Crònica 45

TARRAGONA I TERRES DE L’EBRE Núm. 45. Octubre de 2011

ACTUALITAT EMPRESARIAL

www.cronica.diarimes.com

Part del sector turístic es posiciona en contra dels molins a la Costa

P4-5

Creuen que aquesta infraestructura tindrà un impacte negatiu en els actius econòmics de la zona

Moli d’Oli Gasull, una empresa que recull l’herència de la qualitat i la tradició

P18-19

Els seus inicis es remunten al 1835 i es dedica a l’elaboració i comercialització d’oli d’oliva.

Ilerda Serveis segueix la seva expansió cap a la demarcació de Tarragona

P15

L’empresa de serveis global de neteja reforçarà amb delegats comercials la seva presència aquí.

DHU Ibérica aposta per la investigació en nous fàrmacs i tractaments

P16-17

L’empresa destina a aquesta àrea més de 20 milions d’euros i ha tret al mercat el Ginkokán.

TDE invertirà 11,8 Meur en la millora de l’eficiència energètica a la seva planta de Tarragona

P18-19

P8-9

Sebastià Benasco Director d’El Corte Inglés a Tarragona

«Som un centre amb futur i podem arribar molt lluny»

La compravenda d’or i la segona mà irrompen amb

força per la crisi

P2-3

Els consumidorshan vist en aquest

tipus de negocis una oportunitat d’aconseguir diners ràpids i productes més barats

P6

Els forns de tota la vida aposten per la qualitat i l’especialització com a única sortida viable

Els baixos preus del pa a les grans superfícies provoquen malestar en el sector tradicional

P10

D’aquí a final d’any s’obrirà un nou Market a Reus i un Express a Cambrils

El grup Carrefour aposta per Tarragona amb quatre noves obertures i un nou format, el Planet

P11-14

La Carta Econòmica, la veu de la Societat d’Estudis Econòmics de Tarragona

2 REPORTATGENEGOCIS AMB FUTUR

La crisi també ha portat que nego-cis que podíem dir estaven quasi oblidats o estan-

cats hagin trobat la seva època d’or amb aquesta situació. Així, a Tarrago-na com a altres ciutats s’ha vist com les botigues de compravenda d’or i la segona mà creixien entre el teixit empresarial de la ciutat. Amb més mesu-ra que la segona mà ens trobem que negocis que havien abaixat la persia-na per la crisi, com les immobiliàries, ara han canviat de cara i trobem cartells de compravenda d’or per tot arreu a més d’establiments on pots vendre els teus aparells o mobles a canvi de diners en metàl·lic per tal de po-der aconseguir ingressos ja sigui per necessitat com per poder adquirir

allò que volem a un preu molt més assequible. A Tarragona els locals on es pot vendre i comprar or s’han incrementat en els últims anys fins als 45 es-tabliments a l’actualitat. A més, joiers de tota la vida han inclòs dins dels seus serveis aquest tipus de negoci, tant sigui per diversificar la seva ac-tivitat com una sortida per fer més viable el seu negoci. Segons Carles Tudela, representant te-rritorial a Tarragona del Col·legi Oficial de Joiers, d’Orfebres, de Rellotgers i de Gemmòlegs de Ca-

talunya (JORGC), el mo-tiu que aquests negocis hagin proliferat tant en una situació econòmica adversa té dues lectures, “la crisi ha estat un de-tonant, són negocis que sorgeixen cada vegada que l’economia va mala-ment, són cíclics, després desapareixen i tornen se-gons la situació econòmi-ca que vivim, però no no-més hem de veure aquest ressorgir com un efecte de la crisi sinó també que actualment el preu de l’or s’ha incrementat moltíssim, el 2001 l’unça d’or ( 31,1 g) rondava els

200 dòlars; en canvi, ara, està per sobre dels 1.800 dòlars i molta gent això ho ha vist com un negoci clar. Tot i això, ara estem veient com les reserves d’or familiars comencen a acabar-se, després de tres anys de forta crisi, ja que els clients majo-ritaris en aquest tipus d’establiments són famí-lies treballadores que ne-cessiten vendre les peces d’or per poder cobrir les seves despeses. En canvi, si parlem de joieries, el client normalment és el de tota la vida o inversors que volen treure una ren-dibilitat ràpida i segura dels seus valors en or”. Així, el 20% de les joie-ries catalanes ofereixen aquest servei, i només compren or, a diferència dels altres establiments que et donen un termi-ni per si vols recuperar la joia. El funcionament és clar, els propietaris d’aquests comerços com-pren les joies i després les venen, o les revenen a compradors a l’engròs, que el converteixen en lingots o tornen a elabo-rar joies, com és el cas de la majoria de joieries que ofereixen aquest servei.Pel que fa al preu, varia segons l’establiment i es regeix per la cotització de l’or setmanal, que ronda els 40 euros el gram, a munt i avall, però també s’ha de tenir en compte la qualitat d’aquest me-tall, que va des dels 24 quirats fins als 9 que és el més baix i que al final decideix el preu últim que obtindrà el venedor. Per Tudela, “aquest és un mercat lliure i cadascú posa el preu que vol, des del JORGC aconsellem que abans de vendre la seva peça s’assessori bé per algú espe-cialitzat, ja que el preu d ’ a q u e s t m e -

tall preciós varia cons-tantment i a vegades es pot pagar massa a la baixa. S’ha de tenir en compte que el 80% dels casos que acudeixen a aquests establiments són per ne-cessitat i la resta per in-vertir, per això és impor-tant que s’assessorin per gent qualificada”. Tudela conclou que “aquests ne-gocis són cíclics, i que segurament amb la recu-peració poden tornar a desaparèixer. Tot i això, el producte estrella, l’or no s’espera que baixi, sinó que es mantindrà o potser fins i tot pujarà, principalment per què els països dels mercats emer-gents no tenen or i estan comprant-lo per omplir les seves arques”.

La segona màL’altre dels sectors que està creixent són els establiments de ven-da d’articles de segona mà. Aquests negocis no-dreixen les seves pres-tatgeries d’objectes que els consumidors venen perquè ja no els fan ser-vir i volen diners ràpids o perquè ho volen can-viar per un altre de més actual. Aquest és el cas de la cadena Cash Con-verters, que a Tarragona té una tenda des de l’any 2004 i l’any passat en va obrir un altra a Reus. Isabel Moscardó, cap de Producte de Cash Con-verters, ens explica que en els últims anys hi ha hagut un aug-ment continuat de l’afluència de públic en

aquests negocis, “a Ta-rragona concretament tenim una afluència de més de 1.000 visi-tes diàries a la botiga, amb un volum de 150 tran-s a c c i o n s . Al nostre c e n t r e de la ciu-

tat e l s p r o -d u c -tes que més sur-ten són la joieria, les no-ves tecnologies i l’electrònica. Els nos-tres clients els podríem dividir en dos segments, els que compren compul-sivament i els que ho fan per que no tenen diners per comprar-ho nou. La crisi el que ha fet és veure la compra de segona mà com una opció, a Espanya en general eren molt rea-cis però aquest mentali-tat ara ha canviat, perquè ara tothom pot tenir pro-ductes

En aquests últims anys s’ha vist un creixement continuat dels negocis de compravenda d’or i d’articles de segona mà, a causa principalment de la crisi econòmica, que ha motivat que moltes persones ho vegin com una manera fàcil d’aconseguir ‘cash’ tant per cobrir despeses com per obtenir uns diners extres que els permetin arribar a finals de mes, pel que s’han fet un lloc entre el teixit empresarial de la zona.

EL DETALL

CreixementDurant els últims anys a Tarragona els negocis de compravenda d’or han passat de no existir

fins als 45 actuals

Núria Arlandes

La segona mà i la compra-venda d’or, negocis en alça gràcies a la crisi

3Octubre de 2011

que són molt cars a preus molt més assequibles. La conseqüència és que en els últims anys hem du-plicat el nombre de tendes al país”. Pel que fa al f u n c i o -

n a m e n t , M o s c a r d ó

ens explica que és molt fàcil, “por-tes el pro-ducte que vols ven-dre jun-t a m e n t amb el

DNI, es c o m p r o v a

que funcioni i es negocia el

preu final que depèn del temps

que fa que està al mer-cat i el preu que costaria actualment, una vegada fet aquest tràmit es dóna els diners acordats al ma-teix moment. També tens la possibilitat de fer la venda recuperable, que et dóna un marge de temps d’un mes per poder re-cuperar el producte que has venut, o

també portar un produc-te per canviar-lo per un altre. Finalment portem a la policia els objectes que ens han venut per comprovar que no són robats. D’aquests el gruix de vendes se les empor-ten les noves tecnologies, el material informàtic, videojocs, mòbils, instru-ments musicals i material d’esports. Però ara tam-bé ens porten mobles de nadons, joieria o petits electrodomèstics. La gent ha perdut la por a adqui-rir productes d’aquesta mena, s’han tornat més pràctics”.

A diferència dels ne-gocis de compravenda d’or, segons Moscardó, el mercat de la segona mà té grans

perspectives de cara al futur. “És molt complicat que hi hagi un retrocés en aquest sentit, perquè una vegada ho has provat i has entrat en aquesta roda la gent no es torna enrere. Ha costat molt d’entrar i de canviar la mentalitat dels espanyols en aquest sentit, però ara quasi no poden viure sense ell. Per la majoria de gent és una oportu-nitat per poder accedir a productes que si són nous no els poden adqui-rir, com són els mòbils o articles de noves tecno-logies. D’aquesta manera podem tenir els últims models de tot a un preu molt més assequible”.

El que està clar és que en situacions econòmi-ques com la que estem passant, hi ha models o activitats empresarials que tenen una clara opor-tunitat de negoci, com és els casos que s’han ex-plicat, però no és el cas de la majoria d’empreses que estan patint per ti-rar endavant. La falta de crèdit del consumidor provoca una baixada dels seus ingressos i com a conseqüència provoca

que molts negocis es plantegin fini-

quitar la seva ac-tivitat.

El mercat de 2a mà segueix creixent

Segons l’estudi ‘La compravenda de productes de 2a mà a Espanya 2010’, elaborat per Cash Conver-ters Espanya, el nombre de consu-midors del mercat de la segona mà no para de créixer, des de 2004. Segons aquest document, ha expe-rimentat en els últims anys un crei-xement sostingut del nombre de clients, fins a superar els 13 mili-ons i mig de persones, que suposen el 38,2% de la població adulta d’Es-panya el 2010, cosa que representa un creixement del 33% respecte a xifres de 2006 (on els consumidors del sector superaven per poc els 10 milions). D’aquests, un 34,3% va a aquest mercat a comprar productes mentre un 25,8% ho fa per vendre.Per sectors, els que més han impac-tat de manera directa en el consu-midor són l’especialització i el de-senvolupament de les tecnologies. En aquest sentit les botigues espe-cialitzades i internet són els canals més populars per vendre articles de segona mà. Per comprar seguei-

xen mantenint un lloc privilegiat els mercats, encara que el supera igualment Internet.Entre la tipologia de consumidor de la segona mà destaca el grup denominat open-minded, que re-presenta, amb un 23,9%, gairebé la quarta part dels ciutadans majors de 18 anys. Es tracta d’un consumi-dor que té com a característiques la seva curiositat per veure «què hi ha», proven productes nous i dife-rents, controlen la seva impulsivi-tat, aconsellen als altres sobre què i on comprar, compren per causar bona imatge i es mostren neutres pel que fa a la utilització del mer-cat de segona mà. Principalment són dones de fins a 45 anys, amb estudis secundaris o superiors i de classe social mitjana. També hi ha els anomenats «neutres», fonamen-talment majors de 45 anys, amb una capacitat adquisitiva equili-brada. I en menor proporció, amb un 19,6%, «els que van justos», ma-jors de 45 anys i estrangers.

EN CONTEXT

LA XIFRA

150transaccions

diàries es fan al Cash Converter de

Tarragona amb 1.000 visites diàries

4 ACTUALITATEÒLICA MARINA

El proper estiu hi ha previst que es comen-ci a construir la primera fase

del que serà la inversió en investigació tecnolò-gica d’eòlica marina més important d’Europa del Sud, el projecte Zèfir. En aquesta fase del projecte hi ha previst instal·lar a 3,5 quilòmetres de dis-tància de la costa i 35 metres de profunditat, els quatre primers aero-generadors que tindran una potència instal·lada de 20 MW. Les dos fases

suposaran una inversió total de vora 150 milions d’euros, amb infraestruc-tures i aerogeneradors. La ubicació exacta dels molins està previst que es doni a conèixer a fi-nals d’aquest any, i serà un lloc entre el Cap de Salou i el Delta de l’Ebre. L’impulsor d’aquesta ini-ciativa és l’Institut de Recerca en Energia de Catalunya (IREC) i té el suport de grans empre-ses com Vortex, Gamesa, Iberdrola, entre d’altres.La zona on serà ubicat és la més turística de

la demarcació i un dels motors econòmics més importants, per això to-tes les inversions que es realitzin el sector im-plicat se’l mira en lupa i més si implica els pols més atractius com són la costa i les seves platges. Així, l’impacte que pot te-nir tant paisatgístic com econòmic la instal·lació d’aerogeneradors al ma-teix mar on milions de tu-ristes és concentren du-rant la temporada d’estiu ha fet que es disparin les veus d’alarma dins del sector hostaler i restau-

rador de tota la costa ta-rragonina. Així, Joan Pedrell presi-dent emèrit de l’AEHT, ha estat dels primers a posicionar-se en contra d’aquest projecte per-què creu que pot ser un revulsiu turístic i com a conseqüència pot portar una pèrdua d’ingressos tant a la Costa Brava com a les Terres de l’Ebre. Se-gons Pedrell, “quan un país viu quasi del turisme tot el que pot afectar-li negativament s’ha de tractar amb molta cura. L’impacte visual dels ae-

rogeneradors a la nostra costa, una zona amb gran pes de negocis turístics, és una equivocació”. Per Pedrell s’haurien d’estudiar altres ubica-cions com el mar del Nord o la Costa Brava, “sempre ens toca als mateixos, a la Costa Brava hi ha molt de potencial en aquest sentit i ni s’ho plantegen, tampoc entenc com els polítics no s’han posicio-nat en contra, ja que aquí vivim majoritàriament del turisme. Altres sec-tors com l’agricultura i la pesca o la indústria no

tenen tant de pes. A més, seria perjudicial per als sectors auxiliars que tam-bé patirien una davallada econòmica”, matisa Pe-drell. Pel que fa a les Te-rres de l’Ebre, l’altra zona que també podria veure’s afectada, Joan Amaré, vicepresident de la Fe-deració d’Associacions d’Hostaleria de les Terres de l’Ebre, també comen-ta que entre el sector hi ha malestar per aquest tema i creu que seria més negatiu que positiu a la llarga. A tot això, l’IREC, no s’ha posat en contacte

L’any 2010 es va presentar el Projecte Zèfir, un centre tecnològic per desenvolupar el primer parc eòlic marí de Catalunya, i ubicat en algun lloc entre el Cap de Salou i el Delta de l’Ebre. L’impacte que pot tenir la instal·lació d’aerogeneradors a davant de la costa pel sector turístic ha fet que l’hostaleria i la restauració es posicionin en contra preveient una baixada de l’activitat.

