COSES QUE DÈIEM AVUI

Text: Neil LaButeTraducció: Cristina GenebatDramatúrgia i direcció: Julio Manrique

Repartiment:RomanceA: Andrew TarbetB: Norbert Martínez

Les fúriesJamie: Oriol GuinartJimmy: Xavier RicartPaula: Mireia Aixalà

Helter SkelterDona: Cristina GenebatHome: Ernest Villegas

Escenografia: Lluc CastellsVestuari: Maria Armengol

i Clara PeluffoIl·luminació: Jaume VenturaSo: Daniel AznarAjudant de direcció: Norbert Martínez

Cap tècnic del teatre: Gervasi Juan Colet

Assessorament lingüístic (LSC): Santiago Frigola, FesocaTraducció del sonet XXIII de William Shakespeare: Gerard VergésTraducció al japonès: Albert Garcia Llorca

Màrqueting i comunicació: PubliespecPremsa La Villarroel: Blanca de Carreras

Una producció de la Sala Becketti del GREC 2010 Festival de Barcelona

SINOPSI

Coses que dèiem avui, nascut de la complicitat sorgida entre l’autor nord-americà Neil LaBute i l’actriu i traductora Cristina Genebat durant el cursque va impartir el dramaturg a l’Obrador d’estiu 2009 de la Sala Beckett,és el títol d’una cançó dels Beatles i també d’aquest espectacle, que re-cull tres peces breus, inèdites, de LaBute: Romance, Les fúries i HelterSkelter.A Romance, dos personatges que havien mantingut una relació de parellaja fa temps es retroben després d’anys de no veure’s.A Les fúries, la Paula cita en Jimmy per explicar-li la seva decisió de dei-xar-ho córrer, però les coses es compliquen quan en Jimmy es presenta ala cita acompanyat de la seva germana. Finalment, a Helter Skelter, una parella sopa en un restaurant chic i en-cantador. Tot sembla anar bé fins que ens assabentem que ella ha desco-bert que el seu marit li és infidel.Tres peces breus. Tres situacions íntimes, tenses, delicades o decidida-ment violentes sotmeses a una incòmoda exposició pública.

NOTES DEL DIRECTOR

Els personatges de les tres peces breus que componen l’espectacle Cosesque dèiem avui són gent ben alimentada. Vesteixen roba cara i mengen enbons restaurants. Malgrat això, no són feliços. La pregunta és: per què?A l’inici de Calígula, l’obra d’Albert Camus, el protagonista diu haver tro-bat una veritat irrefutable: els homes moren i no són feliços. No sé quèpensa Neil LaBute de l’obra de Camus o de l’existencialisme francès, peròa mi em sembla que en els seus textos batega el mateix desencant, s’hiestén una ombra semblant a la que turmentava la trastornada consciènciadel jove emperador.Els personatges d’aquestes obres de LaBute són gent ben alimentada. Itambé gent egoista, de vegades fins al deliri. I també gent que necessitaamor (sigui el que sigui això que anomenem amor), de vegades fins al de-liri. I no, no són feliços.Hamlet, un altre gloriós infeliç i gran amant del teatre (quina casualitat),diu que l’objectiu de l’art de la representació no és altre que el de fer demirall. Espero que els espectadors que vingueu a divertir-vos veient comaquests personatges tan ben alimentats passen una mala estona us hiveieu, d’alguna manera, en alguna mesura, reflectits. I que això, finalment,per què no, us ajudi a ser una mica més feliços.

