Cromos del barri Coll-Vallcarca

8/20/2019 Cromos del barri Coll-Vallcarca

1/20


2/20

Com funciona ?

Intercanvia les targetes i així podràs aconseguir-les totes :

Fixa-t’hi, algunes targetes tenen més energia que d’altres!

Cada targeta té uns quants “punts barri”. T’ajudaran aintercanviar i/o guanyar-ne d’altres!

Vés a un punt de distribució i demana gratuïtament uns cromos!

Per a això hauràs de respondre a una pregunta que et faran sobre uncromo que ja tens a la teva col·lecció.

Entra a la pàgina web per saber quines targetes et manquen :

www.raonspubliques.org

www.observatorivallcarca.cat

3

3

1

1

2

2

Què són els Cromos del barri ?

Ens agrada fer la col·lecció de cromos de futbolistes, de personatges

fantàstics… Enguany, podem fer la col·lecció dels cromos dels nostres barris: El Coll i Vallcarca!

Es tracta d’una col·lecció gratuïta de 25 cartes , en què cada carta representaun lloc del barri i conté informació sobre aquest (equipament, edifici, espaipúblic, parc, espais de gestió veïnal, etc.).

Aquesta col·lecció de cromos l’hem realitzada amb els alumnes de tercer del’escola Montseny durant el curs 2014-2015, i hem descobert els espais delnostre barri.

Mitjançant un sistema d’intercanvi i de recollida dels cromos al barri en puntsde distribució, podem completar la nostra col·lecció, amb la complicitat de lafamília, les entitats i els equipaments del barri.

A pa, co me nce m la co l· lecc ió!


3/20


4/20


5/20


6/20

CROMOS DEL BARRIel Coll - Vallcarca

20ENERGIA

1. Vila Roser - torre de Sant Jordi


10ENERGIA

2. Viaducte de vallcarca

1.

1. 2.

Vila Roser-torre de Sant Jordi

La Torre de Sant Jordi (anomenada també “VilaRoser”) és un edifici de 1908 de l’arquitecte Salva-

dor Valeri que s’alça al número 11 del carrer de SantEudald i que va encarregar el Sr. Joan Comalat perestiuejar. Aquesta finca és de la segona generaciódel modernisme català i està decorada amb motllu-res ornamentals de ceràmica. L’edifici culmina ambuna torre mirador. És una casa privada a la qual noes pot accedir. Des del carrer, es pot veure la torredecorada amb esgrafiats florals i rosetons.

Tota la decoració de la casa interna i externa és un

homenatge al patró de Barcelona: Sant Jordi. Mirales roses, els vitralls, els mosaics, la fusteria. Al cos-tat de la porta principal les inicials J.C. corresponenal nom del primer propietari.

Viaducte de Vallcarca

Es va construir per salvar el desnivell de l’antictorrent de la riera de Vallcarca i unir els barris ad-

jacents. El van començar a construir a 1909 en unaprimera fase fins que l’any 1917 es van reprendre lesobres. Va ser inaugurat l’any 1923 amb una estruc-tura de ciment armat que el fa ser un pont peculiarpel conjunt de la ciutat.

Per construir el viaducte, els veïns i les veïnes vanfer aportacions segons les seves possibilitats: unsvan entregar diners i d’altres van cedir els terrenys.Un dels promotors veïnals va ser el Sr. Marsans.


7/20


40ENERGIA

3. Edifici del Consolat danès


20ENERGIA

4. Antic forn de Vallcarca

3.

4.

Edifici del Consolat Danès

L’edifici data del 1900 amb influència centreeuro-pea. Tot i que resta tancat al públic es veu el jardí

que acompanya la casa senyorial, que dels darrerspropietaris de la casa (un pintor i una pedagoga )van donar a la Diputació a condició de mantenir-hiuna fundació per investigar el desenvolupamenthumà dels 0 als 3 anys. Tot i ja no té la funció dequan havia estat Consolat, les opcions de futur del’edifici quan es reobri és que sigui un equipamentcultural.

