TARRAGONA I TERRES DE L’EBRE Núm. 37. Gener de 2011

ACTUALITAT EMPRESARIAL

www.cronica.diarimes.com

El Patronat de Turisme de la Costa Daurada promociona l’aeroport de Reus a Fitur

Foment destina 205 milions d’euros per connectar Corredor i TAV

P7

La connexió permetrà eliminar l’últim tren en via única entre Vandellòs i Tarragona

La fluixa campanya de Nadal dóna pas a les exitoses rebaixes d’hivern

P11

El primer dia de rebaixes, els comerços de Parc Central van registrar la visita de 50.000 persones

L’any 2010, Reus va tenir 300 consultes d’emprenedors per obrir negocis

P5

D’aquestes consultes, 60 iniciatives ja s’han constituït en empreses

Espanya té 422 camps de golf, sis més que l’any 2010. El 9% són de caràcter públic

P7

Les comarques de Tarragona compten amb cinc camps de divuit forats, tots de titularitat privada

Rectors marroquins participen a la URV en un curs sobre el canvi a la universitat

P12

Josep Antoni Belmonte President de Cepta i vicepresident de Foment del Treball

«Ara hem de d’estar al costat de les pimes i dels autònoms, són els que més ens necessiten» P4-5

No hi ha consens a l’hora de pronosticar el principi de la fi de la crisi econòmica

En el que sí que coincideixen les diferents entitats econòmiques de Tarragona és què l’atur, la manca de liquiditat de les empreses i la poca inversió pública seran els principals problemes del 2011

P2-3

Salou es presenta com un destí pioner en turisme esportiu i l’Ebre busca el mercat català

P6-7

El preu mitjà dels vehicles usats a Tarragona cau un 1% al 2010 i se situa en els 9.258 eurosLes previsions per enguany són molt optimistes i apunten a un creixement del 4%

P10

Els pressupostos de les principals institucions públiques del Camp de TarragonaAnàlisi gràfica dels ingressos, despeses i inversions públiques per l’any 2011

P8-9

2 EL REPORTATGE

Els agents econòmics no veuen clara la recuperació

PREVISIONS ECONÒMIQUES 2011

La Confederació Empresarial de la Província de Tarragona (CEP-TA) veu amb op-

timisme les perspectives econòmiques per a l’any que acaba de començar. Tot i que un dels sectors més afectats per la crisi és el de la construcció, la patronal tarragonina ha pronosticat que en-guany hi haurà una «gran demanda» d’habitatge de primera necessitat. En canvi, ha advertit que la manca de liquiditat de les entitats financeres i ban-càries dificultarà la cons-trucció de nou habitatge i la seva compra.

El vicepresident pri-mer de la CEPTA, José Luis García, ha explicat que actualment hi ha un gran estoc d’habitatge de segona residència, mentre que pràcticament ja no en queda de pri-mera necessitat, el tipus d’habitatge amb major demanda. Tot i així, Gar-cía ha argumentat que els empresaris del sec-tor no construiran nous habitatges fins que no es venguin els que hi ha en estoc. «El que cal és un sòl a preu adequat i liquiditat a les entitats financeres i el seu suport per poder construir i po-der comprar», assenyala.

Davant d’aquesta situa-ció, el vicepresident ha afirmat que «faltarà ha-bitatge de primera ne-cessitat a curt termini». A banda, ha destacat que la construcció «és el primer sector que pot recollir la gent aturada», i no només l’àmbit privat, sinó també l’obra pública, que «ara està pràcticament atu-rada a la demarcació». Des de la CEPTA s’apunta que «no hi haurà una millora en les xifres de l’atur si no hi ha liqui-ditat al sector financer». En aquest sentit, la Cambra de Comerç de Tarragona coinci-deix amb la patronal i avança que les restric-cions creditícies es man-tindran el 2011 i això di-ficultarà el finançament d’operacions empresa-rials. La Cambra deman-da mesures per frenar els tràmits burocràtics i estimular les deduccions fiscals, ja que, al sector privat, «li correspon el paper més rellevant en la recuperació».

El president de la Cam-bra de Reus, Isaac San-romà, apunta que els dos problemes endèmics de l’economia el 2011 se-guiran sent l’atur i la falta de liquiditat del sistema espanyol i de les empre-ses. «Mentre aquestes dues variables no mi-llorin, no es recuperarà l’economia». Amb tot això si el PIB acaba creixent ho farà amb valors molt sostinguts. «La realitat conjuntural no conforta el mercat i això fa que bona part del consum no ofereixi signes reals de recuperació», explica Sanromà.

Un any difícilLa Cambra de Comerç de Tarragona pronosti-ca un 2011 «difícil» per a l’economia de la pro-víncia, especialment per l’escàs creixement de l’ocupació, per una fal-ta de confiança que en-fonsa el consum –que afecta especialment el comerç minorista– i per la frenada de l’obra pú-

La recuperació econòmica pel 2011 no està gens clara. Si bé algunes institucions com la Cambra de Comerç de Tarragona preveuen un any difícil per l’economia de la província, la patronal es mostra més optimista davant les previsions de l’any que ha començat. La CEPTA creu que hi haurà demanda d’habitatge de primera necessitat i això crearà ocupació, però alerta de la manca de liquiditat de les entitats financeres. Per la seva banda, l’ens cameral recomana a les empreses explorar mercats emergents per guanyar competitivitat.

EL DETALL

L’any de la recuperacióHaurem d’esperar fins al 2013 per veure un creixement moderat de la nostra economia,

amb una xifra al voltant del 2%

Mercè Veciana

LES CLAUS DE LA RECUPERACIÓ

Incrementar la inversió públicaLa retallada en la inversió pública és una de les causes que ha provocat aquest recés en l’economia catalana. L’any 2011 es reduirà de manera dràstica per eixugar dèficits per sobre del 6% del producte interior brut (PIB)

Preus adequats per al sòl urbanitzableEl 2011 es produirà una demanda d’habitatge de primera necessitat però el sector no construirà noves vivendes si no s’adequa el preu del sòl. Actualment hi ha un gran estoc d’habitatge de segona residència.

Facilitats de finançament i més deduccions fiscalsLa reactivació de l’economia passa per aconse-guir més facilitats de finançament i estimular les deduccions fiscals, ja que, al sector privat, li correspon el paper més rellevant en la recu-peració econòmica.

Eficiència inversora i fora traves burocràtiquesLes inversions han d’anar dirigides a millorar la productivitat del país. Cal gastar en allò que tingui un retorn a curt i mitjà termini. S’han de treure processos burocràtics i administratius que es dupliquen i perjudiquen les empreses.

Explorar nous mercats i guanyar competitivitatEls mercats emergents i poc saturats (Àfrica, Àsia, Llatinoamèrica, etc-) són una gran sortida per les empreses europees que alhora guanyen en competitivitat. En aquests països hi ha una classe mitjana amb ganes i poder per consumir.

3Gener de 2011

EN CONTEXTblica pressupostada que no s’executarà en aquest exercici.

El gabinet d’estudis de la Cambra considera, per tant, que l’Administració no serà un motor de re-cuperació, ja que «la in-versió pública es reduirà de manera dràstica per eixugar dèficits per sobre del 6% del producte inte-rior brut (PIB)».

Les Cambres animen les empreses de la demar-cació a explorar mercats emergents, menys satu-rats (l’Àfrica subsaha-riana, el sud-est-asiàtic, països, l’Orient Mitjà,...) ja que això els permetrà «guanyar competitivitat».

Els experts conside-ren que l’economia de Tarragona tornarà a una situació d’estabilitat el 2013, quan es tornarà a creixements del 2%, «però amb estrangulaments estructurals importants com el mercat de treball, que mantindrà taxes de desocupació entre el 13 i el 15%».

Malgrat que els tipus d’interès continuen molt baixos, l’elevat endeuta-ment de les famílies, l’alta taxa d’atur i l’augment dels tipus d’interès de l’IVA no ajudaran en lí-nies generals a recupe-rar el consum del país, segons la Cambra de Co-merç de Reus.

L’economia catalana creixerà un 1%L’economista Rafael Domènech apunta en el seu informe econòmic del BBVA que l’economia catalana creixerà en-guany un 1% gràcies al comportament del sector exterior, després de cau-re l’any 2010 un 0,3%.

Domènech creu que a mitjà termini l’ajust de l’economia catalana, inclòs el sector públic, mantindrà la demanda interna deprimida, per la qual cosa el creixement econòmic vindrà en-guany per la contribució del sector exterior, amb un creixement de les ex-portacions previst per 2011 en el 7,2% i del 8,9% per 2010.

Segons les mateixes previsions, la demanda interna caurà aquest any un 0,8% i un 0,1% l’any 2011.

A principis de l’any 2011 es mantindrà una lleugera destrucció de l’ocupació, però en la segona meitat de l’any s’iniciarà la creació neta d’ocupació, encara que la taxa d’atur pot augmen-tar per l’increment de la població activa.

ESADE creu que Espanya prolongarà el seu estancamentL’economia espanyola «prolongarà el seu estancament» el 2011 amb un creixement entre el 0,5 i el 0,7% del PIB, insuficient per «consoli-dar» una sortida de la crisi i que es mantindrà la taxa d’atur al voltant del 20%. Això és el que s’extreu de l’informe publicat per l’escola de negocis ESADE. L’escola estima que la reforma laboral ha estat «una opor-tunitat perduda» ja que no resoldrà la dualitat del mer-cat de treball ni con-tribuirà a reduir l’atur. L’informe també alerta del perill de la influència dels problemes de Grècia, Irlanda i Portugal sobre el deute espanyol i tem que un rescat d’una economia de la mida de l’Estat podria arrossegar la zona euro a una «tensió insostenible».

