Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural

Conselleria de Agricultura, Medio Ambiente, Cambio Climático y Desarrollo Rural

RESOLUCIÓ de 30 de gener de 2018, de la Direcció General de Medi Natural i d’Avaluació Ambiental, per la qual s’ordena la publicació de la declaració d’impac-te ambiental corresponent a l’expedient 20/13-AIA Calp. [2018/2031]

RESOLUCIÓN de 30 de enero de 2018, de la Dirección General de Medio Natural y de Evaluación Ambiental, por la cual se ordena la publicación de la declaración de impacto ambiental correspondiente al expediente 20/13-AIA Calp. [2018/2031]

De conformidad con el artículo 28 del Decreto 162/1990, de 15 de octubre, del Consell de la Generalitat Valenciana, por el que se aprueba el Reglamento para la ejecución de la Ley 2/1989, de 3 de marzo, de impac-to ambiental, el cual establece la publicación en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana de la declaración de impacto ambiental, resuelvo:

Publicar en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana la declaración de impacto ambiental correspondiente al expediente 20/13-AIA Calp.

«Declaración de impacto ambientalExpediente: 20/2013-AIA.Título del proyecto: granja marina de dorada, lubina y corvina.Promotor: Niordseas, SL.Autoridad sustantiva: Dirección Territorial de Alicante, Conselleria

de Infraestructures, Territorio y Medio Ambiente. S/Ref.: AAI/09/2011.Localización: frente a la bahía del término municipal de Calp (Ali-

cante).

Descripción del proyecto1. Objeto del proyectoEl proyecto de la granja marina de la mercantil Niordseas, SL, a

ubicar frente a la bahía del término municipal de Calp (Alicante), tiene como objetivo centralizar la explotación acuícola que posee la mercantil en esa zona marítima a ese nuevo polígono donde se trasladarían dos granjas marinas: la instalación núm. 21 sita en la parte norte de la bahía de Altea (BALMAR) y la instalación núm. 23 frente al Morro de Toix (SEA); se introduciría la corvina en el cultivo junto a la dorada y la lubina, y se ampliaría la producción hasta el máximo anual de 3.500 tn (40 % de dorada, 40 % de lubina y 20 % de corvina).

2. Descripción de las características más relevantes del proyecto.Las dos granjas en funcionamiento que se trasladarían, renunciando

las ocupaciones del DPMT respectivas, se dedican al cultivo autorizado de dorada y de lubina. De sus estructuras se llevarían aquellas aprove-chables para la nueva granja, y el resto de estructuras serían retiradas del lugar y eliminadas.

– La granja núm. 21 BALMAR ocupa un polígono de 98.000 m², a profundidades entre 34 y 38 metros, dentro del parque natural y LIC de «Serra Gelada y su entorno litoral». La producción anual es de 241 tn utilizando para ello 12 jaulas de engorde de 16 m de diámetro.

– La granja núm. 23 SEA, con un polígono de 95.232 m², a profun-didad entorno a los 40 metros, situado fuera del área protegida del par-que natural y LIC de «Serra Gelada y su entorno litoral» a una distancia de unos 200 m. La producción anual es de 218 tn y se utilizan 12 jaulas de engorde de un diámetro de 20 m.

En el proyecto de granja que se propone obtener la producción máxima anual de 3.500 tn, entre dorada (1.400 t), lubina (1.400 t) y corvina (700 t), conlleva:

– La solicitud de ocupación de una superficie de DPMT de 47,5has (950 m x 500 m) frente a la ensenada de Calp, en profundidades entre 37 a 47 m, y sobre fondos de detrítico costero enfangado. Este es un polígono rectangular que se coloca, girado con el vértice B más cerca de la línea de costa, a una milla náutica al suroeste del puerto de Calp y a una mínima distancia de las LIC’s de «Ifach» y de «Serra Gelada» de unos 900 m y 1.300 m, respectivamente, según proyecto técnico visado el 8 de septiembre de 2011.

El perímetro de la concesión será señalizado al tráfico marítimo mediante balizas, en los extremos del polígono y en los puntos interme-dios de los lados de mayor longitud, que se ejecutarán previo al montaje de los grupos de jaulas. El sistema de balizamiento, de marcas y señales de cada baliza cumplirán los requisitos de las autoridades marítimas competentes.

De conformitat amb l’article 28 del Decret 162/1990, de 15 d’oc-tubre, del Consell de la Generalitat Valenciana, pel qual s’aprova el Reglament per a l’execució de la Llei 2/1989, de 3 de març, d’impacte ambiental, el qual estableix la publicació en el Diari Oficial de la Gene-ralitat Valenciana de la declaració d’impacte ambiental, resolc:

Publicar en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana la decla-ració d’impacte ambiental corresponent a l’expedient 20/13-AIA Calp.

«Declaració d’impacte ambientalExpedient: 20/2013-AIA.Títol del projecte: Granja marina de daurada, llobarro i corbina.Promotor: Niordseas, SL.Autoritat substantiva: Direcció Territorial d’Alacant, Conselleria

d’Infraestructures, Territori i Medi Ambient. S/Ref.: AAI/09/2011.Localització: enfront de la badia del terme municipal de Calp (Ala-

cant).

Descripció del projecte1. Objecte del projecte.El projecte de la granja marina de la mercantil Niordseas, SL, a

ubicar enfront de la badia del terme municipal de Calp (Alacant), té com a objectiu centralitzar l’explotació aqüícola que posseeix la mer-cantil en aqueixa zona marítima en un nou polígon on es traslladarien dues granges marines: la instal·lació núm. 21 sítia en la part nord de la badia d’Altea (BALMAR) i la instal·lació núm. 23 enfront del Morro de Toix (SEA); s’introduiria la corbina en el cultiu junt amb la daurada i el llobarro, i s’ampliaria la producció fins al màxim anual de 3.500 tn (40 % de daurada, 40 % de llobarro i 20 % de corbina).

2. Descripció de les característiques més rellevants del projecte.Les dues granges en funcionament que es traslladarien, renunciant

a les ocupacions del DPMT respectives, es dediquen al cultiu autoritzat de daurada i de llobarro. De les seues estructures s’emportarien aquelles aprofitables per a la nova granja, i la resta d’estructures serien retirades del lloc i eliminades.

– La granja núm. 21 BALMAR ocupa un polígon de 98.000 m², a profunditats entre 34 i 38 metres, dins del parc natural i LIC de «Serra Gelada i el seu entorn litoral». La producció anual és de 241 tn i utilitza per a això 12 gàbies d’engreixament de 16 m de diàmetre.

– La granja núm. 23 SEA, amb un polígon de 95.232 m², a pro-funditat entorn dels 40 metres, situat fora de l’àrea protegida del parc natural i LIC de «Serra Gelada i el seu entorn litoral» a una distància d’uns 200 m. La producció anual és de 218 tn i s’utilitzen 12 gàbies d’engreixament d’un diàmetre de 20 m.

En el projecte de granja que es proposa obtindre la producció màxi-ma anual de 3.500 tn, entre daurada (1.400 t), llobarro (1.400 t) i corbi-na (700 t), comporta:

– La sol·licitud d’ocupació d’una superfície de DPMT de 47,5 ha (950 m x 500 m) enfront de la cala de Calp, en profunditats entre 37 a 47 m, i sobre fons de detrític costaner enfangat. Aquest és un polígon rectangular que es col·loca, girat amb el vèrtex B més prop de la línia de costa, a una milla nàutica al sud-oest del port de Calp i a una mínima distància de les LIC d’«Ifach» i de «Serra Gelada» d’uns 900 m i 1.300 m, respectivament, segons el projecte tècnic visat el 8 de setembre de 2011.

El perímetre de la concessió serà senyalitzat al trànsit marítim per mitjà de balises, en els extrems del polígon i en els punts intermedis dels costats de major longitud, que s’executaran prèviament al muntatge dels grups de gàbies. El sistema d’abalisament, de marques i senyals de cada balisa compliran els requisits de les autoritats marítimes competents.

Las coordenadas geográficas y UTM de la nueva concesión solici-tada serían:

A) 38º 37,208′ N (vértice oeste) 0º 2,729′ E.B) 38º 37,568′ N (vértice norte) 0º 3,195′ E.C) 38º 37,377′ N (vértice este) 0º 3,440′ E.38º 37,018′ N (vértice sur) 0º 2,974′ E.E) 38º 37,387′ N 0º 2,957′ E.F) 38º 37,196′ N 0º 3,207′ E.O) 38º 37,292 N (centro) 0º 3,084′ E.(Datum E50).– La colocación de 48 jaulas de engorde, fijadas al fondo en cuatro

grupos o flotillas de 2x6, con un tamaño por jaula de 25 m de diámetro interior y 15 m de fondo de red, resultando un volumen de 7.350 m³ y un total disponible para el cultivo de 352.800 m³.

– La superficie ocupada por cada jaula de engorde es de 491 m² y el total de superficie por el cultivo entre las 4 flotillas es de 23.562 m², según consta en el plano del proyecto núm 614.07.1 «Jaula de Ø 25 m. Elementos flotantes».

– En cada grupo de jaulas se colocarán a sotavento (en este caso el noroeste) 2 jaulas auxiliares, en total 8 jaulas auxiliares, amarradas individualmente a las boyas de las estructuras flotantes de las jaulas de engorde y a los fondeos. El tamaño de cada una de estas jaulas es de 20 m de diámetro, 12 m de fondo de red y un volumen de 3.770 m³.

Las estructuras de cada grupo o flotilla deben ser capaces de absor-ber los esfuerzos dinámicos producidos por las corrientes, vientos y olas, manteniendo su posición y asegurando la estabilidad de las estruc-turas de las jaulas.

Las jaulas están construidas con una estructura flotante circular y una red o recinto contenedor de los alevines a engordar; estas redes se van cambiando a lo largo del cultivo con diferente luz de malla cuadra-da de acuerdo al tamaño del pez. Se cubren las jaulas de engorde con redes antidepredadores que se apoyan en unas estructuras de tubo colo-cadas flotando en el centro de cada jaula para así mantenerlas elevadas de la superficie del agua.

Por cada grupo de jaulas hay una estructura sustentante sumergida a profundidad fija mediante boyas, es un entramado cuadricular formado por cables, estachas, boyas, donde se amarran las jaulas colocando una en cada cuadrante. Este entramado es fijado al fondo marino mediante las líneas de fondeo, 23 por flotilla, a barlovento las que se instalen será dobles y reforzadas; las líneas están formadas de cadenas de ajuste, estachas de fondeo, cadenas fijadas a bloques de hormigón de 6 t, tramo de cadena y anclas de 750 kg a barlovento y de 500 kg, que se señalan en superficie con boyarines.

Toda la construcción de los elementos de fondeo, estructura, jaulas flotantes se realizan en tierra, en zona adecuada y autorizada para ello, para reducir el trabajo submarino en profundidad al mínimo cuando se trasladen dichos elementos a su ubicación en el mar.

El montaje de la instalación piscícola en el mar inicia con el bali-zamiento perimetral del polígono de concesión, continúa por flotilla colocando los fondeos, situando los muertos en su posición topográfica exacta y las anclas; después se coloca la estructura sustentante formando los cuadrantes y se conecta a los fondeos tensándolos. Se instalan las estructuras flotantes de las jaulas y lo último es la colocación de las redes y su fijación.

La actividad acuícola iniciará el proceso productivo a partir del engorde de lotes de alevines unos 10 g de peso de dorada (265.000 ud), lubina (300.000 ud), y corvina (130.000 uds), mediante el aporte de pien-sos compuestos hasta alcanzar las tallas comerciales deseadas unos 400 g la dorada, 600 g la lubina y de 1.000 g o más la corvina. Los ciclos productivos de estas especies oscilan entre 14-16 meses la dorada, 18 meses la lubina y 12-14 meses la corvina. Este último pez (corvina) es una especie con una alta tasa de conversión de alimento (1,1) y de ingesta.

La densidad del cultivo en general, teniendo en cuenta las caracte-rísticas que diferencian a cada especie como el ser más o menos voraz, su comportamiento dentro de jaulas, etc, se establece en el estudio de producción adjunto al proyecto en unos 18 kg/m³, cantidad inferior a los 22 kg/m³ utilizados como valor de biomasa prevista en el cálculo de cons-trucción de las jaulas. En el estudio de impacto ambiental (EIA) sitúan la densidad en torno a los 9,92 kg/m³ dado el volumen disponible por las jaulas para el cultivo y la obtención de la producción total anual de 3.500 t; actualmente, se procede a no estabular muchos peces en una misma jaula, así se disminuye el riesgo pero también la producción por jaula.

Les coordenades geogràfiques i UTM de la nova concessió sol·li-citada serien:

A) 38º 37,208′ N (vèrtex oest) 0º 2,729′ E.B) 38º 37,568′ N (vèrtex nord) 0º 3,195′ E.C) 38º 37,377′ N (vèrtex est) 0º 3,440′ E.38º 37,018′ N (vèrtex sud) 0º 2,974′ E.E) 38º 37,387′ N 0º 2,957′ E.F) 38º 37,196′ N 0º 3,207′ E.O) 38º 37,292 N (centre) 0º 3,084′ E.(Dàtum E50).– La col·locació de 48 gàbies d’engreixament, fixades al fons en

quatre grups o flotilles de 2x6, amb una grandària per gàbia de 25 m de diàmetre interior i 15 m de fons de xarxa, resultant un volum de 7.350 m³ i un total disponible per al cultiu de 352.800 m³.

– La superfície ocupada per cada gàbia d’engreixament és de 491² m i el total de superfície pel cultiu entre les 4 flotilles és de 23.562 m², segons consta en el pla del projecte núm. 614.07.1 «Gàbia de Ø 25 m. Elements flotants».

– En cada grup de gàbies es col·locaran a sotavent (en aquest cas el nord-oest) 2 gàbies auxiliars, en total 8 gàbies auxiliars, amarrades individualment a les boies de les estructures flotants de les gàbies d’en-greixament i als ancoratges. La grandària de cada una d’aquestes gàbies és de 20 m de diàmetre, 12 m de fons de xarxa i un volum de 3.770 m³.

Les estructures de cada grup o flotilla han de ser capaces d’absorbir els esforços dinàmics produïts pels corrents, vents i onades, i mantindre la seua posició i assegurar l’estabilitat de les estructures de les gàbies.

Les gàbies estan construïdes amb una estructura flotant circular i una xarxa o recinte contenidor dels alevins a engreixar; aquestes xarxes es van canviant al llarg del cultiu amb diferent llum de malla quadrada d’acord amb la grandària del peix. Es cobreixen les gàbies d’engreixa-ment amb xarxes antidepredadors que es recolzen en unes estructures de tub col·locades surant en el centre de cada gàbia per a així mantindre-les elevades de la superfície de l’aigua.

Per cada grup de gàbies hi ha una estructura sustentadora submer-gida a profunditat fixa per mitjà de boies, és un entramat quadricular format per cables, simes, boies, on s’amarren les gàbies col·locant una en cada quadrant. Aquest entramat és fixat al fons marí per mitjà de les línies d’ancoratge, 23 per flotilla, a sobrevent les que s’instal·len seran dobles i reforçades; les línies estan formades de cadenes d’ajust, simes d’ancoratge, cadenes fixades a blocs de formigó de 6 t, tram de cadena i àncores de 750 kg a sobrevent i de 500 kg, que s’assenyalen en super-fície amb boies de l’àncora.

Tota la construcció dels elements d’ancoratge, estructura, gàbies flotants es realitzen en terra, en zona adequada i autoritzada per a això, per a reduir el treball submarí en profunditat al mínim quan es traslladen els elements esmentats a la seua ubicació en el mar.

El muntatge de la instal·lació piscícola en el mar s’inicia amb l’aba-lisament perimetral del polígon de concessió, continua per flotilla col-locant els ancoratges, situant els morts en la seua posició topogràfica exacta i les àncores; després es col·loca l’estructura sustentadora for-mant els quadrants i es connecta als ancoratges tensant-los. S’instal·len les estructures flotants de les gàbies i l’últim és la col·locació de les xarxes i la seua fixació.

L’activitat aqüícola iniciarà el procés productiu a partir de l’engrei-xament de lots d’alevins uns 10 g de pes de daurada (265.000 u), llobarro (300.000 u), i corbina (130.000 u), per mitjà de l’aportació de pinsos compostos fins a aconseguir les talles comercials desitjades uns 400 g la daurada, 600 g el llobarro i de 1.000 g o més la corbina. Els cicles productius d’aquestes espècies oscil·len entre 14-16 mesos la daurada, 18 mesos el llobarro i 12-14 mesos la corbina. Aquest últim peix (corbina) és una espècie amb una alta taxa de conversió d’aliment (1,1) i d’ingesta.

La densitat del cultiu en general, tenint en compte les característi-ques que diferencien cada espècie com ser més o menys voraç, el seu comportament dins de gàbies, etc., s’estableix en l’estudi de producció adjunt al projecte en uns 18 kg/m³, quantitat inferior als 22 kg/m³ uti-litzats com a valor de biomassa prevista en el càlcul de construcció de les gàbies. En l’estudi d’impacte ambiental (EIA) situen la densitat entorn dels 9,92 kg/m³ donat el volum disponible per les gàbies per al cultiu i l’obtenció de la producció total anual de 3.500 t; actualment, es procedeix a no estabular molts peixos en una mateixa gàbia, així es disminueix el risc però també la producció per gàbia.

– En las operaciones cotidianas durante la fase de funcionamiento o explotación de la actividad acuícola, una vez colocadas las jaulas, con-lleva: el abastecimiento de los alevines, su distribución en jaulas y por separado las tres especies, el aporte del alimento (piensos adecuados al tamaño del pez) realizado con un cañón desde el barco próximo a cada jaula, observaciones mientras comen los peces y visitas sucesivas a la jaulas para observar su comportamiento, la presencia de peces muertos se retiran para eliminarlo y/o observación veterinaria, seguimiento del crecimiento con clasificación y separación en tallas si es necesario, y cuando alcanzan la talla apta para la venta se realizan los despesques con sacrificio en hielo y agua, llevados a las instalación de tierra (nave en el muelle de Calp) donde se empaquetan y distribuyen en camiones frigoríficos.

– Paralelas a esas operaciones en los cultivos de las tres especies, se realizan las de inspección y el mantenimiento en buen estado de toda la instalación en sí (jaulas, cables, fijaciones, redes, etc.) reparándolas in situ y/o sustituyéndolas.

AlternativasEn el apartado de alternativas del estudio de impacto ambiental

(EIA) únicamente se presenta al referente proyecto nuevo de granja, cuyo lugar de ubicación y características del mismo ya se han descrito.

Se remarca el emplazamiento de estos proyectos, mediante referen-cia bibliográfica, por constituir la alternativa más importante desde el punto de vista medioambiental, porque implica la búsqueda de lugares donde los residuos generados no afecten a biocenosis de relevancia eco-lógica, ni a zonas sensibles para la pesca, ni tampoco a la calidad de las aguas de baño.

Para la instalación de la granja SEA, se tuvo en cuenta a la hora de emplazarla las siguientes premisas:

– La inexistencia en las proximidades de biocenosis de importan-cia ecológica, tales como praderas de fanerógamas submarinas (princi-palmente praderas de Posidonia oceanica), coralígeno, detrítico en su facies de aspecto típico.

– La inexistencia de zonas con especial interés pesquero.– El distanciamiento de playas y aguas de baño.El presente nuevo proyecto de granja, por el hecho de ubicarlo cerca

de la existente granja SEA (de su propiedad) se considera en el EIA como si fuera una ampliación con un leve desplazamiento de la granja en funcionamiento (SEA) y, por ello, ya les es suficiente el prever que no dará lugar a generarse nuevos impactes ambientales durante la fase de construcción de granja en la zona y, por el funcionamiento de la actividad pues tampoco prevén la introducción de impactos ambientales significativos, debido a que se realizará una reordenación y distribución de las jaulas y una ampliación del volumen de producción de una insta-lación de acuicultura ya existente. Incorporando a las anteriores premisa esta otra también tenida en cuenta:

– El hecho de ubicar sobre los mismos fondos marinos en los cuales la granja marina ya ha estado desarrollando su actividad desde hace años.

Determinando en el apartado de alternativas que la zona propuesta, reflejada en la carta bionómica del EIA, al cumplir con esas premisas el emplazamiento previsto para esta nueva granja continuará siendo sobre biocenosis de detrítico enfangado, de escaso valor conservacionista.

Lógicamente, aspectos y situaciones existentes en dicha zona mari-na frente a Calp elegida para este proyecto de granja marina, así como la presentación de otras alternativas de emplazamiento serán las que permitan confirmar esas premisas y una elección adecuada para este nuevo y gran proyecto de granja marina, que no es una ampliación de SEA como se pretende plantear.

Tramitación administrativaEn fecha 15 de febrero de 2012, se abre el expediente de consulta

43/2012-CON al recibir del Servicio Territorial de Medio Ambiente, de la Dirección Territorial de Alicante de la Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge, actualmente Conselleria d’Infraestruc-tures, Territori i Medi Ambient, previo a la obtención de la autorización ambiental integrada (AAI), (S/Ref.: AAI/09/2011), solicitada por Niord-seas, SL, para el proyecto de «granja marina para engorde de dorada, lubina y corvina» frente a la ensenada del término municipal de Calp (Alicante), la siguiente documentación para que se emita la correspon-diente declaración de impacto ambiental:

– En les operacions quotidianes durant la fase de funcionament o explotació de l’activitat aqüícola, una vegada col·locades les gàbies, comporta: l’abastiment dels alevins, la seua distribució en gàbies i per separat les tres espècies, l’aportació de l’aliment (pinsos adequats a la grandària del peix) realitzat amb un canó des del vaixell pròxim a cada gàbia, observacions mentre mengen els peixos i visites successives a les gàbies per a observar el seu comportament, la presència de peixos morts es retiren per a eliminar-los i/o observació veterinària, seguiment del creixement amb classificació i separació en talles si és necessari, i quan aconsegueixen la talla apta per a la venda es desempesquen i sacrifiquen en gel i aigua, i es porten a les instal·lacions de terra (nau en el moll de Calp) on s’empaqueten i distribueixen en camions frigorífics.

– Paral·leles a aquestes operacions en els cultius de les tres espèci-es, es realitzen les d’inspecció i el manteniment en bon estat de tota la instal·lació en si (gàbies, cables, fixacions, xarxes, etc.) reparant-les in situ i/o substituint-les.

AlternativesEn l’apartat d’alternatives de l’estudi d’impacte ambiental (EIA)

únicament es presenta al referent projecte nou de granja, el lloc d’ubi-cació i les característiques del qual ja s’han descrit.

Es remarca l’emplaçament d’aquests projectes, per mitjà de referèn-cia bibliogràfica, per constituir l’alternativa més important des del punt de vista mediambiental, perquè implica la cerca de llocs on els residus generats no afecten biocenosi de rellevància ecològica, ni zones sensi-bles per a la pesca, ni tampoc la qualitat de les aigües de bany.

Per a la instal·lació de la granja SEA, es van tindre en compte a l’hora d’emplaçar-la les premisses següents:

– La inexistència en les proximitats de biocenosi d’importància eco-lògica, com ara praderies de fanerògames submarines (principalment praderies de Posidonia oceanica), coral·ligen, detrític en la seua fàcies d’aspecte típic.

– La inexistència de zones amb especial interés pesquer.– El distanciament de platges i aigües de bany.El present nou projecte de granja, pel fet d’ubicar-lo prop de l’exis-

tent granja SEA (de la seua propietat) es considera en l’EIA com si fóra una ampliació amb un lleu desplaçament de la granja en funciona-ment (SEA) i, per això, ja és suficient preveure que no donarà lloc a la generació de nous impactes ambientals durant la fase de construcció de granja en la zona i, pel funcionament de l’activitat perquè tampoc pre-veuen la introducció d’impactes ambientals significatius, pel fet que es realitzarà una reordenació i distribució de les gàbies i una ampliació del volum de producció d’una instal·lació d’aqüicultura ja existent. A les premisses anteriors s’incorpora aquesta altra també tinguda en compte:

– El fet d’ubicar sobre els mateixos fons marins en què la granja marina ja ha estat desenvolupant la seua activitat des de fa anys.

En l’apartat d’alternatives determina que la zona proposada, reflec-tida en la carta bionòmica de l’EIA, en complir aquestes premisses, l’emplaçament previst per a aquesta nova granja continuarà sent sobre biocenosi de detrític enfangat, d’escàs valor conservacionista.

Lògicament, aspectes i situacions existents en la zona marina enfront de Calp triada per a aquest projecte de granja marina, així com la presentació d’altres alternatives d’emplaçament seran les que perme-ten confirmar aqueixes premisses i una elecció adequada per a aquest nou i gran projecte de granja marina, que no és una ampliació de SEA com es pretén plantejar.

Tramitació administrativaEn data 15 de febrer de 2012, s’obri l’expedient de consulta

43/2012-CON en rebre del Servei Territorial de Medi Ambient, de la Direcció Territorial d’Alacant de la Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge, actualment Conselleria d’Infraestruc-tures, Territori i Medi Ambient, prèviament a l’obtenció de l’autoritza-ció ambiental integrada (AAI) (S/Ref.: AAI/09/2011), sol·licitada per Niordseas, SL, per al projecte de «granja marina per a engreixament de daurada, llobarro i corbina» enfront de la cala del terme municipal de Calp (Alacant), la següent documentació perquè s’emeta la corresponent declaració d’impacte ambiental:

– Proyecto de instalación de granja marina para cría y engorde de peces en jaulas flotantes en aguas del Mediterráneo. Calp (Alicante). Visado el 8 de septiembre de 2011.

– Estudio de impacto ambiental del proyecto de instalación de una piscifactoría en la costa de Calp (Alicante). Estudio realizado por el instituto de ecología litoral. Mayo, 2011. Sin visar.

– Disco compacto conteniendo: proyecto de instalación, estudio de impacto ambiental, estudio de producción de Niordseas, anexo sobre la gestión de los residuos generados por la actividad acuícola, anexo instalaciones terrestres y embarcaciones, estudio de viabilidad y rentabi-lidad económica, y proyecto de balizamiento visado el 8 de septiembre de 2011.

Asimismo, se informa que está pendiente de realizarse el trámite de información pública.

En fecha 27 de abril de 2012 se recibe del Servicio Territorial de Medio Ambiente un escrito del promotor, en relación con la ubicación de la nueva granja, que informa lo siguiente:

«Que después de varias conversaciones telefónicas mantenidas con la Conselleria de Infraestructuras, Territorio y Medio Ambiente y el Instituto de Ecología Litoral sobre la situación de la nueva granja de Niordseas y el emisario submarino de Calp, la empresa ha decidido continuar con la ubicación propuesta en el proyecto, puesto que no se considera significativa la proximidad.»

En fecha 14 de mayo de 2012 se efectúa consulta a la entidad públi-ca de saneamiento de aguas (EPSAR) para que, en el ámbito de sus competencias, se nos informe sobre el posible riesgo de afección al cultivo de peces debido al vertido del emisario submarino a profundidad cercana a la ubicación del proyecto de granja marina frente a la costa de la ensenada de Calp.

En fecha 12 de junio de 2012 se remite informe al Servicio Territo-rial de Medio Ambiente, de la Dirección Territorial de Alicante de esta Conselleria, comunicando lo siguiente:

Vista la ubicación de esta nueva Instalación piscícola de dorada, lubina y corvina frente a Calp, la existencia del emisario submarino en la ensenada de Calp cuyo extremo de vertido está a una profundidad de 29,50 m muy próxima al polígono de la instalación del proyecto (vértice-B a – 37 m), que se dio a conocer a la empresa y cuya respuesta recibida 27 de abril de 2012 era de continuar en dicha ubicación, así como la presencia de coralígeno al oeste del citado polígono y que está colindando con el área de influencia del cultivo debido a la dispersión media de las heces, según mapa núm. 3 carta bionómica del estudio de impacto ambiental.

Por consiguiente, se considera insuficiente el contenido de la docu-mentación presentada y se requiere ampliación del estudio de impacto ambiental en su apartado 2.4 sobre alternativas técnicamente viables y justificación de la solución adoptada, con la presentación de alternativas viables de ubicación de la instalación, se tendrá en cuenta:

– La distancia que mantenga la piscifactoría de las biocenosis de valor ecológico que sea lo suficientemente grande como para no afec-tarlas negativamente.

– La calidad de las aguas donde se instale la piscifactoría será, sani-tariamente, idónea para esta actividad alimentaria de peces destinados al consumo humano. En el caso de continuar con la ubicación inicial del proyecto, esta debe ser justificada respecto a la calidad de las aguas para uso acuícola y, sobre todo, el riesgo de ser afectados los peces esta-bulados por las aguas procedentes del emisario, ya sean tratadas como sin tratar por darse una situación de rotura y/o emergencia en la EDAR.

Asimismo, se ha efectuado consulta a la entidad pública de sanea-miento de aguas (EPSAR), y cuando se reciba su respuesta se dará tras-lado una copia del informe a la empresa para su conocimiento.

En fecha 29 de junio de 2012 se recibe de la EPSAR, en respuesta a nuestra consulta, documentación informando sobre la situación y carac-terísticas del emisario de Calp que corresponde a un Informe técnico del año 2008 y resultados de las analíticas (volumen de agua tratada, parámetros físico-químicos y microbiológicos) del efluente de la EDAR durante el periodo de enero de 2011 a mayo de 2012.

En fecha 11 de junio de 2012, se recibe escrito del Servicio Territo-rial de Medio Ambiente dando a conocer que se ha dado traslado al pro-motor la solicitud de ampliación de información del estudio de impacto ambiental y que se le envíe copia del informe que emita la EPSAR, así como las obtenidas de otras consultas para su incorporación en el expediente de autorización ambiental integrada y su puesta en conoci-

– Projecte d’instal·lació de granja marina per a cria i engreixament de peixos en gàbies flotants en aigües del Mediterrani. Calp (Alacant). Visat el 8 de setembre de 2011.

– Estudi d’impacte ambiental del projecte d’instal·lació d’una pis-cifactoria en la costa de Calp (Alacant). Estudi realitzat per l’institut d’ecologia litoral. Maig, 2011. Sense visar.

– Disc compacte que conté: projecte d’instal·lació, estudi d’impacte ambiental, estudi de producció de Niordseas, annex sobre la gestió dels residus generats per l’activitat aqüícola, annex d’instal·lacions terrestres i embarcacions, estudi de viabilitat i rendibilitat econòmica, i projecte d’abalisament visat el 8 de setembre de 2011.

Així mateix, s’informa que està pendent de realitzar-se el tràmit d’informació pública.

