Divendres, 21 de febrer.

• XVI Cicle de XerradesDaniel Mangrané a la SalaJordi Brull i MartínezJornada Tècnica “Ús soste-nible de productes fitosani-taris: Gestió integrada deplagues”

Dissabte, 22 de febrer.

• XVI Concurs AllioliJuvenil• Demostracions en públic iretransmès per circuit deTV de l’elaboració de diver-sos plats.• Curs de tast d’olis d’olivacomentat per un professio-nal del Panell de Tast ofi-cial d’Olis Verges deCatalunya.• XV Concurs de llançadorsamb la boca de pinyols d’o-liva - Prova puntuable peral III Triatló de l’Oli.• Inauguració oficial de laFira (17.00 hores), a càrrecdel Sr. Francesc LópezGilabert, Xef de cuina del Restaurant Torreó de l’Indiàde l’Hotel Villa Retiro deXerta, guardonat amb unaestrella Michelin.• XIX Trobada de Grallers iDolçainers dels PaïsosCatalans.• Mostra Gastronòmica (exposició culinària).

• Lliurament de Premis del XIV Concurs de Pintura delPoble de Jesús.• Festa Folk al CasalJesusenc (24.00 hores)amb l’actuació de Vent deBall i Ebri Knight. (entradagratuïta).

Diumenge, 23 de febrer.

• XIX Concurs Allioli –Prova puntuable per al IIITriatló de l’Oli.• Taula d’Oli de la Llotja deContractació.• XXX Concurs al Tast d’Olide les Terres de l’Ebre.• Demostracions en públic iretransmès per circuit deTV de l’elaboració de diver-sos plats.• XIX Concurs de plegadorsmanuals d’olives senseungles - Prova puntuableper al III Triatló de l’Oli.• Cantada de Jotes versa-des guanyadores del V con-curs “Joan de Figueretes”.• Concurs d’olives posades.• Concert de la Banda de

Música Manel Martines iSolà.• Lliurament de premis alsguanyadors dels concursos isorteig entre tots els assis-tents del seu pes en oli.

Al recinte firal hi hauràconfecció manual de cabas-sos, demostració d’esquilaranimals, de cordar cadires,demostració d’elaboraciód’aiguardent, reproducciód’una casa de pagès, expo-sició de tres molins antics,exposició d’eines del camp,atraccions infantils i serveide barra.

Tiquets degustació: Hihaurà venda de tiquets perpoder realitzar 5 degusta-cions als estands de la firaquè estaran degudamentsenyalitzats.Preu: 5 € (inclou 5 degus-tacions + 1 copa )

w w w . e m d j e s u s . c a temd.jesus@altanet.org

Menú de la Fira:

Durant els dies de lafira, s’oferirà un menútípic i popular alssegüents bars: Bar JP,Bar Olímpic, BarRestaurant La Gela, BarModern, Bar PataNegra, Bar Casal SantFrancesc, GranjaGelateria José Maria,Restaurant Equitor i BarCafeteria Aldelros.

FEBRER 2014

222

Queda totalment prohibida la reproducciótotal o parcial d’aquesta publicació,sense el permís de la direcció.

Edita:Doble Columna, s. l.Av. Remolins 24 - TORTOSATel. 977 58 80 32Fax 977 50 20 77info@uncopdull.comwww.uncopdull.comLa direcció de la empresa DOBLE COLUMNA SLdeclina tota responsabilitat vers els comentarisdels seus col·laboradors.

SumariCop d’Ull

Director Gerent:Albert Roda Administració:Noelia CastilloComercial:Maria José Vicente Notícies:Cinta Bonet, Gustau Moreno, ACN, Judit Brú, Sílvia AlarcónMaquetació:Claudio Ena, Jordi AljarillaCol·laboradors:Enric Bayerri, Jaume Querol

Petits ArtistesPàg.27

AgendaPàg. 24t

Descarrega’t la revistaen format PDFawww.teveon.tv

Els fogonsPàg. 26

Anuncis Gratuïts:Tel. 807 505 576SMS: ALTA COP seguit de l’anuncial 27775Preu màxim: Red Fixa 1,21 €/minut,Mòbil 1,57 €/minut IVA inclòs.Majors de 18 anys. ATS S.A.Ap. de Correus 18070 Madrid 28080.Telèfon d’Atenció al Client: 902 440 140de dilluns a divendres de 9 a 18 h

807 505 576Anuncia’t

OpinióPàg. 06

L’EntrevistaPàg. 4

NotíciesPàg. 7

ClassificatsPàg. 29

HoròscopPàg. 30

Noves TecnologíesPàg. 28

4

EntrevistaFEBRER 2014

- S’ha actuat massa tard, a l’ho-ra de combatre la plaga del cara-gol maçana?

-Vist en perspectiva, ara sabemque es va actuar massa tard.Però en disculpa dels responsa-bles anteriors, cal dir que no esconeixia prou el caragol poma niels efectes que podia tenir.Quan es va detectar cap al 2009no es va fer gaire cas, ni des deles administracions ni els matei-xos pagesos. Després s’ha vistque és una plaga molt terrible,amb una capacitat de reproduc-ció elevadíssima. Si no s’ha-guessin fet una sèrie de mesu-res, avui en dia tindríem tot elDelta infectat. I dins del margeesquerre, tenim possibilitatsd’arribar-lo a controlar.

- De moment, el suport delMinisteri d’Agricultura i de laUnió Europea està lligat a l’efec-tivitat del pla de xoc contra elcaragol poma...

-Sí, ha costat molt convèncer-los, perquè primer ho veien comun problema de la comunitatautònoma. Però finalment hanentès que el caragol poma ésuna de les espècies invasoresmés perilloses d’arreu del món, ique el Delta era la porta d’entra-da cap a Espanya i cap aEuropa. Per interès propi, ensajudaran a combatre el caragolpoma. A més, és una espècie

que pot trencar l’equilibri que hiha al delta de l’Ebre, amb ungran valor ecològic per a totEuropa. El caragol poma potafectar la producció d’arròs,però també el conjunt d’espè-cies del Delta. Això també haestat un factor important perimplicar la resta d’administra-cions.

- Tot i això, la lluita contra elcaragol maçana s’ha quedatsense programa Life de la UnióEuropea, i a més els pagesosque van assecar els camps esvan quedar sense ajuts agroam-bientals. Hi ha hagut falta d’ha-bilitat política a l’hora de nego-ciar l’arribada de diversos ajuts,com ha denunciat la Unió dePagesos?-Hem de distingir entre perdreun ajut i no cobrar per allò queno es fa. Al Delta hi ha unamesura agroambiental moltimportant, de suport a la pro-ducció de l’arròs, que té diver-ses característiques. Per exem-ple, si s’inunda durant unsmesos, reps un ajut que estàquantificat. A la Unió Europeavam dir-li que deixàvem d’apli-car aquesta mesura preci-sament per un temamediambien-tal, ja quec a l i a

assecar els camps per combatreel caragol poma. Brussel·les vaacceptar aquesta mesura nomésparcialment.

- Al marge del caragol poma, elsector de l’arròs té altres proble-mes. Què es pot fer des de lesadministracions perquè aquestconreu siga viable al Delta?

-En aquests moments és viable.Però hem aconseguit que en lapropera reforma de la PolíticaAgrària Comuna (PAC) hi hagi

un ajut específic per a l’arròs. Hiha una part dels ajuts europeusque són per als sectors que que-den malament dins del modelde regionalització que fa l’Estato que poden tenir dificultats.Per a Catalunya, n’hem colatdos: l’ajut per als fruits de clos-ca i el de l’arròs, que s’haacceptat com a prioritari perpart del Ministeri. Hi ha unaquantitat assignada per a l’arròs,i ara falta establir els criteris derepartiment. Aquesta serà lasegüent batalla.

Jordi Sala“Ara cal cuidar i treure suc a la marcaReserva de la Biosfera”

Director general deDesenvolupament Rural

5

EntrevistaFEBRER 2014

- Com tenen la negociació de laPAC amb el ministerid’Agricultura? Perquè crec queva amb un cert retard sobre elcalendari previst...

-En aquest cas, no és culpa delMinisteri. La PAC havia d’entraren vigor l’1 de gener del 2014,però la Unió Europea va aprovartard el pressupost. Ara estanredactat els reglaments, cadaestat membre ha de traslladar-los i en aquest cas el governd’Espanya ha de negociar ambles comunitats autònomes. ElMinisteri té un cert marge demaniobra, però cada comunitatestira cap a casa seva i elgovern de l’Estat d’aprofitar lanegociació per recuperar com-petències en Agricultura, mal-grat que Catalunya té compe-tències exclusives. Per tant,aquí també tenim unes certesfriccions amb el Ministeri. Tot iaixò, la previsió és que al juliold’engany estigui tot tancat ique l’1 de gener del 2015pugui entrar en vigor tota laPAC. És a dir, amb un any deretard.- Al marge d’això, en què més espodran beneficiar els pagesos deles Terres de l’Ebre d’aquestanova PAC?

-A més dels ajuts generals per atots els agricultors, també hihaurà l’ajut específic per al sec-tor de l’arròs i un altre per afruits de closca. I després, s’hacreat una comissió específicaper veure alguns sectors, comper exemple l’olivera de baixrendiment.

- Parlava de la voluntat del’Estat de recentralitzar algunes

competències. El govern centralpretenia bloquejar molts delsajuts vinculats al Pla deDesenvolupament Rural (PDR).Han pogut renegociar totsaquests temes que preocupavenla Generalitat?

-El PDR encara no està tancat.Primer, el govern espanyol voliafer un PDR a nivell d’estat, i vadespertar l’oposició de gairebétotes les comunitats autònomes.I és que no tenia cap sentit. UnPDR precisament el que fa ésanar molt al territori, i ser moltlocal. Les autonomies són l’ad-ministració més propera al terri-tori. Al final, s’han inventat unsistema mixt, on hi haurà elsPDR de cada autonomia i tambéun altre d’estatal. Aleshores, eltema era què voldrien posar enaquest PDR estatal, perquè elque està en un no pot estar al’altre. Així, l’Estat es voldriacentrar en dos temes: promocio-nar la fusió de les cooperatives ograns plataformes de comercia-lització, i els projectes d’innova-ció i desenvolupament de nivellsupraautonòmic. Fins aquí bé,però l’Estat també vol reglamen-tar els criteris que han de com-plir tots els PDR autonòmics. I siaixò ho fa fil per randa, el marcde les autonomies per actuartambé seria mínim, i passaríema ser una mera gestoria. És unainvasió competencial que nopensem acceptar de cap mane-ra.

- D’altra banda, la Reserva de laBiosfera és una bona oportunitatper al sector agroalimentari deles Terres de l’Ebre. Com es potbeneficiar el territori, ambaquesta nova marca?

-Jo diria que és una gran oportu-nitat. Una de les coses que lasocietat més demana són pro-ductes de qualitat, i que es dis-tingeixin per un fet específic. Iun producte que està fet en unterritori que sigui Reserva de laBiosfera entre en el mercat ambuna marca molt especial. Aixòs’ha d’aprofitar i crear sinergiesamb altres sectors, com el turís-tic o el sector serveis. I aixòtambé implica que siguem méscurosos a l’hora de treballar.Tenim la marca i ara l’hem defer respectar, ho hem de vendre.Tenim la marca, tenim el territo-ri i ara es tracta de fer encaramillor les coses, perquè els pro-ductes de les Terres de l’Ebre espuguin valorar millor en el mer-cat. Ara hem de crear l’estratè-gia que permeti cuidar i treuresuc a la marca EbreBiosfera.

