contratos de servicios energéticos - enginyersbcn.cat · un volum mínim de negoci • Caldrà repensar el model de serveis als municipis (exemple RSU):

Juan Carlos Hernanz

Barcelona, 30 de Marzo de 2011

MODELOS DE CONTRATO DE SERVICIOS ENERGÉTICOS

ÍNDICE 1. Objetivo 2. Definiciones3. Servicios que ofrecen las Empresas

de Servicio Energético 4. El contrato de servicios

energéticos5. Contrato de rendimiento

energético6. Contrato con las Administraciones

Públicas. 7. Conclusiones

Objetivo

Los contratos de servicios energéticos tienen una finalidad según la Directiva 2006/32/CE de 5 de abril.

- una mayor eficiencia del uso final de la energía :

� Para aprovechar potenciales y rentables ahorros de energía de forma económicamente eficiente.

� Contribuir a que los estados de la Unión Europea reduzca su dependencia energética.

Definiciones

-Mejora de la eficiencia energética: El aumento de la eficiencia del uso final de la energía a través de mecanismos tecnológicos, de comportamiento o bien con cambios económicos.

- Servicio energético: Es el beneficio físico, utilidad o ventaja derivados de la combinación de una energía con tecnología eficiente que incluirá las operaciones, mantenimiento y control necesarios para prestar el servicio, que es prestado basándose en un contrato.

Definiciones

-Empresa de Servicios Energéticos: (ESEs o ESCOs)Según la directiva 2006/32/CE

Persona física o jurídica que proporciona servicios energéticos o de mejora de la eficiencia energética en las instalaciones o locales de un usuario y afronta cierto grado de riesgo económico al hacerlo.

El pago de los servicios prestados se basará (en parte o totalmente) en la obtención de mejoras de la eficiencia energética y en el cumplimiento de los demás requisitos de rendimiento convenidos.

Servicios que ofrecen las ESEs

- Estudios de viabilidad de ingeniería, auditorías energéticas.

- Diseños y ejecución de proyectos de ahorro de energía.

- Conservación de la energía.

- Infraestructura energética externa.

- Generación de energía y su correspondiente suministro.

- Gestión del riesgo.

- Entre otros más.

El ahorro en el coste de energía normalmente se utiliza para pagar la inversión del capital del proyecto en un periodo de entre cinco y veinte años o bien si el proyecto no tiene rendimientos, la ESE se responsabilizará del pago de la diferencia.

El contrato de servicios energéticos

Criterios para determinar el contrato:

1. Cliente final

- Particular �Contrato de Rendimiento Energético

- Entidad pública �

Contrato de colaboración entre el sector Público y el sector privado (CCPP)

2. Servicio acordado con el clientePor ejemplo: Contrato de suministro energético.

Contrato de Rendimiento Energético

Más conocido como "Energy Performance Contracting" (EPC)

Es el acuerdo contractual entre el beneficiario (el cliente) y una ESEs de una medida de mejora de la eficiencia energética, cuando las inversiones en dicha medida se abonen respecto de un nivel de mejora de la eficiencia energética convenido por contrato.

El ahorro y la eficiencia energética pueden conllevar modificaciones tales como:

- Instalaciones de iluminación.

- Equipos eléctricos.

- Calderas y unidades tratamiento de aire.

- sistemas modernos de control de gestión de energía.

Contrato de Suministro Energético

Más conocido como "Energy Supply Contracting" (ESC)

En este caso el servicio energético consiste en el suministro eficiente de energía útil como:

-Calor

-Vapor

-Aire comprimido

La unidad de medida de los servicios suministrado serán los megavatios por hora (MWh).

Contratación con Entidad Pública

Con la nueva Ley 30/2007, 30 de octubre, de Contratos del Sector Público (LCSP):


Forma de solución de problemática con la anterior legislación:

o El anterior modelo de contrato de servicios tenía previsto un plazo de duración muy breve:

-Máximo 4 años con prórrogas- Ello hacía inviable la amortización de la inversión

Contrato con la Administración Pública


�Identificación de las prestaciones principales que constituyen su objeto, que condicionarán el régimen sustantivo del contrato.

