Embed Size (px)
DESCRIPTION
Publicació mensual gratuïta d'economia i empresa del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre
Citation preview
TARRAGONA I TERRES DE L’EBRE Núm.54. Juliol de 2012
ACTUALITAT EMPRESARIAL
www.cronica.diarimes.com
P2-3
La desestacionalització turística, els nous mercats i l’augmentde la competitivitat són els seus principals cavalls de batalla.
P10-11
P4-5
Tarragona és la segona província de Catalunya amb més nombre d’EROs aquest anySegons dades de Comissions Obreres, que ha elaborat l’informe Situació sectorial i laboral de Catalunya
P6
P8-9
Josep Maria González Director Territorial de CatalunyaCaixa a Tarragona
«No hi ha cap possibilitat que es produeixi cap procés de liquidació»
L’aeroport de Reus cerca sortides per augmentar la seva viabilitat
Aquest mes de juliol ha celebrat el desè aniversari del seu naixement, amb més de cinc milions d’ampolles venudes l’any 2011
La DO Montsant es posiciona com a referent vitivinícola
En deu anys ha passat de 15 a 60 cellers i compta amb 60 empreses comercialitzadores. A més, tenen més de 500 referències vitivinícoles
A la planta de Roda de Barà hi concentra tota la seva producció
Pastisart aposta per exportar i per consolidar-se en el mercat interior
Les millores realitzades per la TDE es posaran en marxa a finals d’any
P7
La inversió, d’11,8 MEUR, pretén millorar la seva eficiència energètica i augmentar la capacitat productiva
La SEE analitza en un informe les mancances en infraestructures del territori
P4
El document les estructura en cinc àmbits: viari, ferroviari, aeroportuari, hidràulic i portuari
CaixaBank presenta els resultats del primer semestre de l’any a Barcelona
P7
L’entitat enforteix la seva solvència en un 13% de ‘core capital’ i augmenta la seva liquiditat a 42.489 MEUR
BASF presenta la seva estació intermodal al govern de la Generalitat
P10
Francesc Xavier Mena, conseller d’Empresa i Ocupació, visita la ‘site’ per conèixer els detalls de la inversió
Segells de Cautxú Saperas continua fabricant timbres a Tarragona després de més de 75 anys en el sector
P12
2 REPORTATGE
Augment taxesper al 2012+1,75%
Contactes amb noves
companyies
17 AEROLÍNIESOPERANT A L’ESTIU
17DestinacionsTOTALS estiu 2012
32
operacionsaeroportuàriestotals juny 2012
2.079 passatgerstotals juny 2012
153.433
passatgersgener-juny 2012
341.466
evolució Num.passatgersgener-juny 2011/2012
-41,9%
inversió 2012 en
promoció de noves rutes
3,5M€INGRESSOSD’EXPLOTACIÓ 2011
10,50 M€
despesesD’EXPLOTACIÓ 2011
17,58 M€
deuteacumulat140,91 M€
INVERSIÓTOTAL ANY 201113,86 M€
portesd’embarc
12MOSTRADORS DEFACTURACIÓ
23 PlacesD’aparcament
2.066 Establiments
duty freei de restauració
6
L’AEROPORT, EN XIFRES
INFRAESTRUCTURES
El passat mes de juny l’aeroport de Reus va rebre la mala notícia que la compa-
nyia russa que s’esperava que comencés a operar aquest estiu es feia enre-ra, i la ruta Reus-Lleó de l’aerolínia Good Fly que havia d’operar aquest mes i l’agost, la cancel-lava abans de començar. A tot això, però, també es donava el tret de sortida a l’augment de taxes ae-roportuàries, Barcelona puja 22,08%, mentre que Reus es queda en l’1,75%, cosa que significa un in-crement de la competiti-vitat d’aquest aeroport i a més es confirmaven set ru-tes aquest hivern de Rya-nair. A tot això, les xifres no són gens optimistes; al juny, segons les dades d’AENA, Reus ha perdut un 41,9% de passatgers, un 30,5% d’operacions i un 49,9% de mercaderies, i va tancar l’any amb unes pèrdues de 7,06 milions d’euros, provocada en part per la marxa de Rya-nair l’hivern passat. La situació d’aquesta in-fraestructura no és la millor o la que es podia esperar, però els agents econòmics i polítics del territori hi estan treba-llant per potenciar-la te-nint en compte els seus
punts febles i les seves oportunitats, com gua-nyar competitivitat da-vant de l’aeroport del Prat o buscar nous mercats. La proximitat del PratAquest és un fet que no es pot obviar, Reus està a 90 quilòmetres de la ciutat comtal, que és una marca turística molt for-ta, i a més fins ara la di-ferència econòmica per les companyies entre un i altre aeroport era molt petita. Per Vicent Pallarés, director de l’aeroport de Reus, “clarament, la proxi-mitat entre l’Aeroport de Reus i el de Barcelona-el Prat es tradueix en una relació de competència ja que la distància és molt petita i Barcelona compta amb moltes més rutes que Reus. En el cas de París, per exemple, per una ruta que hi ha des de Reus, des de Barcelona n’hi ha 20”. Ara, Reus amb unes taxes aeroportuàries molt més baixes que el Prat, pot guanyar més compe-titivitat i atractiu. “Amb la baixada de taxes els costos de viatjar a Reus i no Barcelona són molt menors i el podem fer més atractiu de cara a compa-nyies com Ryanair. Tot i això, la proximitat de Bar-celona no ens fa perdre atracció turística, la majo-
ria de turistes russos que vénen a la Costa Daurada ho fan des de Barcelona, és més fàcil redistribuir-los des d’allí que no des de Reus”, explica Octavi Bono, gerent del Patronat de Turisme de la Diputa-ció de Tarragona. Per Jo-sep Graset, president de la Federació d’Empresaris d’Hostaleria i Turisme de Tarragona, no ens podem distreure: “El Prat ja ha demanat a AENA una re-ducció de les seves perquè estan començant a marxar companyies i baixar fre-qüències de vols i això ens perjudicaria”. Ernest Jun-cosa, president de la Con-federació d’Empresaris de Comerç i Serveis de les Comarques Tarragonines (CECOSECT), ho veu d’un altra manera, “Tarragona està al sud de la Diagonal, és una realitat i el que s’ha de fer és buscar sinèrgies entre les dues ciutats, per-què els turistes que vagin a Barcelona vinguin aquí. Hem d’anar tots a una i ens hem de saber vendre”.
Estacionalitat turísticaUn altre dels entrebancs que té Reus a l’hora de posicionar-se com un ae-roport atractiu és la gran estacionalitat de la tem-porada d’estiu, i amb el que tots hi estan treba-llant: “És un fet, som una
destinació molt orientada al sol i platja, està asso-ciat a la meteorologia. Sí que s’estan fent accions per poder atreure més vi-sitants a l’hivern, com el turisme de golf, però no podem tenir el mateix flux durant tot l’any. Tenim 600.000 places d’hotels a tot el territori, i a l’hivern no es poden omplir”, ex-plica Bono. En la mateixa línia, Graset comenta que “sabem que va en contra de l’aeroport, però és molt difícil desestacionalitzar el turisme, l’hivern atreu un visitant diferent i de menys flux com el de ne-gocis. S’està fent una gran tasca des del territori, però no és gens fàcil”. En canvi, per Juncosa és una prioritat: “És necessari per al nostre sector potenciar l’aeroport de cara a l’hi-vern, a l’estiu tenim molt de moviment, per tant s’ha d’ampliar l’oferta hi-vernal, amb més vols i més companyies. S’ha de tirar endavant, i si hi ha menys flux de visitants però són d’un poder adquisitiu alt molt millor, perquè hem d’apostar per un turisme de qualitat”. Per Pallarès, “l’Aeroport de Reus és la porta d’entrada de la Costa Daurada i aques-ta, efectivament, és una marca turística estacional amb dos grans mercats
majoritaris, el britànic i el rus. És entre els mesos d’abril fins l’octubre quan hi ha major afluència de turistes i, per tant, tam-bé a l’aeroport. Tot i així, s’està treballant amb com-panyies que hi estan inte-ressades, especialment ara amb les noves tarifes aplicades a tota la xarxa d’Aena Aeropuertos”.
Més companyiesLa gran assignatura pen-dent de l’aeròdrom és l’atracció de noves aero-línies que vulguin ope-rar-hi. Aquesta necessitat es va fer més palesa amb
la marxa de Ryanair; per Bono, el problema és clar: “Principalment perquè no podem garantir el 80% de les places a l’avió que vingui aquí. Ens estem movent per fires, com la MITT de Moscou, en un dia i mig vam tenir 17 en-trevistes, una d’elles Wizz Air. Companyies com Vue-ling volen aeroports prin-cipals, no secundaris. Tot i que ara amb la diferèn-cia de l’augment de taxes podem ser una alternativa clara”. En aquest sentit, Juncosa apunta que “hem de tenir clar que tenim un aeroport secundari, i
El 2011 podríem considerar-lo com l’’any horribilis’ d’aquesta infraestructura; a la marxa de Ryanair s’hi van sumar les discrepàncies per la seva gestió i l’arribada de l’hivern, que va ser molt crua. Després d’un estira i arronsa, la Taula Estratègica per la Promoció de l’Aeroport de Reus va aconseguir el compromís de Ryanair de tornar a operar des de Reus, però els va obligar a replantajar-se un full de ruta per la seva viabilitat.
Núria Arlandes
L’Aeroport de Reus continua buscant el seu lloc com a porta d’entrada turística
EL DETALL
CompetitivitatAmb les noves de taxes aeroportuàries,
l’Aeroport de Reus ha guanyat pes davant del Prat i el fa atractiu per noves companyies
3Juliol de 2012
Augment taxesper al 2012+1,75%
Contactes amb noves
companyies
17 AEROLÍNIESOPERANT A L’ESTIU
17DestinacionsTOTALS estiu 2012
32
operacionsaeroportuàriestotals juny 2012
2.079 passatgerstotals juny 2012
153.433
passatgersgener-juny 2012
341.466
evolució Num.passatgersgener-juny 2011/2012
-41,9%
inversió 2012 en
promoció de noves rutes
3,5M€INGRESSOSD’EXPLOTACIÓ 2011
10,50 M€
despesesD’EXPLOTACIÓ 2011
17,58 M€
deuteacumulat140,91 M€
INVERSIÓTOTAL ANY 201113,86 M€
portesd’embarc
12MOSTRADORS DEFACTURACIÓ
23 PlacesD’aparcament
2.066 Establiments
duty freei de restauració
6
L’AEROPORT, EN XIFRES
des de la Generalitat i la Diputació s’està fent una gran tasca. Tots voldrí-em que vinguessin grans companyies però no pot ser, hem d’assumir que podem atreure i donar valor amb les de low cost i buscar estratègies que atreguin turisme nacio-nal”. Graset, per la seva banda, creu que per ven-dre l’aeroport l’alternativa més clara és atreure turis-me. “No és fàcil, tenim un aeroport en condicions gràcies a Ryanair, però no ens hem de quedar aquí, hem de mantenir la recer-ca i intentar que vinguin
operadors turístics per garantir la continuïtat”.