Gustau MorenoPer veure el vídeo de l’entrevistacompleta, aneu al següent enllaç:

http://www.youtube.com/watch?v=4xbCiXQm98E

El regadiuXerta-Sénia,ajustat a lademanda realdels regantsLa Generalitat ha decidit tirarendavant el nou regadiu delcanal Xerta-Sénia segons lademanda real dels pagesos perregar. Així ho va explicar eldirector general deDesenvolupament Rural, JordiSala, durant una entrevista aCanal 21 Ebre. Sala va afirmarque el govern només invertiràrecursos en aquelles zones delXerta-Sénia on hi hagi “unademanda real de reg impor-tant”, perquè així es puguinrendibilitzar al màxim. De fet,la construcció del canal princi-pal està aturada i ara es con-centraran els esforços en fer laxarxa secundària del reg a laprimera fase entre Xerta iTortosa. A més, Sala va assegu-rar que han descartat recórrer ala inversió privada per acabarde construir i gestionar elcanal. Segons l’alt càrrec de laGeneralitat, aquesta nova rea-litat del projecte, al costat delmateix disseny telescòpic delXerta-Sénia, hauria de servirper resoldre els dubtes dels que,com la Plataforma en Defensade l’Ebre (PDE), identifiquen elcanal amb un transvasamentencobert cap al país Valencià.

D'altra banda, el director gene-ral de Desenvolupament Ruralva lamentar que la PDE anun-ciés una denúncia contra elcanal Segarra-Garrigues.Salava reiterar que el projecteno suposa un transvasamentd'aigua a l'àrea metropolitanade Barcelona, però va deixarclar que respectava la decisiódel moviment social.Finalment, va confirmar que laintenció del govern és ampliarel reg de la Terra Alta.

Gustau Moreno

Opinió

6

OpinióFEBRER 2014

Si apartem els nostres problemes particulars, queper cert, - i això no ho hem d’oblidar -, per separatsón socialment invisibles, la convocatòria al novem-bre d’una consulta sobre el model polític de socie-tat sota el que volem viure els i les catalanes podriaeclipsar una qüestió no menys important que la prò-pia consulta. Així, si feu un cop d’ull a la premsa,coincidireu amb mi que la consulta ocupa els llocs

més destacats. En canvi, quan busquem algunanota sobre la crisi econòmica, sorprenentment,només hi trobarem ressenyes sobre l’aparició d’in-dicis i indicadors que projecten la seva fi. I certa-ment, si ens resignem a aïllar la nostra particularparticipació en la crisi, constatem una millora gene-ralitzada dels números sagrats que els economistesutilitzen per mesurar la felicitat dels humans.

Que puguem decidir elfutur model polític de lanostra nació és, sense capmena de dubte, un esde-veniment extraordinari. Dela mateixa manera, l’horit-

zó de gaudir d’un estatpropi no pot inhibir-nos dedecidir, també, el modeleconòmic que desitgemper aquest estat. Perquèno serà suficient allunyar-nos dels subsidis hispà-nics, ni dels AVEs i lesseves estacions fantas-mes, ni de les mega-auto-vies gratuïtes que con-flueixen en un sol punt, nidel terrorisme de baixaintensitat que practiquenels mitjans de comunica-ció ibèrics, ni dels aero-ports sense avions, ni deles rodalies decadents, nide dives que no paguen

impostos, nidels casosPalau, ni de ladictadura ban-cària, ni des u p è r b i e smessetàries.No tindremu n aC a t a l u n y a

captivadora sense elaboraruns instruments quereparteixin la riquesad’una forma més justa isostenible. Ara no defensoun sistema estrictamentigualitari, però sí destaca-ria que les polítiques res-trictives que s’apliquensobre l’administraciópública no han fet mésque generar inèrcies nega-tives. Per posar uns exem-ples, els treballadors i tre-balladores del sectorpúblic han vist el seupoder adquisitiu, i per tanel seu consum, reduir-sefins el punt de trontollarentre els graons més bai-xos de l’escala social, imoltes empreses proveïdo-res de l’administració handesaparegut o han generatinnumerables expedientsde regulació d’ocupacióamb totes les conseqüèn-cies indirectes que aixòimplica en les economies

locals. Així les coses, crecque l’oportunisme de laconsulta ens hauria de ferreflexionar, inexcusable-ment, sobre els instru-ments més efectius perrepartir la riquesa quedurant aquest dos decen-nis s’ha anat acumulanten unes poques butxa-ques. El govern deCatalunya, independent ono, - friso per la primeraopció, - ha de ser capaç depresentar al món un modeleconòmic que corregeixiels desviaments del capi-talisme, i avali el sectorpúblic com a model decompetitivitat, i punta dellança de la creació deriquesa i del seu reparti-ment just i sostenible.Bàsicament, perquè elsector públic l’escollimentre tots i totes, però elsConsells d’Administracióde les empreses privades,els escullen unes altres.

"Ojo al dato" Salvador PeiróSociòleg

Fem de l,escriptura un joc

Organitza: Amb el suport de: Amb la col.laboracio de: -

Si ets estudiant de secundària, participa a...

FiccionsSisena edicióL’aventura

de crear històries

... i guanya

un iPad smartphones

iPods i més

ficcions.cat

Si eSi eSi ets ests ests ests estudiant de secundàrtudiant de secundàrtudiant de secundàrtudiant de secundàrtudiant de secundàrtudiant de secundàrtudiant de secundàrtudiant de secundàrtudiant de secundàrtudiant de secundàrtudiant de secundàrts ests esSi eSi e

tudiant de secundàrtudiant de secundàrtudiant de secundàrtudiant de secundàrtudiant de secundàrtudiant de secundàrtudiant de secundàrtudiant de secundària,ia,ia,ia,tudiant de secundàr partudiant de secundàr par par participa a...ticipa a...ticipa a...ticipa a...ticipa a...ticipa a...ticipa a...ticipa a...ticipa a...ticipa a...ticipa a... par par

a... i guany

un iPadadun iPun iP

Fem de l,escriptura

Organitza: Amb el suport de:

FiccionsiccionsiccionsiccionsFL’a’aventurenturenturenturentura enturenturv’aLLL’aL’ade crde crde crde crear hisear hisear hisear hisear hisear hisear hisear hisde crde cr

Amb la col.laboracio de: -laboracio de:

iccionsiccionsiccionsiccionsiccionsiccionsSisena edició

ear històrtòrtòriesiesiestòrtòrear his

tphones

un iPun iPun iPun iPadadadun iPun iPsmarsmarsmarsmartphonestphonestphonestphonestphonestphonestphones

odssmar

iPodsods i més i més i més i més i mésiPiPiPodsods

ficcions.caticcions.caticcions.catf

iccions.caticcions.caticcions.caticcions.caticcions.caticcions.caticcions.caticcions.caticcions.cat

7

Tortosa NotíciesFEBRER 2014

L’equip de govern de CiU a l’Ajuntament de Tortosava aprovar dimarts 7 de gener, en un pleextraordinari que va durar tres hores, la resoluciódels contractes amb l’empresa Quatuor per a laconstrucció del complex d’aigües al barri deFerreries de Tortosa. També es va aprovar rescindirel contracte per a la gestió de la zona blava, queincloïa la seva ampliació i la construcció d’unpàrquing a la plaça Mossèn Sol, que finalmenthavia quedat descartat. La mesura es va aprovargràcies als 12 vots favorables de l'equip de govern,mentre que el PSC, ERC, Iniciativa-Entesa perTortosa i el PP hi van votar en contra. L’alcalde deTortosa, Ferran Bel, va comparèixer dies abans perconfirmar que a causa de la delicada situaciófinancera de les empreses implicades i de lanecessitat de reformular el projecte del complexd’aigües, l’Ajuntament havia decidit deixar senseefecte el contracte amb la societat Quatuor i tornara treure a concurs la construcció de les piscines.L'Ajuntament també va resoldre amb Quatuor elcontracte de la zona blava, que estava vinculat a laconstrucció del pàrquing soterrat de la plaçaMossèn Sol. Unes obres que la constructora tampocno ha fet. En aquest sentit, l'acord implica que lainversió pendent d'amortitzar, xifrada en 296.000euros, serà restituïda a la mateixa societat. Unamesura que no va agradar gens a l’oposició que vanexigir que es reclamessin responsabilitats al’empresa de les piscines per haver incomplert amballò signat i després d’haver-se beneficiat del’ampliació de la zona blava. Així ho van reclamaren el ple extraordinari on es van resoldre elscontractes amb l’empresa Quautor, un ple que vaser força tens. Magrat això, l’alcalde de Tortosa,

Ferran Bel, va fer una crida al diàleg a tots els grupsmunicipals per intentar consensuar el nou projectede piscines. Amb aquesta objectiu, Bel va convocartres dies després tots els portaveus dels grupsmunicipals a una reunió per tractar la qüestió peròel PSC es va aixecar de la taula de negociació totdenunciant que Bel no acceptava cap de lespeticions dels socialistes per arribar a un consens.La primera tinent d’alcalde de l’Ajuntament deTortosa, Meritxell Roigé, va lamentar que el PSCs’hagués apartat de la taula de diàleg que va obrirel govern de CiU amb els grups de l’oposició, ambl’objectiu d’acostar posicions sobre el nou model depiscines. Roigé també va explicar que elssocialistes es van aixecar de la taula abans decomençar a parlar i sense exposar la seua proposta,tancant-se en banda a qualsevol entesa sobre elprojecte. Tot i així, la primera tinent d’alcalde va donaralgunes pistes sobre quin és nou model de piscinesque proposa CiU. Durant una entrevista a Canal 21Ebre, Roigé va avançar que serà un projecteredimensionat a la situació econòmica actual, ambun complex d’aigües i esportiu gestionat a través del’Ajuntament, i sense que estiga vinculant alpàrquing de la plaça Joaquim Bau i a la construcciód’un edifici administratiu. Roigé també va negarque la rescissió dels contractes amb l’anteriorconstructora, Quatuor, haja estat “il·legal”. SegonsRoigé, els termes de la resolució tenen l’aval de lasecretaria i de la intervenció de l’Ajuntament.

El govern de Tortosa proposa uncomplex d’aigües sense pàrquingTortosa posa remei als

problemes d’inundació dela plaça de la Unió

Després d’anys de problemesd’inundació que cada cop s’hanfet més evidents, l’Ajuntamentde Tortosa ha iniciat unes obresque podrien ser la solució defi-nitiva a la inundabilitat de laplaça de la Unió i el carrer Bar-celona, al barri de Sant Llàtzer.L’actuació consistirà en instal-·lar noves canalitzacions quepermetran incrementar la capa-citat de desguàs de la plaça.L’aigua desembocarà a un noudipòsit que s’ha construït apro-fitant de la urbanització de l’a-vinguda Canigó que a la vegadatraslladarà part d’aquesta aiguaa un segon nou dipòsit que esconstruirà al pla parcial TempleSud de Tortosa. Tot plegat,segons l’alcalde de Tortosa,Ferran Bel, ha de permetre qua-druplicar la capacitat de des-guàs de l’aigua pluvial que pro-vocava importants inundacionsen pàrquings i establimentscomercials.

Quico el Célio, el Noi i elMut de Ferreries reben elPremi Joan Amades deCultura Popular 2013

El grup Quico el Célio, el Noi iel Mut de Ferreries va rebreaquest mes de gener en un actecelebrat a Tortosa el Premi JoanAmades de Cultura Popular iTradicional 2013. L'AssociacióCultural Joan Amades ha valo-rat la trajectòria del grup alllarg d'aquests 20 anys i la sevaproposta musical "fresca, arre-lada en la tradició i el folklorede les Terres de l'Ebre, i ambuna posada en escena singularamb humor compromès i crí-tic". L'Associació Joan Amadesatorga anualment aquest premique està destinat a prestigiar,reconèixer i fer públiques lestrajectòries de persones i orga-nitzacions que han destacat enl'estudi, la promoció i la dina-mització de la cultura popular itradicional catalana.

breus

La primera tinent d’alcalded’Urbanisme, Meritxell Roigé, vaavançar a Canal 21 Ebre que elnou model de piscines que propo-sa CiU és un projecte redimensio-

nat a la situació econòmicaactual, amb un complex d’aigüesi esportiu gestionat a través del’Ajuntament, sense pàrquing niedifici administratiu.