Julio Manrique

UN ASSAIG BREU SOBRE OBRES BREUS

Per què encara ens molestem a escriure obres breus? No n’estic segur, però jocontinuo fent-ho amb una regularitat alarmant. Prou que costa que et muntin unaobra en aquests temps de retallades i lectures dramatitzades i tallers, però quandeixes caure un escarransit plec de 10 o 15 pàgines sobre la taula, la majoria dedirectors literaris no deixen de somriure i t’acompanyen sense cap mena de mira-ments fins a la sortida (l’únic element kàrmic positiu de tot plegat és que nor-malment tenen oficines merdoses i atapeïdes on de totes maneres no t’agradariapassar massa temps).Com la resta de la meva carrera teatral, ho faig perquè aquesta forma d’escripturaexisteix. És cert que no pretenc treure’n calés o guanyar admiradors o fer-mefamós; fa riure les poques vegades que et produeixen una obra breu i els diners quereps a canvi de tants esforços. No, torno a aquesta forma d’escriptura dramàticaigual que els escaladors retornen a les vessants més perilloses d’algunes munta-nyes –perquè existeixen. I no només perquè existeixen sinó perquè sembla rema-tadament fàcil des de terra –i, en canvi, és terriblement complicat un cop ets allàdalt. L’obra breu és una cabrona i una malparida (sí, pot ser les dues coses alhora)difícil de dominar. Com els relats curts o els anuncis o els videoclips, és cent ve-gades més complicada del que sembla. Explicar una història totalment rodona enpoques pàgines, amb personatges i un argument i un conflicte, no és bufar i ferampolles, i és això el que em fa enrere una vegada i una altra. Tant si es tracta d’unmonòleg com de diàlegs dramàtics entre diversos personatges (com en el cas deles obres que es presenten aquí), no és gens fàcil. Com un corredor de fons a quise li demana que substitueixi un velocista a l’últim minut, et trobes fent servir totauna sèrie de músculs que ni sabies que tenies. Cada paraula comença a comptarenormement en el conjunt, i bocins de text comencen a destacar com senyals deneó quan et trobes limitat a un grapat de pàgines. Però és un gran exercici i unafeina terriblement precisa que et fa sentir molt satisfet quan et surt bé. Aconse-guir la mena d’”efecte unificat” de què parlava Edgar Allan Poe és efectivamentmeravellós. Et tornes boig intentant-ho però, ves per on, això és part de la gràcia.Aquestes obres representa que “em surten bé”? Tant de bo ho sabés; suposo quesou vosaltres qui teniu l’última paraula. M’encanta la forma de Romance, en quèels personatges no tenen gènere i és el públic qui ha d’omplir els buits. Com el mo-nòleg, sempre ha estat la gran arma secreta del teatre enfrontar directament l’es-pectador amb la incertesa, i m’agrada fer-ho. Trencar la quarta paret i recordar alpúblic que no hauria de posar-se massa còmode no té res de dolent, tampoc. Hel-ter Skelter –que es va titular Things we said today quan es va representar a NovaYork (gràcies als Beatles per tots dos títols) – i Les fúries són obres més conven-cionals des d’un punt de vista estructural, però els seus missatges són tan vellscom els grecs. Són crits primaris sobre la injustícia i els nens i l’amor perdut, i enles mans dels actors adequats poden fins i tot posar-me els pèls de punta (cosagens fàcil per a un home de cabells arrissats com jo). Aquestes dues obres no vanser escrites com un díptic però funcionen apropiadament i sorprenentment bé ple-gades. Romance, per la seva banda, la vaig escriure com un exercici per a un ta-ller actoral que vaig presentar a la Sala Beckett l’estiu del 2009. Va suposar unaoportunitat genial per treballar amb actors i debatre el poder i el gènere i el queun actor aporta a un paper en el teatre. Les obres tenen lloc a la taula d’algun res-taurant de ves a saber on i amb això en tinc prou – menjo sovint fora i un ha d’a-conseguir la inspiració allà on la pot trobar.Fa força temps de l’últim cop que vaig tenir la sort que em muntessin una obra aEspanya i aprecio cada vegada que això passa. Aquí hi ha un amor per la llenguamolt semblant al que sent el públic anglès (només comparable potser amb l’ir-landès, fins ara). Per experiència, estic convençut que no hi ha un lloc massa fosco massa prolífic perquè els aficionats catalans al teatre no puguin seguir-me – elcriteri principal i potser únic és que la feina sigui bona i única i, sobretot, neces-sària.Les mateixes qualitats que persegueixo cada vegada que m’assec amb el meu petitquadern de notes en algun racó d’una habitació mentre faig gargots, veient comuna altra obra breu “inútil” s’escapa del meu bolígraf. I així van les coses.

