Control de velocitat als carrers del nucli urbà · Al plànol 5 de definició geomètrica dels reductors es pot veure amb més detall la morfologia de cada tipus de reductor. Tot

PROJECTE

Control de velocitat als carrers del nucli urbà de Bellvei Municipi Bellvei (Baix Penedès) Data Setembre 2011 Expedient: 800433-2011-187-1015-000116 Clau: 2011-000116 Assistència Tècnica: Tecna-eic Direcció del projecte: Enginyeria Municipal

ÍNDEX GENERAL

ÍNDEX GENERAL

DOCUMENT NÚMERO 1. MEMÒRIA I ANNEXOS

MEMÒRIA

1. INTRODUCCIÓ I ANTECEDENTS 2. OBJECTIU D’AQUEST PROJECTE 3. ESTAT ACTUAL 4. DESCRIPCIÓ DE LA SOLUCIÓ ADOPTADA 5. TERMINI D’EXECUCIÓ I GARANTIA 6. CONDICIONS REGLAMENTÀRIES 7. CLASSIFICACIÓ DEL CONTRACTISTA 8. PRESSUPOST

ANNEXOS

ANNEX 1. JUSTIFICACIÓ DE PREUS ANNEX 2. SECCIONS DE FERM ANNEX 3. ESTUDI BÀSIC DE SEGURETAT I SALUT ANNEX 4. REPORTATGE FOTOGRÀFIC ANNEX 5. PLA DE TREBALLS ANNEX 6. GESTIÓ DE RESIDUS ANNEX 7. CONTROL DE QUALITAT ANNEX 8. IMPACTE AMBIENTAL

DOCUMENT NÚMERO 2. PLÀNOLS ESCALES

1. SITUACIÓ I EMPLAÇAMENT 1/200.000 i 1/5.000 2. PLÀNOL DIRECTOR DELS FULLS 1/3.000 3. PLANTA D’ACTUACIONS 1/1.000 4. SENYALITZACIÓ VIÀRIA 1/1.000 5. DEFINICIÓ GEOMÈTRICA DELS REDUCTORS INDICADES 6. DETALLS DE SENYALITZACIÓ VIÀRIA INDICADES

DOCUMENT NÚMERO 3. PLEC DE PRESCRIPCIONS

1. PLEC DE PRESCRIPCIONS TÈCNIQUES GENERALS 2. PLEC DE PRESCRIPCIONS TÈCNIQUES PARTICULARS

DOCUMENT NÚMERO 4. PRESSUPOST

1. AMIDAMENTS 2. PREUS SIMPLES 3. QUADRE DE PREUS NÚMERO 1 4. QUADRE DE PREUS NÚMERO 2 5. PRESSUPOST PARCIAL 6. PRESSUPOST GENERAL

DOCUMENT NÚM. 1. MEMÒRIA I ANNEXOS

MEMÒRIA

1

MEMÒRIA 1. INTRODUCCIÓ Bellvei és un municipi del Baix Penedès situat a la vora de la carretera N-340. Una de les tendències que es detecten a l’interior del nucli urbà és l’excés de velocitat dels vehicles que hi circulen. Per aquest motiu en el seu moment es van disposar al llarg d’una sèrie de carrers bandes reductores de velocitat fixades mecànicament al paviment. Tot i que realitzen la seva funció, ocasionen soroll al pas dels vehicles i, en general, no es considera la millor de les solucions per a aconseguir la moderació de velocitat a una determinada via. L’Ajuntament de Bellvei es proposa mantenir el control de velocitat als carrers, tot i que substituint les bandes reductores per elements executats in situ, més durables i confortables tant pels veïns com pels vehicles. A tal efecte, sol·licita a l’Ajuntament la redacció d’aquest projecte, pel decret 1-2011-1817 de data de 8 d’agost de 2011. 2. OBJECTE DEL PROJECTE L’objecte d’aquest document és definir, justificar tècnicament i valorar econòmicament les obres necessàries per tal de dotar a una sèrie de carrers del nucli urbà d’elements reductors de velocitat que corregeixin en el possible les mancances dels reductors actuals. 3. ESTAT ACTUAL L'àmbit d'aquest projecte és el nucli urbà de Bellvei a la seva totalitat, tot i que finalment s’han seleccionat els principals carrers, que justifiquin millor la introducció dels nous reductors de velocitat. Per tal de redactar aquest document, s'ha treballat sobre la Cartografia urbana 1:1.000 de l’Institut Cartogràfic de Catalunya, que es considera idònia per aquesta tasca, atès que permet assolir una adequada exactitud en el posicionament dels elements, optimitzant els recursos existents. No s’ha realitzat, per tant, cap aixecament topogràfic específic. A l’actualitat, tots els carrers objecte d’aquest projecte disposen de bandes reductores de velocitat, amb l’excepció del c/Parellada i el c/Antoni Suau. Les característiques de les bandes són variables. Quant al sentit de circulació, els carrers afectats pel projecte tenen tipologies diferents. En línies generals la majoria de carrers afectats pel projecte són vies d’un únic sentit, tot i que les principals, quant a secció transversal, són de dos. 4. DESCRIPCIÓ DE LA SOLUCIÓ PROJECTADA Aquest projecte contempla la dotació de nous reductors de velocitat executats in situ amb material bituminós, prenent com a referència les prescripcions bàsiques de l’Ordre FOM/3053/2008 del Ministeri de Foment, tot i que estrictament no és d’obligat

2

compliment en vies urbanes que no siguin travesseres de carreteres de la Xarxa General de l’Estat, com és el cas dels carrers objecte d’aquest projecte. 4.1. Disposició i tipologia dels reductors: 4.1.1. Ubicació dels nous reductors i retirada dels existents S’ha dotat de nous reductors als següents carrers:

• Av. Nostra Senyora de l’Assumpció • c/Abat Escarré • c/Polisportiu • c/Joan Fuster • c/La Rutlla • c/Martí Pol • c/Lluís Companys • c/Isabel Vilella • c/Antoni Suau • c/Montserrat

Un cop decidits els carrers a on se disposaran reductors de velocitat, el criteri que s’ha seguit a l’hora de distribuir els reductors és que la distància entre parells de reductors a una mateixa via no sigui superior a 100 metres. A les vies de curta longitud, o a les que s’hagi actuat a una única mansana, s’ha incorporat un reductor en un punt aproximadament central a la mansana, sempre que ha estat possible. Finalment, definit el criteri geomètric de repartiment dels reductors, s’ha pres com a segon criteri a l’hora de decidir la ubicació exacta d’un reductor que aquest no coincideixi amb cap accés a aparcament, quan el reductor és de tipologia tal que funcioni com a pas de vianants. A tal efecte, el plànol 3 de planta d’actuacions detalla la posició de cada reductor en base a les coordenades del punt central del mateix, obtingudes de la cartografia urbana. Tot i haver-se estudiat cada reductor de forma individualitzada, serà requerit comprovar durant el replanteig de l’obra que la posició ja és correcta o bé si cal moure el reductor a efectes de respectar el criteri abans esmentat. De forma sistemàtica es projecta la retirada de tots els reductors existents als trams afectats per aquest projecte, amb les dues excepcions següents:

• El primer reductor del c/La Rutlla (segons sentit de circulació) • Els reductors existents al tram del c/Lluís Companys comprès entre l’Av. Nostra

Senyora de l’Assumpció i el c/Parellada. • Els reductors situats a l’Av. Nostra Senyora de l’Assumpció, aigües amunt de la

seva cruïlla amb el c/Jaume Palau, ja que en aquest tram de l’avinguda no es projecta cap reductor de nou.

3

En el primer cas, aquest reductor es manté com a preavís del nou reductor, degut a que aquest carrer és la via de sortida de la Llar d’Infants “els Cargolins”, i s’entén que preval mantenir la màxima seguretat dels vianants front el confort acústic en aquest tram puntual. El reductor situat aigües avall del nou sí que serà retirat. En el segon cas, es decideix mantenir els reductors existents al tram esmentat del c/Lluís Companys perquè la diferència de cota entre vorera i calçada és molt petita (uns 4 cm únicament), fet que fa inviable la disposició de reductors si no és modificant certs paràmetres geomètrics del carrer. Per tant, aquest tram es deixa tal i com està, sense cap canvi. El tram d’aquest carrer comprès entre el c/Parellada i el c/Montserrat sí que permet la ubicació de reductors, ja que la diferència de cota entre vorera i calçada ja és l’adequada. En el tercer cas es decideix no projectar cap reductor nou aigües amunt de la cruïlla de l’avinguda amb el c/Jaume Palau per no modificar les característiques actuals de drenatge superficial de les aigües pluvials al tram més estret de la via. 4.1.2. Tipologies projectades D’acord amb l’Ordre FOM/3053/2008, es contemplen dues tipologies diferents de reductors: reductors de forma trapezial i reductors amb forma “llom d’ase”, segons sigui la forma de la secció longitudinal segons l’eix del carrer. Com a criteri general de projecte s’ha escollit la tipologia de reductor de tipus trapezial. Aquest consta d’un tram pla central de 4,00 m de longitud i 10 cm d’alçada respecte el paviment original, i rampes d’accés i sortida de 1,50 m de longitud, que permeten una velocitat de confort màxima de 40 km/h. Aquesta tipologia es decideix a tots els carrers, amb l’única excepció del c/Parellada, que té la particularitat de tenir una jardinera central que fa inviable el traspàs de vianants si no és acondicionant-la, actuació que no forma part d’aquest projecte i que no té gaire sentit atesa la generosa dotació de passos per a vianants existents en aquesta via. Per aquest motiu, al c/Parellada es projecten reductors de velocitat de tipus “llom d’ase”, que són de geometria sector circular de corda 4,00 metres i alçada màxima 7 cm al punt central respecte el paviment original. Al plànol 5 de definició geomètrica dels reductors es pot veure amb més detall la morfologia de cada tipus de reductor. Tot l’anterior implica necessàriament una homogeneïtzació de la limitació de velocitat als carrers del nucli urbà, ja que s’ha detectat una excessiva variabilitat dels límits, que varien entre 30, 40 i 50 km/h. D’aquesta forma, es projecta una limitació de velocitat genèrica de 30 km/h als carrers afectats pel projecte, en consonància amb el caràcter de poble que tenen aquests carrers. 4.1.3. Drenatge longitudinal Seguint les prescripcions del l’ordre FOM/3053/2008, a totes dues tipologies se les dota de dos conductes de drenatge longitudinal, situats sobre la rigola i adossats a la vorada existent. Aquests conductes es projecten de fosa dúctil i amb un diàmetre de 80 mm, que es considera el màxim diàmetre que permet un adequat encontre entre el ferm bituminós i la vorera, sense ressalts ni discontinuïtats. Als extrems de les rampes d’accés als passos

4

trapezials o els extrems dels passos llom d’ase, a l’alçada de la rigola, seran perfilats de forma acampanada per a permetre un millor accés i/o sortida de l’aigua. 4.1.3. Execució dels reductors Els reductors es disposaran a sobre del paviment existent, amb la disposició de capes de material que figura a l’apartat 4.2 d’aquesta memòria. Prèviament a qualsevol actuació, es fressaran dues franges del paviment existent de 0,50 m d’amplada i 4 cm de fondària, una a cada extrem longitudinal del reductor, tant si és trapezial com si és de llom d’ase. Aquestes franges permeten la immobilització del pas i la correcta execució de les parts extremes de menor gruix. Posteriorment al fressat de les franges, es disposaran les capes sobre el paviment, d’acord amb l’apartat 4.2. 4.2. Ferms i paviments: En aquest projecte es recull la implantació d’una sèrie de reductors de velocitat executats amb material bituminós, disposats a sobre del paviment existent, també bituminós. Donat que aquesta actuació no té el caràcter d’un ferm de nova planta o d’un reforç d’un d’existent, no té sentit justificar la secció estructural escollida. La secció estructural ve determinada, per tant, per la funció que han de complir aquests reductors, que només és que la d’oferir un obstacle als vehicles que sigui remuntable amb un bon grau de confort si la velocitat a la que és traspassat és l’adequada. Les característiques geomètriques dels reductors són les recollides a la Ordre FOM/3053/2008, de 23 de setembre, del ministeri de Foment, que s’han explicat a l’apartat 4.1.2. d’aquesta memòria. Caldrà diferenciar entre els reductors de tipus trapezial i els de tipus llom d’ase a l’hora d’explicar la secció estructural del ferm projectat. 4.2.1. Secció de ferm als reductors de geometria trapezial: El cos central pla del reductor s’executarà amb la següent secció:

-Capa de rodadura de 4 cm de M.B.C tipus S-12 (AC 16 surf B60/70 S) -Reg d'adherència amb ECR-1 -Capa de base de 6 cm de M.B.C tipus G-20 (AC 22 base B60/70 G) -Reg d'adherència sobre paviment existent amb ECR-1

El granulat de les MBC serà granític.

La capa de base G-20 tindrà una llargària (segons l’eix del carrer) de 4,50 m i la capa de rodadura de 4,00 m. D’aquesta forma es millora l’adherència entre rampes i tram pla.

5

Les rampes d’accés a la zona plana s’executaran íntegrament amb mescla bituminosa en calent tipus S-12 (AC 16 surf B60/70 S), de forma contínua amb la capa de rodadura. 4.2.2. Secció de ferm als reductors de geometria llom d’ase: Aquests reductors, donada la variabilitat constant del gruix, unit al fet de que l’alçada màxima, que es dóna només puntualment, és de 7 cm, disposaran d’una secció estructural simplificada següent:

-Cos del reductor íntegrament de M.B.C tipus S-12 (AC 16 surf B60/70 S) -Reg d'adherència sobre paviment existent amb ECR-1

El granulat de les MBC serà granític. Als reductors de geometria trapezial, que són els únics que s’habiliten com a passos de vianants, existirà en general la problemàtica de que la cota de la vorera no coincidirà exactament amb la corresponent als 10 cm d’alçada del reductor. Per tant, cal tenir en compte que si és necessari s’haurà de donar un cert bombeig a banda i banda, al llarg de la zona que sigui convenient en funció del desnivell que hi hagi, per tal de fer coincidir la cota màxima del reductor amb la de vorera, ja sigui en sentit ascendent com descendent, per tal de que els vianants puguin fer servir amb seguretat i confort el pas de vianants. Es recomana que la inclinació tranversal de les transicions entre vorera i tram pla del reductor no superin el 2%. 4.3. Senyalització viària: 4.3.1. Senyalització horitzontal: Una vegada acabada l’execució de cada reductor immediatament es durà a terme el pintat de la superfície amb les marques vials projectades a l’efecte (veure plànol 5 de definició geomètrica dels reductors per a més detall). Totes les marques vials seran reflectants amb l'adició de microesferes de vidre a la pintura. El marcat de la calçada es realitzarà amb les següents marques vials, segons la Instrucció 8.2-IC de Marques vials i més en concret l’Ordre FOM/3053/2008, que recull tots els detalls necessaris. Així, es projecten les següents marques vials:

• Separació de carrils de circulació, a les vies de doble sentit, al llarg dels 10 metres anteriors al reductor, i a banda i banda del mateix: marca vial contínua M-2.2

• Línia de detenció abans dels reductors de tipus trapezial (els de llom d’ase no funcionen com a pas de vianants): marca vial contínua transversal M-4.1.

• Marca superficial de pas per a vianants a la part plana dels reductors de tipus trapezial: M-4.3.

• Les rampes dels reductors trapezials i de lloms d’ase seran pintades amb triangles, de forma tal com s’observa al plànol 5 de definició geomètrica dels reductors.

6

4.3.2. Senyalització vertical: La incorporació dels nous reductors de tipus trapezial implica l’aparició de nous passos per a vianants. I tant si el reductor és trapezial com si és de llom d’ase, també implica l’aparició d’un ressalt a la rasant del carrer. La senyalització projectada es basa en les dues premisses anteriors, juntament amb la necessitat d’aprofitar al màxim les plaques existents, tot i que sigui necessari recol·locar-les als punts que permetin acomplir millor la seva funció. A banda de l’anterior, també s’adapta la senyalització de velocitat màxima en aquells punts que és necessari, per tal de que la limitació sigui homogènia amb 30 km/h. Els senyals verticals corresponen als següents models, segons la Instrucció 8.1.-IC de Senyals verticals:

• Perill: ressalt a la calçada: P-15a • Pas de vianants: S-13 • Placa complementària a l’inici i final de l’Av. Nostra Senyora de l’Assumpció: “A

tota la via”: S-860 • Limitació de velocitat a 30 km/h : R-301. Aquesta limitació es farà en general amb

plaques ordinàries, amb l’excepció puntual del panell lluminós situat a l’inici de l’Av. Nostra Senyora de l’Assumpció (just a la incorporació a la N-340), al qual se li enganxarà una làmina adhesiva circular retrorreflectant nivell 2, de la marca 3M High Intesity Prismatic Grade Sèrie 3930, o similar, de 45 cm de diàmetre de codi R-301 i inscripció “30”, sobre la indicació de “50” del rètol lluminós existent.

Les plaques circulars tindran un diàmetre de 60 cm (amb l’excepció de la làmina adhesiva, que serà de 45 cm), les triangulars tindran un costat de 70 cm, les quadrades tindran un costat de 60 cm i les complementàries (rectangulars) unes dimensions 60x40 cm. Totes les plaques tindran un nivell de retrorreflectància de nivell 1, i seran suportades per un tub de secció rectangular d'acer galvanitzat de dimensions 80x40 mm i 2 mm de gruix, encastat al paviment amb el corresponent dau de formigó, que per defecte serà de 40x40x40 cm a tots els suports de tipus tubular. 4.4. Expropiacions Donat que l’obra es desenvolupa completament en terreny de titularitat pública, no és necessari d’expropiar ni ocupar temporalment cap terreny. 5. TERMINI D'EXECUCIÓ I GARANTIA El termini d'execució de les obres s'estableix en quatre mesos (4 mesos). El contractista presentarà un pla d'obra que s'ajustarà al termini establert.

7

El termini de garantia per a cada fase s'estableix en un (1) any comptador a partir de l'acabament de les obres de la fase en qüestió. Una vegada transcorregut aquest termini es donaran les obres corresponents a la fase en qüestió per rebudes. 6. CONDICIONS REGLAMENTÀRIES 6.1. Prescripcions tècniques El plec de prescripcions tècniques particulars inclòs en el document núm. 3 d'aquest projecte es divideix en tres capítols. En el primer es defineix la descripció de les obres del projecte. Així mateix, el segon i tercer es descriuen els diferents elements de l’obra, de la següent forma: primer apareixen les condicions que han de reunir els materials, dispositius i instal·lacions que s'han d'emprar, així com les seves característiques individuals, seguint en cada cas les normes i instruccions oficials vigents per a cadascun. En segon lloc es defineixen les característiques de cada unitat d'obra i l’assaig per a l’execució del Pla de control de qualitat de cada unitat. En tercer lloc, s'especifica l'amidament, valoració i abonament de les obres si es vàlid de les partides i unitats necessàries per a la seva completa i exhaustiva definició També queda especificada la forma d'abonament de les obres accessòries i de les partides alçades en cas que n'hi haguessin. 6.2. Preus a) Maquinària:

Respecte a la maquinària a emprar a les diferents unitats d'obra, se'n determina el cost horari a partir del preu d'adquisició deduint d'aquest la repercussió de l’amortització de la màquina, així com les despeses de conservació i assegurances. En cada cas han estat calculades les despeses horàries i combustibles, lubricants i personal conductor o mecànic. Per últim, s'han tingut en compte unes petites despeses catalogades com a diverses i que serveixen per suplir qualsevol imprevist. Amb aquestes dades s'han obtingut les despeses horàries de cadascuna de les màquines. b) Preu dels materials a peu d'obra: Aquest preu s'ha deduït a partir del valor d'adquisició en magatzem i incrementant-lo amb els imports de transport, càrrega i descàrrega i pèrdua de material o trencament durant la manipulació dels materials. Finalment s'ha arribat a determinar el preu de les diferents unitats d'obra que figuren en els estats d'amidaments, tenint en compte, d'una banda, el rendiment de cada màquina i del

8

personal necessari per a cada preu, una part corresponent als mitjans auxiliars i diversos necessaris per a l'execució de cada unitat d'obra. Amb tots aquests conceptes s'ha obtingut el cost directe, en el qual s'aplica el concepte de cost indirecte, un augment arrodonit del 4% del cost directe corresponent. La suma d'aquests dos conceptes de cost directe i indirecte proporciona el preu unitari descompost total de cada unitat d'obra, el detall del qual es traslladarà als corresponents quadres de preus núm. 1 i 2. 6.3. Amidaments i pressupostos En el capítol “Pressupost”, el qual constitueix el document núm. 4 del Projecte, figuren les cubicacions i amidaments detallats de cada unitat d'obra, fets d'acord amb les prescripcions que sobre el tema s'inclouen en el Plec. A aquests amidaments se'ls aplica els preus continguts en els corresponents quadres núm. 1 i núm. 2 per a l’obtenció dels pressupostos parcials i totals. 7. CLASSIFICACIÓ DEL CONTRACTISTA D'acord amb l’article 25 del Reglament general de la Llei de Contractes de les Administracions Públiques (BOE núm. 257, de 26 d'octubre de 2001), la classificació exigible que es preveu als contractistes per presentar-se a la licitació de l’execució d'aquestes obres, si fos necessari de fer-la, és la següent:

Grup G, subgrup 4, categoria c Grup G, subgrup 5, categoria c

8. PRESSUPOST A continuació es detalla el pressupost corresponent a l’execució de les obres: PRESSUPOST D'EXECUCIÓ MATERIAL: 37.019,10 EUROS

DESPESES GENERALS (13%): 4.812,48 EUROS BENEFICI INDUSTRIAL (6%): 2.221,15 EUROS

PRESSUPOST D'EXECUCIÓ PER CONTRACTA 44.052,73 EUROS

IVA (18%): 7.929,49 EUROS

PRESSUPOST DE LICITACIÓ: 51.982,22 EUROS

9

El PRESSUPOST D'EXECUCIÓ MATERIAL ascendeix a TRENTA-SET MIL DINOU EUROS amb DEU CÈNTIMS. El PRESSUPOST D'EXECUCIÓ PER CONTRACTA ascendeix a QUARANTA-QUATRE MIL CINQUANTA-DOS EUROS amb SETANTA-TRES CÈNTIMS. El PRESSUPOST DE LICITACIÓ ascendeix a CINQUANTA-UN MIL NOU-CENTS VUITANTA-DOS EUROS amb VINT-I-DOS CÈNTIMS. Tarragona, setembre de 2011 L’enginyer de camins, canals i ports, L’enginyer tècnic industrial, L’enginyer industrial Assistència Tècnica El Cap de la Secció El Cap del Servei

de Projectes i Obres d’Enginyeria Municipal Lluís López de Zamora Enrich Emili Sisquellas Ortega Albert Gómez Masdeu

ANNEXOS

ANNEX 1. JUSTIFICACIÓ DE PREUS

JUSTIFICACIO DE PREUSControl de velocitat als carrers del nucli urbà de Bellvei Bellvei

CODI QUANTITAT UD DESCRIPCIÓ PREU SUBTOTAL IMPORT

CAPITOL C01 REDUCTORS DE VELOCITAT M219UF42 m2cmFresatge mecànic de paviments asfàltics, de gruix entre 0 i 4 cm

Fresatge mecànic de pav iments asfàltics per cada cm de gruix , amb un gruix de 0 a 4 cm i enels encaix os laterals i finals en obres de recobriment asfàltic, amb fresadora de càrrega automàti-ca i talls i entregues a tapes i reix es amb compresor, carrega de runes sobre camió i escombrat ineteja de la superficie fresada

A012N000 0,005 h Oficial 1a d'obra pública 21,00 0,11

A0140000 0,010 h Manobre 17,50 0,18

C1101200 0,001 h Compressor amb dos martells pneumàtics 16,58 0,02

C110V025 0,006 h Fresadora de càrrega automàtica 119,40 0,72

C170E000 0,005 h Escombradora autopropulsada 41,20 0,21

A%AUX001 1,000 % Despeses aux iliars mà d'obra 0,30 0

Suma la partida........................................................ 1,24Costos indirectes ........................... 4,00% 0,05

TOTAL PARTIDA..................................................... 1,29

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de UN EUROS amb VINT-I-NOU CÈNTIMS

F9H17114 t Paviment bitum.cont.calent S-12,g.granític,betum asf.,98%marshalPav iment de mescla bituminosa contínua en calent tipus AC 16 surf B60/70 S (S-12), amb betumasfàltic de penetració, de granulometria semidensa per a capa de rodadura i granulat granític, es-tesa i compactada


C1709B00 0,008 h Estenedora p/pav iment mescla bitum. 50,19 0,40

C13350C0 0,010 h Corró v ibratori autopropulsat,12-14t 62,23 0,62

B9H17110 1,000 t Mescla bitum.cont.calent AC 16 surf B60/70 S (S-12),g.granític 52,20 52,20

A0140000 0,072 h Manobre 17,50 1,26

C170D0A0 0,010 h Corró v ibratori autopropulsat pneumàtic 55,88 0,56

A%AUX001 1,000 % Despeses aux iliars mà d'obra 1,60 0,02


TOTAL PARTIDA..................................................... 57,62

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de CINQUANTA-SET EUROS amb SEIXANTA-DOS CÈNTIMS

7 de septiembre de 2011 Pàgina 1



G9H11J31 t Paviment bitum.cont.calent G-20,g.granític,betum asf.,98%marshalPav iment de mescla bituminosa contínua en calent tipus AC 22 base B60/70 G (G-20), amb be-tum asfàltic de penetració, de granulometria grossa per a capa base i granulat granític, estesa icompactada


A0140000 0,072 h Manobre 17,50 1,26

B9H11J31 1,000 t Mescla bitum. cont. calent AC 22 base B60/70 G (G-20) 50,90 50,90

C13350C0 0,010 h Corró v ibratori autopropulsat,12-14t 62,23 0,62

C1709B00 0,008 h Estenedora p/pav iment mescla bitum. 50,19 0,40

C170D0A0 0,010 h Corró v ibratori autopropulsat pneumàtic 55,88 0,56



TOTAL PARTIDA..................................................... 56,26

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de CINQUANTA-SIS EUROS amb VINT-I-SIS CÈNTIMS

F9J12X91 m2 Reg d'adherència tipus ECR-1 dotació 1 kg/m2 Reg d'adherència amb emulsió bituminosa ràpida tipus ECR-1, amb una dotació de betum de 1kg/m2, totalment estesa

A0150000 0,003 h Manobre especialista 13,77 0,04

B0552420 1,000 kg Emulsió bituminosa catiònica ECR-1 0,26 0,26

C1702D00 0,003 h Camió cisterna reg asfàltic 23,55 0,07


TOTAL PARTIDA..................................................... 0,38

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de ZERO EUROS amb TRENTA-VUIT CÈNTIMS

GF21A295 m Tub de fosa dúctil de diàmetre nominal 80mm Tub de fosa dúctil de diàmetre nominal 80mm, col·locat en laterals de reductors de v elocitat d'unasola peça a niv ell de pav iment, incloses les tasques d'ajustament dels ex trems a la geometria dela rampa

A012M000 0,050 h Oficial 1a Muntador 21,00 1,05

A013M000 0,100 h Ajudant muntador 16,00 1,60

BF32B780 1,020 m Tub de fosa dúctil DN80mm 12,49 12,74



TOTAL PARTIDA..................................................... 16,04

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de SETZE EUROS amb QUATRE CÈNTIMS




F21B5001 m Desmuntatge de banda reductora de velocitat fixada al paviment Desmuntatge de banda reductora de v elocitat, ancorada al pav iment mitjançant cargoleria, realit-zada amb mitjans manuals i eines bàsiques de descargolament, inclosa la càrrega sobre camió

A0140000 0,100 h Manobre 17,50 1,75

A0121000 0,025 h Oficial 1a 21,00 0,53



TOTAL PARTIDA..................................................... 2,39

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de DOS EUROS amb TRENTA-NOU CÈNTIMS

G2R3509A m3 Transport terres aboc.,camió 25 km Transport de terres i roca a instal·lació autoritzada de gestió de residus, amb camió de 12 t itemps d'espera per a la càrrega amb mitjans mecànics, amb un recorregut màx im de 25 km

C1501800 0,150 h Camió transp.12 t 35,10 5,27


TOTAL PARTIDA..................................................... 5,48

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de CINC EUROS amb QUARANTA-VUIT CÈNTIMS

G2RA7L00 m3 Deposició controlada a dipòsit autoritzat de residus inerts Deposició controlada a dipòsit autoritzat, de residus de terra inerts, procedents d'ex cav ació, ambcodi 170504 segons el Catàleg Europeu de Residus (ORDEN MAM/304/2002)

B2RA7L00 1,000 m3 Deposició controlada a dipòsit autoritzat, de residus inerts 4,15 4,15


TOTAL PARTIDA..................................................... 4,32

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de QUATRE EUROS amb TRENTA-DOS CÈNTIMS




CAPITOL C02 SENYALITZACIÓ VIÀRIA GBA22411 m Pintat faixa transv.contínua 40cm,reflectora,màquina

Pintat sobre pav iment de faix a transv ersal contínua de 40 cm, amb pintura reflectora i microesfe-res de v idre, amb màquina d'accionament manual

A0121000 0,014 h Oficial 1a 21,00 0,29

A0140000 0,007 h Manobre 17,50 0,12

B8ZB1000 0,200 kg Pintura reflectora p/seny al. 6,91 1,38

BBM1M000 0,100 kg Microesferes de v idre 3,65 0,37

C1B02A00 0,007 h Màquina p/pintar banda v ial autopropulsada 35,98 0,25



TOTAL PARTIDA..................................................... 2,51

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de DOS EUROS amb CINQUANTA-UN CÈNTIMS

UBA31110 m2 Pintat faixes superficials,reflectora,màq.accionament manual Pintat sobre pav iment de faix es superficials, amb pintura reflectora i microesferes de v idre, ambmàquina d'accionament manual

A0121000 0,084 h Oficial 1a 21,00 1,76

A0140000 0,042 h Manobre 17,50 0,74



C1B02B00 0,042 h Màquina p/pintar banda v ial accionament manual 27,52 1,16



TOTAL PARTIDA..................................................... 8,38

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de VUIT EUROS amb TRENTA-VUIT CÈNTIMS

UBA1G110 m Pintat faixa contínua 10cm,reflectora,màquina Pintat sobre pav iment d'una faix a contínua de 10 cm, amb pintura reflectora i microesferes de v i-dre, amb màquina autopropulsada

A0121000 0,007 h Oficial 1a 21,00 0,15

A0140000 0,004 h Manobre 17,50 0,07



C1B02A00 0,004 h Màquina p/pintar banda v ial autopropulsada 35,98 0,14



TOTAL PARTIDA..................................................... 0,83

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de ZERO EUROS amb VUITANTA-TRES CÈNTIMS




UBB11111 u Placa làm.reflect.nivell 1 intens. triangular,costat=70cm,fix.mePlaca amb làmina reflectora de niv ell 1 d'intensitat, triangular, de 70 cm de costat, per a seny alsde trànsit, fix ada mecànicament

A0140000 0,800 h Manobre 17,50 14,00

BBM11201 1,000 u Placa triangular,70cm làm.reflect.niv ell 1 intens. 55,20 55,20



TOTAL PARTIDA..................................................... 72,11

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de SETANTA-DOS EUROS amb ONZE CÈNTIMS

UBB11851 u Placa làm.reflect.nivell 1 intens.rectang.,60x40cm,fix.mecànica Placa amb làmina reflectora de niv ell 1 d'intensitat, rectangular de 60x 40 cm, per a seny als detrànsit, fix ada mecànicament

A0140000 0,800 h Manobre 17,50 14,00

BBM13902 1,000 u Placa rectangular 60x 40cm làm.reflect.niv .1 int 52,80 52,80



TOTAL PARTIDA..................................................... 69,62

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de SEIXANTA-NOU EUROS amb SEIXANTA-DOS CÈNTIMS

UBB11251 u Placa làm.reflect.nivell 1 intens.,circ.,D=60cm,fix.mecànicamentPlaca amb làmina reflectora de niv ell 1 d'intensitat, circular de 60 cm de diàmetre, per a seny alsde trànsit, fix ada mecànicament

