Escorca limita amb els municipisde Fornalutx, Sóller, Bunyola,Alaró, Selva, Campanet i Pollençai, al nord, amb la mar. Té un petitmoll entre la desembocadura deltorrent de Pareis i la Calobra. Nocompta amb un nucli urbà. Lapoblació, que presenta una den-sitat de 2 hab/km2, es localitza aLluc, Cala Tuent, sa Calobra, esGuix i Son Macip. A la seva costa,situada entre els termes de Sólleri Pollença, hi predominen elsespadats i es fa inaccessible, ambexcepció de les cales de Tuent ide sa Calobra.Té quatre dels cimsmés elevats de Mallorca: el puigMajor (1.443 m), Massanella(1.348 m), Tomir (1.102 m) i elpuig Roig (1.002 m).

Registra la pluviositat més altade l’illa a causa de la barrera demuntanyes que atura les massesde núvols procedents del nord,carregats d’humitat. Arriba a unamitjana anual de 1.000 litres permetre quadrat, que oscil·la entreels 1.400 a la zona muntanyenca iel 800 a la costa i llocs més plans.Aquest fenomen meteorològicdetermina l’existència dels pan-tans del Gorg Blau i Cúber queabasteixen d’aigua a Palma. Quasiel 40% del seu territori resulta

improductiu i la seva meitat ésocupada per boscos de pins i alzi-nes, erms, pastures o garriga.

Les terres d’Escorca foren jahabitades pels primers pobla-dors de Mallorca que podienbeneficiar-se de la caça, alimen-tar-se de les terres, beure aiguade les fonts, aprofitar el produc-tes dels boscos i viure a les coves.De la prehistòria daten la cova deMenut, la cova de Son Torre i saCometa des Morts. La seva topo-nímia conserva nombrosos nomsrelacionats amb la nostra histò-ria, com per exemple el romàLluc (lucus, bosc sagrat) i, espe-cialment, amb la presència delsàrabs: Binifaldó, Binimorat,Mossa, Albarca, L’Ofre, Menut...

El patró del municipi és santPere (29 de juny), ara bé té mésrelleu la celebració de la Diadade la Mare de Déu de Lluc, al mesde setembre. Tuent i sa Calobrahonoren sant Llorenç (10d‘agost). Els seus indrets atreuennombrosos visitants i turistes: LaCalobra, Lluc, la carreteraPollença-Sóller, el cant de laSibil·la dels Blauets de Lluc a laNit de Nadal, els camins de mun-tanya, itineraris preferits per lespersones que fan senderisme...

Diari de l’escolaDiario de Mallorca . Any XXI – Núm. 778 . 18 d’abril de 2007

Amb la col.laboració de:Amb el patrocini de:

Escorca

Municipi de la Serra de Tramuntana, té un extensió de140,32 km2 i una població de 300 habitants. És el novèmés gran de Mallorca i el de més extensió de la Serra.

Comprèn llocs tan coneguts com Lluc, el torrent dePareis, Sa Calobra, els embassaments del Gorg Blau iCúber, el puig Major i el puig de Massanella

Coneguem Mallorca

Sant Pere d’EscorcaAquest oratori fou construït a mitjans del segleXIII. L’ermita, un dels casos més representatius delgòtic primitiu a Mallorca, fou un lloc de culte moltimportant per a la contrada fins a la creació delprimer nucli del santuari de Lluc, el 1456.

Torrent de PareisFormat per la confluència a s’Entreforc delstorrents del Gorg Blau i de Lluc, desemboca a laCalobra. És l’excursió a peu per excel·lència deMallorca. Té una conca hidrogràfica de 43 km2.Des de 1963 s’hi celebra, el juliol, el famós con-cert, per iniciativa del pintor Coll Bardolet.

Mare de DéuSegons una antiga llegenda, la imatge de SantaMaria de Lluc fou trobada per un pastor i unmonjo dins un roquissar a devora un torrent quepassa per devora el santuari, lloc on s’edificà unpetit oratori.

