26
DOGV " N. 1.760 1992 04 07 3129 ORDENE: Artic/e primer Afectar a la Conselleria de Treball i Afers Socials, desti- nat a aula taller de xapa i pintura, per a impartir-hi cursos de Formació Professional Ocupacional, l'immoble que a con- tinuaciQ es detalla: Nau .istrial, composta per un sol edifici d'estructura metaHicai1ancaments de blocs de formigó, amb accessos res" pectivament per la fa�ana i fons, a través de vials del mateix polígon, integrada per una sola dependencia diMana desti- nada a indústria, amb els seus corresponents lavabos i una . total supercie de tres-cents quatre metres quadrats amb qua- ranta decímetres quadrats, més un entresolat en la fa�a prin- cipal destinat a oficines, comunicat interiorment per una es- caleta, que té una superfície de cent setze metres quadrats amb setanta decímetres quadrats, el que suma en total quatre-cents vint-i-un metres qdrats amb catorze decímetres quadrats ambdues plantes, esta construida sobre la parcel'la identifi- cada amb el mateix número d'ordre que la nau, que ocupa una total superfície de terreny o solar de tres-cents sis metres quadrats amb quaranta-dos decímetres quadrats, aproxima- dament, situada en la parceHa del mateix número. Confronta: per davant, vials de comunicació del polígon, actualment carrer del Puig Campana per on té l'accés; fons, vials de comunicaoió del polígon per on també té accés, ac- tualment carrer de la Carrasqueta; dreta entrant i esquerra, les naus industrial s anterior i posterior en ordre, respectiva- ment, de la mercantil Polígono Salinetas, SA. Consta en l'Inventari General de Béns i Drets de la Gene- ralitat Valenciana amb el número A02l03/104/08. Artic/e segO Vimmoble esmentat queda integrat en el domini públic de la Generalitat Valenciana i correspon a la Conselleria de eball i Afers Socials l'administració i conservació de l'im- moble. Article tercer Que la Conselleria de Treball i Afers Social s designe un representant perque concórrega amb el representant nome- nat per la Direcció General de Tributs i Patrimoni, a l'acte d'afectació. Valencia, 6 de mar� de 1992. El Conseller d'Economia i Hisenda, ANNI BIRLANGA ASANOVA CONSELLERIA D'INDÚSTRIA, COMER I TURISME 793 ORDRE de 20 de desembre de 1991, del Conse- lIer d'Indústria, Comerr i risme, per la qual s'autoritza la Noa cnica per a InstaHacions de Milja i Baixa nsió. [92/1424] Varticle 4 del reglament sobre embncaments electrics vi- gent, aprovat per RD 2949/82 de 15 d'octubre (BOE 29.12.82), preveu que les empreses distribUidores d'energia electrica 'po- DISPONGO: , Artículo primero Afectar a la Conselleria de Treball i Afers Socials, con des- tino a aula taller de chapa y pintura, para la impartición de cursos de Formacióñ Profesional Ocupacional, el inmueble que a continuación se relaciona: Nave industrial, compuesta por un solo edificio de estruc- tura metálica y cerramientos de bloques de hormigón, con acéesos respectivamente por su fachada y fondo, a través de viales del mismo polígono, integrada por una sola dependen- cia diáfana destinada a industria, con sus correspondientes aseos y una total superficie de trescientos cuatro metros cua- drados con cuarenta decímetros cuadrados, más un altillo en la fachada principal destinado a oficinas, comunicado inte- riormente por una escalerilla, que tiene una superficie de cien- to dieciséis metros cuadrados con setenta decímetros cuadra- dos, lo que suma en total cuatrocientos veintiún metros cua- drados con catorce decímetros cuadrados ambas plantas, está construida sobre la parcela identificada con el mismo núme- ro de orden que la nave, que ocupa una total superficie de terreno o solar d� trescientos seis metros cuadrados con cua- renta y dos decímetros cuadrados, aproximadamente, ubica- da en la parcela de su mismo número. Linda: frente, viales de comunicación del polígono, ac- - tuálmente calle del Puig Campana por donde tiene su acce- so; fondo, viales de comunicación del polígono por donde también tiene acceso, actualmente calle de la Carrasqueta; de- recha entrando e izquierda, las naves industriales anterior y posterior en orden, respectivamente, de la mercantil Polígo- no Salinetas, SA. Consta en el Inventari General de Béns i Drets de la Ge- neralitat Valenciana con el número A02/03/104/08. Artículo segundo El referido inmueble queda integrado en el dominio pú- blico de la Generalitat Valenciana, correspondiendo a la Con- selleria de eball i Afers Socials la administración y conser- vación del inmueble. Artículo teero Que por la Conselleria de Treball i Afers Socials se desig : ne un representante para que concurra con el representante nombrado por la Direcció General de Tributs i Patrimoni, al acto de afectación. . Valencia, 6 de marzo de 1992. El Conseller d'Economia i Hisenda, ANTONi BIRLANGA CASANOVA CONSELLERIA DE INDUSTRIA, COMERCIO Y TURISMO 793 ORDEN de 20 de diciemb de 1991, del Con- seller de Industria, Comercio y Turismo, por la que se autoriza la Norma Técnica para Instala- ciones de Media y Baja nsión. [92/1424] El artículo 4 del vigente reglamento sobre acometidas eléc- tricas, aprobado por RD 2949/82, de 15 de octubre (BOE 29.12.82), prevé que las empresas distribuidoras de energía

CONSELLERIA D'INDÚSTRIA, COMERC; I CONSELLERIA DE ... · cions de Mitja i Baixa Tensió, integrada per representants de ... SA, les aportacions de les quals han permes l'elaboració

  • Upload
    others

  • View
    1

  • Download
    0

Embed Size (px)

Citation preview

Page 1: CONSELLERIA D'INDÚSTRIA, COMERC; I CONSELLERIA DE ... · cions de Mitja i Baixa Tensió, integrada per representants de ... SA, les aportacions de les quals han permes l'elaboració

DOGV " Núm. 1.760 1992 04 07 3129

ORDENE:

Artic/e primer Afectar a la Conselleria de Treball i Afers Social s, desti­

nat a aula taller de xapa i pintura, per a impartir-hi cursos de Formació Professional Ocupacional, l'immoble que a con­tinuaciQ es detalla:

Nau .ióQustrial, composta per un sol edifici d'estructura metaHicai1ancaments de blocs de formigó, amb accessos res" pectivament per la fa�ana i fons, a través de vials del mateix polígon, integrada per una sola dependencia diMana desti­nada a indústria,. amb els seus corresponents lavabos i una

. total superfície de tres-cents quatre metres quadrats amb qua­ranta decímetres quadrats, més un entresolat en la fa�a prin­cipal destinat a oficines, comunicat interiorment per una es­caleta, que té una superfície de cent setze metres quadrats amb setanta decímetres quadrats, el que suma en total quatre-cents vint-i-un metres qmidrats amb catorze decímetres quadrats ambdues plantes, esta construida sobre la parcel'la identifi­cada amb el mateix número d'ordre que la nau, que ocupa una total superfície de terreny o solar de tres-cents sis metres quadrats amb quaranta-dos decímetres quadrats, aproxima­dament, situada en la parceHa del mateix número.

Confronta: per davant, vials de comunicació del polígon, actualment carrer del Puig Campana per on té l'accés; fons, vials de comunicaoió del polígon per on també té accés, ac­tualment carrer de la Carrasqueta; dreta entrant i esquerra, les naus industrial s anterior i posterior en ordre, respectiva­ment, de la mercantil Polígono Salinetas, SA.

Consta en l'Inventari General de Béns i Drets de la Gene­ralitat Valenciana amb el número A02l03/104/0008.

Artic/e segOfT Vimmoble esmentat queda integrat en el do mini públic

de la Generalitat Valenciana i corres pon a la Conselleria de lTeball i Afers Socials l'administració i conservació de l'im­moble.

Article tercer Que la Conselleria de Treball i Afers Social s designe un

representant perque concórrega amb el representant nome­nat per la Direcció General de Tributs i Patrimoni, a l'acte d'afectació.

Valencia, 6 de mar� de 1992.

El Conseller d'Economia i Hisenda, ANTONI BIRLANGA .cASANOVA

CONSELLERIA D'INDÚSTRIA, COMERC; I TURISME

793 ORDRE de 20 de desembre de 1991, del Conse­lIer d'Indústria, Comerr i 1Urisme, per la qual s'autoritza la Norma Tecnica per a InstaHacions de Milja i Baixa Tensió. [92/1424]

Varticle 4 del reglament sobre embrancaments electrics vi­gent, aprovat per RD 2949/82 de 15 d'octubre (BOE 29.12.82), preveu que les empreses distribUidores d'energia electrica 'po-

DISPONGO:

, Artículo primero Afectar a la Conselleria de Treball i Afers Socials, con des­

tino a aula taller de chapa y pintura, para la impartición de cursos de Formacióñ Profesional Ocupacional, el inmueble que a continuación se relaciona:

Nave industrial, compuesta por un solo edificio de estruc­tura metálica y cerramientos de bloques de hormigón, con acéesos respectivamente por su fachada y fondo, a través de viales del mismo polígono, integrada por una sola dependen­cia diáfana destinada a industria, con sus correspondientes aseos y una total superficie de trescientos cuatro metros cua­drados con cuarenta decímetros cuadrados, más un altillo en la fachada principal destinado a oficinas, comunicado inte­riormente por una escalerilla, que tiene una superficie de cien­to dieciséis metros cuadrados con setenta decímetros cuadra­dos, lo que suma en total cuatrocientos veintiún metros cua­drados con catorce decímetros cuadrados ambas plantas, está construida sobre la parcela identificada con el mismo núme­ro de orden que la nave, que ocupa una total superficie de terreno o solar d� trescientos seis metros cuadrados con cua­renta y dos decímetros cuadrados, aproximadamente, ubica­da en la parcela de su mismo número.

Linda: frente, viales de comunicación del polígono, ac--tuálmente calle del Puig Campana por donde tiene su acce­

so; fondo, viales de comunicación del polígono por donde también tiene acceso, actualmente calle de la Carrasqueta; de­recha entrando e izquierda, las naves industriales anterior y posterior en orden, respectivamente, de la mercantil Polígo­no Salinetas, SA.

Consta en el Inventari General de Béns i Drets de la Ge­neralitat Valenciana con el número A02/03/104/0008.

Artículo segundo El referido inmueble queda integrado en el dominio pú­

blico de la Generalitat Valenciana, correspondiendo a la Con­selleria de lTeball i Afers Socials la administración y conser­vación del inmueble.

Artículo tercero Que por la Conselleria de Treball i Afers Socials se desig:

ne un representante para que concurra con el representante nombrado por la Direcció General de Tributs i Patrimoni, al acto de afectación.

.

Valencia, 6 de marzo de 1992.

El Conseller d'Economia i Hisenda, ANTONi BIRLANGA CASANOVA

CONSELLERIA DE INDUSTRIA, COMERCIO Y TURISMO

793 ORDEN de 20 de diciembre de 1991, del Con­seller de Industria, Comercio y Turismo, por la que se autoriza la Norma Técnica para Instala­ciones de Media y Baja Tensión. [92/1424]

El artículo 4 del vigente reglamento sobre acometidas eléc­tricas, aprobado por RD 2949/82, de 15 de octubre (BOE 29.12.82), prevé que las empresas distribuidoras de energía

Page 2: CONSELLERIA D'INDÚSTRIA, COMERC; I CONSELLERIA DE ... · cions de Mitja i Baixa Tensió, integrada per representants de ... SA, les aportacions de les quals han permes l'elaboració

3130 1992 04 07 DOGV - Núm. 1.760

dran proposar normes sobre la construcció i muntatge de lí­nies de lQitja tensió, centres de 4¡¡nsformació i xarxes de bai­xa tensió, indicant les condicions tecniques de caracter con­cret que siguen necessaries per a aconseguir una major homogeneltat en les xarxes de distribució i les instaHacions deIs abonats.

Pet:.,tal d'unificar criteris entre els diferents sectors inte­ressats.- es va constituir en la Direcció General d'Indústria i Energiá-'de la Generalitat Valenciana la Comissió d'InstaHa­cions de Mitja i Baixa Tensió, integrada per representants de la Conselleria d'Indústria, Comer� i Turisme, deIs coHegis pro­fessionals vinculats, de la Federació d'Associacions Empre­sarials d'InstaHacions Electriques de la Comunitat Valencia­na (FIECOV ), de la Universitat Politecnica de Valencia (De­partament d'Enginyeria Electrica) i d'Hidroeléctrica Española, SA, les aportacions de les quals han permes l'elaboració del document tecnic que s'adjunta a aquesta ordre.

Per altra banda, Hidroeléctrica Española, SA ha sol'lici­tat l'aprovació del document esmentat com a norma que se seguir a en les instaHacions realitzades per ella i també per a les que s'ef�ctuen i hagen de passar a ser d� la seua propietat.

Com a conseqüencia, en l'exercici de les competencies de desplegament normatiu i execució en materia d'instaHacions electriques, atribuldes pel Reial Decret 1047/84, d'l1 d'abril, i escoltada la Comissió d'InstaHacions de Mitja i Baixa ten­sió, a proposta lle la Direcció General d'Indústria i Energia, resole:

Primer Autoritzar la Norma Tecnica per a InstaHacions de Mit­

ja i Baixa Tensió (NT-IMBT 1400/0201/1 Criteris tecnics d'exe­cució), que s'adjunta a aquesta ordre, d'obligat compliment per a les instaHacions electriques pertanyents al servei públic de subministrament d'energia electrica d'Iberdrola 11, SA en tot l'ambit territorial de la Comunitat Valenciana.

Segon Les normes esmentades seran d'aplicació als projectes que

es presenten en els serveis territorial s d'Indústria i Energia, transcorréguts 6 mesos des de l'entrada en vigor d'aquesta or­dre, que tindra lloc el dia en que es publique en el Diari Ofi­cial de la Generalitat Valenciana.

Tercer Es faculta el Director General d'Indústria i Energia per­

que aprove les normes que resulten necessaries per al desple­gament del contingut d'aquesta disposició.

Quart Les discrepancies, els dubtes o les interpretacions de la nor­

ma, seran resolts pel servei territorial d'Indústria i Energia que corres ponga a

. la zona d'aplicació.

. Valencia, 20 deJlesembre de 1991.

El Conseller d;Indústr�a, Comer� i Turisme, ANDRES GARCIA RECHE

eléctrica podrán proponer normas sobre la construcción y montaje de líneas de media tensión, centros de transforma­ción y redes de baja tensión, señalando en ellas las condicio­ñes técnicas de carácter concreto que sean precisas para con­seguir mayor hOIllogeneidad en las redes de distribución y las instalaciones de los abonados.

Con objeto de unificar criterios entre los diferentes secto­res interesados, se constituyó en la Dirección General de In­dustria y Energía de la Generalitat Valenciana, la Comisión de Instalaciones de Media y Baja Tensión, integrada por re­presentantes de la Consellería de Industria, Comercio y Tu­rismo, de los colegios profesionales vinculados, de la Federa­ción de Asociaciones Empresariales de Instalaciones Eléctri­cas de la Comunidad Valenciana (FIECOV ), Universidad Politécnica de Valencia (Departamento de Ingeniería Eléctri­ca) y de Hidroeléctrica Española, SA, cuyas aportaciones han permitido la elaboración del documento técnico que se ad­junta a la presente orden.

Por otra parte, Hidroeléctrica Española, SA ha solicita­do la aprobación de dicho -documento como norma a seguir en las instalaciones realizadas por la misma, asi como para las que se efectuen y deban pasar a ser de su propiedad.

Como consecuencia, en el ejercicio de las competencias de desarrollo normativo y ejecución en materia de instala­ciones eléctricas, atribuídas por el Real Decreto 1047/84 de 11 de abril, y oída la Comisión de instalaciones de media y baja tensión, a propuesta de la Dirección General de Indus­tria y Energía, resuelvo:

Primero Autorizar la Norma Técnica para Instalaciones de Media

y Baja Tensión (NT-IMBT 1400/0201/1 Criterios técnicos de ejecución), que se adjunta a la presente orden, de obligado cumplimiento para las instalaciones eléctricas pertenecientes al servicio público de suministro de energía eléctrica de Iber­drola 11, SA en todo el ámbito territorial de la Comunidad Valenciana.

Segundo Las referidas normas serán de aplicación a los proyectos

que se presenten en los servicios territoriales de Industria y Energía, transcurridos 6 meses desde la entrada en vigor de esta orden, que tendrá lugar el día de su publicación en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.

Tercero Se faculta al Director General de Industria y Energía pa­

ra aprobar las normas que resulten necesarias para el desa­rrollo del contenido de la presente disposición.

Cuarto Las discrepancias, dudas o interpretaciones de la norma,

serán resueltas por el servicio territorial de Industria y Ener­gía que corresponda a la zona de aplicación.

Valencia, 20 de diciembre de 1991.

El Conseller d'Indústr�a, Comer� i Turisme, ANDRES GARCIA RECHE

Page 3: CONSELLERIA D'INDÚSTRIA, COMERC; I CONSELLERIA DE ... · cions de Mitja i Baixa Tensió, integrada per representants de ... SA, les aportacions de les quals han permes l'elaboració

DOGV - Núm. 1.760 1992 04 07 3131

IBERDROLA 11, SA

NORMA TÉCNIC'AJ>ER A

INSTAL.LACIONS DE MITJA I BAIXA TENSIÓ

NT-IMBT 1 400/0201/1

r ,CRITERIS TECNICS D'EXECUCIÓ

. .: ÍNDEX GENERAL

Preilmbul (objecte, reglamentació i normalització, camp d'apli-cació i resum)

Capítol 1. Criteris bilsics 1. Subministraments en mitja tensió 1 .1 . Tensió de subministrament. 1.2. InstaHacions d'extensió sobredimensionades. 1 .3. Realitzadó de les instaHacions d'extensió. 1 .4. Elements de maniobra i protecció. 1 .4.1. En instaHacions d'extensió en derivació. 1 .4.2. En instaHacions d'extensió en anell 2. Subministraments en baixa tensió 2.1. Tensió de subministrament 2.2. Tipus de la xarxa 2.3. Subrninistraments que impliquen insta1"lacions en mitJa tensió 2.4. Subministraments superiors a 50 kVA 2.5. CoHocació de les caixes generals de protecció 3. Dades basiques 3.1. InstaHacions de mitja tensió. 3.2. Insta¡'¡aci(jhS"�de baixa tensió Capítol Il. Condicions tecniques i aplicació deIs projectes tipus

1. Definició de les instaHacions de distribució 1 . 1 . Línies aeries de MT 1 .2. Línies subterranies de MT 1 .3. Centres de transformació 1.4. Línies subterranies de BT 1 .5. Línies aeries de BT 2. Línies aeries de MT 2.1. Línia tipus H-56 2.2. Línia tipus A-56 2.3. Línia tipus H-lIO 2.4. Línia tipus A-l IO 2.5. Línia tipus 2A-1I0 2.6. Línia tipus A-C35 2.7. Línia tipus A-C50 2.8. Línia tipus S-20 3. Línies subterranies de MT 3.1. Línia tipus SP MT 3.2. Línia tipus SS MT 4. Centres de transformació 4.1. Centre de transformació tipus S 121 C 4.2. Centre de transformació ti pus S 131 C 4.3. Centre de transformació tipus S 222 C 4.4. Centre de transformació tipus S 232 C 4.5. Centre de transformació tipus CTI 4.6. Centre de transformació tipus S 1 1 1 C 4.7. Centres rurals ti pus ARP 4.8. Centres rurals tipus ARS 4.9. CeHes de maniobra en centre de transformacióparticular per

a alimentació per xarxa subterraniaen anell 5. Línies subterraniesen BT 5.1. Línia tipus SG BT 5.2. Línia tipus SD BT 6. Línies aeries de BT 6.1 . Línia tipus ZG BT 6.2. Línia tipus ZF BT Capítol IIl. Característiques deIs materials 1 . Qualitat 2. Característiques generals 3. Característiques particulars deis materials de MT 3.1 . Conductors nus 3.2. Suports i creueres 3.2.1 . Suports d'acer galvanitzat 3 .2.2. Sl!ports de formigó 3.3. Ai1lament i ferramentes

IBERDROLA Il, SA

NORMA TÉCNICA PARA INSTALACIONES DE MEDIA Y BAJA TENSIÓN

N1=-IMBT 1 400/0201/1

CRITERIOS TÉCNICOS D E EJECUCIÓN

ÍNDICE GENERAL

Preámbulo (objeto, reglamentación y normalización, campo de aplicación y resumen)

Capítulo 1. Criterios básicos 1. Suministros en media tensión 1 .1 . Tensión de suministro 1.2. Instalaciones de extensión sobredimensionadas 1 .3. Realización de las instalaciones de extensión 1 .4. Elementos de maniobra y protección 1.4.1. En instalaciones de éxtensión en derivación 1.4.2. En instalaciones de extensión en anillo 2. Suministros en baja tensión 2.1. Tensión de suministro 2.2. Tipo de la red 2.3. Suministros que implican instalaciones en mediatensión 2.4. Suministros superiores a 50 kVA 2.5. Colocación de las cajas generales de protección 3. Datos básicos 3.1. Instalaciones de media tensión 3.2. Instalaciones de baja tensión _

