redacció: 93 458 87 80 – cornella@comunicacio21.com | anuncia’t: 686 429 517 – publicitat@comunicacio21.com | administració: facturacio@comunicacio21.com

El consistori estudia denunciarla Generalitat pel deute

El Ple aprova una moció del PSC, amb l’abstenció d’Esquerra, reclamant prop de 10 milions d’euros pàg 6

Medi ambient pàg 7

Cornellà és finalistadel premi estatalde Ciutat Sostenible

Reportatge pàg 3

La comarca encara té332 símbols franquistesals seus pobles i ciutats

Spannabis pàg 11

Cornellà esdevindrà de nou la capital del cànnabis

Esports pàg 14

Jordi Roger denuncial’anticatalanisme d’un arbitre

pàg 7

Clam unànime per P3Unes 200 persones protesten contra el tancament de dues línies

Opinió especial Carles Puigdemont, presidentde la Generalitat: ‘La forçatranquil·la de la Muriel’ pàg 4

líniacornellàbaix llobregat liniacornella.cat · 29/2/ 2016 · Núm. 32 · Difusió controlada per OJD-PGD: 10.025 exemplars mensuals

Confederació de Comerç Fraile: “Alguns comerçosja han sortit del túnel,altres encara no” pàg 12

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 429 517| 2 líniacornellà.cat 29 febrer 2016

3 | líniacornellà.cat29 febrer 2016Reportatge

Recordar per tancar ferides» Segons dades del Memorial Democràtic, el Baix Llobregat encara té 332 símbols franquistes» L’associació comarcal per la memòria històrica fa una crida als ajuntaments per eliminar-los

La familiaritat que es construeixamb el dia a dia i la desmemòriacol·lectiva a la qual van intentar sot-metre aquest país els fa sovint in-visibles. Tot i no ser un dels terri-toris de l’estat amb més simbolo-gia franquista, el Baix Llobregat noestà encara lliure d’elements querecorden una de les etapes més fos-ques de la història recent. “És in-acceptable que una comarca queha lluitat tant contra la dictadurano estigui lliure d’aquesta simbo-logia”, lamenta Mari Carmen Ro-mero, presidenta de l’Associacióper la Memòria Històrica i De-mocràtica del Baix Llobregat.

Per aquest motiu, l’entitat vaenviar el novembre una carta als30 ajuntaments de la comarca de-manant el compliment de la llei dememòria històrica –aprovada pelCongrés el 2007– pel que fa a laretirada de simbologia franquis-ta i el reconeixement de les vícti-mes. De moment, només ha rebutresposta de set d’ells: Cornellà i Es-plugues van aprovar mocions enaquest sentit, Santa Coloma ho

està estudiant i Collbató, SantJoan, el Prat i Sant Boi han mos-trat la feina que han fet fins ara enaquesta línia. De la resta no hanrebut cap resposta. Malgrat això,Romero no hi veu “mala fe”. “Sóntemes que potser no interessen”,lamenta. Més crític es mostraAntoni Lardín, de l’AssociacióCultural del Montserrat, una en-titat que també treballa sobre el te-rreny reconstruint el passat. “Fafalta més sensibilitat per part delsconsistoris”, etziba.

El conseller de Cultura delConsell Comarcal, Lluís Monfort,explica que “la problemàtica és di-ferent a cada municipi” i recordaque des dels centres d’estudis lo-cals s’ha dut a terme una feina “in-tensa” de recuperació del passat.

LA LLISTA DE SÍMBOLSSegons el cens elaborat pel Me-morial Democràtic, a la comarcahi ha 332 símbols franquistes,sense comptar noms de carrers.D’aquests, 315 corresponen a lesfamoses plaques del Ministerio dela Vivienda amb el jou i les flet-xes falangistes, quatre a monu-ments i tombes, dos a creus i unaltre a un vitrall, mentre que els12 restants són paviments, relleus

i rètols. Però si hi ha un elementque marca profundament és unafossa comuna. Segons el mapa defosses del Ministeri de Justícia,creat arran de l’aprovació de la lleide memòria històrica, al Baixn’hi ha nou. Tanmateix, en qua-tre casos el ministeri ha conside-rat fossa comuna un indret ambles restes d’una sola persona. Estracta d’Esparreguera, Marto-rell, Sant Boi i Cornellà, quatreenterraments de represaliats, lesrestes dels quals van ser traslla-dades al Valle de los Caídos entreel 1959 i el 1965.

UNA FEINA COMPLICADA“És un constant picar pedra”,descriu gràficament Romero latasca de recuperació de la me-mòria. “Anem amb el cotxe amunti avall, però encara té sentit seguirtreballant-hi”, reconeix. Tot i així,la manca de finançament –zeroeuros dedicats a la qüestió des queel PP és al govern espanyol– difi-culta enormement la feina. Els re-cursos i la por, afegeix Lardín. “En-cara hi ha gent que tem parlar”, as-segura. Una por difícil de repre-sentar en un mapa i que semblaseguir present 40 anys després dela mort del dictador.

F. Javier RodríguezB. LLOBREGAT

HISTÒRIA4Cornellà és un delsmunicipis que, segons l’Asso-ciació per la Memòria Històricai Democràtica del Baix Llobregat,ha fet els deures. De fet, el no-vembre el Ple va aprovar duesmocions de condemna del fran-quisme i de revisió de la simbo-logia feixista encara existent.

A la primera, el plenari vaacordar realitzar un estudi perlocalitzar al nomenclàtor elsnoms vinculats a la dictadura,com ara els carrers Almirante

Vierna i Víctor Pradera. A més,es va decidir iniciar el procedi-ment per retirar els símbolsfranquistes de les façanes delsedificis de la ciutat en el termi-ni d’un any.

Per la seva banda, a la sego-na moció es va condemnar demanera “contundent i sensepal·liatius” el franquisme i eljudici i assassinat del presidentCompanys, i també es va donarsuport a la querella argentinacontra els crims de la dictadura.

La ciutat, compromesa

| 4Opiniólíniacornellà.cat 29 febrer 2016

publicitat 686 429 517

Les cartes d’opinió es poden enviar a: opinio@comunicacio21.com

Línia Cornellà no comparteix necessàriament les opinions que els signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.

redacció: cornella@comunicacio21.com publicitat: publicitat@comunicacio21.comadministració: facturacio@comunicacio21.com

líniacornellà.catDipòsit legal: B 4833-2013

amb el suport de:Difusió controlada

10.025 exemplars mensuals

Un diari participatiu

4L’eix de la prosperitatper Jordi Lleal

Llegeixo aquest titular a un dia-ri: ‘Fracassa l’eix de la prospe-ritat’. Fa uns anys, el PP vapromoure una aliança entre lesautonomies de Madrid, ambEsperanza Aguirre, País Valen-cià, amb Francisco Camps, iles Balears, amb Jaume Matas,amb la intenció de poder des-encaixar els lligams més o me-nys potents entre Catalunya i elsveïns dels somniats i enyoratsPaïsos Catalans. El poder cen-tral, amb José Maria Aznar alcapdavant, hi posava totes les fa-cilitats i el PP tots els lligamsideològics i d’interessos. Comfer-ho? La frase “València plat-ja de Madrid” n’és un indicatiu.La persecució de l’ensenyamentdel català a les escoles amb elboicot a la seva exigència per ac-cedir a càrrecs a l’administració,impulsar acadèmies de la llen-gua sense cap rigor científic, ne-gant la unitat de la llengua ca-

talana, el tancament de repeti-dors de TV3, etcètera va ser unapolítica estudiada i portada afons pels cervells del PP.