� Se determina un periodo en función de la duración de la amortización de las inversiones o de las fórmulas de financiación previstas.

� Gestión integral del mantenimiento de instalaciones complejas.

�Fórmulas de control por la administración de la ejecución de contrato.

� Condiciones en que puede procederse a una decisión unilateral de la Administración

� Destino de las obras y equipamientos a la finalización del contrato.

www.cuatrecasas.com

MUCHAS GRACIAS

[email protected]

1

JORNADA ESTALVI I EFICIÈNCIAJORNADA ESTALVI I EFICIÈNCIA ENERGÈTICA MITJANÇANT EL MODEL ESE (EMPRESES DE SERVEIS ENERGÈTICS)

Marc general dels projectes d’ESEs

Barcelona, 30 de març de 2011

Roger Marcos i MarcéCap d’Àrea d’Estalvi i Eficiència EnergèticaICAEN

1. El model de serveis energètics

2. El moment de les ESES

Índex

3. Situació de les administracions (local i autonòmica).

4. Plans d’impuls de les ESEs. Pla 2000 ESE.

5. Actuació de l’ICAEN: EFIENSA i GENERCAT

2

Consum d’energia final

Carbó Residus

Any 2007Primari

571,5 ktep

Any 2007

Diagnosi i línies estratègiques per a la reducció del consum energètic

L’energia a Catalunya

Productes petrolífers

8.198,7 ktep50,7%

Energies renovables227,1 ktep

1 4%

Energia elèctrica4.066,6 ktep

25,1%

Carbó106,4 ktep

0,7%industrials no

renovables43,3 ktep0,3%

Indústria5.114,1 ktep

31,6%

T

Domèstic2.260,1 ktep

14,0%

Serveis1.769,6 ktep

11,0%

, p3,5%

Gas natural3.531,5 ktep

21,8%

1,4% Transport6.458,3 ktep

39,9%

Consum final d’energia any 2007:

16,2 milions tep

3

Servei energètic. El benefici físic, utilitat o avantatge derivats de la combinació d’una energia amb una tecnologia eficient en termes d'energia i/o amb una acció, que podrà incloure les operacions, manteniment i control

La Directiva Europea 2006/32/CE. Definicions.

Serveis energètics

amb una acció, que podrà incloure les operacions, manteniment i control necessaris per a prestar el servei, que és prestat en base a un contracte i que en circumstàncies normals ha demostrat assolir una millora de l’eficiència energètica verificable i mesurable o estimable i/o un estalvi d’energia primària.

Empresa de Serveis Energètics (ESE). Una persona física o jurídica que proporciona serveis energètics o de millora de l’eficiència energètica en les instal·lacions o locals d’un usuari i afronta cert grau de risc econòmic al fer-ho. El pagament dels serveis prestats es basarà (en part o totalment) en l'obtenció depagament dels serveis prestats es basarà (en part o totalment) en l obtenció de millores de l’eficiència energètica i en el compliment dels demés requisits de rendiment convinguts.

4

3

Punts clau

• Client: consumidor d’energia, propietari d’instal·lacions i processos.

El model de Serveis Energètics

Serveis energètics

g , p p p

• El negoci del client no és la gestió energètica per això la tendència és minimitzarles inversions en instal·lacions energètiques i sempre amb una visió a curt termini.

• Empresa de serveis energètics: empresa que gestiona l’energia del client, el seunegoci és proveir energia útil.

• Contracte: és crític en el model, en el contracte es regulen els riscos queassumeix l’empresa de serveis energètics, els serveis que presta al client i elscriteris de retribuciócriteris de retribució.