Nous mercatsUna de les mesures per què s’està apostant és obrir-se a nous països. Ara s’està treballant en tres; Europa de l’Est, països nòrdics i Israel. La seva principal característica és la seva diferenciació i que són una oportunitat clara: “Europa de l’Est és el més assequible i no està tant explotat, Israel gene-ra una gran possibilitat perquè Turquia i Egipte, principals destins israe-lians, no són ara segurs i
podem oferir-los un pro-ducte vacacional adaptat a les seves necessitats, i els països nòrdics no te-nen cap tipus de vincle amb la Costa Daurada i tenen un poder adquisi-tiu molt alt, normalment es concentren a Canàries però hem detectat una oportunitat i l’estem tre-ballant”, comenta Bono. En aquest punt es coinci-deix amb la importància de treballar-hi per obrir portes, Juncosa puntualit-za que “el primer que hem de saber és quin tipus de turista volem i necessi-tem. L’escandinau és molt
diferent al nostre caràcter mediterrani, però és un turista d’alt nivell eco-nòmic i l’hem de saber atreure, com el mercat nipó, que és un potencial de turisme ric”.
El que està clar és que l’Aeroport de Reus no pot quedar-se amb els braços plegats i ha d’aprofitar les oportunitats per poder guanyar tant en competi-tivitat com en atractiu. Ha de començar a volar i això els agents polítics i eco-nòmics del territori s’hi han d’escarrassar perquè encara queda feina per fer.
Ryanair torna a casa
La relació d’aquesta companyia amb l’aeroport de Reus ha estat sempre un estira i arronsa, tot i que la seva arribada al territori va marcar un abans i un després en la seva viabilitat i el seu atractiu. L’hivern passat Ryanair va decidir, des-prés de quasi 10 anys, deixar sense base opera-tiva l’aeroport per fer les Amèriques al Prat de Barcelona, per tal d’augmentar el nombre de passatgers i posicionar-se com a líder dins del sector de les aerolínies ‘low cost’, i sobretot per-què la competitivitat de Reus davant de Barce-lona era quasi nul·la. Tot i això, després d’una sèrie de reunions entre agents polítics i econò-mics del territori i els representants de la com-panyia es va aconseguir un acord que assegurava que aquest hivern Ryanair tornaria a volar des de Reus. Per això s’ha estat treballant perquè això passi del paper a la realitat; així, Ryanair ha anunciat set noves rutes des de Reus; Santiago de Compostel·la, Brussel·les-Charleroi, Londres-Stansted, Frankfurt-Hahn, East Midlands i Eind-hoven, tot i que, segons fons de la companyia, no és el definitiu: “No tenim finalitzat completa-ment el calendari d’hivern i per això no podem confirmar exactament la programació amb què operarem a Reus la propera temporada d’hivern. No hem tancat la temporada encara. Quan es co-negui el calendari final, el farem públic i comen-çarem a treballar en les activitats promocionals que ja estem perfilant internament”. Per Ryanair l’estacionalitat de Reus és un problema i un gran repte: “Cal una tasca promocional més intensa i intel·ligent que permeti buscar productes es-pecífics que atreguin públic al llarg de tot l’any, però abans que res cal que l’aeroport disposi de tarifes baixes i connexions directes ja que sen-se un accés econòmic no es generaran turistes. És molt important que les inversions promocio-nals es facin intel·ligentment i que garanteixin un retorn, especialment en moments d’austeri-tat pressupostària com els actuals”. Per Ryanair, l’aeroport de Reus està adaptat a l’operativa de línies aèries de baix cost que facilita poder rea-litzar escales entre vols en temps de 25 minuts, que és l’estàndard de la companyia. Les taxes també han ajudat per a que tornin a Reus, per l’aerolínia la diferència entre volar des de Bar-celona o Reus ronda els 1.900 euros.
EN CONTEXT
OportunitatsIsrael, països nòrdics i l’Europa de l’Est són els principals mercats cap on dirigirà la seva
estratègia comercial
ELS DETALLS
DesestacionalitzacióÉs el gran repte de l’aeroport per acabar de
ser competitiu, tot i que s’està treballant amb accions com l’aposta pel turisme de golf
LES XIFRES
17contactes amb noves companyies són els
que s’han dut a terme fins ara
7noves rutes són
les que Ryanair ha anunciat per aquest hivern des de Reus
4 ACTUALITAT
ESTUDI
La SEE analitza les mancancesen infraestructures de TarragonaLa Societat d’Estudis Econòmics de Tarragona (SEE) insta a prioritzar les infraestructures, a fixar un calendari d’execució i un pressupost creïble i fa una crida a la societat ci-vil per “presentar un dis-curs únic davant l’admi-nistració”, segons el seu president, Lluís Badia.
Badia creu que les últi-mes mesures anunciades pel president del Govern, Mariano Rajoy, aguditzen encara més la “necessitat de fixar prioritats, establir terminis i calendaris i sa-ber amb quin pressupost es compta en comptes de prometre infraestructu-res que no s’acaben fent”.
La SEE va presentar un informe sobre les in-fraestructures pendents de Tarragona estructu-rades en cinc àmbits: vi-ari, ferroviari, portuari, aeroportuari i hidràulic, i aposten en primer lloc per ordenar el sistema ferroviari i connectar el Port i les empreses amb l’ample de via internaci-onal.
Juan Gallardo, respon-sable de l’estudi, conside-ra que és “viable i neces-sari articular un sistema de Rodalies, ja que ara entre Reus (Baix Camp) i Tarragona (Tarragonès) només un 3 % dels viat-gers usa el tren, un 9 %
l’autobús i la resta va en vehicle privat i això és in-sostenible”.
A més de les Rodalies, la SEE defensa el Corre-dor del Mediterrani, al seu entendre l’únic que es farà, perquè a Europa proposar cinc corredors sense tenir diners no té cap credibilitat”, opina Gallardo.
Badia, expresident de l’Autoritat Portuària de Tarragona, va puntua-litzar que estan d’acord amb el tercer fil per adap-tar l’ample ibèric a l’in-ternacional, sempre que “sigui provisional”.
La SEE considera que si no “existeix el perill
que els altres despleguin corredors potents i ben dimensionats i que nosal-tres tinguem un xurro”, ha dit el seu president.
Badia insta la socie-tat civil a “reflexionar” i
“pressionar de baix cap a dalt” perquè “es deixi de buscar les pessigolles i s’executin d’una vegada per sempre les obres ne-cessàries, tenint un pro-jecte, un calendari i sa-
bent què costarà i com es pagarà”. En aquest sentit, Gallardo ha recordat que existeixen moltes planifi-cacions, i aposta per “dei-xar enrere el debat, que ja està fet i anar per feina”.
La SEE va presentar l’informe sobre les infraestructures pendents a Tarragona.
CRIS
TIN
A AG
UIL
AR
ENOLOGIA
La DO Monsant tanca l’any amb 5,2 milions d’ampolles venudes i es posiciona com referent vitícola
Aquest mes de juliol la DO Montsant ha celebrat el desè aniversari de la
seva creació fent un ba-lanç del que ha estat la seva feina durant aquests anys. I les xifres només fan que avalar que ha es-tat molt bona i fan pre-veure que serà de llarg de recorregut.
Dels quinze cellers amb què es va donar el tret de sortida a la DO han pas-sat a una seixantena de cellers i el mateix nombre de comercialitzadors, és a dir, no tenen celler propi i n’utilitzen un altre per fer el seu vi: “Aquest creixe-
ment es deu, tot i que s’ha alentit, al fet que totes les empreses han estat fidels a la filosofia de la DO; excel·lència del producte i la seva identificació amb el territori”, explica Jaume Domènech, president de la DO Montsant.
Aquesta filosofia ha es-tat la que ha fet que els seus vins siguin dels més apreciats i que cada vega-da tinguin més reconeixe-ment fora de les nostres fronteres. A més a més, s’hi ha de sumar que com-parteix territori i sector amb la DOQ Priorat una de les marques vitiviní-coles més reconegudes internacionalment. Se-
gons Domènech, aquest no ha estat un factor en contra pel desenvolupa-ment de la seva activitat, “som bons germans, ens necessitem i col·laborem entre nosaltres. Amb la creació de la nostra DO es van acabar els comen-taris territorials, i vitíco-lament som diferents, el Priorat té la característica territorial de la llicore-lla i destaca per la seva mineralització; en canvi, al Montsant hi ha quatre tipus de terrenys i això el caracteritza, en definitiva, podríem dir que són dues realitats distintes d’un mateix territori”, afegeix Domènech.
InnovacióA més, del que seria aquestes característiques geogràfiques, aquesta DO s’ha diferenciat per la seva aposta per la in-novació en els productes, va ser de les primeres de llançar al mercat el pac-kaging en 5 litres del seu vi, i que va ser un èxit. Per Domènech, “tenim una mentalitat oberta, moder-na i transparent i això es reflecteix en els nostres productes, però de cara al futur no abaixem la guàr-dia. Tenim grans sinèrgies amb l’Escola d’Enologia de Falset, i amb VITEC, que és una eina de gran ajuda per poder aplicar la
innovació en els nostres vins. Podríem dir que el nostre èxit és la suma de la qualitat i la persona-litat, amb el suport de la tecnologia. I això ens ha obert molt les portes per l’exportació”.
