Crònica d'Actualitat Empresarial

ACTUALITATEMPRESARIAL

DEMARCACIÓ DE TARRAGONA I TERRES DE L’EBRE Núm. 29. Abril de 2010

La situació econòmica que estemvivint ha disparat la taxa d’economiasubmergida a Tarragona fins el 29%del PIB, cosa que suposa uns 5.794milions d’euros anuals que Hisendaha deixat de recaptar a la demarcació.En l’últim decenni la bossa de dinernegre va augmentar en un 27%,segons el desglossament provincial del’últim «Informe d’Economia Submer-gida 2000-2009», elaborat pels tèc-nics del Ministeri d’Economia i Hisen-da. A més, per divisió territorial Tarra-gona és la demarcació catalana ambmés frau fiscal l’any passat, darrere deLleida i Barcelona. Els impostos mésperjudicats han estat el de Societats ila recaptació de l’IVA. De totes mane-res, aquest informe és una estimació,ja que l’economia irregular no es potcalcular amb precisió, a causa princi-palment que el diner negre és això,negre i fosc.

PÀGINA 3

La crisi dispara l’índex anualdel frau fiscal a Tarragona

La bossa de diner negre a Tarragona ha augmentat en els últims deu anys un 27%.

Segons un informe elaboratpels Tècnics del Ministerid’Economia i Hisenda sobreeconomia submergida,Tarragona té la taxa més altade Catalunya.

El Banc d’Espanyaaprova els plansd’integració de lescaixes catalanesLa fusió de Caixa Tarragona, Catalunya iManresa requereix recursos per 1.250milions d’euros

Begudes Toscàarriba a un acordamb Sanmy perrendibilitzar laseva activitatToscà passarà part de laseva producció a Sanmy ireforçarà la distribució.

PÀGINA 7

El Govern catalàdestinarà 270milions d’euros alsector agrari

PÀGINA 32

S’aconsegueix lamodificació de lallei contra lamorositat

Els terminis de pagament s’aplicaran demanera progressiva fins al 2013. PÀGINA 31

L’eliminació de la clàusula de lliure pacteentre les parts és la novetat més important

Les entitats compleixen els criteris desolidesa i racionalitat econòmica. PÀGINA 10

2Abril de 2010Opinió

Edita: TSH Comunicació S.L.Director comercial: Xavier Brañ[email protected]ó Núria ArlandesFotografia: Olivia Molet, Roser Sans, Cristina AguilarCorrecció: Joan BasaganyaDisseny: Carles Magrané[email protected]:[email protected]

TSH COMUNICACIÓ, S.L.C. Sant Agustí, 21, 3er43003 TarragonaTel.: 977 211 154Impressió: Lerigraf DL: B-48418-2007


DEMARCACIÓ DE TARRAGONA I TERRES DE L’EBRE

La iniciativa del Govern d’apu-jar l’Impost del Valor Afegit (IVA)en dos punts a partir del propermés de juliol ha portat a discutir, ala nostra societat, d’una maneraaferrissada, sobre les conseqüèn-cies de la mesura, pel que fa a unpossible fre a la potencial recupe-ració econòmica de manera indi-recta i, sobretot, en relació a onaniran aquests ingressos públicsvia impostos nous.

D’entrada l’increment de la càr-rega impositiva que es publicita perla seva aplicació ben aviat pot te-nir diferents interpretacions, espe-cialment pel que fa a la seva “lec-tura política-ideològica;malauradament, per damunt delpropi debat polític, s’hi amaga un

ampli temari de les conseqüèncieseconòmiques que pot tenir.

Deixant de costat la repercussióde la iniciativa, seria bo que s’a-profundís en el “perquè de la me-sura” que ha quedat difuminat enla pròpia discussió pública, i que almeu entendre és la seva base. Així,les necessitats d’ingressar que tél’Administració és fonamenten, peruna banda, en el pagament dels

serveis que dóna, qüestió d’entradaindiscutible. Malauradament, esparla molt poc sobre la despesapública en si mateixa, i si realmentaquesta és bona per al país o ex-clusivament respon als interessospartidistes del poder polític detorn.

És evident que el dèficit públic,gastar més del que es té, és una“plaga” que afecta les nostres Ad-

ministracions, endeutades fins elcoll, amb greus problemes de tre-soreria i amb el dubte raonable detenir, a curt termini, greus travesper fer front als seus pagaments;que positiu que seria per a tothom,en el debat que tenim plantejat,conèixer en profunditat si la des-pesa oficial està d’acord amb la lò-gica o ha derivat cap a altres prin-cipis, més preocupats perl’electoralisme permanent.

Que fàcil que hauria de ser queper part dels nostres governantss’exposés amb la màxima transpa-rència on aniran els nous ingressosprevistos, però fent-ho amb el com-promís directe d’aplicar-los ambconcreció, i donar compte públi-cament del que suposarà la me-

sura a curt termini. No valen les ve-ritats a mitges que, en tot cas, hau-rien de tenir la publicitat mediàticaper conèixer, fil per randa, el destífinal d’aquests nous cabals, fruit del’esforç d’una societat molt tocadaper la penúria econòmica general.

Només acceptant-se per la so-cietat les aplicacions finalistes delsseus impostos, es podria superar eldubte raonable d’uns governs moltendeutats, però que segueixen en lalínia de mantenir un nivell de serveisque segurament no ens podem per-metre, amb una línia pressupostà-ria sense prioritats clares, i senseun compromís de compliment es-tricte de les previsions fetes als di-ferents debats econòmics.

www.lluisbadia.cat

Som el primer sector de la nostraeconomia, tant a Catalunya com aEspanya, i el que ens pot oferir mésoportunitats per sortir de la crisi,més que el químic o l’automobilís-tic. Som líders i seguirem sent lí-ders perquè, com a sector, ensavancem a les demandes del con-sumidor i donem resposta a lesseves necessitats. Així s’ha com-provat aquests dies a la Fira Ali-mentaria, que ha aplegat més de4.000 empreses agroalimentàries.Però també cal dir que el nostresector agroalimentari, des del pro-ductor fins al transformador, ne-cessita més atenció, tant per partde la nostra ciutadania com delssectors econòmics, dels governs iels mitjans de comunicació. I quandic atenció vull dir, més reconeixe-ment, valoració i dedicació.A part, hi ha problemes estructu-rals a resoldre, per donar més for-talesa al sector. Des del punt devista de la producció, el principalproblema del sector agrari al Campde Tarragona, igual que a la restade l’Estat i a la Unió Europea, sónels preus percebuts pels seus pro-ductes. La situació dels nostres pa-gesos i ramaders, que han devendre per sota el preu de cost, ésinsostenible.

Es veuen sotmesos al que s’ha

anomenat la doble pressió inversade la cadena alimentària: hi ha uncorrent que neix a la gran distribu-ció i que pressiona a la baixa elspreus dels aliments, i un altre co-rrent, amb origen a les indústriesproveïdores, que pressiona els cos-tos agraris a l’alça.

El sector de l’avellana ja famolts anys que arrossega proble-mes estructurals, el sector del vimolt important al nostre territori ique fins ara era motor de l’econo-mia en moltes zones ja va comen-çar a estancar-se l’any passat perla davallada de consum a causa dela crisi, i aquest any el sector de

l’oli, producte estrella del Camp deTarragona, també està patint lacrisi de preus.

De tots és sabut que el temadels preus no es pot arreglar ambuna llei de marges perquè atemptacontra el lliure mercat, però tambéés veritat que no podem deixar queaixò continuï així. Estem treba-llant per convèncer els organismesde la competència en el marc de laUE, que els productes del camp,per la seva consideració d’essen-cials i per les seves característiquesde peribles, sotmesos a la variabi-litat de les collites i a les inclemèn-cies del temps, han de tenir un

tractament diferenciat.Mentrestant des del Departa-

ment d’Agricultura, Ramaderia iAlimentació Rural, amb la col·la-boració de tot el sector, hem creatdues eines per mirar de donartransparència a la cadena devalor, i que el consumidor coneguicom es generen els preus des de l’o-rigen fins al final del procés: l’Ob-servatori de Preus i la Comissió deBones Pràctiques Comercials, qued’entrada han aconseguit fer seureen una mateixa taula tots els ope-radors de la cadena, des del pro-ductor fins al consumidor. Això noho resol tot, però permet establirrelacions bilaterals entre uns i al-tres, entre organitzacions agràriesi distribució, entre organitzacionsagràries i indústria, cosa que nohavia passat mai fins ara.

Aquestes dues eines al servei delsector formen part del Pla de Xoc,que ha posat en marxa el Departa-ment d’Agricultura, Alimentació iAcció Rural. En total, s’han articu-lat 20 mesures, que principalment,pretenen donar liquiditat al sector,ja sigui a través de préstecs en con-dicions molt favorables o avançantels pagament dels ajuts de la DUN,entre d’altres iniciatives.

Els nostres productors han feten els darrers 10 anys un veritable

esforç per posar-se al dia, per sermés competitius, per produir allòque el mercat els demana, les cir-cumstàncies no han estat fàcils, jaque han tingut molta feina per mi-llorar els processos de producció itransformació i per adaptar-se ales múltiples exigències normativesrelacionades amb el medi ambienti la seguretat alimentària, aquestesforç cal posar-lo en valor.

Malgrat tot el que s’ha fet, calseguir treballant, crear interpro-fessionals fortes, models més efi-cients, concentració de l’oferta,millorar les posicions en els mer-cats tant internacional com, sobre-tot en el de proximitat, la recerca ila innovació, és fonamental.

La fortalesa del sector està ga-rantida, però els reptes que tenimper endavant s’han d’afrontar, i hohem de fer tots junts. El camí estàtraçat i ens hi hem de posat deforma conjunta.

Com no pot ser d’una altra ma-nera, el futur, i especialment elnostre futur, passa necessàriamentper més agricultura. Hi ha moltesevidències que recolzen la necessi-tat de produir més aliments, i nonomés per qüestions socials, filo-sòfiques o morals, sinó per qües-tions econòmiques i d’oportunitatde generar riquesa i ocupació.

Situació del sectoragroalimentari al Camp deTarragona

XAVIER VICENS.Cap dels Serveis Territorials del DAR aTarragona

Impostos polèmicsLLUÍS BADIA.Advocat

Les dades d’atur d’aquestmes de març han tornat ademostrar que el tema

serà difícil de solucionar. L’es-perança que la Setmana Santadonés un respir i es poguessincomençar a donar dades coma mínim d’estabilitat, ni pujarni baixar, no ha estat així. Síque la pujada ha estat mésmoderada que els altresmesos, però les xifres no enga-nyen. Hem de començar aplantejar-nos més seriosa-ment aquest problema queestà dessagnant la societatcivil. Solucions a curt terminiencara les estem esperant i

esperar l’estiu perquè espuguin donar dades dedecreixement de l’atur i, així,la classe política se’n vagi devacances més tranquil·la ésuna equivocació. A Tarragonales dades, com a la resta delpaís, són negatives; portem enel primer trimestre de l’anyquasi tretze mil persones a l’a-tur; d’aquests aturats, n’hi hanou-cents que no cobren captipus de subsidi ni ajut. Elsector serveis té la xifra més

alta d’aturats, amb quasi sismil persones, seguit de laconstrucció i la indústria. Lesprevisions d’ocupació i per-noctacions de cara a l’estiusón a la baixa, com ja s’ha fetamb les previsions de Setma-na Santa, i que finalment hanestat molt més positives, peròel problema és que hem segu-it sense notar-ho en les xifresde l’ocupació. Les previsionsde l’estiu es basen en la supo-sició que les economies sane-

jades dels alemanys, francesosi anglesos faran que augmentiel turisme i així es començaràa veure la llum i remuntar lesxifres negatives que tenim enaquests moments. Mentreesperem, ja tornem a fer plansd’ocupació especials ambmoltes mesures i bones inten-cions, que ningú no diu queno siguin útils i necessàries,però que no es noten.

Les mesures que ens estàoferint la classe política en

general són més aviat pedaçosper anar fent que altra cosa.Abaratir l’acomiadament, laformació dels aturats, la boni-ficació per les empreses queocupin persones de col·lectiusde risc, com les dones o elsjoves, etc. no sembla que acurt termini puguin ser lespossibles solucions, potsercaldrien actuacions més deci-dides i urgents en matèria dereformes estructurals que afa-voreixin la generació d’activi-tat i d’inversió que realmentpodrien portar com a conse-qüència la creació de llocs detreball.

Atur� Editorial

3Abril de 2010 El tema del mes

El 29% del PIB tarragoní provéde l’economia submergida

L’economia submergida, tal com diu el seunom, és submergida, i molt difícil decalcular; una de les fórmules utilitzades és

obtenint el valor total de PIB d’un any irestar-li la recaptació total de l’IVA; si ladiferencia és molt gran, hi ha proves de

frau fiscal, encara que el resultat sigui unaestimació; el valor és el de menys, és un fetque existeix i no es pot negar.

Núria ArlandesTARRAGONA

Segons l’informe d’Economiasubmergida 2000-2009 ela-borat pels tècnics del Ministerid’Economia i Hisenda (GES-THA), Tarragona és la demar-cació catalana amb més fraufiscal l’any passat, amb un 29%del PIB, cosa que suposa que5,794 milions d’euros s’esca-pen de la fiscalitat tarragonina.L’informe encara fila més primi amb una anàlisi del conjuntde la demarcació aquesta xifraequivaldria a dir que cada tar-ragoní defrauda a Hisenda ambrendes per un valor estimat de7035 euros de mitjana a l’any.L’informe posa en relleu quel’augment del que seria l’ano-menat diner negre a Tarragonava proporcionalment relacio-nat amb la crisi econòmica. Enels últims tres anys, unit a lacaiguda de l’activitat econòmi-ca, va provocar un enfonsa-ment de la recaptació tributà-ria de Tarragona del 45,8%, ensituar-se en 1311 milionsd’euros. Les partides fiscalsque més se n’han ressentit hanestat l’impost de societats, queva caure un 62%, uns 270milions d’euros menys, i l’IVA,que ho va fer en un 45,5%, uns441 milions d’euros menys,respectivament entre 2007 i2009. Les dades de l’últimdecenni, segons Gestha, a Tar-ragona no són gens encoratja-dores, la bossa de diner negreva augmentar un 27%, encaraque l’economia va créixer fins anivells històrics gràcies alboom immobiliari, la recapta-ció ho va fer a un ritme mésbaix a causa de l’evasió fiscalen el sector de constructor-promotor, on les operacionsespeculatives de compravendavan ser el principal motor d’a-quest frau.Segons, Joaquim Polo, coordi-nador de Gestha Lleida, lacausa principal és la caigudade l’activitat constructora i totel sector serveis que l’envolta(instal·ladors, fontaneria, etc).«Tarragona ha estat una de lesdemarcacions on més s’haconstruït i ara mateix és undels llocs on hi ha més habitat-ges buits. Les empreses el pri-mer que fan és no pagar elsimpostos i les quotes de laseguretat social quan hi hamoments de falta de liquiditat;a més, les empreses de serveislligades a la construcció, quanbaixa la feina, es dediquen afer petites obres a particulars i

empreses per sotamà que ha fetaugmentar l’índex d’economiasubmergida al nostre territori»,ha manifestat Polo. En aquest

sentit, Ángel González de laFuente, director de comunica-ció del Ministeri d’Economia iHisenda, ha afegit que dels

35,000 milions d’euros ques’han recaptat els últims cincanys en la lluita contra el frau,el 30% prové del sector immo-biliari, considerat com a sectord’alt risc. De totes maneres, lesmesures, com la investigaciódel procès econòmic en la qua-lificació de terrenys han fetdisminuir molt aquesta xifra; amés, hi ha diversos sectors que

amaguen l’activitat a Hisenda,com és el sector serveis.Per Andreu Basseda, vicepresi-dent de CEPTA, les dades sobreTarragona de l’informe de Ges-tha no són fiables, ja que perexemple la indústria química ala demarcació és un motor eco-nòmic molt important que notributa IVA. A més, per Basseda,Tarragona és una demarcacióon la inspecció de Treball id’Hisenda és més eficaç.Josep Miró, president de l’As-sociació de Gremisd’Instal·ladors de la Provínciade Tarragona, creu que l’exis-tència d’una economia sub-mergida provinent de sectorscom el seu és un problema ques’arrossega des de fa temps, elque passa és que a causa de lacrisi s’ha agreujat la situació iés més patent. “Nosaltres ja fatemps que denunciem aquestasituació, però l’Administracióper ara no n’ha volgut saberres. Hem tingut contactes ambells per poder dur a termemecanismes concrets per evi-tar que s’arribi a situacionscom aquesta, però no hemobtingut resposta, afirma Miró.

El frau fiscal és una de les conseqüències directes de la crisi econòmicaCEDIDA

Segons l’informe d’Economia Submergida 2000-2009 de Gestha, Tarragona té la taxa més alta de Catalunya

la lluita antifrau catalanaUn dels factors que també hem d’inclourecom un factor de frau i d’economia submergi-da és la corrupció, ja que la malversació defons públics no deixa de ser diner negre, ama-gat en comptabilitats «B», en aquests momentstant d’actualitat amb casos com el Gurtel.Aquesta és una batalla dura, però des de laGeneralitat s’ha volgut donar un pas endavanti es va obrir la primera Oficina Antifrau de totl’Estat. L’objectiu, vetllar perquè tot el sectorpúblic català no infringeixi la llei, prevenint iinvestigant la corrupció. L’àmbit d’actuacióinclou l’Administració de la Generalitat, elsens locals, Parlament de Catalunya, els ensestatutaris i les autoritats independents, uni-versitat pública, consorcis, etc. on qualsevol

ciutadà pot denunciar presumptes casos decorrupció en les dites institucions públiqueso dels alts càrrecs. Pel que fa a prevenció, l’o-ficina s’encarrega de donar suport als orga-nismes públics en la construcció dels seus sis-temes d’integritat, amb formació, assessora-ment tècnic, normatives i consultes. Quant ala investigació, actua sobre les desviacionsil·lícites de fons públics i conductes irregularsd’autoritats i funcionaris públics, ja compor-tin conflicte d’interessos, abús de poder od’influències o l’ús per a fins personals derecursos públics o d’informacions d’accésreservat. Així, casos com el Pretòria són exem-ples clars d’intervenció d’aquesta oficina, iuna eina al servei dels organismes públics.