L’Informe Econòmic Esade 2011, elaborat pels professors Fernan-do Ballabriga i Josep Comajunco-sa, del Departament d’Economia, també adverteix que «una recu-peració lenta« de l’Eurozona, una apreciació de la moneda comuna que perjudiqui les exportacions o un efecte de l’ajustament fiscal sobre la demanda dels consumi-dors puguin alentir encara més el creixement econòmic a l’Estat.

El punt més dèbil de l’economia es-panyola, l’atur, seguirà amb taxes properes al 20%.

Reforma laboralL’informe d’Esade lamenta que la reforma laboral del govern Za-patero es va ‘quedar curta’ i no servirà per eliminar la dualitat del mercat de treball i que ne-

cessitarà ‘reformes addicionals’ per no ‘perjudicar el potencial de creixement de l’economia’.

A nivell europeu, Esade avança que el flux de crèdit espan-

yol es veuria ‘molt perju-dicat’ si els problemes de Grècia, Irlanda i Portugal afecten de manera ‘sostinguda’

les condicions de fi-nançament del deute de

l’Estat. Una situació de rescat de l’economia espanyola a l’estil de la grega podria portar la zona euro a una ‘tensió insostenible’, ja que la mida de l’economia espanyo-la dobla la d’aquests estats junts. Per això, l’informe recomana que el govern ‘segueixi endavant’ amb les reformes estructurals, espe-cialment amb una reforma de les pensions en la línia que proposa l’Executiu –retard de l’edat de ju-bilació i l’ampliació del període de càlcul de la base reguladora– i una reforma del sector financer.

El Banc Mundial preveu una moderació del creixementEls organismes internacio-nals comencen a ajustar les seves projeccions. I a partir dels primers càlculs fets públics pel Banc Mundial per al conjunt de l’economia mundial, es podria dir que 2011 serà un any de transició. Després del repunt viscut després de la crisi, es viurà una moderació en el creixement abans de tornar a re-puntar el proper any. El producte interior brut planetari creixerà un 3,3% en 2011, sis dècimes menys que l’any passat, per després re-cuperar el 3,6% en 2012, indica la institució en el seu informe. Els països en desenvolupament apor-taran gairebé la meitat del creixe-ment mundial durant els propers dos anys, amb una expansió previs-ta del 6% i el 6,1%, davant del 7% de 2010. Superen amb comoditat les economies avançades.

Ocupacions perdudesAl món desenvolupat es passarà d’un creixement del 2,8% el 2010, al 2,4% el 2011 i al 2,7% el 2012, segons les previsions que acaba de

publicar l’organisme. El Banc Mundial torna a

posar en evidència que el creixement en les economies avançades serà insuficient per recuperar les desenes de milions d’ocupaci-

ons perdudes durant la Gran Recessió. La institució confirma

que en la majoria dels països en desenvolupament, l’economia va recuperar un nivell de normalitat. No obstant això, encara que el crei-xement serà «sostingut» a mitjà ter-mini, assenyala que “la recuperació en diverses economies emergents d’Europa i Àsia central és incerta. El mateix s’aplica a alguns països del denominat món desenvolupat».

De nou, l’atur, l’endeutament privat, la fragilitat de l’habitatge i les tensions en el sistema financer seguiran «obstaculitzant la recupe-ració» mundial. Del costat positiu, l’organisme destaca l’increment registrat l’any passat de la inver-sió estrangera directa als països en desenvolupament, del 16% davant de la caiguda del 40% durant l’any 2009.

OPINIONS

«A Tarragona ens costarà menys sortir de la crisi»

Josep Antoni BelmontePresident de la Cepta i vicepresident de Foment

«Tot i que el 2011 serà un any llarg i difícil, penso que les previsions per l’economia de Tarragona són més esperançadores que per la resta de Catalunya. El nostre polígon pe-troquímic influirà de manera posi-tiva en aquest sentit, amb creació d’ocupació. Tenim més activitat industrial que en altres demarca-cions i un port que funciona bé. Això ja s’està notant».

«El comerç exterior és l’únic oxigen que té l’economia»

Albert AbellóPresident de la Cambra de Comerç de Tarragona

Durant el 2011 es mantindrà la in-activitat i no serà fins a finals d’any o principis del 2012 quan hi haurà un repunt. El sector públic no serà un motor de l’economia; per tant, això quedarà en mans únicament del sector privat, el qual haurà de sortir a l’exterior per vendre el seu producte i ser més competitiu. L’atur continuarà sent un dels problemes més greus.

Incrementar la inversió públicaLa retallada en la inversió pública és una de les causes que ha provocat aquest recés en l’economia catalana. L’any 2011 es reduirà de manera dràstica per eixugar dèficits per sobre del 6% del producte interior brut (PIB)

Preus adequats per al sòl urbanitzableEl 2011 es produirà una demanda d’habitatge de primera necessitat però el sector no construirà noves vivendes si no s’adequa el preu del sòl. Actualment hi ha un gran estoc d’habitatge de segona residència.

Facilitats de finançament i més deduccions fiscalsLa reactivació de l’economia passa per aconse-guir més facilitats de finançament i estimular les deduccions fiscals, ja que, al sector privat, li correspon el paper més rellevant en la recu-peració econòmica.

Eficiència inversora i fora traves burocràtiquesLes inversions han d’anar dirigides a millorar la productivitat del país. Cal gastar en allò que tingui un retorn a curt i mitjà termini. S’han de treure processos burocràtics i administratius que es dupliquen i perjudiquen les empreses.

Explorar nous mercats i guanyar competitivitatEls mercats emergents i poc saturats (Àfrica, Àsia, Llatinoamèrica, etc-) són una gran sortida per les empreses europees que alhora guanyen en competitivitat. En aquests països hi ha una classe mitjana amb ganes i poder per consumir.

4 ACTUALITAT

Quatre anys per enda-vant com a president de la Patronal tarragonina. Quins són els principals reptes?Tenint en compte que la situació actual de crisi econòmica ens ha agafat de ple, amb tancaments d’empreses i un augment de les baixes d’autònoms molt preocupant, una de les prioritats de la Cepta és implicar-se al màxim en el món de l’empresa. Hem d’estar al costat de la petita i mitjana empre-sa i sobretot dels autò-noms.Un altre dels reptes és la

formació. Abans teníem feina per omplir els cur-sos i ara és tot el contrari. Avui en dia el mercat la-boral exigeix professio-nals qualificats. Des de fa poques set-manes ocupa una de les vicepresidències de Foment del Treball. In-fluirà d’alguna manera aquest nomenament a la seva tasca al capdavant de la Cepta?La nostra demarcació no ha tingut mai un càrrec d’aquestes caracterís-tiques; per tant, és una qüestió d’autoestima i d’orgull i dono les gràci-

es a qui va comptar amb mi per la confiança dipo-sitada. Avui per avui hem d’estar ben situats i poder participar de tot el que es decideix en el món em-presarial. Aquest càrrec ens ofereix l’oportunitat d’estar en la primera línia de treball i poder partici-par en les decisions que

es prenen i que afecten el nostre territori. Aquest nomenament confirma que la Cepta ha recuperat la imatge i el prestigi que tenia?Efectivament, avui per avui, la Cepta ja està ben posicionada des del punt de vista intern i ara amb aquest nou càrrec recu-

perem el prestigi que en un moment donat es va perdre. Avui la Cepta està de moda.Creu que actualment hi ha massa entitats que representen els empre-saris?A mi el que m’agradaria és que la Cepta fos l’única patronal de tot el territo-ri. Però això no és gens fàcil, perquè hi ha altres entitats que també re-presenten sectors empre-sarials, que tenen la seva quota de mercat i volen tenir el seu protagonisme dins la societat. Tot i així, considero que la Cepta és

la patronal provincial per excel·lència. En aquest sentit, té al-guna assignatura pen-dent?La meva assignatura pen-dent és el comerç. En aquest cas sí que m’agra-daria que anéssim tots a una. Vostè s’imagina poder aglutinar només un miler de comerços de Tarragona? Amb una pre-sentació això es podria fer més pressió davant de temes importants.Com valora el canvi del Govern català? Creu que serà positiu per l’empresariat?

Josep Antoni Belmonte ha aconseguit sanejar la patronal

i millorar la seva imatge.

EL DETALL

Assignatura pendentAglutinar tot el comerç de Tarragona sota el mateix paraigua és un repte que m’agradaria

aconseguir; seria un èxit rotund

Mercè Veciana

ELS REPTES DE LA CEPTA PEL 2011

Josep Antoni Belmonte. El president de la Cepta i vicepresident de Foment del Treball comença a veure una lleugera recuperació de les empreses tarragonines, tot i que alerta que el 2011 serà un any llarg que exigirà continues adaptacions a la nova situació econòmica.

«Haurem de treballar el doble per guanyar la meitat que abans»

PROTAGONISTES

PABLO ISLA SUCCEIRÀ AMANCIO ORTEGA AL CAPDAVANT D’INDITEX

El president i fundador d’Inditex, Amancio Ortega, proposarà en la propera junta d’accionistes (juliol 2011) el nomenament de l’actual vicepresident i conseller delegat, Pablo Isla, com el seu successor en la presidència de l’empresa. Fonts d’Inditex han assenya-lat que Isla continuarà com a conseller delegat del grup

tèxtil. Amancio Ortega diu en la carta que amb el nomenament d’Isla com a president en la propera Junta General s’inicia una nova etapa que «serà la combinació de la joventut i l’experiència». L’actual president d’Inditex assenyala que proposa a Isla amb la tranquil·litat i seguretat que «és el millor per al futur de la companyia». Pablo Isla, amo d’un 0,022% d’Inditex i conseller delegat de la firma des de juny de 2005, és llicenciat en Dret i ha ocupat diversos càrrecs com la presidència de la Tabacalera Altadis i director general de Patrimoni de l’Estat al Ministeri d’Economia i Hisenda.

