21
PRIMER CONGRÉS NACIONAL “EL PAISATGE DELS RIURAUS: ARQUITECTURA, HERÈNCIA I REPTES” Benissa, octubre 2012 COMUNICACIÓ D’ÀMBIT EDUCATIU “U MATÍ AL RIURAU ARAUDA” CEIP “PORT DE XÀBIA” 1r cicle de Primària Pepa Guardiola CEIP “ PORT DE XÀBIA” C. Joan Fuster, 1 . 03730-Xàbia Tf: 965791268, FAX. 965796043, [email protected] http://ceipportxabia.edu.gva.es/

Congres Nacional riuraus. "Un mati al riurau Arnauda". Pepa Guardiola

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Comunicació de Pepa Guardiola sobre l'experiència educativa "Un matí al riurau Arnauda" , I Congrés Nacional sobre els riuraus. Benissa octubre 2012

Citation preview

Page 1: Congres Nacional riuraus. "Un mati al riurau Arnauda". Pepa Guardiola

PRIMER CONGRÉS NACIONAL

“EL PAISATGE DELS RIURAUS: ARQUITECTURA, HERÈNCIA I REPTES”

Benissa, octubre 2012

COMUNICACIÓ D’ÀMBIT EDUCATIU

“U� MATÍ AL RIURAU AR�AUDA”

CEIP “PORT DE XÀBIA” 1r cicle de Primària

Pepa Guardiola

CEIP “ PORT DE XÀBIA”

C. Joan Fuster, 1 . 03730-Xàbia

Tf: 965791268, FAX. 965796043,

[email protected] http://ceipportxabia.edu.gva.es/

Page 2: Congres Nacional riuraus. "Un mati al riurau Arnauda". Pepa Guardiola

Projecte de treball: “Un matí al riurau Arnauda”, Pepa Guardiola. CEIP “Port de Xàbia. 1

PRIMER CO�GRÉS �ACIO�AL “EL PAISATGE DELS RIURAUS: ARQUITECTURA,

HERÈ�CIA I REPTES”

Benissa, 26-27 d’octubre 2012

COMU�ICACIÓ ÀMBIT EDUCACTIU

PROJECTE DE TREBALL: “U� MATÍ AL RIURAU AR�AUDA”

Pepa Guardiola, (mestra de Primària, especialista en Ciències Socials i mestra de Valencià)

Ceip “Port de Xàbia”

�DEX

1.-I�TRODUCCIÓ

2.-PROGRAMACIÓ DEL PROJECTE “U� MATÍ AL RIURAU AR�AUDA”

3.-MEMÒRIA DEL PROCÉS D’E�SE�YAME�T-APRE�E�TATGE I DEL TREBALL

REALITZAT.

4.- MATERIAL GRÀFIC. TREBALLS DELS ALUM�ES. FITXES DE LECTURA

5.- BIBLIOGRAFIA I WEBS

Page 3: Congres Nacional riuraus. "Un mati al riurau Arnauda". Pepa Guardiola

Projecte de treball: “Un matí al riurau Arnauda”, Pepa Guardiola. CEIP “Port de Xàbia. 2

1.-I�TRODUCCIÓ

El projecte de treball escolar “Un matí al riurau Arnauda” correspon a l’experiència educativa

realitzada al ceip “Port de Xàbia”, durant el curs 2011-2012 i setembre de 2012-2013, amb un grup

d’alumnes de 1r cicle de Primària ( 6-7-8 anys), amb l’objectiu principal d’aconseguir que els

xiquets i les xiquetes a qui va dirigit incloguen els riuraus en la seua vida com a un element més del

paisatge que els és habitual, coneguen la seua utilitat actual i en facen ús d’ells per tal d’afavorir

el coneixement, valoració i conscienciació sobre l’existència dels riuraus, la seua importància com a

bé patrimonial, històric i cultural, i a l’hora s’impliquen en la necessitat de conservar-los, recuperar-

los i mantenir-los.