Frau FiscalSegons Gestha, cadatarragoní amaga a

Hisenda rendes per valorde 7.035 euros demitjana

SectorsLa construcció i els

serveis són consideratsd’alt risc quant a

economia submergida

4Abril de 2010El tema del mes

60 mesures perlluitar contra el

frau fiscal i laboral

Segons Gestha, Espanya encapçala la llistade països amb taxes més altes d’economiasubmergida d’Europa. Per tal de reforçar la

lluita contra el frau, el Govern central haaprovat el Pla Integral de Prevenció i Cor-recció del frau fiscal, laboral i de Seguretat

Social, una sèrie de mesures amb què espretén obtenir més rendiment en les ac-tuacions contra les irregularitats fiscals

RedaccióTARRAGONA

Amb motiu de reforçar la lleiAntifrau de l’any 2005 i en vistade l’augment del frau com unacausa directa de la crisi, el Go-vern central ha presentat un plaantifrau per millorar rendi-ments i ser més eficaços i feraflorar els focus més importantsd’economia submergida o irre-gular i el treball no declarat,que provoca competència des-lleial amb les empreses quecompleixen les seves obliga-cions.

Les mesures, una seixantena,van dirigides principalment a lacoordinació de tots els agentspúblics implicats, quant a inter-

canvi d’informació. La novetatmés important és que en opera-cions per descobrir qui són elsculpables reals dels entramatsde societats, l’AEAT, Treball i latresoreria de la Seguretat Socialintercanviaran informaciósobre la interposició d’accionscivils que vagin realitzant, la de-claració responsable o les ac-tuacions per aconseguir-ho. Elsajuntaments també tindran elseu paper en la lluita contra elfrau que genera la competènciadeslleial entre les petites i mit-janes empreses, ja que inspec-ció d’Hisenda i de Treballpodran accedir a la informacióde les llicències i autoritzacionsmunicipals d’obertures de co-merços, fàbriques o oficines. Un

altre punt seria el seguiment deles empreses sense ingressos elsprimers mesos i insolvents quemantenen l’activitat per si satis-fan les quotes de la seguretatsocial i poder recabar informa-ció sobre els administradors.

El contraban que pateixensectors com el tèxtil o el calçatamb les importacions massivesde productes també té cabudaen aquest pla, amb mesures perevitar que no paguin impostos

ni el pagament de cotitzacionsde treballadors.

En relació als concursos decreditors, també es contemplala coordinació entre seguretatsocial i hisenda per personar-se conjuntament i millorar ladefensa dels interessos de l’Es-tat, a més de complementar lesactuacions davant dels embar-gaments i alienació de béns. Lesempreses que constantment esdonen d’alta i baixa a la Segure-

tat Social, sent successoresunes d’altres, a través del canvide dades o treballadors, així haniniciat treballs per realitzar unabase de dades centralitzadaamb les dades del fitxer d’em-presari i administracions socialsde la seguretat social.

Amb aquest pla Hisenda pre-veu recaptar 1000 milionsd’euros els propers tres anys,derivats de la lluita contra elfrau.

L’economia submergida supera els 245.000 milions d’eurosCEDIDA

Amb aquest pla Hisenda preveu ingressar1.000 milions d’euros en tres anys

� L’economia submergida

«L’administraciófiscal de controlesta infradotada»

GESTHA és el cos especial de Gestió d’HisendaPública, en l’actualitat treballa per aconseguir unaadministració financera eficient i que garanteixi lesnecessitats del servei públic de manera racional.


–Com es realitza el càlcul persaber la quantitat en dinersde l’economia submergida?«Calcular el volum de l’econo-mia submergida és complicat, ies basa en estimacions a partirde multitud d’estudis estadís-tics, i el més senzill és adonar-se que existeix quan comparesl’evolució del PIB amb l’evolu-ció de la recaptació per IVA: sis’aprecien divergències impor-tants entre l’evolució del PIB ila recaptació per IVA en el ma-teix període, això és indicatiude la possible existència d’eco-nomia submergida».–Espanya és el segon país dar-rere de Grècia amb més eco-nomia submergida d’Europa,

com és que encara estem així?«L’administració tributària decontrol està infradotada, és adir, té escassos mitjans humanspel volum econòmic d’un paíscom Espanya i així és molt difí-cil controlar el frau. A més, s’had’investigar, per què permettrobar els llocs on els indica-dors ens diuen que es concen-tren les accions fraudulentes.Amb una administració fiscalmés eficient es podria gestionarmillor els diners públics i ambaixò el dèficit públic igualant,així, tots els ciutadans a l’horade complir les seves obligacionsfiscals».–Quin és el motiu que hi hagidemarcacions que concentrinmés frau fiscal que altres?«Per exemple, parlem de Tarra-gona, que és la demarcació que

té més economia submergidade Catalunya. El sector de laconstrucció i els sectors quedepenen d’aquesta té molta in-cidència econòmica, la crisieconòmica ha provocat la pa-rada de la seva activitat a leszones costaneres i sobretot aTarragona. La falta de factura-ció provoca que es deixin depagar impostos, perquè és mésfàcil que deixar de pagar les nò-mines o els proveïdors. Quanuna economia depèn molt d’unsector econòmic, aleshores elfrau augmenta amb molta més

rapidesa.»–Quant a mesures per pal·liarel frau fiscal, a banda de posarmés personal, quines proposa-ria?«La més prioritària, i que final-ment s’aplicarà, és compartirles bases de dades tributàriesamb altres administracions,com les agències tributàries au-tonòmiques que s’estan creantara i fins i tot amb els ajunta-ments i administracions locals,tots tenim dades fiscals i seriamolt que es poguessin compar-tir. Un altra seria un sistema tri-

butari que no afavoreixi tant lesgrans fortunes, els guanys pa-trimonials són purament espe-culatius i tributen molt poc al’escala general de la renda, iaixò no ens sembla just, i a mésanima molt a defraudar. Per lespetites i mitjanes empreses i elsautònoms s’hauria de revisar latributació per ajustar-la a lesdificultats econòmiques prò-pies de la crisi. S’hauria de faci-litar-los el pagament dels seusdeures fiscals o bé flexibilitzarles opcions de pagament d’a-quests tributs.»

Joaquin Polo. Coordinador de Gestha a Lleida

Joaquim Polo, coordinador de Gestha a Lleida.CEDIDA

5Abril de 2010 Empreses

David Planasassumeix la direccióde CAS de BayerMaterialScienceEspanyaDavid Planas ha estatnomenat nou responsa-ble de la unitat de nego-ci de CAS (pintures,adhesius i especialitats)de Bayer MaterialScien-ce a Espanya. Aquestaunitat de negoci es dedi-ca al desenvolupamentde matèries primeres depoliuretà per la formula-ció de pintures, adhesiusi segellants d’alta quali-tat i pel·lícules fines fun-cionals. Té com a princi-pals clients la indústriaautomobilística i trans-port, la construcció i laindústria de l’envàs iembalatge. David Planasté una gran trajectòriades de 1973 a Bayer isubstitueix NicholasSmith, que portarà CASa Bayer India. / Redacció

Kellogg’s elegeix IDLogistics a Vallscom al seu principalcentre logístic aEspanyaL’empresa li ha confiatles operacions de càrre-ga completa i de grupat-ge de palets des de laseva plataforma centralubicada a Valls, pels des-tins de Catalunya, centrei nord de la Penínsulaprincipalment. A més,ILD també s’encarregade realitzar la logísticainversa per a Kellogg’s,cosa que permet consoli-dar la mercaderia en treso quatre punts per tras-lladar-los al magatzem deValls. Kellogg’s ha con-fiat la seva logística aILD per la seva experièn-cia i el compromís en unprojecte comú a llarg ter-mini. / Redacció

CuatreCasas,Gonzalves Pereirapresenta elsresultats del’exercici 2009

El despatx CuatreCasas,Gonçalves Pereira va fac-turar, l’any 2009, 235milions d’euros, un 2,5%menys que l’any 2008;malgrat tot, es tracta delsegon millor any de fac-turació de la història dela companyia. En relacióa les dades a l’oficina quela firma té a la demarca-ció de Tarragona, l’anypassat van facturar vora700.000 euros, xifra quedenota la seva consolida-ció com un dels despat-xos de capçalera a la pro-víncia. A l’oficina quetenen a Tarragona, hi haadvocats, assessors labo-rals i fiscals /Redacció

Grup Vicsan tanca unacord per refinançar elseu deute amb els bancs

RedaccióTARRAGONA

El Grup Vicsan ha tancat ambèxit l’acord de refinançamentdel seu deute amb el totaldels seus bancs creditors. Elgrup, amb una facturacióconsolidada de més de 100MEUR, desenvolupa la sevaactivitat en tres àrees denegoci: immobiliària, cons-trucció i diversificació (ondestaca per la seva presènciaen energies renovables iinfraestructures portuàries).Els objectius financers d’a-

quest acord eren principal-ment, a mitjà i llarg termini,reduir el seu deute total, refi-nançar el deute de curt a llargtermini i reestructurar d’a-cord amb la seva aposta defutur: potenciar el negociconstructor, principal gene-

rador de caixa de grup, adap-tar-se a la realitat immobilià-ria i executar un pla de desin-versions en l’àrea de diversifi-cació.

Entitats participantsCaixa Catalunya ha estat l’en-titat que ha liderat el procés,juntament amb altres comBBVA, CAM, Caja Madrid iBanc de Sabadell, que seguei-xen mantenint el seu compro-mís amb el Grup, amb el man-teniment de les línies de cir-culant.Ara té el repte de complir

el pla de viabilitat, que estàbasat en el desenvolupamentdel negoci constructor. Unaltre focus és l’adaptació deBionat a la realitat del mercatdel biodièsel, a l’espera quees trobi una solució a lesimportacions deslleials.

Ercros cessa la producció dela seva fàbrica de TarragonaEl cessament ja estava previst en la negociació del Pla d’Ajust amb els sindicats


L’empresa química ha parat laproducció d’acetildehid, quetenia a la seva fàbrica de Tar-ragona i que produïa 90.000tones anuals, i que pertany ala Divisió de Química bàsicade la companyia. Aquest fetve donat pel tancament de laplanta d’acetat d’etil, ja quel’acetildehid s’utilitza princi-palment com a matèria pri-mera per la producció d’a-quest producte, a més de laseva utilització, en una petitapart, en la fabricació del pen-taeritritol que es realitza a laplanta que Ercros té a Torto-sa, enquadrada a la DivisióQuímica intermèdia. Així, apartir d’ara, la planta de Tor-tosa s’abastirà d’aquestamatèria primera per submi-nistraments alternatius.Pel que fa als treballadors dela planta a Tarragona, segonsl’empresa, després de lesnegociacions realitzades ambels representants sindicals dela química, els treballadorsafectats finalment no seran15 com s’havia dit, sinó queseran 10 treballadors. Per laseva banda, el comitè d’em-presa exigeix que es mantin-gui l’acord al qual es va arri-bar al juliol passat entre ladirecció de l’empresa i elssindicats on es preveia lajubilació parcial mitjançantcontracte de relleu per a tots

els treballadors. De totesmaneres, encara que el cessa-ment estava previst, no s’es-perava tan aviat, però la con-juntura econòmica que s’estàvivint ha provocat la caiguda

de la demanda de productesen aquesta planta d’acetilde-hid.Ercros té a la demarcació deTarragona cinc centres deproducció, tres al Complex

industrial de Tarragona, for-mat per les fàbriques de Tar-ragona, Vila-seca I i Vila-SecaII, a més de les fàbriques deFlix i Tortosa, al mes de juliolva presentar un Pla d’ajustamb els sindicats on es preve-ia el tancament d’aquestaplanta, a més d’un ERO queafectava prop d’una cinquan-tena de treballadors dels trescentres, dels quals 23 són alcentre de Tarragona.

Imatge de la planta d’Ercros a TarragonaACN

Cost LaboralEl cessament del’activitat d’aquestafàbrica afectarà tots elsseus treballadors

L’empresaErcros té cinc fàbriquesentre les localitats deTarragona, Tortosa iFlix

L’empresa ha aconseguit refinançar el seu deute.CEDIDA

6Abril de 2010Empreses

Sagessa gestionaràla residència i elcentre de dia LesEscoles a Flix

L’Institut Català d’Assis-tència i Serveis ha adjudi-cat provisionalment a Sa-gessa la gestió de laresidència assistida i elcentre de dia per a gentgran Les Escoles a Flix.Aquest nou equipamentper a la ciutat crearà 70llocs de treball directes itindrà 90 places a la resi-dència i 20 al centre dedia. En un principi el va-lor estimat del contracteés de 12,8 milions d’eu-ros. Aquest projecte vacomençar el 2004 ambl’arranjament de la façanade les antigues escolesdissenyades per l’arqui-tecte Paül Müller. / Re-dacció

Repsol, Petronor iBBK han signat unacord sobre lesaccions de CLHRepsol, Petronor, i BBKhan arribat a un acord pelqual BBK adquireix el pa-quet accionarial d’un 5%de la Companyia Logís-tica d’Hidrocarburs, queRepsol posseïa de formaindirecta a través de Pe-tronor. L’operació s’hatancat per un import de145 MEUR, amb unefecte en el resultat netdel Grup Repsol, de 107MEUR. Així, Repsol redu-eix la seva participació aCLH fins a un 10% i deixaobert el procés per ven-dre un 5% addicional. /Redacció

Fersa ven el 16%dels dos parcseòlics de CaseresLa societat Fersa d’Ener-gies renovables ha venutde la seva filial Catalanad’Energies Renovables(Cater) la participació del16% dels dos parcs eòlicsa Caseres al fons especia-litzat en energies renova-bles Green Alliance. Així,Fersa redueix la seva par-ticipació a Cater al 84%i ingressa 6,04 MEUR.Cater és la titular delsparcs eòlics Mudèfer, de45 MW i Mudèfer II de12,6 MW, a la Caseres(Tarragona). Els parcs esvan començar a construirl’any passat i ara es tan enla seva fase final. /Redac-ció

RedaccióVALLS

Manusa, líder en el sector dela fabricació de les portes au-tomàtiques, fa una apostaclara per la innovació i lesnoves tecnologies i llença almercat una sèrie d’accessorisper a portes automàtiquesintel·legents. Per l’empresa,una porta automàtica pot fermés que obrir i tancar, i mit-jançant aquests accessoris latransforma en intel·ligent, quea més de interactuar amb elusuaris pot facilitar dadesútils per dur a terme accions

posteriors. El ventall de pro-ductes van des d’oferir mis-satges visuals o acustics, fins al’il·luminació, diferents tipolo-gies de vidres o el control d’a-fluència per saber el tràficd’entrades i sortides.D’altra banda, les portes

automàtiques que fabrica sónuna excel·lent solució per l’es-talvi enèrgetic tant per co-merços, aeroports o hospitalscom per a espais públics a peude carrer. Totes atenen lanova RITE i disposen del sis-tema de tancament necessariper evitar que es quedin ober-tes, tal com demana el nou re-

queriment del RITE.Manusa, té des de l’any

1972 la seva planta de pro-ducció a la ciutat de Valls,ocupen més de 15.000 m2 i

un volum de producció de15.000 portes l’any, i donenfeina a més 100 persones.Tota la seva tecnologia i fabri-cació és 100% nacional.

Manusa apostaper la innovació il’estalvi enèrgeticL’empresa catalana de portesautomàtiques té la fàbrica a Valls

La fabricació de portes automàtiques de Manusaestà concentrada a Valls.

CEDIDA

El Premi DOW recau en JosepGrau, estudiant de la URVEl premi, de 10.000 euros, li servirà per cursar un màster d’Història de la Ciència

RedaccióTARRAGONA

Com cada any des de fa 32anys, les instal·lacions deDOW Chemical van acollirl’acte de lliurament del PremiDOW. L’acte va ser presiditper Anton Valero, presidentde DOW, i el conseller d’E-ducació de la Generalitat,Ernest Maragall.Aquest any el premi va

recaure en el jove Josep GrauBové, de la Masó, estudiantd’enginyeria química de laURV, que ha captivat el juratamb el seu projecte i la sevatrajectòria tant curricularcom professional. El premi,valorat en 10.000 euros, el varebre de mans del consellerd’Educació i del president deDOW, Anton Valero, i el des-tinarà a continuar la seva tra-jectòria formativa, cursant elmàster en Història de la Cièn-cia, que és el projecte que vapresentar. El motiu de volerrealitzar aquest màster és queuneix lletres i ciències, i tec-nologia i pensament especu-latiu. Segons Grau, la divisióentre ciència i lletres és«totalment inexistent», i és onradica l’excepcionalitat delseu projecte. Quant als pro-jectes de futur, a banda decursar aquest màster, Grau esvol endinsar en el món de lajoguina i vol dissenyar jogui-nes sense cap componentelectrònic i presentarà, el proper 13 d’abril, un llibre

sobre els edificis modernistesde la ciutat.Per la seva banda, el presi-

dent de DOW, Anton Valero,va destacar l’esforç de l’em-presa per mantenir la dotaciódel premi tot i aquest tempsde crisi econòmica. A més,juntament amb el rector de la

URV, Francesc Xavier Grau,també va remarcar l’estretarelació que hi ha entre l’em-presa química i la universitat.Per la seva banda, ErnestMaragall va ressaltar la capi-talitat que exerceix Tarrago-na, quant a educació i sobre-tot en formació professional.

El conseller Maragall i el president de DOWamb el guanyador del premi.

OLÍVIA MOLET

Comença lacampanya «Dow LiveEarth Run for Water»

Dow Chemical Ibèrica i LiveEarth van presentar la cam-panya «Dow Live Earth Runfor Water» a Tarragona, unainiciativa que agrupa esdeve-niments i accions concretes a192 països per conscienciarla societat i recaptar fons quecontribueixin a superar lacrisi global de l’aigua. Pel quefa a les accions previstes aTarragona, el 17 d’abril esfarà una caminada solidària ala Pineda amb el títol «Cons-ciencia’t, Comparteix i Col·la-bora: Caminada SolidàriaMundial pel SubministramentSostenible d’Aigua Potable».Els fons recaptats aniran amillorar el subministramentd’aigua potable a zones ambrecursos limitats com Xina,l’Índia, Amèrica del Sud iÀfrica. La caminada és obertaa tothom, i el recorregut seràentre diverses zones de la Pi-neda i Vila-seca, amb un totalde 6 quilòmetres.

Empresa i UniversitatL’acte va ser un reflex del’estreta relació entrel’empresa química i laUniversitat

Fe d’erradesEnric Calvo és el delegat dePIMEC al Priorat i no el pre-sident, com es va indicar peruna errada involuntària enl’edició número 27 del Crò-nica d’Actualitat Empresarial.El president a la comarca ésCarlos Roda.

