Embed Size (px)
DESCRIPTION
http://comunicacio21.cat/images/liniacornella/pdf/Cornella_23.pdf
Citation preview
redacció: 93 458 87 80 – [email protected] | anuncia’t: 619 13 66 88 – [email protected] | administració: [email protected]
líniacornellàbaix llobregat liniacornella.cat · Abril 2015 · Núm. 23 · Difusió controlada per OJD-PGD: 10.025 exemplars mensuals
Reportatge pàg 3Els mercats de pagès:moda passatgera ofenomen consolidat?
Conferència pàg 10El periodista Paco Lobatónparla a la ciutat sobre larecerca de desapareguts
Seguretat pàg 10Enxampen cinquanta conductors ebris en unmacrocontrol policial
Societat pàg 15Un calendari recapta15.000 euros per a la Botiga Solidària
Cultura pàg 19La ciutat es bolca de nouamb la tradicional Jordiada
Esports pàg 20La UE Cornellà afronta tresfinals per seguir a Segona B
L’Ajuntament precinta ladiscoteca Capitolio, a Femades
La patronal de l’oci nocturn critica la mesura i nega que s’incomplís l’aforament permès al local cornellarenc pàg 10
Entrevista a Arnau FunesAlcaldable d’ICV-EUiA
pàgs 4 i 5
“Necessitem unalcalde que
acompanyi les lluites i no les mediatitzi”
Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 88| 2 líniacornellà.cat Abril 2015
3 | Reportatge líniacornellà.catAbril 2015
Comprar fruites i hortalisses ambgust d’allò que realment són. Lavoluntat per assolir aquesta pre-missa, que molt sovint no escompleix, sembla que ha aug-mentat en els darrers anys, i unexemple d’aquest fenomen és laproliferació de mercats de pagèsa la comarca, la qual ara per aracompta amb 8 esdevenimentsd’aquestes característiques.
“Hi ha una demanda sociald’aquest tipus de productes, i elsmercats de pagès també repre-senten sortides comercials inte-ressants per als productors”, ex-plica a aquesta publicació Rai-mon Roda, gerent del Consorcidel Parc Agrari del Baix Llobre-
gat, l’ens que organitza aquest ti-pus de mercat des de l’any 2012.
“ESPAIS DE TROBADA”Els mercats de pagès, explicaRoda, són “espais de trobadaentre els pagesos del Parc Agra-ri i els consumidors que escurcenla cadena de producció”. Els pro-ductes que s’hi ofereixen han deprovenir del Parc Agrari i ser ve-nuts directament pel productor,sense intermediaris. Per tal d’as-segurar la procedència del pro-ducte, el consorci va crear el2002 la marca Producte Frescdel Parc Agrari, un logotip quedistingeix els productes frescosque es cultiven a la comarca.
Sobre la possibilitat, tanma-teix, que aquest auge de la de-manda de productes frescos deproximitat esdevingui una modaque passi de llarg en un futur,
Roda recorda “la tradició agrícolai de venda directa dels pagesosdel Baix Llobregat” i indica quel’interès per aquest tipus de pro-ductes “està creixent”.
De manera similar s’expressaMariano Martínez, responsablede comunicació de l’AssociacióGastronomia i Turisme del Baix(AGT) –una entitat que aposta pelproducte fresc de proximitat–que explica que “molta gent joveestà cada cop més interessada enel menjar saludable i fresc”, i as-segura que faran tot el possible“perquè aquest comportaments’instal·li a la societat”. De totamanera, Martínez assenyala lapolèmica d’Eurovegas com “elcatalitzador de la consciènciaciutadana envers el Parc Agrari”.“Aquests mercats fan créixer enparal·lel l’interès de la gent per l’a-gricultura”, conclou Martínez.
» L’interès pels productes frescos i de proximitat creix mentre els mercats de pagès proliferen al Baix» Els organitzadors d’aquests esdeveniments asseguren que aquest fenomen “no és una moda”
F. Javier RodríguezCORNELLÀ
SOCIETAT4Cornellà és un delsúltims municipis de la comarcaque s’ha afegit a la celebraciód’un mercat de pagès, al gener.En concret, el de la ciutat méspoblada del Baix Llobregat se ce-lebra cada diumenge de l’any, de10 del matí a dues del migdia, alparc de Can Mercader.
Cornellà acull, d’aquesta ma-nera, un esdeveniment que ja
s’ha consolidat a ciutats veïnescom el Prat. Al Mercat de Pagèsde Cornellà hi ha 8 parades deproductors comarcals i altres 3exclusivament locals, com són laCervesa Cornellà, Tecsalsa –uncentre d’ocupació per a personesamb alguna discapacitat– i Pas-tinaca –una associació de pro-ductors i consumidors de pro-ductes agrícoles–.
Cada diumenge, al mercat
Els mercats de pagès del Baix Llobregat ofereixen productes del Parc Agrari. Foto: AGT Baix i Parc Agrari
Retorn als orígens
| 4
líniacornellà.cat Abril 2015
Queda un mes per a leseleccions municipals. Tébones expectatives?
Tinc bones sensacions, amb mo-dèstia i humilitat. Hi ha molta gentque ens diu que els agrada la nos-tra proposta i estic molt content decom hem fet la nostra llista.
Creu que aquests comicis supo-saran la fi de la majoria absolutadel PSC a Cornellà?Espero que sí, o fins i tot un canvimés profund. El model socialistaestà esgotat.
Es presenten com una alternati-va als socialistes?Si es mira cap a l’esquerra, l’alter-nativa som nosaltres. Actualmentsom el tercer grup municipal i hemfet un bon paper a la ciutat tant a leseuropees com a les estatals. Hem fetbona feina aquests quatre anys i te-nim un equip sòlid.
Mirant l’escenari postelectoral, re-editaria un pacte amb el PSC pertornar a entrar al govern muni-cipal?Partim de la base que hi ha possi-bilitats que nosaltres aconseguim
l’alcaldia. Per tant, la nostra priori-tat serà fer un acord d’esquerres aCornellà. Si el podem liderar no-saltres, bé, i si l’ha de liderar una al-tra força d’esquerres, ho analitza-rem. Tot i així, tenim una predis-posició inicial a poder fer aquest ti-pus d’acords amb altres forces.
Com poden ser Esquerra Repu-blicana i Cornellà En Comú, duesforces que tenen opcions d’entrara l’Ajuntament...El primer compromís que tenim ésamb el nostre programa. Crec queno hi haurà majoria absoluta de nin-gú, ja que quedarà un escenari onper força s’haurà de dialogar, ne-gociar i arribar a acords. Per tant,amb els primers i amb els únics queens podem posar d’acord és ambla gent d’esquerres.
Tem que la creació d'una candi-datura d'esquerres i "rupturista"com Cornellà En Comú li puguitreure vots?És una candidatura rupturista, combé has dit. No és una candidaturaunitària. Nosaltres volíem cons-truir una candidatura unitària, peròno ha pogut ser. Per a mi hi ha moltpoca diferència entre aquesta can-didatura i la de Des de Baix, del2011. El que sí que hi ha són ma-niobres estranyes per captar nomsi sigles d’organitzacions que final-
ment no estan en aquest procés. Lacandidatura unitària, innovadora inítidament d’esquerres és la nostra,ja que tenim més independents igent nova que mai. Cadascú sabràquines opcions vota.
De fet, vostè va fer una crida a sec-tors crítics d'aquesta candidatu-ra i a altres del PSC perquè s'afe-gissin a la llista de Movem Cor-nellà. Ha tingut èxit? Fa poc vam signar un acord ambMES a tota la comarca. Per tant, sec-tors crítics dels socialistes vindran aparticipar amb nosaltres. A la nostrallista, a més, hi tenim tres personesque havien format part de les llistesdel PSC amb anterioritat, i també hiha regidors de l’època Montilla queestan venint a participar en els nos-tres actes. També comptem amb elpresident de l’Associació de Veïns deSant Ildefons o l’antic coordinadordels Geganters de Cornellà, perso-nes que estaven a les primeres fotosde Podem a la ciutat.
Considera que un Ple municipalfraccionat beneficia o perjudicala tasca de govern?Facilitar que es presentin totes lescandidatures possibles a Cornellà,tant per l’esquerra com per la dre-ta, ha estat una pràctica habitual delgovern socialista. Això beneficia lamajoria absoluta perquè fraccionael vot alternatiu i aquest perd força.La majoria de Balmón se sustenta enel fet que ni ERC, ni Ciutadans ni Pla-taforma van treure cap regidor a leseleccions de 2011. Amb tot, en unescenari com el de Cornellà, on ésdifícil que els suports als socialistesbaixin dels 10.000 o 12.000 vots,qualsevol cosa que ajudi a fraccio-nar el vot alternatiu reforça la ma-joria absoluta del PSC.
Parlant de propostes, si fos alcal-de reformularia el Reglament Or-gànic Municipal (ROM) per per-metre més la participació ciuta-dana als plens?Claríssimament. En relació amb el
ROM hi ha un mite i una realitat. Ésuna normativa restrictiva pel que faa la participació en el Ple. Peròtambé molts dels que critiquenaquest reglament mai no han fet niuna sola instància per demanarque es faci una audiència pública enrelació amb qüestions locals. El quevolem és canviar el ROM, perquè da-vant de qualsevol decisió substan-cial sigui obligatori fer una audièn-cia pública per escoltar la veu delsciutadans. També donarem la pos-sibilitat que la gent pugui fer pre-guntes i proposar iniciatives al Ple.
No es corre el perill de convertirel Ple en una assemblea?És cert que el Ple no pot ser una as-semblea ciutadana, però hi ha as-pectes que es poden regular per ce-lebrar debats amb els ciutadans.Balmón sempre diu que “mai” capentitat no li ha demanat interveniral Ple, cosa que no és certa. El queno pot ser és que a Badalona Albiolfaciliti la intervenció d’associacions
Entrevista Perfil | Funes, una dècada al capdavant d’ICV-EUiADiplomat en Treball Social i educador social de professió, Arnau Funes serà de nou
el candidat d’ICV-EUiA a l’alcaldia de Cornellà. Aquest veí del Padró és el líder de la coalició ecosocialista a la ciutat des de l’any 2004, i actualment ocupa el càrrec
de portaveu de la formació al Ple. És també diputat a la Diputació de Barcelona.
