13. El franquisme: la construcció d’una dictadura ( 1939-59)

13.5. Autarquia i racionament

La política econòmica

travessauna etapa autàrquica

(1939-1959)

mitjançant

el tancament exterior i la intervenció generalitzada de l’administració en el mercat

s’afegeix a

pretén

aconseguir l’autosuficiència econòmica

les destruccions i la desarticulació de l’economia a

causa de la guerraprovoca

-bloqueig del creixement econòmic-reducció de la competitivitat

-desaprofitament de la conjuntura

escassetat i preus creixents

s’intenta superar amb

fixació de preus màxims (taxats) i cartilles de racionament (fins al 1952)

donen lloc amercat negre (estraperlo)

reglamentació comerç exterior : control estatal importacions i exportacions, tot

determinant els productes que eren fonamentals i superflus

foment de la indústria :-activitats d’interès estratègic i de béns

d’equip-atorgament d’ajudes (augment de la despesa

i efectes inflacionistes)-creació INI (1941): conglomerat d’empreses

públiques (Iberia, SEAT, ENDESA, ...)-nacionalització ferrocarril (RENFE, 1941) i

telèfons (CTNE, 1945)

actua

-desaprofitament de la conjuntura europea favorable després de la SGM

de manera que

Espanya no recupera el nivell de vida de 1936 fins la segona meitat

de la dècada de 1950

reducció importacions, encariment productes i escassetat de béns de

consum i primeres matèries, amb descens de

la prod. industrial

sector agrari: regulació producció, comercialització, preus i consum

-disminueix renda per càpita-apareix barraquisme i rellogats

-augmenta TM i TMI (143%o l’any 1941)

-raquitisme i malalties gairebé eradicades

-disminució creixement vegetatiu i esp. de vida

provoca

13. El franquisme: la construcció d’una dictadura ( 1939-59)

13.6. L’oposició: exili i resistència

L’oposició

actua

exili (França, GB i sobretot Mèxic, Argentina, Colòmbia,

Xile, Veneçuela i Cuba)

resistència

desenvolupada

a l’exili:-distància i fragmentació

-dificultats per accedir a l’interior del país i enviar-hi instruccions i informació

-manteniment de governs de cara als aliats

a l’interior :-esclafament dels grups clandestins

-mostres gairebé simbòliques de resistència (pintades)

-conflictes laborals esporàdics (1945, 1947)-reinici de les vagues a la dècada dels 50

(1951, tramvies de Barcelona; 1956-7: estudiants universitaris; 1957: segona vaga

de tramvies; 1958: vagues a Astúries)-política de reconciliació nacional (PCE:

1956)

pateix

travessa

primera fase (1939-44)

-intents de reconstrucció, tot i la repressió-manteniment d’activitat guerrillera (maquis):=antics milicians que han quedat aïllats en territori franquista durant la guerra i noves

partides arribades de França=mitjans escassos i poc suport entre la

població

segona fase (1944-47)

augment activitat a causa de la derrota feixista en la SGM:

-creació plataformes unitàries (trencament per divergències)

-activitat guerrillera (pretén reobrir la guerra per tal que intervinguin els aliats)

tercera fase (1947-51)

-derrota de les partides o abandonament de la lluita (resten individus aïllats (Quico

Sabater, Ramon Vila)-desmoralització a causa de la consolidació

de la dictadura-les org. polítiques intenten vincular-se a les

lluites socials

aliats 1956)

caracteritzada per