A0140000 0,800 h Manobre 17,50 14,00

BBM12602 1,000 u Placa circular,D=60cm làm.reflect.niv ell 1 intens. 43,08 43,08



TOTAL PARTIDA..................................................... 59,51

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de CINQUANTA-NOU EUROS amb CINQUANTA-UN CÈNTIMS

UBB11411 u Placa làm.reflect.nivell 1 intens.,quadrada,D=60cm,fix.mecànica Placa amb làmina reflectora de niv ell 1 d'intensitat, quadrada de 60 cm de diàmetre, per a se-ny als de trànsit, fix ada mecànicament

A0140000 0,800 h Manobre 17,50 14,00

BBM13609 1,000 u Placa quadrada,D=60cm làm.reflect.niv ell 1 intens. 56,50 56,50



TOTAL PARTIDA..................................................... 73,47

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de SETANTA-TRES EUROS amb QUARANTA-SET CÈNTIMS




UBBZU010 m Suport rect.,tub acer galv.80x40x2mm,formigonat Suport rectangular de tub d'acer galv anitzat de 80x 40x 2 mm, col.locat a terra formigonat, incloentla demolició del pav iment ex istent i deix ant la superfície al mateix niv ell

A0121000 0,050 h Oficial 1a 21,00 1,05

A0140000 0,100 h Manobre 17,50 1,75

B0640003 0,030 m3 Formigó 15N/mm2,Plastica,20mm 52,12 1,56

BBMZ1B20 1,000 m Suport,tub acer galv .80x 40x 2mm,p/seny al.v ert. 13,00 13,00

C2001000 0,120 h Martell trenc.man. 3,25 0,39




TOTAL PARTIDA..................................................... 20,56

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de VINT EUROS amb CINQUANTA-SIS CÈNTIMS

UBB11259 u Llàmina adhesiva circular 45 cm per a senyalització viària Subministrament i col·locació de llàmina retrorreflectant circular tipus 3M High Intensity PrismaticGrade HIP sèrie 3930, o similar, amb fons color blanc, amb reflectància de niv ell 2, amb adhesiusensible a la pressió, de 45 cm de diàmetre, incloent la neteja i preparació de la superfície de re-buda de la llàmina, totalment col·locat

A0121000 0,100 h Oficial 1a 21,00 2,10

BBM12699 1,000 u Llàmina adhesiv a circular 3M HIP S3930 45 cm 121,50 121,50



TOTAL PARTIDA..................................................... 128,56

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de CENT VINT-I-VUIT EUROS amb CINQUANTA-SIS CÈNTIMS

F21QQZ01 u Retirada de senyal de trànsit sobre pal metàl·lic,mitj.mecànics Retirada de seny al de trànsit sobre suport metàl·lic, enderroc de dau de formigó, i càrrega manuali mecànica de l'equipament i la runa sobre camió o contenidor, incloent el replenat amb formigó dela superfície oberta, deix ant-lo a niv ell de rasant i el descollat de plaques de seny alització en casde ser necessari



C1503300 0,150 h Camió grua 3t 40,95 6,14


CZ112000 0,120 h Grup electrògen de 20-30kVA 7,92 0,95



TOTAL PARTIDA..................................................... 11,14

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de ONZE EUROS amb CATORZE CÈNTIMS




F21QQZ09 u Retirada i nova col·locació de senyal de trànsit, mitj. mecànicsRetirada de seny al de trànsit sobre suport metàl·lic i posterior recol·locació en posició definitiv a env orera ex istent, inclòs l'enderroc de dau de formigó, i la càrrega manual i mecànica de l'equipa-ment i la runa sobre camió o contenidor, les tasques de neteja del formigó en el suport, incloentl'enderroc de la v orera a la nov a ubicació, el replenat amb formigó de la superfície oberta, dei-x ant-lo a niv ell de rasant, i el nou dau de formigó a la nov a posició



C1503300 0,400 h Camió grua 3t 40,95 16,38



CZ112000 0,400 h Grup electrògen de 20-30kVA 7,92 3,17



TOTAL PARTIDA..................................................... 39,52

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de TRENTA-NOU EUROS amb CINQUANTA-DOS CÈNTIMS




CAPITOL C03 DIVERSOS UPAIMP092 pa Partida alçada, a justificar, per a imprevistos en fase d'obra

Partida alçada, a justificar, per a imprev istos que sorgeix in durant l'ex ecució de les obres

BPAIMP092 1,000 u Imprev istos en obra 1.000,00 1.000,00

Suma la partida........................................................ 1.000,00Costos indirectes ........................... 4,00% 40,00

TOTAL PARTIDA..................................................... 1.040,00

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de MIL QUARANTA EUROS

UPASS092 pa Partida alçada, d'abonament íntegre, per a execució del PSS Partida alçada, d'abonament íntegre, per a dotació dels elements i formació en seguretat i salut du-rant l'ex ecució de les obres, segons el Pla de seguretat i Salut aprov at pel Coordinador de Segu-retat i Salut

BPASS092 1,000 u Elements de seguretat i salut en obra segons el PSS 400,00 400,00


TOTAL PARTIDA..................................................... 416,00

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de QUATRE-CENTS SETZE EUROS


ANNEX 2. SECCIONS DE FERM

1

ANNEX 2. SECCIONS DE FERM 1. Generalitats En aquest projecte es recull la implantació d’una sèrie de reductors de velocitat executats amb material bituminós, disposats a sobre del paviment existent, també bituminós. Donat que aquesta actuació no té el caràcter d’un ferm de nova planta o d’un reforç d’un d’existent, no és necessari justificar la secció estructural escollida. Aquesta secció estructural ve determinada per la funció que han de complir aquests reductors, que només és que la d’oferir un obstacle als vehicles que sigui remuntable amb un bon grau de confort si la velocitat a la que és traspassat és l’adequada. Les característiques geomètriques dels reductors són les recollides a la Ordre FOM/3053/2008, de 23 de setembre, del ministeri de Foment. Aquest annex només descriurà els materials i capes que constituiran els reductors, sempre tenint en compte que, com s’ha esmentat amunt, els gruixos no són indicatius de cap categoria de càrrega o trànsit, o de capacitat portant de l’esplanada o ferm preexistent. Per tant, no es farà esment a aquestes característiques necessàries en el dimensionament de ferms de nova planta i/o reforços de ferms existents. 2. Capes de ferm: Els reductors de velocitat executats in situ amb material bituminós proposats a l’Ordre FOM/3053/2008 poden ser de dues tipologies diferents: a) Reductors de geometria trapezial b) Reductors de geometria llom d’ase Cada tipologia té una alçada màxima que condiciona la disposició de capes de ferm. Així, es projecten les següents solucions, en funció del tipus de reductor de velocitat a executar: 2.1. Reductors de geometria trapezial: El cos central pla del reductor s’executarà amb la següent secció:

-Capa de rodadura 4 cm de M.B.C tipus S-12 (AC 16 surf B60/70 S) -Reg d'adherència amb ECR-1 -Capa de base 6 cm de M.B.C tipus G-20 (AC 22 base B60/70 G) -Reg d'adherència sobre paviment existent amb ECR-1

2

La capa de base G-20 tindrà una llargària (segons l’eix del carrer) de 4,50 m i la capa de rodadura de 4,00 m. D’aquesta forma es millora l’adherència entre rampes i tram pla. Les rampes d’accés a la zona plana s’executaran íntegrament amb mescla bituminosa en calent tipus S-12 (AC 16 surf B60/70 S), de forma contínua amb la capa de rodadura. 2.2. Reductors de geometria llom d’ase: Aquests reductors, donada la variabilitat constant del gruix, unit al fet de que l’alçada màxima, que es dóna només puntualment, és de 7 cm, disposaran d’una secció estructural simplificada següent:

-Cos del reductor íntegrament de M.B.C tipus S-12 (AC 16 surf B60/70 S) - Reg d'adherència sobre paviment existent amb ECR-1

Als reductors de geometria trapezial, que són els únics que s’habiliten com a passos de vianants, existirà en general la problemàtica de que la cota de la vorera no coincidirà exactament amb la corresponent als 10 cm d’alçada del reductor. Per tant, cal tenir en compte que s’haurà de donar un cert bombeig al 2%, al llarg de la zona que sigui convenient en funció del desnivell que hi hagi, per tal de fer coincidir la cota màxima del reductor amb la de vorera, ja sigui en sentit ascendent com descendent, per tal de que els vianants puguin fer servir amb seguretat i confort el pas de vianants. 3. Betums i regs: Donat que Bellvei està situat en zona tèrmica mitja i que el gruix de la capa de rodadura és 4 cm, per als ferms bituminosos es projecten mescles bituminoses en calent lligades amb betum de penetració asfàltic tipus B-60/70. Els dos números indiquen l’interval en el qual ha d’estar comprès el valor de la penetració a 25ºC d’una agulla calibrada en dècimes de mil·límetre. Com menor és la penetració més dur i consistent és el betum. Els betums asfàltics són una mescla d’hidrocarburs naftènics, parafínics i aromàtics. Des del punt de vista de la seva naturalesa, són sistemes col·loïdals on la fase continua està constituïda per un medi fluid oliós i on la fase discontinua o dispersa està formada per asfaltens i resines asfàltiques. Aquest sistema col·loïdal és de tipus gel. Són semisòlids o sòlids a temperatura ambient. Les emulsions bituminoses utilitzades a les carreteres poden ser bàsiques o aniòniques i àcides o catiòniques, segons la polaritat que l’emulgent proporcioni a les partícules de betum. En termes generals, les emulsions aniòniques tenen bona adhesivitat amb els àrids calcaris i les catiòniques amb els silicis, encara que també amb la majoria dels calcaris.

3

Les emulsions bituminoses es conserven i s’usen en estat aquós. Al posar-les en obra en contacte amb la superfície dels àrids, per reacció química o per evaporació de l’aigua les partícules de betum es tornen a unir formant la pel·lícula contínua desitjada. A Aquest procés se l’anomena ruptura de l’emulsió. La velocitat de ruptura d’una emulsió és un factor decisiu per a la seva aplicació a obra. El present projecte contempla un únic tipus d’emulsió bituminosa. Aquesta és una emulsió catiònica com a reg d’adherència entre el paviment i la base i la base i la capa de rodadura. Es projecta del tipus ECR-1 (contingut de betum residual del 57%).

ANNEX 3. ESTUDI BÀSIC DE SEGURETAT I SALUT

1

ANNEX 3. ESTUDI BÀSIC DE SEGURETAT I SALUT COMPLIMENT DEL R.D. 1626/97 DE 24 D’OCTUBRE SOBRE DISPOSICIONS MÍNIMES DE SEGURETAT I SALUT A LES OBRES DE CONSTRUCCIÓ. 3.1 INTRODUCCIÓ 3.2 IDENTIFICACIÓ DELS RISCOS

3.2.1 MITJANS I MAQUINÀRIA (en qualsevol fase d’obra). 3.2.2. TREBALLS PREVIS 3.2.3. ENDERROCS 3.2.4. FONAMENTS 3.2.5. RAM DE PALETA 3.2.6. COL·LOCACIÓ D’ELEMENTS DE PROTECCIÓ I SENYALITZACIÓ AMB SUPORTS METÀL·LICS 3.2.7. EXECUCIÓ I MANTENIMENT DE PAVIMENTS CONTINUS 3.2.8. RELACIÓ NO EXHAUSTIVA DELS TREBALLS QUE IMPLIQUEN

RISCOS ESPECIALS 3.3 MESURES DE PREVENCIÓ I PROTECCIÓ

3.3.1. MESURES DE PROTECCIÓ COL.LECTIVA 3.3.2. MESURES DE PROTECCIÓ INDIVIDUAL 3.3.3. MESURES DE PROTECCIÓ A TERCERS

3.4 PRIMERS AUXILIS 3.5 NORMATIVA APLICABLE

2

3.1. INTRODUCCIÓ Aquest Estudi Bàsic de Seguretat i Salut estableix, durant l’execució d’aquesta obra, les previsions respecte a la prevenció de riscos d’accidents i malalties professionals, així com informació útil per efectuar al seu dia, en les degudes condicions de seguretat i salut, els previsibles treballs posteriors de manteniment. Servirà per donar unes directrius bàsiques a l’empresa constructora per dur a terme les seves obligacions en el terreny de la prevenció de riscos professionals, facilitant el seu desenvolupament, d’acord amb el Reial Decret 1626/97 de 24 d’octubre, pel qual s’estableixen disposicions mínimes de seguretat i de salut a les obres de construcció. D’acord amb l’art. 7è, en aplicació d’aquest estudi bàsic de seguretat i salut, el contractista ha d’elaborar un pla de seguretat i salut en el treball en el qual s’analitzin, estudiïn, desenvolupin i complementin les previsions contingudes en aquest document. El pla de seguretat i salut haurà de ser aprovat abans de l’inici de l’obra pel coordinador de seguretat i salut durant l’execució de l’obra o, quan no n’hi hagi, per la direcció facultativa. En cas d’obres de les administracions públiques s’haurà de sotmetre a l’aprovació d’aquesta Administració. Es recorda l’obligatorietat que a cada centre de treball hi hagi un llibre d’incidències per al seguiment del pla. Tanmateix es recorda que, segons l’art. 15è del Reial Decret, els contractistes i sotscontractistes hauràn de garantir que els treballadors rebin una informació adequada de totes les mesures de seguretat i salut a l’obra. Durant l’execució de l’obra seran d’aplicació els principis de l’acció preventiva previstos a l’article 15è de la “Ley de Prevención de Riesgos Laborables” i en particular a les següents activitats. ARTÍCULO 10 Artículo 10. Principios generales aplicables durante la ejecución de la obra De conformidad con la Ley de Prevención de Riesgos Laborales, los principios de la acción preventiva que se recogen en su artículo 15 (empresarios) = contratista i subcontratista, se aplicarán durante la ejecución de la obra y, en particular, en las siguientes tareas o actividades: a) El mantenimiento de la Obra en buen estado de orden y limpieza. b) La elección del emplazamiento de los puestos y àreas de trabajo, teniendo en cuenta sus condiciones de acceso, y la determinación de las vias o zonas de desplazamiento o circulación, c) La manipulación de los distintos materiales y la utilización de los medios auxiliares. d) El mantenimiento, el control previo a la puesta en servicio y el control periódico de las instalaciones y dispositivos necesarios para la ejecución de la obra, con objeto de corregir los defectos que pudieran afectar a la seguridad y salud de los trabajadores. e) La delimitación y el acondicionamiento de las zonas de almacenamiento y depósito de los distintos materiales, en particular si se trata de materias o sustancias peligrosas. f) La recogida de los materiales

3

peligrosos utilizados. g) El almacenamiento y la eliminación o evacuación de residuos y escombros. h) La adaptacón, en función de la evolución de la obra, del periodo de tiempo efectivo que habrá de dedicarse a los distintos trabajos o fases de trabajo i) La cooperación entre los contratistas, subcontratistas y trabajadores autónomos. j) Las interacciones e incompatibilidades con cualquier otro tipo de trabajo o actividad que se realice en la obra o cerca del lugar de la obra. Abans del començament dels treballs el promotor haurà d’efectuar un avís a l’autoritat laboral competent, segons model inclós a l’annex III del Reial Decret. La comunicació d’obertura del centre de treball a l’autoritat laboral competent haurà d’incloure el Pla de Seguretat i Salut. El coordinador de seguretat i salut l’execució de l’obra o qualsevol integrant de la Direcció Facultativa, cas d’apreciar un risc greu imminent per a la seguretat dels treballadors, podrà aturar l’obra parcialment o totalment, comunicant-ho a la Inspecció de Treball i Seguretat Social, al contractista, sotscontractistes i representants dels treballadors. Les responsabilitats dels coordinadors, de la Direcció Facultativa i del promotor no eximiran de les seves responsabilitats als contractistes i als sotscontractistes (art. 11è). 3.2. IDENTIFICACIÓ DELS RISCOS Sense perjudici de les disposicions mínimes de Seguretat i Salut aplicables a l’obra establertes a l’annex lV del Reial Decret 1627/1997 de 24 d’octubre, s’enumeren a continuació els riscos particulars de diferents treballs d’obra, tot i considerant que alguns d’ells es poden donar durant tot el procés d’execució de l’obra a bé ser extrapolables a d’altres feines. S’haurà de tenir especial cura en els riscos més usuals a les obres tal com: caigudes, talls, cremades i cops, adoptant en tot moment la postura més adient per al treball que es realitzi. A més, s’han de tenir en compte les possibles repercussions a les estructures d’edificació veïnes i tenir cura de minimitzar en tot moment el risc d’incendi. 3.2.1 MITJANS I MAQUINÀRIA (en qualsevol fase d’obra). - Atropellaments, topades amb altres vehicles, atrapades. - Interferències amb instal.lacions de subministrament públic (aigua, llum, gas..) - Desplom de maquinària d’obra (sitges,grues, etc) - Riscos derivats del funcionament de grues. - Caiguda de la càrrega transportada. - Generació excessiva de pols o emanació de gasos tòxics. - Caigudes des de punts alts i/o des d’elements provisionals d’accés (escales, plataformes). - Cops i ensopegades. - Caiguda de materials, rebots i ambient excessivament sorollós. - Contactes elèctrics directes i indirectes.

4

- Accidents derivats de condicions atmosfèriques. 3.2.2. TREBALLS PREVIS - Interferències amb instal.lacions de subministrament públic (aigua, llum. gas...). - Caigudes des de punts alts i/o des d’elements provisionals d’accés (escales, plataformes). - Cops i ensopegades. - Caiguda de materials, rebots. - Sobreesforços per postures incorrectes. - Bocada de piles de material. 3.2.3. ENDERROCS - Interferències amb instal.lacions de subministrament públic (aigua, llum, gas...) - Generació excessiva de pols o emanació de gasos tòxics. - Projecció de partícules durant els treballs. - Caigudes des de punts als i/o des d’elements provisionals d’accés (escales, plataformes). - Contactes amb materials agressius. - Talls i punxades. - Cops i ensopegades. - Caiguda de materials, rebots. - Ambient excessivament sorollós. - Sobreesforços per postures incorrectes. 3.2.4. FONAMENTS - Interferències amb instal.lacions de subministrament públic (aigua, llum, gas..) - Projecció de partícules durant els treballs. - Caigudes des de punts alts i/o des d’elements provisionals d’accés (escales, plataformes) - Contactes amb materials agressius. - Talls i punxades - Cops i ensopegades - Caiguda de materials, rebots - Ambient excessivament sorollós - Desplom de les parets de contenció, pous i rases - Desplom de les edificacions contígües - Despreniment i/o esllavissament de terres i/o roques - Contactes elèctrics directes o indirectes - Sobreesforços per postures incorrectes - Fallides d’encofrats - Generació excessiva de pols o emanació de gasos tòxics - Bolcada de piles de material

5

3.2.5. RAM DE PALETA - Generació excessiva de pols o emanació de gasos tòxics - Projecció de partícules durant els treballs - Caigudes des de punts alts i/o ds d’elements provisionals d’accés (escales, plataformes) - Contactes amb materials agressius - Talls i punxades - Cops i ensopegades - Caiguda de materials, rebots - Ambient excessivament sorollós - Sobreesforços per postures incorrectes - Bolcada de piles de material 3.2.6. COL·LOCACIÓ D’ELEMENTS DE PROTECCIÓ I SENYALITZACIÓ AMB SUPORTS METÀL·LICS - Caiguda de persones a diferent nivell - Caiguda de persones al mateix nivell - Caiguda d'objectes per manipulació o de materials transportats - Trepitjades sobre objectes - Cops amb objectes o eines (talls) - Sobreesforços - Exposició a condicions ambientals extremes - Exposició a contactes elèctrics - Inhalació o ingestió de substancies nocives - Atropellaments o cops amb vehicles 3.2.7. EXECUCIÓ I MANTENIMENT DE PAVIMENTS CONTINUS - Caiguda de persones a diferent nivell - Caiguda de persones al mateix nivell - Caiguda d'objectes per manipulació o de materials transportats - Trepitjades sobre objectes - Cops amb objectes o eines (talls) - Projecció de fragments o partícules - Atrapament per o entre objectes - Atrapament per bolcada de màquines, tractors o vehicles - Sobreesforços - Exposició a condicions ambientals extremes - Contactes tèrmics - Exposició a contactes elèctrics - Inhalació o ingestió de substancies nocives - Atropellaments o cops amb vehicles - Exposició a vibracions

6

3.2.8. RELACIÓ NO EXHAUSTIVA DELS TREBALLS QUE IMPLIQUEN RISCOS

ESPECIALS ANEXO II Relación no exhaustiva de los trabajos que implican riesgos especiales para la seguridad y la salud de los trabajadores. I. Trabajos con riesgos especialmente graves de sepultamiento o caída de altura, por las particulares características de la actividad desarrollada, los procedimientos aplicados, 2.Trabajos en los que la exposición a agentes químicos o biológicos supongan un riesgo de especial gravedad, o para los que la vigilancia específica de la salud de los trabajadores sea legalmente exigible, 3. Trabajos con exposición, a radiaciones ionizantes para los que no se especifica la obligatoriedad la delimitación de zonas controladas y/o vigiladas, 4. Trabajos en la proximidad de líneas eléctricas de alta tensión, 5. Trabajos que expongan a riesgo de ahogamiento por immersión, 6. Obras de excavación de túneles, pozos y otros trabajos que supongan movimientos de tierra subterráneos, 7. Trabajos realizados en inmersión con equipo subacuático, 8. Trabajos realizados en cajones de aire comprimido, 9. Trabajos que impliquen el uso de explosivos, 10. Trabajos que requieran montar o desmontar elementos prefabricados pesados. 3.3. MESURES DE PREVENCIÓ I PROTECCIÓ Com a criteri general tindran preferència les proteccions col.lectives en front les individuals. A més, s’hauran de mantenir en bon estat de conservació els mitjans auxiliars, la maquinària i les eines de treball. D’altra banda els mitjans de protecció hauran d’estar homologats segons la normativa vigent. 3.3.1. MESURES DE PROTECCIÓ COL.LECTIVA Organització i planificació dels treballs per evitar interferències entre les diferents feines i circulacions dins l’obra. Senyalització de les zones de perill. Preveure el sistema de circulació de vehicles i la seva senyalització, tant a l’interior de l’obra com en relació amb els vials exteriors. Deixar una zona lliure a l’entorn de la zona excavada per al pas de maquinària. Immobilització de camions mitjançant falques i/o topalls durant les tasques de càrrega i descàrrega. Respectar les distàncias de seguretat amb les instal.lacions existents. Els elements de les instal.lacions han d’estar amb les seves proteccions aïllants. Fonamentació correcta de la maquinària d’obra. Muntatge de grues fet per una empresa especialitzada, amb revisions periódiques, control de la càrrega màxima, delimitació del radi d’acció, frenada, bolcatge, etc. Revisió periódica i manteniment de maquinària i equips d’obra Sistema de rec que impedeix l’emissió de pols en gran quantitat. Adequació de sol.lucions d’execució a l’estat real dels elements (subsòl, edificacions veïnes).

7

Comprovació d’apuntalaments, condicions d’estrebats i pantalles de protecció de rases. Utilització de paviments antilliscants. Col.locación de baranes de protecció en llocs amb perill de caiguda. Col.locació de xarxes en forats horitzontals. Protecció de forats i façanes per evitar la caiguda d’objectes (xarxes, lones) Ús de canalitzacions d’evacuació de runes, correctament instal.lades. Ús d’escales de mà, plataformes de treball i bastides 3.3.2. MESURES DE PROTECCIÓ INDIVIDUAL Utilització de caretes i ulleres homologades contra la pols i la projecció de partícules Utilització de calçat de seguretat A totes les zones elevades on no hi hagi sistemes fixes de protecció caldrà establir punts d’ancoratge segurs per poder subjectar-hi el cinturó de seguretat homologat, la utilització del qual serà obligatòria. Utilització de guants homologats per evitar el contacte directe amb materials agressius i minimitzar el risc de talls i punzades Utilització del casc Utilització de protectors auditius homologats en ambients excessivament sorollosos Utilització de davantals Sistemes de subjecció permanent i de vigilància dels treballs amb perill d’intoxicació per més d’un operari. Utilització d’equips de subministrament d’aire 3.3.3. MESURES DE PROTECCIÓ A TERCERS Tancament, senyalització i enllumenat de l’obra. Cas que el tancament envaeixi la calçada s’ha de preveure un passadís protegit per al pas devianants. El tancament ha d’impedir que persones alienes a l’obra puguin entrar-hi Preveure el sistema de circulació de vehicles tant a l’interior com en relació amb els vials exteriors Immobilització de camions mitjançant falques i/o topalls durant les tasques de càrrega i descàrrega Adequació de solucions d’execució a l’estat real dels elements (subsòl, edificacions veïnes) Protecció de forats i façanes per evitar la caiguda d’objectes (xarxes, lones) Bolcada de piles de material. 3.4. PRIMERS AUXILIS Es disposarà d’una farmaciola amb el contingut de material especificat a la normativa vigent. S’informarà a l’inici de l’obra, de la situació dels diferents centres mèdics als quals s’hauran de traslladar els accidentats. És convenient disposar a l’obra i en lloc ben visible, d’una llista amb els telèfons i adreçes dels centres assignats per a urgències,ambulàncies, taxis, etc. per garantir el ràpid trasllat dels possibles accidents.

8

3.5. NORMATIVA APLICABLE RELACIÓ DE NORMES I REGLAMENTS APLICABLES Data d’actualització : 16/10/2007 Decret de 26 de juliol de 1957, pel qual es regulen els treballs prohibits a la dona i als menors. Acord europeu sobre transport internacional de mercaderies perilloses per carretera (ADR), fet a Ginebra el 30 de setembre de 1957. Decret 3151/1968, de 21 de novembre, que aprova el Reglament de línies elèctriques aèries d’alta tensió. Reial Decret 2291/1985, de 8 de novembre, sobre el Reglament d’aparells d’elevació i de manutenció. (Vigent parcialment) Ordre ministerial de 31 d’agost de 1987, per la qual s’aprova la norma de carreteres 8.3 - IC Senyalització d’obres. Resolució de 30 de novembre de 1988, per la qual s’estableix un certificat sobre compliment de les distàncies reglamentàries d’obres i construccions a línies elèctriques. Reial Decret 208/1989, de 3 de febrer, pel qual s’afegeix l’article 21 bis i es modifica la redacció de l’article 171.b) A del Codi de Circulació. Reial Decret 1435/1992, de 27 de novembre, pel qual es dicten les disposicions d’aplicació de la Directiva del Consell 89/392/CEE, relativa a l’aproximació de les legislacions dels estats membres sobre màquines. Reial Decret 1942/1993, de 5 de novembre, sobre el Reglament d’instal·lacions de protecció contra incendis. Llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenció de riscos laborals. Reial Decret 400/1996, d’1 de març, sobre les disposicions d’aplicació de la Directiva 94-9-CE, relativa als aparells i els sistemes de protecció per a ús en atmosferes potencialment explosives. Reial Decret 39/1997, de 17 de gener, sobre el Reglament dels serveis de prevenció. Reial Decret 485/1997, de 14 d’abril, sobre disposicions mínimes en matèria de senyalització de seguretat i salut en el treball. Reial Decret 486/1997, de 14 d’abril, sobre disposicions mínimes de seguretat i salut en els llocs de treball.

9

Reial Decret 487/1997, de 14 d’abril, sobre disposicions mínimes de seguretat i salut relatives a la manipulació de càrregues que generi riscos, en particular dorsolumbars, per als treballadors. Reial Decret 488/1997, de 14 d’abril, sobre disposicions mínimes de seguretat i de salut relatives al treball amb equips que inclouen pantalles de visualització. Reial Decret 664/1997, de 12 de maig, de protecció dels treballadors contra els riscos relacionats amb l’exposició a agents biològics durant el treball. Reial Decret 665/1997, de 12 de maig, de protecció dels treballadors contra els riscos relacionats amb l’exposició a agents cancerígens durant el treball. Reial Decret 773/1997, de 30 de maig, sobre disposicions mínimes de seguretat i salut relatives a la utilització per part dels treballadors d’equips de protecció individual. Reial Decret 1215/1997, de 18 de juliol, sobre disposicions mínimes de seguretat i salut per a la utilització per als treballs dels equips de treball. Reial Decret 1314/1997, d’1 d’agost, pel qual es modifica el Reglament d’aparells d’elevació i manutenció aprovat pel Reial Decret 2291/1985, de 8 de novembre. Reial Decret 1389/1997, de 5 de setembre, sobre les disposicions mínimes destinades a protegir la seguretat i la salut dels treballadors en les activitats mineres. Reial Decret 1627/1997, de 24 d’octubre, pel qual s’estableixen disposicions mínimes de seguretat i salut en les obres de construcció. Ordre de 12 de gener de 1998, sobre el model de llibre d’incidències en construcció. Reial Decret 780/1998, de 30 d’abril, pel qual es modifica el Reial Decret 39/1997, de 17 de gener, pel qual s’aprova el Reglament dels serveis de prevenció. Ordre de 28 de desembre de 1999, per la qual s’aprova la norma 8.1-IC, senyalització vertical, de la Instrucció de Carreteres. Reial Decret 1566/1999, de 8 d’octubre, sobre consellers de seguretat per al transport de mercaderies perilloses per carretera, per ferrocarril o per via navegable. Reial Decret 1124/2000, de 16 de juny, pel qual es modifica el Reial Decret 665/1997, de 12 de maig. Reial Decret legislatiu 5/2000, de 4 d’agost, sobre infraccions i sancions a l’ordre social. Reial Decret 1849/2000, de 10 de novembre, pel qual es deroguen diferents disposicions en matèria de normalització i homologació de productes industrials. Reial Decret 374/2001, de 6 d’abril, sobre protecció de la salut i la seguretat dels treballadors

10

contra els riscos relacionats amb els agents químics durant el treball. Reial Decret 614/2001, de 8 de juny, sobre disposicions mínimes per a la protecció de la salut i la seguretat dels treballadors davant del risc elèctric. Reial Decret 212/2002, de 22 de febrer, pel qual es regulen les emissions sonores en l’entorn degudes a determinades màquines d’ús a l’aire lliure. Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica. Resolució de 26 de juliol de 2002, de la Direcció General de Treball. Reial Decret 842/2002, de 2 d’agost, pel qual s’aprova el Reglament electrotècnic per a baixa tensió. Ordre TRE/360/2002, de 30 d’agost, per la qual s’aproven els models de comunicació d’obertura prèvia o represa d’activitats d’un centre de treball i d’avís previ d’obres. Reial Decret 349/2003, de 21 de març, pel qual es modifica el Reial Decret 665/1997, de 12 de maig, i s’amplia el seu àmbit d’aplicació als agents mutàgens. Reial Decret 681/2003, de 12 de juny, sobre la protecció de la salut i la seguretat dels treballadors exposats als riscos derivats d’atmosferes explosives en el lloc de treball. Reial Decret 836/2003, de 27 de juny, pel qual s’aprova una nova Instrucció tècnica complementària «MIE-AEM-2» del Reglament d’aparells d’elevació i manutenció, referent a grues torre per a obres o altres aplicacions. Reial Decret 837/2003, de 27 de juny, pel qual s’aprova el nou text modificat i refós de la Instrucció tècnica complementària «MIE-AEM-4» del Reglament d’aparells d’elevació i manutenció, referent a grues mòbils autopropulsades. Llei 37/2003, de 17 de novembre, del soroll. Llei 54/2003, de 12 de desembre, de reforma del marc normatiu de la prevenció de riscos laborals. Reial Decret 171/2004, de 30 de gener, sobre desenvolupament de l’article 24 de la Llei 31/1995 de prevenció de riscos laborals, en matèria de coordinació d’activitats empresarials. Resolució TRI/1128/2004, de 21 de gener, per la qual es disposa la inspecció i la publicació de l’Acord de la Mesa de Seguretat i Salut Laboral en la Construcció a Catalunya. Reial Decret 2177/2004, de 12 de novembre, pel qual es modifica el Reial Decret 1215/1997, de 18 de juliol, pel qual s’estableixen les disposicions mínimes de seguretat i salut per a la utilització per part dels treballadors dels equips de treball, en matèria de treballs temporals en altura.

