Criteris d’anotació, disposició i continguts de l’aparat ecdòtic ......1. Disposició i continguts de l’aparat ecdòtic 1.1 Sobre els diferents apartats – Als apartats E

111CRITERIS D ’ANOTAC IÓ, DISPOSICIÓ I CONTINGUTS DE L ’APARAT ECDÒTIC

Anotar uns escrits com ara les Converses filològiques de Fabra obeeix enprincipi a la mateixa finalitat que la de fer-ho amb qualsevol altre docu-ment tingut per valuós: ajudar el lector dels nostres dies a salvar la dife-rencialitat creada pel pas del temps entre el seu moment present i elmoment pretèrit en què el tal document fou concebut, escrit i publicat.Per dir-ho de manera potser més filològica: es tracta de restituir al textque ens ha pervingut la carnalitat del context històric en què aquell vagestar-se. De manera que n’entenguem millor, avui, la dialèctica relaciórecíproca entre ambdós.

A més d’aquesta motivació, genèricament vàlida, hi ha d’altres raonsmés concretes que, a propòsit de les CF de Fabra, abonen un tal procedir.N’és una el fet que aquestes apareguessin en un diari. Amb voluntatexpressament divulgativa. Partint de l’observació empírica del llenguat-ge més del dia. Fent també, sobretot els primers anys, eventuals remis-sions al model fornit pels autors clàssics. I tot aconseguint, a còpia d’a-questa combinació d’actualitat amb autoritat, una recepció més queconsiderable. De molt superior a l’obtinguda per les obres pròpiamenttècniques del Mestre: gramàtiques, tractats ortogràfics, articles erudits.

Anotar llavors convenientment aquests textos fabrians permet desituar-los millor dins el flux de retroalimentació establert entre el mis-satge que s’hi vehicula –de denúncia, de corroboració, de proposta– i laresposta, per activa o per passiva, dels usuaris més responsables de lallengua –de pregunta explícita, de reincidència negligent, de tempteigmés o menys agosarat.

Encara una altra raó de pes concorre en la conveniència d’aquestaanotació: la de contribuir a invalidar, dades i dates en mà, l’inveteratretret que Fabra s’inventava la llengua. Retret insidiós com ell sol. Sempreal servei d’interessos hostils a la tasca tant normativitzadora com norma-

Criteris d’anotació, disposició i continguts de l’aparat ecdòtic

Josep Murgades i Maria Toldrà

1. Fabra-VOL 7 intros_FABRA 22/11/10 12:03 Página 111

112 J O S E P M U R G A D E S I M A R I A T O L D R À

litzadora del català. Deliberadament desconeixedors del fet que, arreu onhi ha hagut una codificació lingüística i, doncs, n’ha sorgit una llenguaestàndard, aquesta ha comptat amb un grau d’artifici inevitable, a talld’indispensable requisit per aglutinar, en una sola norma cohesionant, elque d’antuvi no són sinó solucions particulars i heteròclites.

De conformitat, doncs, amb aquestes premisses i amb aquests objec-tius, s’ha anotat:

– les citacions identificables d’autors, d’obres i de notícies periodístiques, – les referències bibliogràfiques,– les ocurrències idiomàtiques.

Amb més o menys llacunes, aquesta anotació de les CF no hauria tan -ma teix pervingut a port sense la feinada duta a terme per tot un equipcoordinat per Josep Murgades, que ha tingut cura de localitzar i anotar lesfonts modernes i coetànies. Maria Toldrà ha tingut cura d’anotar les cita-cions de clàssics medievals, alhora que ha brindat assessorament decisiuen qüestions ecdòtiques. Maria Cabrera Callís, en una fase prèvia, vaencarregar-se de l’ordenació i de la classificació dels materials oportuna-ment referenciats per Solà i Marcet (1998: 066 E, pàg. 165-166). JordiManent i Lluís Marquet han col·laborat pacientment en el rastreig depremsa diària. Una activitat en la qual, amb un grau d’implicació diver-sa, han participat eficientment també Núria León Mercadé, Jordi PujolPardell, Joan Miquel Ribera, Jordi Rourera Peret, Joan Ignasi Servera i,last but not least, Meritxell Talavera Muntané. Des de la informàtica,encara, Agnès Prats Soler ha ofert un suport logístic inestimable. I, final-ment, cal agrair a Josep Ferrer i Costa (Fundació Pere Coromines), a LaiaMiret (Arxiu de l’Institut d’Estudis Catalans), i a Albert Soler (Univer si -tat de Barcelona) que hagin atès les consultes puntuals formulades.

Fecimus quod potuimus, faciant meliora potentes.

1. Disposició i continguts de l’aparat ecdòtic

1.1 Sobre els diferents apartats

– Als apartats E i V .s’indica respectivament les eventuals edicionsaltres de les CF que la primigènia de LP, aquí adoptada com a text


CRITERIS D ’ANOTAC IÓ, DISPOSICIÓ I CONTI NGUTS DE L ’APARAT ECDÒTIC 113

base, i les variants que aquelles puguin presentar en relació ambaquesta.

– A l’apartat F es dóna, en una referència abreujada que remet a lareferència completa consignada dins la bibliografia de fonts, la loca-lització de la citació adduïda o del passatge invocat.

– A l’apartat V1 . es deixa constància d’eventuals variants substantivesque pot haver-hi entre el text citat a la CF, que apareix reproduït enprimer lloc i en cursiva, i el de la versió original d’aquest, reproduïta continuació i en rodona.

– A l’apartat N. s’inclouen, en la mesura que es considera conveniento que és simplement possible, aclariments i explicacions tant so -bre el text com sobre el context de la CF, com també la breu com-pleció d’aquest últim en el cas de citacions molt parcials o fragmen-tàries.

– Responsable dels apartats E i V .és Joaquim Rafel. Dels apartats FV1 i N., Josep Murgades i Maria Toldrà.

1.2 Sobre la bibliografia

Per una simple qüestió d’operativitat manual, la bibliografia es presentaformant part tota ella d’un sol bloc, ordenada segons les convencionspròpies de tot llistat alfabètic per cognom d’autor –o per nom d’entradesen funció de tals. Dins ella, però, hi són aplegats tant els títols amb valorde bibliografia de fonts com els títols amb valor de bibliografia instru-mental. Entre els primers, evidentment, hi compten els textos efectiva-ment consultats –o potencialment consultables– per Fabra. Els ítems deremissió sovintejada hi van seguits de l’abreviació arbitrada per citar-losen l’apartat de notes. Entre els segons –sovint molt posteriors a Fabra–,hi ha els destinats tant a facilitar la comprensió del text de les CF com adeixar constància, directament o indirecta, de la recepció de què aques-tes van ser objecte, bé en coetaneïtat, bé posteriorment.

1.3 Sobre les fonts

a) En l’aparat de fonts de les CF, pel que fa a les medievals, en primerlloc es fa remissió a l’edició que Fabra consultava o tenia a l’abast, i,seguidament, entre claudàtors, a l’edició considerada canònica de cada



obra, per tal de facilitar al lector la localització del text de les citacions.En tots dos casos se cita per volum i pàgina.

Es recull en nota les incidències sobre l’exemplar de Fabra, es remeta les cartes en què ell mateix hi fa referència i es confronta les dadessobre els exemplars amb la llista d’obres procedents de la seva bibliote-ca personal que van ser donades a la Universitat de Barcelona per la dele-gació d’ERC de Badalona. Aquesta llista duu una nota prèvia signada el2002 per Coloma Lleal, llavors degana de la Facultat de Filologia.