F. Javier RodríguezCORNELLÀ
Arnau Funes / candidat d’ICV-EUiA a l’alcaldia
Arnau Funes ens visita pocs dies abans d’arrencar la campanya oficial deles municipals amb la creença que aquests comicis trencaran la dinàmicad’altres anys i, amb ella, la majoria absoluta del PSC. El candidat assegura
que “l’alternativa d’esquerres” als socialistes és la seva formació.
“El model socialista està esgotat. Nosaltres som l’alternativa de l’esquerra”
5 | líniacornellà.catAbril 2015Entrevista
de veïns al Ple i no ho faci Balmóna Cornellà.
És curiós, perquè fa poc l’alcaldeoferia als cornellanencs pren-dre’s un cafè amb ell per parlarsobre la ciutat...Per a ell, la interpretació de la par-ticipació és aquesta. És la de “a mim’han votat i durant 4 anys pren-dré decisions”. La nostra percepcióés que durant els 4 anys adminis-trarem el bé comú i farem tot elpossible per parlar amb els ciuta-dans. El centre d’un ajuntament noés l’alcalde, és el ciutadà.
Una altra de les assignaturespendents de la ciutat és el seu pe-tit comerç. Què creu que falla aCornellà en aquest aspecte?Falten polítiques de suport decidital petit comerç. No és normal quea artèries principals com la Ramblao el carrer Miranda els negociscanviïn tant. Hi ha una decisió mu-nicipal de mantenir els centres co-mercials funcionant, i aquí tenimtres monstres que es mengen el pe-tit comerç, com l’Splau, el Corte In-glés i, en menor mesura, l’Eroski.
És partidari de reformular aquestúltim?El problema de l’Eroski va ser laseva ubicació. Montilla va decidir alsanys 90 col·locar-lo on és ara i no onhi ha la Fira. Aquest canvi hauria mo-dificat la fesomia de la ciutat.
A millor o a pitjor?Hauria canviat. No sé què hauriapassat, però possiblement l’Splau
no hauria vingut i ara tindríem unnucli cultural al centre de Cornellà.
Parlant d’altres qüestions, creuque la ciutat està bruta?Està més bruta que fa uns anys, perdos motius. Perquè malaurada-ment hi ha més gent que té méstemps lliure i està al carrer i perquès’ha ajustat la despesa del servei de
neteja. Malgrat això, no compar-teixo la visió que la ciutat està mésbruta que mai.
Canviant de tema, l’Ajuntamentassegura que ha augmentat lespartides socials en 1,6 milions enels darrers anys. Creu que des delconsistori es fa tot el necessari percombatre els efectes de la crisi?Globalment s’estan fent coses, peròes pot fer més. Es fa més que a al-tres ajuntaments on governen al-tres partits, sí. Que nosaltres ho fa-ríem diferent, també. Tot i així, elsserveis socials municipals no esta-ven preparats per atendre una si-tuació d’emergència social com laque estem vivint. Quan va co-mençar la crisi, l’estructura de l’A-
juntament era massa horitzontal. Enaquests quatre anys, però, s’ha or-ganitzat millor.
De totes maneres, cal reformularel consistori?Evidentment. El primer que s’ha defer és reestructurar les àrees perquètinguin capacitat d’intervenció. Calreorganitzar l’Ajuntament perquèsigui més eficaç, tot i que el granproblema és que tenim una ciutatamb un nivell de formació i derendes baix.
Quines són les seves propostes enmatèria social?Una de les nostres propostes és quel’Ajuntament tingui un fons d’ha-bitatge social potent. També volemfer un catàleg de prestacions clar,perquè els ciutadans no saben qui-nes ajudes tenen i per què. Cal aju-dar també la gent gran i dependent.A Cornellà hi ha 5.000 persones demés de 65 anys que viuen soles acasa. I als barris com Sant Ildefonso Gavarra, on es concentra aques-ta població, entre el 50 i el 70% delsedificis no tenen ascensor.
Han augmentat les desigualtatssocials a Cornellà?Sí, però no només és culpa de l’A-juntament, que ha posat la caraquan uns altres no ho feien. No obs-tant això, necessitem un alcalde queacompanyi les lluites i no les me-diatitzi. Que no vagi a negociar a lesconselleries del Govern amb lamotxilla plena d’altres negocis quenomés responen a interessos d’unpartit en concret.
“Qualsevol cosa
que fomenti el
fraccionament
del vot alternatiu
reforça el PSC”
BUTLLETÍ INFORMATIU DE CiU CORNELLÀAbril 2015
www.ciucornella.cat
ECONOMIA
ESPAI PÚBLIC VERD
CiU vol recuperar l’espai del Pisa com a plaça verdaCINE PISAEl cine PISA fa anys que està tancat. L’equip de governdel PSC el va vendre a una immobiliària, però aquestas’ha fet enrere. Els números no surten quan es fan càl-culs de viabilitat d’operacions immobiliàries amb valorsd’abans de la crisi. És per això que CiU pretén recuperarl’espai del cine Pisa per a la ciutat. CiU vol promoure unespai verd i cívic en la confluència dels barris Gavarra iSant Ildefons. Una zona de jocs infantils en una illa verda
que oxigeni la zona, sense carregar-la de més pisos. Desde CiU creiem que la construcció de 80 pisos va en detri-ment del què ha de ser una per a les persones. El PSCaposta pel model de ciutat plena de pisos, congestionada,una ciutat gris. “Estem a temps d’aturar una operació queno tindrà marxa enrere per al futur del barri”, afirma JordiRosell, portaveu de CiU a l’Ajuntament de Cornellà.
“Hem rescatat l’empresa municipal amb diners de totsels ciutadans. Ara aquest rescat ha de revertir en els veïns
i veïnes”, recorda Jordi Rosell. CiU es compromet a pro-moure una consulta als veïns i veïnes perquè decideixinquin futur li volen donar a l’espai. “Hem vingut a retornarals veïns i veïnes la capacitat de decidir en aquells as-pectes claus de la ciutat del futur, i aquest ho és”, afirmaJordi Rosell, portaveu de Convergència i Unió. CiU de-fensarà la proposta d’un nou espai verd i de trobada, aixícom també un petit equipament, si els veïns i veïnes aixího volen.
Superàvit de 8 milionsd’euros el 2014 El grup municipal de Convergència i Unió ha fet arribar al’equip de govern la seva queixa per la mala gestió pres-supostària que estan duent a terme. Durant l’any 2014,s’ha tancat amb un superàvit de 8 milions d’euros, delsquals 5 milions d’euros es destinaran a disminuir el deutede ProCornellà. “El PSC opta per apujar els impostos idesprés anar-los transferint a ProCornellà, a CiU preferimcongelar els impostos i pressupostar millor”, afirma JordiRosell, portaveu de CiU a l’Ajuntament de Cornellà.
El resultat pressupostari porta a què a dia d’avui a lacaixa de l’Ajuntament hi hagi més de 43 milions d’euros.“Quin sentit té tenir tants milions d’euros a la caixa de l’A-juntament amb les dificultats que patim la majoria delsciutadans?”, pregunta Jordi Rosell. L’Ajuntament de Cor-nellà té molts impostos als tipus màxim, com l’impost devehicles. “Bona part d’aquests diners es podrien destinara inversions a peu de carrer per revertir de nou a la ciu-tadania”, conclou Jordi Rosell.
URBANISME
PSC i ICV segueixen venent-se els terrenys municipalsEn el passat Ple municipal, elPSC i ICV van votar a favord’iniciar una procés de licitaciódels terrenys de la parcel•la B8al sector Millars. Convergènciai Unió va ser l’únic partit que vavotar en contra d’aquesttraspàs, ja que contradiu el prin-cipi de CiU que almenys la mei-tat dels habitatges que surtin deterrenys municipals s’hagin dedestinar al lloguer públic, aixícom també per la idoneïtat delmoment. “Bona part d’aquestsdiners es podrien destinar a in-versions a peu de carrer per re-vertir de nou a la ciutadania”,conclou Jordi Rosell.
Estat actual del Cine Pisa Proposta del PSC de 80 pisos Proposta de CiU d’una gran àrea verda i un equipament
BUTLLETÍ INFORMATIU DE CiU CORNELLÀ
GENT GRAN
La Generalitat anuncia la rehabilitació integraldel Casal de Gent Gran Sant Ildefons
EQUIPAMENTSLa Generalitat de Catalunya finançarà ínte-grament les obres, que tenen un cost de 2’5milions d’euros. Durant l’any i mig que espreveu que duri la remodelació, els usuarisdel Casal podran continuar les seves activ-itats en altres espais del municipi.
El Departament de Benestar Social i Famíliaha anunciat que s’iniciarà el procés de rehabil-itació integral i obres de millora del Casal deGent Gran Sant Ildefons, ubicat al carrerOsona de Cornellà de Llobregat. La remod-elació d’aquest equipament cívic tindrà un costde 2.473.113,14 euros, que serà assumit per laGeneralitat de Catalunya.
Inaugurat l’any 1977, l’edifici té una super-fície de més de 2.000 m2 distribuït en 4 plantesi soterrani. El Casal de Sant Ildefons acull cadadia una mitjana de 500 persones grans. El pro-jecte de rehabilitació integral proposa una re-ordenació dels espais que permetrà guanyarfuncionalitat a l’equipament. En aquest sentit,a la planta baixa s’hi trobarà la recepció, eldespatx del responsable del centre, la cafete-
ria-menjador, la cuina, una sala polivalent ambescenari i camerinos i els serveis per als tre-balladors del centre. La planta primera acolliràquatre aules taller i l’espai per a perruqueria isala de bellesa. A la planta segona, els usuarisdel casal podran gaudir de la biblioteca, salade billar, barberia, espai per a podologia i dosdespatxos. En la planta tercera, un espai poli-valent farà les funcions de gimnàs amb vesti-dors. En aquest pis també hi haurà la sortida ala terrassa.
A la planta soterrani i a la planta sotacobertas’ubicaran les instal•lacions, que s’ade quaran ales millores funcionals de l’edifici. En aquestsentit, es preveuen, entre altres actuacions, lainstal·lació d’un nou sistema d’aclimatització iuna nova instal·lació de telefonia d’accés a In-ternet a les aules taller.