7Abril de 2010 Empreses

Toscà cedeix part de la sevaproducció i reforça distribucióL’empresa de begudes carbonatades ha unit esforços amb Sanmy per rendibilitzar la seva activitat

Núria ArlandesELS REGUERS

Begudes Toscà, S.A., empresadedicada a la fabricació i dis-tribució d’envasos i begudescarbonatades, ubicada alsReguers (Tortosa), ha signatun acord amb l’empresaSanmy, dedicada a l’embote-llament i fabricació de begu-des de Terrassa, per tal dereduir despeses i rendibilitzarles inversions que ha realitzaten instal·lacions i productesnous.

Per una banda, l’empresade les Terres de l’Ebre hacedit una petita part del fonsde comerç de l’empresa, queconsisteix en la línia d’envasatdel sifó no retornable i part

dels clients d’aquesta líniaproductiva. Per la seva banda,Sanmy, que té unes previsionsde creixement de vora el 18%de cara al 2010, redueix des-peses amb aquesta cessió iaconsegueix augmentar lalínia d’envasat que ja té a laseva seu a Terrassa, la duradad’aquest acord serà de 10anys. Segons Miquel Vidal,gerent de Toscà, d’aquestacord se’n beneficien les duesempreses, i a més així aconse-gueix invertir en la fabricacióde nous productes. Davantdels rumors de tancament del’empresa, Vidal ens ha mani-festat que això no són mésque rumors i que l’empresasegueix la seva activitat nor-mal, amb la fabricació i la dis-

tribució dels seus productes,a més de 800 punts de vendaa tot Espanya. La marcaToscà, de gran prestigi dinsdels sector, amb aquest acordno perd ni presència ni quotade mercat.

Begudes Toscà és una deles empreses més emblemàti-ques de Tortosa, al sud deTarragona, prop de les sevesinstal·lacions es troba elmanantial d'aigua propietatde la família Vidal-Sabaté,fundadora de l'empresa desdel 1960. Un dels seus pro-ductes d’envàs estrella és elsifó retornable.

A dalt, els productes quecomercialitza Sanmy. A la

dreta, el nou sifó de Toscà

Nou envàs per sifó iservei a domicili,novetats de Toscà

L’empresa de les Terres de l’E-bre no deixa de treballar pertal de evolucionar en els pro-ductes marca de la casa, peraixò ha tret al mercat el nousifó toscà en envàs recupera-ble, que significa l’evoluciótotal del sifó de tot la vida. Lacaracterística principal d’a-quest tipus d’envàs, tot i serde plàstic, és que garanteix lasostenibilitat ja que al ser unenvàs reutilitzable no generaresidus, i a més es pot usar lesvegades que necessitem. Lamanera d’omplir-lo és lamateixa que la del sifó tradi-cional, directament i ambmolta pressió pel tub de sorti-da, que encara que sigui méslenta garanteix la seva funcióperquè surti amb força. Aquestenvàs manté totes les qualitatsi les característiques del pro-ducte envasat. El disseny queté recorda al sifó tradicionalperò molt més pràctic, al serde plàstic no es trenca, i s’hi hadonat un toc més innovador.Aquest tipus de sifó es dirigeixal petit comerç i es serveix adomicili, no es pot trobar a lesgrans superfícies, així es garan-teix un tracte més directe i espermet controlar el seu fun-cionament.

RedaccióTORTOSA

Cogen Energia España, filialde la companyia noruegaCogen, invertirà 8 milionsd’euros en la renovació de laplanta de cogeneració decicle combinat, Tortosa Ener-gia, S.A (Tesa) de 28 MW, ubi-cada a una de les plantes de lafàbrica que té Ercros a Torto-sa. Aquesta inversió es sumaals 9 milions d’euros que vainvertir la companyia per laposada en marxa el passatmes de gener, de l’altra plantaubicada a les mateixes ins-

tal·lacions, i que va suposarun augment de fins 41,6 MWde potència entre les duesplantes, amb la qual cosa hapassat a ser unes de les méssignificatives d’Espanya.

L’objectiu d’aquesta reno-vació és la substitució delsequips actuals per uns altresamb l’última tecnologia i méseficients, que reduiran en un5% addicional les emissionsde CO2 i dividiran per 10aquestes emissions. Això, unita l’apropament entre la fontde generació de l’electricitat iel lloc de consum, evitarà finsun 2% de les pèrdues habitu-

als que es produeixen en eltransport i la distribució. Amés, es podrà mantenir lesprimes estatals per les ener-

gies especials deu anys més, jaque aquest tipusd’instal·lacions veuen redu-ïdes les subvencions públi-

ques a partir dels 15 anys devida, tret que facin inversionstan importants com les queacaba de fer l’empresa a lesseves instal·lacions. Ambaquesta inversió, el grupCogen compleix la previsiód’inversions previstes peraquest 2010. A més, el mante-niment integral de la plantaes realitzarà a través de la sevafilial Cogen Energia EspañaSLU. Tortosa Energia, S.A.està participada majoritària-ment per Cogen AS, i submi-nistra des del 1996, a ErcrosS.A. per a la seva fàbrica deTortosa, vapor generat en unaplanta de cogeneració decicle combinat de cicle com-binat de 28MW. A causa de lagran expansió de la fàbrica,des de la posada en marxa dela planta de cogeneració decicle combinat, i l’elevatpotencial de cogeneració dis-ponible, el 2007 Ercros i Tor-tosa Energia, S.A van arribar aun acord que ha permès,entre altres temes, ampliar iara renovar la planta de coge-neració existent.

Cogen AS inverteix8MEUR a la plantade TortosaLa inversió servirà per la renovació de laplanta de cogeneració Tesa d’Ercros

Imatge exterior de la planta de l’empresa Cogena la localitat de Tortosa.

CEDIDA

8Abril de 2010Empreses

Can Pistraques, qualitat i tradició,la seva raó de ser des del segle XIXL’empresa, de caire familiar, es dedica a l’elaboració d’embotits des de l’any 1897 a la Riera de Gaià

Núria ArlandesRIERA DE GAIÀ

El Camp de Tarragona és unterritori on el sector primarité molta tradició, una de lescaracterístiques principalsque el podria definir és el seucaire familiar, i, a més, de llar-ga trajectòria; en aquest sentittrobem al ben mig de la Rierade Gaià una de les empresesmés conegudes de la nostraterra, Can Pistraques.

L’empresa es remunta afinals del segle XIX, concreta-ment el 1897, que és la datade la factura més antiga queconserven. La seva activitatsempre ha estat l’elaboraciód’embotits, així com diversosproductes carnis derivats delporc. Des de llavors fins aras’han dedicat a realitzar elcontrol de tots els passos en elprocés de cria, de l’engreixfins a la matança i l’elaboraciófinal dels productes, però desde fa 18 anys que van haverde dedicar-se exclusivament al’elaboració i la venda, a causaprincipalment de les normati-ves sanitàries vigents. El seuprincipal punt de venda desde la seva fundació ha estat ala Riera de Gaià des d’on delsseus inicis fins ara han servitles famílies del Camp de Tar-ragona. La creixent demandadels seus productes, semprede primera qualitat, ha fet ques’ampliés el negoci amb unaltre punt de venda a la pobla-ció dels Pallaresos, cobrint elsdos pols la ciutat de Tarrago-na, a més de la distribució quees realitza a botigues, restau-rants i xarcuteries de la ciutati de tota la demarcació. Laqualitat dels seus productesha travessat les fronteres delterritori i ara podem trobar

els productes de Can Pistra-ques en moltes carnisseries,restaurants i botigues de Bar-celona i de la seva àrea metro-politana.

Com a empresa de cairefamiliar, elabora els seus pro-ductes d’una manera artesa-nal tal com feien els seusavantpassats; la matèria pri-mera dels seus productesprové dels millors escorxa-dors, amb carns de primeraqualitat. Les seves tripes natu-rals, el manteniment manualdel lligat dels seus embotits, elseguiment de tot el procésd’elaboració tal com es feia fa125 anys comporta que elnom qualitat acompanyi sem-pre els seus productes. Així,des de Can Pistraques esprima la qualitat davant delcreixement en la seva produc-ció, ja que l’elaboració artesa-nal dels seus productes estàrenyida amb les cadenes deproducció i es perdria total’essència i el que distingeixels embotits Can Pistraques.Aquesta manera d’elaboracióha fet que Can Pistraquesobtingui gènere de primeraqualitat i estigui reconegutper crítics culinaris i servit ales millors taules.

El ventall de productesque s’elaboren des de la Rierade Gaià és molt ampli. Elspodem dividir en tres apar-tats: els productes frescos, ondestacaríem la llonganissaamb pebre negre i blancsegons el gust del consumidori els xoricets amenitzada ambuna fórmula tancada i dife-rents licors. Els productescurats, on trobem la secallonaelaborada com la botifarracrua però aplicant un procésd’assecatge, i la sobrassadacurada elaborada amb dife-rents formats de tripa, i, final-ment, els productes cuits onpodem trobar bulls blancs inegres, catalana trufada, cula-nes blanques i negres, o pernildolç entre d’altres.

Una imatge retrospectiva de l’inici de l’activitat de Can Pistraques,ubicada des de sempre a la Riera de Gaià

CEDIDA

TradicióEncara elabora els seusproductes amb elsmateixos mètodes queels seus avantpassats

DistribucióEls seus productes éspoden trobar enrestaurants i botigues deTarragona i Barcelona

Pizzes i carpatxos, l’evolució de la tradició

Segons Josep M. Sunyer gerentde Can Pistraques, el secret dela seva empresa està a mante-nir els mètodes d’elaboració iintentar que els productesresultants no deixin de perdreel sabor dels inicis. Un exempled’aquesta premissa és el nodeixar d’innovar i actualitzarl’ampli ventall de productes,sempre pensant en els consu-midors. Amb la base de pro-ductes tan tradicionals de lanostra gastronomia com elspeus de porc, ara Can Pistra-ques l’han actualitzat i elabo-ren Carpatxo de Peus de Porc,

que amb una base dels peus,cuits marca de la casa, desos-sats i embotits amb barresestan preparats per laminar-los i poder disfrutar d’unamanera diferent i fresca aquestplat de la nostra cuina. Unaltra novetat que ens presentasón les pizzes elaborades ambels seus embotits, un producteque combina a la perfecció lamillor de la cuina italiana ambla catalana, essència de lacuina mediterrània. En definiti-va, podem dir que Can Pistra-ques és el millor exemple dequalitat, tradició i innovació.

� empreses amb història

Pol. Industrial de Constantíc/ Luxemburgo, nau 2-3 - 43120 Constantí (TARRAGONA)Tel. 977 524 551 - Fax 977 524 709

• Instal·lacions elèctriques (BT-MT) i instrumentació• Muntatge propi d’armaris elèctrics• Configuració i soft de PLC’s, SCADA i Sistemes deControl• Enginyeria i projectes claus en mà• Calibracions per qualitat• Circuits tancats de TV industrial

9Abril de 2010 L’entrevista

«Sense competència, l’aeroportno pot tenir una gestió eficient»

Germà Bel és catedràtic d’economia de laUB, la seva investigació acadèmica es cen-tra en l’economia i la política de les in-

fraestructures i el transport. Per altrabanda, investiga sobre la reforma del sec-tor públic, especialment en matèria de pri-

vatització de l’empresa pública, regulació icompetència en els mercats, i reforma delsserveis locals i de les infraestructures.


–La gestió centralitzada delsaeroports tal com està arasembla no viable. Què canvia-ria si hi hagués un model degestió així?«En termes de gestió aeropor-tuària, molt més important quela descentralització política,que és un debat mal enfocat, ésel canvi del sistema on tots elsaeroports es gestionen pelmodel centralitzat amb unagestió conjunta, cap a unmodel de gestió individual,Que vol dir que cada aeroportes gestiona per si mateix, desde la proximitat territorial. Elque comportaria la descentra-lització de la gestió aeropor-tuària en termes estratègicsseria: decidir quines inversionsfas per fer la teva oferta a lesaerolínies i als usuaris, decidirquins preus poses, que han d’a-nar lligats a les inversions quetu fas perquè les has de pagar ia l’operació quotidiana de l’ae-roport i decidir quins acordsfas amb les companyies. Inver-sions, tarifes i política comer-cial són els tres elements estra-tègics en la gestió d’un aero-port, i qui decideix en aqueststres elements, decideix quinaés la missió que tindrà l’aero-port per al seu territori».–A què es pot deure que l’ae-roport de Reus hagi sigut delsque ha crescut més en nom-bre de passatgers i al mateixtemps tingui 5 milions de pèr-dues?«Segurament, té a veure ambles inversions que es van fer enel passat i amb una gestió moltdolenta, i que durant molt detemps no s’hi va posar moltaatenció perquè es veia que s’o-brien pistes, es feien obresperò quan ha de sortir la gestióeficient de l’empresa que hogestiona, és quan t’adones deldèficit de gestió; per unabanda, les inversions que s’hanfet i, per l’altra, el desgavell delscontrols del trànsit aeri. L’aero-port de Reus pel volum de tràn-sit de passatgers es situa al llin-dar d’aeroports que haurien detenir rendibilitat financera. Elsaeroports d’entre 1 i 1,5milions de passatgers, com és elcas, són aeroports que amb unagestió i unes tarifes adequadespoden autofinançar-se; peraixò, no hauria de rebre ajuts.La xifra de 5 milions d’euros ésdel tipus de xifres que li surtena Aena, i denoten mala gestió.Al no haver-hi competència

aeroportuària, no hi ha eficièn-cia».–Quant a l’aeroport de Reus,basar la competitivitat en unasola companyia aèria és boper la seva viabilitat?«Aeroports com el de Reustenen un menú molt limitat decompanyies que estan disposa-des a fer operacions en aquestsaeroports. De fet, la gestió d’ae-rolínies tipus Ryanair no depènd’Aena que no té activitatcomercial, sinó dels comitès derutes que han estat creats anivell d’autoritats locals, pro-vincials, de la Generalitat i

Cambres de Comerç. L’estratè-gia comercial de Ryanair ésbasa a explotar aeroports detipus regional i secundaris, hihagi un gestor centralitzattipus Aena o un gestor localcom a molts aeroports del món.Ara per ara, el model comercialper aeroports petits és aquest,és a dir, agafes Rynair o ho dei-xes. El risc és que si marxa, notens opció, per això l’has decuidar».–Infraestructures i desenvo-lupament econòmic van lli-gats, quines creu que han deser les prioritats a les Terres

de l’Ebre?«A les Terres de l’Ebre, s’ha fetuna aposta clara per la partici-pació dels agents econòmics isocials que són els que conei-xen millor les seves prioritats.S’han fet estudis al respecte fapoc, que han mostrat clara-ment la preferència per les car-reteres de vertebració internadel territori i per la connexióde mercaderies del sistemaproductiu, i es miren a moltadistancia qüestions relatives apetits aeroports regionals o altren de l’alta velocitat. Priorit-zen les necessitats pel sistemaproductiu d’aquestes comar-ques perifèriques, com la inte-gració entre si a nivell de trans-port de persones i mercaderiesi la integració fora a nivell detransport de mercaderies».–Creu que és correcta la pla-nificació d’una infraestructu-ra que uneixi l’estació del’AVE amb Tarragona?«No crec que hi hagi unanecessitat de fer una inversiócom aquesta, per aconseguirque el viatge en AVE des delcentre de Tarragona costi cincminuts menys, que per unes

rodalies millorades i a més tin-gui moltes menys freqüències.El que no és necessari és quedes de Tarrago¨na es puguianar per dues vies ràpidamenta Barcelona amb una inversióimpressionant. Pel que fa alsviatges a Madrid des de Tarra-gona, s’hauria de saber quantagent hi viatja cada dia i quantagent hi viatjaria havent-hiaquesta connexió, però aquestsno compleixen cap objectiu decohesió regional ni territorialni social; si el trànsit ho potpagar, que ho pagui. No témassa sentit que per agafarl’AVE per anar a Barcelona esfaci una sortida d’un ramal del’estació de Tarragona».–Creu que l’AVE és unainfraestructura per una ciutatcom Tarragona?«L’AVE és una infraestructuraque des del punt de vista de lanecessitat tal com està feta noera necessària per a Espanya,ni per a Tarragona, i menys allloc que està ara; hauria valgutmés haver fet l’estació de l’AVEo al centre de Reus o al centrede Tarragona. Pel que fa a l’ac-tivitat econòmica que potaportar, l’AVE té un balançnegatiu com s’ha demostrat aLleida i més si no estar al cen-tre de la ciutat. Una altra cosaés que l’ús del tren sigui enviarnegoci a Barcelona, que es elcas de l’AVE, però això és unaaltra discussió. És massa lainversió i la despesa per feralguna cosa que no fas moltmillor que amb un servei derodalies millorat integrat a laciutat. Però si millores les roda-lies de Tarragona i en 40 o 50minuts et pots plantar a Barce-lona, a qui l’interessa anar enAVE?».–Què opina de l’opció delTramcam per unir Tarragona ila seva perifèria?«Jo no conec amb precisió elprojecte, tinc una idea genèri-ca del traçat però no puc donaruna opinió clara perquè noconec les previsions de costoseconòmics i beneficis econò-mics, ambientals i socials queés el que s’ha de valorar, peròen general em consta que elssistemes de tramvia són moltmoderns i verds, una cosa moltapreciada però no deixa de serun tren i aquests són moltrígids per comunicar nuclis depoblació poc densos. Tenenpoques freqüències i acabentenint un nivell de dèficit quees fa insuportable. No sé si és lamillor opció, però hem de ferservir la lògica».

Germà Bel defensa les rodalies en detriment de l’AVECEDIDA

Germà Bel. Catedràtic d’Economia de la Universitat de Barcelona

Gestió Aeroportuària«Els tres elementsestratègics de decisióque comportaria ladescentralització dela gestió en elsaeroports serieninversions, tarifes ipolítica comercial»

Unir Tarragona-AVE«Aquesta inversió ésinnecessària; a més,d’una gran despesaper al territori,valdria més la penaque es prioritzés lesinversions en lesmillores a rodalies»

10Abril de 2010Actualitat

Núria ArlandesBARCELONA

Gas Natural ha presentat a Bar-celona el balanç de l’any 2009 iles previsions per aquest 2010per la demarcació de Tarrago-na. La presentació va anar a càr-rec de Roger Serrat, delegat dedistribució a Tarragona; EnricArgelich, director de distribu-ció de la zona Est, i Antoni

Gella, director d’explotació del’empresa. Roger Serrat va fer elbalanç de 2009 on va destacarla distribució de la xarxa de gasnatural a 45 municipis tarrago-nins i l’obertura de 4.500 puntsnous de subministrament, ambun total de 149.914. Com a fetsdestacables, Serrat va subratllarl’inici del subministrament aVallmoll, la millora de les xarxesde distribució en funcionament

i l’esforç comercial de la compa-nyia durant l’any passat, i queva suposar una inversió de 10,5MEUR. D’infraestructures, es vaparlar del gasoducte de Mora-Ascó-Flix, que es troba en pro-cés de tramitació administrati-va i que no es preveu que esti-gui en funcionament a curt ter-mini. D’altra banda, el gasoduc-te de l’Ampolla-Camarles-Perelló segueix en fase d’estudi,

però es continuarà treballanten tots dos projectes aquest any2010.