La preparació i execució d’aquest treball pedagògic ve estimulada per una triple motivació:

• L’organització del PRIMER CONGRÉS NACIONAL “EL PAISATGE DELS

RIURAUS: ARQUITECTURA, HERÈNCIA I REPTES”, que en el seu apartat dedicat a l’àmbit

temàtic educatiu entén, molt encertadament, que “...l’educació és clau a l’hora de sensibilitzar en

la valoració i el respecte a allò que constitueix el patrimoni d’una col·lectivitat...” i com a tal ens

proposa als docents un llistat d’actuacions pedagògiques a realitzar al voltant dels riuraus.

• La campanya del departament d’educació de l’Ajuntament de Xàbia “L'escola adopta el riurau

Arnauda” que “pretén dinamitzar el coneixement del patrimoni històric i arqueològic de Xàbia

a través d’un treball específic realitzat pels centres educatius entorn al riurau denominat

Arnauda, i per extensió a tots els riuraus”.

• L’interés i preocupació personal sobre els riuraus, de la mestra que ha preparat el projecte.

Tot i que figura amb el títol “Un matí al riurau Arnauda”, les activitats programades i realitzades

van més enllà d’una jornada amb visita escolar al riurau, i sobrepassen una unitat didàctica

Page 4: Congres Nacional riuraus. "Un mati al riurau Arnauda". Pepa Guardiola

Projecte de treball: “Un matí al riurau Arnauda”, Pepa Guardiola. CEIP “Port de Xàbia. 3

desenrotllada amb una temporalitat determinada que comprèn una o dues àrees concretes. Com

s’exposa a la programació del projecte, l’experiència té un tractament transversal i un treball

multidisciplinari que, prenent com a centre d’interés el riurau Arnauda, s’insereix en el currículum

de totes les àrees i planteja habilitats destreses i valors que actuen sobre totes les competències

bàsiques educatives.

Es desenvolupa com a matèria transversal durant el 2n i 3r trimestres de primer nivell, i el 1r

trimestre de 2n segon nivell; però a fi de consolidar els continguts el procés ensenyament-

aprenentatge se sistematitza en una quinzena a l’últim trimestre de 1r i una altra quinzena al 1r

trimestre de 2n amb el plantejament metodològic de Projecte de Treball.

2.-PROGRAMACIÓ DEL PROJECTE, CE�TRE D’I�TERÉS “U� MATÍ AL RIURAU

AR�AUDA”

ALUMNAT IMPLICAT

Alumnes de 1r cicle de Primària.

TEMPORALITZACIÓ

Última quinzena del 3r trimestre de 1r nivell, i primera quinzena del 1r trimestre de 2n nivell.

Amb proposta d’activitats a realitzar en família durant l’estiu.

Page 5: Congres Nacional riuraus. "Un mati al riurau Arnauda". Pepa Guardiola

Projecte de treball: “Un matí al riurau Arnauda”, Pepa Guardiola. CEIP “Port de Xàbia. 4

OBJECTIUS

Generals

1) Normalitzar la figura del riurau com a un element propi del paisatge en el qual vivim.

2) Conèixer, valorar i respectar els riuraus com a elements arquitectònics singulars de Xàbia, la

Marina Alta i el País València.

3) Introduir a l’estudi de la transformació i la funció que els riuraus han tingut al llarg de temps.

4) Realitzar actuacions concretes d’aprenentatge, ús i reconeixement del patrimoni històric i

cultural en l’entorn local, afavorint les competències bàsiques relacionades amb la vida en

societat i la ciutadania.

5) Realitzar un treball conjunt d’estudi, conscienciació i respecte que implique tant el centre com

les famílies dels alumnes per contribuir a la valoració del patrimoni cultural valencià.

6) Assolir actituds de respecte i responsabilitat cap a la necessitat de conservar els riuraus.

Específics

1) Conèixer i visitar el riurau Arnauda.

2) Identificar les construccions anomenades “riurau”.

3) Reconèixer diferents tipus de riuraus.

4) Conèixer les funcions que en el seu moment van tindre els riuraus.