Anys i panys reclamant laconnexió del llevant amb Ca-talunya via corredor del medi-terrani i... resultat? Ni el mésmínim cas, per part dels suc-cessius governs espanyols, nofos que també comportessin lli-gams a més dels comercials, elsculturals i d’afinitat d’interes-sos polítics. Però vet aquí queun dia comencen a sorgir alstres territoris esmentats casosde prevaricació, fraus de llei,trames de corrupció i altresafers foscos, en grau superlatiu.En definitiva, ara ha quedat pa-lès que l’eix de la prosperitat deles tres autonomies era real-ment per a la prosperitat delPP. El fracàs, en tot cas, seràper haver estat descoberta latrama de corrupció.

Actualitat a la xarxa

#ElQuart#Geni #AcordInsuficient?

@Carles_Domenech: El toc amb la plantadel peu de Messi per desplaçar Čech en elprimer gol del Barça és una petita obrad'art (una més).

@JaumeICastigador: Sánchez i Riveraanant d'estadistes per signar un pacte traï-dor davant de les càmeres que no elsserveix per a res. Quanta vergonya aliena.

@EricIR: Per l'anunci del nou disc, esperoque els Manel no hagin passat també a lamúsica electrònica i només sigui unacançó.

Tribuna

La mort inesperada i prematu-ra de la Muriel Casals ens deixasense una de les veus i persona-litats que ha contribuït decisi-vament a canviar la història re-cent d’aquest país. Totes lesMuriels que hi ha entre els quil’hem coneguda en alguna de lesetapes de la seva vida són la ma-teixa, i l’endevinem de seguidaquan ens posem a parlar d’ella;tant li fa si és algú que l’hagi visttreballar des del seu primerenccompromís polític o algú quen’hagi vist la darrera versió.

Sempre era la mateixa en elcaràcter i les conviccions, en lamanera d’expressar-se i en lamanera de tractar els altres.Parlar de política, de cultura, dellengua o de país era un tot, i peraixò la Muriel contemplavaaquesta etapa del país amb unail·lusió emocionada que ambprou feines podia dissimular,sobretot en les grans ocasions.Una etapa en què tot allò que liha importat al llarg de la vidaconfluïa en un projecte coral: laindependència de Catalunyaempesa des de la societat civil, demanera transversal i amb lacomplicitat de la política parla-mentària de la qual ella havia ac-ceptat de formar part com adarrer acte de servei.

Des de la seva condició dedona progressista i des del seucatalanisme profund, va llegir l’e-volució del país i va veure que laindependència era l’única sorti-da per als anhels socials i nacio-nals pels quals havia lluitat sem-pre. I per això tenia clar sempreque el sobiranisme havia de sertransversal per a ser majoritari iva treballar amb insistència pereixamplar-ne les bases.

El somriure amb què MurielCasals explicava sempre les co-ses ajudava a sumar complici-tats. Perquè ella exemplificavamillor que ningú el que ja es co-neix com la revolució dels som-riures. És la nostra manera de ferles coses, amb un somriure alsllavis, amb la força tranquil·laque ens dóna saber que som ma-joria, amb la gent i amb les ur-nes. Una majoria que ella haviaajudat a fer gran i que sabia queencara l’havíem de fer més gran.

La Muriel estava cridada, enla seva condició de presidenta dela comissió parlamentària d’es-

tudi del procés constituent, a te-nir un rol fonamental en la con-secució del projecte col·lectiuque ha mobilitzat tantes i tantespersones.

Lluitadora per la democràcia,defensora dels drets de les per-sones, compromesa amb la llen-gua i la cultura, amb la cultura dela pau i la solidaritat, la Murielés un referent ètic a seguir.

En temps de crisi de la polí-tica, els valors de la Muriel sónels que hem de defensar i re-ivindicar: l’honestedat, la cohe-rència, la senzillesa, la discreció,la tendresa… No seríem aquí id’aquesta manera sense l’es-

forç, sovint discret, d’algunespersones molt determinades.En els moments més difícils delprocés, el seu paper ha estatdeterminant. I sempre defugintels focus, amb aquella humilitatque la caracteritzava. La Murieltenia totes les virtuts del procési cap dels seus defectes. La re-cordaré amb un agraïment infi-nit en aquelles petites hores enquè tot semblava perillar (enmés d’una ocasió, tot s’ha de dir)i emergia, gairebé sense adonar-nos-en, una voluntat indoble-gable d’una dona que física-ment podia semblar fràgil peròque tenia totes les fortalesesque es poden tenir en el món ci-vilitzat: cultura, diàleg, pacièn-cia… i conviccions basades enuna recerca esforçada del bécomú.

Quan la veia preocupada, joem preocupava molt; quan laveia feliçment emocionada, emcommovia i em feia feliç veure-la feliç i sabia que anàvem bé. Seli podia escapar a l’ensems unsomriure tímid, una miradacòmplice i alguna discretíssimallàgrima difícil de contenir perexpressar, aquestes darreres set-manes entre la investidura il’accident, tot el que sentia da-vant del repte que teníem –i te-nim– al davant.

Ella n’ha estat una de lespersones més importants i de-cisives, i li devem renovar i re-doblar el compromís per arribarfins al final. Recordarem la Mu-riel, recordarem el seu exempleque ennobleix el país i sabremcompletar el somni que tantagent com la Muriel ha ajudat afer lluminós i possible. Gua-nyarem per ella.

Sabrem completar

el somni que tanta

gent com la Muriel ha

ajudat a fer possible.

Guanyarem per ella

per Carles Puigdemont i Casamajó, president de la Generalitat

4La força tranquil·la de la Muriel

5 | Envia’ns les teves cartes a: opinio@comunicacio21.com líniacornellà.cat29 febrer 2016

@gerardotc: Pedro Sánchez y AlbertRivera estarán esta tarde en el FNAC firmando pactos de Gobierno a partir delas 19h.

@aleixrenye: En Zuckerberg diu que està"a Espanya" per menjar "jamón" i noméstraieu fotos d'ell corrent per SagradaFamília i Montjuïc.

@jordiribasjose: La condemna per l'assalta la Blanquerna és light en relació amb lagravetat dels fets i a la petició del Fiscal. Moltmalament.

Un diari obert

Opinió en 140 caràcters

Perdre el temps amb premeditació itraïdoria és una cosa que només potfer l'home. Els animals no tenen la ca-pacitat de sentir-se culpables: no sa-ben el que és el remordiment, i menysencara el remordiment provocat perla pèrdua de temps conscient (notamental: cal una paraula per a això. Se-gur que els alemanys i els japonesosen tenen una).

Quan vaig esborrar el meu comp-te de Twitter crec que duia uns 28.000tuits. Calculant per sobre, a 140 ca-ràcters per tuit, surten 3.920.000 ca-ràcters, que són una mitja d'un miliónou-centes seixanta mil paraules.Amb una font estàndard de cos 12 enssurten quatre mil tres-centes cin-quanta-cinc pàgines, el que vol dir quepodria haver escrit l'equivalent a Larecerca del temps perdut de Proust iLa broma infinita de D.F. Wallace –amb les notes incloses– en el tempsque he invertit escrivint gilipollades aTwitter.

Vol dir això que si no haguéssimperdut vilment hores i dies tuitejantsobre nicieses o escrivint eulògies aFacebook, podríem haver escrit sis oset novel·les? Per descomptat queno, perquè pressuposar que la majo-ria d'usuaris de xarxes socials sabenescriure o tenen estudis és com espe-rar que l'Espanyol golegi el Madrid enpartit de lliga. Però la dada és prou sig-nificativa per fer-nos pensar una

mica. I això, en aquests temps que cor-ren, ja és molt.

El meu professor de literatura, undels homes més intel·ligents que he co-negut mai, em va dir que calia perdreel temps sense por. Deia que era ne-cessari aixecar-se de l'escriptori, deixarde treballar i saber que en els següentsvint o trenta o seixanta minuts te n'a-niries a jaure al sofà a no fer absoluta-ment res. Ser conscient que anaves a nofer res. Aquell exercici et permetia sa-ber que ja havies tingut el teu momentzen del dia, un moment lliure de pre-ocupacions en què alliberes la ment it'oblides dels drames del dolorós caosdiürn, i ja podies tornar a treballar.