Capítulo 11. Condiciones técnicas y aplicación de los proyectos tipo

1 . Definición de las instalaciones de distribución 1 .1 . Líneas áereas de MT 1 .2. Líneas subterráneas de MT 1 .3. Centros de transformación 1.4. Líneas subterráneas de BT 1.5. Líneas aéreas de BT 2. Líneas aéreas de MT 2.1. Línea tipo H-56 2.2. Línea tipo A-56 2.3. Línea tipo H-110 2.4. Línea tipo A-lIO 2.5. Línea tipo 2A-1 I0

. 2.6. Línea tipo A-C35 2.7. Línea tipo A-C50 2.8. Línea tipo S-20 3. Líneas subterráneas de MT 3.1. Línea tipo SI' MT 3.2. Línea tipo SS MT 4. Centros de transformación 4.1. Centro de transformación tipo S 121 C 4.2. Centro de transformación tipo S 131 C 4.3. Centro de transformación tipo S ,222 C 4.4. Centro de transformación tipo S 232 C 4.5. Centro de- transformación tipo CTI 4.6. Centro de transformación tipo S 1 1 1 C 4.7. Centros rurales tipo ARP 4.8. Centros rurales tipo ARS 4.9. Celdas de maniobra en centro de transformaciónparticular

para alimentación por red subterránea en anillo 5. Líneas subterráneas en BT 5.1. Línea tipo SG BT 5.2. Línea tipo SD BT 6. Líneas aéreas de BT 6.1. Línea tipo ZG BT 6.2. Línea tipo ZF BT Capítulo IlI. Características de los materiales 1. Calidad 2. Características generales 3. Características particulares de los materiales de MT 3.1. Conductores desnudos 3.2. Apoyos y crucetas 3.2.1. Apoyos de acero galvanizado 3.2.2. Apoyos de hormigón 3.3. Aislamiento y herrajes

Page 4: CONSELLERIA D'INDÚSTRIA, COMERC; I CONSELLERIA DE ... · cions de Mitja i Baixa Tensió, integrada per representants de ... SA, les aportacions de les quals han permes l'elaboració

3132 1992 04 07 DOGV - Núm. 1.760

3.3.1 . Ai1lament 3.3.2. Suports rectes per a ai1ladors rígids 3.4.' Aparells de protecció i maftiQbra 3.4. 1 . Tallacircuits-seccionadors d'intemperie ambfusibles d'ex­

pulsió 3.4.2. Seccionadors tripolars d'intemperie ambaccionament me­

canic manual a distancia 3.4..3.Seccionadors unipolars d'intemperie accionables mitjan-

9antper�a . 3A.4:- Parallamps de resistencia variable (auto-valvules)

3.5. Electrodes de posada a terra i grapes de connexió 3.6. Cables ai1lats de mitja tensió 3.6. 1 . Cables amb aillament sec (xarxes subterranies) 3.6.2. Cables amb aillament sec (xarxes aeries) 3.6.3. Cables ai1lats amb paper impregnat 4. Característiques particulars deis materials per a centres de

transformació 4.1. Transformadors 4;1 . 1 . Transformadors tipus pal 4.1.2. Transformadors tipus caseta 4.2. CeHes prefabricades 4.3. Interruptors seccionadors d'interior 4.4. CeHes compactes d'hexafluor 4.5. Altres elements 4.5 . 1 . Ai1ladors de suport 4.5.2. Seccionadors tripolars d'interior 4.5.3. Ponts de connexió de MT 4.5.4. Ponts de connexió en BT 5. Característiques particulars dels materials de BT 5 . 1 . CaOles he'"nats 5.2. Cables per a xarxes subterranies

. 5.3. Suports 5.3.1 . Suports metaHics i de formigó 5 .3.2. Palets metaHics 5 .4. Ferramentes per a xarxes trenades 5.5. Quadre de distribució modular per a BT 5.6. Caixa general de protecció i mesura i armaris de seccionament

5.7. Armaris de BT per a CT tipus pal Capítol IV. Execució de les instaflacions 1. Preambul 2. Disposicions que s'han de complir 3. Ordenació deis treballs 4. Materials 5. Normes per a I'execució de les instaHacions Capítol y. Recepció tecnica de les instal'lacions l. Preambul 2. Definicions 2.1 . Unitats constructives 2.2.- Obra oculta 2.3. Obra vista 2.4. Criteris d'acceptació 2.5. Documents per a la recepció 3. Procediment Annex. Figures

PREÁMBUL

Objectiu . eobjectiu d'aquest document és el de recollir i ordenar tota la

normativa tecnica ejfi-stent, relativa a la naturalesa, característiques i metodes de construcció de les instaHacions, de manera que la seua unificació en I'ambit de la Comunitat Valenciana facilite:

- Les relacions entre empresa subministrado.ra i peticionaris, en especificar detal!adament els aspectes tecnics.

- La uniformitat de les instaHacions. - El recanvi dels materials utilitzats. - La millora de la qualitat del servei. Per a una major claredat en la seua'interpretació, aquest docu­

ment s'ha dividit en 5 capítols, cadascun deis quals es refereix a as­pectes distints de les normes.

El capítol I es refereix a «Criteris basics» i en el! es fixen les di­ferents modalitats de subministrament i se senyalen els límits de pro­"ietat i responsabilitat de les instaHacions, i els elements de manio­bra i protecció entre l'empresa subministradora i els abonats.

3.3.1. Aislamiento 3.3.2. Soportes rectos para aisladores rígidos 3.4. Aparatos de protección y maniobra 3.4. 1 . Cortacircuitos-seccicnadores de intemperie confusibles de

expulsión 3.4.2. Secciona<.lores tripolares de intemperie conaccionamiento

mecánico manual a distancia 3.4.3. Seccionadores unipolares de intemperie accionables me-

diante pértiga 3.4.4. Pararrayos de esistencia variable (autoválvulas) 3.5. Electrodos de puesta a tierra y grapas de conexión 3.6. Cables aislados de media tensión 3.6.1. Cables con aislamiento seco (redes subterráneas) 3.6.2. Cables con aislamiento seco (redes aéreas) 3.6.3. Cables aislados con papel impregnado 4. Características particulares de los materiales para centros de

transformación 4.1. Transformadores 4.1 . 1 . Transformadores tipo poste 4.1 .2. Transformadores tipo caseta 4.2. Celdas prefabricadas 4.3. Interruptores seccionadores de interior 4.4. Celdas compactas de hexafluoro 4.5. Otros elementos 4.5. 1 . Aisladores de apoyo 4.5.2. Seccionadores, tripolares de interior 4.5.3. Puentes de conexión de MT 4.5.4. Puentes de conexión en BT 5. Características particulares de I()s materiales de BT 5 . 1 . Cables trenzados 5.2. Cables para redes subterráneas 5.3. Apoyos 5.3.1 . Apoyos metálicos y de hormigón 5.3.2. Postecillos metálicos 5.4. Herrajes para redes trenzadas 5.5. Cuadro de distribución modular para BT 5.6. Caja General de protección y medida y armarios de seccio-

namiento 5.7. Armarios de BT para CT tipo poste Capítulo IV. Ejecución de las instalaciones 1 . Preámbulo 2. Disposiciones que se deben cumplir 3. Ordenación de los trabajos 4. Materiales 5. Normas para la ejecución de las instalaciones Capítulo V. Recepción técnica de las instalaciones 1 . Preámbulo 2. Definiciones 2. 1 . Unidades constructivas 2.2. Obra oculta 2.3. Obra vista 2.4. Criterios de aceptación 2.5. Documentos para la recepción 3. Procedimiento Anexo. Figuras

PREÁMBULD

Objeto El objeto del presente documento es el de recoger y ordenar to­

da la normativa técnica existente, relativa a la naturaleza, caracte­rísticas y métodos de construcción de las instalaciones, de modo que su unificación en el ámbito de la Comunidad Valenciana facilite:

- Las relaciones entre empresa suministradora y peticionarios, al especificar detalladamente los aspectos técnicos.

- La uniformidad de las instalaciones. - El repuesto de los materiales utilizados. - La mejora de la calidad del servicio. Para una mayor claridad en su interpretación, el presente docu­

mento se ha dividido en 5 capítulos, cada uno de los cuales se refie­re a aspectos distintos de las normas.

El capítulo I se refiere a «Criterios básicos» y en él se fijan las diferentes modalidades de suministro, y se señalan los límites de pro­piedad y responsabilidad de las instalaciones y sus elementos de ma­niobra y protección entre la empresa suministradora y sus abonados.

Page 5: CONSELLERIA D'INDÚSTRIA, COMERC; I CONSELLERIA DE ... · cions de Mitja i Baixa Tensió, integrada per representants de ... SA, les aportacions de les quals han permes l'elaboració

DOGV - Núm. 1.760 1992 04 07 3133

El capítol n, «Condicions tecniques i aplicacions deis projectes tipus», relaciona els diferents tipus d'instaHacions, indicant en ca­dascun d'ells el seu camp d'aplicació, i ils �aracterístiques principals.

El capítol nI, «Característiques deis materials», relaciona tots aquells materials esmentats en els diferents projectes tipus, i indica per a cadascun d'ells les característiques principals.

El capítQI IV es refereix a H<Execució de les instaHacions» rea­litzades per tercers i la propietat de les quals i, per tant, el seu man­teniment i 1lxplotació, passe a l'empresa subministradora.

El Capítol V «Recepció tecnica de les instaHacions» es refereix a les comprovacions a realitzar per l'empresa subministradora quant a qualitat tecnica, Illaterials utilitzats i correcta construcció, per a constatar que la instaHació pot ser connectada a la xarxa de distri­bució.

Reglamentació i disposicions oficials - Reglament Tecnic de Línies Electriques Aeries d'Alta Tensió,

aprovat pel Decret 3151/1968, de 28 de novembre, publicat en el BOE núm. 311 , de 27 de desembre de 1968.

- Reglament de Verificacions Electriques i Regularitat en el sub­ministrament d'energia, aprovat pel Decret de 12 de m.an; de 1954.

- Reglament sobre Condicions Tecniques i Garanties de Segu­retat en Centrals Electriques, Subestacions i Centres de Transfor­mació, aprovat pel Reial Decret 3275/1982, de 12 de novembre, pu­blicat en el BOE núm. 288, d'l de desembre de 1982.

- Reglament Electrotecnic per a Baixa Tensió, aprovat pel De­cret 2413/1973, de 20 de setembre, publicat en el BOE núm. 242, de 9 d'octubre de 1973.

- Altres disposiciens oficials, decrets, ordres ministerials, reso­lucjons, etc. que modifiquen o puntualitzen el contingut deis esmen­tats.

- Com també les I)ormes UNE d'obligat compliment i les reco­manacions UNESA que s'indiquen en aquesta NT-IMBT.

Camp d'aplicació En aquest document es regulen les característiques tecniques a

que han d'ajustar-se les noves instaHacions de mitja i baixa tensió a connectar a la xarxa de distribució.

No s'inclou en aquesta norma la part de les instal'lacions d'en­Ilac compreses entre la caixa general de protecció i els receptors en les xarxes de baixa tensió, ni aquelles instaHaciens propietat de I'abo­nat la conservació i explotació de les quals siguen efectuades direc­tament per ell en els subministraments de mitja tensió.

Aquesta norma és d'obligat compliment"per a les obres promo­gu(fes directament per Iberdrola n, SA, i per a aquelles realitzades per persones físiques o jurídiques que vagen a ser cedides a I'empresa.

Quan I'experiencia adqúirida en I'aplicació d'aquest document o el desenvolupament tecnologic així ho aconsellen, aquesta norma podra ser revisada o ampliada.

En la norma, on s'indica empresa subministradora, s'entendra I'empresa Iberdrola n, SAo

CAPÍlDL I Criteris biIsics

1. Subministraments en mitja tensió (instaHacions d'AT de 3 a

categorial Ll. Tensió de submhtistrament La tensió nominal aprovada en la Comunitat Valenciana és la

de 20 kV i per a aixo han--d'estar preparades totes les instaHacions que es realitzen, encara que provisionalment I'alimentació siga una altra tensió inferior.

Excepcionalment, si existís algun subministrarnent a la tensió no­minal de 30 kV en arees molt localitzades, les instaHacions estaran preparades per a rebre el subministralllent a aquesta tensió nominal.

Els subministraments seran sempre trifasics. 1 .2. InstaHacions d'extensió sobredimensionades Quan la instaHació d'extensió"en interes de la xarxa general, es

projecte amb característiques tecniques superiors a les mínimes es­tablertes en aquesta norma i a les necessitats per a atendre la de­manda del subministrament, tal sobredimensionament anira a ca­rrec de I'empresa subministradora.

1 .3. Realització de les instal'lacions d'extensió La instal'lació d'extensió de propietat particular sera realitzada

El capítulo n, «Condiciones técnicas y aplicación de los proyec­tos tipo», relaciona los diferentes tipos de instalaciones, indicando en cada uno de ellos su campo de aplicación, y las características prillcipales.

El capítulo 111, «Características de los materiales», relaciona to­dos aquellos materiales citados en los diferentes proyectos tipo, in­dicando para cada uno de ellos sus características principales.

El capítulo IV se refiere a la «Ejecución de las instalaciones» realizad� por terceros y cuya propiedad, y por lo tanto su manteni­miento y explotación, pase a la empresa suministradora.

El capítulo V, «Recepción técnica de las instalaciones» se refie­re a las comprobaciones a realizar por la empresa suministradora en cuanto a calidad técnica, materiales utilizados y correcta cons­trucción, para constatar que la instalación puede ser conectada a la red de distribución.

Reglamentación y disposiciones oficiales - Reglamento Técnico de Líneas Eléctricas Aéreas de Alta Ten­

sión aprobado por Decreto 3151/1968, de 28 de noviembre, publica­do en el�BOE núm. 311 , de 27 de diciembre de 1968.

- Reglamento de Verificaciones Eléctricas y Regularidad en el suministro de energía aprobado por Decreto de 12 de marzo de 1954.

- Reglamento sobre Condiciones Técnicas y Garantías de Se­guridad en Centrales Eléctricas, Subestaciones y Centros de 1Tans­formación aprobado por Real Decreto 3275/1982, de 12 de noviem­bre, publicado en el BOE núm. 288, de 1 de diciembre de 1982.

- Reglamento Electrotécnico para Baja Tensión aprobado por Decreto 2413/1973, de 20 de septiembre, publicado en el BOE nO

- 242, de 9 de octubre de 1973. -

- Otras disposiciones oficiales, decretos, órdenes ministeriales, resoluciones, etc. que modifican o puntualizan el contenido de los citados.

.

- Así como las normas UNE de obligado cumplimiento y las recomendaciones UNESA que se indican en esta NT-IMBT.

Campo de aplicación En el presente documento se regulan las características técnicas

a que deben ajustarse las nuevas instalaciones de media y baja ten­sión a conectar a la red de distribución .

N o s e incluyen e n esta norma l a parte de las instalaciones de en­lace comprendidas entre la caja general de protección y los recepto­res en las redes de baja tensión, ni aquellas instalaciones propiedad del abanado cuya conservación y explotación sean efectuadas di­rectamente por él en los suministros de media tensión.

Esta norma, es de obligado cumplimiento, para las obras pro­movidas directamente por Iberdrola 11, SA, y para aquellas realiza­das por personas físicas o jurídicas que vayan a ser cedidas a la ci­tada empresa.

Cuando la experiencia adquirida en la aplicación de este docu­mento ó el desarrollo tecnológico así lo aconsejen, la presente nor­ma podrá ser revisada o ampliada.

En la norma, donde sé indique empresa suministradora, se en­tenderá la empresa Iberdrola 11, SAo

CAPÍTULO 1 Criterios básicos

1 . Suministros de media tensión (instalaciones de AT de 3:' ca­tegoría)

Ll. Tensión de suministro La tensión nominal aprobada en la Comunidad Valenciana es

la de 20 kV y,para ello deben estar preparadas cuantas instalaciones se realicen, aunque provisionalmente la alimentación sea a otra ten­sión inferior.

Excepcionalmente-si existiera algún suministro a la tensión no­minal de 30 kV en áreas muy localizadas, las instalaciones estarán preparadas para recibir el suministro a esta tensión nominal.

Los suministros serán siempre trifásicos. 1 .2. Instalaciones de extensión sobredimensionadas Cuando la instalación de extensión, en interés de la red general

se proyecte con caraéterísticas técnicas superiores a las mínimas es­tablecidas en esta norma y a las necesidades para atender la deman­da del suministro, tal sobredimensionamiento correrá a cargo de la empresa suministradora.

1 .3. Realización de las instalaciones de extensión La instalación de extensión de propiedad particular será realiza-

Page 6: CONSELLERIA D'INDÚSTRIA, COMERC; I CONSELLERIA DE ... · cions de Mitja i Baixa Tensió, integrada per representants de ... SA, les aportacions de les quals han permes l'elaboració

-

3134 1992 04 07 DOGV - Núm. 1.760

i mantinguda pel peticionari o abonat, excepte aquelles parts indi­cades en el paragraf següent. Aq�tes instaHacions compliran les característiques tecniques especificades en les reglamentacions vi­gents, d'acord amb el que senyalen els criteris establerts en aquesta norma que li siga d'aplicació.

Quan algun element que pertany a la instaHació propietat de I'abonat, haja de situar-se en columnes o centres de transformació que pertanyen a la xarxa de distribució de I'empresa subministrado­ra, seraninstaHades per aquesta a carrec del peticionario El propie­tari cl'aquesta instaHació particular sera el responsable d'aquesta. Per compte d'ell, l'empresa subministradora sera I'executora de la maniobra.

Quant a la propietat de les instaHacions d'extensió, dependra del que dispose el Reglament d'Embrancament.

1.4. Elements de maniobra i protecció A efectes deis elements de maniobra i protecció, es distingeix entre

instaHacions d'extensió en derivació i instaHacions d'extensió en anell.

1.4.1. En instaHacions d'extensió en derivació Tota derivació d'altra línia de la xarxa de distribució, disposara

dels elements de maniobra i protecció adequats a la tecnica de pro­tecció i explotació de la línia general a que pertany.

Les figures que s'indiquen en I'annex, mostren els elements de maniobra i protecció en els tres casos possibles d'instaHacions d'ex­tensió en derivació:

- Línia aeria derivada d'una altra línia aeria. - Línia subterrania derivada d'una línia aeria. - Línia subterrania derivada d'un centre de la xarxa de distri-

bució. Figures"l (1:t,��1.2, 1.3, lA 1 1 .5). Línia aeria derivada d'una altra

línia aeria. Derivació propietat de I'empresa subministradora. * Si la longitud de la derivació és superior a 800 m en el suport

de derivació o en el primer de la línia derivada, s'instaHara un sec­cionador tripolar amb comandament enclavable (figura 1.1).

* Si la longitud de la derivació és inferior a 800 m en el suport de derivació, s'instaHaran seccionadors unipolars (figura 1 .2)

* Quan aquesta derivació alimente un CT d'intemperie particu­lar, es traslladaran, per raons de seguretat, els seccionadors fusibles de propietat particular, a I'últim suport anterior al CT.

* En el cas de CT tipus caseta particular, i quan s'indique con­cretament per I'empresa subministradora (ex.: inaccessibilitat per­manent durant les 24 hores) s'instal'laran seccionadors unipolars de propietat particular en el suport accessible més proxim al CT (figu­ra 1.3).

Derivació propietat particular * Si la" longitud de la derivació és superior a 800 m en el suport

de la derivació propietat de I'empresa subministradora o en el pri­mer de la línia derivada, s'instaHara un seccionador tri polar amb comandament enclavable,' i en el suport següent de la línia derivada s'instaHaran fusibles de protecció. Ambdós seccionador i fusibles, seran de propietat particular (figura lA).

* Si la longitud de la derivació és inferior a 800 m en el suport de derivació propietat de I'empresa subministradora, o en el primer de la línia derivada, s'instaHaran seccionadors unipolars amb fusi­bles incorporats de propietat particular. No necessitaran fusibles en la derivació quan es tracte d'una sola obertura d'alimentació a un centre de transformació tipus caseta que duga en el seu interior els fusibles de protecció de la instaHació, encara que s'exigiran seccio­nadors unipolars. (figura 1 .5).

Figures 2 (2.1 i 2:E. Línia subterrania derivada d'una línia aeria.

Derivació propietat de I'empresa subministradora. * En el suport de derivació o en un altre coHocat a l'efecte, s'ins­

taHaran seccionadors unipolars i auto-valvules. El centre de trans­formació a connectar a aquesta derivació s'ajustara als eriteris defi­nits en l'apartat 1.4.2. (figura 2.1).

Derivació propietát particular. * I..:abonat protegira la seua derivació amb auto-valvules, i hau­

ran d'instaHar un suport auxiliar, sobre el qual es muntaran aques-tes i els seccionl.\dors fusibles (figura 2.2). .

Qualsevol altra alternativa podra ser tinguda en compte amb l'acord previ amb l'empresa subministradora.

* Casos de trams aeris de gran longitud en línies mixtes. En aquests casos, la cap .. alera de la línia aeria tindra el tracta­

ment previst en la figura 1 i la connexió aereo-subterrania es realit­zara segons que s'indica anteriorment.

da y mantenida por el peticionario o abonado, excepto aquellas partes indicadas en el párrafo siguiente. Estas instalaciones cumplirán las características técnicas especificadas en las reglamentaciones vigen­{es, conforme se señala en los criterios establecidos en esta norma que le sea de aplicación.