Museu i jardi botànicInaugurat el 1954, el museu consta de les sec-cions del pintor Coll Bardolet, arqueologia, orfe-breria/joieria, indumentària/mobiliari, imatgeriadevota, ceràmica, pinacoteca i artesania tèxtil. Eljardí botànic conté 200 varietats de plantes de lanostra terra.

Lluc

-On anau?-A Lluc (amb veu animosa).-D’on veniu?-De Lluc (amb veu que mostra fatiga).

El monestir de Lluc, centre espiritual deMallorca, és un punt de pelegrinatge, devisita, d’excursionisme, de popularspujades a peu, de veneració a la Mare de

Déu (la “Moreneta”), d’admiració de lesbelleses paradisíaques dels seus vol-tants... L’actual església, d’estil renaixen-tista, fou començada sobre un assenta-ment prehistòric el 1622 i acabada el1691. A principis del segle XIX s’ampliàl’hostatgeria i es construïren els monu-ments dels Misteris del Rosari.

FOTO: CONSELL DE MALLORCA

Una iniciativa de i Diari de l’escola

Llegir per créixerAquí teniu les respostes d’aquest segon trimestre i el llis-tat de les classes guanyadores. Esperam que us hagi agra-

dat la lectura. Al número de la propera setmana publica-rem la proposta de lectures per a aquest darrer trimestre.

Primer curs Segon curs

Tercer curs Quart curs

Cinquè curs Sisè curs

23 45 6

1La Sofia tot ho arreplega1. Què porten la Sofia i el seu pare a la deixalleria? Rampoines, una cadiravella, una catifa vella, uns quants llistons i una baca del cotxe.2. On acaba la cadira de la Sofia? Al contenidor.3.Què arreplega la Sofia del contenidor? Una capsa vella amb compartiments.4. Qui duia el paraigua vell? Una dona.5.De quin material era la vella bandera que treia l’home del contenidor? De zinc.

Vamos a buscar un tesoro1. ¿Qué quiso el pequeño oso? Una coliflor de la huerta con patatas, sal ymantequilla.2. ¿Para qué querían el pequeño tigre y el pequeño oso una cuerda fuerte,una pala y dos cubos? Para ir a buscar tesoros.3. ¿A quién despertó el jaleo que hicieron cavando? Al topo feliz.4. ¿Cómo se llamaba la burra viajera? Mallorca.5. ¿Bajo qué árbol durmieron el pequeño tigre y el pequeño oso? Bajo elárbol de las manzanas de oro.

La Palma, una bruixa escabellada1. Quin encanteri va fer la bruixa per la tardor? Tots els paraigües s’aguan-taven sols per sobre dels caps.2. Com es deien els avantpassats de la bruixa? La besàvia Trenallarga,l’oncle Patillapeluda i la tieta Cuadecavall.3. A qui va convidar a berenar la bruixa? Als superpeluts Home Llop i Ieti.4. Com es diu el perruquer de la història? Pol.5. Com van tornar els cabells de la Palma a ser brillants i suaus com laseda? Després que el Pol li fes un petó.

El reino del revés1. ¿Quién vivía en la casita blanca? Un marqués.2. ¿Quién va por un caminito de aserrín? El tranvía.3. ¿Qué lleva por sombrilla la hormiga Titina? Una flor amarilla.4. ¿En qué se convierten las servilletas? En conejos y echan a correr.5. ¿Dónde estaba sentada la Reina Batata? En un plato de plata.

L’illa de Canibàlia1. Què nom el batle de Canibàlia de Mar? Senyor Digerí.2. Com es desplaçaven els habitants de Canibàlia de Munt? A peu.3. Qui era el senyor Mastegà? El batle de Canibàlia de Munt.4. Com es deia el riu de Canibàlia de la Vall? Artèria.5. Qui era el llenyataire major dels boscos de la Vall? El senyor Escurem.

El monstruo del miedo1. ¿De qué era el sándwich que le habían preparado a Virginia para desa-yunar? De atún.2. ¿Cómo se llama el padre de Virginia? Inocencio.3. ¿Quiénes son Alfredo y Dolores? Los vecinos de Virginia.4. Describe al monstruo del miedo. Tenía cara de mosca y su boca llena dedientes como un tiburón, patas como pulpos y cangrejos y antenas.5. ¿Cómo era el monstruo el lunes por la noche? Tenía forma de enchufey soltaba chispas.