Vegeu el vídeo amb lesexplicacions de MeritxellRoigé sobre les piscines

8

Notícies TortosaFEBRER 2014

Estalvi de 20.000 euros al pont del Mil·lenariEl nou enllumenat que s’ha instal·lat al pontdel Mil·lenari de Tortosa permetrà estalviar20.000 euros anuals. L’obra, que va finalitzarl’estiu passat, ha consistit principalment enla renovació de l’enllumenat per tal demillorar-ne l’eficiència energètica amb lasubstitució de les lluminàries existents perunes de noves amb tecnologia LED. Enaquest sentit, els treballs han permès reduirel consum elèctric de la instal·lació més d’un70%. Aquesta actuació, dins la campanya de

manteniment del pont, també ha inclòs elcondicionament dels elements de contenciólaterals. El director general d’Infraestructuresde Mobilitat Terrestre, Xavier Flores, va visitaraquest mes de generel pont del Mil·lenariacompanyat de l’alcalde de Tortosa, FerranBel. Flores va destacar els avantatges del’actuació realitzada i també va avançar lesmillores que es realitzaran al llarg del 2014.Les obres han comptat amb un pressupost de110.000 euros.

Enric Roig optarà a lesprimàries del PSC deTortosa per ser l'alcaldable

El regidor socialista Enric Roigva anunciar dijous 9 de gener através de Twitter que ja ha comu-nicat als seus "companys i com-panyes" del PSC la decisió depresentar-se a les primàries peresdevenir el candidat a l'alcaldiade Tortosa. De fet, Roig ja haobert un segon compte en aques-ta xarxa social, amb el perfil@roig2015. Roig ha vingut ac-tuant com a portaveu del PSC deTortosa en els darrers mesos, toti que oficialment el portaveu delgrup municipal encara és el tam-bé regidor Antoni Sabaté. Roig ésarquitecte i ha estat director dela Festa del Renaixement deTortosa i de l’Idece.

Tortosa urbanitza ambpersonal propi el carrerDavid Ferrando

L'Ajuntament de Tortosa ha ini-ciat els treballs d'urbanitzaciódel carrer David Ferrando, i depavimentació i millora delscarrers Rasquera, Sol, Jaume Tiói Pintor Casanova. Es tracta devials situats tots al barri deRemolins, amb importants defi-ciències en el ferm. L'alcalde deTortosa, Ferran Bel, va destacarque una de les peculiaritats del’actuació és que les obres es fanper primera vegada amb recursospropis, amb personal de Man-teniment i Serveis i de plans d'o-cupació.

breus

La reducció de la sinistralitat alscarrers de Tortosa, amb unacaiguda del 20% dels accidentsde trànsit, i una baixadaigualment significativa del'activitat delictiva, són algunsdels fets més destacats de laMemòria de la Policia Localcorresponent a l'any 2013. Arabé, l’alcalde de Tortosa, FerranBel, va avançar que es vol fer unpas més i que properament esposarà en marxa una campanyade conscienciació ciutadana enmatèria de civisme per combatreinfraccions com aparcar damuntla vorera o no recollir elsexcrements de gos. L'alcalde hadit que la campanya informativaanirà seguida de les sancions dela Policia Local. El nombre d'actuacions totals dela Policia Local durant 2013 vaser de 18.646, la major part deles quals corresponen a policiaadministrativa (43%), seguit depolicia de seguretat (27%),policia de trànsit (25%) i policiaassistencial (5%). En policia detrànsit, l'any 2013 hi va haver398 accidents, un 20% menysque l'any anterior (501). Aquestany passat no hi ha hagut capvíctima mortal, i el nombre deferits greus també s'ha reduït

d'una manera molt significativa,passant de 13 a 5. L'inspector encap atribueix aquests bonsresultats a diversos factors, entreels quals un menor volum devehicles en circulació, una majoratenció per part dels conductors ials controls policials dissuas-soris. L'any 2013 es van fer 309controls policial amb 9.651vehicles controlats. Les denún-cies totals van ser 468, el querepresenta un 25% menys res-pecte el 2012, i es van fer 113immobilitzacions de vehicles, un40 per cent menys respecte l’anyanterior. En matèria de seguretat,es detecta un descens tant delnombre d'atestats com de lespersones detingudes, 117 el2013 front els 148 de 2012. Pel

que fa a policia administrativa, el2013 es van aixecar 1.370actes, mentre que les infraccionsa l'Ordenança del bon ús de la viapública es van reduir un 10%.D'aquestes últimes, destaca lareducció de les actes per con-sumir alcohol provocant molès-ties en un 50%, sorolls en un13% i consum i tinença dedrogues també en un 30%. LaPolicia Local atribueix aquestadavallada a les campanyes dutesa terme en els punts on s'hadetectat la pràctica del que esconeix com a "botellón".

Campanya per evitar actitudsincíviques a la via públicaL’Ajuntament de Tortosa posaràen marxa una campanya de cons-cienciació ciutadana en matèriade civisme per combatre infrac-

cions com aparcar damunt lavorera o no recollir els excrementsde gos. La campanya informativaanirà seguida de sancions.

Vegeu el vídeo sobrela nova campanyaper evitar actitudsincíviques.

9

10

Notícies Baix EbreFEBRER 2014

Durant una entrevista a Canal 21 Ebre, Soler vaafirmar que volen anar un pas més enllà del que sónels centres d’interpretació, amb un projecte demuseïtzació més trencador i innovador. El presidentdel Baix Ebre va recordar que, a través d’un conveniamb Adif, el Consell Comarcal gestiona la via verdai les estacions d’Aldover i Benifallet, i que preveuendestinar uns 200.000 euros per rehabilitar un

edifici que actualment es troba en estat ruïnós. Enaquest sentit, Soler va voler agrair la col·laboraciódel diputat ebrenc del Partit Popular, JoanBertomeu, que va ajudar el consell del Baix Ebre enles negociacions per aconseguir la cessió del’edifici. A partir d’ara, un cop executat el projecteexecutiu de les obres, també convocaran una “plujad’idees” per saber quina ha de ser la museïtzaciódel centre ambiental de la via verda a Benifallet. Enla mateixa entrevista, Soler va remarcar que ara ésel moment que les administracions han d’invertir enprojectes que tenen un retorn econòmic. De fet, vadestacar que el Consell Comarcal així ho ha fet enprojectes com l’ampliació del viver d’empreses deBaix Ebre Innova a Camarles o el nou centred’innovació i desenvolupament turístic que s’ha deconstruir a Deltebre. En aquest cas, les obrescomençaran al mes de febrer. D’altra banda, Soler va concretar que, en comissióde govern, el Consell Comarcal del Baix Ebre farial’adjudicació definitiva de les obres del centred’innovació i desenvolupament turístic a Deltebre.De la mateixa manera, també han tret a concurs elprojecte de museïtzació del nou equipament, ambuna aposta clara per les noves tecnologies, per alqual s’han presentat un total de cinc propostes.

El Baix Ebre projecta un centreambiental de la via verda al’antiga estació de Benifallet

Un total de 502 famíliesdel Baix Ebre han fet úsdel tiquet fresc al 2013

Fins a 502 famílies de lacomarca del Baix Ebre, el quesuposa un total de 1.637 per-sones, s’han pogut beneficiardurant el 2013 dels anomenatstiquets frescs i adquirir al co-merç de proximitat carn, peix,pa, làctics, fruita i verdura. Elsserveis socials del ConsellComarcal del Baix Ebre s’hanencarregat de gestionar aqueststiquets d’entre 7 i 15 eurosentre les famílies més desafavo-rides les quals podien adquirirproductes frescos presentantaquests tiquets als comerços dela comarca adherits a la cam-panya. Aquesta disposava de10.000 euros per al 2013 peròfinalment el Consell Comarcaldel Baix Ebre, davant la deman-da existent, ha acabat destinant25.000 euros als tiquets fres-cos. Els més quantiosos hanestat els tiquets de carn i paamb 625 cadascun, seguit delsde fruita i verdura amb 500, ilàctics i peix amb 375 tambécadascun. El president delConsell Comarcal del Baix Ebre,Lluís Soler, va mostrar la sevasatisfacció pel desenvolupat lacampanya que ja compta amb64 comerços adherits i ja haavançat que pel 2014 tenenprevist incrementar la dotaciópel tiquet fresc fins als 30.000euros i alhora busca la copartici-pació d’entitats privades.

breus

El president del Consell Comarcaldel Baix Ebre, Lluís Soler, vaexplicar que a finals d’enguany odurant els primers mesos del

2015 haurien de començar lesobres del nou centre ambiental dela via verda a l’antiga estació deBenifallet.

Vegeu el vídeo sobre elcentre ambiental deBenifallet.

12

Notícies AmpostaFEBRER 2014

Poblenou recupera el campanar de l’esglésiaEl Poblenou del Delta ha enllestit la remo-delació del campanar de l’església. Es tractade la primera fase d’un projecte finançatentre l’Ajuntament d’Amposta, el Bisbat deTortosa, i la Diputació de Tarragona queafecta no només al campanar sinó també al’edifici de serveis auxiliars annex a l’església.En concret, la primera fase ha costat un totalde 140.000 euros, dels quals 60.000 hanestat aportat per la Diputació, 50.000 perl’Ajuntament i 30.000 pel Bisbat. L’alcalde

d’Amposta, Manel Ferré, va destacar laimportància de l’actuació que ha permèsrecuperar el monument més emblemàtic dePoblenou. Ferré va destacar les espectacularsvistes que es poden veure des del campanarsituat al bell mig del Delta. En aquest sentit,va avançar la voluntat de programar visitesguiades al campanar i que aquest es puguiutilitzar com a mirador. L’alcaldessa pedania,Encarna Ferré, va afirmar que l’actuació erauna reivindicació dels veïns.

Rigau inaugura l’institut deTecnificació d’Amposta

La consellera d’Ensenyament,Irene Rigau, ha inaugurat l’Insti-tut de Tecnificació Esportivad’Amposta, en funcionament desdel passat curs 2012-2013.Segons va destacar Rigau, perles seves característiques, elcentre ha esdevingut un projecte"singular" a Catalunya, que com-bina els ensenyaments d'ESO,Batxillerats i Formació Profes-sional vinculats a l'àmbit espor-tiu. També pel fet que es trobienclavat en un campus ambdiversos equipaments esportius iel centre universitari que impar-teix els estudis d’EUSES.

El rector de la URV defensaque sense la iniciativaprivada Amposta no tindriacentre universitari

El rector de la Universitat Rovirai Virgili, Francesc Xavier Grau, vavisitar Amposta per conèixer lesinstal·lacions i la marxa delsestudis de Ciències de l’ActivitatFísica i l’Esport que imparteixl’Escola Universitària de la Saluti l’Esport (EUSES) i que és cen-tre adscrit a la URV. Abans detraslladar-se al Centre Universi-tari Amposta, Grau va visitarl’Ajuntament. En el torn de par-laments el rector de la URV vaagrair que EUSES hagi tiratendavant a Amposta un projecteque “en aquests moments la ini-ciativa pública no hagués pogutfer”.

breus

El projecte materialitzarà eltreball conjunt entre el con-sistori, que cedeix el local d’uns800 metres quadrats, i la xarxad’entitats socials d’Amposta, quehauran de gestionar un espai quebeneficiarà el conjunt de laciutadania. Durant una entrevistaa Canal 21 Ebre, la regidora deSanitat, Serveis Socials i Partici-pació Ciutadana a l’Ajuntamentd’Amposta, Laia Subirats, vaavançar que l’Espai Cívic serà unlloc de trobada per afavorir lacohesió social amb activitatslúdiques, xerrades informatives idiversos tallers. A més, l’Ajun-tament, l’associació de voluntarisi els centres educatius tambéincorporaran al nou Espai Cívicun servei de reforç escolar ambberenar saludable per als xiquetsi xiquetes amb risc d’exclusiósocial. D’altra banda, Subirats vaexplicar que el consistori haelaborat un mapa de la ciutat apartir de la concessió d’ajutsalimentaris. Segons la regidorade Serveis Socials, l’objectiu delmapa és saber en quins barrisd’Amposta es concentren elsajuts, per poder actuar-hi desd’altres àrees municipals, comara Ensenyament però també enObres i Urbanisme, per millorarla cohesió social. Subirats va

explicar que els barris que rebenmés ajuts alimentaris són els mésantics d’Amposta, i que el perfilde la població afectada són elsjoves en situació d’atur i tambéels majors de 50 anys que s’hanquedat sense feina. De fet, l’altregran objectiu és ajudar aquestapoblació empobrida ambpolítiques actives d’ocupació.Durant el 2013, l’Ajuntamentd’Amposta va destinar més de170.000 euros en ajudes socials

a 314 famílies ampostines. En lamateixa entrevista, Subirats vaexplicar que la majoria dels ajutsd’emergència social, més d’un70%, són atorgats a la poblacióautòctona. De fet, la xifraascendeix fins al 90% si escontemplen també els ajuts delpla de suport a les famílies.