Neil LaBute

NEIL LABUTE

Va néixer a Detroit, Estats Units, 1963. Director, guionista i dramaturg nord-ame-ricà. Molt influenciat en els seus inicis per la dramatúrgia de David Mamet, LaButeva estudiar teatre a la Brigham Young University (BYU), on va entrar en contacteamb l’Esglèsia Adventista del Setè Dia. Més endavant també es va llicenciar perla Kansas University, la New York University i la Royal Academy of London.El 1993 va tornar a la Universitat de Brigham per estrenar el seu primer èxit, Inthe Company of Men, premiada per l’Association for Mormon Letters. Posterior-ment la va adaptar per al cinema i va rebre el premi al millor director al festival decinema de Sundance. El 1998 es va estrenar la seva segona pel·lícula, YourFriends & Neighbors. Un any més tard va estrenar a l’Off-Broadway Bash: Latter-Day Plays, tres peces curtes que retraten descarnadament l’Església Adventistadel Setè Dia. La seva rotunditat va suposar el trencament definitiu de LaBute ambaquesta confessió. L’any 2000 va dirigir Nurse Betty i va guanyar la Palma d’Or delFestival de Cannes a la millor direcció. El 2002 va estrenar Possession, basada enel best-seller d’A. S. Byatt, i The Mercy Seat, escrita com a resposta als atemptatsde l’11-S a Nova York. El 2004 va escriure Fat Pig, i el 2005, Some Girl(s) iWrecks. El 2006 va dirigir The Wicker Man, un remake del film de terror britànicdel mateix títol, i va encarregar-se de l’adaptació cinematogràfica de The DanishGirl, de David Ebershoff. Les seves darreres pel·lícules han estat Lakeview Terrace(2008) i Death at a Funeral (2010). Pel que fa al teatre, darrerament ha escrit Ina Dark Dark House (2007), Reasons to Be Pretty (2008), Helter Skelter / Land ofthe Dead (2008), Some White Chick (2009) i The Furies (2009). LaBute s’ha eri-git, a través de les seves obres, en un jutge implacable del costat més fosc de lanaturalesa humana i de la societat nord-americana. Les seves pel·lícules han man-tingut, en bona part, l’esquelet dramatúrgic del seu teatre, ple de personatges mal-vats, esgarrifosos, ignorants, il·lusoris, desil·lusionats i cínics.

JULIO MANRIQUE

Nascut a Barcelona, el 1973. Llicenciat en Dret per la UPF. Estudis d’interpretació al’Aula de Teatre de la UPF i a l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona. Ha as-sistit a diferents seminaris de dramatúrgia, cursos d’escriptura dramàtica i guions tele-visius a l’Obrador de la Sala Beckett, a càrrec d’autors reconeguts com Bruce Mayers,Rafael Spregelbud, Javier Daulte o David Plana. Actualment, és el director artísitic delTeatre Romea, càrrec que assumirà en plenes funcions la propera temporada (setem-bre 2011), en substitució de Calixto Bieito.Fa més de 15 anys que va debutar al 1994 al Teatre Lliure, interpretant Enemic declasse, de Nigel Williams, sota la direcció de Josep Maria Mestres; L’Alfabet de l’aigua,d’Enric Nolla, direcció de Rafel Duran, al Mercat de les Flors (1995); Macbeth, de Wi-lliam Shakespeare, direcció de Tamzin Towsend, al Teatre Joventut (1995); Bunyols dequaresma, de Mercedes Abad, direcció de Pep Anton Gómez, Teatre Malic (1996);Klowns, de Monti&cia, direcció Josep Maria Mestres, Teatre Lliure (1997); Salvats,d’Edward Bond, direcció Josep Maria Mestres, Teatre Lliure (1997); Así que pasencinco años, de Federico García Lorca, direcció Joan Ollé, Teatre Grec de Barcelona(1998); Perifèria Koltès, de Bernard Marie-Koltès, direcció Rafel Duran, Sala Beckett(1998); Mesura per Mesura, de William Shakespeare, direcció Calixto Bieito, TNC(1999); Fashion, feeling, music, direcció Josep Maria Mestres, Teatre Lliure (1999);Ànsia, de Sarah Kane, direcció de Xavier Albertí, STI-CC i Sala Muntanter (2000); TitusAndrònic, de William Shakespeare, direcció d’Àlex Rigola, Festival Grec (2000); TerraBaixa, d’Àngel Guimerà, direcció Ferran Madico, TNC (2000); Far Away, de Caryl Churc-hill, direcció de Peter Brook, Theatre Des Bouffes du Nord (2001); Juli Cèsar, de Wi-lliam Shakespeare, direcció Àlex Rigola, Teatre Lliure (2002); Romeu i Julieta, deWilliam Shakespeare, direcció de Josep Maria Mestres, Teatre Lliure (2003); El virus,de Richard Strand, direcció de David Selvas, Sala Muntaner (2004); El pes de la palla,de Terenci Moix, direcció Xavier Albertí, Teatre Romea (2004); Salamandra, de JosepMaria Benet i Jornet, direcció Toni Casares, TNC (2005); Arbusht, de Paco Zarzoso, di-recció Àlex Rigola, Teatre Lliure (2006); En Pòlvora, d’Àngel Guimerà, direcció SergiBelbel, TNC (2006); European House, direcció d’Àlex Rigola, Festival de Melbourne(2007); Otelo, de William Shakespeare, direcció Carlota Subirós, Festival de Almagro(2007); 2666, de Roberto Bolaño, direcció Àlex Rigola, Teatre Lliure (2007); La Tourde la Deffense, de Copi, direcció Marcial di Fonzo Bo, Teatre Lliure (2007); La formade les coses, de Neil LaBute, direcció Julio Manrique, Teatre Lliure (2008); Hamlet, deWilliam Shakespeare, direcció Oriol Broggi, Biblioteca de Catalunya (2009).Com autor i/o director de teatre, destaquem: El miedo y la música, STI-CC (2004); di-rector d’Els Boscos, de David Mamet a la Sala Beckett (2006); autor d’El signe de l’es-corpí, Teatre Tantarantana (2007); Director de La forma de les coses, de Neil LaBute,Teatre Lliure (2008); director de Product, de Marc Ravenhill, Sala Beckett (2009); di-rector d’American Buffalo, de David Mamet, Teatre Lliure (2010); director de Cosesque dèiem avui, de Neil LaBute (2010); director de L’Hort dels cirerers, d’Anton Txè-hov, Teatre Romea (2010).Ha estat reconegut amb el Premi de la Crítica 2008-09 com a Millor actor per Hamlet;Premi Butaca 2007-08 com a Millor director per La forma de les coses; Premi de la Crí-tica 1999-2000 com a Millor actor per Titus Andrònic i Ànsia; Premi radiofònic Àngeld’or al Millor actor per El pes de la palla.