• Una empresa de serveis energètics es una persona física o jurídica queproporciona serveis energètics o de millora de l’eficiència energètica de lesinstal·lacions o locals d’un usuari i, en fer-ho, afronta un cert grau de risc

ò i

Serveis energètics


econòmic

• El pagament dels serveis es basarà (en part o totalment) en la millora del’eficiència energètica i en l’acompliment de la resta dels requisits de rendimentconvinguts

• L’empresa de serveis energètics assumeix riscos: si la provisió d’energia útil no la fa de manera eficientment hi perd diners, per tant, com més eficientment sigui l’empresa més diners guanyarà.

• Cal afegir que el model ESE és un model de relació entre una empresa i un client que a Espanya no està condicionat per cap requisit administratiu específic.

4

Exemple de contracte de serveis energètics

Serveis energètics

7

El subministrament d’energia elèctrica. Conceptes

Serveis energètics

8

5

Projectes amb ESE Projectes sense ESE


Serveis energètics

Activitats de l’empresa de serveis

• Compra de l’energia final


Serveis energètics

• Manteniment d’instal·lacions

• Disseny de les instal·lacions

• Auditoria energètica

• Mesura de consums i d’estalvis

• Finançament d’inversions

• Obres i muntatgesObres i muntatges

6

Models de pagament

•Forfait: suposa una quota fixa


Serveis energètics

•Indexat: Aquest model pot ser molt divers, en general la quota està formada per una part fixa i una variable que depèn d’algun factor que condiciona el consum d’energia (temperatura ambient, producció etc.)

•Energy performance contract: L’empresa de serveis cobra en funció d’uns estalvis que garanteix al seu client.

•Energy supply contract: Es factura l’energia útil subministrada



Índex




7

Situació actual de les ESEs

• Les ESES a Espanya són generalment una evolució de les empreses de manteniment.

• Fins fa relativament poc la importància dels estalvis energètics era petita atès

Serveis energètics

p p g pel baix cost de l’energia.

• Actualment conflueixen dos factors que estan potenciant molt fortament el model d’empreses de serveis energètics:

• L’encariment de l’energia

• L’escassetat de finançament (bancs i caixes)

• Des de l’administració es percep un gran interès entre les empreses per entrar p p g p pdins d’aquesta activitat econòmica.

Els dos factors esmentats anteriorment actuen conjuntament per potenciar el model ESE:

• Els preus elevats de l’energia fan rendibles els costos fixos d’aquest model:

Situació actual de les ESEs

Serveis energètics

inversions en equips eficients, costos del disseny de les instal·lacions, manteniment, auditoria, etc.

• D’una altra banda, una de les activitats de les ESES és el finançament de les inversions energètiques la qual cosa és imprescindible avui en dia donat que una gran part de les empreses consumidores no les poden realitzar amb fons propis.

• L’evolució de la cultura energètica de Catalunya fa que cada cop es vegi l’externalització de serveis com un model interessant.

• Cada vegada es veu com més “normal” que les empreses es dediquin a les seves activitats principals i contractin les activitats que no són el seu “core-business” a altres empreses expertes en aquestes activitats.

8



Índex




Situació de les administracions locals i autonòmiques

• Malgrat els enormes esforços que s’han fet des de les administracions i l’alta conscienciació transmesa, és necessari professionalitzar molt més intensament la gestió energètica.

Serveis energètics

• L’Administració també pateix problemes pressupostaris i escassetat de finançament la qual cosa fa molt difícil que pugui dedicar recursos a inversions en estalvi i eficiència energètica.

• Ara és el moment de les ESEs a les administracions públiques.

• Als factors esmentats s’afegeixen Plans estatals i a nivell de Catalunya d’incentivació del mercat de les Empreses de Serveis Energètics

16

9

• Les administracions tenen unes tipologies de centres de consum molt definides:

• Centres d’oficines• Centres de formació

Situació de les administracions locals i autonòmiques

Serveis energètics

• Hospitals• Instal·lacions esportives• Enllumenats públics• Altres (centres penitenciaris, aeroports, estacions ferroviàries...)