Entre altres activitats, duen a termetasques de voluntariat, compten amb dosgrups de lectura i assisteixen a tallers per a duruna vida saludable. Durant l’any i mig que espreveu que duri la rehabilitació integral de l’e-quipament, els usuaris podran continuar lesseves activitats en altres espais del municipi.
Aparcaments públics pràcticament buitsCiU ha fet arribar a l’equip de govern la proposta d’abaixar el preu de les places d’aparcamenten molts pàrquings de la ciutat. Alguns d’aquests aparcaments estan pràcticament buits. Ésel cas de l’aparcament de la Fontsanta, on tan sols el 27% de les places es troben ocu-pades. El preu d’aquestes places és de 65 euros. També és el cas de l’aparcament de laplaça del Sol, on tan sols estan ocupades el 44% de les places, a un preu de 73 euros. Percontra, hi ha barris amb forts dèficits de places d’aparcament, com és el cas del barri Centre.Així, el pàrquing de Prat de la Riba està pràcticament ple. “No s’ha fet una planificació acu-rada de la demanda de places d’aparcament i ha portat una situació dispar segons el barri dela ciutat”, afirma Jordi Rosell, portaveu de CiU a l’Ajuntament de Cornellà. “La política d’a-parcament i mobilitat a la ciutat deixa molt que desitjar, per això els ciutadans la posencom un dels principals problemes en l’últim baròmetre municipal”, conclou Jordi Rosell.
Abril de 2015
| 8Opiniólíniacornellà.cat Abril 2015
publicitat 619 13 66 88
Les cartes d’opinió es poden enviar a: [email protected]
Línia Cornellà no comparteix necessàriament les opinions que els signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.
redacció: [email protected] publicitat: [email protected]ó: [email protected]
líniacornellà.cat
Dipòsit legal: B 4833-2013
amb el suport de:Difusió controlada
10.025 exemplars mensuals
Un diari plural Un diari participatiu
Actualitat a la xarxa
És denigrant i demolidora lapolítica del PP en l’àmbit deJustícia. De fet, la proposta deprivatització del Registre Civil ésabsolutament regressiva. El Re-gistre Civil és un servei públic queha de continuar en l’àmbit del’Administració de Justícia. Lareforma que pretén portar aterme el govern central és unfrau, ja que per efectuar uns trà-mits de serveis bàsics s’hauria depagar. També implicaria el tras-pàs i gestió de dades personalsdels ciutadans als registradorsmercantils. Aquesta privatitzacióés un pas enrere en l’Estat sociali democràtic de dret. Es preténdestruir un servei públic univer-sal per tal d’afavorir uns deter-minats col·lectius plutocràtics.
Aquesta arbitrària privatitza-ció també comportaria un nouatac contra l’equilibri territorial;és a dir, que per dur a termequalsevol tràmit que avui en diaes pot realitzar en el mateix mu-nicipi caldria desplaçar-se a lacapital de la província. Per a Ca-talunya això representaria unaestocada de mort contra els petitsmunicipis i les comarques; se-ria com tornar als anys vui-tanta del segle passat. Per altrabanda, aquesta mesura tambécomportaria una pèrdua de llocsde treball en un moment en quèl’atur és un drama social.
En síntesi, la privatització delRegistre Civil és una autènticaaberració que cal aturar. Ara ésmolt important que es presentinmocions a tots els ajuntaments,consells comarcals i diputa-cions per tal fer retirar aquestallei que pot comportar un greuretrocés per a la gran majoria dela població catalana.
4Registre civilper Josep Loste
#Semifinals#Tradició #Lapsus?
4Mediterranis i europeus!per Marta Pascal, presidenta de la JNC
És ben cert que Podemos ha ac-tivat un vector d'esperança a Es-paña, un fet que era necessari.Altra cosa és que, aquest ne-cessari canvi, l'aconseguiran enuns pocs anys quan la inèrcia so-cial i cultural a España porta se-gles d'un ADN nacional con-quistador, imperial i negador del'alteritat.
Però l'esperança que pot ge-nerar Podemos necessita, nonomés aconseguir presència alCongreso i ser-hi una veu més,sinó que és esperança en la me-sura que pugui guanyar permajoria absoluta fins i tot, i pu-gui impulsar un procés consti-tuent a l'Estat espanyol per a re-formar-lo de dalt a baix.
I ha semblat que aquestapromesa d'un Podemos gua-nyador que escombrés la castaera possible degut a una com-binació conjuntural de factors:una gran necessitat social enaquest sentit en la societat es-panyola, totalment desmora-litzada per la prepotència i lacorrupció i sense esperancesdes del 15M, sumat a una hàbilmaniobra mediàtica amb in-gent quota de pantalla ben uti-litzada, i també afegint-hi unanecessitat dels poders fàcticsespanyols de crear un efectedesestabilitzador de l'únic vec-tor d'esperança que, fins lla-
vors, generava passions dinsl'Estat, l'independentista.
La crua realitat, i és que la re-alitat és tossuda, és adonar-se'nque Podemos no només no po-drà forçar un procés constituent,sinó que ni tan sols podrà gua-nyar el govern. En les passadeseleccions andaluses, van apun-tar-se maneres que seguramentseran extrapolables en gran me-sura a la societat espanyola.
Per una banda, hi ha gransromanents de vot en el PP iPSOE, que els continuaran fentdecisius (no com a Grècia que elPasok ha desaparegut!!! ElPSOE no és el que era, però nimolt menys desapareixerà).
I per altra banda, ja han tro-bat l'antídot que ha de neutra-litzar la fuga de descontents capa l'esquerra disfressada de "nidrets ni esquerres", o almenysuna porció d'ells de la mà d'unpartit de centre-dreta que síque no és d'esquerres i que vanéixer en oposició al catala-nisme, creant barricades iden-titàries en una societat que, enbona mesura, ja estava passantpàgina d'això per bastir pro-jectes conjunts plurals i inte-gradors. I és que el poder ho téclar: "España, antes roja querota", però a continuació ac-cepten: "España, antes 'na-ranja' que roja".
per Jordi Oriola
4El fenomen de Podemos
Durant el seu discurs de la in-auguració de la Cimera Antiji-hadista celebrada a Barcelona,el president Artur Mas va tenirl’oportunitat de dirigir-se a la capde la diplomàcia europea i a mésd’una trentena de ministresd’exteriors reunits a Barcelonagràcies a la Unió pel Mediterra-ni. S’hi reunien en aquesta ci-mera que va concretar acordsimportants des de la perspecti-va d’impulsar el diàleg i la co-operació entre les ribes nord isud de la mediterrània per ferfront a noves amenaces glo-bals, com és el cas del jihadisme.
El repte de fer front a aques-ta amenaça és de dimensionsdescomunals. I probablementtotes aquelles respostes plante-jades a la cimera tindran un im-pacte més a llarg termini que noa curt termini, però eren moltnecessàries. Ens caldrà moltadeterminació per vèncer noves
amenaces i conquerir els reptes:cooperar, dialogar, potenciar laformació, polítiques d’immi-gració, enfortir les polítiquesde seguretat i de cooperació, etc.
El president Mas va esceni-ficar una vegada més el com-promís de Catalunya i de Bar-celona amb la capitalitat medi-terrània. El nostre món és elmón i en volem ser actors deprimera línia. Determinació in-ternacional i vocació de capita-litat. I aquesta vocació i deter-minació viuen el seu punt cul-minant amb la consecució d’unEstat propi per Catalunya. Ni lesamenaces, ni les pors, ni les que-relles que constantment ensdedica el Govern espanyol po-dran frenar aquesta vocacióque trobem plasmada a cadapàgina de la nostra història.Som catalans, som mediterra-nis i som europeus. Ho som in’exercim com a tals.
@iuforn: Són les 8.19 hores del matí i aramateix acabo d'escoltar la llista dels lli-bres més venuts d’aquest Sant Jordi.#anemtard.
@cristina_pardo: Lapsus de Cospedal:"Hemos trabajado mucho para saquear anuestro país". Oye, Virgen del Rocío, el tra-bajo que tenías que crear no era ese.
@MigRico: Fútbol y oficio. Partido com-pleto. El Barça semifinalista de Champions.8 veces de las últimas 10. FCB-PSG: 2-0.#MésQueUnClub.
9 | Envia’ns les teves cartes a: [email protected] líniacornellà.catAbril 2015
@xvila_catradio: Obama diu que assu-meix tota la responsabilitat per les opera-cions amb drones que provoquen 2 víc-times col.laterals d'origen EUA i Itàlia.
@JosepCatt: Abans aniran a presó elsresponsables del 9-N que no pas Rato iMillet. Que tingueu una bona tarda, amics i amigues.
@JaumeNaveira: Seis de las ocho regionescon más paro de Europa son españolas.Pero sí, la recuperación económica ya estáaquí.
Un diari obert
Opinió en 140 caràcters
Començo aquest article lamentant el ter-rible assassinat de dilluns al matí comèsen l'IES Joan Fuster de Barcelona. Jasé que episodis com aquest i d’altres sónfets aïllats i que de desgràcies i misèriessempre n’hi han hagut, però algunacosa més hauríem de fer a banda de la-mentar-nos i condemnar els fets. L’e-ducació, motiu de convivència i de dig-nitat en tota societat, és massa impor-tant com per no esmerçar tots els re-cursos que siguin necessaris després d’a-quests tristos anys de crisi i desespera-ció per massa gent. La crisi no explica nijustifica res del que ha passat però, ésobvi, que la manca de recursos ho com-plica tot més.
Aquests darrers dies s’ha conegut lanotícia de la impugnació, per part delGovern espanyol, de la figura de recentcreació, del Comissionat de la TransicióNacional, càrrec que recau en la perso-na de Carles Viver Pi-Sunyer. No és unfet qualsevol, ja que ens indica que elgrau de bel·ligerància per part de l’Es-tat no minva i que els partits que podrienconvertir-se en alternativa al PP –PSOE,Podemos i Ciudadanos- no presenten al-ternatives, a grans trets, a la particularvisió que té el partit de Rajoy sobre Ca-talunya i l’anomenat “procés”.
