Embed Size (px)
Citation preview
Avaluació inicialCOMPRENSIÓ I EXPRESSIÓ ORAL
27
Escolta la lectura i digues si són vertaderes (V) o falses (F) les afirmacions
següents:
El rei tenia un fill que es deia Joan.
El rei va fer un pont molt gran damunt d’un riu.
La mateixa nit que va acabar el pont un llamp el va trencar pel mig.
Va refer el pont tres vegades i tres vegades es va trencar.
El rei va posar deu soldats per vigilar el pont.
Quan en Joan vigilava el pont va trobar un gegant que el sacsejava.
El gegant deia que el riu era seu i que no tenien dret a fer el pont.
El gegant volia enfonsar el pont i matar en Joan.
En Joan va fugir corrent mort de por.
Explica ara, amb les teves pròpies paraules, el conte que t’acaben de
llegir.
2
1
Escriu al costat de cada expressió destacada la paraula que tingui un
significat semblant:
L’acció de prendre terra ( ) de l’avió s’ha realitzatsense entrebancs.
La persona que havia de rebre l’herència ( ), estavamolt malalta.
La guanyadora de la cursa va rebre l’objecte que li corresponia com a
premi ( ).
En arribar al poble vam visitar el lloc on es s’exposen obres artístiques
( ).
Relaciona les paraules de significat semblant:
càstig • • furiós aparador • • engrescar
enfurismat • • moment cèlebre • • vitrina
estona • • penitència animar • • famós
Escriu el nom de les persones, animals o coses que representen els
dibuixos:
Escriu davant de cada paraula l’article que correspongui (el, la, l’):
alarma aterratge desfilada hipopòtam
bressol estrella hospital aparell
4
3
2
trofeuhereuaterratgemuseu
1
28
VOCABULARI, ORTOGRAFIA I GRAMÀTICA
Avaluació inicial
29
Separa les síl·labes de cada paraula (atenció al dígrafs que no se separen):
Escriu les lletres i dígrafs que falten en aquestes frases:
Di ous pa at a l’escola del meu co í Lluís van cele ar la Fira del
Llibre.
El dia del meu ani ersari em van re alar una mo illa i un esto .
A conseqüència d’un accident porta e benat el geno esque e i el
bra dret.
Escriu el plural de les paraules següents:
Escriu aquestes oracions en passat:
Anem a la muntanya a buscar bolets.
En Lluís i l’Anna viuen en una casa molt gran.
Ara escriu-les en futur:
8
7
6
5
Avaluació inicialVOCABULARI, ORTOGRAFIA I GRAMÀTICA
torrada
bombolla
tranquil·la
aranya
cassola
raqueta
maduixa
guitarra
un / una més d’un/a una / una més d’un/a
coca platja
plaça amiga
taronja closca
Substitueix les paraules destacades per un pronom i torna a escriure
aquestes oracions:
La mare, el pare i jo anirem dissabte al teatre.
Nosaltres
Els actors i les actrius assagen cada dia els seus papers.
El meu company Miquel ha dit una mentida al mestre.
El meu company sempre arriba tard a l’escola.
Escriu el subjecte o el predicat segons calgui:
faig els deures cada dia quan surto de l’escola.
no han vingut a l’aniversari perquè plovia molt.
Al meu avi Joan
Nosaltres
Ordena alfabèticament les paraules següents:
llaurador hereu assaig
cercavila maduixa corretja
Completa aquest text amb el connectors del quadre:
En arribar d’escola,
faig un petó a la meva mare,
deixo la motxilla,
agafo el berenar i
me’n vaig a jugar
una estona.
12
11
10
9
30
VOCABULARI, ORTOGRAFIA I GRAMÀTICA
Avaluació inicial
desprésfinalment
primera continuació
31
Llegeix atentament el text següent:
En un país molt llunyà vivia una vegada una bruixa molt vella i molt sàvia. Mireu sin’era, de sàvia, que les altres bruixes l’havien anomenada la guardiana del Pot de laSaviesa. Tenia dos fills: el gran, que era molt bell, i el menut, que era el més lleig detots els nens que hi havia al món. La seva mare, tot i que era bruixa, estava trista iafligida per tenir un fill tan lleig. Com que no podia fer que es tornés més bonic, vapensar que almenys era el seu deure fer-lo més savi.
Pensant en això, va agafar el Pot de la Saviesa i el va posar al foc per tal de fer-lobullir. Aquest pot tenia la virtut que, després de bullir un any i un dia, tot el seucontingut es condensava en tres gotes d’un líquid màgic i aquell que es bevia les tresgotes es feia savi entre els savis...
Tria la resposta adequada per a cada pregunta:
1. Quin títol creus que és el més adient per aquest text?
Els dos germans bessons.
La bruixa i el Pot de la Saviesa.
La reina del Pot de la Bellesa.
2. Quin càrrec li van donar a la bruixa les altres bruixes?
Guardiana de l’Anell dels savis.
Guardiana de la Gran Escombra.
Guardiana del Pot de la Saviesa.
3. Per què creus que li van donar aquest càrrec?
Perquè era la més bella de totes les bruixes.
Perquè era la més sàvia de totes les bruixes.
Perquè era la més dolenta de totes les bruixes.
4. Què creus que significa que la bruixa era molt sàvia?
La bruixa no tenia cap malaltia.
La bruixa sabia moltes coses.
La bruixa era molt ignorant.
2
1
Avaluació inicialCOMPRENSIÓ LECTORA
5. Per què estava trista la bruixa?
Perquè tenia un fill molt lleig.
Perquè s’havia fet molt vella.
Per què era la guardiana del Pot de la Saviesa.
6. Com que la bruixa no podia fer que es tornés més bonic el seu fill, quèva pensar?
Que el seu deure era fer-lo molt valent.
Que el seu deure era pagar-li una operació de cirurgia estètica.
Que el seu deure era fer-lo més savi.
7. Per què creus que la bruixa no podia fer que es tornés més bonic el seufill?
Perquè ja no recordava les fórmules màgiques.
Perquè les bruixes no poden fer tot el volen.
Perquè ja era massa vella.
8. Quina solució va pensar per fer-lo savi?
Buscar-li els millors mestres.
Fer-lo estudiar quinze hores cada dia.
Fer-li beure el contingut del Pot de la Saviesa.
9. Quant de temps havia de bullir el pot perquè el contingut fos màgic?
Tres anys i un dia.
Un any i dos dies.
Un any i un dia.
10. Què li passava, a aquell que es bevia les tres gotes del líquid màgic?
Es tornava molt bonic.
Es feia savi entre els savis.
Es feia el més valent del regne.
32
COMPRENSIÓ LECTORA
Avaluació inicial
33
Tria el final que més t’agradi per al conte dels que hi ha a continuació i
escriu-lo:
Al cap d’un any i un dia el fill menut es va beure les tres gotes dellíquid màgic i...
La bruixa tenia un criat i li va encarregar de vigilar el pot que bulliaremenant cada dues hores el líquid...
Després de bullir un any i un dia, en treure el pot del foc, a la bruixa livan caure les tres gotes al dit...
Imagina’t que l’any passat vas anar a un campament d’estiu i hi vas
conèixer un company de qui et vas fer molt amic. Ara vols escriure-li una
carta dient-li que tens ganes de tornar-lo a veure i, a més, que vols saber
si aquest any tornarà al mateix campament. Per fer-ho, segueix els passos
següents:
2
C
B
A
1
Avaluació inicialEXPRESSIÓ ESCRITA
De primer planifica la carta:
Tot seguit fes l’esborrany del cos de la carta:
Escriu la carta definitiva:
34
EXPRESSIÓ ESCRITA
Avaluació inicial
localitat i data
salutació
cos de la carta
comiat
35
El gegant del riu
(fragment que serà llegit pel mestre o la mestra en veu alta)
Una vegada hi havia un rei que tenia un fill denom Joan. Una dia el rei va manar de fer unpont molt gran damunt del riu que travessava elseu regne. Però la mateixa nit que el van acabarde construir, el pont es va trencar pel mig.
Tres vegades el van refer i tres vegades es vatrencar. Ningú no sabia qui era l‘autor d’aquellamalifeta.
Llavors Joan va dir a son pare:
—Jo vigilaré aquesta nit i descobriré qui ho fa.
Tot va anar bé fins a la mitja nit, moment enquè en Joan es va adonar que algú sacsejava elpont. Hi va acudir de pressa per saber qui hofeia i va trobar un gran gegant.
—Tu qui ets? —va preguntar el gegant.
—El fill del rei —va dir en Joan.
—Aquest riu és meu —va dir el gegant— i tonpare no té cap dret a fer el pont. Jo l’esfondraréi et mataré.
—I si en lloc de barallar-nos ho discutimtranquil·lament? —va suggerir el príncep.
Dictat
M’han regalat una canya de pescar i una gorra de color taronja.
Enguany a l’escola hem celebrat la festa de Carnestoltes.
Cal tirar els envasos de vidre als contenidors adequats.
A la plaça del poble han fet una obra de teatre.
A l’estiu faré un curset de natació a la piscina de la platja.
Avaluació inicialCONTE
COMPRENSIÓ ORAL
1 Escolta la lectura que fa el mestre o la mestra:
Assenyala correctament totes les frases vertaderes i les falses.
De les nou frases n’ha assenyalat bé
No n’ha senyalat bé cap.
2 En explicar la lectura llegida per la mestra o el mestre:
Conta la història amb coherència i cohesió.
Diu la història de manera coherent, però les frases no estan lligades.
Diu frases soltes, però ni la història és coherent ni les frases estan ben
lligades.
No recorda bé la lectura.
VOCABULARI, ORTOGRAFIA I GRAMÀTICA
1 En identificar el significat de les paraules:
Identifica les quatre paraules.
N’ha identificat
No n’ha identificat cap.
2 En relacionar els sinònims:
Els ha relacionats tots correctament.
N’ha relacionat bé
No n’ha relacionat bé cap.
3 En escriure els nom dels dibuixos:
Ha escrit els quatre correctament.
N’ha escrit bé .
No n’ha escrit bé cap.
36
VALORACIÓ DE L’AVALUACIÓ INICIAL
Avaluació inicial
37
4 En posar l’article davant del nom:
Els ha posat tots correctament.
N’ha posat bé .
No n’ha posat bé cap.
5 En separar les síl·labes:
Ha separat totes les paraules correctament.
N’ha separat bé .
No n’ha separat bé cap.
6 En escriure les lletres i els dígrafs que falten a les paraules:
EIs ha posat tots correctament.
N’ha posat bé .
No n’ha posat bé cap.
7 En escriure el plural de les paraules:
EIs ha escrit tots correctament.
N’ha escrit bé .
No n’ha escrit bé cap.
8 En escriure les oracions en passat i en futur:
Les ha escrit totes correctament.
N’ha escrit bé .
No n’ha escrit bé cap.
9 En substituir les expressions destacades per pronoms:
Les ha substituïdes totes correctament.
N’ha substitut bé .
No n’ha substituit cap bé.
Avaluació inicialVALORACIÓ DE L’AVALUACIÓ INICIAL
10 En escriure el subjecte o el predicat per a cada oració:
Els ha escrits tots correctament.
N’ha escrit bé .
No n’ha escrit bé cap.
11 En ordenar les paraules alfabèticament:
Les ha ordenades totes correctament.
N’ha ordenat bé .
No n’ha ordenat bé cap.
12 En completar el text amb els connectors donats:
Els ha utilitzat tots correctament.
N’ha utilitzat bé .
No n’ha utititzat bé cap.
COMPRENSIÓ LECTORA
1 En llegir i triar la resposta adient de cada pregunta:
Ha encertat totes les respostes.
De les deu, n’ha encertat .
No n’ha encertat cap.
EXPRESSIÓ ESCRITA
1 En escriure un final per a la lectura:
Pel que fa al contingut:
Ha escrit un final molt original per a l’argument del conte.
Ha escrit un final adequat per a l’argument del conte.
Ha escrit un final que no té res a veure amb l’argument del conte.
No ha escrit res.
38
VALORACIÓ DE L’AVALUACIÓ INICIAL
Avaluació inicial
39
Pel que fa al text:
El text és coherent amb la part inicial, les frases estan ben lligades i presenta
una gran correcció i propietat.
El text és coherent amb la part inicial, però li falta cohesió i té un nivell de
correcció i propietat ben regular.
El text no és massa coherent amb la part inicial i li manca cohesió, correcció i
propietat.
És pràcticament il·legible.
2 En escriure la carta:
Pel que fa a la silueta:
Ha escrit tots els elements de la carta.
Se n’ha deixat algun.
Només ha escrit el cos del missatge.
Pel que fa al contingut:
Ha sabut comunicar amb precisió tot allò que pretenia.
El missatge resulta més aviat ambigu i/o incoherent.
La intenció de la carta no s’entén.
Pel que fa al procés d’escriptura:
Ha planificat el contingut de la carta, n’ha escrit l’esborrany, l’ha revisat i ha
escrit la carta final correctament.
Ha seguit els passos marcats, però cada pas no li ha servit per millorar la
producció del següent.
No ha seguit tots els passos marcats i cada pas no li ha servit per millorar la
producció del següent.
Ha passat directament al document definitiu.
Pel que fa al text de la carta:
El text és coherent, està ben cohesionat, i té propietat i correcció.
Al text, li falta cohesió i té un nivell de correcció i propietat ben regular.
El text té poca cohesió, correcció i propietat.
El text és pràcticament il·legible.
Avaluació inicialVALORACIÓ DE L’AVALUACIÓ INICIAL
3 Dictat:
No ha separat bé les paraules.
No ha escrit totes les majúscules.
Fa omissions, inversions, confusions.
Ha fet faltes d’ortografia.
Separa bé les paraules.
Ha escrit les majúscules.
40
VALORACIÓ DE L’AVALUACIÓ INICIAL
Avaluació inicial
Avaluació finalCOMPRENSIÓ I EXPRESSIÓ ORAL
153
Escolta la lectura i escriu si les frases són vertaderes (V) o falses (F):
El país d’en Lluc era en la seva major part una muntanya de dos cims iguals.
Al voltant de la muntanya hi havia camins amb pontets i passos.
La via fèrria passava per vuit ponts que travessaven la muntanya.
La casa, la botigueta i l’estació eren al peu de la muntanya.
En Lluc vivia en una casa al cim de la muntanya.
Dalt de tot, entre els dos cims hi havia un palau.
L’illa on vivia en Lluc estava prop de la costa.
L’illa on vivia en Lluc es trobava al mig de l’oceà.
Dibuixa el país d’en Lluc de manera que s’assembli a la lectura que has escoltat:
Contesta:
• Què és aquest fragment, una narració, una descripció o un diàleg?
• On estava situada l’illa?
• I el palau?
• Quins adjectius, comparacions i altres expressions s’hi han fet servir per
explicar com és cada cosa?
3
2
1
Escriu al costat de cada frase la paraula o expressió que signifiqui el mateix que
la destacada:
He acabat la feina en un tres i no res. ➔
El gos, en sentir els trons, va tocar el dos. ➔
Ja feia anys i panys que no sortíem d’excursió. ➔
Tenia tanta por que les cames li feien figa. ➔
Tinc molta son, me n’aniré aviat a fer nones. ➔
Ratlla els cinc barbarismes que hi ha a continuació i escriu les paraules catalanes
corresponents:
contenidor rato bandeja disfressa desfile garatgeperruquera peatons cinema illa de cases basura
Escriu el nom de cada dibuix i posa-hi al davant l’article corresponent:
Separa aquestes paraules en síl·labes i encercla amb color vermell els diftongs:4
3
2
1
154
VOCABULARI, ORTOGRAFIA I GRAMÀTICA
Avaluació final
reina
tranquil·la
corretja
ciutat
família
fruita
boira
despatx
bombolla
aranya
raqueta
guitarra
155
Completa aquestes oracions amb una forma adient del verb que hi ha entre
parèntesis:
Nosaltres demà a la muntanya a buscar bolets.
En Lluís i l’Anna, de petits, en un gratacel del centre de la ciutat.
Carme, que et vull dir una cosa.
Ella no volia que les vacances.
Ahir el nostre equip el campionat.
Escriu les lletres o dígrafs que falten en aquestes frases:
Di abte pa at vam anar d’excur ió amb va ell a l’illa de Tabarca.
Quan sortim del co egi el meu ermà i jo anirem al passe a ugar.
Di endres anirem a la festa que fa en ordi al ardí de ca a seva.
Em fa molta i usió anar al mu eu per eure les escultures de bron e
Escriu el plural de les paraules següents:
Substitueix cada un dels complements circumstancials destacats pel pronom
feble que hi vagi bé, “en” o “hi”:
He anat de vacances a la platja.
Els actors i les actrius assagen cada dia.
Vinc de la biblioteca del poble.
El meu avi camina molt a poc a poc.
L’Albert sempre torna tard de l’escola.
8
7
6
(guanyar)
(acabar-se)
(venir)
(viure)
(anar)
5
Avaluació finalVOCABULARI, ORTOGRAFIA I GRAMÀTICA
singular plural singular plural
fre platja
puça piga
aigua disc
taronja closca
Completa les frases següents amb el subjecte o el predicat, segons calgui:
faig de cangur cada divendres.
no van venir a la festa perquè plovia molt.
El meu amic Andreu
Nosaltres
Escriu el accents que hi falten:
Cada mati esmorza un cafe o una infusio i despres endreça l’habitacio.
M’han regalat un ordinador portatil i al meu germa petit un camió automatic.
No anire a correr perque he menjat massa arros i ara em fa mal l’estomac.
Dema, a la televisió, faran una pel·licula de ciencia-ficcio.
Les netes de la meva veïna son bessones.
DICTAT
10
9
156
VOCABULARI, ORTOGRAFIA I GRAMÀTICA
Avaluació final
157
Llegeix atentament el text següent:
El príncep li va dir a la vella:
—Ja que ens hem fet amics, expliqueu-me què haig de fer per aconseguir l’Amor deles Tres Taronges, ja que el meu cor em diu que, el dia que el trobi, s’haurà acabat lameva estranya malaltia.
—Bé dieu i bona intuïció teniu —va assentir l’anciana—, perquè sé que vós no patiuuna altra cosa més que una llarguíssima set d’amor.
Aleshores la vella va encetar una llarga explicació:
—Prop de la ratlla de l’horitzó hi ha un oasi i al centre hi ha el palau del Taronger del’Amor. En arribar a l’oasi hi trobareu tres sendes. Vós agafareu la del mig que menadirectament al palau. En arribar veureu les portes reixades; heu d’esperar que toquinles dotze del migdia en el campanar i aleshores notareu que s’obren soles, passeu depressa, perquè en tocar la repetició es tanquen.
El príncep, tot orelles, no perdia punt.
—Tan bon punt passeu les portes, se us acostarà un lleó, doneu-li un anyell i us deixaràpassar. Tot seguit sortirà una serp, doneu-li un cantiret de llet i també us deixarà passar.Aleshores sortirà de l’edifici una bruixa horrorosa, no la mireu, quedaríeu petrificat.Amb el ulls baixos, tireu-li als peus tres escombres, ella les agafarà i entrarà al palau.Aleshores doneu la volta al palau, perquè darrere hi ha el Taronger de l’Amor.
Tria la resposta adequada per a cada pregunta:
1. Quin títol creus que és el més adient per a aquest text?
El Taronger de l’Amor.
L’Amor de les Tres Taronges.
L’estranya malaltia del príncep.
La dama de les taronges.
2. Què ha de tenir en compte el príncep abans d’entrar al palau?
Esperar que siguin les dotze de la nit.
Esperar que sigui de nit perquè no el vegin.
Esperar el canvi de la guàrdia reial.
Esperar que toquin las dotze del migdia en el campanar.
2
1
Avaluació finalCOMPRENSIÓ LECTORA
3. Per què creus que el lleó no l’atacarà?
Perquè quedarà parat quan el vegi.
Perquè no tindrà gana i el seguirà com un gos.
Perquè estarà entretingut menjant-se l’anyell.
Perquè se n’anirà a veure com l’ataca la serp.
4. Què creus que significa que “el príncep, tot orelles, no perdia punt”?
Que li feien mal les orelles de tant d’escoltar.
Que el príncep es perdia amb tants punts.
Que el príncep es va posar uns punts a les orelles.
Que escoltava amb molta atenció.
5. Per què el príncep no havia de mirar la bruixa?
Perquè es quedaria enlluernat.
Perquè la bruixa no volia que la miressin.
Perquè es quedaria petrificat.
Perquè es quedaria cec per sempre.
6. Com creus que acabarà aquesta història?
El príncep seguirà les indicacions de la vella i tot li sortirà bé.
De les tres taronges sortirà una princesa i es casarà amb el príncep.
La llet del cantiret es farà agra i la serp enfadada es menjarà el príncep.
En arribar al taronger se li curarà la malaltia al príncep.
Contesta:
• Com és el fragment de la lectura: narratiu, descriptiu o dialogat?
• Quin signe s’hi fa servir per introduir el parlament de cada personatge?
• Entre quins signes va escrita l’explicació sobre quin personatge parla i com ho
fa?
• Com hi estan escrits els verbs quan parla un personatge, en present o en
passat?
• I la resta del text?
3
158
COMPRENSIÓ LECTORA
Avaluació final
159
Escriu el plantejament i la part del nus que falta de manera que enllaci amb la
lectura anterior.
Planifica. Completa la graella següent amb les dades que hi falten:
Escriu l’esborrany i revisa’l:
1
Avaluació finalEXPRESSIÓ ESCRITA
Quan va passarla història?
On va passar?
Quins n’eren elsprotagonistes?
Quin problematenia el príncep?
Què van fer elsprotagonistesper solucionar el problema?
El rei va fer un ban...
Pla
nte
jam
ent
Nu
s
Escriu la versió definitiva i posa-hi un títol:
160
EXPRESSIÓ ESCRITA
Avaluació final
161
Text que el mestre o la mestra llegirà perquè l’alumnat faci l’activitat de
comprensió oral. Ho farà dues vegades: la primera, el llegirà amb molta lentitud i
la segona, a un ritme més normal i adient per al cicle superior.
En Jim Botó i en Lluc el maquinista (fragment)
El país on vivia en Lluc el maquinista es deiaLummerland i era molt petit. Eraextraordinàriament petit en comparació ambd’altres països com, per exemple, Alemanya ol’Àfrica, o la Xina. Era, si fa no fa, el doble degran que casa nostra i es componia en la sevamajor part d’una muntanya de dos cims, un demés alt i un altre una mica més baix.
Al voltant de la muntanya serpentejaven una collade camins, amb pontets i passos. Hi havia tambéuna via fèrria plena de revolts. La via passava percinc túnels que travessaven la muntanya en totsels sentits.
De cases, naturalment, també n’hi havia, aLummerland; una del tot corrent i una altra ambuna botigueta. Després venia una estació moltpetita al peu de la muntanya. Allà vivia en Lluc elmaquinista. I dalt de tot de la muntanya, entre elsdos cims, s’alçava un palau. Ja veieu, doncs, queel país era bastant ple. No s’hi podien encabirgaires coses més. I era molt important, també deprendre moltes precaucions per no traspassar lesfronteres del país, perquè aleshores et mullaves elspeus. I és que el país era una illa que es trobava almig de l’ample, de l’infinit oceà.
MICHAEL ENDE, En Jim Botó i en Lluc el maquinista. Ed. La Galera
Dictat:
En Paco, però, va haver de fer esforços sobrehumansper alçar aquella noia tan ben alimentada. Una vegadaho va aconseguir, va començar a ballar. Tenia la caravermella com un tomàquet per l’esforç i bufavacontínuament com si volgués apagar les espelmes d’unpastís d’aniversari. A mitja cançó, en Paco no va poderaguantar més i va deixar anar la jove que, tan llargacom ampla, va anar a parar a terra.
VÍCTOR PERIS, adaptació de Marta i el segrest de Cèsar.
Editorial La Xara
Avaluació finalLECTURA
COMPRENSIÓ ORAL
1. En escoltar la lectura que fa el mestre o la mestra...
Senyala correctament les frases vertaderes i les falses.
De les set frases n’ha senyalat bé
No n’ha senyalat bé cap.
2. En dibuixar la lectura llegida per la mestra o el mestre...
Dibuixa l’illa enmig de l’oceà amb tots els detalls.
Dibuixa l’illa enmig de l’oceà i es deixa alguns detalls.
Ha dibuixat la muntanya amb alguns detalls.
El dibuix no s’assembla gaire a la lectura.
3. En contestar les preguntes formulades sobre el text escoltat...
Ha contestat correctament totes les preguntes.
N’ha contestat bé .
No ha contestat bé cap pregunta.
4. En explicar la lectura llegida per la mestra o el mestre...
Explica la descripció amb coherència i cohesió.
Diu frases soltes amb coherència però sense connexió les unes amb lesaltres.
Diu alguna frase solta.
No recorda la lectura.