Cuando algún demento perteneciente a la instalación propiedad del abonado, deba situarse eñ columnas o centros de transforma­ción pertenecientes a la red de distribución de la empresa suminis­tradora, serán intaladas por ésta a cargo del peticionario. El propie­tario de esta instalación particular será el responsable de la misma. Por cuenta de él, la empresa suministradora será la ejecutora de la maniobra.

En cuanto a la propiedad de las instalaciones de extensión, se estará a lo dispuesto en el Reglamento de Acometidas.

lA. Elementos de maniobra y protección A efectos de los elementos de maniobra y protección, se distin­

gue entre instalaciones de extensión en derivación e instalaciones de extensión en anillo.

1 .4.1. En instalaciones de extensión en derivación Toda derivación de otra línea de la red de distribución, dispon­

drá de los elementos de maniobra y protección adecuados a la téc­nica de protección y explotación de la línea general a que pertenezca.

Las figuras que se indican en el anexo, muestran los elementos de maniobra y protección en los tres casos posibles de instalaciones de extensión en derivación:

- Línea aérea derivada de otra línea aérea. - Línea subterránea derivada de una línea aérea. - Línea subterránea derivada de un centro de la red de distri-

bución. Figuras 1 (1.1, 1.2, 1.3, lA Y 1 .5). Línea aérea derivada de otra

línea aérea. Derivación propiedad de la empresa suministradora. * Si la longitud de la derivación es superior a 800 m. en el apoyo

de derivación o en el primero de la línea derivada se instalará un seccionador tripolar con mando enclavable (figura 1 .1).

* Si la longitud de la derivación es inferior a 800 m. en el apoyo de derivación Se instalarán seccionadores unipolares (figura 1.2)

* Cuando esta derivación alimente a un CT de intemperie parti­cular, se trasladarán por razones de seguridad, los seccionadores fu­sibles de propiedad particular, al último apoyo anterior al CT.

* En el caso de CT tipo ,caseta particular, y cuando se indique concretamente por la empresa suministradora (ej. : inaccesibilidad permanente durante las 24 horas) se instalarán seccionadores uni­polares de propiedad particular, en el apoyo accesible más próximo al CT (figura 1 .3).

Derivación propiedad particular * Si la longitud de la derivación es superior a 800 m en el apoyo

de la derivación propiedad de la empresa suministradora o n el pri­mero de la línea derivada se instalará un seccionador tri polar con mando enclavable, y en el apoyo siguiente de la línea derivada se instalarán fusibles de protección. Ambos seccionador y fusibles, se­rán de propiedad particular (figura lA).

* Si la longitud de la derivación es inferior a 800 m en el apoyo de derivación propiedad de la empresa suministrador, o en el pri­mero de la línea derivada, se instalarán seccionadores unipolares con fusibles incorporados de propiedad particular. No se precisarán fu­sibles en la derivación cuando se trate de un solo"vano de alimenta­ción a un centro de transformación tipo caseta, que lleve en su inte­rior los fusibles de protección de la instalación, aunque se exigirán seccionadores unipolares (figu'ra 1.5).

Figuras 2 (2.1 y 2.2). Línea subterránea derivada de una línea aérea.

Derivación propiedad de la empresa suministradora. * En el apoyo de derivación o en otro colocado al efecto, se ins­

talarán seccionadores unipolares y autoválvulas. pI centro de trans­formación a conectar a esta derivación se ajustará a los criterios de­finidos en el apartado 1.4.2. (figura 2.1).

Derivación propiedad particulár. * El abol\ado protegerá su derivación con autoválvulas, debien­

do instalar un apoyo auxiliar, sobre el que se montarán éstas y los seccionadores fusibles (figura 2.2).

Cualquier otra alternativa podrá ser tenida en cuenta previo acuerdo con la empresa' suministradora.

* Casos de tramos aéreos de gran longitud en líneas mixtas. En estos casos la cabecera de la línea aérea tendrá el tratamiento

previsto en la figura 1 y la conexión aéreo-subterránea se realizará según lo indicado anteriormente.

Page 7: CONSELLERIA D'INDÚSTRIA, COMERC; I CONSELLERIA DE ... · cions de Mitja i Baixa Tensió, integrada per representants de ... SA, les aportacions de les quals han permes l'elaboració

DOGV - Núm. 1.760 1992 04 07 3135

Figures 3 (3 .1 1 3.2). Línia subterrimia derivada d'un centre de la xarxa de distribució.

Derivació propietat de l'empresa�ubministradora. * La ceHa d'eixida del centre de transformació de I'empresa sub­

ministradora estara equipada amb interruptor-seccionat, i secciona­dor de posada a terra.

Si aquesta derivació alimenta un centre particular, aquest s'ins­taHara.d::�cord amb el que especifica I'apartat 1.4.2. (figura 3.1).

Derivae:ió propietat particular. * La cel'la d'eixida del centre de transformació estar a equipada

amb interruptor-seccionador, fusibles i seccionador de posada a te­rra propietat de I'empresa subministradora.

La propietat particular comencara en els terminals del cable sub­terrani derivat del centre de l'empresa subministradora (figura 3.2).

1 .4.2. En instaHacions d'extensió en anell. Les xarxes subterranies de distribució de mitja tensió es realitza­

ran en forma d'anell, de manera que tot centre de transformació in­tercalat en la xarxa puga alimentar-se des de qualsevol de les bran­ques que I'entronquen. La qualitat dels subministraments públics im­pedeix la realització de derivacions subterranies en T.

Conseqüentment, quan un centre de transformació particular s'alimente per una xarxa de les característiques anteriors, (o per un cable subterrani en punta previst per a constituir-se en branca d'un anell), haura de disposar de dues ceHes per a l'entrada i eixida de les dues branques de l'anell de la xarxa de distribució.

I.:alimentació des d'aquestes ceHes a la resta del centre de trans­formació particular es fara a través d'un seccionador tri polar amb comandament enclavable, situat de manera que garantesca la segu­retat de les persones.

El manteniment i maniobra d'aquestes ceHes seran realitzades per l'empresa subministradora.

La maniobra del seccionador de pas podra ser realitzada pel pro­pietari o per l'empresa subministradora.

Els cables de la xarxa de distribució que entronquen a aquestes ceHes seran propietat de I'empresa subministradora.

I.:empresa subministradora tindra accés directe i permanent des de la via pública a les ceHes d'entrada i eixida de la xarxa, i al sec­cionador tripolar de pas, situats en el centre de transformació par­ticular.

El propietari del centre de transformació es comprometra a per­metre l'accés posterior del cable d'eixida de I'anell, si no fos muntat en la primera instal'lació, degut a la planificació de les xarxes.

Aquestes instaHacions es consideren com de doble presa i no els é.s d'aplicació I'article 14 del Reglament de Preses, llevat que es trac­te realment d'u1'l doble subministrament (figura 4).

2. Subministraments en baixa tensió. 2.1 . Tensió de .subministrament La tensió nominal aprovada en la Comunitat Valenciana és la

de 380/220 V. Els subministraments de fins 1 3,2 kW podran ser monofasics. 2.2. Tipus de la xarxa La xarxa de distribució sera aeria trenada o subterrania, i sera

realitzada en xarxa subterrania quan es tracte de subministraments a edificis que per si m¡tteix com per exemple els de sis o més altures, o per les característiques de la seua zona d'ubicació facen aconse­llable aquest tipus de xarxa.

2.3. Subministraments que impliquen instaHació en mitja tensió Quan un subminÍstrament en baixa tensió demande la realitza­

ció d'instaHacions en mitja tensió, seran també d'aplicació les ca­, racterístiques tecniques especificades per als subministraments en

mitja tensió. 2.4. Subministraments superiors a 50 kVA Quan es construesca un local, edifici o agrupació d'aquests, la

previsió de carregues deis quals excedesca de 50 kVA o quan la de­manda de potencia d'un nou subrninistrament siga superior a aquesta xifra, la propietat de l'immoble haura de reservar un local destinat al muntatge de la instaHació d'un centre de transformació, la situa­ció del qual en I'immoble corresponga a les característiques 4e la xarxa de subministrament aeria o subterrania, que puga adaptar-se al compliment de les condicions imposades pel Reglameñt Electro­tecnic per a Alta Tensió i tinga les dimensions necessaries per al mun­tatge deis equips i aparells requerits per a donar el subministrament d'energia previsible.

Figuras 3 (3.1 Y 3.2). Línea subterránea derivada de un centro de la red de distribución.

Derivación propiedad de la empresa suministradora. _ * La celda de salida del centro de transformación de la empresa

suministradora estará equipada con interruptor-seccionador, y sec­cionador de puesta a...tierra.

Si esta derivación alimenta a un centro particular éste se instala­rá de conformidad con lo especificado en el apartado 1 .4.2. (figura 3.1).

Derivación propiedad particular. * La celda de salida del centro de transformación estará equipa­

da con interruptor-seccionador, fusibles y seccionador de puesta a tierra propiedad de la empresa suministradora.

La propiedad particular comenzará en los terminales del cable subterráneo derivado del Centro de la empresa suministradora (fi-gura 3.2). '

1.4.2. En instalaciones de extensión en anillo 'Las redes subterráneas de distribución de media tensión,se reali­

zarán en forma de anillo, de modo que todo centro de transforma­ción intercalado en la red pueda alimentarse desde cualquiera de las ramas que lo acometen. La calidad de los suministros públicos im­pide la realización de derivaciones subterráneas en T.

Consecuentemente, cuando un centro de transformación parti­cular se alimente por una red de las características anteriores, (o por un cable subterráneo en punta previsto para constituirse en rama de un anillo), deberá disponer de dos celdas para la entrada y salida de las dos ramas del anillo de la red de distribución.

La alimentación desde estas celdas al resto del centro de trans­formación particular, se hará a través de mi seccionador tri polar con mando enclavable, situado de maItera que garantice la seguridad de las personas.

El mantenimiento y maniobra de estas celdas serán realizadas por la empresa suministradora. I

La maniobra del seccionador de paso podrá ser realizada por el propietario o por la empresa suministradora.

Los cables de la red de distribución que acometan a estas celdas serán propiedad de la empresa suministradora.

La empresa suministradora tendrá acceso directo y permanente desde la vía pública a las celdas de entrada y salida de la red, y al seccionador tripolar de paso, situados en el centro de transfqrma­ción particular.

El propietario del centro de transformación se comprometerá a permitir el acceso posterior del cable de salida del anillo, si no fuese montado en la primera instalación, debido a la planificación de las redes.

Estas instalaciones se consideran como de doble acometida y no les es de aplicación el artículo 14 del Reglamento de Acometidas, salvo que se trate realmente de un doble suministro (figura 4).

2. Suministros en baja tensión. 2.1. Tensión de suministro La tensión nominal aprobada en la Comunidad Valenciana es

la de 380/220 V. Los suministros de hasta 13,2 kW podrán ser monofásicos. 2.2. Tipo de la red. La red de distribución será aérea trenzada o subterránea, y será

realizada en red subterránea cuando se trate de suministros a edifi­cios que por sí mismo como por ejemplo los de seis o más alturas, o por las características de su zona de ubicación hagan aconsejable dicho tipo de red.

2.3. Suministros que implican instalaciones en media tensión Cuando un suministro en baja tensión demande la realización

de instalaciones en media tensión, serán también de aplicación las características técnicas especificadas para los suministros en media tensión.

2.4. Suministros �uperiores a 50 kVA Cuando se construya un local, edificio o agrupación de éstos,

cuya previsión de cargas exceda de 50 kVA o cuando la demanda de potencia de un nuevo suministro sea superior a esa cifra, la pro­piedad del inmueble deberá reservar un local destinado al montaje de la instalación de un centro de transformación, cuya situación en el inmueble corresponda a las características de la red de suministro aérea o subterránea, que pueda adaptarse al cumplimiento de las condiciones impuestas por el Reglamento Electrotécnico para Alta Tensión y tenga las dimensiones necesarias para el montaje de los equipos y aparatos requeridos para dar el suministro de energía pre-visible. .

Page 8: CONSELLERIA D'INDÚSTRIA, COMERC; I CONSELLERIA DE ... · cions de Mitja i Baixa Tensió, integrada per representants de ... SA, les aportacions de les quals han permes l'elaboració

3136 1992 04 07 DOGV - Núm. 1.760

El local, que ha de ser de facil accés, segons l'apartat 1 .4.2., es destinara exclusivament a la finalitat..prevista i no podra utilitzar-se com a dipósit de materials ni de peces o elements de recanvi.

El CT s'instaHara per damunt de la xarxa general del clavegue­ram, tret de casos excepcionals degudament documentats amb l'auto­rització previa pel servei territorial d'Indústria i Energia corresponent.

2.5:,-CoHocació de les caixes generals de protecció. La caixit general de protecció, a partir d'ara COP, senyala el prin­

cipi de la propietat de les instal'lacions de l'abonat. És en la seua totalitat propietat d'aquest.

Es coHocara el més próxima possible a la xarxa general de dis­tribució i en terreny propietat de l'abonat o comunitat de propieta­ris a que pertanya, excepte en subministraments públics o eventuals.

Les figures 5, 6 i 7 mostren com hauran de situar-se les CGP en els diversos tipus de xarxa: ,

Figura 5. Situació de la CGP en xarxes subterranies. Quan la COP siga per a una sola finca, es coHocara en facana,

vestíbul obert o límit o valla de parcel'la, de manera que s'hi acce­desea directament des de la via pública. En el cas que en la finca existesca un sol abonat, la CGP contindra també l'equip de mesura d'energia (CPM).

Aquests criteris seran d'aplicació als nous subministraments en subterranis a finques existents, qualsevol que fora la seua forma d'ali­mentació anterior (aeria, subterrania, etc.).

Figura 6. Siiuació de la CGP en xarxes aeries posades sobre fa-cana. .

Quan la COP siga per a un sol abonat, se situara sobre la faca­na, empotrada a,uWi altura compresa entre 1 , 15 i 1,90 m, quan con­tinga a més el conjunt de mesura d'energia, i a una altura aproxima­da de 3 m quan excepcionalment no el continga.

Quan la CGP siga per a un conjunt d'abonats, se situara en la facana a una altura aproximada de 3 m.

Figura 7. Situació de la CGP en xarxes aeries esteses sobre su­ports.

Quan la COP siga per a un sol abonat dura l'equip de mesura i se situara en la mateixa posició que si la xarxa fora subterrania.

Quan la CGP siga per a un conjunt d'abonats se situara en la mateixa posició que si la xarxa fora subterrania o ppsada, segons la planificació futura de la xarxa general.

Situació de la CGP en xarxes aeries sobre ailladors. Les xarxes aeries sobre ai11ador, són instal'lacions a extingir i sois

romandran quan en una instaHació existent es derive un abonat in­dividual, en el cas del qual la CGP o CPM se situara com si la xar­xa fora posada.

3. Dades 'basiques. 3;1. InstaHacions de mitja tensió En aquest apartat s'indiquen les dades basiques que cal tenir en

compte per a l'estudi, calcul, disseny i explotació de les instaHacions de mi�ja tensió. Punt Tema Dada

1 Classe de centre de transformació Tercera. categoria 2 Categoria o classe de línia aeria Tercera categoria 3 Freqüencia per a la xarxa 50 Hz 4 Tensió nominal normalitzada 20 kV 5 Tensions nominals d'utilització 1 1 i 20 kV 6 Tensió més elevada de la xarxa 22 kV 7 Tensió més' elevada per al material 24 kV 8 Nivells d'ai11ament nominals per a

centres de transformació 125kVcr I 50kVef, 1 mino

9 Nivells d'ai11ament mínims de línies aeries nues 140kVcr i 50kVef,

1 mino 10 Intensitat de curt circuit trifasic 10 kA o 8 kA, se-

gons zones 1 1 Intensitat maxima de falta a terra 500 A o 1000 A

en casos excepcio- . nals

12 Temps maxim d'eliminació del de-fecte a terra Variable segons el

cas Les dades variables seran facilitades per l'empresa subministra­

dora.

El local, que debe ser de fácil acceso, según apartado 1.4.2., se destinará exclusivamente a la finalidad prevista y no podrá utilizar­se como depósito de materiales ni de piezas o elementos de recambio.

- El CT se instalará por encima de la red general del alcantarilla­do, salvo casos excepcionales debidamente documentados previa autorizacoión por el se-rvicio territorial de Industria y Energía corres­pondiente.

2.5. Colocación de las cajas generales de protección La caja general de protección, en adelante COP, sefiala el prin­

cipio de la propiedad de las instalaciones del abonado. Es en su to­talidad propiedad del mismo.

Se colocará lo más próxima posible a la red general de distribu­ción y en terreno propiedad del abonado o'comunidad de propieta­rios a la que pertenezca, excepto en suministros públicos o eventuales.

Las ,figuras 5, 6 Y 7 muestran como deberán situarse las CGP en los distintos tipos de red:

Figura 5. Situación de la COP en redes subterráneas. Cuando la CGP sea para una sola finca, se colocará en facha­

da, zaguán abierto o linde o valla de parcela, de modo que se acce­da a ella directamente desde la vía pública. En el caso de que en la finca exista un sólo abonado, la CGP conten3rá también el equi­po de medida de energía (CPM).

Estos criterios serán de aplicación a los nuevos suministros en subterráneos a fincas existentes, cualquiera que fuese su forma de alimentación anterior (aérea, subterránea, etc.).

Figura 6. Situación de la CGP en redes aéreas posadas sobre fa­chada.

Cuando la CGP sea para un solo abonado, se situará sobre la fachada, empotrada a una altura comprendida entre 1 , 15 y 1 ,90 m, cuando contenga además el conjunto de medida de energía, y a una altura aproximada de 3 m cuando excepcionalmente no lo contenga.

Cuando la COP sea para un conjunto de abonados, se situará en la fachada a una altura aproximada de 3 m.

Figura 7. Situación de la CGP en redes aéreas tendidas sobre apoyos.

Cuando la CGP sea para un solo abonado llevará el equipo de medida y se situará en la misma posición que si la red fuese subte-rránea.

'

Cuando la CGP sea para un conjunto de abonados se situará en la misma posición que si la red fuese subterránea o posada, se­gún la planificación futura de la red general.

Situación de la CGP en redes aéreas sobre palomillas. Las redes aéreas sobre palomilla, son instalaciones a extinguir

y sólo permanecerán cuando en una instalación existente se derive a un abonado individual, en cuyo caso la CGP o CPM se situará como si la red fuese posada.

3. Datos básicos. 3.1. Instalaciones de media tensión En el presente apartado se indican los datos básicos que deben

tenerse en cuenta para el estudio, cálculo, disefio y explotación de las instalaciones de media tensión. P1!.nto Tema Dato

1 Clase de centro de transformación Tercera categoría 2 Categoría o clase de línea aérea Tercera categoría 3 Frecuencia para la red 50 Hz 4 Tensión nominal normalizada 20 kV 5 Tensiones nominales de utilización 1 1 y 20 kV 6 Tensión más elevada de la red 22 kV 7 Thnsión más elevada para el material 24 kV 8 Niveles de aislamiento nominales para

centros de transformación 125kVcr y 50kVef, 1 mino

9 Niyeles de aislamiento mínimos de lí-neas aéreas desnudas 140kVcr y 50kVef,

1 mino 1 0 Intensidad de cortocircuito trifásico 10 kA u 8 kA, se-

gún zonas 1 1 Intensidad máxima de falta a tierra 500 A ó 1000 A en

casos excepciona-les.

1 2 Tiempo máximo_de eliminación del de-fecto a tierra Variable según el

caso Los datos variables serán facilitados por la empresa suministra­

dora.

Page 9: CONSELLERIA D'INDÚSTRIA, COMERC; I CONSELLERIA DE ... · cions de Mitja i Baixa Tensió, integrada per representants de ... SA, les aportacions de les quals han permes l'elaboració

DOGV - Núm. 1.760 1992 04 07 3137

3.2. Insta¡'¡acions -de babea tensió En aquest apartat s'indiquen les dades basiques que cal tenir en

compte per a l'estudi, calcul, disseny �xplotació de les instaHacions de babea tensió.

- Tensió nominal: 380/220 V - Freqüencia nominal:' 50 Hz - Tensió mitxima entre fase i terra: 250 V - Si�q:ma de posada a terra: Neutre unit directament a terra - Aillament deIs cables de xarxa: 0,6/1 kV - Inieñsitat rnaxima de curt circuit trifasic: 50 kA

CAPÍTOL 11

Condicions tecniques i aplicació deis projectes-tipus

1 . Definició de les insta¡'¡acions de distribució. Els projectes de les instaHacions de distribució correspondran

als projectes tipus que siguen aprovats i s'ajustaran al que disposa la normativa vigent.

En principi i classificant-les per grups generics, obeiran a les es­pecificacions que es detallen a continuació. No obstant aixo, els ti­pus d'obres que s'especifiquen no han de suposar un inconvenient a futurs desenvolupaments tecnologics que comporten la realitza­ció d'uns altres diferents, pero en aquest cas caldra justificar-ne su­ficientment la necessitat o conveniencia.

