Embed Size (px)
Citation preview
Generalitat de CatalunyaDepartament d'EducacióCamps d'Aprenentatge
CAMP D’APRENENTATGE DEL DELTA DE L’EBRE
Qua
dern
de
treb
all
3r C
icle
. Edu
caci
ó pr
imàr
ia
Conèixer l’Ebre:EL GALATXO D’EN SORRAPA
Camp d’Aprenentatge del delta de l’Ebre
Sant Carles de la Ràpita, 2005
©
Quadern de treballEducació Primària, 3r Cicle
Generalitat de CatalunyaDepartament d’EducacióCamps d’Aprenentatge
Conèixer l’Ebre:el galatxo d’en Sorrapa
Nom ________________________________________ nivell ______________
Centre ________________________ Localitat __________________________
Activitats que s’han de fer abans de vindre:
Pàgina 7 Els rius i els deltes de Catalunya.
Pàgina 8 El DNI de l’Ebre i del teu riu.
Pàgina 9 Com t’imagines l’Ebre?
Pàgina 15 Utilització del microscopi
Quan facis aquestes activitats, marca-les
X
A TINDRE EN COMPTE
Material que cal portar:
“Cangur” o anorac (segons climatologia) Peça d’abric per a la barca
Calcer de camp.Cantimplora.Motxilla d’esquena.Carpeta, llapis, goma i colors.Prismàtics (recomanable).Càmera de fotos (opcional).Gorra.Loció contra els mosquits (al maig, juny i octubre).
Sobre el comportament:
A les sortides caldrà respectar les pertenències i faenes de les persones quetreballen i de l’entorn natural (no llançar papers, menjar, etc.) Respecta també la faenadels teus companys, participa del treball del teu grup i de tota la classe en general.
6
Descobrim l’Ebre
El riu Ebre és el responsable de l’existència del Delta. Amb 908 Km de llarg i85.000 Km2 de conca - el 17% de la superfície de la península ibèrica - és el 42èriu més gran del món i un dels més importants dels que desemboquen al Mediterrani.
La gran extensió de la conca i l’alçada de les muntanyes que hi formen part -especialment els Pirineus - fan que el cabal de l’Ebre siga molt important si elcomparem amb altres rius mediterranis.
Aquest cabal, però, és molt variable, segons les estacions de l’any, amb unsmàxims a la primavera i uns mínims a l’estiu. En circumstàncies climatològiquesdeterminades hi pot baixar molta aigua en poc temps i formar el que es diu “riuada”fet que pot produir la inundació temporal d’algunes terres pròximes al riu. Això hosaben molt bé els habitants de les Terres de l’Ebre.
Tot això ha canviat molt des de mitjans del segle XX. La construcció de gransembassaments al llarg del riu, fets per a produir electricitat o emmagatzemar aiguaper a regar conreus, ha permés regular a voluntat el cabal del riu i evitar l’efectede les riuades.
Per un altre costat, aquests embassaments retenen quasi tots els sediments quetransporta el riu i que són necessaris per a continuar formant el Delta, i tambépoden reduir els cabals d’aigua que arriben a la desembocadura.
Per a investigar totes aquestes qüestions, i d’altres, et proposem que realitzesun viatge en barca per dins del riu fins a la desembocadura. Podràs així observar bécom és, quina és la fauna i flora que l’habita i quines són les activitats que realitza lagent que viu del riu, i d’aquesta manera comprovar si l’Ebre és com esperaves, si hacanviat en el temps i fins i tot si canvia al llarg del teu itinerari.
Esperem que t’agrade!
7
ELS RIUS I ELS DELTES DE CATALUNYA
Amb l’ajut d’un atles localitza i escriu el nom, en aquest mapa mut, dels següentsrius catalans: l’Ebre, el Segre, la Noguera Pallaresa, la Noguera Ribagorçana, elFrancolí, el Llobregat, el Besòs, la Tordera, el Ter, el Fluvià, i el riu més proper a lateua ciutat o al teu poble.
Pinta de color groc els deltes dels rius: la Tordera, el Besòs, el Llobregat i l’Ebre.
Activitat prèvia al teu centre
8
Itinerari pel riu Ebre
L'EBRE I EL TEU RIU
DNI de l'Ebre:
Nom:Ebre (antigament Híber)
Lloc de naixement: Fontibre i Pico Tres Mares.