VOCABULARI, ORTOGRAFIA I GRAMÀTICA
1. En identificar el significat de les paraules...
Ha escrit correctament les cinc paraules o expressions.
N’ha escrit bé
No n’ha escrit cap bé.
162
VALORACIÓ DE L’AVALUACIÓ FINAL
Avaluació final
163
2. En identificar els barbarismes i escriure les paraules...
Ha identificat els cinc i ha escrit les paraules correctament.
N’ha identificat i n’ha escrit bé
No n’ha identificat cap ni ha escrit cap paraula bé.
3. En escriure el nom del dibuix amb l’article davant del nom...
Els ha posat tots correctament.
De quatre n’ha encertat
No n’ha posat cap bé.
4. En separar les síl·labes i encerclar els diftongs...
Ha separat totes les paraules correctament i ha encerclat els diftongs.
Ha separat bé paraules i ha encerclat diftongs.
No ha separat bé cap paraula i no ha encerclat cap diftong.
5. En escriure les formes adequades dels verb donats...
Les ha escrites totes correctament.
N’ha escrit bé
No n’ha escrit cap bé.
6. En escriure les lletres i els dígrafs que falten a les paraules...
EIs ha posat tots correctament.
N’ha posat bé
No n’ha posat cap bé.
7. En escriure el plural de les paraules...
EIs ha escrit tots correctament.
N’ha escrit bé
No n’ha escrit cap bé.
Avaluació finalVALORACIÓ DE L’AVALUACIÓ FINAL
8. En substituir els complements circumstancials per pronoms...
Els ha substituït tots correctament.
N’ha substituït bé
No n’ha substituït cap bé.
9. En escriure el subjecte o el predicat per a cada oració...
Els ha escrit tots correctament.
N’ha escrit bé
No n’ha escrit cap bé.
10. En posar els accents que hi falten...
Els ha posat tots correctament.
N’ha posat bé
No n’ha posat cap bé.
11. En escriure el dictat...
L’ha escrit tot correctament.
No ha fet el sagnat inicial.
Ha tingut errors en l’ús de les majúscules.
Ha tingut errors en la separació de les paraules a final de ratlla.
Ha comès omissions/inversions/addicions.
Ha comès faltes de correspondència fonema-grafema..
COMPRENSIÓ LECTORA
1. En llegir i triar la resposta adient de cada pregunta...
Ha triat totes les respostes correctament.
De les sis, n’ha triat bé ______
No n’ha encertat cap.
164
VALORACIÓ DE L’AVALUACIÓ FINAL
Avaluació final
165
2. En contestar les preguntes formulades sobre el text...
Ha contestat correctament totes les preguntes.
N’ha contestat bé .
No ha contestat bé cap pregunta.
EXPRESSIÓ ESCRITA
1. En escriure un plantejament i la part del nus que falta de la lectura...
Ha planificat bé el text i ha completat la graella amb coherència.
Ha deixat sense completar...
No ha planificat res.
2. En escriure l’esborrany del text i revisar-lo...
Ha fet l’esborrany a partir de tots els elements planificats, ha escrit el textben cohesionat i n’ha fet una revisió adequada.
No ha planificat bé.
No ha redactat un text coherent.
No ha cohesionat bé el text amb els connectors i altres recursos adequats.
No ha fet l’esborrany.
3. En escriure la versió definitiva del text...
Ha incorporat tots els resultats de la revisió.
L’ha escrit amb la silueta adequada: sagnat de paràgrafs, distribució enl’espai en blanc, alineació dels marges, etc.
La lletra és legible i funcional.
No ha incorporat tots els resultats de la revisió.
No l’ha escrit amb la silueta adequada.
Es llegeix molt malament.
Avaluació finalVALORACIÓ DE L’AVALUACIÓ FINAL
4. El text final...
Té molta qualitat
Té una qualitat mitjana.
Té poca qualitat.
166
VALORACIÓ DE L’AVALUACIÓ FINAL
Avaluació final
L’aigua, i en especial la seva manca, ha esdevingut un dels motius de preocupació de la nostrasocietat. Aquest fet és motiu de debat i obliga a buscar alternatives que gaudeixin d’un certacord entre les persones. Partint d’aquest centre d’interès, es pretén anar descobrint el valorde la comunicació i de la importància d’aprendre a expressar-se millor.
CONTEXTUALITZACIÓ
PÀGINA Informació
A la primera plana de cada unitat, després de fer-los descriure la imatge, llegiu i comenteu en grupels objectius proposats de manera que tots sapi-guen què aprendran i en puguin opinar, establirhipòtesis, reconèixer els coneixements previs…
PÀGINA Informació
Abans de començar a treballar la unitat convérecordar què saben sobre l’escenari d’aquesta.
A través de les qüestions que es plantegen, feusorgir un debat sobre la sequera: si saben quèés, què comporta… i també sobre la necessitatque tot el nostre planeta té de l’aigua.
Pel que fa a l’activitat de diccionari, remarqueu-los el que s’indica al quadre de color i procureuagilitat en el seu maneig. Aquesta darrera indica-ció és extensiva al mateix apartat de totes lesunitats del llibre.
LECTURA
PÀGINES A Informació
És molt important que els nois i noies vagin asso-lint un nivell adequat d’agilitat lectora i que el seunivell de comprensió sigui també el correcte. Estracta d’anar treballant els dos aspectes demanera gradual durant el curs.
Abans de llegir la lectura, obriu un diàleg amb totel grup a partir de les qüestions de la pàg. 11 irecordeu-los el que s’ha comentat de la pàginaanterior (vegeu l’apartat “Contextualització”).Sempre és millor que participin el major nombrepossible d’alumnes i comprovar realment que elnivell de comprensió assolit pel grup és satisfac-tori.
També podeu treballar el vocabulari que apareix,especialment les paraules següents:
Adroguer: botiguer que ven productes habituals,sobretot alimentaris. L’adroguer em va vendre unpaquet de pasta de sopa.
Assequible: que està a l’abast. Aquell cotxe téun preu assequible, em sembla que me’l com-praré.
Contracte: document que signa un treballadoramb qui li dóna la feina. L’amo de la botiga li vafer un contracte de sis anys de durada.
Doll: raig d’aigua. Ens vam apropar massa al dolli ens vam mullar.
Avenir-se: estar d’acord amb alguna cosa. LaMaria es va avenir a acompanyar-nos al zoo.
A les portes: a punt. Aquell ferit és a les portesde la mort.
Amb prou feines: amb molta dificultat. Amb proufeines va aconseguir creuar la línia d’arribada.
Secall: branca seca. Les branques del roser esta-ven fetes un secall.
Lectura individual i silenciosa.
Lectura guiada i en grup.
Aneu comprovant la comprensió a través de lespreguntes que hi ha al costat del text i amb d’al-tres que se us puguin acudir.
3111
01
9
41
El venedor de plugesBITOC 1
1
Les orientacions didàctiques que us presentem en aquesta Guia pretenen ajudar-vos a treure el màxim profitde cadascun dels programes (comunicació, gramàtica...) de cada unitat.
Per aconseguir-ho proposem una sèrie d’activitats, pautes d’observació i propostes per treballar els apartatsde manera més aprofundida. Encara que totes les unitats tenen orientacions per al mestre o la mestra, sen’han triat dues a l’atzar (una per a cada curs) que estan més detallades i serveixen de model per a la resta.
En aquest curs la unitat model és la unitat 1.
ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES
PÀGINA Informació
A l’apartat “Comentem la lectura” hi trobareu elsaspectes més específics de comprensió perquèels nois i noies retinguin el que han llegit. Tambéa cada unitat hi ha una breu ressenya de l’autor,que ha de servir per tenir un mínim coneixementdel panorama literari més adequat a l’edat, ambla possibilitat d’anar fent-se un fitxer personal.
Per tal d’ajudar a l’hora de fer l’exposició oral,podeu demanar-los que facin un resum per escrita partir de les respostes donades a cada qüestióen el grup, enllaçant-les amb els connectorsadients.
Feu oralment les qüestions plantejades per crearen el grup un ambient d’intercanvi d’opinions: laqüestió no és que tots contestin el mateix sinómés aviat que hi hagi debat amb arguments,sobretot en el cas de la tercera pregunta.
ELEMENTS DEL TEXT
En aquest apartat i en el següent s’anirà treba-llant, a cada unitat, sobre determinats aspectesd’un text que serviran després de cara a la pro-ducció de textos propis.
PÀGINA Informació
Abans de començar les activitats feu-los obser-var que, generalment, en el plantejament de lesnarracions hi apareixen el temps, el lloc i els pro-tagonistes.
Abans de fer aquesta activitat, recordeu els ele-ments que solen sortir en els plantejaments i queja s’han comentat anteriorment.
En tractar-se d’una anàlisi textual, convé que pri-mer ho resolguin individualment; en segon llocho poden posar en comú amb un company ocompanya per acabar fent-ho entre tots.
La pregunta del quadratí la podeu resoldre al finalde tot, lligant-ho amb el quadre de color del finalper resumir-ho.
PÀGINA Activitats
Resoleu-la primer individualment, deixant-los unaestona, i poseu en comú després la resposta acadascuna de les tres qüestions.
Llegiu-los després el mateix text però ambalgun detall canviat, de manera que s’alteri laresposta a una de les tres qüestions perquè hodescobreixin. D’aquesta manera també estareutreballant l’atenció.
Un cop realitzada, també en podeu fer una posa-da en comú i escollir la que agradi més.
EL LLENGUATGE DEL TEXT
El llenguatge que empra l’autor en el text llegit ésanalitzat en aquest apartat, actuant així com unaintroducció als aspectes normatius que cal anarassolint.
PÀGINA Informació
Les dues activitats d’aquesta pàgina exigiran unalectura prèvia conjunta dels enunciats i una esto-na de resolució individual. Perquè ho entenguinmillor els podeu donar algun exemple de textbreu on s’apreciï aquest ús dels determinants, jaque d’entrada els pot resultar difícil.
Al final, un cop llegit i comentat el quadre, podeuredactar entre tot el grup un altre exemple delmateix per tal de reforçar-ho i que els quedi mésclar.
PÀGINA Activitats
Feu-los fer primer les activitats individualment idesprés poseu en comú les respostes.
PROJECTE D’EXPRESSIÓ
A partir de l’anàlisi del text que es fa en els dosapartats anteriors (“Elements del text” i “El llen-guatge del text”), l’objectiu del projecte d’ex-pressió (que ocuparà diverses pàgines a cadaunitat) és que els nois i noies aprenguin a escriu-re un text o una part d’un text de manera pauta-da i ordenada. Aquest projecte és, doncs, la partimportant del procés de producció escrita.
6
61
2
1
5
2
1
51
2
1
41
42
El venedor de pluges1BITOC 1 ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES
PÀGINA Activitats
Comenteu primer el dibuix perquè es fixin bé entots els detalls i les dades que això els pot sug-gerir de cara als elements que apareixen en unplantejament.
Abans de començar a omplir la graella, feu-losobservar que se’ls demanen dades que treuen deltext però també que n’imaginin d’altres, donant-los algun exemple previ per tal d’orientar-los.
Comproveu després que tots han omplert bé lagraella amb les dues coses.
PÀGINA Activitats
Un cop cadascú ja ha decidit l’ordre dels ele-ments del plantejament, controleu l’esborranyque van fent ajudant-los a solucionar els dubtesque es vagin plantejant i fent-los veure lescorreccions necessàries.
Deixeu-los després una breu estona per fer l’ac-tivitat 5.
PÀGINA Activitats
Un cop fetes les activitats 6 i 7, en podeu fer unaposada en comú perquè tots vegin el resultat deltreball dels companys i companyes.
L’activitat 8 la podeu fer també per parelles, talcom ells prefereixin; fins i tot se’ls pot proposarfer un concurs entre tots els que s’han fet.
TEXT PER JUGAR / JOC DE LLENGUA
En aquest apartat hi trobareu, alternativament,un text per jugar o un joc de llengua, que respo-nen a objectius diferents.
L’objectiu del text per jugar és que aprenguin ainterpretar un text adequadament i a trobar-hiuna informació precisa, sense que calgui apren-dre a elaborar-ne un.
L’objectiu del joc de llengua és doble: per un cos-tat gaudir amb una activitat lúdica relacionadaamb l’àrea de Llengua, i per l’altre exercitar l’a-tenció i el raonament. És important doncs que hihagi un primer temps de tasca individual (queserà la major part) i una estona final de correcció.Podeu ajudar els nois i noies que presentin mésdificultat en aquests aspectes, però deixant sem-pre que la resolució sigui una descoberta seva.
GRAMÀTICA
Després d’haver treballat tot un conjunt d’aspec-tes de la llengua, en els apartats de “Gramàtica”i d’”Ortografia” es fa un tractament ordenat delsaspectes normatius que han de permetre l’alum-ne d’adquirir un major domini de la seva llengua ipermetre-li així millorar la seva capacitat comuni-cativa. Es tracta doncs d’aprendre el funciona-ment de la llengua i de recordar unes normesd’ortografia de manera clara i entenedora.
PÀGINA Informació
Abans de començar les activitats podeu fer untreball oral, preguntant-los, per exemple, si recor-den alguna situació en què no s’han pogut enten-dre amb algú (per dificultat d’idioma, per noconèixer el codi…) i que expliquin el motiu d’a-questa dificultat.
En segon lloc es pot crear un diàleg a la classesobre què és necessari perquè dues personess’entenguin quan estan parlant.
Aquestes activitats les podeu fer per parellesi després posar-ho en comú, tal com us vagimillor.
L’activitat 2 es pot ampliar amb altres frases icontestar les mateixes qüestions. Us poden ser-vir aquestes frases:
L’amic de passejar o el xofer.
La veïna passejarà el gos del Xavier.
Cada germà comprarà un regal per al pare.
El cacauet en una bosseta.
PÀGINA Activitats
Deixeu un temps per a la resolució individual dela primera part, la referida al text, i després corre-giu-ho en grup, lligant-ho amb les preguntes delquadratí.
Després de deixar una estona perquè cadascús’inventi els noms, doneu-los temps per compa-rar-ho amb els dels companys i companyes, talcom se’ls indica en el quadratí. Al final, si hi hatemps i la motivació és suficient, es pot fer unconcurs a la classe i penjar uns cartells amb l’op-ció guanyadora.
2
1
11
21
71
9
8
2
7
43
El venedor de plugesBITOC 1
1ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES
ORTOGRAFIA
PÀGINA Informació
Abans de fer l’activitat, podeu fer-los fer elmateix amb altres paraules, per exemple: menjar,moble, bruixa, sala, cendrer, til·ler, forat…
Un cop feta l’activitat i llegit el quadre de color,feu-los buscar exemples de cada cas.
Aquesta activitat es pot fer de dues maneres: obé individualment amb correcció posterior o béen grup.
Un cop feta, els podeu demanar per parelles quebusquin dos o tres exemples de cada so de vocaltònica i en facin un petit cartell per penjar a laclasse.
PÀGINA Activitats
Deixeu primer un temps per a la resolució perso-nal de les activitats i feu-ne després la resolucióconjunta, de manera que cadascú canviï allò queha fet malament.
VOCABULARI
En aquest apartat es pretén que a través de lesactivitats els nois i noies ampliïn el seu lèxic i l’in-corporin a la seva parla habitual, així com tambéperquè desvetllin el seu interès per l’ús correctedel llenguatge.
PÀGINA Activitats
Les podeu fer amb l’ajuda del diccionari, dei-xant primer un temps per a la resolució indi-vidual i després fer-ne una correcció en grup.
En el cas de la segona, la podeu fer directamenten grup, segons el nivell que aquest tingui.
PER ACABAR
PÀGINA Activitats
La resolució d’aquest apartat és una mena d’au-toavaluació: ha de ser individual, de manera queal final cada alumne pugui comprovar quin haestat el nivell assolit dels aprenentatges. Tal comdiuen les darreres línies, han de ser ells mateixosels que comprovin les solucions.
Les solucions sempre les trobareu als quadresresum de color que hi ha al final dels apartats delllibre d’informació.
Feu al final un sondeig per detectar la distribucióde les errades i així poder incidir en el que mésconvingui.
41
21
31
21
2
1
81
44
El venedor de pluges1BITOC 1 ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES
CONTEXTUALITZACIÓ
PÀGINA Informació
Abans de respondre les preguntes tal com esdemana a l’enunciat i de la posada en comú, par-leu de les històries de misteris, si n’han resoltalguna vegada algun, si els agradaria trobar-se enuna situació d’aquestes o no, com haurienactuat…
LECTURA
PÀGINES A Informació
Abans de llegir, podeu fer sorgir un diàleg ambtot el grup sobre què saben dels fadots i les brui-xes, dels poders que tenen… Podeu partir de lespreguntes que encapçalen el text i d’altres quepuguin plantejar ells mateixos. Pot ser un bonmoment per recordar el treball que s’ha fet decontextualització de la unitat i també per establirhipòtesis.
Paraules del vocabulari de la lectura que podeutreballar prèviament:
Centellejar: brillar. Les estrelles centellejaven enaquella nit clara.
Hipòtesi: explicació possible d’algun fet. Teniendiverses hipòtesis sobre el que havia passat enaquella cova.
Treure l’entrellat: entendre una cosa complica-da. Després de preguntar molt, vam treure l’en-trellat del que havia succeït.
Amb l’ànima als peus: desanimat. En veure’ldescamisat i ferit em vaig quedar amb l’ànima alspeus.
Inintel·ligibles: que no es poden entendre.Aquell marcià utilitzava un llenguatge inintel·ligi-ble.
Inspeccionar: examinar amb molta atenció unacosa. A la frontera ens van inspeccionar les male-tes amb les joguines.
Gesmiler: planta enfiladissa que té la flor petitade color blanc. El jardí dels gesmilers fa moltbona olor.
Lectura individual i silenciosa.
Lectura guiada i en grup.
Aneu comprovant la comprensió a través de lespreguntes que hi ha al costat del text i amb d’al-tres que se us puguin acudir.
PÀGINA Informació
Les activitats d’aquesta pàgina estan pensadesper ser fetes oralment. Pel que fa a la segona, uncop escollit el que el grup vegi més adient, podeufer una llista dels avantatges que suposa l’opciótriada o de si alguna vegada han viscut una situa-ció d’aquestes: què va passar, què van decidir…
ELEMENTS DEL TEXT
PÀGINA Informació
Abans de fer-la els podeu fer observar que aixícom a les pel·lícules veiem en imatges els esce-naris on passen les accions, en els llibres l’autoro l’autora ens els descriu perquè nosaltres elsimaginem.
La podeu fer tant individualment com en grup,però convindria que la segona pregunta del qua-dratí creés un diàleg entre tots.
Deixeu primer un temps perquè cadascú com-pleti l’esquema i feu després la posada en comú.Si ho creieu més convenient ho podeu practicarabans amb altres exemples de descripcionsbreus extrets d’altres llibres i resoldre’ls entretots.
PÀGINA Activitats
Caldria fer-la oralment entre tots, i una vegadadecidit i completat l’esquema de la descripció,passar a fer l’activitat 2 individualment.
1
51
2
1
52
42
3212
1
02
45
El missatge misteriósBITOC 1
2ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES
Misteris, imaginació, fantasia… tot allò que suposa fer volar el pensament té un especialinterès per als nois i noies i provoca en ells tot sovint una certa atracció. Anirem descobrint elsrecursos lèxics i descriptius que posa el llenguatge a la nostra disposició per poder crear unambient d’aquestes característiques.
ELEMENTS DEL TEXT
PÀGINA Informació
Abans de fer l’activitat feu que es fixin bé en lesexpressions de lloc del fragment per tal d’enten-dre la descripció, situar cada cosa on és i formar-se una imatge correcta del lloc que es descriu.
Després d’uns moments per fer-ho individual-ment, els ho podeu fer comparar amb un com-pany o companya per veure com ho han fet.
PÀGINA Activitats
Les dues activitats són de resolució individual.Feu-los fer una primera llegida abans de passar acompletar els textos perquè en puguin captar elcontext i el sentit general. Un cop fet això, queho completin i al final la correcció pot ser engrup.
PROJECTE D’EXPRESSIÓ
PÀGINA Activitats
Abans de fer l’activitat comenteu oralment eldibuix i la descripció de l’activitat anterior perquèes fixin bé en les diferències que hi ha.
Si creieu que és millor, la podeu fer col·lectiva-ment.
PÀGINA Activitats
Orienteu els nois i noies perquè puguin passar del’esquema que han fet a la pàgina anterior a l’es-borrany que se’ls demana a l’activitat 4.
Insistiu-los que marquin bé les correccions pertal de facilitar la versió definitiva de la descripció.
PÀGINA Activitats
És molt important que valorin com queda laincorporació de la descripció feta en el textcomplet i que modifiquin, si cal, els aspectesque menys els convencin, adquirint un criteripropi davant la producció literària.
Com que ja es parteix del treball previ en el “Pro-jecte d’expressió”, no cal fer-ne un exempleabans. El que sí podeu fer és posar en comú alfinal el resultat de l’exercici.
8
76
91
5
81
1
71
61
2
1
62
46
El missatge misteriós2BITOC 1 ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES
CONTEXTUALITZACIÓ
PÀGINA Informació
Abans de començar a fer aquesta pàgina caldriaportar a classe alguns diaris de dies anteriors ofins i tot del mateix dia; si hi ha dificultats perquèels portin ells mateixos, ho pot fer el mestre omestra. La presència de diaris a la classe aniriabé per algunes de les activitats plantejades.
La darrera qüestió de l’activitat 1 es pot exposara l’aula.
LECTURA
PÀGINES A Informació
Per començar podeu parlar dels diferents diarisque coneixen, de si en tots les notícies s’expli-quen igual o si ho fan d’acord amb una tendènciao ideologia… També podeu posar en comú quinsdiaris tenen habitualment a casa i què els agradai què no dels que tenen.
En segon lloc, les qüestions prèvies de la pàg. 31us permetran establir unes hipòtesis.
Vocabulari que convé treballar específicament:
Inscripcions: escrit fet en un objecte. L’arqueò-leg va trobar una inscripció a l’àmfora.
Corresponsal: periodista que té un mitjà decomunicació de manera estable en un lloc deter-minat. Vaig parlar amb el corresponsal a Madridde La Vanguardia.
Enviat especial: periodista que un mitjà decomunicació fa anar a un lloc temporalment perexplicar un fet. L’enviat especial anava informantde l’evolució de l’incendi.
Aixoplugar: protegir de la pluja. Ens vam aixo-plugar sota un tendal.
Enderrocs: fet de tirar a terra una cosa. L’enderrocd’aquella casa tan vella va ser molt espectacular.
Descendents: fills, néts, besnéts… L’avi explica-va contes als descendents més petits.
Avantpassats: pares, avis, besavis… El meuavantpassat es va dedicar als negocis.
Lectura individual i silenciosa.
Lectura guiada i en grup.
Aneu comprovant la comprensió a través de lespreguntes que hi ha al costat del text i amb d’al-tres que se us puguin acudir.
Un cop feta la lectura, els podeu preguntar si hanllegit alguna vegada una notícia del mateix tipus iquines semblances hi troben.
PÀGINA Informació
Abans de fer les activitats caldria comentar-losque actualment existeixen en el mercat moltsdiaris i de molts tipus, fet que provoca una grancompetència que els obliga a ser atractius per alpúblic. També els podeu remarcar que hi ha ele-ments que poden donar credibilitat a una notícia:
– ús de fonts fiables (corresponsals…);
– cites directes;
– utilització de fotos i gràfics;
– etc.
Les activitats d’aquesta pàgina és millor fer-lesoralment.
ELEMENTS DEL TEXT
PÀGINA Informació
Després de fer l’activitat cal explicar-los que lesnotícies han de donar resposta a sis qüestionsbàsiques si volen ser completes:
– Qui? (el protagonista)
– Què? (el fet)
– On? (el lloc)
– Quan? (el temps)
– Per què? (les causes)
– Com? (les circumstàncies).
Poden comprovar si aquestes sis qüestionsestan contestades a la notícia de la pàgina i enquina part de la notícia les trobem.
1
53
43
3313
03
47
L’enigma de la Cova NegraBITOC 1
3ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES
Avui dia els mitjans de comunicació han esdevingut un element central de la nostra societat:estar ben informat i informar són doncs dues peces clau. I dins dels mitjans, el diari és unaeina útil que ens transmet la informació diversa ben organitzada: nacional, internacional,comarcal, local, cultural… Sempre és un bon objectiu fer que els nois i noies s’acostumin a lalectura dels diaris i en coneguin l’estructura.
Sobre les preguntes del quadratí:
Cal que els feu observar que cada part de la notí-cia que correspon a les explicacions anteriorsestà en lletra diferent.
PÀGINA Activitats
Deixeu-los una estona breu per omplir la primerapart de la graella, i un cop tots ho tinguin passara fer-ne la segona part. Si no ho tenen clar enca-ra, abans de fer-ho ho podeu practicar amb unanotícia del diari que teniu a la classe.