En data 27 d’abril de 2012 es rep del Servei Territorial de Medi Ambient un escrit del promotor, en relació amb la ubicació de la nova granja, que informa el següent:

«Que després de diverses conversacions telefòniques mantingudes amb la Conselleria d’Infraestructures, Territori i Medi Ambient i l’Ins-titut d’Ecologia Litoral sobre la situació de la nova granja de Niordseas i l’emissari submarí de Calp, l’empresa ha decidit continuar amb la ubicació proposada en el projecte, ja que no es considera significativa la proximitat.»

En data 14 de maig de 2012 s’efectua consulta a l’entitat pública de sanejament d’aigües (EPSAR) perquè, en l’àmbit de les seues com-petències, informe sobre el possible risc d’afecció al cultiu de peixos a causa de l’abocament de l’emissari submarí a profunditat pròxima a la ubicació del projecte de granja marina enfront de la costa de la cala de Calp.

En data 12 de juny de 2012 es remet informe al Servei Territorial de Medi Ambient, de la Direcció Territorial d’Alacant d’aquesta conse-lleria, en què comunica:

Vista la ubicació d’aquesta nova instal·lació piscícola de daurada, llobarro i corbina enfront de Calp, l’existència de l’emissari submarí en la cala de Calp l’extrem d’abocament de la qual està a una profunditat de 29,50 m molt pròxima al polígon de la instal·lació del projecte (vèr-tex -B a – 37 m), que es va donar a conéixer a l’empresa i la resposta de la qual, rebuda el 27 d’abril de 2012, era continuar en la dita ubicació, així com la presència de coral·ligen a l’oest de l’esmentat polígon i que està confrontant amb l’àrea d’influència del cultiu a causa de la disper-sió mitjana dels excrements, segons el mapa núm. 3, carta bionòmica de l’estudi d’impacte ambiental.

Per consegüent, es considera insuficient el contingut de la docu-mentació presentada i es requereix l’ampliació de l’estudi d’impacte ambiental en l’apartat 2.4 sobre alternatives tècnicament viables i justi-ficació de la solució adoptada, amb la presentació d’alternatives viables d’ubicació de la instal·lació, es tindrà en compte:

– La distància que mantinga la piscifactoria de les biocenosis de valor ecològic que siga prou gran com per a no afectar-les negativament.

– La qualitat de les aigües on s’instal·le la piscifactoria serà, sani-tàriament, idònia per a aquesta activitat alimentària de peixos destinats al consum humà. En el cas de continuar amb la ubicació inicial del projecte, aquesta ha de ser justificada respecte a la qualitat de les aigües per a ús aqüícola i, sobretot, el risc de ser afectats els peixos estabulats per les aigües procedents de l’emissari, ja siguen tractades com sense tractar per donar-se una situació de ruptura i/o emergència en l’EDAR.

Així mateix, s’ha efectuat consulta a l’entitat pública de sanejament d’aigües (EPSAR), i quan es reba la seua resposta es traslladarà una còpia de l’informe l’empresa perquè en prenga coneixement.

En data 29 de juny de 2012 es rep de l’EPSAR, en resposta a la nostra consulta, documentació en què informa sobre la situació i carac-terístiques de l’emissari de Calp que correspon a un informe tècnic de l’any 2008 i els resultats de les analítiques (volum d’aigua tractada, paràmetres fisicoquímics i microbiològics) de l’efluent de l’EDAR durant el període de gener de 2011 a maig de 2012.

En data 11 de juny de 2012, es rep escrit del Servei Territorial de Medi Ambient en què dóna a conéixer que s’ha traslladat al promotor la sol·licitud d’ampliació d’informació de l’estudi d’impacte ambiental i que se li envie còpia de l’informe que emeta l’EPSAR, així com les obtingudes d’altres consultes per a incorporar-les en l’expedient d’au-

miento de otras administraciones y organismos que intervienen en el procedimiento.

En fecha 23 de julio de 2012 se solicita información complementa-ria, adjuntando la documentación de la EPSAR, al Servicio de Planifi-cación de Recursos Hídricos y Calidad de las Aguas, de la Dirección del Agua perteneciente a la Conselleria de Agricultura, Pesca, Alimentación y Agua, en relación al emisario submarino de la EDAR de Calp cuyo punto de vertido está cerca del proyecto de cultivo de dorada, lubina y corvina con destino al consumo humano, para que se nos informe, dentro de sus competencias de calidad de las aguas, si la idoneidad de las aguas en esa zona permite el uso acuícola.

En fecha 26 de julio de 2012 se remite a Niordseas, SL, copia de la información remitida por la EPSAR en respuesta a nuestra consulta sobre el posible riesgo de afección al cultivo de peces debido al vertido del emisario submarino a profundidades cercanas a la ubicación del presente proyecto de granja marina, para su conocimiento y efectos.

En fecha 10 de septiembre de 2012, se recibe escrito del Servicio Territorial de Medio Ambiente adjuntando la ampliación de información del EIA presentada por el promotor.

En fecha 18 de octubre de 2012, se recibe el informe emitido por la Dirección General de Patrimonio Cultural de la Conselleria de Turismo, Cultura y Deporte, para nuestro conocimiento y efectos. Se informa favorablemente al proyecto pero se recuerda lo siguiente:

– Cualquier hallazgo de índole arqueológica deberá ser comunica-do inmediatamente a la administración competente y que todas aque-llas remociones de tierras que pueda afectar a posibles áreas con restos arqueológicos o paleontológicos deben contar con la debida autoriza-ción de esta dirección general.

– El presente informe se contrae a la memoria de impacto patrimo-nial presentada, con la expresa advertencia de que si como consecuencia de la incidencia de otras legislaciones sectoriales y protectoras, se pro-dujeran variaciones con respecto a la propuesta ahora informada, deberá someterse la misma de nuevo al informe vinculante.

– En orden a garantizar el cumplimiento de las medidas preventivas o correctoras estrictamente patrimoniales establecidas en el presente informe deberá remitirse a esta dirección general copia de la declaración de impacto ambiental de la actuación tan pronto como esta se pronuncie.

En fecha 12 de noviembre de 2012 se recibe el informe del Servicio de Planificación de Recursos Hidráulicos y Calidad de las Aguas de la Dirección General de Aguas en respuesta a nuestra solicitud.

En fecha 23 de noviembre de 2012, como recomendó la Dirección General de Aguas, se efectúa consulta a la Subdirección General de Seguridad Alimentaria de la Conselleria de Sanidad, para que dentro de sus competencias nos dé a conocer la valoración del posible riesgo de afección al cultivo piscícola por los vertidos de la EDAR de Calp (a – 29,5 m y 650 m de distancia), así como la legislación aplicable que establezca un control sanitario de estos peces con destino para el consumo humano, u otro aspecto, recomendación o propuesta a tener en cuenta en el presente proyecto.

En fecha 10 de diciembre de 2012, se remite escrito al Servicio Territorial de Medio Ambiente adjuntando copias: del informe emitido por la EPSAR, que recogió personalmente la empresa el 26 de julio de 2012, de la consulta realizada al Servicio de Planificación de Recursos Hídricos y Calidad de las Aguas el 23 de julio de 2012, y del informe de patrimonio que se recibió.

Asimismo, se solicita los informes de carácter ambiental recaba-dos en las consultas dentro de su procedimiento administrativo, y los resultados de la exposición pública cuando esta finalice, adjuntando las alegaciones y la respuesta y/o justificación dada a las mismas por el promotor.

En fecha 7 de enero de 2013 se recibe escrito del Servicio Terri-torial de Medio Ambiente, de la Dirección Territorial de Alicante de esta Conselleria, en el que se da a conocer que durante el periodo de exposición pública se han presentado alegaciones y adjunta copia de ellas y la contestación del interesado a las mismas. También se adjuntan copias de los siguientes informes recabados de organismos consultados y, en formato digital, el análisis visual de la zona litoral y su valoración visual solicitado al promotor:

– El Servicio de Planificación de Recursos Hidráulicos y Calidad de Aguas de la Dirección General del Agua, Conselleria de Agricultura, Pesca, Alimentación y Agua, en su informe emitido el 20 de marzo de

torització ambiental integrada i comunicar-les a altres administracions i organismes que intervenen en el procediment.

En data 23 de juliol de 2012 se sol·licita informació complemen-tària, adjuntant la documentació de l’EPSAR, al Servei de Planificació de Recursos Hídrics i Qualitat de les Aigües, de la Direcció de l’Aigua pertanyent a la Conselleria d’Agricultura, Pesca, Alimentació i Aigua, en relació amb l’emissari submarí de l’EDAR de Calp el punt d’abo-cament de la qual està prop del projecte de cultiu de daurada, llobarro i corbina amb destinació al consum humà, perquè informe, dins de les seues competències de qualitat de les aigües, si la idoneïtat de les aigües en aqueixa zona permet l’ús aqüícola.

En data 26 de juliol de 2012 es remet a Niordseas, SL, còpia de la informació remesa per l’EPSAR en resposta a la nostra consulta sobre el possible risc d’afecció al cultiu de peixos a causa de l’abocament de l’emissari submarí a profunditats pròximes a la ubicació del present projecte de granja marina, perquè en prenga coneixement i als efectes oportuns.

En data 10 de setembre de 2012, es rep escrit del Servei Territorial de Medi Ambient en què adjunta l’ampliació d’informació de l’EIA presentada pel promotor.

En data 18 d’octubre de 2012, es rep l’informe emés per la Direcció General de Patrimoni Cultural de la Conselleria de Turisme, Cultura i Esport, perquè en prenguem coneixement i als efectes oportuns. S’emet un informe favorable al projecte però es recorda el següent:

– Qualsevol troballa d’índole arqueològica haurà de ser comunicada immediatament a l’administració competent i que totes aquelles remo-cions de terres que puguen afectar possibles àrees amb restes arqueo-lògiques o paleontològics han de comptar amb la deguda autorització d’aquesta direcció general.

– El present informe es contrau a la memòria d’impacte patrimonial presentada, amb l’expressa advertència que si com a conseqüència de la incidència d’altres legislacions sectorials i protectores, es produeixen variacions respecte a la proposta sobre la qual s’ha informat, haurà de sotmetre’s de nou a l’informe vinculant.

– Amb vista a garantir el compliment de les mesures preventives o correctores estrictament patrimonials establides en el present informe haurà de remetre’s a aquesta direcció general còpia de la declaració d’im-pacte ambiental de l’actuació tan prompte com aquesta es pronuncie.

En data 12 de novembre de 2012 es rep l’informe del Servei de Pla-nificació de Recursos Hidràulics i Qualitat de les Aigües de la Direcció General d’Aigües en resposta a la nostra sol·licitud.

En data 23 de novembre de 2012, com va recomanar la Direcció General d’Aigües, s’efectua consulta a la Subdirecció General de Segu-retat Alimentària de la Conselleria de Sanitat, perquè dins de les seues competències ens done a conéixer la valoració del possible risc d’afec-ció al cultiu piscícola pels abocaments de l’EDAR de Calp (a – 29,5 m i 650 m de distància), així com la legislació aplicable que establisca un control sanitari d’aquests peixos amb destinació per al consum humà, o un altre aspecte, recomanació o proposta a tindre en compte en el present projecte.

En data 10 de desembre de 2012, es remet escrit al Servei Territo-rial de Medi Ambient en què s’adjunten còpies: de l’informe emés per l’EPSAR, que va arreplegar personalment l’empresa el 26 de juliol de 2012, de la consulta realitzada al Servei de Planificació de Recursos Hídrics i Qualitat de les Aigües el 23 de juliol de 2012, i de l’informe de patrimoni que es va rebre.

Així mateix, se sol·liciten els informes de caràcter ambiental dema-nats en les consultes dins del procediment administratiu, i els resultats de l’exposició pública quan aquesta finalitze, amb les al·legacions i la resposta i/o justificació donada a aquestes pel promotor.

En data 7 de gener de 2013 es rep escrit del Servei Territorial de Medi Ambient, de la Direcció Territorial d’Alacant d’aquesta conse-lleria, en què es dóna a conéixer que durant el període d’exposició pública s’han presentat al·legacions i n’adjunta còpia i la contestació de l’interessat. També s’hi adjunten còpies dels següents informes dema-nats d’organismes consultats i, en format digital, l’anàlisi visual de la zona litoral i la seua valoració visual sol·licitat al promotor:

– El Servei de Planificació de Recursos Hidràulics i Qualitat d’Ai-gües de la Direcció General de l’Aigua, Conselleria d’Agricultura, Pesca, Alimentació i Aigua, en el seu informe emés el 20 de març de

2012 establece, una vez descritas las características del proyecto, el siguiente plan de vigilancia ambiental que deberá cumplirse:

1. Los puntos de muestreo serán tres, el 1.º en la instalación, el 2.º a 250 m en la dirección NE y el 3.º a 250 m en dirección SW.

2. Se realizarán las siguientes determinaciones con periodicidad mensual:

a) En aguas: Temperatura (medida in situ),transparencia (disco Sec-chi), pH, seston o materia particulada en suspensión, oxígeno disuelto (in situ), nitrógeno total (mg/l), fósforo total (mg/l), clorofila a, índice de Margalef (D430/D665), E. coli y Enterococos.

b) En sedimentos: Nitrógeno total (mg/l), fósforo total (mg/l), mate-ria orgánica % (incineración a 450 ºC), potencial redox mV (en 20») y Beggiatoa spp.

3. Identificación y recuento de especies fitoplanctónicas. La perio-dicidad del examen será con carácter trimestral.

4. Inventario visual de grandes invertebrados y peces: Anualmente, en septiembre.

5. Deberán presentar anualmente un estudio bionómico para com-probar los posibles cambios en el estado de conservación de las comu-nidades de importancia ecológica próximas a la instalación.

Deberán comunicar la cantidad y el momento en que se aplican productos químicos (antifouling) y antibióticos y/o fungicidas utilizados en tratamientos sanitarios para los peces, estos productos pueden causar daño a la población fitoplanctónica de la zona y alterar el equilibrio biológico de las aguas.

Deberían presentar un estudio previo a la instalación de las jaulas, para que sirva de referencia y poder valorar la posible repercusión en el medio de la granja marina cuando empiece a funcionar.

El montaje de las jaulas deberá realizarse procurando no deteriorar el entorno y ante cualquier accidente, la empresa deberá tener prepa-rados los medios necesarios para la recogida de las jaulas y aparejos para evitar que puedan ser arrastradas a zonas de la costa o quedaran a la deriva, se establecerá especial atención en la temporada de baño, ya que existen playas de excelente calidad próximas a la instalación que podrían verse afectadas.

Tienen la obligación de remitir los resultados del plan de vigilancia a la Dirección General de Aguas de la Conselleria de Agricultura, Pesca, Alimentación y Aguas trimestralmente, para evaluar los resultados y controlar su posible incidencia en las aguas litorales.

Transcurridos dos años desde el funcionamiento de la instalación y de la remisión de los resultados del PVA, el peticionario podrá solici-tar mediante escrito la modificación del plan de vigilancia ambiental, pudiendo reducir el número de muestreos si se demuestra que los valo-res hallados no afectan la calidad del medio.

El interesado debe notificar al Servicio de Calidad de Aguas, cual-quier cambio o modificación que se produzca en la instalación.

– El Servicio de Infraestructura Verde y Paisaje perteneciente a la secretaría autonómica de Territorio, Medio Ambiente y Paisaje de esta Conselleria, en su informe emitido el 10 de mayo de 2012 sobre el estu-dio de integración paisajística que acompaña a la autorización ambiental integrada para instalar esta granja marina frente a Calp, se hacen las siguientes observaciones:

La instalación de la granja marina flotante en la costa de Calp, se sitúa a más de 2000 m del litoral en dirección NE, fuera de la LIC Penyal d’Ifac y fuera del parque natural de la Serra Gelada. Se insta-lan 4 flotillas o grupos de 12 jaulas (2 x 6) que abarca un polígono de 475000 m². El material utilizado en las estructura flotante de las jaulas es poliestireno expandido de alta densidad que asegura su flotabilidad.

Analizada la documentación obrante en este servicio, se observa que su contenido se considera suficiente para valorar la incidencia de la instalación proyectada. En todo caso se observarán los siguientes condicionantes para la instalación de la granja, la cual debe:

– Realizar la valoración de la integración visual a partir de un análi-sis visual del ámbito. Proceder a la selección de los puntos de observa-ción desde donde se perciba principalmente el paisaje (art. 36 RPJECV), que permita identificar y valorar posibles impactos visuales ocasionados por el aumento de las dimensiones de la actuación.

– En este sentido, se procurará el mantenimiento de las condicio-nes de visibilidad en su ámbito, así como las de las vistas panorámicas desde posiciones elevadas.

2012 estableix, una vegada descrites les característiques del projecte, el següent pla de vigilància ambiental que haurà de complir-se:

1. Els punts de mostreig seran tres, el 1r en la instal·lació, el 2n a 250 m en la direcció NE i el 3r a 250 m en direcció SO.

2. Es realitzaran les següents determinacions amb periodicitat men-sual:

a) En aigües: temperatura (mesurada in situ),transparència (disc Secchi), pH, sèston o matèria particulada en suspensió, oxigen dissolt (in situ), nitrogen total (mg/l), fòsfor total (mg/l), clorofil·la a, índex de Margalef (D430/D665), E. coli i enterococs.

b) En sediments: nitrogen total (mg/l), fòsfor total (mg/l), matèria orgànica % (incineració a 450 ºC), potencial redox mV (en 20») i Beg-giatoa spp.

3. Identificació i recompte d’espècies fitoplanctòniques. La periodi-citat de l’examen serà amb caràcter trimestral.

4. Inventari visual de grans invertebrats i peixos: anualment, al setembre.

5. Hauran de presentar anualment un estudi bionòmic per a com-provar els possibles canvis en l’estat de conservació de les comunitats d’importància ecològica pròximes a la instal·lació.

Hauran de comunicar la quantitat i el moment en què s’apliquen productes químics (antifouling) i antibiòtics i/o fungicides utilitzats en tractaments sanitaris per als peixos, aquests productes poden causar dany a la població fitoplanctònica de la zona i alterar l’equilibri biològic de les aigües.

Haurien de presentar un estudi previ a la instal·lació de les gàbies, perquè servisca de referència i poder valorar la possible repercussió en el medi de la granja marina quan comence a funcionar.

El muntatge de les gàbies haurà de realitzar-se procurant no dete-riorar l’entorn i davant de qualsevol accident, l’empresa haurà de tindre preparats els mitjans necessaris per a l’arreplega de les gàbies i aparells per a evitar que puguen ser arrossegades a zones de la costa o queden a la deriva, s’establirà especial atenció en la temporada de bany, ja que hi ha platges d’excel·lent qualitat pròximes a la instal·lació que podrien veure’s afectades.

Tenen l’obligació de remetre els resultats del pla de vigilància a la Direcció General d’Aigües de la Conselleria d’Agricultura, Pesca, Ali-mentació i Aigües trimestralment, per a avaluar els resultats i controlar la seua possible incidència en les aigües litorals.

Transcorreguts dos anys des del funcionament de la instal·lació i de la remissió dels resultats del PVA, el peticionari podrà sol·licitar per mitjà d’un escrit la modificació del pla de vigilància ambiental, i podrà reduir el nombre de mostrejos si es demostra que els valors trobats no afecten la qualitat del medi.

L’interessat ha de notificar al Servei de Qualitat d’Aigües, qualsevol canvi o modificació que es produïsca en la instal·lació.

– El Servei d’Infraestructura Verda i Paisatge pertanyent a la Secre-taria Autonòmica de Territori, Medi Ambient i Paisatge d’aquesta con-selleria, en el seu informe emés el 10 de maig de 2012 sobre l’estudi d’integració paisatgística que acompanya l’autorització ambiental inte-grada per a instal·lar aquesta granja marina enfront de Calp, es fan les observacions següents:

La instal·lació de la granja marina flotant en la costa de Calp, se situa a més de 2.000 m del litoral en direcció NE, fora del LIC Penyal d’Ifac i fora del parc natural de la Serra Gelada. S’instal·len 4 flotilles o grups de 12 gàbies (2 x 6) que comprén un polígon de 475000 m². El material utilitzat en l’estructura flotant de les gàbies és poliestiré expan-dit d’alta densitat que assegura la seua flotabilitat.

Analitzada la documentació que es troba en aquest servei, s’observa que el seu contingut es considera suficient per a valorar la incidència de la instal·lació projectada. En tot cas s’observaran els següents condici-onants per a la instal·lació de la granja, la qual ha de:

– Realitzar la valoració de la integració visual a partir d’una anàlisi visual de l’àmbit. Procedir a la selecció dels punts d’observació des d’on es perceba principalment el paisatge (article 36 RPJECV), que permeta identificar i valorar possibles impactes visuals ocasionats per l’augment de les dimensions de l’actuació.

– En aquest sentit, es procurarà el manteniment de les condicions de visibilitat en el seu àmbit, així com les de les vistes panoràmiques des de posicions elevades.

– Se garantizará que no generan un efecto adverso en el entorno de los recursos paisajísticos cercanos (BICs, etc.) ni sobre las vistas que se ofrecen desde ellos.

Por todo ello, se emite Informe relativo a la documentación que acompaña a la AAI, todo ello en cumplimiento de lo establecido en la LOTPP y el RPJECV.

– La Dirección General de Medio Natural de esta conselleria, con fecha 7 de junio de 2012, emite resolución de la valoración preliminar de repercusiones sobre la Red Natura 2000 y adjunta informe de afec-ción de especies del catálogo de fauna y flora amenazada, realizado por el Servicio de Espacios Naturales y Biodiversidad de esta Dirección General.

A) El Servicio de Espacios Naturales y Biodiversidad, teniendo en cuenta el banco de datos de biodiversidad de la Comunidad Valencia-na (BDBCV) y respecto al ámbito cercano a las instalaciones mari-nas, informa que «se han encontrado registros de Posidonia oceanica, Cymodocea nodosa y Tursiops truncatus (delfín mular). No obstante, según la cartografía disponible y la información facilitada en el proyecto de referencia, las praderas de fanerógamas marinas correspondientes a Posidonia oceanica y Cymodocea nodosa se encuentran lo suficiente-mente alejadas de las instalaciones acuícolas como para verse afectadas por la actividad. Por otra parte, para la especie Tursiops truncatus tam-poco se prevé ningún efecto negativo».

B) Resolución de «Valoración Preliminar de Repercusiones sobre la Red Natura 2000», emitida por la Dirección General de Medio Natural, que teniendo en cuenta las siguientes consideraciones:

1. Breve descripción del proyecto, renunciando el promotor a sus granjas BALMAR y SEA con la instalación de este nuevo proyecto.

2. Espacio o espacios Red Natura 2000 más cercanos a la ubica-ción de la actuación. Las autorizaciones solicitadas no afectan al ámbito territorial de ningún espacio perteneciente a la red natura 2000, no obs-tante se encuentran lindando con:

– Lugar de importancia comunitaria, en adelante LIC, «Ifac» (ES5211009), «Serra Gelada i Litoral de la Marina Baixa» (5213021), «Serres del Ferrer i Bèrnia» (ES5213020).

– Zona de especial protección para la avifauna, en adelante ZEPA, «Ifac i Litoral de la Marina» (ES0000459), «Muntanyes de la Marina» (ES0000453), «Illots de Benidorm i Serra Gelada» (ES0000121).

3. Justificación de que el proyecto no tendrá efectos apreciables en ámbitos territoriales alejados de su ubicación. Vistas las características de la actuación y, considerando que las granjas marinas van a instalarse lo suficientemente alejadas de las biocenosis de importancia ecológica, se considera que no es probable una afección negativa sobre los hábitats de interés comunitario y/o especies red natura 2000 presentes en los mismos. Por otra parte, en cuanto a las instalaciones terrestres se refiere, tampoco cabe esperar una afección negativa debido a que estas se reali-zarán íntegramente dentro del muelle de Calp (Alicante).

Resuelve que el proyecto analizado se encuentra situado fuera del ámbito territorial de la Red Natura 2000, no siendo previsibles por sus características efectos a distancia sobre ningún lugar o lugares incluidos en la misma. En consecuencia, y a los efectos previstos en la legislación vigente, se considera que el proyecto no tendrá efectos apreciables sobre la Red Natura 2000.

En consecuencia, y de acuerdo con lo establecido en los artículos 6 y 7 del decreto 60/2012, de 5 de abril, se considera que el proyecto no debe someterse a evaluación detallada de sus efectos sobre la Red Natura 2000.

Que dicho plan/programa/proyecto puede, por tanto, y de confor-midad con lo indicado en el artículo 7.3 del Decreto 60/2012, de 5 de abril, continuar su tramitación de conformidad con lo establecido en su legislación reguladora, sin necesidad de realizar una evaluación deta-llada de sus efectos sobre la Red Natura 2000, y sin perjuicio de las obligaciones del promotor de:

a) Someter el plan, programa o proyecto a evaluación ambiental estratégica o a evaluación de impacto ambiental si así se ha establecido en la legislación reguladora de dichos procedimientos.

b) Obtener todas las concesiones, autorizaciones y licencias o remi-tir las declaraciones responsables o comunicaciones previas que sean precisas en cumplimiento de la legislación vigente.

En fechas 5 de marzo y 12 de junio de 2013 se reciben del Servicio Territorial de Medio Ambiente, de la Dirección Territorial de Alican-

– Es garantirà que no generen un efecte advers en l’entorn dels recursos paisatgístics pròxims (BIC, etc.) ni sobre les vistes que s’ofe-reixen des d’aquests.

Per tot això, s’emet Informe relatiu a la documentació que acom-panya l’AAI, tot això en compliment del que estableix la LOTPP i el RPJECV.

– La Direcció General de Medi Natural d’aquesta conselleria, amb data 7 de juny de 2012, emet resolució de la valoració preliminar de repercussions sobre la Xarxa Natura 2000 i adjunta informe d’afecció d’espècies del catàleg de fauna i flora amenaçada, realitzat pel Servei d’Espais Naturals i Biodiversitat d’aquesta direcció general.

A) El Servei d’Espais Naturals i Biodiversitat, tenint en compte el banc de dades de biodiversitat de la Comunitat Valenciana (BDBCV) i respecte a l’àmbit pròxim a les instal·lacions marines, informa que «s’han trobat registres de Posidonia oceanica, Cymodocea nodosa y Tursiops truncatus (dofí mular). No obstant això, segons la cartografia disponible i la informació facilitada en el projecte de referència, les praderies de fanerògames marines corresponents a Posidonia oceanica i Cymodocea nodosa es troben prou allunyades de les instal·lacions aqüícoles per a veure’s afectades per l’activitat. D’altra banda, per a l’espècie Tursiops truncatus tampoc es preveu cap efecte negatiu».

B) Resolució de «Valoració preliminar de repercussions sobre la Xarxa Natura 2000», emesa per la Direcció General de Medi Natural, que tenint en compte les consideracions següents:

1. Breu descripció del projecte, renunciant el promotor a les seues granges BALMAR i SEA amb la instal·lació d’aquest nou projecte.

2. Espai o espais Xarxa Natura 2000 més pròxims a la ubicació de l’actuació. Les autoritzacions sol·licitades no afecten l’àmbit territorial de cap espai pertanyent a la Xarxa Natura 2000, no obstant això, es troben confrontant amb:

– Lloc d’importància comunitària, d’ara en avant LIC, «Ifac» (ES5211009), «Serra Gelada i Litoral de la Marina Baixa» (5213021), «Serres del Ferrer i Bèrnia» (ES5213020).

– Zona d’especial protecció per a l’avifauna, d’ara en avant ZEPA, «Ifac i Litoral de la Marina» (ES0000459), «Muntanyes de la Marina» (ES0000453), «Illots de Benidorm i Serra Gelada» (ES0000121).

3. Justificació que el projecte no tindrà efectes apreciables en àmbits territorials allunyats de la seua ubicació. Vistes les característiques de l’actuació i, considerant que les granges marines s’instal·laran prou allunyades de les biocenosis d’importància ecològica, es considera que no és probable una afecció negativa sobre els hàbitats d’interés comu-nitari i/o espècies de la Xarxa Natura 2000 presents en aquests. D’altra banda, quant a les instal·lacions terrestres, tampoc s’espera una afecció negativa pel fet que aquestes es realitzaran íntegrament dins del moll de Calp (Alacant).

Resol que el projecte analitzat està situat fora de l’àmbit territorial de la Xarxa Natura 2000, i no són previsibles per les seues caracterís-tiques efectes a distància sobre cap lloc o llocs inclosos en aquesta. En conseqüència, i als efectes previstos en la legislació vigent, es considera que el projecte no tindrà efectes apreciables sobre la Xarxa Natura 2000.

En conseqüència, i d’acord amb el que estableixen els articles 6 i 7 del Decret 60/2012, de 5 d’abril, es considera que el projecte no ha de sotmetre’s a avaluació detallada dels seus efectes sobre la Xarxa Natura 2000.

Que l’esmentat pla/programa/projecte pot, per tant, i de conformi-tat amb allò que s’ha indicat en l’article 7.3 del Decret 60/2012, de 5 d’abril, continuar la seua tramitació d’acord amb allò que estableix la seua legislació reguladora, sense necessitat de realitzar una avaluació detallada dels seus efectes sobre la Xarxa Natura 2000, i sense perjudici de les obligacions del promotor de:

a) Sotmetre el pla, programa o projecte a avaluació ambiental estra-tègica o a avaluació d’impacte ambiental si així s’ha establit en la legis-lació reguladora dels dits procediments.

b) Obtindre totes les concessions, autoritzacions i llicències o reme-tre les declaracions responsables o comunicacions prèvies que siguen necessàries en compliment de la legislació vigent.

En dates 5 de març i 12 de juny de 2013 es reben del Servei Terri-torial de Medi Ambient, de la Direcció Territorial d’Alacant d’aques-

te de esta conselleria, copia de los informes finales recabados de los siguientes organismos:

– El Servicio de Planificación de Recursos Hidráulicos y Calidad de Aguas de la Dirección General del Agua, emite el 10 de abril de 2013 informe favorable condicionado al cumplimiento del plan de vigilancia ambiental indicado en su anterior informe de fecha 22 de junio de 2012.

– El Ayuntamiento de Calp remite certificado del acuerdo adopta-do en la junta de gobierno local, de fecha 29 de enero de 2013, por el que se acuerda remitir, a la Conselleria de Infraestructuras, Territorio y Medio Ambiente, informe negativo sobre la instalación de la granja marina de acuicultura frente al término municipal de Calp.

En fecha 10 de junio de 2013 se recibe, a través del Servicio Territo-rial de Medio Ambiente, el informe emitido por el Servicio de Sanidad y Bienestar Animal de la Dirección General de Producción Agraria y Ganadería de la Conselleria de Agricultura, Pesca y Alimentación que informa sobre las distancias de las instalaciones acuícolas existentes en la zona que cumplen lo establecido en el artículo 54 de la Ley 6/2003, de 4 de marzo, de la Generalitat, de ganadería de la Comunitat Valencia-na, salvo en lo que se refiere a la explotación del titular Sociedad Euro-pea de Acuicultura SL (SEA) que la distancia al vértice más cercano del proyecto de instalación de Niordseas es de 0,917 km, aproximadamente.