5) Identificar el riurau com element del paisatge de Xàbia.

6) Descriure les característiques més importants del riurau.

Page 6: Congres Nacional riuraus. "Un mati al riurau Arnauda". Pepa Guardiola

Projecte de treball: “Un matí al riurau Arnauda”, Pepa Guardiola. CEIP “Port de Xàbia. 5

7) Reconèixer els riuraus com a elements arquitectònics antics, edificats i usats pels nostres

avantpassats.

8) Identificar l’estat de conservació d’un riurau i valorar la importància de la seua conservació.

9) Integrar el terme riurau dins del vocabulari bàsic actual.

10) Conèixer vocabulari relacionat amb el riurau, estructura i funcions.

11) Aprendre cançons, endevinalles, locucions i maneres de dir relacionades amb el riurau.

12) Contar històries i contes relacionats amb l’àmbit del riurau i els treballs que s’hi realitzaven.

13) Desenvolupar actituds d’estima i proximitat cap al riurau.

14) Identificar activitats lúdiques, festives i culturals que podem fer en un riurau.

15) Implicar les famílies dels alumnes mitjançant propostes concretes de col·laboració i

intervenció.

16) Elaborar propostes d’ús actual del riurau.

17) Adquirir hàbits de comportament en l’espai d’un riurau així com de qualsevol edificació

històrica i cultural.

CONTINGUTS

1) L’edifici del riurau : Forma, elements, situació .

2) Funcions pròpies del riurau : escaldar raïm, aixoplugar canyissos amb pansa, guardar eines de

l’escaldà.

3) L’escaldà: el raïm, els elements, les accions, el producte. Els treballs durant l’estiu i la tardor.

4) Vocabulari bàsic dels riuraus i de l’escaldà.

5) El temps dels riuraus: senzilla datació. Comparacions antic i modern, passat i present.

6) Textos i relats: explicatius, literaris.

7) Jocs, cançons i endevinalles.

Page 7: Congres Nacional riuraus. "Un mati al riurau Arnauda". Pepa Guardiola

Projecte de treball: “Un matí al riurau Arnauda”, Pepa Guardiola. CEIP “Port de Xàbia. 6

8) Ús de la pansa.

9) Altres funcions del riurau: en temps antics, en l’actualitat.

10) Conservació dels riuraus.

COMPETÈNCIES BÀSIQUES A DESENVOLUPAR.

Donat el caràcter del tema, els objectius i continguts estan més centrats a desenvolupar les

competències bàsiques de coneixement i la interacció amb el món físic, les socials i ciutadanes, i

les competències culturals, però amb el desenvolupament interdisciplinari del projecte s’intervé de

gran manera en les competències de comunicació lingüística, artística, aprendre a aprendre,

autonomia personal i fins i tot en les matemàtiques i el tractament de la informació i la competència

digital.

ACTIVITATS.

1. Sondeig de coneixements previs: Han vist alguna vegada un ruirau? Són antics o moderns?

Estan vells o nous? L’han visitat? Saben per a què servien?

2. Proposta de treball:

• Què els agradaria saber?

• Volen que visitem un riurau?

• Com anem a organitzar el treball?

3. Lectura text “ Una visita al riurau Arnauda” ( material elaborat per la mestra, veure annex)

• Lectura col.lectiva del text.

• Preguntes i comentaris.

Page 8: Congres Nacional riuraus. "Un mati al riurau Arnauda". Pepa Guardiola

Projecte de treball: “Un matí al riurau Arnauda”, Pepa Guardiola. CEIP “Port de Xàbia. 7

• Vocabulari del riurau

• Treball individual sobre el text.

• Dur el text a casa i llegir-lo amb la família. Preguntar si algun familiar coneix els

riuraus i demanar si saben alguna història al respecte.

4. VISITA AL RIURAU ARNAUDA

• Passejar –hi, fer observacions i comentaris.

• Preveure on podia estar el forn.

• Observar el brocal de la cisterna.

• Comparar arcs laterals i centrals. Comptar els arcs de cada costat, sumar-los.