CRISTINA GENEBAT

Llicenciada en Traducció/Interpretació per la UPF. Llicenciada en Art Dramàtic perl’Institut del Teatre de Barcelona. Des de 2004 és professora d’interpretació a l’es-cola AULES de Barcelona.Com actriu de teatre destaquem les següents produccions on ha participat: Cosesque dèiem avui, de Neil LaBute, direcció de Julio Manrique, Sala Beckett; La formade les coses, de Neil LaBute, sota la direcció de Julio Manrique, al Teatre Lliure;My zinc bed, de David Hare, sota la direcció de Ferran Madico, al Teatre Fortunyde Reus; Yvonne, princesa de Brogonya, de W. Gombrovich, dirigit per Joan Ollé,al Teatre Lliure; Gorda, de Neil LaBute, direcció Magda Puyo, Teatre Villarroel; Elsboscos, de David Mamet, direcció Julio Manrique, Sala Beckett; La nit àrab, de Ro-land Schimmelpfennig, direcció Toni Casares, Sala Beckett; Salamandra, de JosepMaria Benet i Jornet, direcció Toni Casares, TNC; Tape, de Stephen Belber, direc-ció Marta Angelat, Sala Muntaner; Corella & Shakespeare, direcció Ferran Madico,Festival Shakespeare; Juli Cèsar, de W. Shakespeare, direcció d’Àlex Rigola, Tea-tre Lliure i gira europea; Excés, de Neil LaBute, direcció Magda Puyo, TNC; Esce-nes d’una execució, de Howard Barker, direcció Ramon Simó, TNC i gira espanyola;Don Juan, de Molière, direcció Ariel García-Valdés, Teatre Grec i gira per Catalu-nya; Suite, de Carles Batlle, direcció Toni Casares, Sala Beckett; Ricard. G basaten Ricard III, de W. Shakespeare, direcció Magda Puyo, Sala Beckett.Ha traduït els següents textos teatrals: American Buffalo, de David Mamet, direc-ció de Julio Manrique al Teatre Lliure; Product, de Mark Ravenhill, direcció deJulio Manrique, Sala Beckett; Eileen Shakespeare, de F. Melquiot, direcció MartaGil, Tantarantana Teatre; La forma de les coses, de Neil LaBute, direcció JulioManrique, Teatre Lliure; Els boscos, de David Mamet, direcció Julio Manrique,Sala Beckett; L’illa dels esclaus, de Marivaux, direcció Pep Plà, Artembrut; El virus,de Richard Strand, direcció David Selvas, Sala Muntaner.També ha dirigit una obra de teatre: El signe de l’escorpí, de Julio Manrique, al Tea-tre Tantarantana durant la XIIª mostra de teatre.