Les pròximes eleccions espanyo-les, en principi previstes per a desprésdels comicis catalans del 27-S està en-cara per veure si suposaran la fi del bi-partidisme dominant, però no semblaque hagin de suposar, tot i la fragmen-tació que s’intueix, cap canvi d’enver-gadura de la tradicional visió que, a dre-ta i esquerra, es té del conegut com a“problema catalán”. M’atreveixo a afir-mar que amb independència dels re-sultats, en el millor dels casos ens tro-barem davant la famosa “conllevanciaorteguiana” i en el pitjor, i tal vegadamés realista, amb un intent, ara sí to-talment desemmascarat, de recentra-lització competencial i buidatge delnostre, ja de per si limitat, autogovern.Per a una determinada visió d’Espanya,la broma de les autonomies i de les ex-
travagàncies catalanes ha anat massalluny i dura massa temps. Si pot, i go-verna, el PP s’endinsarà per aquests via-ranys amb l‘aquiescència més oberta otancada del bàndol progressista i l’a-plaudiment entusiasta de Ciudadanos.I en bona mesura hem de convenir queés normal que ho facin, ja que si iniciesuna guerra i la perds, o diem-ho d’unaaltra manera, que no la vols guanyar perpor o manca de convicció, els fets t’a-caben passant factura i amb aquestescircumstàncies l’Estat espanyol no ha es-tat mai ni una ventafocs ni una germa-neta de la caritat cristiana. La seva vic-tòria els farà tancar el cercle que la LOA-PA no els va permetre i que la voluntati necessitat política del moment noaconsellà. La partida és clara: o guany-em, això és la independència; o perdemdins el marc delirant i contradictori delcentralisme més uniformador que me-nys amb el nom els efectes seran con-cloents i asfixiants per la catalanitat. Unclar objectiu de valencianització delPrincipat, em temo no exagerar, enscaurà com a dura i repressiva llosa.
No és hora de diletantismes ni de te-meritats absurdes tampoc, però sí queés l’hora de convèncer-nos que molt,massa, està en joc i si no empenyem devalent l’anomenat “procés” acabaremdesgastant a propis i estranys. A vells in-dependentistes i als acabats d’arribar.Fora bo aparcar diferències que, ara perara, són sobreres i en res contribueixena la Catalunya plena que anhelem totsels sobiranistes i concentrar temps i es-forços en tot allò que ens uneix. Altrespobles ho han fet i practicat en momentsde dificultat i d’incertesa, i val a dir, queel remei els ha enfortit. Cal matar l’au-tonomia per fer el salt cap a la inde-pendència. L’autonomisme ha empeti-tit les nostres mires i horitzons i ha afe-blit el nostre cor. No caiem, d’una vegadaper totes, en autorebaixes tan llastimo-ses i estèrils i demostrem que som un solpoble i ben unit ara amb un noble ob-jectiu d’independència nacional i pros-peritat social.
4L’Espanya que veper Marc Gafarot
L’austeritat crea inseguretat en els bar-ris. L’atur i els salaris baixos generen in-certesa sobre el futur. Especialment, enels joves, en els més grans de 45 anys ien les persones que van arribar d’altrespaïsos i es va usar la seva mà d’obra, mésbarata, en els anys del boom. Per usar-los ara de boc expiatori.
La crisi econòmica mina la con-fiança de moltes persones en la socie-tat. Aquells que atien la crisi econò-mica han laminat la classe mitjana ihan aprofitat la crisi per reduir l’Estatde Benestar. Resultat final: augmentnotable de la sensació d’inseguretat enla gent.
Sabem que es pot atiar el foc perdesprés presentar-se com a bomber. Éstípic de l’extremisme. L’austeritat ha es-tat un extremisme, i encara ho és, quedisminueix el benestar i vol les condi-cions de felicitat només per a una partpetita de la població.
Fa unes setmanes hem vist una ac-tuació important dels Mossos d’Es-quadra davant la jihad a Catalunya.Hem vist que hi havia persones nascu-des aquí, entre les detingudes. Els ex-perts han assenyalat la necessitat deruptura d’aquests joves, d’una ideologiaforta que ompli el buit, i la desconfian-ça cap al nostre sistema social. Moltsd’ells habiten en barris de l’àrea me-tropolitana. Barris que amb la crisis’han desatès.
Crec que cal aixecar una banderaper la bona feina, i pionera a tot Euro-pa, que va suposar la Llei de Barris delgovern Tripartit, que van encapçalar elspresidents Maragall i Montilla, amb elsuport del PSC, d’ERC i d’ICV-EUiA.Van fer una bona feina, i torna a ser ne-cessària. Molt necessària.
Fa pocs mesos, en una cimera alsEUA, Obama es mostrava preocupat perl’amenaça global que suposa la jihad, iespecialment feia un requeriment alsseus socis europeus, de més atenció alsbarris, als llocs desatesos, amb atur, po-bresa, als barris de les metròpolis eu-ropees. En els últims anys hem vist ex-plosió de malestar social a barris de Lon-dres i de París.
Tenim al davant les eleccions mu-nicipals, i al setembre les eleccions ca-talanes. Catalunya ha d’avançar en so-birania i hauria de ser un país referentper la qualitat social de les seves ciutatsi barris. Convé triar alcaldies i governssensibles a les persones, inclusius, queinverteixen en drets socials, que gene-rin seguretat.
I, sobretot, compte amb el cant desirenes dels que atien la inseguretatper guanyar vots i després desman-tellen la salut, l’escola i els serveis so-cials. I són incapaços, encara ara, decondemnar el règim dictatorial que de1939 a 1952 va afusellar 1.700 perso-nes al Camp de la Bóta.
4Austeritat, inseguretat i eleccionsper Josep Xurigué
Ciutat| 10
líniacornellà.catAbril 2015
L’alcalde, Antonio Balmón, vasignar fa pocs dies un decret quepermet precintar de manera tem-poral la discoteca Capitolio, si-tuada al polèmic polígon Femades,per excés d’aforament. Aquestadiscoteca és tristament famosaperquè a l’estiu de 2012 hi vamorir un menor en una barallaamb armes blanques –un cas ques’està jutjant durant aquests diesa l’Audiència de Barcelona–.
En un principi, l’Ajuntamentva obrir un expedient a la disco-teca l’any 2012, en comprovarque superava de manera habitualen més de 200 persones l’afora-ment permès. Aleshores, el con-sistori va decretar el tancamentdel local, però aquesta decisió vaser recorreguda pels propietarisi suspesa per un jutjat contenciós
administratiu. Aquesta suspen-sió es va fer pocs dies abans de lacitada baralla mortal on va per-dre la vida un menor d’edat.
Ara, finalment, el jutjat ha do-nat la raó a l’Ajuntament corne-llanenc, que ha precintat de ma-nera temporal la discoteca.
Aquesta decisió, però, no haestat ben rebuda per la Federa-ció Catalana d’Activitats Recre-atives Musicals (FECASARM),que en un comunicat assenyala
que aquest tancament “compor-tarà la pèrdua de 24 llocs detreball”, i assegura que “en capcas la sanció imposada va venirprecedida de cap incomplimentde l’aforament que posés en riscla seguretat de les persones”.
Pel que fa a la baralla del 2012,la FECASARM diu que “es va ori-ginar a l’exterior del local” per partde persones “que estaven fent bo-tellón”, i a les quals no se’ls va per-metre accedir al recinte.
L’Ajuntament precinta ladiscoteca Capitolio, a Femades» El consistori denunciava l’incompliment de l’aforament del local» La patronal de l’oci nocturn critica la mesura i nega l’acusació
Detecten 51 conductors ebrisen un macrocontrol a la ciutat
TRÀNSIT4Els Mossos d’Esqua-dra van detectar 51 conductorssota els efectes de l’alcohol o al-tres drogues en un macrocontrolde trànsit que el cos policial ca-talà va efectuar el passat 19 d’a-bril al quilòmetre 610 de l’A-2 alseu pas per Cornellà.
Durant aquell dia es vanpracticar 372 proves, de les qualsun 14% van donar positiu –44persones– en alcohol. Els al-tres 7 conductors detectats vandonar positiu en drogues. Dels
conductors que conduïen ebris,a 5 se’ls va denunciar penal-ment, segons han informat elsMossos, i van ser citats dos diesmés tard als jutjats de la ciutat.
En aquest control van parti-cipar-hi 31 agents de la policia,que van tallar la via per desen-volupar l’operatiu. Tots els ve-hicles que circulaven en sentitLleida per l’A-2 van ser des-viats cap al punt de control on esrealitzaven les proves de detec-ció d’alcohol i drogues.
El Síndic alerta de l’impactede la crisi en infants i joves
INFORME4El Síndic de Greugesde la ciutat, Joan Barrera, va pre-sentar a principis de mes al Plel’informe sobre la seva actuaciódurant l’any passat.
El Síndic alerta en el docu-ment d’una “incidència clara del’impacte de la crisi econòmicaen els diferents sectors socials”,tot i que amb “especial incidèn-cia en infants i adolescents”, itambé “en persones afectadesper alguna discapacitat”. A més,l’any passat el Síndic va reco-manar “elaborar un protocolque permeti detectar els casos
d’infants en situació de risc ali-mentari”. Per altra banda, Ba-rrera assenyala “un substancialincrement del nombre de quei-xes”, un fet que, segons assegu-ra, “‘s’ha d’interpretar com unaprova del progressiu arrelamentde la institució entre la ciutada-nia de Cornellà”.
En xifres, l’any passat la sin-dicatura va realitzar 273 actua-cions, distribuïdes en 182 quei-xes, 86 consultes i cinc iniciati-ves d’ofici. En comparació ambl’any anterior, el 2014 va fina-litzar amb 48 queixes més.
Lobatón parla sobre la millora en la recerca de desaparegutsTROBADA4El mític periodistaPaco Lobatón va fer una xerra-da el passat 10 d’abril al CentreCultural Sant Ildefons sobre lacooperació entre familiars, for-ces de seguretat i administra-cions per tal de millorar els pro-cessos de recerca de personesdesaparegudes, tot aprofitantels avantatges que donen lestecnologies de la informació.
