18
CONTES MUSICALS PROJECTE EDUCATIU presentat pel QUINTET DaCap

Contes Musicals

Embed Size (px)

DESCRIPTION

recull de contes musicals per treballar a primària

Citation preview

CONTES MUSICALS

PROJECTE EDUCATIU presentat pel

QUINTET DaCap

- 2 -

Índex

o Contes Musicals…………………….………………………………………...3

o Objectius pedagògics i guia per al professorat…...…………………...4

o Hänsel y Gretel…………………………………...…………………………...6

o Pere i el Llop…………………………………………………………………...8

o Number Zoo………………………………………………..…………………10

o Quintet DaCap……………………………..……………..…………………12

o Biografia……………………………………………………………………….13

o Components………………..………………………………………………..14

o Contacte……………………………...………………………………………17

- 3 -

Contes Musicals SELECCIÓ DE CONTES AMB QUINTET DE VENT CLÀSSIC I NARRACIÓ

QUINTET DaCap

El quintet de vent clàssic DaCap presenta un projecte educatiu i musical que pretén ensenyar

als nens de diverses edats, la diversió que es pot experimentar amb la música clàssica explicada

d'una manera particular i dinàmica.

Es tracta d'un espectacle protagonitzat per sis components, la agrupació amb un narrador, amb

el propòsit d'entretenir al públic amb un o varis contes depenent del format escollit.

Al inici de l'actuació, sempre es fa una presentació dels protagonistes, els instruments, i s'explica

la seva implicació a l'ensemble. Un cop feta la presentació comença l'espectacle.

Aquest projecte compta amb tres contes que són: Hänsel i Gretel, Pere i el Llop i el quintet OP.

Number Zoo.

Tan Hänsel i Gretel com Pere i el Llop duren aproximadament 45 minuts pel que es poden

untilitzar com a relat únic per a la funció. El quintet Op. Number Zoo, en canvi, te una duració de

10 minuts i si s'escull de fer aquest haurà d'anar acompanyat d'un altre dels altres dos contes, a

elecció de l'escola.

A Continuació presentarem en què es basen breument els tres relats:

Hänsel i Gretel: la història és descrita amb interludis musicals, així que al alternar-se la

música ens completa la descripció de la narració.

Pere i el Llop: És molt similar al conte anterior, amb la diferència en què els instruments es

convertexen en cada un dels personatges de la història. Pere és el quintet, el Llop la

trompa, l'ocell la flauta... de manera que l'espectador desperta una escolta diferent.

Op. Number Zoo: en aquest conte els propis intèrprets musicals narren petites histories

mentre els altres quatre components del grup toquen la música que l'acompanya. Una

Combinació molt interessant i divertida per a l'espectador.

- 4 -

OBJECTIUS PEDAGÒGICS I

GUIA DIDÀCTICA PER AL

PROFESSORAT

OBJECTIUS GENERALS DELS "CONTES MUSICALS" DEL QUINTET DaCap

Hem emprès aquest projecte perquè creiem en la necessitat de la música en el creixement tant

personal com educatiu als infants i alumnat jove. La música esdevé un element imprescindible al

llarg de la vida sigui quina sigui la professió. Aquesta ens ajuda a desenvolupar una part del

nostre cervell que cap altra disciplina és capas de fer. Com a intèrprets no ens pertoca aquesta

vessant psicològica però si que ens pertoca oferir-lo a la societat. Així doncs, creiem que des

d’un inici, l’educació ha de contemplar aquesta part musical incloent-la sens falta al currículum

educatiu.

Alguns dels objectius generals més bàsics que pretenem aconseguir amb la representació

d’aquests contes són els que oferim a continuació.

1. Despertar interès en l'element musical que presenta el conte representat, a més a més de la

història que s’hi narra.

2. . Fer que l’alumnat sigui capas d‘extreure conceptes musicals bàsics, a més a més dels que

el conte ofereix.

3. “Orella activa”: plantejar petits reptes al llarg de tota la funció per tal de que aquesta sigui

mes entretinguda i productiva, tant per l'espectador com per el músic.

4. Oferir una visió diferent de la música clàssica a l’alumnat fent-la més accessible i

comprensible.

5. Estimular la imaginació de l’alumne relacionant l’element sonor amb el visual (la música

amb el que el propi alumne imagina del conte mentre aquest té lloc).

- 5 -

PROPOSTES DIDÀCTIQUES

A continuació oferim propostes i suggeriments per orientar al professorat segons el que serien els nostres

objectius ja exposats amb anterioritat. Com ja s’ha dit, només es tracta de PROPOSTES de manera que es

pot adaptar a cada situació tenint en compte l’edat, el nombre, les necessitats i també els objectius del

pròpi professor.

