Fa molt, molt de temps, a la ciutat de Hamelín, va succeïr una cosa molt estranya: un matí, quan el seus habitants van sortir de les seves cases, varen trobar els carrers envaïts per milers de ratolins que rondaven per totes bandes, devorant, insaciables, el gra dels seus graners i el menjar dels seus rebosts.

Davant la gravetat de la situació, els homes poderosos de la ciutat, veien perillar les seves riqueses ja que els ratolins s’ho menjaven tot. Per això van convocar el Consell i digueren: "Donarem cent monedes d'or a qui ens alliveri dels ratolins".

Al cap de poc es va presentar davant seu un flautista alt a qui ningú havia vist mai abans, i els digué: "La recompensa serà meva. Aquesta nit no quedarà ni un sol ratolí a Hamelín".

Dit això, va començar a passejar pels carrers i, mentre passejava, tocava amb la seva flauta una meravellosa melodia que encantava els ratolins, que sortint dels seus amagatalls seguien encantats les passes del flautista.

I així, caminant i tocant, els portà a un lloc molt llunyà, tant que des d'allà ni tan sols es veien els murs de la ciutat. Per aquell lloc passava un riu amb molta aigua i, a l'intentar creuar el riu per seguir el flautista, tots els ratolins van morir ofegats.

Al matí següent, el flautista es va presentar davant el Consell i reclamà als homes poderosos de la ciutat les cent monedes d'or promeses com a recompensa. Peró aquests, li van contestar : "Ves-te'n de la nostra ciutat! O potser et pensaves que pagaríem tant d'or per tant poca cosa com per tocar la flauta?". I dit això, els homes poderosos del Consell d'Hamelín li donaren l'esquena.

El Flautista es va enfadar molt.

Va començar a tocar una dolcíssima melodia una i altra vegada. Però aquesta vegada no eren els ratolins qui el seguien, si no els nens de la ciutat, els quals, hipnotitzats per aquell so meravellós, anaven darrera de les passes de l'estrany músic.

Agafats de la mà i somrients, formaven una gran filera, sords als crits dels seus pares que, entre plors de desesperació, intentaven impedir que seguissin al flautista.

Res aconseguiren i el flautista se'ls endugué lluny, ben lluny, tant lluny que ningú sabia on, i els nens, a l'igual que els ratolins, mai més tornaren.

I això fou el que succeí fa molts, molts anys, en aquesta deserta i buida ciutat d'Hamelín, on, per més que busqueu, mai hi trobareu ni un ratolí ni un nen.

Conte contat,…. Shhh!! No li digueu al flautista que estic aquí.