El primer propietari, Sebastià Junyer (pintor), va

ser amic de Picasso, qui el va obsequiar al llarg deltemps amb més de 100 obres seves. Van heretarla propietat els seus nebots Joan Junyer (pintor) iDolors Canals (pedagoga), que després de col·labo-rar activament durant la República van haver d’exi-liar-se.

Antic Forn de Vallcarca

Aquest antic comerç era el forn del barri. És unespai que, com molts altres petits comerços que hihavia a la zona, ja no existeix com a tal. L’espai hasigut reformat per poder acollir activitats culturalsdes del 2012. A part de les activitats organitzadesper l’associació Ecos.

L’entrada encara conserva les rajoles, una balançaper pesar i l’estructura de quan era un forn. A lasala del fons encara hi ha els carrets on es posavenles safates plenes de barres de pa i croissants.


8/20


10ENERGIA

5. Casa carrer Argentera


50ENERGIA

6. HORT DE VALLCARCA

1.

Casa carrer Argentera

La casa que ha quedat sola al carrer Argentera 24ens ajuda a veure la tipologia arquitectònica de les

cases baixes del nucli antic del barri, amb tallers i/ocomerç a la planta baixa i d’un o dos pisos com amolt.

És una casa del nucli antic de Vallcarca. A la plantabaixa hi treballava fins fa molt poc un fuster. Hi hamàquines tan grans que per treure-les-en s’hauriende passar amb una grua per damunt del terrat!

Hort de Vallcarca

És un hort que van dissenyar i fer els mateixosveïns i les veïnes del barri, que l’autogestionen enl’actualitat. En aquest solar, abans hi havia una casadel nucli antic amb un jardí molt gran. Inauguratfa 3 anys, té diferents hortalisses, alguns arbres iplantes medicinals i està obert al veïnat.

En aquest solar, abans hi havia una casa del nucliantic de Vallcarca. La casa tenia un jardí amb unsarbres molt grans. Al mig de l’hort hi ha l’antic es-tany d’aquest jardí que ha sigut reformat.

5.

6.


9/20


50ENERGIA

7. PLAÇA DE LA FARIGOLA


20ENERGIA

8. CAN CAROL

Plaça de la farigola

És un espai de trobada amb dues entrades pel ca-rrer Farigola i carrer Cambrils, amb fins a cinc tipus

d’arbres diferents que amb el seu aspecte marquenles estacions de l’any. Hi ha un espai de jocs infan-tils, una font, uns bancs i també una taula de fusta, itot és mobiliari autoconstruït pels veïns i les veïnesdel barri.

És una plaça que no apareix al mapa oficial de laciutat però que els veïns i les veïnes han convertiten un espai consolidat. Abans hi havia dos pousd’aigua, però es van tapar i l’aigua ja no es pot recu-

perar.

Can Carol

L’antiga masia de Can Carol de 1860 disposavad’una era i dos pous d’aigua i tenia entrada pelcarrer Cambrils, 26. Les primeres dècades fou resi-dència i en el primer terç del segle XX, va acollirel Colegio Nuevo, el segon centre educatiu a Vall-carca a banda de l’Escola Farigola. Actualment lacasa es troba en molt mal estat, tapiada i en runes al’espera de ser un equipament del barri.

Can Carol era una antiga masia amb un jardí moltgran, ara conegut com a plaça de la Farigola, on esfan moltes activitats comunitàries del barri. Desque la teulada va caure, la casa s’està deteriorantmolt ràpidament. Els veïns i les veïnes del barrivolen conservar-la.

7.

8.


10/20


30ENERGIA

9. LA “CANTERA”


20ENERGIA

10. BODEGA LA RIERA

1.

“La Cantera”

La Cantera és un espai obert del carrer Farigola onabans hi havia un edifici amb un taller i una botiga

de venda a l’engròs de ceràmica on entraven i sor-tien camions. Ara és una pista de futbol auto-cons-truïda amb porteries i on es fan trobades esportivesi culturals. És un espai obert als veïns i les veïnes.