Per desgràcia, aquest moment haestat substituït per centenars de mi-cromoments de relax camuflats queanem encadenant al llarg del dia:tuitegem mentre treballem, pengemuna foto, actualitzem el blog, fem elcafè, fem el cigarro, escoltem el but-lletí de les 11. Si sumes tots aquestsmoments veuràs que has estat horessense fer res productiu, però que l'es-très provocat per aquests instantst'ha fet bullir el cervell.

Però ho seguirem fent. Perquèhem arribat a un punt en què jaure alsofà ens sembla una pèrdua de tempsirreparable. Hem d'escriure, fer fotos,explicar què fem, què dinem i onsom. No sigui cas que, per un mo-ment, deixem de ser interessants.

4L’art de procrastinarper Jair Dominguez

El meu avi sempre em deia que “seragraït és de gent bona i honesta” i elsmeus pares insistien que “sols reco-neixent les aportacions dels altreshom es legitima per exercir la criticai assolir credibilitat”. Aquests consellso afirmacions han estat presents enels meus pensaments des que he co-negut la mort de Muriel Casals. Enprimer lloc, perquè la Muriel era unadona honesta, de mirada agraïda iacollidora, que estimava i es feia es-timar, perquè sabia reconèixer lesaportacions dels altres i valorava eltreball de l'equip.

Per aquests motius, transmetentserenitat i compromís, encarnava lalluita pels drets nacionals amb tran-quil·litat integradora i amb la deter-minació capaç de superar tot obstacle.Una determinació que la portava a in-centivar el diàleg com a eina capaç d'i-dentificar els punts d'encontre, pervertebrar solucions i defugir de laconfrontació destructiva pròpia delstemps convulsos i complexos com elsactuals. Sens dubte la Muriel canalit-zava l'energia de molts cors que ba-teguen, més enllà d'ideologies, il·lu-sionats per vertebrar un nou país, jaque, com ha afirmat l'expresidentMas, ella “encarnava totes les virtutsdel projecte independentista”.

Agraïment, reconeixement a lesaportacions dels altres i capacitat dediàleg són qualitats que no abunden

amb escreix i la seva mancança és,sense cap dubte, els nutrients de lamanca de solucions per entomar unfutur integrador, que asseguri el pro-grés social, i foragitar la racionalitati objectivitat requerida per identificari forjar la unitat en el si d'una socie-tat plural, diversa i en evolució cons-tant.

És en la complexitat i en les situa-cions de cruïlla quan la racionalitatsimbiòtica amb els sentiments permetidentificar les estratègies per assolir elsreptes des de la llibertat d'expressió iel debat en la diversitat d'interessos id'opinions. Un debat que no té altrelímit que el respecte a l'altre i la con-vivència, tot acceptant que tota opciói opinió és vàlida si s'argumenta ambcoherència i respecte.

La Muriel ens ha deixat. Els seusvalors ètics, morals i intel·lectuals, quesustentaven els seus diàlegs, esdeve-nen imprescindibles per sumar enels moments difícils. Uns valors in-dispensables i que sols perduraran siels assumim amb plenitud i acceptemque les aventures isolades difícilmenttenen èxit. Uns valors necessaris peravançar en el procés que ella va saberimpulsar canalitzant múltiples vo-luntats i que sols tindrà èxit si inte-rioritzem, amb un somriure acollidor,que ningú sobra i que encara sónmolts els que cal sumar-hi des de la lli-bertat de decisió.

4El somriure acollidorper Antoni Garrell

Ciutat| 6

líniacornellà.cat 29 febrer 2016

El Museu Agbar va rebre36.500 visitants l’any passat

CULTURA4El Museu Agbar deles Aigües va rebre la visita de36.500 persones durant l’anypassat. Amb aquesta xifra, quesuposa un 10% més respecte del2014, el museu es consolida comun dels espais més emblemàticsdel país dedicat a l’aigua.

Al llarg de l’any, el Museu Ag-bar ha programat diverses acti-vitats multitudinàries. Una d’e-lles va ser el Hackaton, que vaconsistir en una marató de pro-gramadors que va durar vint-i-quatre hores. L’esdevenimentva tenir lloc amb motiu del Dia

Mundial de l’Aigua. Durant lajornada, els participants van ha-ver de crear aplicacions per amòbils amb l’objectiu d’aproparel món de l’aigua i el museu a laciutadania.

Una altra jornada que vacomptar amb molts visitants vaser la Nit dels Museus, durant laqual es va poder visitar el refu-gi antiaeri de l’edifici del MuseuAgbar, la Central Cornellà, d’es-til modernista.

Altres esdeveniments desta-cats van ser la Ludoteca d’Estiui la Setmana de la Ciència.

El futur polític català, a debaten una xerrada al Patronat

AGENDA NACIONAL4El Patro-nat va acollir dijous passat unacte de l’assemblea local de l’ANCon van participar els periodistesFrancesc-Marc Álvaro, SalvadorCot, Quico Sallés i Eduard Voltas.Al col·loqui, titulat I ara què?, elsponents van parlar sobre la si-tuació actual que viu Catalunyai les perspectives de futur pel quefa al procés sobiranista.

Durant la xerrada, els perio-distes van coincidir a valorar el fet

que el país tingui, avui dia, un go-vern “100% independentista quetreballa explícitament per asso-lir l’estat propi”.

A més, els conferenciantsvan assegurar que algun dels“tòtems del procés”, com ara el“full de ruta” o els “18 mesos” perconstruir les estructures d’estat,poden acabar sent “més perju-dicials” que no beneficiosos, i vancoincidir que era molt difícil pre-veure què passarà en el futur.

Condol | La ciutat lamenta la mort de tres il·lustres veïnsAquest mes de febrer Cornellà ha hagut de lamentar la mort de tres veïns que han dut el nom de la ciutat

arreu. Es tracta de l’artista Ricard Vaccaro, el polític Antoni Cortada i el líder sindical Esteban Cerdán.Vaccaro, resident a la ciutat, serà recordat pel simbolisme i l’abstracció de les seves obres. Cortada va serlíder de CiU al consistori durant els anys 90 i Cerdán va ser un dels líders de la històrica vaga de Laforsa.

El 2015 va haver-hi un 10% més de vistants. Foto: Fundació Agbar

L’Ajuntament analitzarà la posa-da en marxa de “mesures jurídi-ques” contra la Generalitat per re-clamar el cobrament del deute deprop de 10 milions d’euros que elGovern manté amb el consistori.Aquest és un dels punts de la mo-ció que es va aprovar al Ple de di-jous passat a instàncies del PSC.ERC va decidir abstenir-se.

El text de la moció lamentaque “el Govern de la Generalitatha menystingut el paper delsajuntaments” i que “molt sovint”no ha proporcionat els recursos“imprescindibles” per mantenir laprestació dels serveis bàsics. ElPSC recorda a la moció que eldeute ascendeix als 9,4 milionsd’euros, distribuïts en diversosàmbits com educació –1,2 mi-lions–, serveis socials –1,7 mi-lions–, polítiques d’ocupació –1milió–, infraestructures –4 mi-lions– i del Fons Local de Com-pensació –1,4 milions–. Enaquest sentit, Emilia Briones,portaveu socialista, va explicitarla voluntat municipal amb un “elsportarem als jutjats”, una postu-ra que van compartir altres for-macions polítiques.

El debat pel deute va ocasio-nar una discussió al Ple que va de-generar en acusacions entre l’o-posició. El regidor d’ERC Fran-cesc Sánchez va criticar el redac-tat d’un paràgraf de la moció ons’indica que “és evident que laseva prioritat [de la Generalitat]no són les persones”, en claraal·lusió al procés sobiranista, i va

demanar que s’hi inclogués “finsara”, ja que segons va assegurar,el nou govern de Junts pel Sí –onhi ha Esquerra– “sí que prioritzales persones”.

