Conferència: Aprendre Ciència Des Del Néixer

Aprendre ciència des del néixer

Montserrat Pedreira Sabadell, 1 d’abril de 2016

Des de les primeres edats és possible construir “maneres de mirar” els fenòmens del món natural que poden anar evolucionant cap a “maneres de mirar” més properes a les de la ciència. (Pujol, 2003)

Dels mites de la ciència a la ciència de la quotidianitat

Aprendre ciència a 0-3?

Ciència en l’observació del formiguer del pati que

provoca un formiguejar incessant de preguntes, en les

llavors que dormitegen ensorrades a l‘espera d’un

ambient propici, en una petita esgarrinxada que fa sorgir

l’interès per com s’ho deu fer la pell per tancar la ferida,

en el misteri del camí que fa l’entrepà de l’esmorzar per

dins el nostre cos, en la transformació de l’eruga en

papallona, en restes i rastres que ens expliquen històries

que no hem vist però podem imaginar, en aliments que

es panseixen, s’assequen, es podreixen o es floreixen i es

converteixen en una nova manifestació de vida, ...

(Pedreira, 2005).

La ciència de la quotidianitat

No es que los niños sean científicos pequeños sino que los científicos son niños

grandes puesto que para el progreso científico emplean procesos cognitivos que se

observan por primera vez en niños muy pequeños. (Gopnik & Meltzoff, 1999)

Aprendre ciència a 0-3

La primera cosa que hemos descubierto en el campo de la neurociencia es que los niños tienen muchas más facultades cognitivas de las que cree. Por ejemplo, tienen nociones muy sofisticadas casi desde el día que nacen: de matemáticas, del espacio y tiempo, sociales, morales... El problema es que no pueden comunicarlas. Por eso luego no tienen que aprender tantas cosas sino saber cómo expresar ese conocimiento. (Sigman, 2016)

Aprendre, una necessitat instintiva natural de l’ésser humà

“Informívoros, seres que conocen, voraces devoradores de información.

(Pylyshyn, 1988)

Los principales instintos u motivaciones incluyen el hambre, la sed, la curiosidad y la exploración, el juego y el sexo.

(Damasio, 2005)

Enfocaments basat en la indagació:

• preguntar qüestions

• planificar i conduir investigacions utilitzant apropiadament eines i tècniques per recollir dades

• pensar críticament i de manera lògica sobre relacions entre evidència i explicacions

• construir i analitzar explicacions alternatives i comunicar arguments científics

(National Academy of Sciences, 1996).

Aprendre ciència investigant

Aprendre ciència investigant

De la indagació a la pràctica científica (Osborne, 2014)

(Simarro, Couso i Pintó, 2013)

Aprendre ciència investigant a 0-3

Experiència • Aproximació sensorial

• Accions exploratòries

• Ús d’instruments

Explicitació • Habilitats cognitives: posar nom, ordenar,

comparar, classificar, quantificar...

• Habilitats de comunicació: explicar, donar raons, converses, representacions,...

Evolució • Sorgiment de curiositat

• Contrast d’idees: amb la realitat, amb experts, entre companys, consulta d’informació...

• Paper de l’adult




Experiència




Experiència

Com ballen els líquids, 2a Fira d’experimentació 2012

Matins d’experimentació 2014

Lab 0_6 UManresa

Niu de ciència Museu Blau

Fira d’experimentació 2014

Experiència • Ús d’instruments

Lab 0_6 UManresa

Niu de ciència, Museu Blau Museu de Ciències Naturals de Barcelona


Experiència

Aprendre ciència investigant a 0-3



• Habilitats de comunicació: explicar, donat raons, converses, representacions,...

El nen del xandall vermell passa pedres d’un contenidor a l’altre. Quan agafa amb una ma la Posidònia es gira a l’adulta i li diu: Nen: mira, esto no. Adulta: Aquest on va? S’aixeca i la porta a la taula de les curiositats. (Al final, trobarem la pilota encaixada en el niu com si fos un ou).

Niu de ciència febrer de 2014

Lab 0_6 Classificació de llavors



• Habilitats de comunicació: explicar, argumentar, converses, representacions,...

