9
DISPOSICIONS ADDICIONALS Primera. Incidència en els plans generals o modificacions de plane- jament en tramitació Els plans generals o les modificacions d’aquests que afecten l’àmbit d’actuació i que es troben en tramitació amb anterioritat a l’aprovació d’aquest Pla d’acció territorial, hauran d’ajustar-s’hi amb caràcter previ a l’aprovació d’aquest, sempre que no hagen sigut objecte d’exposició pública. Segona. Modificacions del traçat o de la solució tècnica adoptada Durant la redacció dels projectes de construcció dels distints trams de la infraestructura es podran plantejar alternatives al traçat o a la solució tècnica inicialment prevista (túnel, fals túnel, aqüe- ducte, sifó, etc.), sempre que la nova proposta es realitze amb la finalitat de minorar possibles afeccions ambientals i no comporte un increment significatiu en el cost de l’obra, derivat d’un augment substancial de la longitud del traçat o d’un procés constructiu més complex. Si l’alternativa al traçat proposada se n’ix de l’àmbit ini- cial del corredor, l’aprovació s’haurà d’ajustar al que disposa l’arti- cle 8 d’aquesta normativa. Conselleria de Territori i Habitatge DECRET 79/2005, de 15 d’abril, del Consell de la Generalitat, de declaració del Paisatge Protegit de la Desembocadura del Millars. [2005/X4085] El riu Millars és el curs fluvial més important de la província de Castelló, tant en cabal com en longitud. El seu naixement se situa sobre els 1.600 metres d’altitud, a la província de Terol. Ja a la Comunitat Valenciana, discorre per les comarques de l’Alt Millars i la Plana Baixa, i capta aigües vessants del massís de Penyagolosa i de les serres d’Espadà i de Pina. Desemboca a la mar Mediterrània, entre els termes municipals d’Almassora i Burriana, i constitueix en el tram final el límit intercomarcal entre la Plana Baixa i la Plana Alta. Es tracta d’un riu amb règim típicament mediterrani, sotmés per tant a fluctuacions intenses de cabal entre les temporades seques i plujoses. Al llarg de la comarca de l’Alt Millars, el riu discorre for- tament encaixat entre les estructures geològiques mesozoiques. A partir de Fanzara suavitza el pendent i comença a obrir-se cap a la planura litoral. La desembocadura està formada per un con al·luvial, tancat superficialment per un cordó de graves, trencat només pels efectes dels temporals de llevant sobre la línia de costa. Entre els termes municipals de Vila-real i Almassora el riu dis- corre encaixat entre materials geològics recents. Aquest tram, inclòs en el paisatge protegit, mostra un notable valor paisatgístic i ecològic com a ambient de ribera ben conservat en molts llocs, en un context territorial densament poblat i intervingut per l’home. Es tracta d’un ambient apreciat pels habitants de la zona com a lloc tradicional d’esplai i esbargiment, enriquit per paratges d’ús públic de profund significat social per als municipis. Al tram final del riu, entre la població d’Almassora i la desem- bocadura al mar, el curs fluvial adquireix una notable importància ecològica per la formació de llacunes poc profundes, riques en vegetació aquàtica i subaquàtica i en comunitats helofítiques, junta- ment amb espècies i comunitats més típiques de les riberes i llits fluvials. Aquestes últimes, a mesura que s’acosten a la costa, es converteixen en jonqueres i prats humits i en comunitats psammòfi- les. La presència més o menys permanent d’aigua ha permés l’existència d’una fauna amb una elevada diversitat d’espècies, algunes d’aquestes de gran interés per a la conservació. Abundants i variades són les comunitats d’aus: anàtids, ardeids, làrids, limíco- 12884 19 04 2005 DOGV - Núm. 4.988 DISPOSICIONES ADICIONALES Primera. Incidencia en los Planes Generales o modificaciones de planeamiento en tramitación Los Planes Generales o sus modificaciones que afecten al ámbi- to de actuación y que se encuentren en tramitación con anterioridad a la aprobación de este Plan de Acción Territorial, deberán ajustar- se a éste con carácter previo a su aprobación, siempre y cuando no hayan sido objeto de exposición pública. Segunda. Modificaciones del trazado o de la solución técnica adop- tada Durante la redacción de los proyectos de construcción de los distintos tramos de la infraestructura se podrán plantear alternativas al trazado o a la solución técnica inicialmente prevista (túnel, falso túnel, acueducto, sifón, etc.), siempre y cuando la nueva propuesta se realice con la finalidad de minorar posibles afecciones ambienta- les y no suponga un incremento significativo en el coste de la obra, derivado de un aumento sustancial de la longitud del trazado o de un proceso constructivo más complejo. Si la alternativa al trazado propuesta se sale del ámbito inicial del corredor, su aprobación se ajustará a lo dispuesto en el artículo 8 de esta normativa. Conselleria de Territorio y Vivienda DECRETO 79/2005, de 15 de abril, del Consell de la Generalitat, de declaración del Paisaje Protegido de la Desembocadura del Millars. [2005/X4085] El río Millars es el curso fluvial más importante de la Provincia de Castellón, tanto en caudal como en longitud. Su nacimiento se sitúa sobre los 1.600 metros de altitud, en la Provincia de Teruel. Ya en la Comunidad Valenciana, discurre por las comarcas de Alt Millars y la Plana Baixa, captando aguas vertientes del macizo de Penyagolosa y de las Sierras de Espadán y de Pina. Desemboca en el mar Mediterráneo, entre los términos municipales de Almazora y Burriana, constituyendo en su tramo final el límite intercomarcal entre la Plana Baixa y la Plana Alta. Se trata de un río con régimen típicamente mediterráneo, some- tido por tanto a fluctuaciones intensas de caudal entre las tempora- das secas y lluviosas. A lo largo de la comarca de Alt Millars, el río discurre fuertemente encajado entre las estructuras geológicas mesozoicas. A partir de Fanzara suaviza su pendiente y comienza a abrirse hacia la planicie litoral. La desembocadura está formada por un cono aluvial, cerrado superficialmente por un cordón de gravas, roto sólo por los efectos de los temporales de levante sobre la línea de costa. Entre los términos municipales de Villarreal y Almazora el río discurre encajado entre materiales geológicos recientes. Este tramo, incluido en el Paisaje Protegido, muestra un notable valor paisajís- tico y ecológico como ambiente de ribera bien conservado en muchos lugares, en un contexto territorial densamente poblado e intervenido por el hombre. Se trata de un ambiente apreciado por los habitantes de la zona como lugar tradicional de esparcimiento y desahogo, enriquecido por parajes de uso público de profundo sig- nificado social para los municipios. En el tramo final del río, entre la población de Almazora y la desembocadura en el mar, el curso fluvial adquiere una notable importancia ecológica por la formación de lagunas poco profundas, ricas en vegetación acuática y subacuática y en comunidades helo- fíticas, junto con especies y comunidades más típicas de las riberas y cauces fluviales. Estas últimas, conforme se acercan a la costa, van convirtiéndose en juncales y prados húmedos y en comunida- des psammófilas. La presencia más o menos permanente de agua ha permitido la existencia de una fauna con una elevada diversidad de especies, algunas de ellas de gran interés para la conservación. Abundantes y variadas son las comunidades de aves: anátidas, ardeidas, láridos,

Conselleria de Territori i Habitatge Conselleria de Territorio y …consorciriumillars.com/wp-content/uploads/2017/11/... · 2017-11-21 · un proceso constructivo más complejo

  • Upload
    others

  • View
    5

  • Download
    0

Embed Size (px)

Citation preview

Page 1: Conselleria de Territori i Habitatge Conselleria de Territorio y …consorciriumillars.com/wp-content/uploads/2017/11/... · 2017-11-21 · un proceso constructivo más complejo

DISPOSICIONS ADDICIONALS

Primera. Incidència en els plans generals o modificacions de plane-jament en tramitació

Els plans generals o les modificacions d’aquests que afectenl’àmbit d’actuació i que es troben en tramitació amb anterioritat al’aprovació d’aquest Pla d’acció territorial, hauran d’ajustar-s’hiamb caràcter previ a l’aprovació d’aquest, sempre que no hagensigut objecte d’exposició pública.

