Una vesprada de primavera, al Palau de Suma i Resta es reunia el consell Geomètric, format pel senyor regle 15, el compàs punxós, el president zero i el ministre clau de sol. Alguna situació ocorria al món de les Matemàtiques. La situació era catastròfica: l´1 havia desaparegut.

Els pròxims dies, la gent començà a perdre´s, perquè no trobaven sa casa, i els preus canviaven...Les coses que valien 1000 euros ara valien 000euros. També van detectar ciu tats on tot es feia doble…En la ciutat Multiplica per u , la gent ja no sabia que fer.

Resultà que l´11 no estava i tots deien:

-Que extrany! -On estarà?-deia la senyoreta 19.

Quan el 21 i els seus companys anaren al bosc, van vore mitjançant una finestreta, tres 1. Anaren corrent i es van adonar de que l´11 havia seguestrat a l´1.Tot el món va tornar a la normalitat.

Que farien amb l´11…? Els policíes 45 i 46 van tancar al senyoret 11 per onze anys a la càrcel i el van despedir per un any de la recta numèrica.

FI!!

CARLOS FORT DUART 1eso C

EL NÚMERO

L'1 va ser el primer nombre de la història. Abans aquest es representava amb una ratlla "l", després en el Pròxim Orient passaren a una fitxa en forma de cor.

En Egipte 3.000 aC. utilitzaven símbols per als nombres 1= l, després feren barres que la seua longitud era la del colze fins a la mà i l'1 era eixa longitud, amb aquesta mida, els egipcis feren grans meravelles al món, com les piràmides.

En Roma l'1 es representava amb "I". En l’Índia es va crear un símbol diferent per a cada xifra de l'1 al 9, els nostres nombres actuals van nàixer allí, a l’Índia, en el 500 dC.

Fa 1.500 anys inventaren un nombre nou el "0". En el mediterrani estava l'1=I però al final els nombres nous indis desplaçaren als romans i passaren a l'Europa occidental.

Matemàticament l‘1 és únic per moltes coses; en multiplicar per qualsevol altre nombre no varia, si es divideix per ell mateixa queda 1. Es que a cas els nombres no poden començar pel dígit que vulguem? En realitat, la llei de Benford és la que assegura que el nombre 1 apareix en molta més freqüència que els altres, en factures, adreces de carrers, en la física, etc...

La majoria voldrien tindre l'1 a la nostra vida, per a ser en tots o quasi tots els aspectes, deportius, etc..., per poder afegir-li un acompanyant com el "0" i tindre un 10 en totes les notes dels examens per a tindres molts diners, uns 10.000 €.,per eixample.

Així que l'1 és necessari en les nostres matemàtiques i en el món.

Sara Picó.

NOMBRES DIFERENTSAçò era una vegada un set i una seta que es casaren i tingueren un sis.

El metge els digué que era un nombre discapacitat. El set i la seta feren tot el possible per a que s’íntegrara , però no funcionà.

Per altra banda, un nou i una noua tingueren un huit, però ells anaren a buscar la opinió d’altres metges.

Els digueren que no era un nombre discapacitat sinó diferent.

La notícia va eixir en tots els periòdics i el set, la seta i el sis també foren feliços.

Selena

El número 2

Hi havia una vegada un professor que amb l’ajuda del seu ajudant estava fent la taula dels números.

Ja havia fet molts números, però no sabia com fer el dos. Va estar provant i provant, però no li eixia. El seu ajudant estava també pensant com fer-lo, però estava molt cansat i es va a ficar a dibuixar. El professor seguia buscant

la manera, i l’ajudant ja havia acabat el seu dibuix i el va deixar sobre la taula. El professor estava molt enfadat perquè no trobava la manera de fer el dos, fins que al final, va tirar tot el que hi havia a la taula. Va mirar a terra i va veure el dibuix del seu ajudant, que era un dibuix molt bonic d’un ànec. Aleshores el professor va tindre una idea, va agafar eixe dibuix i li va esborrar les potes, després les ales, els ulls… fins que quedà un signe, i aquell signe era el número que li faltava, el dos.

Noelia Martínez Esteve. 1eso

C.

Hi havia una vegada un número que

fou molt important, amb el qual es

podien doblar i obtenir la meitat dels

seus companys, a més a més si mai

haguera existit, les parelles no

haurien pogut fer-se i

els duos i els duets tampoc els coneixeríem.

En valencià l’anomenem dos quan va

davant del masculí i dues quan és

davant del femení.