Hola, em dic Pere1. A què feia gust el xumet que li va regalar la tieta a en Pere? A goma.2. Quines són les farinetes que més li agraden? Les de plàtan.3. Quants mesos tenia en Pere quan va aprendre a gatejar? Vuit mesos.4. Quin és el nom de la portera del bloc de pisos de ca’n Pere? Senyora Cristina.5. A quina illa vivien els avis d’en Pere? A Menorca.

Piruleta1. ¿Cómo se llama la mujer que vive con el padre de Piruleta? Amelia.2. ¿Quién es Hodina? Un funcionario jubilado que vive con un perro sal-chicha.3. ¿Qué es una copa Melba? Una bola de helado de vainilla con mediomelocotón encima, nata montada y cerezas.4. ¿Cómo se llama el perro de la señora Ehrenreich? Lehmann.5. Describe a Heidegunde Gunsen. Ojos normales, de color marrón y pelocorto de un castaño corriente.

La Nataixa1. Quin altre nom li diuen a la Nataixa? Nati.2. Què vol fer-li la Nataixa al gos perquè es porti bé? Fer-li cartells perrecordar-li que es porti bé.3. On estava el gos quan la Nataixa pensava que l’havien robat? Dormintsota el seu llit.4. Per què, de tant en tant, la Nataixa no entén a la Pati? Perquè parlaamb la boca tancada i ràpid.5. Per què es posa mitjons de colors diferents la Nataixa? Perquè, segonsella, es combinen millor.

Un león en el desván1. ¿Cómo se llaman los padres de Patricia? Amanda y Roberto.2. ¿Con qué confundió Amanda a Rufo en la bañera? Con un peluche.3. ¿Qué era Fernandino? Un gato.4. ¿Cómo se llama el mayordomo? Uno.5. ¿De qué estaba forrado el interior de la caravana? De terciopelo violeta.

De tots colors1. De quin color eren les veles del petit veler? De color fucsia.2. Qui viu al casalot del costat, el més antic de la plaça? L’Arnau.3. Quan veu en Marc les dues mosques? Quan comenta el segon exercicid’estirament.4. Com era anomenada per la gent del clan la gran roca roja? Uluru.5. De quins colors està pintat el taxi? De groc i negre.

Los problemas del pequeño Nicolás1. ¿Qué le pasa a Rufo cuando pega a su hermano? Se queda sin cine losjueves.2. ¿En qué lugar queda Nicolás en el examen de historia de Carlomagno? Elcuarto.3. ¿Quiénes son los vigilantes de los chicos en los recreos? El Caldo y elseñor Mouchabière.4. ¿Qué le confiscó El Caldo a Joaquín? Un abrecartas.5. ¿Quién compró el taco de billetes de la tómbola a Nicolás? La señora Blédurt.

GuanyadorsLlibres en català:. Primer curs:

C.P. Cas Saboners (Magaluf). Segon curs:

Col·legi Francesc de B. Moll (S’Arenal). Tercer curs:

C.P. Ses Rotes Velles (Santa Ponça) (3-B). Quart curs:

C.P. Bartomeu Ordines (Consell) (4-B). Cinquè curs:

Col·legi N. S. de la Consolació II (Sa Indioteria)

. Sisè curs:Col·legi Arcàngel Sant Rafel (Palma)

Llibres en castellà:. Primer curs:

Desert. Segon curs:

C.P. Migjorn (Cas Concos). Tercer curs:

C.P. Es Canyar (Manacor) (3-A). Quart curs:

Col·legi Santa Maria (Palma). Cinquè curs:

C.P. Port de Pollença. Sisè curs:

Col·legi Aula Balear (Palma) (6-B)

En les properessetmanes unrepresentant del'EditorialAlfaguara/Santillana visitarà els centresper fer entrega delsobsequis a lesclassesguanyadores.Enhorabona!