1 .1 . Línies aéries de MT. Tipus

' éonductor

H - 56 A - 56 H - 110 A - 1 10 2A- 1 10 (2 ctos) A - C35 A - C50 S - 20

H Formigó A Acer

LA 56 LA 56 LA 110 LA 1 10 LA 110

C 35 C 50

Trenat (50 o 150)

LA Alumini Acer C Coure S Trenat

1.2. Línies subterránias de M.T.

Aillament

Suspes Suspes Suspes Suspes Suspes Suspes Suspes

Sec EPR o XLPE

Tipus Conductor Aillament

Suports

Formigó MetaHics Formigó Metal·lics Metal·lics Metal·lics Metal·lics Metal·lics u Formigó

SP MT 95- 150-240-400 Paper impregnat amb barreges no migrants

SS MT 95-150-240-400 Sec EPR o XLPE

1.3. Centres de transformació Tipus A limen tació C. línia C. trafos c. protecció

S121C Sl3 1C S222C S232C CTI (intemperie) S l l lC Maniobra ARP (rural) ARS (rural)

Subterránea Subterrania Subrerrimia Subterrania

Aeria Subterrania Subterrania

* Aéria en punta * Aéria en punta

i eixida subt.

2 3 2 3

1 2

* a definir per l'empresa subministradora.

1.4. Línias subterranias de BT. Tipus Conductors fase Conductor neutre

1 1 2 2

1 1 2 2

Aillaments

SGBT Al 95-150 o 240 SDBT Al 50

Al 50-95- 150 o Cu 50-95 Polieti1i: reticulat Al 50 Ó Cu 50 Polietile reticulat

3.2. Instalaciones de baja tensión En el presente apartado se indican los datos básicos que deben

tenerse en cuenta para el estudio, cálculo, disefto y explotación de las. instalaciones de baja tensión.

- Tensión nominal: 380/220 V - Frecuencia nominal: 50 Hz - Tensión máxima entre fase y tierra: 250 V - Sistema de puesta a tierra: Neutro unido directamente a tierra - Aislamiento de los cables de red: 0,6/1 kV - Intensidad máxima de cortocircuito trifásico: 50 kA

CAPÍTUlD IJ

Condiciones técnicas y aplicación de los proyectos tipo

1 . Definición de las instalaciones de distribución. . Los proyectos de las instalaciones de distribución, corresponde­

rán a los proyectos tipos que sean aprobados y se ajustarán a lo dis­puesto en la normativa vigente.

En principio y clasificándolas por grupos genéricos, obedecerán a las especificaciones que se detallan a continuación, no obstante, los tipos de obras que se especifican, no han de suponer un incon­veniente a futuros desarrollos tecnológicos que conlleven a la reali­zación de otros diferentes, pero en tal caso habrá de justificarse su­ficientemente su necesidad o conveniencia.

1.1. Líneas aéreas de MT. Tipo Conductor

H - 56 A - 56 H - 1 10 A - 110 2A- 110 (2 ctos) A - C35 A - C50 S - 20

LA 56 LA 56 LA 1 10 LA 110 LA 110

C 35 C 50

Trenzado (50 o 150)

H Hormigón A Acero LA Aluminio Acero C Cobre S Trenzado

1.2. Líneas subterráneas de M.T.

Aislamiento

Suspendido Suspendido Suspendido Suspendido Suspendido Suspendido Suspendido Seco EPR

o XLPE

Tipo Conductor Aislamiento

Apoyos

Hormigón Metálicos Hormigón Metálicos Metálicos Metálicos Metálicos Metálicos u Hormigón

SP MT 95-1 50-240-400 Papel impregnado con mezclas no migrantes

SS MT 95- 150-240-400 Seco EPR ó XLPE

1.3. Centros de transformación Tipo ' Alimentación C. línea C. trafos c. protección

S121C S131C S222C S232C CTI (intemperie) S1 1 1C Maniobra ARP (rural) ARS (rural)

Subterránea Subterránea Subterránea Subterránea

Aérea Subterránea Subterránea

* Aérea en punta * Aérea en punta

y salida subt.

2 3 2 3

1 2

* a definir por la empresa suministradora.

1 .4. Líneas subterráneas de BT. Tipo Conductores fase Conductor neutro

1 1 2 2

1 1 2 2

Aislamientos

SGBT Al 95-150 Ó 240 SDBT Al 50

Al 50-95-150 o Cu 50-95 Polietileno reticulado Al 50 Ó Cu 50 Polietileno reticulado

Page 10: CONSELLERIA D'INDÚSTRIA, COMERC; I CONSELLERIA DE ... · cions de Mitja i Baixa Tensió, integrada per representants de ... SA, les aportacions de les quals han permes l'elaboració

3138 1992 04 07 DOGV - Núm. 1.760

1.5. Línias aérias de BT.

Conductors fase

ZGBT Al (3 x (lx25» trenat Al (3 x (lx50» trenat Al (3 x (lx95» trenat

- _ Al (l x (lx50» trenat ZFBT - .-� (3 x (lxI50» trenat

més un fiador d'acero de 22 mm2

2. Línies aerit:s de MT.

-Conductor 71eutre

Alm 54,6 Alm 54,6 Alm 54,6 Alm 54,6

Al 95

AiUament

Polietile reticulat Polietile reticulat Polietile reticulat Polietile reticulat Polietile reticulat

La tensió nominal sera de 20 kV i per als calculs de qualsevol tipus es considerara un cos fi = 0,8.

Quan deriven d'una altra línia existent amb anterioritat, el pri­mer suport de la derivació sera de final de línia, de manera que mit­jan�ant tensió reduida, puga utilitzar-se el suport existent en I'en­troncament de la línia principal. En general, tots els elements de ma­niobra i protecció, com també la seu a disposició, estaran d'acord amb el que indica el punt 1.4.1 del capítol l . Criteris basics.

La caiguda de tensió maxima admissible no haura d'excedir del 5!1!o. Quan el projecte siga d'una derivació a connectar a una línia ja existent, la caiguda de tensió admissible en la derivació es condi­cionara de forma que sumat al de la línia ja existent fins el tram de derivació, no supere el 5!1!o, per a les potencies transportades en la línia i les previstes a transportar en la derivació.

Per a I'elecció entre els distints tipus de línies des del punt de vista de la secció deis conductors, a part de les limitacions de po: tencia maxinia a i:nt"nsportar i de caiguda de tensió, que es fixen en cadascun, haura de realitzar-se un estudi tecnic economic de les per­dues, per si quedés justificat amb aquest la utilització d'una secció superior a la determinada pels conceptes anteriorment esmentats.

En aquestes normes s'estableixen nous tipus de línies, les quals queden definides per la naturalesa dels seus suports i conductors d'acord amb el que s'indica en els apartats que segueixen.

2.1. Línia ti pus H-56 (1451/0102/1). La utilització d'aquesta línia dependra de I'accessibilitat al tra­

�at d'aquesta per a I'amuntegament deis suports. La potencia maxima a transportar per aquesta línia, per a un

cos fi = 0,8 sera tal que: I: i Pi Lí = 4.376 ..:l U !l!o on: Pi = Potencia a transportar en cada tram (en kW) ::;; 5598 kW, Lí = Longitud de cada tram (en km) ..:l U !l!o � Caiguda de tensió percentual, d'acord amb el que

- especifica I'apartat 2. i = núm. de trams de la línia Aquesta línia haura de reunir les següents característiques prin­

cipals: Conductor: d'alumini-acer tipus LA 56 Alllament: format per cadenes d'allladors del tipus caperutxa i

tija. Suports: els d'alineació i angle suau seran de formigó armat.

Els de punts ferms seran metaHics galvanitzats per im1llersió en calent. En els trams en que I'accessibilitat resulta dificultosa, els su­ports d'alineació podran ser metaHics dels indicats en la línia tipus A-56.

2.2. Línia tipus A-56 (1451/0103/1) Les condicions pera la utilització d'aquesta línia seran les ma­

teixes que-en el cas de les H-56; I'elecció entre I'una o I'altra depen­dra de I'accessibilitat al tra�at de la línia per a I'amuntegament deis suports i de les característiques de la xarxa existent a que haja de ser connectada la que es projecta i que es procuraran mantenir.

Aquesta línia haura de reunir les següents característiques prin­cipals:

Conductor: d'alumini-acer tipus LA 56 Alllament: format per cadenes d'ai1ladors del tipu� caperutxa i

tija. Suports: seran metaHics galvanitzats per immersió en calent. 2.3. Línia tipus H-110 (1451/0104/1) S'utilitzara aquesta línia quan les característiques tecniques de

les anteriors siguen insuficients per al subministrament demanat, o quan la línia a construir forme part de la infrastructura de xarxa de I'empresa subministradora i així es justifique.

1 .5 . Líneas aéreas de BT. , Conductor

Tipo Conductores fase neutro _. Aislamiento

ZGBT Al (3 x (lx25» trenzado Alm 54,6 Polietileno reticulado Al (3 x (lx50) trenzado Alm 54,6 Polietileno reticulado Al (3 x (lx95» trenzado Alm 54,6 Polietileno reticulado Al (l x (lx50» trenzado Alm 54,6 Polietileno reticulado

ZFBT Al (3 x (lxl 50» trenzado Al 95 Polietileno reticulado más un fiador de acero de 22 mm2

2. Líneas aéreas de MT La tensión nominal será de 20 kV Y para los cálculos de cual­

quier tipo se considerará un cos fi = 0,8. Cuando deriven de otra línea existente con anterioridad, el pri­

mer apoyo de la derivación será de fin de línea, de modo que me­diante tense reducido, pueda utilizarse el apoyo existente en el en­tronque de la línea principal. En general, todos los elemento de ma­niobra y protección, así como su disposición, estarán de acuerdo con lo indicado en el punto 1.4.1 del capítulo 1. Criterios básicos.

La caída de tensión máxima admisible no deberá exceder del 5!1!o. Cuando el proyecto sea de una derivación a conectar a una línea ya existente, la caída de tensión admisible en la derivación se condi­cionará de forma que sumado al de la línea ya existente hasta el tra­mo de derivación, no supere el 5!1!o, para las potencias transporta­das en la línea y las previstas a transportar en la derivación.

Para la elección entre los distintos tipos de líneas desde el punto de vista de'la sección de los conductores, aparte de las limitaciones de potencia máxima a transportar y de caída de tensión, que se fi­jan en cada uno, deberá realizarse un est,lldio técnico económico de las pérdidas, por si quedara justificado con el mismo la utilización de una sección superior a la determinada por los conceptos ante­riormente citados.

En estar normas se establecen nueve tipos de líneas, las cuales quedan definidas por la naturaleza de sus apoyos y conductores con­forme se indica en los apartados que siguen a continuación.

2.1 . Línea tipo H-56 (1451/0102/1). La utilización de esta línea dependerá de la accesibilidad al tra­

zado de la misma para el acopio de los apoyos. La potencia máxima a transportar por esta línea, para un cos

fi = 0,8 será tal que: I: i Pi Li = 4.376 ..:l U !l!o

donde: Pi = Potencia a transportar en cada tramo (en kW) ::;; 5598 kW Li = Longitud de cada tramo (en Km) ..:l U !l!o = Caída de tensión porcentual, de acuerdo con lo es­

pecificado en el apllrtado 2. i = n° de tramos de la línea Esta línea deberá reunir las siguientes características principales:

Conductor: de aluminio-acero tipo LA 56 Aislamiento: formado por cadenas de aisladores del tipo cape­

ruza y vástago. Apoyos: los de alineación y ángulo suave serán de hormigón ar­

mado. Los de puntos firmes serán metálicos galvanizados por inmer­

sión en caliente. En los tramos en que la accesibilidad resulta difi­cultosa, los' apoyos de alineación podrán ser metálicos de los indi­cados en la línea tipo A-56.

2.2. Línea tipo A-56 (1451/0103/1) Las condiciones para la utilización de esta línea serán las mis­

mas'que en el caso de las H-56; la elección entre una u otra depen­derá de la accesibilidad al trazado de la línea para el acopio de los apoyos y de las características de la red existente a la que deba ser conectada la que se proyecta y que se procurarán mantener.

Esta línea deberá reunir las siguientes características principales:

Conductor: de aluminio-acero tipo LA 56 Aislamiento: formado por cadenas de aisladores del tipo cape-

ruza y vástago. Apoyos: serán metálicos galvanizados por inmersión en caliente. 2.3. Línea tipo H-1 10 (1451/0104/1) Se utilizará esta línea cuando las características técnicas de las

anteriores sean insuficientes para el suministro demandado, o cuando ' la línea a construir forme parte de la infraestructura de red de la empresa suministradora y así se justifique.

Page 11: CONSELLERIA D'INDÚSTRIA, COMERC; I CONSELLERIA DE ... · cions de Mitja i Baixa Tensió, integrada per representants de ... SA, les aportacions de les quals han permes l'elaboració

DOGV - Núm. 1.760 1992 04 07 3139

La potencia maxirria a transportar per aquesta línia, per a un cos fi = 0,8 sera tal que:

E i Pi Li = 6.756 .l U OJo ' on: Pi = Potencia a transportar en cada tram (en kW) � 8674 kW Li = Longitud de cada tram (en km) .l U % = Caiguda de tensió percentual, d'acord amb el que

especifica rapartat 2. i = nt'ÍIÍl� de trams de la línia Aquesta-línia haura de reunir les següents característiques prin­

cipals: Conductor: d'alumini-acer tipus LA 1 10 Ai1lament: format per cadenes d'ai1ladors del tipus caperutxa i

tija. - .

Suports: els d'alineació i angle suau seran de formigó armat. Els -de punts ferms seran metaHics galvanitzats per immersió en calent. En els trams en que l'accessibilitat resulta dificultosa, els suports d'ali­neació podran ser metaHics del ti pus deIs indicats en la línia tipus A-110.

2.4. Linia tipus A-1 10 (1451/0105/1) Les condicions per a la utilització d'aquesta línia seran les ma­

teixes que en el cas de les H-IIO; l'elecció entre l'una o l'altra depen­dra de l'accessibilitat al tracat de la línia per a l'amuntegament deis suports i de les característiques de la xarxa existent a que haja de ser connectada la que es projecta i que es procuraran mantenir.

Aquesta línia haura de reunir les següents característiques prin­cipals:

Conductor: d'alumini-acer tipus LA 110 Ai1lament: format"per cadenes d'ai1ladors del tipus caperutxa i

tija. Suports: seran metaHics galvanitzats per immersió en calent. 2.5. Linia tipus 2A-110 (1451/0106/1) S'utilitzara aquest tipus de línia en aquells casos en que siga ne­

cessari eixir d'una ET o ST amb dues línies aeries de MT i que per necessitats geografiques o d'ocupació de terrenys, hagen de compartir el mateix tracat, o quan la potencia a transportar ho exigesca.

La potencia maxima a transportar per cada circuit, per a un cos fi = 0,8 sera tal que:

E i Pi Li = 6.843 .l U % on: Pi = Potencia a transportar en cada tram (en kW) � 8674 kW Li = Longitud de cada tram (en Km) .l U % = Caiguda de tensió percentual, d'acord amb el que

especifica l'apartat 2. i = núm. de trams de la línia Aquesta línia haura de reunir les següents característiques prin­

cipals: Conductor: d'alumini-acer tipus LA 110 Ai1lament: format per cadenes d'ai1ladors del tipus caperutxa i

tija. Suports: seran metaHics galvanitzats per immersió en calent. 2.6. Linia tipus A-C35 (1451/0111/1) S'utilitzara aquest tipus de línia en zones d'alta contaminació, ,

amb l'objectiu d'evitar la corrosió deis conductors, on -no oferesca suficient garantia el cable d'alumini-acer greixat que consta en les prescripcions que recullen a l'efecte les NT-IMBT 1451/0102/1 i la NT-IMBT 1451/0103/1 relatives a les línies tipus H-56 i A-56.

La potencia maxíma ,a transportar per aquesta línia, per a un cos fi = 0,8 sera tal que:

E i Pi Li = 4.856 4-u % on: Pi = Potencia a transportar en cada tram (en kW) � 5542 kW Li = Longitud de cada tram (en km) .l U % = Caiguda de tensió percentual, d'acord amb el que

especifica l'apartat 2. i = núm. de trams de la línia Aquesta línia haura de reunir les següents característiques prin-

cipals: Conductor: de coure ti pus C35. Aillament: format per aIlladors del tipus caperutxa i tija. Suports: seran metaHics galvanitzats per immersió en calent. 2.7. Linia tipus A-C50 (1451/0112/1) S'utilitzara aquest tipus de línia en zones d'alta contaminació,

per tal d'evitar la corrosió deis conductors, on no oferesca suficient garantia l'alumini-acer greixat.

La potencia máxima a transportar por esta línea, para un cos fi = 0,8 será tal que:

E i Pi Li = 6.756 .l U % donde: Pi = Potencia a transportar en cada tramo (en kW) �8674 kW Li = Longitud de�ada tramo (en Km) .l U % = Caída de tensión porcentual, de acuerdo con lo es­

pecificado en el apartado 2. i = núm. de tramos de la línea Esta línea deberá reunir las siguientes características principales:

Conductor: de aluminio-acero tipo LA 1 10 Aislamiento: formado por cadenas de aisladores del tipo cape­

ruza y vástago. Apoyos: los de alineación y ángulo suave serán de hormigón ar­

mado. Los de puntos firmes serán metálicos galvanizados por inmer­

sión en caliente. En los tramos en que la accesibilidad resulta difi­cultosa, los apoyos de alineación podrán ser metálicos de los indi­cados en la línea tipo A-110.

2.4. Linea tipo A-110 (1451/0105/1) Las condiciones para la utilización de esta línea serán las mis­

mas que en el caso de las H-110; la elección entre una u otra depen­derá de la accesibilidad al trazado de la línea para el acopio de los apoyos y de las características de la red existente a la que deba ser conectada la que se proyecta y que se procurarán mantener.

Esta línea deberá reunir las siguientes características principales:

Conductor: de aluminio-acero tipo LA 110 Aislamiento: formado por cadenas de aisladores del tipo cape-

ruza y vástago. Apoyos: serán metálicos galvanizados por inmersión en caliente. 2.5. Linea tipo 2A-110 (1451/0106/1) Se utilizará este tipo de línea en aquellos casos en que sea nece­

sario salir de una ET o ST con dos líneas aéreas de MT y que por necesidades geográficas o de ocupación de terrenos, deban compartir el mismo trazado, o cuando la potencia a transportar lo exija.

La potencia máxima a transportar por cada circuito, para un cos fi = 0,8 será tal que:

E i Pi Li = 6.843 .lU % donde: Pi = Potencia a transportar en cada tramo (en kW) �8674 kW Li = Longitud de cada tramo (en Km) .l U % = Caída de tensión porcentual, de acuerdo con lo es­

pecificado en el apartado 2. i = n° de tramos de la línea Esta línea deberá reunir las siguientes características principales:

Conductor: de aluminio-acero tipo LA 110 Aislamiento: formado por cadenas de aisladores del tipo cape-

ruza y vástago. Apoyos: serán metálicos galvanizados por inmersión en caliente. 2.6. Linea tipo A-C35 (1451/0111/1) Se utilizará este tipo de línea en zonas de alta contaminación,

con objeto de evitar la corrosión de los conductores, donde no ofrezca suficiente garantía el cable de Aluminio-Acero engrasado que se con­templa en las prescripciones que recogen al efecto las NT-IMBT 1451/0102/1 y la NT-IMBT 1451/0103/1 relativas a las líneas tipos H-56 y A-56.

La potencia máxima a transportar por esta línea, para un cos fi = 0,8 será tal que:

E i Pi Li = 4.856 .l U % donde:

_ Pi = Potencia a transportar en cada tramo (en kW) �5542 kW Li = Longitud de--cada tramo (en Km) .l U % = Caída de tensión porcentual, de acuerdo con lo es­

pecificado en el apartado 2. i = núm. de tramos de la línea Esta línea deberá reunir las siguientes características principales:

Conductor: de cobre tipo C35. Aislamiento: formado por aisladores del tipo caperuza y vástago. Apoyos: serán metálicos galvanizados por inmersión en caliente. 2.7. Linea tipo A-C50 (1451/011211) Se utilizará este tipo de línea en zonas de alta contaminación,

con objeto de evitar la corrosión de los conductores, donde no ofrezca suficiente garantía el aluminio-acero engrasado.

Page 12: CONSELLERIA D'INDÚSTRIA, COMERC; I CONSELLERIA DE ... · cions de Mitja i Baixa Tensió, integrada per representants de ... SA, les aportacions de les quals han permes l'elaboració

3140 1992 04 07 DOGV - Núm. 1.760

La potencia maxima a transportar per aquesta línia, per a un cos fi = 0,8 sera tal que:

E i Pi Li = 6.034 � U OJo ... on: Pi = Potencia a transportar en cada tram (en kW) � 7066 kW Li = Longitud de cada tram (en km) � U % = Caiguda de tensió percentual, d'acord amb el que

especific_a l'apartat 2. i = - n(Im. de trams de la línia AqueSta línia haura de reunir les següents característiques prin­

cipals: Conductor: de coure tipus C50. Ai1lament: format per cadenes d'ai1ladors del tipus caperutxa i

tija. -

Suports: seran metaHics galvanitzats per immersió en calent. 2.8. Linia ti pus S20 (1451/0201/1) S'utilitzara aquest ti pus de línia quan no siga possible ni la ins­

taHació subterrania ni l'aeria nua. Aquest és el cas de pas per bos­cos, en que la instaHació subterrania no és possible per la inexisten­cia de rasants permanent, i la instaHació aeria nua exigeix I'obertu­ra de carrers amples. Un altre cas és el de zones urbanes en que la instaHació subterrania presente especials dificuItats, tals com sub­sol rocós, plans urbanístics en desenvolupament, etc. que impedes­quen aquest tipus d'instaHació i, el la vegacta, per ser zona urbana no s'hi puga dur una línia ahia nua.