LARA REGAL I GINER 1r ESO C

El número dos va anar de viatge, ja estava cansat de tant de treballar. Quan se’n va anar tot se va torçar al seu poble, el vint no va poder serel vint i el cumple d’una xiqueta de 12 anys no es va poder celebrar perquè el dotze sols era un número; el dia dos de gener allí al poble era festa i tots van anar a treballa perquè el dos estava de viatge. Era un descontrol total!!! Quan els dos van vindre van estar tots molt feliços i es van recuperar tots els dies perduts.

PATRICIA CASINOS ENRICH

La història del 6Hi havia una vegada un sis que va nàixer del revés. Ell es sentia trist perquè cap sis volia estar amb ell perquè es pensaven que era un nou. Cada vegada que volien escriure un sis mai apareixia ell perquè pareixa un nou, sols apareixia com a un nou en el foli o en el que fóra. Al sis no li agradava ser un nou perquè ell era sis de naixement i volia estar amb els seus i no amb els altres. El sis volia fer coses típiques d´un sis i no d´un nou, així que va intentar voltar-se; saltar en el llit, es van tirar al mar en les ones, va fer el pi fins fartar-se, etc...Però res donà resultat. Un dia que feren una excursió a la muntanya el sis es va tirar per la muntanya, desesperat, va rodar i rodar fins que es va colpejar contra un arbre. Al despertar-se de repent ell era un sis i molt feliç va anar corrent a dir-ho a tots. Des d'aquell moment ningú més el va pendre per boig i tot tornà a ser normal, ell va ser normal.

SERGIO VIANA

LA HISTÒRIA DEL 8Nombrelàndia era el nom del món dels números. Era un lloc fantàstic ple de nombres. Una vesprada tranquil·la, el senyoret 3 estava mirant les notícies en la televisió quan de sobte es va quedar impressionat al veure al fons de les imatges un altre número 3. Tanta va ser la seua curiositat que va voler anar-hi allí per a conèixer aquell número. Quan va anar va veure de que es tractava de la senyoreta 3, una xicona molt guapa. Aleshores es van enamorar i es van casar i al ajuntar-se hi van formar el número 8.

Paula Matínez 1 eso C

Noelia Martínez Esteve. 1eso C.Noelia Martínez Esteve. 1eso C.Noelia Martínez Esteve. 1eso C.

EL 8

El huit està representat per dos cercles que es toquen. El huit equival en moltes cultures a l'harmonia entre la Terra i el Cel. El huit apareix en molts llibres sagrats i en moltes cultures. Jesús va ser circumcidat el huitè dia després de nàixer. El huit està present en la Bíblia. Els Jocs Olímpics tenen com a logo universal cinc arcs enllaçats que es veuen com dos huits units per un zero. Un esdeveniment graciós va ocórrer a les Olimpíades del 2008, que començaren el divendres 8, de l'any 2008 a les 8 hores i 8 minuts.

Pau Camps i Martí

El nou estava trist. En tots els càlculs, en les llistes del col·legi… sempre era l´últim .Estava fart. El seu cosí el noranta-nou entenia perfectament com es sentía i va decidir ajudar-li.

El noranta-nou va anar a parlar amb una amiga que tenia en la NASSA. Li contà el que passava i la seua amiga no va tindre cap problema en ajudar el seu cosí.

-9-8-7-6-5-4-3-2-1-0!!!!!!!!!!!!

El nou estava feliç perquè sabia que en els càlculs mai seria el primer, però en els càlculs enrere sempre ho seria i s´alegrava de no ser l´últim en tot.

Rosa Martínez

El nou i el noranta-nou contemplaren un llançament d´un cohet espacial i al nou li canvià la cara quan va sentir:

Els números se avorrien i decidiren formar parelles. Començaren a fer-se amics i els números dos i quatre van fer una gran amistat. Per a que els números no anaren on ells volien van decidir fer una llista, en la qual al 24 li tocà davant del 25 i darrere del 23.

També feren grans amistats els altres i van formar xifres de 3, de 4, de 5….fins al infinit.

MARIA NOGUERA

LA VAGA DEL 27

Això era un rei molt roí que li deien Carlos. Ell feia els anys el 27 d’octubre, ningú el volia. Llavors el número 27 va fer vaga per a emprenyar el rei Carlos. Quan arribà aquell dia (27 d’octubre) Carlos va notar que no complia anys, aleshores Carlos va reunir tots els científics del món i va comentar aquell problema. Ningú sabia el que fer. Cada dia Carlos s’enfadava més i més i més, fins i tot li va tallar el coll a un científic, i va hi haure un que li va dir el que podia fer i era :Que fos més bo amb les persones i els números. Així que Carlos es va fer bo, aleshores totes les persones ja el volien més i el número 27 va tornar, així tots foren feliços per a sempre .

CARLOS ARTÉS BELTRÁN