MIREIA AIXALÀ

Llicenciada en Art Dramàtic per l’Institut del Teatre de Barcelona, ha combinatels seus estudis d’interpretació, veu, teatre musical i gest al Col·legi del Teatre,Àrea i La Fura dels Baus entre d’altres, amb diversos cursos de dansa, solfeig ipiano.En el teatre, el seu últim treball ha estat sota la direcció de Julio Manrique a L’Hortdels cirerers, d’Anton Txèkhov al Teatre Romea (2010). Coses que dèiem avui, deNeil LaBute, direcció de Julio Manrique, Sala Beckett, Festival Grec 2010. Tresdones i un llop, de Javier Daulte, dirigida per Carol López, a La Villarroel (2010).Product, de Mark Ravenhill a la Sala Beckett (2009). El mateix any, va treballar aEl ángel exterminador, de Luis Buñuel, dirigida per Joan Ollé al Teatre Grec. L’a-bril de 2008 al Teatre Gaudí de Barcelona va treballar sota la direcció de JuanCarlos Martel a Només sexe, de Daniela Freixas. Una de les interpretacions quemés èxit i reconeixement li ha reportat ha estat el seu treball a La forma de lescoses, de Neil Labute i direcció de Julio Manrique, al Teatre Lliure i després Tea-tre Capitol. Amb Focus, va treballar a Òscar, una maleta, dues maletes, tres ma-letes, de Claude Maigner, dirigida per Abel Folk al Teatre Condal. Sota la direccióde David Selvas a Who is P?, d’Albert Tola; amb Rafael Duran a Temptació, deCarle Batlle i El cafè de la Marina, de Josep Maria de Sagarra, i amb Àlex Rigolaa Juli Cèsar, de William Shakespeare i Woyzeckk de Georg Büchner. També ha tre-ballat en produccions com El club de les palles, escrita per Albert Espinosa i sotala direcció de Toni Casares; Víctor o els nens al poder, de Roger Vitranc, dirigidaper Joan Ollé; Vides privades, de Noel Coward, dirigida per Paco Mir; Els tristoscamps d’Asfòdels, escrita per Patrick Kerman i dirigida per Pascale Henry; L’esti-ueig, de Carlo Goldoni sota la direcció de Sergi Belbel; Tango, d’Slavomir Mrozek,dirigida per Gabor Trompa; L’hèroe, de Santiago Rusiñol, dirigida per Ferran Ma-dico; Els bessons venecians, de Carlo Goldoni, sota la direcció de Toni Cafiero; iMala Sang, escrita i dirigida per David Plana.

ORIOL GUINART

Formació actoral a l’Institut del Teatre de Barcelona (1996-2001) i diversos cur-sos de veu, d’interpretació i dansa fins l’any 2005.De la seva trajectòria professional al teatre destaquem: L’Hort dels cirerers, d’An-ton Txèkhov, direcció Julio Manrique, Teatre Romea (2010); Coses que dèiem avui,de Neil LaBute, direcció Julio Manrique, Sala Beckett (2010); Nixon-Frost, dePeter Morgan, direcció Àlex Rigola, Teatre Lliure (2009); Rock’n’Roll, de Tom Stop-pard, direcció Àlex Rigola, Teatre Lliure (2008); El rei Lear, de William Shakes-peare, direcció Oriol Broggi, Biblioteca de Catalunya (2008); Ivonne, princesa deBorgonya, de W. Gombrowicz, direcció Joan Ollé, Teatre Lliure (2008); Primerahistòria d’Esther, de S. Espriu, direcció Oriol Broggi, TNC (2007); Rosencrantz iGuildestern són morts, de Tom Stoppard, direcció Oriol Broggi, Sala Beckett(2006); Natura morta, de F. Paravidino, direcció Roberto Romei, Teatre de Ponent(2006); Les aventures extraordinàries d’en Massagran, direcció Joan Castells, TNC(2005-06); Tenim un problema, de F. Vickery, direcció Àngel Llàcer, La Villarroel(2005); El diable compartit, de Fabrice Melquiot, direcció Roberto Romei, TeatreTantarantana (2005); Copi i Ocaña al purgatori, de M. Rosich, Tantarantana i ClubCapitol (2004-05); Eva Perón, de Copi, direcció Jordi Prat i Coll, Teatre Lliure(2004); Willy, de J. Gilabert, direcció J. Sors, Festival de Tàrrega (2003); Romeui Julieta, de W. Shakespeare, direcció Josep Mª Mestres, Teatre Lliure (2003); Eldiari de Salima, escrita i dirigida per J. Grau, Escola Eina (2002-03); Dies mera-vellosos, d’A. Morcillo, direcció Roberto Romei, Festival Internacional de Sitges2002; Feines de casa, escrita i dirigida per J. Grau, Escola Eina (2001-02); Sub-jectes, de J. Fondevila i X. Pla, dirigida per J. Fondevila, Fira de Tàrrega (2001);Man i dimonis, espectacle de carrer de Comediants (1999-2000).