Núria Arlandes

L’hostaleria i la restauració no veuen amb bons ulls l’eòlica marina a la costa

Igual que la majoria de Col·legis professionals, el nostre es va in-crementant amb la constant incorporació de nous professionals que, una vegada han acabat els estudis, se sumen al col·lectiu a fi de poder exercir l’acti-vitat d’administrador de finques i comunitats, i que en el seu fur intern conside-ren superflu o innecessari aquest

tràmit. Evidentment, els que pen-sen així no són pas tots, i ni de

bon tros una majoria, però considerem que és una qüestió que val la pena exposar.

Per a aquests com-panys que dubten o es pregunten la utilitat del Col·legi professional, cal que aclarim que,

amb independència dels serveis i l’assessorament que es presten

des del Col·legi , hi ha una funció que desenvolupen com a corpo-racions de dret públic, i que, si bé no es troba de forma directa i in-dividual a la disposició de cadas-cun dels col·legiats, té un enorme interès per a tots els professionals i al propi temps per a la societat en el seu conjunt.

Ens referim a les gestions que el Col·legi, a través dels seus òr-gans representatius, constant-ment està portant a terme amb

l’administració en tots els seus ni-vells: municipal, autonòmic i es-tatal, així com amb les empreses en tot allò que afecte la propietat immobiliària, les comunitats i els veïns, tant pel que fa a informa-ció com a proposició de soluci-ons i presentació de queixes, per a un millor servei a la ciutadania; i que incideix, en definitiva, en el reconeixement públic del valor de l’activitat que cadascun de nosal-tres desenvolupa.

El Col·legi Professional

5Octubre de 2011

Amb la dualitat artificial que a vega-des ens vol induir determinada classe política, queda evidenciada la neces-

sitat imperiosa, per alguns, de l’existència d’opcions progressistes i conservadores en la nostra consciència ciutadana, en el dia a dia.Certament aquesta identificació de caire

ideològic també arriba a la discussió entre empresaris i treballadors, obviant en la ma-joria d’ocasions que prop del 90% de les ini-ciatives empresarials d’aquest país, el cons-titueixen els petits emprenedors, que per si mateixos, a títol personal, i jugant-se el seu patrimoni particular, tiren endavant pro-jectes, amb creacions de treball vitals per la nostra convivència de present i futur.Segurament si aprofundim en el tema, ob-servarem que una altra crítica ben estesa és aquella que identifica la nostra “classe empresarial” com la que busca, per damunt de tot, “acumular riquesa”, a qualsevol preu, quan el fet objectiu és que el que es vol és “generar riquesa”, amb el ferm convenciment

que empresari i treballador, treballen pel mateix, la viabilitat d’un projecte comú.Vist en perspectiva, i sobretot, en un moment crític com el que ara ens toca compartir les coses, els fets encara són més evidents, ja que sembla inapel·lable que els principals dam-nificats de l’època negra que vivim són les petites iniciatives que es veuen abocades a perdre tot el que havien posat per fer viables els seus projectes, fins i tot amb els seus pa-trimonis personals, amb tot el que això supo-sa per la seva pròpia supervivència personal.Seria bo buscar entre tots la fórmula que ens permeti dignificar aquells que, al llarg de molts anys, amb el seu sacrifici, han “sem-brat” milions de llocs de treball, que ens han

permès gaudir d’un estat de benestar, com-partit per tots; per tant, seguir en una línia de “persecució” cap a aquells que són els únics que realment són capaços de crear riquesa i treball ens porta a un esvoranc de fracàs so-cial, amb costos impensables que crec hem de fer el possible per superar. La generació de feina hauria de ser el primer objectiu de qualsevol govern, però sabent que solament els que ho fan possible, la petita empresa, se-ran els que ens ajudaran a superar la negati-vitat actual, optar per altres camins allargarà la nostra agonia, però no ens portarà a la re-cuperació que tots desitgem.

www.lluisbadia.cat

TRIBUNA

Acumular o generarLLUÍS BADIA.Advocat

amb les entitats i organit-zacions que representen aquest sector per tal de donar a conèixer el pro-jecte i analitzar el seu im-pacte, tot i haver-ho fet amb d’altres.Davant d’això, Antonio Martínez, director de l’IREC, ens ho confirma “en general ens hem asse-gut amb diverses entitats i associacions del món econòmic, social i polític de la demarcació però sí que és veritat que encara no ens hem posat en con-tacte amb els represen-tants del sector turístic”. El motiu l’explica Martí-nez, “estem a l’espera de l’informe sobre l’impacte socioeconòmic que pre-sentarem properament i que ens donarà una idea de com pot afectar els sectors turístics i econò-mics d’aquesta zona i po-drem explicar el projecte amb més informació”. Pel que fa a la posició contrària al projecte d’algunes entitats turísti-ques, Martínez ens expli-ca que “hi pot haver un rebuig inicial però que a la llarga les connotacions econòmiques i tecnolò-giques seran enormes, ja que hi haurà una gran activitat industrial, lo-gística i tecnològica amb gran presència de tècnics i científics que faran in-crementar l’activitat hos-talera i restauradora de la zona que pot contra-restar el rebuig inicial. A més, un parc tecnològic d’eòlica marina pot diver-sificar l’activitat turística per desestacionalitzar-la amb afluència de visi-tants, com passa a altres llocs del Nord d’Europa. El desplegament del pro-

jecte Zèfir posicionarà Tarragona com a líder del Sud d’Europa des del punt de vista indus-trial i tecnològic i ho ha d’aprofitar”. Martínez en explica que el projecte Zèfir és un centre tec-nològic capdavanter a Europa en eòlica marina, i que en aquest cas Tarra-gona podria ser un pol d’atracció científica amb tot el que això pot re-presentar. “Per això s’ha d’arriscar. A llarg termi-ni s’està estudiant crear una escola internacional en aerogeneradors ma-rins que no existeix a cap altre lloc i crearà molta activitat, però tot això s’està estudiant, crec que és una oportunitat que no s’ha de deixar perdre”.

Europa, pionera en eòlica marina

Però poder tenir un centre de tecnologia en eòlica marina, pot ser molt important a llarg termini, evitariem que les nostres empreses mar-xessim fora per desenvo-lupar parcs amb aquesta tecnología fora de casa nostra. Aquesta és el cas de Gamesa, que ha inau-gurat a Glasgow (Escòcia) un centre de tecnologia en eòlica marina que ha suposat una inversió de 14,3 milions d’euros, ha creat 40 nous llocs de treball i es dedicarà al disseny de la platafor-ma offsshore d’aquesta companyia. Durant els tres anys que duri la seva instal·lació donarà feina a 180 persones més. A més, aquesta empresa està tre-ballant en el disseny i desenvolupament de dos plataformes en eòlica marina i ha decidit con-vertir el Regne Unit en el centre per seva l’activitat offsshore, on preveu in-vertir fins a 150 milions d’euros fins al 2014.

L’elecció de deslocalit-zar aquest centre fora de les nostres fronteres ve donada principalment per la incertesa al nostre país sobre aquest tipus d’energia, el que significa que estem perden temps i diners en aquest sentit d’aquí la importancia del projecte Zèfir que podria ser una gran oportunitat.

D’altra banda Europa està fent una gran apos-ta pel desenvolupament de l’energia eòlica ma-rina, segons el balanç semestral sobre l’eòlica marina 2011 de l’ Asso-ciació Europea d’Energia Eòlica (EWEA,) el 2030 la meitat de l’energia eòlica que produirà es generarà al mar. Les xi-fres que ens dóna aquest document ens poden donar una idea d’aquest fet, connexió a la xarxa de 101 aerogeneradors marins i 11 instal·lacions d’aquest tipus en cons-trucció, que una vegada finalitzats representa-ran una capacitat total instal·lada de 2.844MW. En total a Europa a 31 de juny hi havia 1247 tur-bines eòliques offsshore completament connec-tades en xarxa amb una capacitat total de 3.294 MW en 49 parcs repartits a nou països europeus. D’aquests cap s’ha fet en territori espanyol. Pel que fa al finançament per part d’entitats bancàries, segons aquest informe, hi ha una clara tendèn-cia a l’alça en el nombre de bancs disposats a as-sumir-hi inversions i es preveu que arribin fins al 50% de la seva inversió.

Segons l’EWEA tot i que no hi ha dos projec-tes iguals, aquest any les instal·lacions que neces-sitin finançament si com-pleixen amb els requisits que demanen els bancs, no tindran cap problema.

LA XIFRA

150milions d’euros és el pressupost final del projecte Zèfir a la costa tarragonina

FOTO: CEDIDES

La primera fase del projecte consisteix en la instal·lació de 4 aerogeneradors a 3,5 km de la costa i amb una potència de 20 MW

EL DETALL

Reunió amb el sectorEl projecte s’ha presentat a la majoria

d’agents socials, polítics i econòmics però no amb el sector turístic

6 ACTUALITAT

El baix preu del pa als supermercats crispa el sector

CONSUM

El pa és un dels productes ali-mentaris més importants de la nostra dieta;

per tant, la seva distribu-ció és un punt important per a les grans marques comerçials com a atrac-tiu per aconseguir més clients a uns preus irri-soris, com és el cas de la barra de pa de 200 g

a 0,20 cèntims de l’Àrea de Guissona, que ha tor-nat a activar el malestar dins del sector. Aquest abaratiment s’explica per una proliferació de les masses congelades, i la reducció dels marges a la mínima expressió. La principal conseqüència de tot això és una baixa-da del consum als forns tradicionals, provocant tancament d’establi-ments i destrucció de

llocs de treball. Davant d’això, els forners estan buscant altres sortides per minimitzar l’efecte d’aquesta competència, a la qual no poden fer front amb les mateixes armes. Joan Cabré, president de la Federació d’Industrials Forners de la província de Tarragona, comenta que “el sector tradicional no hi podem fer res, és una competència que no podem suportar. Amb els

marges que apliquen per nosaltres és impossible seguir-los, els grans dis-tribuïdors arriben a fer 30.000 barres en un dia, el porten a les botigues i allí només el couen, això suposa molta menys ma d’obra abaratint la pro-ducció. El blat es troba a preus a l’alça, igual que l’electricitat, i el submi-nistrament, i ho hem de reflectir en el preu del pa. L’única solució que tenim

per sobreviure és primar la qualitat a la quanti-tat, perquè amb aquesta competència l’ofici de forner s’ha desvirtuat». Ara, pots trobar barretes a qualsevol lloc, com a les benzineres o les frui-teries, que amb aquest reclam augmenten les seves vendes. «El consu-midor és atret pels preus baixos del pa i ja es que-da a comprar altres coses que també necessiten.

L’Àrea de Guissona baixa el preu del pa fins als 0,20 cèntims i tornar a obrir la guerra de preus al sector. Davant d’això, els forners tradicionals aposten per la qualitat i l’especialització per contrarestar la baixada del consum i tancaments d’establiments.

Núria Arlandes

A Tarragona cada vegada queden menys forners que elaborin el pa a la manera

tradicional

La situació econòmica tampoc ens ha ajudat, la gent es mira molt el preu de les coses i opta pel més barat. La nos-tra clientela s’ha reduït molt per contrarestar-ho van reduir preus però no podem abaixar més, per-què, si no, no cobriríem despeses», continua Ca-bré. Aquest escenari, «el que ha provocat és que la clientela es separi entre els que prefereixen el pa de súper i els que volen pa de qualitat a forns de tota la vida. Ara ens es-tem especialitzant en di-ferents tipus de pa com el d’espelta sense deixar la qualitat tant en l’elabora-ció, la producció com en els ingredients que utilit-zem. És de l’única mane-ra que podem subsistir», assenyala Cabré. Una al-tra lluita dels forners és la seguretat alimentària, «aquests llocs et donen la barra amb un plàstic sense cap etiqueta infor-mativa, estem negociant amb l’Administració per regular-ho i exigir l’obli-gació que portin d’on ve, com s’ha fabricat etc.», explica Cabré. Actualment a Tarrago-na ciutat només queden cinc forns de tota la vida, i no és l’únic lloc on suc-ceeix. «Tot això ha produ-ït el tancament de molts forns i la gent jove ja no vol agafar el relleu; si se-guim així, al final no en quedarà cap», afirma Ca-bré. Segons fonts del sec-tor, a principis d’any s’ha de revisar el conveni i segurament no es variarà.

FOTO: OLIVIA MOLET

FUNDACIÓ GRESOL

La X Jornada Gresol es centra en la reactivació economicaLa Fundació Gresol va celebrar la seva X Jorna-da Gresol a l’Auditori Pau Casals del Vendrell, amb el lema “L’empresari: ins-trument de la reactivació econòmica”. En aquesta nova edició es van do-nar cita els representants més importants tant polí-tics com econòmics de la societat catalana. La jornada es va dividir en diferents taules ro-dones on es van tractar temes de gran actualitat econòmica, com la com-petitivitat empresarial que va tenir com a po-nents Salvador Alemany, president d’Abertis; Jordi Gual, director executiu

de La Caixa; Albert Mar-tínez, director d’Agbar Catalunya, i Josep Maria Rovira, director gene-ral d’Endesa Catalunya, moderats pel catedràtic Germà Bel. L’altre punt del dia va ser el debat so-bre drets i deures labo-rals en temps de crisi on els màxims responsables de les patronals catala-nes i dels sindicats van tornar a divergir sobre les indemnitzacions que han d’assumir les empre-ses pels acomiadaments de treballadors, on es va veure clar l’enfrontament de les dus parts en aquest tema. Els caps de llista del PP,

Mariano Rajoy, i de CiU, Josep Antoni Duran Llei-da, es van disputar el su-port de l’empresariat ca-talà en un mateix fòrum, on també va acudir el president de la Gene-ralitat, Artur Mas, que a primera hora del matí va inaugurar les jornades empresarials, al migdia van intervenir Rajoy i posteriorment Duran.Rajoy, acompanyat de la presidenta del PP de Cata-lunya, Alícia Sánchez-Ca-macho, va dinar al Pavelló de Santa Maria del Mar de Coma-ruga amb mig miler d’empresaris catalans, als quals va llançar un gest de complicitat.

Per la seva banda, Duran va aparèixer a l’hora dels cafès i en la seva interven-ció va alertar els empresa-ris catalans del important paper que CiU pot tenir a Madrid si obté bons re-sultats a les eleccions, pel

que fa a temes com el Co-rredor Mediterrani o la modificació de la llei de la morositat, que pot suposar anar en contra dels inte-ressos dels empresaris. A la pregunta de si CiU vol entrar al govern espanyol

va deixar clar que, tot i que “en els moments de-cisius CiU mai ha fallat a Espanya”, ara la prioritat serà “la defensa del nostre programa”, el pacte fiscal i les mesures per als empre-nedors.