Estaran constituides per tres conductors unipolars ai1lats cable­jats entre si junt amb un cable d'acer ai1lat que s'utilitzara com a element portador del feix.

Aquesta línia haura de reunir les següents característiques prin-cipals: ' .�

- Tensió nominal Uo/U = 12120 kV, i és Uo la tensió nominal entre cadascun deis conductors i la pantalla metaHica i U, la tensió nominal entre conductors.

- Secció deis conductors i composició del feix: 3 x 50 Al/50 Ac. 3 x 95 Al/50 Ac. 3 x 150 Al/50 Ac. - Ai"1lament: sec d'extrusió del tipus EPR o XLPE. - CobeIta (de cada cable i del portador): del tipus PVC o XLPE - Suport: de formigó o metaHics. 3. Linies subterranies de MT. La tensió nominal sera de 20 kV i per als calculs de qualsevol

tipus ·es considerara un co� fi = 0,8. Les denvaClOns d'aquest�s xarxes seran realitzades des de ceHes

de derivació situades en centres de transformació o repartiment, o des de línies aeries.

La caiguda de tensió maxima admissible es regira pels mateixos criteris establerts per a les línies aeries. Igualment es tindra en compte el que indica aquest aparta.t quant a la selecció des del punt de vista de perdues.

Quan es tracte de línies que vagen a constituir una xarxa en anell, en totes elles es mantindra una secció constant.

En aquestes NT-IMBT s'aproven dos tipus de línies subterranies, definides per les característiques de l'aillament del cable que s'uti­litza, tal com s'indica en els apartats que segueixen.

3.1. Linia tipus SP MT (1451/0301/1) Utilitzara cables amb conductors d'alurnini aillats amb paper im­

pregnat. . Velecció entre aquest tipus de línia i la de I'apartat següent, vin­dra determinada priHcipalment per les característiques de la xarxa existent a que haja de ser connectada la que es projecta i que hau­ran de mantenir-se, rtificuItats d'ús en la seua estesa, risc de danys mecanics, etc.

Les característiques principals del cable seran: - Tensió nominal Uo/U = 12120 kV, i és Uo la tensió nominal

entre cadascun deis conductors i la pantalla metaHica i U, la tensió nominal entre conductors.

- Seccions del conductor: 95, 150, 240 i 400 mm2 - Amament: paper impregnat amb barreges no migrants. - Els cables amb conductor de secció 95 i 150 mm2 seran tri-

polars del tipus de camp radial i amb armadura. Els de secció 240 i 400 mm2 seran unipolars amb armadura amagnetica.

- Coberta: PVC segons UNE 21024-84/1. 3.2. Linia tipus SS MT (1451/0302/1) Utilitzara cables unipolars amb conductors d'alumini i aillament

sec termoestable.

La potencia máxima a transportar por esta línea, para un cos fi = 0,8 será tal que:

E i Pi Li = 6.034 � U % donde: -'>

- Pi = Potencia a transportar en cada tramo (en kW) �7066 kW Li = Longitud sle cada tramo (en Km) � U % = Caída de tensión porcentual, de acuerdo con lo es­

pecificado en el apartado 2. i = núm. de tramos de la línea Esta línea deberá reunir las siguientes características principales:

Conductor: de cobre tipo C50. Aislamiento: formado por cadenas de aisladores del tipo cape-

ruza y vástago. Apoyos: serán metálicos galvanizados por inmersión en caliente. 2.8. Linea tipo S20 (1451/0201/1). Se utilizará este tipo de línea cuando no sea posible ni la instala­

ción subterránea ni la aérea desnuda. Thl es el caso de paso por bos­ques, en que la instalación subterránea no es posible por la inexis­tencia de rasantes permanente, y la instalación aérea desnuda exige la apertura de calles amplias. Otro caso es el de zonas urbanas en que la instalación subterránea presente especiales dificultades, tales como subsuelo rocoso, planes urbanísticos en desarrollo, etc., que impidan este tipo de instalación, y a la vez, al ser zona urbana no pueda llevarse una línea aérea desnuda.

Estarán constituidas por tres conductores unipolares aislados ca­bleados entre sí junto con un cable de acero aislado que se utilizará comg elemento portante del haz.

Esta línea deberá reunir las siguientes características principales:

- Tensión nominal Uo/U = 12120 kV, siendo-Uo la tensión no­minal entre cada uno de los conductores y la pantalla metálica y U, la tensión nominal entre conductores.

- Sección de los conductores y composición del haz: 3 x 50 Al/50 Ac.

.

3 x 95 Al/50 Ac. 3 x 150 Al/50 Ac. - Aislamiento: seco extrudido del tipo EPR o XLPE. - Cubierta (de cada cable y del portador): del tipo PVC o XLPE - Apoyo: de hormigón o metálicos. 3. Lineas subterráneas de MT. La tensión nominal será de 20 kV y para los cálculos de cual­

quier tipo se considerará un cos fi = 0,8. Las derivaciones de estas redes serán realizadas desde celdas de

derivación situadas en centros de transformación o reparto, o desde líneas aéreas.

La caída de tensión máxima admisible se regirá por los mismos criterios establecidos para las líneas aéreas. Igualmente se tendrá en cuenta lo indicado en dicho apartado, en cuanto a la selección des­de el punto de vista de pérdidas.

Cuando se trate de líneas que vayan a constituir una red en ani­llo, en todas ellas se mantendrá una sección constante.

En estas NT-IMBT se aprueban dos tipos de líneas subterráneas, definidas por las características del aislamiento del cable que se uti­liza, conforme se indica en los apartados que siguen a continuación.

3.1. Linea tipo SP MT (1451/0301/1) Utilizará cables con conductores de aluminio aislados con pa-

pel impregnado. .

La elección entre este tipo de línea y la del apartado siguiente, vendrá determinada principalmente por las características de la red existente a la que deba ser conectada la que se proyecta y que debe­rán mantenerse, dificultades de manejo en su tendido, riesgo de da­iíos mecánicos, etc.

Las características principales del cable serán: ...:...- Tensión nominal Uo/U = 12120 kV, siendo Uo la tensión no­

minal entre cada uno de los conductores y la pantalla metálica y U, la tensión nominal entre conductores.

- Secciones del conductor: 95, 150, 240 y 400 mm2 - Aislamiento: Papel impregnado con mezclas no migrantes. - Los cables con conductor de sección 95 y 150 mm2 serán tri-

polares del tipo de campo radial y con armadura. Los de sección 240 y 400 mm2 serán unipolares con armadura amagnética.

- Cubierta: PVC según UNE 21024-84/1. 3.2. Línea tipo SS MT (1451/0302/1)

Utilizará cables unipolares con conductores de aluminio y aisla­miento seco termoestable.

Page 13: CONSELLERIA D'INDÚSTRIA, COMERC; I CONSELLERIA DE ... · cions de Mitja i Baixa Tensió, integrada per representants de ... SA, les aportacions de les quals han permes l'elaboració

DOGV - Núm. 1.760 1992 04 07 3141

L'elecció entre aquest tipus de línia i la de l'apartat anterior, vin­dra determinada principalment per les característiques de la xarxa existent a que haja de ser connectada-Ia que es projecta i que hau­ran de mantenir-se, dificultats d'ús en la seua estesa, risc de danys mecanics, etc.

Les característiques principals del cable seran: - Tensió nominal Uo/U = 12120 kV, i és Uo la tensió nominal

entre cad��cun deIs conductors i la pantalla meta¡'¡ica i U, la tensió nominarenfre conductors.

- Setcfons del conductor: 95, 150, 240 i 400 mm2 - Ai1lament: Sec d'extrusió del tipus EPR o XLPE. 4. Centres de transformaci� (1451/0511/1) La necessitat <le construir un CT i la instaHació electrica amb

que haja de ser dotat, sera indicat per I'empresa subministradora en funció de les característiques del subministrament soJ.licitat i de la xarxa existent en la zona.

La tensió nominal sera de 20 kV. EIs locals estaran lliures de canalitzacions, desaigües i qualsevol

altra classe de servitud. EIs centres de transformació constaran dels següents elements

fonamentals: Les ce¡'¡es que resulten necessaries per a entrada i eixida dels ca­

bles de MT, equipades amb interruptor-seccionador i seccionador de posada a terra.

1: Cel·la-de protecció per cada transformador a insta¡'¡ar, equi­pada amb interruptor-seccionador, de tipus ruptofusible, dotat de bobina de disparament a emissió de tensió i seccionador de posada a terra.

n: Transformadors necessaris per a atendre el subministrament demandat. ' .�

n: Quadres de BT, preparats per a alimentar les eixides necessa­ries que demande la xarxa.

Els transformadors a instaHar inicialment en els nous CT seran d'una de les 'següents potencies nominals:

50, lOO, 160, 250, 400, 630, KVA Quan inicialment siga necessaria la insta¡'¡ació d'una unitat trans­

formadora de 630 kVA, el local estara previst per a la ubicació d'un segon transformador i els seus corresponents elements de protecció.

El control de la carrega dels transformadors es realitzara mit­jan�ant termometre de control de la temperatura, que accione en cas d'emergencia I'interruptor de MT. de protecció del transformador.

El que anteriorment s'ha exposat no sera d'aplicació als centres de transformació de tipus intemperie sobre pal, els quals seran re­gulats en la norma NT-IMBT 1451/0611/1.

Per als subministraments en BT, s'aproven en aquesta NT-IMBT els tipus de centres de transformació, els quals queden definits pel número de ce¡'¡es per a línies de MT, i per la potencia de transfor­mació a insta¡'¡ar, conforme s'indica en els apartats que segueixen.

Per als subministraments en MT, s'estableix un projecte tipus que regula la part de les insta¡'¡acions de I'abonat, la maniobra i I'explo­tació del qual correspon a l'empresa subministradora (subapartat 4.9).

Aquest apartat no afectara a aquelles empreses que soIs distri­buesquen en baixa tensió.

4.1. Centre de transformació tipus S 121 C (1451/0601/1) Aquest centre sera d'utilització habitual per a instal·lacions la

potencia necessaria de les quals, en funció de la previsió de carrega del nou subministrament, no supere els 400 kVA, i s'alimente en anell de la xarxa de MT. �

Les característiques principals són: Alimentació subterrania en MT. 1 ce¡'¡a prefabricada per a aparells de protecció del transformador

2 ce¡'¡es prefabricades de línia de MT. 1 transformador de potencia maxima 400 kVA. 4.2. Centre de transformació tipus S 131 C (1451/0602/1) Aquest centre s'utilitzara en instal·lacions, la potencia necessa-

ria de les quals, en funció de la previsió de carrega del nou submi­nistrament, no supere els 400 kVA, s'alimente en aneIl, i que per la seu a ubicació siga previsible derivar un ramal de la xarxa de mitja tensió.

Les característiques principals són: Alimentació subterrania en MT.

La elección entre este tipo de línea y la del apartado anterior, vendrá determinada principalmente por las características de la red existente a la que deba ser conectada la que se proyecta y que debe­rán mantenerse, dificultades de manejo en su tendido, riesgo de da-ños mecánicos, etc. .

Las características-principales del cable serán: - Tensión nominal Uo/U = 12/20 kV, siendo Uo la tensión no­

minal entre cada uno de los conductores y la pantalla metálica y U, la tensión nominal entre conductores.

- Secciones del conductor: 95, 150, 240 y 400 mm2 - Aislamiento: Seco extruido del tipo EPR o XLPE. 4. Centros de transformación (1451/0511/1) La necesidad de construir un CT y la instalación eléctrica con

que deba ser dotado, será indicado por la empresa suministradora en función de las características del suministro solicitado y de la red existente en la zona.

La tensión nominal será de 20 kV. Los locales estarán libres de canalizaciones, desagües y cualquier

otra clase de servidumbre. Los centros de transformaciórr constarán de los siguientes ele­

mentos fundamentales: Las celdas que resulten necesarias para entrada y salida de los

cables de MT, equipadas con interruptor-seccionador y seccionador de puesta a tierra.

1: Celda de protección por cada transformador a instalar, equi­pada con interruptor-seccionador, de tipo ruptofusible, dotado de bobina de disparo a emisión de tensión y seccionador de puesta a tierra.

n: Transformadores necesarios para atender el suministro deman­. dado.

n: Cuadros de BT, preparados para alimentar las salidas necesa­rias que demande la red.

Los transformadores a instalar inicialmente en los nuevos CT se­rán de una de las siguientes potencias nominales:

50, lOO, 160, 250, 400, 630, kVA Cuando inicialmente sea necesaria la instalación de una unidad

transformadora de 630 kVA, el local estará previsto para la ubica­ción de un segundo transformador y sus correspondientes elemen­tos de protección.

El control de la carga de los transformadores se realizará me­diante termómetro de control de la temperatura, que accione en ca­so de emergencia el interruptor de MT de protección del transfor­mador.

Lo anteriormente expuesto no será de aplicación a los centros de transformación de tipo intemperie sobre poste, los cuales serán regulados en la norma NT-IMBT 1451/0611/1.

Para los suministros en BT, se aprueban en esta NT-IMBT los tipos de centros de transformación, los cuales quedan definidos por el número de celdas para líneas de MT, y por la potencia de trans­formación a instalar, conforme se indica en los apartados que si­guen a continuación.

Para los suministros en MT, se establece un proyecto tipo' que regula la parte de las instalaciones del abonado cuya maniobra y explotación corresponde a la empresa suministradora (subapartado 4.9).

El presente apartado no afectará a aquellas empresas que sólo distribuyan en baja tensión.

4.1. Centro de transformación tipo S 121 C (1451/0601/1) Este centro será de utilización habitual para instalaciones cuya

potencia necesaria, en función de la previsión de carga del nuevo suministro, no supere los 400 kVA, y se alimente en anillo de la red de MT.

Sus 'características principales son: Alimentación subterránea en MT. 1 celda prefabricáda para aparatos de protección del transfor-

mador 2 celdas prefabricadas de línea de MT. 1 transformador de potencia máxima 400 kVA. 4.2. Centro de transformación tipo S 131 C (1451/0602/1) Este centro se utilizará en instalaciones cuya potencia necesaria,

en función de la previsión de carga del nuevo suministro, no supere los 400 kVA, se alimente en anillo, y que por su ubicación sea previ­sible derivar un ramal de la red de media tensión.

Sus características principales son: Alimentación subterránea en MT.

Page 14: CONSELLERIA D'INDÚSTRIA, COMERC; I CONSELLERIA DE ... · cions de Mitja i Baixa Tensió, integrada per representants de ... SA, les aportacions de les quals han permes l'elaboració

3142 1992 04 07 DOGV - Núm. 1.760

1 cel'la prefabricada per a aparel�s de protecció del transformador ...

2 ceHes prefabricades de línia de M-T, més l'espai per a una ter-cera cel'la de reserva.

1 transformador de potencia maxima 400 kVA. 4.3. Centre de transformació tipus S 222 C (1451/0603/1) Aquest centre sera d'utilització habitual per a instaHacions la

potenéi.(heCessaria de les quals, en funció de la previsió de carrega del nou subministrament, estiga compresa entre 630 i 1030 kVA, i s'alimente en anen de la xarxa de MT.

Les característiques principals són: Alimentació subterrania en MT. 1 o 2 ceHes prefabricades per a apare lis de protecció del trans-

formador 2 ceHes prefabricades de línia de MT. 1 o 2 transformadors de potencia. 4.4. Centre de transformació tipus S 232 C (1451/0604/1) Aquest centre s'utilitzara en instaHacions la potencia necessaria

de les quals, en funció de la previsió de carrega del nou subminis­trament, estiga compresa entre 630 i 1030 kVA, i que per la ubicació siga previsible derivar un ramal de la xarxa de mitja tensió.

Les característiques principals són: Alimentació subterrania en MT. 1 o 2 ceHes prefabricades per a aparells de protecció del trans­

formador 2 ceHes prefabricades de línies de MT, més I'espai de reserva per

a una tercera cel'la 1 o 2 transformadors de potencia. 4.5. Centre 4e .p-ansformació tipus CTI (1451/0611/1) Aquest centre queda limitat per a la utilització en subministra­

ments la demanda inicial de carrega deis quals no supere els 100 kVA en zoneS rurals sen se previsió de creixement vegetatiu, ni que el nú­mero d'abonats a que subministre siga major de 40.

Les característiques principal s són: Alimentació aeria en MT. Transformador intemperie situat sobre suport metal·lic. El número maxim d'eixides en BT seran dos. El transformador a instal'lar sera d'una potencia de 50 o 100 kVA. 4.6. Centre de transformació tipus S I I I C (1451/0621/1) Aquest centre s'utilitzara en instaHacions la potencia necessaria

de les quals, en funció de la previsió de carrega del nou subminis­trament no supere els 400 kVA, i s'alimente en punta de la xarxa de MT, sen se possibilitat futura de prolongació d'aquesta xarxa:

Les característiques principals són: . Alimentació subterrania en MT.

1 cel'la prefabricada per a arribada de línia i remuntada de I'en­fangament.

1 cel'la prefabricada per a aparells de protecció de transformador.

1 transformador de potencia maxima 400 kVA. 4..7. Centres rurals tipus ARP (1451/0701/1) Aquest centre s'utilitzara en casos excepcionals i amb I'acord previ

amb I'empresa subministradora, en instaHacions la potencia neces­saria de les quals, en funció de la previsió de carrega del nou submi­nistrament no supere els 400 kVA i s'alimente en punta de la xarxa aeria de MT sense possibilitat futura de prolongació d'aquista xarxa.

Les característiques principals són: Alimentació aeria MT. Aparell de protecció del transformador Parallamps autovalvulars Transformadors Ele potencia maxia 400 kVA. 4.8. Centres rurals tipus ARS (1451/0702/1) Aquest centre s'utilitzara en casos excepcionals i amb I'acord previ

amb I'empresa subministradora, en instaHacions la potencia neces­saria de les quals, en funció de la previsió de carrega del nou submi­nistrament no supere els 400 kVA i s'alimente en punta de la xarxa de MT amb possibilitat futura de prolongació d'aquesta xarxa en xarxa subterrania.

Les característiques principals són: - Alimentació aeria MT. Seccionador tripolar. Aparell de protecció del transformador. Parallamps auto-valvulars . Transformador de potencia maxima 400 kVA - Subterrania MT. Aparell de maniobra.

1 celda prefabricada para aparatos de protección del transfor­mador

2 celdas prefabricadas �e línea de MT, más el espacio para una tercera celda de reserva.

1 transformador de potencia máxima 400 kVA. 4.3. Centro de transformación tipo S 222 C (1451/0603/1) Este centro será de utilización habitual para instalaciones cuya

potencia necesaria, en función de la previsión de carga del nuevo suministro, esté comprendida entre 630 y 1030 kVA, y se alimente en anillo de la red de MT.

Sus características principales son: Alimentación subterránea en MT . . 1 ó 2 celdas prefabricadas para aparatos de protección de!' trans:

formador. 2 celdas prefabricadas de línea de MT 1 ó 2 transformadores de potencia. 4.4. Centro de transformación tipo S 232 C (1451/0604/1) Este centro se utilizará en instalaciones cuya potencia necesaria,

en función de la previsión de carga del nuevo suministro, esté com­prendida entre 630 y 1030 kVA, y que por su ubicación sea previsi­ble derivar un ramal de la red de media tensión.

Sus características principales son: - Alimentación subterránea en MT.

1 ó 2 celdas prefabricadas para aparatos de protección del trans­formador

2 celdas prefabricadas de líneas de MT, más el espacio de reser-va para una tercera celda

1 ó 2 transformadores de potencia. 4.5. Centro de transformación tipo CTI (1451/0611/1) Este centro queda limitado para su utilización en suministros cuya

demanda inicial de carga no supere los 100 kVA en zonas rurales sin previsión de crecimiento vegetativo, ni el número de abonados a que suministre sea mayor de 40.

Sus características principales son: Alimentación aérea en MT. Transformador intemperie situado sobre apoyo metálico. El número máximo de salidas en BT serán dos. El transformador a instalar será de una potencia de 50 ó 100 kVA. 4.6. Centro de transformación tipo S 111 C (1451/0621/1) Este centro se utilizará en instalaciones cuya potencia necesaria,

en función <;le la previsión de carga del nuevo suministro no supere los 400 kVA, y se alimente en punta de la red de MT, sin posibilidad futura de prolongación de dicha red:

Sus características principales son: Alimentación subterránea en MT. 1 celda prefabricada para llegada de línea y remon�e del emba­

rrado. 1 celda prefabricada para aparatos de protección de transfor-

mador. -

1 transformador de potencia máxima 409 kVA. 4.7. Centros rurales tipo ARP (1451/0701/1) Este centro se utilizará en casos excepcionales y previo acuerdo

con la empresa suministradora, en instalaciones cuya potencia ne­cesaria, en función de la previsión de c�rga del nuevo suministro no supere los 400 kVA y se alimente en punta de la red aérea de MT sin posibilidad futura de prolongación de dicha red.

Sus características principales son: Alimentación aérea MT. Aparato de protección del transformador. Pararrayos autovalvulares Transformador de potencia máxima 400 kVA 4.8. Centros rurales tipo ARS (1451/0702/1) Este centro se utilizará en casos excepcionales y previo acuerdo

con la empresa swninistradora, en instalaciones cuya potencia ne­cesaria, en función de la previsión de carga del nuevo suministro no supere los 400 kVA y se alimente en punta de la red de MT con posibilidad futura de prolongación de dicha red en red subterránea.