Aquesta afirmació va ser con-testada per Ciutadans i PP, quevan recordar “la gran quantitat dediners destinada al deliri sobira-nista”, tal com va afirmar Anna-Clara Martínez, regidora de la for-mació taronja. El portaveu del PP,Daniel Serrano, va instar el go-vern municipal a “informar l’o-posició de les accions legals quees volen impulsar” i va criticar elGovern català, el qual “té dinersper a ambaixades i no per a Cor-nellà”, va etzibar.

El republicà Sánchez, per laseva banda, no va voler entrar enel joc i es va limitar a demanar “lapublicació de les dades oficials deles últimes balances fiscals” i vaexigir que Catalunya “pugui re-captar els seus impostos”, unapostura que van compartir totesles formacions excepte PP i C’s.

Mentrestant, els socialistesanaven insistint en “anar als fets”i rebutjar “la confrontació políti-ca”, en paraules de l’alcalde, An-tonio Balmón. La moció aprova-da també demana la incorpora-ció del pagament del deute als

pressupostos de la Generalitat iun prec perquè el Govern “faciuna escolta activa del món local”.

PRESSUPOSTOS PARTICIPATIUS?L’altre gran tema de la sessió dedijous va ser la participació ciu-tadana. I és que els grups d’Ini-ciativa, Cornellà En Comú (CeC)i ERC van presentar una mocióconjunta demanant-ne més du-rant l’elaboració dels comptes lo-cals. “Cal que l’Ajuntament esposi les piles i s’apropi més a laciutadania”, va etzibar el portaveuecosocialista, Arnau Funes.

La moció, que proposava cre-ar un “equip gestor” que treballésper “concretar” el tipus d’inter-venció ciutadana en els pressu-postos dels pròxims anys, no vaarribar a votar-se, ja que el Ple vaaprovar-ne una d’alternativa delPSC –amb l’abstenció d’ICV, PP,C’s i el vot en contra d’ERC i CeC–que contempla “ampliar les me-sures de participació” i obrir unapart del pressupost a la decisió delsveïns. Una nova versió “molt mésretallada” i que “limitarà la parti-cipació”, segons recorden des deCeC. Funes, per la seva banda, valamentar el fet de tenir dues mo-cions “que podien haver estatconsensuades en una de sola”.

Cornellà es planteja denunciarla Generalitat pel deute

» S’aprova una moció del PSC reclamant prop de 10 milions d’euros» ERC s’absté en una votació que genera un encès debat al Ple

F. Javier RodríguezCORNELLÀ

7 | Ciutat líniacornellà.cat29 febrer 2016

“Estan hipotecant el futur, l’e-ducació és molt important”. D’a-questa manera va resumir LuisLópez, president de la Federaciód’AMPA de Cornellà, el senti-ment de les 200 persones que esvan concentrar dijous passat da-vant l’Ajuntament, convocats perla plataforma Comunitat Edu-cativa de Cornellà, per protestarpel previsible tancament de dueslínies de P3 a la ciutat, en concreta les escoles Dolors Almeda i Ig-nasi Iglesias.

Pancartes i megàfons es ba-rrejaven amb els cotxets delsprincipals afectats de tot plegat.Ensenyament, emparant-se en eldescens de la natalitat, va anun-ciar el mes passat que tancariauna vintena de línies de P3 a totala comarca, dues d’elles a Corne-llà. Després de les protestes ques’han anat produint durant les úl-times setmanes, el departamentva anunciar la setmana passadaque no executaria cap retalladafins que no tingui les dades de lapreinscripció, que es farà efecti-va a finals del mes que ve.

Per tant, els pares podran

preinscriure els seus fills a lesdues escoles cornellanenquesafectades sense el condicionantdel tancament de línies. Peròtot i l’alegria inicial, la comunitateducativa local es malfia d’En-senyament. “Anunciant el tan-cament de línies, el departamentva assenyalar dues escoles”, la-menta López, que creu que araels pares “sí que estan condicio-nats per fer la preinscripció”.

Aquesta és una postura com-partida per les formacions polí-tiques amb representació al Ple,les quals van ser presents a la mo-bilització. De fet, la reducció delínies de P3 a la ciutat ha estatuna qüestió que ha unit tots elspartits, ja que al passat Ple de ge-ner es va aprovar per unanimitat

una moció de rebuig a la retalla-da educativa.

Durant la concentració es vallegir un manifest demanant“diàleg” al Govern i criticant queels pressupostos de la Generali-tat per al 2015 registraven unaugment de les subvencions a es-coles privades d’un 17%, mentreque la partida destinada a l’edu-cació pública s’ha mantingutcongelada des del 2010. Amb tot,el comunicat també demanavadisminuir el nombre d’alumnesper classe a P3 als 20, una me-sura, argumenta López, que “potmillorar la qualitat educativa” igarantir que no es perdin “llocsde feina de professors”. A l’esperade la preinscripció, la ciutat esmanté vigilant.

Clam unànime en contra deltancament de dues línies de P3RedaccióCENTRE

La comunitat educativa va omplir la plaça de l’Església. Foto: Línia Cornellà

Cornellà, finalista del premiestatal de Ciutat Sostenible

MEDI AMBIENT4La ciutat haestat un dels finalistes de la tret-zena edició del premi estatal deCiutat Sostenible, que concedeixla Fundación Fórum Ambientalcom a reconeixement a l’esforçdels municipis al desenvolupa-ment sostenible.

Cornellà ha destacat pel seuprojecte Corre o camina contrala pobresa energètica, un crospopular que se celebra a la ciutatamb motiu del Corpus i que or-ganitza el Parc Esportiu Llobre-gat. L’objectiu és convertir les ca-

lories consumides pels partici-pants a la cursa en energia, iaquesta, al seu torn, en dinersque van destinats a ajudar a fa-mílies de la ciutat amb dificultatsper pagar les factures.

Un altre dels projectes desostenibilitat importants ha es-tat la tasca de reducció de lesemissions de CO2 a Cornellà, laqual ha aconseguit reduir-lesconsiderablement. En concret,s’han retallat en un 26% lesemissions de CO2 entre el perí-ode 2005-2012.

Destinen 40.000 euros abeques menjador a secundàriaAJUTS4El consistori i l’ObraSocial La Caixa han engegat elprograma Educa’t saludable-ment, una iniciativa que s’adre-ça als joves d’entre 13 i 16 anysque es troben en una situacióeconòmica i social vulnerableper oferir-los una alimentació sa-ludable. A més de garantir unàpat al dia equilibrat als joves dela ciutat que ho necessitin, el pro-grama també té l’objectiu depromoure un bon desenvolu-pament socioeducatiu dels be-neficiaris dels ajuts. Es basa,doncs, en tres àrees: el suport

acadèmic, la millora de compe-tència i la promoció d’hàbits sa-ludables en l’alimentació.

Els impulsors de la mesuravan crear-la arran d’haver de-tectat alguns casos de deficièn-cia alimentària entre els joves deSecundària de la ciutat com aconseqüència de la crisi econò-mica. També van decidir enge-gar-la, segons expliquen fontsdel consistori, “davant la falta demesures per fer front a la situa-ció per part de la Generalitat deCatalunya”. El programa té unpressupost de 40.000 euros.