Mariano Rajoy va acudir acompanyat d’Alícia Sánchez Camacho al dinar amb els empresaris

FOTO

: OLI

VIA

MO

LET

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

ONO_CronicaActEmp_Cat_255x364,4_4.pdf 1 28/09/11 10:28

8 PROTAGONISTES

–Quin ha estat el ba-lanç del primer any d’El Corte Inglés a Tarrago-na?Ha estat un any molt po-sitiu, diguem que s’han superat les expectatives que teníem una vegada vam obrir el centre ara fa un any, amb un 20%. A més, la resposta que hem obtingut tant de la societat civil com de les administracions ha estat excel·lent. Tot i això, la nostra actuació aquest any ha estat integrar-nos al territori, amb l’ob-jectiu d’ampliar l’oferta comercial, i cobrir les necessitats no satisfe-tes que existien per part dels consumidors tarra-gonins i ho hem fet. De totes maneres, estem a Tarragona però pensem més enllà dels límits de la ciutat, tenim una voca-ció supracomarcal, hi ha uns 400.000 clients po-tencials que viuen a pocs

quilòmetres a la rodona, a uns 20-25 minuts en cotxe, que és la distància normal per desplaçar-te per comprar, Tarragona ciutat aporta el 50% dels clients, i Reus i els seus voltants, un 20% i la res-ta prové del nord i sud de la demarcació.–La crisi econòmica ha afectat tots els sectors, de quina manera ho ha fet al centre de Tarra-gona i quines mesures han aplicat per tal de reduir-ne l’impacte?Ens ha afectat poc, per-què quan va obrir les seves portes, ja estàvem en aquesta situació eco-nòmica, hem nascut, per dir-ho d’alguna manera així; per tant, en el mo-ment de planificar aques-ta obertura ja ho vam fer adaptant-nos a aquest escenari, i sabíem que no era la millor època, però no hem hagut de rectifi-car perquè ha funcionat.

Potser els que sí que ho han notat són els altres centres que han passat d’una molt bona èpo-ca a una de més fluixa i han hagut d’adaptar-se, però no és el nostre cas. Hem aprofitat i multipli-cat molt més els nostres punts forts, com el servei i l’atenció personalitza-da, mantenint la màxima qualitat en el producte. Això és el que d’alguna manera hem hagut de re-forçar per evitar ensurts.–El seu paper com a pol d’atracció comercial ha estat molt positiu però no s’ha extrapolat al teixit comercial de la ciutat de la mateixa ma-nera, quines iniciatives creu que haurien de dur a terme?Nosaltres no podem do-nar consells a aquest sec-tor. El que hem de fer tots és conèixer les oportuni-tats del mercat i aprofi-tar-les al màxim i treure’n

rendiment. Ara que ja portem l’any complet ja hem pogut veure quin és el funcionament del dia a dia, i quins són els mesos que van millor i quins no tant. Hem vist que aquí el que s’ha d’aprofitar el màxim és l’estiu, a l’hi-vern tenim un moviment de 400.000 persones més o menys, i a l’estiu ens en n’anem a més d’un milió de persones, ja que s’ajunta el turisme na-cional, amb l’estranger, com l’alemany, l’anglès o el francès i, a més, aquest any, s’hi ha afegit el rus. Aquest ens ha portat un plus, sobretot qualitati-vament, pel nivell de des-pesa que comporta. Per això ens hem d’adaptar i aprendre a comunicar-nos amb ells, és un client que difícilment parla cap altra llengua que no sigui la seva i per tant el prin-cipal esforç que hem fet és arribar a comunicar-

nos amb ells i millorar les seves opcions de compra com a clients nostres.–El petit comerç en ge-neral ha estat molt crí-tic amb vostès, què els diria per defensar-se?Primer diria que no és

tot el petit comerç, sinó una part. Després, que la competència sempre és important perquè sacse-ja, si un està sol es sent còmode i deixa d’apretar i s’ha d’estar atent. Les converses que hem tin-

Núria Arlandes

BALANÇ DEL PRIMER ANY D’EL CORTE INGLÉS A TARRAGONA

Sebastià BenascoDirector del centre de Tarragona. De llarga trajectòria dins del grup, ha ocupat el càrrec de subdirector als centres més importants com el de Plaça Catalunya o Diagonal, i fins al 2010 al de Sabadell. Ara es celebra un any de la seva instal·lació a Tarragona

«Si sumem Ikea i FNAC a l’oferta comercial de Tarragona, pujarem a la divisió d’honor»

PROTAGONISTES

FrAnk TorrEs, dirEcTor GEnErAL dE nissAn moTor ibÉricA

El tarragoní Frank Torres, fins ara sots-director general de Nissan Motor Ibérica, ha estat nomenat direc-tor general i vicepresident d’operacions industrials de l’automobilística japonesa a Espanya i serà efectiu a par-tir del mes que ve. Torres, de 41 anys i nascut a Tarrago-na, es va incorporar a Nissan

l’any 2007 i l’any 2010 en va assumir el càrrec de sots-director general, fins ara, que substitueix Ryouji Kurosawa.

JEsus LomA-ossorio, nou dirEcTor GEnErAL dE bms

FrAncEsc XAviEr GrAu, nou prEsidEnT dE L’Acup

Jesús Loma-Ossorio ha estat nomenat nou director de Bayer MaterialScience (BMS) per Espanya i Portugal, i ho compartirà amb la funció de director de l’àrea de producció i tecnologia de poliuretans pel centre i sud d’Europa. Loma-Ossorio va iniciar la seva carrera profes-sional a la fàbrica de Bayer

a Tarragona i l’any 2002 en va assumir la direcció, i des de 2007, a més, era el coordinador tècnic de les cinc plantes de Bayer a Espanya.

El rector de la universitat Rovira i Virgili (URV) serà el nou president de l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP), càrrec que es renova anualment al mateix temps que la junta directiva, on la rectora de la UAB, Anna Ripoll, serà la nova vicepresidenta i el president sortint, Dídac

Ramírez, rector de la UB, serà secretari. Aquesta associació està formada per totes les universitats del territori català.

9Octubre de 2011

gut amb el sector han es-tat per mostrar que el que fem és ampliar l’oferta comercial de la ciutat, no reduir-la, abans era més petita i ara, juntament amb nosaltres és més gran, però això ho hem

d’aprofitar perquè sigui el més atractiva possible i evitar que ciutats com Barcelona ens facin la competència, hem d’in-tentar que la gent trobi aquí el que també es tro-ba a Barcelona.

–El Corte Inglés ha obert les seves portes a l’entrada de produc-tes locals del territori com ara els vins de la DOQ Priorat o el peix de Tarragona, s’espera la incorporació d’altres a curt termini?I tant. Per exemple, a la fira dels productes de la DOQ Priorat, que final-ment es prorroga fins a final de mes per la bona acollida que ha tingut, hem donat un lloc tant als proveïdors oficials com als petits que pot ser no hi podran ser, no per la qualitat sinó per-què tenen una capacitat productiva més limita-da, però hem volgut que tinguin un espai on mos-trar-se. En aquests mo-ments, tenim a Tarragona 220 proveïdors oficials, que ens facturen 45 mi-lions d’euros anuals, que és un xifra important, és el nostre compromís amb el territori. Intentem re-tornar el que rebem, vull dir, integrar-nos i sentir-nos còmodes i que els altres es sentin còmodes amb nosaltres. A nivell local ho seguirem fent, i iniciatives com aquesta intentarem estendre-les cap a Barcelona, sense cap problema i repetir-ho amb altres productes o iniciatives.–Aquests productes lo-cals tenen representa-ció a altres centres del grup? quina ha estat la

resposta?Sí, quan parlem dels pro-veïdors de Tarragona, parlem d’una xarxa que s’estén a tots els nostres centres, i que es poden trobar a qualsevol dels nostres Corte Inglés a Espanya. La resposta ha estat molt bona, perquè si no fos així, ja no seri-en proveïdors nostres. Tenim un espai limitat i un producte quan entra i es consolida es queda i, si no, donem pas a un altre. –Quines són les previ-sions que s’esperen per la propera campanya de Nadal?Com a bons comerci-ants ho esperem tot de les millors campanyes que tenim. L’estiu és per nosaltres molt diferen-ciador en comparació per exemple a Barcelona, però Nadal és igual a tot arreu. L’any passat van ser les primeres festes de Nadal i les primeres re-baixes dels tarragonins, i aquest any, amb el segon, la nostra idea és superar les xifres de l’any passat. Ara, som més coneguts, però encara avui entren clients que és la primera vegada que vénen, i són els que hem de captar.–De cara a l’any vinent quina serà la seva polí-tica empresarial?Som el centre més nou i més envejat dels que te-nim, els meus companys de Barcelona voldrien te-nir un centre com el nos-

tre. El que farem és con-solidar el que ja sabem, que és, el que vol el client de Tarragona i adaptar millor la nostra oferta a la demanda que hi ha.–L’arribada d’Ikea o la possible instal·lació de FNAC a la ciutat pot ju-gar favor del seu centre comercial?Sempre, ells sempre so-len posar-se a prop nos-tre i a nosaltres també ens interessa que vinguin ja que fan caliu; a més, encara faran més atracti-va l’oferta comercial que pugui tenir Tarragona i evitar que el client tingui necessitat d’anar a altres llocs a buscar el que ne-cessita i això sempre és bo. Amb ells pujarem a la divisió d’honor comer-cial. Nosaltres vam venir aquí a completar el que ja existeix, Les Gavarres, ara si hi afegim tant Ikea com FNAC, podem ser un pol comercial molt im-portant per aquesta zona i d’altres.–De cara al futur quins plans hi ha pel que fa a la incorporació de no-ves firmes?Hem nascut aquí amb una oferta de màxima qualitat, amb tota l’arti-lleria pesant, tenim mar-ques que els centres de Barcelona no tenen. Per part de la direcció ge-neral s’ha fet una aposta molt forta per portar aquí el que realment és més atractiu. Ara el que farem

és consolidar les marques que ja tenim i les que en el seu dia vam pensar que encaixarien aquí i no ho han fet deixaran l’espai per a les que realment ens demanen els nostres clients. Però de moment la nota general és molt bona, no hi ha hagut fra-cassos ni manques im-portants.–Pel que fa a inversi-ons en altres segments comercials, com podria ser un Bricor, en tenen previstes per Tarragona a curt termini?D’aquest en concret a Catalunya no n’hi ha cap, i ara en aquests moments està en fase de proves a diferents llocs. A curt termini ara com ara no, ara el que volem és con-solidar-nos. Tot i això, si veiem una demanda i una necessitat clara d’aquest tipus de centres aquí, ho estudiarem.–Què distingiria El Corte Inglés de Tarra-gona d’altres que tenen a Catalunya?La qualitat del personal, que són tots d’aquí, hi ha vora 900 persones que treballen aquí i que són totes del territori, gent jove amb empenta i amb ganes i això es nota i ens diferencia, potser encara no en sabem tant com els altres centres ja consoli-dats, però quan ho fem, arribarem molt lluny. Som un centre amb futur i amb un sostre alt.

Sebastià Benasco, director del centre d’El Corte Inglés a Tarragona

FOTO: CRISTINA AGUILAR

LES FRASES

Compromís amb el territoriTenim 220 proveïdors oficials de la

demarcació, amb una facturació de 45 milions d’euros anuals

CrisiL’hem patida poc però potenciem els

nostres punts forts com el servei o l’atenció personalitzada per evitar ensurts

10 EMPRESA

carrefour aposta per Tarragona per expandir-se a catalunya

NOVES INVERSIONS

La capital tarrago-nina ha estat una de les primeres ciutats d’Espa-nya a comptar

amb el nou format Car-refour Planet, qualificat com l’hipermercat del futur, en el qual s’oferei-xen al client “botigues dins d’una botiga” i on tenen una presència molt destacada els productes locals, tant frescos com envasats. Concretament, al centre de Tarragona hi ha fruites i verdures de Cambrils, calçots de la zona, peix de les llotges de Cambrils i Tarragona, fruita seca, galetes i olis de la regió, entre molts altres productes. Els nous centres Planet su-posen una inversió mitja-na de 4 milions d’euros i un increment de plantilla de fins a un 15% amb la creació de nous llocs de treball.

L’hipermercat de Tarra-gona es suma als centres barcelonins de l’Hospi-talet i Cabrera, transfor-mats el passat mes de ju-liol, i que estan entre els primers centres a Europa a convertir-se a Carre-four Planet. D’aquesta manera, els clients tar-ragonins han estat dels primers europeus a des-cobrir una nova experi-ència de compra basada en el confort, amb nous espais i una botiga re-plantejada per convidar a descobrir-la amb ofertes d’especialistes organitza-des per conceptes comer-cials. Es tracta en defini-tiva de respondre millor a les demandes dels clients i “sorprendre’ls i encan-tar-los” durant les seves compres.

Pel que fa als primers resultats, les quatre bo-tigues que s’han utilitzat a Europa com a pilot del

concepte Planet han in-crementat les seves ven-des, així com l’afluència de clients en un 10%. Carrefour preveu tenir a finals de 2011 amb 40 establiments Carrefour Planet distribuïts per tot l’estat espanyol.

El nou model incor-pora serveis que fins ara no eren habituals en un hipermercat, com la zona de joc infantil, sala de lactància, zona d’esde-veniments, perruqueria, que inclou servei de ma-nicura, o un espai per prendre un refresc o un aperitiu dins de la boti-ga. La companyia posa, a més, a disposició dels seus clients les últimes tecnologies aplicades a la compra, com les caixes d’autopagament, caixes de fila única o punts d’in-formació digital, que per-meten al client accedir al catàleg on line de pro-ductes, consultar les se-ves llistes de la compra o imprimir els seus cupons descompte.

Així mateix, acaba

d’afegir un nou servei: Carrefour Drive, que per-met als clients fer la seva comanda on line i reco-llir-los a l’hipermercat sense haver de passar per la botiga.

Noves inversionsAquesta no ha estat l’úni-ca inversió que ha rea-litzat Grup Carrefour a Tarragona durant aquest any. La companyia de distribució, present a la província des de 1975, ha inaugurat dos centres durant el 2011 (Carre-four Amposta i Carrefour Market el Vendrell) i té previstes dues obertures més abans que finalit-zi l’any. Actualment, la companyia compta amb tres hipermercats (Tar-ragona, Amposta i Reus), cinc centres Carrefour Market (el Vendrell, Tar-ragona, Torredembarra, Tortosa i Valls), dos su-permercats Carrefour Ex-press (la Pineda i Reus) i vuit agències de viatges, quatre d’elles obertes també durant aquest any.

Ignacio Cobo, director general de supermercats Carrefour, ens ha con-firmat que «les dos no-ves obertures seran un Carrefour Market a Reus i un Carrefour Express a Cambrils; per nosaltres, Tarragona és una pro-víncia molt estratègica i zona prioritària en el nostre pla d’expansió a Catalunya». Les inversi-ons que suposen aquests establiments, com és el cas de Carrefour Market, ronden els 1,5 milions d’euros de mitjana, amb la creació d’entre 30 i 60 llocs de treball. Aquesta aposta per Tar-ragona com a zona geo-gràfica clau també suposa el suport als productors locals. Durant el 2010, Carrefour va realitzar compres a empreses de Tarragona per un import de més de 100 milions d’euros i va mantenir re-lacions comercials amb 162 empreses d’aques-ta província, la majoria pimes. «En aquest sentit a tots els formats Carre-four es troben productes locals tant a nivell de co-munitat autònoma com provincial. Creiem que això ens dóna un valor afegit aportant el prestigi de la seva qualitat; a més, provenen de tots els sec-tors econòmics», explica Cobo. Carrefour compta a l’actualitat amb 25 hipermercats a Catalunya i genera més de 16.000 llocs de treball entre directes i indirectes en aquesta zona, on està present des de fa 38 anys. L’any passat va realitzar compres a més d’1.770 entitats catalanes per més de 2.136 Meur. «L’interès per aquesta zona es molt gran ja que demostra una gran robustesa econòmica i estratègica», acaba Cobo.