• Jocs variats.

5. Reviviure l’estada al riurau.

• Parlem sobre la visita, descrivim com era el riurau, acordem el número d’arcs...

• Descriure per escrit com és el riurau Arnauda

• Dibuixar el riurau.

6. Llegir per part de la mestra uns paràgrafs de “Un estiu a la Marina Alta” .

• Comentaris i observacions.

7. Presentació de fotos de diferents riuraus.

• Comentar i comparar diferències entre riuraus.

• Per equips, triar-ne un, fer el dibuix i presentar-lo als companys explicant quin és.

8. Contar un conte de “Contes de Riurau”.

9. Lectura text “ Un dia d’escaldà” ( material elaborat per la mestra, veure annex)

• Lectura col.lectiva del text.

• Preguntes i comentaris.

• Vocabulari de l’escaldà.

• Treball individual sobre el text.

10. Visionar vídeos sobre l’escaldà i sobre usos actuals dels riuraus.

• Comentaris i observacions: Què feien abans en els riuraus? Què fan ara?

• Accions principals: Escaldar, protegir la pansa, guardar els estris.

• Llegir per part de la mestra uns paràgrafs de “Dies d’escaldà”.

11. Raïm i pansa:

• Provar la pansa, comentar diferències amb el raïm.

• Dibuixar raïm i pansa.

• Recepta d’un dolç amb panses.

12. Producte final: construir en cartolina una maqueta del riurau Arnauda.

Page 9: Congres Nacional riuraus. "Un mati al riurau Arnauda". Pepa Guardiola

Projecte de treball: “Un matí al riurau Arnauda”, Pepa Guardiola. CEIP “Port de Xàbia. 8

MATERIALS I RECURSOS DIDÀCTICS.

• Fotos de riuraus.

• Presentacions en power.

• Vídeo sobre l’escaldà.

• Pissarra digital Interactiva.

• Contes i textos ( veure bibliografia).

• Fitxes preparades.

• Blog de la mestra.

AVALUACIÓ I VALORACIÓ.

• Interés i participació en les activitats.

• Treballs realitzats per l’alumne.

• Enquesta sobre què han aprés.

3.-MEMÒRIA DEL PROCÉS D’E�SE�YAME�T-APRE�E�TATGE I DEL TREBALL

REALITZAT.

Al llarg de 1r curs la paraula “riurau” va aparéixer de

manera repetitiva, com a un mot més dins del

vocabulari bàsic de l’alumne de 1r nivell, per facilitar

la familiaritat i proximitat amb el concepte riurau

mitjançant imatges representatives.

Dins de l’àrea de llengua vam treballar “riurau” a

l’hora d’estudiar la

grafia “r” amb els dos fonemes que li corresponen ( suau i fort),

relacionant la paraula amb una il.lustració a fi de fer-la significativa.

Vam conversar amb el mot riurau a partir de la il.lustració i el vam

utilitzar en lectura i escriptura de frases i textos.

Dins de l’àrea de matemàtiques empràrem la imatge per a estudiar

les línies rectes i corbes: un arc de riurau té dues línies rectes i una

corba. En treballar les formes geomètriques elementals el

prenguérem com a exemple de rectangle i mostràrem el perímetre

de la façana i de la planta. Així mateix l’utilitzàrem com a motiu per

diferenciar les línies horitzontals i verticals.

Page 10: Congres Nacional riuraus. "Un mati al riurau Arnauda". Pepa Guardiola

Projecte de treball: “Un matí al riurau Arnauda”, Pepa Guardiola. CEIP “Port de Xàbia. 9

En l’àrea de medi el vam presentar com a una de les edificacions tradicionals del poble de Xàbia,

junt als molins de la Plana, l’església,

l’ajuntament, les casetes de camp... incloent-lo

com a un element més.

També es va utilitzar com a exemple per a

clarificar als xiquets i xiquetes de 6 i 7 anys

els conceptes antic-modern, vell-nou, passat-

present. Aquestos conceptes es van

aprofundir durant la quinzena que vam

treballar els riuraus en exclusiva, així els alumnes van concloure que un riurau és antic, però pot

estar vell o nou, es va utilitzat en el passat i pot estar en ús també en el present.