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 429 517| 8 líniacornellà.cat 29 febrer 2016

LOHER PEIXATERIABARBA

ELSACARNISSERIA

PARADA 52TEL. 640 12 60 56

PARADES 105-106-107TEL. 616 04 54 40

PARADES 177-178TEL. 93 318 11 90

LLEGUMS IFRUITS SECS

BACALLÀ I CONSERVESD’EN JOAN

XARCUTERIA MORENO

PARADES 89-190TEL. 93 376 99 02

PARADES 228-268TEL. 666 49 63 42

PARADA 179TEL. 666 56 88 85

FRUTASALCARAZ TOCINERÍA JUAN PESCA SALADA

GIL I BRUMÓS

PARADES 166-167-168- / 149-150TEL. 93 376 21 93

PARADES 272-273PARADES 19-20-21

PARADES 201-202TEL. 93 471 28 19

BONA CARN JUNO

PARADES 182-183 / 214-215TEL. 93 471 20 20

PARADES 157-158TEL. 93 376 39 42

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 429 517 9 | líniacornellà.cat29 febrer 2016

PASTAS INFANTE MENUTS MªCARMEN RAMELLS

FRUTAS Y VERDURASAGUINALGALDE

PARADES 269-270-271TEL. 660 51 17 86

PARADES 104-35-36TEL. 645 15 84 68

PARADES 254-255-256TEL. 646 16 82 56

POLLERIA I ELABORATSCARRION COLONIALES MERCEDES POLLERÍA LUNA

PARADES 62-63TEL. 93 375 67 66

PARADES 30-31TEL. 687 85 12 47

PARADES 249-250-251TEL. 93 376 15 91

PESCADOS Y CONGELADOSGERMANS PALLARES HUEVERÍAS PARRA HERMANOS FERNANDEZ

PARADES 6-8 42-43PARADES 19-19B / 44 / 172TEL. 677 29 51 29

PARADES 90-91TEL. 667 79 38 58

TONI ORTIZ PEIXATERS

PARADES 108-113TEL. 93 375 44 76

| 10 líniacornellà.cat Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 429 51729 febrer 2016

HERMANAS LOMBARTE CARNISSERIA OLGACarne Gallega con certificado FRUTERÍA CECILIA

PARADES 174-175-176TEL. 93 376 89 20

PARADES 104-35-36TEL. 645 15 84 68

PARADES 60-61TEL. 93 375 64 02

HERMANAS LOMBARTE PESCA SALADA MONTSE LEITON MENUTS L.RAMELLS

PARADES 37-38TEL. 93 375 71 50

PARADES 3-4-5PARADES 142-143TEL. 93 375 64 02

HERMANAS LOMBARTE EL RACONET NATURAL

ALIMENTACIÓARI

PARADES 39-40-41PARADES199-200PARADES 11-12TEL. 93 375 64 02

XARCUTERIES LA LLEIDATANA

PARADES 108-113TEL. 93 375 44 76

11 |

Culturalíniacornellà.cat 29 febrer 2016

Les ciències matemàtiques hanesdevingut art al Museu PalauMercader. Diversos artistes hanparticipat en una exposició en laqual han transformat aquestadisciplina en música, pintura,poesia i dansa, entre altres. Lamostra va finalitzar ahir, diu-menge 28 de febrer, i va estarinstal·lada al Museu de Mate-màtiques de Catalunya (MMA-CA), que està ubicat al MuseuPalau Mercader.

Entre els artistes que hanfet les seves aportacions hi haMaria Alberich, Simon Beck,Joan Antoni Blanc, Herwig Hau-ser & Sebastian Gann, Icardi,Jordi Pericot i Ligia Unanu.

Aquesta mostra ha estat unaproposta artística que ha apor-tat un punt de vista moilt dife-

rent i innovador d’una matèriasovint incompresa.

EXPERIÈNCIES MATEMÀTIQUESEl MMACA compta amb tres-cents metres quadrats de su-perfície dedicats a les ciènciesmatemàtiques i té la seu a laplanta superior del Museu PalauMercader des de fa dos anys. Amés d’exposicions, el centre mu-

seístic ofereix activitats de tot ti-pus, les quals tenen com a comúdenominador les matemàtiques.

Totes les activitats que s’hi re-alitzen busquen oferir una visióde les matemàtiques des d’unvessant lúdic i didàctic.

El centre compta amb unaexposició permanent, Expe-riències matemàtiques, ambjocs i elements diversos.

Una de les activitats del Museu de les Matemàtiques. Foto: MMACA

El Museu Palau Mercader casa l’art i les matemàtiques

RedaccióALMEDA

La Fira de Cornellà ja es comen-ça a preparar per a la celebraciód’una nova edició de l’Spannabis,la Fira del Cànem i les Tecnolo-gies Alternatives. Les jornadestindran lloc els pròxims dies 11,12 i 13 de març.

La Fira del Cànem arriba en-guany a la seva tretzena edició icomptarà amb els expositors i lesmarques més rellevants del sec-tor. En total, es dedicaran 17.000metres quadrats de superfície ala fira.

En el marc de l’Spannabis, laFira també acollirà les activitatsparal·leles de les World Canna-bis Conferences, els dies 11 i 12 demarç. Es tracta de diverses xe-rrades sobre el sector del cànna-bis que reuniran experts d’arreudel món. Entre altres temàti-ques, els ponents parlaran sobreels usos del cànnabis i dels aven-

ços i esforços portats a terme du-rant els darrers anys al voltant dela seva regulació. Les conferèn-cies tindran una capacitat peracollir 800 persones i servei detraducció simultània.

L’EXIT DE L’SPANNABISL’Spannabis s’ha consolidat comuna cita ineludible per als pro-

fessionals del sector del cànnabisi dels seus aficionats.

En l’edició de l’any passat varebre un total de 34.000 visi-tants, s’hi van acreditar 3.000professionals i hi van ser repre-sentades mig miler d’empreses.A més, van cobrir l’esdeveni-ment 200 mitjans de comunica-ció d’arreu del món.

La cita tindrà lloc de l’11 al 13 de març. Foto: La Costa

Cornellà tornarà a ser l’epicentredel cànem amb l’Spannabis

RedaccióCORNELLÀ

ComerçEmpresa | Eroski ven el seu hipermercat de CornellàEl grup basc de distribució Eroski ha anunciat la venda dels seus trenta-sis hipermercats que té a l’Estat –entre ells el que hi ha a Cornellà, al Llobregat Centre– a la marca francesa Carrefour. L’operació s’ha tancat per una quantitat de 205 milions d’euros i forma part del pla de sanejament de l’empresa basca.

Dansa | Torna el concurs Dance INS MusicEl pròxim divendres 18 de març se celebrarà l’acte final i l’entrega depremis de la quarta edició del concurs Cornellà Dance INS Music. Es

tracta d’un certamen adreçat a joves estudiants d’entre 12 i 30 anys de la ciutat en els àmbits del ball i de la música, tant en grup com solistes.

La ciutat reflexiona sobre la crisi amb dues mostres

EXPOSICIONS4Cornellà ha fetservir l’art i la cultura per refle-xionar sobre l’actualitat del mónque ens envolta, sobretot sobrela crisi econòmica i el canvi deparadigmes en la societat. Ho fafet a partir de dues exposicions.

La primera, que es va acabarel passat dissabte 27 de febrer,portava per títol Especulacionsal voltant del rostre. La mostraes va fer a càrrec del cornella-nenc Joan Vidal, el qual ex-

pressa els estats interiors dels in-dividus i els organitza. La mos-tra va estar exposada a la Bi-blioteca Marta Mata.

La segona encara es pot visi-tar i està instal·lada a l’Espaid’Art Moritz fins al pròxim 1d’abril. L’exposició s’anomena Joem rebel·lo. Nosaltres existim. Hihan participat diversos artistes,pensadors i activistes que creuenen la força d’una ciutadaniacompromesa i mobilitzada.

Una dona visita una de les mostres. Foto: Ajuntament

La Fira acull un Saló de laImmersió de rècord GuinnessFIRES4Els assistents al Saló dela Immersió van aguantar larespiració durant 24 minuts itres segons, que és el temps queAleix Segura, campió mundiald’apnea estàtica, va passar sub-mergit ahir diumenge durantl’últim dia de la fira del subma-rinisme que, com cada any, acullla Fira. Amb aquesta marca, Se-gura va aconseguir el rècordGuinness de la modalitat.