• L’administració local té un consum molt elevat en l’enllumenat públic, de l’ordre del 50 % del total dels consums energètics municipals.

A t f t difi lt l’ ti it t d i èti l d i i t i l l j

17

• Aquest fet dificulta l’activitat de serveis energètics a les administracions locals ja que un dels requisits per poder dur a terme inversions en eficiència energètica és un volum mínim de negoci

• Caldrà repensar el model de serveis als municipis (exemple RSU)



Índex




10

Dificultats del l’administració per establir un contracte de serveis energètics

• Durada del contracte: la durada és variable (de 5 a 10 anys, habitualment)

Necessitat d’experiència en estalvi i eficiència energètica per avaluar d’entrada

Serveis energètics

• Necessitat d’experiència en estalvi i eficiència energètica per avaluar d entradaquin estalvi d’energia es pot aconseguir i per avaluar l’estalvi d’energia realmentaconseguit al final de cada any (la recuperació de la inversió per part de l’empresadepèn de l’estalvi realment aconseguit).

• Canvi de mentalitat en la utilització de l’energia: “posar l’energia en mans delsespecialistes per optimitzar el seu ús”

• Les empreses de serveis energètics volen ofertar les inversions si vanacompanyades del manteniment de les instal·lacions. Altrament no es poden fer

19

p y presponsables dels resultats de la gestió

• Dificultats en la gestió de les partides pressupostàries: una part de la despesa ensubministrament d’energia passa a despesa de serveis

• És una acció impulsada pel Ministerio de Industria, Comercio y Turismo, a través deIDAE, i gestionat a Catalunya per l’ICAEN, amb els següents objectius:

• Reduir el consum d’energia en un 20% al 2016 en 2000 centres consumidors

Serveis energètics

Plan 2000 ESE

d’energia públics (1000 de l’Administració general de l’estat i 1000 més deComunitats Autònomes i Corporacions Locals)

• Dinamitzar el mercat de serveis energètics incrementant l’oferta i la demandad’aquest model de negoci, d’acord amb la Directiva Comunitària 2006/32.

• L’execució de les mesures d’estalvi i eficiència energètica es realitzarà en lamodalitat de contractes de serveis energètics.

20

11

Què és un centre consumidor d’energia?

• Un edifici o una agrupació d’edificis que constitueixin una unitat d’actuació en larealització d’un contracte de serveis energètics i que tingui:

Serveis energètics

Plan 2000 ESE

realització d un contracte de serveis energètics i que tingui:

• La suma de la facturació energètica anyal més la factura de manteniment de lesinstal·lacions consumidores d’energia ha de ser major de 200.000 €/any.

• L’estalvi mínim proposat en el contracte de serveis energètics ha de ser del20% respecte al consum energètic base.

21

Quines mesures es poden incloure en un contracte de serveis energètics en elmarc del Plan 2000 ESE? (I)

• Contractació del subministrament energètic

Serveis energètics

Plan 2000 ESE

• Reducció de la demanda energètica de calefacció i refrigeració mitjançant lamillora de l’envolupant tèrmica

• Millora del rendiment energètic de les instal·lacions tèrmiques: calefacció,refrigeració i ACS

• Millora del rendiment energètic de les instal·lacions d’enllumenat interior• Millora del rendiment energètic de les instal·lacions d’enllumenat públic exterior• Millora del rendiment energètic d’altres instal·lacions consumidores d’energia

22

12

Quines mesures es poden incloure en un contracte de serveis energètics en elmarc del Plan 2000 ESE? (II)

• Aprofitament de les energies renovables: energia solar tèrmica, biomassa,

Serveis energètics

Plan 2000 ESE

geotèrmia, etc)• Aprofitament d’energies residuals• Implantació de sistemes de generació de calor, fred i electricitat d’alta eficiència

energètica (cogeneració)• Gestió energètica i manteniment

23

Suport econòmic al desenvolupament dels contractes de serveis energètics en elmarc del Plan 2000 ESE

