restablir la riquesa del sòl, tenim di-versos mètodes naturals: aplicar matèria orgànica (fem, compost), deixar el terreny un temps sense conrear per-què recupere la riquesa (guaret) o emprar la rotació de conreus.

Què vol dir compostar? Signifi ca sotmetre la matèria orgànica a l’acció de bilions de microorganismes benèfi cs que la transformen en compost. Podem fer compost de qualsevol matèria orgànica, ja que de cada 100 quilos,

n’obtenim 30 de compost. Podem compostar paper de diari en forma de pilota o full a full, cartró trossejat, to-tes les deixalles del menjar –excepte carn i ossos i peix

i espines–, barrejant-les amb els residus de fulles i les restes del jardí. Les revistes no es poden utilitzar per compostar, ja que la tinta de color és tòxica per als microorganismes. Amb pilotes de periòdic podem embolicar els olis usats. També podem afegir-hi la roba vella, millor a retalls petits. I a més, totes les herbes i matèria procedent de la neteja i poda de les plantes. Convé que la barreja de matèria orgànica que introduïm siga el més variada i heterogènia pos-sible. Caldrà remoure-ho tot bé perquè tots els productes es po-

dresquen alhora. Tiges, fulles, fusta, corfes de verdures i de fruita també. Tot el que és natural es pot degradar. Cal alimentar la compostadora amb freqüència, ja que s’hi perd el 70% del volum.

«PODEM SATISFER

LA NECESSITAT D’ALIMENTS

DE LA TERRA D’UNA

MANERA MOLT MÉS

RESPECTUOSA AMB

EL NOSTRE MEDI, FENT

NOSALTRES MATEIXOS

UN COMPOST»

On Què podem posar-hi? Què no hem de posar-hi? Comprovar En un munt Del jardí: Matèria orgànica Aeració – Fulles seques – Carn, ossos, peix

Temperatura – Gespa – Plantes i fruites malaltes

Humitat – Hortalisses – Excrements d’animals En una caixa – Flors pansides

Matèria inorgànica De la llar : – Piles, són contaminants – Solatge del cafè o te – Revistes, contenen plom En un contenidor – Infusions amb paper inclòs – Closca d’ou – Fruites, verdures i hortalisses – Pa – Aliments cuinats

aaaarr r r pepepepepepepepeer rrrr cocococoococcoompmmmpmpmmposoosososososossooosoo tttatatatatt rr,r,r,rrrr,r,rrrrr j j j jj j ja a a quququququeee ee eeeedddddddddddddde ee e eeeeeeee eee cocococococoococoococcololololololoolololoorrrrrrrr r r ééséésésss t tttttttt tòxòxòxòxòxòxòxòxxxxxicicicicicicicicicica a a a a pepepeeepeepep r r rrrrrrrr r rr alallaalalallalalals s ss s

oooorgrggrgrganananannisisisisisiiiiisisiisisisisisi memmememememememememm s.s.s.s.ss.s.s.s. A AA A AA A AAAmbmbmbmbmb p pp ppppppppppppppppilililiiliiililotototototottottotototttttototoototo eseeeeseeseseeeeseee rrrrrriòiòiiòiòiòòòiòòòdidididididdidd c c cc c c poppopopopoopoopoooooop dededededededddeem mmmmmm mmmmmm ememememmmmeee bobobobobobobooolililililicacacacaaacar r r rrss uuuuuuuuuuuusasasaasaaaatstststststtsts. . TaTaTaTTaTaTaTaTaTaTaTaTT mbmbmbmbmbmmbmm ééé é é ppopopopopoodedededededdedem m m mmmhhi i laaaalaa r r rrrr rrr obobobobobbobba a aaaa vevevevevevvvvellllllllllllllllllllllla,a,a,a,a,a,aa m m m m milililili loloololooorr r r a aa aaaaaaaaapepeppp tititsst ... I I I I III a aaaa mémémmémémémémémémméém s,s,s,s,s,s,s,s,s,s,, t t t ttttotototootototooto esesesesess l l ll lllllesesesesesesesesesssese iiiiiii m mm mmmmmmmatatèrèrèrèrèrèrèèrèrriaiaiaiaiaiaia p p pp pp prororororoororrrrrrrrrrrr cecececececececeededededededededded ntntntntnttnnnntnnn d dd dddde e eeeeeee e