La podeu fer individualment o bé per parelles,posant després en comú el resultat.
EL LLENGUATGE DEL TEXT
PÀGINA Informació
Feu-los observar que les notícies dels diaris,malgrat explicar fets ja passats, en els titularssolen utilitzar els verbs en present i en el cosempren el passat.
Les dues activitats són una tasca de reflexiósobre el que s’està aprenent que convindria fer-la en comú i procurar que hi participessin tots.
A la segona activitat, feu una llista a la pissarraamb les paraules que utilitza per designar eldomador i les que utilitza per designar el lleó.
PÀGINA Activitats
Deixeu primer un temps per a la resolucióindividual i feu-ne després la correcció engrup, fent que cadascú canviï allò que no hacontestat bé.
Els podeu dir que ho facin primer per parelles perajudar-se i que cadascú ho escrigui després alseu quadern, abans de fer-ne la posada en comú.
PROJECTE D’EXPRESSIÓ
PÀGINA Activitats
Deixeu un temps per observar bé tots els detallsdel dibuix, ja sigui cadascú pel seu compte o béen petits grups.
Abans de decidir per a qui escriurà cadascú lanotícia, seria bo fer un breu debat a la classesobre els aspectes positius de cada opció i elsinconvenients que presenta.
Cal que els deixeu un temps per omplir les case-lles de la graella i procurar que no se n’oblidincap.
PÀGINA Activitats
Abans de fer les activitats 3, 4 i 5 plantegeu-losla importància de fer-les ordenadament i ambatenció perquè no se’ls escapi cap detall i depoder justificar cada decisió que han pres (espe-cialment en el cas de les activitats 4 i 5). És pos-sible que a l’hora de redactar es plantegi lanecessitat de modificar algun aspecte de la grae-lla de la pàgina anterior: els ho podeu deixar fer siaquest fet no altera el fil principal.
Pel que fa a l’activitat 6, comproveu que es facinels canvis necessaris un cop feta la revisió perpart d’un company.
PÀGINA Activitats
Un cop feta, feu-ne una posada en comú. D’a-questa posada en comú, en pot sorgir un debatsobre com ha anat tot el procés del Projected’expressió.
92
82
2
1
72
2
31
62
21
63
2
1
52
48
L‘enigma de la Cova Negra3BITOC 1 ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES
CONTEXTUALITZACIÓ
PÀGINA Informació
Aquesta activitat la podeu fer de diverses mane-res: individualment, en petit grup, per equips… obé fent una enquesta tots amb tots, perquèpugui ajudar-los a conèixer-se millor entre ells. Alfinal, però, caldria fer una posada en comú i valo-rar els resultats obtinguts.
LECTURA
PÀGINES A Informació
Abans de fer les qüestions d’introducció, parleude les històries de cavallers i princeses: què ensaben, qui en solen ser els protagonistes, comsolen acabar, quines coneixen, quin personatgeels agradaria interpretar si ho haguessin de viure,què els agrada d’aquella època històrica…
Treball de vocabulari previ que convindria treba-llar:
Aclucar: tancar els ulls. Tenia tanta son que se livan aclucar els ulls.
Clapat: adormit. Es va quedar clapat al sofà decasa meva.
Esquerp: que no li agrada la companyia de lagent. És tan esquerp que té molt pocs amics.
Llinatge: conjunt de la família d’una persona. Erael primer astronauta de tot el seu llinatge!
Reclam: qualsevol cosa que es fa per atreure l’a-tenció de la gent. Aquell anunci va ser un reclammolt original i exitós.
Espart: planta que serveix per fer cordes i espar-denyes. Em vaig comprar unes sabatilles d’es-part.
Jonc: planta de tija alta i prima que viu en llocson hi ha aigua. El cocodril estava amagat entreels joncs.
Cort: conjunt de persones que envolten el rei.Les dames de la cort xerraven a la porta delpalau.
Lectura individual i silenciosa.
Lectura guiada i en grup.
Aneu comprovant la comprensió a través de lespreguntes que hi ha al costat del text i amb d’al-tres que se us puguin acudir.
PÀGINA Informació
Les dues activitats cal fer-les oralment.
A la primera activitat es poden valorar els diver-sos sentiments que un mateix fet pot provocaren persones diferents a la mateixa classe i treu-re’n el valor positiu de cadascun. Un cop feta lavaloració, us serà més senzill plantejar la segonaactivitat, ja que serà com una síntesi.
ELEMENTS DEL TEXT
PÀGINA Informació
Abans de començar a fer les activitats, formuleupreguntes perquè els nois i noies s’adonin de laimportància que té en una història el retrat delspersonatges. Ho podeu fer amb aquestes qües-tions o d’altres que se us acudeixin:
– Us agrada imaginar com són els personatgesdels llibres que llegiu?
– Si saps com són, és més fàcil seguir la història?
– Sentiu la mateixa simpatia sempre per tots elspersonatges?
– Us identifiqueu amb tots, o només ambalguns?
Aprofiteu per introduir l’estructura del retrat:aspecte general, trets físics, personalitat i pre-ferències.
Un cop realitzada cada activitat, feu-ne la correc-ció.
54
44
3414
1
04
49
La història d’OmarBITOC 1
4ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES
Els llibres d’aventures són una de les eines més fabuloses que tenim a l’abast per deixar volarla nostra imaginació. Podem parlar de si ens agraden o no, si els nois i noies que tenim aldavant són aventurers i se’n senten o no, si prefereixen el desconegut a la rutina, si algunavegada han viscut una aventura semblant a una altra de ja llegida…
PÀGINA Activitats
Abans de resoldre les activitats, els podeu fer ferels retrats d’ells mateixos o d’un company declasse perquè practiquin però sempre recordant-los l’estructura que cal seguir. Deixeu-los untemps a la classe per fer-ho i a continuació podeufer una posada en comú, abans de continuar ambel treball.
EL LLENGUATGE DEL TEXT
PÀGINA Informació
Aquesta activitat exigeix que cada alumne dispo-si d’un cert temps per poder-la fer amb calma iatenció. És millor fer la resolució individualment iposteriorment corregir-ho.
La podeu fer entre tots valorant l’aportació decadascú.
Després de fer les activitats, els nois i noiespodrien revisar els retrats que s’havien fet al prin-cipi entre ells i enriquir-los amb adjectius, com-paracions i altres expressions que hagin après enaquesta pàgina.
PÀGINA Activitats
L’activitat 1 es pot fer oralment amb el grup,demanant-los però que justifiquin les opinionsaportades. Per fer la segona activitat deixeu-losun temps de resolució individual i després pas-seu a corregir-la, donant-los la possibilitat decomparar i valorar el treball que han fet els nois inoies.
PROJECTE D’EXPRESSIÓ
PÀGINA Activitats
Cal recordar-los abans de començar que elmàxim de dades possible han de ser extretes deltext i el dibuix, i omplir després els buits que que-din amb el que s’imaginin. Es tracta, per tant,d’un exercici que requereix atenció visual durantun cert temps previ.
PÀGINA Activitats
Abans de fer les activitats 3 i 4, recordeu-los queconvé que pensin bé l’ordre en què volen fer-ho.Si us sembla adient, dediqueu un temps prèvia-ment a parlar entre tots de quins avantatges técada ordre perquè puguin escollir amb més crite-ri.
Pel que fa a la darrera activitat, insistiu-los quemarquin de manera ben visible les correccionsper tal de facilitar la versió definitiva del retrat.
PÀGINA Activitats
Un cop els heu deixat l’estona per fer la versiódefinitiva, assegureu-vos que cadascú pot fer béla incorporació del retrat al conte i que el resultatestà bé.
Abans de realitzar l’activitat, feu una llista entretot el grup de diferents personatges fantàsticsperquè puguin triar i recordeu-los, just abans decomençar, que cal aplicar tot allò que han après.
8
93
83
2
73
53
2
1
64
53
50
La història d’Omar4BITOC 1 ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES
CONTEXTUALITZACIÓ
PÀGINA Informació
Abans de fer l’activitat, pregunteu-los si sabenquins són els principals problemes que té el nos-tre món avui i si els preocupen o no, si conside-ren que hi ha justícia, pau… i deixeu-los que pro-posin alguna solució.
Proposeu-los que facin una relació de les ONGque coneguin i que expliquin als companys icompanyes a què es dediquen i si en coneixenalgun col·laborador.
La darrera qüestió de l’activitat, la podeu fer perparelles i escenificar-ne després alguna davant laclasse.
LECTURA
PÀGINES A Informació
Abans de llegir el text, feu dues coses:
Parleu de les conferències, si saben què són, quien sol fer, quin públic hi va, si han anat algunavegada a una, quin tema tenia, qui era elponent… i aclariu aquests conceptes als que noels tinguin clars.
Després, contesteu entre tot el grup les qües-tions prèvies de la pàg. 51 i treballeu el vocabu-lari següent:
Moderador: persona que dirigeix un debat. Elmoderador va fer callar un dels participants per-què cridava.
Tercer Món: part del nostre món que viu en lamisèria. El Tercer Món necessita la nostra ajudaper tirar endavant.
Superpoblació: excés de població en un espai.Aquella ciutat de l’Índia està superpoblada.
Solidaritat: fet de compartir els problemes ambalgú i ajudar-lo. La campanya de solidaritat va per-metre edificar una escola a l’Àfrica.
Desnodrides: que no estan prou alimentades. Lamajoria de les nenes del tercer Món estan des-nodrides.
Subdesenvolupament: manca de desenvolupa-ment, pobresa. El subdesenvolupament va sertractat a la reunió de l’ONU.
Humanitari: que té la persona com a prioritat.L’ajut humanitari va arribar aviat als afectats perl’aiguat.
Assistents: persones que assisteixen a algunacosa. Els assistents a la conferència el vanaplaudir de valent.
Lectura individual i silenciosa.
Lectura guiada i en grup.
Aneu comprovant la comprensió a través de lespreguntes que hi ha al costat del text i amb d’al-tres que se us puguin acudir.
PÀGINA Informació
Abans de passar-les a la llibreta, feu-los fer l’acti-vitat oralment per grups i poseu-la en comú ambtota la classe perquè tothom pugui escoltar ivalorar les aportacions de cada grup.
Feu l’activitat oralment. Seria interessant que escreés un debat amb tot el grup i, si s’escau, queel grup prengués alguna iniciativa concreta: elspodeu proposar posar-se en contacte amb unaONG per conèixer la seva tasca, escriure a unaescola del Tercer Món, fer una llista de centresd’ajuda a Catalunya per a gent necessitada i pro-posar a les famílies que facin una ajuda…
ELEMENTS DEL TEXT
PÀGINA Informació
Deixeu-los un temps per fer cada activitatindividualment i després corregiu-la. Si volen,abans la poden posar en comú amb el com-pany o companya.
21
55
2
1
45
3515
1
05
51
La fam al mónBITOC 1
5ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES
En el món en què vivim, cada vegada es parla més de solidaritat i ajuda però, a la vegada,sovint resulta difícil saber com ajudar a superar els problemes dels homes i dones d’arreu delplaneta. La misèria, el subdesenvolupament, la fam… han de desvetllar les nostres ganesd’ajudar, encara que sigui en els petits detalls que són a l’abast dels nois i noies: tal com diuenalgunes organitzacions d’ajuda, “pensa globalment i actua localment”.
Després de fer l’activitat, pregunteu-los de quintema els agradaria fer una conferència i quinsrecursos utilitzarien ells en aquest cas, per quèho farien així…
PÀGINA Activitats
Després d’haver pensat cadascú les quatre pre-guntes, deixeu-los un temps perquè trobin lainformació que se’ls demana. Procureu que totspuguin anar trobant coses i que s’intercanviïninformació sobre el lloc on les han trobat, què hihan trobat…
Feu-la per parelles i representeu-ne desprésalguna davant de tot el grup, procurant que nos’oblidin de les diferents parts de la presentació(nom, dedicació, títol…).
EL LLENGUATGE DEL TEXT
PÀGINA Informació
Feu-los observar prèviament que el llenguatged’una conferència sempre està en relació amb elpúblic al qual va adreçada i si s’utilitzen paraulesamb dificultat s’expliquen bé perquè el mésimportant és que tothom ho entengui.
Un cop fetes les activitats individualment, podeufer-ne una posada en comú i assegurar-vos quetots els nois i noies ho han entès.
PÀGINA Activitats
Aquesta pàgina convindria treballar-la individual-ment sense cap explicació prèvia, excepte eldarrer quadratí de la segona activitat.
En aquest cas, abans de fer-lo comproveu quetothom ho ha entès i corregiu-ne després elresultat, insistint en el fet que el text final tinguiple sentit.
PROJECTE D’EXPRESSIÓ
PÀGINA Activitats
Després que ho hagin llegit, aclariu els dubtes devocabulari o de comprensió que hagin sorgit ipregunteu-los si abans de llegir-los ja sabien algu-na de les coses que s’hi diuen.
PÀGINA Activitats
Llegiu entre tot el grup l’enunciat perquè tothomho entengui i comenteu les preguntes en veualta. Un cop fet això, deixeu-los un temps percompletar la graella.
Després, un cop realitzada l’activitat, corregiu-hoen una posada en comú perquè tothom disposidel màxim d’informació de cara a les activitatssegüents.
PÀGINA Activitats
Abans de fer l’activitat 3, recordeu-los que perposar un títol i seleccionar una il·lustració cal quetinguin un criteri, que no és només qüestió degustos.
Un cop feta l’activitat, doneu la possibilitat alsnois i noies de llegir-la als altres perquè en doninl’opinió.
5
94
84
2
74
64
65
2
1
54
3
52
La fam al món5BITOC 1 ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES
CONTEXTUALITZACIÓ
PÀGINA Informació
Un cop heu introduït el tema de la unitat, les pre-guntes de la primera activitat les podeu fer direc-tament amb tot el grup, procurant que tots apor-tin la seva opinió, ja que els serà una qüestiópropera.
Demaneu-los si tenen informació que puguinaportar a la classe sobre els efectes de la conta-minació i que així ho facin.
LECTURA
PÀGINES A Informació
Abans de llegir, podeu fer sorgir un diàleg ambtot el grup sobre què saben del tema, del que jas’ha parlat i de la relació que pot tenir amb el textque llegiran… Podeu partir de les preguntes queencapçalen el text i d’altres que puguin plantejarells mateixos. Pot ser un bon moment per recor-dar el treball que s’ha fet de contextualització dela unitat i també per establir hipòtesis.
Paraules del vocabulari de la lectura que podeutreballar prèviament:
Fer dissabte: netejar a fons alguna cosa. LaMaria va fer dissabte de la seva habitació.
Àpat: cadascun dels menjars que fem durant eldia. El millor àpat dels anglesos és l’esmorzar.
Cigar: puro. El fum d’aquell cigar immens eragairebé insuportable.
Pipar: fumar amb pipa. El mariner d’aquella barcaes passa l’estona pipant.
Engolir: empassar-se, fer desaparèixer. Les onesvan engolir la pobra barqueta.
Filagarsa: fils que pengen d’un tros de roba.Digues al pare que et tregui la filagarsa d’aques-ta màniga!
Xaruga: envellit i amb molts defectes. La vellaQuaresma és una vella xaruga.
Lectura individual i silenciosa.
Lectura guiada i en grup.
Aneu comprovant la comprensió a través de lespreguntes que hi ha al costat del text i amb d’al-tres que se us puguin acudir.
PÀGINA Informació
Contesteu en grup oralment primer les pregun-tes i deixeu després un temps perquè cadascúen faci el resum. Un cop acabat, feu-los veureque les tres parts del resum corresponen a lestres parts de la història: plantejament, nus idesenllaç.
Lligueu les preguntes amb el que s’ha comentata l’hora de contextualitzar la unitat (contaminaciói tabac), procurant que el màxim nombre de noisi noies intervinguin.
ELEMENTS DEL TEXT
PÀGINA Informació
Després d’omplir la graella, feu-los expressarquina hauria estat la seva reacció de trobar-se enaquesta situació i quines accions haurien dut aterme per resoldre-la, analitzant els pros i contresde les opinions que vagin sorgint.
Quan llegiu el quadre tramat demaneu-los quediguin històries o contes que coneixen però quenomés en relatin el nus, amb la finalitat que elsapiguen delimitar ben bé.
PÀGINA Activitats
Dieu-los que no es tracta de fer una còpia de lesidees que hi ha exposades, sinó d’elaborar a par-tir d’aquestes el nus de la història; que distingei-xin, per tant, entre el que els ve donat i els ele-ments que hauran d’afegir amb la sevaimaginació.
1
55
56
2
1
46
3616
1
06
53
La Clara Polit i la bruixa NicotinaBITOC 1
6ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES
Aquesta unitat fa referència a la contaminació de l’aire provocada no sols pel fum de fàbriquesi cotxes… sinó també pel tabac. Caldria parlar del perquè del nom de la bruixa, dels efectesperjudicials de la contaminació, sobretot de l’hàbit de fumar i de què podem fer per superaraquesta situació.
EL LLENGUATGE DEL TEXT
PÀGINA Informació
Feu primer una lectura del fragment abans deplantejar el que es demana a l’activitat.
Assegureu-vos que tots ho han entès abans decomençar a fer-la, i si és necessari feu el primeren grup perquè li quedi clar a tothom. Les qües-tions del segon quadratí convé que també quedinclares.
PÀGINA Activitats
Proposeu-los la realització oral d’aquesta activitatamb les diferents substitucions possibles i quedonin la seva opinió sobre quina queda millorabans de passar a escriure-les.
PROJECTE D’EXPRESSIÓ
PÀGINA Activitats
Cal que observin bé els dibuixos de les il·lustra-cions amb tots els detalls, i els podeu comentaren grup, sempre després d’un temps d’observa-ció individual.
A la segona activitat, demaneu-los que l’omplinamb el màxim de detalls, ja que després serà lainformació que els permetrà redactar bé el nus.
PÀGINA Activitats
Convé que cadascú raoni bé els motius de laseva elecció i ho pot fer tenint en compte lesdades que ha recollit a l’activitat de la pàginaanterior. A l’hora d’escriure l’esborrany, ques’hi fixin bé per no deixar-se cap detall.
PÀGINA Activitats
Un cop realitzades individualment les duesactivitats, se’n poden llegir algunes en veualta.
Abans de fer l’activitat i si ho creieu adient, se’npot fer un exemple d’un altre tipus, per exemple:el nus d’un llibre d’aventures, el nus d’unapel·lícula…
8
76
95
43
85
75
65
66
54
La Clara Polit i la bruixa Nicotina6BITOC 1 ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES
CONTEXTUALITZACIÓ
PÀGINA Informació
Podeu comentar al grup les idees exposades enla introducció de la unitat en dos moments dife-rents, segons us vagi millor o les característiquesdel grup ho facin més aconsellable: o bé abansde respondre les qüestions o bé un cop s’ha par-lat del que proposa l’activitat.
Les qüestions exigiran als nois i noies una micade reflexió sobre el seu àmbit familiar, però dei-xeu que expressin allò que volen explicar sensefer-los dir més del que vulguin…
Un altre element a destacar és que, com que elsnois i noies ja es coneixen entre ells, potser vol-dran parlar no solament sobre ells sinó tambésobre els companys i companyes.
LECTURA
PÀGINES A Informació
Abans de llegir la lectura, recordeu breument elque s’ha comentat fins ara a la unitat sobre lesrelacions familiars en general i sobre el seu casconcret i expliqueu-los que ara en coneixeran unque pot aportar elements nous o que no s’havienplantejat.
Si les tres primeres preguntes del començamentsón repetitives del que s’ha fet fins ara, no calque les feu, i passeu directament a les duesdarreres, que són d’anticipació a la lectura.
Vocabulari de la lectura que pot ser convenienttreballar prèviament:
Consentit: que li deixen fer de tot. El germà petitdel Pol és un consentit.
Demanar de genolls: suplicar una cosa a algú. Sim’ho demanen de genolls potser cediré.
Treure cap a alguna cosa: venir a propòsit. Aquè treu cap parlar ara de l’estiu que ve?
Buscar les pessigolles: molestar i provocar algúperquè s’empipi. No li busquis les pessigolles,que et farà un crit!
Lectura individual i silenciosa.
Lectura guiada i en grup.
Aneu comprovant la comprensió a través de lespreguntes que hi ha al costat del text, amb d’al-tres que se us puguin acudir.
PÀGINA Informació
Abans de començar les activitats feu-los obser-var que els còmics són unes històries amb vi-nyetes, però que mantenen l’estructura princi-pi/nus/desenllaç.
Abans de fer la versió oral caldria fer un resumper escrit a partir de les respostes a les pregun-tes formulades per tal d’enllaçar-les amb els con-nectors adients i com a ajut a l’hora de fer l’ex-posició oral.
Feu-la oralment per poder sentir les diferentsrespostes que donen els nois i noies, sobretot ala tercera qüestió.
ELEMENTS DEL TEXT
PÀGINA Informació
Insistiu després de fer l’activitat en l’ordre de lec-tura de les vinyetes i de les bafarades (d’esque-rra a dreta i de dalt a baix) i en el fet que quandues vinyetes ocupen el mateix espai, primer esllegeix la de la meitat superior i després la de lameitat inferior. Recordeu-los també, i que s’hifixin, en la informació que ens proporciona eldibuix en un còmic.
PÀGINA Activitats
Convé que els nois i noies entenguin la importàn-cia dels dibuixos en un còmic, ja que proporcio-nen la informació necessària per saber com sónels personatges, ja que sempre hi ha poc text.
1
56
1
57
2
1
47
3717
1
07
55
La Lilí es baralla amb el seu germàBITOC 1
7ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES
La convivència familiar, les relacions entre les persones que formen part del mateix nucli… sónelements ben presents a la vida quotidiana no solament dels adults sinó també dels mésjoves, provocant en ells diferents estats d’ànims. Parlar sobre aquestes qüestions a partird’una lectura o de qualsevol altre mitjà audiovisual pot ser una gran ajuda per a tots ells.
Recordeu primer oralment l’ordre de lectura deles bafarades que s’ha explicat anteriorment.
EL LLENGUATGE DEL TEXT
PÀGINA Informació
Deixeu un breu espai de temps per a la respostaindividual i comproveu després que tothom hohagi entès.
Abans de començar a fer l’activitat feu-los obser-var que en els còmics hi ha poc text escrit i no hiha descripcions de persones ni de llocs, queestan substituïts per dibuixos, gestos, expres-sions o altres signes visuals que ens ajuden auna millor comprensió.
Després de fer l’activitat, dibuixeu o feu dibuixarun exemple de cada cas que apareix en les il·lus-tracions del llibre o d’altres que coneguin.
PÀGINA Activitats
Recordeu primer la complementarietat que heuanat explicant abans entre text i dibuix i deixeu-los després una estona per a la resolució de lesdues activitats.
PROJECTE D’EXPRESSIÓ
PÀGINA Activitats
Convé que comproveu que tothom ha distribuïtamb lògica el text en les vinyetes, ja sigui fent-neuna correcció individual o bé posant-ho en comúdesprés d’haver-los deixat un temps.
PÀGINA Activitats
L’activitat ha de ser individual: així podreu obser-var millor la capacitat de treball de cada noi onoia. Demaneu-los que no siguin repetitius en lesdiferents vinyetes i que utilitzin a cadascuna dife-rents recursos expressius.
Insistiu que cal tenir en compte el que s’ha decanviar un cop feta la revisió per tal de facilitar laversió definitiva.
PÀGINA Activitats
Abans de fer l’activitat recordeu on i com s’es-criuen els cartutxos, com s’escriuen les bafara-des de pensament i de parlament i en quin ordreperquè es pugui fer la lectura correctament.
5
96
4
3
86
2
76
66
3
2
1
67
2
56
La Lilí es baralla amb el seu germà7BITOC 1 ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES
CONTEXTUALITZACIÓ
PÀGINA Informació
Comenteu en general les preguntes de l’activitatabans de deixar-los una estona per fer-la enpetits grups, que haurien d’estar formats per unmàxim de quatre membres, perquè tots pogues-sin intervenir.
Sobre la darrera qüestió, deixeu-los un parell dedies per trobar cadascú el seu poema, o bé feu-los a mans algun llibre perquè en puguin triar un.
LECTURA
PÀGINES A Informació
Llegiu el primer poema perquè puguin tenir unmodel sobre com fer-ho i creeu després un debatamb tot el grup a partir de les qüestions plante-jades en aquesta mateixa pàgina. Deixeu-los sercreatius a l’hora de contestar i que expressin elssentiments que els ha despertat o les sensa-cions produïdes.
En els poemes següents, feu-los llegir cadascunper un noi o noia diferent i seguiu el mateix pro-cediment.
En aquesta unitat el vocabulari previ anirà millorque el treballeu abans de cada poema:
Abans del primer poema:
S’embolcalla: es cobreix. Quan fa fred, la Marias’embolcalla amb la manta gruixuda.