ExportacióL’any passat van tancar amb unes vendes de més de 5 milions d’ampolles, de les quals el 70% van
Aquest any la Denominació d’Origen Montsant, la més jove de Catalunya, compleix deu anys del seu naixement, amb una clara tendència a l’alça en vendes, tot i la davallada del 2009, una presència als mercats internacionals del 62% i continuant l’obertura cap a nous mercats com l’asiàtic. Actualment, han passat de quinze cellers l’any 2001 a una seixantena, i el mateix nombre de comercialitzadores.
Núria Arlandes
LA XIFRA
500marques diferents de vins tenen el segell de qualitat de la DO
Montsant
5Juliol de 2012
destinar-se al mercat ex-terior: “Tot i que s’ha pa-rat, estem continuant tre-ballant en aquesta opció; a més, a causa de l’alen-timent de la demanda interior ens hem vist una mica com obligats a fer-ho per seguir creixent”. Entre els destins on tro-bem més presència dels vins del Montsant, hi ha Europa on Alemanya és el seu principal compra-
dor, amb un 33% del total de les seves vendes, unes 1,150.673 ampolles, se-guida d’Estats Units, amb un 14%, 477.635 ampo-lles, i França, amb un altre 14%, 498.108 ampolles; “en aquest país global-ment estem venent més que al territori espanyol en percentatge venem un 6% a Espanya i a França un 4%”, puntualitza Do-mènech.
En aquest sentit, el mer-cat interior, el català, s’es-tà mantenint amb un 28% de les seves vendes, més de 1,4 milions d’ampolles, “estem intentant guanyar quotes de posicionament per no perdre pistonada, per aquest motiu estem portant una política de promoció entre les dife-rents capitals de provín-cia organitzant fires per consolidar el nostre vi”.
La propera que organitza-ran serà a Tarragona.
Pel que fa a altres paï-sos, l’any passat l’1% de les seves vendes es van realitzar a la Xina, un dels mercats que més s’està obrint als vins catalans. “Estem apostant fort des de la DO, hem estat pre-sents a fires a Xangai, i hem aconseguit vendes importants, però no po-den deixar-ho perquè en-
cara tenim poca presèn-cia en aquest país, i s’ha de treballar molt”, conti-nua Domènech.
BalançActualment la DO ha aconseguit grans fites, te-nen més de 500 marques de vins i alguns han tin-gut altes puntuacions en les guies Parker i Peñín, que han consolidat la marca. A més, l’enoturis-me està tenint una ten-dència a l’alça clara. Per Domènech, “l’interès per la cultura del vi s’està no-tant molt. Tenim un turis-me amb un nivell mitjà-alt i els cellers i el territori estan notant un augment
tant dels visitants com de les vendes de vi”.
Així, el balanç d’aquests 10 anys Domènech el té clar: “És altament posi-tiu, ens hem fet un lloc en el mercat mundial del vi, els nostres vins estan reconeguts per les guies i experts més importants, i, tot i el panorama eco-nòmic advers, les expor-tacions estan funcionant molt bé. En definitiva, no ens podem queixar i espe-rem continuar d’aquesta manera per molt temps”, acaba. El que està clar és que l’aposta per un terri-tori, la innovació i la qua-litat són els ingredients perfectes per l’èxit.
LES DADES
ExportacióAlemanya, França, EUA i Suïssa són els
principals mercats de la DO Montsant, amb més de 2,3 milions d’ampolles venudes
InnovacióLes sinergies amb l’Escola d’Enologia de Falset i VITEC són imprescindibles per desenvolupar
nous productes
6 ACTUALITAT
Tarragona, segona província amb més ERO’s de Catalunya
MERCAT LABORAL
El sindicat Comis-sions Obreres (CCOO) va pre-sentar ahir el seu informe sobre la
Situació Sectorial i Labo-ral a Catalunya, elaborat per la seva secretaria so-cioeconòmica i la d’acció sindical i política sectori-al, i que denota l’augment dels expedients de regula-ció d’ocupació (ERO) en els primers cinc mesos de 2012 a causa de la nova reforma laboral, aprovada al mes de febrer.
Així, en el període de gener i maig d’aquest any a Catalunya s’han presen-tat 2826 expedients que afecten 40.659 treballa-
dors, cosa que significa un 84% més d’expedients respecte al mateix perío-de de 2011. Per sectors econòmics a Catalunya, 1.354 van correspon-dre al sector serveis, amb un increment del 97,3% respecte als primers cinc mesos de 2011. El sector de la indústria va comp-tabilitzar 986 expedients, amb un increment del 86,6%, i el de la construc-ció en va sumar 451, un 61% més que entre ge-ner i maig de l’any passat. Quant a tipologia, 988 van ser de reducció, 402 de rescissió i 1.436 de suspensió temporal.
A nivell provincial Tar-ragona es situa en segona posició darrere de Bar-celona quant a nombre d’ERO’s presentats. En total són 291 que afecten
2.202 treballadors i re-presenten l’11% del total i un augment del 25% en relació al mateix període de l’any passat. En relació als ERO tarragonins, 147 són del sector serveis, amb 761 treballadors afectats; 85 a l’industrial, amb 999 operaris; 53 a la construcció, amb 427 tre-balladors, i 6 a l’agrícola, amb 15 empleats.
Malgrat que el sector serveis ha estat el que més expedients ha comptabi-litzat, el de la indústria ha estat el que més treballa-dors ha afectat, concre-tament 21.490 persones. Segons José Cachinero, secretari d’Acció Sindi-cal i Política Sectorial de CCOO, aquest fet s’expli-ca perquè les empreses del sector industrial són més grans que les de ser-
veis. Durant la presenta-ció del document el sin-dicat ha denunciat que les mesures de l’Estat per lluitar contra la crisi eco-nòmica són més “ideolò-giques” que efectives per-què “no incideixen en els veritables problemes de la gent”. En aquest sentit, Cachinero, ha posat com a exemple la reforma la-boral, que, lluny de crear ocupació, el que ha fet, ha dit, és disparar el nombre d’expedients de regulació presentats en els primers cinc mesos de l’any. Per demostrar aquesta afirma-ció, Cachinero ha apun-tat que durant el mes de març, el següent a l’entra-da en vigor de la reforma, a Catalunya es van pre-sentar més de 700 expe-dients marcant un rècord històric.
Segons dades de Comissions Obreres, el nombre total d’expedients d’ocupació que s’han presentat a tot el territori és de 291 durant el període gener-maig de 2012, cosa que significa l’11% de tot Catalunya i afecten 2202 treballadors.
CRISTINA AGUILAR
Núria Arlandes/ACN
CCOO denuncia que l’alt índex d’expedients presentats a Catalunya durant el període gener-maig 2012 es deu a la nova reforma laboral.
LA XIFRA
11per cent dels ERO’s
presentats a Catalunya són d’empreses
tarragonines
PREVISIÓ ECONÓMICA
El 70% de les pimes catalanes veuen una millora econòmica cap a 2014Dos terços de les empre-ses catalanes creuen que l’economia remuntarà a partir de finals de 2014 o principis de 2015. Així ho posa de manifest una enquesta elaborada per Mapfre Empresas entre autònoms i petites i mit-janes empreses. L’11%, fins i tot, opina que hi haurà signes positius a curt termini, entre l’últim trimestre de 2012 i el pri-
mer semestre de 2013.L’estudi també reflec-
teix que la internacio-nalització continua sent l’assignatura pendent de la pime espanyola, ja que el 90% dels enquestats no manté cap tipus d’activi-tat internacional i només cinc de cada 100 s’han plantejat, arran de la cri-si, explorar vies de negoci fora de les nostres fronte-res. No obstant, a Catalu-
nya sí que s’observa una major internacionalitza-ció de les petites empre-ses, ja que el 12% declara mantenir certa activitat a l’exterior, davant el 7% de la mitjana nacional. El perfil de les empreses més proclius a donar el salt és el d’aquelles que per-tanyen a sectors com el comerç al major, el trans-port o els serveis tècnics d’arquitectura i enginye-
ria. Com a mesures per millorar la situació, la majoria de les empreses es mostren d’acord amb la necessitat de crear una institució de finançament pública que proporcioni més liquiditat, en concret, el 73 per cent. Respecte a l’impacte positiu que han generat les mesures de la reforma econòmica posa-des en marxa fins ara, les pimes mantenen diversi-
tat d’opinions, ja que el 24% creu que no l’han beneficiat en absolut; el 21 per cent considera que han sigut poc útils; el 29 per cent les concep com un impacte relatiu i un 27 per cent les quali-fica com molt útils. Sobre algunes mesures concre-tes, com el pla de paga-ment a proveïdors, el 61 per cent creu que no l’ha afectat i un 15 per cent
destaca que els ha bene-ficiat notablement.
L’enquesta, realitza-da entre més de 500 empreses de fins a 20 treballadors de tota Es-panya, pretén polsar el sentiment econòmic del sector i detectar quin és el nivell d’assegurament d’aquestes companyies i què demanden a les seves asseguradores davant el nou entorn.
7Juliol de 2012 EMPRESAEFICIÈNCIA ENERGÈTICA
L’empresa, participada per Dow, millora l’eficiència energètica en la producció de la planta de PEBD, amb la incorporació de la millor tecnologia, un increment de capacitat superior al 15% i una millora de la qualitat dels productes.
Les millores realitzades a la TDE es posaran en marxa a finals d’any
L es millores en l’eficiència ener-gètica de la plan-ta de fabricació del polietilè de
baixa intensitat (PEBD), aprovades el passat mes de setembre pel consell d’administració de la Transformadora d’Etilè (TDE) per valor d’11,8 milions d’euros, es po-saran en marxa a finals d’aquest 2012. Aquestes actuacions suposen la instal·lació de la millor tecnologia de reacció dis-ponible pels socis, per tal d’obtenir un increment de la capacitat producti-
va del 15% i una millora en la qualitat dels seus productes, que, una vega-da en marxa, comportarà reduccions significatives dels consums d’energia i vapor, i emissions de CO2
associades a tot el procés productiu. En aquest sen-tit, la reducció de costos s’estima al voltant dels 2,2 milions d’euros. L’objec-tiu és reforçar la competi-tivitat de les instal·lacions amb una major capacitat i uns menors costos de fa-bricació, ja que per tal de mantenir-se en el mercat és necessària una millora dels seus costos unitaris i
de la seva eficiència.Un altre efecte derivat
d’aquesta inversió el cons-titueix el fet d’assegurar el manteniment d’uns cent llocs de treball, que garanteixen el funciona-ment de la planta. D’altra banda, durant l’execució del projecte s’han emprat
una vuitanta de persones addicionals en els treballs d’adequació de les instal-lacions a la nova tecnolo-gia. Per tal de poder dur a terme aquest projecte, la TDE ha obtingut una subvenció d’1,5 MEUR de l’Instituto para la Diver-sificación y Ahorro de la
Energía (IDAE). La Transformadora
d’Etilè és una agrupació d’interès econòmic parti-cipada per DOW Chemi-cal Ibèrica i Repsol Quí-mica, especialitzada en la fabricació de plàstics.