Lobatón és també presidentde la Fundació Europea per les
Persones Desaparegudes QSDGlobal, i ha desenvolupat granpart de la seva carrera en la in-vestigació i recerca de personesque desapareixen sense cap ras-tre. En aquest sentit, Lobatón ésconegut pel programa de televi-sió dels anys 90, Quién sabedónde?, la finalitat del qual eratrobar persones desaparegudes.
La xerrada s’emmarca en elprojecte Cornellà Valors, un fò-rum de diàleg a la ciutat.
Eleccions | Guanyem proposa sous de 1.945 euros per a tots els regidors Cornellà en Comú-Crida per Cornellà proposa que els sous mensuals dels regidors de
l’Ajuntament no siguin superiors a tres salaris mínims, en concret 1.945 euros. Aquesta és una de les propostes que aquesta candidatura exposarà fins al finals d’abril a diferents punts de
la ciutat. A més, Cornellà en Comú vol que hi hagi una limitació de mandats de 8 anys.
RedaccióCORNELLÀ
El control es va realitzar el passat 19 d’abril. Foto: Arxiu
Discoteca Capitolio, situada al polèmic polígon Femades. Foto: Google Maps
11 |
En un acte públic celebrat al PatronatCultural de Cornellà el passat diven-dres 24 d’abril, es va presentar la can-didatura municipal configurada perintegrants d’ICV, d’EUiA, de Movi-ment d’Equerres i gent independent.En l’acte es va mostrar la imatge decampanya i un vídeo de presentaciótant de la candidatura com de lesidees principals de campanya. En la seva intervenció final, l’ac-
tual regidor i candidat, Arnau
Funes, va agrair a les 28 persones elseu esforç i compromís, i a més va ex-plicar que “tenim una candidaturajove i renovada i plena de gent ho-nesta i compromesa que estima laseva ciutat. Persones implicades enun moment convuls de crisi social ipolítica, amb amplitud de visions itambé de sensibilitats. Gent de dife-rents espais polítics però d’esquerres.Persones que són avui referents ciu-tadans.”
“Aquí hi ha moltes hores detemps lliure destinades al treballsocial i comunitari. Moltes hores dedefensa de l'Educació, la Sanitat o elDret a l'habitatge. Aquí hi ha molteshores construint ciutadania, constru-int entitats culturals, esportives, decooperació, de lluita contra la po-bresa. Ningú ens ha d’explicar quenecessita Cornellà, som gent amb ex-periència, capacitat i energia. Gentque viu la ciutat i la coneix. Tenim un
compromís polític i ètic amb Cornellà,amb noves, innovadores i rigorosespropostes i amb noves maneres d’en-tendre i fer política. Noves propostesi noves maneres de fer. El nostrelema: cap protesta sense proposta.Estem per acompanyar les lluites, noper substituir-les. Tenim propostesper fer una CORNELLÀ més Justa, mésDemocràtica, més sostenible.Venim a sumar, a guanyar i a go-
vernar Cornellà!” Va remarcar Funes.
L’Esquerra Plural de Cornellà presenta la seva candidatura i el programa
Abril 2015 Publicitat política
Full informatiu ICV-EUiA de Cornellà núm. 19 LA GOTERAwww.iniciativa.cat/cornella euiacornellallobregat.blogspot.com
El passat Ple de Febrer va representar l’inici delstràmits pel contracte municipal de recollida debrossa i de neteja viària de Cornellà. Aquest con-tracte és un dels més “grans” que pot signar unAjuntament (Estem parlant de més de 7 milionsd’euros anuals i de més de 50 treballadors/es. Pertant, un tema d’interès ciutadà. El primer que caldenunciar quan s’analitza un contracte públic ésla Llei de Contractes que el regula. A nosaltres,com vam dir al Ple, no ens agrada i no ens valperò com ja sabeu, els que sou habituals del Ple,lamentablement l’hem d’aplicar.Hem de ser conscients del fet que és una Llei
que per a nosaltres no garanteix l’ interès gene-ral, i fa que els contractistes que plantegin mi-llors propostes tècniques (podrien ser mesuresd’inserció social, eficiència energètica, educacióambiental,...) no tenen garantit guanyar el con-curs perquè el que preval són les millors oferteseconòmiques. És una preocupació que hem tin-gut sempre, no és una novetat, i avui s’aplica alcontracte d’escombraries però demà s’a-plica a la gestió de les Escoles Bressol Muni-cipals.L’altra qüestió que vam plantejar en el Ple–és
que nosaltres -ja és sabut i, a més, conegut–apostem per la gestió directa dels serveis, allòque puguem gestionar directament des de l’A-juntament creiem que és millor a què l’hàgimd’externalitzar. Tot i això, nosaltres també somconscients que aquest és un contracte molt im-portant, que és un contracte molt gros. També
som conscients de la data a on estem, i això per anosaltres també és un handicap, ja que estemacabant el mandat. És un contracte que no elgestionarem les persones que estem assegudesavui al Ple Municipal sinó un el proper Ple Muni-cipal i, per tant, seran elles i ells els qui hauran deprendre algunes decisions claus. No estem proposant que avui per demà l’A-
juntament passi a gestionar directament aquestservei, tot i que és el camí. En aquest sentit, ente-nem que és una bona notícia que el contractesigui per quatre anys, amb la qual cosa ens dónaun recorregut i l’oportunitat de durant aquestsquatre anys veure, avaluar, estudiar alternativesde gestió i millores. El camí segurament passi peruna gestió dels residus pública i metropolitanaperò cal estudiar-ho.Creiem que la neteja no és, o no hauria
de ser, el gran problema de la ciutat, ni la si-tuació viària, ni la recollida selectiva, però sí queés veritat que els ciutadans i les ciutadanes quanels hi demanes opinió, t’ho diuen i comenten. Hiha una preocupació pel nivell de neteja dels ca-rrers i places de Cornellà, és innegable i en les en-questes apareix. És normal que la gent espreocupi per com estan els seus carrers, i comestà la recollida de la seva brossa i entenem queés una problemàtica que s’expressa per part de laciutadania, per això mereix que fem un esforçper intentar millorar, a part d’intentar innovar.Creiem que podem pensar en alternatives públi-ques de gestió de la brossa i la neteja.
Segurament això no és per demà, estem par-lant d’una cosa que s’ha de fer a llarg termini,però creiem que es pot intentar tenir un serveiencara més eficient i eficaç sense haver de donar-li un marge de negoci tan gran a aquelles empre-ses que des del sector privat, els grans poderososd’aquest país, acaben fent negoci amb els serveispúblics.Hem de millorar el servei i hem d’inten-
tar evitar que aquells que després no pa-guen els seus impostos o tenen diners enparadisos fiscals es facin més rics, tambéhem d’intentar garantir que el servei municipalsigui eficient. Som conscients que és complicatcombinar les dues coses perquè habitualmentsembla que les grans empreses són les que aca-ben fent les coses de manera més eficient, peròcreiem que pot donar-se el canvi.Donem suport a aquesta aprovació inicial de
l’expedient amb aquesta idea bàsica d’anar tre-ballant en els propers quatre anys, en el pròximmandat, cap a una fórmula de gestió diferentque no sigui exclusivament anar a parar a mansde grans empreses que tenen grans fortunes. Ique tant de bo! En els pròxims quatre anys tro-bem una altra alternativa, almenys el nostreGrup té voluntat de treballar-ho o almenys lespersones que parlin en nom d’ICV-EUiA enaquest plenari.
| 12Abril 2015Publicitat política
LA GOTERA Full informatiu ICV-EUiA de Cornellà núm. 19www.iniciativa.cat/cornella euiacornellallobregat.blogspot.com
Un nou contracte deNeteja viària i recollidade brossa a Cornellà
Anna CaminalsRegidora a l'Ajuntament
de Cornellà
4 anys treballant des de l’oposició a Cornellà
13 | Abril 2015
Full informatiu ICV-EUiA de Cornellà núm. 19 LA GOTERAwww.iniciativa.cat/cornella euiacornellallobregat.blogspot.com
Publicitat política
En el passat Ple el govern del PSC va presentaruna proposta per a la concessió de microcrèditsper a estudis universitaris; un projecte amb el qualestem d’acord en el fons però no en la forma. Enel darrer Ple es va aprovar una nova partida pres-supostària dedicada a la concessió de microcrèditsper a estudiants de la ciutat que tinguin dificul-tats en el pagament dels seus estudis universitarisi que no siguin beneficiaris de beques per aquestconcepte. Des del nostre Grup Municipal, vammostrar el nostre acord amb el fons i l’objectiud’aquesta nova proposta educativa, però a la veg-ada ens vam mostrar contraris a la forma en quèel govern municipal vol gestionar-hom que no ésuna altra que vinculant la seva concessió al’excel·lència dels possibles alumnes beneficiaris.Els arguments que des d’ICV-EUiA diem al re-specte d’aquest nou recurs són els següents. En primer lloc i tot i compartir el fons de la ini-
ciativa, hem de refermar que el d’ajut proposat éstipus microcredits per accedir a estudis superiors aretornar un cop finalitzat el pla d’estudis. Aquest
no és el nostre model d’educació, i per tant, si esvol obrir línia d’ajuts, ens agradaria molt més queho fos en forma de beca.2. Es lliga l’accés a l’excel·lència. Totalment en
desacord, les Admon Publiques han de procurarequitat en l’accés per afavorir igualtat d’oportuni-tats, tant a excel·lents estudiants com als que noho són tant. 3. El govern municipal alega en aquesta pro-
posta la universalitat en l’accés a tots els nivellseducatius. Doncs bé a la primera etapa d’educacióinfantil s’està produint a la ciutat un clar biaix perrenda en l’accés a aquesta etapa. Per què no co-mencem fomentant la igualtat des dels 0-3? Tari-fació Social??En definitiva, l’accés a l’educació ha de ser
equitatiu a totes les etapes fugint de models neo-liberals de finançament d’allò que hauria d’estarcobrint l’Estat exercint el seu paper redistributiu.Seguirem lluitant perquè l’educació sigui un ele-ment central en la consecució d’una veritable co-hesió social a Cornellà i arreu.
La proposta de microcrèditsde l’equip de govern, socialista?