11

Reial Decret 1311/2005, de 4 de novembre, sobre la protecció de la salut i la seguretat dels treballadors davant els riscos derivats o que poden derivar-se de l’exposició de vibracions mecàniques. Reial Decret 286/2006, de 10 de març, sobre la protecció de la salut i la seguretat dels treballadors contra els riscos relacionats amb l’exposició al soroll. Reial Decret 314/2006, de 17 de març, pel qual s’aprova el Codi Tècnic de l’Edificació. Reial Decret 396/2006, de 31 de març, pel qual s’estableixen les disposicions mínimes de seguretat i salut aplicables als treballs amb riscos d’exposició a l’amiant. Resolució d’11 d’abril de 2006, de la Inspecció de Treball i Seguretat Social, sobre el Llibre de Visites de la Inspecció de Treball i Seguretat Social. Directiva 2006/42/CE del Parlament Europeu i del Consell de 17 de maig de 2006, relativa a les màquines i per la qual es modifica la Directiva 95/16/CE. Reial Decret 604/2006, de 19 de maig, pel qual es modifica el Reial Decret 39/1997, de 17 de gener, pel qual s’aprova el Reglament dels serveis de prevenció i el Reial Decret 1627/1997, de 24 d’octubre, pel qual s’estableixen les disposicions mínimes de seguretat i salut en les obres de construcció. Reial Decret 711/2006, de 9 de juny, pel qual es modifiquen determinats reials decrets relatius a la inspecció tècnica de vehicles (ITV) i a l’homologació de vehicles, les seves parts i peces, i es modifica així mateix, el Reglament general de vehicles, aprovat pel Reial Decret 2822/1998, de 23 de desembre. Llei 32/2006, de 18 d’octubre, reguladora de la subcontractació en el sector de la construcció. Reial Decret 1299/2006, de 10 de novembre, pel qual s’aprova el quadre de malalties professionals en el sistema de la Seguretat Social i s’estableixen criteris per a la seva notificació i registre. REAL DECRETO 1109/2007, de 24 de agosto,por el que se desarrolla la Ley 32/2006, de 18 de octubre, reguladora de la subcontratación en el Sector de la Construcción. Tarragona, setembre de 2011 L’enginyer de camins, canals i ports, L’enginyer tècnic industrial, L’enginyer industrial Assistència Tècnica El Cap de la Secció El Cap del Servei

de Projectes i Obres d’Enginyeria Municipal Lluís López de Zamora Enrich Emili Sisquellas Ortega Albert Gómez Masdeu

ANNEX 4. REPORTATGE FOTOGRÀFIC

1

ANNEX 4. REPORTATGE FOTOGRÀFIC Tot seguit s'adjunta un recull fotogràfic de l'estat actual del camí i punts d’interès de l’àmbit del projecte.

Foto 1: c/Parellada al tram on se situa el reductor R8.1. La placa P-15a es desplaça a l’inici de mansana

Foto 2: vista del c/Abat Escarré. El reductor R10.1 se situa aproximadament on és situada la banda reductora

Foto 3: vista de l’Av. Ntra. Sra Assumpció. La làmina adhesiva R-301 es col·loca al rètol lluminós

Foto 4: vista del c/Lluís Companys. El reductor R5.1 es col·loca aproximadament on és la banda reductora

Foto 5: Final del c/Polisportiu, on se situa el reductor R11.2. La placa “50” se subtitueix per una “30”.

Foto 6: vista del c/Parellada, més aigües amunt, on se situa el reductor R8.5. La placa P-15a cal desplaçar-la

2

Foto 7: c/Lluís Companys al tram on no es modifica l’estat actual per ser l’alçada de vorera molt petita

Foto 8: vista de l’Av. Nostra Sra de l’Assumpció al tram on s’emplaça el reductor R1.4

Foto 9: vista del c/Antoni Suau, a on se situa el reductor R7.1

Foto 10: Av. Ntra Sra Assumpció a l’alçada del reductor R1.5. La placa “40” se canvia per una de “30”

Foto 11: Vista de l’Av. Ntra Sra Assumpció a l’alçada del reductor R1.6

Foto 12: Vista de l’Av. Ntra Sra Assumpció al tram on ja no es projecta cap nou reductor. El que es veu es manté

3

Foto 13: Vista del c/Montserrat. El pas de vianants se substitueix pel reductor R12.1.

Foto 14: Vista del final de l’Av. Ntra Sra Assumpció, on es projecta una triple placa d’advertència

Foto 15: vista de l’emplaçament del reductor R6.1 al c/Isabel Vilella, en substitució de l’existent

Foto 16: vista del c/La Rutlla. Es mantindrà la banda reductora de la imatge per l’existència de la llar d’infants

Foto 17: vista del c/La Rutlla, aigües avall del reductor R4.1. La banda reductora de la imatge es retirarà

Foto 18: vista del c/Joan Fuster, a on se situa el reductor R2.1

ANNEX 5. PLA DE TREBALLS

1

ANNEX 5. PLA DE TREBALLS 1. TASQUES DEL PLA DE TREBALLS A continuació es detallen les tasques considerades per a dur a terme l’execució d’aquest projecte. La durada correspon al nombre de dies que es triga a completar la tasca, des que s'inicia fins que s'acaba:

• Instal·lació d’elements de seguretat i salut, i preparació de l’obra 1 dia • Replanteig 5 dies • Fressats, drenatge, regs i ferms bituminosos dels reductors 70 dies • Senyalització vertical i horitzontal 70 dies • Operacions d’acabat i neteja 5 dies

2. TERMINI D’EXECUCIÓ El termini d’execució és, per tant, de quatre mesos (4 mesos) L’apartat 3 mostra el diagrama de Gantt de la planificació prevista per a l’execució de les obres. 3. PLANIFICACIÓ DE LES TASQUES S’adjunta tot seguit el diagrama de Gantt de previsió de l’execució de les obres d’aquest projecte per al control de la velocitat als carrers del nucli urbà de Bellvei.

IdN

ombr

e de

tare

aD

urac

ión

1In

stal

·laci

ó d’

elem

ents

de

segu

reta

t i s

alut

, i p

repa

raci

ó de

l’ob

ra1

día

2R

epla

ntei

g5

días

3Fr

essa

ts, d

rena

tge,

regs

i fe

rms

bitu

min

osos

del

s re

duct

ors

70 d

ías

4S

enya

litza

ció

verti

cal i

hor

itzon

tal

70 d

ías

5O

pera

cion

s d’

acab

at i

nete

ja5

días

S-2

S-1

S1

S2

S3

S4

S5

S6

S7

S8

S9

S10

S11

S12

S13

S14

S15

S16

S17

S18

mes

1m

es 2

mes

3m

es 4

mes

5

PLA

DE

TREB

ALL

SC

ON

TRO

L D

E V

ELO

CIT

AT

ALS

CA

RR

ER

S D

EL

NU

CLI

UR

BÀ

DE

BE

LLV

EI

Pági

na 1

ANNEX 6. GESTIÓ DE RESIDUS

1

ANNEX 6. GESTIÓ DE RESIDUS 1. TIPOLOGIA DELS RESIDUS GENERATS L’obra de control de la velocitat als carrers del nucli urbà de Bellvei comporta la generació de residus procedents de la construcció, sense que existeixi el risc de l’existència de residus tòxics, per la naturalesa de l’obra. D’aquesta manera, els residus generats són els següents:

• Material de fressat dels paviments bituminosos existents • Altres (embalatges, restes de material, etc...)

2. QUANTITAT DE RESIDUS ESTIMADA Per a l’obra de control de la velocitat als carrers del nucli urbà de Bellvei, s’estimen les següents quantitats de residus, comptades totes en m3, incloent l’esponjament del material:

• Material de fressat dels paviments bituminosos existents 9,00 m3 • Altres (embalatges, restes de material, etc...) 1,00 m3

3. EMPLAÇAMENT DEL DIPÒSIT CONTROLAT Tots els residus generats hauran de ser dipositats a un dipòsit controlat registrat com a tal per la Generalitat de Catalunya. El dipòsit controlat més proper a la zona de les obres és emplaçat a Olèrdola (dipòsit controlat d’Olèrdola). A la fulla annexa figura l’emplaçament d’aquest dipòsit, situat a 25 km aproximadament per carretera de l’emplaçament de les obres.

ce

rca

Map

a w

eb

Conta

cte

Tem

esSer

veis

Gen

eral

itat

Cat

alunya

L'A

gèn

cia

Àm

bit

s d

'Act

uaci

ó

Co

nsu

ltes

i tr

àm

its

No

rmati

va

S

ol·

lici

tud

d'in

form

aci

ó

Co

nsu

lta d

'in

stal·

laci

on

s d

e g

est

ió

de r

esi

du

s a C

ata

lun

ya

Res

idus

Indust

rial

s

Res

idus

Munic

ipal

s

Resi

du

s d

e l

a c

on

stru

cció

Dej

ecci

ons

ram

ader

es

Per

map

a

Co

nsu

lta d

e t

ran

spo

rtis

tes

de

resi

du

s in

du

stri

als

a C

ata

lun

ya

C

on

sult

a d

e t

ran

spo

rtis

tes

de

resi

du

s d

e la c

on

stru

cció

a

Cata

lun

ya

C

on

sult

a a

l ca

tàle

g e

uro

peu

de

resi

du

s

Co

nsu

lta a

l C

atà

leg

de r

esi

du

s d

e

Cata

lun

ya

C

on

sult

a d

e lab

ora

tori

s acr

ed

itats

Est

ad

ísti

qu

es

C

àn

on

s so

bre

els

resi

du

s

Trà

mit

s A

ccio

ns

ràp

ides

Pú

bli

c

Inst

al·la

cion

s pe

r a la

gest

ió d

e ru

nes

i altr

es re

sidu

s de

la c

onst

rucc

ió a

Cat

alun

ya.

Dat

a de

la c

onsu

lta:

7 /

8 /

2011

DIP

ÒSIT

CO

NTRO

LAT D

'OLÈ

RD

OLA

IN

ST

AL·L

AC

IÓ

Esta

t en

Ser

vei

Cod

i Ges

tor

E-6

57.9

9 Ti

pus

de re

sidu

ges

tiona

t R

unes

Adr

eça

físic

a P

EDR

ER

A O

LÈR

DO

LA

0873

4 O

LÈR

DO

LA

Telè

fon

93

4147

488

Fax

a/e

Web

DA

DE

S D

EL T

ITU

LA

R D

E L

A I

NS

TA

L·L

AC

IÓ

Nom

del

titu

lar

UTE

GE

STO

RA

DE

RU

NE

S D

E LA

CO

NS

TRU

CC

IO,

S.A

.-HO

RP

EN, S

.L.

Adr

eça

Telè

fon

C/ N

AP

OLS

, 222

-224

,BX

-

BAR

CE

LON

A (0

8013

)

LO

CA

LIT

ZA

CIÓ

Co

ord

en

ad

es

UTM

Veu

re L

ocal

itzac

ióX:

3940

40 //

Y:4

5748

27

Agè

ncia

de

Res

idus

de

Cat

alun

ya

Inic

i >

Consu

ltes

i t

ràm

its

> C

onsu

lta

d'in

stal

·lac

ions

de

ges

tió

de

resi

dus

a Cat

alunya

> R

esid

us

de

la c

onst

rucc

ió

Page

1 o

f 2

07/0

8/20

11ht

tp://

ww

w.a

rc.c

at/c

a/ap

licat

ius/

mun

icip

al/c

gr_d

etal

l_m

unic

ipal

.asp

?id=

1408

&C

omar

ca=0

3&In

stal

acio

=00&

Tipu

sIns

tala

cio=

Mun

icip

al&

Tipu

sSel

...

ANNEX 7. CONTROL DE QUALITAT

1

ANNEX 7. CONTROL DE QUALITAT 1. INTRODUCCIÓ L’execució de tota obra exigeix l’establiment d’un determinat nivell de qualitat al producte acabat. Aquest nivell de qualitat s’assoleix mitjançant el Pla de Control de Qualitat. Aquest pla controla l’execució dels diferents materials i/o partides d’obra a l’obra en dues fases: Fase 1: recepció i control de qualitat dels materials. Fase 2: posada en obra d’aquests materials. El Plec de Prescripcions Tècniques Particulars d’aquest projecte és el document a on s’estipulen els estàndards exigibles als materials involucrats en l’obra, els assajos que permetran determinar les seves propietats físiques, mecàniques o funcionals, així com els criteris que s’empraran per al seu amidament i abonament. És a dir, que aquest document regula completament la Fase 2 i, de fet, també la Fase 1, tot i que no fa esment de la sistemàtica de control que ha d’aplicar-se en obra als materials per tal d’assegurar, entès això des d’un punt de vista estadístic, que realment la qualitat dels materials que seran col·locats a l’obra ha de donar-se per bona en el seu conjunt. Aquesta sistemàtica dóna, per tant, un marc general als anàlisis i proves recollits en el Plec de Prescripcions Tècniques Particulars. Aquest annex té la finalitat d’actuar com a Pla de Control d’execució dels materials i partides de l’obra, definint el marc general i abast que ha d’observar-se durant l’execució de les partides involucrades en el control. Aquest marc general es concreta i porta a la pràctica amb el Plec de Prescripcions Tècniques Particulars d’aquest projecte 2. CONCEPTES GENERALS I DEFINICIONS Pla de Control de Qualitat dels materials: és el document que serveix de base, guió i referència per a la sistematització de dit control. Ha d’establir la sistemàtica del control proposat, plasmada en una sèrie de controls raonats que garanteixin el nivell de control que es persegueix. Unitats a controlar: aquest annex, com a Pla de Control de Qualitat, ha de establir el control sobre els materials o partides la importància dels quals sobre el nivell de qualitat final de l’obra es consideri de rellevància. En l’apartat següent es relacionen els materials o partides d’aquesta obra que seran controlats. Lot de control: és el conjunt o grup d’elements constituïts per una mateixa unitat d’obra que pot considerar-se homogènia als efectes del seu control. El seu tamany per a cada material o partida considerada depèn del ritme de producció de la mateixa i del temps de reacció de que es disposa davant possibles resultats que s’obtinguin del control.

2

Mostra: és el material concret que s’extreu d’un lot conforme els dictàmens del Pla de Control de Qualitat per a ser testejat o assajat en les seves característiques físiques, mecàniques o funcionals. 3. CONTROL DE QUALITAT EN AQUEST PROJECTE 3.1. Materials i partides que es controlaran En la realització de les obres de control de velocitat als carrers del nucli urbà de Bellvei, seran controlats els següents materials i/o partides:

• Mescles bituminoses S-12 i G-20 per al paviment. • Lligants bituminosos (reg d’imprimació, i betum 80/100)

3.2. Control de qualitat per a cada material i/o partida: A continuació es definiran els diferents aspectes que regiran el control a què es sotmetrà cadascun dels materials o partides d’obra que s’han considerat. 3.2.1. Mescles bituminoses en calent Elements dels que forma part:

• Capa de rodadura dels reductors (S-12) • Capa de base dels reductors (G-20)

Tipus de control: assaig de provetes extretes in situ. Finalitat del control: verificar les propietats mecàniques i reològiques del material. Norma que regula l’assaig: és basat en el PG3 per a obres de carreteres (PG3/1975). Assaigs: -Tomes de mostres de material bituminós, segons NTL-121/99 -Contingut de lligan t, segons NTL-164/90 -Anàlisi granulomètric dels àrids extrets, segons NTL-165/90 -Assaig Marshall, fabricant tres provetes, segons NTL-159/86 i NTL-161/84 amb la determinació de la aparent, estabilitat i fluència -Proveta de mescla bituminosa de diàmetre 100 mm i determinació de la densitat i gruix, tall de separació de capes i replè de forats, segons NTL Tamany del lot: veure quadre resum.

3

3.2.4. Lligants bituminosos (reg d’adherència, i betum 60/70) Elements dels que forma part:

• Capa de rodadura dels reductors S-12 (Betum 60/70) • Capa de base dels reductors G-20 (Betum 60/70) • Reg d’adherència ECR-1

Tipus de control: assaig de mostres preses in situ. Finalitat del control: verificar les propietats reològiques del material. Norma que regula l’assaig: és basat en el PG3 per a obres de carreteres (PG3/1975). Veure el quadre resum. Assaigs: -Càrrega de partícules, segons la NLT-194. -Viscositat Saybolt Furol, segons la NLT-138. -Contingut d’aigua, segons la NLT-137. -Tamisat, segons la NLT-142. Tamany del lot: veure quadre resum. Es prescindirà del tercer criteri, degut a que aquesta obra no és de tipus lineal.

4

QUADRE RESUM DE LA PREVISIÓ D’ASSAIGS I LOTS

A EXECUTAR EN OBRA

UNITAT ASSAIG TAMANY LOT NORMA RESULTAT Nº TOTAL

ASSAIGS Granulometria mescla 500 t NTL-150 PG-3 1 Granulometria àrids 500 t NTL-165 PG-3 1 Equivalent d’arena 500 t NTL-113 PG-3 1

Mescles bituminoses

Contingut de betum 500 t NTL-164 PG-3 1

Càrrega de partícules

--500 m de calçada --3.500 m2 --Superfície regada

en 1 dia

NLT-194 PG-3 1

Viscositat Saybolt-Furol

--500 m de calçada --3.500 m2 --Superfície regada en 1 dia

NLT-138 PG-3 1

Contingut d’aigua


NLT-137 PG-3 1

Emulsions bituminoses (donat que no es tracta d’una obra lineal, no es prendrà en consideració el tercer criteri de definició de lot)

Tamisat


NLT-142 PG-3 1

ANNEX 8. IMPACTE AMBIENTAL

1

ANNEX 8. IMPACTE AMBIENTAL 1. INTRODUCCIÓ S’inclou en aquest document l’anàlisi de l’impacte que es preveu sobre l’entorn degut a l’execució de les obres de control de velocitat als carrers del nucli urbà de Bellvei, d’acord amb el que mana el Decret 114/1988, de 7 d’abril de la Generalitat de Catalunya, dins del marc general que estableix la normativa estatal, tot i ser un tipus d’obra no inclosa al seu annex. D’aquesta manera, la Diputació de Tarragona dóna compliment als seus estàndards en matèria de medi ambient amb la finalitat de garantir la sostenibilitat a totes les seves actuacions. 2. EMPLAÇAMENT DE L’OBRA I ESTAT ACTUAL Les obres s’emplacen a la superfície dels carrers del nucli urbà de Bellvei, delimitats al plànol de planta de les diferents actuacions objecte d’aquest document. 3. IMPLICACIONS MEDIAMBIENTALS DE LES OBRES Tot seguit s’analitzarà l’efecte que pot tenir l'execució de les obres d’aquest projecte sobre cadascun dels diferents elements ambientals susceptibles d’estudi. 3.1. Efectes sobre el medi físic 3.1.1. Sòl Cap dels sòls presents a la zona són protegits ni presenten un elevat valor edàfic ja que degut a l’actuació humana han estat força alterats. Les obres no afecten al subsòl en ser merament superficials i, per tant, l’impacte en aquest ítem és nul. 3.1.2. Aigua Les obres comportaran una afectació nul·la als aqüífers de la zona en estar actualment tota la superfície de l’àmbit ja pavimentada i ser l’obra completament superficial. Tampoc s’afecta negativament a les característiques de permeabilitat del sòl actualment existents pel mateix motiu. 3.1.3. Aire Les obres d’aquest projecte no emetran cap gas tòxic a l’atmosfera, tot i que les emanacions durant l’extensió de les mescles bituminoses es fan notar però sense que revesteixin risc. Per tant, no es preveu cap efecte negatiu sobre l’aire, ni sobre la capa d’ozó ni que agreugi l’efecte hivernacle.

2

3.2. Efectes sobre el biòtop 3.2.1. Paisatge L’àmbit del projecte no és catalogat d’interès general. Donat que s’actua en zona urbana, i am més en la superfície dels vials, no s’altera en cap cas l’aspecte paisatgístic de l’entorn. 3.2.2. Ecosistemes Pels mateixos motius esmentats a l’apartat 3.1.1., l’execució de les obres no suposarà la desaparició de cap ecosistema ja que no existeixen ecosistemes complexes al mateix en ser una zona plenament urbana. 3.2.3. Fauna Els efectes sobre la fauna seran nuls. No es preveu el desplaçament ni afectació de cap espècie animal protegida, ni tan sols a les no protegides de certa entitat, en ser l’objecte d'aquest document una actuació superficial sense efecte barrera. A més tot és situat en zona urbana i, per tant, poc permeable a l’accés dels animals de certa entitat. 3.2.4. Vegetació La vegetació existent a l’àmbit és nul·la en estar aquest plenament pavimentat, per la qual cosa aquest ítem no és susceptible d’estudi. 3.3. Efectes sobre el Patrimoni Històric i Cultural 3.3.1. Monuments i construccions d’interès A la zona d’estudi no s’emplacen construccions catalogades d’interès especial o protegides. 3.3.2. Camins ramaders La zona d’estudi no és traspassada per cap camí ramader que pugui ser afectat per l'execució de les obres. 3.4. Efectes sobre la salut No són esperables efectes nocius sobre la salut humana amb l’execució de les obres. D'altra banda tampoc existeix risc de contaminació ni de l’aire, ni de l’aigua del subsòl.

3

4. RESUM DELS EFECTES D’AQUESTA OBRA A continuació es resumeix en forma de taula la incidència que es preveu que comporti l’execució de les obres de control de la velocitat als carrers del nucli urbà de Bellvei, en conjunt, sobre els diferents aspectes mediambientals exposats anteriorment. Les puntuacions adoptades són les següents:

• 1: Sense incidència • 2: Impacte baix • 3: Impacte mitjà • 4: Impacte alt

TAULA RESUM DELS IMPACTES CAUSATS SOBRE EL MEDI AMBIENT PER L’EXECUCIÓ DE LES OBRES CONTEMPLADES AL DOCUMENT

ELEMENT D’ANÀLISI AFECTACIÓ

SÒL 1

AIGUA 1

AIRE 1

PAISATGE 1

ECOSISTEMES 1

FAUNA 1

VEGETACIÓ 1

PATRIMONI HISTÒRIC I CULTURAL 1

EFECTES SOBRE LA SALUT HUMANA 1

5. MESURES CORRECTORES A la vista de l’anàlisi exposat anteriorment, no es considera adient procedir a la realització de cap mesura correctora, a banda de les ja projectades, per als efectes que es poden derivar de l’execució de les obres de control de la velocitat als carrers del nucli urbà de Bellvei, en ser estimats aquests com a molt reduïts o negligibles.

DOCUMENT NÚM. 2. PLÀNOLS

DOCUMENT NÚM. 3. PLEC DE PRESCRIPCIONS TÈCNIQUES

PLEC DE PRESCRIPCIONS TÈCNIQUES GENERALS

1

PRESCRIPCIONS TÈCNIQUES GENERALS QUE REGEIXEN EN L'EXECUCIÓ DE LES OBRES D’AQUEST PROJECTE, MENTRE LES PRESCRIPCIONS TÈCNIQUES PARTICULARS QUE CONTÉ NO LES MODIFIQUIN Article 1.- AMPLITUD DE LA CONTRACTA La contracta comprèn tots els materials, la mà d’obra, els mitjans auxiliars i tot el que és necessari per a la realització de les obres, tal i com s'han projectat i amb les variacions autoritzades fins deixar-les llestes, netes, amb bon aspecte, correcte funcionament i perfecte estat d'utilització. Comprèn també la supressió de les construccions i els elements innecessaris, la retirada de materials sobrers, les restes i la runa, la neteja i el condicionament de les àrees i locals de l'obra i exteriors, que per qualsevol concepte s'hagin utilitzat, per deixar-les en l'estat primitiu o en el que definitivament hagin de quedar. Article 2.- DIRECCIÓ DE L'OBRA El Director de l’obra és el tècnic designat per l’Administració i gaudeix de les més àmplies facultats per a la millor efectivitat de la seva missió, i se’l designa d'ara endavant com a Director. Resol les qüestions tècniques d'interpretació del Projecte, inspecciona tot allò que es relaciona amb les obres, directament i indirectament, pot rebutjar aquells elements o pràctiques que, al seu parer, no són adients i dóna les ordres oportunes per a la millor execució de les obres, sempre que no modifiquin les condicions del Contracte. Pot comprovar, a cada moment, si el Contractista compleix amb totes les obligacions contractuals i legals, i pot conèixer i participar en totes aquelles previsions o actuacions que porta a terme el Contractista relacionades de qualsevol forma amb les obres. Quan les ordres donades al Contractista referents a les obres, els materials, la neteja, els perills o els perjudicis, si la reparació dels perjudicis causats o d'altres d'anàloga naturalesa no fos acomplerta eficaçment i oportunament, el Director de l'obra pot manar d'executar-la amb càrrec al Contractista. Acredita al Contractista les obres realitzades i practica les liquidacions. Pot valer-se de col·laboradors, per tal que el representin o el substitueixin en totes o en part de les seves funcions, i ha de comunicar-ho al Contractista perquè els reconegui com a tal. Els col·laboradors estan integrats en la Direcció. El Director d’obra interpreta el projecte i dóna les ordres per al seu desenvolupament, marxa i disposició de les obres així com les modificacions que creu oportunes sempre que no alterin fonamentalment el Projecte o la classe de treballs i materials que hi són consignats. El Contractista no pot introduir cap modificació sense l'autorització escrita del Director. Si alguna part de l'obra classe o dels materials no queda prou especificada, presenta dubtes, resulta alguna contradicció en els documents d’aquest projecte o pot suggerir-se alguna solució més avantatjosa durant la marxa de les obres, la Contracta ho ha de posar immediatament en coneixement de la Direcció d’obra, per escrit, i s’ha d’abstenir d'instal·lar els materials o executar l'obra en qüestió fins a rebre l'aclariment o resolució de la Direcció d’obra que també l’ha d’efectuar per escrit. Article 3.- CONTRACTISTA El Contractista és la part contractant obligada a executar l'obra. Ha de realitzar bé les obres contractades i en el termini estipulat, sota la seva total i exclusiva

2

responsabilitat i amb subjecció a les condicions del Contracte i a les ordres del Director. Ha de signar el rebut al duplicat de les ordres que se li donen per escrit i subscriure amb la conformitat o l'objecció els comunicats o informes de les obres quan se li requereix. Ha de donar compliment tot seguit a totes les ordres que rep del Director sense perjudici del dret de reclamació que l'assisteix. L'exercici d'aquest dret no l'eximeix del compliment de dites ordres, encara que de tal reclamació pot derivar-se'n justa indemnització al Contractista. El Contractista té dret a que se li justifiqui la recepció de les comunicacions i les reclamacions que adreça al Director i tanmateix se li ha de comunicar per escrit qualsevol ordre verbal que li doni. El Contractista està obligat a prestar col·laboració al Director i a les persones que el representen o ajuden, per al millor compliment de les seves funcions. Article 4.- OBLIGACIONS I RESPONSABILITATS El Contractista, o el seu representant, està obligat a ser present en l'obra totes les vegades que el cita el Director per escrit i especialment en els actes de replanteig, amidaments i recepcions. En cas d'incompareixença injustificada, perd el dret d'al·legació o reclamació que l'assisteix a tals actes i ha d’estar a les conseqüències, i el Director li ha de lliurar, amb justificant de recepció, els documents que se'n derivin dels mateixos. Si justifica degudament la falta d'assistència, té un termini de deu dies per reclamar o fer les al·legacions oportunes mitjançant escrit adreçat al Director. Són a càrrec del Contractista totes les despeses derivades del Contracte i l'execució de les obres entre les quals s'hi compten: -mesures de seguretat, senyalaments i barrats; -replanteig, amidaments, controls de qualitat dels materials i de les obres així com els elements i les obres provisionals o auxiliars; -assegurances del personal, les obres, la maquinària, la responsabilitat i els danys a tercers; -neteja i vigilància; -arbitris, impostos, etc. així com les multes, les sancions o les indemnitzacions per perjudicis que es deriven de l'execució de les obres; -els permisos, les llicències i les concessions que són necessaris per a l'execució de les obres, amb exclusió dels que són específics de l'Administració; i -disposició, d'una oficina d'obres en un lloc avinent, degudament condicionada, per al Director. On hi ha d’haver les còpies autoritzades dels documents contractuals del projecte i el llibre d'ordres. En demés s'hi han de guardar, tots els documents que puguin ser necessaris consultar i també les mostres, el testimoni i qualsevol material que pugui ser convenient conservar. El Contractista respon dels actes propis, dels del personal que li presta servei i també dels subcontractistes. Així mateix respon dels danys causats a l'obra per qualsevol causa, abans de la recepció. També són de la seva exclusiva responsabilitat els danys i el perjudicis causats a tercers bé per la forma d'execució de l'obra, bé per omissió bé per causa d'accident o bé per supòsit fortuït. Ha de tenir cura que a causa de les obres, no es pertorben o malmeten els serveis existents. Ha d’adoptar sota la seva exclusiva responsabilitat i vigilància les mesures per tal de garantir la més absoluta seguretat del personal de l'obra i de tercers.

3

Ha de complir i estar al corrent, a cada moment, amb les obligacions que, com a empresa, l'incumbeixen en matèries fiscal, laboral, Seguretat Social, Seguretat i Salut en el treball i de qualsevol altra classe que l'afecten. Abans de començar les obres ha de comunicar al Director la seva residència i la del seu Delegat, a tots els efectes derivats de l'execució, així com qualsevol variació futura mentre dura. La residència del Delegat ha de ser a la localitat de les obres o altra pròxima, i ha de tenir l'autorització del Director. El Contractista és l'únic responsable de totes les contravencions que ell comet durant l'execució de les obres, o el personal i elements que hi són relacionats i són del seu exclusiu compte les conseqüències que se’n poden derivar, així com els danys i perjudicis a tercers. Igualment, el Contractista és l'únic responsable de l'execució de l'obra contractada, i no té dret a indemnització pel major preu a què poden resultar-li les distintes unitats, ni per les errades maniobres que pot cometre durant la seva construcció. És responsable també davant els Tribunals dels accidents que poden sobrevenir i ha de tenir tot el personal degudament assegurat. Igualment, és responsable de totes les obligacions legals i econòmiques derivades de les obres contractades. La Contracta igualment ha de sol·licitar i obtenir els permisos municipals, de Delegació d'Indústria, etc., que, segons la legislació vigent, són precisos per a la realització i funcionament de les obres i instal·lacions. La propietat de les obres l’ha d’autoritzar tots els documents que calen per a tal fi. A banda de la senyalització de l’obra especificada en un altre article del plec, s’han de disposar rètols informatius, un a cada extrem de l’obra. Els esmentats rètols informatius han de col·locar-se abans del començament de l’obra i la correcta subjecció i visibilitat s’ha de comprovar en l’acta de replanteig. La qualitat del material utilitzat ha de ser suficient per garantir-ne la conservació durant la durada de l’obra. En el cas d’observar-se defectes en el mateix, la D.F. ha d’ordenar la seva immediata reparació o substitució. Si dites errades no s’esmenen en el termini de 48 hores la direcció facultativa encarregarà nous cartells amb càrrec al contractista. Els cartells no són d’abonament però la propietat es reserva la possibilitat d’adquirir-los a l’acabament de l’obra amb càrrec a la partida d’imprevistos i al seu valor residual. De no ésser retirats transcorregut 1 mes des de la data de recepció de l’obra s’entén que el contractista els cedeix gratuïtament a la propietat. Article 5.- PERSONAL El Contractista designa un Delegat que assumeix la direcció dels treballs i actua com a representant seu a tots els efectes referents a les obres i al compliment del contracte. Ha de residir en un lloc pròxim al dels treballs i ha de tenir suficient solvència tècnica i moral així com facultats per organitzar l'execució de les obres i posar en pràctica les ordres del Director. La persona que es designa com a Delegat d’obra s'ha de comunicar al Director i aquest l’ha d’acceptar per ell, aquest aprecia lliurement la seva suficiència en tots els aspectes. El Delegat col·labora amb el Director en la resolució de tots els problemes que es plantegen durant l'execució de les obres. Quan la complexitat i naturalesa de les obres ho requereix, o bé per circumstàncies especials és convenient, a l'entendre del Director, aquest pot exigir al Contractista que el Delegat tingui la titulació professional adient a la naturalesa de les obres i que el Contractista designi en demés el personal facultatiu necessari sota la dependència d'aquell.