Amb el tractament exposat que es va fer durant el 2n i 3r trimestre de 1r sobre el riurau, en

començar la quinzena dedicada a sistematitzar el

projecte teníem l’alumnat preparat per a treballar

sobre un element que els resultava habitual ja en

l’àmbit escolar.

En el sondeig dels coneixements previs, els

alumnes comentaren que havien vist fotos i

dibuixos del riurau, que n’havíem parlat i escrit

en classe, alguns havien vist riuraus, però la

majoria digueren no haver-ne visitat cap ni tenir

familiars que els hagueren contat cap història

sobre els riuraus, (només un 10% dels alumnes són valencians). Fou per tant el moment

d’interessar-los en visitar-ne un, prendre’l com a tema d’estudi, elaborar unes qüestions sobre allò

que els interessava saber, organitzar la visita i comentar algunes activitats a fer.

Les preguntes a resoldre que formularen foren: Per què els riuraus tenen arcs? Per què són llargs?

Per què no eren per a viure? Per a què servien? Per què estan al camp?

Abans de la visita i per presentar-los el riurau Arnauda, llegírem col.lectivament del text “Una

excursió al riurau Arnauda”, que té com a protagonistes un xiquet i una xiqueta que visiten el

riurau. Realitzàrem diverses activitats de llenguatge i dugueren el text a casa per a llegir-lo en

família

Per motius de temps i de desplaçament la visita al riurau Arnauda s’inclogué en l’excursió als

molins de la Plana, motiu pel qual part dels jocs previstos no es pogueren fer, però tingué la

Page 11: Congres Nacional riuraus. "Un mati al riurau Arnauda". Pepa Guardiola

Projecte de treball: “Un matí al riurau Arnauda”, Pepa Guardiola. CEIP “Port de Xàbia. 10

contrapartida favorable que identificaren dos edificacions tan importants del patrimoni de Xàbia, i

per tant afavorírem l’associació amb l’agricultura.

Durant l’estada al riurau, els xiquets i xiquetes

s’entusiasmaren amb l’amplitud de l’espai, corrent i

jugant entre els pilars, amb el relat de com es

destapaven els ulls dels arcs en iniciar la temporada i

de com es movien les persones per dins del riurau

quan escaldaven. Comptar els arcs va ser una activitat

que havien de realitzar individualment i no arribaren a

un acord sobre quants en tenia en total en les tres tires

d’arcs ( encara no havíem donat la multiplicació).

En les jornades següents, el treball de classe se centrà en rememorar la visita mitjançant conversa i

observació de les fotos, calcular i acordar definitivament el número d’arcs, dibuixar el riurau i

escriure alguns comentaris propis, descriure’l per escrit .

Continuàrem el projecte amb la lectura i comentaris

d’un paràgraf “Un estiu a la Marina Alta”. Després

amb una presentació de diferents riuraus, els

agruparen en categories que els alumnes pogueren

entendre: grans, mitjans, menuts. Vells, nous. Units

a la caseta, separats de la caseta. En establir la

qualitat de vell o de nou, se’ls explicà que

significava reconstruir, conservar, mantenir,

rehabilitar un riurau. Com a treball individual cada alumne en trià un tipus i el dibuixà.

Altres activitats consistiren en contar algun conte de “Contes de

Riurau”, i fer una relació amb propostes d’usos actuals ( córrer,

jugar, fer festes, celebrar aniversaris...) . Per acabar aquesta

primera part del projecte, ja en vistes a les vacances se’ls

proposà a les famílies visitar el riurau Arnauda, passejar durant

l’estiu per la vall i fotografiar riuraus, i participar en una escaldà

o assistir a l’escaldà en el riurau de Jesús Pobre

En iniciar 2n nivell, repassàrem el que havien aprés el curs

anterior i aprofundírem sobre l’escaldà del raïm i els treballs de

la pansa amb la lectura per part de la mestra d’un paràgraf de

“Dies d’escaldà” seguida de comentaris i anècdotes per parlar

Page 12: Congres Nacional riuraus. "Un mati al riurau Arnauda". Pepa Guardiola

Projecte de treball: “Un matí al riurau Arnauda”, Pepa Guardiola. CEIP “Port de Xàbia. 11

dels seus usos passats; visionàrem un reportatge fotogràfic sobre l’escaldà amb els xiquets Manel i