1. Abans del concert.

Abans de comensar el concert és recomenable fer una petita preparació que ajudi a l’alumnat a

concentrar-se en aspectes específics de l’execució per així intentar millorar la seva atenció i trobar un

sentit a l’escolta a part de la pròpiament escolta pel gaudi. També durant la mateixa escolta, proposar

petits reptes que provoquin una atenció especial en certs punts de l’obra.

Introducció al conte.

Potser no caldrà narrar-ne tot l’argument però sí alguns aspectes que hi intervenen com poden ser:

• Personatges:

- personatges que intervenen a la història i

- com hi apareixen (ex.quin instrument els representa, el seu caràcter i la seva importància

en l’argument del conte)

• Música:

- com intervé la música en cada conte i en cada situació o la majoria d’elles (p.ex. a Pere i

el Llop la música actua com a identificació per cada personatge i també com a element

dins l’acció)

- per què és tant important la música en el conte i com ens ajuda a entenre’l millor

• Instruments:

- quins instruments veurem a la representació del conte (segons el nivell dels estudiants es

podria fer també una audició prèvia per tal de que els alumnes endevinin en cada cas

de quin es tracta),

- perquè creuen els alumnes que interpreten aquest personatge,

- principals característiques de l’instrument,

- a quina família pertanyen

- 6 -

• Formació:

- quina formació estem escoltant, on més podem trobar aquests instruments.

2. Després del concert.

com ho fan els músics per interpretar en cada cas els sentiments dels personatges o la seva

acció (p.ex: enfadat ho faria tocant fort i trist tocant piano?),

identificar els sentiments segons com toquen els músics en cada situació…

ennumerar a partir d’aquí com sona cada instrument segons el caràcter que li otorga la

música

formular algunes preguntes més concretes com poden ser:

- què s’ha après del conte?

- quines coses ens han sobtat més dels instrumentistes?

- creieu que els instruments eren adequats pels personatges que interpretaven? Si no, quin

haurieu utilitzat?

- què hem après dels instruments o instrumentistes que no sabiem abans?

També hi ha la possibilitat després del concert de comprovar que els conceptes que es volen treballar

han quedat clars entre l’alumnat, quines coses els han sorprès més i quines coses els han quedat més

gravades després de sentir el conte.

Inclús si hi ha alguna crítica, estarem molt agraits de poder-la escoltar per poder millorar la nostra

interpretació igual com l’execució dels altres elements que hi intervenen.

- 7 -

Hänsel y

Gretel

Hi havia una vegada un llenyataire que tenia la seva casa al mig d'un gran bosc. Allà

vivien ell, la seva dona i els seus dos fills: el nen es deia Hänsel i la nena Gretel. Aquesta

família, igual que tot el país on vivien, passaven una època de fam...

...De cop, en mig del bosc troben una caseta de feta de pa i recoberta de pa de pessic i

els seus vidres eren fets de sucre pur.

Hänsel, amb molta gana, va agafar

un tros de teulada i va començar a

devorar-la igual que feia la seva

germana amb un trosset de finestra,

Era la casa més deliciosa que havien

vist mai...

- 8 -

…La bruixa va agafar Gretel pel braç i la va empentar al forn, que escopia grans

flames. “entra a veure si està calent el forn per fer el pa”, va mentir la vella, ja que la

seva intenció era cuinar la nena al forn per menjar-se-la.

Però Gretel va endevinar la trampa i li

va dir: “No se com s'ha de fer, com ho

faré per entrar?”. “Quina nena tant

estúpida!” va dir la bruixa, “la porta és

tan gran que hi puc entrar fins i tot jo,

mira!”

La vella va posar el cap a dins de l'entrada del forn per demostrar-li a la Gretel, fet que la nena va

aprofitar per empènyer-la dins del forn i passar la balda...

Duració aproximada: 45 minuts

- 9 -

Pere i el llop

Un matí, ben d’hora, en Pere va obrir la

porta del seu jardí i se’n va anar cap al

gran prat verd…

A la branca d’un arbre seia un ocell petit, amic d’en Pere. Quan el va veure, va dir

refilant i content: “Tot està tranquil aquí”…

Quan el petit ocell va veure l’ànec, va volar fins a l’herba, va seure al seu costat i va

moure les ales amb desdeny.

-“Quina mena d’ocells ets, que no saps volar?, li va preguntar.