4

Quan la marxa dels treballs ho justifica, pot reclamar del Contractista la designació d'un nou Delegat o de qualsevol facultatiu que d'ell depèn. A l'obra ha d'haver-hi sempre el nombre i la classe de personal tècnic, especialista i operaris que fa falta pel volum i naturalesa dels treballs que s'estiguin realitzant, personal amb reconeguda aptitud i experiència. El Contractista respon de la idoneïtat i de la disciplina del personal assignat a l'obra. El Director té, a cada moment, la facultat d'exigir al Contractista la separació de l'obra de qualsevol persona que consideri inadequada, sense que el Contractista pugui reclamar perjudici per tal fet. Si ho creu necessari, el Director pot designar vigilància a l'obra, sota la seva dependència. Cap part de l’obra no pot ser subcontractada sense autorització de la direcció tècnica. L’autorització pel contractista de prestacions i serveis auxiliars de tercers, no allibera el contractista de les seves obligacions i responsabilitats. La propietat no és responsable subsidiària dels deutes contrets pel contractista. Article 6.- GENERALITATS Es fa constar, als efectes oportuns, que per tractar-se d’obres públiques el contractista té el coneixement previ de la possible existència de nombroses i diferents servituds de l’obra, com per exemple esteses d’empreses privades (gas, telèfons, electricitat, canonades) o de serveis públics (aigua, clavegueram). Ja que es tracta d’informació dispersa entre els diferents titulars i essent útil només en quant estigui actualitzada a la data de començament dels treballs, s’inclou únicament en el projecte la relació de serveis existents per tal de facilitar i orientar a l’hora d’executar l’obra. Tot i això el contractista queda obligat a sol·licitar dita informació a les diferents companyies i als ajuntaments afectats abans de començar els treballs en compliment de l’establert a l’art. 7. L’exacta localització, mitjançant cates, d’aquests serveis, el seu manteniment durant l’execució dels treballs (o la seva reposició a la finalització dels mateixos) i les possibles dificultats o minves de rendiment que la presència ocasioni, no són mai d’abonament, i es consideren com a despeses incloses en els preus unitaris. No són tampoc d’abonament les despeses de manteniment o les de reparació per trencament, avaries, etc., que es produeixen en els anomenats serveis per les obres, fins i tot quan la seva posició no respon a la informació rebuda o són traçats imprevisibles ja que es considera que el contractista ha incomplert l’obligació de localitzar la seva posició exacta mitjançant cales, treball que el seu cost queda inclòs en el projecte tal i com s’ha dit. Són d’abonament, sempre que la D.F. les consideri obres necessàries per a l’execució del projecte i les autoritzi expressament, les modificacions de traçat (provisionals o definitives) o el seu reforç, amb preus de projecte o en el seu defecte, amb preus contradictoris. El contractista té el deure d’avisar a la D.F. quan el mal estat dels serveis trobats durant els treballs aconsella la seva reparació o renovació. El contractista queda, a més, obligat a realitzar els treballs de millora puntual necessaris per arranjar els defectes detectats en la forma que determinen els serveis tècnics competents. Dits treballs són d’abonament als preus del projecte i, en el seu defecte, a preus contradictoris. Ambdós casos, l’abonament es realitza amb càrrec a la partida d’imprevistos o es redacta l’oportú projecte addicional d’obres.

5

L’existència de serveis en nombre tal que impedeix l’excavació continuada a màquina a la generalitat o en zones importants de l’obra s’ha de plantejar a la direcció d’obra qui valora els fets i decideix les superfícies i/o volums que s’han d’abonar. Les dificultats presentades per obstacles aïllats a l’execució normal de les unitats d’obres diferents de la pròpia excavació (per exemple: col·locació de canonades, extensió i compactació de ferms, etc.) es consideren sempre incloses en els respectius preus. Article 7.- MATERIALS

Comprenen totes les matèries, els productes, els elements i els mecanismes que entren a formar part integrant de les obres i les instal·lacions. Han de ser de primera qualitat dintre de la seva classe. Segons la seva naturalesa han de ser nous, sense defectes, en perfecte estat de conservació i ús. Han de complir les instruccions i les normes promulgades per l’Administració referents a condicions generals, homologació i control de qualitat, sense perjudici de les específiques que estableix el corresponent plec. Han d’arribar a l’obra i s'han d’arreplegar en la seva presentació original, amb les marques de fàbrica, precintes i tots aquells distintius que els caracteritzen. Les característiques dels materials insuficientment especificats al Plec de Condicions, o que no hi siguin continguts, les defineix el Director, i en el seu defecte seran dels tipus i qualitats emprats normalment per l’Empresa subministradora del servei. Els materials a emprar han de ser acceptats pel Director abans de l'adquisició i arreplec a l'obra, amb aquesta finalitat el Contractista ha de lliurar-li oportunament les mostres, els catàlegs, les garanties, les anàlisis, els assaigs, els certificats i les especificacions suficients que permetin un judici clar de les qualitats dels materials proposats i la seva conveniència. Altrament, el Director pot manar retirar-los, encara que estiguin col·locats o suposin demolir parcialment l'obra, sense dret a indemnització. Si el Director creu necessari fer-ne analitzar o assajar algun, designa un laboratori perquè ho realitzi, atès el que preveu l'epígraf núm. 12. S'han d’arreplegar en els llocs i la forma adients, que assegurin la bona conservació, i no destorbin ni ofereixin perill. També cal mantenir-los sempre en bones condicions. L'acceptació prèvia dels materials no suposa l'autorització definitiva, i es poden substituir, àdhuc després de col·locats, aquells que no reuneixen les condicions, els que tenen característiques distintes o defectes no percebuts en el primer reconeixement, per més que estiguin inclosos amidaments i certificacions. Les despeses que s'originen sempre són a càrrec del Contractista. Article 8.-DOCUMENTS PER AL CONTRACTISTA El Contractista rep un exemplar del Projecte de les obres que ha contractat. Pot adquirir en demés al seu càrrec totes les còpies dels plànols i d'altres documents que necessita per executar les obres, però no pot fer ús del Projecte i dels altres documents per altres fins que no són els estrictament contractuals, així com tampoc exhibir-los o cedir-los a tercers. Els documents que queden incorporats al Contracte, salvat d'indicació distinta en les clàusules administratives, són:

-memòria, -plànols, -plec de condicions, -pressupostos parcials; -quadre de preus d'unitats d’obra, i -pressupost general.

La inclusió en la contracta de les cubicacions i amidaments no implica l'exactitud respecte a la realitat.

6

Tots els altres documents i altres dades són informatius. El Contractista ha d’encertar-se de l'exactitud i procurar-se aquells altres que pot necessitar. En cas de contradicció entre el Plec de condicions i els plànols, preval el primer. Tot allò que s’esmenta en el Plec de Condicions i omès en els plànols o viceversa, ha de ser executat com si estigués contingut a ambdós documents, sempre que la unitat d’obra quedi suficientment definida i tingui preu en el Contracte. Article 9.- REPLANTEIG I PROGRAMA DE TREBALLS Adjudicades les obres, el Contractista ha de fer el replanteig en el termini legalment establert. Comprèn com a mínim els eixos principals que situen i caracteritzen les diverses parts de l'obra, així com els punts fixos i auxiliars necessaris pels successius replanteigs de detall, marcats de forma invariable i duradora. Quan ho té enllestit ho ha de comunicar al Director per a la seva comprovació. S’aixeca Acta i se’n lliura un exemplar al Contractista. En l'Acta de replanteig hi ha de constar la conformitat o la disconformitat del replanteig respecte als documents contractuals del projecte així com qualsevol circumstància que pot afectar el compliment del Contracte. Quan es fa constar alguna diferència o circumstància que implica una variació sensible del Projecte, s’han de valorar pel Director de l'obra les repercussions, als preus del Contracte, i s’ha de trametre a l'Administració perquè resolgui. El contractista es responsabilitza de la conservació dels punts de replanteig. Immediatament, el Contractista ha d’iniciar les obres i comunicar la data al Director, a qui ha de presentar el Programa de Treball que ha de contenir: -programa de les obres a realitzar, classe i volum; -mitjans que s'han d’emprar, amb expressió de la classe i el rendiment mitjà; -valoració mensual i acumulada de l'obra programada; -representació gràfica de les diverses activitats; -el Programa de treball i els mitjans a emprar han de ser aprovats pel Director; i -el termini d'execució comença a comptar des de la data del replanteig. Article 10.- EXECUCIÓ I VARIACIONS DE LES OBRES 10.1 Generalitats Els treballs han d'executar-se segons les condicions del Contracte i d'acord amb el programa de Treball aprovat, dels quals no pot diferir substancialment sense autorització. La maquinària i altres elements de treball que s'han d'aportar a l'obra segons el programa o que el Director creu necessaris, han d’estar sempre en bones condicions i quedar adscrits durant l'execució de les unitats en què han d'utilitzar-se. No es poden retirar sense el consentiment del Director. Les unitats d’obra realitzades amb materials o en forma distinta al prescrit en els documents del Contracte sense autorització prèvia, i les defectuoses, no s'han de pagar. El Director té la facultat d'exigir la demolició i reconstrucció de les parts que no compleixen les condicions establertes o si sospita, amb fonamentació que no les compleixen, i ha de realitzar-ho el Contractista al seu càrrec, el qual en demés és responsable dels perjudicis que, per aquesta causa, poden produir a l'Administració. Si demolida alguna part sospitosa de l'obra resulta que reunia les condicions exigibles al Contractista, se l'ha d’indemnitzar. Si el Contractista substitueix un material per un altre de millor qualitat sense l'ordre escrita del Director, es paga únicament el preu estipulat al Contracte. Si realitza major volum d’obra sense que si

7

li hagi ordenat, es realitza el pagament només de la part projectada. Si l'excés d’obra no és admissible, el Contractista està obligat a demolir-la. Fins a la recepció, el Contractista respon de l'execució de l'obra contractada i de les faltes que hi hagin. El muntatge d'elements i realització de les obres s'ha d’efectuar amb estreta subjecció a aquest Projecte, normes i disposicions oficials que li són d'aplicació i a les ordres que dóna el Director d’obra. S'han d’efectuar amb els mitjans auxiliars necessaris i mà d’obra especialitzada i segons el bon art de cada ofici, de manera que a més del bon funcionament, han de tenir un bon aspecte i quedar perfectament acabades i en perfectes condicions de durada i conservació. 10.2 Treballs nocturns Els treballs nocturns han de ser prèviament autoritzats pel director i realitzats només en els unitats d’obres que ell indica. El contractista ha d’instal·lar els equips d’il·luminació del tipus i intensitat que el director ordena i els ha de mantenir en perfet estat, mentre duren els treballs nocturns. 10.3 Construcció i conservació de desviaments Si, pel fet de preveure en els documents contractuals, o per necessitats sorgides posteriorment, fos necessària la construcció de desviaments provisionals o rampes d’accés als trams parcialment o totalment acabats, s’han de construir d’acord amb les característiques que figuren en els corresponents documents contractuals del projecte o, en el seu defecte, de manera que han de ser adequats al trànsit que han de suportar i segons les ordres del director. La seva conservació durant el termini d’utilització és a compte del contractista. 10.4 Senyalització i altres mesures de seguretat a l’obra El contractista, des del mateix començament de l’obra, té l’obligació expressa de garantir per tots els mitjans possibles la seguretat dels seus propis treballadors i de les persones i béns en general. Per això, ha de senyalitzar les obres (o altres zones properes que siguin necessàries) de forma correcta i suficient i dirigir l’execució dels treballs de forma prudent. En conseqüència, els accidents o danys que es puguin produir, imputables a les obres o a la seva senyalització són de la responsabilitat exclusiva del contractista. Abans de procedir a qualsevol regulació i, en el seu cas, desviament del trànsit afectat (tant de vianants com motoritzat) el contractista ha de sol·licitar de la D.F. l’autorització oportuna i la realització de les gestions necessàries davant l’organisme competent (guàrdia urbana, Ministeri de Foment, Generalitat, etc.). Els treballs de senyalització, de regulació del trànsit, les actuacions destinades a garantir la seguretat de l’obra i tots els mitjans materials que són necessaris per a tot això (senyals, tancaments, marques viàries, balises reflectores i lluminàries, enllumenat nocturn, vigilants, etc.) es consideren despeses incloses en els preus unitaris del projecte. La presència, regular o no, de tècnics municipals (o membres de la guàrdia urbana, Ministeri de Foment, etc.) en la seva funció de control i comprovació no eximeix ni relleva el Contractista d’aquesta responsabilitat, només en els casos que la direcció facultativa hagi rellevat el contractista en les seves funcions de direcció de treballs. La D.F. ha d’advertir el contractista de totes les deficiències que observa i ha de ser considerat com a d’obligat compliment per part del contractista (art. 23 P.C.G.A.) La repetició dels esmentats defectes o la poca diligència en la seva correcció s’ha d’anotar per la D.F. al Llibre d’Ordres, i una còpia del full ha de ser tramesa a l’òrgan contractant als efectes oportuns. 10.5 Precaucions especials durant l’execució de les obres

8

-Pluges: Durant les diverses etapes de la construcció, les obres s’han de mantenir sempre en

perfectes condicions de drenatge. Les cunetes i altres desguassos s’han de conservar i mantenir de manera que no es produeixin erosions en els talussos adjacents.

-Gelades: Si hi ha temor que es produeixin gelades, el contractista de les obres ha de protegir

totes les zones que poden quedar perjudicades pels efectes conseqüents. Les parts d’obra malmeses s’han d’alçar i reconstruir a la seva costa, d’acord amb el que s’assenyala en aquestes prescripcions.

-Incendis: El contractista s’ha d’atenir a les disposicions vigents per a la prevenció i control

d’incendis i a les instruccions complementàries que figuren en les prescripcions tècniques, o que dicta el director. En tot cas, ha d’adoptar les mesures necessàries per evitar que s’encenguin focs innecessaris, i és responsable d’evitar la propagació dels que es requereixen per a l’execució de les obres, així com dels danys i perjudicis que es poden produir.

-Ús d’explosius: L’adquisició, el transport, l’emmagatzematge de les metxes, els detonadors i

els explosius s’ha de regir per les disposicions vigents que regulen la matèria i per les instruccions especials complementàries que dicta el director.

Els magatzems d’explosius han de ser clarament identificats i estar situats a més de 300 m de la

carretera o de qualsevol construcció. En les voladures s’ha de posar especial cura en la càrrega i encesa de les barrinades, i s’ha

d’avisar de la descàrrega amb antelació suficient per evitar possibles accidents. L’encesa de les barrinades s’ha de fer, de ser possible, a hora fixa i fora de la jornada de treball,

durant els descansos del personal operari al servei de l’obra en la zona afectada per les voladures, i no és permesa la circulació de persones o vehicles dintre del radi d’acció de les barrinades, des de cinc minuts abans d’encendre les metxes fins després que hagin esclatat totes.

Sempre que sigui possible, l’encesa s’ha d’efectuar mitjançant comandament elèctric a distància,

o s’han d’emprar metxes i detonadors de seguretat. El personal que intervé en la manipulació i utilització d’explosius ha de ser de reconeguda

pràctica i perícia en aquestes feines i ha de reunir les condicions adequades, en relació amb la possibilitat que correspon a aquestes operacions.

El contractista ha de subministrar i col·locar els senyals necessaris, per advertir al públic del seu

treball amb explosius. L’emplaçament i estat de conservació ha de garantir, sempre, la perfecta visibilitat.

Correspon al contractista, en el seu treball de direcció i gestió de l’obra la prevenció dels danys que es puguin produir per pluges, gelades, altres accidents atmosfèrics, voladures, etc. Les despeses que els esmentats treballs poden produir es consideren incloses en els preus i en conseqüència no són en cap cas d’abonament a excepció dels casos previstos a l’art. 132 del Reglament general de contractació de l’Estat (vegeu clàusula 14 del P.C.A.G.) Tampoc són d’abonament els danys produïts per l’omissió de les esmentades tasques preventives. El contractista és el responsable únic dels danys a tercers que per les causes esmentades es puguin produir. 10.6 Obres de condició especial Sempre que, a judici del director de l’obra, hi hagin algunes parts de l’obra que, per llur índole

9

particular, requereixen especial cura, poden designar-se tres o més especialistes acreditats perquè el contractista triï el que ha d’executar-la, sempre que el preu que compti els esmentats especialistes estigui dintre del quadre de preus que acompanya al projecte amb un marge d’un 5% a favor del contractista, en concepte d’indemnització per despeses generals. Aquest mateix dret es reserva al director per a certs materials la fabricació dels quals requereix condicions especials. Si el contractista executa alguna part de les obres en forma defectuosa, o malament, per error o contràriament a les bones normes de la construcció, ordres rebudes o que no s’ajusta al projecte, l’ha de demolir i tornar a fer, tantes vegades com sigui necessari, i les despeses que això ocasioni aniran al seu compte. Si les deficiències no comprometen la seguretat, funcionament, utilitat i bon aspecte dels treballs d’una manera essencial, i no poden, a judici del director de l’obra, conservar-se, el contractista pot reparar-la fins a deixar-la de la millor manera possible, i sofrir en aquest cas, la peça o element, el desmèrit que pugui tenir a judici del director. La interpretació del projecte és missió exclusiva del director de l’obra, el qual resol segons el seu criteri qualsevol dubte i supleix les omissions que poden haver-hi en el projecte. Qualsevol dubte, deficiència o omissió ha de ser aclarit i reposat abans de començar els treballs a què fa referència. Article 11.- CONTROL DE QUALITAT Per controlar la qualitat de les obres, el Contractista ha d’efectuar, al seu càrrec, els assaigs en les condicions i freqüència que s'estableixen al Plec de condicions i en el seu defecte en les instruccions i normes oficials. Si no està regulat per cap dels documents ressenyats s’ha de procedir segons determina el Director. Durant el decurs de les obres, i en el seu període de garantia el Director pot ordenar que es realitzin quantes proves, assaigs i anàlisis que cregui oportunes per comprovar la qualitat dels materials i bona execució de l'obra efectuada encara que els materials no estiguin indicats en aquest plec. El Contractista està obligat a donar totes les facilitats que calguin, aportar els mitjans auxiliars i el personal necessaris i suportar al seu càrrec, totes les despeses que es puguin originar fins un import màxim del 3% del pressupost de l'obra. De les proves realitzades s'ha d’estendre Acta que s’ha de tenir en compte per la recepció de l'obra. En cas de disconformitat del Contractista amb els assaigs efectuats s'ha d’acudir a un Laboratori oficial designat pel Director, perquè les efectuï. Article 12.- MODIFICACIONS DEL PROJECTE No s'admet cap variació sobre l'obra definida en el projecte ni sobre l'execució establerta en el programa de treball, sense l'autorització escrita del Director de l'obra. Qualsevol dubte, deficiència o omissió al projecte ha de ser aclarida pel Contractista abans de començar les unitats d’obra a què es refereixi. L'Administració pot, durant l'execució de les obres, suprimir la realització d'alguns treballs o afegir-ne altres no previstes, sempre que el total de les supressions o addicions valorades als preus de Contracte no disminueixin o sobre pugin més d'un vint per cent del total de l'obra contractada i en el cas d’excedir-ne, sempre que el Contractista hi estigui d'acord. Amb independència de les supressions o condicions esmentades, el Contractista ha d'introduir les modificacions que li ordena el Director, quan les creu imprescindibles per mantenir totes les condicions d'estabilitat, seguretat i qualitat previstes en el projecte. Si aquestes modificacions per la quantia o naturalesa justifiquen variacions sensibles de preu o termini d'execució, el Contractista ha de

10

sol·licitar per escrit que es tinguin en compte i l'Administració acordarà el que cregui adient. El Contractista pot proposar també modificacions sobre l'obra projectada, degudament justificades al Director i aquest les resol d'acord amb les seves facultats. Si a les variacions o a les modificacions hi figura alguna unitat d’obra, el preu de la qual no compta en el Contracte ni se'n pot deduir, s’ha de determinar pel sistema de preus contradictoris, a partir fins on sigui possible dels costos elementals que figuren en el projecte i en tot cas als corresponents a la data de la seva licitació. Només són considerades com a millores i modificacions del Projecte aquelles que hagin estat ordenades expressament per escrit per la Direcció d’obra i convingut preu abans d’executar-les.

L’entitat contractant tindrà dret a segregar de la contracta , totalment o parcial, totes les obres que cregui convenient, sempre que l’import de les segregacions no excedeixi de la cinquena part de l’import total de la contracta. La contracta en cap cas no podrà pretendre cap segregació. Article 13.- AMIDAMENT I MESURAMENT DE LES OBRES Les obres s'amiden per unitats completament acabades, i se'ls aplica a cadascuna el mètode que especifiquen els documents del Contracte i, per defecte, a criteri del Director. Als amidaments hi ha d’assistir el Contractista, el qual pot manifestar les observacions i les reclamacions que cregui oportunes. Aquelles parts o unitats que han de quedar ocultes, o impliquen la desaparició d'elements necessaris per poder efectuar l'amidament, aquest s’ha de fer al moment oportú. El Contractista ha d'avisar amb temps suficient al Director perquè pugui prendre les dades necessàries, altrament aquest actua segons el seu bon criteri i el Contractista ha d'acceptar el resultat. Les unitats que s'han de pagar a pes, es comprovaran abans de posar-les en l'obra, en presència del Director. Pel que fa a l'amidament i mesurament de les obres és d'aplicació també tot el que disposen les prescripcions particulars quant a això. Les unitats s'abonen pel seu volum, pel seu pes, per la seva superfície, per la seva longitud o pel seu nombre d'unitats realment executades, d'acord a com figuren especificades al Quadre de preus corresponent. Per a les unitats noves que poden presentar-se s'ha d’especificar clarament la forma d'abonament en convenir-se el seu preu actual contradictori. En altres casos, s'ha d’estar a l'admès a la pràctica habitual. Article 14.- VALORACIÓ I PAGAMENT DE LES OBRES 14.1 Generalitats Es paguen al Contractista les obres que realment ha portat a terme d'acord amb el projecte i les modificacions autoritzades. Amb aquesta finalitat el Director lliura la certificació de les unitats d’obra acabades, en els terminis establerts en el Contracte i per defecte mensualment. Per això es fa la relació valorada dels treballs realitzats "a l'origen" previ amidament. La contracta tindrà un termini de vuit dies per examinar-ho i donar la seva conformitat i objeccions. Les relacions valorades i les certificacions consegüents tenen caràcter provisional i els pagaments a què donen lloc es conceptuen a la bestreta, i queden pendents de la liquidació final per a la confirmació o la rectificació. Sempre que en el Contracte no s'especifica una modalitat distinta, les obres es valoren als preus d'execució material que figuren en el projecte, als especials establerts i si escau, als que es fixen contradictòriament. Se'ls ha d’augmentar el tant per cent adoptat per obtenir el Pressupost de Contracta

11

i del resultat es descompta la baixa obtinguda en la rematada. Les obres de terra s'amiden i es valoren segons les unitats d’obra definides i aplicades en els pressupostos parcials d'execució material, amb els preus emprats en el mateix document, bé si són resultat de preu d'unitat d’obra, bé de preu mitjà establert en el projecte. Els preus mitjans establerts corresponen a estudis previs del terreny o a estimacions d'altres obres realitzades en la mateixa població o contrada. Els percentatges dels diferents components del terreny s'entenen a risc i ventura del Contractista, sempre que les clàusules administratives o el Contracte no especifiquin altra modalitat. Tots els treballs, els mitjans auxiliars i els materials necessaris per a la correcta execució i acabat de qualsevol unitat d’obra, es consideren inclosos al preu de la mateixa, encara que no hi figurin tots els especificats en la descomposició o en la descripció dels preus. 14.2 Valoració d’obres defectuoses acceptables Si per excepció s’ha executat alguna obra que no es troba arreglada exactament a les condicions de la contracta, però que, tanmateix, és admissible a judici del director, aquest proposa al contractista la rebaixa que sembli justa en el preu. El contractista pot optar entre acceptar la rebaixa proposada o demolir l’obra a la seva costa i refer-la, d’acord amb les expressades condicions. 14.3 Preus contradictoris Si s’esdevé algun cas en què fos necessari fixar un nou preu perquè la unitat d’obra no està compresa a la contracta o perquè les seves característiques difereixen substancialment de les del contracte, s’ha d’estudiar i convenir-lo contradictòriament pel següent sistema: a) El contractista, a partir dels quadres de preus del pressupost de l’obra, formula per escrit, sota la seva signatura, el preu que, al seu judici, ha d’aplicar-se a la nova unitat. b) El director de l’obra o aquella persona que designa estudia el que, al seu criteri, s’ha de fixar. Si ambdós preus coincideixen, la direcció formula l’acta d’avinença, igual que si qualsevol petita diferència o error fos salvat per simple exposició i convicció d’una de les parts, i queda així formalitzat el preu contradictori. Si no és possible conciliar per simple discussió els resultats, el director proposa a la propietat que adopti la resolució que estimi convenient als seus interessos. 14.4. Excés d’obra El contractista únicament té dret a percebre l’import de l’obra executada. Les diferències entre aquesta i la pressupostada no donen dret a cap tipus d’indemnització. Tampoc s’abona l’obra en excés, en relació amb la definida en el projecte, si a criteri de la direcció facultativa ha estat innecessàriament executada, i sense haver-ho ordenat. 14.5. Obres incompletes Quan cal valorar obres incompletes s’apliquen els preus del projecte segon les unitats que hi consten, segons el quadre de preus núm. 2 Aquelles unitats que no estan completament acabades no es valoren, i el contractista les pot acabar completament o renunciar a l’import de les efectuades parcialment. No es pot pretendre la valoració de cada unitat d’obra fraccionada en forma distinta a la valoració de dit quadre. En cap d’aquests casos no tindrà el contractista dret a cap reclamació fonamentada en insuficiència als preus del dit Quadre en l’omissió dels costs de qualsevol dels elements que constitueixen els referits preus.

12

14.6 Partides alçades. Les obres que figuren al Pressupost d’aquest Projecte per quantitat alçada i que hauran de ser executades d’acord amb les prescripcions d’aquest Plec, seran amidades i valorades com les restants, d’acord amb els preus que figuren al Quadre de Preus, núm. 1, i si es tractés d’unitats d’obra no incloses en dit quadre s’abonaran al preu que es fixi contradictòriament, prèviament aprovat per la Direcció d’obra. Les partides alçades de pagament íntegre es paguen al contractista a l’acabament dels treballs en les condicions adequades. No s’abonarà cap partida alçada en concepte de mitjans auxiliars, puix que totes les despeses d’aquest índole són incloses als corresponents preus unitaris. 14.7 Abonaments de provisions Els materials arreplegats a peu d’obra, sempre que siguin útils i no hi hagi perill que desapareguin de les obres o es deteriorin poden valorar-se, al parer del Director, al 75 % del preu que figura en el Quadre de preus número 1. En cas de rescissió del contracte es paguen per la totalitat del seu valor, sempre que reconeixin les condicions esmentades. 14.8 Obres imprevistes Les obres no previstes s’abonen pels quadres de preus d’aquest pressupost, segon el volumen d’obra corresponent, i s’estableix, si cal, pel fet de no figurar les dites unitats en el Pressupost, en preus contradictoris precisos. El dit preu contradictori el formarà el Director a partir dels que han servit per a la formació del pressupost d’aquest projecte o, si no hi hagués base, pels d’ús comú a la localitat als preus oficials quedant obligat el contractista a acceptar-los.

14.9 Esgotaments No s’abonaran les despeses d’esgotament que, per qualsevol causa poguessin tenir les unitats d’obra pròpiament dites, per raó de la presència d’aigua o posició, com disminució del rendiment, primes al personal, botes i vestits d’aigua, etc., els quals es consideren inclosos en els preus de les unitats. 14.10 Mitjans auxiliars En cas de rescissió per incompliment del contracte per part del contractista, els mitjans auxiliars del constructor podrem ser utilitzats lliurament i gratuïta per la Direcció d’Obra per a la terminació dels treballs. Si la rescissió sobrevé per altres causes els mitjans auxiliars del constructor podran ser utilitzats per la Direcció d’obra fins a l’acabament dels treballs, gratuïtament, si la quantitat d’obra executada assolís els 4/5 de la totalitat i mitjançant el pagament del 10% anual del valor en que hagin estat taxats els dits mitjans auxiliars, si la quantitat d’obra executada no assolís la xifra anteriorment esmentada. En qualsevol cas, tots aquests mitjans auxiliars quedaran propietat del contractista, un cop acabades les obres, però no tindrà dret a cap reclamació pels desperfectes a que el seu ús hagi donat lloc. Article 15.- OBRES COMPLEMENTÀRIES Obres complementàries són les que per la seva naturalesa no poden preveure's o detallar-se suficientment, sinó en el decurs dels treballs. S'efectuen d'acord amb el projecte, els plànols que es lliuren al Contractista i les ordres que dóna el

13

Director. S'executen en les mateixes condicions i prescripcions que la resta del Projecte. Article 16.- SUSPENSIÓ DE LES OBRES I PRÒRROGUES DE TERMINI Si per causa de força major s'han de suspendre totalment o parcialment les obres, el Contractista ho ha de comunicar per escrit al Director tan aviat com es produeix la causa o paralització. Sense aquest requisit no pot tenir-se en compte per a la pròrroga de termini, encara que fos procedent. Sempre que l'Administració acorda la suspensió total o parcial de les obres i aquesta suspensió pugui produir danys o perjudicis demostrats al Contractista, la determinació ha d’atendre entre altres factors, la pertorbació, el ritme previst de les obres i les seves conseqüències, la utilització de la maquinària, les instal·lacions i el personal. Article 17.- REVISIÓ DE PREUS El Contracte s'entén a risc i ventura del Contractista sense que pugui sol·licitar augment de preu o indemnització, llevat que disposicions de caràcter oficial que li siguin aplicables estableixin la clàusula revisaria, o s'accepti i reguli expressament bé en les clàusules administratives bé en el contracte. Article 18.- RESCISSIÓ Si l’execució de les obres no fos adequada o si el material presentat no reunís les condicions necessàries, es podrà procedir a la rescissió del contracte amb pèrdua de la fiança. En aquest cas, es fixarà un termini per determinar les unitats, la paralització de les quals pogués perjudicar les obres, sense que durant aquest termini no es comencin nous treballs. No s’abonaran les provisions que s’haguessin efectuat. Article 19.- FIANCES La contracta en el termini de 48 hores, a comptar de la data en què se li comuniqui l’adjudicació, dipositarà com a finança a l’Ajuntament, com a dipòsit per respondre del compliment del present Plec de Condicions, l’1% de l’import líquid a que ascendeixen les obres contractades, amb deducció de la baixa de concurs. A més d’aquesta fiança, es retindrà en el mateix concepte el 10% de l’import de cadascuna de les liquidacions parcials. Article 20.- TERMINI D’EXECUCIÓ Els treballs començaran dintre dels vuit dies naturals a comptar de la data de la publicació de l’adjudicació i es donarà coneixement per escrit a l’Enginyer Director de la data de començament dels treballs, data des de la qual es començarà a comptar el termini d’execució de les obres compreses en el present Plec de Condicions. Per cada dia de demora en la finalització dels treballs respecte al termini fixat, li serà imposada una multa de quantitat a fixar pel Director. Si per qualsevol causa, aliena per completa a la Contracta, no fos possible començar els treballs en la data prefixada, o els hagués de suspendre, se li concedirà la pròrroga estrictament necessària per part de la Direcció d’Obra. En cas que la Contracta no comencés a reanudar els treballs dintre de les 48 hores següents, es durà a terme la rescissió de la Contracta amb pèrdua de la fiança.