Paula, els dos protagonistes de la lectura de l’excursió al riurau Arnauda i llegírem el text “Un dia

d’escaldar” ( veure ànnex) . Visionàrem un altre vídeo sobre l’escaldà, aprofundint en el procés de

transformació del raïm i el secat de la pansa. Observàrem diferències entre pansa i raïm, buscàrem

en el diccionari paraules del vocabulari de l’escaldà, activitat que els va decebre perquè la majoria

de diccionaris no fan cap referència a l’escaldà de la pansa en paraules tan essencials: com escaldar,

pansa, sequer, canyissos... Realitzàrem composicions, endevinalles, i com a producte final una

maqueta del riurau, amb la construcció col.lectiva d’una maqueta gran sobre el riurau Arnauda en

època d’escaldà.

Algunes de les activitats i materials elaborats pels alumnes s’han penjat en el blog “entre papers

digitals”.

L’avaluació del projecte es va fer a partir de l’interés i participació mostrat, així com dels treballs

elaborats pels alumnes, resultant una valoració ben positiva, posant èmfasi especial en

l’aprenentatge consolidat i en les actituds de cada alumne.

MATERIALS ELABORATS

• Presentació en power de diferents

riuraus.

• Presentació fotos del riurau Arnauda

• Presentació en power de l’escaldà.

• Lectura i material de comprensió

lectora i viocabulari.

• Fitxes d’activitats.

• Maqueta del riurau Arnauda

CO�CLUSIÓ

L’experiència ha resultat molt valuosa. Perfectament integrada en el currículum, ha servit per a

presentar i reforçar continguts de diferents àrees de manera motivadora i innovadora. Els i les

alumnes a la seua curta edat ja tingut la oportunitat de vivenciar el riurau. Saben què és, coneixen

els usos i el valoren com a un element antic, però pròxim a ells i que han de conservar i disfrutar.

Considere que d’ençà tindran el riurau com a un element més que forma part de la seua vida.

Pepa Guardiola.

Xàbia, 2012

Page 13: Congres Nacional riuraus. "Un mati al riurau Arnauda". Pepa Guardiola

Projecte de treball: “Un matí al riurau Arnauda”, Pepa Guardiola. CEIP “Port de Xàbia. 12

4.- MATERIAL GRÀFIC. TREBALLS DELS ALUMNES. FITXES DE LECTURA

Visita al riurau Arnauda, explicacions, contes i observacions.

Càlculs i jocs

Comentaris sobre el riurau Arnauda. Calculant el número d’arcs.

Page 14: Congres Nacional riuraus. "Un mati al riurau Arnauda". Pepa Guardiola

Projecte de treball: “Un matí al riurau Arnauda”, Pepa Guardiola. CEIP “Port de Xàbia. 13

Observar, comentar, treballar

Producte final: MAQUETES

Page 15: Congres Nacional riuraus. "Un mati al riurau Arnauda". Pepa Guardiola

Projecte de treball: “Un matí al riurau Arnauda”, Pepa Guardiola. CEIP “Port de Xàbia. 14

Poemes

Page 16: Congres Nacional riuraus. "Un mati al riurau Arnauda". Pepa Guardiola

Projecte de treball: “Un matí al riurau Arnauda”, Pepa Guardiola. CEIP “Port de Xàbia. 15

Ceip “Port de Xàbia” C. 2011-2012 Projecte “ Un matí al riurau Arnauda”

Nom .......................................................................................data.....................................