Segona. Modificacions del traçat o de la solució tècnica adoptada

Durant la redacció dels projectes de construcció dels distintstrams de la infraestructura es podran plantejar alternatives al traçato a la solució tècnica inicialment prevista (túnel, fals túnel, aqüe-ducte, sifó, etc.), sempre que la nova proposta es realitze amb lafinalitat de minorar possibles afeccions ambientals i no comporteun increment significatiu en el cost de l’obra, derivat d’un augmentsubstancial de la longitud del traçat o d’un procés constructiu méscomplex. Si l’alternativa al traçat proposada se n’ix de l’àmbit ini-cial del corredor, l’aprovació s’haurà d’ajustar al que disposa l’arti-cle 8 d’aquesta normativa.

Conselleria de Territori i Habitatge

DECRET 79/2005, de 15 d’abril, del Consell de laGeneralitat, de declaració del Paisatge Protegit de laDesembocadura del Millars. [2005/X4085]

El riu Millars és el curs fluvial més important de la província deCastelló, tant en cabal com en longitud. El seu naixement se situasobre els 1.600 metres d’altitud, a la província de Terol. Ja a laComunitat Valenciana, discorre per les comarques de l’Alt Millars ila Plana Baixa, i capta aigües vessants del massís de Penyagolosa ide les serres d’Espadà i de Pina. Desemboca a la mar Mediterrània,entre els termes municipals d’Almassora i Burriana, i constitueix enel tram final el límit intercomarcal entre la Plana Baixa i la PlanaAlta.

Es tracta d’un riu amb règim típicament mediterrani, sotmés pertant a fluctuacions intenses de cabal entre les temporades seques iplujoses. Al llarg de la comarca de l’Alt Millars, el riu discorre for-tament encaixat entre les estructures geològiques mesozoiques. Apartir de Fanzara suavitza el pendent i comença a obrir-se cap a laplanura litoral. La desembocadura està formada per un conal·luvial, tancat superficialment per un cordó de graves, trencatnomés pels efectes dels temporals de llevant sobre la línia de costa.

Entre els termes municipals de Vila-real i Almassora el riu dis-corre encaixat entre materials geològics recents. Aquest tram,inclòs en el paisatge protegit, mostra un notable valor paisatgístic iecològic com a ambient de ribera ben conservat en molts llocs, enun context territorial densament poblat i intervingut per l’home. Estracta d’un ambient apreciat pels habitants de la zona com a lloctradicional d’esplai i esbargiment, enriquit per paratges d’ús públicde profund significat social per als municipis.

Al tram final del riu, entre la població d’Almassora i la desem-bocadura al mar, el curs fluvial adquireix una notable importànciaecològica per la formació de llacunes poc profundes, riques envegetació aquàtica i subaquàtica i en comunitats helofítiques, junta-ment amb espècies i comunitats més típiques de les riberes i llitsfluvials. Aquestes últimes, a mesura que s’acosten a la costa, esconverteixen en jonqueres i prats humits i en comunitats psammòfi-les.

La presència més o menys permanent d’aigua ha permésl’existència d’una fauna amb una elevada diversitat d’espècies,algunes d’aquestes de gran interés per a la conservació. Abundantsi variades són les comunitats d’aus: anàtids, ardeids, làrids, limíco-

12884 19 04 2005 DOGV - Núm. 4.988

DISPOSICIONES ADICIONALES

Primera. Incidencia en los Planes Generales o modificaciones deplaneamiento en tramitación

Los Planes Generales o sus modificaciones que afecten al ámbi-to de actuación y que se encuentren en tramitación con anterioridada la aprobación de este Plan de Acción Territorial, deberán ajustar-se a éste con carácter previo a su aprobación, siempre y cuando nohayan sido objeto de exposición pública.

Segunda. Modificaciones del trazado o de la solución técnica adop-tada

Durante la redacción de los proyectos de construcción de losdistintos tramos de la infraestructura se podrán plantear alternativasal trazado o a la solución técnica inicialmente prevista (túnel, falsotúnel, acueducto, sifón, etc.), siempre y cuando la nueva propuestase realice con la finalidad de minorar posibles afecciones ambienta-les y no suponga un incremento significativo en el coste de la obra,derivado de un aumento sustancial de la longitud del trazado o deun proceso constructivo más complejo. Si la alternativa al trazadopropuesta se sale del ámbito inicial del corredor, su aprobación seajustará a lo dispuesto en el artículo 8 de esta normativa.

Conselleria de Territorio y Vivienda

DECRETO 79/2005, de 15 de abril, del Consell de laGeneralitat, de declaración del Paisaje Protegido de laDesembocadura del Millars. [2005/X4085]

El río Millars es el curso fluvial más importante de la Provinciade Castellón, tanto en caudal como en longitud. Su nacimiento sesitúa sobre los 1.600 metros de altitud, en la Provincia de Teruel.Ya en la Comunidad Valenciana, discurre por las comarcas de AltMillars y la Plana Baixa, captando aguas vertientes del macizo dePenyagolosa y de las Sierras de Espadán y de Pina. Desemboca enel mar Mediterráneo, entre los términos municipales de Almazora yBurriana, constituyendo en su tramo final el límite intercomarcalentre la Plana Baixa y la Plana Alta.

Se trata de un río con régimen típicamente mediterráneo, some-tido por tanto a fluctuaciones intensas de caudal entre las tempora-das secas y lluviosas. A lo largo de la comarca de Alt Millars, el ríodiscurre fuertemente encajado entre las estructuras geológicasmesozoicas. A partir de Fanzara suaviza su pendiente y comienza aabrirse hacia la planicie litoral. La desembocadura está formada porun cono aluvial, cerrado superficialmente por un cordón de gravas,roto sólo por los efectos de los temporales de levante sobre la líneade costa.

Entre los términos municipales de Villarreal y Almazora el ríodiscurre encajado entre materiales geológicos recientes. Este tramo,incluido en el Paisaje Protegido, muestra un notable valor paisajís-tico y ecológico como ambiente de ribera bien conservado enmuchos lugares, en un contexto territorial densamente poblado eintervenido por el hombre. Se trata de un ambiente apreciado porlos habitantes de la zona como lugar tradicional de esparcimiento ydesahogo, enriquecido por parajes de uso público de profundo sig-nificado social para los municipios.

En el tramo final del río, entre la población de Almazora y ladesembocadura en el mar, el curso fluvial adquiere una notableimportancia ecológica por la formación de lagunas poco profundas,ricas en vegetación acuática y subacuática y en comunidades helo-fíticas, junto con especies y comunidades más típicas de las riberasy cauces fluviales. Estas últimas, conforme se acercan a la costa,van convirtiéndose en juncales y prados húmedos y en comunida-des psammófilas.

La presencia más o menos permanente de agua ha permitido laexistencia de una fauna con una elevada diversidad de especies,algunas de ellas de gran interés para la conservación. Abundantes yvariadas son las comunidades de aves: anátidas, ardeidas, láridos,

Page 2: Conselleria de Territori i Habitatge Conselleria de Territorio y …consorciriumillars.com/wp-content/uploads/2017/11/... · 2017-11-21 · un proceso constructivo más complejo

les i passeriformes palustres estan presents en els diversos ambientsgenerats pels gradients de salinitat provocats per l’entrada ocasio-nal d’aigua marina.

Per aquestes raons, aquest tram final del riu està inclòs, amb ladenominació Desembocadura del Millars, en el Catàleg de ZonesHumides de la Comunitat Valenciana, aprovat per Acord de 10 desetembre de 2002, del Consell de la Generalitat.

No obstant això, les primeres mesures de protecció sobre ladesembocadura del Millars daten de molt abans. Ja en 1985 la Con-selleria d’Agricultura i Pesca hi va prohibir la caça per l’interésecològic de la zona humida, fet que va ser referendat per la declara-ció de refugi de caça el 12 de novembre de 1996, efectuada per lallavors Conselleria de Medi Ambient.

Des del 9 de maig de 2000, la zona humida de l’esmentadadesembocadura està declarada, per Acord del Consell de la Genera-litat, com a Zona d’Especial Protecció per a les Aus (zona ZEPA),d’acord amb la Directiva 79/409/CEE, de 2 d’abril de 1979, delConsell, relativa a la conservació de les aus silvestres. La zona, aixímateix, va ser inclosa, per Acord de 10 de juliol de 2001, del Con-sell de la Generalitat, entre els llocs d’interés comunitari (LIC) dela Comunitat Valenciana, per raó de la Directiva 92/43/CEE, de 21de maig de 1992, del Consell, relativa a la conservació dels hàbitatsnaturals i de la fauna i flora silvestres.