La demarcació s’està posicionant com a zona clau per al creixement de la cadena de distribució a Catalunya amb la posada en marxa d’un nou model d’hipermercat pioner a Europa, Carrefour Planet, i amb l’obertura de quatre nous establiments aquest any.

Núria Arlandes

Segons Ignacio Cobo, director general de supermarcats de Carrefour s’ha fet una aposta clara per la demarcació de

Tarragona.

EL DETALL

ExpansióAbans de final d’any preveuen obrir un

Carrefour Market a Reus i un Carrefour Expres a Cambrils

11OCTUBRE DE 2011 PROTAGONISTESSOCIETAT D’ESTUDIS ECONÒMICS - TARRAGONA

Fa ja quasi 20 anys, de la fundació de la Societat d’Estudis Econòmics, i al llarg de la seva curta història, ha portat a terme diverses iniciatives d’ordre econòmic i social, que han suposat importants decisions pel territori. Així, la feina de reivindicació, i posterior treball, perquè es portés a terme el tercer carril de l’Autopista AP-7, entre Tarragona i Barcelona, avui una realitat, pot ser una referència de les moltes actuacions que s’han portat a terme.

És evident que s’han produït relleus en la gent que ha participat en primera línia en la tasca del dia a dia, als quals se’ls ha de reconèixer la bona feina feta, sobretot en aquests moments on s’han incorporat nombroses persones que, amb una nova il·lusió, veuen en la tasca de la societat una veu imprescindible per parlar dels molts

problemes que avui ens envolten.En els propers mesos, la Societat té una

aposta ben clara, per parlar obertament, d’un dels debats pendents de la nostra societat, el futur del nostre estat de benestar, donant veu a tothom que tingui quelcom a dir, i es compromet des d’ara a publicitar les conclusions que surtin de la jornada de debat que s’organitzarà. És

evident que el que es vol és analitzar el moment, però també veure quines són les alternatives, implicar-se a fons en un problema emblemàtic pel nostre futur.

L’aposta per publicitar tota l’activitat de la societat també constitueix una novetat important a l’hora d’implicar-se en els problemes que afecten la nostra societat, en els quals no valen només les reunions d’alt nivell, sinó que també és necessari dir el que es pensa i com s’està disposat a sustentar-ho des de totes les vessants de la gent que s’hi implica realment.

Esperem que els propers mesos suposin un avenç en positiu en els temes econòmics, però molt especialment amb la implicació social que comporten; en aquest sentit, la societat serà present en tots aquests debats.

Desfer el nusRafael Maria Muñoz Bertomeu. Economista

La crisi que patim és una crisi de deu-te. Això la fa molt diferent en patolo-gia i tractament de les que ha patit Es-panya en el passat. Les crisis de deu-te es caracteritzen perquè els meca-

nismes normals d’ajust existents en al-tres crisis no funcionen.

Les famílies, les empreses i les ad-ministracions volen reduir el seu deute i l’única manera de fer-ho és retallant el consum i la inversió. Això deprimeix la de-manda agregada de l’economia i dificulta la recuperació, en eliminar els incentius dels agents menys aclaparats pels deu-tes a consumir o invertir. En aquestes circumstàncies, una consolidació fiscal, sense més, lluny d’ajudar, pot fins i tot empitjorar els símptomes de la malaltia. Per resoldre aquesta crisi de deute, Es-panya necessita actuar en dos àmbits. Primer, necessitem tancar el procés de reestructuració del sistema financer.

Ens ho exigeixen amb urgència des del Directori Europeu per dues raons: per alliberar els recursos atrapats en ell i per eliminar les incerteses que persisteixen sobre l’economia espanyola. La qüestió és com fer-ho sense trencar peces valu-oses o, el que és el mateix, amb les míni-mes pèrdues.

S’han de distingir i separar les institu-cions sistèmiques, aquelles que poden posar en perill el conjunt del sistema fi-nancer, de les que no ho són. Les sistè-miques que a Espanya són cinc (Santan-der, BBVA, CaixaBank, Bankia i Popular), hauran de recapitalitzar des dels seus clients o des de l’Estat. Si al final aca-ben recapitalitzant des de l’Estat, serà a compte, com sempre, del ciutadà contri-buent. Les institucions no sistèmiques (la resta del sistema financer) no han fet els seus deures i, després de diversos i es-candalosos tancaments en fals, han de buscar aixopluc en les grans o tornar al quiròfan en cas d’insolvència, per ser in-tervingudes.

En segon lloc, és imprescindible recu-perar el creixement econòmic, perquè els

agents privats i públics puguin fer front a les seves obligacions. Sense creixement el pes del deute privat i públic augmenta-rà a mesura que es refinancin els prés-tecs i la bola arribarà a fer-se insosteni-ble.

Els mercats de deute consideren que el Regne d’Espanya ha arribat al seu límit de crèdit; per tant, no ens serveixen les polítiques econòmiques de demanda. No queda més remei que complir amb l’ob-jectiu de dèficit acordat amb el Directori i continuar la consolidació fiscal.

Per tant, només ens queden les polí-tiques d’oferta: reformes estructurals (de veritat) que incrementin la taxa de creixe-ment (no el nivell de PIB, sinó la capacitat i la productivitat) a mitjà i llarg termini. Es tracta d’alliberar l’economia espanyola de rigideses, lligams i mals hàbits que li

impedeixen créixer. Tres àmbits per actuar amb rapidesa:

Administracions públiques, mercat labo-ral i sistema educatiu. Millors expectati-ves de futur incrementaran la confiança i la decisió d’aquelles famílies i empre-ses en millors condicions financeres de tornar a consumir i invertir. El cercle vi-ciós de «més deute, menys demanda, més deute» s’ha de convertir en el cercle virtuós de «menys deute, més demanda, menys deute». A més, millors perspecti-ves de creixement ens donen més marge temporal per realitzar la consolidació fis-cal amb calma i amb menys efectes ne-gatius en l’Estat del benestar a curt ter-mini.

Ens queden anys de travessia en el desert; com més plegats anem i més avi-at comencem, millor.

Hi ha tres àmbits en què cal actuar amb rapidesa: Administracions públiques, mercat laboral i sistema educatiu.

12 EMPRESA

A la “Fira Reus-Tec-noparc” es va ce-lebrar (07.06) el 7è Fòrum d’Empresaris organitzat per PIMEC Baix Camp amb el tema “Influència de l’Eix Mediterrani al Camp de Tarragona” amb dues taules de

treball. La primera, amb l’objectiu de conèi-xer l’anomenat “Corredor del Mediterrani”, va comptar amb dos ponents, Joan Amorós, secretari general de FERRMED (1), i amb l’eurodiputat Ramon Tremosa (CiU/Partit Liberal). Amorós em va manifestar que les estacions centrals han de ser urbanes, més que perifèriques i que l’estació de Tarragona mai ha de ser un cul-de-sac. Per tant, la inici-ativa legislativa de projectar el “bypass” cap a la línia de l’AVE actual ha de ser una rea-litat. Tremosa va dir que el Govern Central i diputats socialistes van boicotejar una visita d’eurodiputats al Port de Tarragona el passat mes de març ja que l’Estat “no té cap interès” que els ports catalans tinguin una connexió amb la resta d’Europa de la mà de l’ample ferroviari, perquè representaria un fort cop per a l’economia de Madrid i també la pèrdua del monopoli de Renfe. Declaracions que em van sorprendre, ja que el ministre Blanco va anar recentment a Barcelona i va apostar pel “nostre Corredor cap a Europa”.

La segona taula girava entorn a les “Di-nàmiques locals”, sent tres els ponents: Jau-me Taulats, president de l’entitat organitza-dora, Josep Andreu, president de l’Autoritat Portuària/AP de Tarragona, i Agustí Segarra, director del Pla Estratègic del Camp de Tar-ragona. “El port (veure quadre adjunt) neces-sita, com l’aire que respirem, enllaçar amb Europa i avui per avui no hi ha cap calendari previst”, va manifestar Andreu. Des del Go-vern de la Generalitat únicament es contem-pla la proposta que el diputat Pere Macias (CiU) ja va proposar temps enrera com és

la implantació del ”tercer fil ferroviari”, amb una inversió de 150 Meur, per acostar el port amb Martorell i Castellbisbal, solució provi-sional (potser sigui un interinatge estimat en 15-18 anys) però imprescindible per seguir posicionant al port com un instrument pun-ter i rendible.

Segarra en primer lloc, com a castello-nenc que és, va manifestar que és increïble que la línia ferroviària Castelló-Tarragona sols disposi d’una via, com fa més de cent anys. Davant de la demanda de l’Eix, tothom ha de jugar el seu paper i tothom és impres-cindible. Al territori tenim dos reptes: 1. Qui lidera l’arc del Mediterrani i 2. Implantar les tres “T” de Richard Florida, és a dir, talent, tecnologia i tolerància. A més, apuntava que necessitem un nou model de governança territorial basat en la cooperació i les alian-ces estratègiques, ja que ens contemplen quatre Plans (2) tot plegat en clau metropo-litana (3).

Ricard Font Hereu, director general de Transports i Mobilitat, es va referir tant a la il·lusió financera actual com que la Genera-litat té pagaments diferits fins l’any 2044. A més, va recordar el “benvinguts al club” del president Mas, ja que el “corredor” no sols

interessa a Catalunya, sinó també al País Valencià, Múrcia, Andalusia. Font va apun-tar que la creació de túnels i passos subter-ranis hauran d’esperar, aquest fet va preocu-par especialment el president de la Cambra de Reus, Isaac Sanromà, que va remarcar la necessitat d’un túnel per poder travessar el Coll de Lilla i el tram de la A-27 fins a Mont-blanc, com “principal prioritat en matèria d’infraestructures”

La meva opinió personal és que en un fu-

tur al Camp de Tarragona hi haurà tres es-tacions d’AVE. L’actual de Perafort/la Secui-ta, la del sud de l’aeroport de Reus i la de Tarragona, a la partida Horta Gran. Estan planificades aquestes dues últimes? pres-supostades?, adjudicades? Alejandro Fer-nàndez, líder a Tarragona i president provin-cial del PP, reivindica la “capital ferroviària del territori” per a Tarragona, iniciativa que comparteixen l’alcalde Ballesteros i Victòria Forns, portaveu del grup municipal de CiU. Ara, què ens convé més a tots? –ciutadans del Camp de Tarragona, de Catalunya, d’Es-panya, d’Europa, del món mundial– que l’Es-tació Central estigui a tocar de l’aeroport DE REUS o a l’Horta Gran? LA PRIMERA, SERÀ URBANA JA? MOLTS JA LA CONSI-DEREN URBANA. En qualsevol cas, SIGUI QUINA SIGUI L’ESTACIÓ CENTRAL VER-DADERA I EFICAÇ ha d’anar acompanyada d’una bona xarxa de comunicacions: autovi-es mínimes de quatre carrils i eficaç trans-port públic.

Diuen que rectificar sempre és de savis. No ens podem equivocar per segona vega-da. Ara es tracta de prioritzar les primeres necessitats i ENCERTAR, amb visió de futur i amb generositat per part de tothom: institu-cions, poders fàctics i societat civil.

Uno de los factores que están dificultan-do la gestión de la crisis económica es la desafección política, esto es, la falta de confianza de la ciudadanía en la clase dirigente. Se ha dicho que ello es debido principalmente a los casos de corrupción política que vienen salpicando nuestros noticiarios.

Pero la corrupción no es algo de aho-ra, ya decía Julio César que todo políti-co debe conseguir de su cargo público al menos tres fortunas: una para pagar las deudas en las que se incurrió para llegar al poder, otra para sí, pues qué sentido tendría ser un dirigente pobre, y finalmente, una tercera fortuna para so-bornar a los jueces del proceso por co-rrupción en el que inevitablemente se acabará como acusado. No creemos que sea la corrupción la principal causa de la desafección, existen leyes en nues-tro ordenamiento para combatir aquélla de manera eficaz. Lo que hace falta es voluntad para aplicar la ley, y la realidad es que los casos de corrupción se cono-cen, precisamente, por las actuaciones

que el sistema desarrolla para su perse-cución y castigo, otra cosa será que este sistema sea mejorable.

El ciudadano se halla desafecto a sus políticos en gran medida porque no exis-te nada que con ellos le una. Se ha ve-nido defendiendo que las listas abiertas supondrían una mayor implicación del electorado respecto de sus represen-tantes. Sin embargo, debe precisarse que las listas abiertas son una varian-te del sistema electoral de represen-tación proporcional donde se refrenda una lista de representantes confeccio-nada por un partido, pero en la que los votantes tienen algún tipo de influencia en el orden de los candidatos. Y nues-tro problema más acuciante no es el del orden de los candidatos, sino el de que el sistema electoral español no es de representación proporcional pese a que la Constitución utilice tal expre-sión. En efecto, nuestro sistema electo-ral no sólo no garantiza una proporción más o menos ajustada entre votos y es-caños, por ejemplo: en las últimas elec-

ciones generales, un escaño por Soria requirió 20.000 votos, mientras que ese mismo escaño en Madrid exigió 100.000 votos; sino que permite que una forma-ción política con menos votos obtenga más escaños que otra con mayor núme-ro de votos, escenario que no es remo-to, sino que se ha dado en más de una ocasión. La principal causa de ello, es decir, de que nuestro sistema electoral sea de sufragio desigual, se debe a que no es un sistema, sino que es la suma de 52 sistemas electorales distintos (50 por provincia, más Ceuta y Melilla). Pue-de aspirarse a la proporcionalidad en un sistema en el que se eligen muchos es-caños, pero no en uno en el que sólo se eligen 3, 4 o 5.

La democracia exige la igualdad de voto. De manera que hacer desiguales a los votos otorgándoles distinto valor se-

gún el lugar en el que se emiten y que-brando el principio de proporcionalidad que, como decíamos, consagra la Cons-titución, da al traste con la libertad de los electores y con la justicia de los resulta-dos electorales. Bien es cierto que hay quien defiende esta distorsión argumen-tando que así se mantiene una mayor cohesión territorial, pero el equilibrio te-rritorial debe buscarse a través de otros caminos distintos de la desigualdad de sufragio, pues no puede estar este equi-librio por encima de la libertad y la justi-cia. Mientras nuestros partidos políticos no recuperen el principio de igualdad de voto existirá una desafección de la ciu-dadanía respecto de la clase dirigen-te que no podrá ser superada por otras vías, haciendo más difícil la ejecución de las decisiones políticas que la crisis eco-nómica exige.