Suport econòmic a les tasques d’assistència tècnica (tasques necessàries per a la

Serveis energètics

Plan 2000 ESE

Suport econòmic a les tasques d assistència tècnica (tasques necessàries per a lalicitació dels contractes:

• Diagnòstic energètic i identificació de les mesures a implementar• Assessorament als òrgans de contractació (tècnic i jurídic)• Seguiment de la implementació dels contractes i de les mesures d’estalvi

Subvenció a la inversió:• 15% de la inversió a càrrec del MITYC. El pressupost total de la partida de

24

p p psubvenció és de 80M€

• 5% a càrrec de la Generalitat de Catalunya (ICAEN)• La subvenció s’atorga a l’empresa que hagi guanyat la licitació de serveis

energètics i s’ha de repercutir íntegrament (100%) en l’administració finalmentbeneficiària.

13

• En un moment en què les finances públiques estan per poques alegries, i que lamajoria dels Ajuntaments no es poden endeutar,• Instruments a favor del desenvolupament del Pla a Catalunya:

CEEC Clú t d’Efi iè i E èti d C t l

Serveis energètics

Plan 2000 ESE. Conclusions (I)

• CEEC – Clúster d’Eficiència Energètica de Catalunya• Projecte GENERCAT• EFIENSA• La col·laboració d’altres administracions (DIBA, Ajuntaments, etc…)

• Necessitem fer-ne difusió i que tothom que n’estigui interessat s’hi pugui integrar iparticipar-hi• Martorelles és el primer exemple, però estem convençuts que en vindran de nous.

25

•La col·laboració entre administració i empresa privada serà, més que mai,indispensable, per l’èxit d’aquest Pla i nou model de negoci.

Nº de Centros Superficie (m2) Coste Elegible Ahorro

y Eficiencia (€)Apoyo económico

(20%)

149 3.748.428 94.799.819 18.959.963



Índex



5. Eines i actuacions de l’ICAEN: EFIENSA i GENERCAT

14

• Programa GENERCAT: com a gran consumidora d’energia la Generalitat deCatalunya fa un programa per a reduir els seus consums en un 11 % respecte ales seves previsions del l’any 2015. Una de les actuacions en concret, per

li t d ió é l’ à d l tió èti d

Eines i actuacions de l’ICAEN: EFIENSA i GENERCAT

GENERCAT

assolir aquesta reducció és l’encàrrec de la gestió energètica a empreses deserveis energètics.

• Designació d’EFIENSA com a Gestor Energètic de la Generalitat de Catalunyaamb l’objectiu de fomentar el mercat dels serveis energètics i ser el referent enel lideratge en la implantació d’aquests serveis.

• Subvencions a l’activitat de serveis energètics.

27

• Una primera estimació mostra que el consum actual de la Generalitat de Catalunyaes de l’ordre de 848GWh/any

• Factura energètica anual de 86M€ (2007)

La Generalitat de Catalunya como consumidora de energía

GENERCAT

• L’anàlisis de les dades disponibles mostren que bona part del consum es concetra enun número reduit d’edificis i dependències

• No existeixen procediments sistemàtics de gestió i control dels consums energètics

• L’acord de govern proposa una reducció d’un 11% en el consum d’energia respecteles prevision a l’horitzó 2015:

– un estalvi d’energia de l’ordre de 150GWh pel 2015d ió d l f è i l’ 201 l l d l 14M€– una reducció de la factura energètica l’any 2015 al voltant dels 14M€.