L’abundància d’aigua a la zona potser va determinar la ubicacióde diversos assentaments humans històrics, que avui formen partdel patrimoni arqueològic. Entre altres, poden citar-se el Torrellóde Boverot, que s’adscriu al bronze ibèric (Almassora), el poblat deVinarragell, d’adscripció ibericomedieval (Burriana), el Castelld’Almançor, també medieval (Almassora), o l’assentament eneolí-tic de Vil·la Filomena (Vila-real).

Més recents, encara que d’elevat valor patrimonial i religiós,són les ermites de la Mare de Déu de Gràcia (Vila-real) i de SantaQuitèria (Almassora), ambdues molt apreciades per la poblaciólocal. Aquests edificis religiosos són nucli d’importants espais d’úspúblic. A Vila-real es tracta de l’àrea coneguda com el Termet o laMare de Déu de Gràcia, dotada d’equipaments públics com a àreesde protecció natural, itineraris d’educació ambiental, aula de lanatura, alberg juvenil, equipaments hostalers, piscina i espais lliu-res d’ús públic. En el cas d’Almassora, l’ermita de Santa Quitèriaés el centre d’un complex que inclou espais riberencs d’ús públic,aula de la natura i dotacions hostaleres.

D’altra banda, el riu, per la seua elevada capacitat d’evacuacióde cabals en cas d’avingudes, garanteix la seguretat de les pobla-cions per les quals discorre, en reduir considerablement el riscd’inundació.

En l’actual conformació del riu i de la seua desembocadura témolt a veure l’acció humana a través de la història, que ha configu-rat ambients nous i diversos. Juntament a aquest efecte positius’observen distints impactes ambientals negatius que han de contro-lar-se, com els abocaments de residus sòlids, el pasturatge excessiui els abocaments líquids amb eutrofització de les aigües, entrealtres. Tot això en el context territorial de la Plana, caracteritzat perla seua intensa dinàmica agrícola, urbana i industrial.

El règim del paisatge protegit ha d’atendre aquesta realitat terri-torial i, en conseqüència, no es configura en forma estàtica, sinóque estableix les bases per a un mecanisme de gestió activa basaten una atenció especial als processos econòmics, socials i territo-rials que són responsables de l’evolució del sistema i de la seuaadaptació a les noves realitats històriques.

La Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d’EspaisNaturals Protegits de la Comunitat Valenciana, inclou la figura depaisatge protegit com especialment indicada per a la conservació ila gestió racional d’ambients significatius per la relació harmoniosaentre l’activitat humana i l’ambient físic.

El règim de gestió de l’espai protegit propugna l’ús sostenibledels recursos naturals, i s’inclou en aquest concepte una importantfunció social derivada de l’estudi, l’ensenyament i el gaudi ordenatdels seus valors ambientals i culturals.

Per tot això, complits els tràmits procedimentals prevists enl’article 49 bis de la Llei de Govern Valencià, a proposta del conse-

DOGV - Núm. 4.988 19 04 2005 12885

limícolas y paseriformes palustres están presentes en los diversosambientes generados por los gradientes de salinidad provocadospor la entrada ocasional de agua marina.

Por estas razones, dicho tramo final del río está incluido, con ladenominación Desembocadura del Millars, en el Catálogo de ZonasHúmedas de la Comunidad Valenciana, aprobado por Acuerdo de10 de septiembre de 2002, del Consell de la Generalitat.

No obstante, las primeras medidas de protección sobre ladesembocadura del Millars datan de mucho antes. Ya en 1985, laConselleria de Agricultura y Pesca prohibió la caza en la mismapor el interés ecológico de la zona húmeda, lo que fue refrendadopor la declaración de Refugio de Caza el 12 de noviembre de 1996,efectuada por la entonces Conselleria de Medio Ambiente.

Desde el 9 de mayo de 2000, el humedal de la citada desemboca-dura está declarado, por Acuerdo del Consell de la Generalitat, comoZona de Especial Protección para las Aves (zona ZEPA), de acuerdocon la Directiva 79/409/CEE, de 2 de abril de 1979, del Consejo,relativa a la Conservación de las Aves Silvestres. La zona, asimismo,fue incluida, por Acuerdo de 10 de julio de 2001, del Consell de laGeneralitat, entre los Lugares de Interés Comunitario (LIC) de laComunidad Valenciana, en virtud de la Directiva 92/43/CEE, de 21de mayo de 1992, del Consejo, relativa a la Conservación de losHábitats Naturales y de la Fauna y Flora Silvestres.

La abundancia de agua en la zona quizá determinó la ubicaciónde varios asentamientos humanos históricos, que hoy forman partedel patrimonio arqueológico. Entre otros, pueden citarse el Torrellóde Boverot, de adscripción bronze-ibérica (Almazora), el pobladode Vinarragell, de adscripción ibérico-medieval (Burriana), el Cas-tell de Almançor, también medieval (Almazora), o el asentamientoeneolítico de Villa Filomena (Villarreal).

Más recientes, aunque de elevado valor patrimonial y religioso,son las ermitas de la Virgen de Gracia (Villarreal) y de Santa Qui-teria (Almazora), ambas muy apreciadas por la población local.Estos edificios religiosos son el núcleo de importantes espacios deuso público. En Villarreal se trata del área conocida como El Ter-met-Virgen de Gracia, dotada de equipamientos públicos comoáreas de protección natural, itinerarios de educación ambiental, aulade la naturaleza, albergue juvenil, equipamientos hosteleros, pisci-na y espacios libres de uso público. En el caso de Almazora, laermita de Santa Quiteria es el centro de un complejo que incluyeespacios ribereños de uso público, aula de la naturaleza y dotacio-nes hosteleras.

Por otra parte, el río, dada su elevada capacidad de evacuaciónde caudales en caso de avenidas, garantiza la seguridad de laspoblaciones por las que discurre, al reducir considerablemente elriesgo de inundación.

En la actual conformación del río y de su desembocadura tienemucho que ver la acción humana a través de la historia, que ha con-figurado ambientes nuevos y diversos. Junto a este efecto positivose aprecian distintos impactos ambientales negativos que debencontrolarse, tales como los vertidos de residuos sólidos, el pastoreoexcesivo y los vertidos líquidos con eutrofización de las aguas,entre otros. Todo ello en el contexto territorial de la Plana, caracte-rizado por su intensa dinámica agrícola, urbana e industrial.

El régimen del Paisaje Protegido debe atender a esta realidadterritorial y, en consecuencia, no se configura en forma estática,sino que sienta las bases para un mecanismo de gestión activa basa-do en una atención especial a los procesos económicos, sociales yterritoriales que son responsables de la evolución del sistema y desu adaptación a las nuevas realidades históricas.

La Ley 11/1994, de 27 de diciembre, de la Generalitat, de Espa-cios Naturales Protegidos de la Comunidad Valenciana, contempla lafigura de Paisaje Protegido como especialmente indicada para la con-servación y la gestión racional de ambientes significativos por larelación armoniosa entre la actividad humana y el ambiente físico.

El régimen de gestión del espacio protegido propugna el usosostenible de los recursos naturales, incluyendo en este conceptouna importante función social derivada del estudio, la enseñanza yel disfrute ordenado de sus valores ambientales y culturales.

Por todo ello, cumplidos los trámites procedimentales previstosen el artículo 49 bis de la Ley de Gobierno Valenciano, a propuesta

Page 3: Conselleria de Territori i Habitatge Conselleria de Territorio y …consorciriumillars.com/wp-content/uploads/2017/11/... · 2017-11-21 · un proceso constructivo más complejo

ller de Territori i Habitatge, conforme amb el Consell Jurídic Con-sultiu de la Comunitat Valenciana i després de la deliberació delConsell de la Generalitat, en la reunió del dia 15 d’abril de 2005,

DECRETE

Article 1. ObjecteDe conformitat amb el que estableix l’article 13 de la Llei

11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d’Espais NaturalsProtegits de la Comunitat Valenciana, es declara el Paisatge Prote-git de la Desembocadura del Millars, i s’estableix per a aquest unrègim especial de protecció per raó de la llei esmentada.