Desembocadura: Galatxo de Sorrapa (delta de l'Ebre).
Comunitats autònomes per on passa: Cantàbria, Euskadi, Castella-Lleó, Navarra,La Rioja, Aragó i Catalunya.
Superfície de la conca: 85. 001 Km2 (17% de la superfície peninsular).
Longitud: 908 Km
Cabal mitjà (1.988-1991): 210 m3/sg.
Cabal màxim registrat (riuada 1907): 12.000 m3.
Cabal mínim registrat (1988): 75 m3/sg.
Nombre d’embassaments a la conca (1.986): 104
DNI del teu riu:
Activitat prèvia al teu centre
9
COM
T’IM
AGI
NES
L’EBR
E?
Ara
que
ja
has
expr
essa
t la
teu
a op
inió
sob
re a
ques
tes
qües
tion
s al
vol
tant
del
riu
Ebr
e, s
e t’o
corr
e qu
èfe
r pe
r a
com
prov
ar-le
s?...
La
gent
del
Cd’
A, v
erit
able
s “ll
ops
de r
iu”,
et p
ropo
sem
l’ob
serv
ació
del
s da
rrer
squ
ilòm
etre
s de
l riu
Ebr
e. T
’hau
ràs
de f
ixar
què
pas
sa a
les
vore
s i a
din
s el
riu
. En
acab
ar e
t to
rnar
em a
plan
teja
r le
s m
atei
xes
qües
tion
s.
Ano
ta t
res
dife
rènc
ies
i tre
s se
mbl
ance
s, f
àcils
de
com
prov
ar a
vui,
entr
e l’E
bre
i el r
iu q
ue t
ens
més
apr
op d
e ca
sa t
eua:
L’Eb
re i e
l ..
....
....
....
....
. es
difer
encien
en
....
....
....
....
....
....
....
....
....
....
....
....
....
....
L’Eb
re i e
l ..
....
....
....
....
. s’as
sembl
en e
n ..
....
....
....
....
....
....
....
....
....
....
....
....
....
....
Act
ivitat
prè
via
al t
eu c
entr
e
no h
osé
A le
s vo
res
del r
iu, t
roba
rem
més
arb
res
quan
més
a p
rop
del m
ar h
i sig
uem
Qua
n m
és a
pro
p de
l mar
est
em, m
és o
cells
pod
rem
veu
reL’
arrò
s és
l’ún
ic c
onre
u qu
e po
t fe
r-se
a la
vor
a de
l riu
Nav
egan
t ve
urem
tot
d’e
lem
ents
rel
acio
nats
am
b el
que
es
fa a
la v
ora
del r
iuTo
ta l’
aigu
a de
l riu
és,
evi
dent
men
t, a
igua
dol
çaL’
aigu
a de
l mar
pot
ent
rar
pel r
iuEn
una
got
a d’
aigu
a po
drem
tro
bar
mol
ts d
’anim
als
i mol
tes
plan
tes
La ll
um d
el s
ol p
ot t
rave
ssar
l’ai
gua
del r
iu i
arri
bar
al f
ons
L’ai
gua
del r
iu é
s de
col
or v
erd
perq
uè a
l fon
s hi
ha
plan
tes
verd
es a
rraï
lade
s
esti
cd’
acor
d n
on’
esti
cno
ho
sé
Aba
ns d
e l’e
xplora
ció
esti
cd’
acor
d n
on’
esti
c
Des
prés
de
l’exp
lora
ció
10
El “bingo” del riu
Pots emplenar aquest plànol ambel nom de les parts que conegues(illes, goles, pobles, etc.)
Marca l’itinerari de la barca enlínia discontínua sobre el plànol.
Marca les parades de treballsobre el plànol amb els següentssímbols, segons les mesures omostres recollides que es fan:
Recollir aigua:
Mesurar transparència:
0 2 4 Km
11
12
El que he vist:
Relacionat amb la vegetació natural
Relacionat amb els animals
Fet per la gent
Quins elements obser-vats a l’Ebre pots obser-var també al teu riu ?
Quins elements noapareixen al teu riu?
Quins elements del teuriu no hi són a l’Ebre?