Des que s’ha recuperat l’espai, s’han fet diversostornejos de futbol, trobades i fins i tot una obra deteatre. Els nens i les nenes del barri diuen que hi hapilotes amagades de vegades, i fins i tot un futbolí!

Bodega La Riera

És una antiga bodega que va ser tancada durantuns anys. Reinaugurada l’octubre de l’any 2011 coma projecte cooperatiu de l’Ateneu Popular de Vall-carca, ara actua com un dels espais de referència del’associacionisme cultural del barri.

L’obertura de la bodega va ser finançada en partper Coop 57 Sccl., una entitat financera que té re-lació amb el barri, ja que es va crear amb part delsdiners de les indemnitzacions dels treballadors del’Editorial Bruguera.

9.

10.


11/20


20ENERGIA

11. PARC DELS TRONCS


50ENERGIA

12. AULA AMBIENTAL- TURULL

Parc dels Troncs

Es troba al principi del carrer Torrent del Remei,conegut pels pals de fusta i les cabanes que fan els

nens i les nenes a la part més boscosa. Té una font.Com que tots els nens i les nenes creuaven el carrerper poder beure aigua i això era perillós perquè hipassen molts cotxes, fa pocs mesos es va construiruna font a la mateixa vorera del parc.

Aula ambiental Bosc Turull

Es troba a la zona del Bosc Turull que té un boscmediterrani i uns horts urbans. L’aula ambiental ésun equipament d’educació ambiental i experimen-tació a la natura de gestió cívica i dinamitzat per laSocietat Catalana d’Educació ambiental. Realitzen

jornades, xerrades i cinefòrums. Disposa d’hortsque tant les escoles del barri com altres veïns i veï-nes utilitzen.

L’Aula ambiental és un espai obert al barri, que estàsituat a la zona de la Masia Can Turull, la recu-peració de la qual ha permès descobrir diferentselements com per exemple part d’un aqüeducte queportava l’aigua a Gràcia.

11.

12.


12/20


30ENERGIA

13. ESCOLA MONTSENY


30ENERGIA

14. ESCOLA LA FARIGOLA

1.

Escola Montseny

L’escola està situada a una de les entrades del ParcGüell. Des de les aules els alumnes poden apreciar

els arbres, plantes i ocells.A l’escola es treballa l’observació directa, l’experi-mentació i la recerca. Descobrint la riquesa naturaldel seu entorn més proper, es pretén sensibilitzarl’alumnat cap al respecte, l’estimació de la natura il’actuació per un món més sostenible.

Per treure profit de la seva ubicació al mig de lanatura, l’escola compta amb el Projecte “Escola ala Natura” i forma part de l’Agenda 21 escolar (ara

Escoles més sostenibles) amb l’objectiu d’educar envalors de respecte, sensibilitat i bon coneixementde l’entorn.

Escola la Farigola de Vallcarca

D’estil noucentista, l’escola Farigola va ser cons-truïda entre el 1917 i 1920 per l’arquitecte JosepGoday. Forma part del grup d’escoles públiques queva construir l’Ajuntament de Barcelona arreu de laciutat per pal·liar les reivindicacions veïnals davantla manca de places escolars que hi havia. Va passara ser centre d’ensenyament femení l’any 1923, inau-gurat per la comissió de Cultura de l’Ajuntament.En l’actualitat l’escola forma part de l’Agenda 21escolar (ara Escoles més sostenibles).

Maria Baldó i Massanet, pedagoga antifeixista deVallcarca, fou la primera directora de l’escola, i “LaFarigola de Vallcarca” el primer grup escolar feme-ní de la ciutat.

13.

14.