Informe públicAquesta inversió està in-closa en l’Informe Públic de DOW Chemical Ibè-rica 2011 basat en els resultats generals i prin-cipals activitats portades a terme per la companyia al llarg de l’any passat, que s’ha donat a conèi-xer aquest mes. Així, l’al-
tre projecte important al territori, seria la inversió d’11 MEUR i la creació de 40 llocs de treball en el nou Centre de Desen-volupament Global de Tecnologia de l’Aigua, inaugurat el juny de l’any passat. Aquests són exem-ples clars de l’aposta clara de DOW per la sostenibi-litat, i que aplica a totes les seves activitats empre-sarials. Des del punt de vista financer, Dow va ob-tenir una xifra de negoci de 1.533 milions d’euros a la regió Ibèrica, un 4,5% més que el passat exercici 2010.
Núria Arlandes
CEDIDA
TDE és una agrupació d’interès econòmic participada per DOW Chemical i Repsol Química especialitzada en la fabricació de plàstics.
LA XIFRA
11,8milions d’euros és la
inversió realitzada a la planta de PEBD de la
TDE
EL DETALL
Ocupació Amb aquesta actuació es pretén mantenir els
vora 100 llocs de treball que hi ha; a més, amb les obres s’ha donat feina a 80 persones més
RESULTATS ECONÒMICS
CaixaBank reforça la seva solvència i augmenta liquiditatEn un entorn econòmic i financer marcat per la de-sacceleració i la incertesa, CaixaBank ha reforçat sig-nificativament la solvència (13,0% de core capital) i ha augmentat la liquiditat fins als 42.489.000 d’euros. El resultat net atribuït ascen-deix a 166 milions d’euros, un 80,1% menys respec-te al primer semestre de 2011, com a conseqüèn-cia dels forts sanejaments registrats per l’entitat per 3.735.000 d’euros.
CaixaBank ha registrat, en el primer semestre de 2012, fortes dotacions que cobreixen les provisi-ons exigides pel Reial De-cret Llei 2/2012 de febrer
(2.436 milions d’euros) i 300 milions de l’impacte parcial del Reial Decret Llei 18/2012 de maig.
El primer semestre de 2012, les pèrdues per deteriorament d’actius fi-nancers i altres arriben als 1.900 milions d’euros, fet que suposa un increment del 36,4% respecte al ma-teix període de 2011. La prudència i anticipació en la gestió dels riscos refor-cen encara més la solidesa del balanç.
L’entitat presidida per Isidre Fainé, i el conseller delegat Juan Maria Nin, ha consolidat el seu lideratge en banca minorista, grà-cies a la intensa activitat
comercial, a la gestió anti-cipada i adequada dels ris-cos i al continuat esforç en innovació.
El primer semestre de 2012, CaixaBank ha de-mostrat, una vegada més, la seva capacitat de ge-neració de resultats, amb un marge d’explotació de 1.848 milions d’eu-ros, el que representa un augment del 12,3%. CaixaBank ha mantingut els ingressos, 3.414.000 d’euros de marge brut, i ha reduït un 11,6% les despe-ses.
Best Bank in Spain 2012A més, aquest mes l’entitat ha estat guardonada com a
Best Bank in Spain 2012 per la revista financera Euromoney. La publicació britànica ha valorat la sol-vència financera de l’en-titat i el fort creixement experimentat en els últims
anys, sense abandonar els valors corporatius fundaci-onals de la institució.
Aquest premi reconeix també la seva gran for-talesa comercial, líder al mercat espanyol, amb més
de 13 milions de clients i més de 6.000 oficines, i uns actius de 342.000 mi-lions d’euros. A més, Caixa-Bank preveu superar abans d’acabar aquest any la xifra de 800.000 accionistes.
Isidre Fainé i Joan María Nin, president i conseller delegat de CaixaBank.
CED
IDA
8 PROTAGONISTES
–Actualment les entitats bancàries estan passant les seves hores més bai-xes, quina és la situació real de CatalunyaCaixa?La nostra situació es pot explicar dient que la nostra activitat actual fi-nancera és molt positiva, l’any 2011 vam generar un marge d’explotació ordinari positiu de 304 MEUR. No obstant, te-nim una llosa immobilià-ria que està composta en més del 98% per préstecs morosos i adjudicacions provinents d’operacions anteriors al 2008. Per això el FROB s’ha quedat el 90% de l’entitat, i po-sarà el capital necessari i durant el temps que faci falta per complir amb la solvència que es dema-ni. L’antic propietari, La Fundació de Catalunya-Caixa (CX), ha perdut, per
tant, aquesta part del ca-pital com a contrapartida dels ajuts rebuts.
–L’estoc immobiliari bancari està arrosse-gant els balanços del sector, el banc dolent és la millor solució?El pla previst des d’Eu-ropa suposa la creació d’una companyia de ges-tió d’actius (banc dolent), que es farà càrrec de tots els actius immobiliaris i problemàtics. Tenint en compte que el principal problema de la banca espanyola és aquest, la creació del banc dolent és molt positiva, ja que permet alliberar de la llosa immobiliària i que-dar centrats en l’activitat financera, que en el nos-tre cas genera un marge de negoci financer anual positiu d’uns 200 milions
d’euros.
–Podria fer alguna pin-zellada del que pot ser el rescat bancari?La setmana passada, la Unió Europea va confir-mar definitivament el seu suport al sector finan-cer espanyol, mitjançant l’aprovació definitiva del Memoràndum d’Entesa (MoU), on es recullen les principals característi-ques d’aquest rescat. El MoU dibuixa i delimita el full de ruta per posar en marxa un pla de rees-tructuració i recapitalit-zació del sistema bancari espanyol amb una aju-da financera europea de fins a 100.000 MEUR. Això assegura una màxi-ma solvència, és a dir, un core capital mínim del 9% per a totes les entitats fi-nanceres del sistema es-
panyol. Està enfocada a permetre que les entitats s’alliberin de les immobi-liàries i es puguin dedi-
car plenament al negoci financer per enfortir-se, per fer fluir el crèdit i re-activar l’economia.
–Pels que pensen o han dit que CX hauria d’abaixar la persiana, què els contesta?
Núria Arlandes
SISTEMA FINANCER
Josep Maria GonzálezDirector territorial de CatalunyaCaixa a Tarragona.
«La creació d’un banc dolent permetrà alliberar-nos de la llosa immobiliària»
Les darreres noves de caire econòmic que ens envolten repeteixen, un dia sí i altre també, la greu situació de falta de
liquiditat de l’economia privada i pública del país, amb tot el que això suposa a l’hora de dissenyar estratègies per fer front a les obli-gacions que tant les empreses com les admi-
nistracions tenen assumides. Certament la situació crítica en els darrers meso, ha passat de ser una qüestió que no es limita al món empresarial, petit-mitjà-gran, sinó que a més posa en evidència la manca de solvència real de les administracions públiques.
En determinat moment, tots ens vam creu-re una cosa que encara avui es creu: que era impossible una situació financera proble-màtica per les administracions públiques, pensant que era impossible que aquestes institucions tinguessin problemes per fer front a les seves obligacions de pagament; malauradament, la realitat és molt tossuda i avui són molts els Ajuntaments, Comunitats Autònomes o fins i tot el propi Estat els que
tenen greus problemes de “caixa” a l’hora de poder pagar.
Segurament el model que ens havien donat era insostenible, cosa que ara quasi tothom entén, però crec que un cop superada la re-flexió, s’haurien de fer els passos que calguin per reconduir tot el marc negatiu cap una via que adeqüés la despesa als ingressos, des d’una fórmula transparent que tornés la il-lusió a la gent. La qüestió no és el lament o la queixa, que també, ja que crec imprescin-dible que els màxims responsables del desga-vell donin la cara, però és vital saber quina seria la via a partir d’aquest moment des de la mateixa transparència informativa, com a punt vital; els diners són els que són i, per
tant, els límits que no s’haurien de traspas-sar, tothom els té clars; ara bé, seria acon-sellable que aquests paràmetres gaudeixin del màxim consens econòmic, polític i social com a garantia de la seva pròpia viabilitat.
Crec que no ens podem situar en un marc de “derrota col·lectiva”, sinó que crec que és el moment de dir “prou” a determinades si-tuacions des d’una “pinya social” que no pot trencar-se, per molt que per part d’alguns es pugui pensar el contrari. Esperem que la im-potència financera no suposi la impotència com a país, sinó, en tot cas, un accident del qual ben segur que ens recuperarem.
www.lluisbadia.cat
TRIBUNA
Impotència financeraLLUÍS BADIAAdvocat
9Juliol de 2012
Des de diverses fonts, tant del Ministeri d’Eco-nomia com del Banc d’Espanya, han aclarit de
forma insistent que no es produirà cap procés de liquidació i les autoritats ho deixen clar: “No hi ha possibilitat en absolut que cap entitat finance-ra espanyola entri en un procés de liquidació”, va dir el ministre d’Econo-mia, Luis de Guindos. A més, en el nostre cas, el nostre accionista majo-ritari, el FROB, també va declarar oficialment el seu recolzament a CX perquè aquesta pogués continuar amb el normal funcionament com a en-titat. En qualsevol cas, cal pre-cisar que en l’esborrany del MOU no es parla en cap cas de la possibilitat de liquidació sinó de re-solució ordenada. En la terminologia de Brussel-les una venda competi-tiva a un tercer encaixa dins del que ells entenen com resolució ordenada, ja que implica que l’en-titat no prossegueix de manera independent amb ajudes públiques.