Prèviament a la realitzaciódel repte, Segura es va prepararamb ventilació prèvia d’oxigen.Durant la prova, l’esportista va

romandre surant a una piscina,aparentment inert. Aquesta vaser una de les principals atrac-cions d’una fira que va allargar-se de divendres a diumenge pas-sat i que va oferir les últimes no-vetats del món del submarinis-me, aplegant especialistes arri-bats de tot el món i un públicmés familiar de cara al cap desetmana.

Segons van informar els or-ganitzadors, el 90% dels expo-sitors van quedar satisfets ambla mostra i ja han confirmat querepetiran l’any que ve.

Segura durant el repte. Foto: Balkysub

| 12

líniacornellà.cat 29 febrer 2016

Entrevista

Vostè va dir fa ja unes set-manes que havíem viscut“la millor campanya de

Nadal des del 2007”. Creu que elbalanç de les rebaixes serà igualde bo?En el cas de les rebaixes, el balançserà més aviat justet. Aniran igualque l’any passat o potser una micamillor i, en tot cas, dependrà de cadasector en concret. Perquè les gransfranquícies ja tornen a anar com unamoto però al botiguer de barri li estàcostant molt més.

La previsió de la Confederació ésque es facturaran uns 850 milionsd’euros. Anem pel bon camí?Sí. Crec que arribarem a aquestes xi-fres. El problema, repeteixo, és laseva distribució. Per exemple, en elsector de la moda han aparegut ca-denes i franquícies monomarcaque han fet molt mal a les petitesbotigues multimarca, que ara venenmenys que fa 20 anys. I si al final elnostre petit comerç perd presència,els carrers comercials corren el pe-rill de clonificar-se i veure devaluatsels seus atractius.

Això ja està passant a moltes zo-nes...Malauradament sí. I si les botiguesde barri queden relegades per lesgrans franquícies i cadenes, ales-hores tindrem problemes en la lí-nia del que li comentava anterior-ment.

No tot són males notícies. Vostèmateix ho deia: hem tingut unbon Nadal.Sí, alguns ja han sortit del túnel, peròaltres no. El tren del comerç enca-ra no ha agafat velocitat i tots els va-gons no són iguals. Per això, els quevan al davant tenen una situació mi-llor, mentre que els del darrere en-cara estan sortint del túnel. Amb tot,

ara hem d’aconseguir que tothomen pugui sortir i agafar velocitat.

Molts dels que van en els últims va-gons d’aquest tren considerenque les rebaixes han quedat ob-soletes, perquè moltes marquesfan descomptes durant tot l’any.Cal reformular-les?És un debat intern, cert. Però el sec-tor de la moda –perquè, al cap i a lafi, les rebaixes es fan sobretot a lamoda– sempre ha intentat regularla campanya per poder captar elconsumidor en dates molt arreladesen l’imaginari col·lectiu. Tothomsap que després de Reis i a l’1 de ju-liol comencen les rebaixes. Que hiha promocions i ofertes abans?Això sempre ha passat, però la gentfeia la despesa grossa a partir de l’i-nici de les rebaixes. Si ara això des-apareix, perquè el Tribunal Consti-

tucional ha suspès la llei catalanad’horaris, haurem d’intentar auto-regular-nos. El Black Friday, perexemple, no es va fer a partir d’unanormativa. Doncs amb les rebaixesigual, hem d’intentar sostenir quecomencen l’endemà de Reis.

Encara que no hi hagi una regu-lació explícita?Ens toca fer-ho, fins i tot de cara alsnostres clients. No necessitem quehi hagi una llei. Que hi haurà com-petidors que avançaran els des-comptes? Sí, però el que hem de ferés fidelitzar el client perquè valori elproducte que li estàs oferint. Un pro-ducte que, en el nostre cas, té unpreu rebaixat però que no ha estatfabricat expressament per a la cam-panya, com sí que fan altres.

La recent creació de la seva tar-geta Compradors pel país pot seruna manera de fidelitzar la clien-tela. Com l’estan rebent els co-merciants?Estem en una fase de compromisosperquè la targeta es pugui posar enmarxa d’aquí a un parell de mesos.El nostre calendari s’ha endarreritjustament per l’èxit de la iniciativa.Barcelona, Tarragona, Badalona,Vic... són territoris on hi ha com-promisos perquè la targeta entri enfuncionament. Serà l’eina més po-tent que mai hem ofert als comer-ciants catalans. És jugar la Cham-pions League del màrqueting co-mercial.

Tant?Bé, és un sistema que permet quecada botiga, individualment, puguifidelitzar els seus clients i s’empor-ti el seu propi benefici. Aquí cada co-merciant definirà els seus des-comptes. És una gran eina.

I quines són les previsions en elseu conjunt?Quan acabem aquest any, creiemque podrem tenir unes 20.000 bo-tigues associades a la campan-ya –tot i que si finalment Barcelo-na hi entra, seran moltes més–, iprop d’un milió de targetes re-partides entre els consumidors.

Tot plegat, per intentar frenar lafuga de consumidors cap a lesgrans superfícies. Una altra ma-nera de fer-ho és aliar-se ambaquests centres comercials, comja han fet alguns eixos. Creu queés un camí assenyat?Hi poden haver aliances entre elscentres comercials i els eixos i asso-ciacions sempre que hi hagi una cer-ta complementarietat i cooperació,perquè tot en aquesta vida té ame-naces i oportunitats. Però crec que fercréixer l’oferta comercial a base degrans superfícies artificials suposa ungran perill, sobretot per a les ciutats.Ara bé, hi ha qui vol situar-se al cos-tat d’aquell gran magatzem per-

què genera un alt trànsit de perso-nes i se’n pot beneficiar.

De quin perill parla, doncs?Hi ha botigues que es volen ins-tal·lar al costat de grans marquesperquè potser tenen línies de pro-

ductes més fortes i això els pot re-percutir positivament. Però siaquestes superfícies se situen als ex-traradis en comptes d’estar a les ciu-tats, la gent se’n va i el petit comerçpot perdre els seus clients.

Quina solució proposa?La implantació de centres comer-cials ha de respondre a unes ne-cessitats i a uns equilibris. Però sihem de competir amb el nou ou-tlet de Viladecans, per exemple, ila gent marxa cap allà, ja pots ferel que vulguis. A la primera coro-na metropolitana tenim, per unabanda, la B-30, que és el carrer Ma-jor dels centres comercials, i, perl’altra, les grans superfícies deCornellà i del Baix Llobregat. No-saltres volem que la regulació si-

gui clara i que es limiti a unes ne-cessitats específiques.

L’altre gran debat és el turisme,un sector que creix cada vegadamés. Creu que el petit comerç had’adaptar els seus horaris perintentar aprofitar-se’n?Estem d’acord que hi ha d’haver unaatenció especialitzada als turistesdurant els dies festius, però cal li-mitar-la a unes zones concretes i auns horaris adequats perquè hihagi un equilibri.

Aquesta qüestió ha creat contro-vèrsia entre els comerciants de leszones turístiques i els dels barris,com és el cas de Barcelona. Hem d’intentar tenir més perspec-tiva. De vegades els líders comer-ciants podem discrepar en algunstemes, però en molts altres coinci-dim. No sempre hem de pensarigual, tot i que això no ha de signi-ficar el trencament del diàleg. Jo crecque ho superarem.

Quins són els altres reptes de fu-tur als quals s’enfronta el sector?Donar eines als botiguers per mi-llorar la competitivitat i treballar elcomerç online, ja que és un canal devenda que complementa l’habi-tual. El 56% dels comerciants jasón a la xarxa, però necessitemque hi aterrin tots. Per tant, hem debuscar més cooperació gremial i sec-torial, que s’està perdent molt.