S’acarrossa: s’entrebanca, no llisca suaument(forma verbal derivada de l’adjectiu carròs-carros-sa). L’aigua s’acarrossa al riu.
Abans del segon poema:
Bergantí: vaixell amb dos pals i les veles qua-drades. El meu avi va viatjar per l’oceà Pacífic abord d’un bergantí.
Abans del tercer poema:
Tenir pega: tenir mala sort. El Xavier té pegaamb els jocs de cartes.
Tosca: poc fina. Aquella lleixa de fusta és tosca:fins i tot m’ha fet mal a les mans!
Abans del quart poema:
Tancat i barrat: tancat i sense senyals d’activi-tat. El forn de pa a les vuit ja era tancat i barrat.
Abans del cinquè poema:
Púrpura: vermell fosc. La camisa púrpura es vaembrutar amb l’oli.
Policromats: de molts colors. Els vidres de l’es-glésia són policromats.
Estroncar-se: trencar-se, interrompre’s. Aquellamala notícia ens va estroncar la tarda.
Lectura individual i silenciosa.
Lectura guiada i en grup.
Aneu comprovant la comprensió a través de lespreguntes que hi ha al costat del text, amb d’al-tres que se us puguin acudir.
PÀGINA Informació
Si les preguntes ara plantejades són repetitives ija han anat comentant-se, no cal que feu aques-ta activitat. Si la feu, seria interessant confrontaropinions diferents a cadascuna de les preguntes,de manera que els nois i noies poguessin dialo-gar i entendre el pensament dels altres.
Feu aquesta activitat oralment; si us va bé, lapodeu lligar amb l’anterior o fer-les simultània-ment segons vagi el debat a l’aula.
2
1
48
3818
08
57
Poemes per a tothomBITOC 1
8ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES
En aquesta unitat tractarem la poesia, intentant eliminar l’estereotip que la poesia és per a lagent gran o per a la gent sensible, en el sentit exagerat del terme. En tot cas, per saber si ensagrada o no, l’hem de conèixer. També es comentaran els diferents missatges (descriptius, desentiments, de denúncia social…) que podem trobar a les poesies: de fet, podríem relacionarpoesia i cançó (que els agrada força més…) com a expressions ben semblants de la literatura.
ELEMENTS DEL TEXT
PÀGINA Informació
Aquesta activitat la podeu fer també llegint altrespoemes curts sobre animals i que ells en facinuna descripció més exacta i científica.
Llegiu-los el poema perquè vagin identificant-nela rima, i després de respondre les qüestionsdemaneu-los que el llegeixin ells tenint-ho encompte.
PÀGINA Activitats
Llegiu-los primer el poema recalcant-los lesparaules que rimen. Després, escriviu-les a lapissarra i comenteu com rimen i per què.
En aquest cas, llegiu-los també primer el poemaperquè s’adonin de l’estructura: dues estrofesamb quatre versos cadascuna; un cop fet això,torneu-ho a llegir perquè comencin a distingir laseparació sil·làbica. Deixeu-los aleshores untemps per contestar.
EL LLENGUATGE DEL TEXT
PÀGINA Informació
Feu-ne una primera lectura i a continuació feu-losidentificar la primera frase de cada poema perpoder veure després com s’inverteixen els ele-ments.
Deixeu-los primer un temps per a la resolucióindividual o per parelles de les qüestions i feu acontinuació la posada en comú.
Al final del treball, convé comprovar que els hagiquedat clar el que s’explica al quadre de colorsobre els recursos expressius.
PÀGINA Activitats
Un cop han llegit les dues imatges poètiques,podeu fer una pluja d’idees sobre el que han ins-pirat a cadascú.
Cal que es fixin bé en les pistes que donen lesil·lustracions; recordeu-los abans de començarque hi ha d’haver rima; si els costa, feu-ho pergrups de tres o quatre i després feu-ne una posa-da en comú.
Comenteu la il·lustració i doneu-los algun sugge-riment per orientar-los abans de fer l’activitat.
PROJECTE D’EXPRESSIÓ
PÀGINA Activitats
Deixeu-los el temps necessari perquè totspuguin trobar el seu poema.
Si ho creieu convenient, un cop cadascú ha esco-llit el seu poema el podeu enregistrar, perquè aixíes podran corregir ells mateixos en sentir-se laveu amb els possibles errors que puguin come-tre.
PÀGINA Activitats
Deixeu que els nois i noies vagin fent al seuritme les activitats d’aquesta pàgina i aneu-losajudant i aconsellant, sobretot a les tres darreresactivitats.
PÀGINA Activitats
Procureu que s’aconsellin entre ells per tal depoder fer una recitació adequada i que se sentinvalorats pel grup.
97
87
77
3
2
1
67
2
1
68
2
1
57
2
1
58
58
Poemes per a tothom8BITOC 1 ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES
CONTEXTUALITZACIÓ
PÀGINA Informació
Cada equip haurà de decidir prèviament quinàmbit vol donar a la seva enquesta: la classe, elcurs, l’escola… i com es distribuirà la feina derealització i la de tabulació de les dades obtingu-des.
L’enquesta haria d’estar basada només en les sisprimeres preguntes; la setena la podeu respon-dre entre tots a la classe i la darrera, els podeudemanar que facin propostes o que es doninidees entre ells per tal de descobrir el seu menúideal.
LECTURA
PÀGINES A Informació
Dediqueu una estona a les preguntes d’anticipa-ció que teniu al començament de la lectura i per-meteu-los expressar les seves experiències per-què es coneguin millor entre ells. Seria bo que enaquest diàleg ja apareguessin algun dels temescitats en la introducció de la unitat.
Paraules del vocabulari de la lectura que podeutreballar prèviament:
Escurar el plat: menjar-se tot el que hi ha al plat.Si no t’agraden els xampinyons, com és que hasescurat el plat?
Pròsper: que va bé. El negoci del Pere és moltpròsper.
Amoinar-se: preocupar-se per alguna cosa. Not’amoïnis, que ho solucionarem aviat.
Embafada: molt tipa. Estic embafada després detants pastissos.
Fer fallida: quedar-se sense diners. Si hem fetfallida ja no podrem pagar el que devíem, oi?
Malastruc: que porta desgràcia. Diuen que elnúmero tretze és malastruc.
Enterbolir-se l’ambient: crear-se mal ambient.Després d’aquella discussió tan forta s’haviaenterbolit l’ambient.
A tort i a dret: sense reflexionar. Li va contestara tort i a dret.
Lectura individual i silenciosa.
Lectura guiada i en grup.
Aneu comprovant la comprensió a través de lespreguntes que hi ha al costat del text i amb d’al-tres que se us puguin acudir.
PÀGINA Informació
Demaneu-los abans de començar a preparar l’ac-tivitat, i un cop llegit el que se’ls demana, que lanarració segueixi l’ordre de les preguntes ambels connectors adients i que sigui amena.
Després de fer l’explicació a la classe, suggeriuals companys i companyes que preguntin o queopinin sobre el relat escoltat.
Un bon final podria ser que provessin de mesclardues o tres de les històries contades, agafant elque més els hagi agradat de cadascuna.
Aquestes activitats han de permetre fer unpetit debat sobre com viuen aquestes cosesen la seva realitat.
ELEMENTS DEL TEXT
PÀGINA Informació
Podeu fer un comentari entre tots sobre si eldesenllaç feliç de moltes pel·lícules s’ajusten a larealitat o és una manera que agradin a la gent. Enun segon moment, també podeu demanar-los, sis’escau, que pensin per grupets diferents desen-llaços per a aquest text.
2
59
32
1
49
3919
1
09
59
Un bon negoci!BITOC 1
9ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES
Aquesta unitat fa referència, per un costat, a la importància de menjar tot tipus d’alimentsencara que uns ens agradin més que altres, i a fer-ho de manera equilibrada; i per l’altre, alpaper que tenen els diners en la nostra vida quotidiana. Són dues qüestions amb una granimplicació per als nois i noies i un d’ells, l’alimentació, ha estat objecte de debat i encara hoés, sobretot pels desordres que suposa en la vida d’algunes persones (anorèxia, bulímia…).
PÀGINA Activitats
A la tercera casella del primer quadratí, convin-dria que expressessin diferents opinions sobre elque ens ensenya el que ha passat i també sobrequina aplicació pràctica té a la seva vida quotidia-na. Per fer aquesta darrera reflexió, els podeudeixar un breu espai de temps per grupets per-què pensin què farien en la seva situació. Poseu-ho després en comú amb la classe.
EL LLENGUATGE DEL TEXT
PÀGINA Informació
Resoleu les activitats d’aquesta pàgina indivi-dualment i feu-ne després la posada en comú;pot ser una bona ocasió per saber quin llibre estàllegint cadascú (sobretot en el cas de la primeraactivitat) i perquè comparteixin opinions sobre lli-bres i afavorir d’aquesta manera l’intercanvi.
PÀGINA Activitats
Obriu un diàleg sobre si aquesta relació títol-argu-ment es dóna sempre a les pel·lícules que hanvist o bé si no és així. En aquest darrer cas, feu-los explicar quina relació els sembla que hi podiahaver (la frase d’un personatge, propaganda…).
Podeu fer abans un exemple oralment entre totsamb un altre títol de llibre que tingueu a l’abast.
Si algú de la classe ha llegit el llibre, demaneu-lique un cop els seus companys hagin contestatell els expliqui el veritable argument i així espugui comparar.
PROJECTE D’EXPRESSIÓ
PÀGINA Activitats
En cas d’inventar-se un desenllaç diferent al quees proposa, recordeu-los que la Charlotte (la pro-tagonista) també acaba feliçment el seu negoci.
Abans de deixar-los un temps per contestar,podeu fer una pluja d’idees entre tota la classeperquè els que els costa més o no tinguin tantaimaginació agafin idees.
PÀGINA Activitats
A l’hora de fer l’esborrany, recordeu-los que nos’oblidin cap dels detalls que han pensat en lesactivitats de la pàgina anterior. I a l’hora de posarel títol, tal com es demana en l’activitat 4, elspodeu fer esment del que s’ha comentat al llargde la unitat sobre els títols de les històries i de laseva relació amb l’argument.
Si de la revisió proposada en l’activitat 5 en surtalgun possible canvi, permeteu-los que l’intro-dueixin en la versió definitiva.
PÀGINA Activitats
Els podeu fer escoltar algunes de les versionsdefinitives i demanar-los l’opinió crítica, quèhaurien canviat, en què haurien coincidit, quèno se’ls havia acudit, i muntar, si s’escau, unaversió feta conjuntament per tot el grup ambel millor de cadascú.
Abans de fer l’activitat, feu un exemple oralmententre tota la classe amb una pel·lícula conegudaperquè tinguin una orientació. Deixeu-los des-prés un temps per a la realització de l’activitat.
8
76
98
88
78
3
1
68
69
1
58
60
Un bon negoci!9BITOC 1 ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES
CONTEXTUALITZACIÓ
PÀGINA Informació
Demaneu-los si han sentit a parlar d’aquest temai si en tenen alguna experiència, com ara haveranat a alguna exposició o haver vist algun docu-mental a la televisió; si és així, la seva aportaciópot ser encara més enriquidora.
La darrera proposta la poden portar a terme indi-vidualment o en petit grup, i si algú està espe-cialment motivat, pot fer-ne una maqueta o muralper exposar-ho a la resta.
LECTURA
PÀGINES A Informació
Recordeu breument el que s’hagi comentat a lacontextualització abans de fer la lectura i queplantegin hipòtesis a partir de les qüestions delprincipi, si és que algun alumne té informaciósobre el tema: en aquest cas, ell o ells pot expli-car als altres allò que sàpiga.
Vocabulari que convé treballar prèviament:
Hostils: que es porten com uns enemics. Els dela colla del Pau eren hostils amb el grup delXavier.
Ginys: aparell o màquina. Aquell satèl·lit era unginy ben futurista.
Cadena de muntatge: conjunt de màquines opersones seguides que fabriquen un muntatgede manera automàtica. Els cotxes Seat els fan enuna cadena de muntatge.
Cuirassa: conjunt de planxes metàl·liques percobrir alguna cosa. La cuirassa el va salvar de l’a-tac amb l’espasa.
Mil·limètrica: gairebé perfecta. Va calcular l’es-pai que teníem amb una precisió mil·limètrica.
Lectura individual i silenciosa.
Lectura guiada i en grup.
Aneu comprovant la comprensió a través de lespreguntes que hi ha al costat del text i amb d’al-tres que se us puguin acudir.
PÀGINA Informació
Aquesta activitat convé que la facin individual-ment. Un cop contestada, digueu-los que s’inter-canviïn les respostes amb el company o com-panya del costat perquè els ho corregeixi.
Dividiu la classe en grups, amb un màxim de qua-tre persones cada grup, i deixeu-los un tempsper posar-se d’acord. A continuació, feu la posa-da en comú.
Convindria que a la discussió general es comen-tessin els pros i contres d’un món tan humanit-zat: què es perdria, quins valors estarien enperill…, de manera que entre tots sorgeixi unareflexió sobre el paper de l’ésser humà en totaquest enrenou.
ELEMENTS DEL TEXT
PÀGINA Informació
Aquesta activitat la podeu fer amb qualsevol altrearticle de divulgació que tingueu a l’abast. Un coprealitzada, demaneu-los que busquin articles dedivulgació on es distingeixin les parts que s’hananalitzat.
Feu-la oralment entre tota la classe i discutiu qui-nes són més encertades tenint en compte,sobretot, les argumentacions de cadascú i pro-curant que intervinguin quants més millor.
Deixeu-los primer un temps per a la resolucióindividual i feu-ne després la correcció oral engrup.
3
2
1
501
2
1
401
301101
1
001
61
Els robotsBITOC 1
10ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES
Vivim en un món canviant envaït per les noves tecnologies i en el qual resulta cabdal estar aldia, si volem que el progrés ens faciliti les tasques i ens faci la vida més agradable, tot i queprogrés i comfort no van sempre de la mà ni són a l’abast de tothom: encara hi ha molta gental món que no té accés a aquest ventall de possibilitats i que es troba cada vegada mésmarginat i sotmès a les mancances en els aspectes més bàsics de la vida, com ara la salut,l’alimentació…
PÀGINA Activitats
Caldria comentar en grup què els suggereixenels elements de l’article proposat i fer-los ferhipòtesis sobre el que deu tractar a partir de lainformació donada.
Identifiqueu amb tota la classe la idea principal,donant-los pistes, si cal, i deixeu després untemps perquè facin la resta de l’activitat indivi-dualment.
EL LLENGUATGE DEL TEXT
PÀGINA Informació
Abans de fer l’activitat recordeu-los que perquèhi hagi oració hi ha d’haver un verb, i identifiqueuels verbs que es troben a les frases.
Convindria que les fessin individualment i quedesprés se’n faci la correcció.
PÀGINA Activitats
Us podeu ajudar amb un diccionari perquè cadas-cú en consulti el significat. Un cop feta l’activitat,podeu demanar-los que expliquin on han aconse-guit la informació perquè els companys i com-panyes ho sapiguen.
Recordeu-los quin és, generalment, el temps delverb en els textos explicatius o informatius, talcom s’ha treballat prèviament al llibre.
PROJECTE D’EXPRESSIÓ
PÀGINA Activitats
És molt important que tothom faci el subratllatbé; per això, després de la resolució individual,cal que dediqueu un temps a la correcció.
PÀGINA Activitats
Insistiu-los abans de començar perquè tin-guin en compte les qüestions citades a l’e-nunciat perquè la correcció que es demana al’activitat següent proposi el mínim d’esme-nes possibles.
PÀGINA Activitats
Recordeu-los que han de tenir en compte lesesmenes i correccions fetes al llarg del procésd’elaboració i que no oblidin que es tracta d’unresum, amb la qual cosa l’extensió ha de ser limi-tada.
Si ho creieu adient, comenteu a la classe la grae-lla de programació televisiva i feu una llista delsdocumentals perquè tothom tingui on triar.
5
4
99
32
89
79
3
1
69
32
1
601
2
1
59
62
Els robots10BITOC 1 ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES
CONTEXTUALITZACIÓ
PÀGINA Informació
Les preguntes plantejades permeten crear undebat a la classe sobre la moda: si la considerenuna imposició, si els agrada o no, la importànciade les marques, la diferència entre aspecte exte-rior i aspecte interior d’una persona…
Es tracta que quants més millor puguin donar elseu parer.
LECTURA
PÀGINES A Informació
Abans de llegir el text, plantegeu les preguntesen color del principi perquè puguin establir hipò-tesis que després comprovaran. Es pot parlartambé breument del paper dels pares i mares enla seva manera de vestir: si els donen criteris, siels deixen fer…
Paraules del vocabulari que podeu treballar prè-viament:
Inexorable: que no fa cas del que se li demana.El jutge va ser inexorable amb l’autor del delicte.
Tòtila: que no és gaire llesta. Mira que va sertòtila: no es va apartar en veure el tigre!
Especulativament: atentament. El mestre mira-va especulativament el noi més trapella de laclasse.
Heretar: tenir una cosa que abans era d’algú. Heheretat la camisa del meu germà gran perquè lianava petita.
Balada: poesia que parla d’un fet passat. El pareens recità la balada del pobre lladregot.
Modèstia: manca d’orgull. La modèstia és unaqualitat de les persones.
Lectura individual i silenciosa.
Lectura guiada i en grup.
Aneu comprovant la comprensió a través de lespreguntes que hi ha al costat del text i amb d’al-tres que se us puguin acudir.
PÀGINA Informació
Abans de fer l’activitat, expliqueu-los que caltenir presents els sentiments dels personatgesque s’han anat demostrant a la lectura.
Deixeu-los després temps per preparar l’explica-ció, que, si ho veieu possible, pot ser escenifica-da. Si és així, a cada grup hi haurà d’haver prougent per interpretar cada personatge.
Pregunteu-los què haurien fet en el lloc de la pro-tagonista. També podeu crear una discussiósobre el que els sembla especialment el segonpunt, que fa referència a les persones cregudes.
ELEMENTS DEL TEXT
PÀGINA Informació
Comenteu abans de fer l’activitat que moltesvegades les explicacions d’un fet canvien segonsqui explica el que ha passat. En podeu posarexemples de la mateixa vida escolar: una discus-sió a classe, una baralla al pati…
Demaneu-los, si teniu temps, que us posin mésexemples d’aquesta diferència de punts de vistaque se’ls acudeixin (a casa, a la localitat…).
PÀGINA Activitats
Demaneu-los que la resolguin primer individual-ment i després en feu la correcció.
1
501
1
511
2
1
411
311111
1
011
63
La caçadoraBITOC 1
11ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES
Vivim en un món que segueix excessivament els dictats de la moda i l’aspecte extern de lespersones, quan el veritablement important és la persona tal com és, el seu caràcter, la sevavoluntat… Hauríem de tractar tothom igual i respectar la gent sigui d’on sigui i vesteixi comvesteixi.
Caldria fer una exposició oral de diferents acaba-ments per tal d’ajudar aquells nois i noies que notenen tanta imaginació: els podeu donar pistes obé fer que se les donin entre els mateixos com-panys i companyes.
EL LLENGUATGE DEL TEXT
PÀGINA Informació
Les activitats d’aquesta pàgina es poden resol-dre individualment amb correcció posterior engrup o bé directament en grups, fent igualmentuna posada en comú al final.
PÀGINA Activitats
Podeu fer aquestes activitats oralment entre totsi a l’hora de continuar la història dividir-los engrups perquè cadascun faci una continuació dife-rent; si els costa agafar idees, proposeu-los dueso tres possibilitats.
PROJECTE D’EXPRESSIÓ
PÀGINA Activitats
Un cop s’hagin fixat bé en els canvis proposats ala primera activitat, cal que contestin les pregun-tes de la graella; una possibilitat és contestar laprimera qüestió, comprovar que tothom tingui laresposta, contestar la segona i fer el mateix, i aixífins al final, amb la qual cosa ens asseguraremque tothom tindrà les dades ben ordenades per ala seva història.
PÀGINA Activitats
Un cop han decidit com escriuran la història, elsdeixeu temps per a l’esborrany, recordant-losque cal tenir en compte totes les informacionspreparades a les activitats de la pàgina anterior.En darrer lloc, les correccions que facin elsmateixos companys cal que quedin ben clares.
PÀGINA Activitats
Cal que tinguin en compte tot el treball previ delprojecte d’expressió.
901
801
701
601
1
611
2
64
La caçadora11BITOC 1 ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES
ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES
CONTEXTUALITZACIÓ
PÀGINA Informació
Cal fer-los parlar, a partir de les preguntes propo-sades a l’activitat 1, de la seva experiència en elteatre i de com va ser; on podem trobar informa-ció sobre teatre als mitjans de comunicació… Ésun bon moment perquè facin una llista de lesdiferències entre teatre i cinema a nivell de rela-ció amb el públic.
LECTURA
PÀGINES A Informació
Abans de llegir el text, pregunteu-los si algunavegada han llegit algun fragment d’una obra deteatre i de quins són els signes que es fan servirper indicar l’entrada dels personatges, com ésl’escenari…
Un cop fet això, baseu-vos en les qüestions d’an-ticipació a la lectura que hi ha al començament.
Vocabulari que cal treballar prèviament a la lectu-ra:
Morisc: descendent de musulmans que es vaquedar a viure a Espanya. En aquell poble hi vaviure durant molts segles un grup nombrós demoriscs.
Raval: barri situat als afores. Com que vivien alraval, havien d’agafar l’autobús per anar al centrede la ciutat.
Esguerrat: que li falta una part del cos. Es vaquedar esguerrat després de l’accident de cotxe.
Més content que un gínjol: molt content. Ambaquell caramel i el globus el Pau es va posar méscontent que un gínjol.
Badoc: ximple, que té poc enteniment. No siguisbadoc i pensa bé el que fas!
Boc: mascle de la cabra. El boc del ramat ésaquell que té banyes.
Lectura individual i silenciosa.
Lectura guiada i en grup.
Aneu comprovant la comprensió a través de lespreguntes que hi ha al costat del text i amb d’al-tres que se us puguin acudir.
PÀGINA Informació
Abans de respondre les preguntes, recordeu unamica entre tots com era l’època en la qual pas-sen els fets perquè es puguin situar.
Convindria que expliquessin com han viscut enalguna ocasió l’enveja i com creuen que s’had’actuar en aquests casos, si l’enveja és bona ono… a través d’un debat amb tot el grup. Si hocreieu convenient, pregunteu-los com actuariendavant hipotètics casos d’enveja.
ELEMENTS DEL TEXT
PÀGINA Informació
Recordeu que les adaptacions no solament esfan per al teatre, sinó que també es fan per alcinema. Això fa que moltes obres bones arribin amés públic i esdevinguin conegudes. Els podeuposar exemples de pel·lícules que hagin estatuna adaptació d’un text.
Després de fer l’anàlisi suggerida a les pregun-tes, parleu sobre la diferència entre un llibre i unapel·lícula/obra de teatre i feu-los observar que laimaginació personal desenvolupa un paper moltdiferent en cada cas.
2
1
521
2
1
421
321121
1
021
65
BITOC 1
12L’envejós d’Alcalà
Cal anar introduint els nois i noies en el món del teatre des de ben joves, de manera queaquesta forma d’expressió artística formi part, en la mesura del possible, del seu ventalld’activitats. Convé, per tant, fer-los parlar de si hi ha tingut experiència: quina obra van anar aveure, qui la representava, com eren els decorats, els vestuaris, si els va agradar… i ques’adonin que el teatre permet una relació més directa i transparent entre actor o actriu i públic.
PÀGINA Activitats
Recordeu el que ja coneixen, el que diu la narra-dora i l’escena següent, per haver-ho llegit a lalectura. Després, que ordenin les restants perlògica segons la successió dels esdeveniments.
EL LLENGUATGE DEL TEXT
PÀGINA Informació
Ho podeu resoldre oralment en grup.
Podeu demanar-los, un cop s’ha fet, que prepa-rin una representació de l’escena entre Salima iel seu marit per parelles, tenint en compte lesindicacions que hi ha a les acotacions.
PÀGINA Activitats
Recordeu-los algunes de les normes per fer unaadaptació teatral: noms dels personatges queparlen en majúscula, dos punts per indicar el par-lament que fan, com han d’anar les acotacions…
Si les característiques del grup ho aconsellen,aneu comentant el que es demana i ajudant-los.
PROJECTE D’EXPRESSIÓ
PÀGINA Activitats
Cal que siguin molt curosos a l’hora de no deixar-se cap detall proporcionat tant pel text com peldibuix. Proposeu-los que abans de començar acompletar la graella intentin fer-ho mentalment,sense escriure; al cap d’uns minuts, quan ja tin-guin la idea de conjunt, que es posin a escriure.
PÀGINA Activitats
Indiqueu-los que pensin bé tots els elements quehi ha d’haver a l’escenari: potser els anirà millorredactar primer el parlament i després omplir lapart superior de l’esquema.