–Tarragona és una de les demarcacions en més estoc immobiliari de l’estat, davant d’aquest fet com estan resolent l’estoc que tenen a la zona?CatalunyaCaixa, a través de la seva filial CX Im-mobiliària, manté una de
les plataformes de gestió d’actius més dinàmica del mercat espanyol. Mante-nim una tendència crei-xent en el nombre d’im-mobles comercialitzats, de forma que s’ha assolit un creixement del 42% en el primer semestre de 2012, en comparació amb el mateix període de l’any passat. De gener a juny hem comercialitzat 3.777 habitatges per un valor 630 MEUR, 398 dels quals estan situats a la província de Tarragona (més d’un 10% del total). Estem aplicant a les ven-des una compensació equivalent a l’actual des-gravació per a l’adquisi-ció d’habitatge a l’IRPF, vigent fins a 31 de de-sembre d’aquest any, mitjançant dues opcions alternatives, a escollir per part del comprador: l’op-ció al comptat (descomp-te sobre el preu de venda de l’habitatge que equival al valor actual de les des-gravacions fiscals d’anys posteriors), o la diferida, en la que la companyia immobiliària de CX retor-narà anualment, durant un període de 10 anys, l’import equivalent a una quota mensual d’un fi-nançament estàndard per a l’adquisició de l’habi-tatge. Aquesta devolució equival a la desgravació actualment vigent.
–Quina és la política de l’entitat pel que fa a la seva estructura, a la de-marcació? Des de l’inici de CX, l’en-titat va crear una desta-cada direcció territorial a Tarragona per disposar d’una capacitat executiva àgil a la zona, amb auto-nomia per aconseguir un dels objectius de l’entitat que és la proximitat i la implicació amb el territo-ri. En el cas de les comar-ques de Tarragona aquest aspecte és especialment important atès que és un dels territoris d’origen de CX. Tenim un equip de 650 professionals i una xarxa de 185 oficines generals, 3 oficines espe-cialitzades en empreses i amb una forta especia-lització en els àmbits de banca privada, les empre-ses i els serveis al sector agroalimentari.Des d’aquí es gestionen els gairebé 510.000 cli-ents tarragonins i un vo-lum de negoci de 8.260 milions d’euros.
–Des de CX han notat una disminució dels seus clients en les seves oficines, a causa de la reestructuració?En el nostre cas, les fusi-ons d’oficines es van fer en funció dels “solapa-ments” i duplicitats que es generaven donada la
fusió de les tres caixes d’origen. Així, el servei i l’atenció que hem seguit donant als clients i la seva confiança dipositada en la nostra entitat no ha disminuït en cap moment.
–Quins són els projec-tes bancaris que tenen a curt termini i nous pro-ductes?La nostra entitat es ca-racteritza per la seva es-pecialització en la gestió de l’estalvi i un servei personalitzat que té cura de les necessitats espe-cífiques dels clients. En aquest sentit, CX no dei-xa de dissenyar produc-tes, eines i serveis que li permetin millorar dia a dia en aquests aspectes. Les darreres innovacions llançades per l’entitat són la targeta Jordi Labanda, amb un disseny exclusiu i prestacions avantatjo-ses; el fons d’inversió CX Garantit 7, o el servei “1 euro per recepta”, que torna als pensionistes ca-talans l’euro que han de pagar per cada recepta mèdica.
–En aquest sentit, qui-na ha estat la resposta a la campanya de l’euro per recepta a Tarrago-na?Tenint en compte que el 35% dels pensionistes tarragonins ja tenien do-
miciliada la seva pensió a CX, la resposta ha estat molt satisfactòria. Tot i que encara no tenim da-des segmentades provin-cialment, sabem que més de 23.000 pensionistes catalans ja han sol·licitat la devolució de l’euro per recepta a través de la nos-tra entitat.
–A tot això, podria fer un balanç del que ha estat tot el procés d’in-tegració?La nostra entitat ha estat la que més s’ha reestruc-turat del sector espanyol, a diferència d’altres en-titats que encara han de fer aquesta feina, amb un 30% de les oficines inte-grades i una reducció del 25% de la plantilla. Tot això ens permet ser més eficients amb una inte-gració informàtica que ja està totalment com-pletada. Des d’Europa es demana que les entitats receptores d’ajuts facin aquesta feina i el nostre cas és posat d’exemple al sector. Aquesta integra-ció, realitzada en temps rècord, ha permès unes sinèrgies superiors a 150 milions d’euros anuals, amb una implantació de la nova marca importan-tíssima, ja que és identi-ficada i reconeguda pel 90% de la població cata-lana.
Josep Maria González és director territorial de CatalunyaCaixa a Tarragona.
CEDIDA
FusióEns ha permès unes sinergies superiors a 150
milions d’euros anuals, amb una implantació de la nova marca importantíssima
LES FRASES
EstructuraActualment es gestionen gairebé 510.000 clients tarragonins amb un volum de negoci de 8.260
milions d’euros
10 EMPRESA
L’art de combinar el treball artesanal amb la innovació
EXPORTACIÓ I NOUS PRODUCTES
Menjar-se un c r o i s s a n t per molts és un gran plaer, però
a més que sigui bo, de qua-litat i artesanal és el repte que Pastisart ha aconse-guit amb els 20 anys que porta en el sector de les masses congelades, i que amb l’arribada de Manel Arnau com a director ge-neral ha iniciat una nova etapa amb una renovada visió i estructuració de la seva activitat, que s’ha vist reflectida en les xifres de negoci de l’últim any, 30,7 milions d’euros de facturació.
El secret de l’èxit, ela-borar la massa amb la ma-teixa fórmula de sempre, farina, aigua, sal i llevat i
la capacitat de l’empresa per adaptar-se a les ne-cessitats dels seus clients, “podem oferir als possi-bles compradors els nos-tres productes amb més o menys acabat, segons el que ells necessiten, des de massa congelada crua fins al producte llest per enfornar i servir”, ens ex-plica Arnau. Així, la com-panyia ha apostat per divi-dir-se en dues grans línies de negoci, la divisió de grans comptes i la divisió consum. “Aquest primer, és el nostre core business, productes específics a la mida dels grans clients, és a dir, amb poques referèn-cies però amb un impor-tant volum de comandes. Principalment dirigit als grans distribuïdors, com Mercadona o Carrefour, entre d’altres. Aquests su-posen el 70% de la nostra
facturació. L’altra vessant, la que seria el detail, seria el 30% de la quota de ne-goci, i s’inclouen el sector Horeca, petites botigues o forns i cadenes de menys dimensió, amb un ampli catàleg de referències de brioixeria i pa ultracon-gelats. La seva estructura comercial és a través de la nostra xarxa de distribuï-dors i delegacions”, conti-nua Arnau.
Mercat exteriorDes de la seva planta de Roda de Barà, on s’elabo-ren totes els seus produc-tes, es distribueixen a tota la seva xarxa comercial i als seus clients, tant naci-onals com internacionals. En aquest sentit, actual-ment compta amb clients a Portugal, França, Itàlia, Alemanya, Estats Units, Cuba, Mèxic i els Emirats
Àrabs amb una xifra de negoci que ascendeix a 1 milió d’euros i aquest any preveuen arribar als 2,5 milions. En aquest sentit, per Arnau, “el nostre fu-tur passa per incrementar la nostra activitat fora de
Pastisart és especialista en lafabricació i comercialització de brioixeria i pa ultracongelats. Des de sempre, s’hamantingut fidel a la filosofia de fusionar la millor tradició artesana amb la tecnologia d’avantguarda. La seva fàbrica es troba ubicada a Roda de Barà.
Núria Arlandes LA XIFRA
6milions d’euros han
invertit en dos anys en eficiència i millores de les línies de producció
INFRAESTRUCTURES
BASF presenta en societat la seva estació intermodalLa companyia química va presentar el projecte de la seva estació intermodal al conseller d’Empresa i Ocupació, Francesc Xavi-er Mena, en la visita que va realitzar al seu site de Tarragona. A l’acte ins-titucional també hi van assistir els socis, Comsa, Contank i CFL Multimo-dal, S.A., que juntament amb BASF hi invertiran més de 24 milions d’eu-
ros. Erwin Rauhe, màxim responsable de les activi-tats de BASF al sud d’Eu-ropa, i Joan Maria Gar-cia Girona, director dels centres de producció de BASF Española, van ser els encarregats de donar a conèixer els detalls del que serà aquesta infra-estructura, construcció supeditada al fet que el Govern Central inclogui la partida pressupostà-
ria per desenvolupar el tercer fil a Tarragona, tal com va prometre la ministra de Foment, Ana Pastor, durant la seva visita a la ciutat, aquest mes de juliol. Després, tots els assistents van po-der visitar els terrenys on està previst que es cons-trueixi l’estació intermo-dal de mercaderies.
Rauhe va explicar que l’estació és de vital im-
portància pel desenvolu-pament futur del polígon petroquímic de Tarra-gona. “Quan s’inclogui a l’octubre la partida pres-supostària per desenvo-lupar el tercer rail, no-saltres començarem les obres de la nostra estació i en pocs temps la tin-drem feta, ja que tenim tots els permisos per po-der dur-ho a terme, no-més cal que el compromís
de la ministra sigui una realitat”.
Mena, per la seva ban-da va agrair a BASF la seva aposta pel desenvolupa-ment de l’activitat quími-ca i va destacar la impor-tància d’aquest projecte per al desenvolupament futur del territori i per tot el teixit econòmic de la ciutat. “Tarragona és un dels cors industrials més importants de Cata-
lunya i per seguir sent-ho i guanyar en competitivi-tat necessita que la con-nexió amb ample europeu sigui una realitat el més
CED
IDES
11Juliol de 2012
les nostres fronteres, així com consolidar i enfortir la xarxa comercial i de cli-ents dins del territori na-cional. ”
InversionsPer poder dur a terme tota aquesta activitat empre-sarial, la companyia ha destinat més de 6 milions d’euros en dos anys a in-crementar les seves línies de producte fermentat, millorar la nova gamma de brioixeria acabada i llesta per consumir en format blister, a més de les línies de producció de pa d’alta hidratació, Pan Art. Tot i això, aquest any preveuen invertir 600.000 euros, per millorar i ampliar la
capacitat productiva de les línies de fabricació bri-oixeria fermentada i cuita de la seva planta de Roda. En relació a noves refe-rències, després de llançar l’any passat una gamma de brioixeria acabada, aquest any han ampliat i tret al mercat una sèrie de no-vetats de la seva gamma descongelar i servir per la divisió consum i pel canal Horeca pa de motlle italià de quatre sabors.