jjjjjjja a a aaaaa i i iii i i popopoopopopp dadadaddadda d dd d ddddd dddde eee eeee ee eeee eee lellleeelllel s s s ssssss plplplplplplplplpllplpppllanaanaanaaanaaaana tetetetetetetetetes.s.s.ss... quququququqququqq e e e eee e e lallalalalal b bbbbbbarararrarrrrarararrererrererererrrrrer jajajajajaajajajajj dd d dddddde e eeeeee mamamamamamamamatètètètèètètèèriririririririiriiirir aaaaaaa aaaacacacacacaaa q qqqqqqqqueueueueueueueueueue i i iiintntnttntntntntn rorororororoororooodudududuuduïmïmïmïmïmïm ss s ssssss sigigigigigigigigiga a a a a a aaaaa eeeleleelelelellel aaaaririririririiiadaadadadadaaa a a aa i i iiiii hehhhehehehheheheheheehh teteteteteterororororoogègègègègègènininininnia a aaa popoopopos-s-ss-s-CCCCCCCalalalalaalallala drdrdrdrdrà à à à à à à rereeeeeereerer momomomomoommommmourururururururre-e-e-e-eeeeee hohohhh t tt ttototototot bb bbb bééé ééé

tttttttttototototototototototototto s sssss sss ssss elelelellells s ss ss ss prprprprprprpp odododododooooo ucucucucuctetetetettet s s ssss eseses p p pp po-o-oo-o-ouuuststststststta,a,a,a,a,a,a,a,a,a, c c cc ccccccccorororoorororooororooo fefefeefefefeffefeffefefefeefeeess ssss sssssss dedededededededededededddeee v vv vvererererere dududududud rererrees s s s s s s i i i iiiiiiiitttttttttttururururalalalalalalalala e e e eeees popoppopopopopopop t t tttt dededededeeeedeeegggrgrgrgrgrrgggradadadadadddddaddararararararararararrrrrr... .. . CaCCaCaCaCaCaCaCC ll lllll b b bb frfrfrfrfrfrffrfrfrffrrfrfrrreqeeqeqeqeqeqüèüèüèüèüüüüèncncncncnccccnn iaiaiaiaiaiaaaaaaa, , , , jajajajajaaajajaj q q q q qq qq queueuueueueueuue s s s’h’h’h’hh’hhhhhi i iiiiiii

RRRRRRRRRRR

r pppppapapapappapereereerereere d ddddd ddddddeeee eeeeejjjj

Munts de compost separats per canyes.

Núm. 58 MÈTODE 143

■ ACTIVITAT: COMPOSTATGE DOMÈSTIC

Condicions necessàriesAeració. Com que la descomposició la fan microorganis-mes que respiren O2 cal donar bona ventilació interior del material orgànic per afavorir la degradació aeròbica i evitar la putrefacció (degradació anaeròbica). La putre-facció la descobrirem per la pudor i retard en la formació de compost. Cal barrejar material fàcil de degradar amb d’altre de més difícil o resistent i fer forats amb una barra per facilitar la penetració d’aire i la ventilació. Així serà una descomposició aeròbica i no putrefactora.

Temperatura. La descomposició del material orgànic pot arribar als 70 graus gràcies als bacteris termòfi ls que digereixen la matèria orgànica i, a més, l’alliberen dels microorganismes patògens. Per això l’estiu és una bona data per fer compost.

Humitat. Cal controlar-la, ja que si és excessiva tanca els porus per on passa l’aire, mentre que la poca hu-mitat no deixa passar els microorganismes que rea-litzen la seua tasca vital. Per davall del 8%, el pro-cés s’atura. La humitat adient és del 50% i podem conèixer-la fàcilment. Si pressionem amb la mà es con-densaran a dalt gotes d’aigua, però, si surt aigua, cal interrompre’n l’addició, en cas contrari caldrà afegir-ne.

