ver

£

El nou principi jurídic posi-tiu que aporta cl Socialisme,consisteix a substituir el dretfundat sobre la propietat perun dret fundat sobre el treball.

HENRI DE MAX

EditorialsCal reforçar els nos-

tres organismesS'ha dit i repetit moltes vegades

que el nostre moviment és integraltant en el concepte com en l'acció.

Per aquest motiu, tot aquell quereconegui les injustícies

que tenen per base el sistemade propietat privada on descansa, ipropugni i maldi per transformar-lo en un altre on les classes que l'ac-tual sistema engendra quedin anul-lades i els elements de producció iles riqueses en general siguin cosacol·lectiva, té un concepte socialista,tant si és de professió intel·lectualcom manual, tots necessaris en lesseves funcions.

També és integral en l'acció per-què aquesta acció socialista nosaltreshem de fer-la sentir en tots aquellsorganismes que realitzin una accióemancipadora més o menys intensa.Així, doncs, independentment deFactuació de Partit, un socialistamilitant ha d'intervenir en organit-zacions sindicals, cooperatives, mu-tuals, culturals, etc. ; no pas per fer-ne una cosa del Partit, sinó per do-nar-hi una actuació concordant icomplementària d'acord amb el cri-teri polític que sobre la funció del'organització de què es tracti té elPartit.

Aquests són part dels motius, do-nats en forma esquemàtica, que fanque no podem acceptar, per exem-ple, únicament l'actuació sindical imenys encara donar-li categoria to-talitària, com tampoc no comprenemen un socialista, que ha de discerniramb claredat i maturitat en les idees,que consideri negligibles les altresactivitats que 110 siguin estrictamentles de Partit.

Però si una actuació en aquestsentit coherent i disciplinada potdonar fruits òptims, en canvi si elPartit no té els homes preparats encada una d'aquestes diguem-ne es-pecialitats i tots ho fan tot o és so-lament un grup reduït el que intervéen totes aquestes activitats, llavorsnecessàriament l'esforç corre el riscde convertir-se en estèril o si més noel rendiment no resulta proporcio-nat.

Però hi ha encara un altre defecteque necessàriament ha de conduir ala catàstrofe si es presenta. És quanels companys del Partit, tenint con-ceptes distints de l'actuació o estruc-tura orgànica —cosa lògica i finsconvenient— sigui dels sindicats,de les cooperatives o d'un altre jti-pus d'organització, les exterioritzen

Passat per la Censura

i plantegen qüestions de fet fora dela zona d'acció del Partit i en formarepel·lent a la voluntat i als interes-sos d'aquest.

Els companys no han de sotme-tre's a errors ni a capricis. Entrenosaltres tot militant té garantit eldret d'emissió del seu pensament il'explicació i la defensa de l'actua-ció de cadascú és sempre respectada,però cal que aquests drets s'exercei-xin pels procediments regulars quefacilita la constitució del nostre or-ganisme polític propi i no pas va-lent-se de mitjans renyits tant ambla disciplina com amb el bon gust.

I si sempre devem acatament ales disposicions i als acords que col-lectivament hem pres, en aquestsmoments propicis a tots els confu-sionismes, en què l'enemic pressionai l'adversari vigilà les nostres feble-ses, no sumar-se a l'acció de con-junt és ja una acció incomprensi-ble, pels símptomes de deslleialtatque conté.

Aquestes digressions són tan ele-mentals que fins podríem passar-nosde mencionar-les, però com que pre-veiem en un moment relativamentimmediat hores d'intensa lluita i elsnostres companys seran sol·licitatsper tota mena de sirenes que tempta-ran el seu esperit de lluitadors,creiem que només podrem resistir laprova i sortir-ne triomfants coordi-nant i fent coincidents els esforçosde tots entorn d'aquests dos orga-nismes nostres : la U. S. C. com aorganisme polític orientador de lesaltres activitats socials, i la U. G.S. O., a la qual per raons de conse-qüència i dignitat tots els homes delpartit, quan causes d'ordre insupera-ble independent de la seva voluntatno ho impedeixen, haurien d'afiliar-se i treballar amb entusiasme.

La setmana de qua-ranta hores

Herri llegit a la Premsa que laConferència Internacional de Tre-ball ha aprovat la Convenció pera l'establiment de la setmana dequaranta hores de treball en la in-dústria.

La representació governamentalespanyola votà també l'acord, ambla condició, però, que al nostrepaís no tindrà aplicació aquest con-veni mentre no l'apliquin aquellesnacions que tinguin similitud d'in-dústries amb la nostra. No cal, tan-mateix, esforçar-se jnolt per notarque aquest conyeni, pel que fa re-ferència a la nostra República detreballadors, és un expedient mésa la pila de convenis internacionalsratificats per Espanya en l'ordrede les condicions de treball i d'a-plicació inèdita. Cal, si més no, re-cordar el que ha passat amb el con-veni signat per Espanya l'any 1932,referent a l'assegurança obligatò-ria per malaltia dels treballadorsde la indústria, el comerç i l'agri-cultura, i del qual avui no en sapres ningú. Cal remarcar que aquestconveni fou signat sense cap reser-

va, i en aquest cas, segons les nor-mes de l'Oficina Internacional delTreball, és precís que l'Estat queel ratifica promulgui una llei po-sant-lo en vigor dintre el termed'un any. Si en aquest conveni, enel qual -Espanya adquirí el compro-mís formal de portar-lo al Parla-ment, no ho ha fet, ¿què es potesperar d'una ratificació com ésaquesta de la setmana de les qua-ranta hores, de la qual es pot dirsense eufemismes que és una rati-ficació purament platònica?

£1 llibre del companyComorera

«L'Avi», el volum que el nostre company Joan Comorera ha escrita la presó, dedicat als infants de Catalunya, sortirà dins del pròxim mesde juliol.

Portarà un pròleg de Ventura Gassol i anirà profusament il·lustratper l'excel·lent dibuixant Antoni Utrillo.

N'anirem parlant fins que surti a la llum per tal que tots els com-panys puguin demanar-lo a temps a la redacció de JUSTÍCIA SOCIAL.

No sabem encara el preu que caldrà assenyalar a cada exemplar, laqual cosa farem saber en el número de JUSTÍCIA SOCIAL de la setmanavinent.

Cal refer la unitat espiritual

Home* de la U. S. C.Encara que en les organitzacions

socialistes no sigui molt corrent ferressaltar els actes, per importantsque siguin, dels seus components jaque la tasca realitzada s'aprecia enel seu conjunt i no en la de l'indivi-du, creiem que ens ha d'ésser permèsen la present ocasió dir quelcom dela tasca duta a terme pel màxim re-presentant del nostre Partit.

No pensi pas ningú que ambaquest modest treball tractem de labiografia del company i sempre ben-volgut amic Joan Comorera. Resd'això ; escrivim aquestes ratllesamb el bon desig de retre testimonide sincer record a l'home fort d'es-piritualitat i digne president delnostre Partit, i també per fer res-saltar alguns dels fets de més relleurealitzats pel company Comorera enels llocs de responsabilitat que havingut ocupant en el transcurs de laseva actuació en la política de Ca-talunva.

Sempre fou norma d'actuació delcompany Comorera la seva serietati el sentit de responsabilitat delsseus actes que ha experimentat entot moment, la qual cosa feia que enles seves propagandes no usés maiels tòpics a què tan aficionats sónla major part dels que fan obra pro-selitista sense tenir en compte la res-ponsabilitat de les seves paraules nidels seus escrits. És el company Co-morera dels que volen convèncer ambfets reals i no dels que pretenen fer-ho mitjançant frases i conceptesmancats de tot contingut efectiu ipràctic. I aquesta actitud l'ha obser-vat l'il·lustre condemnat pel Tribu-nal de Garanties tant en les sevesactuacions en els distints Comitèsdel nostre Partit com en els altresllocs de responsabilitat pública taiscom el Parlament Català i el go-vern de la Generalitat de Catalunya.Arreu portà el nostre company lesseves característiques de socialista i

Hipocresia derivad'Hlpòcrates?