14

Article 21.- RECEPCIÓ DE LES OBRES Quaranta-cinc dies abans d'acabar-se les obres, el Contractista ho ha de comunicar per escrit al Director i dintre del mes següent del final, s’ha de fer la recepció. El Contractista lliura les obres i les rep l'Administració en la forma reglamentària, sempre que estiguin ben realitzades i en bon estat. De la recepció s'ha d’estendre Acta, amb tants exemplars com sigui necessari, un dels quals es lliura al Contractista. En aquesta acta pot fer-se constar les al·legacions que s'estimin pertinents. En cas d'incompareixença justificada poden fer-se les al·legacions per escrit en el termini de deu dies. En cas de trobar-se l’obra en estat de recepció, es farà constar així l’acta i l’Enginyer Director donarà a la contracta les instruccions precises i detallades per reparar els defectes observats, fixant-se termini per efectuar-l’ho, expirat el qual es farà nou reconeixement. Les obres requerides en les dites instruccions seran de compte i càrrec de la contracta. Si la contracta no hagués complert, es declararà rescindida la contracta, amb pèrdua de fiança, de no ser que l’Entitat contractant cregui prudent concedir un nou termini que serà improrrogable. Article 22.- TERMINI DE GARANTIA Rebudes les obres comença a comptar el termini de garantia d'un any, salvat d'especificació distinta. Durant aquest temps el Contractista ha de conservar l'obra segons les condicions que fixa el Plec o les prescripcions particulars. Ha de respondre dels danys i de la deterioració que pugui produir-se en l'obra, a no ser que es provi que els mateixos han estat causats pel mal ús que haguessin fet els usuaris o Entitat encarregada de l'explotació. En aquest supòsit té dret al reembossament de l'import dels treballs que s'hagin de fer per restablir l'obra a les condicions degudes. Article 23.- DEVOLUCIÓ DE LA FIANÇA Aprovades la recepció i liquidació definitives es tornarà la fiança a la Contracta, després d’haver-se acreditat per la Contracta que no hi ha cap reclamació contra aquella, de tots aquells pagaments que es relacionen amb les obres. En abandonar la Contracta les obres, estarà obligada a deixar desocupats i nets els locals i terrenys, que hagin ocupat. Article 24.- LIQUIDACIÓ DE LES OBRES Rebudes les obres s’ha de fer l'amidament general i definitiu, amb assistència del Contractista. Per les parts que resten ocultes o inaccessibles serveixen les dades del moment de l'execució. Es valoren les unitats d’obra corresponent als preus que per cada unitat consta en els pressupostos parcials d'execució material del projecte, o els establerts i aprovats posteriorment. El Contractista pot posar de manifest les objeccions a la liquidació que cregui oportunes, en el termini de trenta dies; una vegada transcorregut el termini sense manifestar cap objecció, s'entén que n'està conforme. Articles 25.- CARÀCTER D’AQUEST CONTRACTE. Es voluntat d’ambdues parts contractants que, un cop acceptat el present Plec de Condicions tingui, respecte del seu compliment, la mateixa força i valor d’una escriptura pública, degudament atorgada amb el reintegrament corresponent a la Hisenda.

15

Tant l’entitat contractant, com la contractada, es reserven la facultat d’elevar aquest document a escriptura pública en qualsevol estat de l’obra. Els impostos de drets Real i Timbres seran d’exclusiu càrrec de la Contracta, així com totes les altres contribucions, impostos i arbitris. Tarragona, setembre de 2011 L’enginyer de camins, canals i ports, L’enginyer tècnic industrial, L’enginyer industrial Assistència Tècnica El Cap de la Secció El Cap de Servei de Projectes i Obres d’Enginyeria Municipal Lluís López de Zamora Enrich Emili Sisquellas Ortega Albert Gómez Masdéu

PLEC DE PRESCRIPCIONS TÈCNIQUES PARTICULARS

1

PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES PARTICULARS Aquest plec de condicions ha de regir en l’execució de les obres d’aquest Projecte i preval en el seu cas sobre les condicions contingudes en el plec de condicions tècniques generals. Aquest plec consta de les següents parts: CAPÍTOL I. CONDICIONS GENERALS CAPÍTOL II. INFRAESTRUCTURA DE LA CALÇADA CAPÍTOL III. PAVIMENTACIÓ

2

CAPÍTOL I. CONDICIONS GENERALS

3

CAPÍTOL I. CONDICIONS GENERALS I.1 DESCRIPCIÓ DE LES OBRES I.2 TERMINI D’EXECUCIÓ I.3 DISPOSICIONS GENERALS

4

I. CONDICIONS GENERALS I.1 DESCRIPCIÓ DE LES OBRES Aquest projecte contempla les obres necessàries per a dotar als principals carrers del nucli urbà de Bellvei d’una sèrie de reductors de velocitat executats in situ, de material bituminós, per tal de moderar la velocitat a aquests carrers. Es disposararan reductors de velocitat de tipus trapezial i de tipus llom d’ase, en funció de la via en que es trobin. El projecte contempla també la dotació de senyalització vertical i horitzontal necessària per tal de fer segura la posada en servei d’aquests elements. I.2 TERMINI D’EXECUCIÓ Es preveu un termini d'execució de les obres de quatre (4) mesos. I.3 DISPOSICIONS GENERALS En les obres que són la finalitat d’aquest projecte regeixen les disposicions següents: -Plec d’assajos tipus per al control de qualitat d’obra civil (Diari Oficial de la Generalitat número 493 de 12.12.94) -Normes UNE de compliment obligatori. (Ordres Ministerials de 5.6.67 i 11.5.71). Normes UNE anomenades als documents contractuals i complementàriament, la resta de les normes UNE. -Convalidació de taxes de laboratoris del Ministeri d’Obres Públiques. (Decret de la presidència del govern 136/1960 de 4 de febrer). -M.E.L.C. Mètodes d’assaig del Laboratori Central d’assajos materials. -Real Decreto 1627/1997 de 24 d’octubre sobre les disposicions mínimes de Seguretat i Salut en les obres de Construcció.

5

CAPÍTOL II. INFRAESTRUCTURA DE CALÇADA

6

CAPÍTOL II. INFRAESTRUCTURA DE CALÇADA II.1 FRESSATS II.1.1 Definició II.1.2 Execució de les obres II.1.3 Mesurament i abonament

7

II. INFRAESTRUCTURA DE LA CALÇADA. Són d’aplicació les condicions generals específiques en els següents documents: NORMATIVA II Norma ASTM-C76 per a canonades de formigó armat, Norma ASTM-C14 per a canonades de formigó en massa, Recomanacions per a la fabricació, transport i muntatge de tubs de formigó en massa. T.M.M.-73 de

l’I.T.E.C.c.c., Normes NTL del laboratori de transport i mecànica del sòl , Jose Luis Escario. Normes DIN, ASTN i

normes vigents en altres països, sempre que estiguin numerades en un document contractual, Ley 22/1988 de 28 de Julio de Costas y “Reglamento General aprobado por R.D. 1471/1989”, Plec general de condicions per la fabricació, transport i muntatge de canonades de formigó de l’Associació

tècnica de derivats del ciment, N.E.I.F. Normes d’Assaig del Laboratori de Transport i mecànica del Sòl del Centre d’Estudis i

Experimentació d’Obres Públiques, Orden de 29 de Abril de 1977 del Ministerio de Obras Públicas para el vertido al mar desde tierra de las

aguas residuales a través de emisarios submarinos i Normas de seguridad para el ejercicio de actividades subacuáticas en aguas marítimas e interiores

(O.M.:30.6.81). II.1. FRESSATS II.1.1 Definició. Es defineix com a fressat, l’operació d’enderrocament parcial, en el sentit vertical, d’una secció estructural de ferm bituminós, realitzat amb maquinària especialitzada. Es realitzaran tant a espais públics (vials).. La seva execució inclou les operacions següents: -Fressat del paviment. -Retirada dels materials resultants a abocadors o al lloc d’utilització o amàs definitiu. Tot això realitzat d’acord amb les presents especificacions i amb dades que, sobre el que ens ocupa, inclouen la resta dels documents del Projecte. II.1.2 Execució de les obres. L’execució de les obres comprèn el fressat de paviments bituminosos. Aquestes operacions s’efectuaran amb les precaucions necessàries per a l’obtenció d’unes condicions de seguretat suficient i evitar damnatges a les estructures i elements existents, d’acord amb el que ordeni el facultatiu encarregat de les obres, que designarà i marcarà els elements que s’hagin de conservar intactes, així com els llocs d’amàs. II.1.3 Mesurament i abonament. Es mesuraran i abonaran als preus del Quadre de Preus núm. 1 del Projecte.

8

El preu corresponent inclou la càrrega sobre el camió i el transport a abocadors o llocs d’utilització així com la manipulació dels materials i mà d’obra necessària per a la seva execució. El Contractista té l’obligació de dipositar els materials que, procedents d’enderrocs, consideri de possible utilització o d’algun valor en el lloc que els assigni el Director Facultatiu de l’Obra.

9

CAPÍTOL III. PAVIMENTACIÓ

10

CAPÍTOL III. PAVIMENTACIÓ III.1 PAVIMENTS ASFÀLTICS III.1.1 Paviments asfàltics en calent III.1.1 Descripció de proves i assaigs III.2 SENYALITZACIÓ

11

III. PAVIMENTACIÓ L’activitat de pavimentació s’ha de realitzar preceptivament després de construïda la infrastructura de serveis i d’acceptar la capa de subbase granular que haurà servit de plataforma de treball per realitzar una part de l’obra d’urbanització. Consisteix principalment en la col·locació de la capa de formigó de base a voravies (normalment les llosetes o panots es construeixen a la fase d’urbanització secundària), la capa de base de calçada i les capes de paviment. Serà d’aplicació les condicions generals especificades en els següents documents: NORMATIVA III: Plec de prescripcions tècniques generals per a obres de carreteres i ponts del M.O.P.U (Orden Ministerial

de 6.2.76). Instruccions de carreteres del M.O.P.U. Instrucció relativa ales accions a considerar en els projectes de ponts de carreteres (Ordre Ministerial de 26

de febrer de 1972 B.O.E 93 de 18.4.72). Llei d’aigües (de 2 d’agost de 1985) Codi de circulació vigent

“Ley 22/1988 de 28 de Julio de Costas y Reglamento General aprobado por R.D. 1471/1989”. “Ley de 25/1988 de Julio de Carreteras”. Plec general de condicions per la recepció de conglomerats hidràulics (Ordre Ministerial de 9.4.68). III.1 PAVIMENTS ASFÀLTICS Els paviments asfàltics poden ser paviments de barreja asfàltica en calent, paviments de barreja asfàltica en fred, o tractaments asfàltics superficials. El paviment més usual en calçades és de barreja asfàltica en calent. Els tractaments asfàltics superficials es tractaran a l’apartat relatiu a paviments de trànsit restringit. III.1.1 Paviments asfàltics en calent. Poden ser d’una única capa de trànsit o de dues capes. Condicions mínimes d’acceptació: Betums asfàltics fluidificats (art. 211 PG3) Emulsió asfàltica. (Art. 213 PG3) Regs d’emprimació. (Art 530 PG3) Regs d’adherència. (Art 531 PG3) Tractament superficial. (Art. 532 PG3) Tractaments superficials amb beurades bituminoses. (Art. 540 PG3) Mescles bituminoses en fred. (Art. 541 PG3) Mescles bituminoses en calent (art. 542 PG3) Lligants bituminosos: Podran ser dels tipus B 20/30, B 30/50, B 60/70, B 80/100. - Granulometria dels àrids. L’àrid gros procedirà d’instal·lació d’esmicolament Contindrà com a mínim un 75 % en pes d’elements amb dues o més cares de fractura. La granulometria dels àrids es trobarà compresa entre les del següent quadre, segons el tipus de barreja que es tracti. mescles a emprar: rodadura: tipus D. tipus S - intermitja: tipus D, S, G o A

12

GRUIX EN CM DE LA CAPA

TIPUS DE MESCLES A EMPRAR

Menor o igual que 4

D, S, G, A 12

Entre 4 i 6

D, S, G, A 20

Major que 6

D, S, G, A 25

- El coeficient de desgast de Los Angeles serà inferior a trenta (30). Per a vials de gran capacitat on es prevegin altes velocitats s’exigirà un coeficient de poliment accelerat superior quaranta-cinc (0,45) en capa de trànsit i quaranta (0,40) en capes de base intermitges. L’índex de partícules planes serà inferior a trenta (<30). (Únicament vials amb gran capacitat i trànsit pesant). - Les condicions d’adhesivitat i característiques del filler compliran les condicions obligatòries per a construcció de carreteres (PG3). - La barreja d’àrids en fred, tindrà un equivalent de sorra superior a quaranta (> 40). - Pel que fa a l’obtenció de la fórmula de treball, instal·lació de fabricació, equip d’execució, i proves de l’Assaig Marshall es compliran totes les condicions exigides per construcció de carreteres (PG3). Mesurament i abonament de les obres. S’abonarà per tonelades realment col·locades, mesurades a partir dels perfils teòrics i les densitats realment obtingudes a obra. Si el pressupost del projecte no especifica altra cosa, s’entendrà que el preu inclou la preparació de la superfície de la capa de base, els regs d’emprimació i adherència, i totes les operacions i materials necessaris pel correcte acabament de la unitat d’obra. Criteris de projecte de mescles por el mètode Marshall (NTL-159/75) CARACTERÍSTIQUES

UNITAT

PESAT

MIG

LLEUGER

Min

Màx.

Min

Màx.

Min

Màx.

Núm. de cops en cada

cara

75

75

50

Estabilitat

kgf

1000*

750

50

Deformació

mm

2,00

3,50

2,00

3,50

2,00

4,00

Buits en mescles

%

Capa de rodadura

3**

5

3

5

3

5

Capa intermedi

3**

5

3

5

3

5

Capa base

3

8

3

8

3

8

Buits en àrids

%

Mescles D.S.G. 12

15

15

15

Mescles D.S.G. 20

14

14

14

Mescles D.S.G. 25

13

13

13

(*) En cas de capes de base aquest valor serà 750 kgf. (**) Valor mínim desitjable, 4% Les toleràncies admissibles, respecte de la fórmula de treball, seran les següents:

13

Àrids i filler Tamisos superiors al 2,5 UNE 4% de pes total d’àrids Tamisos compresos entre 2,5 UNE i 0,16 UNE ambdós inclosos 3% del pes total d’àrids Tamís 0,008 UNE 1% del pes total d’àrids Durant la posta en obra la temperatura de la barreja haurà de ser superior a la determinada a la fórmula de treball i en cap cas inferior a cent deu graus (100ºC) III.1.3 Descripció de proves i assaigs Subbases granulars Materials Per cada 2.000 m3 de material: - 1 resistència al desgast segons NLT-149 - 5 granulometria per tamisat segons NLT-104 - 1 índex CBR en laboratori segons NLT-111 - 5 equivalent d’arena segons NLT-113 - 5 límits d’Attenberg segons NLT105 i NLT-106 - 2 Pròctor modificat segons NLT-108 Execució En cada 200 m2 o fracció de capa col·locada: - 3 densitat “in situ” segons NLT-109, incloent determinació d’humitat. Mescles bituminoses en calent Materials Per cada 500 m3 o fracció d’àrid gruixut: - Resistència al desgast segons NLT-149 - 3 granulometria per tamisat segons NLT-104 - 1 poliment accelerant segons NLT-174 - 1 adherència segons NLT-166 Per cada 500 m3 o fracció d’àrid fi: - Igual que l’àrid gruixut. Per cada 100 m3 de filler: - 2 granulometria per tamisat segons NLT-104 - 1 densitat aparent segons NLT-176 - 1 coeficient d’emulsibilitat segons NLT-180 Per cada 500 m3 de barreja d’àrids: - 2 equivalents d’arena segons NLT-113 - 2 granulometria per tamisat segons NLT-104 - 2 temperatura d’àrids i lligant a l’entrada i sortida del mesclador Per cada 50 tones de betum asfàltic: - 1 contingut d’aigua segons NLT-123

14

- 1 penetració segons NLT-124 - 1 ductilitat segons NLT-126 - 1 solubilitat en tricloroetilè segons NLT-130 Execució Per cada 1.000 m2 de mescla: - 6 assaigs de resistència i densitat sobre provetes fabricades segons mètode Marshall NLT-159 Regs d’emprimació Materials Per cada 25 tones o fracció de betum: - 1 Contingut d’aigua segons NLT-123 - 1 viscositat Saybolt Furor segons NLT-133 - 1 destil·lació segons NLT-134 - 1 penetració sobre el residu de destil·lació segons NLT-124 Per cada 50 m3 o fracció de l’àrid emprat: 2 granulometria per tamisat segons NLT-104 2 contingut d’humitat segons NLT-103 Regs d’adherència Materials Per cada 25 tones o fracció de lligant: - 1 contingut d’aigua segons NLT-123 - 1 viscositat Saybolt Furol segons NLT-133 - 1 destil·lació segons NLT-134 - 1 penetració sobre el residu de destil·lació segons NLT-124 Execució - Control de temperatura del lligant. III.2 SENYALITZACIÓ La senyalització del Sector a urbanitzar comprèn les marques viàries senyalització horitzontal i els senyals de circulació o senyalització vertical, tot d’acord amb els plànols del projecte. Tant pel que fa als materials com a l’execució de les obres, es compliran en tot moment les normes de trànsit vigents (Codi de Circulació), les normatives de carreteres a les zones d’accessos i la normativa pròpia municipal. Les condicions mínimes de qualitat seran les fixades a la normativa oficial de carreteres (PG3). Pel que fa a la senyalització vertical es complirà tot el que defineix la monografia de l’Institut Català per al desenvolupament del transport (Normes de Senyalització vertical urbana). III.2.1. Marques vials III.2.1.1. Materials Els materials per a marques viàries acompliran allò especificat a l’Article 700 del PG-3. tal com ve a l’O.M. de 28 de desembre de 1.999, B.O.E. del 28 de gener de 2.000, i a més a més les Prescripcions Tècniques Particulars següents:

a.- Les marques viàries definitives a l’eix i vores de la carretera seran fetes amb “.............” ; i als zebrats d’illetes i passos de vianants, a les fletxes, rètols i símbols, amb pintura plàstica de dos components d’aplicació en fred; i, a tots dos casos, amb microesferes de vidre. Els materials

15

emprats hauran de ser de durada superior a 106 cicles en assajar-los segons Norma UNE 135 200(3) “mètode B”. Els materials hauran estat triats al Projecte d’acord amb el factor de desgast corresponent: 4<FD<9 Pintura; FD>10 plàstics en fred o en calent, o marca prefabricada. b.- Les marques viàries provisionals, a totes les situacions, seran fetes amb pintura acrílica a l’aigua i microesferes de vidre, de durada superior a 5 ×105 cicles, al sotmetre-les a l’esmentat assaig. d.- Tots els materials (pintures i microesferes de vidre) haurien de posseir el corresponent document acreditatiu de certificació (marca “N” d’AENOR o segells de qualitat equivalents d’altres països de l’Espai Econòmic Europeu).

Autorització d’ús. El contractista haurà de comunicar al Director d’Obra abans de complir-se trenta (30) dies des de la data de signatura de l’Acta de comprovació del replanteig, la relació de les empreses proposades per al subministrament dels materials a emprar en les marques viàries, així com les marques comercials donades per les empreses als productes, i els certificats acreditatius de compliment d’especificacions tècniques o els documents acreditatius del reconeixement de la marca o segell de qualitat, amb les dades referents a la declaració de producte, segons Norma UNE 135 200(2). També haurà de declarar les característiques tècniques de la maquinaria a emprar, d’acord amb la fitxa tècnica especificada a la Norma UNE 135 277(1). L’autorització d’ús serà automàtica per a tots els materials que disposin de la marca “N” d’AENOR o d’un altre segell de qualitat d’algun país de l’Espai Econòmic Europeu.. Abans d'iniciar l'aplicació de marques viàries, o el seu repintat, serà necessari que els materials a utilitzar - pintures, plàstics d’aplicació en fred, termoplàstics i microesferes de vidre- que no disposin de la marca “N” d’AENOR ni d’un altre segell de qualitat de la Unió Europea, siguin assajats per Laboratoris Acreditats pel Ministerio de Fomento o pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, per comprovar compleixen lo exigit per la norma UNE 135 200 (2). Aquests assaigs d’autorització d’ús seran a càrrec del Contractista, no quedant inclosos al pressupost de control de qualitat. Presa de mostres de materials de pintures, termoplàstics d’aplicació en calent o plàstics d’aplicació en fred. Si l’aplec de materials d’una classe per senyalització horitzontal solament inclou envasos d’un mateix lot de fabricació, s’agafarà, per preparar les mostres a assajar, l’u per cent (1%) del nombre d’envasos. Si a l’aplec hi han materials de “L” lots de fabricació, o “N” envasos que no poden constituir lots, s’agafarà un nombre de lots “l” o d’envasos “n” representatius de l’aplec, segons la taula següent: NOMBRE DE LOTS”L” O

D’ENVASOS “N” A L’APLEC.

NOMBRE DE LOTS “l” O D’ENVASOS “n” A SELECCIONAR.

2-8 2 9-18 3 19-32 4 33-50 5 51-72 6 73-98 7 99-128 8 129-162 9 163-200 10 A partir de 200, l=(L/2)1/2 ó n= (N/2)1/2 o el número sencer

superior

NOTA.- De cada lot dels “l” seleccionats, aleatòriament, es prendrà l’u per cent (1%) dels seus envasos per a preparar les mostres. En qualsevol cas, mai no s’agafaran més de 5 envasos ni menys de 2, també aleatòriament.

Amb els materials seleccionats, es procedirà, segons la naturalesa del producte, tal com especifica la norma UNE 135 200 Part 2: Materials: Assaigs de laboratori, als articles A.3.1 Pintura, A.3.2

16

Termoplàstic i A.3.3 Plàstics en fred, a preparar les mostres a enviar al laboratori i a guardar en dipòsit, que seran, en tots dos casos, de “l” o “n” de 5 kg cadascuna. Les mostres seran remeses al laboratori adequadament etiquetades i acompanyades de la següent informació:

- Data de la presa de mostres. - Localització de l’aplec. - Identificació de l’organisme responsable de la presa de mostres. - Nom del fabricant. - Identificació del producte. - Número de lot. - Data límit d’ús. - Instruccions d’ús. - Condicions d’envasat. - Condicions reals d’emmagatzematge. - Informació sobre seguretat i salut. - Estat del producte al treure’l de l’envàs original. - Procediment emprat per la presa de mostres. - Data de fabricació del producte.

Presa de mostres de microesferes de vidre i granulats antiesllavissants. Per a preparar la mostra s’agafaran productes d’un mínim de tres (3) sacs o d’un envàs de volum intermedi. Si la massa total de producte a l’aplec és de “M” kg, el nombre de sacs als que s’introduirà el mostrejador, o el nombre de vegades que s’haurà d’introduir en un envàs de volum intermedi, serà S = (M/150)1/2 arrodonit al número sencer superior. El material pres es barrejarà i després, fent servir un quartejador 1/1, es distribuirà en fraccions per a ser assajades. La quantitat mínima de mostra serà d’un quilo i mig (1,5 kg). Assaigs d’identificació. El laboratori, en rebre les mostres de pintura, termoplàstics d’aplicació en calent o plàstics d’aplicació en fred, començarà per comprovar l’homogeneïtat del producte dins de les “l” o “n” mostres, mitjançant els assaigs de:

COMPROVACIÓ DE L’HOMOGENEÏTAT MATERIAL ASSAIG NORMA

D’ASSAIG MÀXIM COEFICIENT DE VARIACIÓ PERMÉS

Consistència Krebs UNE 48 076 6% Contingut de sòlids. Matèria no volàtil.

UNE 48 087 1,5% Pintures

Densitat relativa. UNE 48 098 1,5% Residu per escalfament. UNE 135 200/2 1% Termoplàstic

s d’aplicació en calent.

Punt d’estovament. UNE 135 200/2 3%

Densitat relativa UNE 48 098 1,5% Plàstics d’aplicació en fred.

Temps de secat. UNE 135 200/2 15%

Si els resultats obtinguts no fossin els demanats, es remetran al laboratori els envasos de la mostra guardada en dipòsit. Si tampoc fossin satisfactoris els assaigs fets amb ella, no s’acceptarà el subministrament per el proveïdor proposat. Amb els productes que passin la comprovació d’homogeneïtat, el laboratori realitzarà els assaigs d’identificació.

ASSAIGS D’IDENTIFICACIÓ. MATERIAL ASSAIG NORMA

D’ASSAIG Tolerància al declarat pel fabricant

17

Consistència Krebs UNE 48 076 ± 10 KU Contingut de sòlids. Matèria no volàtil.

UNE 48 087 ± 2%

Contingut de lligant. UNE 48 238 ± 2% Contingut en pigment Ti O2 (Dos assaigs sobre 4 g cadascú. Haurà de repetir-se si els dos resultats difereixen en més de 0,5%)

UNE 48 178 ± 1%

Densitat relativa UNE 48 098 0,02 Temps de secat (“no pick up” per rodatge)

UNE 135 202 ≤ 30 minuts (*)

Poder de cobertura. UNE 135 213 0,01 Color. (Amb observador – patró 2º, geometria de mesura 45/0 i illuminant patró CIE D65)

UNE 48 073 /2 Les coordenades cromátiques de cada color han de ser dins del polígon assenyalat a la norma UNE 135 200/1.

PINTURA

Factor de lluminància. (Amb observador – patró 2º, geometria de mesura 45/0 i illuminant patró CIE D65)

UNE 48 073/2 0,02 Blanca β≥0,84 Groga β≥0,40

ASSAIGS D’IDENTIFICACIÓ MATERIAL ASSAIG NORMA


Densitat relativa UNE 48 098 ± 2% Temps de secat (“no pick up” per rodatge)

UNE 135 202 ≤ 30 minuts (*)

Color. (Amb observador – patró 2º, geometria de mesura 45/0 i illuminant patró CIE D65)


PLÀSTIC D’APLICACIÓ EN FRED



(*) Aquests són valors absoluts. ASSAIGS D’IDENTIFICACIÓ MATERIAL ASSAIG NORMA


Residu per escalfament UNE 135 200/2 ± 1 Contingut en pigment Ti O2 (Dos assaigs sobre 4 g cadascú. Haurà de repetir-se si els dos resultats difereixen en més de 0,5%)

UNE 48 178 ± 1% TERMOPLÀSTIC D’APLICACIÓ EN CALENT Color.

(Amb observador – patró 2º, geometria de mesura 45/0 i illuminant patró CIE D65)


18



Estabilitat a la calor. (6 hores a 200ºC±2ºC).

UNE 135 221 β no variarà en més de 0,02.

Envelliment artificial accelerat. (168 hores partides en cicles de 8 hores de radiació UV 280 nm i 315 nm a 60ºC±3ºC i de 4 hores de condensació a 50ºC±3ºC).

UNE 48 251 β no variarà en més de 0,03. Les coordenades cromàtiques seguiran dins del polígon especificat en UNE 135 200/1. El material no tindrà cap defecte superficial.

Amb les mostres rebudes de microesferes, granulats o mescla de tots dos, procedirà a determinar: ASSAIGS D’IDENTIFICACIÓ MATERIAL ASSAIG NORMES Valors exigits

Tamís (μm)

Massa retinguda acumulada (%)

710 0-2 600 0-10 355 30-70 212 70-100

Granulometría. (Amb tamisos ISO 565 - R 40/3) Aquesta granulometria seria la desitjable, però la real podrà ser diferent fins a l’any 2.004.

ISO 2591-1

125 95-100 Índex de refracció. EN 1423-A ≥ 1,5 Resistència a l’aigua (H2 O) EN 1423-B Resistència a l’àcid clorhídric (H Cl)

EN 1423-B

Resistència al clorur càlcic (Ca Cl2)

EN 1423-B

Resistència al sulfur sòdic (Na2 S) EN 1423-B

Cap alteració superficial

Percentatge ponderat màxim de microesferes defectuoses

EN 1423-D D<1mm / 20% D>1mm / 30%

Percentatge ponderat màxim de grans i partícules estranyes

EN 1423-D 3%

MICROESFERES DE VIDRE

Microesferes hidrofugades EN 1423-E Mètode A >80% Mètode B 100%

pH ISO 787-9 5 ≤ pH ≤ 9 Coeficient de resistència a la fragmentació

EN 1423-G El de la fitxa tècnica del producte. Vèrte x y 1 0,355 0,355 2 0,305 0,305 3 0,285 0,325

Coordenades cromàtiques ISO 7724-2

4 0,335 0,375 Factor de lluminància ISO 7724-2 β > 0,70

Tamís (μm) Massa (%) 1180 0-2 1000 0-10 600 10-50 355 50-80 212 85-100 150 95-100

GRANULAT ANTILLISCAMENT

Granulometria Aquesta granulometria seria la desitjable, però la real podrà ser diferent fins a l’any 2.004.

ISO 565-R 40/3

90 99-100

19

Informe del laboratori. Contindrà:

- Tipus i identificació de la mostra assajada. - Qualsevol desviació respecte del procediment d’assaig especificat. - Resultats de l’assaig. - Referència a aquesta norma UNE 135 200. - Data de l’assaig. - Declaració del producte pel seu fabricant:

- Nom del fabricant. - Nom comercial del producte. - Naturalesa del producte. - Condicions d’aplicació (marges de temperatura, ...). - Ús recomanat. - Característiques quantitatives: - Contingut en pigment de diòxid de titani (Ti O2) - Contingut en lligant, o residu per escalfament. - Densitat relativa. - Temps de secat. - Consistència Krebs. - Color. - Factor de lluminància. - Matèria no volàtil. - Proporció de mescla, pels productes en varis components. - Disolvent d’extracció, si s’escau.

Etiquetat dels envasos. Els envasos de pintura i de microesferes deuen contenir, amb caràcters indelebles, la informació següent:

- Número i any de la norma europea amb la que són en conformitat. - Marca “N” d’AENOR o segell de qualitat de l’Espai Econòmic Europeu, cas de tenir-ne. - Identificació del producte i del fabricant. - Número de lot i data de fabricació. - Tractament de superfície aplicat i finalitat (sols per microesferes). - Massa neta continguda.

- Tamisos extrems superior i inferior nominals de la granulometria (sols per microesferes). Condicions d’acceptació d’ús. S’admetrà el subministrament proposat si l’etiquetat dels envasos és correcte i es compleixen totes les condicions abans esmentades. Aquests assaigs d’autorització d’ús seran a càrrec del Contractista, no quedant inclosos al pressupost de control de qualitat. Seguretat i senyalització de les obres Senyalització dels trams d’obra. Al punt on hagi d’encetar-se cada aplicació de marques viàries longitudinals, haurà de disposar-se un senyal per advertir el trànsit usuari de la presència d’equips a la calçada, i, a més, tanques metàl·liques per tallar la circulació pel carril emprat per la màquina aplicadora. Dos-cents metres abans de la tanca, en les dos vores de la carretera, es col·locaran senyals de prohibició d’avançar; abans de la tanca es col·locaran els senyals verticals necessaris per reduir la velocitat des del valor permés a la carretera fins a 40 Km/h, de 20 en 20 Km/h, amb separació de 50 m; cinquanta metres abans de la tanca es col·locará el senyal d’estrenyiment i a la vora mateix de la tanca el senyal d’obres. Al punt final es disposarà la mateixa senyalització al carril de sentit contrari. Al darrera de la màquina aplicadora, un furgó amb plataforma oberta, servirà per col·locar cons amb reflectants als començaments dels trossos continus de les ratlles intermitents, o amb alineació a la mínima

20

distància consentida per la base dels cons respecte a les línies continues dins del carril deixat pel trànsit usuari, per a protegir les marques toves fins al seu enduriment complet. El pas alternatiu del trànsit deurà ser regulat amb senyalers. Com que el tall serà llarg, i els senyalers no podran veure’s entre ells, normalment, hauran de disposar de telèfons mòbils, walkie-talkies o alguna altra manera de comunicació, per que puguin dir-se quin és l’últim vehicle del paquet alliberat dins del tall. Les mesures anteriors son necessàries pel pintat de totes les marques longitudinals a les carreteres sense vorals d’amplada suficient per admetre el desplaçament de la màquina aplicadora, i de les ratlles a l’eix de la calçada, en qualsevol cas. Si els vorals son d’amplada suficient, no caldrà tallar el trànsit a cap carril, tret de quan es pinti la ratlla de l’eix, com ja s’ha esmentat, essent suficient aleshores de disposar les limitacions de velocitat i el senyal de perill d’obres. Els indrets on s’hagin d’aplicar fletxes, rètols o cebrats, s’aïllaran del trànsit mitjançant cons i tanques, per tal de crear un espai de treball protegit. Fora d’aquest espai, s’adoptarà la senyalització més adient, d’acord amb la situació dins dels carrils i les característiques geomètriques de la carretera en aquells indrets. Proteccions personals. Tots els components de l’equip humà estaran proveïts d’armilles reflectants i màscares respiratòries. A més, per carregar materials, s’empraran guants de cautxú per protegir la pell. La màquina aplicadora i el furgó portaran al darrera un pannell reflectant amb fletxa orientadora cap al carril lliure, i llums destellants de color taronja. Els envasos vuits i les restes de materials de qualsevol caire, seran aplegats i lliurats a empreses especialitzades en la seva recollida i reciclatge, o conducció a dipòsit, essent totalment prohibit vessar-los als dispositius de drenatge, a terra o a lleres. III.2.1.2. Unitats d’obra i procés d’execució i control Definició. Marca viària, reflectoritzada o no, és aquella guia òptica sobre la superfície de la calçada, fent línies i signes, amb finalitats informatives i reguladores del trànsit. Les marques viàries projectades són: permanents, (quant a la utilització prevista), i tipus 1 (marques viàries convencionals). Les zones a pintar s'indiquen al Document número 2, Plànols. El Contractista haurà de realitzar el replanteig de les línies a marcar, indicant el Director de l'Obra els punts on comencen i acaben les línies contínues de prohibició d'avançar. Les unitats d’obra de marques viàries inclouen, sense caràcter limitatiu: la col·locació i retirada de la senyalització d’obra; el replanteig i premarcatge de les marques; el subministrament, emmagatzematge, transport a l’obra i aplicació dels materials; la prestació dels equips de personal i maquinària; la neteja del paviment sobre el que s’han d’aplicar; la recollida, càrrega i evacuació d’envasos i restes de materials a dipòsits autoritzats; qualsevol material, treball o mitjà auxiliar per a desenvolupar-les i acabar-les en les condicions de qualitat demanades i en el termini contractat; i el manteniment fins a la recepció provisional. Maquinària d’aplicació. La maquinària d’aplicació proposada haurà de ser aprovada pel Director de l’Obra i, en qualsevol cas, inclourà els mitjans necessaris per a la neteja de la superfície del paviment, si calgués, l’aplicació de pintura polvoritzant-la amb o sense aire, i també els mitjans per al seu desplaçament propi i pel transport dels materials necessaris. Tindrà les característiques tècniques següents:

21

Característica Valor definitori Tipus de tracció Autopropulsada Potència mínima 36 CV Capacitats simultànies d’actuació

Aplicar ratlla de 30 cm d’amplada Circulant a 5 Km/h Salvant rampa del 8% Amb cabals de 12 l/min de pintura i 7 l/min de microesferes Mantenint constants les pressions d’aplicació.