El grup municipal d’ICV-EUiA porta al Ple unamoció per donar suport institucional a aquestaILP al Parlament impulsada per l’ObservatoriDESC, la PAH i l’Aliança contra la Pobresa Ener-gètica La moció presentada per ICV-EUiA cerca un
compromís institucional de suport a la ILP quediversos col·lectius com la PAH o l’Aliança contrala Pobresa Energètica han engegat perquè esprenguin les mesures necessàries per aturar i evi-tar l’existència de persones amb mancancesgreus dels seus drets bàsics com són el dret a unhabitatge i el dret a l’accés als subministres bà-sics. “La moció recull ni més ni menys que undels compromisos essencials que ens vam propo-sar amb la signatura de l’Acord Social contra lacrisi de Cornellà (2012-2016), com és la lluitacontra l’exclusió social a la ciutat”, segons ArnauFunes, que afegeix que “la possibilitat de pèrduade l’habitatge habitual és avui una de les granspreocupacions de les famílies afectades per la re-ducció de la seva capacitat de fer front a la cà-rrega de despeses que representa elmanteniment de les obligacions contretes, comel lloguer o la hipoteca, i/o la cobertura de les
seves necessitats bàsiques, cosa que provoca unapobresa emergent que es manifesta amb majorincidència en persones soles amb fills a càrrec, enpersones grans i en persones amb nivells de for-mació baixos. Una pobresa que cal abordar desd’una perspectiva integral, intentant una res-posta equilibrada entre la urgència i la mesurapal·liativa.” En definitiva, la moció repassa ambdades totalment objectives, quin ha estat el re-sultat que les polítiques austericides han provo-cat en el gruix de la població a Catalunya peruna manca de polítiques socials efectives centra-des en l’origen de les problemàtiques, tot apun-tant a mesures molt concretes que són les quequeden recollides a la ILP a la que es vol donarsuport: 1. Mesures contra el sobreendeutamentde persones consumidores relacionat amb l’habi-tatge habitual 2. Mesures per evitar els desnona-ments que puguin conduir a una situació demanca d’habitatge. 3. Mesures per evitar la po-bresa energètica lligada a la situació d’exclusióhabitacional. 4. Mesures per garantir la funciósocial de la propietat i impulsar la creació d’habi-tatge assequible. 5. Mesures per computar lesdespeses destinades a habitatge D’aquesta ma-
nera el grup municipal d’ICV-EUiA vol cercar uncompromís real per part de l’Ajuntament en lacerca per una banda de mesures en l’àmbit localper fer front a l’emergència habitacional i a lapobresa energètica, així com per afavorir a nivellinstitucional els treballs de recollida de signatu-res per aquesta ILP oferint així un ple suport ales mesures proposades.
Sergio GómezRegidor a l'Ajuntament de Cornellà
Arnau FunesCandidat a l’alcaldia del'Ajuntament de Cornellà
ICV-EUiA porta al Ple una moció de suport a la ILP per fer front a l’emergència habitacional i a la pobresa energètica
4 anys treballant des de l’oposició a Cornellà
| 14Abril 2015Publicitat política
LA GOTERA Full informatiu ICV-EUiA de Cornellà núm. 19www.iniciativa.cat/cornella euiacornellallobregat.blogspot.com
15 | Ciutat líniacornellà.catAbril 2015
El calendari solidari 2015 ha re-captat 14.670 euros que ha do-nat a la Botiga Solidària deCornellà. La campanya ha anata càrrec dels cossos de segure-tat de la ciutat –Mossos d'Es-quadra, Policia Nacional i Guàr-dia Urbana–, els quals n’han fetdifusió a través de la Xarxa So-lidària Ciutadana.
Les entitats de la ciutat, jun-tament amb comerciants, boti-guers i empresaris també hanparticipat en la iniciativa: elcalendari solidari es podia ad-quirir en alguns comerços, alsmercats municipals, a les asso-ciacions de veïns i al Citilab, en-tre altres. En total, hi han par-ticipat unes 650 persones.
Al calendari apareixen fo-tografies que representen di-versos col·lectius de la ciutat,classificats per mesos i sectors.Per exemple, el mes de generestà protagonitzat per volunta-ris per la ciutadania, el febrerper l’àmbit educatiu i familiar,el març per les dones i l’abril,gent gran i joves, entre altres te-màtiques.
Segons explica a Línia Cor-nellà Jordi Martínez, coordi-nador del projecte i Cap de l’O-ficina de Relacions amb la Co-munitat dels Mossos, “s’hanvenut prop de 10.000 exem-plars, cadascun a cinc euros”.
SUPORT A LA CIUTADANIATot i que la Xarxa SolidàriaCiutadana es va crear inicial-ment per realitzar el calendarisolidari, els seus membres te-nen la voluntat de donar-li con-tinuïtat.
“Per a l’Oficina de Relacionsamb la Comunitat dels Mossosde Cornellà el calendari solida-ri ha estat una finalitat en si ma-teixa, per tal de reforçar les re-lacions entre la policia i la so-cietat”, assegura Martínez, elqual afegeix que “a més d’ela-borar el calendari, la xarxa volpromoure accions de suport a laciutadania mitjançant el tre-ball solidari de Cornellà, amb laparticipació activa dels cossos iles forces de seguretat de laciutat”.
Entrega del taló a la Botiga Solidària. Foto: Xarxa Solidària Ciutadana
El calendari solidari: una fitacornellanenca exemplar
RedaccióCORNELLÀ
Invertiran 2,5 milions enrenovar un casal de gent granSANT ILDEFONS4Fa uns diess’ha sabut que el Departamentde Benestar Social i Família dela Generalitat invertirà 2,5 mi-lions d’euros en la reforma delcasal de gent gran del barri deSant Ildefons.
Amb aquesta actuació es re-ordenaran els espais de l’edifi-ci, que data del 1977. Entre al-tres, es modificarà la ubicaciód’alguns serveis: a la plantabaixa s’hi encabiran la recepció,el despatx del responsable delcentre, la cafeteria-menjador, la
cuina, una sala polivalent ambescenari, camerinos i els serveisper als treballadors del centre.
Pel que fa a la primera plan-ta, hi haurà quatre aules taller iun espai destinat a la perru-queria i estètica. A la segonaplanta s’ubicarà la biblioteca,una sala de billar, la barberia, elservei de podologia i dos des-patxos. I a la tercera planta hihaurà el gimnàs.
També es renovarà el siste-ma d’aclimatació i les aules tin-dran accés a Internet.
Un carril bici temporal al pontentre Cornellà i Sant Boi
TRANSPORT4L’ampliació delpont que uneix Cornellà ambSant Boi, que es durà a termedurant les obres a la variant dela C-245, tindrà un carril bicitemporal mentre no es concre-ti el projecte de Bus Baix.
Es tracta d’un carril protegitd’1,65 metres d’amplada per onpoden circular ciclistes i via-nants. És la solució amb la qualha treballat i ha proposat elConsell Comarcal del Baix Llo-bregat, juntament amb el con-sistori cornellanenc, al Ministe-
ri de Foment mentre no es faciel projecte Bus Baix, que es tro-ba aturat actualment. Aquestprojecte vol unir Castelldefels iCornellà amb un itinerari com-partit entre autobusos, ciclistesi vianants.
Així doncs, Foment, que ésqui s’encarrega de les obres a lavariant C-245, ha accedit a ajus-tar el projecte a les peticions del’Ajuntament i del Consell Co-marcal del Baix Llobregat per talde condicionar i senyalitzaraquest carril bici temporal.
Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 88| 16 líniacornellà.cat Abril 2015
17 |
líniacornellà.cat Abril 2015
Comarca
Requerir mà d’obra especialit-zada, oferir perspectives de con-tinuïtat i desenvolupament pro-fessional, salaris més alts que lamitjana dels sectors productiusi un volum de contractes fixos su-perior, fa de l’impuls a la indús-tria una estratègia per generarocupació de qualitat. D’aquestamanera, mitjançant el projecteOcupació a la Indústria Local, laDiputació busca afavorir la com-petitivitat de les indústries arre-lades als territoris que tenen ca-pacitat d’ajudar a pal·liar l’atur.
El projecte de la Diputacióbusca la col·laboració amb elsmunicipis, i té l’objectiu de tirarendavant projectes d’ampli abasta les comarques de la demarca-ció. Per això, les propostes delsterritoris s’adreçaran a municipisamb una massa de població mí-nima de 30.000 habitants i ésprobable que els governs localshagin de treballar plegats per pre-sentar els projectes de millora del’ocupabilitat i la inserció laboralde persones a l’atur, amb especialatenció a les majors de 45 anys,les menors de 34 i les aturades dellarga durada.
L’activitat productiva indus-trial de la demarcació és diversai, en molts casos, els sectors s’i-dentifiquen amb un territori en
concret. D’aquí que, com a tretestratègic de la convocatòria,dotada amb dos milions d’euros,els projectes focalitzaran els es-forços en sectors que formenpart d’un sistema productiu local,és a dir, en activitats localitzadesen un entorn en concret on em-preses del mateix sector, perproximitat i característiques co-munes, poden cooperar, generareconomies d’escala, disposard’alta flexibilitat productiva i demà d’obra relativament abun-dant i especialitzada.
A més, la Diputació vol cen-trar els projectes en els sistemesproductius locals, un criteri, as-segura, que pot ajudar a aug-mentar la contractació. Un altreelement important és la forma-ció que rebran les persones in-closes als projectes, que podrà seraplicada a diferents empresesdel mateix sector estratègic. Enaquest sentit, les empreses queformin part de la iniciativa hau-ran participat en la planificaciód’aquesta formació, que combi-narà teoria i pràctica.
De fet, per fer augmentar l’o-cupació caldrà fer un diagnòsticde les necessitats de mà d’obraespecialitzada que tenen les em-preses dels sectors industrials es-collits en cada territori, per acon-seguir els perfils escaients. Així,Ocupació a la Indústria Local,preveu posar la formació a l’abastd’unes 800 persones i assolirunes 500 insercions laborals.