ENDESA FITXA JOSÉ MARíA AZNAR COM A ASSESSOR EXTERN

L’exmandatari i enca-ra president d’honor del Partit Popular s’encarregarà d’assessorar la direcció d’Endesa en estratègia inter-nacional, singularment en els seus negocis a Llatinoa-mèrica. Per aquesta labor, percebrà un sou anual que rondarà els 200.000 euros. El que fou president entre 1996 i 2004 suma així un

nou càrrec a les seves múltiples ocupacions priva-des. Aznar forma part del consell d’administració de News Corporation, el grup del magnat de la comunicació Rupert Murdoch, des de juny de 2006. Per accedir al consell de News Corp – una tasca per la qual l’any passat va percebre 220.000 dòlars (uns 170.000 euros)– va renunciar al seu seient en el Consell d’Estat. L’expresident popular s’ha embutxacat des de la seva sortida de Moncloa uns 600.000 euros per la publicació de tres llibres amb el grup Planeta. I el seu catxet com a confe-renciant és de 36.000 euros per intervenció.

ÉLICES I DEVESA, NOUS DIRECTORS GENERALS DE REPSOL

Repsol ha aprovat el no-menament de Begoña Élices García i de Miguel Ángel Devesa del Barrio com a directors generals de la companyia. Begoña Elices

García, fins ara directora corporativa de Comu-nicació, ha estat nomenada directora general de Comunicació i Gabinet de Presidència. Llicenciada en Ciències de la Informació i en Econòmiques per la Universitat Complutense de Madrid, es va incor-porar a Repsol el 2001.A més, Repsol ha designat el fins ara director corporatiu d’Estratègia i Desenvolupament Corpo-ratiu, Miguel Ángel Devesa del Barrio, nou direc-tor general econòmic financer, en substitució de Fernando Ramírez, segons va anunciar la petroliera en un comunicat.

5Gener de 2011

Jo hi confio molt, en el nou Govern, ja que te-nen experiència perquè ja van governar fa anys, han estat a l’oposició i sa-ben molt bé com estan les coses. Només els dono un con-sell, que s’impliquin en el projecte a primera línia de foc i que no es dei-xin guanyar per la por. De vegades no es prenen decisions importants per culpa de la por. S’ha de ser valent i no deixar-se portar pel que és més po-pular. El nou govern ho té tot per fer-ho bé.Des de la Cepta, quines

són les previsions eco-nòmiques pel 2011?El 2011 serà un any llarg. Anem en la mateixa línia que en el 2010 però hi ha un cert moviment, la maquinària no està para-da, no per les mesures del Govern, sinó perquè les empreses s’han adaptat a les circumstàncies, s’han reestructurat. Diuen que la nostra de-marcació es recupera-rà abans que altres com Lleida o Girona, ja que l’activitat industrial és més intensa (complex petroquímic, port, turis-me...).

Quin missatge encorat-jador pot donar als em-presaris per afrontar el nou any?El que els dic i m’ho dic a mi mateix és que ens haurem d’adaptar i treba-llar el doble per guanyar la meitat que abans. Els preus del mercat els mar-carà el propi mercat, no nosaltres. Així com anys enrere els pressupostos no es miraven gaire, avui per avui són prioritaris dins les empreses.La Cepta ha invertit sempre en formació. Quins són els sectors amb més demanda pels

propers anys?Tot el que envolta el sec-tor petroquímic s’està animant amb força, inclo-sos els serveis i la indús-tria manufacturera.I la construcció, repun-ta ja?La construcció destinada a primera vivenda comen-ça a moure’s. Tot el que és segona residència està parat, ja que encara hi ha molt d’estoc i els cons-tructors no invertiran en aquest sector. Però si donem un tomb per Tar-ragona podem veure com igual hi ha una vintena de cases en marxa. No

és gaire cosa, però ja es comença a veure un cert moviment.El proper 25 de febrer celebren l’11a Nit de l’empresari, sens dubte, un esdeveniment con-solidat i de gran reper-cussió a les nostres co-marques. Quines són les novetats per enguany?Des del punt de vista dels guardonats, hem de des-tacar que enguany hem afegit dos nous guardons. El guardó sense barreres, destinat a les empreses que hagin facilitat durant el 2010 l’accés i mobi-litat de les persones als

centres de treball i aten-ció al públic. I el guardó inserció/inclusió social, per aquelles empreses que hagin contribuït de manera sostinguda a la promoció, inserció labo-ral i contractació de per-sones amb minusvalies.Pel que fa als convidats, a hores d’ara encara no podem confirmar les per-sonalitats que assistiran a l’acte.Crec que el format de l’acte és l’encertat i volem mantenir-lo així; per tant, serà com l’edició anterior amb algun canvi en el es-cenari.

FOTO: CRISTINA AGUILAR

El departament de crea-ció d’empreses de la Cam-bra de Comerç, Indústria i Navegació de Reus va atendre durant el 2010 més de 300 consultes d’emprenedors interes-sats a impulsar un projec-te empresarial, cosa que representa un increment del 45% respecte a les xi-fres registrades l’any an-terior. Aquestes consul-tes inicials serveixen per fer un primer diagnòstic del projecte i avaluar les seves possibilitats d’èxit. D’aquí que, d’aquesta xi-

fra total, finalment s’ha-gin impulsat 60 iniciati-ves que a hores d’ara ja són empreses constituï-des formalment.

A l’hora de valorar la tipologia d’empreses im-pulsades la gran majoria estan vinculades al sector serveis, les noves tecno-logies i l’àmbit comercial. Aquestes xifres demos-tren, d’una banda, que molts veuen en la crisi una oportunitat i que de-cideixen assumir el repte de constituir la seva prò-pia empresa. De l’altra, la

xifra serveix per destacar la referència que cons-titueix la marca Cambra entre els nous emprene-dors.

Sobre aquesta qüestió, el president de la corpo-ració, Isaac Sanromà, ha volgut apuntar que tot plegat demostra que «la nostra corporació s’ha guanyat amb escreix el reconeixement general pels esforços constants que destinem per ajudar els que volen iniciar un projecte empresarial. La marca de la Cambra cons-

titueix tot un aval a l’hora de confortar aquests em-prenedors que, precisa-ment, és al començament quan més necessiten el

suport professional que oferim».

El servei de creació d’empreses és un ser-vei gratuït que s’ofereix

a tots els emprenedors del Baix Camp, la Conca de Barberà, el Priorat, la Ribera d’Ebre i la Terra Alta./ Mercè Veciana

Les empreses que demanen més recolzament a la Cambra són les relacionades amb el sector del comerç, dels serveis i les noves tecnologies.

NOVES EMPRESES

La Cambra de Reus atén més de 300 emprenedors el 2010Una seixantena dels projectes tutoritzats s’han constituït ja en empreses. La majoria estan vinculades al sector serveis i comerç

FOTO: CEDIDA

6 ACTUALITAT

L’aeroport de Reus, principal reclam per atreure turisme

FIRA INTERNACIONAL DEL TURISME

Els responsables del Patronat de Turisme de la Costa Daurada i les Terres de

l’Ebre han valorat posi-tivament la seva partici-pació a la fira de turis-me Fitur de Madrid, on l’Aeroport de Reus és un dels principals reclams del Patronat per atreure turisme al territori. El ge-

rent de l’ens, Octavi Bono, ha destacat que s’ha vol-gut difondre el nou marc tarifari dels aeroports gestionats per Aena, que fa que l’Aeroport de Reus «sigui avui força més competitiu pel que fa a taxes». «Hem volgut que la informació arribés a tots els potencialment interessats», ha destacat. El Patronat ha concertat

reunions amb operadors turístics i mitjans de co-municació especialitzats d’estats com Alemanya i Suïssa.

Un espai per fer contactesBono ha qualificat Fi-tur com «un espai immi-llorable on establir les primeres preses de con-tacte amb els mercats

amb els quals es vol tre-ballar durant la resta de l’any». El gerent del Pa-tronat ha manifestat que l’organisme ha aprofitat la presència a la fira per desplegar «una intensa agenda de reunions, de manera especial amb agències de viatge i ope-radors turístics i també de mitjans de comunica-ció especialitzats».

De la seva banda, Mar-ta Farrero, gerent del Pa-tronat de Turisme de la Diputació a les Terres de l’Ebre, es mostra satisfeta de la rebuda per part dels professionals assistents a la fira en aquests primers dies i destaca els con-tactes que s’han fet tant dins del mercat nacional com internacional. «Hem tingut l’oportunitat de

mantenir reunions i dur a terme accions de promo-ció adreçades tant al tu-risme de proximitat com de fora de casa nostra».

En aquest sentit, Fa-rrero destaca que des del Patronat es dóna màxima prioritat al turisme pro-cedent de Catalunya, ja que, segons les dades de 2010, és el que més ha apostat per les comar-

Els responsables del Patronat de Turisme de la Costa Daurada i les Terres de l’Ebre valoren positivament la seva assistència a la fira de turisme Fitur i qualifiquen el certamen com un «espai immillorable on establir les primeres preses de contacte amb els mercats amb els quals es vol treballar durant la resta de l’any».

Mercè Veciana

CORREDOR MEDITERRANI

205 milions d’euros per connectar Corredor i TAVLa Cambra de Comerç de Tarragona valora la inversió positivament però diu que arriba tard i que no cobreix les expectatives del Camp

Foment destina 205 mi-lions d’euros a la con-nexió del Corredor Me-diterrani amb la línia d’Alta Velocitat Madrid - Barcelona - Frontera Francesa.