A l’hora de fer les correccions al company, calque estiguin ben clares perquè es puguin fer lesmodificacions ràpidament.
PÀGINA Activitats
Els podeu demanar, un cop feta l’activitat 5, quellegeixin unes quantes versions i escolliu-ne unadesprés, la que els agradi més, per ser represen-tada en grup.
911
811
711
611
1
621
1
511
66
L’envejós d’Alcalà12BITOC 1 ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES
Les relacions entre pares/mares i fills, i per extensió entre els diferents membres de la família,comencen a ocupar en aquesta edat un lloc important en la vida dels nois i noies. És ara queprenen consciència de la seva autonomia envers els pares i mares i això provoca situacionsnoves davant les quals cal reaccionar. A través del cas plantejat a la unitat, aniran fent, demanera inconscient potser, un paral·lelisme amb ells mateixos.
CONTEXTUALITZACIÓ
PÀGINA Informació
A la primera pàgina de cada unitat, després defer-los descriure la imatge, llegiu i comenteu engrup els objectius proposats de manera que totssàpiguen què aprendran i puguin manifestar laseva opinió, establir hipòtesis, reconèixer elsconeixements previs
PÀGINA Informació
Abans de començar a treballar la unitat convérecordar què saben de l’escenari que la unitatdibuixa.
A través de les qüestions que es plantegen, feusorgir un debat sobre les relacions entre adults ijoves. De bon principi, no els impliqueu directa-ment i deixeu que siguin ells mateixos els quevagin posant sobre la taula les seves inquietuds,perquè, d’això, segur que tots en tenen una oaltra experiència.
Pel que fa a l’activitat de diccionari, remarqueu-los el que s’indica en el quadre de color i procu-reu que agafin agilitat en el seu maneig. Aquestadarrera indicació és extensiva al mateix apartatde totes les unitats del llibre.
LECTURA
PÀGINES A Informació
És molt important que els nois i noies vagin asso-lint un nivell adequat d’agilitat lectora i que el seunivell de comprensió sigui també el correcte. Estracta d’anar treballant els dos aspectes demanera gradual durant el curs.
Abans de llegir la lectura, parleu de les tasquesde casa, dels drets i deures de cadascun delsmembres que hi viuen, del repartiment d’aques-tes tasques, de l’educació dels fills…, a partir dela seva experiència i del que creuen que espodria millorar o del que ja va bé, procurant queargumentin les seves intervencions.
Les preguntes d’anticipació que hi ha a la pàgina11 les podeu comentar durant aquest debat,abans o després, segons vagi millor a les carac-terístiques del grup.
Paraules del vocabulari que cal treballar prèvia-ment:
Atabalar: fer que una persona no tingui el capclar i que se li confonguin les idees. No atabalisel teu germà que està estudiant!
Acotxar: tapar algú amb els llençols. El nadóestava acotxat al bressol.
Fer la guitza: molestar. És un pesat, sempre ensestà fent la guitza.
Anar a pams: fer o explicar una cosa ordenada-ment, per parts. Anem a pams perquè el mestrepugui entendre el que hem fet.
Llançar indirectes: dir una cosa dissimulada-ment. No llancis indirectes, si vols anar al cinemaho dius clarament i ja està.
3111
01
9
67
L’Adelaida s’estima més la mareBITOC 2
1
Les orientacions didàctiques que us presentem en aquesta Guia pretenen ajudar-vos a treure el màxim profitde cadascun dels programes (comunicació, gramàtica...) de cada unitat.
Per aconseguir-ho proposem una sèrie d’activitats, pautes d’observació i propostes per treballar els apartatsde manera més aprofundida. Encara que totes les unitats tenen orientacions per al mestre o la mestra, sen’han triat dues a l’atzar (una per a cada curs) que estan més detallades i serveixen de model per a la resta.
En aquest curs la unitat model és la unitat 1.
ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES
Anar de bòlit: anar amunt i avall ràpidament peralgun motiu. Des que té la nova feina, el pobreLluís va de bòlit.
Lectura individual i silenciosa.
Lectura guiada i en grup.
Aneu comprovant la comprensió a través de lespreguntes que hi ha al costat del text i amb d’al-tres que se us puguin acudir.
PÀGINA Informació
A l’apartat “Comentem la lectura” hi trobareu elsaspectes més específics de comprensió perquèels nois i noies retinguin el que han llegit. Tambéhi ha a cada unitat una breu ressenya de l’autor,que ha de servir per tenir un mínim coneixementdel panorama literari més adequat a l’edat, ambla possibilitat d’anar fent-se un fitxer personal.
Aquestes qüestions les podeu relacionar amb totel que s’ha dit abans; si veieu que és massa rei-teratiu, feu només les que creieu convenients.
Creeu grups de dos o tres nois i noies per con-testar l’activitat.
Després de fer les dues activitats, feu una posa-da en comú i establiu un debat amb les respos-tes que ha donat tothom. També és un bonmoment per comentar la necessitat que les fei-nes de la casa siguin assumides amb normalitatpels dos sexes.
ELEMENTS DEL TEXT
En aquest apartat i en el següent s’aniran treba-llant, a cada unitat, determinats aspectes d’untext que serviran després de cara a la produccióde textos propis.
PÀGINA Informació
Abans de fer l’activitat caldria recordar-los queles històries no sempre s’expliquen tal i com pas-sen, és a dir, uns fets darrera els altres, sinó queel narrador pot començar per on vulgui o bésuprimir aquells fets que per qualsevol motiu noli interessen, cosa que segurament ells mateixoshauran observat en els llibres i fins i tot en algu-nes pel·lícules.
Feu l’activitat pas a pas: deixeu un breu espai detemps per resoldre cada activitat fent-ne desprésla posada en comú abans de passar al següent.
PÀGINA Activitats
Abans de fer-la, cal que observin que a l’horad’escriure el relat del conte canviant l’ordre delsfets, hauran de canviar algunes paraules del textperquè aquest sigui coherent, i a més a més hau-ran de fixar-se bé en les expressions temporalsperquè els fets quedin correctament situats.
EL LLENGUATGE DEL TEXT
El llenguatge que fa servir l’autor en el text de lalectura és analitzat en aquest apartat, actuant aixícom una introducció als aspectes normatius quecal anar assolint.
PÀGINA Informació
Abans de fer les activitats, feu-los veure lanecessitat i la importància de les expressionstemporals per tal de poder situar els fets i aixíorganitzar i reconstruir la història. Si els costad’entendre-ho, els podeu preguntar què passariasi veiessin una pel·lícula per fragments desorde-nats.
PÀGINA Activitats
Deixeu-los un temps per a la resolució individualde les activitats i feu-ne després la correcció engrup perquè tothom ho pugui tenir bé.
PROJECTE D’EXPRESSIÓ
A partir de l’anàlisi del text que es fa als dos apar-tats anteriors (“Elements del text” i “Llenguatgedel text”), l’objectiu del projecte d’expressió (queocuparà diverses pàgines a cada unitat) és queels nois i noies aprenguin a escriure un text o unapart d’un text de manera pautada i ordenada.Aquest projecte és, doncs, la part important delprocés de producció escrita.
6
61
2
5
51
2
1
41
68
L’Adelaida s’estima més la mare1BITOC 2 ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES
PÀGINA Activitats
Abans de fer l’activitat, demaneu-los que es fixinbé en els dibuixos per tal de fer-se la idea de lahistòria tal com passa i distingint el màxim dedetalls possible. Per comprovar si tots l’hanentès bé, el podeu fer explicar primer oralment.
PÀGINA Activitats
Després de deixar-los una estona per resoldreindividualment l’activitat 3 mentre aneu compro-vant el treball de cadascú i aconsellant-los quanus demanin ajuda, passeu a l’activitat 4 per pare-lles, insistint-los que marquin de manera clara lescorreccions per poder facilitar la versió definitiva.
PÀGINA Activitats
Podeu posar en comú el resultat final del relatperquè els companys els puguin apreciar. Si elgrup està especialment motivat, en podeu fer unconcurs i exposar els millors o donar-los a conèi-xer a altres classes.
TEXT PER JUGAR / JOC DE LLENGUA
En aquest apartat hi trobareu, alternativament,un text per jugar o un joc de llengua, que respo-nen a objectius diferents.
L’objectiu del text per jugar és que aprenguin ainterpretar un text adequadament i a trobar-hiuna informació precisa, sense que calgui apren-dre a elaborar-ne un.
L’objectiu del joc de llengua és doble: per un cos-tat gaudir amb una activitat lúdica relacionadaamb l’àrea de Llengua, i per l’altre exercitar l’a-tenció i el raonament. És important, doncs, quehi hagi un primer temps de tasca individual (queserà la major part) i una estona final de correcció.Podeu ajudar els nois i noies que presentin mésdificultat en aquests aspectes, però deixant sem-pre que la resolució sigui una descoberta seva.
GRAMÀTICA
Després d’haver treballat tot un conjunt d’aspec-tes de la llengua, en els apartats de “Gramàtica”i d’”Ortografia” es fa un tractament ordenat delsaspectes normatius que ha de permetre l’alumneadquirir un major domini de la seva llengua imillorar, així, la seva capacitat comunicativa. Estracta doncs d’aprendre el funcionament de lallengua i de recordar unes normes d’ortografia demanera clara i entenedora.
PÀGINA Informació
Si ho creieu adient, abans de fer l’activitat repre-senteu a la classe diverses situacions d’actescomunicatius incomplets, en els quals no hi hagicomunicació perquè hi falta algun element.Segons com veieu el grup, aquestes mateixespetites representacions les podeu fer un cop fetal’activitat.
Quan comenteu el quadre informatiu de la partinferior, podeu fer l’esquema a la pissarra posantexemples de cada element de la comunicació.
PÀGINA Activitats
Després del que s’ha explicat i comentat a lapàgina corresponent del llibre d’informació, feu laresolució individual de les activitats i després laposada en comú.
ORTOGRAFIA
PÀGINA Informació
Aquesta activitat la podeu fer oralment entre totsper anar situant els nois i noies en els contingutsque s’estan treballant. Quan llegiu el quadre decolor, poseu-los més exemples de cada cas peraclarir-los la normativa.
Deixeu-los un temps per a la resolució, que potser per parelles per afavorir l’ajuda mútua entreells, i després feu-ne la posada en comú.
2
1
81
1
11
1
71
9
8
2
7
69
L’Adelaida s’estima més la mareBITOC 2
1ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES
PÀGINA Activitats
Deixeu primer un temps per a la resolució perso-nal de les activitats i feu-ne després la resolucióconjunta, de manera que cadascú canviï allò queha fet malament.
VOCABULARI
En aquest apartat es pretén que a través de lesactivitats els nois i noies ampliïn el seu lèxic i l’in-corporin a la seva parla habitual, així com tambédesvetllar el seu interès pel correcte ús del llen-guatge.
PÀGINA Activitats
Les activitats 1 i 2 les podeu fer en petit grup,amb l’ajuda del diccionari o bé de llibres decòmics que tingueu a l’abast. A continuació,en feu la posada en comú. Deixeu aleshoresun temps per a la resolució, aquest cop indi-vidual, de l’activitat 3.
PER ACABAR
PÀGINA Activitats
La resolució d’aquest apartat és una mena d’au-toavaluació: ha de ser individual, de manera queal final cada alumne pugui comprovar quin haestat el nivell d’aprenentatge assolit. Tal comdiuen les darreres línies, han de ser ells mateixosels que comprovin les solucions.
Les solucions sempre les trobareu en els qua-dres resum de color que hi ha al final dels apar-tats del llibre d’informació.
Feu al final un sondeig per detectar la distribucióde les errades i així poder incidir en el que mésconvingui.
41
21
31
21
70
L’Adelaida s’estima més la mare1BITOC 2 ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES
CONTEXTUALITZACIÓ
PÀGINA Informació
La primera part de l’activitat deixeu un breu espaide temps per a la resolució individual i quan totshagin acabat feu-ne la correcció. Pel que fa a lasegona part, abans de fer el treball a la llibreta espoden plantejar les qüestions oralment perquètothom pugui expressar l’opinió.
LECTURA
PÀGINES A Informació
Abans de la lectura, parleu sobre els animals sal-vatges, la seva cura i conservació, la importànciaque tenen per als ecosistemes… i també sobreel tracte que donem els homes i les dones aaquest tipus d’animals, les associacions que se’npreocupen.... Podeu aprofitar la motivació quesolen tenir els joves per aquest tema.
Vocabulari que cal treballar prèviament:
Ecosistema: conjunt dels éssers vius i del medinatural que hi ha en un lloc. A Ciències vam estu-diar l’ecosistema del Delta de l’Ebre.
Animals autòctons: animals propis d’un llocdeterminat. El lleó no és un animal autòcton deCatalunya.
Animals exòtics: animals estranys, d’un altrelloc. A la selva tropical hi ha molts animals exò-tics.
Patologia: part de la medicina que tracta de lesmalalties i les seves causes. La grip té una pato-logia diferent que el mal de cap.
Premissa: idea que serveix de base per a unaactuació. La premissa bàsica d’un metge és aju-dar els malalts.
Amb escreix: sobradament. Em va pagar elsdeutes amb escreix.
Lectura individual i silenciosa.
Lectura guiada i en grup.
Aneu comprovant la comprensió a través de lespreguntes que hi ha al costat del text i amb d’al-tres que se us puguin acudir.
PÀGINA Informació
Caldria realitzar les activitats d’aquesta pàginaoralment. Les dues primeres activitats han detenir un temps previ perquè cadascú en pensi laresposta, però a la tercera distribuïu l’activitat endues fases: primer, debat en petits grups isegon, posada en comú amb intercanvi d’opi-nions.
ELEMENTS DEL TEXT
PÀGINA Informació
Cal que consultin el text per poder ordenar bé elselements de l’entrevista.
Després de fer l’activitat poseu-la en comú per-què tothom pugui escoltar les respostes delsaltres i fer-ne un petit canvi d’impressions.
Opcionalment, feu després una llista de les per-sones de qui els alumnes han llegit entrevistes idemaneu-los perquè els va interessar llegir-la.
PÀGINA Activitats
Abans de realitzar-la, feu-la col·lectivament deforma oral per tal d’assegurar el resum precís detota la informació.
Feu fer primer un esborrany i corregiu-lo, insistinten el fet que com que es tracta d’una publicacióescolar el vocabulari ha de ser senzill.
2
1
51
2
1
52
42
3212
1
02
71
Qui té cura dels animals salvatges?BITOC 2
2ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES
Per començar a introduir els nois i noies en un dels centres d’interès de la unitat, podeu iniciarun canvi d’impressions sobre els personatges famosos que ells coneixen: a quins àmbits de lavida es dediquen, si n’hi ha alguns que els agradaria conèixer personalment, què li dirien… itambé feu una reflexió conjunta sobre com arribem a saber coses d’ells: què pensen…
ELEMENTS DEL TEXT
PÀGINA Informació
Abans de fer les activitats caldria recordar-losque el llenguatge de l’entrevista ha de ser clar isenzill, tal com s’ha comentat abans, procurantevitar tecnicismes i mots difícils i sent entenedo-ra per al públic general; per altra banda, a l’horad’escollir les paraules també s’ha de pensar en elpúblic al qual va adreçada (per exemple, unaentrevista per a una revista mèdica pot inclourevocabulari específic mèdic).
PÀGINA Activitats
Feu després una posada en comú perquè tothomconegui les preguntes que faria cadascú al seupersonatge i permeteu que es facin suggeri-ments entre ells.
Deixeu-los un temps per a la resolució indivi-dual d’aquestes activitats i després feu-ne lacorrecció.
PROJECTE D’EXPRESSIÓ
PÀGINA Activitats
Si ho considereu convenient, cada grup podriaentrevistar un personatge diferent, i així es conei-xerien millor diferents personalitats i el projecteresultaria més enriquidor. En cas que no es tinguia l’abast la possibilitat d’entrevistar gent conegu-da, els podeu demanar que ho facin amb perso-nes d’un entorn més proper: membres de l’es-cola que no siguin professors seus…
PÀGINA Activitats
Procureu que tots els grups tinguin la informaciónecessària per redactar l’esborrany, que haurà defer cadascú però amb l’ajut dels companys i lescompanyes. Pel que fa a la correcció de l’activitat5, assegureu-vos que les esmenes es tenen encompte de cara al redactat definitiu.
PÀGINA Activitats
Un cop feta l’activitat, feu una posada en comúamb tot el grup per comentar com ha anat el pro-cés, com es va establir la relació amb l’entrevis-tat, quines anècdotes es poden haver produït… iseleccioneu les que es poden donar a conèixer al’escola a través de murals o d’altres mètodesque se’ls acudeixin.
91
81
71
32
1
61
1
62
72
Qui té cura dels animals salvatges?2BITOC 2 ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES
CONTEXTUALITZACIÓ
PÀGINA Informació
Després que cadascú hagi intentat descobrir lafrase camuflada, que comentin amb algun com-pany o companya les qüestions del quadratí i feu-ne després una posada en comú, en la qual esta-ria bé que s’hi fes notar un cert aire misteriós.Pregunteu-los també com actuarien si es trobes-sin davant d’un vampir i li poguessin fer pregun-tes.
LECTURA
PÀGINES A Informació
Abans de llegir, caldria parlar sobre les diferentsètnies i cultures que convivim en el país, de l’acc-ceptació i respecte per les diferències i de l’ele-ment enriquidor que això comporta. També hopodeu enllaçar amb l’amistat, com la valoren…
Vocabulari que cal que treballeu prèviament:
Viratge: gir. Va fer un viratge per esquivar lapedra de la carretera.
Arna: papallona petita i blanquinosa. Les golfeseren plenes d’arnes que es ficaven pertot arreu.
Ficar-se de peus a la galleda: equivocar-se enalguna cosa. Es va ficar de peus a la galledadient-li Pere en lloc de Xavier.
Horripilant: espantós, molt desagradable. L’es-cena més horripilant va ser la de l’assassinat.
Recular: fer marxa enrere. Vam recular fins a l’úl-tim poble de la vall.
Lectura individual i silenciosa.
Lectura guiada i en grup.
Aneu comprovant la comprensió a través de lespreguntes que hi ha al costat del text i amb d’al-tres que se us puguin acudir. Comproveu tambési les hipòtesis fetes a partir de les preguntesd’anticipació que hi ha al principi de la lectura hanestat confirmades o no.
PÀGINA Informació
Abans de fer la versió oral, els podeu fer fer unresum escrit a partir de les respostes a les pre-guntes formulades, tenint en compte els con-nectors que caldrà que utilitzin. Això els serviràde guió més precís per fer l’exposició oral.
Feu-la oralment, i així es podran enriquir amb lesrespostes que donen els altres. Motiveu-los per-què expliquin la seva experiència i intercanviïnsentiments i opinions, fent-los veure el respecteals altres com un valor a tenir present en la nos-tra societat. També els podeu demanar que por-tin a la classe informació de diaris i revistes sobrecultures diferents.
ELEMENTS DEL TEXT
PÀGINA Informació
Podeu fer les activitats d’aquesta pàgina oral-ment en grup i anar comentant els aspectes quehi apareixen. Deixeu, però, al final un espai detemps perquè resolguin individualment les qües-tions plantejades en la darrera activitat. Si lescaracterístiques resumides en el quadre de colorno han quedat clares, podeu escriure a la pissa-rra un altre exemple de diàleg breu sense oblidarcap dels elements.
PÀGINA Activitats
Tant a l’activitat 1 com a la 2, deixeu un tempsper a la realització individual i feu-ne després lacorrecció en grup, de manera que tothom puguicanviar allò que ha fet malament.
52
53
2
1
43
3313
1
03
73
La segona capaBITOC 2
3ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES
Uns dels personatges més enigmàtics i misteriosos de la imaginació literària i cinematogràficasón, sens dubte, els vampirs: segur que molt dels nois i noies n’han sentit a parlar o els han“vist” en alguna història. Parleu amb el grup sobre què són, com són, com vesteixen, quinaforma d’animal tenen, quin horari fan… de manera que facin volar la imaginació a partir del queja coneixen.
Feu-ne primer algun exemple oral davant de totala classe (ho podeu fer amb dos voluntaris) perdonar idees als que tinguin menys imaginació.Després, poden fer aquesta activitat per parelles,fent-ne primer un esborrany i després passant-hoa net i, si hi ha voluntaris, que la representindavant els companys.
ELEMENTS DEL TEXT
PÀGINA Informació
Feu-les fer de manera individual i després hocorregiu. En el cas del quadratí de la segona,feu la llista a la pissarra entre tots.
La poden preparar en petit grup i representar-ladesprés a la classe perquè els companys i com-panyes puguin analitzar si han tingut en comptetots els elements necessaris i es facin així unavaloració entre ells mateixos.
PÀGINA Activitats
La podeu fer en tres fases: en primer lloc, deixeuun temps per a la resolució individual. En segonlloc, durant una estona que ho comparin amb elcompany o companya del costat posant en comúles respostes i ajudant-se mútuament. I en tercerlloc, feu-ne la correcció amb tot el grup, compro-vant que en el resultat final tothom hagi posat elverb adient per a cada cas.
La podeu fer oralment entre tots, analitzant encada cas perquè s’ha d’utilitzar una paraula i nouna altra; ajudeu-vos, si s’escau, del diccionariper veure quins matisos té cada mot.
PROJECTE D’EXPRESSIÓ
PÀGINA Activitats
Recordeu-los que cal pensar bé l’elecció que hande fer, ja que depèn del que hagin triat el texthaurà de tenir unes característiques o unesaltres.
Abans de començar a fer l’esborrany caldriarecordar-los quins signes s’utilitzen després del’explicació del narrador si continua parlant elmateix personatge o no; també és important l’úsdel present quan parlen els personatges i el delpassat en les intervencions del narrador.
PÀGINA Activitats
Després de l’intercanvi dels esborranys i un copfetes les correccions dels companys, deixeu-losel temps necessari per a la redacció del text defi-nitiu recordant-los que han de tenir en comptetot el que han estat aprenent. Aconselleu-los queho facin amb el diccionari a mà.
92
3
2
82
2
1
62
3
21
63
3
74
La segona capa3BITOC 2 ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES
CONTEXTUALITZACIÓ
PÀGINA Informació
Un cop cadascú ha trobat individualment la fraseamagada, comenteu oralment en grup les qües-tions del quadratí. Escolliu tres o quatre alumnesperquè recitin una poesia i tres o quatre, si lesxifres us ho permeten, perquè expliquin unconte. Qui ho faci millor a criteri de la classe,podria anar a un grup de Cicle Inicial o EducacióInfantil a fer-ho als més menuts del centre.
LECTURA
PÀGINES A Informació
Abans de llegir poema per poema, feu-los fer unaullada als cinc poemes de la unitat i que comen-tin els aspectes que més els cridin l’atenció, jasiguin aspectes formals (la durada…) o bé aspec-tes de contingut (tema…). Podríeu demanar-losque busquin alguna informació sobre els autorsdels poemes a la biblioteca o en obres de con-sulta a casa.
En aquesta unitat, treballeu el vocabulari previpoema per poema, tal com se suggereix a conti-nuació.
Vocabulari que cal treballar abans del primerpoema:
Esguard: mirada. L’esguard del culpable el vadelatar.
Envidriat: de vidre. La porta envidriada es vatrencar amb el cop de la pilota.
Vocabulari que cal treballar abans del segonpoema:
Oratjol: vent suau. Bufava un oratjol que refres-cava l’ambient de la muntanya.
Cofa: Plataforma situada a la part alta de la velad’un vaixell. Des de la cofa el grumet va veure l’i-lla deserta.
Bruc: tipus d’arbust. Al jardí del meu avi hi ha unabona colla de brucs.
Vocabulari que cal treballar abans del tercerpoema:
Vincleu: doblegueu. No vincleu el cos al balcóque pot ser perillós.
Basarda: por. Quina basarda anar a passejar solpel bosc!
Vocabulari que cal treballar abans del quartpoema:
Balbes: que no es poden bellugar bé. El fred ensva deixar les mans ben balbes.
Abrandat: crescut. Els bombers van arribar quanel foc encara no era gaire abrandat i el van poderapagar en poca estona.
Caramells: tros prim de gel que penja d’un lloc.Els caramells de les portes indicaven que l’hivernhavia estat dur.
Vocabulari que cal treballar abans del cinquèpoema:
ix: surt. El noi ix per anar a casa la veïna.
Lectura individual i silenciosa.
Lectura guiada i en grup.
(Les dues lectures és millor que les feu poemaper poema, igual que el vocabulari.)
Aneu comprovant la comprensió a través de lespreguntes que hi ha al costat del text i amb d’al-tres que se us puguin acudir.
PÀGINA Informació
Caldria fer aquestes activitats oralment entre totel grup. Aneu-les preguntant en general i dema-neu-los que raonin les seves respostes. Ésimportant afavorir la confrontació dialèctica d’opi-nions diferents perquè vagin aprenent a argu-mentar i a assumir les opinions dels altres.