XAVI RICART

Llicenciat en Art Dramàtic a l’Institut del Teatre de Barcelona. Cursos de dansaclàssica, claqué i jazz a l’escola Timbal. Grau mitjà de solfeig i instrument pel Con-servatori Superior de Música de Barcelona. Des del 2007 és el director artístic iproductor de la Cerimònia d’entrega del Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.Com actor de teatre ha treballat a: Coses que dèiem avui, de Neil LaBute, direc-ció Julio Manrique, Sala Beckett (2010); La forma de les coses, de Neil LaBute,direcció Julio Manrique, Teatre Lliure (2008-10) i Teatre Capitol (2010); S.O.A. –School of America, dramatúrgia i direcció de Marc Angelet, Cia Estriptrist Teatre,Festival Internacional Teatre Acció (FITA), Bèlgica i Itàlia (2004-05); El miedo yla música, dramatúrgia i direcció de Julio Manrique, Festival de Teatre de Sitges(2004); El tinent d’Inishmore, de Martin Macdonagh, direcció de Josep Mª Mes-tres, TNC (2003-04); Romeu i Julieta, de William Shakespeare, direcció de JosepMª Mestres, Teatre Lliure (2003); La filla del mar, d’Àngel Guimerà, direcció deJosep Mª Mestres, TNC (2002); Don Joan o el festí de pedra, de Molière, direccióde Marta Montblant, Versus Teatre (2002); La millor marihuana la fa la mama, deDario Fo, direcció Emilià Carilla, Teatre Regina (2001); Guinyolades, dramatúrgiai direcció de Pep Anton Gómez, Teatre Regina (Grec 2001); Titus Andrònic, de Wi-lliam Shakespeare, direcció Àlex Rigola, Teatre Lliure (2001); El Rei Cèrvol, di-recció de Carlo Fomigoni, Cia La Trepa, Teatre Regina (2001); Els tres mosqueters,d’Alexandre Dumas, Direcció Pep Anton Gómez, Teatre Romea (2001); No és tanfàcil, de Paco Mir, direcció Josep Mª Mestres, gira durant el 2001; Els treballs iels dies, de Michel Vinaver, direcció Jaume Melendres, Teatre “La Cuina” de l’Ins-titut del Teatre, Festival de Teatro d’Europa a Milà (1999); Klowns, de Josep MªMestres i Monty, direcció Josep Mª Mestres, Cia Monty i Cia, en gira el 1997-98;Dins la direcció teatral ha servit com ajudant de direcció a: Cancún, de Jordi Gal-ceran, direcció Josep Mª Mestres, Teatre Borràs (2008); Converses amb la mama,de Santiago Carlos Oves, direcció Josep Mª Mestres, Club Capitol (2008); El ma-letí o la importància de ser algú, d’Oscar Wilde, direcció Josep Mª Mestres, Salapetita TNC (2007); Els boscos, de David Mamet, direcció Julio Manrique, SalaBeckett (2006); Paradís, de Jordi Galceran i Esteve Miralles, direcció Josep MªMestres, Teatre Condal (2005); No és tan fàcil, de Paco Mir, direcció Josep MªMestres, Club Capitol (1999-2001); Mare Coratge, de Bertolt Brecht, direcció JoanAnton Sánchez, Teatre Zorrilla de Badalona (1999).I ha dirigit: La Cuina, d’Arnold Wesker, Teatre Zorrilla (2005); El bon doctor, deNeil Simon, Teatre Zorrilla (2004); lectura dramatitzada Accident, de Lluïsa Cu-nillé, Teatre Zorrilla (2001); Chao Rodríguez, de la Cia La Troca, Teatre Malic(1999); Amics de Joan Oliver i Miquel Martí i Pol, Teatre Zorrilla (1999).