2 Diario de Mallorca Dimecres, 18 d’abril de 2007Diari de l’escola

Activitats

Taller de rellotges de solEl passat 2 d’abril, emmarcat dins el pro-grama de les jornades culturals del cen-tre, es va realitzar un taller de rellotgesde sol al Col·legi Públic Joan Mas i Verd,de Montuïri.

El taller va consistir en el muntatge dedos models de rellotges de sol de cartolinaretallables, l’explicació del seu funciona-ment i la lectura de l’hora, i hi varen parti-cipar els alumnes de 5è i 6è de primària.

La lectura de l’hora no es va poder dur

a terme degut a que no lluïa el sol i, pertant, va quedar pendent perquè hopoguessin fer qualsevol altre dia amb l’aju-da dels professors.

Al mateix temps del taller es va feruna petita exposició de rellotges de solportàtils per tal de veure i comprendrecom funcionaven i s’utilitzaven aquestsinstruments quan encara no existien elsrellotges mecànics.

Entre els rellotges de l’exposició hihavia un rellotge de canó que volíemdisparar a una hora determinada, cosaque no es pogué fer degut a la mancade sol d’aquell dia. Es tracta d’un rellot-ge de sol que du incorporat un canóamb una petita càrrega de pólvora. Unavegada orientat correctament, a les 12en punt el Sol incideix sobre una lupaque crema la pólvora produint el dispar.Llàstima que no pogués ser!

Cal ressaltar l’exemplar comporta-ment dels alumnes, així com la sevahabilitat per muntar els rellotges i el seuinterès per entendre el funcionamentdels rellotges exposats.

Hi havia també la Televisió de Mallorcaque va gravar tot el procés i al final varenentrevistar alguns participants, els qualsmanifestaren la seva satisfacció pel taller,que els havia agradat molt i que havienaprès conceptes que desconeixien.

Tots els alumnes sortiren amb elsseus dos rellotges, que esperam puguinfer funcionar moltes hores i gaudeixind’un instrument que mostra de manerafidel els moviments de la Terra.

Podeu ampliar la informació sobre eltaller a la pàgina web www.bernisol.com oenviant un correu a bernisol@gmail.com.

Joan Serra

IV Trobada de Coordinadors AmbientalsEl Seminari d’Ambientalització de Centres(SACE) i el CEP de Palma han organitzat laIV Trobada de Coordinadors Ambientals,que se celebrarà al CEP de Palma el pròxim7 de maig.

La convocatòria va adreçada a totsels coordinadors ambientals, professo-rat de tots els nivells educatius que for-min part de la comissió ambiental delseu centre escolar i professionals quetreballen l’educació ambiental a l’àmbiteducatiu.

El matí es presentaran les següentsponències:

■ L’escola i el canvi climàtic.■ Oferta educativa de “Boscos deles Balears”.

Després es presentaran lessegüents experiències:■ Volant cap a la sostenibili-tat.■ Reutilització de llibres detext i de lectura.■ Sortides: una eina bàsica pera l’Educació ambiental.■ Jornades TOTSolar.■ I a plàstica, què?

L’horabaixa es dedicarà a la feina

per grups de debat sobre el temaQuè pot fer el Coordinador

Ambiental per reduir el consumenergètic del centre?, es farà unaposada en comú i s’aportaranles conclusions.

Durant el descans s’ex-posaran materials sobreexperiències d’ambientalitza-ció realitzades a diferents cen-

tres escolars. Els centres o per-sones interessats en mostrar la

seva experiència en forma de car-tells, materials… es poden posar en

contacte amb na Catalina Ramis (971 4207 48 o cramis@dginnova.caib.es).

La inscripció a la trobada es pot fer per-sonalment al CEP de Palma, per fax (971 2495 32) o a la secció d’activitats de la pàgi-na web http://cprpalma.caib.es. El terminid’inscripció finalitza dia 24 d’abril a les 12hores. El llistat d’admesos es publicarà dia25 d’abril i cal confirmar l’assistència finsdia 27 d’abril a les 12 hores.