Des que la Co?iseìlerin de Sanitat de la Generalitat de Catalunya ésregentada per V eìninenttssi'm Doctor Huguet, es nota en aquell Depar-tament una veritable febre de comunicar-se amb els ciutadans. Lloabledesig corn hi ha num; la llàstima és que en realitat el contacte té llocsolament per mitjà de la nota oficiosa i la gazetilla, filigrane* ¡lerio-iltstiques molt enginyoses i de gran utilitat al que no vol complicar-sel'existència, perquè amb aquest procedi'nient pots dir el que et sembla,atribuir als altres íes coses més fantàstiques, sense que ningú et contra-digui, i així un hoiii va adquirint aquella personalitat importantíssimaque es forja únicament amb la lletra de ruotilo, i dia darrera dia deixantcaure en el cervell del pacífic i crediti ciutadà el nom de l'aspirant aprohom, com les gotes d'aigua arriben a formar la compacta i esveltaestalactita, es va consolidant el pedestal de la glòria a l'afortunat mar-tal.<Però arriba un dia--qw, la noia oficiosa, ¡rellisca..i,la^gasetilla, ,ul(ra-

passa els límits permesos a la inexactitud oficial i eviri que el poble jaestà tip de tants redemptors espontanis, i de veure el. seu nom wút adiari amb el de Doctors filantrops, aquesta vegada no s'hi presta i elsseus representants en certa Comissió que segons noticies oficiais ha deresoldre (?) el problem«! econòmic de l'obrer malalt exigeixen que lesBases que es tractava de fer passar clandestinament fossin prèviamentconegudes per les organitzacions obreres afectades car de vegades laBeneficència burgesa ens afavoreix 'molt relativdfftent.

Sembla que el funcionario, el militar, el magistrado, el policia i l'o-brer que faci bondat de l-a bona tindran dret a descomptes en el preudels específics, de quantia diferent segons el color de la recepta del'iñetge.

Ara Vobrer, en virtut d'aquestes transcendentals disposicions, podràdir:

Tinc un noi amb diftèria, i després de pagar el metge no podemmenjar ni anar a la Farmàcia... però la veritat és que la recepta de colorde rosa amb vinyetes grogues ella sola ja val el duro de la "visita; altra-ment, el nen les col·lecciona i s'hi diverteix força...

Sembla també que en certes declaracions es diu textualment: "des-prés d'abonat l'import de la visita del metge, he vist malalts que nopoden seguir un tractament per no tenir recursos per anar a la Farmà-cia..:' l és un 'metge el que diu això? DR. FANTASMA

Tot socialisme és una aspiració a un ordre social fundatsobre la justícia, és a dir que procedeix d'un judici moral con-demnador dels fonaments jurídics de l'ordre existent, i deldesig de corregir-ne les injustícies. I el que el Socialisme exi-geix en nom de la justícia, ho exigeix en nom de l'home i pera tots els homes perquè tots els homes sofreixen sota la in-justícia, í lá justícia ep una exigència moral a la qual totesles institucions humanes estan sotmeses. TTJ?;MPT nR MAN

note« de serietat i de sentit de laresponsabilitat de la funció per eliexercida. Fets com els que diem delmés alt representant de la nostra or-ganització politica podríem citar-losa centenars, però no ho creiem ne-cessari ja que en llur majoria res-ten ben vius en la memòria de tots.Sí que volem, però, fer-ne ressaltaralguns com a exemple de decènciapolítica i comparació d'actituds. En-cara que l'actuació política del com-pany Comorera no hagués passat delgloriós i històric Parlament de Ca-talunya ja fóra ben bé suficient peracreditar-lo com a figura de primerrengle entre els homes més destacatsde la nostra terra.

Recordeu com aquella Cambra,composta per una majoria homogè-nia governamental, havia estat unacosa mancada de tot al·licient de nohaver estat pels diputats de la U.S. C. ja que els de l'Esquerra, totsells governamentals, eren incapaços—donada llur posició, altrament lò-gica— de fer vibrar com calia el pri-mer Parlament de la Catalunya re-dimida, i els de la Lliga n'erenmenys capaços encara que els del'Esquerra, pel fet de no represen-tar altra cosa que els interessos dela gran burgesia i del clericat, i aixòíéu que haguessin d'ésser els nostrescompanys els qui fessin prestigiósel naixent Parlament de la nostraterra, plantejant-hi problemes d'am-bient popular que estaven en la cons-ciència del poble.

Cal recordar la famosa interpel·la-ció plantejada pel nostre presidentsobre l'afer del treball al port de lanostra ciutat, què tanta sensació cau-sà en l'opinió publica, en ocasió deJa qual hagué de posar-se enfrontde l'ex-congregant de sant Lluís iex-lligaire i llavors general dels ano-menats, fiscamotsí cl flual amb frasesbríiaefe voíia {kafeträr" "qiie' aéfeñsá- 'va els obrers quan no feia més quedesfer la potent i admirable organit-zació dels obrers portuaris de Bar-celona. Però tota la xerrameca delllavors conseller de Sanitat s'esclafàcontra les argumentacions plenes delògica i de veritat del company Co-morera, que parlava en nom dels ve-ritables obrers. Ara es pot compararla conducta de l'un i de l'altre. L'ex-congregant de sant Lluís sostraient-se a les responsabilitats que com agovernant i cap nominal d'una for-ça més o menys eficaç havia contreti no volent seguir la sort dels seuscompanys de govern i l'altre, elnostre president, acceptant-les totes—amb la resta del Consell—, tantd'un com d'un altre caire.

De l'obra governamental realitza-da pel nostre il·lustre President, enel seu curt pas pel govern de laGeneralitat de Catalunya, és encaraaviat per parlar-ne. Eren obres detanta envergadura i que requerei-xen una tan gran meditació que lahistòria serà la que de les seves pa-raules i obres com a socialista faràen el seu dia al company Comorerala justícia de reconèixer els seusgran encerts així com la seva cla-ra visió de les necessitats de la clas-se treballadora de Catalunya.

ADOLF SIMÓ

UNA OPINIÓ PERSONAL

AMNISTIA, NO!!Tenim molts companys entre reixes. Molts de per-

seguits. Molts que han hagut d'abandonar la llar i elpaís on han nascut per cercar refugi en terres méshospitalàries. Tenim el nostre president, el companyJoan Comorera, a presidi per a complir la pena decadena perpètua. Això vol dir que portem l'esperitple de ferides a Taféete d'amics i de companys esti-madíssims que voldríem veure i abraçar avui ma-teix, i que faríem qualsevol sacrifici per a aconse-guir-ho.

Faríem i hem de fer tots els sacrificis i posar acontribució tots els esforços, perquè els companys (

¿ puguin tornar a les llars des-olades que els esperen, i aquesta ha d'ésser la nostranorma. I, mentre esperem l'hora de reveure'ls ambllibertat al costat nostre, hem d'ajudar-los, a ells i allurs familiars, perquè puguin passar aquest interreg-ne de malaurança amb les menys privacions possi-bles.

Però ara comença a surar en l'ambient una consig-na que hem de considerar com una equivocació la-mentable. És la consigna d'Amnistia, que llancen alsquatre vents la premsa i les organitzacions d'esquer-ra, la premsa i les organitzacions obreres. El critd'amnistia, la petició d'amnistia està bé en boca delsinfants que s'esporugueixen per una falta comesa, enboca de les masses que s'acovardeixen davant d'uncàstig, però no és ni serà mai un crit de dignitat.IFr^rf^P^S-SrlT- '̂y* i^r?ffS5iLSírft?i?B^^B

A propòsit d'això recordo una anècdota que vulltranscriure perquè cal convidar a la reflexió. Un com-pany extremista, socialista, comunista o anarquista,la filiació no fa al cas, fou detingut a principis dela República per un motiu que tampoc no fa al casde detallar. Des de la presó ejn va trametre una car-ta demanant-me que influís prop del Conseller de Go-vernació, amic particular meu, perquè el perdonés.Vaig contestar a l'amic a la presó, dient-li que abansde complaure'l reflexionés si era digne demanar per-dó i que procediria segons fos la contestació seva. Iem va contestar donant-me gràcies de l'avís i pre-gant-me que no fes cap pas a favor seu.

El cas és el mateix d'ara. Jo voldria saber l'opi-nió dels interessats, dels condemnats, dels detinguts,dels fugitius, i si llur disposició d'ànim és la de de-manar amnistia, la de pregar el perdó, demanem-la.Si no, no.

I si d'algun partit de dretes sortís la veu d'amnis-tia, hauríem de rebutjar el propòsit, perquè els nos-tres homes no necessiten el favor de ningú i menysel perdó dels mateixos que els han perseguit i els hancondemnat.

Es possible que la idea hagi sorgit d'alguns cer-vells o d'algun grup que està amatent a aferrar-se aqualsevol mitjà per a produir agitació. Però, amics,seria una cosa tèrbola i sense sentit una campanyaprò-amnistia en les circumstàncies d'avui ; seria unaobra eixorca i contraproduent. Eixorca, perquè no po-dem esperar que sigui publicada una llei d'amnistiaen les circumstàncies presents; i contraproduent, per-què si algun dels partits governamentals es recolzésen la idea de donar l'amnistia que nosaltres dema-nem ens convertiríem en deutors d'aquest partit i aixòseria per a nosaltres una posició vergonyosa.