La desafección políticaAndrés Avelino de Donato Rodríguez. Abogado

L’Eix MediterraniJosep Maria Buqueras Bach. Membre de l’executiva de la SEE

ÀREA METROPOLITANA POBLACIÓ CREIXEMENT % 2.008 2009 2010Barcelona 3.046.728 9,87 3,89Sabadell-Rubí-Mollet 1.148.412 51,22 39,30Tarragona-Reus ** 431.390 45,17 51,77

** A l’estiu les poblacions costaneres tenen una demografia superior a la de Tarragona i Reus.

(1) FERRMED és una associació de caràcter multisectorial, sense ànim de lucre i creada a iniciativa del món empresarial, per millorar la competitivitat per mitjà de: la promoció dels anomenats ”Estàndards FERRMED” (són 19), la millora de les connexions dels ports i aeroports amb els seus respectius “hinterlands”, el concepte del gran Eix Ferroviari de Mercaderies Escandinàvia-Rin-Roine-Mediterrània Occidental i un desenvolupament econòmic més sostenible gràcies a la reducció de la pol·lució i de les emissions de gasos que afecten al canvi climàtic.(2) Pla Estratègic Camp de Tarragona, Pla Territorial Parcial del Camp de Tarragona, Pla Director Urbanístic de l’àrea central i Pla Director de mobilitat del Camp de Tarragona. (3)

QUADRE DEL PORT DE TARRAGONA• 9.000 llocs de treball i 1.100 milions d’euros de facturació, representa el 0.63 % del PIB català. • Càrrega de contenidors és el futur.• El segon port de major calat del Mediterrani• Trens doblant la seva llargada de 200/300 ml. a 600 ml.RÀNKING 2010CIUTAT Algecires* València Barcelona Bilbao TarragonaMILIONS TONES 70 64 44 35 33* Tota la mercaderia que ve d’Àsia direcció Europa central passa actualment pel canal de Suez, Algesires i direcció als ports del nord d’Europa (Rotterdam, Hamburg, per exemple)TIPUS DE CÀRREGA %Líquids a dojo 59,74General 11,35Sortides a lliure 28,9

El ciudadano se halla desafecto a sus políticos en gran medida porque no existe nada que con ellos le una.

13PROTAGONISTESSOCIETAT D’ESTUDIS ECONÒMICS - TARRAGONA

L’estat espanyol, en general, i Catalunya en particular és de-ficitària en recursos naturals; el nivell de desenvolupament industrial, de con-sum i de benestar ens representa un elevat consum ener-

gètic que ara mateix no produïm. La depen-dència energètica exterior espanyola és del 78.3%.

El mapa del mix de generació energèti-ca espanyola és el següent: Energia No re-novables: 64%; d’aquest 64% es distribueix en: nuclear; 19.1%, carbó: 12.2% cicle com-binat: 21.4%, cogeneració i resta: 11.2%; energia renovable: 36%; d’aquest 36% es distribueix en: Tèrmica renovable: 1.5%, Eòlica: 22%, Solar Fotovoltaica: 3.5%, Hi-dràulica: 8%; solar tèrmica: 0.9% (Font REE, Primer Semestre 2011). L’evolució de les dades del mix energètic indica s’està produint un 1% menys d’energia renovable respecte a l’any 2010. La energia nuclear de fusió i fissió més eficient i més segura encara està en fase de desenvolupament tecnològic (Cadarache, França); llàstima d’haver perdut aquest projecte.

L’escenari mundial de l’augment de de-manda energètica ve definit per una major demanda a causa del creixement dels paï-sos denominats BRIC (Brasil, Rússia, Índia, Xina) amb una població de 3.220 milions de persones (al voltant d’un 40% de la pobla-ció mundial); Espanya en té 46.754.784 i Catalunya, 7.535.251.

En tots aquest context energètic i socio-polític passa per establir un pacte d’estat i programa estratègic estable. Cal disminu-ir la dependència energètica exterior per dues raons principals: la situació geoestra-tègica i la inestabilitat política, i l’excessiu augment del dèficit comercial per la impor-tació energètica.

Com a línies sociopolítiques clares de futur energètic han de passar per: el desen-volupament i consolidació d’una indústria energètica nacional, tant en desenvolupa-ment tecnològic com en la producció; i amb un marc normatiu i jurídic estable i segur.

Una altra línia a seguir és el desenvo-lupament de les energies renovables, de gran futur a Espanya per la seva situació

geogràfica: l’eòlica, la fotovoltaica, la hi-dràulica i la biomassa, i en menor mesura la geotèrmia. S’ha d’apostar per aquests tipus d’energies fins a arribar a nivells de producció energètica estatal entre un 40-50% en una primera fase.

Una altra consideració tècnica a seguir és l’eficiència i racionalització del consum energètic; la despesa en enllumenat pú-blic és una maldecap pels endeutats ajun-taments; un bon ús i una bona eficiència energètica ens pot arribar a representar es-talvis de consum entre un 30-50%.

Cal afegir que Catalunya té un dèficit en renovables molt excessiu respecte a altres regions espanyoles, a causa de decisions polítiques poc encertades.

Només amb un pacte d’estat, un pla es-tratègic estable a mitjà termini, la disminu-ció de la dependència energètica exterior, l’eficiència i racionalització energètica, el desenvolupament d’una indústria nacio-nal estable aconseguirem fites de país que ara mateix són insuficients; cal posar fil a la agulla.

Gestió dels recursos energèticsCarles Hellin. Membre de l’executiva de la SEE. Geòleg i empresari

Catalunya té un dèficit en renovables molt excessiu respecte a altres regions espanyoles, a causa de decisions polítiques poc encertades.

Jornada sobre l’estat del benestarA primers del mes de de-sembre, celebrarem una jornada oberta per parlar amb profunditat sobre les perspectives de futur, del model d’estat de benestar, en especial la seva viabili-tat.

L’objectiu és celebrar dues taules rodones ober-tes, on responsables de la classe política, econòmica, social, sindical i empresa-rial, hi puguin dir la seva, amb l’objectiu de poder arri-

bar a unes conclusions que puguem transmetre als diri-gents que hagin de portar a terme les decisions neces-sàries respecte d’això.

Som conscients que el debat és ple de paranys de tot tipus, i que comportarà posicionaments diferenci-ats, segons “la ubicació” de cadascun dels partici-pants, però creiem impres-cindible parlar clar i amb transparència d’un tema que condicionarà la vida

d’una gran part dels nostres conciutadans, als quals no podem “no dir la veritat” en un tema que pot ser vital pel seu futur.

Actualment a les nostres comarques són alarmants les carències que pre-senta l’Administra-ció de Justícia. Com diem, parlem de ca-rències, perquè la postura més estesa seria fer un planteja-

ment crític del funcionament des d’un punt de vista general, si bé crec que aquest pro-blema depèn d’una multiplicitat de factors que resumidament passem a tractar:

1) Insuficiència de jutges. Ningú discu-teix que és imprescindible incrementar el nombre de jutges a Espanya. Als darrers 10 anys, els assumptes als Jutjats de 1ª Instància, Social, Mercantil i Contenciós-administratiu han augmentat en un 150%. El nombre de jutges, només un 21%. Hem passat, de 3.917 el 1999, a 4.711 el 2010 per una entrada de milions d’assumptes a l’any.

A això hem d’afegir la interinitat exces-siva dels titulars als òrgans judicials a les nostres comarques per motius diversos que fan que els òrgans judicials no tinguin un funcionament constant i fluid.

2) Insuficiència de recursos. Aquí esta-ríem parlant de capacitat de gestió del Go-vern de torn dels recursos públics, que en matèria de Justícia arriba a la seva mínima expressió. No és factible la modernització de cap servei i menys públic sense recur-sos econòmics tot i que no hi ha inversió més social i rendible que la que es fa en justícia.

3) Organització territorial anacrònica. L’actual data del XIX. Avui no tenen sentit micropartits judicials amb dos, tres o qua-tre jutjats. Tots coneixem exemples pràc-tics de quina és la situació de funcionament d’aquests micropartits. Crec que s’hauria d’imposar un criteri d’òrgans amb més con-centrats territorialment amb suficients mit-jans tècnics i personals.

5) Càrrega d’assumptes. Darrere de cada expedient hi han persones que patei-xen i mereixen una solució meditada, rao-nada i treballada. El Consejo General del Poder Judicial (CGPJ), a un informe recent, indica que una part important dels Jutjats més sobrecarregats a nivell nacional es tro-ben a Catalunya alguns d’ells a les nostres

comarques.6) Necessitat manifesta de modernitza-

ció informàtica dels òrgans judicials. Se-guim a l’edat de pedra informàtica. No hi ha connexió informàtica entre un jutjat i el del costat, inclús incompatibilitats de siste-mes informàtics entre Jutjats i fiscalia. Per no dir que cada autonomia té un sistema informàtic propi. Així mateix aquesta dis-persió informàtica incideix negativament en les connexions judicials amb el cossos poli-cials, resultant imprescindible també la mi-llora del sistema d’averiguació de béns, que ofereix informació poc útil. A més, és urgent la implantació absoluta de l’expedient i de la firma digital.

Així doncs, podem parlar d’un autèn-tic procés de modernització de la justícia? Sembla evident que no. Tenim una autèn-tica demanda ciutadana però no una res-posta dels representants polítics. Si bé la qüestió més preocupant és que no sembla que hi hagi una orientació estratègica seria un projecte global, integral de reforma i mo-dernització judicial que ens ha portat a ac-tuacions inconnexes i poc productives fins al moment present.

Modernització i Administració de justíciaManuel Fernández Rozado. Advocat

Tenim una autèntica demanda ciutadana però no una resposta dels representants polítics.

Creiem imprescindible parlar clar i amb transparència sobre la situació actual de l’estat del benestar

Octubre de 2011

14

Quin preveu que serà l’impacte del Corredor sobre el Port de Tarragona.

Suposarà el rellançament del Port amb la seva opció per la diversificació de càrre-ga, els resultats concrets han de suposar la consolidació de la terminal de contenidors i seguir avançant en el tema de vehicles, fruita i química.

És una reivindicació necessària pel Port de Tarragona?

Suposa posar el nostre Port a l’aposta logística portuària mundial, ja que el Me-diterrani es pot convertir en una autèntica alternativa de futur en tots els seus Ports, enfront dels ports del nord d’Europa, Ham-burg, Amberes i Rotterdam.

El Port de Tarragona pot millorar la seva competitivitat?

El nostre Port té un avantatge afegit al

ser el de més calat de tot el Mediterrani, i això permetrà la presència dels grans vai-xells, que per problemes de calat no poden anar a altres ports. Per tant, és el moment de desenvolupar una autèntica estratègia comercial, que pugui vendre els avantatges objectius de què disposa.

Què ha de fer el Port fins que sigui ve-ritat el Corredor?

El que està fent, avançar en la conne-xió urgent per ample europeu amb el Port de Barcelona, i preparar-se per disposar d’unes infraestructures, que li permetin fer front a l’increment de la competència por-tuària que es produirà en els propers anys, sabent sumar els interessos dels opera-dors portuaris, de l’Autoritat Portuària, dels ciutadans i sobretot dels potencials nous clients.

«El Port de Tarragona ha de preparar-se per fer front a l’increment de la competència»

Joan Basora. Vicepresident de la SEE

El nostre Port té un avantatge afegit al ser el de més calat de tot el Mediterrani, i això permetrà la presència dels grans vaixells que per problemes de calat no poden anar a altres ports.

Quin impacte econòmic tindrà el cor-redor ferroviari transeuropeu pel Medi-terrani en les comarques tarragonines?

L’impacte és en tres vessants principals: Primera: en fase de Projecte i Obra: perme-trà que les empreses d’enginyeria i cons-tructores de Tarragona puguin tenir possibi-litats de treball; a més a més, que vindran d’altres de fora que s’establiran temporal-ment. Segona: la interconnexió més efici-ent, directa del transport de mercaderies de les empreses tarragonines que operen amb clients europeus. Tercera: La disminució de l’impacte ambiental en emissions en reduir el transport per carretera.

Com es veurà afectat el Port de Tarra-gona amb la construcció del corredor del Mediterrani?

És un clar benefici si el Port està connec-tat amb el corredor; permetrà que vaixells de transport de mercaderia que vénen del Mediterrani i d’Àfrica atraquin a Tarragona i que descarreguin les seves mercaderies per transportar-les amb contenidor al centre i nord d’Europa. És un clar benefici per Tar-ragona i pels clients europeus i euroasiàtics.

Com afectarà en l’ocupació en les co-

marques tarragonines? El benefici és positiu en l’ocupació en

fase de projecte i d’obra en primera fase. En segona fase en el moviment de merca-deries en la xarxa d’interconnexió entre les diferents infraestructures tarragonines (por, xarxa carreteres, indústria, transport local per carretera, ...) Seria recomanable que es desenvolupés un Centre o Intercanviador lo-gístic a Tarragona a efectes d’articular l’in-tercanvi de la mercaderia en les diferents in-fraestructures.

Caldrà invertir en el desenvolupament d’una infraestructura de condicionament del corredor ferroviari?

És evident que sí; cal desenvolupar la in-terconnexió amb el Port de Tarragona; cal desenvolupar un Centre Intermodal d’in-terconnexió logística; cal desenvolupar la xarxa de carreteres, cal aportar centres productors i d’energia a la xarxa, caldrà desenvolupar hotels i serveis associats al personal que derivi del transport. Són ne-cessàries les inversions per tenir una in-terconnexió eficaç que doni competitivitat i internacionalització al teixit industrial i de serveis tarragonins.

«Caldran inversions per tenir una interconnexió eficaç que doni competitivitat i internacionalització»

Carles Hellin. Membre de l’executiva de la SEE

Si el Port està connectat amb el corredor permetrà que vaixells que vénen del Mediterrani i d’Àfrica atraquin a Tarragona i que descarreguin les seves mercaderies per transportar-les amb contenidor al centre i nord d’Europa.

15Octubre de 2011

SUPORT COL·LEGIAL

La seu a Tarragona del col·legi d’Economistes de catalunyaDemà dijous jornada anual «Nova gestió i millor futur per l’empresa»

El Col·legi d’Economistes de Catalunya (CEC) és la institució que integra el conjunt de professionals de l’economia i l’empresa en totes les seves vessants: llicenciats en Economia, Administració i Direcció d’Empreses, Investigació i Tècniques de Mercat i Ci-ències Actuarials, i acull igualment els graduats en ADE, Economia i Finances i Comptabilitat.

El CEC atorga el reco-neixement d’economistes a tots els seus membres i fa-cilita el desenvolupament de la seva professió mit-jançant programes de for-mació i actualització per-manent de coneixements, conferències, comissions de treball i la Jornada dels Economistes, que se ce-lebra anualment. Pel seu compromís amb la societat, les seves activitats formati-ves i de divulgació també són obertes al públic en

general. La seu de Tarra-gona del CEC celebrarà el 27 d’octubre la seva jorna-da anual, de caràcter obert, que tindrà lloc a l’Auditori de CatalunyaCaixa, amb el títol “Nova gestió i millor futur per a l’empresa”, a les 18:30 hores. Aquest acte pretén ser un fòrum de de-bat obert sobre els proble-mes que avui afronten les pimes i la necessitat de re-novar la seva gestió, per tal d’orientar un futur millor. Hi participaran professio-nals reconeguts en l’àmbit empresarial com són Fer-ran Soriano, president de la companyia Spanair; Pere G. Guardiola, director ge-neral de La Vanguardia; els empresaris Ferran Teixidó i Felipe Alayeto; el director del Servei d’Estudis de Ca-talunyaCaixa, Xavier Segu-ra, i l’economista expert en reestructuració d’empre-ses, Joan Rojas.

Per altra banda, la CEC

aquest any té programades a la seva seu de Tarragona aquestes activitats:

OCTUBRE: Dia 20, Jornada: Valoració d’ac-tius immobiliaris a efectes comptables i el seu impacte econòmic en les empreses

Dia 24 i 26: Aspectes rellevants i conflictius de l’IVA

NOVEMBRE: Dia 8, Control de qualitat dels au-ditors de comptes: Manual de control intern. Jornada: La valoració de béns en un procediment concursal

DESEMBRE: Dia 14; Tancament fiscal i Impost de Societats. Modificació Impost Successions i Do-nacions. Negociació ban-cària i gestió de tresoreria

Destaca la presentació que farà el Tribunal d’Arbi-tratge de Catalunya per a la demarcació, el proper 3 de novembre a les 19:00. Més informació www.colecono-mistes.com.