Les CF, difoses a través de la premsa general, reflecteixen i alhoraconsoliden un cànon medieval en la tria tant dels autors com de les edi-cions que Fabra i els seus amics consideren canòniques. De les aproxi-madament 650 citacions medievals de les CF, gairebé la meitat proce-deixen de dues fonts: els Documents per a la història de la culturacatalana medieval aplegats per Antoni Rubió i Lluch i els seus col·labo-radors (156), i el Tirant lo Blanc, en l’edició de Marià Aguiló (155). A con-tinuació, i a una certa distància, trobem el Diccionari Aguiló (94); un blocd’obres de Ramon Llull (format sobretot pel Fèlix, el Llibre de contem-plació i el Blaquerna) a partir de Jeroni Rosselló i el projecte d’obres ori-ginals publicades a Palma des de 1906 (73); i Lo somni, de Bernat Metge,a cura de J. M. Guàrdia (65). De les anomenades quatre grans cròniques,destaca la presència del Llibre dels fets (32), en l’edició d’Aguiló, mentreque les de Bernat Desclot, Ramon Muntaner i Pere III, llegides en edi-cions fetes per historiadors, tenen una presència menor (7, 8 i 5). En elcas de Francesc Eiximenis, a més d’una possible consulta de l’incunablede 1495 del Llibre de les dones (3), Fabra es veu obligat a recórrer alsextractes del Dotzè publicats per Antoni Bulbena (10). Amb el mateixnombre de citacions, hi ha la traducció catalana del Decameró, a cura deJaume Massó i Torrents. La resta de fonts tenen una presència d’entreuna i tres citacions.

Sempre que ha estat possible, s’ha distingit entre les fonts que Fabrautilitza directament i les que consulta a través del Diccionari Aguiló.Aquest recull lexicogràfic va constituir una eina molt útil en la redacciód’algunes CF, ja que estalviava a Fabra –codirector, amb Manuel deMontoliu, de l’edició del diccionari– la consulta directa dels originals. Nosol citar-lo com a font directa d’una citació, però més d’un cop en pren elnom de l’original que no ha vist. En la identificació de les citacions d’a-questa procedència, doncs, en primer lloc es remet al Diccionari Aguiló;a continuació, i entre claudàtors, es recull l’obra citada, sempre que Fabran’indica el títol o l’autor; en la resta de casos s’ha considerat que no calia



fer-ho, ja que el mateix Fabra no veié la necessitat de consignar-los i ellector pot completar la referència a partir del mateix Diccionari. En lescitacions que poden procedir tant de les notes preses per Fabra sobre elsoriginals com del Diccionari, en la majoria de casos s’ha optat per consi-derar aquest com a font primera, sigui perquè el text coincideix amb eld’Aguiló, que no era gaire fidel en la transcripció dels originals, sigui per-què la CF en qüestió és bàsicament construïda amb passatges del mateixorigen.

D’Aguiló deriven les referències als autors i les obres següents: elfals Bernat Boades, Boeci, Curial e Güelfa, el Confessionari atribuït aFrancesc Eiximenis, Doctrina compendiosa, Miquel Ferrando de la Càr -cel, Flors de virtut, Flos sanctorum, Joan de Gal·les, el Llibre d’oració deRamon Llull, Ausiàs Marc i Jordi de Sant Jordi. Però també algunesal·lusions a noms i títols consultats directament en altres CF: BernatDesclot, Francesc Eiximenis (Dotzè), Joan Esteve, Llibre dels fets, RamonLlull (Fèlix) i Joanot Martorell.

L’objectiu de Fabra a l’hora d’inserir mostres de la literatura i ladocumentació catalana medievals en les CF és exemplificar les afirma-cions teòriques del discurs. S’imposa, doncs, la necessitat de donar untext entenedor al lector culte preocupat per les qüestions de llengua,amb els inevitables condicionaments i limitacions de temps i espai de lapremsa. D’aquí que Fabra ofereixi sovint citacions regularitzades omodernitzades segons criteris variables. D’aquí, també, els errors detranscripció i els salts de lectura, seus o dels tipògrafs. Cal tenir en comp-te, encara, que l’autor treballa a partir de notes de lectures medievals pre-ses durant anys, de vegades sobre llibres deixats pels amics.

No val la pena, doncs, anotar cadascuna de les variants gràfiques,fonètiques, morfològiques o sintàctiques de les CF respecte tant de lesfonts medievals com de les contemporànies; en canvi, resulta interessantrecollir les modificacions i les refoses, conscients o no, que varien el sig-nificat del text, encara que de vegades és difícil afirmar si el canvi ésdegut a Fabra o al tipògraf. Se n’han inclòs mostres significatives a l’a-partat V1 .

b) En l’aparat de fonts de les CF, pel que fa a les contemporànies, s’hiinclouen evidentment tant les de llibres com les de premsa periòdica. Enel primer cas, els criteris de remissió són els habituals en aquesta menade materials. En el segon cas, quan es tracta de diaris (bàsicament LaPublicitat i La Veu de Catalunya), i només quan la font concernida no és



un article signat sinó una notícia d’agència o de redacció, és que, a mésde les referències usuals de data, edició de matí o de vespre (si escau),s’indica a continuació de la de pàgina també la de columna (a, b, c...).

En casos en què, davant tal o tal altra al·lusió indirecta o fins i totmenció explícita, no hi ha hagut tanmateix manera de localitzar ambexactitud el referent concernit, la solució de compromís adoptada haestat la de remetre, d’habitud en l’apartat de notes, a autors afins (CF455), a ocurrències lingüístiques anàlogues (CF 263) o a la bibliografiaactual existent sobre el personatge esmentat (CF 316: Artur Martorell;CF 553: Alfons Par; CF 767: Carles Cardó). És aquest últim procedimenttambé el seguit per suggerir la simple possibilitat que l’autor de la cons-trucció blasmada per Fabra fos un dels dos analitzats en l’estudi aquíoportunament referenciat (CF 285: Josep Maria Folch i Torres?, PrudenciBertrana?).

Entre les fonts lingüístiques coetànies de Fabra, la tasca d’anotacióde les CF ha permès, primerament, de situar amb precisió passatges d’au-tors citats explícitament –i amb més o menys d’èmfasi segons la magni-tud de l’obra respectiva– per Fabra (CF 854: Darmesteter; CF 625:Jespersen; CF 242: Meyer-Lübke; CF 637: Wied; CF 872: Körting). Sego -na ment, ha confirmat el nom d’algun autor de qui Fabra podria ser mésdeutor que no sembla o no se sap prou encara (CF 850: GonçalvesViana), com també ha deixat al descobert quin capdavanter de la catala-nística primerenca hi havia rere una al·lusió velada (CF 854: Schädel). I,tercerament, encara, ha evidenciat de quins insospitats ma nuals de gra-màtica de les llengües més pròximes podia servir-se Fabra posat a pro-veir-se d’exemples ad hoc (CF 39: Bello; CF 251: Larousse).

En relació amb les fonts de llenguatge coetani a què es remet Fabraa l’hora de bastir la seva proposta de codificació normativa, ocupen cer-tament un lloc destacat les brindades pels escriptors, sobretot en l’àmbitde les col·laboracions periodístiques. I això, tant a efectes de trobar-hicorroborants (CF 697: Rovira i Virgili; CF 811: Ferran Soldevila) comd’advertir sobre desviacions més o menys flagrants (CF 297: Ivonl’Escop; CF 688: Josep Tharrats; CF 837: Joan Sacs); com també a pro-pòsit igualment de plomes bé consagrades (CF 462: Ruyra; CF 468, 643:Carles Soldevila), bé encara incipients (CF 839: Delfí Dalmau; CF 884:Llucieta Canyà); i sense menysteniment tampoc de corresponsals desco-neguts (CF 198 i 200: Ricard Piqué Batlle) o simplement anònims (CF549: «uns mercers»).

El que importa llavors de subratllar de tot plegat és l’alt grau de



receptivitat envers les CF: per part certament dels seus potencials desti-nataris, però no pas menys per part de qui n’és l’emissor, envers lacorrentia de retorn per aquella generada, en un o en un altre sentit. Perdir-ho més breument i conclusiva: el feed-back és recíproc. I ho és tantdes del sospesament de diferents alternatives: CF 590 i 595 (qui/que), CF725 (sobre la grafia dels cognoms); des de la transacció equilibrada: CF783 i 802 (glicosa/glucosa); des del pronunciament unívoc: CF 634(omplir/emplenar) i 665 (Tetuan/Tetuà); com igualment des de la francadiscrepància expressada en els escrits generats a l’entorn de la CF 272(d’Antoni Bulbena) i de la CF 886 (de Miquel Ventura).