Amposta projecta un nou EspaiCívic per millorar la cohesió socialL’àrea de Serveis Socials del’Ajuntament d’Amposta ubicaràun espai cívic en l’antic esplai

Sant Jordi de la fundacióCatalunya Caixa, entre el carrerAmèrica i l’avinguda Catalunya.

Vegeu el vídeosobre l’Espai Cívicd’Amposta

14

Notícies La RàpitaFEBRER 2014

En concret, la novel·la històricaque explica com dos joves,derrotats en les revoltes socialsespanyoles de 1775, fugen cap ales colònies americanes a larecerca de fortuna i de noushoritzons. Així, La espada y lainocencia es una inesgotablecrònica que reflecteix lesintrigues i els crims de les altesesferes del poder, el genocididels indígenes, la nostàlgia i lesnoves arrels, les caravanesd'esclaus, el saqueig de tombes iuna incomprensible cadenad'assassinats i corrupció. Enaquest sentit, és una obra que toti no perdre el fil de la tradicióentronca amb el gènere méscontemporani i personal. I és queel llibre és l’inici d’una trilogianarrativa històrica ambientada a

Hispanoamèrica.El seu autor vaexplicar que la novel·la hasuposat un important treballd’investigació, que l’ha portat aconcloure que la història esrepeteix. Per la seva part,l’alcalde de Sant Carles de laRàpita, Joan Martin Masdéu, vavalorar que el llibre de Carlesestà molt lligat al naixement delmunicipi. Masdéu també vaavançar la intenció de fomentarla lectura més encara amb lainauguració de la nova biblioteca.Un equipament que ja estàenllestit i que ben aviat, quan espugui contractar el seu director,es podrà obrir al públic.

Llàtzer Carles presentaLa espada y la inocenciaEl darrer llibre de l’escriptor rapitenc LlàtzerCarles ja ha sortit al carrer. Es tracta de Laespada y la inocencia. Una novel·la històricaambientada a finals del segle XVIII.

Durant la seva primeracompareixença com a presidentde la Mancomunitat, Masdéu vavoler rectificar les seves paraulesquan va dir que aquest ensdistorsionava la feina del ConsellComarcal del Montsià. Així, vafelicitar la feina dels tècnics dela Mancomunitat tot reconeixentla tasca realitzada per trobarfinançament cosa que s’hatraduït en inversions importantsper al territori. Masdéu també vadir que tot i les fronteresadministratives dels territoris queformen part de la Taula delSénia, existeix una unió de

contingut històric i unes bonesrelacions veïnals.D’altra banda, el nou presidentde la Mancomunitat va aprofitarper fer balanç del 2013. Un anyque, segons Masdéu, va serdolent per la reducció dràsticadels pressupostos i del personal.Per aquest motiu va demanar laimplicació de les tres comunitatsautònomes, Catalunya, Aragó i elPaís Valencià, en aquestprojecte. Per la seva part, la gerent de laMancomunitat de la Taula delSénia, Mª Teresa Adell Pons vaexplicar els projectes de futurque l’ens pretén dur a termedurant el proper 2014. Entremolts projectes, es pretén incidiren polítiques d’ocupació per alsjoves d’entre 18 i 30 anys ambalguna formació professional oamb el títol de batxillerat. Perúltim, també es continuarà ambel projecte Olivat gràcies a lacol·laboració del SOC. Un pla,que vol promocionar l’oli de lesTerres del Sénia.

Vegeu el vídeo delnou president dela Taula del Sénia.

Masdéu, nou presidentde la Taula del SéniaL’alcalde de Sant Carles de la Ràpita, JoanMartin Masdeu, és el nou president de laMancomunitat de la Taula del Sènia i presi-dent de la Fundació Rei Jaume I.

Vegeu el vídeosobre el nou llibrede Llàtzer Carles

15

Montsià NotíciesFEBRER 2014

La Passió d’Ulldecona es revoluciona La nova temporada de la Passió d’Ulldeconaes presenta plena de canvis i novetats. De fet,des del Patronat de la Passió d’Ulldeconaavancen que aquest 2014 s’inicia una novaetapa amb una nova Passió totalmentrenovada que es convertirà en una autènticarevolució. Una idea que ja recull el cartell dela nova temporada amb la representació deJesús fent de fuster al taller del seu pareJosep, treballant i preparant nous decorats,avançant d’aquesta manera, segons ha

destacat la seva dissenyadora, Núria Itarte,que s’està preparant la nova Passió, mésactual, amb nou text, amb noves idees. Per laseva part, el president del Patronat de laPassió d’Ulldecona, Jeroni Castell, va insistirque la idea del Patronat iés que aquesta nosigui una temporada més, sinó la temporadaque obrirà una nova etapa de la Passió del’era moderna. Les representacions en catalàseran els dies 16, 23 i 30 de març i encastellà, 6, 13,18, 27 d’abril i 1 de maig.

Un nou pla d’ocupaciópermet contractar deupersones a l’atur al Montsià

Un nou pla d’ocupació delConsell Comarcal del Montsià hapermès contractar 10 personesde la comarca de més de 30anys, en situació d’atur i quehavien exhaurit la prestació perdesocupació, així com una pros-pector empresarials. A finals dedesembre aquestes persones esvan incorporar al diferents ajun-taments de la comarca per realit-zar treballs de neteja i manteni-ment d’espais i equipamentspúblics, alhora que rebran for-mació complementària. Entred’altres, tres peons forestalsfaran tasques de manteniment alLligallo del Mar a Alcanar, dospersones faran neteja i manteni-ment d’espais públics aUlldecona, un jardiner per alcondicionament del passeig flu-vial a Sant Jaume d’Enveja, dospaletes per obres de reparació,modificació i millora en voreres izona exterior de la Casa deCultura de la Sénia, un altrepaleta per a la rehabilitació delcasal cultural de Santa Bàrbara iun paleta compartit per als man-teniment d’espais públics per alGodall, La Galera, Masdenverge,Mas de Barberans i Freginals. Laseua contractació és de sismesos a jornada sencera. Aquestprojecte està subvencionat pelServei d’Ocupació de Catalunya(SOC), el Ministeri d’Ocupació iSeguretat Social i el Fons SocialEuropeu.

breus

Jordi Boronat ho va comunicar al’assemblea local davant elsmilitants i simpatitzants de Con-vergència, que va donar el vist-i-plau a la seva renúncia i poste-riorment va aprovar per unani-mitat designar l’actual tinentd’alcalde, regidor d’Ensenyamenti Cultura i vicepresident del con-sell comarcal del Montsià, AlfredBlanch, com a substitut de Boro-nat encapçalant la llista de CiU ales properes eleccions munici-pals. Boronat va justificar la sevarenúncia tot argumentant que calregenerar el projecte a La Plana ique per portar endavant aquestaregeneració cal la substitució dela persona que l’encapçala. Se-gons l’alcalde de Santa Bàrbara“amb aquesta acció s’aconse-gueixen noves idees, nous pro-jectes, noves il·lusions i nova for-ça regenerada, perquè allò queestimis tiri endavant”. En acabar aquest mandat, Boro-nat farà 20 anys que està al’ajuntament desenvolupant res-ponsabilitats a nivell municipalcom la de joventut, festes, hi-senda, personal, esports o urba-nisme, a més de ser l’alcalde deSanta Bàrbara els darrers 8 anys.Una tasca que ha compaginatamb la seva professió de psicòleg

per a la protecció de la infànciamaltractada a l’Ebre. Durant laseva tasca al capdavant delgovern municipal Santa Bàrbaraha vist crear una nova variant a laC-12, el nou passeig de la Gene-ralitat, la deixalleria, les instal-·lacions esportives, el Museu dela Vida a la Plana, l’ampliació deles Escoles, el nou edifici delmercat municipal, el nou edificidel Centre de Dia-Serveis Socialsper a la gent gran del poble o mésrecentment la gran remodelaciód’un edifici emblemàtic com elCentre Cultural, a més de larenovació de totes les places delmunicipi o el canvi del cementiri

municipal. En l’últim tram delmandat impulsarà el gran projec-te de remodelació de l’edificicentenari de l’ajuntament i lacanalització del carrer Victòria. Elsubstitut de Boronat, actual ti-nent d’alcalde i vicepresident delConsell Comarcal del Montsià,Alfred Blanch, es marca com aobjectiu rebre el màxim suport dela població planera per tal depoder seguir desenvolupant elprojecte impulsat per Boronat aSanta Bàrbara.

Jordi Boronat no repetirà com acandidat de CiU a Santa BàrbaraL’alcalde de Santa Bàrbara, JordiBoronat, no repetirà com a candi-dat de Convergència i Unió a lesproperes eleccions municipals de

maig del 2015. Alfred Blanchsubstituirà Boroant encapçalantla llista de CiU a les propereseleccions municipals.

Vegeu el vídeosobre l’anunci deJordi Boronat

El Museu del Mar de la Ràpitaneix amb la col·locació de laprimera pedra l’any 2003.Tot i que en un primermoment la finalització del’obra es preveia per un ter-mini més curt de temps, lacomplexitat en la rehabilita-ció de l’edifici i la situacióeconòmica van retardar laposada en funcionament delMuseu. Després d’un procésde 10 anys de treball i esfor-ços, el Museu del Mar va seruna realitat el passat 1 dedesembre de 2013.

Lahistòria, natura i el

s costums mariners de Sant Carles de

la Ràpita, el Delta de l’Ebre

i el litoral ebrenc ja es troben reunits

en un mateix edifici: les emblemàti-

ques Casotes de la població. Així, les

antigues oficines de la

Real Compañía de

Canalización del Ebro,

construïdes el 1875, s’han

transformat notablement

per convertir-se en el Museu

del Mar, una equipació que

reflecteix en detall l’activitat

marítima i pesquera a la mar

de l’Ebre, la història de la

Ràpita, la geologia de la pla-

taforma continental i els eco-

sistemes marins costaners, tot

escenificant les arrels més

pròpies de la població.

17

L’homenatge

Museu del Mar compta amb uns 900 metres quadrats ú

tils distribuïts en dues

plantes, en les quals hi ha una sala d’usos

múltiples, una àrea d’atenció al públic

i dependències internes i exposicions per

manents. El conjunt de l’espai, format

per l’edifici principal, dues torretes a l’en

trada del recinte i una plaça, que porta

el nom de l’artista local Agustí Vizcarro, t

é una superfície de prop d’una hectà-

rea.

Amb aquest nou museu, la Ràpita comptaamb un revulsiu turístic més que se suma ales diferents potencialitats de la poblaciómarinera. Però més enllà d’això, el Museudel Mar representa un homenatge a totsels rapitencs i rapitenques, en especial atots aquells mariners que van lluitar perconsolidar la població com un actiu pes-quer de primer nivell.

Actualment el museu compta amb

dues exposicions permanents: una

dedicada a les ciències socials, que

té per nom ‘Terra de pescadors i mari-

ners’, i la segona centrada amb les

ciències naturals, sota el nom ‘La mar

de l’Ebre: del Cap de Terme a Sòl-de-

riu’. Part d’aquestes exposicions

estan formades pels més de 400

objectes recopilats gràcies a l’apor-

tació dels propis pescadors i persones

relacionades amb l’activitat marine-

ra. Relacionat amb això, el Museu del

Mar acull la col·lecció de malacologia

de Joan Brunet.