Col·laboren:

Dijous, 27 d’octubre de 2011a les 18.30 horesCX Auditori Tarragona (CatalunyaCaixa) Carrer Pere Martell, 2 Tarragona

Nova gestió i millorfutur per a l’empresa

Col·laboren:



Col·laboren:


Nova gestió i millor futurper a l’empresa

Col·laboren:


Nova gestió i millor futurper a l’empresa

18.30 h Inauguració de la Jornada i presentació del Col·legiSr. Pere Segarra,president territorial del Col·legi d’Economistes de Catalunya a Tarragona

18.35 h Conferència “Innovació i emprenedoria en temps de crisi”Sr. Ferran Soriano,president d’Spanair

Presentació:Sr. Ferran Bel,alcalde de Tortosa

19.25 h Ponència "Renovació en la gestió d’una empresa centenària: les claus de l’èxit del rellançament de La Vanguardia”

Sr. Pere G. Guardiola, director general de La Vanguardia

19.45 h Taula rodona“Renovació de la gestió de les empreses per encarar el futur”

Sr. Ferran Teixidó,director d’Industrias Teixidó SA

Sr. Felipe Alayeto,director general de Suncenter business and meeting

Sr. Joan Rojas,economista, expert en viabilitat empresarial i administrador concursal

Sr. Xavier Segura, director del Servei d’Estudis de CatalunyaCaixa

Moderador:Sr. Pere G. Guardiola,director general de La Vanguardia

20.45 h Clausura de la Jornada Sr. Joan B. Casas,degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya

Programa. Inici 18.30 h

Acte obert. Inscripció gratuïtaEs prega confirmar l'assistència a:Tel. 977 21 70 42 Fax 977 22 98 [email protected]


18.35 h Conferència “Innovació i emprenedoria en temps de crisi”Sr. Ferran Soriano,president d’Spanair

Presentació:Sr. Ferran Bel,alcalde de Tortosa












Col·laboren:




18.35 h Conferència “Innovació i emprenedoria en temps de crisi”Sr. Ferran Soriano,president d’SpanairPresentació:Sr. Ferran Bel,alalde de Tortosa












Des del mes de març d’aquest any, Ilerda Serveis ha fet una

aposta clara pel creixe-ment continuat de l’em-presa cap a altres zones del territori català com ara Tarragona, amb l’ob-

jectiu d’obrir la distribu-ció dels seus productes de neteja professional en general i expandir el seu negoci més lluny de la zona de Lleida, on s’ha convertit en líder del sector. Aquesta política comercial ve de la mà de Marc Cerón, nou director general de l’empresa des-prés de rebre l’alternativa del seu pare, Fulgencio

Cerón, fundador de l’em-presa. La manera de dur-ho a terme ha estat cobrir la demanda a través de delegats comercials a la zona, i després de l’evo-lució en aquests mesos, han decidit augmentar la presència de delegats comercials als principals municipis del Camp. Se-gons ens comenta Marc Cerón, “aquest hivern

volem anar cap a Mont-blanc, Reus i ampliar cap a la costa però tenim la intenció d’acabar servint a tota la província. A més, la nostra empresa és un proveïdor global, i podem oferir un gran servei”. En aquest sentit, la compa-nyia distribueix material de neteja de les marques més importants del mer-cat i està vinculada al grup Dino, la central de compres més important d’Espanya de la qual és membre fundador. Pel que fa a clients en el sector de l’hostaleria do-nen servei a quatre cade-nes hoteleres i un gimnàs de Tarragona, a més d’in-dústries ubicades a Reus i Montblanc. Cerón ens explica que, “hem entrat amb força al sector de l’hostaleria, però davant la seva temporalitat, hem diversificat la nostra acti-vitat cap a altres sectors com l’industrial on cada vegada hi ha més deman-da”. En relació a una fu-tura inversió, Cerón ens explica que, “el nostre centre logístic de Lleida té un radi d’acció de 300 km i ens surt més a comp-te distribuir-lo des d’allí que no invertir en noves instal·lacions aquí”.

CREIXEMENT EMPRESARIAL

Aquesta empresa, distribuïdora líder de productes de neteja professional i ubicada a la ciutat de Lleida, ha decidit fer una aposta clara per seguir creixent obrint-se a altres zones com Tarragona, on des de la primavera cobreixen la demanda amb delegats comercials.

Núria Arlandes

Ilerda Serveis, està ubicada a Lleida. Marc

Ceròn i els seu pare en són els responsables.

ilerda serveis continua el seu creixement cap a Tarragona

16 EMPRESA

dHu aposta per la investigació i treu al mercat un nou fàrmac

INVESTIGACIÓ I NOUS PRODUCTES

Aquesta empre-sa té una gran t r a j e c t ò r i a dins del sector farmacèutic en

el segment de l’homeopa-tia, parafàrmacs, fitofàr-macs i productes d’ori-gen natural, i des de fa més de vint anys tenen la seva seu a Espanya a Tar-ragona, DHU Ibèrica, des d’on, actualment, es situa el seu magatzem logístic i el departament de màr-queting per tota la penín-sula, a més d’una àrea de-dicada a la formació, tant per als treballadors com per als professionals de la farmàcia. Al capdavant d’aquesta companyia hi trobem Àlex Castilla, fill d’Antoni Castilla funda-

dor d’aquests laboratoris per Espanya, que ha vist en els últims anys incre-mentar el seu volum de negoci, malgrat la crisi, «És un sector que conti-nua creixent, perquè la gent cada vegada és més conscient que ha dete-nir cura de la seva salut, i per ells és una prioritat. Actualment estem crei-xent en dos dígits anuals, sobre un 10% de mitja-na». I això ho reflecteixen molt les xifres de vendes, que ronden el milió i mig d’unitats a l’any. «Podrí-em dir que la crisi ens ha beneficiat, a causa de les retallades de la seguretat social quant a medica-ments amb receptes, i per això intentem recolzar les farmàcies i donar-los suport tant formatiu com

logístic; a més, malgrat que el producte homeo-pàtic és més car, la gent prioritza la qualitat da-vant del preu», matisa Castilla. I és que els pro-ductes que comercialit-zen porten darrere anys d’investigació i treball amb més de 70 professio-nals en aquesta àrea, «del total de la nostra factura-ció més del 15%, uns 20 milions d’euros, es dedi-ca a la investigació, inno-vació i desenvolupament de nous productes, amb tots els requisits norma-tius tant europeus com espanyols», ens explica Castilla.

Nou fàrmacL’activitat dels laborato-ris és bàsicament en dos segments, la pediatria i la

gent gran, «el core business de la nostra empresa és la pediatria, on tenim una gran gamma de produc-tes al mercat, concentra el 80% de les nostres ven-des, i la resta en els trac-taments de fitofàrmacs com el nou producte que tenim al mercat des de fa un any, el Ginkokán» comenta Castilla. Aquest medicament està elabo-

Laboratori farmacèutic de medicaments homeopàtics i fitofàrmacs que també comercialitza, té la seva seu central a Alemanya i des de Tarragona es distribueix a tot l’Estat espanyol. Des de l’any passat tenen per aquest mercat un nou fàrmac, el Ginkokán.

Núria Arlandes

L’acte d’inauguració s’ha emmarcat dins de la celebració del 20è aniversari de Novus.

LA XIFRA

20milions d’euros es destinen a la investigació de fàrmacs a DHU

I+D AGROALIMENTÀRIA

s’inaugura el centre d’innovació en nutrició i salut de novus

L’empresa Novus, de-dicada a la fabricació de pinsos per animals i aliments en general, i amb una facturació anu-al d’un bilió de dòlars, aprofitant la celebració del seu 20è aniversari, va inaugurar el nou centre d’Investigació i Desen-volupament a l’edifici del

CEPID a Reus. A l’acte van assistir, a més dels representants de l’em-presa, autoritats del món polític i empresarial del territori.

El centre que van inau-gurar consta de sales de treball i laboratori on es concentraran la investi-gació sobre l’entorn dels

àcids orgànics, els anti-oxidants, els pigments i els additius alimentaris. Aquesta tasca la durà a terme una plantilla que consta de deu persones. A més, també compta amb un laboratori de mi-crobiologia que servirà per tractar bacteris ali-mentaris.

FOTO

:OLI

VIA

MO

LET

17Octubre de 2011

rat amb l’extracte de fulla d’un arbre asiàtic anomenat ginkgo biloba 761, i té com a propie-tats activar la microcir-culació cerebral on té un efecte directe, i que fa que millori la memò-ria, la concentració i disminueix, per exemple l’estrès. També ha donat molt bons resultats en la millora de la simptoma-tologia de l’alzheimer, fet que s’ha demostrat clíni-cament. «Va dirigit a un mercat de gent amb més de 45 anys i estem molt contents del resultats. Darrere d’aquest medi-cament hi ha una gran tasca de investigació en el nostre laboratori, DHU té una trajectòria de més de 150 anys treballant en aquest sector. Som el

primer laboratori a nivell nacional amb més fans, a la nostra plana del Fa-cebook, 20.000 segui-dors, que hem obert pel Ginkokán, el 90% dels comentaris són positius. El nostre objectiu és sempre la qualitat de vida del pacient i així volem seguir», comenta Castilla. Després d’un any del llançament del Ginkokán, els responsables de DHU n’han fet una valoració molt positiva, i han tingut una gran acceptació, so-

bretot en el mercat català i basc: «Aquests són molt més receptius en aquest tipus de fitofàrmacs, en-tenen molt millor que prevenir amb l’homeopa-tia pot suposar no haver d’acabar curant-se amb la medicina convencio-nal», matisa Castilla.

La formació també és un punt fort de l’empre-sa, tenen un departament de formació tècnic amb un gran equip humà, amb l’objectiu de formar i as-sessorar als professionals

farmacèutics en aquest tipus de medicaments i tractaments impartin cursos durant to l’any, on s’expliquen totes les particularitats i els efec-tes dels productes que elaboren i distribueixen. En aquest sentit, el pro-per mes de novembre es realitzarà una conferèn-cia al Col·legi de Farma-cèutics de Tarragona per presentar el ginkokán

DHU Ibèrica, a Tarra-gona, té dos magatzems de més de 2.500 metres quadrats, d’on surten ca-mions diàriament i hi tre-balla una plantilla de 50 persones.

FOTO: OLIVIA MOLET

Des de la seva seu a Tarragona, DHU Ibèrica, distribueixen

els seus productes provinents d’Alemanya a tot l’Estat

espanyol

EL DETALL

GinKokánés un fitofàrmac que millora la microcirculació

cerebral i la simptomatologia en pacients d’alzheimer

BREUS EMPRESARIALS

Acord amb els treballadors de Lesma Halding a l’aeroport de reus

L’empresa que presta els serveis a les aerolínies que operen a l’aeroport de Reus, Lesma Halding, ha arribat a un acord amb els treballadors fixos per a reincorporar-se a la feina l’any vinent se-gons els vols que hi hagin. Amb aquest acord els treballadors aniran tornant a la seva feina pro-gressivament i per ordre d’antiguitat segons el nombre de vols que es vagin restablint i el volum de treball per la propera temporada d’estiu. En un principi la plantilla haurà d’anar a l’atur.Tot això ha vingut provocat per l’anunci de l’aerolí-nia Ryanair de deixar d’operar a aquest aeroport a partir del mes vinent, i que deixava sense feina vint treballadors d’aquesta companyia./Redacció

El TsJc anul·la la llicència ambiental del parc eòlic d’Ecotècnia al priorat

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha anul·lat per primera vegada per motius mediambientals i administratius la llicència del parc eòlic Coll Garganta que va impulsar l’empre-sa Ecotècnia al Priorat. La sentència recull que el parc, que consta de 13 molins i que ja està en fase de construcció entre la Torre de l’Espanyol, el Molar i la Figuera, envaeix l’àrea de protecció d’aus Xarxa Natura 2000, a més de no complir el requisit ordenat per la Generalitat d’estudiar un any amb radiofreqüència una parella d’àguiles perdigueres, molt protegides. Tot i això, el parc té l’autorització administrativa des de 2007 i la mediambiental des de 2010./Efe

ALIANCES EMPRESARIALS

rumbo i Homeaway potencien el lloguer d’allotjaments online

Un dels majors grups especialitzat en el llo-guer de vacances a través d’internet, Homeaway i l’agència de viatges onli-ne líder a Espanya, Rum-bo, han unit les seves es-tructures per potenciar el lloguer d’allotjaments per vacances a través de la web. Així, des del portal de l’agència de

viatges es podrà reservar més de 255.000 allotja-ments en 145 països del món, des de la pestanya d’apartaments del seu portal.

Per Homeaway aques-ta aliança és clau per la seva expansió dins del mercat espanyol, ja que pot fer arribar a tots els possibles clients la seva

oferta i poder tenir en compte unes ofertes de vacances diferents a les habituals. Segons, Laura Rivera-Casares, respon-sable de homeaway.es, amb aquest acord, ”no podiem haver trobat un company de viatge mi-llor”.

Per la seva banda Vir-ginia Barbancho, direc-

tora de marketing de Rumbo, comenta que “aquesta unió s’emmarca dins del seu interès per-què el client trobi totes les ofertes possibles per poder planificar els seus dies de descans.”

Homeaway compta amb una de les majors bases de dades d’anuncis de propietaris en més de 145 països del món i Rumbo comercialitza bitllets de totes les linees aeres, més de 100000 hotels a tot el món, bi-llets de tren, creuers,etc.

ccoo revalida la majoria absoluta a miquel Alimentació

El grup de distribució d’alimentació, Miquel Ali-mentació Grup, va celebrar les eleccions sindi-cals, aquest mes d’octubre, on Comisions Obre-res (CCOO) va revalidar la seva majoria absoluta dins de l’empresa, que està composta per 48 su-permercats Suma, i 4 Gros Mercat que fan un to-tal de 52 centres a la demarcació de Tarragona. D’aquesta manera, d’un comitè de 17 persones delegades, CCOO ha obtingut 11 delegats, el que significa que les treballadores i treballadors que integren la plantilla de la companyia han tornat a depositar la seva confiança a qui els ha represen-tat majoritàriament fins ara, des de l’any 1999./Redacció

El i premi El TEu Tarragona amplia el termini de presentació de treballs

El comitè organitzador del I Premi de Investiga-ció El TEU Tarragona, ha decidit ampliar el ter-mini de presentació de projectes a causa de les nombroses peticions que han rebut en aquest sentit, i així poder incrementar els seus nivells quantitatius i qualitatius. D’aquesta manera ha modificat les bases del concurs, en el que a dates es refereix. Finalment s’ha acordat que la presen-tació s’allargui de l’1 al 14 de maig de l’any que ve i el premi s’adjudicarà el 30 de juny del mateix any. L’organització, amb aquest pas, vol incenti-var la participació d’aquells que han manifestat el seu interès pel premi. Els promotors d’aquest conscurs són l’empresa DPWorld i Fundació Adu-anera./Redacció

18 EMPRESA

molí d’oli Gasull, el retorn de la tradició i la qualitat

EMPRESA AMB HISTÒRIA

La història d’aquesta empre-sa no s’entendria sense el naixe-ment l’any 1835

d’Establecimientos Fèlix Gasull, que es dedicava a la fabricació i exporta-ció d’olis d’oliva i l’elabo-ració de sabons a partir dels baixos del molins d’oli, als dos magatzems de Reus i de les Borges Blanques. La seva tra-jectòria ve marcada per grans esdeveniments com l’any 1911, quan el fill del fundador, Fèlix Sar-dà, va decidir construir un altre magatzem als afores de Reus, obra de l’arquitecte i polític Llu-ís Domènech, i on, a més, s’hi trobaven les oficines

als baixos i la residència del propietari. I des d’on es va convertir en un re-ferent a nivell europeu amb la compra d’olis, a la dècada dels 50, al di-versificar la seva activitat cap a l’exportació d’oli d’altres llocs d’Espanya, fet que va provocar que augmentés el seu ventall de productes i que fos un negoci més atractiu.