I és semblantment digne de remarcar com la doctrina fabriana, enallò en què era tal i, doncs, en què no admetia discussió, era tinguda encompte en el moment d’introduir les rectificacions oportunes. En sónproves fefaents les que s’observen en la segona edició de segons quinstextos d’antuvi reprovats per Fabra per alguna o altra incorrecció: CF538 (grafia dialectal d’oreneta), CF 736 (ús indegut del present de sub-juntiu), CF 837 i 846 (doncs causal).

1.4 Balanç final

Si el desideràtum últim d’aquest resseguiment de fonts ha estat llavorsel de reconstruir l’entramat de què parteix Fabra i sobre el qual basa, ende finitiva, la seva proposta codificadora, una altra cosa és el resultatfinal ob tingut. No sempre ha estat possible de localitzar totes les cita-cions, ni les paraules o expressions portades a col·lació, ni les referèn-cies adduïdes.

(Cosa altrament que no vol dir que rere de moltes d’elles no hi hagiigualment hagut moltes hores de recerca. Amb resultat certament nega-tiu. Però útil si més no per saber on no cal continuar buscant més a par-tir d’ara. O amb el resultat més relatiu de recerca simplement infructuo-sa. Que no allibera, doncs, del dubte corsecador que allò buscat no hagipogut passar per malla a l’investigador.)

S’explica aquesta mancança, primer de tot, perquè no sempre citaFabra directament de les fonts originals o amb indicació expressa delsintermediaris de què se serveix. En segon lloc, s’explica també pel tocomprensiblement el·líptic de moltes de les al·lusions de Fabra, sobretotquan són de reprovació. I, encara, en tercer lloc, s’explica per la mateixadificultat material de treballar amb premsa de l’època, d’una disposició



tipogràfica densament atapeïda, la qual esdevé de lectura prou mésàrdua quan cal consultar-la no pas en el paper original sinó en suportmicrofilmat.

En aquest últim aspecte, cal agrair la bona disposició dels responsa-bles de conservar i de preservar els grans fons hemerogràfics del país ide facilitar-ne la consulta: l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona,l’Ateneu Barcelonès, la Biblioteca de Catalunya. A totes tres institucions,moltes gràcies.

2. Bibliografia general

Abadal, Ramon d’ (1912-1913): «Les “Partidas” a Catalunya», Estudis Uni ver si ta -ris Catalans 6, pàg. 13-27; 7, pàg. 118-162.

Aguiló, Marian (1915-1934): Diccionari Aguiló, Pompeu Fabra i Manuel deMontoliu (ed.). 8 vol. Barcelona: IEC. (Ed. facsímil en 4 vol. Barcelona:Editorial Alta Fulla, 1988-1989.) [DicAg]

Alcover, Antoni M. (1901): «Diccionari de la llengua catalana. Lletra de convit»,BSAL 9, pàg. 73-114.

Alcover, Antoni M. (1906): «Concordansa del participi ab el terme d’acció»,dins PCILC (1908), pàg. 124-128.

Alcover, Antoni M. (1908): «La llengua catalana té sintacsis pròpia», dinsPCILC (1908), pàg. 350-399.

Alcover, Antoni M. (1913-1915): Aplec de Rondaies Mallorquines d’En Jordi desRecó. Ciutat de Mallorca: Estampa d’en Sebastià Pizà.

Alcover, Antoni M. (1915): Contarelles d’En Jordi des Racó. Ciutat de Mallorca:Estampa de N’Amengual i Muntaner.

Alcover, Mn. Antoni M. i Francesc de B. Moll (1926-1962): Diccionari Català-Valencià-Balear. 10 vol. Palma de Mallorca: Gràfiques Instar. [DCVB]

Alomar, Gabriel (1913): «La nova ortografía catalana. Observacions d’un ciuta-dà», L’Esquella de la Torratxa 1.804 (24.vii), pàg. 498-500.

Amengual, Juan José (1858-1878): Nuevo diccionario mallorquín-castellano-latín.2 vol. Palma: Imp. J. Colomar.

Anònim (1926): «Per la depuració del nostre llenguatge científic. Glucosa o gli-cosa?», MM 6 (novembre-desembre).

Anònim (1930): «Les Lletres», LP (15-VI), pàg. 7.Armenter, Ramon (1917): «Clàssics i romàntics», Ofrena. Orgue de «Nostra

Parla» (Barcelona), any i, 5 (desembre), pàg. 9-10.Art de be morir (1905): Art de be morir, Àngel Aguiló (ed.). Barcelona: Fidel Giró.

(Ed. facsímil de Saragossa: Paulus Hurus, c. 1493.) Art de be morir (1951): Art de be morir. Edició catalana, 1493 (?), Pere Bohigas



(ed.). Barcelona: Edicions Torculum. (Ed. facsímil de Saragossa: PaulusHurus, c. 1493.)

Art de ben morir (1507): Art de ben morir. Barcelona: Gabriel Pou.Balari Jovany, Josep (1885): Etimologías catalanas leídas en la sesión de la Real

Academia de Buenas Letras de Barcelona celebrada el 11 de mayo de 1885.Barcelona: Imprenta de Jaime Jepus.

Bellmunt, Domènec de [pseud. de Domènec Pallerola] (1928): «Elogi del plagi»,LP (4.iv), pàg. 1.

Bello, Andrés (1903): Gramática de la lengua castellana. Madrid: Rivadeneyra.Boades, Bernat [Joan Gaspar Roig i Jalpí] (1873): Libre dels feyts darmes de

Catalunya, Marian Aguiló (ed.). Barcelona: Llibrería d’Alvar Verdaguer. Boades, Bernat [Joan Gaspar Roig i Jalpí] (1930-1948): Libre de feyts d’armes de

Catalunya, Enric Bagué i Miquel Coll i Alentorn (ed.). 5 vol. Barcelona:Barcino (ENC, A, 29, 45, 52, 60, 61).

Boccaccio, Giovanni (1910): Decameron, Jaume Massó Torrents (ed.). NovaYork: The Hispanic Society of America.

Boeci: Llibre de consolació, BUB, ms. 77. Boeci (1873): Libre de consolacio de philosophia, Bartomeu Muntaner i Àngel

Aguiló (ed.). Barcelona: Llibrería d’Alvar Verdaguer. Boutet, Frederic (1927): «Un oblid», sec. «Contes estrangers de La Publicitat»,

LP (3.iii), pàg. 7.Brunot, Ferdinand (1913): La langue classique (1660-1715), dins Histoire de la

langue française des origines à 1900, iv. París: Armand Colin.Bulbena i Tosell, Antoni [publicades sota el pseudònim de «Tallander»] (1898):

Lliçons familiars de gramàtica catalana (no presentada a ningun concurs nicertamen). Barcelona: Estampa La Acadèmica.

Bulbena & Tosell, Antoni (1905): Diccionari català-francès-castellà. Barcelona:Stampa d’en Francesch Badía.

Bulbena & Tosell, Antoni (1907): Lliçons de llenga catalana literaria & tradicio-nal. Barcelona: Imprempta d’en Francesch Badia.

Bulbena & Tosell, Antoni (1919a): Prolegomen a Eschil, Les Choèfores. Tragediaorestiana. Per primera vegada en catalanesch literalment traduhida de íd.Barcelona: Imprempta Badía.

Bulbena y Tosell, Antonio (1919b): Diccionario Catalán-Castellano: el más com-pleto manual, en voces antiguas y modernas, hasta hoy publicado. Com -puesto según los más razonables estudios filológicos y fonológicos en con-formidad con el catalán literario tradicional. Barcelona: Imp. de Vda. BadiaCantenys. [DCC]

Bulbena y Tosell, Antonio (1922): «Rectificació filològica», Catalana 133(31.xii), pàg. 573.

Bulbena-Tosell, Antoni (1924a): sec. «El lector diu», LP (15.viii), pàg. 4.Bulbena-Tosell, Antoni (1924b): sec. «El lector diu», LP (30.viii), pàg. 4.



Cabanyes, Manuel de (1923): The Poems of Manuel de Cabanyes, Allison Peers(ed.). Manchester, Londres et alii: University Press, Longmans, Green & Co.

Cançoner satírich valenciá (1911): Cançoner satírich valenciá dels segles XV yXVI, Ramon Miquel i Planas (ed.). Barcelona: Fidel Giró.