. L’ànec li va respondre: “Quina mena d’ocell ets, que no saps

nedar?”…

-Així que en Pere se’n va anar del prat, un gran llop gris va sortir del bosc…

- 10 -

…D’un bot, el gat va pujar a l’arbre. L’ànec es va posar a clacar i, enmig de la seva excitació, va

sortir ràpidament de l’estany…

Precisament en aquell moment, els caçadors van sortir del bosc,seguint el rastre del llop

i disparant…

-“No dispareu! El petit ocell i jo hem caçat ja el

llop! Ajudeu-nos a portar-lo al parc zoològic!”.

Duració aproximada: 45 minuts

- 11 -

Quintet Number ZOO

“La guilla fa ballar

Un incaut pollastrot”…

...Escoltant el plor de les bombes,

escoltant,

el crit d’un camp distant,

escoltant...

- 12 -

...Ratolí,

Ratolí vigilant la festa,

El petit ratolí sobre un prestatge...

...a la jungla de la ciutat,

Dos gats buscaven menjar,

Omar i batolomeu,

Movien els peus amb el ritme...

Duració aproximada: 10 minuts

- 13 -

Quintet

El nostre quintet de vent clàssic neix l'any 2011, a l'Escola Superior de Música de

Catalunya (ESMUC) on, gràcies a l'ajuda inestimable de la nostra professora Dolors

Chiralt, comença la nostra aventura com a grup.

Des de llavors comencem a treballar com una agrupació amb identitat pròpia, amb

una sonoritat especial, amb gran varietat de colors i una compenetració que dóna a

l'ensemble una gran energia.

Cinc companys i amics que delecten al públic amateur i expert amb unes actuacions

dinàmiques i extrovertides, fent-los passar per diferents obres i estils que comprenen el

seu ampli repertori.

Un grup jove i divertit que té molta, i bona, música per oferir.

- 14 -

Biografia

Al novembre de 2011 son guardonats amb el primer prema del I Concurs Internacional de Música de

Cambra La Porta Clàssica-Matas i Ramis. Aquest fet els permet fer actuacions al mateix centre cívic Matas

i Ramis, a l'Ateneu barcelonès dintre del “cicle de Mñusica la Porta Clàssica” i al Museu d'Història de

Catalunya en el cicle de concerts “30 minuts de música al museu” organitzat per la fundació Mas i Mas.

A l'abril de 2012, actuen al Parlament de Catalunya en concepte de la celebració de la Diada de Sant Jordi

on son rebuts per la presidenta del mateix organisme, Núria de Gispert. Al maig del mateix any obtenen el

primer premi als X Pòdiums de música de cambra de la escola de música de Sant Joan de Vilatorrada i

també el primer premi als 11ns Premis d'Interpretació Musical organitzats pel Conservatori de Música Isaac

Albèniz de la Diputació de Girona

Al Novembre de 2012 també guanyen el tercer premi de l'11è Concurs de Música de Cambra Montserrat

Alavedra a Terrassa, organitzat per Juventudes Musicales de España.

També han guanyat el segon premi del 1er Concurs de les Comarques Gironines DBUT!, organitzat per

l'associació de Joventuts Musicals de Girona, premi del qual formarà la gravació d''un CD que sortirà més

endavant.

A l'octubre de 2013, són premiats al concurs-concert del Primer Palau organitzat pel Palau de la Música

Catalana a Barcelona. Un mes després, son guardonats amb el segon premi de la 80a convocatòria del

concurs permanent de Juventudes Musicales de España, celebrat a Màlaga.

Han actuat també en altres espais

com són l'Auditori de Barcelona al

cicle de música de cambra

organitzat per l'ESMUC, l'Auditori de

Girona, el claustre de Sant

Domènech a Girona i també a la

cadena COM Ràdio. A més han

sigut seleccionats com a grup

vinculat a l'ESMUC.

- 15 -

Components

DANIEL ORTUÑO GELARDO. FAGOT

Comença a tocar el fagot a l'Escola de Música del seu poble natal (Catral), continua cursant el grau

professional al Conservatorio de la Región de Múrcia i al 2010 és admès a l'Escola

Superior de Música de Catalunya amb el professor David Tomàs i més tard Salvador

Sanchís.

La seva formació compta amb els ensenyaments de mestres com Chiara Santi,

Salvador Arbeloa, Guillermo Salcedo, Laurent Lefèbre, entre d'altres.

Ha format part de diverses orquestres joves com l'OJRM (Arquesta Joven de la Región

de Múrcia), l'Acadèmia de la OCG (Orquesta de Cámara de Granada) i també ha

sigut membre de la JONDE (Joven Orquesta Nacional de España), la JONC (Jove

Orquestra Nacional de Catalunya), l'Orquestra de Cambra del Penedès i de la

OCGranollers, a més de formar part del quintet de canyes Barcelona Reed Quintet

- 16 -

ANNA FERRIOL DE CIURANA. TROMPA

l'Anna Comença els seus estudis de trompa a l'Escola Municipal de música de Girona, on més tard cursaria el

grau professional i el 2010 entra a l'Escola Superior de Mñusica de Catalunya amb el Professor Jose Vicente

Castelló.