L’alcalde de La Ràpita, Joan Martín Masdéu, afirma que elMuseu del Mar va més enllà de ser un equipament cultural iexpositiu: es tracta de la voluntat d’un poble que ha fet rea-litat aquest projecte. I és que el museu mostra al públic totallò que ha fet de Sant Carles de la Ràpita una població queencara el futur, sense deixar de mirar el passat.

Sílvia Alarcón

El

Imatges cedides pel Museu de les Terres de l’Ebre

18

Notícies Terra AltaFEBRER 2014

Es tracta d’una iniciativa que ja es va posar enmarxa l’any passat amb la voluntat de promocionari dinamitzar el consum a la comarca i que ha tingutforça èxit. En concret, els organitzadors calculenque es van distribuir fins a 1.200 targetes, lamajoria entre gent de la mateixa comarca. Ambaquestes dades a la mà, els organitzadors enguanyhan apostat per canviar el nom de la TargetaTurística Terra Alta, pel de Targeta Terra Alta,eliminar el cost de 10 euros per la seva adquisiciói facilitar la seva distribució des dels mateixosestabliments adherits. En aquest sentit, el

president del Consell Comarcal de la Terra Alta,Carles Luz, va explicar que l’objectiu ha estatadaptar la targeta a la realitat, i convertir-la en unatargeta de proximitat. En aquesta mateixa línia esva manifestar el secretari del Consell Regulador dela DO Terra Alta, Jordi Rius, qui va insistir en laimportància que la mateixa gent de la Terra Alta faciús de la targeta. Aquest 2014 seranun total de 48 els establiments de laTerra Alta adherits a la iniciativa.

La nova targeta turística de laTerra Alta 2014 aposta pelconsum de proximitat

Horta de Sant Joaninstal·la codis QR alsespais turístics delmunicipi terraltí

L’Ajuntament d’Horta de SantJoan ha instal·lat vuit codis QRen diferents punts turístics delmunicipi. Es tracta de l’Oficinade Turisme, l’Ecomuseu delsPorts, El Centre Picasso, l’Es-glésia de Sant Joan Baptista, laCasa del Delme i l’Ajuntament, ifinalment al Convent de SantSalvador i al Mas de Quiquet. Pertirar endavant aquesta iniciativaes va sol·licitar un ajut econòmica la Diputació de Tarragona de4.000 euros. Un projecte quel’Ajuntament confia que ajudaràa promocionar el turisme almunicipi, proporcionant al visi-tant una millor i més extensainformació sobre espais patrimo-nials i turístics d’Horta.

Estudi per millorar lacompetitivitat del sectorvitivinícola de la Terra Alta

El projecte Terra Alta +, inclòsal programa Treball a les 7comarques, ha rebut una sub-venció de 170.134 euros perpart del departament d’Empre-sa i Ocupació. Uns recursosque, entre d’altres, es destina-ran al desenvolupament d’unestudi del sector vitivinícola pertal de millorar la seva competi-tivitat i analitzar la viabilitatd’una plataforma de comercia-lització conjunta.

breus

El Consell Comarcal de la TerraAlta, juntament amb el ConsellRegulador de la DO Terra Alta, laDOP Oli de Terra Alta, l’Associa-

ció d’Hostaleria i Restauració, il’Associació de Turisme Ruralhan presentat la nova targetaturística Terra Alta per al 2014.

Vegeu el vídeo sobre la novatargeta de la Terra Alta

19

Terra Alta NotíciesFEBRER 2014

CiU i PP acorden no fer elrelleu previst a l’alcaldiade Gandesa

L’alcalde de Gandesa, Carles Luz,ha confirmat que esgotarà l’actualmandat sense cedir l’alcaldia a laregidora Ana Maria Sicart, tal i comestablia el pacte de govern entreConvergència i Unió i el PartitPopular de després de les elec-cions municipals del 2011. Pertant, abans del 2015 el PP no ocu-parà la seua segona alcaldia a laTerra Alta i a les Terres de l’Ebre, abanda de l’Ajuntament d’Horta deSant Joan, on governen gràcies aun pacte amb el PSC. En el cas deGandesa, Luz ha afirmat queseguiran treballant al costat del PPperò amb alcaldia de Convergènciai Unió, ja que finalment han cregutoportú que no es produeixi elrelleu. En aquest sentit, l’anuncifet per Luz té un significat especialja que la presidenta del PartitPopular a Catalunya, AlíciaSánchez-Camacho, va afirmar queels ajuntaments del PP no cedirana la Generalitat el cens electoralper poder realitzar la consulta del9 de novembre. A més, Gandesaforma part de l’Associació deMunicipis per laIndependència.

breus

Durant una entrevista al’informatiu matinal de Canal 21Ebre, Carles Luz, va explicar que ladecisió es va prendre en un conselld’alcaldes, i que van acordarassumir la gestió dels residusdirectament des del ConsellComarcal de la Terra Alta, ambl’objectiu d’abaratir els costos,millorar la recollida, i evitar unencariment del servei per alsciutadans. De fet, va voler deixarclar que les dues opcions quetenien era apujar taxes o reduir elscostos, i que han preferit nodemanar més esforços a laciutadania. A més, Luz vaassenyalar que als ajuntaments dela Terra Alta no els ha convençutl’externalització del servei detransport dels residus que elconsorci ha aplicat durant el 2013,ja que no s’han obtingut elsresultats que els havien promès. Enla mateixa entrevista, l’alcalde deGandesa va afirmar que, al margedel transport, els serveis delconsorci s’han encarit perquè elsajuntaments han de costejar també“unes estructu-res” que potser nocaldrien. Se-gons Luz, en el cas dela Terra Alta, el Consell Comarcalés el consorci ideal per gestionarels residus dels 12 municipis amb

uns costos ajustats a la realitat delservei. Luz va insistir quel’externalització aprovada pelconsorci de residus no ha suposatni la reducció de costos, ni milloradel servei, ni la garantia de llocs detreball. En aquest sentit, elpresident de la Terra Alta va afirmarque la decisió d’abandonar elconsorci amb la Ribera d’Ebre i elPriorat no té res a veure amb lacreació del nou Consorci dePolítiques Ambientals del BaixEbre i del Montsià, al qual hanestat convidats a participar. De fet,va afegir que confia en què aquesttema no perjudique la relació

institucional amb la Ribera d’Ebre,amb qui la Terra Alta comparteixdiversos projectes. A més, va deixarclar que trauran a concurs eltransport dels residus per seguirportant-los a l’abocador de Tivissa.De fet, en relació al projecte deldipòsit privat del Pinell de Brai,Luz va afirmar que la Terra Alta nonecessita un abocador comarcalpropi, tot recordant que és una deles comarques capdavanteres enrecollida selectiva.

La Terra Alta deixa el consorciperò portarà els residus a TivissaEls 12 pobles de la comarca de laTerra Alta han deixat de pertànyeral consorci que fins ara tambégestionava els residus de la

Ribera d’Ebre i del Priorat, tot ique seguiran portant la seua bros-sa al dipòsit controlat del munici-pi de Tivissa.

Vegeu el vídeosobre el Consorcide Residus.

20

Notícies Ribera d’EbreFEBRER 2014

El projecte “bo d’estalvi ener-gètic” està impulsat conjunta-ment amb l’Institut Catalàd’Energia i l’Agència Catalanadel Consum. El consistori de laRibera d'Ebre hi destinarà uns60.000 euros, l'import mínimque preveu estalviar millorantl'eficiència de l'enllumenat i delsequipaments públics. Aquestestalvi representa un 20% de lafactura energètica actual, ques'enfila fins als 300.000 euros.El projecte es posarà en marxadurant els propers mesos, i elsveïns s'hi podran acollirlliurement. El primer pas abansde posar en marxa el projecteserà la definició d'un sistema"objectiu" de monitoratge delconsum de les famílies i delscriteris per transformar l'estalvien bons, així com en elmecanisme de bescanvi amb elscomerços locals i també en laidentificació de projectes perassolir estalvis d'energia enl'àmbit municipal. La intenció ésque, si el projecte, obté unsresultats satisfactoris, es puguiestendre arreu de Catalunya.Segons va insistir el director del'Agència Catalana del Consum(ACC), Alfons Conesa, cal fer un"canvi de xip" i racionalitzar la

despesa energètica en tots elsàmbits. La directora de l'ICAEN,Maite Masià, va destacar que ladespesa energètica dels munici-pis catalans representa uns 450MEUR cada any. L'entitat calculaque, amb l'aplicació de mesuresd'estalvi i eficiència energètica,els ajuntaments poden reduirmés d'un 40% la seva factura enl'enllumenat públic i disminuirentre un 20% i un 40% la sevadespesa energètica en les depen-dències municipals. Així lescoses, Masià ha animat a la restade municipis a seguir l’exempled’Ascó. D'acord amb el conveni,l'Ajuntament d'Ascó serà el res-ponsable de gestionar el bo d'es-talvi energètic i elaborarà un re-glament per a regular la partici-

pació de les famílies del municipien el projecte. Per la seva part,l'ICAEN s'encarregarà de lestasques d'assessorament en ma-tèria d'estalvi i eficiència energè-tica, així com de prestar suporttècnic al consistori en l'aplicacióde tecnologies eficients i innova-dores en els consums energèticsmunicipals i en la contractacióde subministraments energètics.L'ACC participarà en el projecteaportant-hi la definició d'unmodel de consum responsable,sostenible i de proximitat i apli-cant mesures per estimular elconsum local.

Ascó premiarà als veïns queredueixin la despesa energètica

Les obres de les Moreres es podrien rescindirL’alcalde de Móra d’Ebre, el convergent JoanPiñol, ha afirmat que es plantegen rescindirl’adjudicació del complex social i cultural quel’empresa tortosina Obredisa havia d’aixecaral barranc de les Moreres. Ara fa un any,l’Ajuntament de la capital de la Ribera d’Ebreva adjudicar unes obres que l’empresa encarano ha començat, a causa de les dificultats pertrobar el finançament necessari. De fet,l’adjudicatària havia d’avançar quatre milionsd’euros de la inversió, que té un pressupost

global d’uns sis milions, i després l’Ajunta-ment contribuïa al projecte a través de lasubvenció atorgada per la llei de Barris de laGeneralitat per al nucli antic de Móra d’Ebre.Segons l’alcalde, els grups de l’oposició, PSCi ERC, ja coneixen la situació i han acordatdonar un últim marge de confiança a laconstructora, fins al ple ordinari del mes defebrer. Les obres de l’edifici del barranc deles Moreres havien de començar a principisdel 2013. Amb la requalificació de la zona

verda del barranc i l’elevació de la cota,l’Ajuntament pretén edificar 15.000 metresquadrats amb una sala polivalent, un restau-rant amb terrassa, un casal municipal, la fut-ura seu del Museu d’Art Modern de les Terresde l’Ebre i un pàrquing per a 360 vehicles,que també puga donar servei a l’hospital co-marcal de Móra d’Ebre. Així, el PSC ja haviaqüestionat la viabilitat econòmica del projectei havia acusat el govern de CiU i PP de posaren risc el projecte de la llei de Barris.