Però els anys posteri-ors no van ser tan bons i l’arribada de les multina-cionals de l’oli al territo-

ri espanyol va obligar la tercera generació que es va fer càrrec de l’empre-sa a canviar la seva polí-tica empresarial, deixar de banda la distribució a l’engròs per concentrar-se en la producció d’oli, en un intent d’evitar la fallida i mantenir la seva independència. Aquesta nova estratègia no va te-nir els resultats esperats i l’any 2005 cessa la seva activitat. Aquest fet va portar la quarta gene-ració a iniciar l’activitat

d’una petita empresa, el Molí d’Oli Gasull, S.l., se-guint l’antic negoci en un intent de conservar la tradició i el patrimoni familiar a través del que millor saben fer, oli amb personalitat, amb tota la polpa d’oliva encara en suspensió i un gust molt particular.

Aquest camí, però, no ha estat fàcil, per això van creure en l’espe-cialització del que era l’essència de l’antiga empresa, l’elaboració de oli tradicional de la seva terra. Actualment produ-

Aquesta empresa de caire familiar està ubicada a Reus i es dedica a l’elaboració i comercialització de l’oli de manera tradicional i de gran qualitat. Els seus orígens es remunten a principis de segle XIX i ara amb la quarta generació es retroba amb la tradició i la qualitat.

Núria Arlandes

INVERSIONS

TdE invertirà 11,8 meur en la millora energèticaA finals del mes passat és va reunir el Consell d’Ad-ministració de Transfor-madora de Etileno (TDE) a les instal·lacions que l’empresa té a Tarragona, amb l’objectiu d’aprovar una inversió estratègica de 11,8 milions d’euros per millorar l’eficiència energètica en la fabrica-ció del polietilè de baixa densitat.

Aquest projecte supo-

sa incorporar a la instal-lació la millor tecnologia de reacció disponible pels socis, que donarà com a resultat un incre-ment en la capacitat de la planta superior al 15% i una millora en la qualitat dels productes. També comportarà reduccions significatives dels con-sums d’energia elèctri-ca, vapor i emissions de CO2 que van associats al

procés productiu. Pel que fa al finança-

ment, s’ha recorregut a l’assessorament de l’Ins-titut Català de l’Energia (ICAEN), i s’ha obtin-gut una subvenció de 1,5 milions d’euros que s’ha concedit per part de l’Institut per a la Di-versificació i Estalvi de l’Energia (IDAE). Aques-ta inversió es posarà en marxa durant l’estiu de

2012, i suposarà una millora clara de la com-petitivitat de l’empresa i una consolidació del fu-tur de la seva activitat en un mercat cada vegada més competitiu, global i complex.

Un altre efecte deri-vat d’aquesta inversió el constitueix el fet d’as-segurar el manteniment d’uns cent llocs de tre-ball, que garanteixen el

funcionament de la plan-ta. D’altra banda, durant l’execució del projec-te s’empraran vuitanta persones addicionals en els treballs d’adequació de les instal·lacions a la nova tecnologia.

Aquesta inversió ja va estar anunciada du-rant la presentació de l’Informe Anual del sec-tor de la Química que fa l’Associació d’Empreses

Químiques de Tarragona (AEQT) anualment però sense dir el nom de l’em-presa. Per altra banda, al

FOTO

: CED

IDES

EL DETALL

ProduccióL’oli de l’empresa prové de la seva pròpia explotació i consta de vora 10.000 oliveres amb una producció de més de 30.000 litres

19Octubre de 2011

eixen oli que s’extreu de les seves pròpies explo-tacions oliveres, Mas del Font el seu molí a Reus amb 5.000 oliveres i una producció d’uns 30.000 litres d’oli, i del Mas Font de Rubinat a Constantí amb 3.000 olivers. A més, també obtenen la matèria primera dels pagesos dels voltants, principalment

veïns. Tot el procés pro-ductiu és mecanitzat i su-pervisat per tres persones constantment, durant el que dura la campanya de l’oliva, de novembre a gener. L’extracció es du a terme a través de la mol-turació de pedres, pre-servant l’aroma i el gust natural de l’oli. La resta de l’any es dedica a tenir cura dels olivers i la ven-da de l’oli, principalment al mercat exterior.

En aquest sentit, el Molí d’Oli Gasull ha tro-bat tant en les noves tecnologies, mitjançant

la venda on line del seu producte sobretot a zo-nes com Barcelona, i que a poc a poc està creixent cap a altres zones del ter-ritori espanyol com en l’exportació una via cla-ra per al creixement del seu negoci. El 80% de la seva producció es ven al mercat europeu, princi-palment a Holanda però també a França, Bèlgica, Suïssa i també al mer-cat nord-americà; a més, aquest any han entrat al mercat del Canadà. La clau és que transmeten confiança tant en la fa-

bricació com en el pro-ducte, ja que, malgrat ser una empresa petita amb una producció limitada, els compradors saben que obtenen un producte de gran qualitat.

El producteEls olis que elaboren a l’empresa és oli d’oliva verge extra i s’obté a par-tir d’olives arbequines conreades a la seva explo-tació olivera. Les olives es cullen a mà i es molturen el mateix dia que són co-llides. Aquest és el secret per obtenir un oli suau

i afruitat, lleugerament dolç amb reminiscènci-es d’ametlló, fruits secs i herbes del camp, que li donen personalitat. A més d’aquest oli, també podem trobar l’oli nou que és l’oli d’oliva en el seu estat més pur.

Amb tot això, la crisi no ha estat un bon aliat pel desenvolupament de l’empresa, el sector de l’oli és un dels que més la pateix tant per la falta d’injecció de diners com per la forta competència que hi ha, però l’exporta-ció ha estat bàsica per la

seva subsistència.De totes maneres,

aquesta filosofia no s’en-tendria sense el caràcter familiar del negoci que ha passat de generació en generació i el seu arrela-ment a la terra, a Reus, on han trobat un gran re-colzament en els pagesos que els han ajudat a tirar endavant fins i tot en els moments més difícils. Ara com ara, un dels seus ob-jectius és que els masos de la família no s’abando-nin i que la seva activitat tingui continuïtat en la propera generació.

L’empresa química farà una inversió de més d’11,8 milions d’euros i mantindrà uns cent llocs de treball.

L’empresa de caire familiar es dedica a l’elaboració i

producció d’oli d’oliva i la seva comercialització

LA XIFRA

80per cent de la seva producció l’exporten a països europeus, als EUA i el Canadà

setembre va celebrar amb els treballadors el milió d’hores de treball sense accidents laborals.

TDE és una Agrupació d’Interès Econòmic, par-ticipada per Dow Chemi-cal Ibèrica i Repsol Quí-

mica, especialitzada en la fabricació de plàstics. Les seves instal·lacions estan emplaçades al polí-

gon Sud del complex pe-troquímic de la ciutat de Tarragona. Joaquín Flors i Tomàs Briñas ostenten

els càrrecs de director general i director adjunt en representació de Dow i Repsol, respectivament.

20

CEPTA 21Octubre de 2011

A mesura que el nombre de treballadors d’una empresa augmenta. la tasca de co-municar-se entre ells es fa més feixuga i això obliga a invertir cada cop més temps a gestionar trucades i cor-reus electrònics que resten eficiència a la comunicació interna. Igualment, a l’hora de comunicar-se entre els membres d’una associació –entre empreses i associaci-ons del mateix ram– també es repeteix aquest proble-ma. Afortunadament, l’auge de les eines 2.0 proporciona nous programes que oferei-xen tots els avantatges de les xarxes socials i que per-meten reduir el temps que inverteixen els diferents or-ganismes d’un col·lectiu, ja sigui empresa o associació.

Un d’aquests programes és Bizzibe, una nova eina de comunicació social desti-nada exclusivament al món empresarial que reuneix la immediatesa de portals com Twitter i Facebook amb una funcionalitat molt simple. Un dels principals avantat-ges d’aquesta eina de comu-nicació serà la seva rapidesa. Tots els usuaris de la xarxa podran mantenir comuni-cació al perfil públic i envi-

ar-se missatges instantanis, amb la qual cosa es podrà substituir el correu electrò-nic intern i evitar així errors a l’hora d’introduir adreces o problemes de configura-ció. D’aquesta manera, grà-cies a aquest recurs, serà més fàcil que mai comuni-

car qualsevol esdeveniment al col·lectiu inscrit dins de la xarxa social, afegir actes a l’agenda del dia o enviar un missatge privat.

Un altre dels avantat-ges que presenta aquest nou servei és la possibilitat d’adjuntar arxius de text

o imatges, que poden ser compartits pel conjunt de la comunitat o per la persona a qui adrecem el missatge. D’aquesta manera, escollint el perfil públic podem envi-ar la informació de manera molt ràpida al conjunt dels usuaris, una acció que per-

met estalviar temps i man-tenir la informació compar-tida.

El programa té una utilit-zació molt intuïtiva. L’usuari tan sols ha de completar el seu perfil al mur de l’empre-sa i començar a compartir la seva informació amb la

resta d’usuaris, igual que es fa a Twitter o Facebook. L’ús d’aquesta xarxa també permet que els usuaris del programa que es troben fora puguin mantenir-se en contacte i estar atents a to-tes les novetats que afecten el funcionament de l’em-presa de manera molt més ràpida que amb el correu electrònic.

CEPTA posa a disposició de tots els associats aquest nou recurs informàtic, que podran utilitzar totes les empreses i associacions que pertanyin a la confederació empresarial i que té un cost de manteniment molt redu-ït. Totes les empreses i asso-ciacions afiliades a CEPTA, per tant, poden beneficiar-se d’aquest nou servei per establir contacte directe amb els seus associats entre els membres de l’associació, de la mateixa manera que també té grans utilitats per la comunicació empresarial interna i externa.

Per rebre més informació sobre aquesta nova xarxa social empresarial poden posar-se en contacte amb l’adreça [email protected] o trucar al telèfon 977 242 313.

Primera xarxa social destinada a l’empresa per comunicar-se d’una manera ràpida i còmoda

EMPRESA 2.0

En un món on tot canvia i tot es mou les empre-ses han de tenir un bon coneixement del món de la logística, un dels sec-tors amb més capacitat d’adaptació a les necessi-tats del consumidor i els cicles econòmics.

Per aquest motiu, cal que les empreses disposin de personal capaç de ma-nipular càrregues sobre el terreny amb total segure-tat, complint la normativa de protecció del treballa-dor davant d’accidents de tipus laboral. Així, tenir en plantilla personal ca-paç de conduir carretons

i plataformes elevadores és un al·licient a tenir en compte, ja que elimina altres opcions més cos-toses com són haver de llogar aquest servei a una empresa externa. D’altra banda, els treballadors que disposin del carnet que els acredita per a la conducció de carretons tenen un punt a favor en el seu currículum.

Aconseguir la docu-mentació que acredita la conducció d’aquest tipus de maquinària de càr-rega comporta molt po-ques hores. A CEPTA ja fa temps que s’ofereixen

cursos per aconseguir els títols de conductors de carretons elevadors fron-tal i retràctil i de plata-formes elevadores, cursos que s’han dut a terme amb un bon seguiment per part dels alumnes. Durant aquest 2011, la confederació empresarial ha impartit cinc cursos de carretons elevadors fron-tals, dos cursos de carre-tons elevadors retràctils i un curs de plataformes elevadores mòbils per a persones, que en total han format 75 alumnes.

Per atendre tota la de-manda, abans de finals

d’any es duran a terme dos nous cursos més de carretons elevadors fron-tals, dos de retràctils i un més de plataformes eleva-dores mòbils per a perso-nes. És previst que, a Tar-ragona, s’imparteixin els cursos de carretons eleva-dors frontals (8/11), car-retons elevadors retràc-

tils (10/11) i plataformes elevadores (14/12). D’al-tra banda, a Reus estan planificades les jornades de carretons elevadors frontals (20/12), carre-tons elevadors retràctils (21/12) i plataformes ele-vadores (18/1).

Tots els cursos tenen una durada màxima de

vuit hores, per la qual cosa es poden assolir en una o dues jornades, i consten d’una sessió teòrica i una de pràctica.

Per a més informació i per formalitzar la inscrip-ció us podeu adreçar al telèfon 977 211 966 o a l’adreça de correu elec-trònic [email protected].

FORMACIÓ

Cursos de conducció de carretons i plataformes elevadores de menys de deu hores

La Confederació Empresarial de la Província de Tarragona (CEPTA) posa a disposició dels seus associats aquest nou producte que augmenta la rapidesa de la comunicació associativa i empresarial

22 TENDÈNCIESTENDÈNCIESMOTOR

Preu 8.690 euros

Vàlvules4V per cilindre

Consum mitjà (l/100 km)3,9

Cilindrada999ccFrens

ABS StandarPotència

44/60/5000Par motor màxim

3000 rpmVelocitat màxima

160 km/hAcceleració 0/100

14,4 segonsCanvi

MQ100-5FEmissions CO2

91 g/kmCombustible

ROZ 95

FiTXA TÈcnicA

L’utilitari perfecte per a un nou estil de vida urbà

Nou SEAT Mii Ecomotive

Amb el nou SEAT Mii, la marca espanyola ens ofe-reix el cotxe perfecte per a l’estil de vida urbà. El Mii et fa la vida més fàcil, amb un maneig convincent, una conducció realment divertida, elevat rendiment i una tecnologia innova-dora. El cotxe combina un disseny esportiu típic de la marca amb la millor destresa i enormes possibi-litats de personalització. A més, l’excepcional relació qualitat-preu i uns costos raonables de manteniment fan que el plaer de con-duir-lo sigui alguna cosa fàcilment assequible. El nou model urbà estarà a la venda a Espanya abans de final d’any, mentre que a la resta d’Europa arribarà a la primavera de 2012.Amb una longitud de 3,56 metres, té la mida perfecta per als espais urbans de la vida moderna. Utilitza de forma òptima el seu espai, suficient per a quatre persones, amb un maleter de gran capacitat, que s’augmenta amb el seient de darrera plegat. A més, en distàncies llargues el seu interior i la seva dinà-mica esportiva el fan de gran atractiu.