LECTURA “EXCURSIÓ AL RIURAU ARNAUDA”

Manel i Paula, una parella de

germans de Xàbia, van d’excursió al

riurau Arnauda amb sa tia Pepa.

Només arribar, a unes quantes

passes del riurau, és queden parats

a mirant-lo amb la boca oberta.

-És gran i llarg de veritat!-diu Manel

admirat.

-Ja ho crec! – confirma Paula-. És

més llarg que el de l’avia, perquè el

seu només té tres arcs i aquest en té la tira.

-La tira no - replica Manel-, aquest té tres tires, fixa’t tres fileres d’arcs, i el de l’àvia només

en té una.

- És un dels riuraus més grans de Xàbia, de la comarca de la Marina Alta, del País

Valencià i fins i tot del món –intervé la tia.

-Uuaaauuu! del món!- exclamen els dos xiquets meravellats.

-És que quasi tots els riuraus del món són valencians – explica la tia amb un somriure.

-Anem a comptar molts arcs té –diu Manel.

El xiquet entra al riurau, corre entre els pilars i va comptant els arcs d’una part. Paula, la

seua germana menuda el segueix. Quan acaben discuteixen entre ells perquè no han tret

el mateix número. Paula ha comptat

pilars i li ixen menys arcs que a Manel.

La tia intervé

-S’han de comptar els ulls, es a dir els

buits entre pilar i pilar.

Quan aclareixen el número total d’arcs

es dediquen a observar el riurau i a fer

preguntes.

-Tia on està el forn d’escaldar? I el pou

perquè és postís? – demana paula.

-Sembla nou, però perquè no té la teulada sencera? – es preocupa Manel.

Page 17: Congres Nacional riuraus. "Un mati al riurau Arnauda". Pepa Guardiola

Projecte de treball: “Un matí al riurau Arnauda”, Pepa Guardiola. CEIP “Port de Xàbia. 16

La tia els explica que el riurau era molt vell i abans no estava en el parc de Montaner.

L’havien traslladat allí perquè al lloc on havia estat sempre anaven a fer cases i carrers i

tenien que tirar-lo.

-I com el van portar ? Pedra a pedra?–pregunta Manel.

-Sí -contesta la tia-, fins i tot van portar el brocal del pou.

- Ja, i se’ls van caure les teules i es van trencar, per això només té un tros de teulada –

diu Paula.

- No, com era tan vell li faltaven teules de feia temps, igual que el fornet d’escaldar.

- N’hagueren pogut comprar de noves – reclama Manel.

Tia i nebots passegen entre les arcades del riurau mentre van xarrant. Quan se’n van

decideixen que a l’estiu aniran un dia a escaldar a Gata, a una caseta que encara

escalden raïm.

1.-Com es diuen els personatges de la lectura?

2.-Quin nom té el riurau?

3.-On està ara el riurau?

4.-Per què el van canviar de lloc?

5.- Has vist algun riurau? Per a què servien?

6.-Explica com et sembla que és

Page 18: Congres Nacional riuraus. "Un mati al riurau Arnauda". Pepa Guardiola

Projecte de treball: “Un matí al riurau Arnauda”, Pepa Guardiola. CEIP “Port de Xàbia. 17

Ceip “Port de Xàbia” C. 2011-2012 Projecte “ Un matí al riurau Arnauda”

UN MATI D’ESCALDAR

L’estiu passat, Manel i Paula van anar amb sa tia a escaldar a la finca la Seranda.

Mai havien vist escaldar i només arribar

estigueren una bona estona observant amb

els ulls ben oberts i les oïdes atentes a les

explicacions de Carles i Pura, els amos de la

finca.

El riurau era més menut que el riurau

Arnauda, però estava ple de ferramentes de

treball, un forcat, una premsa, aixades...

També hi havia un carro antic, un aparell per a fer canyissos i una màquina de triar pansa.

Després anaren al sequer i veren els canyissos de pansa assecant-se i la seranda amb

les veles esteses sobre els bous per protegir la pansa per la nit. A l’escaldador, Carles

ordenava els cabassos plens de raïm. El fornet tenia el foc encés i l’aigua de la caldera

s’escalfava. Els dos germans no paraven de preguntar per a què servia cada cosa.