– Inversió total necessària: 42M€– Estalvi d’energia acumulat 2007-2015 previst: 700GWh– Estalvi econòmic acumulat 2007-2015: 63M€

15

•Els edificis amb consum d’energia major de 200.000kWh/any (aprox 12.000€)hauran d’implementar de forma obligatòria un sistema de gestió de l’energiaconsistent en:

Mesures específiques: Edificis

GENERCAT

• Designació del gestor energètic per a cada edifici

• A partir d’un any de l’aprovació d’aquest acord de govern (abans del 24 d’abrildel 2008) hauran de fer una auditoria energètica

• En un termini màxim de cinc anys a partir de l’aprovació de l’acord de govern,s’hauran d’haver implementat les inversions identificades amb terminid'amortització inferior a 4 anys

Acord de Govern GENERCAT

y

• Aprovació anyal per part de cada Departament i lliurament a finals d’any al’entitat coordinadora del programa d’un pla d’inversió explicant les inversionsrealitzades i les que es preveu per l’any següent

Mesures específiques: Edificis

GENERCAT

• Repetició de l’auditoria energètica cada 5 anys

• Incorporació als Plans de Manteniment dels edificis de criteris energètics i deplans pràctics operatius per a assegurar el bon ús de l’energia (qui tanca lesllums? qui desconnecta la climatització?)

• Pantalles informatives sobre el consum energètic per edificis amb consumssuperiors als 950.000kWh/any

Introducció de criteris energètics en els plecs de condicions per la construcció

Acord de Govern GENERCAT

• Introducció de criteris energètics en els plecs de condicions per la construccióde l’edifici i en els Plans de Manteniment

• Obligació d’implementar un sistema de gestió d’energia després de 5 anys devida de l’edifici

16

Cal esmentar els resultats obtinguts fins el moment del programa GENERCAT:

• 28 departaments i entitats de la Generalitat a l’acord

Eines i actuacions de l’ICAEN: GENERCAT

GENERCAT

28 departaments i entitats de la Generalitat a l acord• 45 responsables energètics membres de la Comissió GENERCAT• Identificació i caracterització de 345 edificis i centres de consum amb un

consum superior als 200.000kWh y que hauran de fer una auditoria energètica• 110 gestors energètics• 166 auditories energètiques fetes a edificis i els seus equipaments,• Inversions de 11,5 M€ en projectes d’estalvi i eficiència energètica

31

• Aquestes inversions suposen un 34% de l’objectiu d’inversió de l’Acord deGovern (34 M€)

• Formació en temes d’energia i eficiència energètica als gestors i responsablesdels edificis

• Assessorament tècnic a la Comissió Central de Subministraments a laGeneralitat de Catalunya en la licitació del subministrament d’energia elèctrica amitja i baixa tensió

Eines i actuacions de l’ICAEN: GENERCAT

GENERCAT

mitja i baixa tensió

• L’import total de la facturació licitada (subhasta electrònica) ha estat del’ordre de 25M€ (factura d’energia elèctrica dels Departaments de laGeneralitat sense considerar les entitats autònomes)

• En baixa tensió ja s’ha realitzat dues licitacions (per al subministrament delsanys 2009 i 2010) i en mitja tensió una licitació (subministrament any 2010)

• En la primera licitació es varen aconseguir preus (en funció dels lots) amb

32

g ( )una disminució entre el 5 i el 15% respecte als preus inicials. En la segonalicitació els preus s’han mantingut.

17

EFIENSA

• EFIENSA és una empresa pública participada al 100% per l’Institut Català d’Energia idotada de personalitat jurídica pròpia

Eines i actuacions de l’ICAEN: EFIENSA

• És un instrument públic per implementar la política energètica de la Generalitat, ambl’objectiu de impulsar i facilitar la realització de projectes d’estalvi energètic i demillora de l’eficiència energètica en els edificis de la Generalitat de Catalunya.

• EFIENSA té la condició de mitjà propi instrumental i de servei tècnic de l’Administracióde la Generalitat de Catalunya

• Les relacions entre EFIENSA amb els departaments de l’Administració de laGeneralitat de Catalunya i dels ens, els organismes i les entitats vinculades dels qualsé itjà i i t t l i i tè i t t l t t l i ’ ti l

33

és mitjà propi instrumental i servei tècnic no tenen naturalesa contractual i s’articulenmitjançant els corresponents encàrrecs.