La seva formació compta amb masterclass de mestres com Dale Clavenger, Will

Sanders, Hermann Baumann, Luca Benucci, Nury Guarnaschelli, Manolo Pérez i Eric

Terwilliger… en diversos cursos ens els quals ha participat activament i que li han

permès ampliar els seus coneixements més anllà de l'àmbit acadèmic.

La seva experiència orquestra es centra sobretot en orquestres Joves com

l'Orquestra de Joves Intèrprets dels Països catalans, la Jove Orquestra de les

Comarques Gironines o la orquestra de l'ESMUC, col•laborant aquesta última amb

l'OBC. Actualment és membre titular de la Jove Orquestra Nacional de Catalunya

(JONC) i de la Joven Orquesta Nacional de España (JONDE).

En altres àmbits ha participat a la gravació del segon disc del grup de Jazz Verd i

Blau “Tocant l'horitzó”.Actualment està realitzant el màster de trompa a Hannover,

a mans de l'il•lustre trompista Markus Maskuniitty.

CARLOS GAY FERNÁNDEZ. CLARINETE

Va néixer a Baiona (Pontevedra) al 1990. Estudià a Vigo amb el professor Esteban Valverde i Felipe Agell,

accedint a l'ESMUC al 22010 on es va formar amb el mestre Josep Fuster durant quatre anys.

Durant la seva carrera a Barcelona, cal destacar la beca a l'excel•lència que li va

concedir la Fundació Anna Riera al 2013.

Ha format part de joves orquestres com la Schleswig-Holstein Musik Festival, la

Joven Orquesta sinfónica de Galicia, la Jove orquestra Nacional de Catalunya i la

Dutch orchestra and Ensemble Academy.

Va ser concertino de la European Union Youth Wind Orchestra. Ha col•laborat

amb l'OBC, amb la Banda Municipal de Barcelona i amb la “GIOrquestra” de

Girona.

Actualment realitza el Curso Avanzado de Especialización Orquestal, a Santiago

de Compostela, on és becari de la Real Filharmonia de Galícia.

- 17 -

ALEJANDRO ORTUÑO GELARDO. FLAUTA

Inicia els seus estudis amb la flauta al seu poble natal (Catral), continuant-los al

Conservatorioo Professional de Murcia i finalment accedint a l'ESMUC amb

Vicens Prats com a mestre.

Durant la seva carrera ha tingut l'oportunitat de rebre ensenyaments de grans

música i professors com David Gómez López, Salvador Martínez Tos, Christian

Farroni, Joan Ibáñez, Bulent Ecvil, Pablo Sagredo…

Ha format part de diverses orquestres joves com l'OJRM (Arquesta Joven de la

Región de Múrcia), l'Acadèmia de la OCG (Orquesta de Cámara de Granada) i

també ha sigut membre de la JONDE (Joven Orquesta Nacional de España), la

JONC (Jove Orquestra Nacional de Catalunya) i la Orquesta Joven Sinfónica de

Galicia (OJSG).

Actualment col•labora am orquestres com la Orquesta Ciudad de Elche, la GIOrquesta de Girona o l'OBC

(Orquesta de Barcelona).

PAU ROCA CARRERAS. OBOE

Neix a Girona al 1992. Amb 5 anys comença a estudiar música a l'Escola Municipal

de Girona i als set anys comença a tocar l'oboè. Des de l'any 2010 estudia a

l'ESMUC amb el mestre Eduardo Martínez.

També ha tingut la sort d'haver rebut classes de grans oboïstes com Dolors Chiralt,

Mizuho Yoshii, Òscar Diago, Víctor Ánchel, José Luís García Vergara...

Gràcies a les seves aptituds musicals forma part d'orquestres joves com la Jove

Orquestra Nacional de Catalunya (JONC), la Joven Orquesta Nacional de España

(JONDE) i la Jove Orquestra Athenea.

Actualment està col•laborant amb orquestres com la Orquestra de Cadaqués, la

Giorquestra, la Orquestra de Cambra del Penedès, l'Orquestra Camera Musicae, el

Murtra Ensemble i la OBC (Orquesta de Barcelona). També forma part de l'orquestra

del musical Mar i Cel al Teatre Victòria.

- 18 -

Contacte:

Telèfon: +34 695964790

(Alejandro)

Pàgina web: www.quintetdacap.com

E-mail: [email protected]