Canyà, Llucieta (1929): «Manguito, maneguí, mangit [sic]», sec. «Món femení»,LVC (9.xi), ed. del v., pàg. 6.

Cappuccini, Giulio [1916]: Vocabolario della lingua italiana. Torino: G. B. Para -via e C.

Cardó, Mn. Carles (1926): «Engrunes de l’idioma», LVC (19.x), ed. del m., pàg. 7.Cardó, Mn. Carles (1930): «Consultes al Mestre Fabra», EM (28-VIII), pàg. 9.Careta y Vidal, Antoni (1901): Diccionari de barbrismes introduhits en la llen-

gua catalana. Vilanova i la Geltrú: Oliva, tipògraf. Carner [i Romeu], Jaume (1907a): «Discurs de don Jaume Carner», El Poble

Català (28.i), pàg. 1-2.Carner [i Romeu], Jaume (1907b): Orientacions polítiques y socials del Centre

Nacionalista Republicà. Barcelona: Societat Cooperativa Obrera.Carner, Josep (1915): «El testimoni», LVC (25.xi), pàg. 1.Carreras i Candi, Francesc (1892): Pere Joan Ferrer militar y senyor del

Maresme. Barcelona: Imprempta «La Renaixensa». (Ed. facsímil: Pere JoanFerrer militar i senyor del Maresme. Barcelona: Alta Fulla, 1987.)

Casares, Julio (1906): La lengua de Cervantes (gramática y diccionario). Madrid:Imprenta de Jaime Ratés.

Casares, Julio (1916): Crítica profana. Valle-Inclán, «Azorín», Ricardo León.Madrid: Imprenta Colonial.

Casas-Carbó, Joaquim (1906): «Notes sobre l’empleu abusiu de la partículadoncs», dins PCILC (1908), pàg. 404-409.

Cases-Carbó, Joaquim (1924): sec. «El lector diu», LP (31.xii), pàg. 5.Casas-Carbó, Joaquim (1925a): sec. «El lector diu», LP (22.i), pàg. 5.Casas-Carbó, Joaquim (1925b): «Emplenar, omplir», sec. «El lector diu», LP

(8.ii), pàg. 6.Casas-Carbó, Joaquim (1925c): «Petits problemes lingüístics», LVC (4.iv), ed. del

v., pàg. 6.Catechismu maggiori (1910): Catechismu maggiori: segunda parte de su com-

pendiu de sa dottrina cristiana po is classis superioris prescrittu de susummu pontifici papa Piu 10. in sa provincia romana e addotau in totu saSardigna. Abbiategrasso: Tip. Bollini.

Centenari Artur Martorell (1994): Centenari Artur Martorell 1894-1994.Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament d’Ensenyament.

Collell, Jaume (1891): «Síntomas de descomposició», LVC 50 (20.xii), pàg. 589-590.

Coromines, Joan (1980-2001). Diccionari etimològic i complementari de la llen-gua catalana. 10 vol. Barcelona: Curial Edicions Catalanes. [DECLC]



Costa i Llobera, Miquel (1906): «La preposició a en l’acusatiu», dins PCILC(1908), pàg. 119-122.

Coy Cotonat, Agustí (1912): «Unió y germandat contra ’ls lladres, bandolers yhomens de seguida, feta per la vegueria de Pallars en 1692, y firmada perla vila de Sort el 16 de janer del mentat any», Estudis Universitaris Cata -lans, 6, pàg. 83-91.

Curial e Güelfa (1901): Curial y Guelfa, Antoni Rubió i Lluch (ed.). Barcelona:Estampa d’E. Redondo.

Curial e Güelfa (1930-1933): Curial e Güelfa, Ramon Aramon i Serra (ed.).Barcelona: Barcino (ENC, A, 30, 35-36, 39-40).

Dalmau, Delfí (1928): «Tafaneries», ED (26.vi), pàg. 1.Damians, Alfons (1901): «Revolució dels pagesos mallorquins en lo segle xv (docu-

mentació del arxiu municipal de Barcelona)», BSAL 9, pàg. 122-126, 133-137,149-153, 165-169, 183-187, 211-219, 261-265, 277-281, 325-340, 363-368.

Darmesteter, Arsène (1917-1920): «Chute de l’atone penultième brève entredeux consonnes», dins íd. (1917-1920): Cours de grammaire historique dela langue française. París: Librairie Delagrave.

Darmesteter, Arsène, Adolphe Hatzfeld i Antoine Thomas (1890-1900):Dictionnaire général de la langue française du commencement du XVIIe siè-cle jusqu’à nos jours. 2 vol. París: Librairie Ch. Delagrave. [DGLF]

Defis i Peix, O. (1995): Artur Martorell, l’home. Barcelona: PAM.Desclot, Bernat (1885): Crónica del rey en Pere e dels seus antecessors passats,

Josep Coroleu (ed.). Barcelona: Imprenta «La Renaixensa» (Arxiu Histórich). Desclot, Bernat (1949-1951): Crònica, Miquel Coll i Alentorn (ed.). 5 vol.

Barcelona: Barcino (ENC, A, 62, 63, 64, 66, 69-70). Diez, Friedrich (1836-1843): Grammatik der romanischen Sprachen. Bonn:

Eduard Weber.Diez, Friedrich (1853): Etymologisches Wörterbuch der romanischen Sprachen.

Bonn: Adolph Marcus. Diputació de Barcelona (1930): Escola d’Estiu. Any 1930. Represa de l’any 1923.

Barcelona: Consell Informatiu de Pedagogia.Eiximenis, Francesc (1484): Dotzè del Crestià, 1a part. València: Lambert Palmart. Eiximenis, Francesc (1495): Libre vulgarment appellat de les dones. Barcelona:

Joan Rosembach. Eiximenis, Francesc (1507): Confessionari ordenat per lo molt reverent mestre

Francesch Eximenis, del orde dels frares menors e patriarcha de Jherusalem.Barcelona: Gabriel Pou, 1507.

Eiximenis, Francesc [atrib.] (1509): De la temor de Déu e virtut de justícia.Barcelona: Carles Amorós.

Eiximenis, Francesc (1904): Tractat de regiment dels prínceps e de comunitats.Lo Dotzèn llibre del Crestià, Antoni Bulbena (ed.). Barcelona: Imprempta«La Acadèmica», de Serra Germans y Russell.



Eiximenis, Francesc [atrib.] (1929): Doctrina compendiosa, Martí de Barcelona, o.m. cap. (ed.). Barcelona: Barcino (ENC, A, 24).

Eiximenis, Francesc (1981): Lo libre de les dones, Frank Naccarato (ed.). 2 vol. Bar -ce lona: Departament de Filologia Catalana, Universitat de Barcelona, Curial.

Eiximenis, Francesc (2005): Dotzè llibre del Crestià, i.1, Xavier Renedo et alii(ed.). Girona: Universitat de Girona, Diputació de Girona.

Erckmann-Chatrian (1924): Rondalles de poble, trad. de Joaquim Ruyra.Barcelona: Editorial Catalana. (1a ed. de Barcelona: «L’Avenç», 1908.)

Escop, Ivon l’ [pseud. de Mn. Ricard Aragó] (1923): «La llengua manllevada enun medi estrany», LVC (6.i), ed. del m., pàg. 7.

Estelrich, Joan (1926): «Encara la qüestió dels cognoms», LVC (6.ii), ed. del m.,pàg. 5.

Esteve, Joan (1489): Liber elegantiarum. Venècia: Paganinus de Paganinis. (Ed.facsímil: Liber elegantiarum (Venècia, Paganinus de Paganinis, 1489),Germà Colón (ed.). Castelló de la Plana: Inculca, 1998.)

Estorch y Siqués, Pablo (1857): Gramática de la lengua catalana. Barcelona:Imprenta de los Herederos de la Viuda Pla.

Fabra, Pompeu (1912): Gramática de la lengua catalana. Barcelona: Tipografial’Avenç. (També dins Fabra 2005, pàg. 441-496.)