Amnistia pel govern d'ara, no; perdó vingut delsmateixos que ens han castigat, mai. El que hem devoler és justícia a seques, i quan l'hora de la justíciaarribi, que no tardarà, podrem abraçar tots els nos-tres companys en llibertat. Els haurà alliberat i elshaurà enaltit un acte de justícia; no hauran cie re-baixar-se a donar les gràcies per una llei d'amnistia.

Jo voldria que la Unió Socialista de Catalunyaaixequés la bandera d'Amnistia, no. I prego a tots elscompanys i a tots els nostres amics i simpatitzantsque hi reflexionin, abans de començar la campanyaque molts projecten pro amnistia.

Si em creieu equivocat no sentireu més la mevaveu en aquesta qüestió, però considero el cas com unacosa de dignitat i no m'he pogut estar de dir la mevaopinió personal, sense eufemismes ni dissimulacions.

M'esgarrifa de pensar que una llei d'Amnistia,signada per Al. Lerroux, donés la llibertat als que fo-ren consellers de la Generalitat de Catalunya.

R. FOLCH I CAPDEVILA

Els partits socialistes d'arreu delmón troben gran part de la sevaforça en la compenetració espiri-tual dels seus militants, que donena l'organització l'aspecte externd'un conjunt homogeni. La unitatd'acció forçada, per imperi d'unadisciplina mal entesa, no fóra su-ficient per a desarrelar les discre-pàncies que poguessin produir-se.La carcassa material seria fàcil-ment destroçada si no existís la so-lidaritat espiritual.

Quan, dissortadament, la realitatens mostra que la unitat espiritualha estat relaxada o trencada, calactuar ràpidament per a refer-la.Que ningú no pensi tornar a l'es-tabilitat (mitjançant brutals invo-cacions a la disciplina. Calarà, sirealment vol superar-se una situa-ció tan delicada, estudiar serena-nient els motius originaris de lesdiscrepàncies, i mirar amb esperitde transigència de rectificar allòque hagi estat injustament orien-tat. Adoptar una actitud passiva,o bé atiar les discòrdies internes,fóra tàctica suïcida que forçosa-ment hauria de reportar fatals con-seqüències per a l'avenir d'una or-ganització política.

Ni en nom de la disciplina, ni dela unitat d'acció, pot obligar-se almilitant socialista a ofegar el seucriteri doctrinal-o--bé les seves con-cepcions tàctiques. Dintre d'unpartit inspirat i nodrit de, ¡.doctri-nes marxistes, poden conviure per-fectament elements que no sentinsimpatia extraordinària pels prin-cipis de Carles Marx, però que, en

canvi, acceptin el programa de rea-litzacions. D'això se'n trobarienexemples arreu del món. El que calés saber cercar el moment apro-piat per exposar les opinions per-sonals sense perjudicar els interes-sos polítics de l'organització on espertany.

La sobirania de tots els partitssocialistes radica en els seus con-gressos. Els organismes dirigentsresponsables sols tenen l'obligaciód'aplicar els acords aprovats. Nopoden, però, sense mancament es-tatutari, disciplinari i ètic, adop-tar noves orientacions, salvant ca-sos d'urgència extraordinària. Calinsistir en aquest aspecte, puix gai-rebé sempre és la font originàriade les discrepàncies ideològiques itàctiques.

Els acords d'un congrés semprerepresenten el criteri total o majo-ritari d'una col·lectivitat. Quan lesorientacions assenyalades mereixenl'aprovació unànime, la força mo-ral d'un partit és indestructible.Però, quan aquesta homogeneïtatno pot obtenir-se, malgrat fer totsels esforços possibles per a aconse-guir-ho, tampoc no resta trencadala unitat espiritual. Els discrepantsnomés poden acceptar i acatar res-pectuosament el fall, esperant mi-llors temps per veure plasmadesen realitats les seves concepcions.Qualsevol altra actitud no fórapròpia d'un socialista conscient.

;: :, La unitat espiritual d'un partitrestarà méá ' assegurada com mésgran serà el nombre de solucionsacordades pels problemes que pu-

En el darrer número de Leviatán, el company Rafael Vi-diella fa una crítica —generalment discreta— del llibre delcompany Andreu Nin, col·lega seu a l'Aliança Obrera, Els mo-viments d'emancipació nacional. Proposa que l'obra sigui pu-blicada també en castellà i acaba amb aquest paràgraf:

«En fin, un buen volumen, que viene a enriquecer la bi-bliografía marxista, y cuya única laguna es que quede redu-cido a los lectores de idioma catalán.»

En el mateix número i a la mateixa secció, un altre com-pany que sembla ésser castellà autèntic, Pío Cid, comentantun recull de crítiques de l'escriptor republicà Domenchinadiu:

«¿Universalidad de la lengua española, como pretendeTJnamuno? Eso sería en otras épocas, porque hoy los españo-les tienen poco que decir, empezando por Unamuno mismo. Lainmensa mayoría de nuestros escritores no resisten la traduc-ción. Los grandes temas universales circulan muy poco pornuestra liter^ura;! achual, .y:?í*qul tampoco ge inventan nue-vos.»

Aquest concepte, que coincideix amb altres exclamacionsde veritables nacionalistes castellans, com per exemple el se-nyor Azaña, o de velles campanyes catalanistes, fa doblementencertat el consell del company Vidiella: cal traduir del ca-talà al castellà per il·lustrar certs marxistes anquilosats.

CLASSIFICACIONSSIMPLISTES

Algunes regades, massa per desgràcia, companys militants nt'hanpreguntat: ¿Tu de quins ets, dels extremistes o dels moderats? ¿Dels re-volucionaris o dels reformistes? I jo he respost: Jo no sóc ni dels unsni dels altres. Jo només sóc socialista. Em dec tan sols a les idees ials mandats del meu Partit. "Però tu, em repliquen, no ignores que elSocialisme està dividit Hi ha dues tendències." — Això és inexacte!contesto. — De Socialisme nontés n'hi ha un. El que passa és que hi hadiverses opinions tàctiques. La tàctica és, des dels primers passos delSocialisme, el motiu fonamental de les divergències entre socialistes."Bé, doncs, em diuen, ¿de quina opinió tàctica ets, de la revolucionària0 de la reformista?" Això està més ben parlat, contesto, però és precísfer alguns aclariments previs. La tàctica no és el fi, és el mitjà; per tant,entenc que no es pot acceptar, l'una o l'altra, amb termes definitius; totel més són acceptables circifrmstanciatnient. Tot militant socialista hade tenir present que la tàctica és un instrument de lluita i que per al'eficàcia revolucionària cal saber triar en cada ntoment la més eficaç.

Conüprendran els companys que la conversa no fineix aquí; però tinctres motius per no finir-la i un per dir tot el que, exposo. Dels tres mo*tius, el primer, és que possiblement el. senyor censor no ho permetria.FA &egf>n* que semblaria una. coacció per ésser membre del Comitè Exe-cutiu, l el tercer, per entendre personalment que no és el mlomenl d'o-brir una polènlica a fons d'aquest problenia. L'única raó que -ritiindueixa dir el que dic és la d'orientar i sortir al pas del confusionisme.

Vull, però, abans de continuar, prevenir-me dels maliciosos que po-drien objectar-me el següent: ¿Per què, separant com separes la doctri-na socialista de l'orientació tàctica a eniprar, vas donar-te de baixa delPartit Socialista Obrer Espanyol per ingressar a la Unió Socialista deCatalunya? Doncs, bé. El motiu no \foren les diferències tàctiques. Vaés-ser perquè falsejaven la doctrina socialista amb llur actitud envers elret català. Les localitats, les províncies, les regions i les nacions tenenuna economia, una llengua i uns costums propis El Socialisme no imt-posa una subordinació a tot això, sinó que preconitza un enllaç. Granpart dels socialistes catalans afiliats al P. S. O. E. estan carregats d'in-fluències externes i fins burgeses, no són gens respectuosos amb el fetcatalà, i això és antisocialista per no qualificar-ho d'una forma niés du-ra. Per aquest motiu vaig separar-me com nlolts altres.

Fet l'aclariment anterior, tornem a allò nostre. A la Unió Socialistade Catalunya per ara no s'ha presentat aquest problema de la divergèn-cia tàctica d'ima manera aguditzada com- al P. S. O. E., però pot pre-sentar-se i cal prevenir-se. No contra el plantcjcfment de les opinionsde tàctica, sinó contra el confusionisme i contra la punta que podrientreure d'aquest fet els nostres enemics, que atien de fora estant aquestesdiferències, puix que saben que la tàctica és l'única causa que ens potdividir, ja que en la doctrina no és possible si és sentida plenament.Però l'enemic niés temible, a la meva manera de veure i entendre, tot1 essent-ne molt, no és el de fora els nostres rengles, sinó el que està opot estar-hi enquadrat. No em refereixo als emboscats que a la curta oa la llarga resten senipre al descobert, sinó a la nostra pròpia indisci-plina, filla moltes vegades de l'oblit voluntari o involuntari dels prin-cipis 'més fonamentals del Socialisme. Cal, doncs, ésser conseqüents ambles idees i d'aquesta fornia ens lliurarem d'accions confusionàries i d'in-fluències estranyes.

