Notes per a un preg6 institucional en la F i a de Reis de Manlleu. 6-1-98

Il.lustrissim Senyor Alcalde, excellentissima Corporaci6, autoritats, vilatans i

vilatanes.

Sento un gran honor i també una gran responsabilitat de ser present en un

acte de tanta imporibncia per a la vila i per a tota la comarca d'Osona. Com a

Alcalde de Manresa, crec que exercir de pregoner de la Fira de Reis de

Manlleu 6s una forma molt bona de comenpr aquest any 1998 que ha de ser

decisiu per a I'acostament entre Osona i el Bages.

Aquesta mateixa setmana comenpd la campanya publicitriria ManresaVic,

amb I'objectiu de fer saber a tots els catalans, comenpnt pels de les nostres

prbpies comarques, que I'Eix Transversal suposarb un canvi radical en la

nostra manera de veure el territori i de relacionar-nos amb les seves diferents

paris. Bages i Osona, comarques vemes perb massa distants, han estat

finalment unides per una via rripida i crec que aquesta uni6 tindrri efectes

positius en totes les esferes de la vida, en I'economia i en el treball, en el medi

ambient i en la sanitat, en la cultura i en I'esbajo.

La campanya ha estat bbsicament promoguda per les respectives capitals

comarcals i 16 en aquestes el punt de referdncia. Amb aixb no podem negar

que hem estat una mica injustos, i potser no tant al Bages com aqui, a Osona.

on la capital aplega no m6s del 25% de la poblaci6 i hi ha altres municipis, com

Torell6 i sobretot Manlleu, amb un pes demogrrific i econbmic molt

considerable. El Bages 6s m6s que Manresa i Osona 6s m6s que Vic.

No hi ha dubte que Manresa i Vic, en tant que capitals comarcals i centres de

serveis, tenen molts trets en comú, perb en d'altres coses som diferents, i

aquests dies he anat descobrint que Manlleu i Manresa, a m6s d'aquesta

semblanp en els noms que ens fa anar sempre correlatius en enciclopWies i

guies telefbniques, guardem simil.lituds precisament en aquestes altres coses

importants, comenwnt pel fet d'estar sttuades al costat d'un riu. El Ter i el

Cardoner han estat dos fluxes de vida al voltant dels quals s'han anat

configurant les realitats urbanes de Manlleu i Manresa, avui tan mnsolidades, i

probablement és per aixb que la seva histbria ens ofereix un fort paral.lelisme.

Les dates de les primeres referencies esaites que s'han trobat sabre els dos

termes, a I'alta Edat Mitjana, s6n molt properes: I'any 889 per a Manresa i I'any

906 per a Manlleu. MBs sorprenent encara 6s que la vila de Manlleu es crea al

voltant de I'esglbsia de Santa Maria, situada dalt d'un tur6 i formant un nucli

emmurallat que des d'aleshores s'ha conegut com Dalt Vila. Aquells que

coneixeu Manresa recwdareu que el nucli originari de la ciutat tambb va ser un

tur6 emmurallat, el PuigCardener, i que en ell s'hi al@ I'esglesia de Santa

Maria, originariament romanica i despr6s substitu'ida per la col.legiata d'estil

gbtic que coneixem com la Seu.

MBs coincidencies. Manresa i Manlleu van participar directament en els

principals episodis de la histbria catalana i en van patir les conseqübncies

d'una forma especialment dura. Manresa va ser incendiada i practicament

arrasada, primer, per les tropes filipistes I'any 1713, i gairebé cent anys mes

tard, al 181 1, pels soldats de napole6. Manlleu va patir la mateixa desgracia

durant la primera guerra carlina, I'any 1839.

Afortunadament, les bases per a la industrialitzaci6 ja havien estat posades. I

rbpidament vam poder aixecar de nou les cases i els tallers El Ter I el

Cardener, juntament amb d'altres rius propers com el Llobregat i el Fresser,

van aportar I'energia necessaris per als nous processos productius, actuant

com a veritables arteries de la primera industrialitzacid catalana. La segona

meitat del segle XIX va ser una gran Apoca per a Manlleu i Manresa. Es van

omplir de fabriques fins a esdevenir dos punts clau del sector Ibxtil cotoner de

Catalunya i Espanya. Paral.lelament, van arribar una rera I'altra les

innovacions tecnolbgiques que van fer la vida mBs faci1 i agradable, des del

ferrocarril fins al lel&raf, passant pel llum el&ctric, el gas i el subministre

d'aigua potable.