Actualment, Pastisart a més del centre productiu de Roda de Barà, compta amb oficines centrals a Terrassa i delegacions a Madrid i Alacant. La seva plantilla mitjana arriba a les 270 persones.
OLÍVIA MOLET BREUS EMPRESARIALS
Borges llança al mercat nous aperitius de la marca Popitas
Borges Mediterranean Group, a través de la seva marca Popitas, llança les noves Pop & Friends, un aperitiu lleuger, natural i divertit, elaborat a base d’arròs i blat de moro. Es presenta en tres sabors diferents: Pizza, York’eso i al Punt de Sal perquè el consumidor porti una vida sana i alhora gau-deixi de l’intens sabor que ofereix. Popitas reforça el llançament del producte amb una campanya, centrada en televisió, punt de venda i canal en lí-nia. Amb l’eslògan “massa lleugeres per ser només un aperitiu”, es presenta com l’opció més natural i lleugera per l’aperitiu. La nova línia va dirigida a un públic jove, social, divertit i que es preocupa més per portar una vida sana i saludable./Redac-ció.
SCA adquireix el negoci europeu de paper tisú de Georgia-Pacific
L’empresa ha finalitzat l’adquisició del negoci eu-ropeu del paper tisú a la zona de Georgia-Pacific, per un valor de 1.320 milions d’euros lliures de deute, un negoci que l’any 2011 va efectuar vendes fins als 1.250 milions. Aquesta zona, en concret, està molt consolidada a Europa tant en productes d’away from home com el paper tisú de consum, i que es comercialitzen sota la marca Lotus. Les si-nèrgies anuals s’estimen en 125 milions d’efectius en tres anys des de la finalització de la compra i uns costos de 130 milions d’euros. SCA, a la demarca-ció, compta amb centres productius a Puigpelat i la Riba, a més d’altres a l’estat espanyol; en total, hi treballen 968 persones./Redacció
Endesa finalitza les millores del servei a 8 comarques de Tarragona
Endesa ha finalitzat els treballs de telecomanda-ment i telesenyalització de part de la xarxa elèc-trica de mitjaba tensió a 25 kV de les comarques del Baix Ebre, el Montsià i la Ribera d’Ebre i el Baix Camp. En concret s’han instal·lat 11 equips de tele-comandament a 8 centres de transformació i 3 sec-cionadors aeris per tal d’incrementar la qualitat i la continuïtat del subministrament elèctric als més de 26.000 clients repartits entre diversos munici-pis. A més, els treballs de millora també inclouen dues instal·lacions sanitàries, la Clínica Terres de l’Ebre i l’Hospital Comarcal de Móra d’Ebre. L’ac-tuació ha tingut una inversió de 174.000 euros, i beneficia vuit centres de transformació on s’hi ha instal·lat un sistema de telecontrol./Redacció
Unique aconsegueix la llicència d’agència de col·locació laboral
La companyia de treball temporal Unique, que en-guany celebra el seu 40 aniversari, ha aconseguit l’autorització del Ministeri de Treball i Seguretat Social per actuar com a agència de col·locació a Es-panya. A través d’aquesta llicència, Unique podrà col·laborar amb els serveis públics d’ocupació en la intermediació del mercat laboral, fonamental-ment en accions d’orientació laboral i informació professional. L’última reforma laboral, de febrer de 2012, va deixar la porta oberta a les empreses de treball temporal perquè mitjancin en el mercat laboral col·laborant amb els serveis públics d’ocu-pació. Amb l’autorització obtinguda reforçarà les tasques realitzades pels serveis públics d’ocupació i ajudarà a atendre el col·lectiu de desocupats a Es-panya./Redacció
Durant la visita al ‘site’ de BASF a Tarragona es va poder veure in situ on es construirà l’estació intermodal de mercaderies.
aviat possible. En relació al termini, 2015, Mena va comentar que “no es pot anar més enllà, perquè la competitivitat de les nos-
tres empreses es veuria molt afectada. No podem esperar el 2020, el ter-mini previst del Corredor de Mediterrani”. Aquesta
infraestructura, suposarà una inversió de 24 mili-ons d’euros, la creació de 25 nous llocs de treball i un trànsit diari de 6 com-
Viatge dels Aliments a RodaFruit del compromís de Pastisart amb el futur i conscients de la responsabilitat que tenen les companyies i els membres que la formen, pretén aportar el seu gra de sorra en la important tasca de contribuir al benestar i qualitat de vida de la població, amb la promoció d’estils de vida sa-ludable i la prevenció de l’obesitat, sobretot en la població infantil. El programa El Viatge dels Aliments és el primer resultat d’un acord de col-laboració amb l’Ajuntament de Roda de Barà i s’iniciarà el curs acadèmic 2012-2013, després d’haver efectuat enguany una prova pilot en una de les escoles de la ciutat. El programa neix un cop establertes, conjuntament amb els equips docents, les temàtiques a abordar a l’aula: sessi-ons lúdiques i teòriques i de pràctiques culinà-ries seran les que el formaran i que s’adreçarà a alumnes de cicle infantil, mitjà i superior i tam-bé als pares que vulguin participar-hi.
EN CONTEXT
12 EMPRESA
Segells de Cautxú Saperas, 75 anys estampant signatures empresarials
EMPRESA AMB HISTÒRIA
Els segells de cautxú que s’han fet servir tota la vida són la raó de ser de Segells
de Cautxú Saperas des de fa més de 75 anys, quan Francesc Saperas, besavi de l’actual propietari, va fundar aquesta empresa familiar a la Raval de Je-sús de Reus. Tot i que la seva primera activitat va ser la de llibreria, i els se-gells que el seus clients li demanaven els enviava a fer a una empresa de Bar-celona. L’any 1936 amb l’inici de la guerra civil els propietaris d’aquesta van ser cridats a files i van tancar-la però el destí va voler que els destinessin a prop de Tarragona i al
passar per anar al front li van deixar al Francesc la maquinària per fer segells. Tot i això, no va ser fins l’any 1948 que el seu fill, Joan Saperas, comercial de les màquines d’escriure Hispano Olivetti, va de-cidir continuar l’activitat deixada pels barcelonins, i es va traslladar al carrer Major de Tarragona, per centrar-se totalment en la fabricació de segells, que es feien manualment i tardaven fins a cinc dies a fer-ne un. L’any 1980 amb l’entrada del Josep Saperas comença l’era de la tecnologia en el món de la producció d’aquests productes, amb la intro-ducció de l’ordinador i programes per realitzar la feina en menys temps i diners, a través de la im-pressió amb paper vege-tal i negatiu fotogràfic. El seu fill Jordi Saperas, ac-tual gerent, va ser el que
va acabar de donar l’em-penta on line a l’empresa, posant en marxa la pàgina web, www.misellodecaucho.com, “internet ens ha per-mès créixer molt i aguan-tar millor l’estocada de la crisi. El 50% dels clients nous que tenim provenen d’aquí i a la nostra factu-ració hi ha un percentatge molt alt provinent de les gestions on line. Hi tenim un apartat especialitzat per empreses des d’on po-den realitzar petits canvis als seus segells a través d’un programa que posem al seu abast. Després en tenim un altre per a par-ticulars des d’on es poden fer el seu segell, tot i que nosaltres no dissenyem els logotips sí que podem assessorar de com pot ser millor el disseny del seu tampó”, explica Jordi Sa-peras.
ProductesEl que està clar és que el mercat ha evolucionat des dels segells manuals fins als automàtics, “tot i que de manuals encara s’estan fent i ara amb la crisi hi ha com un repuntament, ja que són més econò-
mics que els altres. Però sí que el nostre sector s’està adaptant a les noves ne-cessitats que existeixen”, puntualitza Saperas. Així, l’empresa pot oferir des de timbres de tota la vida fins als de butxaca o multico-lors. Saperas aclareix que “per exemple l’estampilla de tinta de colors, fa sis anys que l’estem introdu-int al mercat, i es comença a consolidar com a molt bon producte, pensa que el segell representa l’em-presa, que són els nostres principals clients, i poder posar el teu logotip tal com està dissenyat és molt important. També en te-nim d’especials per poder marcar la roba o els de butxaca per poder portar-los al damunt per quan et sigui necessari. Poder ser capdavanter en el sector és cabdal per una em-presa com la nostra, i per això som distribuïdors de la marca Trodat, líder en recerca i innovació d’arti-cles d’aquest tipus.”
ActualitatLa tecnologia també ha fet que el mercat evoluci-onés i que la maquinària
fos molt més innovadora: “Avui en dia les noves tèc-niques han fet accelerar la producció, nosaltres podem fer ara 80 segells en un dia, quan abans es tardaven 5 dies. Això ens permet poder servir co-mandes grans i poder por-tar-ho on vulguem, a qual-sevol indret d’Espanya, on són els nostres clients. Tot i que és un mercat molt estable, les empreses ens busquen perquè ens ne-cessiten, són productes per tota la vida, hem de ser competitius. Quan van fundar l’empresa van ser pioners i ara ja som quatre empreses que ens hi dediquem a la demar-cació. Actualment, estem estudiant la instal·lació de la fabricació de segells per làser perquè redueix molt els costos i el temps de producció, és un sistema molt nou, crec que a Espa-nya no n’hi ha cap encara. El problema és que es ne-cessita una inversió molt gran. No ho sé ja ho veu-rem, ara com ara, estem analitzant-ho”.
Saperas té la seva seu a Tarragona on hi treballen tres persones.
Aquesta empresa familiar, fundada l’any 1936, es dedica a la fabricació de segells per a empreses i particulars. Actualment tenen la seva seu al carrer Sevilla de Tarragona, des d’on la quarta generació de la família Saperas continua treballant per seguir sent capdavantera en el sector.
CRISTINA AGUILAR
Núria Arlandes
Segells de Cautxú Saperas és una empresa familiar dedicada
a la fabricació de tampons per a grans empreses, pimes
i particulars. Actualment són capdavanters en el món dels
timbres a la província.
LA XIFRA
80segells per dia poden arribar a fabricar al
taller que l’empresa té actualment
13Juliol de 2012 REPSOL
Aquest mes als jardins del Castell de Vila-seca es va realitzar la signatu-ra oficial del conveni per a la rehabilitació i millo-ra d’aquest edifici patri-monial, el més important del municipi declarat Bé Cultural d’Interès Nacio-nal i que fou adquirit per l’Ajuntament de Vila-seca l’any 2005.