Si voleu contactar amb el SACE, l’adreçadel correu electrònic del seminari és lasegüent: seminariambientalitzacio@edu-cació.caib.es.

Diario de Mallorca 3Dimecres, 18 d’abril de 2007 Diari de l’escola

Concurs Una mica de tot

1. La més gran de les illes Balears és Menorca.VERTADER FALS

2. La capital de la comunitat autònoma és Manacor.VERTADER FALS

3. A les Illes Balears hi ha 94 munipicis.VERTADER FALS

4. El municipi més gran de les illes és Llucmajor.VERTADER FALS

5. Hi ha dos Consells Insulars: a Mallorca i a Menorca.VERTADER FALS

6. La muntanya més alta de les illes és el puig Major.VERTADER FALS

7. Els habitants de Búger es diuen bugerrons.VERTADER FALS

8. L’albufera des Grau està situada a l’illa de Menorca.VERTADER FALS

9. El formatge maonès és típic de Formentera.VERTADER FALS

10. Pins i alzines són la vegetació principal a la muntanya.VERTADER FALS

11. El Parc Natural de Mondragó està situat a Santanyí(Mallorca).

VERTADER FALS

12. Cabrera és un Parc Natural.VERTADER FALS

13. El ferreret és una espècie de mosquit molt gros.VERTADER FALS

14. Son Sant Joan és l’aeroport d’Eivissa.VERTADER FALS

15. La Festa de Moros i Cristians se celebra a Sóller iPollença.

VERTADER FALS

Entre les cartesque contenguinles respostescorrectes sesortejaran 10lots de 10 lli-bres, formatspel llibre de lafotografia (Quité por de laPati Perfectad’Anna Cabeza)i 9 llibres més de la col·lecció Tucà.

Heu d’enviar el cupó del concurs (pot esseruna fotocòpia), abans de dia 9 de maig a:

Diari de l’escolaConcurs Una mica de totCarrer de Puerto Rico, 15

07007 Palma

Les solucions i la llista d’afortunats les troba-reu a les pàgines del Diari de l’escola deldimecres dia 16 de maig.

Premis per cortesia de

Nom i llinatges: ..................................................................................................................Edat: ................. Curs:..................................Carrer: ..........................................................Núm ............ Codi postal: ........................Localitat: .....................................................Telèfon: ........................................................Centre escolar: ..................................................................................................................

Les nostres illes

Si voleu posar-vos en contacte amb Diari de l’escolatelefonau al 649 30 60 09

o enviau un missatge a diaridelescola@yahoo.es

Coordinació i realització:Biel Gomila, Guillem Fiol i Montserrat Cueto

4 Diario de Mallorca Dimecres, 18 d’abril de 2007Diari de l’escola

Nom del gegant: Es Gegant des MacolíAlçada: 3,67 metresPes: 41 quilogramsNom de la geganta: Maria EnganxaAlçada: 3,60 metresPes: 38 quilograms

Propietat: Ajuntament de FelanitxPortadors: Colla Gegantera de FelanitxAny d’estrena: 2006Constructor: Kake PortasFestivitat en què celebren la trobada: Dins el marc de les fes-tes de Santa Margalida (juliol)

Les dades del pes i l’alçada han estat proporcionades per la Colla Gegantera de Felanitx.

Felanitx té una llarga tradició gegantera. Ja al segle XIXl’Arxiduc Lluís Salvador, en el seu Die Balearen, ens parla de lacolla de gegants felanitxers. Una colla de cinc figures que sor-tien acompanyant els Cavallets de la localitat durant les fes-tes de Sant Agustí. La tradició gegantera es va mantenirdurant el segle XX amb alts i baixos. Durant la dècada dels 80,quan els gegants havien desaparegut del poble, s’adaptarendos caparrots antics, anomenats els maños, i se’ls dotà d’unacòrpora per transformar-los en gegants. De tota manera noeren còmodes ja que resultaven molt feixucs i estrets i, a poca poc, es deixaren d’utilitzar. L’any passat, el mes de juliol,durant les festes de Santa Margalida, Felanitx recuperà laseva tradició i estrenà les seves dues noves figures.