Un altre punt de coincidbncia, tamb6 originari d'aquesta Bpaca. 6s I'existbncia

d'entitats financeres prbpies, d'escala local i molt arrelades al territori. Caixa

de Manresa i Caixa de Manlleu, nascudes a red6s d'aquella primera onada

industrialitzadom, son les dues caixes d'estalvi m6s petites de Catalunya i no

obstant aixo son dues empreses fortes, d'una importencia decisiva per al

nostre teixit productiu i la nostra vida social i cultural. Estic wnvenpt que si

les nostres caixes perdessin la independhncia que ara tenen. I'orgull local en

sortiria ben mal parat.

Al segle XX, els paml.lelismes segueixen vigents. Manresa i Manlleu pateixen

aiguats devastadors, com si el riu pasds factura de tot allb que ens havia

aportat, i un altre fenomen encara mbs devastador. I'oberlura progressiva dels

mercats mundials, que acaba amb moltes de les nostres fabriques t6xiils i ens

obliga a refer i diversificar I'estmdura econbmica, a partir de sectors com el

metal.lÚrgic, el quimic i I'alimentari. Manresa, com a capital comarcal, es

recolze tambe fortament en el sector comercial i de serveis, mentre que

Manlleu pot comptar amb el potent sector agricola i ramader de la Plana.

Aquesta Fira de Reis 6s un exponent molt clar del pes que la producc~b

agropecuBria encara 16 a Manlleu i el seu entorn.

Al Bages tenim la impressi6 que aqui a Osona la reestructuracla econbm~ca ha

estat m6s completa i efica~, cosa que es reflexa en uns nivells de renda m6s

elevats i un major dinamisme econbmic. Parlem de la Plana amb admirac16 i

tambe amb una mica d'enveja, per la verdor dels seus pamatges, per

I'arquitectura monumental de Vic, per la vitalitat de la societat c ~ v ~ l i pel

reconeixent que en els últims anys aqui s'han aconseguit coses molt

importants.

Afortunadament, podem resistir les comparacions. El Bages i Manresa tamb

mantenen un potencial emnbmic important, amb una forta base industrial,

cada vegada mes abocada a I'exterior, un sector comercial i de serveis que es

comenp a desvetllar i grans esperances posades en sectors naus w m el

vitivinícola i el turisme. El Bages 6s comarca de trans1ci6 en molts aspectes, de

la Catalunya Vella a la Catalunya Nova, de la humida a la seca, de la

metropolitana a la ral. ... es, en suma, una comarca central que pot

estructurar un gran territori i que haurh de saber fer valer la seva posici6

geogMica per integrar-se als grans fluxes emnbmics de Catalunya.

dbviament, la Plana de Vic pot trobar-se en una situad6 similar respecte de

les comunicacions, i s6 que Manlleu tambe espera millorar la seva situació a

traves de I'eix Transversal i sobretot del Mur eix VioOlot. Algunes vlsites i

lectures recents m'han permes mneixer una mica 'dm respira' la Plana, saber

quins sbn els seus problemes, els seus anhels i les seves esperances, perb

per desgrhcia, el desconeixement de les respectives realitats, d'Osona i del

Bages. es encara molt gran, perqu6 fins ara hem viscut prhcticament els uns

d'esquena als altres, i hi falta la tupida trama de relacions humanes que pot

arribar a configurar una comunitat.

No hi ha encara una comunitat de fet, pera si que hi ha, molt clarament, una

comunitat d'interessos entre les dues comarques i entre les d~verses c~utats,

viles i pobles que les configuren. Les nostres empreses i institucions poden

col.laborar i aprendre les unes de les altres, cadascti des de la seva

especialitzaci6. Si sumem la nostra f o rp demogrhfica i econhica podem

aconseguir que la Catalunya Central s~gui mes forta i mes auWnoma.

presentant una oferta de serveis i activitats equiparable a la de Barcelona i la

seva Brea.