Fabra, Pompeu (1915): «Cal gramàtica als escriptors», LRev 2 (10.vi), pàg. 1-3.Fabra, Pompeu (ed.) (1917): Diccionari Ortogràfic. Precedit d’una exposició de

l’ortografia catalana segons el sistema de l’I. d’E. C. Barcelona: IEC. [DOr]Fabra, Pompeu (1918): Gramàtica catalana. Barcelona: IEC. (També dins Fabra

2009, pàg. 135-271.)Fabra, Pompeu (1920): Gramàtica francesa. Barcelona: Editorial Catalana.

(També dins Fabra 2006b, pàg. 339-637.)Fabra, Pompeu (ed.) (1923): Diccionari Ortogràfic. Precedit d’una exposició de

l’ortografia catalana segons el sistema de l’I. d’E. C. Barcelona: IEC. (Tambédins Fabra 2008, pàg. 229-678.)

Fabra, Pompeu (1926): «La coordinació i la subordinació en els documents dela Cancilleria catalana durant el segle xiv», Memòries de la Secció Filo -lògica, i, fasc. 1, pàg. 1-30. (També dins Fabra 2006b, pàg. 257-286.)

Fabra, Pompeu (1932): Diccionari General de la Llengua Catalana. Barcelona:Llibreria Catalònia. (També dins Fabra 2007.) [DGLC]

Fabra, Pompeu (1990): 31 cartes, Albert Manent (ed.). Barcelona: Barcanova.Fabra, Pompeu (2005): Obres completes, 1. Barcelona, València, Palma de

Mallorca: ECSA, Edicions 62, Edicions 3i4, Editorial Moll.Fabra, Pompeu (2006a): Obres completes, 2. Barcelona, València, Palma de Ma -

llorca: Enciclopèdia Catalana, Edicions 62, Edicions 3i4, Editorial Moll.Fabra, Pompeu (2006b): Obres completes, 3. Barcelona, València, Palma de

Mallorca: Enciclopèdia Catalana, Edicions 62, Edicions 3i4, EditorialMoll.



Fabra, Pompeu (2007): Obres completes, 5. Barcelona, València, Palma deMallorca: Proa, Edicions 62, Edicions 3i4, Editorial Moll.

Fabra, Pompeu (2008): Obres completes, 4. Barcelona, València, Palma deMallorca: Proa, Edicions 3i4, Editorial Moll.

Fabra, Pompeu (2009): Obres completes, 6. Barcelona, València, Palma deMallorca: Proa, Edicions 62, Edicions 3i4, Editorial Moll.

Fajarnés, Enrique (1900): «Emigración de los judíos y conversos de Mallorcadespués de la matanza del Call (1392)», BSAL 8, pàg. 55-57.

Farran i Mayoral, [Josep] (1924): «El lector diu», LP (30.viii), pàg. 4.Farran i Mayoral, [Josep] (1926): «La qüestió dels cognoms», LVC (3 i 5.ii), ed.

del m., pàg. 5.Federació Catalana d’Escacs (2001): Federació Catalana d’Escacs. 75 anys d’his-

tòria. Barcelona: Federació Catalana d’Escacs.Ferrando de la Càrcel, Miquel (1988): Tractat dels vicis i mals costums de la

present temporada, dins íd. (1988): Vigilant despertador, Joan Mas i Vives(ed.). Barcelona: Barcino, pàg. 271-303 (ENC, A, 126). (1a ed. de Barcelona:Jeroni Margarit, 1616.)

Ferrer, Joan (2008): «Observacions sobre els paisatges de la llengua catalana de1907: Fabra, Folch i Bertrana com a exemples», dins Margarida Casacu -berta, Francesc Feliu, Joan Ferrer, Narcís Iglésias i August Rafanell (ed.)(2008): La llengua de 1907. Girona: IEC, Universitat de Girona (Institut deLlengua i Cultura Catalanes), CCG Edicions.

Flors de virtut (1490): Flors de virtut. Lleida: [Henrique Botel]. Flors de virtut (1975): Flors de virtut, Anna Cornagliotti (ed.). Barcelona: Barcino

(ENC, A, 108). Flos sanctorum (1524): Flos sanctorum. Barcelona: Carles Amorós.Folch i Torres, Josep M. (1920): «El vailet se’n va», En Patufet 856 (28.viii), pàg.

488-493.Forteza, Tomàs (1915): Gramática de la lengua catalana. Palma de Mallorca:

Escuela Tipográfica Provincial.Foulché-Delbosc, Raymond i Aniceto dos Reis Gonçalvez Viana (1898):

Grammatica franceza. París-Lisboa: Guillard, Aillaud, Cia.François, Alexis (1932): La langue postclassique, dins Histoire de la langue fran-

çaise des origines à 1900, vi. París: Armand Colin.Freund, Wilhelm (1855-1870): Grand Dictionnaire de la Langue Latine. 3 vol.

París: Librairie de Firmin Didot frères. Garcés, Tomàs (1922): «El plor d’en Pep Ventura», LP (10.xii), pàg. 3.Garcés, Tomàs (1924): L’ombra del lladoner [sic]. Barcelona: Omega.Garcia Castanyer, M. Teresa (2006): «Introducció a la Gramàtica francesa de

Pompeu Fabra», dins Fabra (2006b), pàg. 289-338.Giménez Soler, Andrés (1930): La Edad Media en la Corona de Aragón. Barce -

lona: Labor.



Ginebra, Jordi (1988): Antoni de Bofarull i la Renaixença. Reus: Associaciód’Estudis Reusencs.

Ginebra i Serrabou, Jordi (1994): El grup modernista de Reus i la llengua cata-lana. Reus: Associació d’Estudis Reusencs.

Ginebra, Jordi (2001): «Un debat periodístic entre Gabriel Alomar, Antoni Rovi -ra i Virgili i Pompeu Fabra sobre ortografia catalana», dins Estudis deLlengua i Literatura Catalanes, xliii / Miscel·lània Giuseppe Tavani, 2.Barcelona: PAM, pàg. 203-229.

Ginebra, Jordi (2006): Llengua i política en el pensament d’Antoni Rovira iVirgili. Barcelona: PAM.

Gironella, Federico (1925): «Sobre Ortografía catalana», El Diluvio (2.viii), pàg. 39.Godefroy, Frédéric Eugène (1881-1902): Dictionnaire de l’ancienne langue fran-

çaise, et de tous ses dialectes du IXè au XVè siècle. 10 vol. París: F. Vieweg. Gonçalvez Viana, Aniceto dos Reis (1883): «Essai de phonétique et de phono-

logie de la langue portugaise d’après le dialecte actuel de Lisbonne»,Romania, xii, pàg. 29-98.

Gonçalvez Viana, Aniceto dos Reis (1885): Bases da ortografia portuguesa.Lisboa: Imprensa nacional.

Gonçalvez Viana, Aniceto dos Reis (1904): Ortografia nacional; simplificaçao euniformizaçao sistemática das ortografias portuguesas. Lisboa: ViuvaTavares Cardoso.

Grandia, Dr. Mossèn Marián, Pbre. (1901): Gramática etimològica catalana.Barcelona: Escòla Tip. y Llibreria Salesiana.

Guirao, Pere (1919): «Del concepte del còmic», QE, any iv, vol. ii, 2 (març), pàg.81-90.

Heyse, Paul (1925): Dos ànimes, trad. de Josep Lleonart. Barcelona: Llibrerial’Arc de Barà.

Història del rei d’Hongria (1857): Historia del rey de Hungria, dins Documentosliterarios en antigua lengua catalana (siglos XIV y XV), Pròsper de Bofarull(ed.). Barcelona: Imprenta del Archivo (CODOINACA xiii), pàg. 53-79.

Història del rei d’Hongria (1934): Istòria de la fiyla del rey d’Ungria, dinsNovel·letes exemplars, Ramon Aramon i Serra (ed.). Barcelona: Barcino,pàg. 29-60 (ENC, A, 48).

Ivars, Andreu (1920): «¿Quién es el autor del “Tractat de confession” impresoen Valencia, año de 1497, por Nicolás Spindeler bajo el nombre de frayFrancisco Eximénez?», Archivo Ibero-Americano, xiv, pàg. 251-256.

[Jaume I] (1873): Libre dels feyts esdeuenguts en la uida del molt alt senyor Rey,en Jacme lo Conqueridor, Marian Aguiló (ed.). Barcelona: Àlvar Verda guer.