A primera vista, es reco-neix clarament com un membre de la família SEAT. El seu frontal incorpora el concepte “Arrow Design”, mentre que la seva línia lateral es distingeix pels passos de rodes i els esvelts muntants. La zona posterior mostra un dis-seny dels pilots amb noves formes triangulars. Unes proporcions perfectes són l’element clau i equivalen a una amplada de 1,64 metres, la distància entre eixos és de 2,42 metres i uns voladissos frontal i posterior inusualment curts. A més, la manera com acaba la carrosseria facilita l’excepcional am-plitud del vehicle.Combinant els nous mo-tors de gasolina de 1.0 li-tres de 60 i 75 CV amb un pes mínim de 854 quilos, es garanteix un rendiment i una agilitat exemplars. Així mateix, a inicis de 2012 s’incorporarà a la gamma la versió Ecomoti-ve, amb unes emissions re-duïdes de només 97 grams per quilòmetre de CO2.El Mii és també un líder pel que fa a tecnologia in-novadora. Com per exem-ple la pantalla tàctil de

5 polzades extraïble que s’integra perfectament en l’electrònica del vehicle. Les seves múltiples fun-cions inclouen el sistema de navegació, el telèfon de mans lliures amb control de veu i un ordinador de bord. El Seat Portable Sys-tem inclou l’Eco-trainer. En relació a la pantalla de canvis, inclou recomana-cions sobre la velocitat del motor, valors mitjans i perfil del consum que són paràmetres que permeten que el propietari del nou model de la marca Seat condueixi de forma més econòmica.

nou monovolum a preu ‘low cost’ amb equipaments i confort d’alt nivell

CITROËN Grand C4 Picasso

Aquest model, fabricat a Vigo en ex-clusiva per tot el món, ofereix l’espai i la modularitat d’un monovolum a un preu de 14.450 euros, amb equi-pament de seguretat i confort d’alt nivell. Es pot trobar en color Blanc banquisa i Gris Alumini metal·litzat, destaca per la seva combinació de llum i espai, gràcies a una àmplia superfície envidrada i una senzilla modularitat. L’amplitud del seu inte-rior facilita que hi hagi lloc per a tot

quan es viatja amb nens. La seguretat és un dels punts forts d’aquest vehi-cle, ja que compta amb ESP, control de tracció intel·ligent, ABS, ajuda a la frenada d’urgència i repartidor elec-trònic de frenada de sèrie. Aquesta versió disposa d’ajuda a la sortida en pendent i fre d’estacionament elèc-tric. Sota el capó, pot anar equipat tant pel motor gasolina VTi 120 com pel dièsel HDi 110 amb canvi manual de 6 velocitats.

nous carregadors usb de sony per ‘smartphone’

NOVETATS

Aquests dispositius ideats per smartphone són portàtils, ideals per viatgers i pro-fessionals. Els models CP-A2LS i CP-ELS són lleugers i aconsegueixen recarregar l’aparell mòbil només connectant-lo al port USB del teu ordinador o alternador de corrent. A més, tenen una baixa taxa de descàrrega que permet mantenir prop del 80% del seu nivell de càrrega inicial després de 12 mesos i es poden recarre-gar en qualsevol moment.

canon amplia la seva gamma de calculadores

Aquesta nova sèrie de calculadores d’alta qualitat XMark I s’amplia amb tres de més elegants portàtils i ideals per als professionals dels negocis. Combi-nen a la perfecció l’excel·lent tecnologia per calculadores Canon amb l’estil clàssic de la sèrie amb models versàtils que es poden portar a qualsevol lloc. Els nous models són el X Mark I Card , X mark I Pointer i la X Mark I Ke-ypard RF i en part estan fabricats amb materials reciclats.

base amb ràdio i despertador per iphone i ipod

A partir d’ara es podrà començar el dia d’una manera més dinàmica amb la nova base ràdio-despertador que Sony treu al mercat per l’Iphone i l’Ipod, fabricat amb materials de primera classe i amb línies suaus pel seu format compacte. Té 3,5w+3,5W de potència de sortida i sistema Megabass millorat. Els aguts són clars i els greus, molt sòlids; així que es pot escoltar a qualsevol lloc de la casa.

23Octubre de 2011

La tecnologia LED passarà a ser un es-tàndard de la marca Lexus, tant dels seus productes com de la seva xarxa de centres autoritzats a Espanya.Pel que fa a la tecnologia LED,

començarà de forma gradual amb el nou GS 450h, que serà el primer vehicle del mercat a incorporar de sèrie en la versió més alta i no com a equi-pament opcional, fars LED a tots els seus llums. L’adopció d’aquesta tecnologia permetrà que el consum elèctric es redueixi en més d’un 50% respecte als fars HID Xenó de l’actual generació; a més, es reduiran notablement els costos de man-teniment ja que la seva durada és notablement més gran, fins arribar a mantenir la intensitat en la brillantor dels fars més d’un 90% passats 15 anys d’ús a ple funcionament.

La nova gamma Hilux 2012 ofereix un renovat disseny exterior més sofisticat que manté la seva tradicional imatge robusta i resistent. El nou fron-tal del vehicle ofereix una imatge de durabilitat i resistència, mentre que el nou perfil més corbat i tridimensional gràcies a les aletes davanteres i del darrere el fan un vehicle més atractiu. Exterior-ment, compta amb llantes d’acer de 16 “o unes noves i robustes llandes d’aliatge de 15’’i 17’’*, així com uns nous retrovisors exteriors, amb intermi-tents integrats, elèctrics, plegables i calefactables. Pel que fa a l’interior incorporen un redissenyat quadre de comandament central que afegeix

l’avançat sistema multimèdia amb pantalla tàctil Toyo-ta Touch. A més in-corpora indicadors Optitron amb sen-sor d’il·luminació, volant i canvi amb nou disseny.

http://www.tramits.tarragona.cat/Empresa

LLIBRES

LA XARXA

portal municipal d’agilitació de tràmits per a les empresesEn aquesta pàgina web de l’Ajuntament de Tarragona es podran trobar tots els tràmits més comuns que necesiten realitzar les empreses amb l’Administració. Es trobaran les sol·licituds, do-cumentació necessària, requisits, tot el referent a tràmits com el pagament d’impostos, taxes, etc., tant per a emprenedors com per a grans empre-ses o empreses de serveis.

http://www.avancsa.gencat.cat/

El portal de serveis pel finançament de les petites i mitjanes empresesCompromesa amb l’impuls econòmic de Cata-lunya a través del partenariat amb la indústria, la “nova indústria” integrada per la indústria manu-facturera i els serveis a les empreses, a través de la participació accionarial en projectes de futur. Les seves inversions s’adrecen a projectes viables econòmicament i financerament, tot considerant el seu impacte social, territorial i estratègic.

Lexus aposta per la tecnologia LEd per als llums de tots els seus models

El Toyota Hilux 2012 renova la seva imatge interior i exterior

Les claus per entendre la situació econòmica

Títol: ¿Qué està pasando?Autor: Bernardo de MiguelEdita: DeustoTemàtica: Economia

En aquest llibre l’autor, corres-ponsal econòmic a Brussel·les, desxifra les claus de la informa-ció que diàriament es rep sobre la crisi i el seu avanç. Escrit amb un estil fresc i divulgatiu, acon-segueix que tothom pugui en-tendre tecnicismes i conceptes econòmics com «prima de risc», «ratis» o «fons de rescat».

El perquè del benestar i la felicitat

Títol: La ciencia del bienestarAutor: Tom Rath i Jim HarterEdita: AlientaTemàtica: Psicologia

Aquest assaig recull l’ampli estu-di de Gallup, principal empresa de demoscòpia del món, sobre quins són els principals ele-ments científics que sustenten el nostre benestar i la nostra feli-citat. Per això, s’han entrevistat persones de 150 països i s’han extret conclusions universals i compartides per tothom

Solucions a la crisi i com poder fer-ho

Títol: Mundo 3.0Autor: Pankaj GhemawatEdita: DeustoTemàtica: Economia

En aquests moments poc queda del que era el món abans de la crisi financera; per això, alguns governs i societats creuen en un major proteccionisme com a pos-sible solució econòmica. Aquest fet és comprensible però també perillós, que és el que manté l’autor, prestigiós professor de l’IESE, en aquest llibre.

Estratègies inversores per l’èxit

Títol: Ganar jugando a no perderAutor: Charles D. EllisEdita: DeustoTemàtica: Mercats inversors

Aquest llibre explica d’una ma-nera honesta i amb bon humor com ajudar els petits inversors a tenir èxit amb les seves inver-sions i saber controlar-les. Els mostra com funcionen els mer-cats de valor i els ensenya el que poden fer per assegurar-se gua-nyar a llarg termini, evitant que caiguin en trampes habituals.

Toshiba treu dues noves gammes de televisors intel·ligents

Aquests nous aparells integren xarxa local, accés a internet i suport 3D a un preu molt assequible. A més, inclouen totes les aplicacions bàsiques d’un Smart TV o televisors intel·ligents, accés a continguts d’internet, i la sèrie TL és 3D amb sistema actiu. Els nous models tindran la mida de 32” fins a 46” i són al mercat des del setembre. A tot això, inclou el portal Toshiba Place, on es podran trobar diferents serveis, com el News Place o el Music Place.

TARRAGONA I TERRES DE L’EBRE

ACTUALITAT EMPRESARIAL

Impressió: indugraf Offset DL: B-48418-2007

Edita: TSH Comunicació 2008 S.L.Directora comercial: Contxi [email protected]ó: Núria ArlandesFotografia: Olivia Molet, Cristina AguilarCorrecció: Joan BasaganyaDisseny: Carles Magrané

TSH COMUNICACIÓ 2008, S.L.C. Sant Agustí, 21, 3er

43003 TarragonaTel.: 977 211 154

CONTRACRÒNICA

Aquesta em-presa química ha aconseguit fabricar i pa-tentar una

nova gamma de pastilles pel tractament de l’ai-gua de piscina que no té àcid bòric. Aprofitant la celebració del Saló In-ternacional de la Piscina a Barcelona, l’empresa llançarà al mercat aques-tes noves pastilles, sota les seves tres marques, Delsa, Azuli i Pisipur. La presentació oficial va tenir lloc a l’estand d’Er-cros, del recinte de Fira Barcelona-Gran Via. La millora introduïda en les tauletes pel tracta-ment de l’aigua de pisci-na ha estat reconeguda pel sector en ser selecci-onada com a finalista al Premi Piscina BCN a la Innovació, que s’atorga-rà en el marc del Saló.Tradicionalment, l’àcid bòric ha estat utilitzat per facilitar la compac-tació del clor en la pre-sentació de les pastilles, però recentment l’Agèn-cia Europea de Substàn-cies i Preparats Químics l’ha inclòs a la llista de candidats a formar part de les substàncies alta-ment preocupants se-gons la classificació del reglament Reach. A par-tir d’aquest moment, el departament d’I+T d’Er-cros ha treballat inten-sament per aconseguir

unes past i -lles sense àcid bòric però que mantin-guin la seva presentació compacta característica, com les que ara es pre-senten.Per tant, les noves pasti-lles fabricades per Ercros milloren la seguretat dels usuaris i s’anticipen a qualsevol possible canvi en la normativa europea.

Ercros és líder de ven-des a Europa de cloroi-socianurats, línia de pro-ductes que fabrica a la seva factoria de Sabiñá-nigo (Huesca). Les instal-lacions i els productes de la companyia com-pleixen amb la normativa europea i espanyola re-ferent a seguretat, trans-port, emmagatzematge, envasat i etiquetatge. Els

s e u s productes

estan homologats per les autoritats sanitàri-es espanyoles, de països de la UE i Canadà. Als EUA estan registrats per l’Agència de Protecció Ambiental (EPA) i for-ma art del Comitè de la Indústria d’Isocianurats d’Estats Units. A més, des de 1994, està adhe-rida volun-t à r i a m e n t al programa Responsible Care, impul-sat per la Fe-deració Em-presarial de la Indústria Q u í m i c a Espanyo la (Feique).

XIFRES I LLETRES 200.000.000d’euros s’invertiran en infraestructures i la seva gestió a Tarragona pels Jocs Mediterranis 2017

14.582milions de tones de producte ha mogut el Port de Tarragona en el període abril-agost

B ayerHa estat considerada una de les millors empreses del sector en sostenibilitat i protecció del clima. A més, ha tornat a estar inclosa en els dos índexs globals de Carbon Disclosure Project, en reconeixement als seus esforços en matèria de reducció de CO2 i ocupa el primer lloc com la millor del sector. És l’única empresa del del sector químic-farmacèutic que porta set anys consecutius formant part de l’índex relatiu a la informació climàtica, on ha obtingut 99 punts de 100.

Ercros treu al mercat la primera ‘pastilla’ sense àcid bòric

Primer vol propulsat per combustible verdIbèria i Repsol han realitzat amb èxit el primer vol amb biocombustible del pont aeri amb l’Airbus A320. Durant el vol es van consumir 2.600 quilos d’una barreja de biocombustible de camelina avaluat

i acreditat per la petroquímica al seu centre tecnològic, que permet un estalvi d’emissions de gasos d’efecte hivernacle de prop al 20%. La plani-ficació del vol va

anar a càrrec de la companyia aèria i per

l’assistència en terra a l’aeroport de Madrid es va utilitzar un cotxe elèctric model iON de Peugeot ja que s’està fent proves amb dife-rents tipus d’aquests vehicles per veure quin s’adapta millor a les condicions atmos-fèriques de l’aeroport. Per la seva banda, Repsol s’ha encarregat de l’obtenció, distri-bució i logística del combustible, avaluat i acreditat pels investi-gadors del seu centre.

Aigua de piscina més ecològica

Aquest mes ha estat ple de bones notícies pels tarragonins i per tot el teixit empresarial de la demarcació. La primera va venir de Turquia amb la proclamació de Tarragona com la seu

del Jocs Mediterranis 2017. Deixant de banda el que suposarà per la ciutat ser el centre d’atenció esportiva, les xifres que es barallen entre el que costarà en infraestructures, uns 200 Meur, i l’impacte econòmic de la celebració dels jocs, 1.000 Meur, no poden ser millors. Es construi-ran i es milloraran infraestructures a quasi a tot el territori, i això pot suposar un benefici per a tothom. Però tot aquest esforç s’ha de focalitzar cap al que pot esdevenir el després, que, al cap i a la fi, és el que ens quedarà i demostrarà la maduresa de la zona a l’hora d’optimitzar aques-tes inversions. Ara ens hem de preparar per una gran cita amb la història i ho podem fer.L’altre gran pas en infraestructures ha estat la inclusió del Corredor del Mediterrani com a eix prioritari a Europa; tot i que s’ha de compartir amb l’eix central, no deixa de ser un gran pas pel desenvolupament econòmic català i espan-yol perquè suposarà la connexió per tren del sud d’Europa amb la resta del continent. Això en un moment de crisi com aquesta suposarà pels sectors econòmics de tot l’estat un revulsiu incommensurable. Es connectarà Tarragona a la resta d’Europa, i infraestructures com el Port de Tarragona tindran un paper clau per la distribu-ció de mercaderies a tot arreu, i, en conseqüèn-cia, la indústria i les empreses del territori.Davant d’això esperem que els agents polítics que hagin de desenvolupar tot aquest entra-mat ferroviari deixin de banda els seus colors per prioritzar els interessos econòmics del país. No poden permetre que algun secretari d’Infraestructures torni a dir anys després que, vist el que s’ha vist, potser no s’hauria hagut de començar per un cantó que no era ni viable ni rendible, com ja ha passat amb infraestructures que finalment s’han hagut de tancar per falta de viabilitat, després de grans inversions econòmi-ques.

un mes que passarà a la història...

EDITORIAL

Documents

Crònica 45