Les idees socialistes són inconfusibles; V únic que es presta a error, apri'mera vista, és la tàctica. Si el Partit, en un nioment donat, acordauna tàctica determinada, ens podrà o no agradar, podrà ésser encertadao equivocada. Amb la seva elecció podrem fer avançar o retrocedir larealització dels postulats socialistes totalment o parcialnient, però el queno es pot dir és que una tàctica és més socialista que una altra, puix^que la tàctica és el niatjà i pot variar constantment per la voluntat col-lectiva; mentre que el Socialisme és el fi i no deixarà d'ésser Socialismeni per la voluntat col·lectiva ni per la individual. En tot cas serà l'in-dividu o la. col·lectivitat que, deixarà d'ésser socialista. El militant so-cialista ha d'ésser conseqüent anib les idees que diu sustentar i a la ve-gada inconfusible i incomnwvible com elles 'mateixes.

'Ei Socialisme és de base absolutament, democràtica en la seva estruc-tura orgànica; per tant, els afiliats són lliures de raonar i defensar llurspunts de vista, però a la fi han d'acatar la voluntat majoritària.És més. Quan el Partit ordena una acció, cap militant, per cap nïotiu,no pot eludir-la sense fer un greuge, no ja al Partit, sinó a les pròpiesidees.

M. MARTÍNEZ CUENCA

guin plantejar-se en l'avenir. Sidavant d'un fet previst els resul-tats no són satisfactoris, aplicantels preceptes aprovats per l'orga-nització fallarà col·lectivament, pe-rò la unitat espiritual subsistirà in-tangible. En aquest cas serà fàcilrectificar allò que l'experiènciaaconselli, puix a ningú no podràimputar-se responsabilitat pel fra-càs.

Quan una organització socialistano sap o no vol preveure l'esdeve-nidor immediat, és quan la cirec-ció del partit es veu precisada aadoptar acords transcendentals ac-ceptant responsabilitats extraordi-nàries que normalment no li perto-quen. En aquestes circumstànciesel trencament de la unitat espiri-tual és facilíssim. Seran els millorsdirigents aquells que es puguin ovulguin limitar a aplicar els acordsdels congressos i sols adoptin reso-lucions pel seu compte en momentsd'urgència excepcional i sempreprocurant interpretar la voluntatde la majoria d'afiliats. Però si,malgrat la seva bona voluntat, coma conseqüència dels actes realitzatsveuen trencada la unitat espiritual,la seva tasca immediata, deixant apart qüestions personals, consisti-rà en refer-la i no pas enfondir-lapersistint en gestes i actituds ex-temporànies. Tractar els discre-pants adherits tal com podria fer-se amb un enemic polític és tascafunestissima per al mateix partit.

.Les-, subversions politico-socialsd'importància són 'jnotiu de dis-còrdies internes en els partits quehi han participat directament o in-directa. La derrota material ser-veix per accentuar encara més lesdiscrepàncies. Els disgustats perl'acció revolucionària manifesten elseu decidit propòsit d'exigir res-ponsabilitats polítiques. Els provo-cadors immediats d'una aventurarevolucionària, en lloc d'intentarjustificar amb raonament la sevaactuació, prefereixen motejar vio-lentament aquells que els fusti-guen. (Juan es produeixen aquestsfels, la unitat espiritual resta tren-cada i la material està en perill.Pretendre imposar-se a aquestsconflictes per mitjà de disciplina iamenaçant amb excomunions és

la pitjor tàctica.Els partits polítics que varen par-

ticipar en els esdeveniments d'oc-tubre, comptant entre els seusprincipis tàctics la revolució arma-da, han liquidat els fets revolucio-naris sense greus discrepàncies in-leifftës1:- LA'tíeva «ñí4at: espiritual' h*subsistit i com a fet natural hanprogressat numèricament. Tal és elcas del Bloc Obrer i Camperol,malgrat que els seus dirigents fa-cin tota mena de malabarismes pera jus l i f icar la passivitat d'AliançaObrera.

El Partit Socialista Espanyol, encanvi, passa per uns moments riefonda crisi interna. S'ha trencat laseva unitat espiritual. Si el seny nos'imposa, vindrà finalment el tren-cament material. ¿Per què s'haproduït aquesta situació? Parlem-ne ràpidament.

Els últims congressos del PartitSocialista Espanyol no preveierenla necessitat d'una acció revolucio-nària armada. Els acords fonamen-tals foren de persistir en la sevatradicional acció evolutiva. Lesdiscrepàncies en l'aspecte de lacol·laboració ministerial foren fa-llades en el sentit de persistir enl'acció amb la petita burgesia. Pas-saren uns mesos, i, inopinadament,sense que tingués lloc cap congrés,en moment que era possible con-vocar-lo, la direcció del partit vaimposar una acció francament re-volucionària. ¿Quins motius s'ha-vien produït? Sens dubte solamentuna visió personal de la situaciópolítica espanyola.

I ha passat el que fatalment s'ha-via de produir. La direcció del par-tit cercava la justificació de la se-va tàctica en nom d'uns principisque havien servit sempre per al'acció evolutiva, puix no podiajustificar-ho d'acord amb les orien-tacions dels últims congressos. I,naturalment, una bona part delpartit va creure que l'havien esta-fat. I la discrepància exterioritzadapassivament de bell antuvi ha anataugmentant fins a arribar a la si-tuació actual. L'opuscle de les Jo-ventuts Socialistes d'Espanya il'article d'Araquistain contra Bes-teiro són dos fets simptomàtics.Això ja no és una discrepànciaideològica o tàctica ; això és cani-balisme polític propi de partitssustentadors de principis irreconci-liables.

I a la Unió Socialista, ¿què ha

ÈPOCA IV - NUM. 13

B A R C E L O N A

29 de juny del 1935

P R E U s

Á Cr conta.

PREUS DE SUBSCRIPCIÓ

Trimestre 2'50Semestre 5*00Any 10*00

Redacció i administració:

Carrer Pelayo, 1O,1/, 1.a

B A R C E L O N A

29 »E JUNY MEI, 1935

passat? Es evident que quelcomens toca com a herència d'octubre.Deis fets revolucionaris pot discre-par-se'n en detall, però, en con-junt, cal acceptar-ho com una rea-litat imposada. Després... No enparlem. La unitat espiritual tambés'ha sentit relaxada en alguns llocs.A comarques s'han vist amb in-íjuietud definicions doctrinals iorientacions tàctiques.

Sóc, però, optimista. No hi hamotius suficients per enfondir lesdiscrepàncies assenyalades. El sus-tentament d'opinions divergents enmatèria ideològica río pot ésser mo-tiu de 'discòrdies internes. Supa-

rem-nos tots i guarirem ràpida-ment aquestes lleugeres taquesd'insolidaritat espiritual. Per aixòsols manca que reflexionem serena-ment i moderem el nostre llen-guatge ensems que esperem la so-birania del Partit per a parlar delpassat i de l'esdevenidor. Si ho femaixí, la nostra força material, coma conseqüència de la unitat espiri-tual, serà indestructible, i els ca-mins del Socialisme a Catalunyas'obriran per imperi de la nostravoluntat.

JOAN GILABERT

Reus.

D o e e n t s«Actuación de los funcionarlos

Judiciales en BarcelonaEl Sr. Hidalgo : Brevemente voy

a dar cuenta a S. S. de hechos insó-litos ocurridos en la Audiencia deBarcelona, en los que, a pesar deque de ellos tiene conocimiento elPoder público, hasta ahora no se havisto cuál ha sido su actuación. Es-tos hechos merecen, ST. Ministro, elcalificativo de escandalosos, come-tidos por funcionarios de la Admi-nistración de Justicia, y ya la opi-nión pública se intriga y se preguntasi e] Código penal se ha hecho exclu-sivamente para los desharrapados,para los que se ven obligados, pornecesidad quizá, a cometer algunaestafa, y no para los que cometenestafas de millones de pesetas. Ytodavía está más inquieta la opiniónporque de esos hechos tiene conoci-miento el Ministerio de Justicia, sehan hecho tres denuncias dandocuenta de los mismos y hasta ahorala actuación del Ministerio ha sidopasiva y difusa.