La descontaminació delpantà de Flix entra en laseua fase decisiva

Les obres de descontaminaciódel pantà de Flix han entrat en laseua fase decisiva, un cop jas’han extret el 25% de fangsamb residus acumulats en elfons de l’embassament. El regi-dor de Promoció Econòmica iProtecció Civil de Flix va explicarque els treballs han estat aturatsdurant les festes de Nadal, peròque ara ha arribat el moment enquè cal començar a extraure delfons de l’Ebre la “massa crítica”de la muntanya de residus que esvan localitzar al pantà com aconseqüència de l’activitat cen-tenària de l’actual Ercros.Segons Francesc Barbero, en elspropers mesos s’abordaran elssediments amb un nivell de con-taminació més alta i també mésdiversa, i que configuren l’ano-menat “còctel de residus” tòxicsde l’embassament. El regidor deProtecció Civil va afegir quel’Ajuntament de Flix està forçasatisfet de com l’empresa FCCestà realitzant els treballs, acàrrec de la societat estatalAcuamed. A més, Barbero vaafirmar que han reforçat la xarxade mesuradors, i va assenyalarque des del consistori estaranmolt atents a l’evolució dels tre-balls. Barbero també va apuntarque aquesta fase de les obrestambé serà determinant a l’horade complir el calendari previst sino es volen perdre els fons de laUnió Europea.

breus

L'Ajuntament d'Ascó premiarà alsveïns que aconsegueixin reduir laseva factura energètica amb valsque es podran bescanviar als

comerços del poble. La iniciativa,que és pionera a Catalunya, is'emmarca en el projecte “bod'estalvi energètic”.

Vegeu el vídeosobre la iniciativad’Ascó.

21

Ribera d’Ebre NotíciesFEBRER 2014

Les obres de remodelació dela plaça de la Baranova deTivissa i dels carrers annexeshan consistit en la substituciódels serveis generals -la xarxade gas, d’abastament d’aiguapotable i la xarxa d’aigüespluvials i residuals-, elsoterrament de les línieselèctriques, de telefoniamòbil i megafonia, lainstal·lació d’un nouenllumenat públic i unpaviment de pedra natural,fonts ornamentals, arbrat imobiliari urbà.La urbanització de la plaça dela Baranova es va iniciar el1927 mitjançant els dinersrecaptats en una subscripciópopular. L’any 1952, ambmotiu del 25 aniversari de laurbanització de la plaça deTivissa, es va fer una segonafase d’arranjament. Ifinalment, l’any 1971 es vacompletar la urbanització dela plaça de la Baranova, talcom es coneixia fins ara, ambla seua pavimentació, i laconstrucció de la Font de laSardana. Així, amb el pas del

temps la plaça de la Baranovas’ha convertit en un delsespais més representatius delmunicipi de Tivissa i,probablement, el que te mésincidència social i cívica dinsde la població.L’arranjament de la plaça dela Baranova de Tivissa i el seuentorn ha tingut unpressupost d’adjudicació de805.923,74 euros i hacomptat amb el finançamentdel departament deGovernació i RelacionsInstitucionals de laGeneralitat de Catalunya, delFons FEDER, de l’InstitutCatalà del Sòl i del’Ajuntament de Tivissa, queha aportat un 25 per cent deltotal del pressupost. Lesobres de la plaça han estatrealitzades per l’empresaPaviments Asfàltics Mórad’Ebre SA (PAMESA).

L’Ajuntament de Tivissa inaugura les obresd’arranjament de la plaça de la Baranova El president de la Diputació de Tarragona,Josep Poblet, va inaugurar aquest passatmesde gener les obres de remodelació de laplaça de la Baranova de Tivissa i dels carrers

annexes. Una actuació que forma part de laprimera fase de l’execució del “Pla deRenovació i Millora del conjunt del CentreHistòric” de Tivissa.

Estat de la remodelada plaça de la Baranova de Tivissa.

Móra la Nova tornarà a adjudicar el tanatoriL’alcalde de Móra la Nova, Ferran Bladé, vadonar explicacions sobre el contenciósadministratiu que afecta l’adjudicació deltanatori municipal en un ple extraordinaricelebrat a petició del grup municipal d’ERC,a l’oposició, i que ha estat una mostra detransparència per part de l’equip de govern.Concretament, Bladé ha informat que elconsistori no ha presentat recurs d’apel·laciócontra la sentència del Jutjat ContenciósAdministratiu de Tarragona. Una sentència

que obliga al consistori a tornar a convocar lamesa de contractació i tornar a adjudicar lagestió del servei. Bladé va dir que una vegadaarribi la notificació del Jutjat que la sentènciaés en ferm l’executaran malgrat assegurar quel’expedient de contractació es va instruird’una manera impecable. La mesa de con-tractació va elevar la proposta de FuneràriaMena a la junta de govern local i aquesta lava acceptar. Segons Bladé, “l’oferta de reha-bilitació de l’altra empresa era més elevada i

per contra l’oferta tarifaria del servei ratllavala baixa temerària”. Una vegada es convoquide nou la mesa de contractació es donaràaudiència a Funerària Priorat, Ribera d’Ebre,Terra Alta SL, l’empresa que ha presentat elcontenciós administratiu, perquè pugui de-fensar la seva oferta econòmica, i es tornarà avalorar. Ara bé, l’equip de govern de CiU haremarcat que la sentència no anul·la el con-curs ni les obres. De fet, el consistori confiaen poder posar en marxa el servei al febrer.

Vegeu el vídeosobre la inaugura-ció de la plaça dela Baranova deTivissa.

22

Notícies Terres de l’EbreFEBRER 2014

Durant una entrevista a Canal 21 Ebre, Sala vaafirmar que caldrà esperar a la primavera per veuresi la mesura ha estat totalment efectiva; però es vamostrar optimista i va afegir que caldrà fer altresaccions preventives per evitar l’expansió de la plagaa altres zones del Delta. De fet, el director generalde Desenvolupament Rural va assenyalar que caldràfer més inundacions, ja que el riu Ebre està “moltinfectat” amb caragol poma i el perill és constant.En aquest sentit, Sala va explicar que la Generalitatestà parlant amb la Confederació Hidrogràfica del’Ebre (CHE) perquè es facin actuacions dins delmateix riu, que ajudin a rebaixar la població decaragol maçana. Però ara mateix no hi haexperiències prèvies, i Sala va afegir que encara nosaben quin tipus de mesures es prendran d’acordamb els usuaris de l’Ebre. D’altra banda, Sala va reconèixer que potser s’haactuat massa tard per combatre aquesta espècieinvasora, que representa un risc ecològic i a més haprovocat greus perjudicis als productors d’arròs. Enqualsevol cas, el director general deDesenvolupament Rural va afirmar que ara elprincipal objectiu serà tenir els canals de regadiudel Delta “absolutament controlats”. A més, vadestacar que tant el Ministeri d’Agricultura com laUnió Europea han entès que el caragol poma és unproblema d’abast estatal i comunitari, i ques’implicaran econòmicament en funció delsresultats del pla de xoc.En la mateixa entrevista, Sala va recordar que en lanegociació per la política agrària comuna (PAC) hanaconseguit fixar, des de Catalunya, un ajut específic

per al sector de l’arròs. Però el director general deDesenvolupament Rural va afegir que ara es trobenen una segona fase de la negociació, per determinarquin serà el sistema de repartiment dels ajuts. Unesnegociacions per la PAC que acumulen un certretard perquè la Unió Europeu va aprovar l’últimpressupost massa tard, però també perquè l’Estatespanyol vol aprofitar les converses amb lescomunitats autònomes per recentralitzar i recuperarcompetències en l’àmbit de l’Agricultura. Així, Salava calcular que les mesures de la PAC entraran ambun any de retard sobre el calendari previst.

Generalitat i CHE aplicaran mesuresdins del riu contra el caragol maçanaLa PDE reuneix el món

científic i polític per ferfront al Pla de Conca

La Plataforma en Defensa del’Ebre va reunir aquest passatmes de gener a Tortosa una cin-quantena de representants delmón científic, polític i de lesorganitzacions mediambientalsamb l'objectiu de reaglutinarforces entorn al moviment anti-transvasista i dotar-se d'argu-ments jurídics i tècnics per a lanova etapa que ara inicien. Laportaveu de la PDE, SusannaAbella, va explicar que es volenavançar al govern estatal i ela-borar un full de ruta acurat perguanyar-li la partida quanaquest tiri endavant el pla deconca.

L’Ebre recapta prop de400.000 euros amb lataxa turística

Les Terres de l’Ebre han recap-tat 391.000 euros amb la taxaturística durant l’any 2013. Defet, la totalitat dels ingressosaconseguits per només vuitmunicipis del territori arriba als330.000 euros. En la primeraposició del rànquing trobem al’Ametlla de Mar amb 120.000euros, seguida del Perelló amb66.000 euros i Sant Carles dela Ràpita amb 52.000 euros.La taxa turística també ha per-mès regularitzar més d’un 60%d’apartaments turístics delterritori.

breus

El director general de Desenvolu-pament Rural, Jordi Sala, ha fetun primer balanç força satisfacto-ri de la inundació de 2.500 hec-

tàrees d’arrossars del Delta ambaigua salada, en el marc del plade xoc contra la plaga del caragolmaçana.

Vegeu el vídeo sobre lesnoves mesures contra elcaragol maçana.

23

Benicarló NotíciesFEBRER 2014

Les màquines han començat atreballar a la costa Nord deBenicarló i ho faran durant elspropers 12 mesos per consolidarun dels trams de costa mésdeteriorats. Es tracta de l'ac-tuació prevista pel Ministeri deMedi Ambient per tal de frenarl'erosió que pateix la costa i quefa més de 20 anys que els veïnsdenuncien. Les obres suposaranuna solució d'emergència a laregressió que afecta la costaNord, a l'espera que el Ministeriaprove el projecte per actuar demanera definitiva a la zona. Demoment, els treballs inclouen la

construcció de passarel·les iaccessos a la platja, que sesustentaran sobre uns murs queserviran per donar-li consistènciaa la timba en un tram de costamolt deteriorat a causa del'erosió de la mar. Juntamentamb les passarel·les, es dotaranzones de banquets i aparcamentsper a bicicletes. El tram de costaafectat per les obres suma entotal més de 100 metres, on lesmàquines han de treballar ambmolta cura donada la pocaconsistència del terreny. Elpressupost de licitació de l'obraés de 199.999,96 euros.

El regidor d'Urbanisme, PedroLópez, ha volgut agrair laimplicació de la Direcció Terri-torial de Costes de Castelló perdefensar els interessos de lacosta nord de Benicarló donadal'escassa dotació pressupostàriaque el Ministeri té previst desti-nar a tota la costa espanyola.Sobre les obres per frenar laregressió del litoral, López ha ditque l'Ajuntament continuaràreivindicant la necessitatd'executar el projecte per acabarde manera definitiva amb laproblemàtica de la destrucció dela costa Nord de Benicarló.

L'OMIC aconsegueix en noumesos la devolució de4.500 euros a consumidors

Des que el passat mes d'abril esva posar en funcionament,l'OMIC de Benicarló (OficinaMunicipal d'Informació alConsumidor) ha gestionat fins a345 consultes i reclamacionsreferents bàsicament als sec-tors de les telecomunicacions(40%), aigua, llum i gas(18,5%) i assegurances o enti-tats bancàries (11,5%). Laresta de les consultes fan refe-rència a altres sectors com l'ocii els viatges, les compres a dis-tància o la prestació de serveisa domicili. De totes les gestionsrealitzades en referència a lesqueixes dels consumidors,l'OMIC ha aconseguit la devolu-ció de 4.444,41 euros.

Sorteig de menús decarxofa per als clients delscomerços de Benicarló

Un total de 60 menús per a dospersones se sortejaran entre elsclients dels comerços deBenicarló que del 24 de general 21 de febrer participen en lacampanya «T'invitem», que pre-tén aprofitar la bona acollidaque tenen les Jornades Gastro-nòmiques de la Carxofa perdinamitzar el comerç de la ciu-tat. L'Associació de Venedorsdel Mercat i l'Agrupació deRestaurants són els impulsorsde la iniciativa.

breus

Els reivindicats treballs d'emer-gència programats per frenar laregressió de la costa Nord deBenicarló s'allargaran durant 12

mesos i consolidaran un tram demés de 100 metres. Les obresinclouen la construcció de passa-rel·les i accessos a la platja.

Comencen les obres d'emergènciaa la costa Nord de Benicarló

Participa al 7è concurs

Joves i Conducció

Guanya: iPads, iPodsi un viatge a Futuroscope!