Les obres que ara s’ad-judiquen s’emmarquen dins les actuacions del ministeri per acabar l’enllaç del Corredor Mediterrani d’Alta Velo-citat amb la línia d’Alta Velocitat Madrid - Bar-celona i amb la línia ac-tual Reus - Tarragona, a través de sengles ramals de connexió. L’enllaç amb aquesta última línia permetrà connectar la ciutat de Tarragona tant amb el Corredor Medi-terrani com amb la línia d’Alta Velocitat Madrid - Barcelona.

La connexió permetrà eliminar l’últim tram en via única entre Vande-

llòs i Tarragona i treure el ferrocarril dels nuclis antics de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, Mont-roig del Camp i Cambrils (els tres al Baix Camp). De la mateixa manera s’eliminarà la barrera que el tren supo-sa per a la xarxa viària i es dotaran aquests mu-nicipis d’estacions noves integrades a zones de futur desenvolupament urbanístic.

A més, s’incrementarà l’oferta de serveis ferro-viaris per al Tarragonès amb una nova estació que integrarà els serveis d’alta velocitat i llarg recorregut del Corredor Mediterrani, i permetrà la connexió amb la lí-nia d’Alta Velocitat Ma-drid - Barcelona. També es connectarà el nucli urbà de Tarragona amb aquesta línia.

Massa tardL’Ajuntament de Tar-ragona i la Cambra de Comerç de la ciutat han valorat positivament l’anunci de l’adjudicació de les obres efectuades per Foment en relació a la xarxa ferroviària de viatgers i la construc-ció d’un nou ramal de via única d’ample ibèric que connectarà l’esta-ció central amb la línia entre Reus-Tarragona. Tot i aquesta satisfac-ció i bona valoració per ambdues administraci-ons, el president de la Cambra de Tarragona, Albert Abelló, ha asse-gurat també que aquesta inversió «arriba tard» i que «no cobreix les ne-cessitats» que encara té el Camp de Tarragona. El pressupost conjunt de les adjudicacions puja a 205 MEUR.

FINANÇAMENT

CatalunyaCaixa finança amb 4 milions d’euros a Acsa la construcció d’un geriàtric al Baix Ebre

CatalunyaCaixa ha finançat l’empresa ACSA Obras e Infraestructuras amb 4 milions d’euros destinats a la construcció d’una residència as-sistida per a gent gran i un centre de dia a la població de l’Ametlla de Mar, al Baix Ebre. Les obres de construcció d’aquest complex, que tenen un pressupost total de 5.3 milions d’euros, han estat adjudi-cades per l’Ajuntament en forma de dret de superfície, que implica que aquest transmet la propietat i el

dret d’explotació i conservació de la residència durant 18 anys, a canvi d’un cànon, mantenint la propietat del terra. El projecte de construcció de la residència i el centre de dia in-corporarà una instal·lació de plaques fotovoltaiques a fi i efecte de generar energia de manera sostenible.Les obres ja s’han iniciat a les parcel·les resultants del Projecte de Reparcel·lació del Pla Parcial “Ribes Altes”, i es preveu la seva finalització i posada en marxa a principis de 2012.

FORMACIÓ

«Executive English meetings» és una proposta dirigida als empresaris per praticar anglès

El Centre de Formació de la Cambra de Comerç de Tarragona ha progra-mat del 24 de gener al 28 de març el curs «Executive English meetings», una proposta que té com a objectiu facilitar a persones amb cert nivell d’anglès, un entorn per practicar aquest idioma d’una forma dirigida, per tal de millorar el nivell de fluïdesa de les converses en anglès. Els destinataris d’aquest curs són empresaris, directius i professionals que tinguin un nivell avançat d’anglès

però necessitin avançar en el seu ús habitual. La metodologia s’ha dissenyat divi-dint el curs en diferents sessions en les quals l’alumne interactua amb la resta de participants sota la supervi-sió d’un professor natiu que corregeix les expressions, ajuda a ampliar voca-bulari, modera les intervencions... El preu de la matrícula és de 180 euros per a treballadors d’empreses de la Cambra de Tarragona i aturats i de 220 euros per a la resta.

7Gener de 2011

Acabo de compartir una larga, agradable e interesante tertulia con colegas de pro-fesión, dedicados a ayudar en Singapur, India y China a los nuevos emprendedo-res a tener éxito y me he comprometido a escribir de forma ordenada todas las ideas debatidas para facilitar al lector su reflexión positiva, porque a los asis-tentes sólo nos guiaba la búsqueda de soluciones al dramático paro que nos ro-dea en España, de forma serena, porque los cambios de mentalidad son siempre lentos y por serlo pueden llegar tarde y no solucionar el problema, y con positi-va autocrítica para que como mínimo el lector observe que su verdad puede ser un tapón para saber dominar los cambios que nos rodean, por ello le propongo re-flexionar sobre estos cinco temas en for-ma de check list:1-Los emprendedores-empresarios que quieren seguir teniendo éxito en los mer-cados de oferta supercompetitivos, me-diáticos y globales, apuestan más y mejor que su competencia por la “FORMACIÓN DE SUS HUMANOS CON RECURSOS”, tanto en “LOS VALORES DE LA INTELI-GENCIA EMOCIONAL” como en su “EFI-CIENCIA PROFESIONAL”

¿Es esta su apuesta? SI NO2 - También apuestan por “LA EXCELEN-CIA EN LA CALIDAD DE SU GESTIÓN” para ir construyendo “UNA MARCA” valorada por los distintos segmentos de sus clientes, que la percibirán como la mejor, por ser distinta, próxima, exacta, muy amable, innovadora y fácilmente lo-calizable.

¿Es esta su apuesta? SI NO3-Apuestan por dirigir su empresa crean-do constantemente ventajas competiti-vas sobre sus competencias, bien por su vocación innovadora, por la aplicación de las tecnologías más oportunas, por sus diseños, por su excelente servicio a tiem-po real, por su eficaz post-venta, por la profesionalidad y amabilidad de su per-sonal, por la amplitud de sus horarios de servicios al cliente, por la máxima simpli-ficación de los trámites en las relaciones con los clientes, y por aquella ventaja que usted está aplicando en su empresa y no ha encontrado en esta lista.

Estas apuestas favorecen al éxito em-presarial cuando los clientes son más exi-gentes porque pueden escoger sin olvi-dar que ayudan y mucho a su fidelización y conversión en embajadores proactivos de nuestra empresa.

¿Es esta su apuesta? SI NO4 - Apuestan por gestionar sus finanzas de forma conservadora, financiando sus inversiones en gran parte con recursos propios, fruto de la gestión austera de los gastos y cuidando el límite de la propor-ción de la financiación externa.

Obviamente quienes han apostado por un modelo basado en la total financia-ción externa y en intentar que los clien-tes les compren fotocopias de la compe-tencia en blanco y negro, siempre en los mercados de oferta lo pasan mal y mu-

chos caminan hacia la UVI o a hacia el cementerio empresarial.

¿Es esta su apuesta? SI NO5 - Llegados a este punto también coin-cidimos los comensales en las apuestas urgentes que los poderes públicos de-berían ahora ya con tres años de retra-so, aplicar con urgencia para parar la sangría de muertes empresariales con su consiguiente aumento del paro porque los emprendedores necesitan para tener éxito y poder contratar a los más adecua-dos profesionales:

1 Incentivar la contratación, porque sólo acompañando al paro no se crean puestos de trabajo.

2 Perseguir el absentismo oportunis-ta, los excesos en los empleados libera-dos por distintos motivos, son los menos, pero destruyen con sus conductas de empleo.

3 Flexibilizar los acuerdos laborales adaptándolos a las circunstancias de cada empresa, para poder ser el mejor.

4 Flexibilizar la salida de los empleados en épocas de dificultad en las ventas y los cobros para evitar otro cierre total.

5 Potenciar la formación en la poli-valencia para facilitar la ocupación y/o colocación cuando las tecnologías y las nuevas lógicas en las relaciones con los clientes cambian, popularizando que los clientes sólo pagamos los sueldos cuando se satisfacen nuestras exigencias, ya no pagamos sólo el trabajo. Querer seguir empeñado en explicar que se paga el tra-bajo, produce y para muestra un botón: El paro que tiene España. Sólo pagan los sueldos las ventas. Sin ventas nadie pue-de pagar sueldos.

Si los unos y los otros se comprometen con estas apuestas, estaremos fomentan-do nuevos emprendedores, apoyando a los actuales empresarios, que son los que generan empleo. Les pido por favor que sumen el número de cierres de empresas más el número de nuevos emprendedo-res que podrían crecer con estas reglas y también sumen el número de empresas que aún siguen vivas con muchas difi-cultades lo que les priva de contratar a nuevos empleados y lo multipliquen por simplemente dos empleados, por empre-sa, verán la cifra que sale.

Obviamente si al emprendedor los po-deres públicos lo asustan con largos trá-mites, con inspecciones del no es posible, seguros sociales altos, despidos no adap-tados a la realidad de la empresa, ningu-na o pocas ayudas a la contratación, ba-jas médicas a granel y todas las rigideces que todos conocemos, ni los que ya son empresarios (por cierto, cada vez menos), ni los que desean serlo, ni querrán ni podrán crear empleo. Por estos motivos la gran mayoría de los jóvenes universi-tarios o no, su ilusión es trabajar en la administración.

Todos los que compartimos las re-flexiones, llegamos a la conclusión que no eran nuestras ideas de izquierdas o liberales o de los que usted considere lo que nos llevaba a pensarlas, creerlas y explicarlas ¡ERA NUESTRO SENTIDO COMÚN!

Con el deseo de haber sido fiel a lo de-batido, quedo como siempre a su disposi-ción tanto en las coincidencias como en las discrepancias en dbiosca@educatur.com

TRIBUNA

¿...Y quien apoya a los emprendedores?

Domènec Biosca.autor de la col·lecció:‘La nueva dirección comercial’ www.educatur.com

ques ebrenques, però que no es descuida el mercat internacional. «França i Andorra seran dos dels grans objectius d’aquest any pel que fa concreció d’accions turístiques fora de Catalunya».