Sus características principales son: - Alimentación aérea MT. Seccionador tripolar. Aparato de protección del transformador. Pararrayos autovalvulares Transformador de potencia máxima 400 kVA - Subterránea MT. Aparato de maniobra.

Page 15: CONSELLERIA D'INDÚSTRIA, COMERC; I CONSELLERIA DE ... · cions de Mitja i Baixa Tensió, integrada per representants de ... SA, les aportacions de les quals han permes l'elaboració

DOGV - Núm. 1.760 1992 04 07 3143

4.9. CeHes de maniobra en centre de transformació particular per a alimentació per xarxa subterr�ia en anell (1451/0631/1)

S'utilitzara aquest conjunt de ceHes (.centre de maniobra) en tots els CT particulars que hagen de ser alimentats des d'una xarxa de MT subterrania en anell, o per un cable en punta previst per a convertir-se en anell.

Disposara de dues ceHes per a entrada i eixida de les 2 branques de l'anelL4e la xarxa subterrania d'éHimentació en MT.

Quail s'v-tilitzen ceHes prefabricades, cadascuna d'aquestes ceHes . continctrfl ün interruptor-seccionador i seccionador de posada a te­

rra. Disposara a més d'un seccionador tri polar connectat a l'enfan­gament comú de les dues ceHes anteriors, i que sera l'element de pas a la resta de la instaHació particular.

5. Línies subterranies de BT. - La tensió nominal sera de 380 V. - Les derivacions d'aquestes xarxes seran realitzades des de caixes

de derivació situades per damunt de la rasant del terreny. - Totes les línies seran de quatre conductors; tres per a fase i

un per al neutre. - La caiguda de tensió maxima admissible no haura d'excedir

del 5070. Quan el projecte siga d'una derivació a connectar a una lí­nia ja existent, la caiguda de tensió admissible en la derivació es con­dicionara de forma que, sumat al de la linia ja existent fins el tram de derivació, no supere el 5%, per a les potencies transportades en la línia i les previstes a transportar en la derivació.

- Per a l'elecció entre els distints tipus de línies des del punt de vista de la secció dels conductors, a part de les limitacions de potencia maxima a transportar i de caiguda de tensió, que es fixen en cadascun, és con\'f:nient realitzar un estudi tecnico-economic des del punt de vista de perdues, per si quedés justificat amb aquest la utilització d'una secció superior a la determinada pels conceptes an­teriorment esmentats.

Els conductors estaran en tots els casos previstos per a suportar la corrent de curt circuit que s'origine.

- En aquestes normes s'aproven dos tipus de línies, definides per la secció i alllament del seu conductor, conforme s'indica en els apartats que segueixen. I..:elecció del que s'haja d'utilitzar en cada cas vindra imposada per les característiques de la zona i les del pro­pi subministrament.

5.1 . Línia tipus SO BT (1451/0401/1/1) Sera utilitzat en totes les línies subterranies, tret de les excepcions

en que siga d'aplicació el projecte tipus SD BT. Els conductors seran unipolars, aillament XLPE, d'alumini per

a les fases i de coure o alumini per al neutre, depenent que el terreny on sega el- conductor, tinga un grau d'humitat alt (Cu) o no (Al).

- Seccions deIs conductors de fase: 95, 150 o 240 mm2 - Seccions del conductor neutre: 50, 95, 150 mm2 en alumini

i de 50 i 95 mm2 de coure . . - Ai1lament: Polietile reticulat, amb coberta de PVC. 5.2. Línia tipus SD BT (1451/0402/1) 3'utilitzara .sols en derivacions a subministraments apartats del

tra�at previsible de la xarxa general. La secció deIs conductors de fase i neutre sera de 50 mm2, de

les mateixes característiques de material, tensió nominal i ai1lament que les de la línia tipus SO BT.

6. Línies aeries de BT. - La tensió nominal sera de 380 V. - Estaran constitulaes per conductors ai11ats trenats, posats so-

bre fa�ana. Quan no siga possible aquest tipus d'instaHació per tractar-se d'edificacions--disperses, la línia es tendira sobre suports.

- La caiguda de tensió maxima admissible no haura d'excedir del 5%. Quan el projecte siga d'una derivació a connectar a una lí­nia ja existent, la caiguda de tensió adrnissible en la derivació es con­dicionara de forma que sumat al de la línia ja existent fins el tram de derivació, no supere el 5%, per a les potencies transportades en la línia i les previstes a transportar en le derivació.

- Per a l'elecció entre els dis.tints tipus de línies des del punt de vista de la secció deIs conductors, a part de les limitacions de potencia maxima a transportar i de caiguda de tensió, que es fixen en cadascun, és convenient realitzar un estudi tecnico-economic des del punt de vista de perdues, per si quedés justificat amb aquest la utilització d'una secció superior a la determinada pels conceptes an­teriorment esmentats.

4.9. Celdas de maniobra en centro de transformación particular para alimentación por red subterránea en anillo (1451/0631/1)

Se utilizará este conjunto de celdas (centro de maniobra) en to­dos los CT particulares que hayan de ser alimentados desde una red de MT subterránea en anillo, o por un cable en punta previsto para convertirse en anillo.-

Dispondrá de dos celdas para la entrada y salida de las 2 ramas del anillo de la red subterránea de alimentación en MT.

Cuando se utilicen celdas prefabricadas, cada uná de estas cel­das contendrá un interruptor-seccionador y seccionador de puesta a tierra. Dispondrá además de un seccionador tri polar conectado al embarrado común de las dos celdas antériores, y que será el ele­mento de paso al resto de la instalación particular.

5. Líneas subterráneas de BT. - La tensión nominal será de 380 V. - Las derivaciones de estas redes, serán realizadas desde cajas

de derivación situadas por encima de la rasante del " terreno. - Todas las líneas serán de cuatro conductores; tres para fase

y uno para el neutro. .

- La caída de tensión máxima admisible no deberá exceder del 5%. Cuando el proyecto sea de una derivación a conectar a una lí­nea ya existente, la caída de tensión admisible en la derivación se condicionará de forma que sumado al de la línea ya existente hasta el tramo de derivación, no supere el 5%, para las potencias trans­portadas en la línea y las previstas a transportar en la derivación.

- Para la elección entre los distintos tipos de líneas desde el pun­to de vista de la sección de los conductore.s, aparte de las limitacio­nes de potencia máxima a transportar y de caída de tensÍón, que se fijan en cada uno, es conveniente realizar un estudio técnico­económico desde el punto de vista de pérdidas, por si quedara justi­ficado con el mismo la utilización de una sección superior a la de­terminada por los conceptos anteriormente citados.

Los conductores estarán en todo los casos previstos para sopor­tar la corriente de cortocircuito que se origine.

'- En estas normas se aprueban dos tipos de líneas, definidas por la sección y aislamiento de su conductor, conforme se indica en los apartados que siguen a continuación. La elección del qúe se haya de utilizar en cada caso vendrá impuesta por las característi­cas de la zona y las del propio suministro.

5.1 . Línea tipo SO BT (1451/0401/1/1) Será utilizado en todas las líneas subterráneas, salvo las excep­

ciones en que sea de aplicación el proyecto tipo SD BT. Los conductores serán unipolares, aislamiento XLPE, de alumi­

nio para las fases y de cobre o aluminio para el neutro, dependien­do de que el terreno donde se asiente el conductor, tenga un grado de humedad alto (Cu) o no (Al).

- Secciones de los conductores de fase: 95, 150 ó 240 mm2 - Secciones del conductor neutro: 5e, 95, 150 mm2 en Alumi-

nio y de 50 y 95 mm2 de cobre. - Aislamiento: polietileno reticulado, con cubierta de PVC. 5.2. Línea tipo SD BT (1451/0402/1) Se utilizará solamente en derivaciones a suministros apartados

del Jrazado previsible de la red general. La sección de los conductores de fase y neutro será de 50 mm2,

de las mismas características de material, tensión nominal y aisla­miento que las de la línea tipo SO BT.

6. Líneas aéreas DE BT. - La tensión nominal será de 380 V. - Estarán constituídas por conductores aislados trenzados, po-

sados sobre fachada. Cuando no sea posible este tipo de instalación por tratarse de edificaciones dispersas, la línea se tenderá sobre apoyos.

- La caída de tensión máxima admisible no deberá exceder del 5%. Cuando el proyecto sea de una derivación a conectar a una lí­nea ya existente, la caída de tensión admisible en la derivación se condicionará de forma que sumado al de la línea ya existente hasta el tramo de derivación, no supere el 5%, para las potencias trans­portadas en la línea y las previstas a transportar en la derivación.

- Para la elección entre los distintos tipos de líneas desde el pun­to de vista de la sección de los- conductores, aparte de las limitacio­nes de potencia máxima a transportar y de caída de tensión, que se fijan en cada uno, es conveniente realizar un estudio técnico­económico desde el punto de vista de pérdidas, por si quedara justi­ficado con el mismo la utilización de una sección superior a la de­termiriada por los conceptos anteriormente citados.

Page 16: CONSELLERIA D'INDÚSTRIA, COMERC; I CONSELLERIA DE ... · cions de Mitja i Baixa Tensió, integrada per representants de ... SA, les aportacions de les quals han permes l'elaboració

3144 1992 04 07 DOGV - Núm. 1.760

- En aquestes normes s'aproven dos tipus de línies, definides per la secció i ai1lament del seu conductor, conforme s'indica en els apartats que segueixen. r.:elecció derque s'haja d'utilitzar en cada cas vindra imposada per les característiques de la zona i les del pro­pi subministrament.

6.1. Línia ti pus ZG BT (1451/0501/1). Sera I'utilitzat en totes les línies aeries tret de les excepcions en

que sigª--d'aplicació el projecte tipus ZF BT. EIs. c,!nductors seran unipolars, cablejats entre si i de les següents

caracterísfiques principals. -- Tensió nominal Uo/U = 0,6/1 kV, i és Uo la tensió nominal

entre cadascun deis conductors i terra i U, la tensió nominal entre conductors.

- Secció dels conductors i composició del feix: 3 x 25 Al!54,6 Alm. 3 x 50 Al! 54,6 Alm. 3 x 95 Al!54,6 Alm. 1 x 50 Al! 54,6 Alm. - Ai1lament: Polietile reticulat. Els conductors de fase de 95 i 50 mm2 seran els utilitzats habi­

tualment; en petits nuclis rurals o urbanitzacions consolidades po­dra usar-se el conductor de 25 mm2 si és suficient per a la deman­da establerta.

6.2. Línia tipus ZF BT (145 1/502/1) La utilització queda reservada a zones on eventualment no es

puga utilitzar una línia subterrania, o a zones on si és d'aplicació una xarxa aeria, siga necessari distribuir una carrega elevada o a gran distancia del centre de transformació.

S'utilitzara un sol tipus de cable 3 x 150/95 Al + 22 Ac consti­tuit amb 3 cóndúctbrs de fase de 150 mm2 Al i un conductor neu­tre de 95 mm2 Al, amb un fiador d'acer de 22 mm2.

1. Qualitat

CAPÍTOL III

Característiques deis materials

En les xarxes de distribució de I'empresa subministradora s'ins­tal'laran materials que complint les normes vigents corresponguen al que especifica aquest capítol.

No havent-hi normes específiques sobre materials, s'autoritzara el seu ús a les empreses subministradores.

2. Característiques generals EIs materials per a les xarxes d'll i 20 kV estaran previstos per

al funcionament a 20 kV. En aquells que hagen de funciol}ar ini­cialment a tensions inferiors caldra establir el connexionat corres­ponent en I'enrotllament primario

En els aparells de maniobra i protecció, la potencia de curt cir­cuit trifasic (simetric) a considerar, sera de 350 MVA, tret deis fusi­bles d'expulsió el poder de tall nominal dels quals podra ser de 8 kA.

EIs materials per a les xarxes de BT correspondran en conduc­tors ai1lats, a les series de tensió nominal de 0,6/1 kV.

Tots els materials siderúrgics seran com a mínim d'acer A-42. Es­taran galvanitzats per immersió en calent per a protegir-Ios de I'oxi­dació i corrosió, o-setan de naturalesa resistent a la corrosió.

3. Característiquesparticurars deis materials de MT. 3.1 . Conductors nus Els tipus de conductors utilitzats seran d'alumini-acer, tipus nor­

mal, greixats o sense greixar (LA-56, ó LA-l lO), o de coure (C-35 o C-50).

3.2 Suports i creus 3.2.1. Suports d'acer galvanitzat (1410/0020/0301) Seran d'estructura soldada i cargolada, i disposaran de la resis­

tencia adequada a I'esfon; que hagen de suportar. Tots els elements que composen els .suports hauran d'anar mar­

cats a encuny per a ser identificats i facilitar-ne el muntatge. La fabricació d'aquests suports es realitzara d'acord amb el pla­

nol corresponent, emprant els acers que s'hi indiquen. Hauran de presentar-se els calculs justificatius d'aquests elements i certificats d'assaig en laboratori oficial reconegut.

- En estas normas se aprueban dos tipos de líneas, definidas por la sección y aislamiento de su conductor, conforme se indica en los apartados que siguen a continuación. La elección del que se haya de utilizar en cada caso vendrá impuesta por las característi­cas de la zona y las del propio suministro.

6.1. Línea tipo ZG BT (1451/0501/1). Será el utilizado en todas las líneas aéreas salvo las excepciones

en que sea de aplicación el proyecto tipo ZF BT. , Los conductores, serán unipolares, cableados entre sí y de las si­

guientes características principales. - Tensión nominal Uo/U = 0,6/1 kV, siendo Uo la tensión no­

minal entre cada uno de los conductores y tierra y U, la tensión no-minal entre conductores. .

- Sección de los conductores y composición del haz: 3 x 25 Al! 54,6 Alm. 3 x 50 Al!54,6 Alm. 3 x 95 Al!54,6 Alm. 1 x 50 Al!54,6 Alm. - Aislamiento: Polietileno reticulado. Los conductores de fase de 95 y 50 mm2 serán los utilizados ha­

bitualmente; en pequeños núcleos rurales o urbanizaciones.consoli­dadas podrá usarse el conductor de 25 mm2 si es suficiente para la demanda establecida.

6.2. Línea tipo ZF BT (1451/502/1) Su utilización queda reservada a zonas donde eventualmente no

se pueda utilizar una línea subterránea, o a zonas donde siendo de aplicación una red aérea, sea necesario distribuir una carga elevada o a gran distancia del centro de transformación.

Se utilizará un solo tipo de cable 3 x 1 50/95 Al + 22 Ac consti­tuido con 3 conductores de fase de 150 mm2 Al y un conductor neu­tro de 95 mm2 Al, con un fiador de acero de 22 mm2

1 . Calidad

CAPÍTULO III

Características de los materiales

. En las redes de distribución de la empresa suministradora se ins­talarán materiales que cumpliendo las normas vigentes correspon­dan a lo especificado en el presente capítulo.

En defecto de normas específicas sobre materiales, se autoriza­rá a las empresas suministradoras el uso de los mismos.

2. Características generales Los materiales para las redes de 1 1 y 20 kV, estarán previstos pa­

ra su funcionamiento a 20 kV. En el caso de los transformadores, todos ellos estarán previstos para su funcionamiento a la tensión no­minal primaria de 20 kV sin más que establecer el conexionado co­rrespondiente en el devanado primario en aquellos que hayan de fun­cionar inicialmente a tensiones inferiores.

En los aparatos de maniobra y protección, la potencia de corto­circuito trifásico (simétrico) a considerar, será de 3.;50 MVA, salvo ' en los fusibles de expulsión cuyo poder de corte nominal podrá ser de 8 kA.

.

Los materiales para las redes de BT corresponderán en conduc­tores aislados, a las series de tensión nominal de 0,6/1 kV.

Todos los materiales siderúrgicos serán como mínimo de acero A-42. Estarán galvanizados por inmersión en caliente para prote­gerlos de la oxidación y corrosión, o serán de naturaleza resistente a la corrosión.

3. Características particulares de los materiales de MT. 3.1 . Conductores desnudos Los tipos de conductores utilizados serán de aluminio-acero, ti­

po normal, engrasados o sin engrasar (LA-56, ó LA-HO), o de cobre (C-35 ó C-50).

3.2 Apoyos y crucetas 3.2.1. Apoyos de acero galvanizado (1410/0020/0301) Serán de estructura soldada y atornillada, y dispondrán de la

resistencia adecuada al esfuerzo que haya de soportar. Todos los elementos que componen los apoyos, deberán ir mar­

cados a troquel para ser identificados y facilitar su mOlúaje. La fabricación de estos apoyos se realizará de acuerdo con el pia­

no correspondiente, empleando los aceros que se indiquen en el mis­mo. Deberán presentarse los cálculos justificativos de estos elemen­tos y certificados de ensayo en laboratorio oficial reconocido.

Page 17: CONSELLERIA D'INDÚSTRIA, COMERC; I CONSELLERIA DE ... · cions de Mitja i Baixa Tensió, integrada per representants de ... SA, les aportacions de les quals han permes l'elaboració

DOGV - Núm. 1.760 1992 04 07 3145

Les principals caiacterístiques deIs suports seran: Denominació Esforf ... omi�al

H = altura (m) (daN! Altures (m)

P 400 H UNESA 400 12- 14- 16 P 750 H UNESA 750 12- 14- 16 P 1 .250 H UNESA 1 .250 12-14- 16 C 500-H UNESA 500 12- 14-16-1 8-20-22 C l.OO(f H UNESA 1 .000 12- 1 4- 16- 18-20-22 C 2.00Ci H UNESA 2.000 12-14-16-1 8-20-22 C 3.000 H UNESA 3 .000 12- 1 4- 16- 1 8-20-22 C 4.500 H UNESA 4.500 12- 14-16- 18-20-22 C 7.000 H UNESA 7 .000 12-14-16- 18 C 9.000 H UNESA 9.000 12-14-16- 1 8 Sent: Esfon; nominal: el disponible en l'extrem superior del cap, una

vegada descomptat el que produeix la pressió del vent sobre el propi suport en les condicions indicades en l'art. 16 del Reglament Tecnic de Línies Electriques Aeries d'Alta Tensió i considerat simultania­ment l'esfor� vertical indicat en la recomanació UNESA 6704 (oc­tubre 1985).

3.2.2. Suports de formigó (141012046/0102) Seran de formigó armat vibrat de tipus refor�at, tret deis d'es­

for� nominal de 1600 daN que seran de tipus normal. Tots els pals hauran de dur les corresponents marques per a la

seu a identificació. A aquesta normativa s'ajusten els següents suports:

Designac!üY Esfor(: nominal (daN) Altura (m)

HV 1 60 R 9 UNESA 160 9 HV 160 R 1 1 UNESA 1 1 H V 250 R 9 UNESA 9 H V 250 R 1 1 UNESA 250 1 1 HV 250 R 1 3 UNESA 13 H V 400 R 9 UNESA 9 H V 400 R 1 1 UNESA 400 1 1 H V 400 R 1 3 UNESA 1 3 H V 630 R 9 UNESA 9 HV 630 R 1 1 UNESA 630 1 1 HV 630 R 1 3 UNESA 1 3 H V 800 R 9 UNESA 9 HV 800 R 1 1 UNESA 800 1 1 H V 800 R 1 3 UNESA 13 HV 1000 R 9 UNESA 9 H V 1000 -R 1 1 UNESA 1000 1 1 H V 1000 R 1 3 UNESA 1 3 H V 1600 R 9 UNESA 9 H V 1600 R 1 1 UNESA 1600 1 1 H V 1600 R 1 3 UNESA 1 3

Sent: Esfor� nominal: aquell amb que el fabricant designa el pal i re­

presenta l'esfor� lliure disponible segons la direcció principal a la distancia de 0,25 m per sota la cogulla del pal.

3.2.3. Creueres (1410/0020/0401) S'aprova la utilitzacíó de les següents creueres, la denominació

de les quals és la que (Lndica. Per a suports metaHics (RU6704A):

. Creuera plana 70 D-200/S per a suports de gafeta. Creuera plana 80 D-200/S per a suports de gafeta. Creuera plana 70 D-200/R per a suports de gafeta. Creuera plana 70 D-250/S per a suports de gafeta. Creuera plana 80 D-250/S per a suports de gafeta. Creuera plana 70 D-250/R per a suports de gafeta. Creuera plana 70 D-l00/S per a suports de gafeta. Creuera plana 70 D-300/SE per a suports de gafeta. Creuera plana 70 D-375/S per a suports de gafeta. Creuera plana 80 D-375/S per a suports de gafeta. Creuera plana A-21 per a torres tipus C. Creuera plana A-26 per a torres tipus C. Creuera volta per a suports de gafeta. Creuera volta B-36 per a torres tipus C.

Las principales características de los apoyos serán: Denominación Esfuerzo nominal H = altura (m¿ (daN¿ Alturas (mi

P 400 H UNESA 400 12-14-16 P 750 H UNESA- 750 12- 14- 16 P 1.250 H UNESA 1 .250 1 2-14-16 C 500 H UNESA 500 12-14-16- 18-20-22 C 1 .000 H UNESA 1 .000 12- 14- 16- 18-20-22 C 2.000 H UNESA 2.000 12- 14- 16-1 8-20-22 C 3.000 H UNESA 3.000 12-14-16-1 8-20-22 C 4.500 H UNESA 4.500 1 2- 14- 16-1 8-20-22 C 7.000 H UNESA 7 .000 1 2-14-16-18 C 9.000 H UNESA 9.000 12- 14-16- 1 8 Siendo: Esfuerzo nominal: el disponible en el extremo superior de la ca­

beza, una vez descontado el que produce la presión del viento sobre el propio apoyo en las condiciones indicadas en el artO 16 del Regla­mento Técnico de Líneas Eléctricas Aéreas de Alta Thnsión y consi­derado simultáneamente el esfuerzo vertical indicado en la recomen­dación UNESA 6704 (octubre 1985).