I només per participar, podràs ser RAKK 4u gratis i gaudir de tots els

A què esperes?

www.jovesiconduccio.cat

Guanya: iPads, iPods

articipa al 7è concurs Participa al 7è concurs

Joves i Conduccióarticipa al 7è concurs

Joves i Conducció

iPads, iPodsi un viatge a Futuroscope!

I només per participar, podràs ser RAKK 4u gratis i gaudir de tots els

què esperes?A

24

Notícies VinaròsFEBRER 2014

Vinaròs tanca 2013 ambles millors dades decreació d'ocupació delsúltims sis anys

El regidor d'Hisenda i Ocupa-ció de Vinaròs, Juan Amat, vaexplicar que segons les dadesdel Servef per primera vegada,en els últims sis anys, el nom-bre d'aturats del municipi ésinferior a l' acabar l'any quequan es va començar. En con-cret, en iniciar l'any 2013 hihavia a Vinaròs 3.251 personessense feina mentre que l'any esva tancar amb 2.974 personessense feina, el que representa277 persones menys a les llis-tes del Servef.

S'amplia el cementirimunicipal de Vinaròs

L’Ajuntament de Vinaròs hafinalitzat recentment una novaampliació del cementiri munici-pal amb la construcció de 260columbaris, 160 nínxols i unanova plaça que s'ha creat des-prés de la construcció. La inver-sió municipal ascendeix a untotal de 160.000 euros delsquals 50.000 corresponen a laconstrucció dels columbaris i laresta a la construcció dels nín-xols i l'adequació de la novaplaça interior. Ara bé, l’Ajunta-ment ja ha avançat que treba-llarà en una important amplia-ció del recinte perquè dins del'actual cementiri ja no espoden fer més ampliacions.

breusL'alcalde de Vinaròsdemana seguir albergantels exàmens de conduir

L'alcalde de Vinaròs, Juan Bau-tista Juan, ha visitat la Direc-ción General de Tráfico a Ma-drid per demanar que Vinaròsseguisca albergant les provesteòriques dels exàmens de con-ducció, en lloc de desplaçar-sea Castelló. Juan es reunia ambla directora general de la DGT,Maria Seguí, que explicava que,a causa d'una sèrie de procedi-ments judicials, s'estan despla-çant tots els exàmens a lescapitals de província, on dispo-sen de seus totalment informa-titzades. La directora generalaclaria que, en finalitzaraquests processos, podran con-templar mesures respecte alcentenar de punts d'examen,repartits per tot el país, que estroben en la mateixa situacióque Vinaròs. De fet, s'elabora-ran estudis per reajustar el ma-pa d'exàmens, segons les ne-cessitats específiques de cadaprovíncia. Luan destacava que"des del consistori de Vinaròs,seguirem reivindicant que elsexàmens de conduir puguen se-guir fent-se a la localitat i l'im-portant és que es tracta d'unasituació temporal, que pot mo-dificar-se en el futur". Amb tot ,des de la DGT es deixava clarque, per motius de seguretat,no s'acceptaran equipamentscedits i amb equips informàticsexterns a l'organisme.

breus

D'aquesta manera, Vinaròs esconverteix en la primera localitatde la Comunitat Valenciana encomptar amb dues festes ambaquest reconeixement: elCarnaval i la Setmana Santa. Elstràmits perquè la GeneralitatValenciana valorés a la SetmanaSanta de Vinaròs van donar inici,després de l'aprovació per partdel ple del consistori el passatmes de juliol i l'enviament desol·licitud el 18 d'agost. Des dela regidoria de Turisme, l'edilElisabet Fernández certifica que"cada any , són molts els visitantsque arriben a Vinaròs atrets per lahistòria i bellesa dels actes de laSetmana Santa. Aquesta de-claració situa el municipi delBaix Maestrat com a destinaciópreferent en unes dates en lesque augmenten els despla-çaments turístics. A més, con-firma el pes específic d'aquestafesta i la reconeix com una de lesmés destacades en tota laComunitat, el que hem d'apro-fitar per seguir captant mésvisitants". Per la seva part, elregidor de Cultura, Lluís Gandia,destaca que "aquest reco-

neixement reforça i impulsa unescelebracions que formen part dela història de la nostra localitat ique han aconseguit perviure, alpas dels segles" . La gènesi de laSetmana Santa de Vinaròs esremunta al segle XVI. Elsdocuments més antics quecertifiquen la seua existènciadaten de 1595 i citen lesconfraries de Jesús Natzarè i laMajoralia de la Sang. En 1697 jaes parla de les processons deDijous i Divendres Sant. Elsgremis i els convents de SantAgustí i Sant Francesc - i lesordres religioses que elsocupaven- van ser fonamentalsper aldesenvolupament i supervivènciade les celebra-cions. Actualment,la Federació de Confraries estàintegrada per onze confraries tot ique són quinze aquelles queparticipen habitualment en lescele-bracions. La Setmana Santade Vinaròs compta amb un ampliprograma d'actes, en el qualdestaquen les processons, com amàxim exponent. La SetmanaSanta 2014 es celebrarà del 13al 21 d'abril.

La Setmana Santade Vinaròs és Festad’Interès AutonòmicLa Setmana Santa de Vinaròs ha aconseguit ladeclaració de Festa d'Interès TurísticAutonòmic de la Comunitat Valenciana.

FEBRER 2014

Petits Artistes

Aquest més donada lapróximitat de la Festadel Carnaval, hem anatfins l’Escola SantSalvador de Godall,població que manté undels Carnavals mésantics de les Terres del’Ebre, carnavals queen aquest any ja arriba-ran a la 126ena edició.Els nens i nenes d’a-questa escola ens hanrebut amb les sevesdisfresses, totes ellesben originals i ens hanexplicat moltes cosessobre aquest festa.

Escola Sant SalvadorGodall

Els Carnavals

Josep Fonollosa“He dibuixat una festa de carnac-val on se celebra el carnaval, Lafesta és dels 125 anys de carna-val.”

Dafne Serna“És una festa de carnaval i se cele-bra el Carnaval. La festa és dels 125anys de Carnavals a Godall.”

Joylan Membrado“El meu dibuix tracta dels 125 anysdel carnaval, vam anar pels carrersamb la banda i am anar al casal aballar, al final vam menjar xocolata”

Adam Albiol“Abans els homes del poble anavenamb els sacs de farina dalt del carro ianaven pel poble tirant-la, és una tra-dició que al poble es continua fent”

Néstor Albiol“He dibuixat una disfressa dels anystrenta i una altra de l’acualitat. Tambées pot veure que abans es disfressavenamb la roba que trobaven per casa.”

Sergi Bertomeu“He dibuixat una desfilada on hiha estatues, confeti i mascarestristes i contentes que van pelpoble..”

Nagore Blanch“Jo he dibuixat el títol de carnaval125 anys i mascares perquè lesmascares és el típic del poble, anaramb la cara ben tapada.”

Eva Carrillo“He dibuixat el Ball de Carnaval per-què penso que estarà molt bé.”

Amb el suport de:Ajuntament de Godall

Adrià Ibáñez11 anys

“Cuc de carnaval realit-zat pels nens i nenes delcol·legi públic SantSalvador de Godall”

25

26

CulturaFEBRER 2014

MAS DE ARBERANS

Del 31 de gener al 4 de febrerFestes de la Candelera 2014Llocs diversos

Dissabte 1 de març, a les 00 h.Carnestoltes 2014 , festaLa Pianola

Fins al 5 de febrerSanta Agda 2014, festa Diversos llocs

De l'1 al 6 de febrerFestes de Sant Blai 2014Llocs diversos

Diumenge 9 de febrer, a les 9 h.4a Cursa de 'La Marcenca’, cursesZona esportiva

Fins el 29 de marçXIX Jornades Gastronòmiques de laCarxofa de Benicarló, gastronomia

Del 31 de gener al 3 de febrerFestes Majors d'Hivern Sant Blai2014Llocs diversos

PINELL DE BRAI

BOT

LA FATARELLA

L’AMETLLA DE MAR

Fins al 15 de febrer'Riure' - VIII Festival de Vídeo i ArtDigital StrobeCentre d'Art Lo Pati

Fins al 17 de maig'100 anys d’escola pública a Amposta(1913-2013)', exposicióMuseu de les Terres de l'Ebre

Del 25 de gener al 17 d'abril'Amposta de Banda a Banda', cicle deconcertsLa Lira Ampostina

Dies 8 i 9 de febrerTribut a Deep Purple, en concertLa Unió Filharmònica (auditori)

Dissate, 15 de febrerXIX Festa de la Carxofa, gastronomiaPavello Firal

Del 15 de febrer al 16 de marçXI Jornades Gastronòmiques de la Carxofa, gastronomiaRestaurants col·laboradors

AMPOSTA

Fins al 26 d'abril de 201410a Temporada 'Dissabtes de Teatre'Hora: 18.00 horesLloc: Ulldecona, Teatre Orfeó Montsià

Dissabte 8 de febrer, a les 18 h.Gala Màgica amb la Maga Silvana iels mags Charlie i Sergi BukaTeatre Orfeó Montsià

Diumenge 23 de febrer, 11:30 h.‘Que Peti la Plaça', espectacleCarnaval Familiar amb Cercavilad'animació i espectacle finalPlaça Sales i Ferré

Del 16 de març a l'1 de maigLa nova Passió d'Ulldecona (2014)Teatre Orfeó Montsià

ULLDECONA

Diumenge 9 de febrer, a les 18 h.'Bailo por dentro' - Cicle de CineSocialCentre Social 'Lo Maset'

Diumenge 16 de febrer, a les 18 h.'La voz dormida' - Cicle de CineSocialCentre Social 'Lo Maset'

DELTEBRE

Fins al 2 de febrer'Defensors de les llibertats deCatalunya 1705-1714', exposicióEspai Jove (baixos)

Fins al 26 de febrer‘Simone de Beauvoir, feminista iescriptora', exposició itinerantSala 2 de Terracota

Del 28 de febrer al 4 de marçGodall, l’esperit del carnaval, festaDiversos llocs i actes

Del 21 al 23 de febrerFira de l'Oli de les Terres de l'Ebre, firesC/ Molins d’En Compte i pérgola

Dissabte 8 de febrer'Looping. Teixint amb materials tous',tallerMuseu de la Pauma

Dissabte 8 de febrer'Farem graneres', tallerMuseu de la Pauma

LA SÉNIA

LA GALERA

GODALL

RIBA-ROJA D’EBREJESÚS

Del 21 de febrer al 3 de marçCARNAVAL DE VINARÒS 2014Lloc: Llocs diversos

VINARÒS

TORTOSA

Fins al 28 de maig2n SEUminaris, cicle de xerradesSeu de la UOC

Fins al 16 de febrerExposició fotogràfica de MercèPedrolaHotel Corona - Cafeteria

Fins al 15 de marçI Concurs de Cupcakes de primaveraBiblioteca Marcel·lí Domingo

Fins al 16 de febrer'A la URV... fem recerca!', exposicióCampus Terres de l'Ebre

Dies 1 i 2 de febrer'Mamma Mia', musicalTeatre Auditori Felip Pedrell

Dimecres 5 de febrer, a les 19 h.'Realitat augmentada, una forma novad'ensenyar i aprendre', xerradaSeu de la UOC

Divendres, 7 de febrer, a les 19.30h‘Un pessic a l’ànima’ d’Alfons Cama,presentació a càrrec de Jesús M. TibauLa 2 de Viladrich

Divendres, 7 de febrer, a les 19.30h‘Derelictes’ de David Figueres,presentació a càrrec de Jesús M. TibauLa 2 de Viladrich

BÍTEM

BENICARLÓ

Vi recomanatEdetària Blanc 2011

Raïms: Garnatxa blanca 85% iMacabeu 15%Anyada: 2011Preu: 20 euros

PastísIngredients (6pax)

- 1 coliflor o bròquil gran - 4 cullerades de mantega - 6 cullerades de farina - 4 tasses de llet - 4 ous - 1 tassa de formatge parmesà - 2 cullerades de julivert picadet - Sal i pebre a gust - Nou moscada en pols

PreparacióSancocho la coliflor o bròquil en aigua amb una mica de sal, sense taparla cassola per 15 minuts, colar i tallar en branquetes.