Els dos nous gegants, fets per Kake Portas amb resina depoliester, fibre de vidre, fusta i porexpan, representen dos perso-natges populars de les llegendes i rondalles mallorquines. Ell,amb una avarca a la mà, és l’encarnació del gegant de la ronda-lla Es gegant d´es Puig de Sant Salvador de Felanitx, recollida permossèn Alcover. El gegant, pujant al Puig de Sant Salvador, sesentí una molèstia dins la sabata, era una pedreta que hi haviaentrat. Es descalçà i buidà el macolí a la vorera del camí. El queper al gegant era només una pedreta resultà esser una pedra detamany descomunal per als humans,un pedrolot que quedà a lavorera del camí i que encara avui es coneix com es macolí d´esgegant. Sith Thompson en la seva classificació de motius de ron-dalles i llegendes, al Motif-Index of Folk-Literature, n’inclou unque s’adapta perfectament a aquesta història. És l’enumeratamb l’A963.1 Mountains from stones dropped from giant´s clothes

(el gegant du pedres dins la roba, però les perd mentre camina).Que la pedra surti de la sabata del gegant, segons Josep A.Grimalt, pot esser endèmic de Mallorca, concretament del lle-vant mallorquí i s’hauria de considerar com una variant d’aquestmotiu A963.1. A l’illa es coneix també la rondalla Sa roca d´esCastellet i s´encantament que hi ha, on un altre gegant, anant deManacor a Felanitx, té un incident similar al Gegant des Macolí.

La geganta, na Maria Enganxa, és una dona d’aigua que amolts de mallorquins,en algun moment de la nostra vida,ens hafet por.Diuen que habita dins els pous, cisternes o aljubs i que elqui mira a dintre corre el perill d’esser enganxat i estirat cap avallper aquesta malèfica i màgica dona. A Felanitx, segons la llegen-da, habita a la Font de Santa Margalida, on en dies de llunaplena, a mitjanit, es pot veure reflectida a l’aigua la seva imatge.

La presentació d’aquesta parella, acte al que pertanyen lesfotografies d’aquesta fitxa, fou espectacular. Un muntatge demúsica, llum i fum, la participació dels Cavallets cotoners deFelanitx, uns dels que tenen més tradició a Mallorca, els capa-rrots, les autoritats, l’església... i els gegants de Manacor,Llucmajor i Consell de Mallorca s’encarregaren d’arrodoniruna estrena pràcticament perfecta.

La parella de gegants felanitxers, a banda d’haver partici-pat a diverses trobades dins el món festiu mallorquí, es des-plaçaren durant el mes d’octubre de l’any passat a Dènia perconcórrer a la X Fira de l’Alimentació i la Salut Natural. Fou laseva primera sortida de l’illa.

Pau Tomàs Ramis

reco

rtab

le!

Gegants mallorquins (20)Apunts

Exfilna 2007

Durant aquesta setmana (fins diu-menge) se celebra a les Sales d’ex-posicions del Centre Cultural de LaMisericòrdia del Consell de Mallorca(Plaça de l'Hospital, 4) l’ExposicióFilatèlica Nacional Palma 2007, orga-nitzada pel Grup Filatèlic i delCol·leccionisme de Palma. Hi ha pre-parades visites escolars per alscentres interessats. Més informacióa exfilna2007@grup-palma.org o a lapàgina web http://www.esc-info.com/coleccionistes/exfilna/index.htm

Premi literari

El 31 d’abril finalitza el termini perenviar els treballs al Premi literariescolar sobre la llengua catalana Fild’Or, organitzat per l’Associació per ala Recerca Pedagògica de les Terresde Ponent. Està adreçat a tots elsescolars de parla catalana i el tema ésla llengua catalana. Hi ha dues moda-litats: poesia (no superior a 50 versosen un sol poema) i redacció (dos folisa dos espais) i dos grups d’edat: de 8a 12 anys i de 13 a 17 anys. Més infor-mació al 973 31 36 09 o a premilitera-ri@llibreriapedagogica.com

Atrapats al gel

Amb motiu de l’Any Internacionaldels Pols, es pot visitar a la Llonja dePalma l’exposició Atrapats al gel, unamostra que inclou més de 160 foto-grafies sobre l’accidentada expedicióa l’Antàrtida que, comandada perl’explorador Ernest Shackleton, esrealitzà entre 1914 i 1916. La mostraes completa amb una interessantpart documental i diverses projec-cions. Es podrà visitar fins dia 28 d’a-bril.