Per aixo em va agradar veure aquesta Fira de Reis anunciada en la premsa

local de Manresa Es un senyal inequivoc que I'eix comenp a exercir les

funcions que 16 encomanades, i espero que la Comissi6 Organitzadora de la

I

fira multisectorial EWBages tingui la mateixa visi6 Amplia i generosa, perquB

tots plegats ens puguem retrobar el proper mes de maig, a Manresa.

Coneixenv, retrobament, amistat. S6n mots que ens parlen de relacions

humanes, de les coses que, personalment, mbs desitjaria veure impulsades i

reforqades per I'eix Transversal, pequ8 al capdavall crec que aixb 6s el que

m6s compta en la vida. S6 que ens trobem en el preg6 d'una fira, i que les fires

normalment es celebren per fer-hi negocis, perd 6s evident que la fira va molt

mBs enllb d'aixb, i per als manlleuencs i els visitants tamb6 8s una magnífica

excusa per trobar-se i per fer coses junts. Les fires han de posar-se al servei

de les ciutats que les acullen, de la mateixa manera que I'economia ha d'estar

al servei de les persones, i mai a I'inrev6s.

Abans parlava de comunitat, i penso que les poblacions petites i mitjanes, com

Manlleu, Vic o Manresa, s6n espais privilegiats per a la relacib i la convivBncia,

s6n llocs on la idea de comunitat de ciutadans no Bs una utopia, sinb un

objectiu possible. Aquesta possibilitat de reconeixe's en un territori i en unes

persones, de tenir unes arrels que donin sentit al que som i al que fem Bs, en

el fons, la nostra for@, el seuet de la nostra qualitat de vida.

Bagencs i osonencs tenim al davant reptes comuns que ultrapassen els

estrictes criteris d'eficihncia econbmica i que nombs podrem resoldre aplicant

una bona dosi d'imaginacib, d'esforc i de coratge. És aquí parlaria de nova

pobresa i de I'exclusi6 social creixent entre els joves, les dones amb

responsabilitats familiars i les persones mbs grans, parlaria de les dificultats

d'integraci6 dels nous immigrants, o dels problemes de contaminaci6 industrial

i ramadera que ens comencem a esclatar, o de I'entom natural i rural en vies de

despoblament, amb el consegüent perill de degradaci6 ambiental accelerada.

Hi ha m8s coses, perb no m'estendrb m6s. En lot cas, ho deixo sobre la taula,

perque tots plegats pensem en el fet que amb creixement no n'hi ha prou, que

sempre cal saber qui n'assumeix els costos i com se'n distribueixen els

beneficis per avanpr cap a una societat mbs justa i millor.

No hi ha respostes facils per a aquestes qüestions, perd el que si tinc molt clar

6s que les viles i ciutats han de ser molt conscients del valor fonamental que

tenen la formaci6 i la cultura per al seu progrbs en tots els aspectes. La

generacib de riquesa, la presewaci6 del medi o la fortalesa de la nostra

conscibnda social, s6n coses que avui mbs que mai depenen de la nostra

capacitat de generar i difondre coneixement i valors. Per aixb crec que, tot i la

nostra condici6 de ciutats mitjanes o petites, bs molt necessari que

mantinguem la curiositat intel.lectual i una certa passi6 per la gran wltura. 6s

molt bo, per exemple, que Manlleu sigui coneguda per la seva fira de Reis.

perb també pel cicle de conferbncies que va organitzar sobre el poeta alemany

Rilke. 6s en aquesta diversitat de persones, d'interessos i d'activitats on una

persona forana, com 6s el meu cas, pot copsar i valorar la riquesa d'una vila

com Manlleu.

Permeteu-me que acabi en aquest punt, agraint la vostra atencid i el detall

amable d'haver-me fet pregoner de la vostra fira de Reis. Vull expressar tambe

el ferm desig que els ponts que entre tots estem bastint en aquests dies

d'illusi6 siguin ben sblids i duraders, perque mai mbs la gent de Manlleu i la

gent de Manresa no tornin a viure els uns d'esquena als altres.

Jordi Valls i Riera