[Jaume I] (1991): Llibre dels fets del rei en Jaume, ii, Jordi Bruguera (ed.).Barcelona: Barcino (ENC, B, 11).

Jerome, Jerome K. (1921): Tres anglesos s’esbargeixen, trad. de M. Ferrando i J.M. Mustieles. Barcelona: Editorial Catalana.



Jespersen, Otto (1905): The Growth and Structure of the English Language.Oxford: Blackwell. (Citem per l’ed. 91956.)

Joan de Gal·les: Summa de col·lacions, BUB, ms. 92. Julià-Muné, Joan (2009): Pompeu Fabra i l’entorn lingüístic europeu. Barcelona:

Fundació Universitat Catalana d’Estiu.Juncadella, Domènec (1926): Les albes de l’amor. (Publicat sense segell editorial

i estampat als Obradors Omega de Barcelona.)Junceda, Joan G., Lluís Folch, Joan Sacs, et al. (1925): Joan G. Junceda. Barce -

lona: Editorial David.Körting, Gustav (1907): Lateinisches-Romanisches Wörterbuch (Etymologis ches

Wörterbuch der romanischen Hauptsprachen). Paderborn: Druck undVerlag von Ferdinand Schöningh. [LRW]

La fi del comte d’Urgell (1889): La fi del comte d’Urgell. Crónica de autor anònimdel segle XV, Jaume Collell (ed.). Barcelona: Fidel Giró.

La fi del comte d’Urgell (1897): La fí del comte d’Urgell segons crónica del sigleXV. Barcelona: Estampa La Catalana, de J. Puigventós.

Labernia, Pere (1839): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondenciacastellana y llatina. Barcelona: Estampa dels Hereus de V. Pla.

Lamuela, Xavier i Josep Murgades (1984): Teoria de la llengua literària segonsFabra. Barcelona: Quaderns Crema.

Larousse, Pierre (1868): Grammaire supérieure formant le resumé et le complé-ment de toutes les études grammaticales. París: Librairie Larousse. (Citemper l’ed. 271880.)

Libre dell nudriment (1910): Libre dell nudriment he de la cura dels ocels los qualsse pertanyen ha cassa. Barcelona: Tipografia L’Avenç. (També dins Recull detextes catalans antichs, aplech segon, vii-xii. Barcelona: s. n., 1907-1910.)

Llor, Miquel (1928): Tàntal. Barcelona: Proa.Lloret, Maria Rosa i Joan-Rafael Ramos (2006): «Els cursos orals de Pompeu

Fabra», dins Fabra (2006a), pàg. 661-706.Llull, Ramon (1873-1904): Libre apellat Felix de les marauelles del mon, Jeroni

Rosselló (ed.). 2 vol. Palma de Mallorca, Barcelona: Pere Joseph Gelabert,Llibrería d’Alvar Verdaguer, Fidel Giró.

Llull, Ramon (1901a): Libre de oració, dins Obras de Ramón Lull: Arbre deFilosofia d’Amor. Libre de Oració. L. de Deu, de Conexença de Deu, del Es deDeu. Jeroni Rosselló (ed.). Palma de Mallorca: s. n., pàg. 181-267.

Llull, Ramon (1901b): Libre de primera e segona intencio, dins Obras de RamónLull: Libre del Gentil e los Tres Savis. Libre de la Primera e Segona Intenció.Libre de Mil Proverbis, Jeroni Rosselló i Mateu Obrador (ed.). Palma deMallorca: s. n., pàg. 307-380.

Llull, Ramon (1904): Libre de Amic e Amat del B. mestre Ramon Lull. Text ori-ginal directament trelladat d’un còdiç trecentista ab proemi, notes y glosariden M. Obrador y Bennassar. Palma de Mallorca: Edició Catalunya.



Llull, Ramon (1906): Doctrina pueril. Libre del orde de cavalleria, seguit d’unaantiga versió francesa. Libre de clerecia. Art de confessió, Mateu Obrador(ed.). Palma de Mallorca: Comissió Editora Lulliana (ORL, i). (També espublicà com a volum independent: Libre de doctrina pueril del B. mestreRamon Lull. Barcelona: Gustau Gili, 1907.)

Llull, Ramon (1906-1914): Libre de contemplació en Deu, Mateu Obrador,Miquel Ferrà, Antoni M. Alcover i Salvador Galmés (ed.). 6 vol. Palma deMallorca: Comissió Editora Lulliana (ORL, ii-vii). (Ed. facsímil en 6 vol.Palma de Mallorca: Miquel Font Editor, 1987-2000.)

Llull, Ramon (1914): Libre de Blanquerna, Salvador Galmés i Miquel Ferrà (ed.).Palma de Mallorca: Comissió Editora Lulliana (ORL, ix). (Ed. facsímil:Blanquerna. Palma de Mallorca: Miquel Font Editor, 2003.)

Llull, Ramon (1915): Libre de Sancta Maria. Hores de Sancta Maria. Libre deBenedicta tu in mulieribus, Salvador Galmés (ed.). Palma de Mallorca:Comissió Editora Lulliana (ORL, x).

Llull, Ramon (1917-1926): Arbre de sciencia, Salvador Galmés (ed.). 3 vol.Palma de Mallorca: Diputació provincial de Balears, IEC (ORL, xi-xiii).

Llull, Ramon (1931-1934): Libre de meravelles, Salvador Galmés (ed.). 4 vol.Barcelona: Barcino (ENC, A, 34, 38, 42, 46-47).

Llull, Ramon (1935): L. dintencio, dins íd. (1935): L. dintencio. Arbre de Filoso -fia damor. Oracions e Contemplacions. Flors. Oracions de Ramon. Contem -platio Raymundi. Compendiosa contemplatio, Salvador Galmés (ed.). Palmade Mallorca: Diputació provincial de Balears, IEC (ORL, xviii).

Llull, Ramon (2005): Doctrina pueril, Joan Santanach (ed.). Palma de Mallorca:Patronat Ramon Llull (NEORL, vii).

Llull, Ramon (2009): Romanç d’Evast e Blaquerna, Albert Soler i Joan San ta -nach (ed.). Palma: Patronat Ramon Llull (NEORL, viii).

Manual de novells ardits (1893): Manual de novells ardits vulgarment apellatDietari del Antich Consell Barceloní, ii, Frederic Schwartz i FrancescCarreras i Candi (ed.). Barcelona: Imprempta de Henrich y Companyía.

Marc, Ausiàs (1912-1914): Les obres d’Auzias March, Amadeu Pagès (ed.). 2vol. Barcelona: IEC, Palau de la Diputació. (Ed. facsímil: Germà Colón(ed.). 2 vol. València: Generalitat Valenciana, Consell Valencià de Cultura,1995.)

Marquet, Lluís (ed.) (2002): Fabra abans de Fabra. Correspondència ambJoaquim Casas Carbó. Vic: Eumo, Universitat de Girona.

Martí y Gadea, Joaquín (1891): Diccionario general valenciano-castellano.València: Imprenta de José Canales Romá.

Martorell, Artur (1923): «Llibres catalans per a infants», Butlletí dels Mestres23, pàg. 4-5, i 25, pàg. 34-36.

Martorell, Jeroni (1923): La casa. Interiors. Estructures autèntiques d’habita-cions, del segle XIII al XIX. Barcelona: Seix & Barral.



Martorell, Joanot (1873-1905): Libre del valeros e strenu caualler Tirant loBlanch, Marian Aguiló (ed.). 4 vol. Barcelona: Llibreria d’Alvar Verdaguer.

Martorell, Joanot (2005): Tirant lo Blanch. Text original (València, 1490), AlbertHauf (ed.). València: Tirant lo Blanch.

Mas i Solench, Josep M. (1992): Ivon l’Escop i la Lliga del Bon Mot. Barcelona:La Formiga d’Or.

Mas i Solench, Josep M. (2005): Frederic Clascar i Sanou. Entre l’ortodòxia i lapolítica. Barcelona: PAM.

Massó i Torrents, Jaume (1909-1910): «Les obres de Fra Francesch Eximeniç(1340?-1409?). Essaig d’una bibliografia», Anuari de l’IEC, iii, pàg. 588-692.(També dins Studia bibliographica. Girona: Col·legi Universitari de Girona,Diputació de Girona, 1991, pàg. 41-172.)