Pel que fa a les actuacionsprevistes per aquest any, hi hal’arribada de gas al municipi del’Aldea, a més de continuar ambl’ampliació del nombre depunts de subministrament i lamillora dels ja existents. D’altrabanda, Serrat va destacar elprojecte de fer arribar el gas al

Centre Penitenciari del Catllar ial polígon industrial CatalunyaSud a Tortosa que està en fased’estudi. Quant a les comarquesdel Priorat i Terra Alta, on no hiha xarxa de distribució no hi haprevist cap projecte ni a curt nimitjà termini, però Serrat vaassegurar que ho estan estu-diant. Pel que fa a inversions, esdestinaran 8,3 MEUR, delsquals 7,2 MEUR seran per laconstrucció de 52,7 nous qui-lòmetres de xarxa i la resta a larenovació i ampliació de part dela xarxa actual. Es preveu incor-porar 4.360 punts de subminis-trament nous d’aquí a finalsd’any.

Gas Natural invertirà més de 8 MEUR ales comarques tarragonines aquest 2010

� Es destinaran principalment a la construcció de noves xarxes i a la millora de les ja instal·lades

El Banc d’Espanya aprova les duesfusions de les caixes catalanes

� Caixa Tarragona, Caixa Catalunya i Manresa van donar el vistiplau al pla d’integració el mes passat

Al procés dereestructuració de lescaixes catalanes només liresta l’aprovació delFROB i l’autoritzaciódefinitiva de laGeneralitat

RedaccióTARRAGONA

El Banc d’Espanya ha aprovatles dues fusions de les caixescatalanes, la de Caixa Manlleu,Sabadell i Terrassa i la fusió deCaixa Tarragona, Catalunya iManresa, i la integració de lafusió espanyola de Caja delDuero i Caja España. Segons laseva Comissió executiva, elsplans d’integració de les caixescatalanes i espanyola s’hanaprovat perquè compleixen els«criteris de solidesa i racionali-tat econòmica que s’han d’exi-gir per a operacions comaquestes».

Al mateix temps van seraprovats per la comissió recto-ra del Fons per a la Reestructu-ració d’Ordenació Bancària(FROB) ja que és necessàriaperquè requereixen la sub-scripció de participacions pre-ferents convertibles en quotesparticipatives de l’entitatresultant per un valor en con-junt de 2.155 milions d’euros,dels quals 1.655 són per lescatalanes. El pla d’integracióde Caixa Tarragona, Catalunyai Manresa requereix recursosper un valor de 1.250 milionsd’euros, una xifra lleugeramentinferior als 1.315 milions d’eu-ros que es contemplaven abansde l’elaboració del pla d’inte-gració definitiu. L’altra fusiócatalana necessita 380 milionsd’euros i l’espanyola, 525milions d’euros.

La comunicació de les con-

dicions de l’operació, el Bancd’Espanya les ha comunicatimmediatament a la ComissióEuropea; una vegada estiguitot aquest procés en marxa,

només faltarà la decisió delFROB que es comunicarà alMinisteri d’Economia i Hisen-da en el termini marcat per lanormativa. I per últim el procés

d’integració haurà d’estar rati-ficat per les respectives assem-blees de les caixes respectives.Pel que fa les fusions catalanes,hauran d’obtenir l’autoritzaciódefinitiva per part de la Gene-ralitat. Tots dos projectes espreveu que siguin una realitatel proper mes de juliol.

Reestructuració FinanceraEl consell del Banc d’Espanyavol posar en marxa un procésde reestructuració financera aEspanya, que es basarà princi-

palment en les caixes d’estalvisper aconseguir institucionssolvents en un entorn cadavegada més complicat. MiguelÁngel Fernández Ordóñez,governador del Banc d’Espa-nya, ha instat el sector financera accelerar la reestructuracióbancària i a evitar el retarddels plans d’integració pen-dents i ha reclamat que enti-tats i governs autònoms noposin pals a les rodes, ja que elBanc d’Espanya pot intervenirentitats si es necessari.

Oficines centrals de Caixa Tarragona a la capital del Tarragonès.CRISTINA AGUILAR

Banc d’EspanyaSegons la comissióexecutiva, aquestesentitats reuneixen elscriteris necessaris perla fusió

FROBLa fusió de CaixaTarragona, Catalunyai Manresa requereixrecursos per un valorde 1.250 MEUR

La fusió de CaixaTarragona, Catalunya iManresa ja és unarealitatLes direccions de Caixa Tarra-gona, Caixa Catalunya i CaixaManresa van aprovar el pla d’in-tegració definitiu el passat mesde març. Així es culmina un pro-cés que va començar l’octubrede l’any passat i que finalitzaràsegurament amb l’aprovació deper part del FROB a finals dejuny d’aquest any.Així, amb el pla d’integració deCaixa Tarragona, Catalunya iManresa es convertiran en laquarta caixa d’estalvis d’Espa-nya per volum d’actius consoli-dats (81,020 milions d’euros),crèdits al client (62.088) irecursos de clients gestionats(70,009 milions d’euros) i amés comptarà amb una xarxad’oficines de 1.215 sucursalsrepartides majoritàriament pelterritori català, però també perarreu d’Espanya; quant a ocupa-ció, tindrà 7.600 treballadorsen total, després d’arribar a unacord unànime amb les repre-sentants dels treballadors, ones va pactar la retallada en rela-ció al treballadors fos de 1.300i 395 quant a sucursals.


DEMARCACIÓ DE TARRAGONA I TERRES DE L’EBRE Suplement Especial. Abril de 2010

Nous valors econòmics per alfutur empresarial tarragoní

La cloenda de la 10a Nit Empresarial va anar a càrrec del president de la Generalitat.OLÍVIA MOLET

Les ponències dels empresaris EsteveFarrero, president de Bimbo, i JuanAntonio Germán Monge, directorgeneral de Relacions Externes de Mer-

cadona, van obrir la 10a Nit Empresa-rial, centrades principalment a donarpossibles solucions per sortir de lacrisi econòmica actual.

Valors com risc, valentia, exportació, competitivitat, oexternalització, han estat els protagonistes de la 10a NitEmpresarial que va organitzar la CEPTA

12Abril de 2010Nit Empresarial de Tarragona

Nous valors i nous reptes, pilarsper poder sortejar la crisi

� La crisis econòmica i les possibles solucions per sortir-ne van marcar la 10a Nit Empresarial

La 10a Nit empresarialva tenir lloc a l’AuditoriAugust del Palau deCongressos on va reunirprop d’un milerd’empresaris de la nostrademarcació.

RedaccióTARRAGONA

L’acte va comptar amb l’assis-tència del president de laGeneralitat, José Montilla, queva ser l’encarregat de tancarl’acte. Montilla va estar acom-

panyat pel president de laCEPTA, Josep Antoni Belmonte;l’alcalde de Tarragona, JosepFèlix Ballesteros; el consellerdel departament d’Indústria,Universitats i Empresa, JosepHuguet, i el president deFoment de Treball, Joan Ros-sell.L’acte va començar amb dosponents de pes: el president deBimbo, Esteve Farrero, amb laponència «El partnership, unavia de creixement sostenible»on va destacar la importànciade la cooperació per establirrelacions professionals ambaltres països a les relacions iconstruir-les en la confiança.

Tot seguit va intervenir eldirector general de RelacionsExternes de Mercadona, JuanAntonio Germán Monge, queens va parlar de les estratègiesde Mercadona per sortir de lacrisi com és l’augment de laproductivitat en benefici delconsumidor.L’acte va continuar amb l’en-trega de guardons i reconeixe-ments que lliura la Cepta a lesempreses de la demarcació;una vegada finalitzada l’entre-ga dels guardons, es va donarpas als parlaments de les auto-ritats polítiques que van presi-dir l’acte. El primer d’ells fouJoan Rossell, president de

Un moment de la ponència a càrrec del director general de Relacions Externes de Mercadona, Juan Antonio Germán MongeOLÍVIA MOLET

CEPTA per tal de celebrar el desèaniversari de la Nit Empresarial vaobsequiar als assistents a l’acteamb una llamina de l’artista tar-ragoní, Josep Ma Rosselló. L’ar-tista ha volgut representar elcamí que emprenen les empresesi les agrupacions empresarials decara al futur. A més, Rosselló vaexposar una petita mostra de laseva obra a l’entrada del recintefiral, composta per tres teles degran format inspirades en fotosde fotografs tarragonins i una es-cultura.

Rossello pinta el futurempresarial

13Abril de 2010 Nit Empresarial de Tarragona

Foment del Treball, durant laseva intervenció va fer referèn-cia als estralls causats per lacrisi, i va apostar per la impor-tància de crear noves empresesi el suport a l’emprenedoria. Enaquest sentit, Rossell va remar-car que els empresaris queoptin per la via de la professio-nalitat i la feina ben feta obtin-dran beneficis a mitjà i llargtermini.Joan Antoni Belmonte, presi-dent de CEPTA, en to reivindi-catiu va demanar a les adminis-tracions que escoltin les reivin-dicacions de les pimes, querepresenten el 98% del teixitempresarial de Tarragona, amés de tenir en compte aquestpercentatge a l’hora de legislarja que no ha de tenir les matei-xes obligacions una empresa del’Ibex 35 que una petita empre-sa. Després es va continuaramb les intervencions de JosepPoblet, president de la Diputa-ció de Tarragona, que va ressal-tar la importància d’actes comel de la Nit Empresarial perenfortir el sector, i la interven-ció de Josep Fèlix Ballesteros,alcalde de Tarragona, que vadestacar el paper del consistoriquant als ajuts a l’activitatempresarial i l’esforç municipalper escurçar el termini depagaments als proveïdors i lacontenció de la pressió fiscal, iles infraestructures com el Porto la futura A-27 que podenreforçar l’activitat empresarial.La cloenda de 10a Nit Empre-sarial va anar a càrrec del pre-sident de la Generalitat, JoséMontilla. En la seva interven-ció, Montilla va demanar alsempresaris més dinamisme quemai per poder superar aquestaetapa i va donar un missatge detranquil·litat assegurant queaquest 2010 l’economia avan-ça de nou cap a l’estabilitat toti l’alt índex d’atur. Pel que fa ales comarques de Tarragona, vadestacar els recursos que apor-ta al país i l’enllaç que suposaamb el món el corredor delMediterrani.

Josep Poblet«Trobades comaquestes sónessencials per sortiroficialment de la crisieconòmica»

José Montilla. President de la Generalitat«Cal transformar progressivament, però sensedemora, el model de creixement econòmic deCatalunya»

Josep Fèlix Ballesteros. Alcalde de l’Ajuntament deTarragona«Cal que tots els sectors econòmics estiguinpreparats per sortir d’aquesta situació»

Joan Rossell. President de Foment del treball«Els nous empresaris que apostin per laprofessionalitat i per la feina ben fetaobtindran beneficis a curt i mitjà termini»

Josep Antoni Belmonte. President de CEPTA«Les administracions han de treballar peraugmentar el pes dels sectors empresarials aMadrid i a Brussel·les»

Guardons i ReconeixementsSCA Hygiene Products S.L., guardonada com a millor empresa 2009 de la demarcació de Tarragona

RedaccióTARRAGONA

Un dels moments més espe-rats de la Nit Empresarial ésl’entrega de guardons enreconeixement a la tascarealitzada per les empreses deles comarques tarragoninesl’any 2009. Els guardons esdivideixen en deu categoriesque primen qualitats empre-sarials com la innovació, latrajectòria i la competitivitat.Aquest any els premis queatorga anualment la Ceptavan ser els següents: MillorEmpresa 2009, SCA Hygiene

Products, S.L., Millor Trajec-tòria Empresarial 1999-2009, BASF Espanyola, S.L,Guardó a la Projecció Inter-nacional 2009 Plasfi, S.A.,Guardó a la Innovació, Llaza,S.A. el Guardó a la Igualtatd’Oportunitats a la FundacióEstela, el Guardó a l’emprene-doria Alazor, S.L. (Ex-Acqueuo) i la cooperativaAgrícola i Caixa Agrària i S.C.de Riudecanyes, SCCL (Ex-Acqueuo), el Guardó a la For-mació en l’Empresa Fremap,El Guardó a la Responsabili-tat Social Corporativa, Rep-sol; Guardó a l’Empresa

Familiar, Insagra Uno, S.L.; ifinalment el Guardó d’Honorde Cepta, d’Applus Idiada.Després de l’entrega de guar-dons 2009 de Cepta van pas-sar a lliurar els reconeixe-ments, premis a la feina benfeta que proposen diversesassociacions de la nostrademarcació: MatalasseriaJordà proposada pels Botigu-

ers de Tarragona; el Centred’Estètica Holistica Beti iRosa Drudis per l’Associaciód’Esteticistes de Tarragona;Centre d’Iniciatives i Turismedel Vendrell per CIT; InstarEstanteries Esteban, S.L. perla VIA T; Arts GràfiquesRabassa, S.A. per l’AssociacióEmpresarial d’Arts Gràfiquesde les Comarques de Tarrago-na; Fusteria i Muntatges Espi-nal, S.L. pel Gremi de Fusters,Ebenistes i Similars del BaixCamp; Antonio Tomás Torné-Finques Gasometre, CecíliaAragonés Vidal de FinquesAragonés, Cinta Farnós i Be

de Finques Farnós, Ana Ma.Gómez Jordi de Villa-Service iJoan R. Martorell Comas deFinques La Pedrera Tarrago-na, S.L. pel Col·legi Oficiald'Agents de la PropietatImmobiliària de Tarragona;Negret, S.C.P. per l’AssociacióAgrària de Joves Agricultorsde Tarragona (Asaja Tarrago-na); Reverter Industries, S.A.,Woices, Torrons i Gelats Sir-vent, Institut Comte de Rius,Fundació Privada en Xarxa,Autoritat Portuària de Tarra-gona, i Cotinsa, S.L. per l’As-sociació Provincial d'Empre-saris del Metall.

El president José Montilla, amb tots els guardonats de la 10a Nit EmpresarialOLÍVIA MOLET

GuardonsRepsol Ypf va serreconeguda per la sevaResponsabilitat SocialCorporativa




«Per ser competitius hemd’estrènyer lligams entreempreses i institucions»

La Nit Empresarial que cada any cele-bra la CEPTA és una de les trobadeseconòmiques més importants de lademarcació de Tarragona. Aquest acte

neix amb l’objectiu de conèixer les in-quietuds i necessitats de les empre-ses i institucions del territori, ireconèixer la seva tasca i esforç.

RedaccióTARRAGONA

–La Nit Empresarial d’engua-ny es presenta sota el títol‘Nous valors, nous entorns iun nou capitalisme’. Vol dirque s’ha esgotat el model finsara existent?«Ara ens trobem en un momentper resituar la nostra econo-mia. Després de molts anys decreixement espectacular, fins itot fictici, hem de portar l’eco-nomia al lloc on possiblementsempre hauria d’haver estat.Les empreses ja ens estem rees-tructurant i adaptant a lesnoves necessitats, però semblaque les administracions vanuns quants passos per darrere.

Ara, per exemple, continuasent igual de complicat seremprenedor i posar en marxaun projecte que quan estàvemen època de bonança. I n’hi had’altres».–Quins?«Per exemple, el retard en elnou model de mercat laboral ila pujada de l’IVA a partir del’estiu són decisions difícilsd’entendre en aquestsmoments. El nostre objectiuamb la Nit Empresarial ésestrènyer els lligams entreempreses i administracionsper, entre tots, continuar sentcompetitius en el futur. La NitEmpresarial, enguany més quemai, ha de ser un fòrum refle-xiu que serveixi per aportar

llum a l’actual situació. Parla-rem de l’actual situació empre-sarial, de les solucions que espoden aplicar a curt i a llargtermini i, com sempre, aprofi-tarem el ressò mediàtic de latrobada per fer sentir la veu del’empresariat».–I tot això és possible en unasola trobada?«La Nit Empresarial serveixperquè l’empresari de la pro-víncia tingui l’oportunitat deconèixer què estan fent elsaltres i, en el cas dels premiats,comprovar que hi ha gent queho està fent molt bé. Però latasca de la CEPTA va molt mésenllà de l’organització de la NitEmpresarial, ja que durant totl’any apostem de manera deci- Joan Antoni Belmonte, president de la CEPTA.