Salou, turisme esportiuSalou va presentar a Fi-tur el Complex Esportiu del Vial del Clavet, una

iniciativa privada que su-posarà la creació d’una macroinstal·laciò espor-tiva. L’objectiu és im-plantar un espai esportiu de gestió i explotació pri-vada amb una capacitat per a sis camps de futbol i una àrea d’entrenament múltiple amb un camp d’atletisme per a la pràc-tica del futbol, l’hoquei, el rugbi, el cricket, el

beisbol i d’altres discipli-nes esportives.Salou també va presen-tar la ciutat esportiva del sector 03, projecte de caràcter públic. La futura infraestructura comptarà amb més de 93.000 me-tres quadrats, dos camps de futbol, dues pistes de tenis, quatre pistes de pàdel i dues pistes polies-portives.Amb aquestes dues in-fraestructures, Salou bus-ca incrementar la seva oferta d’equipaments es-portius per tal que els tu-ristes que demanden de fer esport «puguin tenir una magnífica oferta», ha afirmat l’alcalde, i Salou «sigui un destí pioner i de primera magnitud en matèria de turisme es-portiu».Els avantatges d’aquesta mena de turisme és que diversifiquen i desesta-cionalitzen l’oferta turís-tica de Salou.

Les Terres de l’Ebre donen màxima prioritat al turisme procedent de Catalunya, seguit de França i Andorra.

FOTO:CEDIDA

Les comarques tarragonines compten amb 5 camps de golf privats, cap de titularitat pública.

Espanya té 422 camps de golf federats, 6 més que l’any 2010 i un 9% són de caràcter públic

El nombre de camps de golf federats a Espanya, a 1 de gener de 2011, és de 422, sis més que el 2010, un in-crement significatiu si es valora la si-tuació de crisi actual però que s’expli-ca si es té en compte que l’inici de la construcció de les noves instal·lacions va tenir lloc fa dos o tres anys. En la ressenyada quantitat de 422 instal-lacions de golf estan compresos els clubs amb 60 clots. Al marge d’aques-tes 422 instal·lacions de golf es troben els 20 camps rústics registrats en la

base de dades, a més de 40 pistes de pràctiques i 128 clubs sense camp, as-sociacions que, com el seu nom indica, promouen aquest esport però man-quen de camp de golf, la qual cosa fa un total de 590 clubs de golf federats a Espanya a principi d’any.

Del total de 422 camps de golf, 38 d’ells tenen caràcter públic i popular, la qual cosa representa un 9 % del to-tal, un percentatge ja significatiu si es té en compte que fa quinze anys els camps de golf públics eren només 3.

GOLF FOTO:CEDIDA

8 ACTUALITAT

Mutua Madrileña i La Caixa han aconseguit unacord pel qual la compa-nyia madrilenya compra-rà a Criteria un 50% de Vidacaixa-Adeslas Segu-ros Generales, la compa-nyia d’assegurances No

Vida del Grup Caixa que inclou la companyia de salut Adeslas, líder del mercat d’assegurances de salut a Espanya.

L’import de l’operació ascendeix a 1.075 mili-ons d’euros i inclou un

acord comercial per a la distribució en exclusiva i de forma indefinida dels productes de Salut, Llar, Actuacions i dels restants rams de no vida, a través de les més de 5.400 ofici-nes de la xarxa comercial

de La Caixa, el nombre més elevat del país, o de qualsevol altre canal de distribució de l’entitat. La Caixa compta actual-ment amb una base de 10,5 milions de clients.

Mutua Madrileña durà a terme l’operació amb recursos propis, per la qual cosa no necessita-rà finançament extern, i mantindrà el seu nul endeutament i elevada solvència, la més alta del sector assegurador a Espanya i a Europa. Referent a això, la ràtio

de solvència No Vida de Mutua Madrileña se situa actualment en l’1.908%, 19 vegades el mínim exi-git per la Llei.

L’asseguradora presidi-da per Ignacio Garralda nomenarà el president executiu de VidaCaixa-Adeslas, que tindrà vot diriment en el Consell d’Administració. Aquest càrrec serà ocupat per Juan Hormaechea, actual director general de l’Àrea Asseguradora de Mutua Madrileña. Per la seva banda, el Grup La Caixa,

presidit per Isidre Fainé i dirigit per Joan Maria Nin, nomenarà el direc-tor general de societat. Aquest càrrec ho ocupa-rà Javier Murillo, actual director general adjunt executiu de Vidacaixa Grup, S. A. La posició de Mutua en la nova societat li permetrà consolidar-la en els seus comptes per integració global, amb la qual cosa veurà incre-mentar-se, enguany, els seus ingressos per primes fins els 3.300 milions d’euros.

ALIANÇA ESTRATÈGICA

Mutua Madrileña compra a Criteria el 50% de Vidacaixa-Adeslas Seguros GeneralesL’import de l’operació ascendeix a 1.075 milions d’euros

9Gener de 2011

10 EMPRESES

CatalunyaCaixa reuneix via satèl·lit 8.500 treballadors

BANCS I CAIXES

Una vegada com-pletat el procés de fusió, i des-prés de la seva c o n s t i t u c i ó

com a nova entitat, Catalu-nyaCaixa ha celebrat la seva primera convenció que ha reunit simultàniament, per primera vegada, els 8.432 empleats de l’entitat.

Els assistents, que for-men part de la xarxa co-mercial, de departaments centrals i d’empreses fili-als, han estat convocats a la vegada en diferents punts geogràfics, connec-tats via satèl·lit: Barcelo-na (Centre Convencions Internacional Barcelona i Barcelona Teatre Mu-sical), Tarragona (Palau Firal i de Congressos), Va-lència (Palau de Congres-sos de València) i Madrid (IFEMA-Auditorio Norte).

El director general ad-junt de l’entitat, Jaume Masana, va ser l’encarre-

gat d’iniciar la convenció, dirigint-se a tota l’audi-ència, i va destacar l’agi-litat amb la qual s’ha dut a terme el procés d’inte-gració de CatalunyaCai-xa, convertint-se en la primera entitat financera que protagonitza una fu-sió de manera completa en el mercat espanyol en els darrers anys.

Durant el transcurs d’aquesta trobada, con-duïda pels membres del comitè de direcció de l’entitat, es van desgra-nar els reptes als quals farà front l’entitat durant aquest exercici que acaba de començar, així com el seu pla de dinamització comercial que ha de fa-cilitar la consecució dels objectius fixats. L’acte va comptar també amb la presència del president de l’entitat, Fernando Ca-sado.

Adolf Todó, director

La multiconnexió es va fer des de diferents punts de la geografia catalana. A Tarragona es van concentrar 1.146 empleats al Palau de Fires i Congressos per seguir via satèl·lit la primera convenció que fa l’entitat després del procés de fusió. Els altres punts van ser el Centre Convencions Internacional Barcelona, Barcelona Teatre Musical, el Palau de Congressos de València i IFEMA de Madrid.

Mercè Veciana

AUTOMOCIÓ

El preu mitjà dels vehicles usats a Tarragona cau un 1% el 2010A Espanya, els preus van caure un 2,1% fins a l’entorn dels 12.000 euros i a Catalunya, un 1,2%.

El preu mitjà dels ve-hicles usats va registrar a Tarragona un descens del 0,9% durant 2010, fins a situar-se en 9.258 euros, segons les últimes dades recollides per la plataforma de vehicles on line AutoScout24. A Es-panya, els preus van cau-re un 2,1% fins a l’entorn

dels 12.000 euros.La companyia, que

mou el 40% dels vehi-cles d’ocasió que es co-mercialitzen a Espanya, explica que durant l’any passat al voltant del 55% de les operacions de compravenda de vehicles de segona mà es van ca-nalitzar, principalment,

a través de particulars, amb unitats de més de vuit anys d’edat, un ro-datge per sobre dels 100.000 quilòmetres i un preu de fins a 3.000 euros.

Per contra, les trans-ferències de vehicles seminous o de poca edat van ser limita-

des el 2010 a causa de l’absència d’una oferta atractiva (amb prou fei-nes un 1%), ja que els agents de rènting i rent a car –principals proveï-dors de VO d’edat re-duïda– van optar un any abans per allargar la vida de les seves flotes en lloc d’invertir en la seva re-

novació, per la qual cosa van subministrar un vo-lum de vehicles per sota del que s’esperava.

La plataforma on line vaticina al mercat d’usats un gran poten-cial de creixement de cara al futur, alimentat no només per la conjun-tura econòmica de crisi,

sinó també per la major qualitat i professiona-lització d’un sector que dia a dia s’està guanyant la confiança dels usua-ris. Tant és així que, se-gons les previsions de AutoScout24, el preu mitjà d’aquest tipus de vehicles podria repuntar prop d’un 4% el 2011.

11Gener de 2011

EL DETALL

Agents econòmicsmilions d’euros es destinaran a la construcció d’un casal d’astinaran a la construcció d’un

casal d’avis a Montblanc

BALANÇ COMERÇ

La campanya comercial de Nadal a Reus reparteix 35.000 premisLa Campanya comercial de Nadal a Reus, orga-nitzada pel Consorci de Promoció Comercial i Cultural Reus Vitalitat –format per la Cambra i l’Ajuntament de Reus–, pel Patronat Municipal de Turisme i Comerç, per Reus Centre AIE i amb el suport de les principals entitats comercials de la ciutat com són la Unió de Botiguers, el Tomb i l’Eix Comercial Passeig-Sunyer, va repartir entre el 3 de desembre i el 5 de gener més de 35.000 premis. Amb l’eslògan «Comprar a Reus té premi», la campanya va permetre als compradors dels 270 establiments que van sumar-se a la inicia-tiva, obtenir un premi directe si justificaven una compra igual o superior als 30 euros.