3.2.2. Apoyos de hormigón (141012046/0102) Serán de hormigón armado vibrado de tipo reforzado, salvo los

de esfuerzo nominal de 1600 daN que serán de tipo normal. Todos los postes deberán llevar las correspondientes marcas pa­

ra su identificación. A esta normativa se ajustan los sigurentes apoyos:

Designación Esfuerzo nominal (daN) Altura (m)

HV 160 R 9 UNESA 1 60 9 H V 160 R 1 1 UNESA 1 1 H V 250 R 9 UNESA 9 H V 250 R 1 1 UNESA 250 1 1 H V 250 R 1 3 UNESA 1 3 H V 400 R 9 UNESA 9 HV 400 R 1 1 UNESA 400 1 1 H V 400 R 1 3 UNESA 1 3 H V 630 R 9 UNESA 9 H V 630 R 1 1 UNESA 630 1 1 H V 630 R 1 3 UNESA 1 3 H V 800 R 9 UNESA 9 HV 800 R 1 1 UNESA 800 1 1 HV 800 R 1 3 UNESA 1 3 H V 1000 R 9 UNESA 9 HV 1000 R 1 1 UNESA 1000 1 1 H V 1000 R 1 3 UNESA 1 3 HV 1600 R 9 UNESA 9 HV 1600 R 1 1 UNESA 1600 1 1 H V 1600 R 1 3 UNESA 1 3

Siendo: Esfuerzo nominal: aquel con que el fabricante designa el poste

y representa el esfuerzo libre disponible según la dirección principal a la distan.cia de 0,25 m por debajo de la cogolla del poste.

3.2.3. Crucetas (1410/0020/0401) Se aprueba la utilización de las siguientes crucetas, cuya deno-

minación es la que se indica. Para apoyos metálicos (RU6704A): Cruceta plana 70 D-200/S para apoyos de presilla Cruceta plana 80 D-200/S para apoyos de presilla CnJ.ceta plana 70 D-200/R para apoyos de presilla Cruceta plana 70 D-250/S para apoyos de presilla Cruceta plana 80 D-250/S para apoyos de presilla Cruceta plana 70 D-250/R para apoyos de presilla Cruceta plana 70 D-l00/S para apoyos de presilla Cruceta plana 70 D-300/SE para apoyos de presilla Cruceta plana 70 D-375/S para apoyos de presilla Cruceta plana 80 D-375/S para apoyos de presilla Cruceta plana A-21 para torres tipo C Cruceta plana A-26 para torres tipo C Crucela bóveda para apoyos de presilla Cruceta bóveda B-36 para torres tipo C

Page 18: CONSELLERIA D'INDÚSTRIA, COMERC; I CONSELLERIA DE ... · cions de Mitja i Baixa Tensió, integrada per representants de ... SA, les aportacions de les quals han permes l'elaboració

3146 1992 04 07 DOGV - Núm. 1.760

Creuera tipus UPC per a suports de gafeta. Creuera tipus CCP per a suport.¡ de gafeta. Creuera tipus CC-I per a suports de gelosia. Creuera tipus CP-I per a derivació senzilla. Creuera tipus CP-SI per a derivació amb seccionadors. Creuera tipus CP-D-SI per a doble derivació amb seccionadors. Creuera tipus CP-SF-I per a instaHació de fusibles d'expulsió. Cn!.l:féhi auxiliar P-AUX-I Creu�rá auxiliar C-AUX-I Per a suport de formigó (RU 6703B) Creuera tipus volta amb biga I.- 70 Creuera tipus volta amb biga L 90 Creuera tipus H-30 de 2,7 m d'envergadura amb suport Creuera tipus H-30 de 3,7 m d'envergadura amb suport 3.3. Ai11ament i ferramentes 3.3.1. Ai11ament (1410/2444/0101 1 1410/2444/0201) Els tipus d'ai1ladors utilitzats seran de vidre i les principals ca­

racterístiques de l'element ai1lador seran les següents:

Aislador

Rígido Rígido Caperuza .t;ástago

peruza y vástago Caperuza y vástago

Ai1lador

Rígid Rígid Caperutxa i tija Caperutxa i tija Caperutxa i tija

Tipo

ARVI-32 ARVI-42

U-40-BS

U-70-BS

U-loo-BS/P

Tipus

ARVI-32 ARVI-42

U-40-BS

U-70-BS

U-loo-BS/P

Carga rotura Material (daN)

Vidrio 1200 Vidrio 1200

Vidrio 4000

Vidrio 7000

Vidrio 10000

Carrega rup-tura

Material (daN)

Vidre 1 200 Vidre 1200

Vidre 4000

Vidre 7000

Vidre 10000

Les principal s característiques de les cadenes formades són les següents:

Cadenes verticals: Tipo ai1lador Núm. elements Tensió suportada Línia de fuga

U-40-BS . 2

U-loo-BS/P 2

Cadenes horitzonlals:

140 kV onda xoc 57kV a 50 Hz I mino 200 kV onda xoc 80kV a 50 Hz I mino

370 mm

780 mm

Tipus ai1lador Núm. elements Tensió suportada Línia de fuga

U-70-BS 3

U-70-BS 2

290 kV onda xoc 840 mm 1l0kV a 50 Hz I .min.

200 kV onda xoc 560 mm 80kV a 50 Hz I mino

3.3.2. Suports rectes per a ai1ladors rígids (1410/2541/0101) Seran de fins 630 daN. 3.4. Aparells de protecció i maniobra 3.4.1 . Tallacircuits seccionadors d'intemperie amb fusible d'ex­

pulsió (1410/3219/0101)

Cruceta tipo UPC para apoyos de presilla Cruceta tipo CCP para apoyos de presilla Cruceta tipo CC-I para apoyos de celosía

- Cruceta tipo CP-I para derivación sencilla Cruceta tipo CP-SI para derivación con seccionadores Cruceta tipo CP-D-SI para doble derivación con seccionadores Cruceta tipo CP-SF-I para instalación de fusibles de expulsión Cruceta auxiliar P-AUX-I Cruceta auxiliar C-AUX-I Para apoyo de hormigón (RU 6703B) Cruceta tipo Bóveda con viga L 70 Cruceta tipo Bóveda con viga L 90 Cruceta tipo H-30 de 2,7 m de envergadura con soporte Cruceta tipo H-30 de 3,7 m de envergadura con soporte 3.3. Aislamiento y herrajes 3.3.1. Aislamiento (1410/2444/0101 y 1410/2444/0201) Los tipos de aisladores utilizados serán de vidrio y las principa­

les características del elemento aislador .serán las siguientes:

Tens.soport. Tens.b/onda Linea de fuga b/lluvia de choque de fuga

1 min (kV) 1,2/5 uso (kV) mínima (m)

58 170 5 10 82 250 760

32 70 185

40 100 280

40 100 390

Tens.soport. Tens.b/onda Linia b/pluja de xoc de fuga

1 min (kV) 1,2/5 uso (kV) müzima (m)

58 170 5 10 82 250 760

32 70 185

40 100 280

40 100 390

Las principales características de las cadenas formadas son las

Cadenas verticales: Tipo aislador N. o elementos Tensión soportada Línea de fuga

U-40-BS 2

U-loo-BS/P 2

Cadenas horizontales:

140 kV onda choque 57kV a 50 Hz I mino 200 kV onda choque 80kV a 50 Hz I mino

Tipo aislador N.O elementos Tensión soportada

U-70-BS 3 290 kV onda choque 1 l0kV a 50 Hz I mino

U-70-BS 2 200 kV onda choque 80kV a 50 Hz I mino

370 mm

780 mm

Línea de fuga

840 mm

560 mm

3.3.2. Soportes rectos para aisladores rígidos (1410/2541/0101) Serán de hasta 630 daN. 3.4. Aparatos de protección y maniobra �.4.1 . Cortacircuito's seccionadores de intemperie con fusible de

expulsión (1410/3219/0101)

Page 19: CONSELLERIA D'INDÚSTRIA, COMERC; I CONSELLERIA DE ... · cions de Mitja i Baixa Tensió, integrada per representants de ... SA, les aportacions de les quals han permes l'elaboració

DOGV . Núm. 1.760 1992 04 01 3147

Les principals característiques són: Tensió més elevada , 24 kV Intensitat nominal de la base NiveIl d'ai11ament nominal:

a freqüencia industrial 1 mino a impulsos tipus raig

Nivell d'afilament per a la distancia de seccionálll�nt:

a freqüencia industrial 1 mino a impulsos ti pus raig

A c c i o n a m e n t Valors nominals de fusible:

Tensió maxima Poder de taH nominal

50 kV (eficac;:) 140 kV (cresta)

60 kV (eficac;:) 180 kV (cresta) mitjanc;:ant perxes

24 kV 8 kA

3.4.2. Seccionadors tripolars d'intemperie amb accionament me­cánic manual a distancia (1410/3128/0201)

Les principal s característiques són: Tensió més elevada 24 kV Intensitat nominal 400 A Accionament Per palanca des de la ba­

se del suport amb encla­vament mecanic

3.4.3. seccionadors unipolars d'intemperie accionables mitjan­c;:ant perxa (1410/3164/0102)

Les característiques principals són: Tensió més eievada'� 24 kV Intensitat nominal 400 A Accionament Per perxa

3.4.4. Parallamps de resistencia variable (auto-valvules) (1410/3213/0101)

Les principals característiques de les auto-valvules seran les se­güents: Tensió més elevada 24 kV Corrent de descarrega nominal 5 kA

3.5. Electrodes de posada a terra i grapes de connexió (1410/3000/0101 I 1410/3001/0101)

Estaran constitults per varetes cilíndriques acoblables d'acer re­vestides d'una capa de coure.

En la connexió amb les Iínies d'enIlac;: amb terra s'utilitzaran gra­pes de connexló.

3.6. Cables aJllats de mitja tensió 3.6.1. Cables amb aJllament sec (xarxes subterrfmies)

141O/0011/0101). Les principals característiques són: Seccions a utilitzar: 95, 1 50, 240 i 400 mm2 d'AI. AJllament sec d'extrusió del tipus EPR o XLPE. 3.6.2. Cables amb aJllament sec (xarxes aeries) (141O/0011/0201) Les principals característiques són: Conductors unipolars aJllats cablejats entre ells junt amb un ca-

ble d'acer, portador del feix. Seccions a utilitzar: 3 x 50 Al/50 Ac 3 x 95 Al/50 Aec -

3 x 150 Al/50 Ac AJllament sec d'extrusió del tipus EPR o XLPE. Coberta de tipus PVC o XLPE. 3.6.3. Cables ai1lats amb paper impregnat (1410/0013/0101) Les principals característiques són: Seccions a utilitzar: 95, 150, 240 i 400 mm2 d'AI. Ai11ament de paper ímpregnat amb barreges no migrants. 4. Característiques particulars deis materials per a centres de

transformació. 4.1. Transformadors 4.1 .1 . Transformadors tipus pal (1410/0040/1301) Ser.an trifasics. Tots els transformadors estaran previstos per al funcionament

a la tensió nominal primaria de 20 kV sense altra cosa que establir el comiexionat corresponent en I'enrotllament primari en aquells que hagen de funcionar inicialment a tensions inferiors.

Las principales características son: Tensión más elevada 24 kV Intensidad nominal de la base 200 A Nivel de aislamiento nominal: a frecuencia industrial-l mino a impulsos tipo rayo Nivel de aislamiento para la dis­tanciade seccionamiento:

a frecuencia industrial I mino a impulsos tipo rayo

Accionamiento Valores nominales de fusible:

Tensión máxima Poder de corte nominal

50 kV (eficaz) 140 kV (cresta)

60 kV (eficaz) 180 kV (cresta) mediante pértigas

24 kV 8 kA

3.4.2. Seccionadores tripolares de intemperie con accionamien­to mecánico manual a distancia (1410/3128/0201)

Las principales características son: Tensión más elevada 24 kV Intensidad nominal Accionamiento

400 A Por palanca desde la base del apoyo con enclavamiento mecánico

3.4.3. Seccionadores unipolares de intemperie accionables me­diante pértiga (1410/3164/0102)

Sus características principales son: Tensión más elevada 24 kV Intensidad nominal 400 A Accionamiento ' Por pértiga

3.4.4. Pararrayos de resistencia variable (autoválvulas) (1410/3213/0101)

Las principales características de las autoválvulas serán las si­guientes: Tensión más elevada 24 kV Corriente de descarga nominal 5 kA

3.5. Electrodos de puesta a tierra y grapas de conexión (1410/3000/0101 y 1410/3001/0101)

Estarán constituidos por varillas cilíndricas acoplables de acero revestidas de una capa de cobre.

En su conexión con las lineas de enlace con tierra se utilizarán grapas de conexión.

3.6. Cables aislados de media tensión 3.6.1. Cables con aislamiento seco (redes subterráneas)

141O/0011/0101). Sus principales características son: Secciones a utilizar: 95, 1 50, 240 y 400 mm2 de Al. Aislamiento seco extrudido del tipo EPR o XLPE. 3.6.2. Cables con aislamiento seco (redes aéreas) (1410/0011/0201) Sus principales características son: Conductores unipolares aislados cableados entre sí junto con un

cable de acero, portador del haz. Secciones a utilizar: 3 x 50 Al/50 Ac 3 x 95 Al/50 Ac 3 x 150 Al/50 Ac Aislamiento seco extrudido del tipo EPR o XLPE. Cubierta de tipo PVC o XLPE. . 3.6.1. Cables aislados con papel impregnado (1410/0013/0101) Sus principales Características son: Secciones a utilizar: 95, 150, 240 y 400 mm2 de Al. Aislamiento de papel impregnado con mezclas no migrantes. 4. Características particulares de los materiales para centros de

transformación. 4.1. Transformadores 4.1 .1 . Transformadores tipo poste (1410/0040/1301) Serán trifásicos. Todos los transformadores estarán previstos para su funciona­

miento a la tensión nominal primaria de 20 kV sin más que estable­cer el conexionado correspondiente en el devanado primario en aque­llos que hayan de funcionar inicialmente a tensiones inferiores.

Page 20: CONSELLERIA D'INDÚSTRIA, COMERC; I CONSELLERIA DE ... · cions de Mitja i Baixa Tensió, integrada per representants de ... SA, les aportacions de les quals han permes l'elaboració

3148 1992 04 07 DOGV - Núm. 1.760

Disposaran de neutre accessible en BT, i refrigeració natural en bany d'oli. ... 4.1.2. Transformadors tipus caseta..(141O/0040/1201)

Seran trifasics, amb neutre accessible en BT i refrigeració natural.

Siga quina siga la seu a tensió primaria de servei es consideraran a efectes d'amament, tret de la indicació concreta en contrari, de 20 kV -de; tensió nominal.

4.2: ��Hes prefabricades (1410/0028/0102). Seran de tensió nominal 24 kV i que suporte .una intensitat de

curt circuit de 16 kA. 4.3. Interruptors seccionadors d'interior (1410/3 189/0101) Seran de tensió nominal 24 kV, i una tensió suportada nominal

a freqüencia industrial durant 1 minut en sec de 50 kV (eficac) a terra i entre pols, i de 60 kV (eficac) sobre la distancia de secciona­ment, com també la tensió suportada nominal als impulsos tipus nüg seran 125 kV (cresta) i 145 kV (crestar respectivament.

4.4. Cei'1es compactes d'hexafluor (1410/2808/0101) Seran sota embolcall metaHic fins 36 kV, prefabricada, amb die-

lectric d'hexafluorur de sofre (SF6). 4.5. Altres elements 4.5.1 . Amadors de suports (1410/2400/0201) Seran per a interior de materia ceramica, amb armadures me­

tai'1iques internes, la tensió suportada a impulsos tipus raig sera de 125 kV (cresta).

4.5.2. Seccionadors tripolars d'interior (1410/3163/0103) La tensió nominal sera de 24 kV. 4.5.3. Ponts de connexió de MT. (1410/1149/0101) EIs ponts de 'MÍ' entre les ceHes de protecció i els transforma­

dors s'efectuaran amb cable de coure, ai11ament sec, unipolar de lx25 mm2.

4.5.4. Ponts de connexió en BT (1410/1 149/0101 1 1410/1500/0202)

EIs ponts de connexió en BT entre el transformador i el quadre de BT s'efectuaran amb cable d'alumini, ai1lant 0,6/1 kV i de secció 240 mm2, en centres de transformació ti pus caseta i de 3 x 95 mm2 + 1 x 54,6 Alm per a centres de transformació tipus pal.

5. Característiques particulars deis materials de BT 5.1 . Cables trenats (1410/1500/0202) Les característiques principals seran: Seccions a utilitzar: 3 x 25 Al!54,6 Alm 3 x 50 Al!54,6 Alm 3 x 95 AV54,6 Alm 3 x 150/95 Al + 22,0 Ac 1 x 50 Al!54,6 Alm 2 x 16 AI2 x 25 Al 4 x 16 AI4 x 25 Al 5.2. Cables per a xarxes subterranies (1410/1151/0101) Les característiques principal s seran: Seccions a utilitzar: 50, 95, 150 i 240 mm2 d'AI, i 50, 95 mm2

de Cu. Ai1lament sec XLPE, amb coberta de PVC. 5.3. Suports 5.3.1 . Suports metai'1ics i de formigó Hauran de complir el que especifiquen els apartats 3.2.1. i el 3.2.2.

deIs materials de MT. 5.3.2. Palets metat'lics i vents (1410/2031/0101) i (1410/1017/0101) •

Seran d'acer, fonñats per perfil laminat d'angular de costats iguafs, senzill o reforcat amb un altre angular analeg, segons els es­forcos a suportar.

A aquesta normativa s'ajusten els següents tipus: - Palet angular senzill de 70x70x7 i 3,0 m de longitud. - Palet angular doble de 6Ox60x6 i 3,5 m de longitud. - Palet angular senzill de 70x70x7 i 4,0 m de longitud. - Palet angular doble de 6Ox60x6 i 4,5 m de longitud. El palet d'angular senzill s'emprara per als circuits simples i el

de doble angular per a les derivacions i doble circuits. La subjecció del palet a I'edificació s'efectuara mitjancant gra­

pes d'angular de 70x70x7 i de 250 a 400 mm de longitud, segons necessitat.

Els vents per a falcar els palets estaran constitults per cable d'acer galvanitzat de 33,5 mm2•

5.4. Ferraments per a xarxes trenades (1410/2299/0101)

Dispondrán de neutro accesible en BT, y refrigeración natural en baño de aceite.

4.1 .2. Transformadores tipo caseta (1410/0040/1201) - Serán trifásicos, con neutro accesible en BT y refrigeración na­

tural. Cualquiera que sea su tensión primaria de servicio se considera­

rán a efectos de aislamiento, salvo indicación concreta en contrario, de 20 kV de tensión nominal.

4.2. Celdas prefabricadas (1410/0028/0102). Serán de tensión nominal 24 kV Y que soporte una intensidad

de cortocircuito de 16 kA. 4.3. Interruptores seccionadores de interior (1410/3189/0101) Serán de tensión nominal 24 kV, Y una tensión soportada nomi­

nal a frecuencia industrial durante 1 minuto en seco de 50 kV (efi­caz) a tierra y entre polos, y de 60 kV (eficaz) sobre la distancia de seccionamiento, así como la tensión soportada nominal a los im­pulsos tipo rayo serán 125 kV (cresta) y 145 kV (cresta) respectiva­mente.

4.4. Celdas compactas de hexafluoruro (1410/2808/0101) Serán bajo envolvente metálico hasta 36 kV, prefabricada, con

dielectrico de hexafluoruro de azufre (SF6). 4.5. Otros elementos 4.5.1 . Aisladores de apoyos (1410/2400/0201) Serán para interior de materia cerámica, con armaduras metáli­

cas internas, la tensión soportada a impulsos tipo rayo será de 125 kV (cresta).

4.5.2. Seccionadores tripolares de interior (1410/3163/0103) La tensión nominal será de 24 kV. 4.5.3. Puentes de conexión de MT (1410/1149/0101) Los puentes de MT entre las celdas de protección y los transfor­

madores, se efectuarán con cable de cobre, aislamiento seco, unipo­lar de lx25 mm2.

4.5 .4. Puentes de conexión en BT (1410/1149/0101 Y 1410/1500/0202)

Los puentes de conexión en BT entre el transformador y el cua­dro de B.T. se efectuarán con cable de aluminio, aislante 0,6/1 kV y de sección 240 mm2, en centros de transformación tipo caseta y de 3 x 95 mm2 + 1 x 54,6 Alm para centros de transformación ti­po poste.