Premi Pollença

L’Ajuntament de Pollença ha convo-cat el IV Premi Pollença de Narrativai el III de Poesia, amb una dotació de9.000 i 4.000 euros, respectivament.Les obres que hi concursin han de seroriginals, inèdites, de temàtica lliure iescrites en llengua catalana. El termi-ni d’admissió de les obres acabarà eldia 31 de juliol. Podeu ampliar lainformació al telèfon 971 53 01 08 o ala pàgina web de l’ajuntament(www.ajpollenca.net).

Concurs Una mica de tot

1. En un any hi ha quatre trimestres. VERTADER2. Un lustre és un període de cinc anys. VERTADER3. Un semestre són tres trimestres. FALS4. Una dècada té tres anys. FALS5. Un any té 397 dies. FALS6. Un segle té mil anys. FALS7. En dos anys hi ha quatre semestres. VERTADER8. Un mil·lenni són mil mesos. FALS9. Tres quarts d’hora són quaranta-cinc minuts. VERTADER

10. Una hora té cinc quarts. FALS11. Un sexenni són sis anys. VERTADER12. Un dia té vint-i-quatre hores. VERTADER13. Cent vuitanta segons són tres minuts. VERTADER14. Un quinquenni són cinc anys. VERTADER15. Un any bixest té tretze mesos. FALS

Solucions i guanyadors

Els guanyadors dels 10 lots de 10 llibres han estat:■ Victoria Caballero López. C.P. S’Algar (S’Arenal)■ Joan Nadal. C.P. Es Putxet (Selva)■ Margalida Massutí Prohems. IES Felanitx■ Bryan Peralta. Col·legi Sant Francesc d’Assís (Palma)■ Laila Karroumi Afkir. C.P. Ponent (Inca)■ Andrea Fiol Martorell. C.P. Pràctiques (Palma)■ Albert Piris Sansó. Col·legi Sant Salvador (Artà)■ Rosmery Egea Trinidad. C.P. Son Canals (Palma)■ Lluís Cardell Alcover. C.P. Rei Jaume III (Llucmajor)■ Jazmín F. Valle Adomow. C.P. Llevant (Inca)

Enhorabona! En les properes setmanes un representant de l’editorial Edebé usportarà el premi al vostre centre o el rebreu per correu.A la pàgina 3 hi trobareu el concurs d’aquest mes.Teniu fins dia 9 de maig per fer-nos arribar les respostes.

Premis per cortesia de

Gegants de Felanitx

Els nostres instituts

Nom: IES ANTONI MAURA

Nivells d’ensenyament:ESO, batxillerat, formacióprofessional

Adreça: Carrer de Perú, 4 –07007 Palma

Telèfon: 971 24 20 34Fax: 971 24 01 50

E-mail:iesantonimaura@educa-cio.caib.esWeb: www.iesantonimau-ra.net

Matrícula: Diürn, 491.Nocturn, 42. Distància,1.032

Professorat: 101

Serveis: Biblioteca ambordinadors (connexió aInternet), cafeteria, transport(ESO), aparcament de motos

IES Antoni Maura (Palma)

La propera setmana, Baleares International School (Palma)

Tot i que és el primer curs com a màximresponsable del centre, l’experiència live d’enrera. Myriam Fuentes Milani haformat part de l’equip directiu durantcatorze anys en altres càrrecs.

-Feis dos dits d’història.-Està situat al polígon de Llevant. Es vainaugurar a l’any 1972. És el tercer insti-tut públic de l’illa que va ser creat.Enguany farà 35 anys que començà afuncionar. És un centre laic i pluralista enles vessants política i religiosa. La quali-tat forma part fonamental de la nostragestió. De fet, vam ser el primer centrede les Illes Balears que es va certificar através d’AENOR a tota l’oferta educativa(ESO, batxillerat i FP, tant a diürn com adistància) a l’any 2005.