Article 2. Àmbit territorial1. El Paisatge Protegit de la Desembocadura del Millars com-

prén una extensió de 424,65 hectàrees dels termes municipalsd’Almassora, Burriana i Vila-real; els seus límits són els següents:

a) Tram fluvial inferior: El límit del paisatge protegit coincideix amb el límit de la zona

humida Desembocadura del Millars, així denominada en el Catàlegde Zones Humides de la Comunitat Valenciana, aprovat per Acordde 10 de setembre de 2002, del Consell de la Generalitat.

b) Tram fluvial superior: Si seguim la delimitació anterior en sentit aigües amunt del

Millars, el límit de l’espai protegit continua de la forma següent:

– Al terme municipal d’Almassora, aquesta delimitació coinci-deix amb el límit del sòl no urbanitzable protegit (protecció de llitsi protecció especial adossat a l’anterior), definit en el vigent plane-jament urbanístic del municipi, fins a arribar a l’autopista A-7, desd’on continua pel límit de domini públic hidràulic i posteriormentengloba la zona de protecció especial de sòl no urbanitzable. Dinsd’aquest terme municipal, l’eix de Betxí/Borriol constitueix el límitdel paisatge protegit per l’oest.

– Al terme municipal de Vila-real el límit de l’espai protegitcoincideix amb el límit del sòl no urbanitzable de proteccióambiental i sistemes generals i equipaments diversos, definit a lazona pel vigent planejament urbanístic del municipi fins a arribar al’autopista A-7, des d’on continua pel límit de domini públichidràulic fins a arribar a una séquia que reprén fins a arribar a l’eixde Betxí/Borriol. Dins d’aquest terme municipal, l’eix deBetxí/Borriol constitueix el límit del paisatge protegit per l’oest.

2. La delimitació gràfica del paisatge protegit figura com aannex d’aquest decret.

Article 3. Règim de proteccióEl règim de protecció del Paisatge Protegit de la Desembocadu-

ra del Millars, que serà desenvolupat pel Pla Rector d’Ús i Gestióde l’Espai Protegit, està dirigit a les següents finalitats:

a) Conservar, regenerar, si és el cas, i incrementar el valorecològic i paisatgístic dels hàbitats naturals i seminaturals de lazona humida, llit fluvial i ribera.

b) Conservar i millorar els paisatges harmònics generats per lainteracció històrica entre el medi natural i l’activitat humana.

c) Protegir i conservar el patrimoni cultural constituït pels ele-ments arqueològics, arquitectònics i etnològics presents a la zona,de conformitat amb les disposicions contingudes en la Llei 4/1998,d’11 de juny, de la Generalitat, del Patrimoni Cultural Valencià.

d) Promoure la gestió racional i l’ús sostenible dels citats recur-sos ambientals i culturals, en el marc d’una estratègia de desenvo-lupament sostenible.

e) Fomentar específicament l’ús social de l’espai protegit permitjà de l’estudi, l’ensenyament i el gaudi ordenat dels valorsambientals, paisatgístics i culturals, i promou, així mateix, el turis-me sostenible en relació amb aquests.

12886 19 04 2005 DOGV - Núm. 4.988

del conseller de Territorio y Vivienda, conforme con el ConsejoJurídico Consultivo de la Comunidad Valenciana y previa delibera-ción del Consell de la Generalitat, en la reunión del día 15 de abrilde 2005,

DECRETO

Artículo 1. ObjetoDe conformidad con lo establecido en el artículo 13 de la Ley

11/1994, de 27 de diciembre, de la Generalitat, de Espacios NaturalesProtegidos de la Comunidad Valenciana, se declara el Paisaje Protegi-do de la Desembocadura del Millars, estableciéndose para el mismoun régimen especial de protección en virtud de la citada Ley.

Artículo 2. Ámbito territorial1. El Paisaje Protegido de la Desembocadura del Millars com-

prende una extensión de 424,65 hectáreas de los términos munici-pales de Almazora, Burriana y Villarreal, siendo sus límites lossiguientes:

a) Tramo fluvial inferior: El límite del Paisaje Protegido coincide con el límite de la zona

húmeda Desembocadura del Millars, así denominada en el Catálogode Zonas Húmedas de la Comunidad Valenciana, aprobado porAcuerdo de 10 de septiembre de 2002, del Consell de la Generalitat.

b) Tramo fluvial superior: Continuando la delimitación anterior en sentido aguas arriba del

Millars, el límite del espacio protegido continúa en la formasiguiente:

– En el término municipal de Almazora, dicha delimitación coin-cide con el límite del suelo no urbanizable protegido (protección decauces y protección especial adosado al anterior), definido en elvigente planeamiento urbanístico del municipio, hasta alcanzar laautopista A-7, desde donde continúa por el límite de dominio públicohidráulico y posteriormente engloba la zona de protección especial desuelo no urbanizable. Dentro de dicho término municipal, el eje deBetxí-Borriol constituye el límite del Paisaje Protegido por el oeste.

– En el término municipal de Villarreal, el límite del espacioprotegido coincide con el linde del suelo no urbanizable de protec-ción medioambiental y sistemas generales y equipamientos diver-sos, definido en la zona por el vigente planeamiento urbanístico delmunicipio hasta alcanzar la autopista A-7, desde donde continúapor el límite de dominio público hidráulico hasta alcanzar una ace-quia que retoma hasta llegar al eje de Betxí-Borriol. Dentro dedicho término municipal, el eje de Betxí-Borriol constituye el lími-te del Paisaje Protegido por el oeste.

2. La delimitación gráfica del Paisaje Protegido figura comoanexo de este decreto.

Artículo 3. Régimen de protecciónEl régimen de protección del Paisaje Protegido de la Desembo-

cadura del Millars, que será desarrollado por el Plan Rector de Usoy Gestión del Espacio Protegido, está dirigido a las siguientes fina-lidades:

a) Conservar, regenerar, en su caso, e incrementar el valor eco-lógico y paisajístico de los hábitats naturales y seminaturales dehumedal, cauce fluvial y ribera.

b) Conservar y mejorar los paisajes armónicos generados por lainteracción histórica entre el medio natural y la actividad humana.

c) Proteger y conservar el patrimonio cultural constituido porlos elementos arqueológicos, arquitectónicos y etnológicos presen-tes en la zona, de conformidad con las disposiciones contenidas enla Ley 4/1998, de 11 de junio, de la Generalitat, del PatrimonioCultural Valenciano.

d) Promover la gestión racional y el uso sostenible de los cita-dos recursos ambientales y culturales, en el marco de una estrategiade desarrollo sostenible.

e) Fomentar específicamente el uso social del espacio protegidomediante el estudio, la enseñanza y el disfrute ordenado de losvalores ambientales, paisajísticos y culturales, promoviendo, asi-mismo, el turismo sostenible en relación con los mismos.

Page 4: Conselleria de Territori i Habitatge Conselleria de Territorio y …consorciriumillars.com/wp-content/uploads/2017/11/... · 2017-11-21 · un proceso constructivo más complejo

f) Integrar l’exercici dels usos econòmics i socials del sòl, tantels presents en l’actualitat com aquells que puguen derivar-se de lesfinalitats de l’espai protegit, amb els objectius de conservació delmedi ambient i del paisatge, i que permeten la seua evolució futuraatenent els canvis en la realitat econòmica, social i territorial delsmunicipis. Estan en aquest cas l’activitat agrícola, l’edificació resi-dencial existent i les construccions, equipaments i serveis relacio-nats amb l’ús públic del medi.

g) Integrar, de la mateixa manera, els usos i aprofitaments delsrecursos naturals renovables i no renovables, amb especial atencióal recurs hídric.

h) Aconseguir i mantenir un adequat nivell de quantitat i quali-tat de les aigües superficials, per evitar qualsevol actuació que pugaser causa de la seua degradació.

i) Corregir progressivament els impactes negatius existentssobre els hàbitats i el paisatge, per mitjà de la regeneraciód’ambients degradats i la intervenció sobre els processos naturals iartificials susceptibles de provocar-los.

j) Fomentar la participació pública i privada en la gestió del’espai protegit.

k) Promoure la coordinació i la concurrència d’iniciatives entrela Generalitat, les administracions local i estatal, les institucions dela Unió Europea i el sector privat, en les matèries relatives a la ges-tió del paisatge protegit.

Article 4. Règim de gestióLa gestió del Paisatge Protegit de la Desembocadura del Millars

correspon a la conselleria competent per raó de la matèria, senseperjudici que aquesta gestió puga delegar-se totalment o parcial alsajuntaments dels municipis afectats territorialment per l’espai pro-tegit, d’acord amb el que estableix l’article 48 de la Llei 11/1994,de 27 de desembre, de la Generalitat, d’Espais Naturals Protegits dela Comunitat Valenciana.