Massot i Muntaner, Josep (2007): «Frederic Clascar, traductor de la Bíblia»,dins El (re)descobriment de l’edat moderna. Estudis en homenatge a EulàliaDuran. Barcelona: PAM, pàg. 547-562.

Menéndez Pidal, Ramón (1902): «Cataluña bilingüe», El Imparcial (15.xii).Metge, Bernat (1889): Le songe, J.-M. Guardia (ed.). Barcelona: Alphonse Piaget,

Álvaro Verdaguer. Metge, Bernat (1891): Lo sompni den Bernat Metge, Antoni Bulbena i Tosell

(ed.). Barcelona: Estampa de Francisco Altés.Metge, Bernat (1910): Les obres d’en Bernat Metge, Ramon Miquel i Planas (ed.).

Barcelona. Metge, Bernat (2006): Lo somni, Stefano Maria Cingolani (ed.). Barcelona:

Barcino (ENC, B, 27).Meyer-Lübke, Wilhelm (1900): Grammaire des langues romanes, iii: Syntaxe.

París: H. Welter, éditeur. Meyer-Lübke, Wilhelm (1911): Romanisches etymologisches Wörterbuch. Heidel -

berg: Carl Winter Verlag. [REW]Milà i Fontanals, Manuel (1874): «Quatre mots sobre ortografia catalana», La

Renaxensa (15.x), pàg. 3-8.Milà i Fontanals, Manuel (1908): Obres catalanes d’en Milà i Fontanals.

Barcelona: G. Gili.Millàs-Raurell, Josep M. (1927): «Poemes. Fred de l’oblid», LRev (gener-juny),

pàg. 63-65.Mira, Emili (1920): «De la sensibilitat», LRev, any vi, 121 i 122 (1 i 16.x), pàg.

266-269 i 282-284, respec.Miscel·lània Carles Cardó (1962): Miscel·lània Carles Cardó. Barcelona:

Ariel.Muntaner, Ramon (1860): Crónica catalana, Antoni de Bofarull (ed.). Barce -

lona: Imprenta de Jaime Jepús. Muntaner, Ramon (1886): Crónica d’en Ramon Muntaner, Josep Coroleu (ed.).

Barcelona: Imprenta «La Renaixensa» (Arxiu Histórich).



Muntaner, Ramon (1927-1952): Crònica, Josep M. de Casacuberta i Miquel Colli Alentorn (ed.). 9 vol. Barcelona: Barcino (Col·lecció Popular Barcino).

Nebot y Pérez, José (1894): Apuntes para una gramática valenciana popular.Valèn cia: Imprenta de Ripollés.

Nonell y Mas, Jaume (1895): Análisis morfològich de la llènga catalana antiga.Manresa: Establiment tipográfich de Sant Josèph.

Obrador, Bernat (1906): «Del ús dels verbs auxiliars catalans», dins PCILC(1908), pàg. 130-135.

Oliva, Víctor (1906): «Sobre procedencia y ortografía de la x catalana», dinsPCILC (1908), pàg. 150-161.

Oliver, Bernat (1929): Excitatori de la pensa a Déu, Pere Bohigas (ed.).Barcelona: Barcino (ENC, A, 22-23).

Oliver, Bienvenido (1881): Historia del derecho en Cataluña, Mallorca yValencia. Código de las costumbres de Tortosa, iv. Madrid: Imprenta deMiguel Ginesta.

Oller, Narcís (1962): Memòries literàries. Barcelona: Aedos.Pelagio, Humberto (1922): «Des de Portugal. La primera crònica», LP (11.x), pàg. 1.[Pere III] (1850): Crónica del rey de Aragón D. Pedro IV el Ceremonioso, ó del

Punyalet, Antoni de Bofarull (ed.). Barcelona: Imprenta de Alberto Frexas.[Pere III] (1885): Crónica del rey d’Arago en Pere IV lo Ceremoniós, ó del

Punyalet, Josep Coroleu (ed.). Barcelona: Imprenta «La Renaixensa» (ArxiuHistórich).

[Pere III] (1941): Chronique catalane de Pierre IV d’Aragon III de Catalogne ditle Cérémonieux ou del Punyalet, Amédée Pagès (ed.). Tolosa, París: EdouardPrivat, Henri Didier.

Petrocchi, Policarpo (1892): Novo dizionàrio scolàstico della lingua italianadell’uso e fuori d’uso. Milà: Fratelli Trèves.

Plana, Alexandre (1925): El mirall imaginari. Barcelona: Llibreria Catalònia.Pol [pseud. de Ferran Agulló] (1929a): «Les orenetes», sec. «Al dia», LVC (21 i

22.ix), ed. del m., pàg. 7.Pol [pseud. de Ferran Agulló] (1929b): «La color de la mar», sec. «Al dia», LVC

(25.ix), ed. del m., pàg. 5.Pol [pseud. de Ferran Agulló] (1929c): «Al mestre Fabra. Lletra oberta», sec. «Al

dia», LVC (20.xi), ed. del m., pàg. 5.Pons, R. (1917): Vocabulari català de les indústries tèxtils i llurs derivades: tirat-

ge a part del Butlletí de dialectologia catalana. Barcelona: L’Avenç. Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana (1908): Primer Congrés

Internacional de la Llengua Catalana. Barcelona, octubre de 1906. Barcelona:Joaquim Horta. (Ed. facsímil: Barcelona, Vicens-Vives, 1985.) [PCILC]

Pujades, Jeroni (1609): Corònica universal del Principat de Cathalunya. Barce -lona: Jeroni Margarit.

Ramon i Samenter, Tomàs (1728): Nou plàticas de las virtuts més heroycas de



l’Apòstol de las Índias St. Francisco Xavier. Cervera: Estampa de la R. Uni -versitat, per Josep Faig.

Requesens i Piqué, Joan (ed.) (1994): Jaume Collell i la llengua catalana. Vic: Eumo.Riber, Llorenç (1923): «El cabdill», LVC (6.i), ed. del v., pàg. 5.Ribera i Font, F. (1922): «El feixisme italià», D’Ací D’Allà 50 (novembre), pàg. 823.Ribes i Amorós, Maria Salomé (2003): «Alfons Par, un gramàtic al marge de

l’Institut», dins Actes del Congrés Internacional Antoni M. Alcover.Barcelona: PAM, pàg. 200-219.

Ribes i Amorós, Maria Salomé (2004): «Alfons Par, l’home i el seu context»,Llengua & Literatura 15, pàg. 167-210.

Riera, Ignasi (1925): «Correcció ortogràfica», LP (15.vii), pàg. 5.Riera, Jaume (1984): «Fra Francesc Eiximenis no és l’autor de la “Doctrina com-

pendiosa”», dins Miscel·lània Sanchis Guarner, i. València: Universitat deValència, Servei de publicacions, pàg. 289-292.

Riquer, Martí de (1948): «Examen lingüístico del “Libre dels feyts d’armes deCatalunya” de Bernat Boades», Boletín de la Real Academia de BuenasLetras de Barcelona, xxi, pàg. 247-274.

Rodergas i Calmell, Josep (1951): Els pseudònims usats a Catalunya. Barcelona:Editorial Millà.

Roig, Jaume (1905): Spill o libre de les dones, Roc Chabàs (ed.). Barcelona,Madrid: L’Avenç, Librería de M. Murillo.

Roís de Corella, Joan (1913): Obres, Ramon Miquel i Planas (ed.). Barcelona: F.Giró.