En fecha 18 de junio de 2013 se recibe, en respuesta a nuestra con-sulta, el informe de la Dirección General de Salud Pública de la Con-selleria de Salud Pública, en el que comunica inicialmente que «por tratarse de una actividad encuadrada en la producción primaria se ha procedido a la remisión de la documentación a la Dirección General de Producción Agraria y Ganadería de la Conselleria de Agricultura, Pesca y Alimentación, por ser un punto de su competencia.

En fecha 8 de mayo de 2014 se recibe escrito del Servicio Terri-torial de Medio Ambiente, de la Dirección Territorial de Alicante de esta conselleria recordando que se está a la espera de la emisión de la declaración de impacto ambiental y adjunta copia del informe final del Servicio de Gestión de Residuos.

– El Servicio de Gestión de Residuos de la Dirección General de Calidad Ambiental de esta Conselleria, el 26 de agosto de 2013 informa, respecto a la instalación marina y la nave sita en el puerto de Calp, lo siguiente:

«En primer término, clarificar a este respecto que los residuos gene-rados en la plataforma marina serán gestionados en el marco del Real decreto 1381/2002, de 20 de diciembre, modificado por el Real decreto 1084/2009, de 3 de julio, sobre instalaciones portuarias de recepción de desechos generados por los buques y residuos de carga, entendién-dose que no le es de aplicación el régimen jurídico previsto en la Ley 22/2011, de 28 de julio, de residuos y suelos contaminados. Asimismo, reseñar que los residuos de restos de peces tendrán la consideración de material de la categoría 3, conforme a lo establecido en el Reglamento (CE) núm. 1069/2009, del Parlamento Europeo y del Consejo, de 21 de octubre de 2009, por el que se establecen las normas sanitarias apli-cables a los subproductos animales y los productos derivados no desti-nados al consumo humano y por el que se deroga el Reglamento (CE) núm. 1774/2002 (Reglamento sobre subproductos animales).

Entrando en el objeto del presente informe, examinada la documen-tación referente a la comunicación de productor de residuos, relativa exclusivamente a la nave sita en el puerto de Calp (Alicante), cabe indi-car que se deberá proceder a su inscripción en el Registro de Producto-res de Residuos Peligrosos de la Comunitat Valenciana, de conformidad al artículo 29 de la Ley 22/2011, de 28 de julio, siendo la tabla de resi-duos generados la siguiente:

Descripción del residuo LER Cantidad (kg)

Plásticos 150102 6.000

Maderas 150103 2.000

Restos de flejes, cabos, cuerdas 150102/150109 6.000

Envases vacíos 150110* 100

Baterías 160601* 50

Aceites 130206* 700

Trapos 150202* 50

ta conselleria, còpia dels informes finals demanats dels organismes següents:

– El Servei de Planificació de Recursos Hidràulics i Qualitat d’Ai-gües de la Direcció General de l’Aigua, emet el 10 d’abril de 2013 informe favorable condicionat al compliment del pla de vigilància ambi-ental indicat en el seu anterior informe de data 22 de juny de 2012.

– L’Ajuntament de Calp remet certificat de l’acord adoptat en la Junta de Govern Local, de data 29 de gener de 2013, pel qual s’acorda remetre, a la Conselleria d’Infraestructures, Territori i Medi Ambient, informe negatiu sobre la instal·lació de la granja marina d’aqüicultura enfront del terme municipal de Calp.

En data 10 de juny de 2013 es rep, a través del Servei Territori-al de Medi Ambient, l’informe emés pel Servei de Sanitat i Benestar Animal de la Direcció General de Producció Agrària i Ramaderia de la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Alimentació que informa sobre les distàncies de les instal·lacions aqüícoles existents en la zona que compleixen el que estableix l’article 54 de la Llei 6/2003, de 4 de març, de la Generalitat, de ramaderia de la Comunitat Valenciana, excepte pel que fa a l’explotació del titular Sociedad Europea de Acuicultura, SL (SEA) que la distància al vèrtex més pròxim del projecte d’instal·lació de Niordseas és de 0,917 km, aproximadament.

En data 18 de juny de 2013 es rep, en resposta a la nostra consulta, l’informe de la Direcció General de Salut Pública de la Conselleria de Salut Pública, en què comunica inicialment que «per tractar-se d’una activitat enquadrada en la producció primària s’ha procedit a la remissió de la documentació a la Direcció General de Producció Agrària i Rama-deria de la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Alimentació, per ser un punt de la seua competència.

En data 8 de maig de 2014 es rep escrit del Servei Territorial de Medi Ambient, de la Direcció Territorial d’Alacant d’aquesta conse-lleria en què recorda que s’està a l’espera de l’emissió de la declaració d’impacte ambiental i adjunta còpia de l’informe final del Servei de Gestió de Residus.

– El Servei de Gestió de Residus de la Direcció General de Qualitat Ambiental d’aquesta conselleria, el 26 d’agost de 2013 informa, res-pecte a la instal·lació marina i la nau sítia en el port de Calp, el següent:

«En primer terme, aclarir respecte d’això que els residus generats en la plataforma marina seran gestionats en el marc del Reial decret 1381/2002, de 20 de desembre, modificat pel Reial decret 1084/2009, de 3 de juliol, sobre instal·lacions portuàries de recepció de residus generats pels vaixells i residus de càrrega, i s’entén que no li és aplica-ble el règim jurídic previst en la Llei 22/2011, de 28 de juliol, de residus i sòls contaminats. Així mateix, cal ressenyar que els residus de restes de peixos tindran la consideració de material de la categoria 3, d’acord amb el que estableix el Reglament (CE) núm. 1069/2009, del Parlament Europeu i del Consell, de 21 d’octubre de 2009, pel qual s’estableixen les normes sanitàries aplicables als subproductes animals i els productes derivats no destinats al consum humà i pel qual es deroga el Reglament (CE) núm. 1774/2002 (Reglament sobre subproductes animals).

Entrant en l’objecte del present informe, examinada la documenta-ció referent a la comunicació de productor de residus, relativa exclusi-vament a la nau sítia al port de Calp (Alacant), cal indicar que s’haurà de procedir a la seua inscripció en el Registre de Productors de Residus Perillosos de la Comunitat Valenciana, de conformitat a l’article 29 de la Llei 22/2011, de 28 de juliol, la taula de residus generats és la següent:

Descripció del residu LER Quantitat (kg)

Plàstics 150102 6.000

Fustes 150103 2.000

Restes de fleixos, caps, cordes 150102/150109 6.000

Envasos buits 150110* 100

Bateries 160601* 50

Olis 130206* 700

Draps 150202* 50

En todo caso, en atención a su condición de productor de los resi-duos, cumplirá con los siguientes:

Dará estricto cumplimiento del artículo 17 de la Ley 22/2011 (obli-gaciones del productor u otro poseedor inicial relativas a la gestión de sus residuos).

La responsabilidad del productor de los residuos, cuando no realice el tratamiento por sí mismo, concluye cuando los entregue a un nego-ciante para su tratamiento, o a una empresa o entidad de tratamiento autorizada siempre que la entrega se acredite documentalmente y se realice cumpliendo los requisitos legales establecidos.

«Por tanto, y para el caso específico de los residuos de bengalas, estos se entregarán a gestor autorizado.»

La empresa dispondrá de los documentos de aceptación de todos los residuos producidos, emitidos por gestor autorizado. Documentos originales o copias compulsadas, selladas por gestor y vigentes.

Es recomendación reducir al mínimo posible el número de empla-zamiento de almacenamiento de los residuos peligrosos, debiendo disponer la entidad de plano actualizado de la distribución consignada (remítase una copia al Servicio de Gestión de Residuos).

Los requisitos establecidos en la legislación vigente en materia de envases y residuos de envases, y de manera especial en el Real decreto 782/1998, de 30 de abril, por el que se desarrolla el reglamento para el desarrollo de la Ley 11/1997, de envases y residuos de envases, no quedan derogados por la Ley 16/2002, por lo que la concesión de la autorización ambiental integrada no exime de su cumplimiento.

Cualquier modificación relacionada con la producción de residuos peligrosos que implique su generación y/o cambios significativos en las cantidades habituales generadas de los residuos no peligrosos que pueda alterar lo establecido en las presentes condiciones, deberá ser comunicada.»

Ampliación de información.La ampliación de información del estudio de impacto ambiental

recibida el 10 de septiembre de 2012, realizada por el autor del EIA el instituto de ecología litoral, recoge lo siguiente:

a) Salvaguarda de las biocenosis bentónicas con interés conserva-cionista (se adjunta mapa).

La granja se instala sobre dos tipos de comunidades biológicas, el detrítico enfangado y los fangos terrígenos, ambas de escaso valor con-servacionista.

Su área de influencia, delimitada por la distancia máxima que alcan-zan sus vertidos (calculada para las heces, que son la sustancia que alcanza mayor dispersión por su menor velocidad de sedimentación), también se circunscribe a las dos biocenosis anteriores. Esta distancia se cifra en 169 m sobre el perímetro que aloja las jaulas de cultivo. Se trata de la máxima distancia que se puede dar con mayor frecuencia (86,3 % de ocasiones), según la incidencia de las velocidades de vientos y corrientes marinas más habituales.

No obstante, si se consideran las condiciones del peor caso posi-ble (1,04 % de frecuencia anual), el de una situación de temporal de levante de fuerza 8, el área de influencia máxima se prolongaría hasta los 483 m desde el cultivo, en una deriva marina (E) que sí alcanzaría a una porción de coralígeno. Aún así, este coralígeno no constituye una comunidad continua sobre el fondo; está representado por bloques de piedras dispersos, que se asientan sobre el detrítico enfangado, como consecuencia de distintas actuaciones erosivas que viene sufriendo el fondo desde hace décadas (ejemplo de la pesca de arrastre ilegal). Es más, se cree que la proximidad de la instalación puede favorecer la recuperación de la biocenosis, dado que significará un impedimento físico para el empleo de artes de pesca en el perímetro de la concesión. En este sentido, se dispone de experiencia en otros enclaves expuestos asimismo a la cercanía de piscifactorías, donde se ha documentado la mejora climácica del coralígeno (ejemplo de la granja GRAMAMED en la costa de La Vila Joiosa), mediante la constatación del crecimiento de elementos faunísticos propios (gorgonias y esponjas arborescentes), gracias al efecto disuasorio de la misma.

Otras comunidades relevantes, presentes en el ámbito de estudio (pradera de Posidonia oceanica, biocenosis mixta de las arenas finas bien calibradas con la pradera de Cymodocea nodosa, la roca infralitoral fotófila, el precoralígeno y el coralígeno verdadero conformado por el concrecionamiento de bloques), se hallan salvaguardadas debido a su alejamiento del área máxima de influencia del cultivo.

b) Calidad sanitaria de las aguas que albergan el cultivo.

En tot cas, d’acord amb la seua condició de productor dels residus, complirà els següents:

Complirà estrictament l’article 17 de la Llei 22/2011 (obligacions del productor o un altre posseïdor inicial relatives a la gestió dels seus residus).

La responsabilitat del productor dels residus, quan no realitze el tractament per si mateix, conclou quan els entregue a un negociant per al seu tractament, o a una empresa o entitat de tractament autoritzada sempre que l’entrega s’acredite documentalment i es realitze complint els requisits legals establits.

«Per tant, i per al cas específic dels residus de bengales, aquests s’entregaran a gestor autoritzat.»

L’empresa disposarà dels documents d’acceptació de tots els residus produïts, emesos per gestor autoritzat. Documents originals o còpies compulsades, segellades per gestor i vigents.

És recomana reduir al mínim possible el nombre d’emplaçament d’emmagatzematge dels residus perillosos, i l’entitat haurà de disposar de pla actualitzat de la distribució consignada (i enviar-ne una còpia al Servei de Gestió de Residus).

Els requisits establits en la legislació vigent en matèria d’envasos i residus d’envasos, i de manera especial en el Reial decret 782/1998, de 30 d’abril, pel qual es desplega el reglament per al desplegament de la Llei 11/1997, d’envasos i residus d’envasos, no queden derogats per la Llei 16/2002, per la qual cosa la concessió de l’autorització ambiental integrada no eximeix del seu compliment.

Qualsevol modificació relacionada amb la producció de residus perillosos que implique la seua generació i/o canvis significatius en les quantitats habituals generades dels residus no perillosos que puga alterar el que estableixen les presents condicions, haurà de ser comunicada.»

Ampliació d’informació.L’ampliació d’informació de l’estudi d’impacte ambiental rebuda el

10 de setembre de 2012, realitzada per l’autor de l’EIA l’institut d’eco-logia litoral, arreplega el següent:

a) Salvaguarda de les biocenosis bentòniques amb interés conserva-cionista (s’hi adjunta mapa).

La granja s’instal·la sobre dos tipus de comunitats biològiques, el detrític enfangat i els fangs terrígens, ambdós d’escàs valor conserva-cionista.

La seua àrea d’influència, delimitada per la distància màxima que assoleixen els seus abocaments (calculada per als residus fecals, que són la substància que aconsegueix major dispersió per la seua menor velocitat de sedimentació), també se circumscriu a les dues biocenosis anteriors. Aquesta distància es xifra en 169 m sobre el perímetre que allotja les gàbies de cultiu. Es tracta de la màxima distància que es pot donar amb major freqüència (86,3 % d’ocasions), segons la incidència de les velocitats de vents i corrents marins més habituals.

No obstant això, si es consideren les condicions del pitjor cas pos-sible (1,04 % de freqüència anual), el d’una situació de temporal de llevant de força 8, l’àrea d’influència màxima es prolongaria fins als 483 m des del cultiu, en una deriva marina (E) que sí que arribaria a una porció de coral·ligen. Així i tot, aquest coral·ligen no constitueix una comunitat contínua sobre el fons; està representat per blocs de pedres dispersos, que s’assenten sobre el detrític enfangat, com a conseqüència de distintes actuacions erosives que pateix el fons des de fa dècades (exemple de la pesca d’arrossegament il·legal). És més, es creu que la proximitat de la instal·lació pot afavorir la recuperació de la biocenosi, atés que significarà un impediment físic per a l’ús d’arts de pesca en el perímetre de la concessió. En aquest sentit, es disposa d’experiència en altres enclavaments exposats així mateix a la proximitat de piscifacto-ries, on s’ha documentat la millora climàcica del coral·ligen (exemple de la granja GRAMAMED en la costa de la Vila Joiosa), per mitjà de la constatació del creixement d’elements faunístics propis (gorgònies i esponges arborescents), gràcies a l’efecte dissuasiu d’aquesta.

Unes altres comunitats rellevants, presents en l’àmbit d’estudi (pra-deria de Posidonia oceanica, biocenosi mixta de les arenes fines ben calibrades amb la praderia de Cymodocea nodosa, la roca infralitoral fotòfila, el precoral·ligen i el coral·ligen verdader conformat pel con-crecionament de blocs), es troben salvaguardades a causa del seu allu-nyament de l’àrea màxima d’influència del cultiu.

b) Qualitat sanitària de les aigües que alberguen el cultiu.

Consta la presencia de un emisario submarino, el cual vierte las aguas residuales de la depuradora de Calp. Su desembocadura se abre en el centro de la ensenada, sobre los 29 m de profundidad, a la altura del arrecife artificial, en las coordenadas UTM (según EPSAR): 765 837 4 280 433.

Según esto, la distancia mínima de separación entre el foco de ver-tido y el área de concesión de la piscifactoría es de 650 m (coincide con su vértice B).

Dicha distancia puede ser suficiente para salvar la influencia del emisario. La altura de la columna de agua (entre 29 y 37 m) consti-tuye un importante volumen para la mezcla y dilución del vertido. El hidrodinamismo persistente de la zona también favorece la dilución del efluente (un 54,5 % de frecuencia de oleaje). A su vez, la práctica tota-lidad de este oleaje va dirigido hacia tierra (las procedentes del E y S en todas sus direcciones), las cuales alejarían el vertido de la piscifactoría.

Asimismo, las características de la depuradora responsable del tra-tamiento de las aguas residuales indican que el efluente correspondiente va a tener repercusiones medioambientales limitadas (datos de 2011 recopilados de la EPSAR):

– Discreto caudal. Posee una capacidad máxima de tratamiento de 10.250 m³/día, aunque se ha alcanzado una media de 5.605 m³/día.

– Elevada capacidad de depuración, con porcentajes de un 98 % para los sólidos en suspensión, 97 % para la DBO5 y del 94 % para la DQO.

En los años que se lleva trabajando en el área (en el seguimiento de la piscifactoría Sociedad Europea de Acuicultura, SL), nunca se han detectado episodios con gran presencia de microorganismos indicado-res. Esto significa que el vertido del emisario no es detectable, desde el punto de vista microbiológico, más allá de la línea entre cabos.

Sin embargo, cabe ponderar la verdadera incidencia del emisario en el medio receptor, al objeto de garantizar que no se dan afecciones sobre el cultivo en aquellas situaciones ambientales de mayor adversi-dad, como en los momentos de mayor descarga contaminante desde la depuradora o en los periodos de estratificación térmica de la columna de agua y de calma marina (cuando se dificultan los procesos de dilu-ción), todos ellos coincidentes en el verano. Para ello, se comparan los registros de los indicadores microbiológicos en el pozo de salida de la depuradora (pozo de bombeo) con los del programa de seguimiento del efluente en el medio receptor. Al respecto, se disponen completos los relativos al año 2008. En cuanto a los datos más recientes (enero 2011 – mayo 2012), solo se tienen los del pozo de salida (se desconoce si se han efectuado los muestreos de control en el mar).

Los resultados de 2008 son muy representativos. El promedio anual de coliformes fecales en el pozo de salida es de 31.273 colonias/100 ml, con un máximo que alcanza los 96.000 colonias/100 ml el 13 de agosto de 2008. En cambio, los controles en el medio marino apenas recogen la presencia de estos indicadores y, en todo caso, lo hacen en concentra-ciones que se hallan muy por debajo del límite restrictivo que marca la normativa para la calidad de las aguas de baño. A modo de ejemplo, en la fecha del máximo (13.08.2008), las estaciones control más próximas a la desembocadura del emisario (estaciones 2 y 3), cuya distancia es análoga o todavía más cercana a la que quedaría la instalación proyec-tada (control 2 a 355 m, control 3 a 755 m y vértice B de la instalación a 650 m), no detectan coliformes fecales. Se advierte algo similar en otros parámetros indicadores, como el nitrógeno total, que en esa misma fecha alcanza su cifra máxima en el pozo de salida (11 mg/l), mientras que en los controles en el mar (estaciones 2 y 3) es indetectable por el método analítico. Esto significa que la dilución del efluente es muy efectiva, incluso en las condiciones adversas del verano.

c) Alternativas viables de ubicación del proyecto.Debido a que se cumple la premisa de la salvaguarda, tanto de las

biocenosis bentónicas con interés conservacionista como la calidad sanitaria de las aguas que albergan el cultivo, no se contemplan alterna-tivas al emplazamiento planteado inicialmente para el proyecto.

Aún considerando la probabilidad de la llegada ocasional al cultivo de las aguas residuales desde el emisario (nunca hay que desdeñar el peor caso posible), estaría por ver en qué modo incidiría sobre los peces. Quizás la situación se manifestase mediante un brote de enfermedad en el cultivo (las granjas flotantes están expuestas a ello por la incidencia de vertidos de distinta índole), en cuyo caso los lotes afectados no se comercializan. De este modo, se garantiza que la calidad de la carne es apta para el consumo. Con este fin, e independientemente de la proximi-

Consta la presència d’un emissari submarí, el qual aboca les aigües residuals de la depuradora de Calp. La seua desembocadura s’obri en el centre de la cala, sobre els 29 m de profunditat, a l’altura de l’escull arti-ficial, en les coordenades UTM (segons EPSAR): 765 837 4 280 433.

Segons açò, la distància mínima de separació entre el focus d’abo-cament i l’àrea de concessió de la piscifactoria és de 650 m (coincideix amb el seu vèrtex B).

La distància esmentada pot ser suficient per a salvar la influència de l’emissari. L’alçària de la columna d’aigua (entre 29 i 37 m) constitueix un important volum per a la mescla i dilució de l’abocament. L’hidro-dinamisme persistent de la zona també afavoreix la dilució de l’efluent (un 54,5 % de freqüència d’onatge). Al seu torn, la pràctica totalitat d’aquest onatge va dirigit cap a terra (les procedents de l’E i S en totes les seues direccions), que allunyarien l’abocament de la piscifactoria.

Així mateix, les característiques de la depuradora responsable del tractament de les aigües residuals indiquen que l’efluent corresponent tindrà repercussions mediambientals limitades (dades de 2011 recopilats de l’EPSAR):

– Discret cabal. Posseeix una capacitat màxima de tractament de 10.250 m³/dia, encara que s’ha aconseguit una mitjana de 5.605 m³/dia.

– Elevada capacitat de depuració, amb percentatges d’un 98 % per als sòlids en suspensió, 97 % per a la DBO5 i del 94 % per a la DQO.

En els anys que es porta treballant en l’àrea (en el seguiment de la piscifactoria Sociedad Europea de Acuicultura, SL), mai s’han detectat episodis amb gran presència de microorganismes indicadors. Açò sig-nifica que l’abocament de l’emissari no és detectable, des del punt de vista microbiològic, més enllà de la línia entre caps.

No obstant això, cal ponderar la verdadera incidència de l’emissari en el medi receptor, a fi de garantir que no es donen afeccions sobre el cultiu en aquelles situacions ambientals de major adversitat, com en els moments de major descàrrega contaminant des de la depuradora o en els períodes d’estratificació tèrmica de la columna d’aigua i de calma marina (quan es dificulten els processos de dilució), tots ells coincidents en l’estiu. Per a això, es comparen els registres dels indicadors micro-biològics en el pou d’eixida de la depuradora (pou de bombament) amb els del programa de seguiment de l’efluent en el medi receptor. Respecte d’això, es disposen complets els relatius a l’any 2008. Quant a les dades més recents (gener 2011 – maig 2012), només es tenen les del pou d’ei-xida (es desconeix si s’han efectuat els mostrejos de control en el mar).

Els resultats de 2008 són molt representatius. La mitjana anual de coliformes fecals en el pou d’eixida és de 31.273 colònies/100 ml, amb un màxim que arriba a les 96.000 colònies/100 ml el 13 d’agost de 2008. En canvi, els controls en el medi marí a penes arrepleguen la presència d’aquests indicadors i, en tot cas, ho fan en concentracions que es troben molt per davall del límit restrictiu que marca la normativa per a la qualitat de les aigües de bany. A manera d’exemple, en la data del màxim (13.08.2008), les estacions de control més pròximes a la desembocadura de l’emissari (estacions 2 i 3), la distància de la qual és anàloga o encara més pròxima a la que quedaria la instal·lació projec-tada (control 2 a 355 m, control 3 a 755 m i vèrtex B de la instal·lació a 650 m), no detecten coliformes fecals. S’adverteix una cosa semblant en altres paràmetres indicadors, com el nitrogen total, que en aqueixa mateixa data arriba a la seua xifra màxima en el pou d’eixida (11 mg/l), mentre que en els controls en el mar (estacions 2 i 3) és indetectable pel mètode analític. Açò significa que la dilució de l’efluent és molt efectiva, inclús en les condicions adverses de l’estiu.

c) Alternatives viables d’ubicació del projecte.Pel fet que es compleix la premissa de la salvaguarda, tant de les

biocenosis bentòniques amb interés conservacionista com la qualitat sanitària de les aigües que alberguen el cultiu, no es preveuen alternati-ves a l’emplaçament plantejat inicialment per al projecte.

Fins i tot considerant la probabilitat de l’arribada ocasional al cultiu de les aigües residuals des de l’emissari (mai s’ha de desdenyar el pitjor cas possible), estaria per veure en quina manera incidiria sobre els pei-xos. Potser la situació es manifeste per mitjà d’un brot de malaltia en el cultiu (les granges flotants estan exposades a això per la incidència d’abocaments de distinta índole), i en aquest cas els lots afectats no es comercialitzen. D’aquesta manera, es garanteix que la qualitat de la carn és apta per al consum. Amb aquest fi, i independentment de la proxi-

dad o no a focos de contaminación, la empresa realiza con regularidad análisis de sus productos, para ajustarse a las normas de calidad que demanda su comercialización.

Control físico-químico y microbiológico del producto final (adjunta la empresa).

Con objeto de asegurar la calidad físico-química y microbiológica así como la seguridad alimentaria del producto procedente de las insta-laciones de engorde del Grupo Andrómeda, y que se procesa y distribu-ye a través de Frecamar Alimentación, SL, se aplica el plan de análisis que se describe en la siguiente tabla:

Simultáneamente la Conselleria de Sanidad realiza los análisis incluidos en el Plan Nacional de Residuos, que incluyen metales, pes-ticidas, antibióticos, antiparásitos y toxinas, no habiéndose detectado hasta la fecha ningún caso positivo.

Parámetro Frecuencia Parámetro Frecuencia

Cenizas totales Trimestral/lote Grasa bruta Trimestral/lote

Proteínas Trimestral/lote pH Trimestral/lote

Humedad Trimestral/lote Hg Semestral

Cd Semestral Pb Semestral

Histamina Semestral TVBN Semestral

(Nitrógeno Básico Volatil Total)

Aerobios mesófilos Mensual Enterobacterias totales Mensual

Salmonella spp Mensual Shigella spp Trimestral

Listeria monocytogenes Mensual Vibrio parahemoliticus Trimestral

Staphylococcus aureus Mensual Clostridium botulinum Mensual

Clostridium perfringens Mensual Esporas

termorresistentes Mensual

Cl. perfringes

Análisis de antibióticos Mensual Análisis de antiparásitos Trimestral

Etoxiquin Por lote

Informes sectorialesI) La información que se recibe de la EPSAR el 29 de junio de 2012

sobre el emisario de Calp, y considerada en la ampliación de informa-ción del EIA, se concreta en lo siguiente:

1.º) Del informe técnico del año 2008.El emisario tiene una longitud de 1.318 m, su tubería llega a 29′5

m de profundidad y con los difusores a -30′5 m sobre fondos fangosos.Respecto al efluente de la EDAR, los valores de los parámetros

analizados no rebasan lo que dicta la normativa de vertidos de aguas residuales urbanas.

En el control anual de las aguas de baño de los coliformes fecales y totales, sus valores también están por debajo de los valores guía. Repre-sentación gráfica de los distintos parámetros analizados fisico-químicos y microbiológicos en muestreos bimensuales a lo largo del año en seis estaciones hídricas, una de control al noreste a un km del vertido, tres cerca de la costa y dos en dirección a la costa, siguiendo la conducción del emisario, a unos 300 m y 700 m del vertido.

Del estado de los fondos mediante el control sedimentológico rea-lizado en julio y agosto de 2008, en cinco enclaves a más de 30 m de profundidad (de -31′3 m a -34′6 m, de sur a norte), dos al norte del punto de vertido uno próximo a él y otros dos enclaves al sur del mismo, muestra en la zona de vertido un incremento de las arenas finas y tam-bién en la concentración de materia orgánica. En las estaciones situadas al sur se observa un dominio de gravas y en el resto de arenas además del dominio de fangos en la cercana al vertido como ya se ha dicho. La concentración de materia orgánica en la zona de vertido es ligeramente superior y en la zona más al sur la de menor porcentaje respecto al resto de estaciones; en el estudio de la infauna es manifiesto el incremento de poliquetos sobre todo en la zona de vertido, en las otras estaciones son similares aunque se diferencian con algo más elevadas las dos esta-

mitat o no a focus de contaminació, l’empresa realitza amb regularitat anàlisi dels seus productes, per a ajustar-se a les normes de qualitat que demana la seua comercialització.

Control fisicoquímic i microbiològic del producte final (adjunta l’empresa).

A fi d’assegurar la qualitat fisicoquímica i microbiològica així com la seguretat alimentària del producte procedent de les instal·lacions d’engreixament del Grupo Andrómeda, i que es processa i distribueix a través de Frecamar Alimentación, SL, s’aplica el pla d’anàlisi que es descriu en la taula següent:

Simultàniament la Conselleria de Sanitat realitza les anàlisis inclo-ses en el Pla nacional de residus, que inclouen metalls, pesticides, anti-biòtics, antiparàsits i toxines, i no s’ha detectat fins ara cap cas positiu.

Paràmetre Freqüència Paràmetre Freqüència

Cendres totals Trimestral/lot Greix brut Trimestral/lot

Proteïnes Trimestral/lot pH Trimestral/lot

Humitat Trimestral/lot Hg Semestral

Cd Semestral Pb Semestral

Histamina Semestral TVBN Semestral

(Nitrogen Bàsic Volàtil Total)

Aerobis mesòfils Mensual Enterobacteris totals Mensual

Salmonel·la spp Mensual Shigella spp Trimestral

Listeria monocytogenes Mensual Vibrio parahemoliticus Trimestral

Staphylococcus aureus Mensual Clostridium botulinum Mensual

Clostridium perfringens Mensual Espores termoresistents Mensual

Cl. perfringes

Anàlisi d’antibiòtics Mensual Anàlisi d’antiparàsits Trimestral

Etoxiquin Per lot

Informes sectorialsI) La informació que es rep de l’EPSAR el 29 de juny de 2012 sobre

l’emissari de Calp, i considerada en l’ampliació d’informació de l’EIA, es concreta en el següent:

1r) De l’informe tècnic de l’any 2008.L’emissari té una longitud de 1.318 m, la seua canonada arriba a

29,5 m de profunditat i amb els difusors a -30,5 m sobre fons fangosos.Respecte a l’efluent de l’EDAR, els valors dels paràmetres analit-

zats no sobrepassen el que dicta la normativa d’abocaments d’aigües residuals urbanes.

En el control anual de les aigües de bany dels coliformes fecals i totals, els seus valors també estan per davall dels valors guia. Represen-tació gràfica dels distints paràmetres analitzats fisicoquímics i microbi-ològics en mostrejos bimensuals al llarg de l’any en sis estacions hídri-ques, una de control al nord-est a un km de l’abocament, tres prop de la costa i dos en direcció a la costa, seguint la conducció de l’emissari, a uns 300 m i 700 m de l’abocament.

De l’estat dels fons per mitjà del control sedimentològic realitzat al juliol i agost de 2008, en cinc enclavaments a més de 30 m de pro-funditat (de -31,3 m a -34.6 m, de sud a nord), dos al nord del punt d’abocament un pròxim a aquest i uns altres dos enclavaments al sud d’aquest, mostra en la zona d’abocament un increment de les arenes fines i també en la concentració de matèria orgànica. En les estacions situades al sud s’observa un domini de graves i en la resta d’arenes a més del domini de fangs en la pròxima a l’abocament com ja s’ha dit. La concentració de matèria orgànica en la zona d’abocament és lleuge-rament superior i en la zona més al sud la de menor percentatge respecte a la resta d’estacions; en l’estudi de la infauna és manifest l’increment de poliquets sobretot en la zona d’abocament, en les altres estacions són semblants encara que es diferencien amb un poc més elevades les dues

ciones localizadas al norte; las familias de poliquetos que dominan se caracterizan por su presencia en zonas alteradas con altos porcentajes de fangos.