“El tren del comerç té moltsvagons: alguns ja han sortitdel túnel, altres encara no”

Perfil | 30 anys al capdavant dels botiguersMiquel Àngel Fraile ha estat vinculat a la Confederació de Comerç de Catalunya (CCC) des de la seva

fundació, l’any 1985, sempre com a secretari general. Tot i així, durant l’etapa 2004-2011 va compaginar aquest càrrec amb la mateixa responsabilitat a la Confederació Espanyola de Comerç (CEC), de la qual va plegar

per discrepàncies amb la direcció. Fraile és llicenciat en Ciències Empresarials i diplomat en Comerç Exterior.

M. Àngel Fraile / Secretari general de la Confederació de Comerç

Fraile repassa les principals qüestions que afecten el comerç en un any que vaarrencar amb els bons resultats de Nadal i que s’espera que trenqui, finalment,

amb la dinàmica negativa dels anteriors. El secretari general també fa una crida a la unió dels botiguers i destaca el món online com el futur del sector.

“Apostar per la targeta

‘Compradors pel país’

és jugar la Champions

del màrqueting”

“Hem de buscar més

cooperació gremial

i sectorial, que

s’està perdent molt”

F. Javier RodríguezCORNELLÀ

13 | líniacornellà.cat29 febrer 2016Serveis

La pobresa energètica és una de lesproblemàtiques socials que mésha crescut els últims temps. Any rereany creix el nombre de famílies queno poden pagar els rebuts de la llum,el gas o l’aigua, o aquelles que tenenproblemes seriosos per mantenircasa seva a una temperatura ade-quada.

Els efectes de la pobresa ener-gètica en la salut i en la qualitat devida són inqüestionables, amb unaespecial incidència entre els nens, lagent gran i les persones amb ma-lalties cròniques. Per ajudar a pal·liaraquesta situació, la Diputació de Bar-celona augmentarà aquest mandatles actuacions per fer-hi front.

En paraules de la presidentade la Diputació, Mercè Conesa, el“suport a les necessitats dels ajun-taments en matèria social, com elsplans d’urgència social o el com-bat contra la pobresa energètica,són una de les prioritats del man-dat”. “Hi aboquem tots els nostresesforços, rascant d’on s’hagi de ras-car”, assegura Conesa.

DIAGNOSIDes del mes de juliol, l’àrea d’Aten-ció a les Persones de la Diputacióestà elaborant un estudi que ha deservir per tenir una diagnosi exactai fiable del problema, incloent-hi totsels municipis de la demarcació.

Al marge de l’avaluació teòrica,però, la Diputació també treballa ladiagnosi sobre el terreny. Des delmes de novembre s’estan duent aterme dues proves pilot –al ConsellComarcal d’Osona i a Vilanova i laGeltrú– amb intervencions directesen 40 habitatges en situació de po-bresa energètica. En aquestes llarss’hi està fent una auditoria energè-tica i s’hi estan instal·lant de formatotalment gratuïta elements de baixcost energètic. La intenció, detalla laDiputació, és ampliar les interven-cions a tot el territori atesos elsbons resultats del programa.

ACTUACIÓ CONJUNTAAquest any, i en base als resultats d’a-questes dues proves pilot, tots elsgoverns locals de Barcelona tin-dran a la seva disposició una novaeina de suport en la lluita contra lapobresa energètica. Seran auditoriesi intervencions als habitatges quepateixin aquesta mena de pobresa.

Les faran, conjuntament, tres àmbitsde la Diputació: Benestar Social,Habitatge i Medi Ambient. El prin-cipal objectiu serà la millora de l’e-ficiència i, també, la reducció de lesdespeses en electricitat, aigua i gasdels habitatges en situació de risc.Uns habitatges que hauran identi-ficat prèviament els serveis socialsmunicipals. La primera fase d’a-quest nou pla preveu intervencionsa 1.600 llars.

SUPORT TÈCNICA banda de la intervenció directa i dela diagnosi real de la situació a la de-marcació de Barcelona, la Diputacióremarca que renova el seu compro-mís amb els ajuntaments i els consellscomarcals oferint-los suport tècnicper implementar, als municipis demenys de 20.000 habitants, la llei ca-talana de mesures urgents en contrade la pobresa energètica.

Aquesta llei, en vigor des delmes d’agost, estableix, entre altres co-ses, que abans d’un tall de submi-nistrament cal un informe dels serveissocials municipals. Això fa preveureun augment significatiu de la tascadels equips professionals, que la Di-putació està estudiant pal·liar ambnoves línies d’ajuts econòmics.

Pobresa energètica zero» La Diputació de Barcelona augmentarà les actuacions per ajudar a eradicar-la

» Preveu intervenir en 1.600 llars per fer-les eficients i reduir les despeses en llum, aigua i gas

AJUDES4Per altra banda, laDiputació de Barcelona conti-nuarà donant suport econòmic alsmunicipis perquè puguin fer lesaportacions necessàries a les per-sones amb deutes amb les com-panyies subministradores, aixícom per facilitar una intervencióràpida en situacions de pobresaenergètica, a través dels progra-mes de prestacions econòmiques

de caràcter social. També seguiràamb el suport formatiu als serveissocials municipals. Durant el 2015,més de 300 professionals van re-bre formació sobre com abordari gestionar la pobresa energètica,a través dels tallers que la Dipu-tació ofereix en conveni amb l’Ins-titut Català de l’Energia. La previ-sió oficial és formar-ne 300 mésdurant aquest any.

Accions de continuïtatRedaccióCORNELLÀ

El principal objectiu de la Diputació de Barcelona és la reducció de les despeses en electricitat, aigua i gas dels habitatges en situació de risc. Fotos: iStock i Arxiu

Esports| 14

líniacornellà.cat 29 febrer 2016

Optar a l’ascens serà molt difícil,però el CB Cornellà lluitarà ambtotes les seves forces. Els homesde Marc Solanes afrontaranaquest dissabte el segon partit dela segona fase de la lliga EBA, enel qual es decideix el campió delgrup català i els aspirants a l’as-cens a LEB Plata.

Serà a la capital de l’Anoia,contra el Physic CB Igualada,que va acabar en tercera posicióla primera fase del campionat algrup C-B. Després d’un inici delliga espectacular on va aconse-guir tres victòries consecutives adomicili, el Cornellà va perdre aMollet, va guanyar a Barberà i vaencadenar quatre derrotes se-guides, a la pista del JAC Sants,a Salt, contra el CB Quart i da-vant del Vive El Masnou.

Per la seva banda, els igua-ladins van aconseguir cinc vic-tòries i van patir quatre derrotesal Municipal Les Comes, on ju-guen els seus partits com a locals.El BBA Castelldefels, el Mora-banc Andorra, l’Aracena i el CBl’Hospitalet, els quatre equipsque també s’han classificat per aaquesta segona fase i que seran

rivals de l’equip, van aconse-guir guanyar a Igualada.

HERNÁNDEZ, SIS ANYS MÉSPer altra banda, a finals del mespassat es va conèixer que JoséManuel Hernández continuaràsis anys més com a presidentdesprés de què la seva fos l’úni-ca candidatura a les eleccions.

L’equip ha d’afrontar nou partits més aquesta temporada. Foto: BC

El CB Cornellà juga a Igualadaen la segona jornada d’EBA

» Els de Marc Solanes necessiten un miracle per arribar a la zona alta» José Manuel Hernández seguirà presidint l’entitat sis anys més

Jordi Roger denuncial’anticatalanisme d’un àrbitreFUTBOL4L’empat de la UE Cor-nellà a Elda de fa vuit dies ha re-obert el vell debat de la barrejad’esport i política. Jordi Roger,l’entrenador de l’equip, es vaqueixar de què, en diferents ac-cions del partit, l’àrbitre, el mur-cià José Joaquín Gallego Gam-bín li havia dit Hablemos en es-pañol porque yo soy español, iyo el catalán no lo entiendo.L’àrbitre no va escriure cap re-ferència a aquestes incidènciesa l’acta del partit.