Las denuncias concretan, Sr. Mi-nistro, que existió una verdaderaconfabulación entre dos Sociedadesindustriales, la Sociedad HiladosTorras, S. A., y la Sociedad Algo-dones Creixell, S. A., para estafara los acreedores de la primera deter-minadas cantidades. Los delitosson delitos de falsedad y de estafa,y la Sociedad Hilados Torras, lossíndicos de la quiebra de esta Socie-dad, interpusieron la oportuna que-rella. Una serie de dictámenes, sus-critos por los más eminentes juristasde ]a vida española, han determina-do, han precisado de una manenclara y contundente que no se tratade indicios racionales de criminali-dad, sino que se trata de verdade-ros delitos que tienen una prueba ab-soluta en los autos, y los abogadosa quienes se ha pedido dictamen so-bre este caso no son precisamenteabogados desconocidos : entre ellosestán el Sr. Cuello Calón, catedráti-co de Derecho penal de la Universi-dad de Barcelona ; el Sr. Jiménezde Asúa, catedrático de Derecho pe-nal de la Universidad de Madrid ;el Sr. Roig i Bergadá, decano delColegio Notarial de Barcelona ; elSr. Martí Miralles, del Tribunal deCasación de Cataluña ; el Sr. Mai-nés ; eí Sr. Chapaprieta, que formaparte con S. S. del Gobierno ; el se-ñor D. Melquíades Alvarez, el se-ñor Cervera, el Sr. Duran y Reináis,el Sr. Jardí, el Sr. Solé de Sojo y elSr. Gil Robles. Yo he leído todosestos dictámenes y he sacado la con-secuencia de que, en efecto, se tratade delitos probados y de -delitos con-sumados. A pesar de ello no se lle-ga al procesamiento de los autoresde estos delitos. ¿Por qué? Porqueun abogado fiscal de Barcelona, elSr. Prat, que fue primer asesor delGobernador general de Cataluña yhoy es Consejero de Justicia de laGeneralidad, desde el primer mo-mento ha intervenido y ha puesto enjuego toda su influencia para queno se llegue al proceso de los encar-tados en el sumario. Se hizo un ex-traño nombramiento de abogado fis-cal especial a favor del Sr. Fran-quet, pero a los cuatro días, sin queeste abogado fiscal llegase a ac-tuar, se le retiraron los poderes y senombró a otro abogado fiscal, elSr. Feixó. Interviene el Sr. Feixó enlas actuaciones de este sumario, ypocos meses después pidió la exce-dencia, que se le concedió, siendonombrado abogado de la entidadAlgodones Creixell, cuyos conseje-ros eran los encartados en el suma-rio.

. Se hace nombramiento de nuevofiscal ; recae este cargo en el te-niente fiscal de la Audiencia de Bar-celona, Sr. Díaz Sala. Se pide elprocesamiento de los acusados ; elteniente fiscal se mantiene en silen-cio ; el juez deniega cuatro peticio-nes de ciertas diligencias sumaria-les ; el señor teniente fiscal se opo-ne a que esas diligencias se practi-quen ; se hace de nuevo la peticiónde procesamiento de los acusados ;el señor fiscal calla ; se entabla re-curso de reforma contra el auto quedenegaba esta petición de procesa-miento, y el fiscal calla de nuevo.Por último, interviene como fiscalel que actúa.en la actualidad, donCasto García Fernández, y este se-ñor se opone terminantemente, pororden expresa del señor teniente fis-cal anterior, a que se practiquennuevas diligencias.

A todo esto, uno de los acusadosno ha comparecido en juicio, y eljuez no ha hecho uso de los medioscoercitivos que le da la ley para queese acusado comparezca y declare enel sumario. Y en estas condiciones,esto es, sin que uno de los procesa-dos haya comparecido ante el juez,el fiscal Sr. Díaz Sala, en trámitede instrucción, evacúa el traslado ydice que se halla conforme con elauto de terminación del sumairo y,además, solícita el sobreseimientoprovisional, con arreglo al art. 641de la ley _ de Enjuiciamiento crimi-nal. Esto es, que pide el sobresei-miento provisional porque la ley di-ce que cuando no resulte debidamen-te justificada la perpetración del de-lito debe pedirse el sobreseimiento.¡ Y hay doce de las primeras figurasde la Abogacía española que dicen,no solamente que existen indicios

de delitos, sino que existen verda-deros delitos !

¿ Qué ha hecho el Ministerio deJusticia ante las tres denuncias quese le han presentado sobre esteasunto ?

La primera denuncia se presentóel día 25 de Marzo ; era Ministro deJusticia el compañero de S. S. se-ñor Aizpún. Al tener conocimientoel Sr. Aizpún de los hechos se portócorrectamente, y en cuanto supo queei entonces subsecretario del Ministe-rio, D. Pablo Caballos, había escri-to al señor presidente interino de laAudiencia de Barcelona, Sr. López,recomendándole el asunto, diciéndo-le que tuviera cuidado con la causa,que no intervinieran suplentes y quecuanto antes se cerrase el sumario, elSr. Ministro de Justicia, que tuvoconocimiento de ello por mí, inme-diatamente se puso al habla con lasautoridades de Barcelona y les dijoque no tenía interés alguno, comoera natural, y que no dieran valor a]a carta de referencia. Pero vino lacrisis, y hubo un nuevo Ministro deJusticia, el Sr. Cantos. El Sr. Can-tos, al tener conocimiento de los he-chos, llamó al fiscal general de laRepública y le entregó la denuncia.¿ Qué ha hecho el señor fiscal gene-ral de la República con la denun-cia ? Yo no lo sé ; me temo que nohaya hecho nada, cosa no disculpa-ble, porque el señor fiscal generalde la República es un hombre quetiene fama de ser un buen fiscal yque tiene un gran talento. TercerMinistro de Justicia. Sr. Casanueva.Se le hizo la denuncia el día 22 demayo (le hablé yo particularmenteal Sr. Casanueva) ; el Sr. Casanue-va lo primero que hizo fue hablarleparticularmente al señor fiscal delTribunal de Casación para que le in-formara de los hechos. Después elSr. Casanueva, cuya buena fe es no-toria, telefoneó al señor fiscal de laAudiencia de Barcelona diciéndoleque se hiciese cargo inmediatamentede los autos. Este señor fiscal debeser sordo y ciego, cuando no oyeni ve que sus subordinados cometenactos incorrectos, cosa que sabe todaBarcelona y toda España. Y, porultimo, me dijo el Sr. Casanuevaque no se podía realizar una visitaextraordinaria por enfermedad delinspector general fiscal.

¿ Qué es lo que a mi juicio ha de-bido hacer el Sr. Casanueva ? ¿ Quées lo que yo estoy seguro de quehará ? Atenerse al Estatuto fiscal yal reglamento de ese mismo Estatu-to, o sea, incoar el expediente gubernativo inmediato, y, en su caso, po-ner la denuncia en manos del fiscalgeneral de la República para quesurta efectos legales. ¿ Qué ha ocu-rrido entretanto ? Casi nada : uno delos acusados en la denuncia ha sidonombrado, como he dicho antes, na-da menos que consejero de la Gene-ralidad de Cataluña, y la poblaciónentera ve cómo se nombra consejerode Justicia de la Generalidad de Ca-taluña a un abogado fiscal que estáacusado públicamente por personasde ^solvencia material y moral queestán dispuestas a responder de susactos. Esto es realícente intolerable.Y yo digo al Sr. Ministro de Justi- .cía : la vida española está en crisis ;realmente están ert crisis casi todaslas instituciones ; pero sobre tododebemos evitar, debe evitar el se-ñor Ministro, que se pongan tam-bién en tela de juicio la Administra-ción de Justicia y al Ministerio fis-cal, que es el último baluarte de de-fensa que tenemos los ciudadanos.

E! Sr. Ministro de Justicia segu-ramente conoce las anormalidadesde la vida jurídica en Cataluña; se-guramente conoce, y si no yo lo di-go ^ aquí públicamente, que lo queestá pasando en Barcelona en cues-tiones de justicia es inaudito, hastael punto —y me dirijo a los seño-res Diputados, que en su mayor par-te son letrados, y los que no lo sontienen cultura jurídica y general pa-ra comprenderlo—, hasta el puntode que en Barcelona ha ocurrido elhecho insólito, inaudito de que laSala de gobierno ha dispuesto lasuspensión de una sentencia en ma-teria civil dictada por el juez de Fal-set. (Rumors.} Esto lo ha, hecho laSala de gobierno de Barcelona, dela que forma parte el fiscal nom-brado, no por la Generalidad, sinopor el Ministerio de Justicia de laRepública española. Es preciso a!toda costa que esto no vuelva a ocu-rrir y que se sancionen estos hechos ;que no pueda ocurrir, como ocurreen Barcelona, que la vida y los de-rechos de los ciudadanos estén enmanos que no son dignas de tenerla administración de justicia. ¿Noha oído hablar S. S. de lo que su-

cede con el sumario referente a laquiebra de la casa Magín Valls?¿ No sabe que no hay medio, a pe-sar de que han transcurrido cuatroo cinco años, de que ¿e celebre lavista de esa causa ?