44
3414
1
04
75
Una bona collita de poemesBITOC 2
4ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES
En aquesta unitat l’eix central és la poesia, que sovint no és el tipus de producció més properals nois i noies, i això fa necessària una especial motivació, no sempre fàcil. Pregunteu-los siels agrada o no la poesia, si en coneixen o no, quina idea en tenen, si se’n saben alguna, quinaexperiència han tingut amb la poesia i tot allò que els suggereixi la lectura d’una poesia. Usadonareu que, sovint, el problema és el poc coneixement que en tenen.
ELEMENTS DEL TEXT
PÀGINA Informació
Abans de començar a fer l’activitat, expliqueu bécom es compten les síl·labes i feu-ne algunexemple perquè tothom ho pugui entendre. Si usva bé, ho podeu fer amb el mateix exemple de lapàgina, però sempre és millor escollir-ne un altre.Segons les característiques del grup, agrupeu-losper parelles i deixeu-los un temps per resoldre-ho entre ells abans de fer la posada en comú.
PÀGINA Activitats
Deixeu-los un temps per a la resolució individuali després, a la posada en comú, assegureu-vosque tots ho tenen corregit. Els podeu preguntartambé si es tracta d’una rima assonant o conso-nant, i demaneu-los que expliquin el perquè.
Abans de fer l’activitat, recordeu-los com escompten els versos i en quins casos cal afegir otreure una síl·laba del còmput.
Feu la primera part de l’activitat oralment en grupi després deixeu-los un temps perquè resolguinindividualment les qüestions del quadratí. A con-tinuació, feu la posada en comú.
EL LLENGUATGE DEL TEXT
PÀGINA Activitats
Abans de començar les activitats, expliqueu-losles figures retòriques més usuals del llenguatgepoètic, sobretot les que apareixen en el llibre:metàfora, comparació, repetició de paraules iversos, personificació i inversió dels elementsd’una frase. Poseu-los un exemple de cada per-què tothom ho pugui entendre.
Un cop hagin fet les activitats individualment, idesprés de la correcció, demaneu-los que portinalgun poema on es pugui apreciar algun d’a-quests recursos literaris.
PÀGINA Activitats
Convé fer aquesta activitat individualment percomprovar així si el que s’ha treballat en el llibred’informació ha quedat entès. Si no és així, quanen feu la correcció grupal, repasseu-ho amb ells.
Les podeu fer en petit grup. En el cas de lasegona, exposeu el treball que ha fet cadascúals companys i companyes.
PROJECTE D’EXPRESSIÓ
PÀGINA Activitats
Feu aquestes activitats oralment per veure quèsuggereix la fotografia a cadascú i per tal d’enri-quir-se els uns als altres i ajudar els que tenenmenys imaginació. Assegureu-vos després quetothom ha omplert totes les parts de la casella del’activitat 2.
PÀGINA Activitats
Feu primer exemples entre tots, o si no els elsproporcioneu, de cada figura retòrica i demaneu-los que, en cas de dubte, consultin la pàginacorresponent del llibre d’informació. Un cop fetaixò, deixeu-los que facin l’activitat individual-ment.
Recordeu-los la importància de trobar un bon títolque motivi per a la lectura posterior i ajudeu-los aorganitzar-se, sobretot els que tenen més dificul-tat per fer-ho.
PÀGINA Activitats
Poseu en comú després el resultat del projecteperquè puguin apreciar la feina dels altres. Elsmillors, que els podeu escollir entre tots, espoden exposar a la resta de l’escola.
6
93
4
3
83
73
32
1
63
64
2
1
53
54
76
Una bona collita de poemes4BITOC 2 ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES
CONTEXTUALITZACIÓ
PÀGINA Informació
Després que tots hagin descobert la frase ama-gada, comenteu en grup les qüestions del qua-dratí tenint en compte el que es diu en la intro-ducció de la unitat. Aprofiteu l’experiència que deben segur tenen sobre aquestes coses i parleuamb ells també de les sensacions bones o dolen-tes que pot causar una mateixa broma en unapersona o una altra, en un moment o un altre… iquè és el que fa que això canviï.
LECTURA
PÀGINES A Informació
Abans de llegir la lectura, parleu de les personesque fan entremaliadures o de les utilitzen el seuenginy per enganyar la gent, si ells en tenenexperiència personal. Demaneu-los que diguinpersonatges que coneguin amb aquestes carac-terístiques i que n’expliquin alguna anècdota.
Vocabulari que convé treballar abans de llegir:
Terrissa: objecte d’argila pastada amb aigua icuita al forn. Els càntirs de terrissa estaven asobre la taula.
Germànic: poble antic que vivia al centre d’Eu-ropa. Les restes del poblat germànic estaven aprop de Frankfurt.
Rodamón: persona que va d’una banda a l’altra.Com que era un rodamón no hi havia manera dedonar-li la carta.
Trapella: persona que sap enganyar els altres.No siguis trapella i digue’m on has amagat labossa!
Òliba: ocell nocturn. El soroll de les òlibes dona-va un toc misteriós al bosc de nit.
Gasiva: que no és generosa. És tan gasiva queno va voler gastar ni sis euros per comprar-seunes sabates.
Lectura individual i silenciosa.
Lectura guiada i en grup.
Aneu comprovant la comprensió a través de lespreguntes que hi ha al costat del text i amb d’al-tres que se us puguin acudir. Comproveu tambési les hipòtesis fetes a partir de les preguntesd’anticipació que hi ha al principi de la lectura hanestat confirmades o no.
PÀGINA Informació
Convé que siguin metòdics a l’hora de contestartotes les qüestions perquè després els sigui mésfàcil preparar el relat oral.
Les qüestions del quadratí, un cop pensades pergrups, poden ser debatudes en una posada encomú amb tots i fer un intercanvi d’opinions.Abans, els podeu demanar que expliquin comcreuen que és en Till, quin caràcter té…
ELEMENTS DEL TEXT
PÀGINA Informació
Abans de fer les activitats, pregunteu-los sisaben la gent que intervé en una representacióteatral a més a més dels actors. A partir d’aquí,deixeu-los un temps perquè resolguin l’activitat 1tal com es demana.
Aquesta activitat la podeu resoldre oralmententre tots. Pregunteu-los si els agradaria fer dedirectors de teatre, quins creuen que són elsavantatges i inconvenients de fer una feina així.
PÀGINA Activitats
Aquesta activitat caldria que la resolguessin indi-vidualment, i després fer-ne la correcció en grup.Pel que fa al quadratí, el podeu contestar oral-ment entre tots.
1
54
2
55
45
3515
05
77
Les entremaliadures de Till ÒlibaspillBITOC 2
5ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES
El bon humor és un element molt important en la vida de les persones i això no sempre es téen compte. Es tracta d’un exercici sa, amb gran repercussió sobre el nostre entorn social, ique s’ha de basar en el respecte cap a l’altre, mai en la burla.
Tenint això en compte, introduïu el tema de les bromes: si els agraden les persones bromistes,si recorden alguna broma que hagin fet o els hagin fet, si són entremaliats…
Demaneu-los abans de fer-la que tinguin pre-sents totes les coses que intervenen en el pro-cés i com els agradaria que fos, ja que ells en sónels directors. Ajudeu els que tenen menys imagi-nació.
EL LLENGUATGE DEL TEXT
PÀGINA Activitats
Insistiu abans de treballar aquesta pàgina en laimportància de la lectura oral per poder arribarmillor al públic que els escolta.
Abans de llegir el text en veu alta demaneu-losque se’l preparin llegint-lo en silenci i fixant-se béen tots els elements que hi apareixen. Deixeuopinar els companys i companyes sobre elsaspectes positius i les coses a millorar de cadas-cú. Un cop feta la lectura, comenteu entre totsles preguntes del quadratí.
Aquesta activitat els la podeu deixar fer en gru-pets i que es corregeixin ells mateixos, mentreaneu comprovant el treball de cadascun delsgrups. Escolliu després uns quants nois i noiesperquè llegeixin el text per a tota la classe.
PÀGINA Activitats
La primera part cal que la resolguin per pare-lles, tal com es demana a l’enunciat; si voleu,després, pregunteu-los com ha anat, quinshan estat els errors més detectats…
Deixeu un temps per a la resolució individual delsquadratins i comenteu després l’experiència engrup.
PROJECTE D’EXPRESSIÓ
PÀGINES A Activitats
Segons el que considereu més adient per al vos-tre cas, podeu fer decidir a tota la classe o bédonar-los l’elecció feta. És possible que, segonsel que es faci o el temps de què es disposi, algu-nes de les activitats d’aquest projecte calgui fer-les a casa o en altres estones diferents de la clas-se de llengua.
En qualsevol cas, és important que feu el segui-ment pas a pas i que els aconselleu en l’eleccióde totes aquelles coses necessàries per a unabona posada en escena (decorats, ambientaciómusical…).
Seria interessant també donar a conèixer a laresta de l’escola el treball realitzat perquè tots enpuguin gaudir i com a motivació especial per a laclasse.
9474
21
64
2
1
65
2
78
Les entremaliadures de Till Òlibaspill5BITOC 2 ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES
CONTEXTUALITZACIÓ
PÀGINA Informació
Caldria que resolguessin individualment el passa-temps i després comentar en grup les qüestions.Us podeu ajudar del diccionari pel que fa al signi-ficat de la paraula amagada (rondalla).
Si no coneixen rondalles, en poden consultar a labiblioteca de l’escola i que se’n llegeixin algunaper explicar-la després. Si és així, deixeu-los unsdies per preparar-ho.
Cal insistir també en la diferència entre conte irondalla.
LECTURA
PÀGINES A Informació
Abans de llegir, parleu de les relacions que tenenamb els seus germans, els problemes que solenpatir, quins són els avantatges i inconvenients deser el gran o el petit, la gelosia, l’enveja… Tambéels podeu preguntar quins elements típics d’a-quest tipus de creació literària apareixeran a lalectura segons ells.
Vocabulari que cal que treballeu prèviament:
Arrogant: que es creu que és molt important. Ésun arrogant: només vol parlar i que els altres l’es-coltem.
Superbiós: que es pensa que és més que elsaltres. És tan superbiós que sempre passa aldavant dels altres a les cues del menjador.
Enderiat: que té una dèria o mania. Estar ende-riat a saber la solució d’aquell enigma.
Espellifada: estripat, fet malbé. No et posis lacamisa espellifada per anar al casament.
Rude: poc delicat. Si no fos tan rude tindria mésamics.
Goluderia: qualitat de golafre. Per culpa de laseva goluderia ens hem quedat tots sense bom-bons.
Lectura individual i silenciosa.
Lectura guiada i en grup.
Aneu comprovant la comprensió a través de lespreguntes que hi ha al costat del text i amb d’al-tres que se us puguin acudir. Comproveu tambési les hipòtesis fetes a partir de les preguntesd’anticipació que hi ha al principi de la lectura hanestat confirmades o no.
PÀGINA Informació
Caldria fer les activitats d’aquesta pàgina oral-ment perquè tothom pugui sentir les respostesdels altres.
En el cas de la segona activitat, es pot donar lloca un debat sobre els valors que apareixen en elmissatge de la lectura, sobre la gelosia i l’expe-riència que ells en tenen.
ELEMENTS DEL TEXT
PÀGINA Informació
Abans de començar a treballar aquesta pàginacaldria fer-los observar que en els relats escrits,igual que a les pel·lícules, no es pot explicar totel que passa en detall perquè resultaria excessi-vament llarg i avorrit, i que per això només s’ex-plica el que és important. Els autors o autores uti-litzen en aquests casos recursos per resumir elque passa en un espai de temps i per fer salts enel temps sense que s’alteri la comprensió delrelat. Els podeu explicar com a exemple que l’ac-ció d’una pel·lícula sol durar un espai de tempsmolt més llarg que les dues hores de durada delfilm.
Deixeu-los després d’aquesta introducció untemps per a la resolució individual i feu-ne des-prés la posada en comú.
56
46
3616
1
06
79
La flor del lliri blauBITOC 2
6ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES
Les rondalles i els contes populars són un element molt important en la tradició cultural d’unpoble o d’una comunitat, i solen ser també les portes d’accés del jovent a la creació literària,tant oral com escrita. Cal saber quins tipus de missatge transmeten, quins herois solenaparèixer o quins valors acostumen a enaltir… És important també que reflexionin sobre quinscontes o rondalles coneixen, si els agraden, si els agradava escoltar-los, si ara els agradaexplicar-los ells als més menuts…
PÀGINA Activitats
Abans de fer l’activitat, podeu omplir entre totsuna pàgina d’agenda d’algú imaginari perquè tot-hom entengui la seqüència temporal de les ano-tacions.
Un cop realitzada, poseu en comú el relat quehan fet cadascun d’ells i feu el resum demanat aldarrer quadratí a nivell oral conjuntament. Inten-teu entre tots anar-ho resumint fins al màximpossible.
EL LLENGUATGE DEL TEXT
PÀGINA Activitats
Abans de començar l’activitat feu explicar perpart d’alguns companys i companyes a la classeles activitats que acostumen a fer un dia de tre-ball o de festa, segons els sembli. En fer l’expo-sició, podeu fer notar als altres que qui ho expli-ca no ho fa amb tot luxe de detalls i utilitza unesdeterminades expressions temporals.
Segons sigui més convenient per al grup en con-cret, aquesta activitat la podeu fer oralment entretots, anant pas a pas, o bé, igualment per parts,de manera individual. En tot cas, convé que usassegureu que ho han entès.
PÀGINA Activitats
Deixeu un temps per a la resolució individual ifeu-ne després la correcció en grup, procurantque canviïn allò que hagin fet malament.
Aquesta activitat la poden preparar per parelles, iun cop hagin acabat, feu que ells mateixos hocomparin amb el que han fet altres parelles i alfinal que facin una posada en comú.
PROJECTE D’EXPRESSIÓ
PÀGINA Activitats
Abans de fer cadascú la seva elecció, comenteuen grup els avantatges o les característiques queté cada possibilitat, quines són les seves pre-ferències… perquè els que els costi més puguintenir una ajuda.
Recordeu-los la importància d’una bona seqüen-ciació de cara a fer que el text pugui ser benentès, i que per això és bàsic que s’ordenin men-talment les idees del que escriuran abans decomençar. Deixeu-los aleshores un temps per ala confecció individual de l’esborrany, compro-vant que van seguint les indicacions del que s’hatreballat prèviament.
PÀGINA Activitats
Després d’haver-se fet la correcció entre ellsmateixos, deixeu-los el temps necessari per a laredacció definitiva i insistiu en la importànciad’un bon títol.
Podeu fer un concurs i donar a conèixer a la restade l’escola les millors històries.
95
3
2
85
2
1
66
66
1
55
80
La flor del lliri blau6BITOC 2 ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES
CONTEXTUALITZACIÓ
PÀGINA Informació
Un cop feta l’activitat 1 canvieu impressions engeneral sobre l’afirmació que conté la frase, si entenen experiència… I comenteu breument lesqüestions del quadratí.
LECTURA
PÀGINES A Informació
Abans de llegir la lectura, porteu a classe algunexemplar de volum d’enciclopèdia i, després decomentar què és i per a què serveix, deixeu que lafullegin i la consultin. Per veure la utilitat de les enci-clopèdies, els podeu demanar que busquin infor-mació sobre un tema determinat o sobre un perso-natge conegut (un pintor, un músic…) per grups.
Vocabulari que es pot treballar prèviament:
Arts plàstiques: escultura, pintura i arquitectura.El pare és un gran aficionat a les arts plàstiques.
Pintures rupestres: pintures fetes damunt laroca. Les pintures rupestres de la Cova Majormostraven escenes de caça.
Monòlit: pedra alta plantada a terra. Van instal·larun monòlit per commemorar la victòria sobre elsenemics.
Mosaic: decoració a base de trossets de pedrade colors. L’església estava plena de mosaicsamb imatges de sants.
Bust: escultura que representa el cap i la part dedalt del pit. Al Museu Arqueològic hi ha un bustde Calígula.
Lectura individual i silenciosa.
Lectura guiada i en grup.
Aneu comprovant la comprensió a través de lespreguntes que hi ha al costat del text i amb d’al-tres que se us puguin acudir. Comproveu tambési les hipòtesis fetes a partir de les preguntesd’anticipació que hi ha al principi de la lectura hanestat confirmades o no.
PÀGINA Informació
Les activitats d’aquesta pàgina les podeu fer oral-ment. En el cas de la primera, feu-los consultar lalectura per trobar les respostes i demaneu-losque les raonin. Pel que fa a la segona activitat,podeu obrir un canvi d’impressions i que cadas-cú exposi quins són els seus gustos.
ELEMENTS DEL TEXT
PÀGINA Informació
Feu que es fixin en les diferents idees que s’ex-pressen a cada paràgraf i en les paraules que vanen negreta i cursiva, que són les més importants.Abans de fer l’esquema, que subratllin el mésimportant, així després els serà més fàcil distin-gir la informació essencial per posar-la a l’esque-ma.
Deixeu-los un temps per a la resolució individualde l’esquema. Just després, contesteu entretots les preguntes i a continuació torneu-los adeixar un temps per si volen modificar algunacosa del seu esquema. Al final, en podeu fer lacorrecció definitiva.
PÀGINA Activitats
Clarifiqueu primer en grup quines idees voldrienposar juntes en el primer paràgraf, per tal de lli-gar-les correctament, i quines anirien en paràgrafa part. També els podeu demanar que posin ennegreta les paraules que creguin més impor-tants.
Comproveu després que totes les dades hanestat incloses en la redacció de l’article.
1
56
1
57
47
3717
07
81
Consultar per informar-seBITOC 2
7ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES
Tot allò que necessitem saber en molts moments de la nostra vida no ho tenim ficat dins elcap… L’important no és, doncs, retenir molta informació sinó més aviat saber-la localitzarràpidament en el lloc adequat. La recerca d’informació, la consulta i altres mecanismes d’accésa les dades que necessitem són elements bàsics per a tots els que tenim una mínimadisposició a aprendre.
EL LLENGUATGE DEL TEXT
PÀGINA Activitats
Deixeu un temps per a la resolució individual del’activitat i feu-ne després la correcció en grup.Ho haurien de poder fer sense consultar la lectu-ra, però els ho podeu deixar fer si no se’n surten.
Recordeu-los que generalment l’explicació d’unaparaula difícil acompanya el text on aquesta apa-reix.
Quan llegiu el quadre de color, els podeu mostraralgun volum d’enciclopèdia on es vegin clara-ment els diferents tipus de lletra.
PÀGINA Activitats
Recordeu abans que comencin a contestar que:
– Les paraules en negreta expressen les idees oconceptes fonamentals, i només van en negre-ta la primera vegada que apareixen.
– En cursiva apareixen els noms de les obresconcretes.
Un cop hagin buscat el significat de la paraula, calque tinguin present que potser s’haurà de modi-ficar una mica el text perquè s’hi pugui afegirl’explicació.
PROJECTE D’EXPRESSIÓ
PÀGINA Activitats
Si ho creieu convenient, els podeu demanar que,un cop llegida la documentació, subratllin el queels sembla més important i després s’ho inter-canviïn amb un company o companya perquè elsdoni el seu parer i es puguin fer modificacions.
PÀGINA Activitats
Convé que no oblidin incloure cap de les dadesimportants, i per fer-ho es poden ajudar delsubratllat del text. Han de fer, en aquest punt, unprimer esforç de síntesi de cara al text definitiu.
Igualment han de seguir sintetitzant, però senseque es perdi el gruix de la informació. Un cophagin acabat, poden fer una relectura de la docu-mentació de la pàgina 67 per veure si hi ha algu-na dada oblidada i afegir-la.
PÀGINA Activitats
Després d’haver-se fet la correcció, deixeu-los eltemps per a la redacció del text definitiu i dema-neu-los que la foto sigui representativa.
Exposeu a la resta del grup els treballs que hanfet i deixeu-los opinar sobre la capacitat de sínte-si que cadascú ha demostrat.
96
4
3
86
76
2
1
66
2
1
67
82
Consultar per informar-se7BITOC 2 ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES
CONTEXTUALITZACIÓ
PÀGINA Informació
Un cop tothom ha trobat la frase amagada, dis-cutiu les preguntes en grups petits, de tres oquatre, i a continuació es pot fer una posada encomú a nivell de classe per intercanviar les expe-riències.
LECTURA
PÀGINES A Informació
Abans de llegir el text, feu-los explicar algunapetita aventura que hagin viscut recentment ellsmateixos o bé alguna que recordin de fa temps ode familiars i que els l’hagin explicada. També elspodeu preguntar si els agradaria protagonitzar unllibre d’aventures, i en cas que diguin que sí, queexpliquin com els agradaria que fos aquest llibre.
Vocabulari que podeu treballar prèviament:
Atiar: fer que un foc s’encengui més. Amb elspapers de diari vam poder atiar el foc de la llar.
Sarment: branca d’un cep. Vam tallar uns quantssarments i amb allò vam poder fer unes bonesbrases.
Escó: banc llarg amb el repatller alt. Tots asse-guts a l’escó escoltàvem l’àvia explicar un conte.
Basarda: por. Em fa basarda creuar el bosc alvespre.
Niar: fer el niu. Les cigonyes nien al campanardels pobles.
Rabent: molt ràpid. El cotxe del campió va creuarrabent la línia d’arribada.
Fonda: casa on es pot dormir i menjar si pagues.Vam fer nit en una fonda d’Olot.
Lectura individual i silenciosa.
Lectura guiada i en grup.
Aneu comprovant la comprensió a través de lespreguntes que hi ha al costat del text i amb d’al-tres que se us puguin acudir. Comproveu tambési les hipòtesis fetes a partir de les preguntesd’anticipació que hi ha al principi de la lectura hanestat confirmades o no.
PÀGINA Informació
Abans de contestar les preguntes en grup, expli-queu-los que anteriorment en començar o enacabar de menjar s’explicaven més històries icontes, explicacions que solien acabar al voltantde les llars de foc. Avui, això, és una tradició ques’ha perdut a causa en part de la televisió, per-què antigament no hi havia tantes distraccionscom ara. Els podeu demanar que ho preguntinals seus avis i àvies a veure què diuen.
Aquesta activitat la podeu fer en grup petit o béamb tota la classe, segons us vagi millor.
ELEMENTS DEL TEXT
PÀGINA Informació
Caldria fer aquesta activitat individualment perassegurar-se que cadascú és capaç d’entendre elque es demana. Un cop acabada, però, feu-ne laposada en comú i demaneu-los que plantegindiferents hipòtesis de per què l’àvia explica lahistòria al nen.
PÀGINA Activitats
Si ho creieu convenient, elaboreu entre tota laclasse el començament de la història per aixíorientar-los millor de cara al seu desenvolupa-ment posterior.
1
57
1
58
2
1
48
3818
1
08
83
La Cova dels MorosBITOC 2
8ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES
Tots hem viscut alguna aventura durant la nostra vida, fins i tot els més grans, i moltesvegades ens agafen ganes d’explicar-la als altres, però… què és el que fa que un fet sigui unaaventura? De vegades és una qüestió d’acció i perill, i d’altres depèn de les sensacions que téun mateix en llegir-ho o en veure-ho. Això pot donar lloc a un comentari general amb els nois inoies que els resultarà especialment proper i motivador.
Caldria tenir en compte:
– Posar un guió si parla un altre personatge.
– Que s’ha de poder identificar qui és el narrador.
– Buscar la manera que el text quedi entenedortot i la interrupció que es demana.
EL LLENGUATGE DEL TEXT
PÀGINA Activitats
Les dues activitats d’aquesta pàgina convindriafer-les individualment amb correcció posterior engrup, per a la qual cosa els haureu de deixar unaestona de treball personal. Assegureu-vos des-prés quan llegiu el quadre de color que tothomho ha entès, i per aclarir-ho podeu posar algunexemple de cada cas.
PÀGINA Activitats
Contextualitzeu les expressions temporals queutilitzen els personatges en frases fetes pelsalumnes, i després damaneu al que fa de narra-dor que les utilitzi. Si ho creieu millor, podeu ferl’activitat oralment entre tots.
Resoleu-la individualment amb correcció poste-rior.
Recordeu-los que hi ha d’haver un narrador i unpersonatge, i que cada expressió ha d’anar ambun dels dos. Abans de començar a escriure,podeu fer una pluja d’idees entre tots i elaborarun text conjuntament com a exemple.
PROJECTE D’EXPRESSIÓ
PÀGINA Activitats
Demaneu-los que un cop llegides es facin unaidea de cadascuna de les històries i que pensinquines possibilitats d’unir-les tenen. Si no se’nsurten, els podeu ajudar posant-los algun exem-ple.
Ho poden pensar per parelles, perquè els quetenen menys imaginació agafin més idees.
PÀGINA Activitats
Recordeu-los abans de començar que, en el casd’incloure algun diàleg en la història inserida, allòque diuen els personatges sol anar entre come-tes.