Article 5. Pla Rector d’Ús i Gestió1. La conselleria competent per raó de la matèria elaborarà i tra-

mitarà un Pla Rector d’Ús i Gestió del Paisatge Protegit de laDesembocadura del Millars, el qual, en desenvolupament del règimde protecció establit per aquest decret, serà el marc dins del quals’executaran les activitats directament relacionades amb la gestióde l’espai protegit.

2. L’abast, el contingut, els efectes i la tramitació d’aquest PlaRector s’hauran d’ajustar al que estableixen, amb caràcter genèric,els articles 37 a 41 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de laGeneralitat, d’Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valencia-na.

Article 6. Consell de Participació1. Es crea el Consell de Participació del Paisatge Protegit de la

Desembocadura del Millars, com a òrgan col·legiat col·laborador iassessor de la conselleria competent per raó de la matèria en la ges-tió de l’espai protegit.

2. Les funcions del Consell de Participació són les establides,amb caràcter genèric, per l’article 50 de la Llei 11/1994, de 27 dedesembre, de la Generalitat, d’Espais Naturals Protegits de laComunitat Valenciana. Per raó d’aquestes funcions, el Consell deParticipació constitueix un òrgan consultiu, assessor i representatiu,i és, així mateix, una via per a canalitzar les iniciatives de les dis-tintes administracions i agents, públics i privats, relacionats amb lagestió del paisatge protegit en els àmbits administratiu, econòmic,social i cultural.

3. El Consell de Participació del Paisatge Protegit de la Desem-bocadura del Millars es composa de 16 membres, els quals s’allis-ten a continuació:

a) El president nat del Consell de Participació.b) El president del Consell de Participació.c) Un representant per cadascun dels ajuntaments els municipis

dels quals estiguen afectats territorialment pel paisatge protegit.

DOGV - Núm. 4.988 19 04 2005 12887

f) Integrar el ejercicio de los usos económicos y sociales delsuelo, tanto los presentes en la actualidad como aquellos que pue-dan derivarse de las finalidades del espacio protegido, con los obje-tivos de conservación del medio ambiente y del paisaje, permitien-do su evolución futura atendiendo a los cambios en la realidad eco-nómica, social y territorial de los municipios. Están en este caso laactividad agrícola, la edificación residencial existente y las cons-trucciones, equipamientos y servicios relacionados con el usopúblico del medio.

g) Integrar, de la misma manera, los usos y aprovechamientosde los recursos naturales renovables y no renovables, con especialatención al recurso hídrico.

h) Conseguir y mantener un adecuado nivel de cantidad y cali-dad de las aguas superficiales, evitando cualquier actuación quepueda ser causa de su degradación.

i) Corregir progresivamente los impactos negativos existentessobre los hábitats y el paisaje, mediante la regeneración de ambien-tes degradados y la intervención sobre los procesos naturales y arti-ficiales susceptibles de provocarlos.

j) Fomentar la participación pública y privada en la gestión delespacio protegido.

k) Promover la coordinación y la concurrencia de iniciativasentre la Generalitat, las Administraciones local y estatal, las institu-ciones de la Unión Europea y el sector privado, en las materiasrelativas a la gestión del Paisaje Protegido.

Artículo 4. Régimen de gestiónLa gestión del Paisaje Protegido de la Desembocadura del

Millars corresponde a la Conselleria competente por razón de lamateria, sin perjuicio de que dicha gestión pueda delegarse total oparcialmente en los Ayuntamientos de los municipios afectadosterritorialmente por el espacio protegido, conforme a lo establecidopor el artículo 48 de la Ley 11/1994, de 27 de diciembre, de laGeneralitat, de Espacios Naturales Protegidos de la ComunidadValenciana.

Artículo 5. Plan Rector de Uso y Gestión1. La Conselleria competente por razón de la materia elaborará

y tramitará un Plan Rector de Uso y Gestión del Paisaje Protegidode la Desembocadura del Millars, el cual, en desarrollo del régimende protección establecido por este decreto, será el marco dentro delque se ejecutarán las actividades directamente relacionadas con lagestión del espacio protegido.

2. El alcance, contenido, efectos y tramitación de dicho PlanRector se ajustarán a lo establecido, con carácter genérico, por losartículos 37 a 41 de la Ley 11/1994, de 27 de diciembre, de laGeneralitat, de Espacios Naturales Protegidos de la ComunidadValenciana.

Artículo 6. Consejo de Participación1. Se crea el Consejo de Participación del Paisaje Protegido de

la Desembocadura del Millars, como órgano colegiado colaboradory asesor de la Conselleria competente por razón de la materia en lagestión del espacio protegido.

2. Las funciones del Consejo de Participación son las estableci-das, con carácter genérico, por el artículo 50 de la Ley 11/1994, de27 de diciembre, de la Generalitat, de Espacios Naturales Protegi-dos de la Comunidad Valenciana. En razón de dichas funciones, elConsejo de Participación constituye un órgano consultivo, asesor yrepresentativo, siendo, asimismo, un cauce para canalizar las inicia-tivas de las distintas Administraciones y agentes, públicos y priva-dos, relacionados con la gestión del Paisaje Protegido en los ámbi-tos administrativo, económico, social y cultural.

3. El Consejo de Participación del Paisaje Protegido de laDesembocadura del Millars se compone de 16 miembros, los cualesse relacionan a continuación:

a) El Presidente nato del Consejo de Participación.b) El Presidente del Consejo de Participación.c) Un representante por cada uno de los Ayuntamientos cuyos

municipios estén afectados territorialmente por el Paisaje Protegido.

Page 5: Conselleria de Territori i Habitatge Conselleria de Territorio y …consorciriumillars.com/wp-content/uploads/2017/11/... · 2017-11-21 · un proceso constructivo más complejo

d) Un representant de la Diputació Provincial de Castelló.e) Un representant de la Conselleria de Territori i Habitatge.f) Un representant de la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Ali-

mentació.g) Un representant de la Conselleria de Cultura, Educació i

Esport.h) Un representant de la Conselleria d’Infraestructures i Trans-

port.i) Un representant de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer.j) Un representant del Servei Provincial de Costes a Castelló.

Demarcació de Costes a València.k) Un representant dels propietaris privats de terrenys inclosos

en l’àmbit del paisatge protegit.l) Un representant de les entitats locals de regs vinculades a

l’àrea.m) Dos representants de les associacions vinculades a la con-

servació i l’estudi de la natura o el patrimoni cultural.4. President nat del Consell de Participació:De conformitat amb el Decret 264/2004, de 3 de desembre, del

Consell de la Generalitat, pel qual es modifica la composició de lesJuntes Rectores dels Parcs Naturals de la Comunitat Valenciana, elconseller competent en matèria de medi ambient, serà president natdel Consell de Participació. Quan assistisca a les reunions exerciràla presidència de la sessió amb veu i vot, fins i tot diriment, i tindràtots els drets i les obligacions que puguen correspondre a qualsevolmembre del Consell.

5. El president del Consell de Participació.a) El president del Consell de Participació serà nomenat pel

conseller competent en medi ambient, i el nomenament podràrecaure en un dels membres del Consell.

b) En absència del president nat, les funcions d’aquest durantlas sessions seran assumides pel president.

6. El secretari del Consell de Participació, que serà nomenat pelconseller competent en matèria de medi ambient, podrà ser unmembre del Consell de Participació, o siga una persona al servei deles administracions autonòmica o local.

7. El funcionament intern del Consell de Participació es regiràper un reglament de funcionament que aprovarà el mateix Consell,la proposta del qual serà redactada pel secretari d’aquest. Fins a laaprovació del reglament expressat, el funcionament del Consell esregirà d’acord amb la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de RègimJurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Admi-nistratiu Comú.

8. Per a la correcta execució de les seues funcions, el Consell deParticipació podrà organitzar-se en les comissions que calguen.Amb caràcter permanent o temporal, aquestes comissions podranexercir per delegació del Consell, al qual donaran compte de lesseues activitats, determinades funcions d’informe, proposta, asses-sorament i seguiment sobre matèries concretes de la gestió del pai-satge protegit.

Article 7. Finançament del paisatge protegitPer a la gestió del Paisatge Protegit de la Desembocadura del

Millars, el Consell de la Generalitat habilitarà els crèdits oportuns,sense perjudici de les aportacions materials de què puguen disposarels ajuntaments implicats i altres administracions o entitats, tantpúbliques com privades, interessades a col·laborar en aquesta ges-tió.