Josep antoni belmonte. President de la Confederació Empresarial de la Província de Tarragona


dida per la formació i iniciati-ves que ajudin en la tasca dià-ria dels empresaris. També dis-posem dels nostres serveisd’assessorament a l’empresari icomitès d’experts a la seva dis-posició. El Gabinet d’Estudis,amb la seva feina continuada,ens permet conèixer la realitateconòmica del territori i avan-çar-nos a les necessitats del’empresari i, fins i tot, detectaroportunitats de millora i denegoci. Tota la tasca que femdurant l’any es veurà reflectidaen l’edició d’enguany de la NitEmpresarial».–Quins han estat els motiusper triar els ponents d’aques-ta nit?«Per acompanyar-nos aquestaNit Empresarial, vam pensarque havien de ser personalitatsdel món empresarial queaquest any haguessin estatrellevants i que ens poguessinajudar a comprendre aquestnou model econòmic pel que

hem de treballar. Per això vampensar en el Sr. Esteve Farrero,president de Bimbo, i el Sr.Juan Antonio Germán, directorgeneral de relacions externesde Mercadona.»–Però en plena crisi, és con-venient fer celebracions?«És cert que estem fent la tra-vessia del desert i que hi hamolts empresaris de les nostrescomarques que estan passantserioses dificultats. Però tambéés veritat que, fins i tot ensituacions econòmiques deli-cades, es generen grans opor-tunitats. La Nit Empresarialreconeixerà la tasca de lesempreses que han estat lluitantamb bons resultats per adap-tar-se al nou context econòmici que han tingut l’habilitat dedetectar i aprofitar les oportu-nitats per millorar la seva posi-ció. Des de la Cepta creiem queés molt positiu organitzar actesd’aquest tipus, com és el cas dela Nit Empresarial. Confiem

que l’exemple dels premiatsgeneri confiança en l’entorn».–Quantes candidatures s’hanpresentat enguany?«Al voltant d’una cinquantena.Les empreses que es presentensempre són un exemple d’evo-lució però més ara, en elsmoments de crisi que vivim».–Creu que el suport governa-mental és important en actescom el d’avui?Crec que la presència del pre-sident de la Generalitat, JoséMontilla; de l’alcalde de lanostra ciutat, Josep FèlixBallesteros, i el president de laDiputació de Tarragona, JosepPoblet, en aquests actes ensdemostra que també són cons-cients de les necessitats i de lespreocupacions del nostreempresariat. Però tampoc nopodem oblidar el suport delteixit empresarial del nostreterritori que és per qui treba-llem i hem de continuar treba-llant».CEDIDA

Lema«Aquest any la 10a NitEmpresarial té com aconsigna «Nousvalors, nous entorns inou capitalisme», pertal de fer una reflexiósobre el nostre futureconòmic»

CEPTA«La nostra tasca ésapostar d’una maneradecidida per laformació,assessorament iiniciatives que ajudinen la feina diària deles empreses»

Nit Empresarial«Aquest acte reconeixla tasca de lesempreses que estanlluitant, amb bonsresultats, peradaptar-se al noucontext i millorar laseva posició»

Josep antoni belmonte. President de la Confederació Empresarial de la Província de Tarragona


� Els Premiats. Guardó a la Millor Empresa

La companyia ha invertit més de 13MEUR principalment en una nova línia de producció

El líder europeu de la fabricació imanipulació de paper tissú a Tarragona

RedaccióTARRAGONA

SCA Hygiene Products, S.L es vaestablir a Tarragona a la pobla-ció de Puigpelat fa 12 anys,després d’adquirir l’empresa Ja-mago S.A, propietària deMarpo,S.A.. La seva activitatprincipal és la fabricació i ma-nipulació de paper tissú per alconsumidor, per ús industrial iinstitucional.També comercia-litza productes per la higíenepersonal. És líder europeu en elsector tissú, i està reconegudaentre les 100 companyies méssostenibles del món. A més enels últims dos anys també haestat reconeguda com a segonaempresa més ecològica i una deles més ètiques a nivell mundial.Des de la seva instal·lació s’haconvertit en un dels referentsper a totes les plantes europeesde tissú de SCA. Entre les plan-tes de Puigpelat i la Riba té mésde 470 treballadors. Quant a

inversions, superen els 280MEUR, només l’any passat vainvertir 13 MEUR principal-

ment en una nova línia de pro-ducció per adaptar-se a lesnoves necessitats dels seus

clients i les seves infraestructu-res estan preparades per absor-bir més creixement productiu.

SCA Hygiene Products, S.L.

La planta de Puigpelat té una superfície de quasi 2 km2 i espai per créixer en un futur.CEDIDA Sostenibilitat

Per sisena vegada, haestat reconeguda com unade les 100 companyiesmés sostenibles del món

Javier MolinosDir. Cial. Regió Sud d’Europai Country Manager Espanya


� Els Premiats. Guardó a la Millor Trajectòria Empresarial

Durant aquests anys BASF ha apostat pel desenvolupament econòmic i social del nostre territori

40 anys com a referent empresarial delCamp de Tarragona

RedaccióTARRAGONA

En aquests temps amb unaconjuntura econòmica difícil,trobar empreses que tinguinuna trajectòria empresarialamb un desenvolupament eco-nòmic constant i que a méscontinuïn apostant per ser unreferent empresarial és moltcomplicat. Per això, aquest anyCepta ha entregat el guardó ala Millor Trajectòria Empresa-rial a un dels referents econò-mics del nostre territori, BASFEspañola, S.L.El 30 d’octubre de l’any pas-

sat Basf Española va celebrar el40è aniversari de la seva ins-tal·lació a Tarragona. Duranttots aquests anys aquestaempresa ha fet importantsinversions en plantes de pro-ducció i ha estat un dels refe-rents en la creació de llocs detreball. Quant a ocupació, pro-porciona més de 700 llocs de

treball coberts per empresesexternes, a més de l’ocupacióindirecta. En la seva trajectòria

ha demostrat el seu arrelamental territori en apostar ferma-ment pel seu desenvolupament

social i s’ha implicat activa-ment en nombrosos projecteseducatius, socials i culturals.

BASF ESPAÑOLA, S.L.

BASF es va establir a Tarragona l’any 1969.CEDIDA Centre de Visites

Amb motiu d’aquestaniversari, ha obert un

espai per apropar el mónde la química a la societat

Joan maria Garcia Girona,Director de Producció de Basf

a Tarragona



� Els Premiats. Guardó a la Projecció Internacional

PLASFI, S.A. té 27 delegacions comercials i tres plantes de producció a tot el món

Potenciar la internacionalització i la recercaelements claus de la competitivitat

RedaccióTARRAGONA

Un dels factors que distingeixel creixement i la competitivi-tat d’una empresa és la sevapresència al món, per això desde CEPTA es vol guardonaraquelles empreses que hanapostat per un projecte i unsproductes que donen un valorafegit a l’empresariat tarrago-ní, fins a traspassar les nostresfronteres. Aquest any el Guar-dó CEPTA a la Projecció Inter-nacional 2009 ha recaigut enl’empresa Plasfi, S.A de SantaColoma de Queralt. Plasfi, S.A.es dedica a la fabricació i pro-ducció de sistemes de poliure-tà per a tots els sectors indus-trials i de consum. El seu afanyper la investigació constant ennoves possibilitats d’aplicaciódel poliuterà, com l’obtencióde poliuretans biodegrabablesha fet que s’obrin les portes anous mercats i així estar cada

vegada més present a l’exterior.Plasfi està present a la UE, peròtambé estan treballant a fons

l’àrea llatinoamericana. Entotal a tot el món Plasfi té dele-gacions comercials a 27 països,

i tres plantes de producció: aCatalunya, Argentina i l’últimaa la Xina.

PLASFI, S.A.

PLASFI, S.A. ha triplicat la producció a la seva planta de reactors en nou anys.CEDIDA Claus

La investigació constant il’afany innovador l’hanfet obrir-se als mercats

internacionals

Santiago FiguerasDirector General

de Plasfi

� Els Premiats. Guardó a la Innovació

LLAZA, S.A és pionera a l’Estat espanyol i marca líder en el sector de la protecció solar

El poder de la innovació per adaptar-se ales necessitats del mercat

RedaccióTARRAGONA

CEPTA premia l’impuls de lesempreses en invertir en inno-vació i adaptar-se a les necessi-tats del mercat primant la I+Den el seu dia a dia i ser méscompetitives. L’aposta per lainnovació tecnològica de Llaza,S.A. s’ha vist reconeguda ambel guardó a la Innovació 2009de la CEPTA.L’activitat principal de

LLAZA, S.A., ubicada a Cons-tantí, és la fabricació pròpia desistemes per l’obertura i tanca-ment per a tendals. Durant elsmés de 40 anys de trajectòria ala nostra demarcació ha sabutadaptar-se a les necessitats delsector, en incorporar presta-cions i valor afegit als seus pro-ductes, perquè siguin tecnolò-gicament avançats i amb disse-nys innovadors.El seu afany per la innovació

ha culminat amb la creació

d’un gran centre tecnològicdedicat a la I+D en protecciósolar, nova seu central de

LLAZA i que va entrar en fun-cionament a finals de 2008, onpodem trobar la tecnologia

més avançada per tal d’incre-mentar el potencial productiu,la distribució i la logística.

LLAZA, S.A.

Peu de foto de prova, peu de foto de prova. Amb un punt al final.CEDIDA I+D

A finals de 2008 va obrirel centre tecnològic

dedicat a la innovació enprotecció solar

Àlex Zaragoza RoigGerent deLlaza S.A.



� Els Premiats. Guardó a la Igualtat d’Oportunitats

L’entitat creu fermament en el dret a la formació i al treball de les persones que pateixen alguna discapacitat

Treballar per assolir la igualtat social ilaboral de les persones

RedaccióTARRAGONA

La igualtat social i laboral deles persones és una de les fei-nes més importants que tenimla societat d’avui en dia. Peraixò des de CEPTA es conside-ra imprescindible premiaraquelles institucions que enfan la seva lluita diària. Per aixòaquest any el guardó a la Igual-tat d’ Oportunitats recau sobrela Fundació Estela.

Aquesta entitat privadasense ànim de lucre, amb 40anys de trajectòria, es va cons-tituir amb la finalitat genèricade protegir, promocionar imillorar la integració social ilaboral de les persones ambdiscapacitat psíquica.

Les línies d’actuació, quel’han fet mereixedora d’aquestguardó passen per la presenta-ció d’un pla d’igualtat en elqual es recullen accions per lamillora de la seva gestió envers

la igualtat d’oportunitats entrehomes i dones que inclou entred’altres l’elaboració d’un catà-

leg de descripcions de llocs detreball que permeti assegurar-nos la neutralitat dels seus

plantejaments o com establirprocessos de selecció neutres,entre d’altres accions.

Fundació Estela

La Fundació Estela treballa per la igulatat d’oportunitats entre les persones.CEDIDA Igualtat

«Creure fermament en laigualtat d’oportunitats

laborals i socials entre elséssers humans»

Joan Ribes Mesegué,President de laFundació Estela


� Els Premiats. Guardó a la Emprenedoria (ex-acqueuo)

L’entitat ha presentat un nou envàs del seu oli dirigit a les millors botigues gurmet del món

Els productes de casa nostra com a insígniad’internacionalització i de qualitat

RedaccióTARRAGONA

La Cooperativa està formadaper uns 450 associats i recent-ment ha finalitzat un procés defusió entre 4 cooperatives, lad’Escornalbou, Duesaigües,Consum i Cooperativa de Riu-decanyes. La seva activitat és,en un 95%, la producció i l’ela-boració d’oli verge extra ambSDOP Siurana sota la marca«Escornalbou», que ha tingutreconeixement internacional.El passat mes de novembre vapresentar un nou format d’en-vàs del seu oli, que va dirigit ales botigues gurmet d’arreu delmón. Un ambiciós projected’internacionalització ambassistència a les millors firesinternacional d’alimentació idivulgant les qualitats del nos-tre oli a la dieta mediterrània.A més, la Cooperativa ha fetuna aposta clara per la qualitatcom a vehicle per arribar a tots

aquests mercats, la majoriamolt exigents en aquest sentit.A resultes d’això, la Cooperati-

va té prevista la realitzaciód’importants inversions com laconstrucció d’un nou molí

d’oli. Així, CEPTA guardonal’empenta d’aquesta entitat delsector primari.

Agrícola i CAixa Agrària i S.C. de riudecanyes, SCCL

L’entitat ha apostat per la qualitat per entrar als mercats internacionals.CEDIDA Premis

L’oli «Escornalbou» harebut reconeixements

internacionals a Fires deRússia i EUA

Josep Anton Caballé GodallPresident d’Agrícola i Caixa

Agrària i S.C. de Riudecanyes


� Els Premiats. Guardó a la Emprenedoria (ex-acqueuo)

L’empresa ha creat la marca GrisVerd, de producció de Mobiliari Urbà Sostenible

L’aposta per la qualitat i la sostenibilitat enel mercat del mobiliari urbà

RedaccióTARRAGONA

Alazor, S.L. és una empresa ambuna història que es remunta al’any 1897, però que es vaconstituir l’any 1999. La sevaactivitat principal és la fabrica-ció i reparació de carrosseriesper a vehicles industrials, aixícom el muntatge de grues bas-culants i plataformes elevado-res. L’actual conjuntura i ladavallada econòmica en el sec-tor de l’automòbil i del vehicleindustrial ha fet que els propie-taris es decidissin per la diver-sificació de l’activitat del seunegoci cap a una nova línia i unnou mercat. I així, neix Gris-verd que basa la seva activitaten el disseny i la fabricació demobiliari urbà sostenible i sotaconceptes ecològics com, laconstrucció del mobiliari ambacer corten, que permet la no-utilització de materials conta-minants i que no cal que hi

hagi manteniment. O la utilit-zació d’energia solar fotovoltai-ca i i lluminàries Led que redu-

eixen l’emissió de CO2. Sempreapostant per la qualitat i ambperspectives de creixement.

Cepta reconeix aquesta inicia-tiva empresarial amb el guardóa l’Emprenedoria 2009.

Alazor, S.L.

Alazor, S.L ha creat i enregistrat la marca GrisVerd per donar acollida als seus nous productes.CEDIDA Diversificació

GrisVerd dirigeix la sevaactivitat a conceptes més

ecològics i méssostenibles

Assumpció Colom i Mestre,Responsable d’Administració,

Qualitat i Màrqueting

� Els Premiats. Guardó a la Formació en l’Empresa

Fremap creu fermament amb la formació com a instrument de millora de les condicions laborals

La formació, eina clau per laprofessionalització en l’empresa

RedaccióTARRAGONA

En aquests moments d’incerte-sa econòmica una de les einesper a créixer com a empresa ésla formació. La professionalit-zació del mercat de treball és labase per poder superar elstemps de crisi i millorar l’ocu-pació. Per això CEPTA dedicaun dels seus guardons a reco-nèixer les empreses que fomen-ten la formació en les diferentsbranques dels seus departa-ments, i les empreses. Aquestany el guardó a la Formació enl’Empresa 2009 ha recaigut enFremap.

Fremap és una entitat quegestiona i protegeix els riscosd’accidents de treball i malal-ties professionals que han decobrir obligatòriament lesempreses i que creu en la for-mació com a eina fonamentalper a millorar les condicionsen els quals es desenvolupa

l’activitat del lloc de treball. Amés, desenvolupen la sevatasca, conjuntament amb les

empreses, programes formatiuspràctics que permeten verificaruna millora dels índexs de

sinistralitat en el lloc de treballi, de forma directa, una milloraen la seva productivitat.

FREMAP

Fremap treballa per la formació a les empreses.CEDIDA Col·laboració

La seva tasca formativa ladesenvolupa

conjuntament amb lesempreses

Sergi DizDirector Regional

de Catalunya de Fremap



� Els Premiats. Guardó a la Responsabilitat Social Corporativa

La companyia realitza activitats destinades a la integració social i al desenvolupament dels barris

El reconeixement a l’esforç pels objectiusassolits en desenvolupament social

RedaccióTARRAGONA

El compromís social d’una com-panyia envers la comunitat, l’e-ducació i formació, la salut, laintegració social, el medi am-bient o el voluntariat corpora-tiu, és un dels factors que fanque l’empresa estigui milloramb la societat i el territori quela rodeja; per això les company-ies que atorguen rellevància aaquest fet mereixen un reconei-xement, i això és el que ha im-pulsat CEPTA a l’atorgar elguardó a la Responsabilitat So-cial Corporativa a Repsol. Rep-sol és una companyia integradade petroli i gas amb presència amés de 30 països i líder a Espa-nya i Argentina. A Tarragona,Repsol és un important motoreconòmic i social, amb més de2000 persones treballant alComplex Industrial que hi téRepsol. La seva tasca social esveu en col·laboracions en acti-

vitats culturals de la ciutat, comel patrocini únic de la SetmanaSanta, o a través d’entitats cul-

turals, com el Teatre Metropol.a més. genera iniciatives prò-pies per incentivar la cultura,

com el Projecte T-6000, per lesFestes de Santa Tecla o els Pre-mis Repsol.

REPSOL

Repsol és un important motor econòmic i social a Tarragona.CEDIDA Iniciatives

Repsol realitza activitats atraves d’iniciatives

d’entitats com Creu Rojao l’Associació de Barris

Josep PedrerolDirector General de Repsol

a Tarragona


� Els Premiats. Guardó a l’Empresa Familiar

L’empresa de caire familiar és un dels referents turístics de la nostra demarcació

Esforç, lideratge i dedicació, valorscapdavanters de consolidació empresarial

RedaccióTARRAGONA

Amb aquest guardó CEPTAreconeix la tasca d’aquellesempreses que des del si de lafamília creixen i es consoliden ique valors com l’esforç, la dedi-cació i el lideratge són lesarmes més efectives per duruna empresa a ser líder al mer-cat en un sector econòmic.Aquest any l’empresa que repel guardó a l’Empresa Familiarés Insagra Uno, S.L. de la Pine-da. Insagra., empresa de cairefamiliar, es dedica a la promo-ció de complexos turístics desde 1999. Compta amb trescomplexos hotelers a la Platjade la Pineda de Tarragona,especialitzats en turisme vaca-cional, de luxe i empresarial, is’ha consolidat en el sectorturístic com una de les empre-ses capdavanteres del mercat.L’empresa s’esforça per donarconèixer les inquietuds i el fort

treball en la recerca per impul-sar i activar la situació actualdel sector turístic al nostre ter-

ritori amb una alta i fortainversió econòmica. A més, hafet una forta aposta pel desen-

volupament, la promoció i lapotenciació dels trets diferen-ciadors dels espais turístics.

Insagra Uno, S.L.

El hotel Gran Palas Hotel 5* representa l’aposta pel turisme de qualitat de la Familia Salas.CEDIDA Aposta

Potenciar la nostra marcaturística des de laqualitat, servei iprofessionalitat

Indaleci Salas GrasetConseller Delegatd’Insagra Uno, S.L


� Els Premiats. Guardó Cepta

La seva presència internacional i capacitat exportadora han merescut el Premi a la Projecció de Catalunya al món

Reconeixement a un dels líders mundials enenginyeria de l’automòbil

RedaccióTARRAGONA

CEPTA dedica un dels seusguardons a reconèixer lesempreses que han apostat pertreballar per la internacionalit-zació, la innovació, la nova tec-nologia, pel foment de l’ocupa-ció, i experiència, en definitiva,valors que fan que tinguin pro-jecció internacional i nacional isiguin referents en el seu sec-tor. Així, que aquest any CEPTAha cregut que el guardó d’Ho-nor 2009 era per a Applus Idia-da. Amb més de 25 anys d’expe-riència, Applus Idiada és unaempresa de serveis especialitza-da en el desenvolupament deproducte per al sector de l’au-tomòbil, mitjançant els serveisde disseny, assaig, enginyeria ihomologació. L’empresa dispo-sa d’un centre de 360 ha al BaixPenedès amb modernes pistesde proves i laboratoris de tec-nologia punta i ocupa més de

900 professionals. Té sucursalsi filials a 17 països i exporta el70% dels serveis que produeix.