La tímida campanya de Nadal dóna pas a les exitoses rebaixes d’hivern

El factor meteorològic ha fet que enguany la campanya de Nadal s’endarrerís fins la darrera setmana de desembre, una decisió que confir-ma la hipòtesi que, cada cop més, els clients fan compres de menys valor a l’espera de la tempora-da de Rebaixes d’Hivern, que es confirma com la continuació natural de la campanya nadalenca. Enguany, ha estat l’any que el centre comercial ha encarat la temporada nadalenca amb un índex més alt d’ocupació d’operadors, que actualment es situa al voltant del 90%. Tot i això, el gerent de Parc Central, Pere Pairó, destaca «l’elevat ambient de compra» que ha vis-cut el centre comercial Parc Central durant els festius comercials de les festes de Nadal que ha provocat que, en moments puntuals, s’hagi hagut de limitar l’accés dels clients a l’aparcament. Pel que fa a la temporada de Rebaixes d’Hivern, Pairó destaca que «està sent un èxit» i que el dia de més afluència ha estat el 7 de gener, que va registrar la visita de gairebé 50.000 persones. En algunes botigues del centre comercial, el temps d’espera per comprar ha estat de més d’una hora.

FOTO: XXX XXX

Líders en sistemes de pagament electrònic

CatalunyaCaixa ha estat capdavantera en l’oferta a les empreses de solucions financeres avançades per a facilitar l’expansió dels nego-cis a través de la xarxa internet. La forta especialització de l’entitat en el sec-tor del Comerç Electrònic l’ha portat a generar increments interanuals del volum de negoci gestionat superiors al 50% en els darrers anys, xifra molt superior a la produïda en el conjunt del sector, on el 2009 s’ha observat un incre-ment interanual del 15,9% respecte a 2008, segons el darrer estudi sobre Comerç Electrò-nic B2C del Observatorio Nacional de las Te-lecomunicaciones y Sociedad de Información. CatalunyaCaixa compta amb una llarga expe-riència de 15 anys en la gestió de pagaments de comerços virtuals, tant espanyols com es-trangers. La plataforma de comerç virtual de CatalunyaCaixa és la més completa i flexible del mercat: gràcies a les múltiples opcions que s’adapten a tots els requeriments tècnics, operatius i de seguretat. En aquest sentit, la plataforma permet als comerços operar amb múltiples idiomes, amb diferents monedes,amb diverses marques de targetes.

general de Catalunya-Caixa, ha manifestat que «som una entitat cada vegada més preparada per afrontar nous reptes i això permetrà conver-tir-nos en una entitat de referència en aquest nou mapa financer que s’està configurant».

Todó va subratllar que el 2011 presenta un con-text econòmic dur, però que amb l’esforç i la de-terminació que ha carac-teritzat la nova entitat des del seu naixement, serà un bon any per a Catalu-nyaCaixa.

El director general va clausurar l’acte dient: «Volem ser l’entitat amb

l’equip de professionals comercialment més dinà-mic, clarament orientat a resultats, amb vocació de ser excel·lent i compro-mès amb els clients i la societat».

Nous productesCatalunyaCaixa ha llançat al mercat un nou produc-te, el Dipòsit 100% Na-tural, que brinda l’opor-tunitat d’aconseguir un cupó del 7% anual, amb la totalitat del capital assegurat, en el qual la rendibilitat dependrà de l’evolució d’una cistella composada per tres matè-ries primeres: el sucre, el cafè i el blat de moro.

Cuando alguien va a adquirir una vivienda no suele valorar la participación que el piso ha de tener en los gastos del inmueble, como tampoco el estado del edificio en su conjunto y aún otras situaciones conexas a la compra-venta que han de generarle cos-tes importantes. La falta de recur-sos en la actual situación de crisis económica se traduce en una ele-vada morosidad respecto a las obligaciones de mantenimiento del inmueble y en una constatable disminución de dotaciones pre-supuestarias para obras de con-servación y rehabilitación, lo que choca frontalmente con las exigencias de en-tretenimiento de la finca que impone la legis-lación inmobiliaria.

El mantenimiento preventivo y corrector del patrimonio inmobiliario, como obligación en el

ámbito privado, tan solo cuenta con un pre-cepto claro en ese sentido dentro del Libro V del Código Civil Catalán, que regula la pro-piedad horizontal en Cataluña. El art. 553.6, de esa norma sustantiva, contempla el llama-

do “fondo de reserva” que destina una cantidad no inferior al 5% del presupuesto anual para eventua-les obras urgentes, con la particu-laridad de que no se trata de un importe acumulable año a año sino que su desembolso tiene carácter final. En la práctica, la mayoría de comunidades recaudan ese míni-mo legal cuando lo correcto sería

dotarlo periódicamente para afrontar no solo el deterioro normal del inmueble y atender a las reformas que se vayan produciendo al margen del gasto ordinario, sino para asegu-rar las tareas de mantenimiento que se reco-

gen en el llamado Libro del Edificio. Desde el colectivo que represento se ha solicitado en innumerables ocasiones que se modifique este artículo exigiendo, cuando menos, el depósito del 10% del presupuesto ordinario o incluso dotaciones anuales acumulables para gestar un verdadero fondo de reserva para imprevistos de reparación, que es en reali-dad la finalidad teleológica de la norma.

El artículo 137 de l’Estatut d’autonomia que establece la competencia exclusiva de la Ge-neralitat en materia d’habitatge, incluye, en-tre otras cuestiones, la inspección y el con-trol del parque inmobiliario de acuerdo con las necesidades sociales y el equilibrio terri-torial. En este sentido el Pacte Nacional per a L’habitatge 2007/2016, proponía el estableci-miento de un sistema de inspección técnica de los edificios para asegurar el cumplimien-to y control efectivo del deber de manteni-

miento de los inmuebles, lo que se cohonesta con los enunciados de la Llei 18/2007 de 28 de desembre, del dret a l’habitatge que con-figuraba el marco normativo por el que debe regirse esta materia, en concreto es desta-cable el artículo 28 referido a la inspección técnica de los edificios y el 30 que alude al deber de conservación y rehabilitación de los inmuebles.

Finalmente estas previsiones normativas se han detallado en el reciente Decret 187/2010 de 23 de novembre, que impone la inspec-ciòn técnica de los edificios y que entrará en vigor el próximo mes de febrero, Con él se ini-cia la obligatoriedad para las comunidades de propietarios de realizar, por su cuenta y a su costa, las inspecciones obligatorias y re-paraciones de las deficiencias constructivas.

Ana Bozalongo Antoñanzas. Abogada. Asesor Juridico CTAFT.

La regulación del mantenimiento de los inmuebles de viviendas

12 UNIVERSITAT

Els investigadors del Centre de Canvi Climàtic (C 3) de la URV Manola Brunet (directora) Enric Aguilar i Javier Sigró són els organitzadors científics i instruc-tors del Training Workshop on Statistical Analysis of Climate Extremes que es duu a terme del 17 al 21

de gener a Guayaquil (Equador). Aquest seminari d’anàlisi estadística d’extrems climàtics ha estat or-ganitzat conjuntament pel Centro Internacional para la Investigación del Fenómeno de El Niño (CIIFEN) i l’Organització Meteorològica Mundial (OMM), i es fa

a la Fundación Universo, seu del CIIFEN, a Guayaquil.Es tracta d’una activitat de capacitació en tèc-

niques de tractament, desenvolupament i anàlisi d’índexs climàtics dirigida als responsables dels departaments centrals de Climatologia de tots els serveis meteorològics de Sud-amèrica i pretén millo-rar el coneixement sobre el canvi a llarg termini dels extrems climàtics sobre el continent.

Manola Brunet és presidenta del Grup Obert d’Experts sobre Vigilància i Anàlisi Climàtic Global i Regional de l’Organització Meteorològica Mundial.

Rectors marroquins participen a la URV en un seminari sobre l’avaluació i el canvi a la Universitat

Els rectors marroquins de l’Université Moulay Ismaïl, Ahmed Lebrhi, de l’Université Cadi Ayyad, Mohammed Marzak, i de l’Université Mohammed Premier, Mohammed El Farissi, així com el direc-tor del Consorci Interu-niversitari AlmaLaurea, Andrea Cammelli, co-ordinador del projecte GrInsA, van participar el passat 20 de gener en el seminari titulat «La cul-tura de l’avaluació com a benefici per al procés de canvi a la Universitat», que es va fer al Campus Catalunya.

El seminari realitzat va tractar sobre els meca-nismes per a la inserció laboral dels graduats i la garantia de qualitat a les universitats del Mar-roc en el marc del pro-jecte europeu Tempus GrInsA, en què la URV participa com a soci en col·laboració amb l’EPUF (Euromed Permanent University Forum).

Van participar al semi-nari experts de la Fun-dación Conocimiento y Desarrollo, d’AQU-Cata-lunya, de l’ESADE Career Services, de l’Observatori d’Inserció Laboral Pro-fessional i Assessorament Laboral de la Fundació de la Universitat de València i també el professor Ra-mon Burrut, vicedegà de la Facultat de Ciències

Econòmiques i Empresa-rials de la URV.

El projecte GrInsA (Graduate’s Insertion

and Assessment as to-ols for Moroccan Higher Education Governance and Management) té per

objecte desenvolupar un innovador sistema d’in-formació dels graduats marroquins amb els se-

güents objectius: • Reunir i explotar la

informació, per super-visar i avaluar els resul-

tats pedagògics i carac-terístiques dels titulats, mitjançant la supervisió dels programes graduats i l’anàlisi de caracterís-tiques específiques, l’es-tudi i els comportaments de treball.

• Transferir coneixe-ments tècnics i millors pràctiques sobre l’ús d’estadístiques a l’educa-ció.