5. Características particulares de los materiales de BT. 5 .1 . Cables trenzados (1410/1500/0202) Sus características principales serán: Secciones a utilizar: 3 x 25 Al! 54,6 Alm 3 x 50 Al!54,6 Alm 3 x 95 Al!54,6 Alm 3 x 150/95 Al + 22,0 Ac r x 50 AI754,6 Alm. l x 16 A12 x 25 Al 4 x 16 A14 x 25 Al 5.2. Cables para redes subterráneas (1410/1151/0101) Sus características principales serán: Sécciones a utilizar: 50, 95, 150 y 240 mm2 de Al, y 50, 95 mm2

de Cu. Aislamiento seco XLPE, con cubierta' de PVC. 5.3. Apoyos 5.3.1 . Apoyos metálicos y de hormigón Deberán cumplir lo especificado en los apartados 3.2.1. y eI 3.2.2.

de los materiales de MT. 5 .3.2. Postecillos metálicos y vientos(141O/203 1/0101) y

(1410/1017 /010l) Serán de acero, formados por perfil laminado de angular de la­

dos iguales, sencillo o reforzado con otro angular análogo, según los esfuerzos a soportar.

A esta normativa se ajustan los siguientes tipos: - Postecillo angular sencillo de 70x70x7 y 3,0 m de longitud. - Postecillo angular doble de 6Ox60x6 y 3,5 m de longitud. - Postecillo angular sencillo de 7Ox70x7 y 4,0 m de longitud. - Postecillo angular doble de 60x60x6 y 4,5 m de longitud. El postecillo de angular sencillo se empleará para los simples cir­

cuitos y el de doble angular para las derivaciones y doble circuitos. La sujeción del postecillo a la edificación se efectuará mediante

garras de angular de 70x70x7 y de 250 a 400 mm de longitud, según necesidad.

Los vientos para arriostrar los postecillos estarán constituidos por cable de acero galvanizado de 33,5 mm2.

5.4. Herrajes para redes. trenzadas (1410/2299/0101)

Page 21: CONSELLERIA D'INDÚSTRIA, COMERC; I CONSELLERIA DE ... · cions de Mitja i Baixa Tensió, integrada per representants de ... SA, les aportacions de les quals han permes l'elaboració

DOGV - Núm. 1.760 1992 04 07 3149

S'utilitzaran com -a elements d'amarratge en conductors ai11ats cablejats en feix.

5.5. Quadre de distribució moduffir ]Jer a BT (1410/2785/0102) 5.6. Caixa general de protecció i mesurament i armaris de sec­

cionament (1410/3405/0201, 1410/1801/0101 i 1410/3405/0101) El material de l'embolcall sera ai1lant i autoextingible i propor­

cionara un grau de protecció mínim IP 437. 5.7.-Afmaris de BT per a CT tipus pal (1410/2700/0401) El material de l'envoltant sera ai1lant i autoextingible i propor­

cionara in' grau de protecció IP 439.

CAPÍTOL IV . Execució de les instatlacions

l . Preambul Aquest capítol IV es refereix a l'execució de les insta¡'¡acions de

distribució el manteniment i I'explotació de les quals correspondra a l'empresa subministradora, promogudes tant directament per aques­ta com per tercers.

Les obres de les instal'lacions esmentades hauran de realitzar-se d'acord amb les instruccions que es desenvolupen a continuació, amb el que es pretén aconsegttir uns acabats d'obra suficients per a po­der assolir la qualitat de servei establerta en les insta¡'¡acions de dis­tribució.

El que disposa aquest capítol s'entén sen se perjudici de I'obligat compliment de les normes de seguretat en el treball i qualsevol al­tres que resulten d'aplicació en I'execució d'aquestes insta¡'¡acions.

Amb caraeter 'gmeral es fa constar que, durant I'execució de l'obra, la responsabilitat d'aquesta correspondra a la persona física o jurídica adjudicataria de l'obra a qui en el que succeeix es dira constructor, sense perjudici de la que legalment puga correspondre al director de I'obra.

2. Disposicions que s'han de complir Amb independencia d'aquestes disposicions oficials, s'hauran de

complir les «Prescripcions de Seguretat i Primers Auxilis» redacta­des per la comissió tecnica permanent de l'Associació de Medicina i Seguretat en el Treball d'UNESA per a la Indústria Electrica, de data 1985 (2a edició revisada)

3. Ordenació dels treballs - Les obres a executar seran les indicades en el corresponent

projecte (entenent com a tal el document tecnic basic d'execució), que haura d'estar redactat d'acord amb el que indica el capítol n d'aquestes normes NT-IMBT.

- El constructor una vegada \;onegut el projecte de I'obra i abans de comen�ar, fara un reconeixement sobre el terreny comprovant I'adequació del projecte a I'obra real i que es dispose de totes les lli­cencies i permisos necessaris, tant de particulars com d'organismes oficials, per a la realització dejes instal·lacions. Podra proposar ales­hores les modificacions que siguen necessaries realitzar per a I'adap­tació del projecte a la realitat. Analitzades i comprovades les modi­ficacions proposades, es redactára en cas d'acceptació, la correspo­nent acta de replantejament, que haura de ser signada pel constructor i I'empresa subministradora. A partir d'aquest moment el construc­tor i I'empresa subministradora no podran variar cap de les condi­cions establertes, llevat d'acord previo

. - Abans d'iniciar I'obra, el constructor comunicara per escrit a l'empresa subministradora, el nom del tecnic responsable de la di­recció d'obra.

- I.:empresa subministradora, exercira en el transcurs de l'obra les accions i revisions pertinents per a les comprovacions del mante­niment de les qualitats d'obra establertes; a aquests efectes el cons­tructor facilitara els mitjans necessaris per a la realització de les proves corresponents.

- Una vegada finalitzada I'obra es realitzara per part de I'em­presa subministradora, la corresponent formalització d'acceptació de les instal'lacions, d'acord amb el que indica el capítol V d'aques­tes normes NT-IMBT.

4. Materials Les obres es realitzaran emprant material en perfecte estát de con­

servació, i hauran de complir amb el que especifica él capítol nI de les normes partieula,rs, «Característiques deis materials» i en les «Normes d'execució» complement d'aquest capítol IV.

Se utilizarán corno elementos de amarre en conductores aisla­dos cableados en haz.

5.5. Cuadro de distribución modular para BT. (1410/2785/0102) . 5.6. Caja general de protección y medida y armarios de seccio­

namiento (1410/3405/0201, 1410/1801/0101 Y 1410/3405/0101) El material de la oo.volvente será aislante y autoextinguible y pro­

porcionará un grado de protección mínimo IP 437. 5.7. Armarios de BT para CT tipo poste (1410/2700/0401) El material de la envolvente será aislante y autoextinguible y pro­

porcionará un grado de protección IP 439.

1. Preámbulo

CAPÍTUW IV Ejecución de )as instalaciones

El presente capítulo IV se refiere a la ejecución de las instalacio­nes de distribución cuyo mantenimiento y explotación correspon­derá a la empresa suministradora, promovidas tanto directamente por la misma corno por terceros.

Las obras de las mencionadas instalaciones deberán realizarse de acuerdo con las instrucciones que se desarrollan a cQntinuación, con lo que se pretende conseguir unos acabados de obra suficientes para poder alcanzar la calidad de servicio establecida en las instala­ciones de distribución.

Lo dispuesto en este capítulo se entiende sin perjuicio del obli­gado cumplimiento de las normas de seguridad en el trabajo y cua­lesquiera otras que resulten de aplicación en la ejecución de estas instalaciones.

Con carácter general se hace constar que, durante la ejecución de la obra, la responsabilidad de la misma corresponderá a la per­sona física o jurídica adjudicataria de la obra a quien en lo sucesivo se llamará constructor, sin perjuicio de la que legalmente pueda co­rresponder al director de la obra.

2. Disposiciones que se deben cumplir Con independencia de estas disposiciones oficiales, se deberá

cumplir las «Prescripciones de Seguridad y Primeros Auxilios» re­dactado por la Comisión Técnica permanente de la Asociación de Medicina y Seguridad en el ltabajo de UNESA para la Indusria Eléc­trica de fecha 1985 (2a Edición revisada)

3. Ordenación de los trabajos - Las obras a ejecutar serán las indicadas en el correspondien­

te proyecto (entendiendo corno tal el documento técnico básico de ejecución), que deberá estar redactado de acuerdo con lo indicado en el capítulo n de estas normas NT-IMBT.

- El constructor una vez conocido el proyecto de la obra y an­tes de comenzar, hará un reconocimiento sobre el terreno compro­bando la adecuación del proyecto a la obra real y que se dispone de todas las licencias y permisos necesarios, tanto de particulares corno de organismos oficiales, para la realización de las instalacio­nes. Podrá proponer entonces 4ts modificaciones que sean necesa­rias realizar para la adaptación del proyecto a la realidad. Analiza­das y comprobadas las modificaciones propuestas, se redactará en caso de aceptación, la correspondiente acta de replanteo, que debe­rá ser firmada por el constructor y la empresa suministradora. A partir de este momento el constructor y la empresa suministradota no podrán variar' ninguna de las condiciones establecidas, salvo acuerdo previo .

- Antes de iniciar la obra, el constructor comunicará por es­crito a la empresa suministradora, el nombre del técnico responsa­ble de la dirección de obra.

- La empresa suministradora, ejercerá en el transcurso de la obra las acciones y revisiones pertinentes para las comprobaciones del mantenimiento de las calidades de obra establecidas; a estos efectos el constructor facilitará los medios necesarios para la realización de las pruebas correspondientes.

- Una vez finalizada la obra se realizará por parte de la empre­sa suministradora, la correspondiente formalización de aceptación de las instalaciones, de acuerdo con lo indicado en el capítulo V de estas normas NT-IMBT.

4. Materiales Las obras se realizarán empleando material en perfecto estado

de conservación, debiendo cumplir con lo especificado en el capítu­lo In de las normas particulares, «Características de los materia­les» y en las «Normas de ejecución» complemento del presente ca­pítulo IV.

Page 22: CONSELLERIA D'INDÚSTRIA, COMERC; I CONSELLERIA DE ... · cions de Mitja i Baixa Tensió, integrada per representants de ... SA, les aportacions de les quals han permes l'elaboració

3150 1992 04 07 DOGV - Núm. 1.760

Si la durada de l'obra s'allarga de tal forma que puguen produir­se deterioraments en els materials, el constructor prendra les pre­caucions necessaries per a evitar-ho.' _

El constructor instaHara en l'obra i pel seu compte els locals o magatzems necessaris per a assegurar la conservació d'aquells ma­terials que no hagen de romandre a la intemperie, evitant així la seua destrucció o deterioració.

5. NOfllles per a l'execució de les instaHacions Les ínstaHacions es realitzaran d'acord amb el que indiquen els

apartats áñteriors d'aquest capítol. La Direcció General d'Indústria i Energia aprovara ¡ publicara

els projectes tipus per a l'execució de les diferents instaHacions elec­triques:

1453/0100/1 Línies aeries de mitja tensió conductors nus 1453/0500/1 Línies aeries de baixa tensió 1453/0300/1 Línies subterranies de mitja tensió 1453/0400/1 Línies subterranies de baixa tensió 1453/0600/1 Obres civils de centres de transformació 1453/0700/1 Muntatge de centres de transformació tipus interior 1453/0800/1 Muntatge de centres de transformació tipus pal

CAPÍlDL V Recepció tecnica de les instaNacions

1 . Preambul Aquest capítol de la Norma NT-IMBT, per a les InstaHacions

de Mitja i Baixa Tensió, es refereix a la recepció tecnica de les in s­taHacions de -disttitfució el manteniment i l'explotació de les quals correspondra a l'empresa subministradora, i promogudes, tant per ella, com per tercers.

Aquesta recepció consisteix en comprovar que les instaHacions realitzades reunesquen els nivells de qualitat tecnica aprovats en els capítols precedents.

2. Definicions 2.1. Unitats constructives Grup d'activitats ilo elements que per les seues característiques

comunes, formen una unitat individualitzada dins del conjunt de cada instaHació. Per exemple, el formigó de suports, l'estesa ae con­ductors, etc.

2.2. Obra oculta És aquella part de la instaHació que, una vegada acabada, re­

quereix treballs addicionals tals com cales de comprovació, sonde­jos, proves de carrega, etc. per a comprovar-ne l'adequació a la nor­ma corresponent.

2.3. Obra vista És aquella l"art de la instaHació que, una vegada acabada, no

requereix cap treball addicional p.er a comprovar la seua adequació a la norma corresponent.

2.4. Criteris d'acceptació Són el que defineixen els nivells mínims de qualitat que han de

complir els materials i unitats constructives de les instaHacions. Aquests criteris vénen fixats en les normes de recepció indicades més avant.

2.5. Document per a la recepció · És una certificació datada i signada pels representants de l'em­

presa subministradora i del constructor, de l'acceptació o rebuig de la instaHació.

3. Procediment _ S'emetra un document de recepció, on figuren: a) Els materials i unitats constructives a recepcionar en cada ti­

pus d'obra. b) Les condicions de recepció de cada material o unitat cons­

tructiva. c) El resultat de la revisió, indicant «Sí» escau o «No» s'escau

la seu a acceptació. d) Observacions on s'indiquen els motius de rebuig. e) El certificat de l'acceptació o el rebuig global de la instaHació.

La indicació de «Sí» o «No» com a resultat de la revisió es rea­litzara aplicant a cada material i unitat constructiva els criteris d'ac­ceptació.

La revisió de les instaHacions es fara en una o dues actuacions segons ve indicat en la norma específica de cada tipus d'instaHació (aquestes actuacions no prejutgen el nombre de visites)"

Si la duración de la obra se alargase de tal forma que puedan producirse deterioros en los materiales, con constructor tomará la!; precauciones necesarias para evitarlo.

..El constructor instalará en- la obra y por su cuenta los locale�. o almacenes precisos para asegurar la conservación de aquellos ma­teriales que no deba�permanecer a la intemperie, evitando así su destrucción o deterior.

5. Normas para la ejecución de las instalaciones Las instalaciones se realizarán de acuerdo con lo indicado en los

apartados anteriores del presente capítulo. Por la Direcció General d'Industria i Energia se aprobarán y pu­

blicarán los proyectos tipo para la ejecución de las diferentes insta­laciones eléctricas:

1453/0100/1 Líneas aéreas de media tensión conductores des-nudos

1453/0500/1 Líneas aéreas de baja tensión 1453/0300/1 Líneas subterráneas de media tensión 1453/0400/1 Líneas subterráneas de baja tensión 1453/0600/1 Obras civiles de centros de transformaci,ón 1453/0700/1 Montaje de centros de transformación tipo interior 1453/0800/1 Montaje de centros de transformación tipo poste

CAPÍTULO V Rec.epción técnica de las instalaciones

1 . Prámbulo El presente capítulo de la norma NT-IMBT, para las instalacio­

nes de media y baja tensión, se refiere a la recepción técnica de las instalaciones de distribución cuyo mantenimiento y explotación co­rresponderá a la empresa suministrador�y promovidas, tanto por ella, como por terceros.

Esta recepción consiste en comprobar que las instalaciones rea­lizadas reunen los niveles de calidad técnica aprobados en los capí­tulos precedentes.

2. Definiciones 2.1 . Unidades constructivas Grupo de actividades y/o elementos que por sus características

comunes, forman una unidad individualizada dentro del conjunto de cada instalación. Por ejemplo, el hormigonado de apoyos, el ten­dido de conductores, etc.

2.2. Obra oculta Es aquella parte de la instalación que, una vez terminada, re­

quiere trabajos adicionales tales como calas de comprobación, son­deos, pruebas de carga, etc. para comprobar su adecuación a la nor­ma correspondiente.

2.3. Obra vista Es aquella parte de la instalación que, una vez terminada, no

requiere ningún trabajo adicional para comprobar su adecuación a la norma correspondiente.

. 2.4. Criterios de aceptación Son lo que definen los niveles mínimos de calidad que deben cum­

plir los materiales y unidades constructivas de las instalaciones. Es­tos criterios vienen fijados en las normas de recepción indicadas más adelante.

2.5. Documento para la recepción Es una certificación fechada y firmada por los representantes

de la empresa suministradora y del constructor, de la aceptación o rechazo de la instalación.

3. Procedimiento Se emitirá un documento de recepción, en el que figuren: a) Los materiales y unidades constructivas a recepcionar en ca­

da tipo de obra. b) Las condiciones de recepción de cada material o unidad cons­

tructiva. c) El resultado de la revisión, indicando «Sí» procede o «No»

procede su aceptación. , d) Observaciones donde se indiquen los motivos de rechazo. e) La certificación de la aceptación o rechazo global de la insta­

lación. La indicación de «Sí» o «No» como resultado de la revisión se

realizará aplicando a cada material y unidad constructiva los crite­rios de aceptación.

Larevisión de las instalaciones se hará en una o dos. actuaciones según viene indicado en la norma específica de cada tipo de instala­ción (estas actuaciones no prejuzgan el número de visitas).

Page 23: CONSELLERIA D'INDÚSTRIA, COMERC; I CONSELLERIA DE ... · cions de Mitja i Baixa Tensió, integrada per representants de ... SA, les aportacions de les quals han permes l'elaboració

DOGV - Núm. 1.760 1992 04 07 3151

Quan durant la primera actuació no fora possible controlar I'obra oculta per motius imputables al constructor, podran realitzar-se, a judici de I'empresa subministradora;"les cales, sondejos, proves, etc. necessaries per al corresponent reconeÍxement de I'obra executada, si són aquests trebaIls de compte d'aquest constructor. .

La recepció no eximeix el constructor de la direcció i responsa­bilitat .eIl)'execució deIs trebaIls, com s'indica en el capítol I V.

Una \oégada concloses les instaHacions es realitzaran tots els as­sajos normalitzats per I'empresa subministradora que siguen neces­saris per a comprovar que són capa¡;os de suportar les condicions d'utilització per !l les que varen ser projectades.

Quan a judici de I'empresa subministradora, siga necessari com­provar la qualitat deIs materials empleats, es realitzaran els assajos i proves definides en la normativa nacional existent, en laboratoris oficialment reconeguts, i es posara en coneixement del servei terri­torial d'Indústria i Energia corresponent mitjan¡;ant escrit raonat en que s'exposen les circumstancies que aconseIlen les proves o ana­lisis.

ANNEX

Cuando durante la primera actuación no fuera posible contro­lar la obra oculta por motivos imputables al constructor, podrán rea­lizarse, a juicio de la empresa suministradora, las calas, sondeos, pruebas, etc. necesarias para el correspondiente reconocimiento de la obra ejecutada, siendo estos trabajos de cuenta de dicho cons­tructor.

La recepción no exime al constructor de la dirección y responsa­bilidad en la ejecución de los trabajos, como se indica en el capítulo I� .

Una vez concluidas las instalaciones se realizarán cuantos ensa­yos normaIizados por la empresa suministradora sean necesarios para comprobar que son capaces de soportar las condiciones de utiliza­ción para las que fueron proyectadas.

Cuando a juicio de la empresa suministradora, sea necesario com­probar la calidad de los materiales empleados, se realizarán los en­sayos y pruebas definidos en la normativa nacional existente, en la­boratorios oficialmente reconocidos, poniendo en conocimiento del servicio territorial de Industria y Energía correspondiente mediante escrito razonado en el que se expongan las circunstancias que acon­sejas las pruebas o análisis.

ANEXO

f I GU R A S 1

.�

1

11

l >- 800 '"

I f uturo l d e rivac ión

L < BOO � f-- · - 1

� ---+-I / f uturo . � ' d e r lVo clon

/ s, e l e T es ,nl emperle

F I GU R A 1 . 3

L > BOO m I � rrrn

F I GU R A 1 . 4

F I G U R A 1 . 1

F I GURA 1 . 2

SI t:I e T es casel a

L < BOO �---l

1� U1.; rrrn

F I GU R A 1 . 5

Page 24: CONSELLERIA D'INDÚSTRIA, COMERC; I CONSELLERIA DE ... · cions de Mitja i Baixa Tensió, integrada per representants de ... SA, les aportacions de les quals han permes l'elaboració

3152 1992 04 07

F I GURAS 2

,

111 I

DOGV • Núm. 1.760

F I G U R A 2 . 1

, .. - - - - - - - - - - - - - -\- - - -<> c ¡ p . , r l l l . u 1 d f � . Apdü 1 4 2

\�:F\� F I G U R A 2 . 2

\ - - -- - .. _ - - _ .!.- - - - - - --�

F I GU R A S 3

, _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ __ J J -.::::::J-- -- - - - - - - ---

D I ,- - - - � - - - - - - - _ ... .

F I G U R A

InSlalaclón pa r t lc u l ar s/Apdo 1 . 4 2

3 , 1

F I G U R A 3 . 2

NOla - E. I elOqu4Im.l 001 e l do aho "ilÓO. Utp'H.!nI.du ItQ U I. no "' ''luIII'' 101 �ol"clon ..... 1

Page 25: CONSELLERIA D'INDÚSTRIA, COMERC; I CONSELLERIA DE ... · cions de Mitja i Baixa Tensió, integrada per representants de ... SA, les aportacions de les quals han permes l'elaboració

3153

; ' I H l P I I Dl\ l l '" •• H I I I . U l ,\ 1 I

F 1 G U R A 4

f I G U R A 5

O · · /�,>

� , ,,. ,:: : : : : :, ,: . ... . . . . .

, , .. C G P

• • I • l' lo

' .

C P M

Page 26: CONSELLERIA D'INDÚSTRIA, COMERC; I CONSELLERIA DE ... · cions de Mitja i Baixa Tensió, integrada per representants de ... SA, les aportacions de les quals han permes l'elaboració

3154

. ... ..,:

\ \

-,.

F I G O R A 6

F I G U R A 7

l' C . ... ... . .. . .. .... r ..... . . . . C G P �:, _ . · c ' .: .10 / . ... .. . . _" . . . ...... . .

1992 04 07 DOGV - Núm. 1.760