RedaccióBAIX LLOBREGAT
ENTREVISTA4Mireia Solsona,vicepresidenta primera de la Di-putació de Barcelona, sintetitza lalínia de treball prioritària de l’Àreade Desenvolupament EconòmicLocal, de la qual és responsable,amb la idea de “lluitar contra l’atur”.Segons Solsona, l’estratègia delsgoverns locals per encarar-s’hiamb èxit passa per “conèixer lesnecessitats de les empreses, aju-dar-les a créixer i formar les per-sones sense lloc de feina per cobrirels perfils que requereix el teixitproductiu”. El projecte Ocupació ala Indústria Local té l’objectiu derespondre a la fórmula.
La Unió Europea apunta que laindústria es troba al cor del noumodel de creixement de l’euro-
zona. ¿Com hi contribueix elnou projecte d’impuls a la in-dústria local de les comarquesbarcelonines?Europa ens demana que tornemla mirada a la indústria i un pro-jecte com “Ocupació a la IndústriaLocal” és exactament el que fa:apostar per enfortir els sistemesproductius locals, és a dir, els clús-ters industrials forts de la demar-cació amb capacitat de créixer. I,també, amb capacitat de generarllocs de treball estables i qualificats.
Per concretar, quina és la in-dústria capaç de generar ocu-pació al nostre entorn? La diversitat és característica delsnostres territoris, de manera queels projectes de millora de l’ocu-
pabilitat poden tocar des de l’ac-tivitat vitivinícola al Penedès i eltèxtil a l’Anoia a la indústria de l’au-tomoció i el metall del Baix Llo-bregat, passant per la indústria
agroalimentària al Berguedà iOsona i un llarg etcètera. El po-tencial de la indústria manufac-turera a la demarcació de Barce-lona és realment alt.
Un dels eixos centrals del pro-jecte és la col·laboració publico-privada. ¿La crisi ha obligat la Di-putació a treballar amb aques-ta fórmula? Fa més de vint anys que els ajun-taments dissenyen polítiques depromoció econòmica i ocupació.Per fer-ho cal conèixer els agentsvinculats al teixit empresarial del te-rritori. No podem reduir l’estratè-gia a la urgència de la conjuntura.Ara bé, a ningú se li escapa que lacrisi força que la concertació siguimés efectiva. Per això, a l’Àrea deDesenvolupament Econòmic hemposat en marxa diversos progra-mes al costat de PIMEC i CECOT.
Quina part del projecte d’impulsa la indústria local depèn del tre-
ball amb l’empresariat dels te-rritoris?Els governs locals hauran d’en-tendre’s amb les empreses dels di-ferents sectors per detectar quinsperfils professionals busquen ino troben, analitzar els llocs de tre-ball amb futur i formar les perso-nes a l’atur d’acord amb el diag-nòstic. La iniciativa busca implicarels agents dels sectors productiuslocals en les diverses fases delprojecte i que els ens locals lide-rin la construcció d’espais de co-operació. La voluntat va més en-llà de l’èxit del projecte. Busquemestablir bases per a la col·labora-ció publico-privada com a estra-tègia per al desenvolupamentdels territoris a mitjà i llarg termi-ni. És una inversió de futur.
“Europa ens demana que tornem la mirada a la indústria”Mireia Solsona, vicepresidenta primera de la Diputació de Barcelona
Comunicació | La Diputació, a les xarxes socialsPer tal de saber més sobre els diferents projectes i iniciatives que posa en marxa la Diputació de Barcelona, l’ens supramunicipal ofereix informació al seu perfil
de Facebook (facebook.com/DiputaciodeBarcelona) o al compte de Twitter @economieslocals, de la seva Àrea de Desenvolupament Econòmic Local.
La indústria arrelada als territoris,oportunitat per a l’ocupació de qualitat
“El potencial de
la indústria
manufacturera a la
demarcació és alt”
Cava a Sant Sadurní d’Anoia (a dalt). Foto: Josep Cano
La indústria automobilística és una de les més importants al territori (a baix). Foto: iStock.com
Comerç| 18
líniacornellà.catAbril 2015
Vila, president en funcions dela Confederació de Comerç
NOMENAMENT4Manel Vila,actual president de la Federacióde Comerç de les Comarques Gi-ronines, ha estat nomenat re-centment president en funcionsde la Confederació de Comerç deCatalunya (CCC) després de lamort, el passat 10 d’abril, del seupresident, Pere Llorens.
D’aquesta manera, Vila diri-girà l’entitat –de la qual tambéés soci fundador– durant el pro-cés de convocatòria oficial d’e-leccions a la presidència de l’or-ganització, les quals, segons in-diquen els seus estatuts, s’han decelebrar en vuit mesos.
Vila té 83 anys, és un em-presari del comerç de la moda iés també president de l’Asso-ciació de Comerç de Banyoles.Des de la CCC s’ha assegurat queel seu nomenament respon a laseva trajectòria professional.
Vila substituirà Pere Llo-rens, traspassat recentment.Llorens va iniciar la seva carre-ra en el món del comerç a la pa-rada de fruita que la seva famí-lia tenia al Mercat del Ninot.Més endavant, Llorens arribariaa ser regidor a l’Ajuntament,concretament entre els anys1973 i 1979.
Els comerços, les botigues i elsmercats municipals de Cornellàes van sumar als actes de cele-bració de Sant Jordi, aportant elseu gra de sorra durant la diadaa Cornellà [més informació a lapàgina de Cultura].
Un dels esdeveniments pro-gramats per a aquesta jornadadedicada a la cultura va ser la lec-tura de poesia just al davant delMercat del Centre.
L’acte, celebrat en horari co-mercial, va estar organitzat perl’associació de comerciants Cor-nellà Compra a Casa, que va ins-tal·lar un escenari enmig de laplaça i va posar cadires perquèels assistents poguessin gaudirde l’esdeveniment amb como-ditat.
La lectura de poesia és unaactivitat que Cornellà Compra aCasa organitza des de fa vuitanys. És una iniciativa que con-
dueix per Dolors Campos, mem-bre de la junta de l’associació co-mercial cornellanenca.
És una activitat oberta a to-thom, on qui ho vulgui pot pujara l’escenari a llegir una poesia.
Campos ha dit a Línia Cor-nellà que és un esdevenimentque sempre té “molt d’èxit” i ex-plica que cada any conviden a
gent d’altres països perquè hiparticipi llegint poesia en la sevapròpia llengua. “És una manerad’integrar els col·lectius immi-grants”, argumenta.
A més d’aquest acte, les bo-tigues de l’eix van regalar durantSant Jordi piruletes amb formade rosa, una iniciativa que famolts anys que celebren.
El Mercat del Centre va ser testimoni de la llegida de poesia. Foto: Arxiu
Els comerciants organitzen unalectura de poesia per Sant Jordi
Pressupost | El consistori diu que ha invertit més en el petit comerçL’Ajuntament ha explicat en un comunicat que des del 2011 ha incrementat la partida del pressupost
municipal destinada al comerç de proximitat. Tot i la delicada situació per la qual està passant el comerç cornellanenc, el consistori considera que s’ha reforçat durant aquests darrers anys per
“dinamitzar l’economia local”, i posa èmfasi en les diferents iniciatives que ha dut a terme recentment.
Neus MarmolCENTRE
Manel Vila, al centre, amb altres membres de la Confederació. Foto: CCC
19 |
Culturalíniacornellà.cat Abril 2015
L’Auditori acull el musical‘Gisela y el libro mágico’
ESPECTACLES4El musical fa-miliar Gisela y el libro mágicova arribar a l’escenari de l’Au-ditori de Cornellà el passat dis-sabte 18 d’abril.
L’obra està protagonitzadaper la cantant Gisela, que vaarribar a la fama a través delprograma Operación Triunfode TVE, i que ara s’ha consagratcom la veu de Disney a l’Estatespanyol.
L’argument de la històriagira al voltant de la fada Gisel,la qual ha de superar moltesaventures i proves per poder fer
realitat els seus somnis. Gisel, alllarg de l’espectacle, canta di-verses cançons cèlebres de pel·lí-cules de Disney com La Bella ila Bèstia, Aladín, El Rei Lleó,Peter Pan, Mary Poppins, La si-renita i Frozen, entre altres.
CAP DE SETMANA FAMILIARA més de l’espectacle Gisela y ellibro mágico, l’Auditori va aco-llir diumenge 19 d’abril la re-presentació de Constelaciones,una obra de dansa adreçada alpúblic infantil inspirada en elpintor català Joan Miró.
Com cada any des de fa vint-i-tres, Cornellà ha celebrat l’a-mor i la cultura amb la Jordiada,la festa cultural per excel·lènciaa la ciutat, que se celebra ambmotiu de la diada de Sant Jordi.
Al llarg del mes d’abril s’hanprogramat diversos actes rela-cionats amb les tradicions i lacultura popular, amb el dia deSant Jordi com a jornada de re-ferència. En la seva organitzacióhan participat vint-i-cinc entitatsi associacions de la ciutat quepromouen la cultura popular i lestradicions catalanes.
Entre els actes més impor-tants, destaca el celebrat el pas-sat dilluns 20 d’abril, quan va te-nir lloc la taula rodona Són bo-jos, aquests catalans? a la Bi-blioteca Marta Mata, una xerra-da sobre el paper de la llenguacatalana avui dia. L’endemà vatenir lloc al mateix equipament
la presentació del llibre La últi-ma llamada, d’Empar Fernán-dez; i el dimecres 22 d’abril es vapresentar el poemari d’AnnaPantinal, Construcció de la nit,a la Biblioteca Sant Ildefons.
El 26 es va celebrar l’acte cen-tral al Parc de Can Mercader, desde les onze del matí fins a les noudel vespre, amb concerts, sar-
danes, castellers, havaneres iuna festa de foc, entre altres.
Per altra banda, enguany lafesta ha comptat amb una nove-tat: la instal·lació escultòrica deJordi Rocosa, amb una paretplena de lletres de colors, en re-ferència al nomenament de Cor-nellà com aCiutat de la Lectura,amb motiu de Sant Jordi.
La Jordiada fa sortir al carrer a centenars de cornellanencs. Foto: Ajuntament
Esclat festiu i cultural amb la celebració de la Jordiada
Certamen | Concurs de Fotografia Amateur de Medi AmbientL’Ajuntament ha obert la convocatòria per participar en la quinzena edició del Concurs
de Fotografia Amateur de Medi Ambient, que enguany té com a tema central l'energiasostenible. Els interessats poden presentar les seves obres fins al 22 de maig en
format paper a l’Ajuntament, a través de l’Oficina d’Atenció al Ciutadà (OAC).