Article 8. Règim d’infraccions i sancionsEl règim jurídic sancionador en l’àmbit del Paisatge Protegit de

la Desembocadura del Millars serà el que estableixen els articlesdel 52 al 60 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generali-tat, d’Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana.

DISPOSICIONS FINALS

PrimeraEs faculta el conseller de Territori i Habitatge perquè, en el

marc de les seues competències, dicte les disposicions necessàriesper a l’execució i el desenvolupament del present decret.

12888 19 04 2005 DOGV - Núm. 4.988

d) Un representante de la Diputación Provincial de Castellón.e) Un representante de la Conselleria de Territorio y Vivienda.f) Un representante de la Conselleria de Agricultura, Pesca y

Alimentación.g) Un representante de la Conselleria de Cultura, Educación y

Deporte.h) Un representante de la Conselleria de Infraestructuras y

Transporte.i) Un representante de la Confederación Hidrográfica del Júcar.j) Un representante del Servicio Provincial de Costas en Caste-

llón. Demarcación de Costas en Valencia.k) Un representante de los propietarios privados de terrenos

incluidos en el ámbito del Paisaje Protegido.l) Un representante de las entidades locales de riegos vincula-

das al área.m) Dos representantes de las asociaciones vinculadas a la con-

servación y estudio de la naturaleza o el patrimonio cultural.4. Presidente nato del Consejo de Participación:De conformidad con el Decreto 264/2004, de 3 de diciembre,

del Consell de la Generalitat, por el que se modifica la composiciónde las Juntas Rectoras de los Parques Naturales de la ComunidadValenciana, el conseller competente en materia de medio ambienteserá presidente nato del Consejo de Participación. Cuando asista asus reuniones ostentará la Presidencia de la sesión con voz y voto,incluso dirimente, teniendo todos los derechos y obligaciones quepuedan corresponder a cualquier miembro del Consejo.

5. El presidente del Consejo de Participación.a) El presidente del Consejo de Participación será nombrado

por el conseller competente sobre medio ambiente, pudiendo recaerel nombramiento en uno de los miembros del Consejo.

b) En ausencia del presidente nato, las funciones de éste duran-te las sesiones serán asumidas por el Presidente.

6. El secretario del Consejo de Participación, que será nombra-do por el conseller competente en materia de medio ambiente,podrá ser un miembro del Consejo de Participación, o bien una per-sona al servicio de las Administraciones Autonómica o Local.

7. El funcionamiento interno del Consejo de Participación seregirá por un Reglamento de funcionamiento que aprobará elmismo Consejo, cuya propuesta será redactada por el Secretario delmismo. Hasta la aprobación del expresado Reglamento, el funcio-namiento del Consejo se regirá de acuerdo con la Ley 30/1992, de26 de noviembre, de Régimen Jurídico de las AdministracionesPúblicas y del Procedimiento Administrativo Común.

8. Para el correcto desempeño de sus cometidos, el Consejo deParticipación podrá organizarse en las Comisiones que fueran nece-sarias. Con carácter permanente o temporal, dichas Comisionespodrán ejercer por delegación del Consejo, al que darán cuenta desus actividades, determinadas funciones de informe, propuesta, ase-soramiento y seguimiento sobre materias concretas de la gestióndel Paisaje Protegido.

Artículo 7. Financiación del Paisaje ProtegidoPara la gestión del Paisaje Protegido de la Desembocadura del

Millars, el Consell de la Generalitat habilitará los créditos oportu-nos, sin perjuicio de las aportaciones materiales que puedan dispo-ner los Ayuntamientos implicados y otras Administraciones o enti-dades, tanto públicas como privadas, interesadas en colaborar endicha gestión.

Artículo 8. Régimen de infracciones y sancionesEl régimen jurídico sancionador en el ámbito del Paisaje Protegi-

do de la Desembocadura del Millars será el establecido por los artícu-los 52 a 60 de la Ley 11/1994, de 27 de diciembre, de la Generalitat,de Espacios Naturales Protegidos de la Comunidad Valenciana.

DISPOSICIONES FINALES

PrimeraSe faculta al conseller de Territorio y Vivienda para que, en el

marco de sus competencias, dicte las disposiciones necesarias parala ejecución y el desarrollo del presente decreto.

Page 6: Conselleria de Territori i Habitatge Conselleria de Territorio y …consorciriumillars.com/wp-content/uploads/2017/11/... · 2017-11-21 · un proceso constructivo más complejo

SegonaAquest decret entrarà en vigor el mateix dia de la publicació en

el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.

TerceraD’acord amb l’article 41, apartat 4, de la Llei 11/1994, de 27 de

desembre, de la Generalitat, d’Espais Naturals Protegits de laComunitat Valenciana, el Pla rector d’Ús i Gestió s’aprovarà en eltermini màxim de dos anys des de l’entrada en vigor del presentdecret.

València, 15 d’abril de 2005

El president de la Generalitat,FRANCISCO CAMPS ORTIZ

El conseller de Territori i Habitatge,RAFAEL BLASCO CASTANY

DOGV - Núm. 4.988 19 04 2005 12889

SegundaEste decreto entrará en vigor el mismo día de su publicación en

el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.

TerceraDe acuerdo con el artículo 41, apartado 4, de la Ley 11/1994,

de 27 de diciembre, de la Generalitat, de Espacios Naturales Prote-gidos de la Comunidad Valenciana, el Plan Rector de Uso y Ges-tión se aprobará en el plazo máximo de dos años desde la entradaen vigor del presente decreto.

Valencia, 15 de abril de 2005

El presidente de la Generalitat,FRANCISCO CAMPS ORTIZ

El conseller de Territorio y Vivienda,RAFAEL BLASCO CASTANY

Page 7: Conselleria de Territori i Habitatge Conselleria de Territorio y …consorciriumillars.com/wp-content/uploads/2017/11/... · 2017-11-21 · un proceso constructivo más complejo

12890 19 04 2005 DOGV - Núm. 4.988

��� � ��� ��� ��� ���� ���� ���� �����

�����

�����

����

����

�����

�����

�����

�����

�����

�����

� ���

� �����

��� �����

��

��� �����

��

��� �����

��� � ���

��

��� �����

��

��� �����

��

��� �����

������

�������������������������

���

����

��

���� ���

��

���

���

����

��

����

���

����

����

� ��

����

����

����

����

����

���

� ��

�������

����

����

����

�����

�����

����

�����

�����

�����

����

�����

�����

���

��

����������

�����

���

����

�����

�����

�����

�����

�����

���

�����

�� ��

����

�����

����

�����

����

����

����

����

����

� ��

��������

����

����

����

����

���

����

����

���

� ��

����

� ������

����

� ��

���

����

����

���

���

���

����

����

����

� ��

���

� ��

����

���

���

��� ���

��

��

���

���

���

���

��

��

��

���

��

��

��

��

���

���

���

���

���

� ��

���

��

���

��

���

���

���

��

���

� ��

����

���

���

���

���

����

����

����

����

����

����

����

��������

�������

���

����

����

� ��

����

����

����

� ��

���

����

����

���

���

��� ���

��

���

�� ��

��� ���

���

��� ��

�� ��

���

��� ���

���

��

��

��� ���

���

���

��

���

��

��

��

���

��

���

���

���

���

���

����

����

���� ���

����

����

� ��

� ��

� ��

���

� ��

���

����

� ��

����

����

����

����

���

����

� ��

� �

����

����

����

����

����

����

������

����

����

����

����

�����������

����

���

����

����

� �����

����

� ��

� �

� ��

����

���

���

� �

� ��

����

����

����

����� ��

����

����

� ��

� ��

����

���

���

���

�������

���

����

����

��������

��������

��� ���

����

����

����

���

���� ����

����

��� ����

���

����

����

����

����

����

��������

����

���

����

��

���

����

����

����

����

����

� �� ����

� ��

� ��

���

��

���

����

����

��

�� �

���

���

���

���� �

���

���

�����

�����

����

�����

� !