L’acte, al qual hi van assistir una trentena de persones entre autoritats, directius del Complex Industrial de Repsol i re-presentants dels sectors econòmics del territori,
membres de l’AEQT i de les entitats culturals del municipi, va estar presidit per l’alcalde de Vila-seca, Josep Poblet; pel director general de l’Àrea Indus-trial i Noves Energies de Repsol, Josu Jon Imaz, i pel director del Complex Industrial de Repsol a Tarragona, Joan Pedrerol.
El conveni, que fa re-ferència a la darrera fase de rehabilitació i millora del Castell de Vila-seca, especifica que abans del 30 d’octubre d’enguany Repsol lliurarà a l’Ajunta-ment el projecte executiu
de les obres de rehabili-tació i millora del castell que inclouran les obres executades ja en la prime-ra fase i les que s’hauran d’executar a partir dels propers mesos i que han de permetre la completa funcionalitat de l’edifici.
Repsol ha desenvolu-pat un ampli programa de col·laboració en la rehabi-litació i millora del patri-moni històric i artístic del Camp de Tarragona, com a manifestació d’un com-promís ferm i decidit amb el territori que allotja les seves instal·lacions.
La signatura del conveni va tenir lloc al Castell de Vila-seca.
TERRITORI
Repsol i Vila-seca signen un conveni per la millora i la rehabilitació del Castell de Vila-seca
Ana Pastor visita el Complex Industrial de Repsol a Tarragona
Aquest mes les instal·lacions de Repsol van ser l’escenari triat per la ministra de Foment, Ana Pastor, per anunciar el compromís del seu minis-teri a començar les obres del tercer rail l’any que ve. Aquestes declaracions es van realitzar durant la seva visita a la Planta quí-mica de Repsol i després d’assistir a una reunió amb els representants de l’Associació Empresarial
Química de Tarragona (AEQT), de la qual Joan Pedrerol, director de Rep-sol a Tarragona n’és el seu president, i de la Federa-ción Empresarial de la In-dustria Química Española (FEIQUE).
La ministra va estar acompanyada per Joan Pedrerol, director del complex al territori, i per diversos representants polítics del territori al Congrés dels Diputats.
CRISTINA AGUILAR
• Durant la seva visita la ministra de Foment es va comprometre a començar les obres del projecte del tercer fil a Tarragona l’any que ve.
La ministra de Foment, Ana Pastor, va estar acompanyada per Joan Pedrerol, director del Complex Industrial de Repsol a Tarragona.
• L’acord que fa referència a la darrera fase de les obres de millora de l’edifici, declarat com a Bé Cultural d’Interès Nacional, especifica que a finals d’octubre Repsol lliurarà al consistori vila-secà el projecte executiu de les actuacions que s’hauran de realitzar els propers mesos i que permetran la completa funcionalitat de l’immoble.
CEDIDES
En aquest sentit, la sig-natura del conveni respon a un dels seus objectius prioritaris consistent a
establir compromisos es-tables amb els entorns en els quals desenvolupa les seves activitats indus-
trials. Aquest compromís, per Vila-seca, es manté de forma continuada i explí-cita des de fa molts anys.
14 TENDÈNCIES
MOTOR
Preu Per determinar
Cilindres4
Consum total (l/100 km)6,8
Cilindrada1997ccFrensABS
Potència245CV
Par motor màxim 350Nm
Pneumàtics225/50 R17
Acceleració 0/1006 segons
Velocitat Màx.250Km/h
Volum maleter495/1500
Combustiblemin. ROZ 91
FITXA TÈCNICA
Arriba el nou familiar esportiu premium de BMW
BMW Serie 3 Touring
A partir del mes de setem-bre es trobarà als conces-sionaris el nou BMW sèrie 3 Touring, un model que marcarà un abans i un després en el segment de vehicles familiars espor-tius premium, gràcies al dinamisme que distingeix la marca, a la seva major funcionalitat i variabilitat, a més del pràctic equipament de sèrie. El seu atractiu es troba tant en la seva línia esportiva, elegant i dinàmica idònia per viatges llargs com pel seu confort i amplitud que ofereix per transportar tot el necessari.
En aquest sentit, les seves mides ho deixen clar, 97 mil·límetres més llarg i la distància entre eixos és de 50 mil·límetres més, oferint un espai més ampli i d’ús variable perquè els passat-gers viatgin més còmodes i amb més equipatge, el maleter és 35 litres més gran que el model ante-rior. L’equipament de sèrie ha estat pensat aplicant criteris pràctics, adaptant-se a les necessitats d’ús a cada circumstància. A més d’elements opcionals per augmentar el confort del viatge i el transport, com els de fixació ajustables
al maleter o el ganxo per remolc escamotejable elèc-tricament.
Quant surti al mercat, s’oferirà amb tres motors, 328i, 330d i 320d Touring, de suau funcionament, baix consum i gran capacitat d’acceleració i recuperació, amb equips de tecnologia BMW TwinPower Turbo, a més d’un propulsor de qua-tre cilindres i del remodelat motor dièsel de 2000cc, un dièsel de sis cilindres optimitzat, consumint i generant menys emissions. Tots els motors compleixen els valors límit de la norma-tiva europea.
La transmissió està a càrrec d’una esportiva caixa de canvis manual de sis velocitats que transmet la força a les rodes del darre-re, hi ha l’opció d’una caixa automàtica de vuit veloci-tats. Totes dues inclouen de sèrie la funció auto Start/Stop per reduir la despesa de benzina. Economitzar el consum és un punt clau per BMW, resultat de l’estratègia de desenvolupa-ment BMWEfficientDynà-mics, amb solucions que s’apliquen en tots els aspec-tes del nou model.
Pel que fa a la seguretat,
amb el sistema d’assistència al conductor i de serveis de mobilitat inclosos, a més del BMW ConnectedDrive, s’aconsegueix l’excel·lència en aquest nou vehicle. A través del bluetooth s’accedeix a internet i amb l’opció BMW Apps i l’aplicació gratuïta BMW Connected es pot accedir a les xarxes socials, emisso-res de ràdio, etc. Aquest model més confortable es pot adquirir amb les línies d’acabat sport, luxury i modern, amb els mateixos materials i colors que el berlina.
Es renova la imatge amb canvis a l’exterior, interior i s’amplia la gamma de motors
Nou Hyundai i20
La marca coreana aposta per aquest turisme i reemplaçarà el model que va treure al mercat l’any 2009. Bàsicament els canvis es centren a millorar l’exterior i l’interior i es podrà adquirir amb motor dièsel de 1,1 litres de cilindrada i tres cilindres que dóna 75CV amb un consum de 3,2l/100km. Hi haurà també el dièsel d’1,4 litres, 90CV i consum de 3,6 l/100km. Pel que fa als altres canvis,
a l’exterior afecta els frontals, els fars, els para-xocs, els pilots i les llantes d’aleació. Ara com ara, no s’han con-cretat les novetats de l’interior.Les mides són diferents, és 5 centíme-tres més llarg, 3,99 metres, l’amplada 1,71, l’alçada 1,49 i la distància entre eixos, 2,52, es mantenen iguals.Tindrà també, com altres models Hyundai, cinc anys de garantia sense límit de quilòmetres.
NOVETATS
Sony Tablet continua evolucionant i millorant
Disponible a Europa des de finals de maig en forma d’actualització gratuïta per a tots els usuaris de Sony Tablet, l’última versió d’Android (també conegu-da com Ice Cream Sandwich) incorpora una important revisió de la interfície d’usuari i l’actualització inclou diverses funcionalitats i apps exclusives de Sony.
Montblanc presenta novetats a la seva col·lecció StarWalker
Aquests nous models Red-gold Resin i la Red-Gold Metal ressalten la noblesa de l’or rosa i completen la col·lecció StarWalker. Es caracteritzen principal-ment per la seva superfície en or rosa i laca, i les seves línies marcades amb pun-ta de diamant, cosa que li dóna un aire arquitectònic. El disseny avantguardista amb un alt nivell d’artesania està pensat per a la nova generació d’entusiastes de la marca.
Primer televisor amb imatges 3D sense necessitat d’ulleres
Toshiba ha iniciat la comercialització a Espanya del primer televisor 3D sense ulleres de gran format del món. Denominat 55ZL2, té una pantalla de 55 “(138 cm) i no requereix ulleres per veure els continguts en tres dimen-sions. És a més el primer televisor domèstic que incorpora una pantalla QUAD Full HD, que permet la visió simultània de les imatges en 3D per un ampli nombre d’usuaris i reprodueix continguts 2D amb una gran resolució.
15Juliol de 2012
SEAT ja ha embar-cat a Barcelona les primeres 270 unitats del nou Ibiza, que es comercialitzaran a la Xina a partir del mes de setembre. Després de l’inici de l’activitat comercial a l’abril amb el SEAT
León, la companyia confia en el model més venut de la seva història per continuar creixent en el mercat xinès. El nou Ibiza, que es comercialitza a Europa des d’aquesta primavera, serà el segon model a posar-se a la venda al país asiàtic, i ho farà en les seves tres versions: 3 portes, 5 portes i ST (familiar). A partir de 2013, el monovolum Alhambra s’unirà a la gamma de SEAT. Després de 40 dies i una escala a Guang-zhou, han arribat al port de Tianjin. El nou Ibiza també es distribuirà en els tres nous concessionaris que SEAT obrirà en les pròximes setmanes a Guang-zhou, Xi’an i Xiamen.
Aquest model comparteix el mateix motor bòxer de quatre cilindres i 2.0 litres del model de sèrie, tot i que ara la potència màxima prevista ha augmen-tat fins als 235 kW (320 PS), amb l’addició d’un compressor i un turbocompressor. El PAR també s’ha incrementat fins a un màxim de 421 Nm, cosa que confereix al GRMN Sports FR una acceleració excepcional gràcies a l’àmplia corba de potència del model. Promet un control superior amb la seva suspensió específica ajustada per GRMN i més frens. D’altra banda, va equipat amb llantes de 18 “, pneu-
màtics més amples a la part posterior i un disseny de quatre tubs d’escapament, amb més rendiment en els circuits. El prototip va ser concebut com a estu-di de disseny per als amants del motor.
http://www.restaurantsdecambrils.com
LLIBRES
LA XARXA
La porta de comunicació entre clients i restauradorsL’Associació d’Empresaris de Cambrils estrena web i facebook. Una aposta important com a col·lectiu per poder ser present en les plataformes digitals i xarxes socials. És una aposta de futur que ajudarà a millorar la comunicació i la informació entre usuaris i restaurants però sobretot és una eina que facilitarà treballar estratègies de màrqueting a nivell col·lectiu amb costos baixos.
http://www.idigital.cat/
El nou portal de referència TIC de la societat digital catalana
A partir d’ara, ciutadania i empreses, destinataris finals de les polítiques d’impuls de la societat digi-tal catalana del Govern de la Generalitat, disposen d’accés al lloc web del Pla idigital. Aquest pla és la nova estratègia digital catalana que ha de perme-tre convertir Catalunya en un referent d’innovació digital generador de creixement econòmic.