RedaccióCORNELLÀ
Esports| 20
líniacornellà.catAbril 2015
Ja no hi ha marge per a l’error.A tres jornades per al final delcampionat, la UE Cornellà con-tinua a la zona baixa de la clas-sificació del grup 3 de Segona Di-visió B i, per tant, els homes deJordi Roger han d’afrontar cadaun dels partits com si fos una fi-nal. València Mestalla, Alcoià iLleida Esportiu seran els rivalsdels baixllobregatins.
A més, el filial che –el pròximrival, catorzè a la taula– i l’equipde la Terra Ferma –tercer i ambserioses possibilitats de pujar aSegona A– hauran de passar pelMunicipal de Cornellà, que s’hade convertir en el dotzè home perdonar alè als seus. Diumenge10 de maig, els verds hauran devisitar el Camp Municipal El Co-llao. Els darrers partits dels ho-
mes de Jordi Roger conviden acreure en la permanència.
UN REFORÇ CONTRASTATEl passat 19 de març, el Cornellàanunciava el fitxatge de ToniDoblas, exporter de Betis, Sara-gossa i Nàpols, entre d’altres. Elsevillà estava sense equip després
d’haver rescindit el seu contrac-te amb l’HJK d’Hèlsinki, i desprésd’estar-se entrenant amb l’equipdurant les primeres setmanesde març, va signar fins a final detemporada. La seva experiència,tant a Primera Divisió com a al-tres lligues, ha d’ajudar el club aassolir l’objectiu de la salvació.
El Cornellà jugarà dues finals davant del seu públic. Foto: UEC
La UE Cornellà afronta tresfinals per seguir a Segona B» L’equip jugarà contra el València, l’Alcoià i el Lleida Esportiu
» L’ex porter del Betis, Toni Doblas, un reforç de luxe per al tram final
Tot a punt per a la 13a edicióde la Cursa de Can Mercader
ATLETISME4Ja està tot prepa-rat. El passat 24 d’abril es vantancar les inscripcions per a la13a edició de la Cursa de CanMercader, una de les provesatlètiques més emblemàtiques deles que es disputen a la ciutat, ique enguany se celebrarà el prò-xim diumenge 17 de maig.
Els participants de la cate-goria absoluta han pogut triar en-tre dues distàncies: 5 i 10 quilò-metres, mentre que els més pe-tits i els atletes discapacitats po-
dran participar en distànciesmés curtes, de 500 i 950 metres.
El circuit que s’ha dissenyatper a aquesta edició medeix 5quilòmetres –els participants dellarga distància l’hauran de re-córrer 2 cops– i és completamentpla. La sortida i l’arribada serana la plaça Joan Miró.
De cara a la preparació de lacursa, el Club d’Atletisme CanMercader ha preparat un entre-nament el pròxim dissabte 2 demaig, també a la plaça Joan Miró.
BÀSQUET4El primer equipmasculí del CB Cornellà vol con-tinuar a la Lliga EBA, el quart es-glaó del bàsquet estatal.
Després d’una mala segonavolta –l’equip va acumular sis de-rrotes consecutives entre mitjansdel mes de febrer i principis d’a-bril–, els homes de Jordi Martíhan arribat al tram final de tem-porada immersos en una lluitaper evitar el descens amb equipscom el CB Castelldefels, el BCMartorell, el Pardinyes-Lleida,
l’Isports Salt, el Queso Milner-Arenys o el CB Santfeliuenc.
A falta de només dues jor-nades per al final de la lliga, l’en-frontament del pròxim dia 2 demaig contra l’Arenys serà deci-siu de cara a afrontar la darrerajornada amb garanties, ja queaquesta serà una complicadavisita a Saragossa per jugar con-tra El Olivar.
LES NOIES, MÉS TRANQUIL·LESPer la seva banda, el sènior fe-
mení gaudeix d’una situació méscòmoda al seu grup de la Prime-ra categoria de Copa Catalunya.
Quan queden tres caps desetmana fins al final de la com-petició, les noies d’Alfred Be-naiges gaudeixen d’un bon mar-ge de victòries respecte de lesavantpenúltimes, l’AEC Coll-blanc-Torrassa.
Les cornellanenques s’en-frontaran al CB Sant Pere i a l’A-teneu Montserrat a domicili i alCESJ Hospitalet a casa.
Ciclisme | L’EC Cornellà proposa sortides familiars en bicicletaEsport i família s’uneixen de la mà amb l’Esport Ciclista Cornellà. I és que, de cara a aquest
any, l’entitat ha proposat sis sortides familiars en bicicleta. La primera d’elles es va realitzarel passat 12 d’abril a Molins de Rei, mentre que la següent es farà el dia 10 de maig al Parc
Nou del Prat. Aquestes activitats es repetiran un diumenge de cada mes fins a l’octubre.
Pau ArriagaCORNELLÀ
Cornellà tornarà a ser l’escenari de la Cursa de Can Mercader. Foto: CACM
El CB Cornellà vol seguir a EBA
Una imatge del partit contra el CB Santfeliuenc. Foto: CBC
Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 88 21 | líniacornellà.catAbril 2015
Agenda| 22 líniacornellà.cat Abril 2015
AGENDA MENSUAL
la primera xarxa de periòdics de proximitat del país
366.600 exemplars
difusió controlada per OJD/PGD
línia
línia 21 edicions de proximitat Barcelona · Badalona ·
Baix Maresme · l’HospitaletBaix Llobregat ·Vallès · Turisme
LíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLínia
LíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLínia
LíniaLínia
Periodicitat
MensualEixampleNou BarrisSarrià-Sant GervasiSant AndreuCiutat VellaHorta-GuinardóMar (ed. Castelldefels i entorn)Mar (ed. Baix Maresme)Vallès (ed. Cerdanyola i entorn)Vallès (ed. Sabadell i entorn)CornellàTres (Esplugues i entorn)Nord (Martorell i entorn)l’Hospitalet
QuinzenalSantsSant MartíGràciaLes CortsBadalona
SetmanalVallès (ed. Vallès Oriental)
Tirada
180.35015.02515.02515.02515.02515.02515.02515.02515.02510.02510.02510.02510.02510.02510.025
150.25015.02515.02515.02515.02515.025
36.0009.000
Total 366.600
14 mensuals5 quinzenals1 setmanal
180.350150.25036.000
FINS AL 22 DE MAIGMatí-Tarda XV Concurs de fotografia ama-
teur de medi ambient. El tema del concurs ésl'energia sostenible. Les fotografies en for-mat paper s'han de presentar a l'Ajuntamenti les digitals en CD, DVD o correu electrònic.
FINS AL 30 D’ABRILMatí-Tarda Inscripcions al Curs de Formació d’A-
gents per la Pau i la Convivència. Preu: gra-tuït. Cal contactar amb el Punt de Volunta-riat i Solidaritat, mitjançant el correu electrò[email protected].
FINS AL 22 DE MAIGMatí-Tarda Inscripcions Nits Insòmnia Prima-
vera. Hi ha activitats artístiques, de cuina, dedinamització jove, de creixement personal irelaxació, d’horts urbans i esports. Lloc: Trai-ler i Punt d’informació de l’INS.
FINS AL 30 D’ABRILTardes Exposició Cròniques de l'ombra. Mostra
sobre les violacions dels Drets Humans a lespresons salvadorenyes. Horari de visita: de di-lluns a divendres de 17:00 a 21:00 hores. Preu:Gratuït. Organitza: Departament de Cultura.Lloc: Sala Espai d'Art Moritz.
FINS AL 8 DE MAIGMatí-Tarda Exposició: XVII Edició de la Mostra
de Punts de Llibre de Sant Jordi. Mostra delstreballs realitzats pels alumnes de les esco-les públiques de Cornellà. Lloc: Biblioteca SantIldefons.
DIMARTS 28 D’ABRIL15:00 Escola Municipal de Mares i Pares : Xerrada
per a famílies Relació família-escola, a càrrecde Sandra García, psicòloga de C. Higiene Men-tal. lloc: Escola Mare de Déu de Montserrat.
DIMECRES 29 D’ABRIL17:30 Cloenda del joc del Dau 2015. Lliurament
dels premis als guanyadors. L’acte aniràacompanyat de l’espectacle Bon vent i barcanova: contes i cançons del mar, a càrrec d’Ail’A. Lloc: Biblioteca Marta Mata.
DISSABTE 3 DE MAIG17:00 Partit de futbol de la UD Cornellà contra
el València-Mestalla a casa. Partit de la segonadivisió B del grup 3 de la lliga. Lloc: camp defutbol municipal.
CULTURA INFANTIL ESPORTSEXPOSICIONSTALLERS
Taller de cuina infantil on s’elaborarangaletes. A càrrec de Meritxell Ro-mances. Activitat adreçada a públic fa-miliar amb infants de 4 a 12 anys. LlocSala Maginet de la Biblioteca Centralde Cornellà.
Els dimarts amb l’Adela: ‘Ga@aaletes!’
Dm. 28 d’abril a les 18:00
Inscripcions al Curs bàsic d'iniciació aInternet. El curs tindrà lloc els di-marts i els dijous del mes de maig, de18:00 a 20:00 hores. Inscripcions a laBiblioteca Central fins a l'ocupacióde les places.
Inscripcions al Curs bàsic d'iniciació a Internet
Fins al 27 d’abril
Cornellà escriu: Taller d’escriptura cre-ativa. A càrrec de Ricardo Reitano(professor de literatura, escriptor iconductor literari). Durada de l’activitat:una hora, aproximadament. Lloc: Bi-blioteca Sant Ildefons.
Cornellà escriu: 'Taller d’escriptura creativa'
Dl. 27 d’abril a les 19:00
Inscripcions al V Cross popular PELL Cor-pus 2015 Corre o camina contra la po-bresa energètica, que tindrà lloc el prò-xim 30 de maig. Lloc: Complex Parc Es-portiu Llobregat.
Inscripcions al V Cross popular PELL Corpus 2015
Fins al 27 de maig
Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 88 23 | líniacornellà.catAbril 2015
| 24 líniacornellà.cat Abril 2015 Pròxima edició: 21 de maig