NORBERT MARTÍNEZ

Actor nascut a Barcelona, 1976. Ha treballat en les següents produccions: L’Hortdels cirerers, d’Anton Txèkhov, dirigit per Julio Manrique al Teatre Romea (2010);Coses que dèiem avui, de Neil LaBute, direcció de Julio Manrique, Sala Beckett(2010); Product, de Mark Ravenhill, direcció de Julio Manrique, Sala Beckett(2009); Somnis de somnis, d’Antonio Tabucchi, direcció Pep Tosar, Sala Munta-ner (2007). Membre de la companyia del Teatre Lliure des de l’any 2004, on haestrenat els següents espectacles a la sala Fabià Puigserver de Barcelona i en giraper tot el món: Juli Cèsar, de William Shakespeare, direcció Àlex Rigola; SantaJoana dels Escorxadors, de Bertolt Brecht, direcció Àlex Rigola; Ricard III, de Wi-lliam Shakespeare, direcció Àlex Rigola; European House (pròleg d’un Hamletsense paraules), direcció Àlex Rigola; Otel·lo, de William Shakespeare, direccióCarlota Subirós. Amb la cia Sexualística d’espectacles, ha estrenat Polvòdrom, di-rigida per Pep Tosar al Teatreneu al 2002; Cia de Parranda: Tela Marinera (2002);Cia Gog i Magog: els espectacles de dansa Ícarus (2000) i Paràsitum (2001); CiaNets i Polits: Spum (2000) i Animalció (1999); Cia Gralla Manufactures teatrals:Festa la festa (1999) i Copereta (1998); Cia Foc Follet: Qui sap on dorm la lluna,al Teatre Tantarantana (1995-97) i El petit príncep, al Teatre Regina (1994-95).Membre de la cia Comediants: Mare Nostrum (1992), 10 anys de TV3, EspecialClown sense Fronteres i Vols Conèixer Catalunya (1993). Ha realitzat diverses lectures dramatitzades amb directors com: Ricard Salvat,Enric Majó, Pep Planas, entre d’altres.En la vessant de direcció ha estat ajudant de direcció a American Buffalo, de DavidMamet, direcció de Julio Manrique al Teatre Lliure 2010; a La forma de les coses,de Neil LaBute, direcció de Julio Manrique al Teatre Lliure 2008; ha dirigit Matemels homes, de Manuel Dueso, al Teatre del Raval 2008; i és l’actor, director i dra-maturg de Galvana borinor (2003).

ANDREW TARBET

Actor nascut a Buffalo, Nova York (EUA).Ha treballat en diferents pel·lícules de cinema i televisió tant a Estats Units coma Espanya. En teatre, destaquem la seva interpretació en les següents obres: Cosesque dèiem avui, dirigida per Julio Manrique, a la Sala Beckett; La Tour de la Dé-fense, al Teatre Lliure, dirigida per Marcial di Fonzo Bo; Sex, Drugs & Johan Cru-yff, al Versus Teatre, dirigida per Josep Julien; Saltimbanco, de Cirque du Soleil,dirigit per Franco Dragone; Desire, al Thêatre Lac Brome, dirigit per MichelineChevrier; La Bête, al Centaur Theatre, direcció John Palmer; Voluptuous Lies, di-recció W. Kolneder; The country wife, dirigida per Miles Potter; Mad Forest, diri-gida per Brigit Panet; Las tres hermanas, direcció Alexander Marin; Eastward Ho,dirigida per Peter Wilde; The Malcontent, dirigida per Peter Wilde; Martin Chuzz-lewit, dirigit per Guy Sprung; Trabajos de amor perdidos, dirigida per Brigit Panet;La Gaviota, amb direcció de Alexander Marin.

ERNEST VILLEGAS

Nascut a Manlleu, 1976. Formació d’Art Dramàtic al Col·legi del Teatre de Bar-celona. Diversos cursos actorals i tallers acadèmics amb diferents autors, com Ja-vier Daulte, Lluís Elias, Konrad Zschiedrich, Mercè Lleixà i Ferran Audí, entred’altres. És professor de teatre en escoles de Primària amb l’organització Teatrart.En teatre, ha treballat a: Misteri de dolor, d’Adrià Gual, direcció Manel Dueso,TNC (2010); Coses que dèiem avui, de Neil LaBute, direcció Julio Manrique, SalaBeckett (2010); L’Inspector, versió lliure de Jordi Galceran de l’obra de NikolaiGógol, direcció Sergi Belbel, TNC (2009); El casament d’en Terregada, de JuliVallmitjana, direcció Joan Castells, TNC; Jugar amb un tigre, de Doris Lesing, di-recció Carlota Subirós, Teatre Lliure; La plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda,direcció Toni Casares, TNC; Ricard III, de W. Shakespeare, direcció Àlex Rigola,Teatre Lliure; Santa Joana dels escorxadors, de Bertolt Brecht, direcció Àlex Rigola;Otel·lo, de W. Shakespeare, direcció Carlota Subirós, Teatre Lliure; EuropeanHouse, dirigida per Àlex Rigola, Teatre Lliure; La nit àrab, de Roland Schimmelp-hennig, direcció Toni Casares, Sala Beckett; Magnus, de Jordi Teixidor, direccióOriol Broggi, Sala Beckett; El somni d’una nit d’estiu, de W. Shakespeare, direc-ció Pitus Fernández, Cia Rafel Oliver Produccions; Nit de Reis, de W. Shakespearedirecció Pitus Fernández, Cia Rafel Oliver Produccions; Gent de mal viure o algu-nes narracions de Pere Calders, a partir de textos de Pere Calders, direcció PepTines i Cacu Prat, Cia Teatre Essela; Contes de la Vila d’R, de Miquel Martí i Pol,direcció Pep Tines i Cacu Prat, Cia Teatre Essela; Poema de Nadal, de Josep Mªde Sagarra, direcció Raimon Molins; Nits de Serrallonga, de Marc Argelet, CiaAgraïts d’aguantar-nos, espectacle itinerant al Monestir de Sant Pere de Casserres;La jungla, escrita i dirigida per David Plana, lectura dramatitzada a la Sala Bec-kett; Els físics, lectura dramatitzada dirigida per Carles Canut, Teatre Romea; Am-putation, lectura dramatitzada dirigida per Jordi Faura, Teatre Romea