L’endemà del partit, Roger,encara molest pels fets, va feruna piulada al seu compte deTwitter on deia “Continuem in-dignats que hi ha algun àrbitreque et xiuli condicionat per sercatalà! Això és esport, no políti-ca #respect”.

Roger va voler tancar la po-lèmica respecte a aquest episo-di dimarts passat als micròfonsdel Club de la mitjanit de Cata-lunya Ràdio, programa oncol·labora puntualment.

ATLETISME4El perxista DavidBlasco i la combinera Paula Ló-pez del Cornellà Atlètic Club(CAC) van participar el passatcap de setmana del 20 i 22 de fe-brer en dos campionats estatalsque es va celebrar paral·lela-ment. Per una banda, el Cam-pionat d’Espanya Promesa aSant Sebastià i, per l’altra, elCampionat d’Espanya de com-binades, a Salamanca.

Blasco “no va tenir un bondia”, expliquen des del CAC. El

perxista del club cornellanencva tenir problemes amb elfranqueig del llistó en la pri-mera altura i va fer nuls. Des delCAC l’animen “a afrontar elpròxim campionat amb mésànims que mai”.

VUITENA POSICIÓ PER A LÓPEZL’altra atleta del club cornella-nenc, la combinera Paula López,va assolir la vuitena posició alcampionat estatal de combina-des. López va assolir una pun-

tuació final de 3.420 punts. L’a-tleta va informar el club que vatenir problemes en el salt delongitud i la prova dels 800metres. Segons López, “podriahaver aconseguit una puntuaciómés destacada en aquest cam-pionat”.

Paula López es prepara araper a la seva pròxima competi-ció, el Campionat d’EspanyaAbsolut. “Esperem que tot vagimillor”, diuen des del club d’a-tletisme cornellanenc.

RedaccióCORNELLÀ

Roger, en una entrega de premis l’any passat. Foto: Twitter (@jroger79)

Cal seguir treballant

Les promeses del club continuen creixent dia a dia. Foto: CA

Esport escolar | Es convoquen els setens premis ‘Juguem Net’El Consell Esportiu del Baix Llobregat ha anunciat la convocatòria de la setena edició dels

premis Juguem Net al Baix Llobregat, als quals optaran tots els participants als Jocs Es-portius Escolars de Catalunya (JEEC) i Pla Català d’Esport a l’Escola (PCEE) de la comarca. La data límit per presentar propostes i candidatures serà el dia 8 d’abril.

15 | Agenda líniacornellà.cat29 febrer 2016

agenda@comunicacio21.com

AGENDA MENSUALFINS AL 4 DE MARÇMatí-Tarda Inscripcions Concurs artístic Cornellà

Dance Ins Music. L’acte se celebrarà el di-vendres 18 de març de 2016 a la plaça de SantIldefons.

DIMECRES 2 DE MARÇ18:30Presentació del projecte 1000 i una nineka

2016-2017. Maria Rascón, creadora i coor-dinadora del projecte i Glòria Garcia, direc-tora de l’àrea d'infància de l'Hospital Sant Joande Déu. Lloc: Castell de Cornellà.

DIVENDRES 4 DE MARÇMatí-Tarda Face to Face al Cornellà Creació: El

president de la Fundació Renovables, DomingoJiménez Beltrán i el director Corporatiu de Se-guretat i Medi Ambient de Repsol, Jaime Mar-tín Juez, convidats del CCF.

DIJOUS 3 DE MARÇ18:30 Exposició: En claves de mujer. Mostra fo-

togràfica sobre la dona a Amèrica, Àfrica i Eu-ropa i xerrada de sensibilització. Lloc: Une tuCreatividad. Organitza: Associació Une tucreatividad.

FINS AL 4 MARÇMatí-Tarda Exposició: En directe al Mercat Sant

Ildefons. A partir del dilluns 8 de febrer i finsal divendres 4 de març, podeu visitar, a la Pa-ret Taronja del CRAJ, l'exposició amb els di-buixos de l'alumnat de l'Escola Joso que esvan realitzar al Mercat de Sant Ildefons du-rant la Mostra del Còmic. Lloc: CRAJ.

DIMECRES 2 DE MARÇ18:00 Laboratori de lectura i imatge: Malaba-

rimes de paper.A càrrec de Marta Roig. Cal ins-cripció prèvia. Activitat adreçada a infants de4 a 9 anys acompanyats de les seves famílies.Lloc: Biblioteca Central.

DIVENDRES 4 DE MARÇ18:00 Conferència: Els dibuixos de papà i mamà:

Aprenent amb la televisió. De la mà delClaudio Biern, creador i productor de les mí-tiques sèries David el Gnomo. Lloc: BCC.

DIMARTS 1 DE MARÇ09:00 Passos a Mils Fontsanta. Rutes amb mo-

nitor amb l' objectiu de com més passes esfacin millor. Es facilitaran podòmetres als par-ticipants. Organitza: Departament d’Esports.Lloc: plaça de la Gandesa.

CULTURA INFANTIL ESPORTSEXPOSICIONSTALLERS

El divendres 4 de març, el Departamentde Polítiques de Família organitza, con-juntament amb el Parc Esportiu Llo-bregat, una nova jornada lúdico-for-mativa. Lloc: Complex Parc Esportiu Llo-bregat (PELL).

Jornada lúdico-formativa per a les famílies de Cornellà

Dv. 4 de març a les 17:30

Curs de recerca de feina per internet:com fer que el teu cv sigui més atrac-tiu per les empreses?, quins són elsprincipals portals d'ocupació i borsesde treball web?. Lloc: Trailer, Servei d'In-formació Jove.

Curs per a joves: ‘Connecta't per trobar feina’

Dm. 1 de març a les 10:00

La Biblioteca i el Centre Cívic de SantIldefons us conviden a combinar elplaer de la literatura amb el de la gas-tronomia. A cada sessió es comparti-rà l'experiència de la lectura, per des-prés cuinar i tastar els plats entorn delllibre. Lloc: Biblioteca Sant Ildefons.

‘Farcit de llibres’ a la Biblioteca de Sant Ildefons

Dm. 1 de març a les 17:30

Nordik Walking. Vine a fer Esport Sa-lut. Activitat gratuïta i sense inscrip-ció prèvia. Lloc de sortida: des del ves-tíbul del Complex Aquàtic i l’EsportiuCan Mercader.

Nordik Walking. Vine a fer Esport SalutDj. 3 de març a les 11:30

línia 21 edicions de proximitat Barcelona · Barcelonès NordBaix Maresme · l’Hospitalet

Baix Llobregat ·Vallès · Turisme

LíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLínia

LíniaLíniaLíniaLíniaLínia

LíniaLíniaLínia

Periodicitat

MensualEixampleNou BarrisSarrià-Sant GervasiSant AndreuCiutat VellaHorta-GuinardóMar (ed. Castelldefels i entorn)Mar (ed. Baix Maresme)Vallès (ed. Cerdanyola i entorn)Vallès (ed. Sabadell i entorn)CornellàTres (Esplugues i entorn)Nord (ed. Martorell i entorn)l’Hospitalet

QuinzenalSantsSant MartíGràciaLes Corts

SetmanalNord (ed. Barcelonès Nord)

Vallès (ed. Vallès Oriental)

Tirada

180.35015.02515.02515.02515.02515.02515.02515.02515.02510.02510.02510.02510.02510.02510.025

120.20015.02515.02515.02515.025

108.20015.02512.025

Total 408.750

14 mensuals4 quinzenals2 setmanals

180.350120.200108.200

publicitat@comunicacio21.com

la primera xarxa de periòdics de proximitat del país

408.750 exemplars

difusió controlada per OJD/PGD

línia

| 16 líniacornellà.cat 29 febrer 2016 Pròxima edició: 30 de març