Autonomia Capacitats dels dipòsits: De pintura .............................................320 l (proveït d’agitador automàtic i filtre) De microesferes de vidre.......................200 l

Automatismes Sincronització simultània de dos pistoles Sistema de tall de flux automàtic i sincronitzat de totes les pistoles, accionable des de quadre de comandament.

Característica Valor definitori Control de la dosificació - CAD (Control Automàtic de Dosificació).-

- CVD (Control Visual de Dosificació).- Qualsevol sigui el tipus de sistema emprat deu assegurar que la dosificació de l’aplicació, independentment de la velocitat de desplaçament de la màquina, se mantingui entre el 95% i el 105% de la dotació especificada.

Aplicadors de microesferes de vidre

Els dispositius hauran d’estar sincronitzats de manera que, durant l’aplicació (circulant a velocitats d’entre 0 i 8 Km/h), cobreixin tota la superfície de la marca viària pintada. Podran emprar sistemes a pressió o de gravetat, proveïts de dispositius temporitzadors.

Aplicadors de pintura Permetran l’aplicació de bandes d’entre 10 i 40 cm d’amplada constant i ben perfilada, sense fer servir discos limitadors ni altres elements que produeixin residus.

Termòmetres i higròmetres

La màquina estarà proveïda de medidors fiables de la temperatura i humitat atmosfèriques, i també de la temperatura del paviment.

Neteja Dispossarà d’un sistema de neteja que permeti rentar de manera ràpida els circuits pels que corren els materials. El líquid resultant de la neteja serà recollit dins d’un tanc o contenidor disposat a l’efecte per al seu reciclat, quedant prohibit vessar-lo a l’exterior.

Dosificacions per aplicació. Les marques definitives a fer sobre la capa final de MBC tipus S-12 silícica, seran de color blanc i amb les dotacions següents:

Pintura acrílica a l’aigua. (A emprar solament en marques lineals permanents, i en tota mena de marques en senyalitzacions temporals). Nou-cents grams de pintura per metre quadrat (0,900 kg/m2) i sis-cents grams de microesferes de vidre per metre quadrat (0,600 kg/m2). Material termoplàstic d’aplicació en calent. Tres quilograms de pintura per metre quadrat (3 kg/m2) i sis-cents grams de microesferes per metre quadrat (0,600 kg/m2). Material termoplàstic de dos components d’aplicació en fred.- Tres quilograms de pintura per metre quadrat (3 kg/m2) i sis-cents grams de microesferes per metre quadrat (0,600 kg/m2).

Característiques essencials. Les característiques essencials de les marques viàries definides en la norma UNE 135 200(1), i els mètodes de mesura a emprar, per comprovar el bon resultat de l’aplicació, son els següents:

22

CARACTERÍSTICA FACTOR MESURAT NORMA APARELL MESURA Visibilitat nocturna Coeficient de retrorreflexió

R’ UNE 135 270 Retrorreflectòmetre

Angle d’il·luminació: 3.5º Angle d’observació: 4.5º Il·luminant: CIE tipus A

Visibilitat diurna Coordenades cromàtiques (x,y) Factor de lluminància (β) Relació de contrast (Rc)

UNE 48 073 Colorímetre de geometria 45/0 Il·luminant D 65Observador patró 2º

Resistència a l’esllavissament

Coeficient de resistència a l’esllavissament (SRT)

UNE 135 272 Pèndol TRL

Els valors exigits es donen més endavant al control durant el període de garantia. Execució. L’aplicació serà feta tenint en compte el contingut de l’apartat 700.6 del PG-3 en tot lo relatiu a la preparació de la superfície, les limitacions a l’aplicació per motius meteorològics (humitat, temperatura i vent), el premarcat i l’eliminació de marques viàries existents. Control de qualitat. El control de qualitat de les obres de senyalització horitzontal inclourà la comprovació dels materials amuntegats, de llur aplicació i de les unitats acabades. El Contractista lliurarà al Director de l’Obra, cada dia, un part d’execució al que hauran d’aparèixer els següents conceptes:

- Marca, o referència, i dosificació dels materials consumits. - Tipus i dimensions de la marca viària.

- Localització i referències sobre el paviment de les marques viàries. - Data d’aplicació. - Temperatura i humitat relativa al principi i al fi de la jornada. - Observacions i incidències que, a judici del Director de l’Obra, poguessin influir en la durabilitat i/o les característiques de la marca viària aplicada.

Control de recepció dels materials. Se comprovarà la marca o referència dels materials aplegats, per a verificar que es corresponen amb la classe i qualitat comunicada al Director de l’Obra. En aquesta verificació, es prendrà nota de la data de fabricació, i el Director de l’Obra rebutjarà les partides de materials fabricades més de sis (6) mesos abans de l’aplicació, per bones que haguessin estat les condicions de manteniment, i les de menys de sis (6) mesos, quan consideri no han estat mantingudes en les condicions degudes. De l’aplec fet en obra, s’agafaran dos mostres de cada tipus de producte que no disposi de segell de qualitat, seguint els passos marcats al capítol de materials. El laboratori acreditat farà els assaigs d’homogeneïtat ja esmentats per admetre l’ús, i els de verificació següents: ASSAIGS DE VERIFICACIÓ. MATERIAL

ASSAIG NORMA D’ASSAIG

CONDICIONS D’ACCEPTACIÓ

Resistència al sangrat (Pintura aplicada a 720 g/m2±10% sobre proveta de betum estándar i celofan).

UNE 135 201 Relació de contrast > 0,96

Estabilitat en envàs plé. (18 hores a 60ºC±2ºC).

UNE 48 083 Variació de consistència ≤ 5 KU. No hi hauran pells, qualls ni dipòsits durs.

23

Envelliment artificial accelerat (168 hores partides en cicles de 8 hores de radiació UV 280 nm i 315 nm a 60ºC±3ºC i de 4 hores de condensació a 50ºC±3ºC).


Resistència als àlcalis (Pel·lícula de 400 μm ± 40 μm amb aplicador Dr. Blade sobre 3 provetes de metacrilat de 100*200*10 mm, secades 24 hores a 23ºC ± 2ºC i 50%±5% d’humitat i mantingudes horitzontals 150 hores en estufa a 45ºC ± 2ºC amb ventilació.

UNE 48 144 mètode 1 procediment A. Introduïda 48 hores en solució de OHNa al 10% en pés.

β no variarà en més de 0,03.

Temps de secat (“no pick up” per rodatge) UNE 135 202 ≤ 30 minuts (*) Poder de cobertura. UNE 135 213 Rc (blanca) ≥ 0,95

Rc (groga) ≥ 0,90 Color. (Preparar proveta desengrasada d’alumini de 150*75*0,6 mm amb pel·lícula de 350μm±35μm, i mantenir horitzontal 168 hores a 23ºC ± 2ºC i 50%±5% d’humitat protegida del sol i de la pols). (Amb observador – patró 2º, geometria de mesura 45/0 i illuminant patró CIE D65)


PINTURA

Factor de lluminància. (Sobre proveta preparada com la de color). (Amb observador – patró 2º, geometria de mesura 45/0 i illuminant patró CIE D65)

UNE 48 073/2 Blanca β≥0,84 Groga β≥0,40

ASSAIGS DE VERIFICACIÓ. MATERIAL ASSAIG NORMA

D’ASSAIG CONDICIONS D’ACCEPTACIÓ

Punt de reblaniment UNE 135 222 ≥ 95ºC Resistència a fluir. (Con de material mantingut 24 hores a 60ºC ± 2ºC).

UNE 48 178 Pèrdua d’alçada < 10%.

Color. (Preparar proveta a 2600 g/m2 sobre suport llis i fàcil de desprendre, i mantenir horitzontal 24 hores a 23ºC ± 2ºC i 50%±5% d’humitat protegida del sol i de la pols). (Amb observador – patró 2º, geometria de mesura 45/0 i illuminant patró CIE D65)


Factor de lluminància. (Sobre proveta preparada com la de color). (Amb observador – patró 2º, geometria de mesura 45/0 i illuminant patró CIE D65)


TERMOPLÀSTIC D’APLICACIÓ EN

Estabilitat a la calor. (6 hores a 200ºC±2ºC). UNE 135 221 β no variarà en més de 0,03.

24

Envelliment artificial accelerat. (Preparar proveta desengrasada d’alumini de 150*75*0,6 mm amb pel·lícula a 2600 g/m2, i mantenir horitzontal 24 hores a 23ºC ± 2ºC i 50%±5% d’humitat protegida del sol i de la pols). (Amb observador – patró 2º, geometria de mesura 45/0 i illuminant patró CIE D65) (168 hores partides en cicles de 8 hores de radiació UV 280 nm i 315 nm a 60ºC±3ºC i de 4 hores de condensació a 50ºC±3ºC).


CALENT

Resistència als àlcalis (Pel·lícula de 3 mm sobre 3 provetes de metacrilat de 100*200*10 mm, secades horitzontals 24 hores a 45ºC ± 2ºC amb ventilació.



ASSAIGS DE VERIFICACIÓ. MATE-RIAL

ASSAIG NORMA D’ASSAIG

CONDICIONS D’ACCEPTACIÓ

Per a aplicar el plàstic sobre les provetes, es tindran 500 g d’una barreja amb la proporció marcada pel fabricant, que s’agitaran amb espàtula durant un minut. Les aplicacions seran fetes a raó de 3000 g/m2 pels de capa grossa, i 1200 g/m2 pels de capa fina. Temps de secat (“no pick up” per rodatge) (Sobre proveta de vidre de 100*200*3 mm).

UNE 135 202 ≤ 30 minuts

Color. (Sobre proveta desengrasadad’alumini de 150* 75 * 0,6 mm mantinguda horitzontal 24 hores a 23ºC ± 2ºC i 50%±5% d’humitat protegida del sol i de la pols). (Amb observador – patró 2º, geometria de mesura 45/0 i illuminant patró CIE D65)


Factor de lluminància. (Sobre proveta igual a la de color). (Amb observador – patró 2º, geometria de mesura 45/0 i illuminant patró CIE D65)


Envelliment artificial accelerat. (Preparar tres provetes com les de color, deixant-ne una de referència, i mesurar el color i factor de luminància de totes tres). (Amb observador – patró 2º, geometria de mesura 45/0 i illuminant patró CIE D65) (168 hores partides en cicles de 8 hores de radiació UV 280 nm i 315 nm a 60ºC±3ºC i de 4 hores de condensació a 50ºC±3ºC).


PLÀS-TIC D’APLI-CACIÓ EN FRED

Resistència als àlcalis (Pel·lícula de 1,5 mm sobre 3 provetes de metacrilat de 100*200*10 mm, secades horitzontals 24 hores a 23ºC ± 2ºC i 50%±5% d’humitat relativa.



25

Dels aplecs de microesferes de vidre i de granulats antilliscament, s’agafaran mostres segons el ja esmentat al capítol de materials d’aquest Plec dels materials sense segell de qualitat, i s’assajarà el percentatge de microesferes defectuoses i l’índex de refracció, segons norma UNE-EN-1423. Caldrà rebutjar els aplecs de:

- Pintures i termoplàstics que no compleixin lo demanat pels assaigs de verificació, o no entrin dins de les toleràncies marcades pels resultats dels assaigs d’homogeneïtat de la norma UNE 135 200(2). - Microesferes de vidre que no compleixin les especificacions de percentatge de defectuoses i índex de refracció marcades a la norma UNE-EN-1423 i al capítol de materials d’aquest Plec.

Els aplecs fets amb materials que no compleixin alguna de les condicions abans esmentades seran rebutjats, però podran ser presentats a una nova inspecció quan el subministrador acrediti al Contractista que totes les unitats han estat examinades i assajades, i s’han eliminat les defectuoses o han estat corregits llurs defectes. En aquestes condicions, podran tornar-se a assajar de la manera ja esmentada. Si novament fossin classificats com rebutjables, el contractista els traurà de l’obra. Si s’haguessin fet aplicacions de materials rebutjables, el contractista les deurà suprimir i repetir amb material acceptat, al seu càrrec. El Director de l’Obra, a més de disposar de la informació aportada pels anteriors assaigs, podrà identificar i comprovar la qualitat i homogeneïtat dels materials aplegats sempre que ho consideri oportú. Control de l’aplicació. Durant l’aplicació dels materials que formen part de la unitat d’obra, se realitzaran controls per a comprovar que són els mateixos dels amuntegaments i s’empren amb les dosificacions marcades. Aquests controls es faran sempre, tant si els materials tenen la marca “N” d’AENOR, com si no. Les dotacions d’aplicació es determinaran segons la norma UNE 135 274, disposant una sèrie de làmines metàl·liques no deformables sobre la superfície del paviment al llarg de la línia i en sentit transversal a d’ella, per on passarà la màquina aplicadora. Per a cada punt de mostra es col·locaran un mínim de deu (10) làmines separades trenta o quaranta metres entre si (30 o 40 m). Per a prendre les mostres per als assaigs d’identificació, se tindran en compte els criteris següents:

- Es dividirà l’obra en trams de control, en un nombre “Ci” funció del volum total, devent-se realitzar aleatòriament, a “Si” trams (Si=Ci

1/2), una pressa de mostres dels materials emprats. ( Si Si fos decimal, s’agafaria el nombre sencer immediat superior). - Les mostres seran presses directament del dispositiu aplicador de la màquina, al que s’haurà tallat el subministrament d’aire per l’atomització. A cada tram de control es prendran dos (2) mostres d’un litre (1 l) cadascuna.

Seran rebutjades les marques viàries aplicades en cada tram de control, si es dona algun d’aquests casos:

- Als assaigs d’identificació, esmentats al capítol de materials d’aquest Plec, sobre les mostres, els materials no compleixen les toleràncies admeses a la norma UNE 135 200(2). - Les dotacions d’aplicació mitges dels materials, obtingudes a partir de les planxes metàl·liques, no queden entre el 95% i el 105% dels valors especificats en aquest Plec.

- La dispersió dels valors obtinguts de dotacions dels materials aplicats sobre el paviment, expressada en funció del coeficient de variació (v), supera el 10%.

Les marques viàries rebutjades, hauran de ser suprimides i aplicades de nou pel Contractista al seu càrrec. Els nous materials emprats i les noves marques viàries seran sotmesos als mateixos controls que ho havien estat els rebutjats. El Director de l’Obra, a més de disposar de la informació aportada pels controls esmentats, podrà, mentre es fa l’aplicació, ordenar l’identificació de materials i la verificació de les dosificacions, sempre que ho consideri oportú. Control durant el període de garantia. En acabar les obres i abans de complir-se el període de garantia, se realitzaran controls periòdics de les

26

marques viàries per a determinar llurs característiques essencials i comprovar “in situ” si compleixen les especificacions mínimes marcades a la taula següent.

PARÀMETRES D’AVALUACIÓ Coeficient de retrorreflexió R’ (mcd*lx-1*m-2)

Factor de lluminància (β)

TIPUS DE MARCA A 30 dies A 180 dies A 730 dies Sobre asfalt

SRT

Permanent (blanca)

300 200 100 0,30 0,45

Temporal (groga) 150 0,20 0,45 Les marques viàries rebutjades, hauran de ser suprimides i aplicades de nou pel Contractista als seu càrrec. Les noves marques executades per substituir-les, seran sotmeses als mateixos controls d’aplicació i durant el període de garantia que ho havien estat les rebutjades. El Director de l’Obra podrà comprovar tantes vegades com ho consideri oportú, al llarg del termini de garantia, que les marques viàries compleixen les característiques essencials i les especificacions marcades en aquest Plec. III.2.1.3. Amidament i abonament Les marques viàries lineals d’amplada uniforme aplicades amb un material determinat, s’amidaran pels metres (m) sumats pels trossos plens de cada amplada i s’abonaran per aplicació a cada amidament dels preus unitaris corresponents del Quadre de Preus nº 1. Les marques viàries d’altra mena (rètols, cebrats, símbols,...) s’amidaran pels metres quadrats (m2) totals realment pintats, i s’abonaran al preu corresponent del Quadre de Preus nº 1. III.2.2. Senyalització vertical III.2.2.1. Materials Els materials emprats a la senyalització vertical – plaques de codi d’acer estampat, cartells d’acer estampat i de lames i pals de suport- compliran allò especificat a l'Article 701 del PG-3 tal com ve a l’O.M. de 28 de desembre de 1.999, B.O.E. del 28 de gener de 2.000 Material de substrat. El material de substrat dels senyals de trànsit, fletxes i cartells, inclòs els de dimensions més grans constituïts per lamel·less, serà acer dels graus FePO2G o FePO3G de la norma UNE 36 130, galvanitzat en bany de zenc de contingut superior al 99% en aquest metall, amb un gruix per cada cara de més de 18 μm (dos-cents cinquanta-sis grams per metre quadrat (256 g/m2) contant les dues cares), i acabat segons algun dels tipus marcats a la norma UNE esmentada. Les planxes d’acer tindran un gruix superior a 1,8 mm, i les lamel·les a 1,2 mm. Qualitats òptiques de les làmines retrorreflectants. Les qualitats cromàtiques de les parts retrorreflectants dels senyals, en ser il·luminades amb el patró CIE D65 i mesurades amb una geometria de 45/0 i l’observador patró de 2º, donaran valors dins dels polígons CIE definits pels quatre vèrtex de la taula següent, i els factors de lluminància seran ens els marges assenyalats en ella, segons el nivell de retrorreflectància marcat al projecte:

LÀMINES RETRORREFLECTANTS DE SENYALS R 1 Vèrtex polígon CIE 1 2 3 4

Colors

x y x y x y x y

Factor de lluminància β

27

Blanc 0,355 0,355 0,305 0,305 0,285 0,325 0,335 0,375 ≥0,35 Groc 0,465 0,534 0,545 0,454 0,487 0,423 0,427 0,483 ≥0,27 Roig 0,735 0,265 0,674 0,236 0,569 0,341 0,655 0,345 ≥0,05 Verd 0,007 0,703 0,248 0,409 0,177 0,362 0,026 0,399 ≥0,04 Blau 0,078 0,171 0,150 0,220 0,210 0,160 0,137 0,038 ≥0,01 Marró 0,455 0,397 0,523 0,429 0,479 0,373 0,558 0,394 0,03≤β≤ 0,09 Taronja 0,610 0,390 0,535 0,375 0,506 0,404 0,570 0,429 >0,17

LÀMINES RETRORREFLECTANTS DE SENYALS R 2 Vèrtex polígon CIE

1 2 3 4

Colors x y x y x y x y


Blanc 0,355 0,355 0,305 0,305 0,285 0,325 0,335 0,375 ≥0,27 Groc 0,465 0,534 0,545 0,454 0,487 0,423 0,427 0,483 ≥0,16 Roig 0,735 0,265 0,674 0,236 0,569 0,341 0,655 0,345 ≥0,03 Verd 0,007 0,703 0,248 0,409 0,177 0,362 0,026 0,399 ≥0,03 Blau 0,078 0,171 0,150 0,220 0,210 0,160 0,137 0,038 ≥0,01 Marró 0,455 0,397 0,523 0,429 0,479 0,373 0,558 0,394 0,12≤β≤

0,18 Taronja 0,610 0,390 0,535 0,375 0,506 0,404 0,570 0,429 >0,14

LÀMINES RETRORREFLECTANTS DE SENYALS R 3 Vèrtex polígon CIE

1 2 3 4



Blanc 0,355 0,355 0,305 0,305 0,285 0,325 0,355 0,375 ≥0,40 Groc 0,545 0,454 0,487 0,423 0,427 0,483 0,465 0,534 ≥0,24 Roig 0,690 0.310 0.595 0.315 0,569 0,341 0,655 0,345 ≥0,03 Verd 0,030 0,398 0,166 0,364 0,286 0,446 0,201 0,794 ≥0,03 Blau 0,078 0,171 0,150 0,220 0,210 0,160 0,137 0,038 ≥0,01

Les qualitats cromàtiques de les pintures no retrorreflectants dels senyals, mesurades com s’ha dit per a les retrorreflectants, seran les de la taula:

PINTURES NO RETRORREFLECTANTS DE SENYALS NR 2 Vèrtex polígon CIE

1 2 3 4



Blanc 0,305 0,315 0,335 0,345 0,325 0,355 0,295 0,325 ≥0,75 Groc 0,494 0,505 0,470 0,480 0,493 0,457 0,522 0,477 ≥0,45 Roig 0,735 0,265 0,700 0,250 0,610 0,340 0,660 0,340 ≥0,07 Verd 0,230 0,440 0,260 0,440 0,260 0,470 0,230 0,470 ≥0,10 Blau 0,140 0,140 0,160 0,140 0,160 0,160 0,140 0,160 ≥0,05 Marró 0,467 0,386 0,447 0,386 0,447 0,366 0,467 0,366 0,04≤β≤

0,15 Taronja 0,305 0,315 0,335 0,345 0,325 0,355 0,295 0,325 0,16≤β≤0,

14 El valor mínim del coeficient de retrorreflexió (R’) en cd∗lx-1∗m-2 per a tots els colors, tret del blanc, haurà de ser major del 70% del que figura a la taula següent, en mesurar-lo per el procediment de la publicació CIE nº 54 amb la font lluminosa A.

α β1 (β2=0)

Blanc Groc Roig Verd fosc

Blau Marró Taronja

Gris

12’ + 5º 250 170 45 20 20 12 100 125

28

+30º +40º

150 110

100 70

25 15

15 6

11 8

8,5 5,0

60 29

75 55

20’ + 5º +30º +40º

180 110 95

120 70 60

25 14 13

14 11 5

14 8 7

8 5 3

65 40 20

90 50 47

2º + 5º +30º +40º

5 2,5 1,5

3 1,5 1,0

1 0,4 0,3

0,5 0,3 0,2

0,2 0,1 0,1

0,2 0,1 0,1

1,5 1 1

2,5 1,2 0,7

α (Angle de divergència) β1 y β2 (Angles d’incidència) Admissió d’ús de senyals i pannells. Els senyals i pannells proveïts de la marca “N” d’AENOR o d’un altre certificat o segell de qualitat de la Unió Europea podran emprar-se sense assaigs previs d’identificació. Els que no ho siguin, abans d’admetre llur ús a l’obra, hauran de ser sotmesos en un Laboratori Acreditat als següents assaigs: SÈRIE 1.-SENYALS I PANELLS DIRECCIONALS METÀL·LICS

D’UNA SOLA PEÇA

Sobre el substrat metàl·lic S/ norma UNE 135 310

- Gruix de la xapa - Gruix del recobriment de zenc - Relleu

Sobre la zona retrorreflectant S/ norma UNE 135 330

- Aspecte i identificació visual - Coeficient de retrorreflexió - Coordenades cromàtiques i factor de lluminància - Resistència a l’impacte - Resistència al calor i adherència al substrat - Resistència al fred i a la humitat - Resistència a la boira salina - Envelliment artificial accelerat

SÈRIE 1.-SENYALS I PANELLS DIRECCIONALS METÀL·LICS

D’UNA SOLA PEÇA

Sobre la zona no retrorreflectant S/ norma UNE 135 331 S/ norma UNE 135 330

- Aspecte i identificació visual - Brillantor de mirall - Coordenades cromàtiques i factor de lluminància - Resistència al calor i al fred - Envelliment artificial accelerat - Resistència a la immersió en aigua - Resistència a l’impacte - Resistència a la boira salina - Adherència al substrat

SÈRIE 2.- LAMEl·lES DE XAPA D’ACER GALVANITZADES. Sobre el substrat metàl·lic

S/ norma UNE 135 310 - Gruix de la xapa - Gruix del recobriment de zenc

Sobre la zona retrorreflectant S/ norma UNE 135 350

- Aspecte i identificació visual - Coeficient de retrorreflexió - Coordenades cromàtiques i factor de lluminància - Resistència a l’impacte - Resistència al calor i adherència al substrat - Resistència al fred i a la humitat - Resistència a la boira salina - Envelliment artificial accelerat

Aquests assaigs d’autorització d’ús seran a càrrec del Contractista, no quedant inclosos al pressupost de

29

control de qualitat. Assaigs i resultats exigibles. Les provetes a assajar seran de més d’un metre (>1m) de llargada per als assaigs del substrat de les lames; i rectangulars de 150 mm x 75 mm per a tots els altres assaigs sobre lames i plaques. Les provetes tallades a aquestes mides seran mantingudes 24 hores en condicions normalitzades d’humitat (50±5)% i temperatura (23+3-0)ºC abans dels assaigs. Gruixos de la xapa i del recobriment de zenc. Al determinar el gruix de zenc en sis (6) punts de cada cara d’una proveta, el gruix mig haurà de ser superior a les 18 μm marcades, i no cap de les mesures podrà diferir més d’un 20% de la mitja obtinguda. Amb aquest mateix nombre de comprovacions del gruix de la planxa d’acer, cap dels valors no variarà del nominal en més de 0,2 mm per excés o defecte, i el gruix mig mai no podrà ser inferior al nominal. Per a comprovar l’adherència del galvanitzat, en assajar a doblat les provetes de planxa i lames galvanitzades, com diu la norma UNE 36 130, no deurà veure’s zenc arrencat ni esquerdat. Resistència a l’impacte. A l’assaig de resistència a l’impacte segons norma UNE-EN-ISO/DIS 6272.2, amb una massa de 500 g caiguda des de 200 mm sobre una semiesfera percussora de 50 mm de diàmetre, no deurà produir-se cap trencament, desllaminat del substrat ni canvi de color, com tampoc merma al coeficient de retrorreflexió (R’) mesurat a un cercle centrat amb l’àrea d’impacte i de sis mil·límetres (6 mm) de radi. Resistència a la calor. Les provetes seran introduïdes i mantingudes durant 24 hores dins d’una estufa a temperatura de (71±2)ºC, deixant-les a la temperatura ambient altres 24 hores. La resistència al calor serà bona, si no s’aprecien clivellaments ni butllofes. Quan així sigui, aquestes mateixes provetes seran sotmeses a l’assaig d’adherència al substrat. Adherència al substrat. Per assajar l’adherència al substrat de les làmines retrorreflectants, es practicaran dos incisions paral·leles de 75 mm de llarg mínim i separades a (20±3) mm amb una fulla, tallant tot el material retrorreflectant fins arribar al substrat, però sense no mai tallar completament aquest. Amb ajuda de la fulla es desenganxa el material retrorreflectant en un tros de 20 mm, i aleshores s’estira bruscament en direcció perpendicular a la planxa, tractant de desenganxar la làmina. L’adherència és correcta si no s’aconsegueix desenganxar el material aixecat amb la fulla, o no es desenganxen més de 4 cm. Resistència al fred. La proveta serà mantinguda dins d’un criostat durant setanta –dos hores (72 h) a temperatura de (-35±3)ºC, deixant-la després dos hores (2 h) a la temperatura ambient. La resistència serà bona si, a la vista, no s’han format clivellaments ni butllofes. Resistència a l’humitat. La proveta es mantindrà en una cambra ambiental a (35±2)ºC i humitat relativa del 100% durant 24 hores, deixant-la després altres 24 hores a temperatura ambient. La resistència serà bona si, a la vista, no s’han format clivellaments ni butllofes. Resistència a la boira salina. La proveta serà mantinguda dins de la cambra salina, en les condicions de la norma UNE 48 267 durant dos cicles de vint-i-dos hores (22 h) cadascun , separats per un interval de dos hores (2 h). Després d’aquest temps no s’hauran de detectar clivellaments ni butllofes a la làmina; les coordenades cromàtiques (x,y) deuen seguir dins dels polígons cromàtics abans marcats a la taula; i el coeficient de

30

retrorreflexió (R’) mesurat amb un angle d’incidència de 5º i de divergència de 0,2º o 0,33º, no deu ser inferior als valors prescrits a las taula. Resistència a l’envelliment artificial accelerat. Les làmines retrorreflectants de nivell 2 que no siguin de colors taronja o marró es sotmetran a un assaig d’envelliment accelerat, segons la norma UNE 48 251, durant dos mil hores (2.000 h), en que s’alternaran exposicions a la llum ultraviolada d’una làmpada UV-A 340 durant quatre hores (4 h) i temperatura de pannell negre de (60±3)ºC, i fosca, amb condensacions i temperatura de pannell negre de (50±3)ºC. Les provetes de colors taronja o marró es sotmetran als mateixos cicles alternants, però solament durant 400 hores. Al cap d’aquests temps:

- el coeficient de retrorreflexió (R’) mesurat amb angle d’incidència 5º i de divergència de 0,2º o de 0,33º serà superior al 80% del valor assenyalat a la taula; - les coordenades cromàtiques(x,y) deuran romandre dins dels polígons CIE originals marcats a la taula pels seus vèrtex; - els valors del factor de lluminància (β) compliran lo marcat a la taula; - la làmina no presentarà esquerdes ni butllofes a la vista.

Contingut de l’Informe. El laboratori acreditat que hagi realitzat els assaigs esmentats, emetrà un Informe al Director de l’Obra, on farà constar:

- Data de realització dels assaigs. - Identificació dels senyals enviats pel fabricant per llur referència de designació:

- Nom del fabricant dels senyals. - Nom o identificació del fabricant de la làmina retrorreflectant. - Data de fabricació dels senyals. - Inspecció visual de les zones retrorreflectants.

- Naturalesa del substrat. - Identificació del nivell de la làmina retrorreflectant. - Dimensions de la mostra.

- Nombre de senyals, pannells direccionals o cartells metàl·lics avaluats.. - Nombre de provetes assajades. - Condicions i resultats dels assaigs realitzats. - Referència a la norma UNE 135 330.