Yo le digo a S. S. : me producetranquilidad el hecho de que S. S.esté sentado en ese banco y desem-peñe esa cartera ; conozco a S. S.sobradamente para saber que toma-rá medidas inmediatas, oportunas yhará girar una visita extraordinariaa la Fiscalía de Barcelona para queestos hechos no se repitan y se san-cionen. Yo estoy seguro también deque S. S., que ofreció su bastón demando a la Virgen de su pueblo,entre las burlas de los necios y elrespeto de las personas que conoce-mos la sinceridad de sus sentimien-tos religiosos, cuando deje ese ban-co (que yo deseo no lo deje nunca)irá a la Virgen de su pueblo y ledirá : «Los atributos de la Justicialos lie empleado bien, porque hecumplido con mi deber».

EÍ senyor Hidalgo va rectificaramb aquests termes:

«Para agradecer al Sr. Ministrode Justicia las palabras que ha pro-nunciado y para decirle que si sehubiera tramitado la primera denun-cia inmediatamente no se hubieraperdido un tiempo precioso, porqueS. S., aunque después lo ha rectifi-cado, ha hecho ver que ahora real-mente no se debía tocar este asunto,sino cuando esté terminado. Y yodigo: ¿qué quiere S. S. ? ¿Que sedeje pasar una escritura tachada defalsedad (yo lo creo porque me lodicen doce juristas eminentes, entreellos D. José María Gil Robles),una escritura de emisión de obliga-ciones, de esa naturaleza, para quevenga la ejecución y se burle a losacreedores, y después, cuando el da-ño ya esté hecho, venir a castigar alos fiscales ? (El Sr. Ministro de Jus-ticia: ¿Qué quiere S. S., que losfusile por anticipado ?) El daño hayque evitarlo ahora. Mande S. S. unavisita de inspección a Barcelona, eli-ja personal serio y competente quela practique, que oiga a todos losfiscales acusados y a las personasque han hecho la acusación. Conesto me basta, Sr. Ministro. Con esoyo estoy seguro de que se cumplirála justicia, que es lo que yo deso,puesto que al hacer esta denuncia,no solamente no voy contra el Mi-nisterio fiscal, sino, al contrario, lodefiendo, porque el Ministerio fis-cal, como institución, es una institu-ción gloriosa en España, y es unavergüenza que media docena de fun-cionarios la pongan en entredicho.»

<01A RIO DE SESIOXES11-6-1935)

La setmana dela CooperadoTots aquells que estem agrupats

entorn de la bandera roja del Socia-lisme, havem d'actuar r

Les circumstàncies no són pas lesmés apropiades per a desenvoluparlliurement les nostres activitats. Mal-grat tot, pels mitjans que estiguinal nostre abast, demostrarem el quepoden els homes conscients i disci-plinats. '

i, i treballem constant-ment per la transformació social aquè aspirem per un regiment comú,que socialitzi tos els mitjans de pro-ducció i canvi,pliment dels contractes de treball.L'organització sindical, encara quepretenguin destroçar-la, no ho acon-seguiran. La vetllem de prop i, comsempre, es mantenen els quadres demilitants disposats a ocupar el llocque els estigui reservat.

Continuem sense confusionis-mes combatent el feixisme, i estemal servei de la causa del proletariat.

Per aquestes raons, aprofitant lasetmana de la Cooperació, crec ne-cessari remarcar també l'orientacióque la classe obrera, en sentit coope-ratiu, ha de seguir.

La cooperació s'ha dirigit dife-rents vegades a la dona tot parlant-li massa dels avantages de caràctermaterial que obté en ingressar a unacooperativa. La dona, que és la víc-tima principal de les injustícies so-cials, sent més que nosaltres matei-xos la necessitat d'una organitza-ció econòmica més humana, i aixòmateix la fa capaç d'acollir-se alsideals de germanor si arriben a en-trar al seu cor.

Parlem-li, a la companya, de lafinalitat humanitària i pacifista deles nostres doctrines, diguem-li quequan la cooperació eclipsarà l'econo-mia capitalista s'haurà acabat l'ex-plotació de l'home per l'home ; quesuprimint el benefici en totes les se-ves formes desapareixerà la compe-tència econòmica entre els pobles.

Esforcem-nos tots, companys, aconquistar la companya per a la co-guit aquesta conquista el triomf seràmés planer.

Aprofitant, doncs, la setmana dela cooperació, procurem tots treba-llar per tal que mitjançant les nos-tres propagandes ajudem a suprimirles diferències socials que encaraavui existeixen.

J. COMAS JOMataró, juny 1935.

Reumatisme, Paràlisi, Anquilosi

per A. R E N A R T

Hores d'oficina de

S&fàWL OBRERS I INTEL·LECTUALS?

M A S S A T G I S T A

Urgell, 87, principal, segonaDe 3 a 6 tarda, oda dia menys els diumenres

COMPANYS Repareu els vostres

aparells de ràdio i fonògrafs

99TALLERS "ZEUSSepúlveda, 174 - Telefon 3O883

de 5 a 2 de les tardes feineres.

L·es comarquesELS QUE'SE'N VAN

El set de juny, data inesborra-ble per als homes justos, deixà d'e-xistir després d'una llarga i doloro-sa malaltia Antoni Pubill i Trulla,a 31 anys d'edat i quan més s'espe-rava d'aquest company abnegat iintel·ligent, disposat per a ajudarels seus camarades a suportar elssacrificis més grans que poguessinexistir.

Havia ocupat diverses vegades elcàrrec de President del Sindicat dePaletes i Manobres on se'l conside-rava com un ésser extraordinari iestimat de tots els seus companysper la seva clara intel·ligència i for-ma de dirigir-los en els conflictesque se'ls presentaren durant el seumandat presidencial, portant la naude la societat a port, amb tots elsèxits esperats.

Ocupava actualment el càrrec deVice-president de la Cooperativa LaMútua Puigcerdanesa, on ha deixatl'empremta d'un home que sabiaaplegar els seus companys per aanar a una obra comuna.

Formava part de l'Ajuntament,on la seva malaltia no el deixà obrarcom ell desitjava encara que no peraixò deixà de demostrar que feia totel que podia per defensar els seuscompanys i els interessos de la po-blació.

També ocupava el càrrec de vocalde Jurat Mixt de la Construcció dela «província» de Girona, on elscompanys de tot arreu sentiran unapèrdua tan dolorosa.

Pertanyia a l'Agrupació Socialis-ta, on amb els seus savis consells ha-via donat diverses vegades orienta-cions molt bones en matèria social.

Un socialista que els obrers l'hon-rin o el molestin (com vulgueu apli-car aquestes paraules) amb tantscàrrecs vol dir que tenien gran con-fiança en ell. En fou una prova pal-pable el seu enterrament. Una gen-tada immensa l'acompanyà a ladarrera estada i, cas únic a Puigcer-dà, mai fins a la data un enterra-ment religiós no pogué arribar a l'al-tura del seu ; amb corones i trianglesl'un més bell que l'altre, els seuscompanys el portaren a pes de bra-ços fins el cementiri, escortat pel cosde bombers al qual havia pertanyutfins que fou elegit conseller muni-cipaí). Darrera eí taú't anaven lescorones per aquest ordre : corona del'Ajuntament ; triangle del Sindicatde la Construcció; corona de la Uniófabril ; triangle de la Mútua fabril ;corona de l'Agrupació Socialista ;triangle del Centre Republicà i co-rona de la Cooperativa.

Per al Puigcerdà just, per alPuigcerdà obrer, la teva absènciaserà sentida amb molta pena, per-què havies demostrat ésser l'homeque tots necessitàvem, i quan mésfalta ens feies ens abandones, ensdeixes sols, amb el record dels teusactes i el fruit de les teves obres.

Per als apòstols del Socialisme, entu han perdut un alumne exemplar,pèrdua irreparable per als socialistespuigcerdanesos.

Company senzill, lleial i noble,tu, que sempre anaves embolcallatamb el mantell de la modèstia, tu,que omplies tots els teus actes ambel grau màxim d'honradesa, reposaen pau, i que el teu record serveixid'estímul als teus companys per po-der fer una tasca fecunda i laboriosaen benefici de la classe explotada,en la forma i manera com tu ho sen-ties.

UN AMIC

FJNS QUAN? :A la fàbrica de Salvi Iborra de

Molins de Rei, com aquell qui res,han acomiadat vínt-iquatre obrers :vint-i-quatre obrers que engrossei-xen la interminable xifra dels sen-se feina,

Si la direcció creu que amb l'a-comiadament d'aquests obrers l'or-ganització en surt trontollada s'e-quivoca. Els acomiadats són com-panys convençuts i es mantindran,al seu lloc, si no per aguantar untreball on per la suor del seu frontse'ls pagava un mal jornal, almenysper salvaguardar i resistir totes lesbatzegades que puguin repercutir enels altres companys que en aquest«;moments, igualment convençuts icada dia en major nombre, vénen aengrossir les nostres.files.