13
El riu: dolç o salat?Hi ha gent que assegura que l’aigua del mar pot muntar riu
amunt alguns dies o èpoques de l’any. És possible això?Investiguem-ho!
Us proposem que, des de la barca, agafeu mostres d’aigua delriu a diferents llocs i profunditats al llarg de l’itinerari. Per afer-ho utilitzareu una ampolla que hem dissenyat per a aquestafunció i guardareu l’aigua recollida en diferents recipients.
Situa sobre el dibuix de la part inferior els punts de mostreigd’aigües i la penetració de la falca salina tal com l’has trobada el diaque has fet l’activitat.
Escriu les conclusions a què heu arribat realitzant aquestaexperiència:
14
El riu: dolç o salat?Hi ha gent que assegura que l’aigua del mar pot muntar riu amunt alguns dies o
èpoques de l’any. És possible això? Investiguem-ho!
Us proposem que, des de la barca, agafeu mostres d’aigua del riu a diferentsllocs i profunditats al llarg de l’itinerari. Per a fer-ho utilitzareu una ampolla quehem dissenyat per a aquesta funció i guardareu l’aigua recollida en diferentsrecipients.
Posteriorment, al laboratori del Camp d’Aprenentatge analitzareu -seguint elspassos que us indiquem- la salinitat d’aquestes mostres per veure si es tracta d’aiguadolça, salada o salobre.
Mostranúmero
Lloc derecollida
Profunditaten metres
Densitat del’aigua
Mil·ligramsde sal en250 mld’aigua
Color deles sals
Dades recollides a la barca
Dades recollides al taller
Activitat al laboratori
15
La vida en una gota
UTILITZACIÓ DEL MICROSCOPI
REVÒLVER LENTS OBJECTIUS
2C o l . l o c a l ap r e p a r a c i óen la platina 1 Il.lumina el tub
movent l’espill
4 Una vegada tensla gota ben enfocada
ja pots observar
5 Si vols augmentarla imatge posa
l'objectiu següent
3 enfoca lap r e p a r a c i ógirant elscaragolsd'enfocament
PLATINA
LENT OCULAR
Activitat prèvia al teu centre
Diuen que a l’aigua dels rius, llacs i mars hi viuen també una multitud de petitsorganismes microscòpics que no veiem a simple vista i que donen de menjar a moltsdels animals que hi viuen. És el que els científics anomenen “plàncton”.
Et proposem que, des de la barca, utilitzes una mena de xarxa especial feta pera poder “pescar” aquests diminuts organismes i que els científics anomenen mànega deplàncton”. És una mena d’embut fet d’una xarxa de niló molt fina i que s’arrossegasubmergida dins del riu durant una estona, a poca velocitat per què no es trenque.
Com aquests organismes són microscòpics, posarem l’aigua filtrada dins d’un potmenut i posteriorment la portarem al laboratori del Camp d’Aprenentatge per tal demirar-la al microscopi, a veure si hi trobem alguns d’aquests organismes i els podemobservar i estudiar.
Ensenistrat en la utilització del microscopi.
16
OBSERVACIÓ DEL PLÀNCTON
Si mirem al microscopi l’aigua filtrada amb la mànega de plàncton podem veure que hi ha multitudd’organismes vius amagats en una gota d’aigua. Fixa’t en un que t’agrade i dibuixa’l.
Activitat al laboratori
De color...
Oh, no tinc color!
El meu cos recorda...
Em bellugo?
Mira que faig!
Els de meuafamilia ens diem...
Formo part del
FITOPLÀNCTONFormo part del
ZOOPLÀNCTON
Així sóc...
17
Anota la profunditat del riu i la del disc de Secchi corresponent a una de les pa-rades realitzades en la barca.
Què ens indica el disc de Secchi?
Creus que hi ha plantes aquàtiques al fons del riu? Per què?
Llavors, per què veiem les aigües del riu de color verd?
Explica quina importància té el plàncton per als animals que viuen al riu i a la marde l’Ebre.
Av. Constitució, 67 / 43540 Sant Carles de la RàpitaTel/Fax. 977 74 17 10
Correu-E: [email protected]://www.xtec.cat/cda-delta
Generalitat de CatalunyaDepartament d'EducacióCamps d'Aprenentatge