La seva presència internacionali capacitat exportadora i inno-vadora l’han convertit en l’em-

presa espanyola del sector del’automòbil més reconegudaarreu del món.

Applus IDIADA

L’empresa té un centre amb pistes de proves i laboratoris de tecnologia punta al Baix Penedès .CEDIDA Ocupació

L’empresa compta ambmés de 900 professionals

de les funcionalitatsprincipals de l’automòbil

Ignasi FerrerDirector Organització,

Qualitat i Innovació d’Applus


Información Gratuita/Prueba

www.alfaromeo.es

Hay caminos que te emocionan en cada kilómetro. Curvas tan cerradas que te estremecen, vertiginosas pendientes donde se te hace un nudo en elestómago... El Alfa Romeo 159 está diseñado para esas carreteras. Con sus nuevos motores diésel 2.0 JTDM de 170 CV y gasolina 1.8 TBi de 200 CV sentirás cada metro de ellas como no lo habías hecho jamás.Algunas carreteras se merecen un Alfa Romeo, ¿y tú?

Gama Alfa Romeo 159 desde 22.995€*

Algunas carreteras se merecen un Alfa RomeoAlgunas carreteras se merecen un Alfa RomeoNORUEGA, ATLANTIC ROAD: 8 PUENTES DE CAMPANANORUEGA, ATLANTIC ROAD: 8 PUENTES DE CAMPANA

*PVP recomendado en Península y Baleares para Alfa Romeo 159 1.9 JTDM 120CV Distinctive Eco (IVA, transporte, impuestos y descuento promocional incluidos). Oferta válida hasta fin de mes en Península y Baleares y sólo para concesionariosadheridos a la promoción. La versión visionada no se corresponde con la ofertada. Gama Alfa Romeo 159: Consumo mixto entre 5,1 y 8,1 l/100km. Emisiones CO2 entre 136 y 208 gr/km. S

MS PARA + INFO

ENVÍA159

5195 MOTOR 23Carabia, 10

(Urb. L’Albada)Tel. 977 55 67 05

TARRAGONA

31Abril de 2010 Actualitat

La reforma de la morositat anul·lael lliure pacte entre les parts

� Els terminis de pagament s’aplicaran de ple dret el 2013

RedaccióTARRAGONA

Finalment, el Congrés delsDiputats ha aprovat la reformade la llei contra la morositat,qualificada com una fita histò-rica per partits polítics i perorganitzacions empresarials detots els sectors. D’una banda,hi ha la competència legislativadels terminis de pagament, 30dies màxim per les administra-cions públiques i 60 dies perles empreses privades, que s’a-plicarà de manera progressivafins al 2013, quan entrarà deple dret. I, d’altra banda, laimportància d’aquesta reformaradica en el que es creia queera una fita impossible: l’a-nul·lació de las clàusula de lliu-re pacte entre les parts, o elque és el mateix, la negociacióentre client i proveïdor delsterminis de pagament, recla-mació històrica de la Platafor-ma Multisectorial Contra laMorositat i Pimec. Encara queno va tenir unanimitat, perquèel PSOE hi va votar en contra,ha tirat endavant i ara nomésresta l’aprovació per part delSenat.

La postura del partit gover-nant era negociar més retardspels contractes entre les com-panyies fins als 100 MEUR. Elspartits de l’oposició hi vanvotar a favor per considerarque així s’evitarien les pràcti-ques abusives de grans empre-ses envers les petites. De totesmaneres, hi ha hagut crítiquesa aquesta reforma per part d’associacions com ANGED, quecreu que qualsevol modificacióparcial dels terminis de paga-

ment trencaria l’equilibri actu-al. On sí que hi va haver unaunanimitat va ser en l’entradaen vigor dels terminis; així, elsperíodes de pagament per

administracions públiques seràde 55 dies a partir d’ara, de 50el 2011 i de 40 el 2012 i 30 aprimers de gener de 2013. Pelque fa a les empreses privades,serà de 85 dies a partir finsl’any 2011, 75 durant el 2012i 60 dies a partir de 2013.

A més, la reforma introdueixuna nova disposició: un obser-vatori per garantir el compli-ment de la norma, i que depen-drà del Ministeri de Indústria icomptarà amb la participaciód’associacions nacionals iautonòmiques.

La modificació de la llei ha estat la principal reclamació de laPMcM

CEDIDA

Novetat legislativaL’anul·lació de laclàusula de lliurepacte entre les parts,és la reforma mésimportant de la llei

El passat 23 de març el Congrésde Diputats va abordar una vota-ció històrica que, ben segur, com-portarà àmplies i profundes con-seqüències sobre el nostre teixitempresarial i, per tant, sobre lespossibilitats de recuperació i crea-ció de llocs de treball de la nostramalferida economia. Concreta-ment, es va aprovar la proposta demodificació de la Llei 3/2004 deLluita contra la Morositat en Ope-racions Comercials, la qual ha decanviar radicalment la nefasta cul-tura de pagament del nostre país.A España, el sector privat paga auna mitja real de 101 dies, quasiel doble que els 57 dies vigents aEuropa. En l’àmbit públic s’am-plia el termini de pagament fins els154 dies, molt per damunt dels67 dies a Europa. D’aquesta ma-nera, les empreses s’han convertiten finançadores de l’administraciói les pimes en finançadores tambéde les grans empreses.

Diverses enquestes i informa-cions confirmen que el 64% delsempresaris han de recórrer a unmajor endeutament amb les enti-tats financeres per afrontar elsseus problemes de circulant deri-vats de la morositat. I tots sabemcom està el sector financer aramateix. Així mateix, un 12,1% deles empreses espanyoles presentenun alt risc de no complir els seuscompromisos de pagament durantel 2010, segons un ranking derisc comercial. Aquest mateix valores situava en un 9,6% el 2009,la qual cosa demostra l’avanç im-placable de la morositat.

PIMEC, mitjançant la Plata-forma Multisectorial contra la Mo-rosidad (PMCM) ha vingut de-nunciant aquest fenomen quelastra la tresoreria de les empresesi posa en greu perill la seva exis-tència en un moment molt delicat

de sequera creditícia i augment dela pressió fiscal (IVA).

La morositat genera, per tant,un greu problema de finançamentque afecta especialment e pimes iautònoms, els més perjudicatstambé per la crisi i la manca de li-quiditat. Les conseqüències per ala nostra economia i per a l’ocu-pació són, per tant, desastroses sitenim en compte que les pimes re-presenten el 78% de l’ocupació aEspanya, a més del 69% del valorafegit brut, xifres superiors a lamitja europea(67% i 59% res-pectivament). La solució al pro-blema de la morositat és una con-dició indispensable per garantir lasupervivència d’aquestes empresesi estimular tant la recuperació comla creació de llocs de treball. Mo-rositat equival a tancament d’em-preses i atur per als seus treballa-dors.

Solament com a exemple, en elsector dels proveïdors de materialsde construcció, on es sol cobrar amés de 200 dies, la morositatposa en risc uns 100.000 llocsde treball. També com a exemple,l’estalvi potencial en costos finan-cers d’una reducció de terminis decobrament entre les pimes espa-nyoles equivaldria a pràcticamentla meitat dels 18.000 milionsprestats per l’ICO el 2009.

En definitiva, una reforma am-biciosa de la morositat per apro-par-nos a Europa seria, sense capmena de dubte, la mesura mésefectiva contra la crisi i a favor dela liquiditat empresarial i la recu-peració econòmica. El nostre go-vern faria bé en vèncer la pressióde certs sectors, tenir en compteals milions de treballadors i em-preses que depenen de l’abast d’a-questa reforma i afrontar-la en lajusta mesura i aplicar-la amb ra-pidesa i agilitat.

Morositat, el futur de la nostraeconomia

JOSEP-JOAQUIM SENDRA VELLVÈ.President. PIMEC Tarragona Província


� La campanya inclou un manifest, ‘performances’ i petites peces de videoart

RedaccióTARRAGONA

L’espai gastronòmic Sirco deTarragona va reunir més dequaranta empresaris, entreautònoms i emprenedors, delterritori, que van assistir a lapresentació i la jornada deconferències de la campanya«La vida de l’empresari és puta»,que promou l’espai culturalpolivalent Setba Zona d’Art iInside Consultores de Tarrago-na per tal de «donar resposta isolucions a molts dels conflic-tes empresarials, a través del’art, com una catarsi davant lasituació econòmica que s’estàpatint», segons va explicarDarío Olaortúa, director de

Setba. Juan Moranta, directord’Inside Consultores, va incidiren la necessitat de donar veuals empresaris i la responsabili-tat de l’art com a mitjà decomunicació , expressió i terà-pia de consultes.A l’acte empresarial va partici-par-hi el president de Pimec,Joaquim Sendra, que en la sevaponència va ressaltar la figurade l’emprenedor, i la imatgenegativa que té la societat de lafigura de l’empresari i al mateixtemps la desconeixença de lesdificultats que pateix. La sego-na ponència va anar a càrrecd’Emilio Duró, consultor i for-mador de primeres empresesespanyoles. A la seva ponència,«Cómo gestionar la ilusión en

tiempos de crisis?», va destacarque per saber conduir unaempresa, i més en aqueststemps de crisi, s’ha d’estar béfísicament i intel·lectualment iser feliç. Va tancar l’acte Joan

Vinaixa, de Vinaixa Assessors, iva explicar els problemes queté l’empresari per al seu com-pliment fiscal des del punt devista de l’Administració i del’empresa.

L’art com a teràpiaper conèixer la duravida de l’empresariat

Un moment de la jornada «La vida de l’empresari és puta».CEDIDA

Nous projectes inoves idees, granimpuls per la DOTerra AltaLa conjuntura econòmicad’aquest moment no su-posa cap impedimentperquè nous projectes inoves idees apostin perles DO de nostra casa. Unexemple n’és la DO TerraAlta (DOTA), que té tresinscripcions noves, el Ce-ller Algramar, de Vilalbadels Arcs; La Fou Celler,del holding Roqueta Ori-gen, que presenta el seuprimer vi i que s’establiràa Batea, i Ferranti Wines,del Pinell de Brai, queaposta per l’exportació.Quant a novetats, desta-quen la flamant línia devins Casa Mariol, que re-ivindica la tradició fami-liar de Celler Mariol, i laprogressiva recuperacióde l’activitat vitivinícolade la cooperativa d’Hortade Sant Joan. A més, de lapresència de 9 cellers aAlimentària. / Redacció

L’aeroport de Reusobre temporadad’estiu amb mésplaces i rutesL’aeroport de Reus haobert la temporada d’es-tiu, i durant aquesta cam-panya, que s’allargarà finsal 30 d’octubre, s’estre-nen onze noves rutes, setde regulars i quatre xàr-ter, a destinacions tres aItàlia, tres a Irlanda, unaa Polònia, un altra a Ho-landa, dues al RegneUnit i una al Marroc. Enconcret, es posen a dis-posició dels passatgers1,2M de seients en volsregulars i 440.000 se-ients més en vols xàrter,distribuïts en 37 destina-cions. / ACN

La Cambra deComerç Reusorganitza unajornada sobrel’MTCMés de 150 persones,van participar a la jor-nada informativa sobrel’MTC, organitzada per laCambra de Reus. La jor-nada va comptar com aponents amb el directord’enginyeria d’Enresa, Ál-varo Rodríguez Beceiro, il’alcalde del municipid’Ascó, Rafael Vidal. Des-prés de les ponències esva donar pas a la taula ro-dona centrada en l’im-pacte que pot tenir elMTC al territori si s’im-planta a Ascó. Els encar-regats d’analitzar aquestapossibilitat han estat elsrepresentants d’associa-cions i organismes de lazona, a més de l’AMAC ila mateixa Cambra./ Re-dacció

El Govern aprova un pla de xoc desuport al sector agroalimentari

� S’activaran 25 mesures prioritàries i es destinaran 270 milions d’euros en crèdits

L’objectiu és donarresposta a les principalsnecessitats dels sector,tant agrari com pesquer,i a la indústriaagroalimentària delnostre país

RedaccióTARRAGONA

El pla de xoc aprovat el va pre-sentar el conseller d’Agricul-tura, Alimentació i Acció Rural(DAR), Joaquim Llena, i constade 25mesures prioritàries algu-nes de les quals s’han elaboratconjuntament amb el Ministeride Medi Ambient, Medi Rural iMarí (MARM). Aquest pla de lespropostes fetes per les diferentsorganitzacions agràries i altresrepresentants del sector, ja siguia través de contactes bilaterals,de les taules sectorials o fomenti concertació. Segons Llena, elpaquet de mesures represental’aportació de 270milions d’eu-ros amb crèdits, amb interessospreferents o bonificats i va des-tacar que vol aportar liquiditati ajudar a teixir una xarxa deprotecció que faciliti de passarels actuals moments de dificul-tats.Entre les mesures per facili-

tar l’accés al circulant a les ex-plotacions, el Govern haexplicat que s’aportarà liquidi-tat a les explotacions mitjançantcrèdits bonificats a partir d’un

any de carència i amb unaamortització total de cinc anysper a agricultors professionals iexplotacions prioritàries, a mésde la bonificació de tots els,

préstecs de l’Institut Català delCrèdit (ICCA). Pel que fa al sec-tor ramader, s’ha aprovat aug-mentar en dos anys de carènciaels crèdits ja existents de l’any

2008. S’avança la disposició deliquiditat entre 60 i 120 diesdel pagament únic. I quant a laindústria agroalimentària i lescooperatives agràries, l’Executiuposa a la seva disposició 70 mi-lions d’euros en conceptes d’a-juts directes i préstecs a interèszero.Un altra de les mesures des-

tacables és el cessament antici-pat, una de les gransreclamacions del sector i quepretenia renovar el sector agrarii ramader amb la incorporaciód’un jove a l’explotació. A partird’ara no serà necessària la in-corporació d’un jove a l’explota-ció per poder accedir a aquestajut, com fins ara, i beneficiarà amés de 350 productors.Per fomentar la millora de les

estructures agràries s’han apro-vat crèdits bonificats i a un in-terès zero per la instal·lació dexarxes de protecció de cultius,estructures de reg interiors, ex-portacions porcines i avícolesper adequar-se a les noves nor-matives europees de benestaranimal i l’adquisició de maqui-nària. I es destinen 700.000euros per reduir costos directesi indirectes de les explotacionsagràries.Pel que fa al sector pesquer,

s’han aprovat quatre mesures,entre les quals l’aposta de l’efi-ciència, la sostenibilitat i el be-nefici de la flota pesquerad’arrossegament catalana, a mésde préstecs bonificats al circu-lant de fins a 40.000 euros ca-dascun a tot el sector.

El sector agroalimentari és un dels més castigats per la crisi.CEDIDA

33Abril de 2010 Actualitat

Critèria destaca la importància deTarragona dins dels seus resultats

� Segons el grup inversor, la ciutat és la setena a l’Estat en nombre d’accionistes

La companyia inversoraha presentat per primeravegada a la ciutat deTarragona els resultatsdels tres primers mesosdel seu Programa BlauCritèria


La presentació va anar a càrrecdel seu director de màrqueting,Artur Callau, que va fer unaexposició de l’evolució de Critè-ria i els seus plans de futur isobretot els resultats del seuPrograma Blau que l’ha conver-tit en la primera companyia del’IBEX 35 en nombre de targetesd’accionistes activades, un totalde 26.000. El motiu de la pre-sentació a Tarragona –és la pri-mera vegada que es fa en unaltra ciutat que no sigui Barcelo-na– és la importància de la ciu-tat en els resultats del grup, vavoler destacar Callau.

Quant a les dades referents ala demarcació, el nombre d’ac-

cionistes del grup financer,Callau va explicar que estaven alvoltant dels 4000 accionistes.La mitjana d’accions per inver-sor està al voltant de les 1.315accions, al voltant de la mitjanacatalana, que és de 1.400. Pelque fa al perfil de l’accionistatarragoní, segueix el patró del’accionista del grup, entre 35 i55 anys, homes amb un nivelleconòmic mig i mitjà-alt i con-servador. A més, Callau va desta-car que Tarragona és la setenaciutat de l’Estat i tercera deCatalunya en nombre d’accio-nistes.

El Programa BlauAmb l’objectiu de crear un canaldirecte de comunicació amb elsseus accionistes, va néixer fa tresmesos el «Programa Blau», amb elllançament d’una targeta exclu-siva per als accionistes, per laqual poden tenir accés a lesdades de cada inversor i fer-liarribar la informació que neces-siti. Quant a Tarragona, des del’inici fins ara un 1,5 per centdels seus accionistes s’han ins-crit al programa.Critèria està participada majoritàriament per La Caixa.

CRISTINA AGUILAR

El port de SantCarles de la Ràpitatanca 2009 amb un43% més de volumde mercaderiesSegons els resultats eco-nòmics 2009 presentatsper Ports de la Generali-tat, el port de Sant Carlesde la Ràpita ha augmen-tat el volum de mercade-ries respecte a l’anyanterior en un 43% i hamogut un total de19.327 tones, entreadobs, cereals, tubs depolièster i productesdestinats a les platafor-mes petrolíferes. Pel quefa a les tones de peixdesembarcades als portsde la zona sud de Catalu-nya, han estat 8.660tones, amb un augmentdels 4% respecte a l’anyanterior i un valor devenda de 28,5 MEUR, un9% inferior al 2008.Quant a les inversionsrealitzades dins del Plad’Inversions 2009, alport de l’Ametlla de Mars’ha habilitat un pantalàper a vaixells turísticslocals, s’ha reformat lallotja de l’Ampolla i s’haniniciat les de les Casesd’Alcanar, i s’ha comen-çat la renovació dels ser-veis al moll comercial dela Ràpita. / Redacció


Les renovablestambé hauran detornar els drets deCO2 gratuïtsLa polèmica que hi hahagut pels drets d’emis-sió de CO2 gratuïts enca-ra no ha acabat, ja que hientren en joc les energiesrenovables, que tambéhauran de tornar aquestsdrets, que van comptabi-litzar en el seu balançcom un cost i així ho vancobrar dues vegades. Elfet és que a l’article 2 del’ordre ministerial3315/2007 on s’estipu-lava la fórmula de devolu-ció de drets s’excloïen lesenergies renovables, peròara l’Audiència Nacionalha declarat nul aquestarticle com a resposta auna demanda interposa-da per Unión Fenosa fados anys on denunciavaGas Natural, abans queaquesta l’adquirís Iber-drola, Endesa, Enel Vies-go i HC./Redacció

RedaccióTARRAGONA

L’assemblea d’UGT es va cele-brar a Tarragona el passat mesde març. Abans de començarl’acte, el secretari general delsindicat a Catalunya, JosepMaria Álvarez, va parlar de lasituació del mercat laboral.Álvarez va denunciar que s’hanassabentat que alguns autò-noms han penjat anuncis ainternet on a canvi de pagaruns diners ofereixen emetrefactures falses a empreses queho sol·licitin. Per al sindicalistacosta de creure que Hisendano controli aquests actes, i noposi més mitjans humans pertrobar aquests empresaris que

estan a la xarxa. També va res-saltar la importància d’aconse-guir el traspàs de les inspec-cions de Treball, una exigènciasindicalista, i va reivindicarque s’augmenti el nombre d’e-fectius per efectuar-les correc-tament. A més, també es vareferir a les condicions labo-rals que imposen algunesempreses, sobretot a l’estiu,quant a abusos i precarietat. Elsecretari general d’UGT a Tar-ragona, Jordi Salvador, ja vaavançar que aviat denunciaran«amb noms propis» aquest fets,ja que les administracionspúbliques paguen preus irriso-ris per hora als treballadorsd’empreses subcontractades,com ara els socorristes.