En aquest marc, EFIENSA ha d’assolir el següents objectius:

1 Foment de projectes d’energies renovables i d’eficiència energètica que

EFIENSA

Eines i actuacions de l’ICAEN: EFIENSA

1. Foment de projectes d energies renovables i d eficiència energètica querequereixin d’un impuls addicional per desenvolupar-se.

2. Foment de serveis energètics orientats a l’estalvi i millora de l’eficiènciaenergètica.

3. Lideratge, promoció i assessorament de les actuacions d’estalvi, d’eficiènciaenergètica i d’energies renovables en el sector públic de Catalunya.

4. La gestió energètica de la Generalitat de Catalunya, i

34

5. El finançament institucional de projectes d’empreses de serveis energètics.

18

Exemples a Catalunya. Primers passos.Hospital Comarcal del Baix Llobregat

• Abast: construcció, manteniment, reposició, finançament i prestació de serveis generals (inclou el subministrament energètic).

Serveis energètics

• Tipus: concessió a 30 anys. Inversió 54,5 M€.

• Enfocament ESE: inversions en mesures d’estalvi a iniciativa del concessionari, no hi ha compromís d’estalvi.

Port de Tarragona

• Abast: Serveis energètics (inclou el subministrament energètic), manteniment

35

Abast: Serveis energètics (inclou el subministrament energètic), manteniment integral, garantia total i obres de millora i renovació de les instal·lacions.

• Tipus: Servei 4 + 2 anys. Pressupost: 10 M€.

• Enfocament ESE: Model P1-P5 amb subministrament energètic. Inversions en mesures d’estalvi a iniciativa de l’adjudicatari, no hi ha compromís d’estalvi.

Ajuntaments

• Sant Cugat del Vallès: instal·lacions tèrmiques edificis

• Martorelles: enllumenat públic

Serveis energètics

Exemples a Catalunya. Primers passos.

• Martorelles: enllumenat públic

Gran Teatre del Liceu

• Abast: Servei integral de manteniment i gestió energètica de les instal·lacions generals (sense subministrament energètic).

• Tipus: Servei de 6 anys. Pressupost: 6,8 M€.

• Enfocament ESE:

36

• bonificació/penalització amb el 50% dels estalvis assolits o els excessos de consums derivats de la gestió energètica.

• Inversions en mesures d’estalvi a iniciativa de l’adjudicatari, no hi ha compromís d’estalvi.

• Primera experiència en la implantació del protocol M&V IPMVP.

19

• Evolució dels models de contacte cap a una major exigència envers l’estalvi energètic

• Inversió en mesures d’estalvi assumida al 100% pels estalvis energètics

Serveis energètics

Conclusions

• Compromisos contractuals amb garantia d’estalvi energètic

• Difusió i exemples a partir d’experiències de l’administració

• Suport a les ESEs per actuar amb l’administració

• Dificultats conegudes en els àmbits legals i jurídics

• Suport a les administracions (Generalitat i locals) per tal de desenvolupar projectes

C l l b ió b lt d i i t i ( t t di t i l l ll

37

• Col·laboració amb altres administracions (estat, diputacions, locals, consellscomarcals, etc…)

• Existeixen dificultats, és un dels únics camins que es poden seguir per assolir elsobjectius en estalvi i eficiència i som coneixedors de que és un repte.

Moltes gràcies per la seva atenció!

Carrer Pamplona 113, 3a planta08018 Barcelona

Tel 93 622 05 00

g p

Tel. 93 622 05 00Fax. 93 622 05 01

www.gencat.cat/icaen

Documents

contratos de servicios energéticos - enginyersbcn.cat · un volum mínim de negoci • Caldrà repensar el model de serveis als municipis (exemple RSU):