2.º) Presentación de datos obtenidos durante el periodo enero de 2011 a mayo de 2012, consistente en una relación mensual del volumen del efluente de la EDAR que va al mar por punto de vertido (a -30,5 m los difusores del emisario submarino) y tabla de datos bimensuales de los parámetros de autocontrol (Real decreto 509/1996) físico-quími-cos (pH, conductividad, turbidez, sólidos en suspensión, DBO5, DQO, nitrógeno total y fósforo total) y microbiológicos (E. Coli, Enterococos intestinales y nematodos intestinales).

II) El Servicio de Planificación de Recursos Hidráulicos y Calidad de las Aguas, en su informe recibido el 12 de noviembre de 2012 en respuesta a nuestra consulta, y en base a las competencias que tiene otorgadas la Dirección General del Agua de calidad de las aguas litora-les informa lo siguiente:

1. El municipio de Calp esta incluido en las masas de aguas coste-ras 12 y 13, masas establecidas en base a la aplicación de la Directiva Marco de Agua.

– Masa 012: Punta de Moraira – Peñón de Ifach.– Masa 013: Peñón de Ifach – Punta Les Calestes.La valoración de las mismas según las directrices de la DMA se

adjunta en hoja aparte, pero como podrá observarse ambas masas pre-sentan un buen estado global.

2. Se recomienda se realice consulta a la Subdirección General de Seguridad Alimentaria de la Conselleria de Sanidad para la valoración del posible riesgo por la proximidad del emisario submarino de Calp.

3. Por último informar que la zona esta designada como zona prote-gida de pesca por la Generalitat.

III) De la Dirección General de Salúd Pública, en su informe de fecha 13 de junio de 2013 se comunica, por una parte el hecho ya men-cionado de «remitir la documentación Conselleria de Agricultura, Pesca y Alimentación», y por otra parte sobre «la legislación aplicable a la en el control de los peces procedentes de esta granja marina con destino al consumo humano, los parámetros fundamentales a tener en cuenta para el control de estos productos pesqueros viene regulados en los regla-mentos siguientes»:

– Reglamento 1881/2006 por el que se fija el contenido máximo de determinados contaminantes en los productos alimentación (DOUE 3 de diembre de 2006) y sus modificaciones siguientes, donde específica-mente para productos de la pesca en el caso que nos ocupa sería funda-mental comprobar los parámetros legislados: plomo, cadmio, mercurio, dioxinas y PCB.

– Reglamento 853/2004 por el que se establecen normas específicas de higiene de los alimentos de origen animal (DOUE 30.04.2004) y modificaciones siguientes, en la sección VIIIc, capítulo V se establecen las normas sanitarias de los productos de la pesca, siendo determinan-te las propiedades organolépticas, parásitos y nitrógeno básico volátil total. En concreto este último parámetro se encuentra regulado en el reglamento 2074/2005 por el establece determinadas medidas de apli-cación para determinados productos (DOUE 22.12.2005).

– El Reglamento 2073/2005 relativo a los criterios microbiológicos aplicables a los productos alimenticios (DOUE 22.12.2005), sin embar-go no establece criterios de seguridad ni de higiene para los productos pesqueros cultivados en esta granja marina (dorada, lubina y corvina).

Por parte de la Conselleria de Sanidad se realizan controles de los productos de la pesca puestos en el mercado a partir de los estableci-mientos de acuicultura, comprobando el cumplimiento de los reglamen-tos anteriormente citados.

Al recibir la totalidad de la documentación del expediente AAI por parte del órgano sustantivo, incluyendo los resultados de exposición pública, se abre en fecha 7 de enero de 2013 el expediente de evaluación de impacto ambiental núm. 20/2013-AIA para este proyecto de granja marina de dorada, lubina y corvina, frente a la ensenada de Calp (Ali-cante), de Niordseas,SL.

Información públicaEl Servicio Territorial de Medio Ambiente, de la Dirección Territo-

rial de Alicante de esta Conselleria, en su escrito recibido el 7 de enero de 2013 comunica que como resultado del periodo de exposición públi-ca se han presentado alegaciones al proyecto de la granja marina frente a Calp de Niordseas, SL, adjuntando copia de las mismas en un total de catorce y la contestación a esas alegaciones por parte del promotor.

estacions localitzades al nord; les famílies de poliquets que dominen es caracteritzen per la seua presència en zones alterades amb alts percen-tatges de fangs.

2n) Presentació de dades obtingudes durant el període gener de 2011 a maig de 2012, consistent en una relació mensual del volum de l’efluent de l’EDAR que va al mar per punt d’abocament (a -30,5 m els difusors de l’emissari submarí) i taula de dades bimensuals dels paràmetres d’autocontrol (Reial decret 509/1996) fisicoquímics (pH, conductivitat, terbolesa, sòlids en suspensió, DBO5, DQO, nitrogen total i fòsfor total) i microbiològics (E. Coli, Enterococs intestinals i nematodes intestinals).

II) El Servei de Planificació de Recursos Hidràulics i Qualitat de les Aigües, en el seu informe rebut el 12 de novembre de 2012 en resposta a la nostra consulta, i basant-se en les competències que té atorgades la Direcció General de l’Aigua de qualitat de les aigües litorals informa el següent:

1. El municipi de Calp està inclòs en les masses d’aigües costaneres 12 i 13, masses establides basant-se en l’aplicació de la Directiva Marc d’Aigua.

– Massa 012: Punta de Moraira – Penyal d’Ifac.– Massa 013: Penyal d’Ifac – Punta Les Calestes.La valoració d’aquestes segons les directrius de la DMA s’adjunta

en full a part, però com podrà observar-se ambdues masses presenten un bon estat global.

2. Es recomana que es realitze consulta a la Subdirecció General de Seguretat Alimentària de la Conselleria de Sanitat per a la valoració del possible risc per la proximitat de l’emissari submarí de Calp.

3. Finalment s’informa que la zona està designada com a zona pro-tegida de pesca per la Generalitat.

III) De la Direcció General de Salut Pública, en el seu informe de data 13 de juny de 2013 es comunica, d’una banda el fet ja mencionat de «remetre la documentació Conselleria d’Agricultura, Pesca i Ali-mentació», i d’altra banda sobre «la legislació aplicable en el control dels peixos procedents d’aquesta granja marina amb destinació al con-sum humà, els paràmetres fonamentals que cal tindre en compte per al control d’aquests productes pesquers estan regulats en els reglaments següents»:

– Reglament 1881/2006 pel qual es fixa el contingut màxim de determinats contaminants en els productes d’alimentació (DOUE 03.12.2006) i les seues modificacions següents, on específicament per a productes de la pesca en el cas que ens ocupa seria fonamental com-provar els paràmetres legislats: plom, cadmi, mercuri, dioxines i PCB.

– Reglament 853/2004 pel qual s’estableixen normes específiques d’higiene dels aliments d’origen animal (DOUE 30.04.2004) i modifi-cacions següents, en la secció VIII capítol V s’estableixen les normes sanitàries dels productes de la pesca, i són determinant les propietats organolèptiques, paràsits i nitrogen bàsic volàtil total. En concret aquest últim paràmetre es troba regulat en el Reglament 2074/2005 pel qual s’estableixen determinades mesures d’aplicació per a determinats pro-ductes (DOUE 22.12.2005).

– El Reglament 2073/2005 relatiu als criteris microbiològics apli-cables als productes alimentaris (DOUE 22.12.2005), no obstant això no estableix criteris de seguretat ni d’higiene per als productes pesquers cultivats en aquesta granja marina (daurada, llobarro i corbina).

La Conselleria de Sanitat realitza controls dels productes de la pesca posats en el mercat a partir dels establiments d’aqüicultura, i comprova el compliment dels reglaments anteriorment esmentats.

En rebre la totalitat de la documentació de l’expedient AAI per part de l’òrgan substantiu, incloent-hi els resultats d’exposició pública, s’obri en data 7 de gener de 2013 l’expedient d’avaluació d’impacte ambiental núm. 20/2013-AIA per a aquest projecte de granja marina de daurada, llobarro i corbina, enfront de la cala de Calp (Alacant), de Niordseas, SL.

Informació públicaEl Servei Territorial de Medi Ambient, de la Direcció Territorial

d’Alacant d’aquesta conselleria, en el seu escrit rebut el 7 de gener de 2013 comunica que com a resultat del període d’exposició pública s’han presentat al·legacions al projecte de la granja marina enfront de Calp de Niordseas, SL, i adjunta còpia d’un total de catorze i de la contestació a

El anuncio de la exposición pública fue publicado en el DOGV número 6869 de fecha 25 de septiembre de 2012.

Las alegaciones interpuestas al proyecto de esta granja marina de índole ambiental son las siguientes:

– El Ayuntamiento de Calp, en la reunión de la junta de gobierno local de 29 de octubre de 2012 y ante el informe desfavorable emitido por el departamento de medio ambiente municipal, acuerdan presentar las alegaciones contra la instalación piscícola basadas en que: no coin-cide la densidad del cultivo en proyecto con la prevista en el EIA; no se presenta un estudio detallado de las corrientes de la bahía de Calp, ni el uso de correntímetros en los muestreos del estudio del entorno; no se estima la escala espacial de los impactos de mayor alcance por las partículas y componentes que tarden en degradarse y disolverse en el medio marino; falta información sobre los efectos de la granja en las poblaciones de peces salvajes, estimar la capacidad de carga del medio, estudio de integración paisajística, considerar los usos de ese frente litoral, y en el EIA no se ha incluido alternativas viables.

El Ayuntamiento, para que se añada a las alegaciones anteriores del acuerdo municipal, remite el 2 de noviembre de 2011 un informe de la Universidad Católica de Valencia que de los apartados del EIA comen-tados concluyen en cuatro puntos: 1.º la normativa no está normalizada, 2.º no hay examen de alternativas, 3.º el estudio oceanográfico no es adecuado ya que se fundamenta bien en estudios anteriores o utilizando metodologías o diseños de campaña no apropiados, y 4.º con todo lo reseñado no debería aceptarse el emplazamiento sin más justificación.

– Cofradías de pescadores de Moraira, de Calp y la Organització de Productors Pesquers de la Marina Alta. Solicitan que se deniegue la autorización de esta granja presentando idénticas alegaciones, respecto al alimento dado a los peces estabulados, la composición de esos pien-sos y los que contienen medicamentos, que parte de esa alimentación pasa al mar y queda a libre disposición para ser ingerida por los peces salvajes, desconociendo las consecuencias de esas sustancias antibióti-cas o de otro tipo y que genere un peligro para la salud pública.

– Ecologistas en Acción del País Valenciano y Carlos Arribas Ugar-te, alegan sobre los siguientes aspectos:

1. El estudio no presenta alternativas a su instalación en la bahía de Calp.

2. La localización seleccionada puede generar diversos aspectos negativos en relación a hábitats de interés y la interacción con fondos de coralígeno y no existe un estudio en profundidad del régimen de corrientes a nivel local.

3. No existe un estudio de la capacidad de carga del ecosistema de la bahía de Calp.

4. La gestión de los residuos no incluye la eliminación y lavado de las redes de las jaulas.

5. Debe hacerse un seguimiento del impacto a las jaulas y el sistema de redes antipájaros en la avifauna de la bahía de Calp.

6. Debe evaluarse el potencial impacto de los escapes en la bahía de Calp y desarrollar un plan de contingencia.

7. No se especifica la gestión de sustancias antiparasitarias como el formol.

8. El estudio de integración paisajística no incluye un proceso de participación ciudadana.

9. El EIA debe definir un plan de seguimiento del desmantelamiento de BALMAR y SEA.

10. El plan de vigilancia ambiental de la nueva concesión debería ser más estricto e incluir más información sobre las comunidades pelá-gicas y bentónicas.

– La Asociación Cultural y Ecologista de Calp (ACEC) se opone al proyecto, en base a que: en el alimento usado en la granja puede haber sustancias tóxicas y perjudiquen a los usuarios de las playas de Calp; que la gran extensión de fondo marino ocupado será deteriorado por su funcionamiento; y que las redes antipájaros dan lugar a pérdidas de las aves que se acercan atraídas, sobre todo de la avifauna procedente de las salinas de Calp.

– La comisión de hoteles de la asociación de empresarios de hoste-lería de Calp (AEHCALP) solicita que no realice este proyecto frente a Calp, alegando sobre la importancia turística y consolidada en el con-junto de la Costa Blanca, con gran esfuerzo de los empresarios, que la acuicultura degrada el medio ambiente por la cantidad de residuos que genera, y la presencia de esta instalación se considera inasumible para Calp cuya actividad turística sustenta en gran medida la economía local.

les al·legacions per part del promotor. L’anunci de l’exposició pública va ser publicat en el DOGV núm. 6869 de data 25 de setembre de 2012.

Les al·legacions interposades al projecte d’aquesta granja marina d’índole ambiental són les següents:

– L’Ajuntament de Calp, en la reunió de la Junta de Govern Local de 29 d’octubre de 2012 i davant de l’informe desfavorable emés pel departament de medi ambient municipal, acorden presentar les al·lega-cions contra la instal·lació piscícola basades en el fet que: no coincideix la densitat del cultiu en projecte amb la prevista en l’EIA; no es presenta un estudi detallat dels corrents de la badia de Calp, ni l’ús de corren-tòmetres en els mostrejos de l’estudi de l’entorn; no s’estima l’escala espacial dels impactes de major abast per les partícules i components que tarden a degradar-se i dissoldre’s en el medi marí; falta informació sobre els efectes de la granja en les poblacions de peixos salvatges, estimar la capacitat de càrrega del medi, estudi d’integració paisatgísti-ca, considerar els usos d’aqueix front litoral, i en l’EIA no s’han inclòs alternatives viables.

L’Ajuntament, perquè s’afija a les al·legacions anteriors de l’acord municipal, remet el 2 de novembre de 2011 un informe de la Universitat Catòlica de València que dels apartats de l’EIA comentats conclouen en quatre punts: 1r la normativa no està normalitzada, 2n no hi ha exa-men d’alternatives, 3r l’estudi oceanogràfic no és adequat, ja que es fonamenta bé en estudis anteriors o utilitza metodologies o dissenys de campanya no apropiats, i 4t amb tot allò que s’ha ressenyat no hauria d’acceptar-se l’emplaçament sense més justificació.

– Confraries de pescadors de Moraira, de Calp, i l’Organització de Productors Pesquers de la Marina Alta. Sol·liciten que es denegue l’au-torització d’aquesta granja i presenten idèntiques al·legacions, respecte a l’aliment donat als peixos estabulats, la composició d’aqueixos pinsos i els que contenen medicaments, que part d’aqueixa alimentació passa al mar i queda a lliure disposició per a ser ingerida pels peixos salvatges, i es desconeixen les conseqüències d’aqueixes substàncies antibiòtiques o d’un altre tipus i que genera un perill per a la salut pública.

– Ecologistes en Acció del País Valencià i Carlos Arribas Ugarte, al·leguen sobre els aspectes següents:

1. L’estudi no presenta alternatives a la seua instal·lació en la badia de Calp.

2. La localització seleccionada pot generar diversos aspectes nega-tius en relació amb hàbitats d’interés i la interacció amb fons de coral-ligen i no hi ha un estudi en profunditat del règim de corrents en l’àmbit local.

3. No hi ha un estudi de la capacitat de càrrega de l’ecosistema de la badia de Calp.

4. La gestió dels residus no inclou l’eliminació i llavat de les xarxes de les gàbies.

5. Ha de fer-se un seguiment de l’impacte a les gàbies i el sistema de xarxes antiocells en l’avifauna de la badia de Calp.

6. Ha d’avaluar-se el potencial impacte de les fugues en la badia de Calp i desenvolupar un pla de contingència.

7. No s’especifica la gestió de substàncies antiparasitàries com el formol.

8. L’estudi d’integració paisatgística no inclou un procés de parti-cipació ciutadana.

9. L’EIA ha de definir un pla de seguiment del desmantellament de BALMAR i SEA.

10. El pla de vigilància ambiental de la nova concessió hauria de ser més estricte i incloure més informació sobre les comunitats pelàgiques i bentòniques.

– L’Associació Cultural i Ecologista de Calp (ACEC) s’oposa al projecte, basant-se en el fet que: en l’aliment usat en la granja pot haver-hi substàncies tòxiques i perjudiquen els usuaris de les platges de Calp; que la gran extensió de fons marí ocupat serà deteriorat pel seu fun-cionament; i que les xarxes antiocells donen lloc a pèrdues de les aus que s’acosten atretes, sobretot de l’avifauna procedent de les salines de Calp.

– La comissió d’hotels de l’associació d’empresaris d’hostaleria de Calp (AEHCALP) sol·licita que no es realitze aquest projecte enfront de Calp, al·lega sobre la importància turística i consolidada en el conjunt de la Costa Blanca, amb gran esforç dels empresaris, que l’aqüicultura degrada el medi ambient per la quantitat de residus que genera, i la presència d’aquesta instal·lació es considera inassumible per a Calp l’activitat turística de la qual sustenta en gran manera l’economia local.

– El Real Club Náutico de Calp, manifiesta su rechazo a la ejecu-ción del proyecto por los daños medioambientales, económicos y paisa-jísticos que pueden afectar a las aguas de Calp, así como a los usuarios (ciudadanos, navegantes, pescadores, turistas), haciendo hincapié en el desarrollo del sector turístico en dicho litoral atraído por sus aguas y actividades acuáticas, siendo necesario que se realice un estudio de integración paisajística. Respecto al uso del puerto por la futura acti-vidad acuícola producirá graves molestias al resto de los usuarios de este puerto pesquero y turístico, hasta llegar a ocasionar que muchos se trasladen a otros puertos donde no se den esas actividades industriales.

– Comunidades de propietarios de: Apolo VII, edificio Echezuri, apartamentos Peñón de Ifach y otras 4 alegaciones iguales, residencial paradero de Ifach y otras 6 alegaciones iguales, Edif. Calpe Playa y otras 19 alegaciones iguales. Todos ellos, por motivos turísticos, se opo-nen a la instalación de la nueva granja de Niordseas, SL, por considerar que contaminaría sus aguas y el impacto visual que produciría.

– Llisa Hanbenseck y otras 53 alegaciones iguales. Se oponen al proyecto de la granja por el impacto visual que generará en esa zona turística, la falta de participación pública en la elaboración del estudio de integración paisajística.

Respuesta de Niordseas, SL, a las alegaciones interpuestas por las entidades y particulares a su proyecto de instalación acuícola:

1. A las alegaciones sobre la inexistencia de alternativas a la ubica-ción propuesta.

Presentada por el Ayuntamiento de Calp y Ecologistas en Acción.«El proyecto que se presenta contempla el desmantelamiento de la

granja BALMAR para sacarla definitivamente del Parque Natural de Serra Gelada, zona protegida y de especial significación ambiental, y el desplazamiento de SEA para su alejamiento de este mismo espacio protegido.

Parece evidente, que no es comparable la magnitud de un impacto aplicado en ubicaciones distintas y afectando a biocenosis diferentes. Este es precisamente el fondo de cualquier estudio de impacto ambien-tal. Así, no debe ser valorado de la misma manera el impacto de una pequeña granja instalada sobre una comunidad sensible, caso de la actual BALMAR, que el impacto de una granja incluso de mayor tama-ño pero ubicada sobre una comunidad de escasa significación ecológica, caso de la planta proyectada.

La elección de la nueva ubicación ha estado condicionada por diver-sos factores de tipo ambiental, operativo y de seguridad.

Una traslación más al oeste (como si se ampliase SEA) o al noroeste es rechazable porque afectaría a biocenosis bentónicas de mayor interés conservacionista, tales como el precoralígeno y la pradera de Posidonia oceanica, presentes ambas a los pies de la Punta de Toix. Hacia el norte y el nordeste se encuentra con varios obstáculos: el arrecife artificial, el acercamiento al vertido de aguas residuales, la distancia mínima de 1 milla que hay que guardar con la bocana portuaria, la aproximación a otro espacio protegido (LIC de Ifach) y la protección de la única porción del coralígeno que se halla en óptimas condiciones en la zona. Tampoco es aconsejable desplazarla hacia el este o el sur, en todas sus componen-tes, porque significaría llevar la instalación a mayor profundidad (más de 50 m) e incrementar el potencial riesgo laboral que representan para las tareas de mantenimiento de la piscifactoría.

Según lo expuesto, el emplazamiento que propone el proyecto es el que se considera más adecuado dentro del ámbito de estudio porque es el que cumple en mayor medida con todas las restricciones y condicio-nantes citados.»

2. A las alegaciones sobre las dudas en la calidad del medio para albergar el proyecto, por la proximidad a la desembocadura de un emi-sario submarino de aguas residuales.

Presentada por Ecologistas en Acción.«La distancia de 650 m que separa el punto de vertido del vértice B

(vértice más cercano del polígono de concesión solicitado) se cree que es suficientemente elevada tras consultar el seguimiento medioambiental de dicho emisario y, en concreto, las cifras correspondientes a los indicado-res microbiológicos. En todas las estaciones de control las concentracio-nes para tales indicadores siempre están por debajo de los límites restric-tivos que marca la normativa para las aguas de baño; y algunos de esos controles están más cerca del foco de vertido que la granja proyectada. Las condiciones de vertido garantizan una dispersión más que suficiente del efluente, ya que el tramo de difusores se encuentra a unos 30 m de profundidad y en una zona con una elevada hidrodinámica.

– El Real Club Nàutic de Calp, manifesta el seu rebuig de l’execu-ció del projecte pels danys mediambientals, econòmics i paisatgístics que poden afectar les aigües de Calp, així com els usuaris (ciutadans, navegants, pescadors, turistes), fent insistència en el desenvolupament del sector turístic en el dit litoral atret per les seues aigües i activi-tats aquàtiques, cal que es realitze un estudi d’integració paisatgística. Respecte a l’ús del port per la futura activitat aqüícola produirà greus molèsties a la resta dels usuaris del port pesquer i turístic, fins a arribar a ocasionar que molts es traslladen a altres ports on no es donen aqueixes activitats industrials.

– Comunitats de propietaris de: Apol·lo VII, edifici Echezuri, apar-taments Penyal d’Ifac i unes altres 4 al·legacions iguals, residencial parador d’Ifac i unes altres 6 al·legacions iguals, Edif. Calp Platja i unes altres 19 al·legacions iguals. Tots ells, per motius turístics, s’oposen a la instal·lació de la nova granja de Niordseas, SL, per considerar que contaminaria les seues aigües i l’impacte visual que produiria.

– Lisa Hanbenseck i unes altres 53 al·legacions iguals. S’oposen al projecte de la granja per l’impacte visual que generarà en aqueixa zona turística, la falta de participació pública en l’elaboració de l’estudi d’integració paisatgística.

Resposta de Niordseas, SL, a les al·legacions interposades per les entitats i particulars al seu projecte d’instal·lació aqüícola:

1. A les al·legacions sobre la inexistència d’alternatives a la ubica-ció proposada.

Presentada per l’Ajuntament de Calp i Ecologistes en Acció.«El projecte que es presenta preveu el desmantellament de la granja

BALMAR per a traure-la definitivament del Parc Natural de Serra Gela-da, zona protegida i d’especial significació ambiental, i el desplaçament de SEA per al seu allunyament d’aquest mateix espai protegit.

Pareix evident que no és comparable la magnitud d’un impacte apli-cat en ubicacions distintes i que afecta biocenosis diferents. Aquest és precisament el fons de qualsevol estudi d’impacte ambiental. Així, no ha de ser valorat de la mateixa manera l’impacte d’una xicoteta granja instal·lada sobre una comunitat sensible, cas de l’actual BALMAR, que l’impacte d’una granja inclús més gran però ubicada sobre una comuni-tat d’escassa significació ecològica, cas de la planta projectada.

L’elecció de la nova ubicació ha estat condicionada per diversos factors de tipus ambiental, operatiu i de seguretat.

Una translació més a l’oest (com si s’ampliara SEA) o al nord-oest és rebutjable perquè afectaria biocenosis bentòniques de major interés conservacionista, com ara el precoral·ligen i la praderia de Posidonia oceanica, presents ambdós als peus de la Punta de Toix. Cap al nord i el nord-est es troba amb diversos obstacles: l’escull artificial, l’acostament a l’abocament d’aigües residuals, la distància mínima d’1 milla que cal guardar amb la bocana portuària, l’aproximació a un altre espai protegit (LIC d’Ifac) i la protecció de l’única porció del coral·ligen que es troba en òptimes condicions en la zona. Tampoc és aconsellable desplaçar-la cap a l’est o el sud, en tots els seus components, perquè significaria portar la instal·lació a més profunditat (més de 50 m) i incrementar el potencial risc laboral que representen per a les tasques de manteniment de la piscifactoria.

Segons allò que s’ha exposat, l’emplaçament que proposa el pro-jecte és el que es considera més adequat dins de l’àmbit d’estudi perquè és el que compleix en major grau totes les restriccions i condicionants esmentats.»

2. A les al·legacions sobre els dubtes en la qualitat del medi per a albergar el projecte, per la proximitat a la desembocadura d’un emissari submarí d’aigües residuals.

Presentada per Ecologistes en Acció.«La distància de 650 m que separa el punt d’abocament del vèrtex

B (vèrtex més pròxim del polígon de concessió sol·licitat) es creu que és prou elevada després de consultar el seguiment mediambiental del dit emissari i, en concret, les xifres corresponents als indicadors micro-biològics. En totes les estacions de control les concentracions per a tals indicadors sempre estan per davall dels límits restrictius que marca la normativa per a les aigües de bany; i alguns d’aquests controls estan més prop del focus d’abocament que la granja projectada. Les condici-ons d’abocament garanteixen una dispersió més que suficient de l’eflu-ent, ja que el tram de difusors es troba a uns 30 m de profunditat i en una zona amb una elevada hidrodinàmica.

Por otra parte hay que tener en cuenta el marcado carácter estacional del vertido derivado de las grandes fluctuaciones que sufre la población transeúnte en este municipio debido a su marcada actividad turística.

No obstante, está programado incrementar el contenido del progra-ma de vigilancia ambiental que la empresa lleva a cabo en la zona con un control estricto de la calidad físico-química y microbiológica de las aguas superficiales con objeto de detectar cualquier eventual influencia del efluente. El control de la calidad de las aguas de cultivo justifica la medición de parámetros microbiológicos. La no inclusión de estas mediciones en la costa se debe a que no está contemplado en el plan de vigilancia ambiental, un aspecto que puede ser revisado en la nueva instalación.

Este control se ve complementado con los que se hacen rutinaria-mente sobre el producto acabado, tanto por parte de la propia empresa como por la administración autonómica, en los que se miden factores físico-químicos, microbiológicos y presencia de residuos. De esta mane-ra se garantiza plenamente la calidad y la seguridad alimentaria del pes-cado que puede producirse en la nueva planta. En anexo-1 se presenta evaluación de riesgos antrópicos y ambientales, en el cual se incluye el plan de análisis de producto final y el plan de análisis de calidad de pienso y de aguas de cultivo.

En caso de escapes se aplicará el plan de emergencia para fugas de peces en vigor y se notificará a las autoridades, especialmente si los peces han sido tratados con productos veterinarios y no han cumplido el periodo de supresión.

Los ejemplares muertos durante el cultivo, inevitable en las pisci-factorías, se retiran 3 veces por semana y se acumulan en contenedores específicos y señalizados para este fin, que se llevarán a tierra para ser recogido por un gestor autorizado. Los contenedores después de usarlos se limpian y desinfectan según el plan de bioseguridad. Si la mortalidad fuera masiva (enfermedades u otros factores: poco oxigeno, etc.) se extraerán disponiendo de los medios de recogida y retirada adicionales necesarios. En estos casos el servicio de patología de la empresa será quién determinará las medidas a tomar.

El ataque de predadores es un riesgo potencial de las jaulas de engorde en mar abierto. Los predadores más frecuentes son las aves (cormoranes, garzas, charranes, [...]) y ciertos peces (el golfar, dora-do) que rompen las redes. Las medidas que se realizan son: Las redes antipájaros ligeras, colocadas sobre las jaulas sin tocar en el agua y con retirada diaria de las posibles aves atrapadas en ellas; y las revisiones rutinarias de las bolsas de red de las jaulas para detectar las posibles roturas».

3. A las alegaciones sobre posibles interacciones con fondos de inte-rés conservacionista (en particular con la biocenosis del coralígeno) y con la calidad de las aguas de baño.

Presentada por todas las entidades y particulares que alegan.« El proyecto se instala sobre sobre dos comunidades biológicas ben-

tónicas: el detrítico enfangado y los fangos terrígenos, ambas de escaso valor conservacionista. Asimismo, su área de influencia, delimitada por la distancia máxima que alcanzaría cualquier sólido vertido desde la granja, también se circunscribe a las dos biocenosis anteriores. Esta distancia se calcula mediante un modelo matemático (Gowen et al., 1989), que cifra en 169 m el perímetro del área de influencia o impacto que se puede dar con mayor frecuencia (86,3 % de ocasiones), según la incidencia de las velocidades de vientos y corrientes marinas más habituales.

Tan solo en determinadas ocasiones excepcionales, por ejemplo en una situación de temporal de levante de fuerza 8 (con apenas el 1′04 % de frecuencia anual), el área de influencia podría prolongarse hasta los 483 m desde el cultivo en una deriva marina de componente este que sí alcan-zaría a una porción de coralígeno. Aún así, este coralígeno no constituye una comunidad continua sobre el fondo; está representado por bloques de piedra dispersos, que se asientan sobre el detrítico enfangado como resultado de distintas actuaciones erosivas que viene sufriendo el fondo desde hace décadas, probablemente asociadas a las actividades pesqueras. Se trata por tanto de una fase regresiva en la sucesión ecológica a la que ha derivado la biocenosis y por tanto de un interés ecológico relativo. Se trata por tanto de una fase regresiva en la sucesión ecológica a la que ha derivado la biocenosis y por tanto de un interés ecológico relativo».

Estiman que la proximidad de la instalación puede favorecer la recuperación de la comunidad, pues constituiría un impedimento físico para el paso de tales actuaciones por los alrededores de la concesión.

D’altra banda cal tindre en compte el marcat caràcter estacional de l’abocament derivat de les grans fluctuacions que pateix la pobla-ció transeünt en aquest municipi a causa de la seua marcada activitat turística.