UGT denuncia lavenda de facturesfalses a la xarxa

� L’intercanvi de minutes l’anuncien autònoms per a altres empreses

L’assemblea de delegats d’UGT es va celebrar a TarragonaACN

Terres de l’Ebre pot albergar elprimer parc eòlic marí català

� El projecte suposarà una inversió de 143 milions d’euros i la primera fase pot estar en funcionament el 2012

S’ha presentat a laDelegació de Govern aTerres de l’Ebre elprojecte de recerca Zèfirque promou l’Institut deRecerca en Energia deCatalunya

RedaccióTORTOSA

L’acte va ser presidit pel Con-seller d’Innovació, Universitatsi Empresa (DIUE), Josep Hugu-et; el delegat del govern de lesTerres de l’Ebre, Lluís Salvador,i el vicerector de la URV, XavierFarriols, entre altres autoritats.El projecte Zèfir, d’energiaeòlica marina, permetrà larecerca i el desenvolupamentde la tecnologia necessària perla instal·lació d’aerogeneradorslluny de la costa, on els fonssón a gran profunditat, per talde reduir el seu impacte visuali aprofitar els vents marins mésforts i regulars d’alta mar. Amés, aquest projecte represen-tarà una oportunitat per iniciarel desplegament industriald’una nova activitat econòmicaa les Terres de l’Ebre, ja que lesempreses involucrades necessi-taran mitjans industrials i deconeixement de la zona.La inversió d’aquest projecte ésde 143MEUR, dels quals el76% seran finançats pels fabri-

cants d’aerogeneradors, elsfabricants de béns d’equip i lesempreses promotores, i inclou-rà la instal·lació i el cost delsassajos de cada solució cons-tructiva. La resta s’invertirà perconstruir les infraestructurescomunes necessàries. Unavegada entri en funcionament,

es finançarà amb la venda d’e-nergia i els serveis a tercers.Quant a la ubicació, s’estàrealitzant els estudis de impac-te ambiental per part de l’IREC,previs a la tramitació, a la zonad’aigües interiors que comprèndes del Delta fins al Cap deSalou.

Aquest projecte suposarà unagran oportunitat per Catalunyaper a situar-se líder en el des-envolupament tecnològic d’ae-rogeneradors en aigües pro-fundes i en parcs eòlics llunyde la costa, a més de donar res-posta a les necessitats socials iempresarials de la zona. Tan-mateix, permetrà establir un lli-gam pel desenvolupament iespecialització científica tec-nològica amb les universitats, ipermetrà crear una especiali-tat, amb una gran demanda, jaque en els últims deu anys hacrescut un 30%.

Les fases del projecte ZèfirEs planteja en dues fases. Laprimera consistirà en la ins-tal·lació d’un màxim de quatreaerogeneradors d’entre 10 i 20MW de potència, que estaranancorats al fons del mar a unadistància d’uns 3,5 km de lacosta. La tramitació d’aquestafase competeix al govern de laGeneralitat. La segona fase quesuposarà la instal·lació d’unmàxim de vuit generadors flo-tants amb una potència màxi-ma instal·lada de 50KW i s’ub-icarà a uns 20 km de la costa.En aquest cas les competènciesles té l’Estat. En els dos casos elnombre d’aerogeneradorsdependrà de la potència de lesmàquines que s’estiguin pro-vant. S’estima que la primerafase de Zèfir podrà estar enfuncionament l’any 2012.

Exemple de parc eòlic marí, com el previst des del Delta fins el Cap Salou.CEDIDA

ProjecteZèfir tindrà duesfases, i s’instal·laran 4aerogeneradors a 3,5km de la costa i 8 amés de 20 km

35Abril de 2010 Universitat

Experts de l’OCDEanalitzen el papersocioeconòmic de laURV

Una delegació d’expertsinternacionals de l’Orga-nització per a la Coopera-ció i el DesenvolupamentEconòmic (OCDE) va visi-tar la URV el 4 de març enel marc d’un programaper analitzar la contribu-ció de les universitatscatalanes al desenvolupa-ment econòmic, social icultural. El projecte ésimpulsat per l’AssociacióCatalana d’UniversitatsPúbliques juntament ambl’Ajuntament de Barcelo-na, el Pla EstratègicMetropolità de Barcelo-na, la Generalitat i la Fun-dación Conocimiento yDesarrollo. L’objectiu d’a-questa missió és analitzarl’impacte de l’activitatuniversitària i la rendicióde comptes de les univer-sitats a la societat. Elstres membres de la dele-gació, Jaana Puukka (Fin-làndia) de l’OCDE, SusanChristopherson, de laUniversitat Cornell(Estats Units) i José-Ginés Mora Ruiz, de laUniversitat de Londres, esvan reunir amb diferentsresponsables de la Uni-versitat i també ambagents socioeconòmicsdel territori per conèixerde primera mà els aspec-tes que consideraven mésimportants.

La delegació, va man-tenir tres reunions pertractar diferents àmbitsrelacionats amb la URV.En una primera reunióamb amb l’equip rectorales van interessar per l’es-tratègia global de la Rovi-ra i Virgili. Una segonaamb els representants delsector químic es va parlarde les relacions entre laUniversitat, la recerca iles empreses del sector dela química i una última ones va demanar per latransferència de coneixe-ment a la societat, centra-da en els àmbits cultural isocioeconòmic.

Els experts internacio-nals de l’OCDE prepara-ran un informe amb reco-manacions per millorarla contribució de les uni-versitats al desenvolupa-ment regional de Catalu-nya i reforçar les rela-cions entre les universi-tats i els agents econò-mics i socials./Redacció

Empreses i universitaris estroben al Fòrum de l’Ocupació

� Aquesta trobada tindrà lloc, el 14 d’abril al campus Bellissens i el 21 a Sescelades

El Fòrum de l’OcupacióUniversitària és una firad’empreses i entitatsanual, organitzada per laURV, amb l’objectiu defacilitar la inserciólaboral dels estudiants

RedaccióTARRAGONA

Aquesta trobada es realitzaanualment i aquest any arriba ala sisena edició i tindrà lloc el14 d’abril a Reus, al campusBellissens, i el 21 d’abril, a Tar-ragona, al campus Sescelades.Els estands estaran oberts matíi tarda, a Reus, al passadís d’en-trada de la Facultat de CiènciesEconòmiques i Empresarials i aTarragona, a la zona externa delbar restaurant del campus. ElFòrum esdevé el punt de troba-da més important entre els uni-versitaris i els ocupadors de lescomarques de Tarragona. L’ac-cés és lliure.

En l’actual context de crisi elFòrum encara té més importàn-cia. És significatiu que lesempreses mantenen l’interèsper participar-hi i el nombred’estands torna a ser alt. A Reusn’hi haurà 14, els mateixos quel’any passat, i a Tarragona, 21,quatre menys que el 2009. Unaltre indici dels bons resultatsde la trobada és que la majoriade les empreses que han posat

un estand en edicions anteriorshi tornen. Així, a Reus de les 14empreses, dotze ja hi havienestat presents l’any passat i aTarragona, 18 de les 21 que hiseran repeteixen. Entres les fir-mes assistents hi ha alguns delsocupadors més importants dela zona, com BASF, Borges,Caixa Tarragona, d-CORE, Tec-nol, Sagessa, Lear, Anav, Grupo

Castilla o Port AventuraLa URV ha de preparar l’a-

lumnat per afrontar el pas almón laboral i el Fòrum és unbon instrument. Els alumnes iexalumnes tenen l’ocasió derebre informació de primeramà dels responsables de recur-sos humans i obtenir respostesper a tots els dubtes sobre elseu futur laboral i les empreses

i entitats, poden conèixer larealitat universitària i compro-var les motivacions i expectati-ves dels universitaris.

Aquest és un projecte sub-vencionat pel programa de Pro-jectes Innovadors, patrocinatpel Servei d’Ocupació de Cata-lunya i cofinançat pel FonsSocial Europeu i té el suportdel Pacte de Santes Creus.

RedaccióTARRAGONA

El PIB específic turístic a les Ter-res de l’Ebre ha crescut un23,2% en quatre anys, un crei-xement nou punts superior alglobal de l’economia ebrencasegons l’estudi “Estimació delPIB turístic de les Terres de l’E-bre”, realitzat per un grup d’in-vestigadors de la URV dirigitspel professor Juan Antonio

Duro, per encàrrec del Departa-ment d’Innovació, Universitats iEmpresa, a través de l’Observa-tori de Turisme de Catalunya.L’estudi analitza l’evolució eco-nòmica del sector turístic a lesTerres de l’Ebre durant el perío-de 2003-07 i es va presentar aTortosa el 5 de març en un actepresidit pel conseller JosepHuguet.

L’augment del pes del turis-me seria atribuïble, sobretot, al

creixement del sector de l’oci,que aporta 12% al creixementglobal, i al 9,3% que aportal’hostaleria. Segons el docu-ment, el PIB turístic representa-ria, a l’exercici del 2007, el 8%de l’estructura econòmica glo-bal de les Terres de l’Ebre. Enaquest sentit, el 85% de tota lageneració de PIB turístic es con-centra en dues comarques, elBaix Ebre i el Montsià. Percomarques, l’expansió més clara

correspon a la Terra Alta, fona-mentat en el creixement del’hostaleria.

Quant a dades d’ocupació, esreflecteix un augment de l’ocu-pació en el sector de l’hostaleria,durant el període 2005-07 del19,4% molt superior al 10,3%de Catalunya. A aquesta dadas’hi afegeix l’increment hoteler aaquesta zona, que durant elperíode 2003-07 va ser d’un20%, i un 32,9% pel que fa alturisme rural.

Segons el conseller, els resul-tats de l’informe permeten asse-gurar que el sector turístic haestat un factor de creixementeconòmic de les Terres de l’E-bre, i se’n pot convertir en elprincipal motor econòmic.

El turisme representa el8% de l’economia de l’Ebre

� Baix Ebre i Montsià aglutinen el 85% de la generació del PIB específic turístic

Imatge del Fòrum organitzat a Sescelades l’any passat.CEDIDA

36Abril de 2010La Cambra de Comerç i Indústria de Tarragona

La Cambra presentaun estudi sobrel’evolució delcomerç a TarragonaLa Cambra de Tarragonaha estat l’escenari de lapresentació d’un acuratestudi on s’hi recullquina ha estat l’evoluciódel sector comercial a lesComarques de Tarragonaen el darrer any en rela-ció al 2008. La presenta-ció va comptar amb lapresència de Raffa Oli-vier, president de laComissió de ComerçInterior de la Cambra deTarragona; Neus Mont-cusí, presidenta de l’As-sociació Ponent; JoanAnton Fàbregas, presi-dent de Centre Comer-cial la T de Tarragona;Ferran Milà, president deBotiguers de Tarragona, iVicenç Bardolet de l’As-sociació de Venedors delMercat Central de Tarra-gona. En aquest estudi esposa de manifest tant elsriscos com les oportuni-tats que representa unaactivitat com la delcomerç a Tarragona ique és determinant permantenir viu i actiu elcaliu de les ciutats.L’estudi deixa entre-

veure que les principalsproblemàtiques amb quèes troba el sector sónprincipalment: la baixadade la demanda i l’aug-ment de la competència ila necessitat de mesuresdec suport a l’activitateconòmica. Quant a lesperspectives del sectorper aquest any, l’empre-sariat tarragoní conside-ra que els aspectes queinfluiran perquè sigui unmillor o pitjor any seranla imminent pujada del’IVA, que consideren potser un fre al consum,l’augment de competèn-cia i el comportamentdemanda, i la necessitatd’impulsar mesures desuport a l’activitat perpoder consolidar la recu-peració del comerçminorista. / Redacció

RedaccióTARRAGONA

La segona edició del TarragonadTapes, que comença el 16d’abril i acabarà el 2 de maig,té com a principals novetatsper enguany la incorporaciód’una ciutat convidada, enaquest cas Torredembarra iuna aposta decidida per supe-

rar el llistó de l’alta qualitatque es va oferir l’any passat,quan es van servir més de75.000 racions del primer Tar-ragona dtapes. Així mateix, s’hainformat que es mantenen elspreus de 2,5 euros la tapa mésbeguda en maridatge i la d’ofe-rir 30.000 hores d’aparcamentgratuïtes a tots aquells quesegueixen el concurs de tapes.

En relació als establiments res-tauradors participants de Tor-redembarra, són sis: La Quilla,Hecatombe, Al Capone daFranco, «Il Capriccio», Frank-furt La Rocalla i el Faro.En l’acte de presentació que

es va realitzar a Torredembar-ra, i que va anar a càrrec delpresident de la Cambra de Tar-ragona, Albert Abelló, i de

Josep Martí, president de l’As-sociació Empresarial d’Hosta-leria de la Província de Tarra-gona (AEHT), així com l’alcaldede Torredembarra Daniel Mas-sagué, es va agrair l’esforç il’interès de Torredembarra enaquesta promoció gastronòmi-ca de Tarragona, com a capitalcatalana de les tapes i es vadestacar l’èxit d’aquesta inicia-tiva tan ben rebuda en aquestsmoments de crisi i la granrepercussió que tindrà pel ter-ritori. El segon Tarragona dTa-pes és una iniciativa de la Cam-bra de Tarragona, organitzadaconjuntament amb l'AEHT.

La segona edició del TarragonadTapes estarà plena de novetats

� La nova edició del Tarragona dTapes comença el 16 d’abril i acaba el 2 de maig

Abelló: «Ara no som un port decreuers, però apostem per ser-ho»

� L’acte «Tarragona aposta pels creuers» va ser organitzat per la Cambra de Comerç

Albert Abelló, juntamentamb Josep AntonBurgasé, president del’Autoritat Portuària, vainaugurar la jornada quees va celebrar a laCambra

RedaccióTARRAGONA

Albert Abelló, president de laCambra de Tarragona, i JosepAnton Burgasé, president del’Autoritat Portuària de Tarra-gona, han donat el tret de sor-tida a la jornada “Tarragonaaposta pels creuers”, una citaque va aplegar especialistes enl’àmbit de la creació de cre-uers, i on es va fer palès queTarragona ha apostat per situ-ar-se con a un punt de referèn-cia per als creuers turístics. Escalcula que d’aquí a l’any 2012el port podria rebre de 50 a 75creuers seguint l’exemple deCartagena, i que si es complíspodria suposar l’entrada de

prop de 100.000 turistes,segons Burgasé, sempre quel’aposta sigui conjuntamentdels estaments públics i pri-vats.En la seva intervenció Abe-

lló va agrair l’aposta del Portper reorientar i diversificar laseva estratègia cap a la capta-

ció de creuers, una necessitatllargament expressada perdiferents sectors productiusdel territori i que ara s’encami-na amb pes ferm a convertir-se en una realitat. «Pel poten-cial en la nostra oferta turísti-ca, posició geogràfica, empentade la iniciativa privada i volun-tat del Port, la captació de cre-uers és una assignatura pen-dent que hem d’aprovar ambnota». D’altra banda, va desta-car la importància d’implicartota la ciutat, «és ara o mai», vaassegurar.Per la seva banda, Burgasé

reconeix que «ara no som unport de creuers, però tenim lavoluntat de ser-ho i en aquestalínia treballem».El president del Port va

donar detalls dels projectesque s’impulsaran per assolirunes instal·lacions capaces dedonar aquest servei amb lamillor qualitat possible. I ja escomencen a entreveure, per-què ja s’ha invertit més d’unmilió d’euros per les primeresobres del que serà una infraes-tructura còmoda i àgil.

Josep Anton Burgasé i Albert Abelló.CEDIDA

PrevisionsD’aquí al 2012 elPort podria atreureentre 50 i 75 creuersseguint l’exempled’altres ports

Activitat formativa d’abrilÀrea Producció i Logística· La Gestió d’estocs i de magatzems Inici: 13 d’abrilÀrea Informàtica i Noves Tecnologies· Access 2007 Bàsic Inici: 15 d’abril· Creació de llocs webs dinàmics: Joomla Inici: 27 d’abrilÀrea Econòmico-Financera· Comptabilitat General Inici: 21 d’abrilÀrea Idiomes· Executive English Meetings Inici: 22 d’abril Consulteu els continguts a: www.cambratgn.com

CENTRE DE FORMACIÓAv. Pau Casals, 13. 1r - 43003 - Tarragona. Tel.: 977 223 111 - [email protected]

Àrea Comerç i Distribució· Manipulació higiènica dels aliments Inici: 26 d’abrilÀrea Gestió Empresarial· Estratègies de costos: Com millorar lacompetitivitat en el context actual Inici: 29 d’abrilÀrea Formació a DistànciaCampus Empresarial Virtualwww.cevirtualtarragona.cat

37Abril de 2010

El Restaurant

Sol-Ric, cuinacatalana de qualitat

RedaccióTARRAGONA

El restaurant Sol-Ric de Tarra-gona és un dels establimentsamb més tradició de la ciutat iestà avalat per una experiènciade més de 45 anys en el mónde la restauració. Els responsa-bles de Sol-Ric el defineixencom un establiment tradicio-nal, fet a l’antiga, on els platss’elaboren amb la tècnica de lacuina catalana més tradicionali on la qualitat dels productes iuna acurat tracte als clientssón les premisses bàsiques.Les persones que visitin aquestreconegut establiment tarra-goní podran triar entre unaextensa carta, basada especial-ment en el peix, però quetambé inclou alguns plats decarn (vedella i cabrit, exclusi-vament), amb una relacióexcepcional entre qualitat ipreu. Aquesta cuina tradicio-

nal es barreja amb plats detemporada, que enriqueixen laseva oferta gastronòmica.Alguns dels seus plats estrellasón el suquet de remol ambcloïsses, ensalada de rap fredamb llagostins o el seu entre-cot de vedella amb pebrenegre. No es pot oblidar el seu

reconegut celler amb més de400 referències de totes lesdenominacions d’origen.Com hem dit, la cuina de tem-porada també té un lloc en

aquest establiment, per la qualcosa durant aquest mesos haofert diàriament calçotadesque permeten gaudir d’aquestàpat tan característic de les

nostres comarques sensenecessitat de sortir de la ciutat.Aquest menú consta de aperi-tiu, calçots, plat de carn, post-res i begudes.