Romeva, Pau (1930): «Els cursos de Palestra», EM (15.VI), pàg. 10.Rotger i Capllonch, Mateu (1897-1898): Historia de Pollensa, i. Palma: Tipo-lito-

grafía de Amengual y Muntaner. [Rovira i Virgili, Antoni] (1924a): «Idioma i gramàtica», LP (21.viii), pàg. 1.[Rovira i Virgili, Antoni] (1924b): «El penediment del “Brusi”», LP (29.xi), pàg. 1.Rovira i Virgili, Antoni (1924c): «Les respostes dels Soviets a les dues cartes del

Govern conservador anglès», LP (29.xi), pàg. 3.[Rovira i Virgili, Antoni] (1925a): «El senyor Cases té raó», LP (1.i), pàg. 1.[Rovira i Virgili, Antoni] (1925b): «Un pròleg de Joaquim Ruyra», LP (8.i), pàg. 1.[Rovira i Virgili, Antoni] (1925c): «La guerra al gerundi», LP (16.i), pàg. 1.[Rovira i Virgili, Antoni] (1925d): «La tipografia catalana», LP (10.vii), pàg. 1.[Rovira i Virgili, Antoni] (1925e): «Quatre remeis contra un mal», LP (2.x), pàg. 1.[Rovira i Virgili, Antoni] (1925f): «La derrota del gerundi», LP (24.x), pàg. 1.[Rovira i Virgili, Antoni] (1925g): «Contra el rau», LP (3.xii), pàg. 1.[Rovira i Virgili, Antoni] (1926a): «La qüestió dels cognoms», LP (30.i), pàg. 1.[Rovira i Virgili, Antoni] (1926b): «La veritable qüestió», LP (4.ii), pàg. 1.[Rovira i Virgili, Antoni] (1926c): «Una fórmula d’acord», LP (13.ii), pàg. 1.Rubió i Lluch, Antoni (ed.) (1908): Documents per l’historia de la cultura cata-

lana mig-eval, i, Barcelona: IEC, Palau de la Diputació. (Ed. facsímil: Docu -



ments per a la història de la cultura catalana medieval, 1. Barcelona: IEC,2000.)

Ruyra, Joaquim (1903): Marines y boscatjes. Barcelona: Editorial Joventut.Ruyra, Joaquim (1919a): «Explicació d’alguns termes d’aquest llibre», dins íd.

(1919b), pàg. 197-203, i (1949b), pàg. 378-380.Ruyra, Joaquim (1919b): La Parada. Barcelona: Editorial Catalana.Ruyra, Joaquim (1920): Pinya de rosa. Barcelona: Editorial Catalana.Ruyra, Joaquim (1949a): «El verb “apoyar” i els seus similars catalans», dins íd.

(1949b), pàg. 871-877.Ruyra, Joaquim (1949b): Obres Completes. Barcelona: Editorial Selecta.Sacs, Joan [pseud. de Feliu Elias] (1928): «Encara més higiene», sec.

«Pampallugues», LP (24.vi), pàg. 1.Sagarra, Josep M. de (1924): «L’ombra del Lledoner», LP (16.iii), pàg. 1.Sanchis Sivera, Josep (1912): «Pintores medievales en Valencia (continua-

ción)», Estudis Universitaris Catalans, 6, pàg. 444-471. Sant Jordi, Jordi de (1902): Obres poètiques, Jaume Massó i Torrents (ed.).

Barcelona: L’Avenç. Sant Jordi, Jordi de (1935): Jordi de Sant Jordi, Martí de Riquer (ed.). Barcelona:

Llibreria Catalonia. Sant Jordi, Jordi de (2005): Poesies, Aniello Fratta (ed.). Barcelona: Barcino

(ENC, B, 26). Santanach i Suñol, Joan (2005): «Pompeu Fabra, Josep M. de Casacuberta i els

inicis de l’Editorial Barcino», Boletín de la Sociedad Castellonense deCultura, lxxxi, fasc. 3-4 (juliol-desembre), pàg. 821-830.

Saroïhandy, J. (1905): «Remarques sur la conjugaison catalane», BulletinHispanique de Bordeaux, vii, pàg. 128-139.

Schädel, Bernhard (1903-1905): «Katalanische Sprache. 1890-1903», KritischerJahresbericht über die Fortschritte der Romanischen Philologie, vi (Erlangen,1899-1901), pàg. 362-379.

Schädel, Bernhard (1905): Mundartliches aus Mallorca. Halle: Verlag R. Haupt.Segarra, Mila (2004): «Joaquim Ruyra i l’Institut d’Estudis Catalans», dins

Primer Simposi Joaquim Ruyra. Cabrera de Mar: Galerada, pàg. 235-259.Sentencias morales (1857): Sentencias morales, dins Documentos literarios en

antigua lengua catalana (siglos XIV y XV), Pròsper de Bofarull (ed.). Barce -lona: Imprenta del Archivo (CODOINACA xiii), pàg. 186-301.

Solà, Joan (1987): «L’obra gramatical del pare Jaume Nonell», dins Estudis deLlengua i Literatura Catalanes, xiv / Miscel·lània Antoni M. Badia i Mar ga -rit, 6. Barcelona: PAM, pàg. 231-241.

Solà, Joan (1991): Episodis d’història de la llengua. Barcelona: Empúries.Solà, Joan, i Marcet i Salom, Pere (1998): «Bibliografia de Pompeu Fabra», dins

Homenatge a Pompeu Fabra (1868-1948). Barcelona: Generalitat de Catalu -nya, pàg. 127-222.



Soldevila, Carles (1923): «De la vorera estant», LP (25.x), pàg. 1.Soldevila, Carles (1925a): «Condicionals, mai incondicionals», LP (21.ii), pàg. 1.Soldevila, Carles (1925b): «L’observatori ambulant», LP (8.iii), pàg. 1.Soldevila, Carles (1926): «La crueltat groga», LP (17.i), pàg. 1.Soldevila, Ferran (1927): «Preguntes a Pompeu Fabra», LP (24.viii), pàg. 1.Soldevila, Ferran (1928): «Precs i preguntes a Pompeu Fabra», LP (14.i), pàg. 1.Solé i Camardons, Jordi (1998): Poliglotisme i raó. El discurs ecoidiomàtic de

Delfí Dalmau. Lleida: Pagès Editors.Soler, Ramon [atrib.] (2006): Doctrina compendiosa, Curt Wittlin (ed.). Paiporta:

Denes.Sunyer i Molné, Magí (1984): Els marginats socials en la literatura del grup mo -

dernista de Reus. Tarragona: Col·legi d’aparelladors i arquitectes tècnics deTarragona.

Swift, Jonathan (1922): Els viatges de Gulliver. Barcelona: Editorial Bagunyà.(«Novel·la adaptada al català per Xavier Bonfill».)

Tharrats, Josep (1924): Les ofrenes espirituals. Sonets. Pòrtic de Gabriel Alomar.Girona: edició de bibliòfil, amb les pàgines sense numerar.

Thesaurus (1900-): Thesaurus linguae Latinae. Leipzig: Teubner.Tubino, Francisco M. (1880): Historia del renacimiento literario contemporáneo

en Cataluña, Baleares y Valencia. Madrid: Imprenta y fundición de M.Tello. (Ed. facsímil en CDRom, amb introducció de Josep M. Domingo.Lleida: Punctum, Aula Màrius Torres, 2005.)

Tubino, Francisco M. (2003): Historia del renacimiento literario contemporáneoen Cataluña, Baleares y Valencia, Pere Anguera (ed.). Pamplona: Urgoyti.

Vallès i Vidal, Emili (1904): Resum de gramàtica catalana adaptat a l’ense nyan -sa pel prof. Emili Vallés i Vidal. Barcelona: Ramon Gilabert.

Vallès, E[mili] (1924): sec. «El lector diu», LP (20.viii), pàg. 4.Ventura, Miquel [sota el pseud. d’Euphemia Llorente de Domingo] (1930): Studi

Etymológic dels noms Cathalunya e Cathalá. Madrid: Imprenta de RicardoMedina.

Veny, Joan (2007): «El Diccionari General de la Llengua Catalana: precedents,posterioritat, dialectalismes», dins Fabra (2007), pàg. 41-76.

Vial, François (1923): «Els arguments d’Einstein», QE 55 (abril-juny), pàg. 179-192.Vidal, Plàcid (1972): El convencionalisme de la vida. Barcelona: Fundació

Salvador Vives-Casajuana.Vidal, Rogeli (1926): «D’una abreviatura», sec. «El lector diu», LP (19.i), pàg. 7.Wied, Karl (1898): Dänische Konversations-Grammatik. Heidelberg: Julius Groos

Verlag. (Citem per l’ed. 51924.)Wittlin, Curt (1970): «Los problemas del “Cercapou” y el “Libre de les dones” de

Fray Francesc Eiximenis», Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura,xlvi, fasc. 2, pàg. 61-95.