PÀGINA Activitats
Recordeu-los que han de tenir en compte totesles correccions i suggeriments que els han fetels companys a l’activitat anterior.
En el redactat definitiu s’hauran d’incloure elselements estudiats a la unitat.
5
97
3
87
2
1
77
3
2
1
67
68
2
84
La Cova dels Moros8BITOC 2 ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES
CONTEXTUALITZACIÓ
PÀGINA Informació
Un cop cadascú hagi descobert l’etapa històricaen què està situada la lectura, parleu-los sobre lamàquina del temps de l’escriptor H.G. Wells i decom el protagonista va viatjar al futur. A partir d’a-quí, demaneu qui de la classe viatjaria al passat ia quina època històrica viatjarien i per què,comentant una mica com creuen que seriaaquest passat, com els rebrien…
Després, lligueu-ho amb les qüestions del qua-dratí per continuar el canvi d’impressions.
LECTURA
PÀGINES A Informació
Abans de llegir el text, pregunteu-los si sabenalguna cosa de l’edat mitjana: com vivia la gent,com anaven vestits, quines aficions tenien, a quèes dedicaven… Pregunteu-los també com sabentot això, per quin mitjà ho han arribat a conèixer.
Vocabulari que cal treballar prèviament:
Traginer: persona que porta mercaderies amunti avall. El traginer ha portat els sacs de patatesque l’avi va demanar.
Boterut: Gras i revingut. El veí de dalt semblauna bota, és ben boterut.
Call: barri on abans vivien els jueus. La sinagogaera al bell mig del call.
Argent: plata. Amb tres monedes d’argent vamcomprar un sac de pèsols.
Borrall: trosset petit d’alguna cosa. Aquestborrall de fusta ens servirà per aixecar la pota dela taula.
Clatellada: cop al clatell. Es va empipar tant queli hauria donat una clatellada.
Lectura individual i silenciosa.
Lectura guiada i en grup.
Aneu comprovant la comprensió a través de lespreguntes que hi ha al costat del text i amb d’al-tres que se us puguin acudir. Comproveu tambési les hipòtesis fetes a partir de les preguntesd’anticipació que hi ha al principi de la lectura hanestat confirmades o no.
PÀGINA Informació
A través de la realització oral en grup de les duesactivitats, seria bo que anessin sortint diferentsaspectes tals com:
– L’actitud positiva davant els avenços de lahistòria i la seva contrapartida negativa.
– L’alliberament de la dona i el seu accés a totsels àmbits de la vida.
– …
Podeu fer una doble llista a la pissarra: en un cos-tat, aspectes positius del progrés, i en l’altre cos-tat els aspectes negatius, en els q u a l shomes i dones han perdut.
ELEMENTS DEL TEXT
PÀGINA Informació
Deixeu-los una estona per a la resolució indivi-dual de la graella i després la recerca de la infor-mació la poden fer des de casa o a la bibliotecade l’escola.
Pregunteu si algú ha llegit una novel·la històrica idemaneu-li que la comenti a la resta del grup. Sin’hi ha més d’un, podeu organitzar un fòrum lite-rari, una tertúlia on es contrastin opinions sobreles lectures fetes i en què els altres puguin fer-los preguntes que siguin d’interès.
2
1
59
49
3919
09
85
El medalló del Sol i de la LlunaBITOC 2
9ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES
És divertit viatjar a una altra època històrica? Ens agradaria fer marxa enrere per unes horesamb la màquina del temps? Què podríem aprendre dels nostres avantpassats?
Aquestes i moltes altres preguntes susciten sens dubte un debat acalorat entre gent de totesles edats; un debat que mescla la fantasia amb la reflexió sobre el que tenim i el que no tenimla gent d’avui.
I molt sovint, aquest contacte fabulós amb el passat de la humanitat el tenim a través de lesnovel·les històriques.
PÀGINA Activitats
Cal que es fixin que no solament els escenaris,mitjans de transport, vestits o menjar ens ajudena saber de quina època es tracta, sinó que tambéel vocabulari ens poden donar pistes sobre elmoment històric.
Comenteu entre tota la classe quins són elsdetalls que ens podrien indicar l’època, i quan jaes tingui clar, incloure-ho dins una trama.
EL LLENGUATGE DEL TEXT
PÀGINA Activitats
Les activitats d’aquesta pàgina convindria fer-lesentre tots perquè tothom entengués el que s’hiexplica.
Un cop feta, feu a la pissarra una breu llista deverbs amb el nom corresponent perquè ho vaginassimilant.
Convé que entenguin el concepte de nominalit-zació expressat en el quadre de color al final dela pàgina.
PÀGINA Activitats
Les activitats d’aquesta pàgina les han de resol-dre individualment, i fer-ne després la correccióen grup.
Abans de buscar la paraula adient en el dicciona-ri, pregunteu-los si saben de quina paraula estracta, i que després ho comprovin.
Cal que comprovin en el diccionari si han posatles paraules adients.
Doneu la pista següent:
Això pot passar actualment en els nostres mit-jans de transport i hi ha una paraula que serveixper a tota aquesta informació.
PROJECTE D’EXPRESSIÓ
PÀGINA Activitats
Els podeu suggerir que facin la lectura amb paperi llapis al costat per anar anotant aquells ele-ments que creuen que hauran de tenir en comp-te a l’hora de fer la versió escurçada. Per saberquè hauran de tenir en compte exactament elsfeu veure els apartats de la graella de l’activitat 3d’aquesta mateixa pàgina.
Amb l’ajuda dels apunts presos a la primera acti-vitat, dediqueu un temps perquè omplin indivi-dualment la graella i feu-ne després la posada encomú: així els que tenen menys imaginaciópodran agafar idees dels companys i companyes.
PÀGINA Activitats
Recordeu-los abans de començar aquesta pàginaque han de seguir l’esquema principi-nus-desen-llaç i que han d’anar tenint en compte tots elscanvis que han fet a partir del relat original.
PÀGINA Activitats
Assegureu-vos que tots han introduït els canvisproposats pels companys i deixeu-los un tempsper a la redacció del text.
Un cop hagin acabat, en podeu llegir uns quantsa la resta de la classe.
98
88
3
1
78
3
2
1
68
1
69
2
1
58
86
El medalló del Sol i de la Lluna9BITOC 2 ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES
CONTEXTUALITZACIÓ
PÀGINA Informació
A través de les preguntes plantejades al quadratíintroduïu en el debat aquest doble vessant deldiari expressat abans. Parleu també dels pros icontres de fer un diari personal (amb un esque-ma a la pissarra) i de qui us agradaria que un diael pogués llegir.
LECTURA
PÀGINES A Informació
Abans de llegir, feu-los parlar d’algun fet que elshagi passat el dia anterior, d’una setmana abans,de fa un mes, un any… i així aneu retrocedint finsque se’ls acabi la memòria.
Pregunteu si algú escriu des de fa temps un diaripersonal i comenteu que escriure un diari ajuda arecordar els fets més importants de la nostravida. També els podeu demanar que expliquin lapàgina que més els ha divertit d’escriure i la quemenys, si volen. Heu de tenir present que noméshan d’explicar allò que volen, per tant, és impor-tant que no se sentin coaccionats.
Vocabulari que podeu treballar prèviament a lalectura:
Sanglots: respiració sorollosa que es fa quan unplora. Tota la guarderia sentia els sanglots del Polque enyorava la mare.
Esvalotada: que fa les coses sense pensar-les,amb pressa. Estàs massa esvalotada i no empots escoltar.
Xivarri: soroll fort. El xivarri dels veïns no ensdeixava dormir.
Enfurismada: molt empipada. Ella està enfuris-mada amb el nen que li ha pres la pilota al pati.
Aparença: aspecte d’algú. Tan despentinadatens aparença de bruixa.
Tensa: difícil. L’ambient era tens i ningú s’atreviaa obrir la boca.
Lectura individual i silenciosa.
Lectura guiada i en grup.
Aneu comprovant la comprensió a través de lespreguntes que hi ha al costat del text i amb d’al-tres que se us puguin acudir. Comproveu tambési les hipòtesis fetes a partir de les preguntesd’anticipació que hi ha al principi de la lectura hanestat confirmades o no.
PÀGINA Informació
Abans de començar a comentar les preguntesentre tots, introduïu el debat amb una valoracióde la importància que té respectar les coses delsaltres.
Organitzeu l’activitat com un debat i al finaldemaneu-los que es posin en el lloc del Marcel,el Miquel i el mestre: com actuarien, què farienigual, què no…
ELEMENTS DEL TEXT
PÀGINA Informació
Les activitats d’aquesta pàgina les podeu fer enpetit grup i després comentar-ne les respostesentre tots. El primer quadratí caldria que fos orali el segon els anirà millor fer-lo per escrit.
PÀGINA Activitats
Caldria recordar que s’ha d’escriure en primerapersona. Abans de començar feu també unapluja d’idees sobre suggeriments i elaboreu con-juntament el contingut esquemàtic de la pàginadel diari, de manera que cadascú faci els acabatsa l’hora de resoldre individualment l’activitat pro-posada.
1
59
1
501
1
401
301101
1
001
87
El diari d’en MarcelBITOC 2
10ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES
Un diari personal no solament és un recull de fets i activitats de la vida d’algú: si només fosaixò, no sentiríem una estimació especial per ell ni el guardaríem com un secret particular. Undiari personal és el recull dels sentiments, les emocions, les inquietuds… que ens fan tenir lesnostres vivències i el nostre entorn més proper. Si feu parlar els nois i noies que escriuen undiari personal us adonareu ràpidament d’aquestes dos vessants complementaris.
EL LLENGUATGE DEL TEXT
PÀGINA Activitats
Un cop llegit l’enunciat de l’activitat, comenceu afer-la en grup i responeu entre tots a la pissarraels dos primers casos, deixant després que ellsfacin la resta individualment. El darrer pas hauriade ser una correcció. Si tenen un quadre de laconjugació verbal a l’abast, els el podeu deixarconsultar.
Demaneu-los que la facin en grups de dos o tresi després feu la posada en comú per veure si tot-hom ho ha entès.
PÀGINA Activitats
Recordeu-los abans de començar la resolucióindividual la formació del pretèrit indefinit.
Cal que tinguin en compte que per introduir laforma indirecta es poden usar que o bé si, i queparin atenció als canvis que s’hauran de fer en eltext perquè quedi bé.
Recordeu-los l’ús del guió en els diàlegs directes.
PROJECTE D’EXPRESSIÓ
PÀGINA Activitats
Abans de començar a fer les activitats d’aquestapàgina, feu cinc minuts de recordatori del ques’ha dit del diari personal al llarg de la unitat, i uncop fet això doneu-los un temps breu perquècadascú decideixi les dues opcions de l’activitat2.
Feu un exemple a la pissarra d’una cosa per acada columna abans que comencin, i desprésdeixeu-los el temps necessari perquè cadascúpugui omplir la graella.
PÀGINA Activitats
Cal que tinguin presents totes les dades anota-des a la graella i que ordenin mentalment els fetsabans de començar a escriure; si els va millor,proposeu-los que es facin un petit esquema d’or-dre cronològic.
PÀGINA Activitats
Si els va millor, poden fer primer el redactat defi-nitiu del diari, i un cop siguin conscients de comels ha quedat, podran trobar la frase o vers mésadient per a l’encapçalament.
6
69
4
89
3
1
79
3
2
1
69
2
1
601
88
El diari d’en Marcel10BITOC 2 ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES
CONTEXTUALITZACIÓ
PÀGINA Informació
Establiu un debat amb tot el grup a partir de lesqüestions plantejades i demaneu-los que portininformacions que tinguin a casa sobre el temaper comentar-les a classe. Ho podeu lligar ambles idees expressades en la introducció de la uni-tat.
LECTURA
PÀGINES A Informació
Abans de fer la lectura, parleu sobre els animals:qui en té a casa, com els tracten, quin animal sal-vatge els agrada més… i també que expliquin sihan llegit algun llibre sobre animals. Podeu portara classe llibres sobre animals, o que els portinells, perquè els puguin fullejar i fixar-se en algunade les explicacions que donen.
Vocabulari que podeu treballar prèviament:
Musell: morro d’un animal. Aquell gos té unaferida al musell.
Enfollits: que s’han tornat bojos. Les daines vanenfollir en veure el cocodril.
Esvalot: soroll fort, crits. Amb tant esvalot noens podíem sentir ni entre nosaltres.
Parany: trampa. El porc senglar ha caigut alparany dels caçadors.
Brandar: bellugar d’una banda a l’altra. La vacabrandava la seva cua al prat.
Lectura individual i silenciosa.
Lectura guiada i en grup.
Aneu comprovant la comprensió a través de lespreguntes que hi ha al costat del text i amb d’al-tres que se us puguin acudir. Comproveu tambési les hipòtesis fetes a partir de les preguntesd’anticipació que hi ha al principi de la lectura hanestat confirmades o no.
PÀGINA Informació
A l’hora d’anar responent oralment entre totsaquestes qüestions, seria bo que es comentés laimportància de tractar bé els animals i de lesmancances que avui hi ha en la nostra societatsobre aquests temes: abandonament d’animalsdomèstics, caça furtiva…
Demaneu a dues o tres persones de la classeque preparin un breu comentari a partir d’aques-tes dues preguntes. Quan ja ho hagin fet, que hoexposin a la classe i feu sorgir un debat entretota la classe.
ELEMENTS DEL TEXT
PÀGINA Informació
Feu que es fixin en la ressenya i en els elementsque la formen, sobretot en l’odre de les dadesque apareixen del llibre.
Perquè ho entenguin millor, demaneu-los queportin a classe o porteu ressenyes que segueixinaproximadament la mateixa estructura perquè entinguin més exemples a l’abast.
PÀGINA Activitats
Si tenen problemes per accedir al darrer llibreque han llegit, poden fer la fitxa d’un altre llibreque coneguin. Quan tots ho hagin acabat, dema-neu-los que la posin cadascú sobre la seva taulai que tothom vagi passejant-se i mirant les fitxesdels companys i companyes i consultant-se infor-mació.
Recordeu-los que en cadascuna d’aquestesactivitats se’ls demana un apartat diferent dela ressenya i que s’hi fixin bé. Cal que facin unescrit breu i comprensible per a qui no hagi lle-git el llibre i no en tingui cap informació prèvia.
21
1
501
1
511
2
1
411
311111
1
011
89
La captura de Llop BlauBITOC 2
11ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES
La vida animal té des de sempre un gran interès per a tots: grans i joves. A través dedocumentals a la televisió, de llibres especialitzats… tots hem sabut alguna vegada com viuenanimals llunyans, salvatges o exòtics. Els animals formen part d’una natura que homes i doneshem d’aprendre a respectar i a cuidar des de ben petits, i això ens exigeix una conductaadequada.
EL LLENGUATGE DEL TEXT
PÀGINA Activitats
Aquesta activitat caldria que la fessin de maneraindividual, fixant-se bé en les dades que se’lsdemanen; un cop realitzada, comenteu les res-postes en veu alta perquè tothom ho pugui corre-gir.
Demaneu a la classe altres ítems per a les valo-racions que se’ls puguin ocórrer i que puguemfer servir a l’hora de valorar un llibre.
PÀGINA Activitats
Feu una posada en comú de les valoracions ques’han fet i demaneu-los que argumentin lesseves respostes.
Abans de fer l’activitat, podeu fer una pluja d’i-dees sobre com podria fer-se, i després deixeu-los el temps necessari per a la realització indivi-dual de l’activitat.
PROJECTE D’EXPRESSIÓ
PÀGINA Activitats
Si ho creieu convenient, podeu fer aquest pro-jecte d’expressió per grups, per parelles o béamb tota la classe; una altra possibilitat és deixar-los escollir a ells com ho volen fer. En tot cas,cada grup format llegirà el mateix llibre i s’hauràde posar d’acord en les diferències que vaginsorgint. Caldrà també tenir en compte tot el ques’ha anat aprenent sobre els llibres i sobre comfer una ressenya al llarg de la unitat.
La duració d’aquest projecte serà també superiora l’habitual, per la qual cosa haureu de dedicar-hialguna hora més.
La darrera consideració a tenir en compte és quesi es fa en grup, cal que tots els membres treba-llin i facin la seva aportació al grup.
701
2
1
601
2
1
611
90
La captura de Llop Blau11BITOC 2 ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES
ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES
CONTEXTUALITZACIÓ
PÀGINA Informació
Comenteu en grup les qüestions plantejades ideixeu que s’expressin sobre les seves pre-ferències. En el cas dels anuncis que algú noentengui, feu-los explicar pels mateixos com-panys i companyes, i expliqueu només aquells, sin’hi ha, que ningú entén.
Podeu fer una llista a la pissarra dels anuncis querecorden.
LECTURA
PÀGINES A Informació
Abans de fixar-se en els anuncis proposats, par-leu sobre els diferents tipus d’anuncis (TV, ràdio,revistes, tanques…) i sobre quins els agradenmés. Pregunteu-los si creuen que els anuncisinflueixen a l’hora de comprar, si és veritat tot elque diuen, si ho diuen tot o si els fem cas. Unaltre element a comentar seria sobre què elssembla que facin interrupcions dels programesde televisió de caire publicitari.
En aquesta unitat podeu fer una lectura comen-tada: anar mirant tots a la vegada els anuncis pro-posats i resoldre entre tots les qüestions que hiha al costat de cadascun.
PÀGINA Informació
A través de la resolució oral en grup de les duesactivitats d’aquesta pàgina, seria convenient quees comentessin qüestions tan importants com lanecessitat d’un esperit crític davant la publicitat ila distinció d’elements discriminatoris que sovinthi apareixen, sobretot en el cas de les dones.
ELEMENTS DEL TEXT
PÀGINA Informació
Podeu realitzar un debat a classe per analitzar lescaracterístiques dels anuncis. Ho podeu fer a tra-vés de l’anunci proposat o bé demanar-los queportin diversos anuncis i fer una anàlisi compara-tiva.
Convindria que tothom tingués clars els concep-tes dels diferents elements que hi ha en un anun-ci, assenyalats en el quadre de color del final.
PÀGINA Activitats
Comenteu primer entre tots el significat i des-prés deixeu que cadascú esbrini amb l’ajuda deldiccionari o d’una enciclopèdia si ho tenia benentès. Demaneu-los que posin un parell d’exem-ples de cada cas.
Aquesta activitat la poden fer per parelles, amb laposada en comú al final perquè tothom ho puguicorregir.
Els podeu proposar que també ho facin en pare-lla. Cal que escullin si prefereixen fer-ho a partirde l’anunci que hi ha en el llibre o bé a partir d’unaltre que ells portin, però que haurà de tenir totesles parts que es demanen a l’enunciat.
EL LLENGUATGE DEL TEXT
PÀGINA Activitats
Plantegeu-la com un exercici en grup realitzat deforma breu.
Comenteu si recorden algun altre recurs expres-siu que hagin vist en publicitat i no estigui a lagraella. Si és així, que expliquin on l’han trobat:anunci, suport…
2
1
621
3
2
1
511
1
521
1
421
321121
1
021
91
BITOC 2
12I ara... passem a la publicitat!
La publicitat la trobem cada dia moltes vegades. Als mitjans de comunicació, al carrer, enalguns vehicles, i fins i tot nosaltres mateixos arribem a portar publicitat a la roba o als nostresequipaments. Realment, escapar de la publicitat és molt difícil. Parlar sobre publicitat es prestaa un enfocament lúdic de la comunicació, i aquest serà el punt motivador de la unitat quecomencem.
PÀGINA Activitats
Feu abans de començar una pluja d’idees perajudar els que tenen menys imaginació i deixeuun temps posterior per a la realització individual.
Recordeu les característiques que ha de tenir uneslògan i doneu alguna idea si veieu que elscosta molt.
PROJECTE D’EXPRESSIÓ
PÀGINA Activitats
Un cop heu fet els equips de treball per a aquestprojecte, demaneu-los que es posin d’acord ifacin una planificació acurada, tal com es dema-na en l’activitat 2. Recordeu-los que han de teniren compte tots els elements dels anuncis, ques’han treballat anteriorment.
Abans de passar a les pàgines següents, feu unaposada en comú perquè tothom sàpiga quinanunci tenen en projecte els altres i puguin aga-far més idees.
PÀGINA Activitats
Si us va millor, poden omplir la graella entre totl’equip, ja que es tracta d’elements que depenenmolt els uns dels altres.
En aquest cas, la correcció i revisió es farà d’e-quip a equip, modificant aquells aspectes ques’hagin detectat millorables.
PÀGINA Activitats
Un cop tothom hagi elaborat el seu anunci, enpodeu fer una posada en comú i una exposició ala resta de l’escola perquè ho valorin i vegin elresultat final del procés.
911
4
3
811
711
3
2
611
92
I ara... passem a la publicitat!12BITOC 2 ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES
Ortografia
Les vocals
DICTAT:
Així doncs, als peus, no solament hi duia les espar-denyes de set vetes –no teníem diners per a saba-tes i botes, no sabíem ni què eren les botes demuntanya–, sinó que també hi duia ales, i al capd’uns minuts ja saltava marges pel coll de Tagast.Aleshores vaig fer una relliscada i, en caure a terra,vaig petar unes branques seques que havien cai-gut. Per sort no m’havia fet res i em vaig estar unminut asseguda per recuperar-me.
H. Mas; J.F. Delgado. Ulldevellut. La Galera. Col. Grumets, 110. Pàg. 49.
Ortografia
La vocal neutra
DICTAT:
I sí que es varen divertir, i tant! A punta de mati-nada, que l’airet era una mica fresquet ja, sortirentota la colla, i per anar més de pressa, el pare delJoan els portà a tots en la camioneta. El tros ja eraple de gent fent feina, i ells començaren a plegarles avellanes que hi havia per terra. De primersemblava molt fàcil, ajupir-se i anar collint, però alcap d’una estona l’esquena els feia mal, i si s’age-nollaven també se’n sentien, perquè la terra eradura i les cames se’ls enrampaven.
M. Lluïsa Solà. Anna. La Galera. Col. Grumets, 27. Pàg. 130.
FIXA´T:
airet ➔ aire
fresquet ➔ fresc
començaren ➔ jo començo
plegar ➔ jo plego
RECORDA que per saber com hem d’escriure unavocal neutra que es troba enmig d’una paraula,hem de buscar una altra paraula de la mateixafamília en què aquesta vocal sigui tònica, i aixíveurem si cal escriure-la amb a o amb e.
FIXA´T en els sons de:
– La e oberta de peus, set, espardenyes, vetes,què, seques, terra, res.
– La e tancada de solament, diners, eren, també,fer, fet.
– La o oberta de doncs, solament, botes, coll,aleshores, sort.
– La o tancada de no, sinó.
RECORDA que en síl·laba àtona podem trobartres sons vocàlics: vocal neutra (e, a), u (o, u), i;i que en síl·laba tònica podem trobar els sons eoberta, e tancada, o oberta, o tancada, a, i, u.
DictatsBITOC 1
93
El venedor de pluges 1 El missatge misteriós 2
NOTA: Els dictats que es proposen a continuació són totalment orientatius. Es poden ampliar en fun-ció de cada grup/classe. La referència bibliogràfica pot servir per ampliar-los.
Ortografia
La u àtona
DICTAT:
El primer obstacle que calia salvar era la portera, sin’hi havia, però encara hauria estat més difícil ferfront a allò tan enigmàtic del porter automàtic: comhaurien pogut convèncer de paraula la veumetàl·lica que acostuma a brollar, malhumorada,de la reixeta que hi ha al costat dels timbres?
Però hi havia portera, i la bona dona, que sabiaquan la volien enredar, va comprendre que la histò-ria que li explicaven aquells vailets era verídica,cosa que va acabar de confirmar en sortir al carreri veure el cordill que s’enfilava fins a l’àtic de l’es-cala.
Joaquim Carbó. L’home de Munic. La Galera. Col. Grumets, 56. Pàg. 23.
Ortografia
Els diftongs i els hiats
DICTAT:
En aquell moment, vaig recordar quan, l’estiu pas-sat, amb la classe vam anar a passar uns dies enun càmping del País Basc. Allà vaig conèixer un noialemany i ens vam fer amics. Ben mirat no creuà-rem ni una paraula intel·ligible entre nosaltres, peròens vam arribar a entendre per signes. La mímicaés un llenguatge universal i tan antic com el mónmateix. Era qüestió, doncs, de posar-lo en pràcticaben a consciència. Totes les gesticulacions nervio-ses d’abans estaven mal enfocades. Ho havia defer d’una manera més lenta, més sistemàtica, mésestudiada.
Alegria Julià. Un romà al segle XX. La Galera. Col. Grumets, 85. Pàg. 58.
FIXA´T en País, creuàrem, qüestió i intel·ligible.
RECORDA:
Hi ha unes vocals fortes (a, e, o) i unes vocalsfebles (i, u).
Els diftongs combinen una vocal forta i una febleo dues vocals febles (vaig, estiu).