"������

�����������!��#$

�!��

�!��

�!��

������%�������&��'���!��#$������%�������&��'����#$

��

���������

�(��)���

��$*

�(+'$��

�������"��,

��$*

��

����

-�$ ��

��$*

��

����

-�$ ��

��$*

��

����

-�$ ��

��

&������

���

-��

������

-�$ ��

��

�������

-�$ ��

����

�����

"����')

�����������

������%�

.'��

��$*

��

��-�����

�(��$����

/�����

��

/�����

��

/�����

���

��$*

��

�(��)���

��$*

���

&��

��

�����

��$*

0�'��

��$*

0�'��

��$*

���

���

��$*

����

-��

��$*

����

-��

����

-��

��$*

����

-��

��$*

���

���*

1��2

��$*�������

������3�

�����

�����

�����������4� ��'

�������

��

��

-�����

3�'��

���

&����

������&����

������4�'5�'�

������&����

���*&�6����

+�$�����������������47�����8�9)��

���0������

���1��$����:��

������������)��

0�')������&� ��

0�')������&������

���:��$��

3�'���/���;���

���8�'5�

���"������

���:������%

"�'�����

���&�����������

"�'�����

����������������

376���������

-���������

��������

��'��

��������

��'���

��'��

���

��

��

���

����

����

����

���

���

����

����

� ��

����

����

����

����

����

���

���

� �

����

� ��

���

��

����

���

���

����

���

����

����

����

����

���

����

� �

����

�������

����

����

���

��

���

���

���

���

���

���

���

���

�������

����

� ��

����

����

���

� �

����

����

��� ��� ����

����

����

����

����

��������

� ��

����

��

���

����

����

���

���

� ��

��������

��

����

� ��

����

����

�9���

���

���������

�����

�����

�����

�!�

�!��

�!�

)�$�'����

������%�������&��'�� �#$

-9���

��$*�

1��2

���*

���

"��,*

�(�'���9

�������

����

���

�(�'���9

��$*�����)�$2

�����)�$2

��$*

��$* �����)�$2

���"<����

��$*

��$*"�����

"�������$*

�����������-���

���-����������-�)�

��$*

�(����

��

0�'��)�%�0���

��$*��

�(+�$���

��$*

��

�(+�$���

3���'

5�

��������

���

��������

���

3���'5

���

0��'��

��$*

��$*�

�������

���������

�.'��

��$*������ ��

���������

�.'��

��$*������

�.'�

��

������%

3�'��

���

&�)����

3�'��

���

&�)����

��$*�

���

��6�����

=��)�'��

:�����7

)�� ������'�

��(.'��

:�����3��$�

-�����������

����

����

���+��'������

�������

>9 ��)�����2�2��

?'���������0!&!

�����&� �����3�)

$����@�$����������'��

��$*���������-��

����������������������������������

�������������������������������

��������

����

����

���

� ��

���

� ��

��

���

���

���

���

����

����

����

����

���

��

����

� ��

����

���

� �

���

����

��������

��

����

���

���

����

���

����

�������

���

����

����

����

���

����

���

���

����

���

����

����

���

��������

���

� ��

���

����

����

���

��

���

���

����

���� �

�� ���!

����

�!

� !

�9���

�����!

�!�

��$*����������-�����

��$*��� -�������

-�$ ��

��

��$*������������

��$*���������-�$ ��

��$*���������-�$ ��

��$*�������������(��)���

��$*�������������(��)���

�����

��

��$*

&������&����&�6���

"�����'�������������������

3�'������

3�'�������

����1���

��

����������������'�����$�����������

"�����'�������������������

3���'����������/�������;������

�(��)�

�����

�#$

�����

��������

�#$

�!�

�!�

��!�

��!�

� !�

�!�

�!�

��!�

��!�

��!

�!

�!

�!�

�����

���������� �!�

������

-��

+�$���������3�'

&�������&����

��$*��������*�"� ��

��$*� ���� ��������%

�.'��

3�'���/���;�����$*

��

����

-��

&�'��'�����3�'���/���;���

�������������������� ������� ����������

����������������������������

�������

1�5�'��

��$�'�

�*�����)�$�'�)�)�%'

AB)������ �'�

���������'����

1*$����$�'�)�2��

1*$����2��2����

A

Page 8: Conselleria de Territori i Habitatge Conselleria de Territorio y …consorciriumillars.com/wp-content/uploads/2017/11/... · 2017-11-21 · un proceso constructivo más complejo

DOGV - Núm. 4.988 19 04 2005 12891

��� � ��� ��� ��� ���� ���� �����

�����

�����

�����

�����

�����

�����

������

������

������

������

������

������

��� � ���

��� ����

��

��� �����

��

��� �����

��

��� �����

��

��� �����

�������

������

�������������������

��� �����!���

���"�������"�

�������������#�

�������#��#����

�������

�������� ����������������������������������������������������

�����

$�%���

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

�&�

��&�

��&�

��&�

��&�

��&�

��&�

��&

�&� �&�

��&

��&�

�&�

��&�

���'"

���

(��! �

��

���

��

��)

*�����+���,���

*-.������%��

�&�

�&�

�&�

��&

��&�

��&

��&�

��&�

��&�

��&�

��&

&�

&

�&�

�&

&�

�&�

�&�

�&

�&�

�/

�� �/���

'0����� ��

1���� ����

23!��.���������3����

��45"� �

6��������6 ��

����

��

78�����

�����)

�9���

:;�"�

23!��.���������3����

(������� ��

�� ���0��<�

: ������0��<�

����'

"

=�

���

*-.�

������

�%�����

�����4

��>���

*-.������%���

�8"��)� ���

23!��������#�#��

�������������(��

(�.������ ����� �

��

�&�

��&�

��&�

�&�

�&�

�/

'0���

?�

���������

����

��

�� �/��� ��&��<�

��4�

�>�

=�

���

�&�

�&���&�

��&

��&�

��&�

��&�

��&� �&���&�

��&��&���&�

� &��&�

�&�

�&

�&�

�&�

�&�

�&� �&�

�&

�&� �&�

�&��&�

��&

�&

��&�

��&�

�&�

� &�

��&�� &�

�&�

��&�

��&�

��&�

��&���&� �&

�&�

&

&�

�&�

�&

�&�

�&

�&�

�&�

�&�

�&�

&�

�&�

�&�

�&�

&� �&�

�&�

&�

��&�

��&�

�� �

��&�

�/

� ��/ ���

��/�

�!0

�3���

�'0��

�'0�

���'"0

�'0��

�'0��

��������������������6����

*-.�

�����

%��

*-.�

���

�� ��.����1������� �

�����

������

7: ��

���

1����� ����������

��������������� ,����

�������� ��(�� �

�������� ��(�� �

���������� ����$��� ��

����

�(��

����

���(�

(��! �

��

��������������� �����)

�������������(��! �

�������������(��! �

�����(

��

���������������� 7: ����

���������������� 7: ����

������� 7: ����

�����

��

����

*��������� ���� �������������� ����$��� ��

� ����

*��������������

��� ������(������������������

*��������������+�������,������

: ��������<�

: �������&��<��� �/��� ��&��<�

66����� ,

�����

/�����

�5�0�

�0

0�

�0

��0�

�0�

�0�

�0�

�0�

��0�

��0�

��0�

�0�

�0�

�0�

�0�

�0�

�0�

�0�

�0�

�0

�0�

0�

�0� �0�

�0

0�

��0�

� 0�

��0

��0�

�0�

0�

0�

�0�

�0�

0�

�0

�0�

0�

�0�

�0�

�0�

�0 0�

�0�

0�

�0

0

�0�

�0�

�0

�0

�0�

�0�

��0

� 0�

��0�

�0�

��0���0�

�0�

��0�

��0�

��0�

��0�

� 0�

��0

��0 ��0�

��0�

�0�

�0

��0�

�0

� 0�

�0�

��0�

��0�

��0

��0�

��0�

��0�

��0�

��0

��0

��0

� 0�

��0�

��0�

��0� ��0�

��0�

��0

��0�

��0�

��0�

�0�

�0�

�0�

�0�

�0�

0

�0�

�0�

�0�

�0�

�0�

�0�

0� 0�

�0� �0�

�0

�0�

0�

0�

�0

�0

�0

�0�

�0

�0�

�0�

�0�

�0�

�0�

�0�

�0�

�0

�0�

�0�

�0�

�0�

0�

0�

�0�

�0�

�0�

�0

�0�

�0�

0

�0�

�0�

0�

��0�

��0�

��0�

��0�

��0

�0�

�0

��0� �0�

��0���0

��0� ��0�

��0�

4�������� &��<�

�'0�

�'0

�'0��

�'0��

�'0��

�'0��

�'0��

�'0�

�'0�

�'0��

�'0��

����'"