Altres exigències. Les plaques per senyals no podran ser soldades, però hauran de comptar amb una pestanya d’entre vint-i-cinc i quaranta mil·límetres (25 – 40 mm) d’amplada, a 90º amb el pla del senyal, preparada per estampat o embotiment. Les lamel·les d’acer galvanitzat hauran de tenir la secció de la figura 1 de la norma UNE 135 320, obtinguda per procediments de plegat, sense soldadura en cap cas. Recolzades sobre una superfície plana sobre una cara de solap, presentaran una fletxa màxima inferior al 0,15% de la longitud de la lama. A qualsevol secció transversal, la fletxa haurà de ser inferior a 1,5 mm. L'encastament dels pals metàl·lics s'efectuarà amb formigó del tipus B (fck ≥ 20 N/mm2). Els cartells, pòrtics, banderoles i elements de sustentació hauran de ser capaços de suportar una pressió de vent de 200 Kg/m2 , uniformement repartida sense deformar-se més de 25 mm/m, com es demana per a la classe TD2 a la EN 12899-1. Etiquetat i marcat. Els senyals i els pals arribaran a obra marcats (els primers a la cara posterior) de manera clara i duradera amb tota la informació següent:

- Marca CE (“N” d’AENOR). - Número i data de la norma EN de conformitat. - Classificació del producte. - Mes i dos últimes xifres de l’any de fabricació. - Número del Certificat de conformitat EC (o AENOR).

31

- Nom, logotip o qualsevol altra identificació del fabricant o proveïdor. Seguretat i senyalització de les obres Per a la col·locació de la senyalització vertical les mesures de senyalització d’obres i de seguretat i salut seran diferents segons les operacions a desenvolupar. Senyals i pannells retrorreflectants sobre pals. Aquests elements, per a la seva col·locació, necessiten fer servir:

- Un vehicle tot-terreny amb presa de força i hèlix excavadora, per obrir els clots dels fonaments. - Un camió de petit tonatge proveït amb grua per transportar i presentar els pals i els senyals als fonaments, així com les falques i tornapuntes per endreçar i mantenir verticals els senyals col·locats mentre s’endureix el formigó. - Un camió formigonera – o un mini-dúmper – per repartir el formigó dels fonaments.

Depenent de l’amplada del voral, es deurà ocupar una llargada petita de carril (uns vint (20m) metres) per disposar els vehicles. Per tallar aquest espai, es disposaran a la vora dreta en cada sentit, els senyals per limitar la velocitat esglaonadament de 20 en 20 Km/h cada 50 m, els d’estrenyiment de la calçada i els de perill d’obres. Dos-cents metres abans d’arribar a l’indret on es treballa, es col·locaran a una i altra banda de la carretera senyals de prohibició d’avançament. També son necessaris els dos senyalers, i com que poden veure’s directament, no precisen de cap mitjà de comunicació. En acabar l’espai ocupat, es col·locarà un senyal de final de limitacions. Senyals i pannells retrorreflectants sobre pòrtics i banderoles. Aquests elements, per a la seva col·locació, necessiten fer servir:

- Una retroexcavadora mixta per excavar els fonaments. - Un camió per endur-se les terres excavades. - Un camió formigonera per omplir els fonaments. - Un camió – grua de gros tonatge.

Normalment s’empren en carreteres de categories superiors, on les característiques geomètriques permeten fer tots els treballs d’excavació i formigonat dels fonaments sense ocupar cap part de la calçada. Aleshores, per aquestes tasques, serà suficient col·locar un abalisament de cons en una llargada d’una trentena de metres a la ratlla entre carril i voral i el senyal d’obres. Però per col·locar la banderola o el pòrtic, el camió grua pesat necessitarà ocupar tota l’amplada de la calçada, que tindrà de tallar-se al trànsit mentre duri l’operació. Per això, aquestes operacions hauran de fer-se de nit, aprofitant les hores de mínim trànsit, posant-ho en coneixement del Servei de Tràfic (Guardia Civil o Mossos d’Esquadra). Si hi ha possibilitat d’itinerari alternatiu, serà suficient de tallar el trànsit al punt on s’enceti aquest, amb senyals de circulació prohibida al front i obligatòria cap al desviament. Si no hi ha possibilitat de desviament, aleshores caldrà preparar un punt de detenció cinquanta metres abans de l’indret de col·locació del pòrtic o la banderola, amb tanques metàl·liques, cons amb reflexius i balises lluminoses destellants grogues; senyals per reduir la velocitat, esglaonades de 20 en 20 Km/h i a 50 m de separació, un senyal de perill indefinit a 150 m, i un altre d’obres a la tanca, a ambdós costats de la calçada. Proteccions del personal. El personal, en haver de tractar amb formigó, planxes metàl·liques, cables d’acer, cadenes, ..., haurà d’estar proveït de guants de serratge o pell volta i calçat de seguretat, i per tal de fer-se veure, vestirà armilles reflectants de colors fluorescents (verd , groc o taronja). Per a l’operació de descobrir o assegurar els pannells i senyals a les estructures de suport, es faran servir cinturons de seguretat, tot i que els pòrtics tinguin passarel·les amb baranes. III.2.2.2. Unitats d’obra i procés d’execució i control

32

Definició. Es defineixen com senyals i cartells verticals de circulació retrorreflectants, el conjunt d’elements destinats a informar, ordenar o regular la circulació del trànsit per carretera i que tinguin textos i/o pictogrames. Seran fabricats i instal·lats de manera que ofereixin la màxima visibilitat tant de dia com de nit, i per això seran capaços de reflectir la major part de la llum incident (generalment procedent dels fanal dels vehicles) en la mateixa direcció però en sentit contrari. A l’obra es faran servir senyals temporals (amb fons groc) per als desviaments de trànsit, i permanents (amb fons blanc) per a dotació pròpia de la carretera. Les unitats d’obra amb les que s’organitza la senyalització vertical son:

- Plaques per a senyals de trànsit de diferents formes, mesures i nivells de retrorreflectància. Inclouen el subministrament, emmagatzematge i trasllat a l’obra de les plaques i tots els elements per a fixar-les als pals, banderoles o pòrtics de suport. - Muntatge de plaques. Inclouen les operacions de presentació, orientació i subjecció de la placa al suport. - Suports de perfils buits d’acer galvanitzat per a plaques. Inclouen les operacions de replanteig; obertura de clots per fonaments; subministrament, col·locació, compactació i curat del formigó de fonaments; i el subministrament del pal, introducció en el formigó tendre, aplomat i manteniment amb tornapuntes i falques. - Pannells en lames d’acer galvanitzat (o d’alumini extrusionat) de diferents mesures i nivells de retrorreflectància. Inclouen el subministrament de les lames i dels elements de fixació d’aquestes als suports; l’ensamblament de les lames per a la formació dels pannells, i la fixació a les lames dels elements de subjecció als suports, així com la col·locació dels pannells sobre els suports i el collat a d’aquests dels elements de subjecció.. - Banderoles i pòrtics amb pilars i braços o llindars de diferents alçades i llargs. Inclouen: preparació dels plànols de taller; adquisició dels materials; tall a mida i preparació de les peces elementals amb els dispositius de muntatge per solidaritzar-les, els d’accés per manteniment, els de subjecció per aixecament i els de seguretat; el galvanitzat de les peces elementals; el replanteig, l’excavació de clots, la col·locació dels espàrrecs d’ancoratge i el reblert amb formigó pels fonaments; transport a obra; premuntatge; tall de trànsit; aportació de grues, lligat de les banderoles o pòrtics, suspensió, descens sobre els ancoratges del fonaments i cargolat de les plaques de base als espàrrecs; protecció dels ancoratges contra la corrosió; retirada de senyalització i maquinària. - Fonamentacions per a pannells. Inclouen: el replanteig, l’excavació de clots, la col·locació dels espàrrecs i plaques d’ancoratge i el reblert amb formigó pels fonaments; la compactació i curat del formigó i el manteniment fins a la col·locació dels pannells. - Perfils laminats en calent d’acer A-42 B galvanitzats en calent. Aquests perfils emprats com a suports de pannells de senyalització inclouen: l’adquisició en magatzem; el tall a mida; el galvanitzat; el transport a l’obra; la presentació i aplomat sobre els fonaments, i la soldadura per fixar-los a les plaques d’ancoratge. A més, totes aquestes unitats d’obra inclouen el muntatge i desmuntatge de les senyalitzacions d’obra mentre s’executen les operacions esmentades, i els materials, treballs i obres auxiliars per tal d’aconseguir acabar les unitats d’obra amb les característiques de qualitat demandes i en el termini contractat; i el manteniment fins a la recepció provisional.

Les plaques per a senyals de trànsit d’ advertència de perill, de prioritat , de prohibició d’ entrada, cartells i pannells complementaris tindran nivell de retrorreflectància II. La resta seran de nivell de retrorreflectància I. Control de qualitat. El control de qualitat de les obres de senyalització horitzontal inclourà la comprovació dels materials amuntegats, de llur aplicació i de les unitats acabades.

33

El Contractista lliurarà al Director de l’Obra, cada dia, un part d’execució al que hauran d’aparèixer els següents conceptes:

- Data d’instal·lació. - Localització de l’obra. - Nombre de senyals i cartells instal·lats per tipus (advertència de perill, reglamentació i indicació) i naturalesa (serigrafiats, amb tractament anticondensació,...). - Situació dels senyals i cartells sobre plànols amb referències.

- Observacions i incidències que, al parer del Director de l’Obra, poguessin influir en la durabilitat i/o característiques del senyal o cartell instal·lats.

Control de recepció. A cada partida de materials de senyalització vertical arribada a l’obra es comprovarà la marca o referència d’aquells, que deurà correspondre’s amb la classe i qualitat acceptada pel Director de l’Obra. Amb els materials amuntegats, el Director de l’Obra, amb la periodicitat que consideri adient, podrà ordenar la formació de dos conjunts de mostres d’assaig: un conjunt per ser enviades al laboratori acreditat, on seran sotmeses als assaigs no destructius assenyalats al punt 701.7.1.2 del PG-3:

- Inspecció visual de l’aspecte dels senyals i cartells. - Identificació del fabricant dels senyals i dels cartells. - Comprovació de les dimensions.

- Comprovació de les característiques fotomètriques i colorimètriques inicials (Coeficient de retrorreflexió (R’); coordenades colorimètriques dels vèrtex dels polígons CIE; factor de lluminància (β)), d’acord amb els valors de les taules donades en aquest PPTP al parlar dels materials.

I l’altre per ser guardades a l’obra per a realitzar assaigs de contrast, si fos necessari. El nombre de peces de cada tipus a prendre a cada mostra serà el donat a la taula següent: Nombre de senyals i cartells del mateix tipus En amuntegament(N)

2-15 16-25

26-90

91-150

151-280 281-500 501-1200

1201-3200

3201-10000

10001-35000

En la mostra(S)

2 3 5 8 13 20 32 50 80 125

Dels S cartells de lames seleccionats a cada conjunt de mostres, es triaran aleatòriament un nombre (n) de lames donat per n=n1

1/2 essent n1 el nombre total de lames incloses als S cartells de lames de la mostra. Cada senyal o cartell del que resultin mesures defectuoses, es comptarà com a defectuós, i , segons el nombre total de defectuosos i el volum de la mostra, es considerarà acceptable o refusable l’aplec i quants senyals i cartells s’haguessin col·locat d’ell a l’arribada de l’Informe d’assaigs del laboratori acreditat. Els nombres per decidir seran els de la taula:

Criteris per l’acceptació o refús d’una mostra representativa de senyals i cartells del mateix tipus, amuntegats o instal·lats a l’obra. Nivell de qualitat acceptable: 4,0 Volum de la mostra (Ut) 2-5 8-13 20 32 50 80 125 Màxim d’unitats defectuoses per acceptació

0 1 2 3 5 7 10

Mínim d’unitats defectuoses per a rebuig

1 2 3 4 6 8 11

Tots els materials en aplec dels tipus de senyals o cartells refusables, segons els assaigs fets, seran desmuntats i retirats de l’obra a càrrec del Contractista, que haurà de subministrar-los de nou, assajar-los i muntar-los una altra vegada. Període de garantia.

34

Els senyals i cartells verticals de circulació retrorreflectants (serigrafiats o no), fabricats i intal·lats amb caràcter permanent d’acord amb aquest PPTP, i conservats regularment d’acord amb les normes lliurades pel fabricant, serà de cinc (5) anys comptats des de la data de fabricació, o de quatre (4,5) anys i sis mesos des de la instal·lació. El Director d’Obra haurà de prohibir la instal·lació de senyals i cartells fabricats més de sis (6) mesos abans de ser col·locats en obra, i podrà prohibir la instal·lació dels fabricats dins dels sis (6) mesos abans de la col·locació si troba que no han estat emmagatzemats i conservats en condicions adequades. Control durant el període de garantia. Els senyals i cartells instal·lats de manera permanent i conservats d’acord amb les instruccions del fabricant, hauran de mantenir unes característiques fotomètriques i colorimètriques que seran, com a mínim, les següents:

- Coeficient de retrorreflexió R (cd/(lux∗m2) amb angle d’observació α=0,2º , β1=β2=0 i angle d’entrada 5º, segons color:

COLOR Blanc Groc Roig Verd Blau R (cd/(lux∗m2) 200 136 36 36 16

- Els factors de lluminància (β) seran superiors als especificats, i les coordenades colorimètriques (x,

y) hauran de ser dins dels polígons CIE especificats a les taules donades en aquest PPTP pels materials.

El control es realitzarà de la manera assenyalada a la Norma UNE 135 352, i al punt 1.5.5.2. d’aquest Plec per als elements d’abalisament. Els senyals i cartells verticals que no compleixin les condicions assenyalades, hauran de ser desmuntats, retirats i substituïts de nou pel Contractista als seu càrrec. Els nous, seran sotmesos als mateixos controls de recepció i durant el període de garantia que ho havien estat els rebutjats. El Director de l’Obra podrà comprovar tantes vegades com ho consideri oportú, al llarg del termini de garantia, que els senyal i cartells verticals compleixen les característiques essencials i les especificacions marcades en aquest Plec. III.2.2.3. Amidament i abonament Senyals verticals retrorreflectants de circulació. Cada tipus de senyal, definida per una geometria, un substrat i un nivell de retrorreflectància determinats, junt amb els elements per la seva fixació al pal, banderola o pòrtic de suport, s’amidarà pel nombre d’unitats (Ut) realment col·locades, i s’abonarà al preu corresponent del Quadre de Preus nº 1. Els senyals aprofitats dels existents a la carretera, s’amidaran per les unitats (Ut) realment re-aprofitades i s’abonaran al preu corresponent del Quadre de Preus nº 1. Pannells verticals retrorreflectants. Els pannells verticals retrorreflectants d’un mateix tipus de substrat (planxa d’acer galvanitzat embotida, lamel·les d’acer galvanitzat o d’alumini) i grau de retrorreflectància s’agruparan pel seu amidament segons les àrees que apareixen al Quadre de Preus nº 1. En cadascú d’aquests marges d’àrea, s’amidaran, els pannells i llurs elements de subjecció als pals, banderoles o pòrtics de suport, per la suma d’àrees en metres quadrats (m2) de tots els pannells col·locats, i s’abonaran per aplicació a l’amidament del preu corresponent del Quadre de Preus nº 1. Pòrtics i banderoles. Els pòrtics i banderoles s’agruparan, dins de cada naturalesa, per les alçades i llums (llargs de braços al cas de les banderoles) del Quadre de Preus nº 1. L’amidament de cada tipus es farà comptant el nombre d’unitats realment col·locades, i l’abonament, al que s’inclouen els fonaments, per aplicació a

35

l’amidament del preu unitari corresponent al Quadre de Preus nº 1. Pals de suport i fonaments. Els pals d’acer en perfils buits laminats en fred i galvanitzat per suport de senyals i pannells verticals de circulació de cada secció, incloses les fonamentacions de formigó de cadascú d’ells, s’amidaran pel nombre de metres lineals realment col·locats i s’abonaran per aplicació del preu corresponent a cada tipus al Quadre de Preus nº 1. Els pals d’acer A-42 B laminat en calent, tallat a mida i galvanitzat en calent s’amidaran pels quilos (kg) resultants com a suma dels productes de les llargades de cadascú d’ells pel pes normalitzat per metre de longitud, en quilos per metre (kg/m), del perfil de que es tracti. L’abonament es farà per aplicació del preu unitari corresponent del Quadre de Preus nº 1 a l’amidament. Els fonaments per a perfils laminats en calent d’acer A-42B en suports de pannells verticals, son tipificats al Quadre de Preus nº 1 segons l’àrea del pannell. Cada una de les unitats així definides s’amidarà pel nombre de fonaments realment executats, i s’abonarà per aplicació del preu corresponent del Quadre de Preus nº 1 a l’amidament. Tarragona, setembre de 2011 L’enginyer de camins, canals i ports, L’enginyer tècnic industrial, L’enginyer industrial Assistència Tècnica El Cap de la Secció El Cap de Servei de Projectes i Obres d’Enginyeria Municipal Lluís López de Zamora Enrich Emili Sisquellas Ortega Albert Gómez Masdéu

DOCUMENT NÚM. 4. PRESSUPOST

AMIDAMENTS

AMIDAMENTSControl de velocitat als carrers del nucli urbà de Bellvei

Bellvei CODI DESCRIPCIÓ UTS LONG. AMPL. ALÇ. PARCIALS QUANTITAT PREU IMPORT


Fresatge mecànic de pav iments asfàltics per cada cm de gruix , amb un gruix de 0 a 4 cm i en elsencaixos laterals i finals en obres de recobriment asfàltic, amb fresadora de càrrega automàtica i tallsi entregues a tapes i reixes amb compresor, carrega de runes sobre camió i escombrat i neteja de lasuperficie fresada

R1.1 2 10,000 0,500 4,000 40,000

R1.2 2 10,000 0,500 4,000 40,000

R1.3 2 11,200 0,500 4,000 44,800

R1.4 2 11,200 0,500 4,000 44,800

R1.5 2 10,900 0,500 4,000 43,600

R1.6 2 8,100 0,500 4,000 32,400

R2.1-R3.1-R4.1 6 8,200 0,500 4,000 98,400

R5.1 2 6,000 0,500 4,000 24,000

R6.1 2 8,000 0,500 4,000 32,000

R7.1 2 4,800 0,500 4,000 19,200

R8.1 a R8.6 12 5,500 0,500 4,000 132,000

R9.1 a R9.6 12 5,500 0,500 4,000 132,000

R10.1-R10.2 4 9,250 0,500 4,000 74,000

R11.1-R11.2 4 9,250 0,500 4,000 74,000

R12.1-R12.3 6 7,250 0,500 4,000 87,000

918,200

F9H17114 t Paviment bitum.cont.calent S-12,g.granític,betum asf.,98%marshal

Paviment de mescla bituminosa contínua en calent tipus AC 16 surf B60/70 S (S-12), amb betumasfàltic de penetració, de granulometria semidensa per a capa de rodadura i granulat granític, estesa icompactada

Columna A= Densitat MBC (2,40) *nombre dereductors

ex cepte a la fila d'omplert de fressats, que v al eldoble degut

a que hi han 2 bandes de fressat per reductor

R1.1: centre 2,4 10,000 4,000 0,040 3,840

-rampes 2,4 2,000 10,000 0,075 3,600

-omplert fressats 4,8 10,000 0,500 0,040 0,960

R1.2: centre 2,4 10,000 4,000 0,040 3,840

-rampes 2,4 2,000 10,000 0,075 3,600


R1.3: centre 2,4 11,200 4,000 0,040 4,301

-rampes 2,4 2,000 11,200 0,075 4,032


R1.4: centre 2,4 11,200 4,000 0,040 4,301




-rampes 2,4 2,000 11,200 0,075 4,032


R1.5: centre 2,4 10,900 4,000 0,040 4,186

-rampes 2,4 2,000 10,900 0,075 3,924


R1.6: centre 2,4 8,100 4,000 0,040 3,110

-rampes 2,4 2,000 8,100 0,075 2,916


R2.1-R3.1-R4.1: centre 7,2 8,200 4,000 0,040 9,446

-rampes 7,2 2,000 8,200 0,075 8,856


R5.1: centre 2,4 6,000 4,000 0,040 2,304

-rampes 2,4 2,000 6,000 0,075 2,160


R6.1: centre 2,4 8,000 4,000 0,040 3,072

-rampes 2,4 2,000 8,000 0,075 2,880


R7.1: centre 2,4 4,800 4,000 0,040 1,843

-rampes 2,4 2,000 4,800 0,075 1,728


R8.1 a R8.6: cos 2,4 6,000 5,500 0,187 14,810


R9.1 a R9.6: cos 2,4 6,000 5,500 0,187 14,810


R10.1-R10.2: centre 4,8 9,250 4,000 0,040 7,104

-rampes 4,8 2,000 9,250 0,075 6,660


R11.1-R11.2: centre 4,8 9,250 4,000 0,040 7,104

-rampes 4,8 2,000 9,250 0,075 6,660


R12.1-R12.3: centre 7,2 7,250 4,000 0,040 8,352

-rampes 7,2 2,000 7,250 0,075 7,830

-omplert fressat 14,4 7,250 0,500 0,040 2,088

173,338

G9H11J31 t Paviment bitum.cont.calent G-20,g.granític,betum asf.,98%marshal

Paviment de mescla bituminosa contínua en calent tipus AC 22 base B60/70 G (G-20), amb betumasfàltic de penetració, de granulometria grossa per a capa base i granulat granític, estesa i compacta-da

Columna A=Densitat MBC (2,40)*nombre dereductors

R1.1 2,4 10,000 4,500 0,060 6,480




R1.2 2,4 10,000 4,500 0,060 6,480

R1.3 2,4 11,200 4,500 0,060 7,258

R1.4 2,4 11,200 4,500 0,060 7,258

R1.5 2,4 10,900 4,500 0,060 7,063

R1.6 2,4 8,100 4,500 0,060 5,249

R2.1-R3.1-R4.1 7,2 8,200 4,500 0,060 15,941

R5.1 2,4 6,000 4,500 0,060 3,888

R6.1 2,4 8,000 4,500 0,060 5,184

R7.1 2,4 4,800 4,500 0,060 3,110

R10.1-R10.2 4,8 9,250 4,500 0,060 11,988

R11.1-R11.2 4,8 9,250 4,500 0,060 11,988

R12.1-R12.3 7,2 7,250 4,500 0,060 14,094

105,981

F9J12X91 m2 Reg d'adherència tipus ECR-1 dotació 1 kg/m2

Reg d'adherència amb emulsió bituminosa ràpida tipus ECR-1, amb una dotació de betum de 1kg/m2, totalment estesa

Sobre el pav iment original

R1.1 1 10,000 7,000 70,000

R1.2 1 10,000 7,000 70,000

R1.3 1 11,200 7,000 78,400

R1.4 1 11,200 7,000 78,400

R1.5 1 10,900 7,000 76,300

R1.6 1 8,100 7,000 56,700

R2.1-R3.1-R4.1 3 8,200 7,000 172,200

R5.1 1 6,000 7,000 42,000

R6.1 1 8,000 7,000 56,000

R7.1 1 4,800 7,000 33,600

R8.1 a R8.6 6 5,500 4,000 132,000

R9.1 a R9.6 6 5,500 4,000 132,000

R10.1-R10.2 2 9,250 7,000 129,500

R11.1-R11.2 2 9,250 7,000 129,500

R12.1-R12.3 3 7,250 7,000 152,250

Sobre capa de base

R1.1 1 10,000 4,500 45,000

R1.2 1 10,000 4,500 45,000

R1.3 1 11,200 4,500 50,400

R1.4 1 11,200 4,500 50,400

R1.5 1 10,900 4,500 49,050

R1.6 1 8,100 4,500 36,450

R2.1-R3.1-R4.1 3 8,200 4,500 110,700




R5.1 1 5,200 4,500 23,400

R6.1 1 8,000 4,500 36,000

R7.1 1 4,800 4,500 21,600

R10.1-R10.2 2 9,250 4,500 83,250

R11.1-R11.2 2 9,250 4,500 83,250

R12.1-R12.3 3 7,200 4,500 97,200

2.140,550

GF21A295 m Tub de fosa dúctil de diàmetre nominal 80mm

Tub de fosa dúctil de diàmetre nominal 80mm, col·locat en laterals de reductors de velocitat d'una so-la peça a nivell de pav iment, incloses les tasques d'ajustament dels extrems a la geometria de larampa

Reductors trapezials 19 2,000 7,000 266,000

Reductors llom d'ase 12 2,000 4,000 96,000

362,000

F21B5001 m Desmuntatge de banda reductora de velocitat fixada al paviment

Desmuntatge de banda reductora de velocitat, ancorada al pav iment mitjançant cargoleria, realitzadaamb mitjans manuals i eines bàsiques de descargolament, inclosa la càrrega sobre camió

Ntra Sra. Assumpció 3 11,000 33,000

Joan Fuster 2 8,000 16,000

Martí Pol 2 8,000 16,000

La Rutlla 2 8,000 16,000

Lluís Company s 2 6,000 12,000

2 5,000 10,000

Isabel Vilella 2 8,000 16,000

Abat Escarré 2 9,250 18,500

Polisportiu 2 9,250 18,500

Montserrat 1 7,250 7,250

163,250

G2R3509A m3 Transport terres aboc.,camió 25 km

Transport de terres i roca a instal·lació autoritzada de gestió de residus, amb camió de 12 t i tempsd'espera per a la càrrega amb mitjans mecànics, amb un recorregut màxim de 25 km

MATERIAL DE FRESSAT

R1.1 2,4 10,000 0,500 0,040 0,480

R1.2 2,4 10,000 0,500 0,040 0,480

R1.3 2,4 11,200 0,500 0,040 0,538

R1.4 2,4 11,200 0,500 0,040 0,538

R1.5 2,4 10,900 0,500 0,040 0,523

R1.6 2,4 8,100 0,500 0,040 0,389

R2.1-R3.1-R4.1 7,2 8,200 0,500 0,040 1,181

R5.1 2,4 5,200 0,500 0,040 0,250




R6.1 2,4 8,000 0,500 0,040 0,384

R7.1 2,4 4,800 0,500 0,040 0,230

R8.1 a R8.6 14,4 5,500 0,500 0,040 1,584

R9.1 a R9.6 14,4 5,500 0,500 0,040 1,584

R10.1-R10.2 4,8 9,250 0,500 0,040 0,888

R11.1-R11.2 4,8 9,250 0,500 0,040 0,888

R12.1-R12.3 7,2 7,250 0,500 0,040 1,044

RETIRADA DE BANDES REDUCTORES

Ntra Sra. Assumpció 3 11,000 0,012 0,396

Joan Fuster 2 8,000 0,012 0,192

Martí Pol 2 8,000 0,012 0,192

La Rutlla 2 8,000 0,012 0,192

Lluís Company s 2 6,000 0,012 0,144

2 5,000 0,012 0,120

Isabel Vilella 2 8,000 0,012 0,192

Abat Escarré 2 9,250 0,012 0,222

Polisportiu 2 9,250 0,012 0,222

Montserrat 1 7,250 0,012 0,087

12,940

G2RA7L00 m3 Deposició controlada a dipòsit autoritzat de residus inerts

Deposició controlada a dipòsit autoritzat, de residus de terra inerts, procedents d'excavació, amb codi170504 segons el Catàleg Europeu de Residus (ORDEN MAM/304/2002)

MATERIAL DE FRESSAT

R1.1 2,4 10,000 0,500 0,040 0,480

R1.2 2,4 10,000 0,500 0,040 0,480

R1.3 2,4 11,200 0,500 0,040 0,538

R1.4 2,4 11,200 0,500 0,040 0,538

R1.5 2,4 10,900 0,500 0,040 0,523

R1.6 2,4 8,100 0,500 0,040 0,389

R2.1-R3.1-R4.1 7,2 8,200 0,500 0,040 1,181

R5.1 2,4 5,200 0,500 0,040 0,250

R6.1 2,4 8,000 0,500 0,040 0,384

R7.1 2,4 4,800 0,500 0,040 0,230

R8.1 a R8.6 14,4 5,500 0,500 0,040 1,584

R9.1 a R9.6 14,4 5,500 0,500 0,040 1,584

R10.1-R10.2 4,8 9,250 0,500 0,040 0,888

R11.1-R11.2 4,8 9,250 0,500 0,040 0,888

R12.1-R12.3 7,2 7,250 0,500 0,040 1,044

RETIRADA DE BANDES REDUCTORES

Ntra Sra. Assumpció 3 11,000 0,012 0,396




Joan Fuster 2 8,000 0,012 0,192

Martí Pol 2 8,000 0,012 0,192

La Rutlla 2 8,000 0,012 0,192

Lluís Company s 2 6,000 0,012 0,144

2 5,000 0,012 0,120

Isabel Vilella 2 8,000 0,012 0,192

Abat Escarré 2 9,250 0,012 0,222

Polisportiu 2 9,250 0,012 0,222

Montserrat 1 7,250 0,012 0,087

12,940





Pintat sobre pav iment de faixa transversal contínua de 40 cm, amb pintura reflectora i microesferesde v idre, amb màquina d'accionament manual

Nota: als passos situats en v ies de dos sentits

es sumaran les longituds de les línies dedetenció

M-4.1

R1.1 1 10,000 10,000

R1.2 1 10,000 10,000

R1.3 1 11,500 11,500

R1.4 1 11,500 11,500

R1.5 1 11,000 11,000

R1.6 1 8,000 8,000

R2.1 1 8,000 8,000

R3.1 1 8,000 8,000

R4.1 1 8,000 8,000

R5.1 1 6,000 6,000

R6.1 1 8,000 8,000

R7.1 1 4,500 4,500

R10.1 1 9,250 9,250

R10.2 1 9,250 9,250

R11.1 1 9,250 9,250

R11.2 1 9,250 9,250

R12.1 1 7,250 7,250

R12.2 1 7,250 7,250

R12.3 1 7,250 7,250

163,250

UBA31110 m2 Pintat faixes superficials,reflectora,màq.accionament manual

Pintat sobre pav iment de faixes superficials, amb pintura reflectora i microesferes de v idre, amb mà-quina d'accionament manual

M4.3

R1.1 10 4,000 0,500 20,000

R1.2 10 4,000 0,500 20,000

R1.3 11 4,000 0,500 22,000

R1.4 11 4,000 0,500 22,000

R1.5 11 4,000 0,500 22,000

R1.6 8 4,000 0,500 16,000

R2.1 8 4,000 0,500 16,000

R3.1 8 4,000 0,500 16,000

R4.1 8 4,000 0,500 16,000




R5.1 6 4,000 0,500 12,000

R6.1 8 4,000 0,500 16,000

R7.1 4 4,000 0,500 8,000

R10.1 9 4,000 0,500 18,000

R10.2 9 4,000 0,500 18,000

R11.1 9 4,000 0,500 18,000

R11.2 9 4,000 0,500 18,000

R12.1 7 4,000 0,500 14,000

R12.2 7 4,000 0,500 14,000

R12.3 7 4,000 0,500 14,000

Triangles a les rampes i lloms d'ase

R1.1 10 0,500 0,500 0,750 1,875

R1.2 10 0,500 0,500 0,750 1,875

R1.3 11 0,500 0,500 0,750 2,063

R1.4 11 0,500 0,500 0,750 2,063

R1.5 11 0,500 0,500 0,750 2,063

R1.6 8 0,500 0,500 0,750 1,500

R2.1 8 0,500 0,500 0,750 1,500

R3.1 8 0,500 0,500 0,750 1,500

R4.1 8 0,500 0,500 0,750 1,500

R5.1 6 0,500 0,500 0,750 1,125

R6.1 8 0,500 0,500 0,750 1,500

R7.1 4 0,500 0,500 0,750 0,750

R8.1 a R8.6 42 0,500 0,700 2,000 29,400

R9.1 a R9.7 42 0,500 0,700 2,000 29,400

R10.1 9 0,500 0,500 0,750 1,688

R10.2 9 0,500 0,500 0,750 1,688

R11.1 9 0,500 0,500 0,750 1,688

R11.2 9 0,500 0,500 0,750 1,688

R12.1 7 0,500 0,500 0,750 1,313

R12.2 7 0,500 0,500 0,750 1,313

R12.3 7 0,500 0,500 0,750 1,313

408,805

UBA1G110 m Pintat faixa contínua 10cm,reflectora,màquina

Pintat sobre pav iment d'una faixa contínua de 10 cm, amb pintura reflectora i microesferes de v idre,amb màquina autopropulsada