• Promoure una «cultu-ra de l’avaluació» per al seguiment dels proces-sos educatius, l’avaluació dels processos de refor-ma de l’educació superi-or al Marroc i més enllà, sobre el conjunt de la zona mediterrània.

• Implementar noves eines destinades a facili-tar la transició dels gra-duats de la Universitat al treball i consolidar les re-lacions entre universitats i empreses.

• Dissenyar una en-questa pilot al Marroc sobre les condicions de treball dels joves un any després de la graduació, a partir de la informació base de dades de gradu-ats del Marroc.

El Seminari que es va realitzar a Tarragona for-ma part de les activitats de divulgació del projec-te GrInsA i va servir per realitzar un intercanvi de coneixements entre les universitats del Marroc i les europees.

El curs tractava sobre els mecanismes per a la inserció laboral dels graduats marroquins

El projecte GrInsA té per objecte desenvolupar un sistema d’informació dels universitaris

Es farà una enquesta pilot al Marroc sobre les condicions de treball dels joves després del curs

Va servir per intercanviar coneixements entre universitats del Marroc i d’Europa

La trobada va servir per intercanviar experiències entre universitats europees i marroquines.

FOTO: CEDIDA

INVESTIGACIÓ

El C3 imparteix un seminari d’anàlisi d’extrems climàtics pels serveis meteorològics d’Amèrica del Sud a l’Equador

13Gener de 2011

Presenta la teva candidatura als GUARDONS CEPTA

Guardó d’Honor CeptaGuardó a la Millor Empresa 2010

Guardó a la Millor Trajectòria Empresarial en el temps (10 anys)Guardó a la Projecció Internacional

Guardó a la InnovacióGuardó al foment de Polítiques d’Igualtat d’Oportunitats

Guardó a l’EmprenedoriaGuardó a l’EmprenedoriaGuardó a la Formació a l’Empresa

Guardó a la Responsabilitat Social Corporativa EmpresarialGuardó a l’Empresa Familiar

Guardó Sense BarreresGuardó Inserció / Inclusió Social

El 4 de febrer sʼacaba el termini per presentar candidatures

Per més informació i inscripcions:www.cepta.cat o al 977 24 23 13

14 TENDÈNCIESMOTOR

Càmares compactes Sony amb objectius intercanviables i video

NOVETATS

DSony llença al mercat les primeres càmeres compàctes amb objectius inter-canviables i video HD, entre les que es pot trobar la càmara digital més del món amb aquestes prestacions. Amb aquestes càmares NEX-5 i NEX-3 podràs obtenir una gran qualitat d’imatge i prestacions fotogràfiques pròpies de les cameres DSLR. més de compactes són fàcils d’usar oferint la comoditat de canviar els objectius en un elegant disseny que cap a qualsevol butxaca.

Microcadena MCi900, el so del directe a casa

Philips ha tret al mercat la microcadena MCi900, amb altaveus Sounds-phere que reprodueixen cada nota tal i com la va concebre l’artista, amb un audio nitid i natural crenat una impressió sonora més amplia i profunda. Per això, cada altaveu disposa d’un tweeter colocat a la part superior, garantint una interferència minim<a i un so molt més natural. A més inclou: la inno-vadora tecnología Fullsound que restaura fidelment els detalls del so de musica comprimida, el disc dur de 160 GB amb capacitat per 2.000 albums de música, emissores de radio per internet gratuites, pantalla en color i comoditat en la navegació.

El telèfon inalàmbric amb contestador automàtic Philips

Dins de la Philips Design Collection trobem aquest telèfon inalàmbric amb contestador automàtic, model ID965, per donar un significat nou a les teves trucades. S’han millorat elements com la pantalla blanca sobre fons negre, el microtelèfon acabat en pell, o les tecles sensibles al tacte que són un plaer pels sentits i aporten el luxe que et mereixes. El contestador automàtic és d’accès di-recte i un temps de grabació 50 minuts.

Preu Per especificar

Potència90/6000

Assistent de frenadaABS+EBD+BAS

Cilindrada1.396 cc

Pneumàtics195/65 R15

Caixa de canvisManual 5 velocitats

Maleter300 cv

Velocitat màxima168 km/h

Acceleració 0/10012,8 s

Consum l/100 km7,2/5,3

Emissions140 gr/km

Altres versionsix20 1,4i GLS Comfort1,4 CRDI GLS STYLE

ix20 1,4i GL CLASSIC

Hyundai ix20, la revolució del mercat del monovolumen

HYUNDAI ix20

HYUNDAI ha llençat al mercat europeu el nou monovolumen ix20, per tal de donar un impuls al segment dels monovolumens. Aquest nou vehicle s’uneix a la popular línia de la “gamma i”, que ofereix als consumidors uns alts nivells de qualitat, estil i comoditat i que a més s’uneix al innova-dor paquet de Hyundai “Confiança Triple Cinc” que inclou cins anys de garantía amb kilome-tratge ilimitat, cinc anys d’assistència en carretera i cinc anys de revisions de l’estat del cotxe. Aquest nou model s’ha fabricat a la planta que la companyia té a la República Txe-ca, compta amb una longitud de 4.100 mm i una linia de sostre de 1600 mm, garantint un espai d’habitacle usual en molts vehicles majors del segment C. Pel que fa al disseny i desenvolupament es el segon model euro-peu que adopta les tres qualitats claus en un disseny agradable:

refinament, dinamisme i confiança. Mostra d’aquestes es la reixeta davantera hexagonal, dissenyada per propor-cionar al monovolumen un aspecte que inviti als compradors a continuar explorant el cotxe. La constinuitat d’aquest disseny el trobem a l’interior amb un estil impecable, amb més lloc per les cames i el cap per donar major como-ditat així com més espai per l’equipatge i millora de les especificacions de l’equipament. Està disponible en quatre nivells d’equipament: Clàssic, Comfort, Sport i Style, tots amb nou co-lors exteriors, dos dels quals, el sienna orange i blueberry, són nous a la companyia i aporta un caràcter modern dins dels seu sector. Pel que fa als motors el trobem disponible amb quatre variants, dos de gasolina i dos de dièsel amb potències que van des dels 77CV fins als 90 CV. També s’ofereix transmissió manual i automàtica. Les versions dièsels emeten nomès

119g de CO2/Km.

Quant a seguretat el ix20 va equipat amb les últimes tecnologies per garantir la màxima protecció dels seus ocupants. Les caracte-rístiques de seguretat activa, inclou ESP, ABS amb BAS i assistència a l’arranc en pendent. Així Hyundai preveu amb aquest model continuar mantenint l’alt grau d’excel·lència en matèria de seguretat de la marca i aconseguir la màxima puntuació en les probes de impactes Euro NCAP.

Subaru presenta el nou Trezia, un model compacte pel mercat japonès i europeu

SUBARU TREZIA

Així, la marca japonesa inica la comer-cialització d’un nou mnodel compacte al mercat nipó, per tal de comple-mentar la seva oferta amb un vehicle posicionat en tre els sesu models del segment A i els del segment C i D, que formen el nuclli de la gamma. Les principals caracteristiques són, els seus quatre metres de longitud, cabi-na i interior espaiosos, i xifres baixes d’emissions superant als seus com-petidors, en la clase de cotxes petits

i es mostra amb un equipament que rivalitza amb els segments superiors. El Trezia estarà disponible amb dos motors, el de gasolina 1,3L i un diesel 1,4L. Anirà dirigit a una amplia gam-ma d’usuaris, que van des de persones grans actives a families joves. El pri-mer trimestre de 2011 es comercialit-zarà al mercat europeu.Amb aquest llençament Subaru mostra l’èxit de la seva aliança amb Toyota, anunciada al 2008.

15TENDÈNCIESGener de 2011

El Nissan LEAF és el primer vehicle 100% elèctric que rep el guardó al Co-txe de l’Any 2011 a Europa, i que ha passat al davant de 40 candidats con-vencionals. Aquest vehicle disposa

d’un motor elèctric compacte a la part davantera que proporciona tracció a les rodes del davant. El motor CC té 108 CV de potència i 280 Nm de par, idonis per arribar a una velocitat màxima de 145 Km/h. Aquest mpotor funciona gracies a la bateria llaminada de ions de liti, desenvolupada per Nissan amb un rendiment de potència de 90kw. Compta amb una autonomia de 175 km., sent una alterna-tiva per molts conductors urbans.Els rivals de Nissan van ser vehicles de marques com Alfa Romeo, volvo o Ford, i el jurat va estar representat per 57 periodistes del motor.

La marca de vehicles, Lexus, amb la seva aposta per la innovació tecnològica posa al mercat per al seu buc insigna, el LS, tant en la seva versió 460 com en la seva versió hibirda 600h, una nova pintura anti ratllades que a més de protegir l’acabat exte-rior del vehicle, es capaç d’auto reparar-se davant petites ratllades pròpies del seu ús diari. Aquesta revolució forma part dels avançats processos de pintura dels vehicles Lexus, on a l’última fase del mateixos, s’aplica aquesta auto protectora que la protegeix de petites ratllades i desperfectes a la pintura d’un cop, el que significa que es capaç d’auto-regenerar el seu color originari de fàbrica.

Addicionalment la pintura exclusiva de Lexus anti ratllades es totalment resis-tent a al pluja àcida i no requereix cap manteniment per part dels compra-dors.

www.economia.ws

LLIBRES

LA XARXA

Apropar l’economia a les persones que vulguin compendre-laAquest és un lloc web amb informació bàsica i elemental sobre economia i administració, dedicat a totes aquelles persones que vulguin adquirir coneixements sobre aquests temes, o bé estiguin buscant definicions que, sense ser tèc-niques, expliquin els seus conceptes més impor-tants. La idea és presentar una font d’informació fàcil de comprendre per als no experts.

www.anella.cat

El coneixement i el networking empresarial de la ma de professionalsEn aquest portal d’internet trobaràs informació, sobre nous projectes empresarials, oportunitats de negoci, podràs compartir experiències amb professionals dels diferents sectors econòmics, participar en jornades, conèixer estudis i tendèn-cies del mercat, eines perv innovar en la gestió i guanyar productivitat en els diferents processos de l’empresa i networking.