A la fi, Carles va cridar

-L’aigua ja bull, vaig a posar el lleixiu!

De seguida va tirar a la caldera un líquid marró que feia un olor especial i va remenar

l’aigua amb la casseta per mesclar bé el lleixiu. També va posar unes herbes per a que li

donaren color. L’escaldador s’omplí d’una aroma molt bona.

-Aneu a que Pura vos pose els guants i vos diga com heu d’escampar el raïm – va dir

Carles als xiquets.

Junt a l’escaldador hi havia una pila de canyissos

i pilons. Pura els donà els guants i els explicà

què havien de fer

-Quan Carles traga la cassa amb el raïm

escaldat de la caldera, l’abocarà damunt la pila.

Hem d’esperar uns segons que es refrede un

poquet i començar a estendre’l pel canyís amb

cura de no cremar-nos ni trencar els xinglots, i

procurant no moure els pilons.

A penes s’havien posat els guants quan Carles ja ficava la cassa plena de raïm dins la

caldera.

Page 19: Congres Nacional riuraus. "Un mati al riurau Arnauda". Pepa Guardiola

Projecte de treball: “Un matí al riurau Arnauda”, Pepa Guardiola. CEIP “Port de Xàbia. 18

-Una. Dos i tres! –cridà, i mogué la cassa per a dins de la caldera- Una, dos i tres- cridà

de nou-. Va fora!

Tragué la cassa i esperà un moment que s’escorreguera el raïm. Tot seguit cridà

-Va al canyís! - i abocà el raïm de la cassa.

Pura esperà uns segons, després mirà als xiquets i els

digué

-Ara a escampar-lo amb cura.

Paula i Manel repartiren pel canyís els xinglots de raïm

calents, quasi els cremava els dits.

Carles encara tirà un parell de casses més. Quan el

canyís estigué ple, entre Pura i la tia el llevaren de la pila i el dugueren al sequer.

Ompliren cinc canyissos i en finalitzar la tasca esmorzaren un deliciós mullador de

tomaca, pebreres i albergines torrades a les brases del fornet.

En acabar el matí estaven tots cansats, però contents.

1.-Com es diuen els personatges de la lectura?

2.-Què hi havia a l’escaldador?

3.-Com era el riurau?

4.-Què hi havia al sequer?

5.- Has escaldat o vist escaldar alguna vegada?

6.-Explica com escalden

7.-Busca i còpia les paraules que no has entés. Investiga què volen dir i escriu-ho.

Page 20: Congres Nacional riuraus. "Un mati al riurau Arnauda". Pepa Guardiola

Projecte de treball: “Un matí al riurau Arnauda”, Pepa Guardiola. CEIP “Port de Xàbia. 19

Page 21: Congres Nacional riuraus. "Un mati al riurau Arnauda". Pepa Guardiola

Projecte de treball: “Un matí al riurau Arnauda”, Pepa Guardiola. CEIP “Port de Xàbia. 20

Bibliografia i Webs

GUARDIOLA, PEPA. “Contes de Riurau”, Xàbia, edit. Institut Estudis Gil-Albert, M-I.

Ajuntament de Xàbia,1988

GUARDIOLA, PEPA. “Dies d’escaldà”, Xàbia , edit. Penya l’Escaldà, M.I. Ajuntament de Xàbia

2008

MIQUEL, CARME. “Un estiu a la Marina Alta”, València, edit. Falla Sant Josep de la Muntanya,

1970

TOMÀS, ALÍCIA, I ALTRES AUTORS. “Xàbia el meu poble”, Xàbia , edit M.I. Ajuntament de

Xàbia, 1993

http://pepaguardiola.blogspot.com.es/

http://riuraus.blogspot.com.es/

http://riuralogia.blogspot.com.es/

http://riurausvius.blogspot.com.es/

http://ca.wikipedia.org/wiki/Riurau