Surten els primers Seat Ibiza cap a Xina per la seva comercialització al setembre
Toyota presenta el nou prototip de competició GRMN Sports FR
Les claus de l’èxit per als innovadors
Títol: El ADN del innovadorAutor: Jeff Dyer, Hal Gregersen i Clayton m. CristensenEdita: DeustoTemàtica: Innovació
Els autors d’aquest llibre donen resposta a la pregunta de si els in-novadors neixen o es fan, i la res-posta per ells és que qualsevol ho pot ser, explicant com i les eines per poder fer-ho. Avalat per un ex-tens estudi realitzat pels 3 profes-sors, ajuden el lector a qüestionar, observar i experimentar tot el que conforma l’ADN de l’innovador.
Alternatives a les retallades del PP
Títol: Lo que España necesitaAutor: Alberto Garzón, Juan Torres López i Vicenç Navarro Edita: DeustoTemàtica: Economia
Ens enfrontem a la reforma labo-ral més agressiva de la democrà-cia. Una reforma que, segons els autors, lluny de generar ocupació, provocarà més atur a tot l’Estat. Així, adverteixen cap on ens porta-rà i plantegen el camí a seguir per sortir de la crisi.
La lluita per la llibertat a la xarxa
Títol: No sin nuestro consenti-mientoAutor: Rebecca MackinnonEdita: DeustoTemàtica: Internet
Basant-se en la seva experiència com a periodista i activista de la llibertat a internet, l’autora ofereix un marc general per als ciutadans interessats a entendre la dinàmica de poder entre governs, empreses i societat civil dins dels ciberespai, i adverteix de com pot amenaçar el futur de la societat.
Tècniques de venda diferents
Títol: Un vendedor de películaAutor: Santiago Segura i Eduardo VizcaínoEdita: Alienta Temàtica: Màrqueting
L’expert en vendes i el conegut director i actor de cine expliquen d’una manera divertida i profes-sional com aconseguir vendre pro-ductes quan ningú està disposat a fer-ho. Per Vizcaíno, Segura és un best seller i la seva capacitat per vendre’s fa que tingui moltes característiques que tot venedor necessita.
Toshiba treu al mercat els dos primers portàtils amb els nous IVY Bridge d’Intel
Aquests primers portàtils inclouen la tercera genera-ció de processadors de quatre nuclis Intel Core (Ivy Bridge): Satellite P850 (15,6 “) i Satellite P875 (17”). L’empresa ha optat per la seva estrena amb aquestes noves plataformes per Intel Quad Core i7-31610QM i el chipset Intel HM75, els més potents dins de la nova gamma del fabricant de xips.
TARRAGONA I TERRES DE L’EBRE
ACTUALITAT EMPRESARIAL
Impressió: indugraf Offset DL: B-48418-2007
Edita: TSH Comunicació 2008 S.L.Directora comercial: Contxi [email protected]ó: Núria ArlandesFotografia: Cristina Aguilar, Olívia MoletCorrecció: Joan BasaganyaDisseny: Carles Magrané / Maquetació: M. Josep Albella
TSH COMUNICACIÓ 2008, S.L.Manel de Falla, 12 baixos
43005 TarragonaTel. 977 211 154
CONTRACRÒNICA
Limon&Nada, la llimonada de Coca-Cola Es-panya, ha donat la benvinguda a
l’estiu amb la posada en marxa d’una innovadora acció a Tarragona que inclou la instal·lació de màquines expenedores que redueixen el preu del producte com més alta és la temperatura.
Les màquines que s’han instal·lat al Parc Aquàtic de la Pine-da i a PortAventura (Salou) estan acti-vades des dels ini-cis d’aquest mes fins al setembre i compten amb una pantalla informativa en què s’assenyala la temperatura i el preu del refresc en cada mo-ment.
Encara que els rangs de temperatura i preu associats són definits en el punt de venda i per tant són específics de cada màquina expe-nedora, l’objectiu és oferir al consu-midor una reduc-ció aproximada del preu del 30% en cada graó de tempe-ratura. D’aquesta mane-ra, un exemple seria: fins als 25 graus, el preu de la llauna de 330 ml serà de 2 euros, dels 26 als 29 graus, de 1,4 euros
i a partir dels 30 graus, d’1 euro.
A més de les dues mà-quines de Tarragona, també s’han instal·lat al Parc Warner (Madrid), al Parc d’atraccions de Madrid, al Parc Terra M í t i c a ( A l a -cant), al P a r c A t r a c - c ions T i -
bidabo de Barcelona, al Parc Aquàtic de Lloret de Mar (Girona), en l’Aqua-rium de Palma de Mallor-
ca, a Isla Mágica (Sevilla) i a l’estadi del Real Betis.
Per posar en marxa aquesta novetat, l’em-presa Varadero Software Factory ha desenvolupat una aplicació informàti-ca que permet, en fun-ció de la temperatura del lloc on està la mà-quina, variar el preu del producte. Així, aquesta tecnologia identifica el canvi de temperatura,
es connecta amb el moneder de la vèn-ding i modifica el preu. Cada màqui-na incorpora una targeta de telè-fon, que és el que
permet realitzar la connexió amb el mone-der i modificar el preu.
Limon&Nada és una beguda que conté un 13,5% de suc de llimo-na natural i és perfecta per gaudir en qualse-vol moment del dia. En tan sols cinc anys des del seu llançament, ha
aconseguit consoli-dar-se en el mer-cat de begudes de llimona sense gas.
En l’actualitat, la marca posseeix
gairebé el 30% del mercat del segment de
llimona sense gas. Du-rant el propassat any 2011, se’n van vendre més de 7 milions de li-tres a tot Espanya.
Segons la temperatura, el preu del refresc es pot reduir un 30%
Màquines de begudes intel·ligents
Treballar sense corbata a l’oficina estalvia energia L’operador d’assegu-rances de crèdit Crédi-to y Caución ha decidit que els seus treballa-dors deixin la corbata a casa durant l’estiu per tal de promoure l’ús més racional de l’energia. La companyia implementa aquesta mesura per segon any consecutiu, després de l’èxit aconseguit l’any passat.
Durant l’estiu anteri-or l’estalvi del consum energètic va arribar al 2,8% sobre el con-sum dels anys anteri-ors, quan no s’havia realitzat cap iniciativa en aquest sentit, al fer pujar la temperatura de l’aire condicionat. Així, l’ús de la corbata queda limitat durant aquest període només a les reunions i actes en què la imatge de l’empresa ho requereixi.
Des de la direcció de recursos humans i qualitat del grup assegurador, expli-quen que suprimir l’ús habitual d’aquesta peça de vestir a l’estiu pot provocar una sensació tèrmica de dos graus menys i, a més, tenen intenció de promoure l’eficiència energètica condicionant tots els seus centres de treball per evitar emissions in-necessàries per al medi ambient.
EDITORIAL
XIFRES I LLETRES
83.652.000euros és el valor total de les vendes de productes industrials a Catalunya l’any 2011
138.649euros és l’import mitjà de les hipoteques inscrites al registre de la propietat a l’abril a Catalunya
M APFREL’agència AM Best ha reconfir-mat la qualificació de fortalesa financera de MAPFRE RE, “A (Excel·lent)”, després de rea-litzar un stress test addicional i més exigent que el comunicat a principis de juny de 2012, amb dades del tancament de 2011 i primer trimestre de 2012. Aquest fet reflecteix la solidesa de les bases de capital i risc de l’entitat i mostra que la reasse-guradora no està directament o immediatament afectada per la flexibilitat financera del deute espanyol.
L’anunci de Ryanair d’operar amb set noves rutes des de l’aeroport de Reus ha estat un gran cop d’efecte per la seva viabilitat més enllà de la temporada d’estiu i obre la porta a la desestacionalització, un dels
gran reptes de l’aeròdrom i de tots els agents im-plicats, tant polítics com econòmics, que segueix sense tenir la fórmula que eviti una baixada tan accentuada dels visitants i de passatgers en èpo-ques hivernals. Amb aquestes noves rutes, tothom respira més tranquil, Ryanair torna i significa més activitat tant a l’aeroport com al territori. De totes maneres, el problema segueix estant damunt la taula, perquè si des de casa nostra no es fa una aposta clara en aquest sentit i no es troba una ma-nera còmoda i al gust de tothom per augmentar el flux de turistes des de novembre fins al març, Ryanair tornarà a fer maletes. És un peix que es mossega la cua, sense Ryanair no hi ha vols fora de temporada, sense assegurar un tant per cent de passatge no hi ha altres companyies que vinguin i sense oferta turística hivernal no hi ha visitants i per tant no hi ha res de res.
Potser s’han estat encaparrant amb el tema d’aconseguir noves aerolínies, sense pensar el que es pot oferir perquè vinguin o no s’ha sabut vendre millor. Per la companyia de baix cost és una prioritat per mantenir la seva continuïtat a la zona. El problema és com fer-ho, en una zona molt consolidada i molt abocada al turisme de sol i platja, arromangar-se les mànigues per atreure tu-ristes durant un temps en què ni les platges ni el sol són l’oferta és un repte. S’ha de ser conscient també que el flux de l’estiu és impossible però s’ha de començar a donar valor a altres atractius, com l’aposta que s’està fent amb el turisme esportiu, enfocat actualment cap al golf, on Lumine Medite-rránea Beach & Golf Communit està fent una gran tasca per aquest tipus d’hostes, i on aquí també hi juga un paper determinant la meteorologia.Esperem que aquest hivern no faci tant fred com l’any passat a l’aeroport i al seu territori.
A l’hivern el peix es mossega la cua