L’aula com a espai de comunicació

La lliure elecció com a promotora de processos comunicatius

EBM Reixics Canet de Fals




Provocar, crear conflicte, fer-se preguntes

EBM El Pit Roig, Sant Pere de Vilamajor Guix d’infantil, 55, maig-juny 2010




El safareig https://www.facebook.com/carmecols

Niu de Ciència Museu Blau

Intervenir, no interferir (Goldschmied, 1998)




• Preparació de les propostes amb intencionalitat.

• Manteniment d’un clima confortable i segur, lliure d'estrès.

• Donar valor al fer dels infants amb la presència.

• Intentar entendre per a valorar la conveniència d’intervenir.

Niu de Ciència Museu Blau

Evolució

• Experimentació, intervenció en la realitat

• Contrast d’idees amb experts o entre companys

• Consulta de llibres

La ciència des de l’uniformitat







Aules que viuen el temps escolar lligat a la reproducció de tasques homogènies en fitxes o llibres de text.

(Tonucci, 1995)

Evolució

• Experimentació, intervenció en la realitat

• Contrast d’idees amb experts o entre companys

• Consulta de llibres

La ciència des de la lliure elecció







Aules que viuen el temps o part del temps escolar en lliure elecció amb propostes diverses de l’àmbit de la ciència.

Compensar estones de lliure accés amb estones conjuntes en què compartim, posem paraules, ...

La ciència des de la lliure elecció

EBM Reixics Canet de Fals

Propostes

Amb una intencionalitat clara i ben definida d’aprenentatge però alhora prou obertes com per permetre que passin coses no previstes.

Han de tenir sentit pels infants sense la presència de l’adult. Partim de la idea de nens i nenes potents amb capacitat per a actuar sobre el món amb la intenció de comprendre’l, però també que una intervenció acurada dels adults potencia i promou aprenentatge de qualitat.

Pels infants és un joc, els adults controlem el valor del que proposem.

Propostes de ciència a l’aula



Espais de ciència fora de l’aula Niu de ciència

Espai per a infants de fins a 6 anys obert a grups escolars i famílies amb propostes d’accés lliure centrades en l’àmbit de la ciència.

Espai de suport a la formació inicial i permanent dels mestres d’educació infantil.

Espai per a la recerca i la investigació.

Lab 0_6

Establir relacions entre idees diferents no és una tasca fàcil. És desconcertant, i aquest desconcert, requereix temps. Tots necessitem temps per a la nostra confusió si volem construir l’amplitud i profunditat que donen significat al nostre coneixement (Duckworth, 1987).

Sense presses

https://www.facebook.com/umanresalab06 http://www.umanresa.cat/ca/lab06

Fira d’experimentació 7 de maig de 2016 http://blocs.umanresa.cat/educaciofub/

Damasio, A. R. (2005). En busca de Spinoza: neurobiología de la emoción y los sentimientos. (J. Ros, Trad.). Barcelona: Crítica.

Duckworth, E. (1987). Cómo tener ideas maravillosas: y otros ensayos sobre cómo enseñar y aprender. Madrid: Visor: Centro de Publicaciones del MEC.

Gopnik, A., & Meltzoff, A. N. (1999). Palabras, pensamientos y teorías. Madrid: Visor

National Academy of Sciences. (1996). National Science Education Standards (p. 272). Washington, D.C.

Osborne, J. (2014). Teaching Scientific Practices: Meeting the Challenge of Change. Journal of Science Teacher Education, 25(2), 177-196.

Pedreira, M. (2005). La ciència de la quotidianitat. Guix, (313), 13-17.

Pujol, R. M. (2003). Didáctica de las ciencias en la educación primaria. Madrid: Sintesis.

Pylyshyn, Z. W. (1988). Computación y conocimiento: hacia una fundamentación de la ciencia cognitiva. Madrid: Editorial Debate.

Simarro, C., Couso, D., i Pintó, R. (2013). Indagació basada en la modelització: Un marc per al treball pràctic. Ciències, 25, 35-43.

Sigman, M. (2016) La vida secreta de la mente. Buenos Aires: Lumen

Tonucci, F. (1995) El niño y la ciencia. En Con ojos de maestro, Gladys Kochen (trad.), Buenos Aires, Troquel (Serie Flacso acción), pp. 85-107.

Referències bibliogràfiques

Documents

Conferència: Aprendre Ciència Des Del Néixer