No obstant això, està programat incrementar el contingut del progra-ma de vigilància ambiental que l’empresa du a terme en la zona amb un control estricte de la qualitat fisicoquímica i microbiològica de les aigües superficials a fi de detectar qualsevol eventual influència de l’efluent. El control de la qualitat de les aigües de cultiu justifica el mesurament de paràmetres microbiològics. La no inclusió d’aquests mesuraments en la costa es deu al fet que no està previst en el pla de vigilància ambiental, un aspecte que pot ser revisat en la nova instal·lació.

Aquest control es veu complementat amb els que es fan rutinàri-ament sobre el producte acabat, tant per part de la mateixa empresa com per l’administració autonòmica, en què es mesuren factors fisico-químics, microbiològics i presència de residus. D’aquesta manera es garanteix plenament la qualitat i la seguretat alimentària del peix que pot produir-se en la nova planta. En annex-1 es presenta l’avaluació de riscos antròpics i ambientals, en què s’inclou el pla d’anàlisi de producte final i el pla d’anàlisi de qualitat de pinso i d’aigües de cultiu.

En cas de fugues s’aplicarà el pla d’emergència per a fugues de peixos en vigor i es notificarà a les autoritats, especialment si els peixos han sigut tractats amb productes veterinaris i no han complit el període de supressió.

Els exemplars morts durant el cultiu, inevitable en les piscifactories, es retiren 3 vegades per setmana i s’acumulen en contenidors específics i senyalitzats per a això, que es portaran a terra per a ser arreplegat per un gestor autoritzat. Els contenidors després d’usar-los es netegen i desinfecten segons el pla de bioseguretat. Si la mortalitat és massiva (malalties o altres factors: poc oxigen, etc.) s’extrauran i es disposarà dels mitjans d’arreplega i retirada addicionals necessaris. En aquests casos el servei de patologia de l’empresa serà qui determinarà les mesu-res a prendre.

L’atac de predadors és un risc potencial de les gàbies d’engreixa-ment en mar obert. Els predadors més freqüents són les aus (cormorans, agrons, xatracs, [...]) i certs peixos (tallahams, llampuga) que trenquen les xarxes. Les mesures que es realitzen són: les xarxes antiocells lleu-geres, col·locades sobre les gàbies sense tocar en l’aigua i amb retirada diària de les possibles aus atrapades en aquestes; i les revisions ruti-nàries de les bosses de xarxa de les gàbies per a detectar les possibles ruptures».

3. A les al·legacions sobre possibles interaccions amb fons d’interés conservacionista (en particular amb la biocenosi del coral·ligen) i amb la qualitat de les aigües de bany.

Presentada per totes les entitats i particulars que al·leguen.«El projecte s’instal·la sobre dues comunitats biològiques bentò-

niques: el detrític enfangat i els fangs terrígens, ambdós d’escàs valor conservacionista. Així mateix, la seua àrea d’influència, delimitada per la distància màxima que aconseguiria qualsevol sòlid abocat des de la granja, també se circumscriu a les dues biocenosis anteriors. Aques-ta distància es calcula per mitjà d’un model matemàtic (Gowen et al., 1989), que xifra en 169 m el perímetre de l’àrea d’influència o impacte que es pot donar amb major freqüència (86,3 % d’ocasions), segons la incidència de les velocitats de vents i corrents marins més habituals.

Tan sols en determinades ocasions excepcionals, per exemple en una situació de temporal de llevant de força 8 (tot just l’1,04 % de freqüència anual), l’àrea d’influència podria prolongar-se fins als 483 m des del cultiu en una deriva marina de component est que sí que arribaria a una porció de coral·ligen. Així i tot, aquest coral·ligen no constitueix una comunitat contínua sobre el fons; està representat per blocs de pedra dispersos, que s’assenten sobre el detrític enfangat com a resultat de distintes actuacions erosives que pateix el fons des de fa dècades, probablement associades a les activitats pesqueres. Es tracta per tant d’una fase regressiva en la successió ecològica a què ha derivat la biocenosi i per tant d’un interés ecològic relatiu».

Estimen que la proximitat de la instal·lació pot afavorir la recupe-ració de la comunitat, perquè constituiria un impediment físic per al pas d’aquestes actuacions pels voltants de la concessió. Donen a conéixer la

Dan a conocer de la mejoría climácica del coralígeno en la zona marina de la Vila Joiosa, donde en su cercanía hay instalada una granja mari-na».

«Otras comunidades relevantes presentes en el ámbito de estudio, como la pradera de Posidonia oceanica, biocenosis mixta de las are-nas finas bien calibradas con la pradera de Cymodocea nodosa, la roca infralitoral fotófila, el precoralígeno y el coralígeno verdadero con-formado por el concrecionamiento de bloques, se hallan claramente salvaguardadas de la influencia de la instalación proyectada debido a su alejamiento del área máxima de influencia del cultivo. Del mismo modo, las aguas de baño tampoco se verán afectadas por la distancia a la que se hallan las playas (más de 1.000 metros).

En lo que respecta a la alegación presentada por el Ayuntamiento de Calp acerca del impacto de la fase de construcción sobre las comu-nidades bentónicas subyacentes derivado de la colocación de lastres y elementos de fondeo, es cierto que no se analiza de forma específica en el estudio, pero se consideró en su momento un impacto trivial por su escasa extensión (apenas 500 m² de ocupación real) y por afectar las comunidades del detrítico enfangado y fangos terrígenos, ambas de escaso valor conservacionista. Se trata de un impacto de carácter perma-nente e irreversible dado que provocará la sobradamente compensado por el efecto positivo que tendrá la introducción de sustratos duros en estos fondos degradados. Es el mismo tipo de efecto que se busca con la introducción de arrecifes artificiales que ya existen en la bahía a menor profundidad: potenciar la diversificación del hábitat para favorecer el asentamiento de organismos sésiles, con la consiguiente estabilización y diversificación de la actual biocenosis, así como introducir barreras de protección frente a actividades más agresivas y destructivas como pueda ser la pesca de arrastre.

Se reiteran por tanto las conclusiones reflejadas en el estudio de impacto ambiental en el sentido de que la nueva instalación no tiene un efecto negativo sobre la biocenosis bentónicas de interés que existen en la zona ni sobre las zonas de baño de las playas del municipio. Más bien al contrario pueden suponer una mejora en otras comunidades presentes como es la del coralígeno.»

4. A las alegaciones sobre el radio de dispersión calculado para los vertidos del proyecto (área de afección del cultivo) y, en relación con ello, sobre el estudio del régimen de corrientes en la zona.

Presentada por: Ayuntamiento de Calp, Ecologistas en Acción y Real Club Náutico de Calp.

« El cálculo del área de influencia, se basa en la ecuación de Gowen et al. (1989), que relaciona la distancia de dispersión de los vertidos con la profundidad de instalación y con las velocidades tanto de las corrientes marinas como de la sedimentación de los productos que se vierten (heces y pienso no ingerido). Esta es una formulación indicada para determinar modelos de enriquecimiento orgánico del bentos. Por tanto se trata de un modelo válido, tan válido como el que proponen los autores de las alegaciones. Para poder aplicar esta formulación se nece-sitan introducir variables meteorológicas y oceanográficas obtenidas de diversas fuentes.

La zona de estudio en concreto, y la costa Mediterránea española en general, no dispone de información detallada proveniente de instrumen-tación oceanográfica. El número de boyas oceanográficas que analizan datos en tiempo real es reducido y distante geográficamente. A nivel nacional la información recogida por la instrumentación oceanográfica se integra en modelos meteorológicos que desarrollan bases de datos a una escala más amplia. Por lo tanto, el estudio de impacto ambiental recurre a estas metodologías robustas basadas en estadísticas de olea-jes, registros meteorológicos y modelos de simulación, que tienen en cuenta el comportamiento del oleaje incidente respecto a la morfología del fondo. Se trata de estudios no fundamentados directamente en un instrumental colocado en la zona de actuación, sino en una metodología indirecta pero totalmente contrastada basada en modelizaciones de datos procedentes de las boyas de Puertos del Estado, observaciones visuales y la Agencia Estatal de Meteorología. Los datos proporcionados por un correntímetro, instalado durante un corto periodo de tiempo (meses, incluso un año), no serían comparables a series de datos de décadas y mucho menos a modelos que interrelacionan componentes de viento, oleaje incidente y morfología del fondo.

Se ha realizado un contraste de información basado en diversas fuentes de datos. Los de viento y oleaje son aportados por WANA (desarrollado por Puertos del Estado en colaboración con la Agencia

millora climàcica del coral·ligen en la zona marina de la Vila Joiosa, on en la seua proximitat hi ha instal·lada una granja marina».

«Unes altres comunitats rellevants presents en l’àmbit d’estudi, com la praderia de Posidonia oceanica, biocenosi mixta de les arenes fines ben calibrades amb la praderia de Cymodocea nodosa, la roca infrali-toral fotòfila, el precoral·ligen i el coral·ligen verdader conformat pel concrecionament de blocs, es troben clarament salvaguardades de la influència de la instal·lació projectada a causa del seu allunyament de l’àrea màxima d’influència del cultiu. De la mateixa manera, les aigües de bany tampoc es veuran afectades per la distància a què es troben les platges (més de 1.000 metres).

Pel que fa a l’al·legació presentada per l’Ajuntament de Calp sobre l’impacte de la fase de construcció sobre les comunitats bentòniques subjacents derivat de la col·locació de llastos i elements d’ancoratge, és cert que no s’analitza de forma específica en l’estudi, però es va consi-derar en el seu moment un impacte trivial per la seua escassa extensió (a penes 500 m² d’ocupació real) i per afectar les comunitats del detrí-tic enfangat i fangs terrígens, ambdós d’escàs valor conservacionista. Es tracta d’un impacte de caràcter permanent i irreversible atés que provocarà l’àmpliament compensat per l’efecte positiu que tindrà la introducció de substrats durs en aquests fons degradats. És el mateix tipus d’efecte que es busca amb la introducció d’esculls artificials que ja existeixen en la badia a menor profunditat: potenciar la diversifica-ció de l’hàbitat per a afavorir l’assentament d’organismes sèssils, amb la consegüent estabilització i diversificació de l’actual biocenosi, així com introduir barreres de protecció enfront d’activitats més agressives i destructives com puga ser la pesca d’arrossegament.

Es reiteren per tant les conclusions reflectides en l’estudi d’impacte ambiental en el sentit que la nova instal·lació no té un efecte negatiu sobre la biocenosi bentònica d’interés que hi ha en la zona ni sobre les zones de bany de les platges del municipi. Al contrari poden suposar una millora en altres comunitats presents com és la del coral·ligen.»

4. A les al·legacions sobre el radi de dispersió calculat per als abo-caments del projecte (àrea d’afecció del cultiu) i, en relació amb això, sobre l’estudi del règim de corrents en la zona.

Presentada per: Ajuntament de Calp, Ecologistes en Acció i Real Club Nàutic de Calp.

«El càlcul de l’àrea d’influència es basa en l’equació de Gowen et al. (1989), que relaciona la distància de dispersió dels abocaments amb la profunditat d’instal·lació i amb les velocitats tant dels corrents marins com de la sedimentació dels productes que s’hi aboquen (excrements i pinso no ingerit). Aquesta és una formulació indicada per a determinar models d’enriquiment orgànic del bentos. Per tant es tracta d’un model vàlid, tan vàlid com el que proposen els autors de les al·legacions. Per a poder aplicar aquesta formulació es necessiten introduir variables mete-orològiques i oceanogràfiques obtingudes de diverses fonts.

La zona d’estudi en concret, i la costa Mediterrània espanyola en general, no disposa d’informació detallada provinent d’instrumentació oceanogràfica. El nombre de boies oceanogràfiques que analitzen dades en temps real és reduït i distant geogràficament. En l’àmbit nacional la informació arreplegada per la instrumentació oceanogràfica s’integra en models meteorològics que desenvolupen bases de dades a una escala més àmplia. Per tant, l’estudi d’impacte ambiental recorre a aquestes metodologies robustes basades en estadístiques d’onatges, registres meteorològics i models de simulació, que tenen en compte el compor-tament de l’onatge incident respecte a la morfologia del fons. Es tracta d’estudis no fonamentats directament en un instrumental col·locat en la zona d’actuació, sinó en una metodologia indirecta però totalment contrastada basada en modelitzacions de dades procedents de les boies de Ports de l’Estat, observacions visuals i l’Agència Estatal de Meteoro-logia. Les dades proporcionades per un correntòmetre, instal·lat durant un curt període de temps (mesos, inclús un any), no serien comparables a sèries de dades de dècades i molt menys a models que interrelacionen components de vent, onatge incident i morfologia del fons.

S’ha realitzat un contrast d’informació basat en diverses fonts de dades. Els de vent i onatge són aportats per WANA (desenvolupat per Ports de l’Estat en col·laboració amb l’Agència Estatal de Meteoro-

Estatal de Meteorología AEMET), formado por series temporales de parámetros de viento y oleaje procedentes de modelado numérico. Son datos simulados y no proceden de medidas directas de la naturaleza. Se escoge el punto WANA 2045026, situado en la bahía de Alicante, en lugar del punto WANA 2049029 en la bahía de Calp, puesto que el primero recoge mejores ajustes respecto a la única boya de medida con registro instrumental de la Bahía de Alicante (38,25ºN 0,42ºW a 52 m de profundidad), situada a escasa distancia de este punto, y a que pro-porciona mejor ajuste respecto a la información de viento utilizada. La información proporcionada por ambos puntos WANA, para el periodo considerado (1996-2010) es prácticamente idéntica debido a la resolu-ción espacial y temporal del modelo. De igual forma, cuando se trata de puntos tan cercanos geográficamente, las diferencias son irrelevantes porque los datos de oleaje con los que trabaja el sistema WANA deben de considerarse, siempre, como datos en aguas abiertas y profundidades indefinidas.

Para contrastar esta información también se utiliza uno de los traba-jos más completos realizados en la provincia de Alicante (Ferrándiz & Bartolomé, 1985), que analizan estadísticamente series de datos recogi-dos durante 12 años. Se elige esta fuente de datos y no otra, porque no existe un estudio estadístico similar en la zona de estudio.

Para la zona concreta de actuación se ha aplicado el programa de simulación de oleaje incidente SMC sistema de modelado costero, 2001. Esta aplicación informática integra una serie de modelos numéricos que permiten propagar el oleaje proveniente de aguas profundas hasta la zona de estudio y conocer sus características y comportamiento en función de la batimetría y morfología del fondo.

Por todo ello consideramos que el radio de dispersión calculado y sobre el que se establecen los niveles de influencia de la instalación proyectada es perfectamente válido y nos permite evaluar los riesgos con fiabilidad. Cualquier duda o alternativa a estos datos debería estar sustentada por una metodología comparable y basarse en datos concre-tos y no en opiniones o valoraciones cualitativas. Resulta difícilmente defendible considerar que las playas del término municipal no se ven afectadas por el vertido del emisario, ni tan siquiera en verano, y pensar que la instalación proyectada, situada a 650 m más lejos aún de la costa, puede afectar estas mismas playas teniendo en cuenta además que en un caso es un vertido puntual que tiende a flotar (caso de las aguas residua-les urbanas) y en el otro es un vertido difuso que tiende a sedimentar».

5. A las alegaciones sobre posibles impactos ambientales a una esca-la espacial mayor.

Presentada por: Ayuntamiento de Calp y Real Club Náutico de Calp.«La experiencia acumulada tanto por la empresa promotora como

por el equipo de investigación conferida por los resultados del segui-miento medioambiental de este tipo de instalaciones en las costas valen-cianas, así como los estudios científicos ejecutados para evaluar sus efectos, coinciden en señalar que el impacto de este tipo de instalaciones se circunscribe a unos pocos centenares de metros alrededor de las jau-las, radio debido a la capacidad de dispersión de los vertidos del cultivo y, el cual, es mayor o menor según particularidades del enclave (profun-didad, régimen hidrodinámico). Es más, concluyen que el grado de afec-ción es poco significativo dentro de esa área de impacto, entendiéndose que la ubicación de la granja es correcta dado que está suficientemente alejada de biocenosis bentónicas con interés conservacionista. En este sentido, no se advierten alteraciones tróficas del agua (no se registran fenómenos de eutrofia ni de blooms fitoplanctónicos), ni tampoco se observa una regresión de las condiciones sedimentológicas, no hay un empeoramiento con respecto a la situación inicial u original, ya de por sí degradada: no se detecta anoxia, ni crecimiento de elementos bacteria-nos indicadores tales como sulfitorreductores o mantos Beggiatoa spp.

El impacto de la instalación proyectada sobre la actividad pesquera solo puede valorarse como positivo desde un punto de vista cualitativo en dos sentidos. Por una parte por la introducción de barreras físicas que pueden restringir la actividad pesquera sobre fondos sensibles o profundidades no adecuadas, y por otra por el efecto de atracción que este tipo de instalaciones ejerce sobre la ictiofauna ya comentado en un punto anterior.

Es por esto que se estima que el ámbito geográfico considerado por el estudio de impacto ambiental se ajusta a la dimensión del proyecto».

6. A las alegaciones sobre la calidad de los datos oceanográficos que se aportan.

Presentada por: Ayuntamiento de Calp.

logia AEMET), format per sèries temporals de paràmetres de vent i onatge procedents de modelatge numèric. Són dades simulades i no procedixen de mesures directes de la naturalesa. Es tria el punt WANA 2045026, situat en la badia d’Alacant, en lloc del punt WANA 2049029 en la badia de Calp, ja que el primer recull millors ajustos respecte a l’única boia de mesura amb registre instrumental de la badia d’Alacant (38,25ºN 0,42ºW a 52 m de profunditat), situada a escassa distància d’aquest punt, i que proporciona millor ajust respecte a la informació de vent utilitzada. La informació proporcionada per ambdós punts WANA, per al període considerat (1996-2010) és pràcticament idèntica a causa de la resolució espacial i temporal del model. De la mateixa manera, quan es tracta de punts tan pròxims geogràficament, les diferències són irrellevants perquè les dades d’onatge amb què treballa el sistema WANA han de considerar-se, sempre, com a dades en aigües obertes i profunditats indefinides.

Per a contrastar aquesta informació també s’utilitza un dels treballs més complets realitzats en la província d’Alacant (Ferrándiz & Barto-lomé, 1985), que analitzen estadísticament sèries de dades arreplegades durant 12 anys. Es tria aquesta font de dades i no una altra, perquè no hi ha un estudi estadístic semblant en la zona d’estudi.

Per a la zona concreta d’actuació s’ha aplicat el programa de simu-lació d’onatge incident SMC sistema de modelatge costaner, 2001. Aquesta aplicació informàtica integra una sèrie de models numèrics que permeten propagar l’onatge provinent d’aigües profundes fins a la zona d’estudi i conéixer les seues característiques i comportament en funció de la batimetria i morfologia del fons.

Per tot això considerem que el radi de dispersió calculat i sobre el qual s’estableixen els nivells d’influència de la instal·lació projecta-da és perfectament vàlid i ens permet avaluar els riscos amb fiabilitat. Qualsevol dubte o alternativa a aquestes dades hauria d’estar sustenta-da per una metodologia comparable i basar-se en dades concretes i no en opinions o valoracions qualitatives. Resulta difícilment defensable considerar que les platges del terme municipal no es veuen afectades per l’abocament de l’emissari, ni tan sols a l’estiu, i pensar que la ins-tal·lació projectada, situada a 650 m més lluny encara de la costa, pot afectar aquestes mateixes platges tenint en compte a més que en un cas és un abocament puntual que tendeix a surar (cas de les aigües residuals urbanes) i en l’altre és un abocament difús que tendeix a sedimentar».

5. A les al·legacions sobre possibles impactes ambientals a una escala espacial major.

Presentada per: Ajuntament de Calp i Real Club Nàutic de Calp.«L’experiència acumulada tant per l’empresa promotora com per

l’equip d’investigació conferida pels resultats del seguiment mediam-biental d’aquest tipus d’instal·lacions en les costes valencianes, així com els estudis científics executats per a avaluar els seus efectes, coin-cideixen a assenyalar que l’impacte d’aquest tipus d’instal·lacions se circumscriu a uns pocs centenars de metres al voltant de les gàbies, radi que es deu a la capacitat de dispersió dels abocaments del cultiu i, el qual, és major o menor segons particularitats de l’enclavament (profun-ditat, règim hidrodinàmic). És més, conclouen que el grau d’afecció és poc significatiu dins d’aqueixa àrea d’impacte, i entenen que la ubicació de la granja és correcta atés que està prou allunyada de biocenosis ben-tòniques amb interés conservacionista. En aquest sentit, no s’advertei-xen alteracions tròfiques de l’aigua (no es registren fenòmens d’eutròfia ni de blooms fitoplanctònics), ni tampoc s’observa una regressió de les condicions sedimentològiques, no hi ha un empitjorament respecte a la situació inicial o original, ja per si mateix degradada: no es detecta anòxia, ni creixement d’elements bacterians indicadors com ara sulfito-reductors o mantells Beggiatoa spp.

L’impacte de la instal·lació projectada sobre l’activitat pesquera només pot valorar-se com positiu des d’un punt de vista qualitatiu en dos sentits. D’una banda per la introducció de barreres físiques que poden restringir l’activitat pesquera sobre fons sensibles o profunditats no adequades, i per una altra per l’efecte d’atracció que aquest tipus d’instal·lacions exerceix sobre la ictiofauna ja comentat en un punt anterior.

És per açò que s’estima que l’àmbit geogràfic considerat per l’estudi d’impacte ambiental s’ajusta a la dimensió del projecte».

6. A les al·legacions sobre la qualitat de les dades oceanogràfiques que s’aporten.

Presentada per: Ajuntament de Calp.

«Los datos oceanográficos que aporta el estudio de impacto ambien-tal se han obtenido por los propios autores o han sido recopilados en tra-bajos realizados por otros equipos científicos. Los de autoría propia se deben a la labor especializada de los investigadores del instituto de eco-logía litoral, mediante el uso del equipamiento y metodologías estanda-rizadas (como la draga Van Veen) o, en su caso, de amplia aceptación en oceanografía y biología marina. Asimismo, los resultados se refuerzan y/o cotejan con información de otros programas de investigación reali-zados por el mismo Instituto de ecología litoral, algunos de los cuales poseen una larga duración y, por lo tanto, disponen de largas series tem-porales (red de control costero, estándar de calidad de las aguas marinas de la provincia de Alicante, red POSIMED para la conservación de las praderas de Posidonia oceanica, red de vigilancia para la implantación de especies algales invasoras en las costas de la Comunidad Valenciana, banco de datos de biodiversidad de la Comunidad Valenciana).

Los trabajos de muestreo que se aportan en este estudio son efec-tivamente puntuales, pero no hay que olvidar que el equipo que los ha elaborado lleva muchos años trabajando en toda esta costa y de forma más específica en estas instalaciones, por lo que probablemente sean quienes mejor conocen las circunstancias ambientales de la zona y mejor pueden valorar el efecto de la instalación proyectada.

Las variaciones estacionales y espaciales que se solicitan en la alegación del Ayuntamiento de Calp sobre la producción primaria y el oxígeno están sobradamente analizados y documentados en los planes de vigilancia ambiental que el instituto de ecología litoral viene desa-rrollando en las actuales instalaciones de BALMAR y NIORDESEAS (SEA) sin que se haya apreciado ningún indicio de afección ambiental significativa.

En cuanto a la insuficiencia del estudio pluviométrico que aparece en el punto 4.4.1. del estudio, rogaríamos se nos aclarase el interés que puede tener este parámetro en un proyecto de granja marina.

Tampoco parece justificada la petición de realizar mediciones en las playas próximas tal como solicita el ayuntamiento en su alegación (granulometrías en zona emergida, sensor de oleaje [...]). Consideramos que se han medido aquellos parámetros que el equipo de trabajo ha considerado relevantes para el estudio y que han permitido obtener la información suficiente para analizar de un modo riguroso el impacto ambiental de la actividad que se propone».

7. A las alegaciones sobre la inexistencia de un estudio de la capa-cidad de carga del ecosistema.

Presentada por: Ayuntamiento de Calp y Ecologistas en Acción.«El proyecto contempla una producción anual máxima de 3.500

toneladas, lo cual implica un consumo anual estimado de 7.000 tonela-das de pienso. Ello significa el aporte de hasta 70 t/año de fósforo total y 560 t/año de nitrógeno total. De estas cantidades, no son asimiladas por los peces cultivados un pequeño porcentaje en forma de heces y el pienso que no es ingerido que representa la descarga al medio de 49,14 t/año de fósforo total y 444,86 tn/año de nitrógeno total. A su vez, tales descargas se desglosan en una parte sólida o particulada que sedimenta en el fondo (33,07 t/año de fósforo total y 83,16 t/año de nitrógeno total), y otra parte de excreción soluble o disuelta en el agua (16′07 t/año de fósforo total y 361,70 t/año de nitrógeno total).

Dado que el área de afección de la granja (para el caso hidrodinámi-co más frecuente) alcanza unos 956.000 m², la entrada de vertido par-ticulado en el fondo no es muy relevante (34,59 g/m² de fósforo total y 86,99 g/m² de nitrógeno total en el conjunto de todo un año). Del mismo modo, si se toma una profundidad media de 40 m, la masa de agua que engloba dicha área de afección (unos 38 millones de metros cúbicos) recibe una concentración discreta de vertido (0,42 mg/l de fósforo total y 9,4 mg/l de nitrógeno total en el conjunto de todo un año). Se trata por tanto de concentraciones asimilables para ambos medios (sustrato y columna de agua).

Por otra parte, aproximadamente un 2 % del pienso aportado no es ingerido por el cultivo pero sí que es aprovechado por la fauna salvaje de la zona, peces principalmente, la cual es atraída alrededor de las jau-las. Según autores, en torno a un 60 % de dicho pienso sirve de alimento directo a las poblaciones de peces visitantes».

8. A las alegaciones sobre la densidad de peces en el cultivo y la cantidad de pienso a suministrar.

Presentada por: Ayuntamiento de Calp.« El análisis que se hace en la alegación presentada por el Ayun-

tamiento de Calp referente a las cargas de cultivo y los consumos de

«Les dades oceanogràfiques que aporta l’estudi d’impacte ambiental s’han obtingut pels mateixos autors o han sigut recopilats en treballs realitzats per altres equips científics. Els d’autoria pròpia es deuen a la labor especialitzada dels investigadors de l’institut d’ecologia litoral, per mitjà de l’ús de l’equipament i metodologies estandarditzades (com la draga Van Veen) o, si és el cas, d’àmplia acceptació en oceanografia i biologia marina. Així mateix, els resultats es reforcen i/o confronten amb informació d’altres programes d’investigació realitzats pel mateix Institut d’ecologia litoral, alguns dels quals posseeixen una llarga dura-ció i, per tant, disposen de llargues sèries temporals (xarxa de control costaner, estàndard de qualitat de les aigües marines de la província d’Alacant, xarxa POSIMED per a la conservació de les praderies de Posidonia oceanica, xarxa de vigilància per a la implantació d’espècies algals invasores en les costes de la Comunitat Valenciana, banc de dades de biodiversitat de la Comunitat Valenciana).

Els treballs de mostreig que s’aporten en aquest estudi són efecti-vament puntuals, però no s’ha d’oblidar que l’equip que els ha elaborat està molts anys treballant en tota aquesta costa i de forma més específi-ca en aquestes instal·lacions, per la qual cosa probablement són els que millor coneixen les circumstàncies ambientals de la zona i millor poden valorar l’efecte de la instal·lació projectada.

Les variacions estacionals i espacials que se sol·liciten en l’al·le-gació de l’Ajuntament de Calp sobre la producció primària i l’oxigen estan àmpliament analitzades i documentades en els plans de vigilància ambiental que l’institut d’ecologia litoral desenvolupa en les actuals instal·lacions de Balmar i Niordeseas (SEA) sense que s’hi haja apreciat cap indici d’afecció ambiental significativa.

Quant a la insuficiència de l’estudi pluviomètric que apareix en el punt 4.4.1 de l’estudi, pregaríem que ens aclariren l’interés que pot tin-dre aquest paràmetre en un projecte de granja marina.

Tampoc pareix justificada la petició de realitzar mesuraments en les platges pròximes tal com sol·licita l’ajuntament en la seua al·legació (granulometries en zona emergida, sensor d’onatge [...]). Considerem que s’han mesurat aquells paràmetres que l’equip de treball ha consi-derat rellevants per a l’estudi i que han permés obtindre la informació suficient per a analitzar d’una manera rigorosa l’impacte ambiental de l’activitat que es proposa».

7. A les al·legacions sobre la inexistència d’un estudi de la capacitat de càrrega de l’ecosistema.

Presentada per: Ajuntament de Calp i Ecologistes en Acció.«El projecte preveu una producció anual màxima de 3.500 tones,

la qual cosa implica un consum anual estimat de 7.000 tones de pinso. Això significa l’aportació de fins a 70 t/any de fòsfor total i 560 t/any de nitrogen total. D’aquestes quantitats, no són assimilades pels peixos cultivats un xicotet percentatge en forma d’excrements i el pinso que no és ingerit que representa la descàrrega al medi de 49,14 t/any de fòsfor total i 444,86 tn/any de nitrogen total. Al seu torn, aquestes descàrregues es desglossen en una part sòlida o particulada que sedimenta en el fons (33,07 t/any de fòsfor total i 83,16 t/any de nitrogen total), i una altra part d’excreció soluble o dissolta en l’aigua (16,07 t/any de fòsfor total i 361,70 t/any de nitrogen total).

Atés que l’àrea d’afecció de la granja (per al cas hidrodinàmic més freqüent) aconsegueix uns 956.000 m², l’entrada d’abocament particulat en el fons no és molt rellevant (34,59 g/m² de fòsfor total i 86,99 g/m² de nitrogen total en el conjunt de tot un any). De la mateixa manera, si es pren una profunditat mitjana de 40 m, la massa d’aigua que englo-ba l’esmentada àrea d’afecció (uns 38 milions de metres cúbics) rep una concentració discreta d’abocament (0,42 mg/l de fòsfor total i 9,4 mg/l de nitrogen total en el conjunt de tot un any). Es tracta per tant de concentracions assimilables per a ambdós mitjans (substrat i columna d’aigua).

D’altra banda, aproximadament un 2 % del pinso aportat no és ingerit pel cultiu però sí que és aprofitat per la fauna salvatge de la zona, peixos principalment, la qual és atreta al voltant de les gàbies. Segons autors, entorn d’un 60 % del dit pinso serveix d’aliment directe a les poblacions de peixos visitants».

8. A les al·legacions sobre la densitat de peixos en el cultiu i la quantitat de pinso a subministrar.

Presentada per: Ajuntament de Calp.«L’anàlisi que es fa en l’al·legació presentada per l’Ajuntament de

Calp referent a les càrregues de cultiu i els consums de pinso reflectei-

pienso reflejan un claro desconocimiento tanto de los fundamentos sobre los que se basa la gestión de las granjas de acuicultura como de la metodología aplicable para la evaluación de sus impactos ambientales.