El restaurant Sol-Ric té més de 45 anys d’experiència en el mon de la restauració.CEDIDA

Restaurant Sol-RicAdreça: Via Augusta, 227Tarragona.Telèfon: 977 232032.Cuina: Tradicional catalana ide qualitat. Calçotades.Preu menú: Preu mitjà: 28euros. Menú Calçotades.Horari: De dimarts adiumenge, de 13 a 16 i de les20,30 a les 23. Dilluns tancat.Plats recomanats: Suquet deremol amb cloïsses, ensaladade rap fred amb llagostins.

El celler Lan presideix lacata de Castillo de Javier

El passat 18 de març, al restau-rant Castillo de Javier de Salou,va tenir lloc la seva tradicionalcata i que es fa una vegada almes. En aquesta ocasió la cata vaser amb els vins del celler Lan dela DO Rioja. La presentació de lacata va anar a càrrec del direc-tor del Celler Lan, GregorioJorge, i del gerent de Castillo deJavier. La cata de vins del CellerLan va consistir en el tast de 4dels millors sucs del seu celler.El tast va començar amb el viSantiago Ruiz, un albarinyoblanc jove, que va anar acompa-nyat d’un plat de verdures varia-des fredes, ideals per aquest vi.Després es va començar amb elsnegres, el primer, el Lan Crian-ça, un negre 100% de la varietatde «tempranillo» i que ha tingutmolts reconeixements com l’úl-

tim que fou qualificat com aMillor Vi 2010 per de WinesTrials USA. Sense deixar elsnegres es va continuar amb elViña Lanciano, de les varietatsde «tempranillo i mazuelo», acontinuació es va servir un altregran vi del celler, el CulmenReserva 2004, amb «tempranilloi graciano», i com sempre elmillor es va deixar pel final, elLan Edició Limitada, qualificat

d’excel·lent per la majoria delsassistents: una barreja perfectade «tempranillo, graciano i

mazuelo». Els vins negres van seracompanyats amb especialitatsde Castillo de Javier, i perfectes

per gaudir-ne. Els plats van con-sistir en verdures saltejades,arròs negre i verdures.

Alguns dels vins que comercialitza Bodegas Lan.CEDIDA

El Tast

CATAEls vins van estaracompanyats perplats de verdures iarrossos a l’estilCastillo de Javier

TENDÈNCIES

38Abril de 2010TENDÈNCIES

Llibres recomanats2010 Odissea energètica?: Petroli i Crisi

Títol: 2010 Odissea energètica?: Petroli i CrisiAutor: Ricardo de DiccoEdita: Capital Intelectual 2009Preu: 5 eurosTemàtica: Crisi energètica

Quasi tots els conflictes bèl·lics de l’últim segle han tingut elseu origen en els hidrocarburs i el pols que la seva tinença ofalta genera. Diversos estudis preveuen l’esgotament de lesreserves de petroli i gas natural a mitjà termini. Amb aquestapremissa, el llibre ens planteja la necessitat urgent de desen-volupar energies alternatives.

Gestió de patrimonis Wealth

Títol: Gestió de Patrimonis WealthAutor: Stuart E. LucasEdita: Bresca 2010Preu: 38,95 eurosTemàtica: Economia de la riquesa

Aquí es toquen les preocupacions que tenen les famílies adi-nerades en la seva economia patrimonial. Es toquen els temescom la construcció d’un llegat de valors i principis a la famí-lia que la mantingui unida al llarg de generacions, com ges-tionar la cohesió familiar, com identificar els assessors inde-pendents adequats o com assegurar el patrimoni en el temps.

Com desinvertir en borsa?

Títol: Com desinvertir en borsa?Autor: Javier Rivas, María Vargas i Luis FerruzEdita: Quiasmo Ediatorial 2009Preu: 14 eurosTemàtica: Mercats borsaris

Aquest llibre dóna voltes a la màxima «no hi ha inversió sensedesinversió». A més d’intentar tractar temes tan interessantscom polèmics, com l’anàlisi del concepte «bombolla» a partirde les que hi ha hagut anteriorment. A més, intenta desmun-tar mites com el de considerar a la Borsa, sense cap altra con-sideració, com el millor actiu financer.

Keines 20:09 (Cultura econòmica i crisi)

Títol: Keines 20:09Autor: Manuel MontalvoEdita: Tecnos 2010Preu: 15 eurosTemàtica: Analisis de la crisis

La crisi de 2009 no és només una catarsi econòmica quecomporta una crisi regeneradora o funcional: és la materialit-zació de la crisi del pensament liberal en la triple vessanteconòmica, filosòfica i religiosa, que ha fet inevitable la com-prensió del problema econòmic com una qüestió de sentitcomú per la fèrula keynesiana.

MotorNou Citröen C3, un cotxe amb vistes al món

RedaccióTARRAGONA

El nou model C3 de Citroën ésun automòbil obert al món. Lallum envaeix tot l’habitacle i lavisió cap a l’exterior és moltàmplia; per alguna cosa se l’hadenominat visiodrive. Però notot en el Citroën C3 és llum ivisió, també hi ha lloc pel con-fort i la qualitat.Mantenint l’essència del C3,

també hi ha lloc per la innova-

ció; el més destacat és el para-brisa Zennith, amb una tecno-logia que suposa 80ª més devisió vertical per tots els pas-satgers del davant i que fa siguiel model que tingui menys sos-tre i més parabrises del mercat.A més, A l’interior les presta-cions d’insonorització i amorti-guació de sorolls fan que escontribueixi a un augment desilenci. Aquest nou C3 estàequipat amb el sistema HIFIper poder disfrutar plenament

de la música i si vols tens opciódel connecting box, amb unconnector USB i un kit manslliures bluetooth.Quant a la seguretat, comp-

ta amb un nota de 4 estrellesen el test de xoc Euro NCAP, 5en protecció de les persones i 4en seguretat activa. Això ésprincipalment gràcies a aca-bats com l’ABS amb ajuda a lafrenada d’urgència i repartidorelectrònic de frenada o elsaibags davanters i laterals.

En relació a les emissions deCO2, aquest model arriba a unsgrans prestacions i avenços enla reducció d’emissions en lalínia mediambiental per sercapdavanter en el mercat. Elsmotors de gasolina es trobenentre els 134 i els 158 g/km deCO2 i els dièsel estan per sotadels 118g/km, amb una ofertainicial de 99 g/km de CO» asso-ciat al motor HDi 90 FAP.Aquest model aprofita elsmotors ecològics i econòmics

en ús: 3 motors HDi i 4 motorsde gasolina Euro V. Tots aco-blats a una caixa manual de 5velocitats, excepte l’HDi 110FAP amb una caixa manual de 6velocitats i el VTi120 que potstriar en una caixa manual de 5velocitats o una caixa automà-tica de 4. Com a resposta de lapreocupació pel medi ambient,aquest nou C3 ofereix de sèrieun assistent per economitzarcarburant indicant el momentadequat per canviar de marxa.

Seat

VTI 95 SX

3.941 mm

1.52

4m

m

Preu14.250 euros

Maleter300 dm3

CanviManual 5 velocitatsNúm. Cilindres4, en linea

Sistema d’admissionsInjecció electrònica

Potència70(95)/6000

Velocitat màxima184 km/h

Acceleració 0/10010,6’

Consum l/100 km7,7 (urbà)Emissions136 gr/km

Altres versions1.1i Airdream

HDi 70 AirdreamHDi 110 FAP Airdream

39Abril de 2010 TENDÈNCIES

Recursos on-line

GestionPyme una eina perfacilitar l’emprenedoria

Punt de trobada d’empresarisemprenedors i inversors

GestionPyme és un espai creat amb laimatge d’un blog, on es poden trobarles eines necessàries per poder ajudarels emprenedors. En aquest espai es pottrobar tot tipus d’informació molt útilon s’engloben i t’apropen totes leseines de negoci necessàries per la crea-ció d’empreses, especialment centratsper a la petita empresa.

Dins d’aquest espai podem trobar lasecció de creació i gestió d’empreses onpots trobar articles que més demanenels usuaris de la web, per tal de facilitarla feina s’ha fet una recopilació de tots

els articles que poden ser d’utilitat pera tots els emprenedors, com per exem-ple: com muntar una empresa o con-sells per a emprenedors novells.

Una de les altres eines que posa al’abast dels seus usuaris és la secció depimes on es poden trobar tots els ajutsi subvencions per tal de poder crear lateva empresa. T’informen dels organis-mes i iniciatives privades que promo-uen els ajuts per a joves, dones o des-ocupats. L’objectiu es fomentar l’autoo-cupació, la independència i millorar elteixit empresarial espanyol i català.

FirstTuesday és una organització senseànims de lucre que actua com a plata-forma global de trobada entre empre-nedors, empresaris i inversors de nego-cis relacionats amb internet i les novestecnologies. L’objectiu d’aquesta webés ajudar els emprenedors en les sevesetapes de finançament i creixement,mitjançant les nostres trobades mensu-als que tenen un doble objectiu de for-mació i networking. A més, mitjançantaquest portal es compta amb el recol-zament d’associacions que aconseguei-xen els fons necessaris per poder inver-

tir en els projectes d’emprenedors detot el món el món.

Encara que el seu inici als EstatsUnits entre l’any 1999 i 2002 FirstTuesday es comença a realitzar a Espa-nya a les ciutats de Madrid i Barcelona.A Barcelona es fa la primera trobadal’any 2006 i es van realitzant trobadesa totes dues ciutats. Les trobades esrealitzen els primers dimarts de cadames, i en elles es reuneixen els empre-nedors per tal d’explicar les seves expe-riències, projectes i les seves inquie-tuds compartint-los amb altres.

Novetats

Piquadro presenta la Línia Moonde bosses i accessorisLa celebració del 40è aniversari de l’arribada del’home a la lluna s’ha convertit per Piquadro en fontd’inspiració, i ha creat una línia de bosses i accesso-ris amb materials dels més avantguardistes, utilitzats

pels astronautes, línia Moon. Aquestalínia és unisex i està realit-zada amb la combinació dedos teixits tecnològicsreflectants, les vores sónblanques amb relleu iefectes elàstics i setinats.Els detalls com les pun-tades estan dissenyatsper ordinador.

Genius presenta elsseus auriculars HI-FIper a professionalsEls nous auriculars GHP-04DJestan avalats per les tecnolo-gies d’àudio de Genius, conver-tint l’audició en pura diversió.Disposen d’altaveus amb untacte que recorda el velluti molt amplis que repro-dueixen una qualitat de soi uns greus que convence-ran fins i tot els professio-nals dels sistemes d’àudio.Presenta altaveus de pre-

cisió de neodi-mi, i cableOFC ambadaptador.

Versus feminitat i energiaen un perfumVersace ha tret al mercat laseva nova «Versus». El nou per-fum combina característiquesque contrasten en el joc delsoposats, en el més fidel esperitde la marca; de romàntica aagressiva, de punk a melòdica,de dura a femenina. «Versus» haestat sempre sinònim d’evolu-ció, estil i creativitat; per aixòel color lila del perfum evocamodernitat, misteri i llibertat.El perfum és fresc, intens ienvolvent.

Nova línia d’ulleres de sol d’ETNIA BarcelonaEtnia Barcelona celebra el seu desè aniversari i per això proposa una col·lecciód’ulleres de sol, inspirada en les platges paradisíaques de tot el món. El dissenycombina l’acetat amb línies més futuristes com la línia Ipanema, més retros com LeMorne i apostant per un producte més femení en Cabarete. Aquest és el resultatde la seva contínua evolució tant en materials com en formats de la firma. EtniaBarcelona creu en l’existència d’un nou grup ètnic, present a cada continent i ambnous valors de modernitat, sosté que un sols pot expressar-se sent lliure.

40Abril de 2010CONTRACRÒNICA

Una nova filosofia Turística

La indústria del lloguer de vacancesés una de les que té més potencial decreixement en el sector global del tu-

risme a través d’internet i HomeAway,líder mundial en aquest sector, obreel seu portal homeway.es als viatgers

i propietaris espanyols, per tal d’ofe-rir una opció senzilla i diferent lesseves vacances.

Imatge d’un dels immobles que pots llogar per realitzar les teves vacances des del portal HomeAwayCEDIDA

El portal internacional de lloguer de vacances ens ofereix una solució per abaratir les nostres vacances

Petra Friedmann. Presidenta de HomeAway Europa


–Quins serveis ofereix el por-tal HomeAway a Espanya?«El portal homeaway.es és unaweb flexible, ràpida, garantida isense despeses de gestió per alviatger que busca un lloc de va-cances. De cara als propietarisque vulguin llogar les sevescases, és l'única web del mercatque permet que els seus im-mobles tinguin visibilitat inter-nacional en 120 països, através de 12 portals en 11 id-iomes diferents.»–En què consisteix el lloguerde vacances?«El turista, sense cap cost, potfer la recerca per dates dedisponibilitat, de zonespreferides, preus, nombred'habitacions, etc. Després detriar l'immoble que millors'adapti a les seves necessitats,contacta directament amb elpropietari, les dades del qualsón al portal juntament amb lesfotografies i les caracterís-tiques de l'immoble, per a tan-

car les condicions del lloguer.HomeAway no cobra comis-sions, ni hi ha cap cost extra degestió per al viatger. L'operacióés absolutament transparent igratuïta per al turista.»–Com es registren els habi-tatges per a poder oferir-lospel lloguer?«El propietari només ha de reg-istrar la seva casa seguint elscamps que li indica la pròpiapàgina web de forma fàcil i ràp-ida. Cuidem especialment elservei per a ajudar els propi-etaris que puguin tenir tots elsavantatges d'una web interac-tiva per a anunciar-se en tot elmón. ^És important afegir quea Europa s’aconsegueix, mit-jançant el portal, llogar lescases en una mitjana d’entre18 i 20 setmanes amb uns in-gressos mitjans de 13.000euros.»–Quins avantatges potsobtenir comparat amb les va-cances tradicionals?«El lloguer de vacances dismin-ueix els costos enfront d'unhotel en més d'un 50%, segons

les dades que hem contrastatamb els aportats per SmithTravel Research, en l’EuropeanHotel Review de novembre de2009. El lloguer de vacancesgaranteix, a més, al viatger unaestada amb un estil més de llar,com, per exemple, disposar decuina pròpia o, en ocasions,piscina i zones verdes privades,són factors que els viatgers val-oren cada vegada més. I totaixò poden aconseguir-lo grà-cies a HomeAway a un preumolt més assequible que el queproporcionen els hotels tradi-

cionals.»–Quines garanties ens potoferir el portal HomeAway,pel que fa a la qualitat de vi-atgers i propietaris?«HomeAway compta ambavenços tècnics de primer niv-ell per controlar la qualitat delsimmobles que s'anuncien, i unequip humà expert per garantirque tot el que s’ofereix tinguiels màxims nivells d'excel·lèn-cia. Des de HomeAway es per-met contactar directamentamb el propietari i serà ambaquest amb qui es tanquin lescondicions finals del lloguer;ell mateix estableix els seuspropis controls, si així ho con-sidera oportú, en el tracte ambel possible arrendatari de laseva casa.»–Quines previsions tenen pelfutur?«En gener i febrer hem observatcom es doblava l'increment dela demanda de lloguer de va-cances a homeaway.es i creiemque aquesta tendència seguiràun ritme positiu els pròximsmesos. Les nostres previsionsde creixement són molt altespel 2010 per l'increment delnombre de propietaris queveuen el lloguer com una opor-tunitat per a cobrir la despesadels seus immoble, i la cada ve-gada més gran quantitat de tur-istes preocupats pel cost de lesseves vacances, que troben enel lloguer una opció cada copmés atractiva.»

Petra FriedmannCEDIDA

«Tarragona és undels llocs més

visitats del portal»


La recessió econòmica aEspanya ha disparat el nombrede propietaris de cases, tanten zones urbanes com costa-neres i rurals, que tenen lanecessitat de llogar els seusimmobles buits bé com una viaper rendibilitzar les seves pro-pietats o bé com una manerade poder fer front als costos dela hipoteca. Una alternativaper poder disfrutar d’unesbones vacances, donar sortidaaquests tipus de immobles iestalviar és optar per l’oportu-nitat que ens ofereix HomeA-way.

HomeAway, que és l’únicaempresa de lloguer de vacan-ces que està present a tots elscontinents i que compta ambla més gran oferta de lloguerde vacances, a més de ser l’úni-ca plataforma on line que dónavisibilitat mundial a l’ofertadels propietaris d’immobles aEspanya, i que l’avala una granexperiència en el sector, hatriat Barcelona per fer el llan-çament del seu nou portal delloguer de vacances a Catalun-ya. Una innovadora eina per-què tot tipus de viatgers puguitenir un lloc de vacances d’unamanera ràpida, senzilla, ambgarantia i sense despeses. Lesdades presentades per Home-Away a Barcelona mostren queaquesta modalitat abarateix elscostos pels turistes més d’un50% davant els hotels, a mésd’obtenir més privacitat i mésespai físic pel turista. Aquestatipologia turística està orien-tada a tot tipus de viatgers,famílies, parelles o grups d’a-mics que des del portal tenenmés de 475.000 propietatsper llogar arreu del món. Almateix temps obre les portesals propietaris espanyols perpoder promocionar els seusimmobles a tots els portals queHomeAway té arreu del mónen 11 idiomes diferents; a més,el servei de promoció nacionalés gratuït.

L’activitat que inicia Home-Away des del seu portal jacompta amb més de 2000 pro-pietats disponibles per ser llo-gades a Catalunya, i 15.000 atot Espanya. Segons les esta-dístiques presentades perl’empresa, Catalunya i Balearses troben entre els destins méssol·licitats pels viatgers euro-peus per realitzar les sevesvacances al nostre país, a méssi ens centrem en les preferèn-cies dels turistes espanyols,Tarragona, juntament ambBarcelona i Girona, és entreels 10 llocs més consultats delportal.

Documents

Crònica d'Actualitat Empresarial