Matèria orgànica. Ens cal una barreja equilibrada de materials per a aconseguir una bona activitat dels mi-croorganismes i per tant un bon compostatge. Això afa-voreix el compostatge de la matèria orgànica estable.Distingim entre:— Matèria orgànica fresca, humida o verda: es tracta

de restes de plantes fresques, de verdures i fruites, de cafè, bossetes d’infusions... És molt fàcilment degra-dable, humida i rica en nitrogen.

— Matèria orgànica estable, seca o marró: per exem-ple la palla, herbes seques, branques, fulles seques, closques i pinyols, serradures... Són fi broses, riques en carboni i de degradació lenta. Tenen propietats es-tructurants que poden permetre millorar l’aeració i el drenatge de la pila. Cal fer-ne trossets de fi ns a 10 cm com a màxim.Cal evitar utilitzar carn o peix, derivats de la llet, pro-

ductes amb greix i llevats. Tampoc no es poden emprar cendres, bolquers, revistes amb fotografi es i en color, les deixalles de l’aspiradora, fi ltres de cigarrets, teixits sin-tètics, etc.

Materials:—Tisores o eines per a trossejar les restes més grosses.—Mànega o arruixadora per a remullar.—Eines per remoure i foradar la pila de compost.—Cabassos, carretó, garbells i pala.

On fer-lo:Ho farem al jardí però a l’ombra, en un lloc on siga

possible posar un metre cúbic, que siga accessible i que es puga cobrir si plou. Podem reciclar un calaix com a compostador. En la imatge podeu veure’n un fet amb canyes.

Preparació dels materials:1. Cal triturar les restes llenyoses i en general totes

les restes que dipositem. 2. Si fem aportacions petites i constants de restes

fresques com les de la cuina, aprofi tant que a l’estiu tin-drem moltes corfes i pells de fruites i verdures, podem anar disposant-les en petits grups entre les parts més llenyoses en una proporció d’almenys la meitat per fer una bona barreja.

3. Com que els microorganismes que fan la descom-posició necessiten d’oxigen, cal remoure la pila de ma-tèria orgànica amb una pala, bastó o llistó, una vegada per setmana el primer mes i després de manera més espaiada.

4. El munt també necessita d’humitat, si s’asseca massa cal regar-lo o ombrejar-lo

Quan el tindrem?Amb la calor, pot estar llest passats tres mesos, però

podem comprovar-ho amb el color marró i fosc i l’olor a terra humida del bosc. No ha de fer pudor mai. Una vegada estiga llest, podreu garbellar-lo i usar-lo com a adob. Els trossos que no passen pel garbell, torneu-los al muntó.

Molta sort. El camí cap a la reutilització i el reciclat-ge és obert. També volem aprofi tar per donar suport a l’agricultura ecològica i a la importància que tindrà en un futur.

Gabinet de DidàcticaJardí Botànic de la Universitat de València

Integrat per Mª José Carrau, Olga Ibáñez i Pepa Rey

OOOOSTTTTTAATATATA GEGEGEGEG DDDDDDDDDDDDOMOOMOOOMOMOMOMOMMO ÈSÈSÈSÈSÈSÈÈÈ TITTITITITITITIICCCCCCCCC OOOO

rrrrrrresesesesesse tetetetetes s s s mémémmémmméésss s grgrgrososssssosssseses.s.sss.lllllllllllllllararararararaa .....aaaaaa dddd d ddeee eeee cocococococompmpmpmpmpmposoosossssost.tttt.t.t

Núm. 58 MÈTODE 143

■ ACACTITIVIV TATATATAT:T:T:TTT CCCCCCCCCCCOMOMOMOMOMMMOMOMPOPOPOPOPOPOPOPO

© G

abin

et d

e D

idàc

tica

del

Jard

í Bot

ànic

de

la U

nive

rsit

at d

e Va

lènc

ia