Es bien conocido que cualquier explotación de este tipo experi-menta ciclos estacionales asociados a la temperatura, algo que no debe extrañarnos al tratarse de animales de sangre fría cuyo metabolismo está directamente relacionado con la temperatura del medio. Por esta razón la distribución del alimento sigue una pauta estacional que alcanza sus máximos en la época estival, momento en el que los peces alcanzan sus máximas tasas de crecimiento.

También se sabe que no todas las unidades de cultivo (jaulas) crecen de forma sincrónica dado que tampoco se siembran simultáneamente. Precisamente lo que se pretende en estas explotaciones es disponer de producto en talla comercial durante la mayor parte del año. Ello obliga a secuenciar las siembras y a realizarlas en épocas distintas para segregar crecimientos.

Tampoco puede escapar de análisis sencillo que una granja de este tipo está sometida a un gran número de factores ambientales y de impre-vistos de tipo operativo que hacen modificar continuamente la planifica-ción, tanto en los que se refiere a fechas de siembra como a los trabajos de mantenimiento y alimentación.

Por todo ello lo habitual en este tipo de estudios es trabajar con valores medios y aplicar coeficientes de seguridad que permitan asu-mir los niveles de riesgo asociados al proyecto. Estos valores medios se obtienen a partir de la biomasa que se desea producir en la granja. En este caso la nueva planta se proyecta para producir 3.500 toneladas al año. Considerando un factor de conversión (FCR) de 1:2, para ello será necesario aportar un total de 7.000 toneladas de pienso al cabo del año. Este FCR es sensiblemente superior al real, que no debería superar un valor de 1′6-1′8 mediante la optimización de la alimentación. Ello introduce un factor de seguridad adicional al estudio.

Por otra parte, si bien es cierto que la tasa de alimentación (SFR) es mayor en verano por el citado aumento de la temperatura, el consumo neto dependerá de la biomasa instantánea que, como ya hemos señalado, es difícil de distribuir de forma teórica a lo largo del año. Incluso cono-ciendo el plan de cría al que hace referencia la alegación (en realidad en la granja se habla de plan de siembra), no dejaría de ser un ejercicio de voluntarismo intentar establecer el detalle de la evolución de la biomasa cultivada. Por ello en estos estudios se acostumbra a usar valores pro-medio considerando que el mayor impacto de las épocas estivales queda compensado por el efecto contrario durante el invierno.

Sobre estas cifras es sobre las que se ha realizado el estudio de impacto ambiental, en el que se concluye que la nueva planta no presen-ta un impacto significativo sobre el medio receptor y no parece existir argumentos en otro sentido.

El comentario literal que aparece en la alegación «la granja genera más biomasa que la que se extrae anualmente y hay que alimentar» es cuanto menos confusa. Hasta ahora no conocemos ninguna instalación que extraiga más biomasa de la esperada a partir de los alevines sem-brados. Más bien ocurre lo contrario por las pérdidas que se derivan de mortalidades, patologías y eventuales escapes. Entendemos que lo que se desea apuntar en la alegación es que el potencial de crecimiento de los peces que en un momento dado existen en la instalación es mayor que la producción anual. Algo evidente dado que en una situación de máxima ocupación el potencial de producción de la granja es muy superior al volumen esperado de 3.500 t/año. Precisamente por eso las siembras de los alevines están desfasadas en el tiempo y se dan creci-mientos diferenciales con arreglo a las temperaturas de cada siembra y fase de crecimiento. El comentario citado refleja que se confunden los términos entre población y biomasa así como entre biomasa instantánea y potencial.

En cuanto a las cargas de cultivo, si bien en el documento se cita una carga máxima de 20-25 kg/m³, también con un criterio conserva-dor en cuanto a la valoración del impacto, lo cierto es que el criterio de cultivo que aplica la empresa en las instalaciones de engorde que explota no supera los 20 kg/m³ a fin de ciclo, ya que de esta manera se garantiza el buen crecimiento y estado sanitario de los animales así como la minimización del impacto ambiental. Es por tanto un criterio que se considera de gran importancia para la explotación.

Curiosamente en el caso de las cargas de cultivo, que si tienen una incidencia clara sobre la salud de los peces y la calidad del entorno, la alegación sí que habla de valores medios y considera que la carga

xen un clar desconeixement tant dels fonaments sobre els quals es basa la gestió de les granges d’aqüicultura com de la metodologia aplicable per a l’avaluació dels seus impactes ambientals.

És ben conegut que qualsevol explotació d’aquest tipus experimenta cicles estacionals associats a la temperatura, quelcom que no ha d’estra-nyar-nos en tractar-se d’animals de sang freda el metabolisme dels quals està directament relacionat amb la temperatura del medi. Per aquesta raó la distribució de l’aliment segueix una pauta estacional que arriba als seus màxims en l’època estival, moment en què els peixos aconseguei-xen les seues màximes taxes de creixement.

També se sap que no totes les unitats de cultiu (gàbies) creixen de forma sincrònica atés que tampoc se sembren simultàniament. Precisa-ment el que es pretén en aquestes explotacions és disposar de producte en talla comercial durant la major part de l’any. Això obliga a seqüen-ciar les sembres i a realitzar-les en èpoques distintes per a segregar creixements.

Tampoc pot escapar d’una anàlisi senzilla que una granja d’aquest tipus està sotmesa a un gran nombre de factors ambientals i d’impre-vistos de tipus operatiu que fan modificar contínuament la planificació, tant pel que fa a dates de sembra com als treballs de manteniment i alimentació.

Per tot això, el més habitual en aquest tipus d’estudis és treballar amb valors mitjans i aplicar coeficients de seguretat que permeten assumir els nivells de risc associats al projecte. Aquests valors mitjans s’obtenen a partir de la biomassa que es desitja produir en la granja. En aquest cas la nova planta es projecta per a produir 3.500 tones a l’any. Considerant un factor de conversió (FCR) d’1:2, per a això serà necessari aportar un total de 7.000 tones de pinso al cap de l’any. Aquest FCR és sensiblement superior al real, que no hauria de superar un valor d’1,6-1,8 per mitjà de l’optimització de l’alimentació. Això introdueix un factor de seguretat addicional a l’estudi.

D’altra banda, si bé és cert que la taxa d’alimentació (SFR) és major a l’estiu per l’esmentat augment de la temperatura, el consum net depen-drà de la biomassa instantània que, com ja hem assenyalat, és difícil de distribuir de forma teòrica al llarg de l’any. Inclús coneixent el pla de cria a què fa referència l’al·legació (en realitat en la granja es parla de pla de sembra), no deixaria de ser un exercici de voluntarisme intentar establir el detall de l’evolució de la biomassa cultivada. Per això en aquests estudis s’acostuma a usar valors mitjans considerant que l’im-pacte més gran de les èpoques estivals queda compensat per l’efecte contrari durant l’hivern.

Sobre aquestes xifres s’ha realitzat l’estudi d’impacte ambiental, en què es conclou que la nova planta no presenta un impacte significatiu sobre el medi receptor i no sembla haver-hi arguments en un altre sentit.

El comentari literal que apareix en l’al·legació «la granja genera més biomassa que la que s’extrau anualment i cal alimentar» és si més no confusa. Fins ara no coneixem cap instal·lació que extraga més bio-massa de l’esperada a partir dels alevins sembrats. Més aïna ocorre el contrari per les pèrdues que es deriven de mortalitats, patologies i even-tuals fugues. Entenem que el que es desitja apuntar en l’al·legació és que el potencial de creixement dels peixos que en un moment donat existeixen en la instal·lació és major que la producció anual. Quelcom evident atés que en una situació de màxima ocupació el potencial de producció de la granja és molt superior al volum esperat de 3.500 t/any. Precisament per això les sembres dels alevins estan desfasades en el temps i es donen creixements diferencials d’acord amb les temperatures de cada sembra i fase de creixement. El comentari esmentat reflecteix que es confonen els termes entre població i biomassa així com entre biomassa instantània i potencial.

Quant a les càrregues de cultiu, si bé en el document es menciona una càrrega màxima de 20-25 kg/m³, també amb un criteri conservador quant a la valoració de l’impacte, la veritat és que el criteri de cultiu que aplica l’empresa en les instal·lacions d’engreixament que explota no supera els 20 kg/m³ a fi de cicle, ja que d’aquesta manera es garanteix el bon creixement i estat sanitari dels animals així com la minimització de l’impacte ambiental. És per tant un criteri que es considera de gran importància per a l’explotació.

Curiosament en el cas de les càrregues de cultiu, que si tenen una incidència clara sobre la salut dels peixos i la qualitat de l’entorn, l’al-legació sí que parla de valors mitjans i considera que la càrrega màxima

máxima a fin de ciclo no es relevante cuando, desde el punto de vista de la gestión de la explotación este es un valor determinante. Tampoco evi-dencia un conocimiento detallado de este tipo de granjas en mar abierto hablar de suministros de oxígeno.

En lo que respecta al pienso que no se consume y que el estudio cifra en 700 tn anuales hay que señalar, en primer lugar, que este es un dato excesivamente conservador. Normalmente se asumen una pérdidas del 2-3 % del pienso suministrado, normalmente por una mala dosifica-ción. Ello supondría un máximo de 140-210 tn anuales. Valores supe-riores perjudicarían notablemente el FCR y pondrían en duda incluso la viabilidad de la explotación. Aún con estas cifras, y teniendo en cuenta que es un alimento diseñado exclusivamente para la alimentación de los peces, no vemos que pueda constituir un problema para el sistema más allá de la incorporación de una nueva fuente de alimento en la zona. En explotaciones similares que posee el grupo se detecta un efecto de atracción y potenciación de la ictiofauna de la zona alrededor de las jau-las derivada no solo por el aporte de este alimento sino por el conocido efecto de atracción de estas estructuras, que dio lugar al desarrollo en los años 80-90 de los arrecifes artificiales tanto bentónicos, como el que existe en la bahía de Calp, como pelágicos».

9. A las alegaciones sobre la calidad de los piensos y, en particular, de los piensos medicamentosos.

Presentada por: Cofradías de Pescadores de Calp y Moraira, Orga-nització de Productes Pesquers de La Marina Alta, Asociación Cultural y Ecologista de Calp, Asociación de Empresarios de Hostelería de Calp, Real Club Náutico de Calp y Comunidad de Propietarios de los Aparta-mentos Peñón de Ifach.

« Los piensos que se utilizan tienen una calidad contrastada y están fabricados de acuerdo a la legislación vigente. Ello se puede compro-bar tras consultar las correspondientes certificaciones de las distintas empresas suministradoras, tanto del proceso de fabricación como de las materias primas empleadas (anexo 2).

Por lo que se refiere al aporte de sustancias medicamentosas para el tratamiento y prevención de enfermedades del cultivo, se efectúa siempre conforme a lo reglamentado y bajo un control estricto por parte del personal veterinario del grupo. En la actualidad, este Reglamento solo autoriza el uso de unos determinados productos, la mayoría de los cuales son antibióticos, aportados por laboratorios homologados y bajo prescripción veterinaria. Así, tales sustancias se suministran a las empresas de cultivo en forma de premezclas en pienso (para impedir su rápida dispersión en medio acuoso) y en dosis conocidas. Su dosifica-ción está controlada por personal veterinario y la manipulación realiza-da por personal debidamente formado y de acuerdo con instrucciones de trabajo precisas. El mismo personal veterinario de la compañía controla los periodos de supresión de acuerdo a la legislación para garantizar que las pescas se realizan una vez ha desaparecido cualquier resto de medicamento de la carne del pescado. Con objeto de definir con deta-lle todos los aspectos relacionados con el estado sanitario de los peces cultivados, el grupo posee un plan veterinario de aplicación a todas las granjas (anexo 3).

Asimismo, el efecto de estos fármacos es a través de su ingestión, siendo inocuos por simple contacto.

Todo el pescado cultivado pasa por controles de calidad antes de su salida al mercado, tanto por parte de la empresa como de las autoridades sanitarias según las normativas vigentes de alimentación y comerciali-zación, lo que garantiza la seguridad alimentaria del producto».

10. A las alegaciones sobre el uso de formol como remedio tera-péutico.

Presentada por: Ecologistas en Acción.«En la actualidad se emplea exclusivamente AQUACEN con fines

curativos y profilácticos, un medicamento de uso veterinario aprobado para su uso en acuicultura siempre bajo prescripción y control veterina-rio. Hay que señalar que hasta la fecha nunca ha sido necesario emplear este tipo de productos en las granjas que posee el grupo en Alicante, probablemente por la buena calidad de las aguas de cultivo».

11. A las alegaciones sobre posibles afecciones a la fauna silvestre.Presentada por: Ayuntamiento de Calp, Ecologistas en Acción,

Cofradías de Pescadores de Calp y Moraira, Organització de Productes Pesquers de La Marina Alta, Asociación de Empresarios de Hostelería de Calp, Real Club Náutico de Calp y Comunidad de Propietarios de los Apartamentos Peñón de Ifach.

a fi de cicle no és rellevant quan, des del punt de vista de la gestió de l’explotació aquest és un valor determinant. Tampoc evidencia un coneixement detallat d’aquest tipus de granges en mar obert parlar de subministraments d’oxigen.

Pel que fa al pinso que no es consumeix i que l’estudi xifra en 700 nt anuals cal assenyalar, en primer lloc, que aquesta és una dada exces-sivament conservadora. Normalment s’assumeixen unes pèrdues del 2-3 % del pinso subministrat, normalment per una mala dosificació. Això suposaria un màxim de 140-210 tn anuals. Valors superiors per-judicarien notablement el FCR i posarien en dubte inclús la viabilitat de l’explotació. Fins i tot amb aquestes xifres, i tenint en compte que és un aliment dissenyat exclusivament per a l’alimentació dels peixos, no veiem que puga constituir un problema per al sistema més enllà de la incorporació d’una nova font d’aliment en la zona. En explotacions semblants que posseeix el grup es detecta un efecte d’atracció i poten-ciació de la ictiofauna de la zona al voltant de les gàbies que prové no sols de l’aportació d’aquest aliment sinó del conegut efecte d’atracció d’aquestes estructures, que va donar lloc al desenvolupament en els anys 80-90 dels esculls artificials tant bentònics, com el que hi ha en la badia de Calp, com pelàgics».

9. A les al·legacions sobre la qualitat dels pinsos i, en particular, dels pinsos medicamentosos.

Presentada per: Confraries de Pescadors de Calp i Moraira, Orga-nització de Productes Pesquers de la Marina Alta, Associació Cultural i Ecologista de Calp, Associació d’Empresaris d’Hostaleria de Calp, Reial Club Nàutic de Calp i Comunitat de Propietaris dels Apartaments Penyal d’Ifac.

«Els pinsos que s’utilitzen tenen una qualitat contrastada i estan fabricats d’acord amb la legislació vigent. Això es pot comprovar des-prés de consultar les corresponents certificacions de les distintes empre-ses subministradores, tant del procés de fabricació com de les matèries primeres emprades (annex 2).

Quant a l’aportació de substàncies medicamentoses per al tracta-ment i prevenció de malalties del cultiu, s’efectua sempre d’acord amb el que hi ha reglamentat i davall un control estricte per part del personal veterinari del grup. En l’actualitat, aquest reglament només autoritza l’ús d’uns determinats productes, la majoria dels quals són antibiòtics, aportats per laboratoris homologats i sota prescripció veterinària. Així, aquestes substàncies se subministren a les empreses de cultiu en forma de premescles en pinso (per a impedir la seua ràpida dispersió al medi aquós) i en dosis conegudes. La seua dosificació està controlada per personal veterinari i la manipulació realitzada per personal degudament format i d’acord amb instruccions de treball precises. El mateix personal veterinari de la companyia controla els períodes de supressió d’acord amb la legislació per a garantir que les pesques es realitzen una vegada ha desaparegut qualsevol resta de medicament de la carn del peix. A fi de definir amb detall tots els aspectes relacionats amb l’estat sanitari dels peixos cultivats, el grup posseeix un pla veterinari d’aplicació a totes les granges (annex 3).

Així mateix, l’efecte d’aquests fàrmacs és a través de la seua inges-tió, són innocus per simple contacte.

Tot el peix cultivat passa per controls de qualitat abans de la seua eixida al mercat, tant per part de l’empresa com de les autoritats sanità-ries segons les normatives vigents d’alimentació i comercialització, la qual cosa garanteix la seguretat alimentària del producte».

10. A les al·legacions sobre l’ús de formol com a remei terapèutic.

Presentada per: Ecologistes en Acció.«En l’actualitat s’empra exclusivament AQUACEN amb fins cura-

tius i profilàctics, un medicament d’ús veterinari aprovat per al seu ús en aqüicultura sempre sota prescripció i control veterinari. Cal assenyalar que fins ara mai ha sigut necessari emprar aquest tipus de productes en les granges que posseeix el grup a Alacant, probablement per la bona qualitat de les aigües de cultiu».

11. A les al·legacions sobre possibles afeccions a la fauna silvestre.Presentada per: Ajuntament de Calp, Ecologistes en Acció, Con-

fraries de Pescadors de Calp i Moraira, Organització de Productes Pes-quers de la Marina Alta, Associació d’Empresaris d’Hostaleria de Calp, Reial Club Nàutic de Calp i Comunitat de Propietaris dels Apartaments Penyal d’Ifac.

«Se alegan 2 tipos de afecciones: la debida al pienso que no es apro-vechado por el cultivo, pero sí por la fauna silvestre que se halla alrede-dor de la granja; y la incidencia de los peces que escapan de las jaulas.

La primera afección no puede considerarse significativa dado que la cantidad del pienso que puede quedar sin comer y disponible para la fauna circundante es insignificante tal y como se ha contestado ante-riormente.

En cuanto a la segunda, parece evidente pensar que es obligación de la empresa minimizar el escape de peces cultivados. Para ello se trabaja en varios sentidos. Por una parte empleando los mejores materiales del mercado para la construcción de la instalación (redes, cabullería, tubos [...]). Por otra, aplicando un plan de mantenimiento estricto que contem-pla revisiones periódicas y sustituciones de elementos al final de su vida útil. Por otra parte mediante un adecuado balizamiento perimetral que garantice la señalización correcta de la instalación.

Aún así, los escapes pueden producirse ocasionalmente como con-secuencia de fuertes temporales o accidentes de navegación. Para estos casos existe un plan de contingencia que incluye acciones de reparación de urgencia y aviso a las autoridades. En cualquier caso, cabe señalar que las especies cultivadas son propias del área geográfica, también la corvina. Además todas ellas proceden de criaderos del mediterráneo, precisamente para impedir la posible entrada de enfermedades de otros ambientes y lugares así como de pools genéticos diferentes a los autóc-tonos».

12. A la alegación sobre el uso de artefactos antipájaros.Presentada por: Ecologistas en Acción y Asociación Cultural y Eco-

logista de Calp.«Las jaulas están protegidas, en su parte aérea, por redes para pre-

servar a los peces cultivados de la predación por parte de aves piscívo-ras (cormoranes, garzas [...]). Las redes que se emplean tienen el diseño adecuado para cumplir tal fin y a la vez también para evitar que los pájaros se lesionen o queden atrapados, en particular los individuos per-tenecientes a especies protegidas. Se estará a disposición de sugerencias para el empleo de las redes más idóneas en ambos sentidos».

13. A la alegación sobre la inclusión, por parte del plan de vigilan-cia ambiental correspondiente, de información sobre las comunidades pelágicas y bentónicas.

Presentada por: Ecologistas en Acción.«El estudio de impacto ambiental, en su epígrafe acerca del plan de

vigilancia de la actividad, incluye el seguimiento tanto de las comuni-dades pelágicas como de las bentónicas. Para las primeras, contempla el muestreo periódico de las poblaciones fitoplanctónicas e ícticas. Para las segundas, considera la caracterización sedimentológica de los fondos afectados.

No obstante, se estará a lo que dicte la autoridad competente en su declaración de impacto ambiental».

14. A la alegación sobre las luces de balizamiento de la instalación y su proximidad al puerto de Calp.

Presentada por: Cofradías de Pescadores de Calp y Moraira, Orga-nització de Productes Pesquers de La Marina Alta, Asociación de Empresarios de Hostelería de Calp y Real Club Náutico de Calp.

«La instalación queda debidamente señalizada en pleno mar por el balizamiento perimetral, según autorización de la capitanía marítima. Con dicha autorización se entiende que la planta no representa un obs-táculo para la navegación.

Tampoco se estima que la luz que destellan las balizas, ajustada a lo reglamentado, sea suficiente para desorientar a los bancos de pesca-do azul. En caso contrario deberían aportarse datos que demuestren de forma clara y objetiva este posible efecto no solo de este balizamiento sino de cualquier otro que pueda existir en la zona».

15. A la alegación sobre el seguimiento durante y tras la actividad de desmantelamiento de las granjas Balmar y Sociedad Europea de Acui-cultura (SEA).

Presentada por: Ayuntamiento de Calp y Ecologistas en Acción.«En este asunto se estará a lo que diga la autoridad competente en

los correspondientes documentos de declaración ambiental. Sin embar-go, hay que recordar que las condiciones del desmantelamiento de las instalaciones ya fueron estipuladas en su día con sus correspondien-tes declaraciones de impacto ambiental por parte de la Conselleria de Medio Ambiente y la concesión de DPMT de la Dirección General de Costas».

«S’al·leguen 2 tipus d’afeccions: la deguda al pinso que no és apro-fitat pel cultiu, però sí per la fauna silvestre que es troba al voltant de la granja; i la incidència dels peixos que escapen de les gàbies.

La primera afecció no pot considerar-se significativa atés que la quantitat del pinso que pot quedar sense menjar i disponible per a la fauna circumdant és insignificant tal com s’ha contestat anteriorment.

Quant a la segona, pareix evident pensar que és obligació de l’em-presa minimitzar la fuga de peixos cultivats. Per a això es treballa en diversos sentits. D’una banda emprant els millors materials del mercat per a la construcció de la instal·lació (xarxes, cordam, tubs [...]). D’una altra, aplicant un pla de manteniment estricte que preveu revisions peri-òdiques i substitucions d’elements al final de la seua vida útil. D’altra banda per mitjà d’un adequat abalisament perimetral que garantisca la senyalització correcta de la instal·lació.

Així i tot, les fugues poden produir-se ocasionalment com a conse-qüència de forts temporals o accidents de navegació. Per a aquests casos hi ha un pla de contingència que inclou accions de reparació d’urgència i avís a les autoritats. En tot cas, cal assenyalar que les espècies culti-vades són pròpies de l’àrea geogràfica, també la corbina. A més totes elles procedeixen de vivers del Mediterrani, precisament per a impedir la possible entrada de malalties d’altres ambients i llocs així com de patrimonis genètics diferents dels autòctons».

12. A l’al·legació sobre l’ús d’artefactes antiocells.Presentada per: Ecologistes en Acció i Associació Cultural i Eco-

logista de Calp.«Les gàbies estan protegides, en la seua part aèria, per xarxes per

a preservar als peixos cultivats de la predació per part d’aus piscívo-res (cormorans, agrons [...]). Les xarxes que s’empren tenen el disseny adequat per a complir aquest fi i al mateix temps també per a evitar que els ocells es lesionen o queden atrapats, en particular els indivi-dus pertanyents a espècies protegides. Caldrà ajustar-se a disposició de suggeriments per a l’ús de les xarxes més idònies en ambdós sentits».

13. A l’al·legació sobre la inclusió, per part del pla de vigilància ambiental corresponent, d’informació sobre les comunitats pelàgiques i bentòniques.

Presentada per: Ecologistes en Acció.«L’estudi d’impacte ambiental, en el seu epígraf sobre el pla de

vigilància de l’activitat, inclou el seguiment tant de les comunitats pelà-giques com de les bentòniques. Per a les primeres, preveu el mostreig periòdic de les poblacions fitoplanctòniques i íctiques. Per a les segones, considera la caracterització sedimentològica dels fons afectats.

No obstant això, caldrà ajustar-se al que dicte l’autoritat competent en la seua declaració d’impacte ambiental».

14. A l’al·legació sobre els llums d’abalisament de la instal·lació i la seua proximitat al port de Calp.

Presentada per: Confraries de Pescadors de Calp i Moraira, Organit-zació de Productes Pesquers de la Marina Alta, Associació d’Empresaris d’Hostaleria de Calp i Reial Club Nàutic de Calp.

«La instal·lació queda degudament senyalitzada en ple mar per l’abalisament perimetral, segons autorització de la capitania marítima. Amb aquesta autorització s’entén que la planta no representa un obsta-cle per a la navegació.

Tampoc s’estima que el llum que centellegen les balises, ajustat a allò que hi ha reglamentat, siga suficient per a desorientar als bancs de peix blau. En cas contrari haurien d’aportar-se dades que demostren de forma clara i objectiva aquest possible efecte no sols d’aquest abalisa-ment sinó de qualsevol altre que puga haver-hi en la zona».

15. A l’al·legació sobre el seguiment durant i després de l’activitat de desmantellament de les granges Balmar i Societat Europea d’Aqüi-cultura (SEA).

Presentada per: Ajuntament de Calp i Ecologistes en Acció.«En aquest assumpte caldrà ajustar-se al que diga l’autoritat com-

petent en els corresponents documents de declaració ambiental. No obstant això, cal recordar que les condicions del desmantellament de les instal·lacions ja van ser estipulades al seu dia amb les seues cor-responents declaracions d’impacte ambiental per part de la Conselleria de Medi Ambient i la concessió de DPMT de la Direcció General de Costes».

16. A la alegación sobre la omisión de normativa relacionada con el estudio de impacto ambiental.

Presentada por: Ayuntamiento de Calp.«El apartado 1.4 del estudio de impacto ambiental incluye una rela-

ción de la normativa que afecta al proyecto. Se trata de una relación exhaustiva, en cuanto son muchos y variados los aspectos que concier-nen: ordenación litoral, contaminación y calidad de aguas, conservación de la naturaleza, pesca, alimentación, además de los específicos sobre impacto ambiental y acuicultura. Es posible que pueda haberse omitido involuntariamente y por error algún documento legal, como por ejemplo el citado decreto 120/2006, relativo al Reglamento sobre el paisaje de la Comunitat Valenciana, o que alguna de las referencias no esté actua-lizada. No obstante, se cree que estos descuidos no afectan al desarrollo y conclusiones del estudio ni son relevantes para el propósito final del Estudio, que no es otra que la evaluación medioambiental del proyecto».

17. A la alegaciones sobre la consideración de los otros usos litora-les que se dan en la zona, para integrar la actividad proyectada en los modelos territoriales supramunicipales que pudiera establecerse.

Presentada por: Ayuntamiento de Calp y particulares.«La acuicultura es solo una de las muchas actividades que utilizan

los recursos costeros, y tan sensible y concienciada como las demás respecto a la calidad de estos recursos y a la necesidad de hacer de ellos un uso racional y sostenible. Sería en este sentido deseable que la actividad pudiese desarrollarse dentro del marco de un plan de gestión y ordenación integral del espacio, un aspecto que corresponde a la auto-ridad autonómica o estatal».

18. A las alegaciones sobre afecciones a los intereses turísticos.Presentada por: Asociación de Empresarios de Hostelería de Calp,

Real Club Náutico de Calp, comunidades de propietarios de edificios y particulares.

«Como se ha justificado en los apartados anteriores, la ausencia de impactos sobre la calidad del agua, en particular sobre las aguas de baño, las biocenosis bentónicas con interés conservacionista, los productos pesqueros y la navegación, descarta asimismo afecciones del proyecto sobre los intereses turísticos del municipio.

Todo lo contrario, puesto que la existencia de granjas flotantes está abriendo otras vías de negocio, muy relacionadas con el turismo. Es el caso de la atracción que ejerce este tipo de instalaciones sobre todo de la fauna silvestre alrededor de las jaulas, como los delfines, constatada en instalaciones similares situadas en la costa de Altea, que ofrece la oportunidad a empresas en otros municipios para su avistamiento».

19. A las alegaciones sobre el lavado de redes que conforman las jaulas.

Presentada por: Ecologistas en Acción.«El mantenimiento, limpieza y reparación de las redes se gestiona

con una empresa externa, Delta Aqua Redes SL (CIF B65113714). Se trata de una compañía experta en gestión de redes de acuicultura que pertenecen a un grupo noruego y que está situada en el Delta del Ebro. Dicha empresa dispone de las autorizaciones y licencias para el normal desarrollo de su actividad. Por tanto, queda excluido este tema del estu-dio de impacto ambiental que se realizó en su día».

20. A las alegaciones sobre la repercusión socioeconómica que representa el proyecto.

Presentada por: Cofradías de Pescadores de Calp y Moraira, Orga-nització de Productes Pesquers de La Marina Alta y particulares.

«Según el Informe del Estado Mundial de la Pesca y la Acuicultura de la FAO 2012:

La proporción de empleo correspondiente a la pesca de captura se está estancando o reduciendo, mientras que las oportunidades ofreci-das por la acuicultura están aumentando. En este documento también se nombra que el descenso de las capturas marinas mundiales en los últimos años, junto con el incremento del porcentaje de las poblaciones sobreexplotadas y la reducción de la proporción de las especies que no están plenamente explotadas en el mundo, transmiten el firme mensaje de que la situación de la pesca marina mundial está empeorando y ha tenido efectos negativos en la producción pesquera. La sobreexplotación no solo provoca consecuencias ecológicas negativas, sino que también reduce la producción de pescado, lo que posteriormente motiva conse-cuencias negativas sociales y económicas. (…).

Desde mediados del decenio de 1990, la acuicultura ha sido el motor de crecimiento de la producción pesquera total puesto que la pro-ducción mundial de la pesca de captura se ha estabilizado (...). La pro-

16. A l’al·legació sobre l’omissió de normativa relacionada amb l’estudi d’impacte ambiental.

Presentada per: Ajuntament de Calp.«L’apartat 1.4 de l’estudi d’impacte ambiental inclou una relació de

la normativa que afecta el projecte. Es tracta d’una relació exhaustiva, quan són molts i variats els aspectes que concerneixen: ordenació litoral, contaminació i qualitat d’aigües, conservació de la naturalesa, pesca, alimentació, a més dels específics sobre impacte ambiental i aqüicul-tura. És possible que puga haver-se omés involuntàriament i per error algun document legal, com per exemple l’esmentat Decret 120/2006, relatiu al Reglament sobre el paisatge de la Comunitat Valenciana, o que alguna de les referències no estiga actualitzada. No obstant això, es creu que aquests descuits no afecten el desenvolupament i conclusions de l’estudi ni són rellevants per al propòsit final de l’estudi, que no és un altre que l’avaluació mediambiental del projecte».