; P. P.NOTES DE PINEDA

Ens manca temps per a donaruna petita estadística del nombrede casaments civils efectuats enaquesta vila, d'octubre ençà. Comque és interessant, pensem fer-hoen una propera crònica. El darrerefectuat, el dia 29 de juny, malgratcelebrar-se en hora de treball, aple-gà un nombre crescudíssim d'amicsdels nuvis i de simpatitzants aaquests actes, on sovint els prota-gonistes es juguen el pa. La nos-tra enhorabona a la novella pare-lla formada per Ramon Blanc iMercè Puigverd, tots dos conven-çuts correligionaris nostres.

—Constatem amb joia la solidi-ficació i expansió del sentiment dellibertat entre els nostres joves, quees manifesta sovint amb actes comel darrerament esmentat i altressemblants.

També fóra amb joia que cons-tataríem els esforços enormes, pe-rò inútils, amb què els d'enfronttracten de sobreviure's en una èpo-ca que ja no és la d'ells. Si no ensfes pena, riuríem de veure agafatsen una abraçada de nàufrag els ca-pitostos burgesos de partidets per-sonalistes locals, enemics irrecon-ciliables de tota la vida, arrapatsa l'hora del perill, tots plegats, enel pal major de la nau religiosa-capitalista que s'enfonsa cada diauna mica més. Tots fan rodona alvoltant del pal tort i ple d'afegi-dures de la religió. Van de braceten la processó de Corpus, carlins,radicais, catalanistes de pàtria iprou i monàrquics.

F. M.

Fa uns dies, des d'aquestes mateixes columnes, unbon camarada tornà a plantejar, amb un ritme mo-nòton, el problema d'obrerùnie i intellectuals, pre-tenent crear entre ambdós un antagonisme del qualmai no he pogut comprendre l'origen ni la raó.

I no puc per menys que sortir novament al pasd'aquesta qüestió, tan obsessionant per a alguns, i quedes de fa moltííssims anys ve niant en les files delnostre partit a Espanya i, molt especialment, a Ca-talunya.

Jo recordo —- fa d'això uns vint anys — amb mo-tiu del meu ingrés al Partit Socialista, essent encaraestudiant, que vaig haver de sentir-me en aquelltemps (i el dolor encara em cou, per injust) la bufe-tada d'aquesta mateixa classificació.

Vosaltres — em deia un camarada, avui figura des-tacada de la V. S. de C. — no podeu comprendre nisentir mai aquestes qüestions. Vosaltres, els que por-teu coll i americana...

No sé què més va dir. La meva recepció en el So-cialisme, en aquella Casa del Poble del Torrent derolla, en aquella casa vella, atrotinada i fosca, on elsestudiants socialistes, junt amb els camarades Bue-so, Comaposada, Escorça, Palomas i tants d'altres,tantes activitats, lluites i sacrificis vàrem haver desostenir i vèncer, gràcies al xàfec aquell ha estat sem-pre més inoblidable. Després, en el transcurs deltemps, quan els anys d'estudiant quedaren enrera,quan vam haver d'afrontar-nos amb la vida i defensara.mb les mans i les dents el rosegó que ens disputa-ven ; quan vàrem haver de conèixer tot el fel i amar-gor necessaris per poder obtenir un mos de pa a cos-ta del nostre anihilament físic i moral ; quan sofrí-rem tots els horrors d'aquesta societat que nosaltrespreteníem millorar, coneixent persecucions, desdenys,ofenses, dies grisos sense pa i eternes nits d'insom-ni... em recordava d'aquella bufetada" que un diaaquell bon camarada e.m va engegar tan brutalment.

—Vosaltres no podeu sentir aquesta problemes...vosaltres... vosaltres ...

I nosaltres, en el transcurs del temps, seguim por-tant aquella mateixa americana, lluent i gastada,aquelles corbates esfilagarsades, les sabates estripa-des, l'estómac buit... però seguim lluitant per aquestanova humanitat que a poc a poc es va plasmant,menyspreats pels que combatem i pels que defensem.

Cada dia ens exigeixen un esforç nou i més gros ;la ciència, l'economia, la vida, tot avança i nosaltres

hem d'avançar al mateix pas, encara que anem caienta trossos. Som els d'americana i coll. Ens neguen elpa i la sal ; per no tenir durícies a les mans, encaraque estiguem endurits per la lluita i l'estudi, hem dedesaparèixer d'allà on poden arribar els nostres ger-mans que sofreixen i lluiten; hem de viure esclafatspels nostres que ens desdenyen i pels de dalt que ensodien.

Vida de sacrifici, de lluita, fie renunciament...per ésser negats sempre per tots !

Camarada i germà Miret : Jo no voldria abusarde l'hospitalitat d'aquestes columnes. Desitjaria, pe-rò, desfogar-me i mirar de fer desaparèixer aquestahostil incomprensió que divideix en dos allò que nofou ni ha deixat d'ésser mai més que un de soL

Quan el doctor en filosofia Karl Marx, junt tambéamb l'universitari Frederic Engels varen promulgarllur cèlebre Manifest i «Das Kapital«, no poguerenpensar mai que en el transcurs del temps, d'uns anystan sols, hi hauria necessitat d'aclarir llurs teo-ries per poder desfer una catalogació bizantina en l'e-xèrcit proletari: «Intel·lectuals, Obrers». Però, ¿perquè? Com? D'on ve aquesta diferència?

No voldria incórrer en l'infantilisme de citar totsaquells als quals devem el sistema i la filosofia socia-lista, com a valors indiscutibles d'intel·lectualitat :Saint-Simon, Owen, Lafargue, Guesde, Bauer, Jau-rès, Liebknecht, Lenin, Dr. Vera, Dr. Banús, Campa-lans, etc., per citar solament els que ja són fora. Iel mateix Pablo Iglesias ¿qué fou, si no un autodidacte,el qual amb la seva intel·ligència va saber plantar ca-ra a tots els cervells més privilegiats i portar a termela nostra organització a Espanya?

I bé; ¿hem d'esborrar-los, renegar fins de laseva memòria? No, amics meus; és una monstruosi-tat voler arrencar d'un ésser orgànic perfecte el cer-vell perquè visqui sols amb el cor, l'estómac i els bra-ços, com també fóra una monstruositat arrencar-li-hotot i deixar-li sols el cervell.

Així com en la vida humana van perfectamentagermanats el sistema nutritiu i el cerebral, també enl'organisme ha d'existir junt amb els membres el cer-vell, que al mateix temps que rep totes les sensacionsque aquests li comuniquen disposa també tot allò in-dispensable per a llur conservació i la millor manerad'usar d'ells per obtenir un major resultat amb unmínim d'esforç i de risc.

JOSEP MIQUEL RIPOLL

Segons La Veu de Catalunya ladiada de Corpus va ésser una granmanifestació religiosa, tant, que sibé la «processó anava per dintre, totBarcelona era una processó». Encanvi El Matí es sentia molt menyseufòric que La Veu i és que no vo-lia inflar la bomba amb el fum dèbild'una palla inconsistent, ja que totBarcelona, sobretot quan es tenenles regnes del Poder, consisteix enun tant per cent molt més crescutque el d'una cinquena part de ma-nifestants en els llocs més visibles.I no parlem de les barriades obre-res.

Però és tots. una manifestació Jade La Veu (una altra de tantes),pretendre desfigurar la veritat vis-ta, amb la qual cosa demostra comsón en aquella casa i que la «proces-só els va per dintre».

* * *I els senyors de la Lliga tan

campants, ajudant tot el que siguidesfer la tasca organitzada per lesesquerres en les corporacions oficials.

El seu delit és veure si guanyentemps destruint la, tasca esquerristai desenrotllant la seva negativa, quecom a tal poc costarà esventar en elseu dia.

É.S perdre el temps. I fer mal.* * *

Del senyor Portela, ministre repu-blicà de Governació, a la sessió deCorts de dimecres :

«Totes les idees són lícites, comdiu la Constitució. Aquest és el sen-tit liberal del Govern. Ara bé : ladefensa d'aquestes idees pot fer-sed'una manera lícita o il·lícita, i elGovern vol evitar que es facin lespropagandes d'aquesta última ma-nera.»

Així queda ben clar aquest sentitliberal : les idees són permeses. Allòque no es permet és la propagandail·lícita, ff * * *

També va dir el propi ministre:«És cert que els actes públics es-

tigueren suspesos, si bé no les re-unions per a les eleccions de Junta,tractar del règim interior de socie-tats, etc.»