-Una oferta educativa en règim diürn,nocturn i a distància.-En horari diürn impartim ESO, batxilleraten totes les modalitats (Ciències de la natu-ra i la salut, Humanitats i ciències socials,Tecnologia, Arts, Música), el cicle formatiude grau superior d’educació infantil. Enrègim nocturn, també tenim aquesta FPd’educació infantil. Pel sistema d’ensenya-ment a distància, oferim educació secundà-ria per a persones adultes (ESPA), batxillerat

en totes les modalitats il’esmentat cicle d’edu-cació infantil.

-Què significa que souun “centre d’integra-ció”?-Som un centre d’inte-gració preferentmentmotora. Això vol dirque està adaptat per aalumnes amb deficièn-cies de motricitat; perexemple, nins i ninesque necessiten des-plaçar-se en cadira derodes.

-L’edifici és obra del’arquitecte AntoniAlomar.-Va ser dissenyatseguint els conceptes arquitectònics deLe Corbusier. Està catalogat com a edificid’interès arquitectònic. El cos central del’edifici conté les aules i està envoltat dejardins i patis. Hi ha patis interiors queofereixen espais per passejar i relacio-nar-se amb els altres. L’interior de l’edifi-ci es caracteritza pels seus colors: blanc,groc i blau.

-Amb quinesinstal·lacions específi-ques comptau?-Teatre, gimnàs i pistesesportives, sala d’audiovi-suals, dues aules d’in-formàtica, laboratori defotografia, taller de seri-grafia, dos tallers de tec-nologia, laboratori de bio-logia, laboratori de física iquímica, tres aules deplàstica, aula de música,paret d’escalada.

-Finalment, parlem denecessitats.-Tenim alguns proble-mes d’espai perquè eltractament de la diversi-tat implica a vegadestreballar amb molts

grups petits i manquen espais adients. Peraltra part, és un centre amb un disseny ori-ginal, però car de mantenir i necessitaríemun pla de remodelació de l’edifici per partde la Conselleria d’Educació. També, ensajudaria molt la rehabilitació global de lazona que ara està bastant degradada. Elsvoltants estan molt descuidats i a vegadesperjudiquen la nostra imatge.

MYRIAM FUENTES, DIRECTORA

“L’institut ofereix ESO, FP i totes les modalitats de batxillerat, en règim diürn, nocturn i a distància”

FOTOS: MASSUTI

Diario de Mallorca 5Dimecres, 18 d’abril de 2007 Diari de l’escola

Les visites d’en Noti

Noti visita el C.P.Son Anglada (Palma)

FOTOS: DAVID MARTÍNEZ

6 Diario de Mallorca Dimecres, 18 d’abril de 2007Diari de l’escola

El passat dimarts dia 3 d'abril al C.E.I.P.Son Anglada rebérem lavisita d'en NOTI coincidint amb la nostra setmana cultural queenguany tractava de l'univers.Tots, tant els infants d'educació infantil com els de primer cicle

de primària, vàrem quedar molt contents de veure en Noti: livàrem fer preguntes, li vàrem tocar la panxa i la coa, li féremdibuixos i el poguérem abraçar i sobretot ens van agradar elscaramels que ens regalà.

En Noti va poder passejar per les aules, els passadissos i aixíveure tot allò que havíem preparat per a la setmana cultural.

Va ser una estona molt divertida i diferent del dia a dia del'escola. Gràcies Noti!

Les visites d’en Noti

Diario de Mallorca 7Dimecres, 18 d’abril de 2007 Diari de l’escola

FOTOS: DAVID MARTÍNEZ

8 Diario de Mallorca Dimecres, 18 d’abril de 2007Diari de l’escola

Visites escolars a La Granja d’Esporles:Col·legi Jaime I de Palma (40 alumnes de 2n de Primària)

FOTOS: LORENZO