����'"

���'"

���'"

�� �/���

: �����

�/ �

�/ �

��/���

��/����

��/�

��/�

���

6����

�����

��������

��������

��� ,��

������/

������4

���� �

��

�� ����� ��0�

4�������� �<�

���� ����� ��1 ���� &��<����� ����� ��1 ���� &��<�

�� ����� ��4��"�

��������@�� �

��������� ���1�����������*� "��

4��3�� �����

��������� ������

��������� ���/�����%��

*� �

����������

����������������(���

(����� ��

(����� ��

����� �

��(��! �

1�������� �:�!���

�� ����A��>�

������� ��������

�� ���������

���� �����

1���������(��

����� �����

���� �"�����

78����

��6���

� �(������

�� ��

(��

1�������*�����+���,���

8�����������*�����+���,���

7:�!� ���

�������������(���

�������������(���

�������������(���

��������������(���

������

�� ��*

�� ���� ��1������� ���������

������������ �������������

�����

��

��

����

������%�3����������� ������A��������

�������� �����

�������� �����

�������� �����

�������� �����

23!�����������3����

1������� �*������

*-.����

*-.������ �� �

*-.��������� �� �������

� ����������� �+�����

���������������*������� ����������������

��������: .������

��#�������

+������

�B���

���*��

���

+������������B

���������*�����

+������

����B���

�����*

����

������7: �����

�����������7: �����

�7: ���������

A������*

�����

A������*

�����

A������*�����

A����

��*��

���

*�)�

��*��

���

*�)��

� *�����

*�)���*�����

1������*�����

*�����

1�����

� �C�#�������

������������*�������=����

������������*�������=����

8������������ ������ ����

�����������������4�����

�����������������4����� A������*

�����

�������� �����

�������� �������

������� ������

������� ������

: .���������� ������%�

�#����"�D��� E �����

���������������������������������

8������������ ��(�)��

*-.�

�����

%��

*-.���

���%�

*-.������%��

*-.������%��

�� �����

1����� �1� ��

������� ��� ��4�!�

����� �� ������ �

�9���

78�����

F)����*�����

��������)�

�/������<�

�� �

��&��<

���'"

*-.������ ��� �����

*-.������ ��� �����

*-.�

������

��1� �

*-.�

�������

=�

���

*-.����*�!����������� ��A����

*�!�����

��A����G

H����

��������������

������A��"��

����

�(��

��0*�����+���,���

����

7: ����

��

��)��

����

����

(��! �

����

��

����

��

����

(��

(��>�������� �

#� �)����������� �� ��� ��1����

23!������7��� �

��%�� ���� �

��*-.���*-.�����7: �����

��%��

*-.���

�� ��� �*-.���

�� �4��3

*-.���

:������4�������

*-.�������4�������

*-.�������4�������

:����7: �����/���� � (����� ��

*-.����������� �/

: �����

1����������*�����+���,���

*-.������%��

��&�

��&�

��&

��&� ��&

��&�

��&�

��& ��&�

��&�

��&�

�&

� &

��&�

�&��&�

� &�

��&

��&�

��&�

�&�

��&�&�

'0�

'0���

���'

"

8����������� �/��� ��<�

,����

�/���

���5

�������1�������������

�������� �������

������������ �������

��������� �� �������

*-.���

����1� �

�� ��������� �

*-.������ �� �����

���������������������������������

� ��4����������1����� ���*� ���

*-.����*�!����������� ��A����

*-.���

������

�� �

�� �/��� � �<�

: ������&��<�

������

��*��

���1��

Page 9: Conselleria de Territori i Habitatge Conselleria de Territorio y …consorciriumillars.com/wp-content/uploads/2017/11/... · 2017-11-21 · un proceso constructivo más complejo

12892 19 04 2005 DOGV - Núm. 4.988

��� � ��� ��� ��� ���� ���� �����

�����

����

������

����

�����

���

������

����

������

����

������

����

������

����

������

������

������

������

�����

�����

������

������

������

������

������

������

������

������

�������������������

�������������

��� ������� ��

������������!��

������!��!����

�������

�������� ����������������������������������������������������

�����

"�#���

� � � �� � � � �

��$%

%

��$

��$�

��$�

&$

�$���$&

&$�

��$�

��$�

��$�

%$�

�$�

�$&

��$�

��$��$�

�$�

$�&$

$�

�$�

�$�

��$&

&$�

%$�

��$�

�$�

��$�

&$�

&$�&$�

��$�

�$���$�

��$�

��$�

��$�

�&$&

�%$�

�&$�

��$�

��$�

��$�

��$�

��$�

��$%

�%$�

�&$�

��$�

��$

��$

��$�

��$�

�$�

��$%��$�

�$%

��$�

��$�

��$�

��$%

��$�

��$�

��$�

��$�

��$�

��$%�&$�

�%$��&$�

�%$�

�$�

�$

��$&

�$

�&$�

��$�

��$� �$&

�&$& ��$�

&$

&$�%$�

�'$�

��(�&��

����

�)��

���*

���� +

�����)

��*�

��

+����

,��)

+�-������,�����

�����)��������

��.���

����

,���/��������������

���������,���/���

���������

0���������*����1��!

�����)����

�������

�����)����

������

����

�)��

����

�����

�����)�

���������

�����

��������������

�����������������

����������������

.��������

������#����+�-������������2������

�������������������������������

��������,��������)

��������������(�����#��

*���������������+����������������

0��������*����+�����

�������������3���

����������������3���

3���������

3���������

��������,������

.����������+�����

�������4��5�

������� ���������

������������

�����������

.���������3���

������������

���� �� �����

���������������������6������������

�������������3���

�������������3���

�������������3���

��������*����

�������

����*�

�$�.�

��$�

�������6���

����������.�����������������

��������������������������

�������

���

���� ��

�����

�����*

�����

.��

.���������*������

���

*7-����������������

*7-����������������

*7-�

�������

1���

4����8

��������*7-���

����,��)

*7-���

�������������3���

�������������3���

�������������3���

&9�

�9�

�9�

�9�

&9&

&9�

&9�

�9�

�9&

�9���9�

%9�

&9�

�9�

�9 �9

&9�

%9

%9%

&9�

��9&

��9���9&

��9�

�9�

��9�

��9&

��9�

��9�

�9�

�9&

9�

&9��9�

��9�

�9�

��9�

��9�

��9

��9�

��9�

%9�

��9�

��9�

�&9

�&9� �&9�

��9&

��9

��9�

��9�

��9�

��9�

��(�&

��

��������������������

��������������������

��������:0�5� �����

��������:0�5� �����

����������������#����

�������

���#����

��������

���� �

������

*7-�

;������������6�����

;����������6�����

������.���/��6�

*������

*���������

���������������

*7-���������������

������

��

*7-�

�����

*7-����������������

����������*����

��.������

��������.���6���������

*�������������������,��)���������������

�������

�������

�����

�����������

�������

��������

��

�����

�����������

���������������2�6������

�������������2�6������

*7-����������4������:;��7

*7-������������4�������:;��7

��������*����

����������*�����

���<������

2�������"����

*��$���,)�����+�-��������

���������

�:0���������*����=��6���0���������*����=��6���

���3�

#���

���3�#���

�������������4����������������

3���*��

�������

�*����

�.���

�������

�*����

�.���

3���������

���������.�������

��9� &9�

�9�

�9%

�9

9�

%9��9�

�9�

&9%�9& �9

9��9�

�9�

9�

�9&

�9�

�9�

9&

�9��9�

�9&

9%

�9��9

�9�

�9�

9%

�9�

9��9&

�9%

&9� �9%9�

&9��9�

�9%

0�����%9�

�����������������������

3���������

��������������

.���#

������

.����

�����4

����

���.��������

���>�!��

.��� ���

+�-�����������������

�����������������������������

������.�����������������������������6

�:0����

����������,���/

���

����������,���/���

�����)�����

�����

��

������������

������������

������������:?����,

��������������

����:?���6�

���������

������

!�

�������

�� �����!�

*����1���0��������

�������.�����������������������4��������

����,��

0���������������

�����

������

����

���6�����

�9�

�9�

9

9%

�9�

��9�

�9

9�

9

�9�

�9�

�9�

�9�

�9�

�9�

9&

9�

�9�

�9�

*����������������,�)����������

�������������������������.������� �:+����

3�����������������������

��������.�������������������������4��������

����������������������3��

����������������������3��