La i i la u entre consonant i vocal no formen dif-tong (havi-a, ner-vi-o-ses).
FIXA´T en:
portera ➔ porta
porter ➔ porta
automàtic ➔ autòmat
malhumorada ➔ humor
cordill ➔ corda
Atenció amb metàl·lica!
RECORDA que per saber com hem d’escriure elso de la u àtona que es troba enmig d’una parau-la, hem de buscar una altra paraula de la mateixafamília en què aquesta vocal sigui tònica i així veu-rem si cal escriure-la amb o o amb u.
BITOC 1
Dictats
94
L’enigma de la Cova Negra 3 La història d’Omar 4
95
Ortografia
L’accentuació
DICTAT:
El monitor ha baixat a les roques, és perillós per-què és molt relliscós, però tot ha anat bé, encaraque hi ha hagut problemes quan en Crépin tambéha baixat per ajudar-lo, ha relliscat i ha anat a parara l’aigua, però el monitor l’ha pogut pescar, i crida-va tan fort, el monitor, que molt lluny, a la platja,vèiem com la gent s’aixecava per veure què pas-sava. Quan el monitor ha tornat la canya a en Pau-lin, el peix ja no era al final del fil. Però el que mésil·lusió li ha fet, a en Paulin, és que el cuc tampocno hi era. I en Paulin ha estat d’acord a continuarpescant, amb la condició que no li posessin méscucs a l’ham.
Sempré/Goscinny. Les vacances del petit Nicolas. La Galera. Col. Grumets, 50. Pàg. 127.
Ortografia
Apòstrof i contraccions
DICTAT:
Darrere l’església s’estenia un petit parc amb unllac artificial. Un cigne i uns quants ànecs hi espe-raven els visitants per si els portaven menjar. Aldarrere s’afileraven la rectoria i l’edifici de l’escolai de l’internat. Des del carrer, com que la paret eraalta, només se’n veia la teulada i els dos pisossuperiors. Poc abans que arribessin a l’entrada del’internat es va obrir l’ala esquerra de la gran porta-lada de ferro forjat i una seixantena de nenesacompanyades de tres senyoretes ja no gairejoves van inundar el carrer per desaparèixer dins elbosc comunal.
Othmar Franz Lang. Encara queden fantasmes. La Galera. Col. Grumets, 97. Pàg. 23-24.
Ortografia
p/b, t/d, c/g
DICTAT:
La senyora Antònia, que ho sap tot i no perd pas-sada, és la que s’ha encarregat d’informar tots elsqui l’han volguda escoltar:
–I el nen no està malalt exactament, sinó que elvaren operar del cap, pobrissó, i ara no pot anar acol·legi, i per això vénen a casa a fer-li classes. Hosé perquè la meva cosina viu a la mateixa escalaque la mare d’un dels nois, un tal Josep Enric. Unbon noi, aquest.
Mercè Company. El germà gran. La Galera. Col. Grumets, 72. Pàg. 53.
FIXA’T en les paraules apostrofades d’aquesttext: l’església, s’estenia, l’edifici, l’escola, l’inter-nat, l’entrada, l’ala.
RECORDA que generalment apostrofem l’articlequan va davant d’una paraula que comença ambvocal o h.
FIXA’T en els accents de la lletra o: perillós, rellis-cós, il·lusió (accent tancat); però (accent obert).
FIXA’T en els accents de la lletra e de les parau-les que no són d’una sola síl·laba: també (accenttancat); perquè, vèiem (accent obert).
RECORDA que les lletres e i o poden tenir accentobert o tancat, segons si tenen so obert o tancat.
DictatsBITOC 1
La fam al món 5La Clara Politi la bruixa Nicotina 6
La Lilí es barallaamb el seu germà 7
96
Ortografia
La essa sonora
DICTAT:
Voreres, fanals, arbres i flors, bancs, la font de laplaça Major, tot, absolutament tot, quedava enrot-llat. Llavors en Jaume ho carregava en un carromolt gros que ell mateix menava i, quan ja teniatots els carrers recollits, els desava molt i molt benposats en un magatzem de l’Ajuntament que hihavia als afores de Vilapolida. I, a les nits, a Vilapo-lida, els carrers i les places eren uns grans passa-dissos negres, tan fondos com un pou, per on noes podia circular perquè ningú no sabia del certquè hi havia a sota d’un carrer plegat.
Dolors García i Cornellà. Contes a una cama trencada. La Galera. Col. El Corsari, 28. Pàg. 20.
Ortografia
La essa sorda
DICTAT:
A la classe, la mestra ens ha dit que traguéssim elsquaderns i que copiéssim els problemes queescriuria a la pissarra, perquè els féssim a casa.Això a mi m’ha sabut greu, sobretot pel pare, per-què quan torna del despatx està cansat i no téganes de fer deures d’aritmètica. Llavors, mentrela mestra escrivia a la pissarra, ens hem girat totscap a en Geoffroy, i hem esperat que comencés elseu missatge.
Sempré/Goscinny. El petit Nicolàs i els companys. La Galera. Col. Grumets, 53. Pàg. 113.
Ortografia
j/g, x/ix, tj/tg, tx/ig
DICTAT:
Al matí, va agafar la màquina de retratar i es vapassar tot el matí fent fotografies de les cares quefeia la gent del poble quan veia la seva obra d’art.T’he de dir que les escultures feien una fila benestranya i que a la gent li agafaven ganes de riure.I, al vespre, després de revelar les fotografies ienganxar-les en cartolines, va organitzar una expo-sició al garatge del seu pare amb les imatges detots els badocs. Tres rodets, va tirar! Hi sortia tot-hom. A més, per tal que no hi faltés ningú, vaanunciar l’exposició; havent dinat, va penjar car-tells a totes les cases i botigues del poble convo-cant a tothom, a les set de la tarda, per a la inau-guració de l’exposició “Santa Pau bada”.
Carme Arrufat. Misteri en el Croscat. La Galera. Col. Grumets, 107. Pàg. 11.
FIXA’T en traguéssim, copiéssim, pissarra, fés-sim, missatge.
RECORDA que el so de la essa sorda entrevocals el representem amb ss.
FIXA’T en el so de la essa sonora de les paraulesdesava, posats, magatzem.
Atenció amb menava, és un sinònim de portar,guiar, conduir!
RECORDA que escrivim el so de la s sonora amb:
– s entre vocals;
– z al començament de paraula o entre consonanti vocal.
FIXA’T en: sap, tot, perd, cap.
Atenció amb col·legi!
RECORDA que en síl·laba tònica i a final de parau-la escrivim p, t, c, i que darrere consonant o ensíl·laba àtona escrivim la mateixa consonant quetrobem en els derivats (perd ➔ perdre).
BITOC 1
Dictats
Poemes per a tothom 8
Un bon negoci! 9
Els robots 10
Ortografia
La ela geminada
DICTAT:
De mica en mica ens anava desapareixent la ten-sió a tots tres i ens tranquil·litzàvem lleugerament,si és que es pot parlar de tranquil·litat en aquestescircumstàncies.
El Marcus, potser per justificar la seva presència ivolent-nos ajudar a nosaltres i a ell mateix a sortird’aquell mal pas, ens va parlar:
–Miles Ausae sum, Modilianum veni et Athana-griam eo. Meam centuriam quaero…
Cada vegada parlava més a poc a poc, fins que, enveure, a través de les nostres cares plenes d’inter-rogants, que no l’enteníem gens, ho va deixarcórrer.
Res de res, un desastre. No sabíem pas què ensexplicava.
–Ens està parlant en llatí! –va dir l’Andreu.
–Que intel·ligent! –vaig contestar–. Si és romà,com vols que ens parli si no és en llatí? Que etpenses que ha sortit d’una d’aquelles pel·lículesque fan per la tele i es posarà a parlar en català?Aquí no hi ha ningú que el dobli.
Alegria Julià. Un romà al segle XX. La Galera. Col. Grumets, 85. Pàg. 27.
Ortografia
Els signes de puntuació
DICTAT:
Una cosa és portar a classe, sense nervis, unasafata amb cinc tasses de cafè, els platets, lesculleretes, dues ampolles de licor, tres cerveses,tres gots buits, la sucrera, les copetes i una ampo-lla d’aigua, posem per cas, i una altra és portar-laentre els passadissos estrets que queden entretaula i taula, a primera hora de la tarda, amb gentque entra i que surt, que s’aixeca i que s’asseu,amb perill d’abocar-ho tot per damunt d’algú… Ah!I sempre amb la mirada atenta que no se t’escapind’una taula sense pagar! Sempre he sentit a dirallò de…
Joaquim Carbó. L’home de Munic. La Galera. Col. Grumets, 56. Pàg. 84.
FIXA’T en la puntuació d’aquest text: què hi ha ala safata? Les comes separen totes les coses dela safata.
RECORDA que una coma indica una pausa breu ies fa servir en enumeracions i per fer explicacionsi aclariments.
RECORDA també, que els punts suspensius (…)indiquen que l’oració es deixa incompleta.
FIXA’T en: tranquil·litzàvem, tranquil·litat,intel·ligent, pel·lícules.
FIXA’T en la grafia de gent, organitzar, garatge,imatges, penjar.
RECORDA que escrivim j davant de a, o, u i queescrivim g davant e, i.
DictatsBITOC 1
97
La caçadora 11
L’envejós d’Alcalà 12
Ortografia
Les vocals àtones en les terminacions
DICTAT:
L’home portava una gorra al cap i un tros de bufan-da embolicada al coll. Tot plegat era com unaestampa antiga, però plena de vida i, la cambra, enconjunt, era molt acollidora, amb un parell debalancins, més fotografies de totes les èpoquesclavades a les parets amb xinxetes i, als prestat-ges, davant les rengleres de llibres, tot de cotxetsen miniatura, caragols de mar, cendrers, figuretesde ceràmica, troncs recargolats que recordavenformes conegudes i, d’una manera sorprenent,reproduccions de coets i de plataformes espacials.
Joaquim Carbó. L’home de Munic. La Galera. Col. Grumets, 56. Pàg. 25.
Ortografia
Les vocals àtones en l’arrel
DICTAT:
Tot escoltant la velleta i seguint-la pel passadís,van arribar a la sala d’estar, una cambra assolelladaper un gran finestral. Tota la casa era plena d’ob-jectes inversemblants: unes llumeneres antigues,una xocolatera, un parell de paraigüers, fotografiesemmarcades, cartells de l’any de la picor, tres oquatre llums estrafolaris, prestatgeries plenes dellibres i, pels racons, piles i piles de diaris. Potsertot plegat hauria fet una mica de pudor de resclo-sit si no hagués estat per l’aroma que desprenia lapipa que fumava el vell que s’estava de genollonsdarrere l’aparell de televisió tot intentant trobar elmecanisme que li faria recuperar la imatge perdu-da.
Joaquim Carbó. L’home de Munic. La Galera. Col. Grumets, 56. Pàg. 24.
FIXA´T en:
velleta (vell) xocolatera (xocolata)assolellada (sol) fumava (fum)finestral (finestra) genollons (genolls)llumeneres (llum)
Atenció amb paraigüers, emmarcades, racons,imatge!
RECORDA que per saber com hem d’escriure elso de la vocal neutra (amb a o amb e) o el so dela u àtona (amb o o amb u), hem de buscar unaaltra paraula de la mateixa família on la vocal dequè dubtem sigui tònica.
FIXA´T en el so de la vocal neutra del final delsmots portava, bufanda embolicada, era, estampa,antiga, cambra acollidora.
FIXA´T en la e de la vocal neutra dels plurals: foto-grafies, totes, èpoques, clavades, xinxetes, pres-tatges, rengleres, llibres, figuretes, conegudes,plataformes.
RECORDA que quan el so de la vocal neutra ésl’últim d’un nom o d’un adjectiu, generalment elrepresentem amb:
– e si el nom o l’adjectiu és masculí;
– a si el nom o l’adjectiu és femení.
RECORDA també, que tots els noms i adjectiusque acaben en vocal neutra fan el plural en -es.
DictatsBITOC 2
99
L’Adelaida s’estima més la mare 1
Qui té cura dels animals salvatges? 2
NOTA: Els dictats que es proposen a continuació són totalment orientatius. Es poden ampliar en fun-ció de cada grup/classe. La referència bibliogràfica pot servir per ampliar-los.
Ortografia
Les vocals tòniques
Primer hem anat amb tren fins a Sant Pau. Anà-vem molt abrigats amb l’anorac, la bufanda i elsguants. Quan hem arribat, no sabíem per on s’a-gafava el camí per anar cap a la font de l’Oreneta.A l’estació hi havia un senyor assegut en un bancesperant el tren. Ens hi hem acostat, era cec iposava molta atenció en tot el que passava al seuvoltant. Vam estar de sort perquè era d’allà i deseguida ens va indicar el camí. Ens va agradar deparlar amb ell una estona, però era una mica sord ihavíem de cridar una mica.
–En raja una aigua glaçada, d’aquesta font! Penseuque recull l’aigua de la neu que es fon de la mun-tanya. I avui encara teniu sort perquè no hi faràvent. Mireu, aquella senyora que ven els entrepansencara us explicarà més coses de la font. Ella hi vamolt sovint amb els seus fills.
Ortografia
El recompte de síl·labes / l’accentuació
DICTAT:
Era passada la mitjanit quan tretze carruatges fúne-bres s’aplegaren en una vella fàbrica siderúrgica,en desús. Si algú els hagués vist s’hauria espantatde debò. Semblava com si la mort en personahagués anat a recollir algú per endur-se’l i, tementque s’escapés, hagués redoblat les defenses. Elstretze enterramorts havien de fer encara la feinamés feixuga: treure a palades els continguts delsseus carruatges i fer-ne un pila al bell mig del patiexterior.
Jordi Folck. La guerra dels xiclets. La Galera.Col. Grumets, 105. Pàg. 44.
FIXA´T en:
– agudes accentuades: desús, algú, hagués,debò, s’escapés;
– esdrúixoles: fúnebres, fàbrica, siderúrgica;
– accent diacrític: més.
Atenció amb endur-se’l!
RECORDA que la lletra a sempre porta accentobert (à), que la i i la u sempre porten accent tan-cat (í, ú), i que la e i la o porten accent obert o tan-cat segons com es pronunciïn.
FIXA´T en: hem anat, hem arribat, cec, sort, sord,font, fon, vent, ven, amb tren, amb l’anorac, ambels seus fills.
RECORDA que, en alguns casos, els diferentssons (obert o tancat) de la e i de la o ens podenajudar a distingir algunes paraules.
Exemples: sort (o oberta)
sord (o tancada)
font (o oberta)
fon (o tancada)
ven (e oberta)
vent (e tancada)
BITOC 2
Dictats
100
La segona capa 3 Una bona collita de poemes 4
101
Ortografia
La dièresi
DICTAT:
Just al mig hi havia la canonada principal, un tubgegantí dins una estructura de formigó que distri-buïa l’aigua per tota la ciutat. A ambdós costats del’aqüeducte corrien paral·leles dues llargues tan-ques de gairebé cinc metres d’altura, delimitant lazona de seguretat per a la protecció de l’aigua.Aquesta zona s’anomenava la Franja. Uns siste-mes elèctrics d’alarmes i de vídeo protegien tota lalongitud del recorregut.
Dins la Franja només podia circular la Policia i elsempleats de la companyia estatal d’aigües, i qual-sevol persona que s’hi trobés era detinguda i se liaplicava la llei antiterrorista. [...] I, tot i que normal-ment no hi entraven ni els delinqüents més agosa-rats, l’estat general de la ciutat feia que la Franjafos plena de runa i d’escombraries que llençavendes de l’altra banda de les tanques.
Fidel del Castillo. Els anys postllum. La Galera.Col. El Corsari, 15. Pàg. 112.
Ortografia
El plural
DICTAT:
En arribar al Prat vam veure l’enorme edificació,arreglada acuradament, amb jardins ben cuidats,arbres d’ombra plantats harmoniosament, glorie-tes, galeries, porxos i arcades...
Vam deixar la casa a la nostra esquerra i vam con-tinuar pel camí que ens havia de dur a la granesplanada. Allà davant nostre es dibuixaven lessiluetes despullades dels roures, que estanescampats per aquell indret. Alguns pins dispersosdonaven una nota de color al paisatge, encaraforça hivernal.
Només arribar ja ens vam trobar davant per davantamb el primer roure, alt, gegant, amb l’escorçaplena de petites escletxes, unes fissures quehavien deixat al tronc el rastre del pas dels anys,talment les arrugues a la cara d’un vell.
Alegria Julià. Un romà al segle XX. La Galera. Col. Grumets, 85. Pàg. 102.
FIXA’T en: glorietes (glorieta), galeries (galeria),arcades (arcada), siluetes (silueta), despullades(despullada), petites (petita), escletxes (escletxa),fissures (fissura) i arrugues (arruga).
Atenció amb força, escorça!
RECORDA que els noms poden formar el pluralde maneres diferents:
– afegint una s al singular: arbre ➔ arbres; any ➔anys. Però recordeu que els noms i els adjectiusque acaben en a àtona canvien aquesta per -es
en el plural: glorieta ➔ glorietes, galeria ➔ gale-ries;
– afegint -ns al singular: jardí ➔ jardins, camí ➔
camins, pi ➔ pins;
– afegint -os al singular de molts noms masculinsacabats en consonant: dispers ➔ dispersos.
FIXA’T en: distribuïa, aqüeducte, aigües, delin-qüents.
Atenció amb paral·leles!
RECORDA que quan volem indicar que la lletra ude les síl·labes que, qui, gue, gui es pronuncia,escrivim una dièresi sobre la lletra u.
DictatsBITOC 2
Les entremaliadures de Till Òlibaspill 5 La flor del lliri blau 6
102
Ortografia
La essa sonora
DICTAT:
El camí que seguia en Xeixa conduïa a Esmirna,ciutat bizantina, amenaçada pels turcs com totesles ciutats de l’Àsia Menor. Tot seguit d’arribar-hi iquasi per instint, el noiet anà a parar al mercat. Eraun mercat molt important. Hi havia gent de totesmenes, homes de pell groga i ulls oblics, de moltendins de l’Àsia, àrabs d’aire distingit, indis miste-riosos, encantadors de serpents, cantaires, balla-rins i recitadors, tota una barrija-barreja. En Xeixaanava donant voltes una mica d’esma sense acon-seguir de pensar què li calia fer. S’acostà a un grupd’homes que discutien el preu d’uns tapissosquasi tan bonics com el del missatge.
Maria Novell. Les presoneres de Tabriz. La Galera. Col. Grumets, 59. Pàg. 112.
Ortografia
La essa sorda
DICTAT:
Això no els aturaria, però els frenaria durant elssegons necessaris perquè ella desaparegués de laseva vista, saltés l’antic taulell i enfilés el passadísdel vell celler. Tenia temps, i es deia interiormentque ja estava estàlvia. Fins i tot es va aturar perassegurar-se que la biga deixaria caure la paret,barrant així el pas i conferint a l’antic bar un aspec-te de ruïna total. Va obrir apressadament la trapa ies va esquitllar a dins corrents davant la sorpresadels altres óssos.
–Apagueu les espelmes, de pressa! –va dir Bel,mentre posava el doble fons de la trapa–. Silenci!
Els minuts següents es van viure amb angoixa dinsel Catau. Ningú no va dir ni un mot, i van romandremuts i immòbils, com si tinguessin por que la sevarespiració pogués delatar-los.
Fidel del Castillo. Els anys postllum. La Galera. Col. El Corsari, 15. Pàg. 83.
FIXA’T en:
– ss: necessaris, passadís, assegurar-se, apressa-dament, óssos, pressa, tinguessin;
– c: celler, silenci, respiració.
Atenció amb ruïna, següents, immòbils!
RECORDA que el so de la essa sorda entrevocals l’escrivim amb ss (necessaris, passadís) ique a principi o a dins de paraula, davant de e i i
algunes vegades escrivim c (celler, cirera, cen-dra...).
FIXA’T en: bizantina, Àsia, quasi, misteriosos.
Atenció amb conduïa, amenaçada, barrija-barreja!
RECORDA que el so de la essa sonora s’escriuamb s entre vocals i amb tz entre consonant ivocal (dotze, tretze, catorze...).
BITOC 2
Dictats
Consultar per informar-se 7 La Cova dels Moros 8
Ortografia
j/g, x/ix, tx/ig
DICTAT:
Mentre caminàvem, teníem el sol al darrere, dava-llant cap a l’horitzó, i allargassava exageradamentles nostres ombres que es dibuixaven a terra des-proporcionadament, com si fossin aquelles imat-ges grotesques que ofereixen els miralls còncaus.
Em van venir ganes de saltar fent grans gambadesper tal d’atrapar la meva pròpia ombra, de trepitjar-la, d’immobilitzar-la. Vaig veure de cua d’ull com elMarcus feia unes passes molt llargues, trepitjantben fort, clavant els peus amb energia per tal d’en-xampar la seva ombra estirada. Ell també havia tin-gut la mateixa pensada que jo.
Alegria Julià. Un romà al segle XX. La Galera. Col. Grumets, 85. Pàgs. 101-102.
Ortografia
m, n, ny
DICTAT:
Després mirà els peus de la Dorothy, i, en veureles sabates de plata, es posà a tremolar de ràbia,perquè sabia que tenien un immens poder màgic.De primer, la Bruixa va sentir la temptació de fugirben lluny de la Dorothy; però quan mirà els ulls dela nena i va veure que la seva ànima era tan pura iinnocent, va comprendre que la menuda ignoravael poder màgic que les sabates de plata li confe-rien. Així doncs, la malvada Bruixa va riure per dins,i pensà: “Tanmateix, res no em priva de fer-ne lameva esclava, puix que no sap el poder de què dis-posa”.
L. Frank Baum. El màgic d’Oz. La Galera. Col. Grumets, 102. Pàg. 125.
FIXA’T en: immens, temptació, lluny, innocent,tanmateix.
Atenció amb comprendre, ignorava, puix!
RECORDA que davant de m escrivim m (immens,immoral, immortal...); en són excepcions tanma-teix i enmig.
FIXA’T en:
– ix: dibuixaven, ofereixen, mateixa;
– x: enxampar;
– tg: imatges;
– tj: trepitjar, trepitjant.
Atenció amb horitzó i immobilitzar-la!
RECORDA:
– j davant a, o, u;
– g davant e, i;
– ix després de les vocals a, e, o, u.
DictatsBITOC 2
103
El medalló del Sol i de la Lluna 9 El diari d’en Marcel 10
Ortografia
Els signes de puntuació (I)
DICTAT:
Qualsevol persona amb dos dits de front hauriaendevinat que passava alguna cosa entre els pre-soners de la Torre. Per primera vegada hi faltavenels crits, les riallades que a l’hora de dinar omplienl’antiga sala de les tortures reconvertida en un delsmenjadors. Tothom parlava a mitja veu i els platstornaven quasi plens a la cuina. És que havien per-dut la gana? És que el dinar d’avui era realmentimmenjable i més fastigós que altres dies? És quehi havia una passa, una epidèmia? Tothom miravaels rellotges, tothom demanava l’hora i els donavacorda. El que passava podia resumir-se en una solaparaula: fugida!
Jordi Folck. La guerra dels xiclets. La Galera. Col. Grumets, 105. Pàg. 109.
Ortografia
Els signes de puntuació (II)
DICTAT:
–Sí, volant. Com els corbs, com les bombolles desabó... Perquè el meu superxiclet Bomba 2 ustreurà d’aquí. Bé... això espero –va afegir mansa-ment–. Encara no l’he pogut provar... Noméscaldrà que feu un globus. Aneu bufant i fent-lo tangros com vulgueu. Tan gros com un globus gegant.Podríeu arribar a la mida d’un aerostàtic. Desprésfeu-hi un nus, com en un globus qualsevol, i esti-reu-ne els dos extrems. Lligueu-vos-els al voltantdel pit i..., amunt!
Jordi Folck. La guerra dels xiclets. La Galera. Col. Grumets, 105. Pàg. 105.
Llegeix el text en veu alta. També el pots repre-sentar a un amic. FIXA’T en els punts suspensiusi dóna-li l’entonació adequada.
Atenció amb lligueu-vos-els!
RECORDA que els punts suspensius es fan servirquan una oració es deixa incompleta perquè quiparla dubta o s’interromp.
FIXA’T en la puntuació d’aquest text: hi ha tresoracions interrogatives i una exclamació.
RECORDA que quan escrivim una pregunta, alfinal hi posem un signe d’interrogació i que des-prés el text comença en majúscula.
104
BITOC 2
Dictats
La captura de Llop Blau 11 I ara... passem a la publicitat! 12
![Àrea 1 Comprensió oral 10 punts [mín. 5 punts] Exercici 1](https://img.pdfslide.tips/doc/110x75/618d98f552a0e82d9132edca/rea-1-comprensi-oral-10-punts-mn-5-punts-exercici-1-.jpg)