M2.2

R1.1 2 10,000 20,000

R1.2 2 10,000 20,000

R1.3 2 10,000 20,000




R1.4 2 10,000 20,000

R1.5 2 10,000 20,000

R1.6 2 10,000 20,000

R5.1 2 10,000 20,000

R10.1 2 10,000 20,000

R10.2 2 10,000 20,000

R11.1 2 10,000 20,000

R11.2 2 10,000 20,000

220,000

UBB11111 u Placa làm.reflect.nivell 1 intens. triangular,costat=70cm,fix.me

Placa amb làmina reflectora de nivell 1 d'intensitat, triangular, de 70 cm de costat, per a senyals detrànsit, fixada mecànicament

P-15a

Ntra Sra. Assumpció 7 7,000

Joan Fuster 1 1,000

Martí Pol 1 1,000

La Rutlla 1 1,000

Isabel Vilella 1 1,000

Antoni Suau 1 1,000

Abat Escarré 1 1,000

Polisportiu 1 1,000

Parellada 3 3,000

Montserrat 1 1,000

18,000

UBB11851 u Placa làm.reflect.nivell 1 intens.rectang.,60x40cm,fix.mecànica

Placa amb làmina reflectora de nivell 1 d'intensitat, rectangular de 60x40 cm, per a senyals de tràn-sit, fixada mecànicament

S-860 "A tota la v ia"


2,000

UBB11251 u Placa làm.reflect.nivell 1 intens.,circ.,D=60cm,fix.mecànicament

Placa amb làmina reflectora de nivell 1 d'intensitat, circular de 60 cm de diàmetre, per a senyals detrànsit, fixada mecànicament

R-301 "Vmax 30 km/h"


Joan Fuster 1 1,000

Martí Pol 1 1,000

La Rutlla 1 1,000





Antoni Suau 1 1,000


Polisportiu 2 2,000

Montserrat 1 1,000

12,000

UBB11411 u Placa làm.reflect.nivell 1 intens.,quadrada,D=60cm,fix.mecànica

Placa amb làmina reflectora de nivell 1 d'intensitat, quadrada de 60 cm de diàmetre, per a senyals detrànsit, fixada mecànicament

S-13


Joan Fuster 1 1,000

Martí Pol 1 1,000

La Rutlla 1 1,000

Lluís Company s 2 2,000


Antoni Suau 1 1,000


Polisportiu 4 4,000

Montserrat 1 1,000

28,000

UBBZU010 m Suport rect.,tub acer galv.80x40x2mm,formigonat

Suport rectangular de tub d'acer galvanitzat de 80x40x2 mm, col.locat a terra formigonat, incloent lademolició del pav iment existent i deixant la superfície al mateix nivell

Ntra Sra. Assumpció 17 2,800 47,600

1 3,400 3,400

1 3,800 3,800

Joan Fuster 1 2,800 2,800

1 3,400 3,400

Martí Pol 1 2,800 2,800

1 3,400 3,400

La Rutlla 1 2,800 2,800

1 3,400 3,400

Lluís Company s 2 2,800 5,600

Isabel Vilella 1 2,800 2,800

1 3,400 3,400

Antoni Suau 1 2,800 2,800

1 3,400 3,400

Abat Escarré 4 2,800 11,200

2 3,400 6,800

Polisportiu 4 2,800 11,200




1 3,400 3,400

Montserrat 1 2,800 2,800

1 3,400 3,400

130,200

UBB11259 u Llàmina adhesiva circular 45 cm per a senyalització viària

Subministrament i col·locació de llàmina retrorreflectant circular tipus 3M High Intensity PrismaticGrade HIP sèrie 3930, o similar, amb fons color blanc, amb reflectància de nivell 2, amb adhesiusensible a la pressió, de 45 cm de diàmetre, incloent la neteja i preparació de la superfície de rebudade la llàmina, totalment col·locat


1,000

F21QQZ01 u Retirada de senyal de trànsit sobre pal metàl·lic,mitj.mecànics

Retirada de senyal de trànsit sobre suport metàl·lic, enderroc de dau de formigó, i càrrega manual imecànica de l'equipament i la runa sobre camió o contenidor, incloent el replenat amb formigó de lasuperfície oberta, deixant-lo a nivell de rasant i el descollat de plaques de senyalització en cas de sernecessari

Codi color rosa al plànol 5

c/Parellada 1 1,000

c/Abat Escarré 1 1,000

2,000

F21QQZ09 u Retirada i nova col·locació de senyal de trànsit, mitj. mecànics

Retirada de senyal de trànsit sobre suport metàl·lic i posterior recol·locació en posició definitiva envorera existent, inclòs l'enderroc de dau de formigó, i la càrrega manual i mecànica de l'equipament ila runa sobre camió o contenidor, les tasques de neteja del formigó en el suport, incloent l'enderroc dela vorera a la nova ubicació, el replenat amb formigó de la superfície oberta, deixant-lo a nivell de ra-sant, i el nou dau de formigó a la nova posició

Codi color cy an al plànol 5

c/Parellada 5 5,000

c/Isabel Vilella 1 1,000

6,000





Partida alçada, a justificar, per a imprev istos que sorgeix in durant l'execució de les obres

Imprev istos 1 1,000

1,000

UPASS092 pa Partida alçada, d'abonament íntegre, per a execució del PSS

Partida alçada, d'abonament íntegre, per a dotació dels elements i formació en seguretat i salut durantl'execució de les obres, segons el Pla de seguretat i Salut aprovat pel Coordinador de Seguretat iSalut

Elements de seguretat 1 1,000

1,000


PREUS SIMPLES

PREUS SIMPLESControl de velocitat als carrers del nucli urbà de Bellvei

Bellvei

Codi Uts. Descripció Preu

A%AUX001 % Despeses auxiliars mà d'obra 1,00

A0121000 h Oficial 1a 21,00

A012M000 h Oficial 1a Muntador 21,00

A012N000 h Oficial 1a d'obra pública 21,00

A013M000 h Ajudant muntador 16,00

A0140000 h Manobre 17,50

A0150000 h Manobre especialista 13,77

B0552420 kg Emulsió bituminosa catiònica ECR-1 0,26

B0640003 m3 Formigó 15N/mm2,Plastica,20mm 52,12

B2RA7L00 m3 Deposició controlada a dipòsit autoritzat, de residus inerts 4,15

B8ZB1000 kg Pintura reflectora p/senyal. 6,91

B9H11J31 t Mescla bitum. cont. calent AC 22 base B60/70 G (G-20) 50,90

B9H17110 t Mescla bitum.cont.calent AC 16 surf B60/70 S (S-12),g.granític 52,20

BBM11201 u Placa triangular,70cm làm.reflect.nivell 1 intens. 55,20

BBM12602 u Placa circular,D=60cm làm.reflect.nivell 1 intens. 43,08

BBM12699 u Llàmina adhesiva circular 3M HIP S3930 45 cm 121,50

BBM13609 u Placa quadrada,D=60cm làm.reflect.nivell 1 intens. 56,50

BBM13902 u Placa rectangular 60x40cm làm.reflect.niv.1 int 52,80

BBM1M000 kg Microesferes de vidre 3,65

BBMZ1B20 m Suport,tub acer galv.80x40x2mm,p/senyal.vert. 13,00

BF32B780 m Tub de fosa dúctil DN80mm 12,49

C1101200 h Compressor amb dos martells pneumàtics 16,58

C110V025 h Fresadora de càrrega automàtica 119,40

C13350C0 h Corró vibratori autopropulsat,12-14t 62,23

C1501800 h Camió transp.12 t 35,10

C1503300 h Camió grua 3t 40,95

C1702D00 h Camió cisterna reg asfàltic 23,55

C1709B00 h Estenedora p/paviment mescla bitum. 50,19

C170D0A0 h Corró vibratori autopropulsat pneumàtic 55,88

C170E000 h Escombradora autopropulsada 41,20

C1B02A00 h Màquina p/pintar banda vial autopropulsada 35,98

C1B02B00 h Màquina p/pintar banda vial accionament manual 27,52

C2001000 h Martell trenc.man. 3,25

CZ112000 h Grup electrògen de 20-30kVA 7,92


QUADRE DE PREUS NÚMERO 1

QUADRE DE PREUS 1Control de velocitat als carrers del nucli urbà de Bellvei Bellvei

CODI UD DESCRIPCIÓ PREU

CAPITOL C01 REDUCTORS DE VELOCITAT M219UF42 m2cm Fresatge mecànic de paviments asfàltics, de gruix entre 0 i 4 cm 1,29

Fresatge mecànic de pav iments asfàltics per cada cm de gruix , amb un gruix de 0 a 4 cm i enels encaixos laterals i finals en obres de recobriment asfàltic, amb fresadora de càrrega automàti-ca i talls i entregues a tapes i reixes amb compresor, carrega de runes sobre camió i escombrat ineteja de la superficie fresada

UN EUROS amb VINT-I-NOU CÈNTIMS

F9H17114 t Paviment bitum.cont.calent S-12,g.granític,betum asf.,98%marshal 57,62Paviment de mescla bituminosa contínua en calent tipus AC 16 surf B60/70 S (S-12), amb be-tum asfàltic de penetració, de granulometria semidensa per a capa de rodadura i granulat granític,estesa i compactada

CINQUANTA-SET EUROS amb SEIXANTA-DOS CÈNTIMS

G9H11J31 t Paviment bitum.cont.calent G-20,g.granític,betum asf.,98%marshal 56,26Paviment de mescla bituminosa contínua en calent tipus AC 22 base B60/70 G (G-20), amb be-tum asfàltic de penetració, de granulometria grossa per a capa base i granulat granític, estesa icompactada

CINQUANTA-SIS EUROS amb VINT-I-SIS CÈNTIMS

F9J12X91 m2 Reg d'adherència tipus ECR-1 dotació 1 kg/m2 0,38Reg d'adherència amb emulsió bituminosa ràpida tipus ECR-1, amb una dotació de betum de 1kg/m2, totalment estesa

ZERO EUROS amb TRENTA-VUIT CÈNTIMS

GF21A295 m Tub de fosa dúctil de diàmetre nominal 80mm 16,04Tub de fosa dúctil de diàmetre nominal 80mm, col·locat en laterals de reductors de velocitat d'unasola peça a nivell de pav iment, incloses les tasques d'ajustament dels extrems a la geometria dela rampa

SETZE EUROS amb QUATRE CÈNTIMS

F21B5001 m Desmuntatge de banda reductora de velocitat fixada al paviment 2,39Desmuntatge de banda reductora de velocitat, ancorada al pav iment mitjançant cargoleria, realit-zada amb mitjans manuals i eines bàsiques de descargolament, inclosa la càrrega sobre camió

DOS EUROS amb TRENTA-NOU CÈNTIMS

G2R3509A m3 Transport terres aboc.,camió 25 km 5,48Transport de terres i roca a instal·lació autoritzada de gestió de residus, amb camió de 12 t itemps d'espera per a la càrrega amb mitjans mecànics, amb un recorregut màxim de 25 km

CINC EUROS amb QUARANTA-VUIT CÈNTIMS

G2RA7L00 m3 Deposició controlada a dipòsit autoritzat de residus inerts 4,32Deposició controlada a dipòsit autoritzat, de residus de terra inerts, procedents d'excavació, ambcodi 170504 segons el Catàleg Europeu de Residus (ORDEN MAM/304/2002)

QUATRE EUROS amb TRENTA-DOS CÈNTIMS




CAPITOL C02 SENYALITZACIÓ VIÀRIA GBA22411 m Pintat faixa transv.contínua 40cm,reflectora,màquina 2,51

Pintat sobre pav iment de faixa transversal contínua de 40 cm, amb pintura reflectora i microesfe-res de v idre, amb màquina d'accionament manual

DOS EUROS amb CINQUANTA-UN CÈNTIMS

UBA31110 m2 Pintat faixes superficials,reflectora,màq.accionament manual 8,38Pintat sobre pav iment de faixes superficials, amb pintura reflectora i microesferes de v idre, ambmàquina d'accionament manual

VUIT EUROS amb TRENTA-VUIT CÈNTIMS

UBA1G110 m Pintat faixa contínua 10cm,reflectora,màquina 0,83Pintat sobre pav iment d'una faixa contínua de 10 cm, amb pintura reflectora i microesferes de v i-dre, amb màquina autopropulsada

ZERO EUROS amb VUITANTA-TRES CÈNTIMS

UBB11111 u Placa làm.reflect.nivell 1 intens. triangular,costat=70cm,fix.me 72,11Placa amb làmina reflectora de nivell 1 d'intensitat, triangular, de 70 cm de costat, per a senyalsde trànsit, fixada mecànicament

SETANTA-DOS EUROS amb ONZE CÈNTIMS

UBB11851 u Placa làm.reflect.nivell 1 intens.rectang.,60x40cm,fix.mecànica 69,62Placa amb làmina reflectora de nivell 1 d'intensitat, rectangular de 60x40 cm, per a senyals detrànsit, fixada mecànicament

SEIXANTA-NOU EUROS amb SEIXANTA-DOS CÈNTIMS

UBB11251 u Placa làm.reflect.nivell 1 intens.,circ.,D=60cm,fix.mecànicament 59,51Placa amb làmina reflectora de nivell 1 d'intensitat, circular de 60 cm de diàmetre, per a senyalsde trànsit, fixada mecànicament

CINQUANTA-NOU EUROS amb CINQUANTA-UNCÈNTIMS

UBB11411 u Placa làm.reflect.nivell 1 intens.,quadrada,D=60cm,fix.mecànica 73,47Placa amb làmina reflectora de nivell 1 d'intensitat, quadrada de 60 cm de diàmetre, per a se-nyals de trànsit, fixada mecànicament

SETANTA-TRES EUROS amb QUARANTA-SET CÈNTIMS

UBBZU010 m Suport rect.,tub acer galv.80x40x2mm,formigonat 20,56Suport rectangular de tub d'acer galvanitzat de 80x40x2 mm, col.locat a terra formigonat, incloentla demolició del pav iment ex istent i deixant la superfície al mateix nivell

VINT EUROS amb CINQUANTA-SIS CÈNTIMS

UBB11259 u Llàmina adhesiva circular 45 cm per a senyalització viària 128,56Subministrament i col·locació de llàmina retrorreflectant circular tipus 3M High Intensity PrismaticGrade HIP sèrie 3930, o similar, amb fons color blanc, amb reflectància de nivell 2, amb adhesiusensible a la pressió, de 45 cm de diàmetre, incloent la neteja i preparació de la superfície de re-buda de la llàmina, totalment col·locat

CENT VINT-I-VUIT EUROS amb CINQUANTA-SISCÈNTIMS




F21QQZ01 u Retirada de senyal de trànsit sobre pal metàl·lic,mitj.mecànics 11,14Retirada de senyal de trànsit sobre suport metàl·lic, enderroc de dau de formigó, i càrrega manuali mecànica de l'equipament i la runa sobre camió o contenidor, incloent el replenat amb formigó dela superfície oberta, deixant-lo a nivell de rasant i el descollat de plaques de senyalització en casde ser necessari

ONZE EUROS amb CATORZE CÈNTIMS

F21QQZ09 u Retirada i nova col·locació de senyal de trànsit, mitj. mecànics 39,52Retirada de senyal de trànsit sobre suport metàl·lic i posterior recol·locació en posició definitiva envorera ex istent, inclòs l'enderroc de dau de formigó, i la càrrega manual i mecànica de l'equipa-ment i la runa sobre camió o contenidor, les tasques de neteja del formigó en el suport, incloentl'enderroc de la vorera a la nova ubicació, el replenat amb formigó de la superfície oberta, dei-xant-lo a nivell de rasant, i el nou dau de formigó a la nova posició

TRENTA-NOU EUROS amb CINQUANTA-DOS CÈNTIMS




CAPITOL C03 DIVERSOS UPAIMP092 pa Partida alçada, a justificar, per a imprevistos en fase d'obra 1.040,00


MIL QUARANTA EUROS

UPASS092 pa Partida alçada, d'abonament íntegre, per a execució del PSS 416,00Partida alçada, d'abonament íntegre, per a dotació dels elements i formació en seguretat i salutdurant l'execució de les obres, segons el Pla de seguretat i Salut aprovat pel Coordinador de Se-guretat i Salut

QUATRE-CENTS SETZE EUROS


QUADRE DE PREUS NÚMERO 2



CAPITOL C01 REDUCTORS DE VELOCITAT M219UF42 m2cm Fresatge mecànic de paviments asfàltics, de gruix entre 0 i 4 cm

Fresatge mecànic de pav iments asfàltics per cada cm de gruix , amb un gruix de 0 a 4 cm i enels encaixos laterals i finals en obres de recobriment asfàltic, amb fresadora de càrrega automàti-ca i talls i entregues a tapes i reixes amb compresor, carrega de runes sobre camió i escombrat ineteja de la superficie fresada

Ma d'obra....................................................... 0,29Maquinaria ..................................................... 0,95

Suma la partida............................................... 1,24Costos indirectes............................. 4,00% 0,05

TOTAL PARTIDA ........................................... 1,29

F9H17114 t Paviment bitum.cont.calent S-12,g.granític,betum asf.,98%marshalPaviment de mescla bituminosa contínua en calent tipus AC 16 surf B60/70 S (S-12), amb be-tum asfàltic de penetració, de granulometria semidensa per a capa de rodadura i granulat granític,estesa i compactada

Ma d'obra....................................................... 1,60Maquinaria ..................................................... 1,58Materials........................................................ 52,22


TOTAL PARTIDA ........................................... 57,62

G9H11J31 t Paviment bitum.cont.calent G-20,g.granític,betum asf.,98%marshalPaviment de mescla bituminosa contínua en calent tipus AC 22 base B60/70 G (G-20), amb be-tum asfàltic de penetració, de granulometria grossa per a capa base i granulat granític, estesa icompactada



TOTAL PARTIDA ........................................... 56,26




F9J12X91 m2 Reg d'adherència tipus ECR-1 dotació 1 kg/m2 Reg d'adherència amb emulsió bituminosa ràpida tipus ECR-1, amb una dotació de betum de 1kg/m2, totalment estesa



TOTAL PARTIDA ........................................... 0,38

GF21A295 m Tub de fosa dúctil de diàmetre nominal 80mm Tub de fosa dúctil de diàmetre nominal 80mm, col·locat en laterals de reductors de velocitat d'unasola peça a nivell de pav iment, incloses les tasques d'ajustament dels extrems a la geometria dela rampa

Ma d'obra....................................................... 2,65Materials........................................................ 12,77


TOTAL PARTIDA ........................................... 16,04

F21B5001 m Desmuntatge de banda reductora de velocitat fixada al paviment Desmuntatge de banda reductora de velocitat, ancorada al pav iment mitjançant cargoleria, realit-zada amb mitjans manuals i eines bàsiques de descargolament, inclosa la càrrega sobre camió



TOTAL PARTIDA ........................................... 2,39

G2R3509A m3 Transport terres aboc.,camió 25 km Transport de terres i roca a instal·lació autoritzada de gestió de residus, amb camió de 12 t itemps d'espera per a la càrrega amb mitjans mecànics, amb un recorregut màxim de 25 km

Maquinaria ..................................................... 5,27


TOTAL PARTIDA ........................................... 5,48

G2RA7L00 m3 Deposició controlada a dipòsit autoritzat de residus inerts Deposició controlada a dipòsit autoritzat, de residus de terra inerts, procedents d'excavació, ambcodi 170504 segons el Catàleg Europeu de Residus (ORDEN MAM/304/2002)

Materials........................................................ 4,15


TOTAL PARTIDA ........................................... 4,32





Pintat sobre pav iment de faixa transversal contínua de 40 cm, amb pintura reflectora i microesfe-res de v idre, amb màquina d'accionament manual



TOTAL PARTIDA ........................................... 2,51

UBA31110 m2 Pintat faixes superficials,reflectora,màq.accionament manual Pintat sobre pav iment de faixes superficials, amb pintura reflectora i microesferes de v idre, ambmàquina d'accionament manual



TOTAL PARTIDA ........................................... 8,38

UBA1G110 m Pintat faixa contínua 10cm,reflectora,màquina Pintat sobre pav iment d'una faixa contínua de 10 cm, amb pintura reflectora i microesferes de v i-dre, amb màquina autopropulsada



TOTAL PARTIDA ........................................... 0,83

UBB11111 u Placa làm.reflect.nivell 1 intens. triangular,costat=70cm,fix.mePlaca amb làmina reflectora de nivell 1 d'intensitat, triangular, de 70 cm de costat, per a senyalsde trànsit, fixada mecànicament



TOTAL PARTIDA ........................................... 72,11




UBB11851 u Placa làm.reflect.nivell 1 intens.rectang.,60x40cm,fix.mecànica Placa amb làmina reflectora de nivell 1 d'intensitat, rectangular de 60x40 cm, per a senyals detrànsit, fixada mecànicament



TOTAL PARTIDA ........................................... 69,62

UBB11251 u Placa làm.reflect.nivell 1 intens.,circ.,D=60cm,fix.mecànicamentPlaca amb làmina reflectora de nivell 1 d'intensitat, circular de 60 cm de diàmetre, per a senyalsde trànsit, fixada mecànicament



TOTAL PARTIDA ........................................... 59,51

UBB11411 u Placa làm.reflect.nivell 1 intens.,quadrada,D=60cm,fix.mecànica Placa amb làmina reflectora de nivell 1 d'intensitat, quadrada de 60 cm de diàmetre, per a se-nyals de trànsit, fixada mecànicament



TOTAL PARTIDA ........................................... 73,47

UBBZU010 m Suport rect.,tub acer galv.80x40x2mm,formigonat Suport rectangular de tub d'acer galvanitzat de 80x40x2 mm, col.locat a terra formigonat, incloentla demolició del pav iment ex istent i deixant la superfície al mateix nivell



TOTAL PARTIDA ........................................... 20,56




UBB11259 u Llàmina adhesiva circular 45 cm per a senyalització viària Subministrament i col·locació de llàmina retrorreflectant circular tipus 3M High Intensity PrismaticGrade HIP sèrie 3930, o similar, amb fons color blanc, amb reflectància de nivell 2, amb adhesiusensible a la pressió, de 45 cm de diàmetre, incloent la neteja i preparació de la superfície de re-buda de la llàmina, totalment col·locat



TOTAL PARTIDA ........................................... 128,56

F21QQZ01 u Retirada de senyal de trànsit sobre pal metàl·lic,mitj.mecànics Retirada de senyal de trànsit sobre suport metàl·lic, enderroc de dau de formigó, i càrrega manuali mecànica de l'equipament i la runa sobre camió o contenidor, incloent el replenat amb formigó dela superfície oberta, deixant-lo a nivell de rasant i el descollat de plaques de senyalització en casde ser necessari



TOTAL PARTIDA ........................................... 11,14

F21QQZ09 u Retirada i nova col·locació de senyal de trànsit, mitj. mecànicsRetirada de senyal de trànsit sobre suport metàl·lic i posterior recol·locació en posició definitiva envorera ex istent, inclòs l'enderroc de dau de formigó, i la càrrega manual i mecànica de l'equipa-ment i la runa sobre camió o contenidor, les tasques de neteja del formigó en el suport, incloentl'enderroc de la vorera a la nova ubicació, el replenat amb formigó de la superfície oberta, dei-xant-lo a nivell de rasant, i el nou dau de formigó a la nova posició



TOTAL PARTIDA ........................................... 39,52






Materials........................................................ 1.000,00

Suma la partida............................................... 1.000,00Costos indirectes............................. 4,00% 40,00

TOTAL PARTIDA ........................................... 1.040,00

UPASS092 pa Partida alçada, d'abonament íntegre, per a execució del PSS Partida alçada, d'abonament íntegre, per a dotació dels elements i formació en seguretat i salutdurant l'execució de les obres, segons el Pla de seguretat i Salut aprovat pel Coordinador de Se-guretat i Salut

Materials........................................................ 400,00


TOTAL PARTIDA ........................................... 416,00


PRESSUPOST PARCIAL

PRESSUPOST PARCIALControl de velocitat als carrers del nucli urbà de Bellvei

Bellvei CODI DESCRIPCIÓ QUANTITAT PREU IMPORT


Fresatge mecànic de pav iments asfàltics per cada cm de gruix , amb un gruix de 0 a 4 cm i en elsencaixos laterals i finals en obres de recobriment asfàltic, amb fresadora de càrrega automàtica i tallsi entregues a tapes i reixes amb compresor, carrega de runes sobre camió i escombrat i neteja de lasuperficie fresada

918,200 1,29 1.184,48

F9H17114 t Paviment bitum.cont.calent S-12,g.granític,betum asf.,98%marshal

Paviment de mescla bituminosa contínua en calent tipus AC 16 surf B60/70 S (S-12), amb betumasfàltic de penetració, de granulometria semidensa per a capa de rodadura i granulat granític, estesa icompactada

173,338 57,62 9.987,74

G9H11J31 t Paviment bitum.cont.calent G-20,g.granític,betum asf.,98%marshal

Paviment de mescla bituminosa contínua en calent tipus AC 22 base B60/70 G (G-20), amb betumasfàltic de penetració, de granulometria grossa per a capa base i granulat granític, estesa i compacta-da

105,981 56,26 5.962,49

F9J12X91 m2 Reg d'adherència tipus ECR-1 dotació 1 kg/m2

Reg d'adherència amb emulsió bituminosa ràpida tipus ECR-1, amb una dotació de betum de 1kg/m2, totalment estesa

2.140,550 0,38 813,41

GF21A295 m Tub de fosa dúctil de diàmetre nominal 80mm

Tub de fosa dúctil de diàmetre nominal 80mm, col·locat en laterals de reductors de velocitat d'una so-la peça a nivell de pav iment, incloses les tasques d'ajustament dels extrems a la geometria de larampa

362,000 16,04 5.806,48

F21B5001 m Desmuntatge de banda reductora de velocitat fixada al paviment

Desmuntatge de banda reductora de velocitat, ancorada al pav iment mitjançant cargoleria, realitzadaamb mitjans manuals i eines bàsiques de descargolament, inclosa la càrrega sobre camió

163,250 2,39 390,17

G2R3509A m3 Transport terres aboc.,camió 25 km

Transport de terres i roca a instal·lació autoritzada de gestió de residus, amb camió de 12 t i tempsd'espera per a la càrrega amb mitjans mecànics, amb un recorregut màxim de 25 km

12,940 5,48 70,91

G2RA7L00 m3 Deposició controlada a dipòsit autoritzat de residus inerts

Deposició controlada a dipòsit autoritzat, de residus de terra inerts, procedents d'excavació, amb codi170504 segons el Catàleg Europeu de Residus (ORDEN MAM/304/2002)

12,940 4,32 55,90




TOTAL CAPITOL C01 REDUCTORS DE VELOCITAT.......................................... 24.271,58





Pintat sobre pav iment de faixa transversal contínua de 40 cm, amb pintura reflectora i microesferesde v idre, amb màquina d'accionament manual

163,250 2,51 409,76

UBA31110 m2 Pintat faixes superficials,reflectora,màq.accionament manual

Pintat sobre pav iment de faixes superficials, amb pintura reflectora i microesferes de v idre, amb mà-quina d'accionament manual

408,805 8,38 3.425,79

UBA1G110 m Pintat faixa contínua 10cm,reflectora,màquina

Pintat sobre pav iment d'una faixa contínua de 10 cm, amb pintura reflectora i microesferes de v idre,amb màquina autopropulsada

220,000 0,83 182,60

UBB11111 u Placa làm.reflect.nivell 1 intens. triangular,costat=70cm,fix.me

Placa amb làmina reflectora de nivell 1 d'intensitat, triangular, de 70 cm de costat, per a senyals detrànsit, fixada mecànicament

18,000 72,11 1.297,98

UBB11851 u Placa làm.reflect.nivell 1 intens.rectang.,60x40cm,fix.mecànica

Placa amb làmina reflectora de nivell 1 d'intensitat, rectangular de 60x40 cm, per a senyals de tràn-sit, fixada mecànicament

2,000 69,62 139,24

UBB11251 u Placa làm.reflect.nivell 1 intens.,circ.,D=60cm,fix.mecànicament

Placa amb làmina reflectora de nivell 1 d'intensitat, circular de 60 cm de diàmetre, per a senyals detrànsit, fixada mecànicament

12,000 59,51 714,12

UBB11411 u Placa làm.reflect.nivell 1 intens.,quadrada,D=60cm,fix.mecànica

Placa amb làmina reflectora de nivell 1 d'intensitat, quadrada de 60 cm de diàmetre, per a senyals detrànsit, fixada mecànicament

28,000 73,47 2.057,16

UBBZU010 m Suport rect.,tub acer galv.80x40x2mm,formigonat

Suport rectangular de tub d'acer galvanitzat de 80x40x2 mm, col.locat a terra formigonat, incloent lademolició del pav iment existent i deixant la superfície al mateix nivell

130,200 20,56 2.676,91

UBB11259 u Llàmina adhesiva circular 45 cm per a senyalització viària

Subministrament i col·locació de llàmina retrorreflectant circular tipus 3M High Intensity PrismaticGrade HIP sèrie 3930, o similar, amb fons color blanc, amb reflectància de nivell 2, amb adhesiusensible a la pressió, de 45 cm de diàmetre, incloent la neteja i preparació de la superfície de rebudade la llàmina, totalment col·locat

1,000 128,56 128,56




F21QQZ01 u Retirada de senyal de trànsit sobre pal metàl·lic,mitj.mecànics

Retirada de senyal de trànsit sobre suport metàl·lic, enderroc de dau de formigó, i càrrega manual imecànica de l'equipament i la runa sobre camió o contenidor, incloent el replenat amb formigó de lasuperfície oberta, deixant-lo a nivell de rasant i el descollat de plaques de senyalització en cas de sernecessari

2,000 11,14 22,28

F21QQZ09 u Retirada i nova col·locació de senyal de trànsit, mitj. mecànics

Retirada de senyal de trànsit sobre suport metàl·lic i posterior recol·locació en posició definitiva envorera existent, inclòs l'enderroc de dau de formigó, i la càrrega manual i mecànica de l'equipament ila runa sobre camió o contenidor, les tasques de neteja del formigó en el suport, incloent l'enderroc dela vorera a la nova ubicació, el replenat amb formigó de la superfície oberta, deixant-lo a nivell de ra-sant, i el nou dau de formigó a la nova posició

6,000 39,52 237,12

TOTAL CAPITOL C02 SENYALITZACIÓ VIÀRIA................................................. 11.291,52






1,000 1.040,00 1.040,00

UPASS092 pa Partida alçada, d'abonament íntegre, per a execució del PSS

Partida alçada, d'abonament íntegre, per a dotació dels elements i formació en seguretat i salut durantl'execució de les obres, segons el Pla de seguretat i Salut aprovat pel Coordinador de Seguretat iSalut

1,000 416,00 416,00

TOTAL CAPITOL C03 DIVERSOS ........................................................................ 1.456,00

PRESSUPOST D'EXECUCIÓ MATERIAL ............................................................ 37.019,10


PRESSUPOST GENERAL

PRESSUPOST GENERALControl de velocitat als carrers del nucli urbà de Bellvei

Bellvei CAPITOL RESUM IMPORT EUROS

C01 REDUCTORS DE VELOCITAT ........................................................................................................................24.271,58C02 SENYALITZACIÓ VIÀRIA................................................................................................................................11.291,52C03 DIVERSOS....................................................................................................................................................1.456,00

PRESSUPOST D'EXECUCIÓ MATERIAL 37.019,1013,00% Despeses Generals....................... 4.812,486,00% Benefici industrial .......................... 2.221,15

SUMA DE DESPESES I BENEFICI 7.033,63

PRESSUPOST D'EXECUCIÓ PER CONTRACTA 44.052,73

18,00% I.V.A. .......................................... 7.929,49 7.929,49

PRESSUPOST GENERAL DE LICITACIÓ 51.982,22

Puja el pressupost general lésmentada quantitat de CINQUANTA-UN MIL NOU-CENTS VUITANTA-DOS EUROS amb VINT-I-DOSCÈNTIMS

Tarragona, 7 de setembre de 2011.

L'enginy er de camins, canals i ports, L'enginy er tècnic industrial, Lénginy er industrial, Assistència Tècnica Cap de la Secció de Projectes i Obres Cap del Serv ei d'Enginy eria Municipal

Lluís López de Zamora Enrich Emili Sisquellas Ortega Albert Gómez Masdeu

7 de septiembre de 2011 Pàgina1

Documents

Control de velocitat als carrers del nucli urbà · Al plànol 5 de definició geomètrica dels reductors es pot veure amb més detall la morfologia de cada tipus de reductor. Tot