El Nissan LEAF, 100% elèctric, guardonat com Cotxe de l’Any 2011

Lexus crea una nova pintura que disimula les ratllades automàticament

La filosofia africana del treball en equip

Títol: Ubuntu!Autor: Bob Nelson/Stephen C. LundinEdita: Alierta EditorialTemàtica: Filosofia

Aquest llibre és una fascinant fàbula sobre la filosofía africana del treball en equip , la hon-radesa, el respecte i la sincera col·laboració entre individus i de com aquesta pot ajudar-nos en els nostres llocs de treball i la nostra vida personal. Idoni, per retornar la màgia d’altres fàbules.

Els secrets per aconseguir l’èxit empresarialTítol: 9 maneras de triumfarAutor: Claudio M. NóvoaEdita: Ed. Gestión 2000 Temàtica: Èxit empresarial

El llibre explica els secrets per aconseguir l’èxit en el món dels negocis. Respon a les preguntes de com van nèixer i es van dur a terme empreses tant impor-tants com Mango, Imaginarium o MRW, i altres de la mateixa categoría explicats pels empresa-ris més importants del país. Tot amb un to didàctic i amé.

Biografia de David Ogilvy

Títol: David Ogilvy, el rey de Ma-dison AvenueAutor: Kenneth Roman Edita: Ed. Gestión 2000 Temàtica: Publicitat

Aquesta és una narració que ens sumergeix en la personalitat d’un geni, David Ogilvy, que va establir les bases de la publici-tat com la coneixem. I per poder entrendre qui és i com va arribar a ser el publicista més important de la dècada cal saber els seus orígens.

Sàtira de l’autoajuda i la gestió empresarial

Títol: El club de los tipos durosAutor: Rafael Galán/Fernando MonteroEdita: Ed. Gestión 2000 Temàtica: Coaching

Aquesta obra utilitza els bri-llants diàlegs que han fet famo-sos alguns dels personatges més admirats i seguits de la petita pantalla, com Dr. House, Dexter Morgan, Hannibal Lecter o Mar-ge Simpson, per fer una sàtira hilarant dels llibres d’autoajuda i de la gestió empresarial, partint del coaching.

Montblanc presenta la seva nova col·leccció de rellotges de luxe

La casa de luxe Montblanc treu una col·lecció de rellotges de luxe. Les caracteristiques prin-cipals són l’elaboració de les caixes amb acer i or rosa de 18kt, el dors d’aquestes es de cristall de zàfir, les esferes són d’antracita i les corretges són de pell de caimà de diferents colors, des de negre fins a rosa en el de senyores. les funcions varien segons el mo-del, amb hores, minuts i segons contadors de 30 i 60 minuts, reserva de marxa de fins a 72 ho-res. freqüència de 28800 oscilacions/hora i entre 40 i 27 rubis en els models d’home i 5 rubis en el dones. Tots porten l’emblema de la casa Montblanc.

TARRAGONA I TERRES DE L’EBRE

ACTUALITAT EMPRESARIAL

Impressió: indugraf Offset DL: B-48418-2007

Edita: TSH Comunicació 2008 S.L.Directora comercial: Contxi Joancomercial@tshcomunicacio.comRedacció: Mercè VecianaFotografia: Olivia Molet, Roser Sans, Cristina AguilarCorrecció: Joan BasaganyaDisseny: Carles Magrané

TSH COMUNICACIÓ 2008, S.L.C. Sant Agustí, 21, 3er

43003 TarragonaTel.: 977 211 154

Treballar més per cobrar menys. Aquesta és la conclusió a què arriben gairebé tots els agents econòmics per superar la situació de crisi que es viu a Espanya. Una conclusió a què no

ha calgut arribar en altres països com és el cas d’Alemanya. En aquest país, s’amortitza més el temps dedicat al treball, cosa que vol dir que s’aprofiten més les hores, es treballa millor i per tant són més competitius que nosaltres. A Ale-manya, els costums laborals són molt diferents als que hem viscut aquí fins ara. Potser arran de la crisi les coses canviïn o, si més no, ho hauran de fer a la força per adaptar-se a la nova estruc-tura laboral.

Fa uns anys vaig viatjar a Karlsruhe, una ciutat d’Alemanya situada al sud-oest del país a prop de la frontera amb França, per visitar una amiga que treballava en una empresa automobilística.

Allí les coses ja eren molt diferents del que estàvem vivint aquí. Cap a les 7.00 del matí, la meva amiga agafava la bicicleta i marxava cap a la feina. Entrava en horari flexible de 7.30 a 9; saludava i ocupava el seu lloc de treball. De vegades, es prenia un cafè de la maquina i el portava a la seva taula. Al cap de cinc mi-nuts d’arribar, ja estava treballant en les seves tasques. Si hi havia alguna reunió programa-da, començava en punt, i tenia també hora d’acabament fixada per endavant, que es com-plia. Entre 12 i 13.30 parava 30 minuts per a fer un parèntesi i llavors compartia amb els com-panys les seves inquietuds. Volta al treball. El temps s’aprofitava, la concentració era evident. A partir de les 15.30 els empleats començaven a marxar, i l’últim bloc ho feia a les 17.00 hores.

Amb aquesta filosofia de treball, Alemanya ha estat un dels països més productius del món. No calen horaris impossibles i milers d’hores escal-fant cadires, el que cal és un aprofitament millor dels minuts que dediquem a la nostra feina. Si volem ser competitius, haurem de recuperar el temps perdut i treballar més i millor, això sí, nosaltres haurem de pagar un peatge: la baixada del salari.

Treballar més i guanyar menys, una solució?

EDITORIAL

XIFRES I LLETRES

150.600euros és la inversió del CTM a la URV, per finançar els projectes d’investigació durant el 2010

50.000visitants ha rebut el Centre Tecnològic Mestral des de la seva obertura l’any 1998

C entre tecnològic MestralLa setena campanya de projectes de R+D que Enresa ha realitzat en el marc Centre Tecnològic Mestral (CTM) amb la col·laboració de la Universitat Rovira i Virgili (URV) ha suposat una inversió de 150.600 euros. Els estudis endegats durant 2010 han complert els objectius marcats. Fruit d’aquesta col·laboració s’ha desenvolupat una metodologia d’implantació de sistemes de gestió de qualitat i medi ambient per a la petita empresa en l’àmbit de desmantellament. En ella els investiga-dors han comptat amb la participació de vuit empreses.

Les empreses eu-ropees estan avançant any rere any pel que fa a l’adaptació

de les noves tecnologies, tot i que la penetració de recursos tan bàsics com una pàgina web encara tenen molt camí per re-córrer. En una època en què la presència en les xarxes socials comença a ser gairebé imprescin-dible per l’èxit d’una em-presa, Europa encara no ha aprovat l’assignatura de les webs. En aquest cas, Espanya és un dels països més endarrerits i només el 62% de les em-preses espanyoles tenen pàgina web pròpia, una xifra que no aconsegueix la mitjana del 69% del total de companyies amb presència a la xarxa dels 27 països

de la Unió Europea, se-gons les dades recollides per l’Institut d’Estudis Econòmics.

En total són 14 països els que no aconsegueixen arribar a aquesta mitjana del 69%. Irlanda es que-da en un 68%, mentre que les xifres baixen fins a un 65% a Malta, Lituà-nia i Polònia.

Itàlia se situa un punt per sota d’Espanya, amb un 61% de les seves em-preses amb presència pròpia a Internet, per darrere hi ha Grècia i França, que coincideixen en un percentatge del 58%.

A Portugal el nombre d’empreses amb pàgina web encara baixa més, i se situa en tan sols un 52%. La classificació de l’Institut d’Estudis Eco-nò- mics la

t a n -quen L e -t ò -

nia (48%), Bulgària (37%) i Romania (35%).

Els més connectatsPer contra, les nacions millor situades són Su-ècia, on el 89% de les empreses compten amb pàgina web, Dinamarca (88%), Finlàndia (87%), Alemanya (84%), els Pa-ïsos Baixos (81%) i Àus-tria (80%). Bèlgica arriba a un (78%) i el Regne Unit, al 76%.

Per la seva banda, la República Txeca, Eslovà-quia i Eslovènia són els països amb un nombre més alt d’empreses amb pàgina web entre els nous membres de la UE, i se situa entorn del 74%. Estònia i Luxemburg, tots dos registren el 70%, i s’aconsegueix superar la mitjana de la UE.

Respecte a l’avanç de la penetració de les tec-nologies de la informació en les empreses, el 94% de les empreses de la UE comptava amb accés a Internet a l’any 2010 i el 85% tenen connexió de banda ampla.

Suècia, Dinamarca i Finlàndia són els més connectats

Sony sol·licita el bloqueig de les webs dels responsables del pirateig de la PS3La multinacional Sony ha decidit empren-dre accions legals contra els usuaris que van destapar i van explotar un error en la seguretat de la Playstation 3. La companyia busca solucions per a la vulneració de la seva seguretat i al mateix temps ha sol·licitat la restricció temporal en la web de l’usuari Geohot i el grup de hackers failOverflow. Diferents desenvolu-padors han començat a publicar firmware casolà per a la consola de Sony i fins i tot hi ha usuaris que han començat a realitzar còpies pirates de vide-ojocs. La companyia, mentre treballa en una suposada solució mitjançant actualit-zacions, ha decidit denunciar alguns dels hackers.

Només el 62% d’empreses espanyoles tenen pàgina web

CONTRACRÒNICA