^lfliKf-A^-* *

El mateix dia —dimecres—, des-prés de prendre un cocktail amb quèconvidava el senyor Alba, Lerrouxva afirmar que aniria a València o«hi enviaria la seva partida de de-funció».

No ho entenem gaire. Si enviavala partida de defunció, vol dir queja fóra mort, i llavors no podria en-viar-la. En tot cas l'hauria de ferenviar per disposició testamentària.

O bé .fer enviar la partida de de-funció í continuar tan viu, que ésmés agradable.

* * *Encara va afegir, el cap del Go-

vern, que això d'anar-hi ell o en-viar la partida de defunció ja ho ha-via dit l'any vuit als argentins. I,en efecte, després hi va anar.

A l'Argentina encara guarden elrecord d'aquella visita de Lerroux.

* * *A l'Asil de les «Hermanitas de

los pobres» de Barbastro, hi haviaun asilat que estava cregut de bo debo que, pregant fervorosament aSant Antoni, podia realitzar impu-nement qualsevol temeritat. Tanconvençut estava, que l'home es vallançar de cap al riu des de quinzemetres d'alçada i, és clar, Sant An-toni, que ja no exerceix, no va po-der impedir que es trenqués l'espi-nada. ¿Per què no adquiria un vul-gar paracaigudes?

* * *Si haguéssim de comptar els catò-

lics barcelonins pel nombre de do-massos que exhibien als balcons ladiada de Corpus, el plebiscit dona-ria resultats catastròfics.

A excepció d'unes petites clapesde balcons guarnits a la dreta del'eixampla, els ciutadans de Barce-lona s'abstingueren de manifestar-se-

Malgrat tot, Espanya és catòlicai cal tirar endavant la reforma del'article 20.

* * *El Correo Catalan s'esforça a

voler demostrar que la manca d'as-sistència de diputats, la buidor deles Corts, no demostra pas que l'o-pinió hagi deixat d'ésser dretista.

d i e sNo ho demostra, però és tot unsímptoma. El que sí demostra labuidor del Parlament és la tràgicabuidor de les dretes i dels seus di-putats. Que ja és demostrar !

* * *Hem conegut nous detalls sobre

l'aprovació de la setmana de 40 ho-res a la Conferència Internacionaldel Treball. El delegat governamen-tal espanyol acceptà la convencióamb la condició precisa que EspanyaJJ9 Ja .implantaria mentre no ho fes-sin prèviament aquells països de ca-rasterístiques industrials similars ales nostres.

Haurem d'esperar cinc anys mésa practicar-la. Perquè ara vindràallò de : —Primer vós, feu el fa-vor.

I quan arribarà el moment depracticar-la ja serà insuficient...

* * »Sant Francesc d'Assis —Jesús,

gràcies— Cambó té les galtes mésenormes que hom pot imaginar.

Només cal llegir el discurs delGuinardó.

«... de les persones que abando-nant llurs quefers dediquen hores alprofit de la col·lectivitat. Quan unpartit és servit per persones —és undir— que fan aquests sacrificis —hob a après de Lerroux— sense que es-perin cap recompensa, cap càrrec nila satisfacció de cap concupiscència,pot assegurar-se que no pot morir ique té la vida assegurada per l'es-devenidor.

»Catalunya és una cosa superiora la lluita de classes i a l'esquerris-me social.» —Té raó; Catalunya ésun banc, el Banc de Catalunya—-

»¿Quines són les característiquesdel nostre partit ? Us les vaig a dir. »—No cal pas, que prou les conei-xem : bandarreria política, trentaanys de catalanisme bancari i servi-lisme gestor—.

«Som els més catalanistes i els

U. O. S. O.El C. E. de la Unió General de

Sindicats Obrers ha tramès una cir-cular a tots els seus Sindicats afi-liats a Catalunya amb un qüestiona-ri de catorze preguntes de gran in-terès per a la classe treballadora.El Comitè adverteix tots els Sindi-cats afiliats que no l'hagin rebutque el sol·licitin al domicili del Se-cretari General.

Joventut Socia-lista de Catalu-

nya CU. S. C.)Secció Excursionisme

Aquesta Secció ha organitzat unasortida per a avui, dissabte, alMontseny.

Itinerari : Aiguafreda ; la Mora,on es pernoctarà amb tendes de lo-na. De bon matí es pujarà al Mata-galls (1.700 m.) on s'esmorzarà. Desd'aquí es pot contemplar un delspaisatges més bells de Catalunya.Un cop esmorzats es marxarà a lesAgudes i Sant Marçal on es dinarà.Després Santa Fe, Gualba i Sant Ce-loni. A agafar el tren, i arribadaa Barcelona.

Sortida : Plaça Catalunya (ferro-carrils del nord) a les 3*20 en puntde dissabte. Arribada a Barcelonadiumenge a les vuit de la nit. Pres-supost : Q pessetes.

Pel nombre d'adhesions aquestasortida promet ésser concorregudatant per companys com per compa-nyes.

El ponent : Estel.

Caseta de bany

S'estan ultimant els treballs. Din-tre de pocs dies es podrà avisar ons'emplaçarà i data exacta d'inaugu-ració.

Cal només una mica més de bonavoluntat. Que no quedi ningú senseel bon, i podrem d'aquesta manerapresentar una cosa acabada i mo-derna.

menys estridents, perquè aquell quesent profundament una fe no had'alçar la veu per proclamar-ho.»—Sobretot quan no es té veu—.

«Seguint la nostra tònica evoluti-va hem de procurar ésser cada anymés cultes, més rics, bastir més fà-briques i edificis i roturar més ter-renys.» —Aquesta és la caracterís-tica fonamental, única, de la Lli-ga—.

«Som un partit d'ideals i peraixò sentim la necessitat de la llui-ta.»

«Hem de preparar-nos per a leseleccions i l'Ateneu del Guinardó hade demostrar pel nombre de vots ob-tinguts en la barriada que hi ha elmateix desequilibri que hom nota,del local modest que tenia, amb l'e-difici esplèndid d'ara.»

L'únic desequilibri que nosaltresobservem és el del senyor Francescd'Assis —Jesús ; gràcies— Cambó.

* * *A Octubre, òrgan del partit co-

munista català, la setmana passadahi havia unes floretes destinades"a Maurín i a Nin. A l'un el tracta-ven repetidament d'indocumentat iagl'altre d'advocat dels assassins deKirov.

Deu ésser per enfortir encara mésl'Aliança Obrera.

» * *Paraules de Lerroux, a Salaman-

ca :«Jo era el més vell deis republi-

cans i vaig haver d'arribar pel camídel dolor —pobret !— a identificar-me amb els que em donaven Hurajut, elevant el meu pensament, cer-cant dalt el cel —ah !—. el que emcalia —pepsetes— per convèncer-meque és possible que l'ideal es conver-teixi en alguna cosa pràctica —méspessetes.»

«Sempre he treballat pel bé pú-blic —i lerrouxista— i he estat revo-lucionari contra els que detesten lallei —¡rebeldes, rebeldes !—. Tot-hom qui acudi a la violència per im-.plantar els seus ideals és un crimi-nal —Jóvenes bárbaros de hoy, en-trad a saco en la civilización deca-dente y miserable de este país sinventura, destruid sus templos, aca-bad con los dioses, etc., etc.»

«Jo veia que no solament la repú-blica trontollava, ans encara s'en-sorraven la patria i el patrimoni iaixò —el patrimoni, és clar— caliasalvar-ho. »

«Gil Robles i jo som dos homesdignes —hum !—...»

* » *El tinent d'alcalde gestor de

Manresa senyor Quinqué féu unparlament elogiant el gestor de Sa-nitat, doctor Huguet. Parlant del'acte, un diari deia que fou un dis-curs encès.

Tractant-se d'un Quinqué no ensestranya.

* * *Un paperot que vol ésser un pe-

riodic catòlic i fa servir Déu perescopidora ens fa objecte de laseva atenció amb una relativa per-manència. No en fem cabal; en-cara que porti nom de gos, comque els brams ja són d'ase no arri-ben allà on ell voldria.

La setmana passada portava unescrit parlant de l'Escola del Tre-ball, farcit d'insults i mentidescontra els nostres homes. Es la ins-piració dels manaments del seuDéu.

Però la cosa que ens interessavamés constatar és la diferència detracte que dóna al nostre Campa-lans com a director en relació alsenyor eixerit que en fa actual-ment.

Tornem a repetir-ho : no ensamoïna res del que ens puguin diraquesta genteta. Estem convençutsque dintre un temps relativamentcurt els liquidarem. I llavors, se-nyor Casanoves i Degollada, tambéus tindrem nosaltres en compte enles nostres oracions.

Companys ! JContribuïu totsa la subscripciópro presos deI*a. HumanitätImp. Miret. — Guifré, 12. — Barcelona