17. A les al·legacions sobre la consideració dels altres usos lito-rals que es donen en la zona, per a integrar l’activitat projectada en els models territorials supramunicipals que pogueren establir-se.

Presentada per: Ajuntament de Calp i particulars.«L’aqüicultura és només una de les moltes activitats que utilitzen els

recursos costaners, i tan sensible i conscienciada com les altres respecte a la qualitat d’aquests recursos i a la necessitat de fer-ne un ús racio-nal i sostenible. Seria en aquest sentit desitjable que l’activitat poguera desenvolupar-se dins del marc d’un pla de gestió i ordenació integral de l’espai, un aspecte que correspon a l’autoritat autonòmica o estatal».

18. A les al·legacions sobre afeccions als interessos turístics.Presentada per: Associació d’Empresaris d’Hostaleria de Calp,

Reial Club Nàutic de Calp, comunitats de propietaris d’edificis i par-ticulars.

«Com s’ha justificat en els apartats anteriors, l’absència d’impactes sobre la qualitat de l’aigua, en particular sobre les aigües de bany, les biocenosis bentòniques amb interés conservacionista, els productes pes-quers i la navegació, descarta així mateix afeccions del projecte sobre els interessos turístics del municipi.

Tot al contrari, ja que l’existència de granges flotants està obrint altres vies de negoci, molt relacionades amb el turisme. És el cas de l’atracció que exerceix aquest tipus d’instal·lacions sobretot de la fauna silvestre al voltant de les gàbies, com els dofins, constatada en instal·la-cions semblants situades en la costa d’Altea, que ofereix l’oportunitat a empreses en altres municipis per al seu albirament».

19. A les al·legacions sobre el llavat de xarxes que conformen les gàbies.

Presentada per: Ecologistes en Acció.«El manteniment, neteja i reparació de les xarxes es gestiona amb

una empresa externa, Delta Aqua Redes, SL (CIF B65113714). Es tracta d’una companyia experta en gestió de xarxes d’aqüicultura que perta-nyen a un grup noruec i que està situada en el delta de l’Ebre. La dita empresa disposa de les autoritzacions i llicències per al normal desen-volupament de la seua activitat. Per tant, queda exclòs aquest tema de l’estudi d’impacte ambiental que es va realitzar al seu dia».

20. A les al·legacions sobre la repercussió socioeconòmica que representa el projecte.

Presentada per: Confraries de Pescadors de Calp i Moraira, Organit-zació de Productes Pesquers de la Marina Alta i particulars.

«Segons l’Informe de l’Estat Mundial de la Pesca i l’Aqüicultura de la FAO 2012:

La proporció d’ocupació corresponent a la pesca de captura s’està estancant o reduint, mentre que les oportunitats oferides per l’aqüicul-tura estan augmentant. En aquest document també es diu que el descens de les captures marines mundials en els últims anys, junt amb l’incre-ment del percentatge de les poblacions sobreexplotades i la reducció de la proporció de les espècies que no estan plenament explotades en el món, transmeten el ferm missatge que la situació de la pesca marina mundial està empitjorant i ha tingut efectes negatius en la producció pesquera. La sobreexplotació no sols provoca conseqüències ecològi-ques negatives, sinó que també redueix la producció de peix, la qual cosa posteriorment motiva conseqüències negatives socials i econòmi-ques. (…).

Des de mitjans del decenni de 1990, l’aqüicultura ha sigut el motor de creixement de la producció pesquera total, ja que la producció mun-dial de la pesca de captura s’ha estabilitzat (...). La proporció relativa

porción relativa de personas que se dedican a la pesca de captura en el sector disminuyo en términos reales del 87 % en 1990 al 70 % en 2010, mientras que la proporción de piscicultores aumento del 13 % al 30 %. (…). Se espera que la demanda de productos pesqueros siga aumentan-do en los próximos decenios. Sin embargo, el aumento en el consumo de pescado per cápita en el futuro dependerá de la disponibilidad de los productos pesqueros. Habida cuenta del estancamiento de la producción de la pesca de captura, el incremento principal en la producción de pes-cado destinado a la alimentación humana está previsto que provenga de la acuicultura (...).

La pesca y la acuicultura generan numerosos puestos de trabajo en otras actividades auxiliares que se suman a los pescadores y pisciculto-res, como la elaboración, el envasado, la comercialización y la distribu-ción, la fabricación de equipos de elaboración del pescado, la creación de redes y artes de pesca, la producción y el suministro de hielo o la construcción y el mantenimiento de barcos. Otras personas se dedican a la investigación, el desarrollo y la administración relacionados con el sector pesquero. Suponiendo que por cada persona que participaba directamente en la producción pesquera en 2010, se crearon entre tres y cuatro puestos de trabajo relacionados con el sector en actividades secundarias y que, además, en promedio, cada titular tenía tres personas o familiares a su cargo, entonces los pescadores y acuicultores, así como ls proveedores de bienes y servicios a los mismos, habrían garantizado los medios de vida de unos 600 a 820 millones de personas, o alrededor del 10 % al 12 % de la población mundial.

En el estudio de impacto ambiental, en su epígrafe titulado Personal (apartado 2.3.3, página 29), se dice que en la actualidad las 2 granjas tienen empleados a 15 trabajadores y que, con el proyecto de unión, traslado y ampliación, se prevé incrementar al menos en 5 puestos de trabajo más, por lo que el proyecto alcanzaría un total de 20 empleos directos. Tal y como se ha comentado anteriormente, no es desdeñable la cantidad de empleo indirecto que puede generarse por la incidencia de 3.500 toneladas/año de las especies cultivadas en el mercado, por su repercusión en los canales de procesado distribución y comerciali-zación.

Por tanto, el proyecto de la nueva granja no tiene que ser considera-do como una amenaza al empleo de la zona sino más bien al contrario, puede potenciarlo e incluso ser una alternativa viable y sostenible desde el punto de vista ecológico».

21. A las alegaciones sobre la explotación masiva del puerto.Presentada por: Real Club Náutico de Calp y particulares.«Las instalaciones terrestres situadas en el Puerto de Calp han sido

mejoradas considerablemente desde julio de este año con la instalación de una nave-carpa para el almacenamiento del pienso y utensilios pro-pios de la actividad. De esta manera se ha mejorado el impacto visual que puede generar nuestra actividad en el puerto. Asimismo, se ha con-tratado los servicios de una empresa (ISS, anexo 4) encargada en el control de plagas para evitar que este almacén pueda constituir ningún foco de alimentación para gaviotas, gatos, ratas, etc. El seguimiento de este control de plagas se realiza periódicamente y se mantendría o incluso se aumentaría en el caso de la nueva granja de Niordseas. Por otro lado la gestión de los residuos que se derivan de la actividad están siendo contratados con gestores autorizados, siempre con la intención de reducir al mínimo el impacto que se pueda ocasionar en la zona portuaria (anexo 5).

Desde hace una década que tanto Industrias Pesqueras Balmar, SA, como Sociedad Europea de Acuicultura, SL, usan el puerto de Calp como base para sus instalaciones, y no se han manifestado quejas por ello.

Con el nuevo proyecto la situación no cambia; al contrario, conso-lida una actividad que se estima de interés para el puerto y el municipio en general».

22. A las alegaciones sobre el impacto visual: Estudio de integración paisajístico y participación pública.

Presentada por: Ecologistas en Acción, Ayuntamiento de Calp, Real Club Náutico de Calp y particulares.

«El pasado 12 de junio la empresa recibió una carta de la Conselleria de Infraestructuras, Territorio Medio Ambiente en relación con el reque-rimiento de documentación complementaria solicitada por el Servicio de Infraestructura Verde y Paisaje. En dicha carta se indica la necesidad de completar el expediente con la siguiente información: «Realizar la valo-ración de la integración a partir de un análisis visual del ámbito».

de persones que es dediquen a la pesca de captura en el sector dismi-nueix en termes reals del 87 % en 1990 al 70 % en 2010, mentre que la proporció de piscicultor augment del 13 % al 30 %. (…). S’espera que la demanda de productes pesquers continue augmentant en els pròxims decennis. No obstant això, l’augment en el consum de peix per capita en el futur dependrà de la disponibilitat dels productes pesquers. Tenint en compte l’estancament de la producció de la pesca de captura, l’incre-ment principal en la producció de peix destinat a l’alimentació humana està previst que provinga de l’aqüicultura (...).

La pesca i l’aqüicultura generen nombrosos llocs de treball en altres activitats auxiliars que se sumen els pescadors i piscicultor, com l’ela-boració, l’envasament, la comercialització i la distribució, la fabricació d’equips d’elaboració del peix, la creació de xarxes i arts de pesca, la producció i el subministrament de gel o la construcció i el manteniment de vaixells. Altres persones es dediquen a la investigació, el desenvo-lupament i l’administració relacionats amb el sector pesquer. Suposant que per cada persona que participava directament en la producció pes-quera en 2010, es van crear entre tres i quatre llocs de treball relacionats amb el sector en activitats secundàries i que, a més, com a mitjana, cada titular tenia tres persones o familiars a càrrec seu, llavors els pescadors i aqüicultors, així com els proveïdors de béns i serveis a aquests, haurien garantit els mitjans de vida d’uns 600 a 820 milions de persones, o al voltant del 10 % al 12 % de la població mundial.

En l’estudi d’impacte ambiental, en l’epígraf titulat Personal (apar-tat 2.3.3, pàgina 29), es diu que en l’actualitat les 2 granges tenen empleats 15 treballadors i que, amb el projecte d’unió, trasllat i ampli-ació, es preveu incrementar almenys en 5 llocs de treball més, per la qual cosa el projecte tindria un total de 20 ocupacions directes. Tal com s’ha comentat anteriorment, no és menyspreable la quantitat d’ocupació indirecta que pot generar-se per la incidència de 3.500 tones/any de les espècies cultivades en el mercat, per la seua repercussió en els canals de processament, distribució i comercialització.

Per tant, el projecte de la nova granja no ha de ser considerat com una amenaça a l’ocupació de la zona sinó més aïna al contrari, pot potenciar-la i inclús ser una alternativa viable i sostenible des del punt de vista ecològic».

21. A les al·legacions sobre l’explotació massiva del port.Presentada per: Reial Club Nàutic de Calp i particulars.«Les instal·lacions terrestres situades en el port de Calp han sigut

millorades considerablement des de juliol d’enguany amb la instal·lació d’una nau-carpa per a l’emmagatzematge del pinso i utensilis propis de l’activitat. D’aquesta manera s’ha millorat l’impacte visual que pot generar la nostra activitat en el port. Així mateix, s’han contractat els serveis d’una empresa (ISS, annex 4) encarregada del control de plagues per a evitar que aquest magatzem puga constituir cap focus d’alimen-tació per a gavines, gats, rates, etc. El seguiment d’aquest control de plagues es realitza periòdicament i es mantindria o inclús s’augmentaria en el cas de la nova granja de Niordseas. D’altra banda la gestió dels residus que es deriven de l’activitat estan sent contractats amb gestors autoritzats, sempre amb la intenció de reduir al mínim l’impacte que es puga ocasionar en la zona portuària (annex 5).

Des de fa una dècada tant Industrias Pesqueras Balmar, SA, com Sociedad Europea de Acuicultura, SL, usen el port de Calp com a base per a les seues instal·lacions, i no s’han manifestat queixes per això.

Amb el nou projecte la situació no canvia; al contrari, consolida una activitat que s’estima d’interés per al port i el municipi en general».

22. A les al·legacions sobre l’impacte visual: estudi d’integració paisatgístic i participació pública.

Presentada per: Ecologistes en Acció, Ajuntament de Calp, Reial Club Nàutic de Calp i particulars.

«El passat 12 de juny l’empresa va rebre una carta de la Conselleria d’Infraestructures, Territori, Medi Ambient en relació amb el requeri-ment de documentació complementària sol·licitada pel Servei d’Infraes-tructura Verda i Paisatge. En la dita carta s’indica la necessitat de com-pletar l’expedient amb la informació següent: «Realitzar la valoració de la integració a partir d’una anàlisi visual de l’àmbit».

La empresa contestó a dicho requerimiento en los términos esta-blecidos con un análisis visual del ámbito. Dicho análisis no establece en ningún caso la participación pública como uno de sus elementos, puesto que ello pertenecería a un estudio de integración paisajístico. Sin embargo, no fue esto lo requerido por la administración en su carta y la empresa contestó adecuadamente al escrito en tiempo y forma.

En cualquier caso a la empresa le gustaría remarcar en este punto las conclusiones a las que se llegó en el análisis visual del ámbito realizado y por las cuales puede considerarse innecesario un estudio de integra-ción paisajística».

«De acuerdo al artículo 50. Integración paisajística, del Reglamento de Paisaje de la Comunitat Valenciana:

1. Una actuación se considera integrada en el paisaje si no afecta negativamente al carácter del lugar y no impide la posibilidad de perci-bir los recursos paisajísticos.

2. Se entenderá que una actuación no está integrada en el paisaje y, consiguientemente, produce impacto paisajístico y visual cuando se den una o varias de las siguientes circunstancias:

a) Incumple las normas de integración paisajística establecidas en el título II de este Reglamento.

b) Falta de adecuación de la actuación al estudio de paisaje o catálo-go de paisaje, por incumplimiento de las normas de integración paisajís-tica de aquel definidas para las unidades de paisaje donde se localiza la actuación o para las reguladas en este reglamento o falta de adecuación a los criterios que determinaron la inclusión de un espacio en el catá-logo.

c) Bloquea o genera un efecto adverso sobre algún recurso paisajís-tico de los descritos en el capítulo anterior o daña o destruye recursos paisajísticos de valor alto o muy alto.

d) Crea deslumbramientos o iluminación que afectan a recursos visuales descritos en el apartado anterior.

e) Disminuye la integridad en la percepción de un elemento del patrimonio cultural, o afecta negativamente su significado histórico.

f) Difiere y contrasta significativamente del entorno donde se ubica y reduce el valor visual del paisaje por su extensión, volumen, compo-sición, tipo, textura, color, forma, etc.

g) Domina, alterando negativamente, la composición del paisaje o sus elementos percibidos desde un punto de observación principal.

Según estas premisas y de acuerdo con el análisis visual realizado se podría concluir que la nueva instalación no supone un impacto negativo significativo en el paisaje de la bahía de Calp.

Además de las indicaciones recogidas en estas premisas normativas, del análisis visual se sigue una baja incidencia en el paisaje y en la cali-dad visual por los siguientes motivos:

1. La distancia: la nueva instalación se encontrará a casi 2.000 m de la costa y de todos los puntos de observación analizados, salvo el recorrido marítimo, lógicamente.

1.1. Se considera visibilidad inmediata hasta una distancia de 1.000 m.1.2. Teniendo en cuenta la distancia de la costa de la granja marina y

que la nitidez visual es inversamente proporcional a la distancia, pode-mos concluir la poca incidencia visual de la actuación.

1.3. Los cuerpos tienden a volverse azulados en la distancia, debi-do a las impurezas atmosféricas. Si además tenemos en cuenta que la instalación se ubica en el mar y que apenas sobresale un metro de la superficie, salvo elementos aislados como boyas y anclajes que llegan como máximo a sobresalir tres metros, bastará con que los elemen-tos constructivos se terminen en colores azulados (salvo exigencias de seguridad) para que la instalación pase prácticamente inadvertida en el paisaje.

2. La orientación: la actuación se ubicará en la zona sur de la bahía, casi frente a la Sierra de Toix.

Como se observa en las imágenes tomadas en las horas de máxima afluencia, y desde los puntos de observación con mayor afluencia, la presencia casi constante del sol y de sus reflejos sobre la superficie del mar hacen aún más difícil apreciar las instalaciones de acuicultura. En la misma zona existe una instalación similar (de hecho lo que se pretende es ampliar la existente en una ubicación próxima) y para que sea mínimamente visible debe ser fotografiada con focales que superen los 300 mm.

En conclusión, pensamos que la incidencia visual de la nueva ins-talación será mínima, y que con que tan solo se tenga la preocupación de utilizar colores adecuados en el acabado de las estructuras (cuando

L’empresa va contestar el requeriment en els termes establits amb una anàlisi visual de l’àmbit. L’anàlisi no estableix en cap cas la parti-cipació pública com un dels seus elements, ja que això pertanyeria a un estudi d’integració paisatgístic. No obstant això, no va ser açò el que requeria l’administració en la seua carta i l’empresa va contestar ade-quadament l’escrit dins del termini i en la forma corresponent.

En tot cas a l’empresa li agradaria remarcar en aquest punt les con-clusions a què es va arribar en l’anàlisi visual de l’àmbit realitzada i per les quals pot considerar-se innecessari un estudi d’integració pai-satgística».

«D’acord amb l’article 50, integració paisatgística, del Reglament de Paisatge de la Comunitat Valenciana:

1. Una actuació es considera integrada en el paisatge si no afecta negativament el caràcter del lloc i no impedeix la possibilitat de perce-bre els recursos paisatgístics.

2. S’entendrà que una actuació no està integrada en el paisatge i, consegüentment, produeix impacte paisatgístic i visual quan es donen una o diverses de les circumstàncies següents:

a) Incompleix les normes d’integració paisatgística establides en el títol II d’aquest Reglament.

b) Falta d’adequació de l’actuació a l’estudi de paisatge o catàleg de paisatge, per incompliment de les normes d’integració paisatgística d’aquell, definides per a les unitats de paisatge on es localitza l’actuació o per a les regulades en aquest reglament o falta d’adequació als criteris que van determinar la inclusió d’un espai en el catàleg.

c) Bloqueja o genera un efecte advers sobre algun recurs paisatgístic dels descrits en el capítol anterior o danya o destrueix recursos paisat-gístics de valor alt o molt alt.

d) Crea enlluernaments o il·luminació que afecten recursos visuals descrits en l’apartat anterior.

e) Disminueix la integritat en la percepció d’un element del patri-moni cultural, o afecta negativament el seu significat històric.

f) Difereix i contrasta significativament de l’entorn on s’ubica i redueix el valor visual del paisatge per la seua extensió, volum, compo-sició, tipus, textura, color, forma, etc.

g) Domina, alterant negativament, la composició del paisatge o els seus elements percebuts des d’un punt d’observació principal.

Segons aquestes premisses i d’acord amb l’anàlisi visual realitzada es podria concloure que la nova instal·lació no suposa un impacte nega-tiu significatiu en el paisatge de la badia de Calp.

A més de les indicacions arreplegades en aquestes premisses norma-tives, de l’anàlisi visual se segueix una baixa incidència en el paisatge i en la qualitat visual pels motius següents:

1. La distància: la nova instal·lació es trobarà a quasi 2.000 m de la costa i de tots els punts d’observació analitzats, excepte el recorregut marítim, lògicament.

1.1. Es considera visibilitat immediata fins a una distància de 1.000 m.1.2. Tenint en compte la distància de la costa de la granja marina i

que la nitidesa visual és inversament proporcional a la distància, podem concloure la poca incidència visual de l’actuació.

1.3. Els cossos tendeixen a tornar-se blavosos en la distància, a causa de les impureses atmosfèriques. Si a més tenim en compte que la instal·lació s’ubica en el mar i que a penes sobreïx un metre de la superfície, excepte elements aïllats com ara boies i ancoratges que arri-ben com a màxim a sobreeixir tres metres, bastarà que els elements constructius s’acaben en colors blavosos (excepte exigències de segure-tat) perquè la instal·lació passe pràcticament inadvertida en el paisatge.

2. L’orientació: l’actuació s’ubicarà en la zona sud de la badia, quasi enfront de la serra de Toix.

Com s’observa en les imatges preses en les hores de màxima aflu-ència, i des dels punts d’observació amb major afluència, la presència quasi constant del sol i dels seus reflexos sobre la superfície del mar fan encara més difícil apreciar les instal·lacions d’aqüicultura. En la mateixa zona hi ha una instal·lació semblant (de fet el que es pretén és ampliar l’existent en una ubicació pròxima) i perquè siga mínimament visible ha de ser fotografiada amb focals que superen els 300 mm.

En conclusió, pensem que la incidència visual de la nova instal·la-ció serà mínima, i que si es tinguera la preocupació d’utilitzar colors adequats en l’acabat de les estructures (quan la normativa de seguretat

la normativa de seguridad lo permita) no debería provocar impactos significativos en el paisaje y en la calidad visual de la bahía de Calp.»

22. A las alegaciones sobre la selección de puntos de observación.Presentada por: Ayuntamiento de Calp.«El Ayuntamiento de Calp en su punto 2.3.2. de las alegaciones

nombra que el mirador situado en la Sierra de Toix, situado en su ladera meridional no es el que tiene que estar considerado en los puntos de observación estáticos del documento de valoración de la integración visual. De hecho considera otro punto, situado al SE, como principal, y que estaría dentro de la red municipal de miradores. Sin embargo, en el estudio previo realizado para la determinación de los puntos de obser-vación no se encontró publicada la citada red de miradores municipales. En el momento de realización del estudio no se encontraron estudios de paisaje de los municipios afectados en vigor. Pese a ello, se revisó la documentación disponible en las páginas web del ayuntamiento del municipio afectado y se consideró la información contenida referente al ámbito del estudio. Tampoco se encontró ningún estudio de integración paisajística aprobado en el ámbito de estudio, que pudiera citar este mirador como el principal de la Sierra de Toix.»

En cualquier caso, vamos a comprobar la situación del mirador uti-lizado en el estudio por si fuera el mismo que se está expresando en esta alegación.

En virtud de lo expuesto, esta es la respuesta de Niordseas, SL, para rebatir las alegaciones presentadas por las entidades y particulares arriba mencionados al proyecto de instalación de granja marina flotante en la costa de Calp (Alicante). Por ello, se ratifica en el contenido del corres-pondiente proyecto y, en consecuencia, en la idoneidad de la instalación piscicultora en los términos que dicho estudio indica en lo que se refiere a su ubicación y diseño.

Afecciones legalesDirectiva 92/43/CEE del Consejo, de 21 de mayo, relativa a la conser-

vación de los hábitats naturales y de la fauna y flora silvestres. Anexo I.Ley 22/1988, de 28 de julio, de costas; el reglamento que lo desarro-

lla y modificaciones, por ubicar la piscifactoría en zona litoral marina se requiere obtener la concesión del polígono de ocupación del dominio público marítimo terrestre, al Ministerio Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente.

Normativa sobre seguridad marítima y contaminación. Ministerio de Fomento, Marina Mercante, sea el balizamiento del polígono.

Ley 9/1998, de 15 de diciembre, de pesca marítima de la Comunitat Valenciana, en cumplimiento del título V sobre los cultivos marinos.

La gestión de los residuos se hará conforme a la Ley 22/2011, de 28 de julio, de 2011, de residuos y suelos contaminados.

Los residuos de restos de peces, es material de la categoría 3, con-forme establece el Reglamento (CE) núm. 1069/2009, del Parlamento Europeo y del Consejo, de 21 de octubre de 2009, por el que se esta-blecen las normas sanitarias aplicables a los subproductos animales y los productos derivados no destinados al consumo humano y por el que se deroga el Reglamento (CE) núm. 1774/2002 (Reglamento sobre subproductos animales).

Real decreto 1381/2002, de 20 de diciembre, modificado por el Real decreto 1084/2009, de 3 de julio, sobre instalaciones portuarias de recepción de desechos generados por los buques y residuos de carga.

Real decreto 782/1998, de 30 de abril, por el que se aprueba el Reglamento que desarrolla la Ley 11/1997, de envases y residuos de envases.

Real decreto 106/2008, de 1 de febrero, sobre pilas y acumuladores y la gestión de sus residuos.

Consideraciones ambientalesA) Consideraciones sobre el objetivo y alternativas del proyecto.Con el proyecto de la granja marina a ubicar frente a la bahía de

Calp (Alicante), se pretende:– Centralizar la explotación acuícola que posee la mercantil en esa

zona marítima a ese nuevo polígono donde se trasladarían dos granjas marinas: la instalación núm. 21 sita en la parte norte de la bahía de Altea (BALMAR) y la instalación núm. 23 frente al Morro de Toix (SEA), con producciones entre dorada y lubina de 241 y 218 tn/año, respectivamente, y

– Ampliar la actividad que conlleva el introducir la corvina en el cultivo junto a la dorada y la lubina, y el incremento de la producción hasta el máximo anual de 3.500 tn (40 % de dorada, 40 % de lubina y 20 % de corvina); requiriendo ocupar en DPMT un polígono de 47′5

ho permeta) no hauria de provocar impactes significatius en el paisatge i en la qualitat visual de la badia de Calp.»

22. A les al·legacions sobre la selecció de punts d’observació.Presentada per: Ajuntament de Calp.«L’Ajuntament de Calp al punt 2.3.2 de les al·legacions diu que

el mirador situat en la serra de Toix, situat en el seu vessant meridio-nal, no és el que ha de ser considerat en els punts d’observació estàtics del document de valoració de la integració visual. De fet considera un altre punt, situat al SE, com a principal, i que estaria dins de la xarxa municipal de miradors. No obstant això, en l’estudi previ realitzat per a la determinació dels punts d’observació no es va trobar publicada l’esmentada xarxa de miradors municipals. En el moment de realització de l’estudi no es van trobar estudis de paisatge dels municipis afectats en vigor. A pesar d’això, es va revisar la documentació disponible en les pàgines web de l’ajuntament del municipi afectat i es va considerar la informació continguda referent a l’àmbit de l’estudi. Tampoc es va tro-bar cap estudi d’integració paisatgística aprovat en l’àmbit d’estudi, que poguera mencionar aquest mirador com el principal de la serra de Toix.»

En tot cas, comprovarem la situació del mirador utilitzat en l’estudi per si fóra el mateix que s’està expressant en aquesta al·legació.

En virtut d’allò que s’ha exposat, aquesta és la resposta de Niord-seas, SL, per a rebatre les al·legacions presentades per les entitats i particulars abans mencionats al projecte d’instal·lació de granja marina flotant en la costa de Calp (Alacant). Per això, es ratifica en el contin-gut del corresponent projecte i, en conseqüència, en la idoneïtat de la instal·lació piscicultora en els termes que l’estudi indica pel que fa a la seua ubicació i disseny.

Afeccions legalsDirectiva 92/43/CEE del Consell, de 21 de maig, relativa a la con-

servació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres. Annex I.Llei 22/1988, de 28 de juliol, de costes; el reglament que la des-

plega i modificacions, per ubicar la piscifactoria en zona litoral marina es requereix obtindre la concessió del polígon d’ocupació del domini públic marítim terrestre, del Ministeri Agricultura, Alimentació i Medi Ambient.

Normativa sobre seguretat marítima i contaminació. Ministeri de Foment, Marina Mercant, siga l’abalisament del polígon.

Llei 9/1998, de 15 de desembre, de pesca marítima de la Comunitat Valenciana, en compliment del títol V sobre els cultius marins.

La gestió dels residus es farà d’acord amb la Llei 22/2011, de 28 de juliol, de 2011, de residus i sòls contaminats.

Els residus de restes de peixos, és material de la categoria 3, d’acord amb el que estableix el Reglament (CE) núm. 1069/2009 del Parlament Europeu i del Consell, de 21 d’octubre de 2009, pel qual s’estableixen les normes sanitàries aplicables als subproductes animals i els productes derivats no destinats al consum humà i pel qual es deroga el Reglament (CE) núm. 1774/2002 (Reglament sobre subproductes animals).

Reial decret 1381/2002, de 20 de desembre, modificat pel Reial decret 1084/2009, de 3 de juliol, sobre instal·lacions portuàries de recepció de residus generats pels vaixells i residus de càrrega.

Reial decret 782/1998, de 30 d’abril, pel qual s’aprova el Reglament que desplega la Llei 11/1997, d’envasos i residus d’envasos.

Reial decret 106/2008, d’1 de febrer, sobre piles i acumuladors i la gestió dels seus residus.

Consideracions ambientalsA) Consideracions sobre l’objectiu i alternatives del projecte.Amb el projecte de la granja marina a ubicar enfront de la badia de

Calp (Alacant), es pretén:– Centralitzar l’explotació aqüícola que posseeix la mercantil en

aqueixa zona marítima a aqueix nou polígon on es traslladarien dues granges marines: la instal·lació núm. 21 sítia en la part nord de la badia d’Altea (BALMAR) i la instal·lació núm. 23 enfront del Morro de Toix (SEA), amb produccions entre daurada i llobarro de 241 i 218 tn/any, respectivament, i

– Ampliar l’activitat que comporta introduir la corbina en el cultiu, junt amb la daurada i el llobarro, i l’increment de la producció fins al màxim anual de 3.500 tn (40 % de daurada, 40 % de llobarro i 20 % de

has de superficie bastante superior a la ocupada por las otras granjas (de 9,8 y 9,52 has).

Nos encontramos, por tanto, ante un nuevo proyecto, situado en una nueva ubicación, inconexa espacialmente con respecto a las dos ante-riores, que supone una ampliación de la superficie ocupada 2,5 veces (245 %) mayor que la inicial y una producción anual 7′6 (762 %) veces mayor que la que generen actualmente ambas granjas.

Este incremento en superficie y capacidad de producción nos sitúa ante un nuevo proyecto de mucha mayor envergadura que los existen-tes, y por tanto con impactos ambientales incrementados respecto a la situación actual de menos producción.

Si bien la necesidad de traslado de las instalaciones, justificada en el estudio de impacto ambiental (hay que pensar que en su día fueron evaluadas con DIA’s favorables) por sus emplazamientos que se encuen-tran en unas áreas ambientalmente sensibles, ya que la granja núm. 21 se ubica dentro del parque natural y LIC de «Serra Gelada y su entorno litoral» y la granja núm. 23 a unos 200 metros fuera de los límites de estas áreas, es motivo importantísimo para que se extreme la elección del lugar donde emplazar el presente proyecto dada la envergadura de la instalación ya descrita.

Las alternativas técnicamente viables de la nueva ubicación presen-tadas deben ser analizadas pormenorizadamente, siendo este aspecto del estudio de impacto ambiental espacialmente remarcado tanto en las directivas europeas como en la legislación de impacto ambiental estatal y autonómica, constituyendo una parte absolutamente imprescindible del contenido de los estudios de impacto ambiental (una exposición de las principales alternativas estudiadas y una justificación de las princi-pales razones de la solución adoptada, teniendo en cuenta los efectos ambientales).

Todo ello con el fin de poder valorar la alternativa que genere menores impactos ambientales dentro de las posibles que sean técnica y ambientalmente viables.

Hay que señalar que el estudio de impacto ambiental del presente proyecto adolece de un examen en profundidad de otras alternativas téc-nica y ambientalmente viables, más allá de la única alternativa presenta-da y los argumentos que intentan justificarla, aportados a posteriori en la documentación complementaria presentada.

B) Consideraciones sobre la ubicación del proyecto y efectos en el entorno.