13/20


40ENERGIA

15. ALBERG- CASA MARSANS


40ENERGIA

16. PARK GUELL

Alberg Mare de Déu de Montserrat

Conegut com la Casa Marsans, es troba al PasseigMare de Déu del Coll 41 i abans de ser l’alberg que

coneixem ara va ser la residència particular de laJosepa Marsans i Peix, filla d’un important ban-quer. D’habitatge va passar a ser hospital de sangamb la República, acollir tropes mores del generalFranco l’any 1939 i després de la segona GuerraMundial va ser una escola pública polonesa acollinta nens polonesos rescatats pels aliats de les urpesde Hitler. Després de deu anys va ser residènciad’orfes de l’Auxili social i actualment Alberg de Jo-ventut. Destaca la decoració neoàrab i modernista

de l’interior i l’edifici està catalogat com a Patrimo-ni Cultural Europeu.

La decoració de la casa està inspirada en l’Alham-bra de Granada. La planta baixa, organitzada al vol-tant d’un espai central -el típic “Sahn” profusamentdecorat amb motius islàmics- evoca el pati delslleons del palau granadí (vitralls i columnes).

Park Güell

Eusebi Güell volia construir una urbanització selec-ta a l’actual recinte del parc. L’industrial va comprarun terreny a la muntanya Pelada i va encarregara Antoni Gaudí que projectés unes seixanta par-cel·les connectades per una xarxa de camins en unentorn tranquil, amb gran riquesa natural i bonesvistes a la ciutat. Fins i tot s’hi havien previst via-ductes i escales per salvar els desnivells. El projecteestava basat en el sistema de condomini molt ha-bitual a Gran Bretanya i aquesta va ser una de lesraons perquè s’anomenava park a l’anglesa.

Havia de ser un espai residencial per a unes poquesfamílies riques però ha acabat sent un dels parcsmés grans de la ciutat. Tant Antoni Gaudí com Eu-

sebi Güell van tenir la seva residència al parc.

15.

16.


14/20


30ENERGIA

17. FONT DE SANT SALVADOR


50ENERGIA

18. PARC DE LA CREUETA DEL COLL

1.

Font de Sant Salvador

La font de Sant Salvador d’Horta es troba en el ParkGüell per l’entrada del carrer Torrent del Remei. La

font era un lloc de trobada i antigament la gent delbarri, petits i grans, omplien a totes hores l’indret.Al matí els avis i a la tarda les mares amb les cria-tures per berenar en sortir d’escola. Els nens de lapostguerra jugàven a pescar els capgrossos que hihavia en el rajolí de la font, que anava muntanyaavall. La font ha patit vandalismes i gràcies a res-tauracions queda el mosaic del sant però s’han per-dut tots els mosaics blaus que recobrien els seientsdels costats.

Abans hi havia una gran quantitat de roures cente-naris. Durant la guerra els van tallar i van trencaruna tradició llunyana de les famílies, que porta-ven els seus nadons a la soca dels roures perquècreixessin saludables i forts com els arbres.

Parc Creueta del CollAntigament era la pedrera de la Creueta. Va serabandonada als anys 70 i s’hi volien construir pi-sos, però això es va evitar amb les reivindicacionsdels veïns i les veïnes que l’any 1976 demanavenla construcció d’un parc. Al 1986 es va inaugurar iels seus elements més destacats són l’estany de lapart baixa, i dues obres d’art: una gran escultura

suspesa d’Eduardo Chillida que s’anomena “Elogide l’aigua” i evoca el mite clàssic de Narcís; i un altmonòlit d’acer d’Ellsworth Kelly que duu per nom“Totem”. Quan la pedrera estava en funcionament,cada dia tocava la sirena quan feien explotar dina-mita per avisar als veïns i les veïnes. Es sentia a totel barri, a les cases i a les escoles i més d’un dia vahaver-hi trencadissa de vidres.

El porter de la pedrera, el Sr. Pinyol, va construir

un pessebre molt especial, que tenia efectes sonorsi lumínics. Diuen que moltes personalitats l’hanvisitat, fins i tot el pintor Dalí! Després de la mortdel porter, el pessebre no es va conservar i ja no espot veure.