En una cassola fondre la mantega afegir la farina barrejant bé amb l'aju-da d'un batedor de filferro i anar agregant-li la llet calenta.

Condimentar amb la sal, pebre i nou moscada, deixar bullir per uns 5minuts movent constantment, retirar deixar refredar una mica per agre-gar-li els ous un per un,

Greixar una font per forn, col · locar la coliflor o bròquil, cobrir amb lasalsa, el formatge parmesà i el julivert i portar al forn per uns 15 minutsperquè gratini i servir.

Els FogonsFEBRER 2014

28

Els Fogons

Tot i més classificats

29

FEBRER 2014

Tortosa Es lloga pàrquing al carrer

Móssen Manyà, edifici Voraparc.

Preu: 55 euros. � 977 73 07 21

Tortosa Es lloga pàrquing al Centre

de Tortosa, al edifici del Patronat.

� 666360861

Tortosa Zona Temple. Es lloga

plaça de pàrquing. � 678461724

Sant Carles Es lloga pis céntric,

menjador estar, cuina, galeria, 3

habitacions, 2 banys. 275 Euros.

� 648783681 / 977504332

Sant Carles Es traspassa bar

restaurant a la millor zona de la

ciutat, ple funcionament, gran

terrassa. 37.000 Euros.

� 699737858

Tortosa a zona Sant Blai, es lloga

parquing � 639594527

Vinaròs Es ven parcel.la urbana

1000m2, situada al terme municipal

de Vinaròs, partida Closa o Ribes

(ermita de Vinaròs). Preu: 130.000

euros �636 256 045 - 610 261 631

Tortosa Es ven finca rústica de 3,5

jornals al costat de la via verda a 3

min de Jesús, sense casa.

Interessats trucar � 605 994 256

Camarles Es ven finca 11 jornals

amb aigua, llum, casa i magatzem.

Per entrar a viure. A 5 min de

Camarles. � 605 994 256

Roquetes Es ven finca d’oliveres

de 7 jornals a ple rendiment amb

caseta de muntanya, prop del canal

Xerta-Calig. Interessats trucar

� 607 211 802 - 605 994 256

Tortosa Es ven per la zona Temple.

Pis 2 hab., saló menjador amb

terrassa, 1 bany, cuina i galeria.

Calefacció amb gas. Zona

ajardinada i piscina comunitaria.

Per entrar a viure. Preu: 130.000

euros. � 636 732 222

Jesús Es ven estudi a Jesus,

habitació, bany i cuina-menjador

amb bomba de calor/fred. 30.000

euros negociables. Trucar a partir

de les 19h. � 664 562 637

Tortosa Es ven pis de 90 m2, zona

de Remolins, edifici ganadera, 4

hab., 2 banys, gran terrassa, pati

interior, xemeneia, ascensor,

primera planta. Preu: 86.000 euros.

� 646 465 499

Alfara de Carles Es ven o es lloga

casa a Alfara de Carles amb 130

m2, 5 hab., 2 banys, moblat, cuina i

menjador, amb hort i finca

d’oliveres. Interessats trucar al %

661 143 311, ascensor, primera

planta. Preu: 86.000 euros.

� 646 465 499

Batea Es ven casa petita al casc

antic, nova construcció, per

estrenar. De particular a particular.

Preu a convenir. � 639217503

Tortosa Es ven un remolc per a

una moto, amb l’opció de col.locar

un altre carril per carregar 2 motos.

Preu: 500 euros. � 680 192 122

PINTOR Aplicacions de pintura

en general. Pressupostos sense

compromís.� 661 14 33 11

Demandes Treballa com a Tècnic

Professional en Tanatopràxia -

Tanatoestètica i Operari Funerari.

Pràctiques en tanatoris gestió de

feina. � 977 27 32 57

Demandes Treballa com

auxiliar de geriatria, tècnic

sociosanitari i auxiliar de

fisioterapia. Prepara’t la

qualificació professional amb

pràctiques en la teva zona de

residència o accedeix a un

sector amb demanda laboral.

� 977 27 32 57

Demandes AVON busca persones

que vulguin vendre o consumir els

seus productes. � 977442642

Ofertes S’ofereix empresa de

construcció d’obra nova, façanes,

reforma i rehabilitació d’habitatges,

obra menor, piscines d’obra i pre

fabricades. Pressupostos sense

compromís. Informació

� 672 192 867 / 622 245 120

Ofertes Tens que arreglar-te

alguna peça de roba? Si necessites

que et cusin algun tipus de roba, no

dubtis en trucar. Servei a domicili

� 977 510 705

Ofertes S’ofereix cambrer amb 17

anys d’experiència amb capacitat

de comunicació. Educació,

respecte i amabilitat amb el tracte.

Interessats trucar al �

697 487 296

Ofertes Enginyer en

Telecomunicacions ofereix classes

de repàs o reforç escolar de

Matemàtiques i Física per alumnes

d’ESO i Batxillerat. Josep.

� 608 438 245

Ofertes Si tens més de 18 anys i

ganes de treballar truca.

Amistat Desitjo relació amb dona

lliberal, amb fins seriosos, o parella

matrimoni. Jo, noi de 50 anys.

� 645668213

Amistat Senyora vídua, sense fills,

físic agradable, cerca senyor bona

presència, entre 60-70 anys,

preferiblement català, per gaudir

plegats dels bons moments que

ens dóna la vida. � 658236994

Amistat Noi de 44 anys, molt

maco, molt humil, molt simpàtic,

desijta conèixer noia entre 28-52

anys, primer per a amistat i després

relació estable. � 627742238

Amistat Si tens entre 25 i 30 anys,

i t’agradaria enamorar-te, vine a

Maisol, aquí tenim moltes persones

que volen el mateix que tu. Tracte

personalitzat i confidencial.

Informació sense compromís

� 695 410 052

Amistat Maikal agencia

matrimonial de noies ruses, si

t’agradaria tenir parella d’origen rus,

perque t’agraden com son, truca’ns,

tenim un mun de noies amb ganes

de trobar el seu príncep blau al

nostre país. Serietat i honestedat

� 695 410 052

Amistat Si ets una noia o un noi, no

importa edat, i encara no tens nuvi/a

però t’agradaria trobar una bona

persona i amb ganes de tenir una

relació estable, truca, tenim oficines

a Tortosa, Tarragona, Reus,

Vendrell, Barcelona, Girona,

Sabadell, Terrassa, Manresa i Vic

� 695 410 052

Amistat Si vols refer la teva vida

amorosa, vine a Maisol, un equip de

professionals t’ajuda a trobar-la,

tenim un amplia cartera de

persones interessades en coneixer-

te. Informa’t! Tenim oficina a

Tortosa, Tarragona, Reus, Vendrell,

Barcelona, Terrassa, Sabadell,

Manresa, Vic i Girona.

� 695 410 052

Amistat Apreciat amic/ga, cansat

d’anar a discoteques per conèixer

gent i perdre el temps? Cansat de

les cites ràpides i a cegues de la

red? Has caigut varies vegades a la

mateixa pedra en les teves

relacions de parella i estàs fart

d’equivocar-te? Vols trobar la

parella adequada? � 695 410 052

Amistat Anem a sopar i després a

ballar, també al cinema. Anima’t i

vine a conèixer gent nova. Truca’ns!

� 695 410 052

Amistat i et sens sol o sola,

t’agradaria tenir una relació seria i

estable, vine a conèixer Agencia

Maisol, éxit assegurat. Informació

sense compromís. T’esperem!

� 695 410 052

Amistat Vine amb nosaltres,

sortides amb grup per conèixer gent

nova, fem calçotada, diumente 23

de febrer, t’esperem! Et divertiràs i

qui sap igual trobes la teva parella!

� 695 410 052

Amistat Maisol l’agencia que et

busca la parella ideal per tu, tenim

oficines per tota Catalunya! � 695

410 052compartir tot junts.

� 695 940 139

Amistat Dona elegant i atractiva 58

anys, rossa, ulls verds, busca un

home per relació estable, que sigue

detallista, sincer i fidel, un company

afectuós i poder disfrutar junts

viatjes, sopar i altres coses petites

però no tan importants en la vida, si

desitges coneixer aquesta dona

truca � 695 940 139

Amistat Apreciat amic/ga, cansat

d’anar a discoteques per conèixer

gent i perdre el temps? Cansat de

les cites ràpides i a cegues de la

red? Has caigut varies vegades a la

mateixa pedra en les teves

relacions de parella i estàs fart

d’equivocar-te? Vols trobar la

parella adequada? � 695 410 052

Varis Es compra, es restaura i es

venen tot tipus de mobles antics,

antiguitats... % Interessats trucar al

� 634 755 488

Varis Tebeos antics, còmics de

superherois, manga, llibres, postals,

monedes, àlbums de cromos,

programes de cinema, calendaris

de butxaca, soldadets de plom,

Scalextric, Playmobils i joguines en

general compro.� 630930616

Varis Diumenge dia 2 de

març, “Seminari d’un dia,

saps que et limita? Saps que

et potència?” (matí i tarde)

Descobreix els teus

potencials, consegueix els

teus objectius, informa’t a

Maisol. � 695 410 052

Lloguers

Vendes

Relacions

Treball

MotorVaris

Noves TecnologiesNoves Tecnologies FEBRER 2014

30

Un portàtil d’ensomni

I és que Gigabyte ha aconseguit equipar un conjunt decomponents dignes dels millors equips de sobretaula entan sols 2,3 cm. de gruix, un autèntic repte si pensemque aquestos normalment no solen destacar pel seupetit disseny, ja que les altes prestacions solen acom-panyar components més gruixuts i robusts que despre-nen molta escalfor.

Un altre detall destacable és la integració de 2 targesgràfiques brutals Nvidia GeForce GTX 765M, i processa-dor principal del sistema Intel i7-4700HQ quad-core.Evidentment que per refrigerar tots aquests componentss’ha hagut de redissenyar el xassís de l’equip amb 2ventiladors i 4 sortides de refrigeració, complementatsper 5 conductes tèrmics, amb la finalitat de mantenir latemperatura de tot l’equip perfectament a ratlla.

Aquesta configuració d’ensomni es completa ambla no menyspreable xifra de 32Gbytes de memòriaRAM principal del sistema, 2 unitats de disc dur ambtecnologia SSD de 512Gb cadascun (1TB en total), ifinalment destacar també la connectivitat wifi

802.11ac, el nou estàndard wifi d’alta velocitat, capaçde funcionar fins a 1Gbit/seg.

I és clar, totaaquesta potènciatecnològica té unpreu acord, al vol-tant dels 2.500 i3.500€ segonsla configuracióescollida.

El fabricant de components d’ordinadors Gigabyte acaba de presentar unanova línea d’equips portàtils enfocada al sector gamer. Aquest és el cas delnou Aorus X7, un equip de 17’3” que destaca especialment per la seva altapotència de càlcul i acurat disseny.

Música celestial

Aquesta “torre parlant” inclou 3 altaveus que sumenuna potència de 30 Watts i que ajusten el seu volumsegons la proximitat de les parets. La connexió és a tra-vés de Bluetooth 2.1 i s’ha dissenyat una aplicaciómòbil específica per controlar-lo remòtament. S’esperaun preu aproximat de 700€ i estarà disponible en variscolors. En definitiva, l’aparell perfecte per adornar lasala d’estar de la casa.

Si estàs buscant un “gadget” exclusiu i que realment et distingeixi, Yamaha et presenta el nou altaveusense fils per a la llar, el Relit LSX-700, dissenyat pel prestigiós Massahuru Ohno. Aquest nou dispo-sitiu no tan sols ofereix un so insuperable sinó que a més desprèn una llum ambiental que acompan-yarà les teves reproduccions musicals.

Jaume Querol