El emplazamiento se proyecta frente a la bahía de Calp en profun-didades entre 37 a 47 m, entre el arrecife artificial paralelo a la costa (máxima profundidad alcanzada de 30 m) y la granja marina SEA exis-tente ubicada en profundidades en torno a los 40 metros, frente al Morro de Toix.

En la carta bionómica del EIA se presenta la distribución espacial de las diferentes biocenosis que habitan los fondos del área estudiada comprendida desde el Peñón de Ifach (este) a la Punta de Toix (oeste) y desde la orilla del mar (norte) hasta la isóbata de los 50 metros (sur).

También se recoge en la carta bionómica las ubicaciones de las siguientes instalaciones de la zona marina: el arrecife artificial, la granja marina en funcionamiento SEA, el presente proyecto nuevo de granja y el emisario submarino de la EDAR de aguas residuales de Calp que se extiende por el centro de la bahía hasta el tramo central del arrecife, encontrándose el punto de vertido con difusor a 30′5 m de profundidad. El emisario submarino se incluye en la carta bionómica que contiene el documento de ampliación de información del estudio de impacto ambiental, pero no fue considerado en el estudio inicial.

B-1) Respecto a la influencia del punto de vertido del emisario sub-marino.

Según queda reflejada en la carta bionómica, la distancia existente entre el punto de vertido del emisario de aguas residuales (-30′5 m) y la granja marina actual de SEA (sita, frente a la Punta de Toix) es de 2.000 metros al suroeste de dicho punto de vertido. Sin embargo, la distancia de la nueva granja marina proyectada al punto de vertido es mucho menor, situándose a 650 metros al suroeste del vertido.

Esta distancia de la nueva granja de cultivo de peces es tan esca-sa que será inevitable eludir los efectos desfavorables del vertido de las aguas residuales en el cultivo allí instalado, sobre todo teniendo constancia de que la influencia del vertido de dichas aguas residuales alcanzan, por lo menos de manera eventual, el lugar donde se encuentra la granja SEA, tal y como se recoge en alguno de los resultados de vigi-lancia ambiental de dicha granja marina, con la presencia de organismos

corbina); requereix ocupar en DPMT un polígon de 47,5 ha de super-fície prou superior a l’ocupada per les altres granges (de 9,8 i 9,52 ha).

Ens trobem, per tant, davant d’un nou projecte, situat en una nova ubicació, inconnexa espacialment respecte a les dues anteriors, que suposa una ampliació de la superfície ocupada 2,5 vegades (245 %) major que la inicial i una producció anual 7,6 (762 %) vegades major que la que generen actualment ambdues granges.

Aquest increment en superfície i capacitat de producció ens situa davant d’un nou projecte de molta major envergadura que els existents, i per tant amb impactes ambientals incrementats respecte a la situació actual de menys producció.

Si bé la necessitat de trasllat de les instal·lacions, justificada en l’estudi d’impacte ambiental (cal pensar que al seu dia van ser avalu-ades amb DIA favorables) pels seus emplaçaments que es troben en unes àrees ambientalment sensibles, ja que la granja núm. 21 s’ubica dins del parc natural i LIC de «Serra Gelada i el seu entorn litoral» i la granja núm. 23 a uns 200 metres fora dels límits d’aquestes àrees, és motiu importantíssim perquè s’extreme l’elecció del lloc on emplaçar el present projecte atesa l’envergadura de la instal·lació ja descrita.

Les alternatives tècnicament viables de la nova ubicació presen-tades han de ser analitzades detalladament, aquest aspecte de l’estudi d’impacte ambiental és espacialment remarcat tant en les directives europees com en la legislació d’impacte ambiental estatal i autonòmica, i constitueix una part absolutament imprescindible del contingut dels estudis d’impacte ambiental (una exposició de les principals alternatives estudiades i una justificació de les principals raons de la solució adopta-da, tenint en compte els efectes ambientals).

Tot això a fi de poder valorar l’alternativa que genere menors impactes ambientals dins de les possibles que siguen tècnicament i ambientalment viables.

Cal assenyalar que l’estudi d’impacte ambiental del present projecte pateix d’un examen en profunditat d’altres alternatives tècnicament i ambientalment viables, més enllà de l’única alternativa presentada i els arguments que intenten justificar-la, aportats a posteriori en la docu-mentació complementària presentada.

B) Consideracions sobre la ubicació del projecte i efectes en l’en-torn.

L’emplaçament es projecta enfront de la badia de Calp en profundi-tats entre 37 a 47 m, entre l’escull artificial paral·lel a la costa (màxima profunditat aconseguida de 30 m) i la granja marina SEA existent ubi-cada en profunditats entorn dels 40 metres, enfront del Morro de Toix.

En la carta bionòmica de l’EIA es presenta la distribució espacial de les diferents biocenosis que habiten els fons de l’àrea estudiada com-presa des del Penyal d’Ifac (est) a la Punta de Toix (oest) i des de la vora del mar (nord) fins a la isòbata dels 50 metres (sud).

També s’arreplega en la carta bionòmica les ubicacions de les següents instal·lacions de la zona marina: l’escull artificial, la granja marina en funcionament SÈA, el present projecte nou de granja i l’emis-sari submarí de l’EDAR d’aigües residuals de Calp que s’estén pel cen-tre de la badia fins al tram central de l’escull, el punt d’abocament amb difusor es troba a 30,5 m de profunditat. L’emissari submarí s’inclou en la carta bionòmica que conté el document d’ampliació d’informació de l’estudi d’impacte ambiental, però no va ser considerat en l’estudi inicial.

B-1) Respecte a la influència del punt d’abocament de l’emissari submarí.

Segons queda reflectida en la carta bionòmica, la distància existent entre el punt d’abocament de l’emissari d’aigües residuals (-30,5 m) i la granja marina actual de SEA (sítia, enfront de la Punta de Toix) és de 2.000 metres al sud-oest del punt d’abocament. No obstant això, la distància de la nova granja marina projectada al punt d’abocament és molt menor, situant-se a 650 metres al sud-oest de l’abocament.

Aquesta distància de la nova granja de cultiu de peixos és tan escas-sa que serà inevitable eludir els efectes desfavorables de l’abocament de les aigües residuals en el cultiu allí instal·lat, sobretot tenint cons-tància que la influència de l’abocament de les s aigües residuals arriba, almenys de manera eventual, al lloc on es troba la granja SEA, tal com s’arreplega en algun dels resultats de vigilància ambiental de la dita granja marina, amb la presència d’organismes indicadors com els micro-

indicadores como los microorganismos fecales (bacterias heterótrofas, coliformes totales, coliformes fecales, Streptococos fecales y Pseudo-monas aeuroginosa) en los muestreos hídricos efectuados, tanto en el enclave de la instalación como en el de control, en superficie (a un metro) y en profundidad (a 10 metros).

Por otro lado, el estudio remitido por la EPSAR se considera insu-ficiente en lo referente a la influencia del vertido sobre esta actividad acuícola, ya que los resultados presentados tienen como objetivo com-probar que la zona marina de la bahía de Calp, zona de baño y playas, no se ve afectada por sus vertidos y, por ello, los enclaves de donde se obtienen las muestras se sitúan a profundidades inferiores al punto de vertido.

Prueba de ello es que en la ampliación del estudio de impacto ambiental no se descarta la probabilidad de que lleguen al cultivo las aguas residuales procedentes del punto de vertido del emisario, aunque se cite como «el peor caso posible», momentos en los que puedan con-fluir las situaciones ambientales de mayor adversidad, como son los momentos de mayor carga contaminante desde la depuradora o en los periodos de estratificación térmica en la columna de agua y de calma marina que dificultan los procesos de dilución, todos ellos coincidentes en verano. Coincidiendo así mismo en ese periodo con la circunstancia de que son momentos de máxima producción del cultivo acuícola en las jaulas marinas.

Resultando por tanto que la propuesta presentada por la empresa de realización de analíticas del producto final con el fin de controlar la buena calidad que se ofrece al mercado, no son medidas que eviten ese riesgo de contaminación del cultivo por su permanencia frente al vertido de aguas residuales.

Aplicando el principio de precaución, el control analítico de alguno lotes destinados al mercado para detectar una posible afección, no puede considerarse una medida correctora que evite una eventual contamina-ción de los cultivos marinos por alcance de las aguas procedentes del vertido del emisario en circunstancias desfavorables.

B-2) Respecto a los efectos de la granja proyectada sobre las bio-cenosis marinas.

La biocenosis de detrítico costero enfangado, elegida por su escaso valor para emplazar sobre ella las dos granjas marinas en funcionamien-to (BALMAR y SEA), así como la del referente proyecto, se extiende aproximadamente entre las isóbatas 30 y 40 m. En esas profundidades se encuentra dispersa, formas alargadas y redondeadas más o menos extensas, la biocenosis de «coralígeno de concrecionamiento y detrítico costero», y, también se encuentra, a más profundidad, en áreas de tran-sición del detrítico costero enfangado con los fangos terrígenos.

Este tipo de hábitats el coralígeno de concrecionamiento, de alta diversidad e importancia ecológica, se encuentra tanto dentro del ámbito de la LIC de Serra Gelada y litoral de la Marina Baixa como fuera de dicho ámbito, frente a la Punta de Toix y frente a la bahía de Calp.

La dispersión calculada en el estudio de impacto ambiental de los residuos procedentes del cultivo de los peces estabulados (el pienso no comido, heces, pseudoheces), que es el principal impacto del cultivo piscícola, sería de 170 m fuera del polígono de concesión. Esa distancia sería la que alcanzarían las heces de los peces al sedimentarse en las situaciones de corrientes de mayor frecuencia de componente este y noroeste (debido a vientos más frecuentes, hasta de fuerza 4). En situa-ciones de temporal con vientos de fuerza 8 (62-74 km/h) que suelen darse muy espaciadamente, con distancias de dispersión mayores, las heces llegarían a 484 metros con la componente este y a 568 metros con la del oeste.

Este área de dispersión estimada de los vertidos sedimentados está, señalizada en la carta marina aportada, a continuación y solapándose al borde nordeste de una gran extensión de biocenosis de coralígeno de concrecionamiento.

Esta posición del proyecto supone un riesgo desfavorable a dicha biocenosis por la deposición de los residuos de tipo orgánico sobre ella, que se incrementará con el oleaje y régimen de corrientes de componente este, dominantes en la zona y al que está expuesto. La gran deposición de forma continua de esos residuos dará lugar a la destrucción total de la biocenosis de coralígeno, cambiando a un tipo de sustrato diferente, unos fondos marinos blandos constituidos de abundante materia orgánica sedimentada y donde se irán estableciendo especies pioneras y adaptadas a ese sustrato fangoso, como describe el mismo instituto de ecología del litoral al reconocer que afectaría a esta biocenosis de coralígeno.

organismes fecals (bacteris heteròtrofs, coliformes totals, coliformes fecals, Streptococos fecals i Pseudomonas aeuroginosa) en els mos-trejos hídrics efectuats, tant en l’enclavament de la instal·lació com en el de control, en superfície (a un metre) i en profunditat (a 10 metres).

D’altra banda, l’estudi remés per l’EPSAR es considera insuficient pel que fa a la influència de l’abocament sobre aquesta activitat aqüí-cola, ja que els resultats presentats tenen com a objectiu comprovar que la zona marina de la badia de Calp, zona de bany i platges, no es veu afectada pels seus abocaments i, per això, els enclavaments d’on s’ob-tenen les mostres se situen a profunditats inferiors al punt d’abocament.

Prova d’això és que en l’ampliació de l’estudi d’impacte ambiental no es descarta la probabilitat que arriben al cultiu les aigües residuals procedents del punt d’abocament de l’emissari, encara que es mencione com «el pitjor cas possible», moments en què puguen confluir les situ-acions ambientals de major adversitat, com són els moments de major càrrega contaminant des de la depuradora o en els períodes d’estratifi-cació tèrmica en la columna d’aigua i de calma marina que dificulten els processos de dilució, tots ells coincidents a l’estiu. Coincideix, així mateix, en aquest període amb la circumstància que són moments de màxima producció del cultiu aqüícola en les gàbies marines.

Per tant, resulta que la proposta presentada per l’empresa de realit-zació d’analítiques del producte final, a fi de controlar la bona qualitat que s’ofereix al mercat, no és una mesura que evite aqueix risc de con-taminació del cultiu per la seua permanència enfront de l’abocament d’aigües residuals.

Aplicant el principi de precaució, el control analític d’algun dels lots destinats al mercat per a detectar una possible afecció, no pot con-siderar-se una mesura correctora que evite una eventual contaminació dels cultius marins per l’abast de les aigües procedents de l’abocament de l’emissari en circumstàncies desfavorables.

B-2) Respecte als efectes de la granja projectada sobre les bioce-nosis marines.

La biocenosi de detrític costaner enfangat, triada pel seu escàs valor per a emplaçar-hi les dues granges marines en funcionament (BALMAR i SEA), així com la del referent projecte, s’estén aproximadament entre les isòbates 30 i 40 m. En aqueixes profunditats es troba dispersa, for-mes allargades i arredonides més o menys extenses, la biocenosi de «coral·ligen de concrecionament i detrític costaner», i, també es troba, a més profunditat, en àrees de transició del detrític costaner enfangat amb els fangs terrígens.

Aquest tipus d’hàbitats, el coral·ligen de concrecionament, d’alta diversitat i importància ecològica, es troba tant dins de l’àmbit de la LIC de Serra Gelada i litoral de la Marina Baixa com fora del dit àmbit, enfront de la Punta de Toix i enfront de la badia de Calp.

La dispersió calculada en l’estudi d’impacte ambiental dels residus procedents del cultiu dels peixos estabulats (el pinso no menjat, excre-ments, pseudoexcrements), que és el principal impacte del cultiu piscí-cola, seria de 170 m fora del polígon de concessió. Aqueixa distància seria la que assolirien els excrements dels peixos en sedimentar-se en les situacions de corrents de major freqüència de component est i nord-oest (a causa de vents més freqüents, fins de força 4). En situacions de temporal amb vents de força 8 (62-74 km/h) que solen donar-se molt espaiadament, amb distàncies de dispersió majors, els residus fecals arribarien a 484 metres amb el component est i a 568 metres amb el de l’oest.

Aquesta àrea de dispersió estimada dels abocaments sedimentats està senyalitzada en la carta marina aportada, a continuació i se sobre-posa en la vora nord-est una gran extensió de biocenosi de coral·ligen de concrecionament.

Aquesta posició del projecte suposa un risc desfavorable a la dita biocenosi per la deposició dels residus de tipus orgànic sobre aquesta, que s’incrementarà amb l’onatge i règim de corrents de component est, dominants en la zona i al qual està exposat. La gran deposició de forma contínua d’aquests residus donarà lloc a la destrucció total de la bio-cenosi de coral·ligen, canviant a un tipus de substrat diferent, uns fons marins blans constituïts d’abundant matèria orgànica sedimentada i on se n’aniran establint espècies pioneres i adaptades a aqueix substrat fan-gós, com descriu el mateix institut d’ecologia del litoral en reconéixer que afectaria aquesta biocenosi de coral·ligen.

Frente a este efecto negativo, el instituto opone un efecto positivo ya que «cree que la proximidad de la granja puede favorecer la recupe-ración de esta biocenosis, al ser un impedimento físico para el empleo de artes de pesca en el perímetro de la concesión», ya que de su expe-riencia en otros entornos a granjas marinas cita la mejora climácica del coralígeno cerca de una granja frente a La Vila Joiosa, mediante la constatación de crecimiento de elementos faunísticos propios (gorgonias y esponjas arborescentes).

No obstante, hay que señalar que el coralígeno recuperado que se menciona, situado al suroeste de la granja de La Vila (también propie-dad de Niordseas), se encuentra a 1.500 metros de donde se instaló la granja marina, y que la mejoría de esa biocenosis no reside en una mayor extensión sino a nivel del desarrollo de los organismos citados. Esta información procede de los resultados de 2011 de la vigilancia ambiental a la granja marina frente a Villajoyosa que ocupa menos superficie y la producción es bastante inferior a la del proyecto que estamos evaluando.

Es decir, el efecto desfavorable de la deposición de los residuos por la granja de Villajoyosa no es comparable con la instalación que nos ocupa, puesto que en este caso se encuentra colindante al coralígeno y por consiguiente el efecto negativo de los residuos depositados es mayor por ser mayor cantidad y por mayor proximidad.

Respecto a la salvaguarda de las biocenosis bentónicas con interés conservacionista en el entorno marino estudiado de Calp, establece el estudio de impacto ambiental que no se verán afectadas por la disper-sión de los vertidos las comunidades bentónicas a preservar (praderas de Posidonia oceanica, precoralígeno, coralígeno) que se hallan al oeste, norte y noreste, y bastante alejadas de la instalación de la granja, como la pradera de Posidonia oceanica a unos 1.200 metros y a distancias similares la del precoralígeno situado en la base del Morro o Punta de Toix y la del coralígeno fragmentado y de aspecto bien conservado, algo más alejada, que se encuentra en las proximidades del puerto de Calp.

En cambio, como hemos visto, sí se verá afectada la biocenosis de coralígeno de concrecionamiento que está señalizada en la carta bionó-mica a mayor profundidad, entre la granja SEA y la ubicación de esta nueva granja, al estar colindando con el área de influencia del lateral noreste de la granja.

El hecho de que el aspecto degradado de este coralígeno no sea como el coralígeno fragmentado próximo al puerto de Calp, no implica que deje de ser un fondo biógeno formado por concreciones de algas rojas, también llamadas algas calcáreas, con la participación de otras muchas especies diversas de animales (poliquetos, moluscos, esponjas, cnidarios, crustáceos, peces, [...]) que constituyen hábitats característi-cos y forman comunidades maduras, muy complejas y alta diversidad que hay que perservar.

Siendo considerados estos sustratos de origen biogénico, en el tipo de hábitat 1170: Arrecifes, uno de los cinco hábitats marinos de interés comunitario que figura en el anexo I de la Directiva 92/43/CEE del Consejo, de 21 de mayo, relativa a la conversión de los hábitats natura-les y de la fauna y flora silvestres.

Por consiguiente, ante la existencia del riesgo de contaminación de los peces estabulados debido a la proximidad del punto de vertido del emisario submarino de la EDAR de Calp, y a los efectos negativos sobre un hábitat de importancia ecológica como es la biocenosis de coralígeno de concrecionamiento debido al depósito y sedimentación en el fondo marino de los residuos de la granja que incrementarían su degradación hasta desaparecer al ser enterrada, se considera lo siguiente:

I. El proyecto no se considera una ampliación como tal de las gran-jas existentes de BALMAR y SEA puesto que no hay conexión espacial con las mismas, sino que constituye un proyecto con un nuevo empla-zamiento y un incremento considerable en superficie y capacidad de producción respecto a las dos anteriores, cuyo traslado se pretende.

Para esta nueva ubicación no se han planteado otras alternativas técnica y ambientalmente viables, siendo precisamente el estudio de alternativas una parte fundamental del estudio de impacto ambiental que tiene como objetivo seleccionar aquella de menor incidencia ambiental.

II. Cabe aplicar el principio de precaución respecto al riesgo de contaminación accidental de los peces cultivados en la instalación con destino al consumo humano, por la proximidad del punto de vertido del emisario submarino de la EDAR de Calp, es un hecho que se ha de evitar, ya que no admite aplicar medidas correctoras efectivas.

Enfront d’aquest efecte negatiu, l’institut oposa un efecte positiu, ja que «creu que la proximitat de la granja pot afavorir la recuperació d’aquesta biocenosi, per ser un impediment físic per a l’ús d’arts de pesca en el perímetre de la concessió», ja que de la seua experiència en altres entorns a granges marines menciona la millora climàcica del coral·ligen prop d’una granja enfront de la Vila Joiosa, per mitjà de la constatació de creixement d’elements faunístics propis (gorgònies i esponges arborescents).

No obstant això, cal assenyalar que el coral·ligen recuperat que es menciona, situat al sud-oest de la granja de la Vila (també propietat de Niordseas), es troba a 1.500 metres d’on es va instal·lar la granja marina, i que la millora d’aqueixa biocenosi no resideix en una major extensió sinó en el desenvolupament dels organismes esmentats. Aques-ta informació procedeix dels resultats de 2011 de la vigilància ambiental a la granja marina enfront de la Vila Joiosa que ocupa menys superfície i la producció és prou inferior a la del projecte que estem avaluant.

És a dir, l’efecte desfavorable de la deposició dels residus per la granja de la Vila Joiosa no és comparable amb la instal·lació que ens ocupa, ja que en aquest cas es troba contigu al coral·ligen i per conse-güent l’efecte negatiu dels residus depositats és major per ser major quantitat i per major proximitat.

Respecte a la salvaguarda de les biocenosis bentòniques amb interés conservacionista en l’entorn marí estudiat de Calp, estableix l’estudi d’impacte ambiental que no es veuran afectades per la dispersió dels abocaments les comunitats bentòniques a preservar (praderies de Posi-donia oceanica, precoral·ligen, coral·ligen) que es troben a l’oest, nord i nord-est, i prou allunyades de la instal·lació de la granja, com la pra-deria de Posidonia oceanica a uns 1.200 metres i a distàncies semblants la del precoral·ligen situat en la base del Morro o Punta de Toix i la del coral·ligen fragmentat i d’aspecte ben conservat, un poc més allunyada, que es troba en les proximitats del port de Calp.

En canvi, com hem vist, sí que es veurà afectada la biocenosi de coral·ligen de concrecionament que està senyalitzada en la carta bio-nòmica a més profunditat, entre la granja SEA i la ubicació d’aquesta nova granja, per estar confrontant amb l’àrea d’influència del lateral nord-est de la granja.

El fet que l’aspecte degradat d’aquest coral·ligen no siga com el coral·ligen fragmentat pròxim al port de Calp, no implica que deixe de ser un fons biogen format per concrecions d’algues roges, també ano-menades algues calcàries, amb la participació de moltes altres espècies diverses d’animals (poliquets, mol·luscos, esponges, cnidaris, crustacis, peixos, [...]) que constitueixen hàbitats característics i formen comuni-tats madures, molt complexes i alta diversitat que cal preservar.

Aquests substrats d’origen biogènic són considerats, en el tipus d’hàbitat 1170: esculls, un dels cinc hàbitats marins d’interés comuni-tari que figuren en l’annex I de la Directiva 92/43/CEE del Consell, de 21 de maig, relativa a la conversió dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres.

Per consegüent, davant de l’existència del risc de contaminació dels peixos estabulats a causa de la proximitat del punt d’abocament de l’emissari submarí de l’EDAR de Calp, i als efectes negatius sobre un hàbitat d’importància ecològica com és la biocenosi de coral·ligen de concrecionament a causa del depòsit i sedimentació en el fons marí dels residus de la granja que incrementarien la seua degradació fins a desaparéixer en ser soterrada, es considera el següent:

I– El projecte no es considera una ampliació com a tal de les gran-ges existents de BALMAR i SEA, ja que no hi ha connexió espacial amb aquestes, sinó que constitueix un projecte amb un nou emplaça-ment i un increment considerable en superfície i capacitat de producció respecte a les dues anteriors, el trasllat de les quals es pretén.

Per a aquesta nova ubicació no s’han plantejat altres alternatives tècnicament i ambientalment viables, precisament l’estudi d’alternatives és una part fonamental de l’estudi d’impacte ambiental que té com a objectiu seleccionar aquella de menor incidència ambiental.

II– Cal aplicar el principi de precaució respecte al risc de contami-nació accidental dels peixos cultivats en la instal·lació amb destinació al consum humà, per la proximitat del punt d’abocament de l’emissari submarí de l’EDAR de Calp, és un fet que s’ha d’evitar, ja que no admet aplicar mesures correctores efectives.

Respecto a este riesgo, tenemos constancia de la presencia de microorganismos fecales (bacterias heterótrofas, coliformes totales, coliformes fecales, Streptococos fecales y Pseudomonas aeruginosa) a 1 y a 10 metros de profundidad, procedente de los resultados de vigi-lancia ambiental de la granja marina SEA, tanto en el enclave de control como en el enclave de la instalación de cultivo.

III. El proyecto evaluado compromete la preservación de una bioce-nosis de importancia ecológica, como estas extensiones de coralígenos de concrecionamiento que se encuentran en la zona marina estudiada y donde se han formado por sus características favorables de luminosidad, nutrientes, temperatura y, para ello, evitar actuaciones que modifiquen esos elementos propios de la zona.

Estos sustratos de origen biogénico, como son los coralígenos, corresponden al tipo de hábitat 1170: Arrecifes, uno de los cinco hábi-tats marinos de interés comunitario que figura en el anexo I de la Direc-tiva 92/43/CEE del Consejo, de 21 de mayo, relativa a la conservación de los hábitats naturales y de la fauna y flora silvestres.

Consideraciones jurídicas1. El proyecto examinado constituye uno de los supuestos fácti-

cos en los que resulta preceptiva la formulación de una declaración de impacto ambiental, previa a la resolución administrativa que se adopte para la aprobación definitiva de aquel, según se desprenden del art. 5.º de la Ley de impacto ambiental y concordantes de su Reglamento. La actividad propuesta se encuentra incluida en el anexo I, apartado 1g del Decreto 162/1990, de 15 de octubre por el que se aprueba el Reglamen-to de la Ley 2/1989, de impacto ambiental modificado por el Decreto 32/2006, de 10 de marzo, del Consell de la Generalitat.

2. En el expediente se han observado los trámites previstos en el Decreto 162/90, del 15 de octubre, del Consell de la Generalitat Valen-ciana por el que se aprueba el Reglamento de Impacto Ambiental; en la Ley 2/1989, de 3 de marzo, de la Generalitat Valenciana y en las demás disposiciones que le son de aplicación.

3. El artículo 15 del Decreto 85/2013, de 28 de junio, del Consell, por el que se aprueba el Reglamento orgánico y funcional de la Con-selleria de Infraestructuras, Territorio y Medio Ambiente, atribuye a la Dirección General de Evaluación Ambiental y Territorial la competencia sobre la evaluación ambiental estratégica y de proyectos.

A la vista de lo anteriormente expuesto formulo la siguiente pro-puesta:

Declaración de impacto ambiental

PrimeroNo estimar aceptable, a los efectos ambientales el proyecto de

granja marina de dorada, lubina y corvina, frente a la bahía de Calp (Alicante), promovido por Niordseas, SL, al no resultar adecuado su emplazamiento por los motivos citados en la parte expositiva de la pre-sente declaración.

SegundoNotificar a las personas interesadas que contra la presente resolu-

ción, por ser un acto de trámite, no cabe interponer recurso alguno; sin perjuicio de que puedan utilizarse los medios que en defensa de su derecho estimen pertinentes.

TerceroPublicar la presente declaración de impacto ambiental en el Diari

Oficial de la Generalitat Valenciana de la forma reglamentaria, de acuerdo a lo dispuesto en el artículo 28 del Decreto 162/1990, de 15 de octubre, del Consell de la Generalitat Valenciana, por el que se aprueba el Reglamento para la ejecución de la Ley 2/1989, de 3 de marzo, de impacto ambiental.

València, 2 de junio de 2014.– El director general de Evaluación Ambiental y Territorial: Juan Giner Corell.»

València, 30 de enero de 2018.– El director general de Medio Natu-ral y de Evaluación Ambiental: Antoni Marzo i Pastor.

Respecte a aquest risc, tenim constància de la presència de micro-organismes fecals (bacteris heteròtrofs, coliformes totals, coliformes fecals, Streptococos fecals i Pseudomonas aeruginosa) a 1 i a 10 metres de profunditat, procedent dels resultats de vigilància ambiental de la granja marina SEA, tant en l’enclavament de control com en l’enclava-ment de la instal·lació de cultiu.

III– El projecte avaluat compromet la preservació d’una biocenosi d’importància ecològica, com aquestes extensions de coral·lígens de concrecionament que es troben en la zona marina estudiada i on s’han format per les seues característiques favorables de lluminositat, nutri-ents, temperatura i, per a això, evitar actuacions que modifiquen aquests elements propis de la zona.

Aquests substrats d’origen biogènic, com són els coral·lígens, cor-responen al tipus d’hàbitat 1170: esculls, un dels cinc hàbitats marins d’interés comunitari que figura en l’annex I de la Directiva 92/43/CEE del Consell, de 21 de maig, relativa a la conservació dels hàbitats natu-rals i de la fauna i flora silvestres.

Consideracions jurídiques1. El projecte examinat constitueix un dels supòsits fàctics en què

resulta preceptiva la formulació d’una declaració d’impacte ambiental, prèviament a la resolució administrativa que s’adopte per a l’aprovació definitiva d’aquell, segons es desprenen de l’art. 5é de la Llei d’impac-te ambiental i concordants del seu Reglament. L’activitat proposada es troba inclosa en l’annex I, apartat 1g del Decret 162/1990, de 15 d’octubre pel qual s’aprova el Reglament de la Llei 2/1989, d’impacte ambiental, modificat pel Decret 32/2006, de 10 de març, del Consell de la Generalitat.

2. En l’expedient s’han observat els tràmits previstos en el Decret 162/90, del 15 d’octubre, del Consell de la Generalitat Valenciana pel qual s’aprova el Reglament d’impacte ambiental; en la Llei 2/1989, de 3 de març, de la Generalitat Valenciana i en les altres disposicions que se li apliquen.

3. L’article 15 del Decret 85/2013, de 28 de juny, del Consell, pel qual s’aprova el Reglament orgànic i funcional de la Conselleria d’In-fraestructures, Territori i Medi Ambient, atribueix a la Direcció General d’Avaluació Ambiental i Territorial la competència sobre l’avaluació ambiental estratègica i de projectes.

A la vista del que s’ha exposat anteriorment, formule la proposta següent:

Declaració d’impacte ambiental

PrimerNo estimar acceptable, als efectes ambientals, el projecte de gran-

ja marina de daurada, llobarro i corbina, enfront de la badia de Calp (Alacant), promogut per Niordseas, SL, per no resultar adequat el seu emplaçament pels motius esmentats en la part expositiva de la present declaració.

SegonNotificar a les persones interessades que contra la present resolució,

per ser un acte de tràmit, no es pot interposar cap recurs; sense perjudici que puguen utilitzar-se els mitjans que en defensa del seu dret estimen pertinents.

TercerPublicar la present declaració d’impacte ambiental en el Diari Ofi-

cial de la Generalitat Valenciana de la forma reglamentària, d’acord amb el que disposa l’article 28 del Decret 162/1990, de 15 d’octubre, del Consell de la Generalitat Valenciana, pel qual s’aprova el Reglament per a l’execució de la Llei 2/1989, de 3 de març, d’impacte ambiental.

València, 2 de juny de 2014.– El director general d’Avaluació Ambiental i Territorial: Juan Giner Corell.»

València, 30 de gener 2018.– El director general de Medi Natural i d’Avaluació Ambiental: Antoni Marzo i Pastor.