17.

18.


15/20


40ENERGIA

19. FINCA SANSALVADOR

Finca Sansalvador

Pren el nom d’un doctor que en el seu dia va fer unencàrrec d’obra al deixeble de Gaudí Josep Mª Ju-

jol. És una finca que el doctor Sansalvador va com-prar l’any 1910 perquè a part de ser la seva fincad’estiueig hi volia fer un edifici amb habitatges delloguer (l’anomenada Casa Queralt).Ara és la seu del Taller d’història de Gràcia i encaramanté la caseta del porter decorada amb ceràmica iel jardí amb galeries subterrànies.La finca està plena d’elements i ornaments moder-nistes (la porta, la reixa, finestres i les escales d’ac-cés tenen detalls i esgrafiats).

Al fer les obres, es va descobrir aigua i es va can-viar el projecte per fer-hi grutes que accedissin alpou i portessin l’aigua a la planta d’embotellamental costat d’un jardí romàntic que les integrés enl’entorn natural. Ara conserva els antics pous d’onextreien l’Aigua Radial, que en el seu moment es vaarribar a comercialitzar, tot i que finalment l’aiguano va ser tan miraculosa com pensava.

En fer les obres de la finca, es va descobrir unafont d’aigua que es va comercialitzar amb el nomd’Aigua Radial. Per poder extreure’n l’aigua es vanconstruir grutes i pous.

19.


16/20


20ENERGIA

21. FONT RUBIA

Font-rúbia

En aquesta font es va trobar la Mare de Déu delColl, la font es diu Rúbia pel color rogent de laseva terra, el mosaic que hi ha en l’actualitat és unarèplica. Hi ha una còpia de l’antic dins la parròquiai el nou de la font es va fer amb les indicacions queva fer el Grup d’Estudis Coll-Vallcarca al Districte.Es van trobar restes de l’antic que estan al Museuarqueològic. La font que es va recuperar per reivin-dicació del Grup d’estudis, estava en un solar privatque l’Ajuntament va haver de comprar i retornar albarri de nou com a font pública.

Al barri hi ha moltes fonts. Moltes cases tenien unpou, però les cases que no en tenien havien d’anar abuscar l’aigua a la font.


10ENERGIA

20. SANTUARI DEL COLL

Santuari Nostra Senyora del Coll

Casa pública on hom serveix menjar i dóna allotja-ment. Està just on es situava l’antiga

fonda Torralba. El Santuari que dóna nom al barriés romanic, del segle XI, tot i que ha patit diferentsreformes que han fet canviar el seu aspecte origi-nal. La seva Mare de Déu ha estat la més venera-da de Catalunya. Es feien peregrinacions des del’aleshores Barcelona, del carrer Tapineria i Tallers,des d’on devots de la Mare de Déu pujàven al SantCrist barroc que va ser destruït durant la guerra. Esfeien ofrenes diàriament i va ser en aquest entornon també es feien mítings polítics impulsats pel Sr.

Lerroux.

El campanar feia la funció de torre de defensa.Quan els peregrins que pujaven de Barcelonaarribaven a la Muntanya Pelada, encenien una granfogata de manera que els familiars sabien que hihavien arribat bé.

20.

21.


17/20


10ENERGIA

23. PLACA LAGUNA DE LANAO


40ENERGIA

22. CENTRE CíVIC EL COLL-BRUGUERA

1.

Plaça Laguna Lanao

La plaça Laguna Lanao es troba sobre un edificide pàrquings de propietat publica i que es creapel desnivell del terreny, aprofitant per posar jocsinfantils i fer activitats de caràcter lúdic del barri.S’aprofita per instal·lar escales mecàniques de do-ble funció, pujada i baixada.

El terreny és difícil i és molt pendent. Per això laplaça està ubicada a la coberta d’un edifici, ambdos nivells, i s’hi han instal·lat escales mecàniquesperquè la gent gran i les famílies puguin pujar-hi.