CRÍTIQUES

Coses que dèiem avui, es va estrenar en el marc del Festival Grec2010 de Barcelona, el 29 de juny de 2010 a la Sala Beckett. Aquestés un petit recull de la unanimitat de la crítica teatral:

“Una de las perlas más brillantes del Grec 2010. Ritmo impecable.Manrique se luce de modo especial en la dirección de intérpretes. Es-pléndido trabajo de Norbert Martínez y Andrew Tarbet; Mireia Aixalà– una “Paula” inmejorable -, Xavier Ricart y Ernest Villegas. CristinaGenebat y Oriol Guinart, sencillamente soberbios. Estaría muy bienque todo aficionado quisiera comprobarlo”.

Joan-Anton Benach, La Vanguardia

“M’agrada Julio Manrique quan es posa el davantal de director. M’a-grada la seva sensibilitat generacional, la seva complicitat amb els ac-tors, l’elegància de les seves posades en escena. És un il·lusionista deltreball actoral. És capaç de convèncer qualsevol intèrpret que està da-vant el seu personatge definitiu. Actuacions vibrants, immediates i queflueixen entre el drama i la comèdia amb naturalitat”.

Juan Carlos Olivares, Avui

“Magnífic muntatge. Ritme extremadament àgil i un gran equilibrientre la comicitat i el drama. El gran muntatge de Manrique compteamb un còmplice repartiment. Tots excel·leixen a gran altura. Vagina veure’l perquè gaudiran de debò”.

César López Rosell, El Periódico de Catalunya

“Contundente, potentísimo, brutal. Soberbio montaje de Julio Man-rique. El tratamiento del conjunto (espacio, iluminación, banda so-nora, algún que otro sobretítulo y créditos finales) es de película,literal y con admiración. Y la interpretación de todos, también. Quérealismo y qué fuerza, y qué bien están definidos todos los persona-jes. Las tres historias son brillantes, su potencia va en aumento hastael final de la última”.

Begoña Barrena, El País

“El sentiment i la crueltat de la traïció es donen la mà amb un humordescarnat. L’espectacle és rodó. 5 estrelles”.

Santi Fondevila, Time Out

“Muntatge sensacional de Julio Manrique. Humor sagnant. Grupd’actors amb molta complicitat i gran sentit del ritme exacte”.

Ramon Oliver, Què Fem?

“Si la obra se erige como una pieza excepcional es gracias a JulioManrique. Las situaciones son en ocasiones grotescas, atroces in-cluso, moldeadas por diálogos lacerantes, repletos de ácida ironía.Inolvidable”.

Antonio J. Navarro, Guía del Ocio

PREMSA Blanca de Carreraspremsa@focus.catTel. 93 309 75 38

PRODUCCIÓSala Beckett i GREC 2010Festival de Barcelona

promentrada.com93 309 70 04

INSTITUCIONS

MITJANS DE COMUNICACIÓ

COL·LABORADORS DEL TEATRE

GRUPS VENDA D’ENTRADES

COSES QUE DÈIEM AVUIFuncions a partir del 10 de maigEstrena 11 de maig de 2011, a La Villarroel

Durada de l’espectacle:1 hora i 15 minuts (sense entreacte)

HORARISDimarts a dijous a les 21 hDivendres a les 21.30 hDissabte a les 18.30 i a les 21 hDiumenge a les 18.30 h

PREUSDe dimarts a dijous 22 eurosDe divendres a diumenge 26 euros