Centre Cívic El Coll-La Bruguera

El Centre Cívic El Coll-la Bruguera està situat enun dels edificis de l’antigua Editorial Bruguera.

El Centre Cívic El Coll – La Bruguera és un equi-pament municipal que ofereix serveis i activitatsadreçades a totes les edats. El centre cívic és unespai de trobada i de difusió obert a totes les mani-festacions socials i culturals. Ofereix tallers, actua-cions musicals, exposicions, tallers culturals, activi-tats festives i populars, cessió d’espais i els serveisde ludoteca infantil, casal de joves, espai multimè-dia, espai per a la gent gran i WI-FI. El centre cívicés signant del Compromís Ciutadà per la Sostenibi-

litat Agenda 21 de Barcelona.

El Centre Cívic està ubicat en un dels edificis del’antiga Editorial Bruguera. Per això un dels seusprojectes és de recuperar la memòria històrica del’antiga editorial.

22.

23.


18/20


10ENERGIA

25. AUTO-ÒMNIBUS VALLCARCA-COLL

Auto-Òmnibus Vallcarca-El Coll

Està al principal eix vertebrador en un barri cas-tigat pels forts pendents. El camí del Coll fou enla dècada dels setanta del segle XIX, el pas de lacomunicació entre els barris de Vallcarca i Horta.

La parada de bus, el servei Òmnibus i la sala d’es-pera per viatgers de l’indret es fa visible a l’escritde la façana de l’actual restaurant Casa Fausto quehi ha al mateix indret.A l’espai actual hi ha una parada de referència albarri i per davant hi segueixen circulant molts auto-busos.

Era i encara és una parada important d’autobús delbarri i d’enllaç amb la línia 5 del metro. Aleshores,per les protestes dels veïns i les veïnes es va acon-seguir abaixar el preu del bitllet, tal com va sortirpublicat a La Vanguardia.


30ENERGIA

24. EDITORIAL BRUGUERA

Editorial Bruguera

L’Editorial tenia la seva seu al barri i molts veïnsi veïnes hi treballaven o hi tenien familiars impli-

cats. Es va fundar amb el nom de Gato Negro i vaser una de les més importants, s’imprimien còmicsi publicacions molt famoses en una gran rotativaque hi havia a l’edifici, la Cerutti. Els estudis dedibuixants i la redacció primer van estar a l’Av-da. República Argentina i posteriorment al carrerCamps i Fabrés, 5.L’editorial va donar feina a molts veïns i veïnesdurant els 78 anys que va estar en actiu, des de 1908a 1986.

A l’Editorial Bruguera, s’hi han fet còmics, cromos ipublicacions molt famoses. Els còmics són molt im-portants per a la història del barri, per això algunesentitats volen que el museu del còmic s’instal·li al’antic Consolat Danès.

24.

25.


19/20

Entitats participants:

Escola Montseny, AMPA Montseny, Arxiu i ObservatoriVallcarca, Grup d’estudi El Coll-Vallcarca, AssociacióEcos-Antic Forn de Vallcarca, Centre Cívic El Coll-LaBruguera, Assemblea de Vallcarca, Aula Ambiental BoscTurull, Alberg Mare de Déu de Montserrat, Bodega la Riera,Col·lectiu Volta, Muebles San Ramos, Alum Nousistem.

Un projecte de Raons públiques amb lacol·laboració de l’Arxiu i Observatori Vallcarca.

Agraïments:Agraïment al grup d’ex-treballadors de l’antiga EditorialBruguera i a l’alberg Mare de Déu de Montserrat per

posar a disposició les seves fotografies, i al grup d’estudiEl Coll-Vallcarca per aportar coneixement i anècdotesveïnals sobre els barris del Coll i Vallcarca.

Un projecte subvencionat per l’Ajuntament de Barcelona.Hàbitat Urbà. Promoció de la participació ciutadana en lamillora de l’hàbitat urbà.


20/20

Documents

Cromos del barri Coll-Vallcarca