REVISTA 13 curs 2012-2013

Pàgines uep!IES DAMIÀHUGUET

L’IES Damià Huguetrep el certificat dequalitat, pàg. 5

L’exalumne SebastiàPortell estrena unaobra de teatre, pàg. 6

Les parelleslingüístiques jafuncionen, pàg. 8

Vuit alumnesexcel·lents, pàg. 9

Els fills de lesprofessores, pàg. 13

D’on provenen elsnostres llinatges? pàg.14

Els alumnes iprofessors, satisfetsamb el lloc on viuen,pàg.16

Receptes de cuinainternacional, pàg. 19

Torrada de Sant Antoni a l’institut dins l’horari lectiu, pàg. 20

Clàudia Delgado,futbolista pàg. 7

PÀGINES UEP!

IES DAMIÀ HUGUETCamí des Revellar s/n Codi Postal 07630

Tel. 16 00 85. Fax 16 00 85

Correcció lingüística: Maria del MarBarceló, Magdalena Juan, Margalida

Mayol

Maquetació: Jaume Lladó.

Fotografia: Agustina Sánchez

Col·laboradors:

Monserrat Alcaraz, Daniela Almagro,Rafel Bauzà, CNL, Martí Crespo, MireiaEscalas, Antoni Fernández, Guillem

Galmés, Kevin Guarachi, Hasnae Laaraj,Antoni Janer, Magdalena Juan, MiquelLladó, Antoni Noguera, Amber Phillips,Bàrbara Rigo, Eduvigis Torres, MiquelVanrell, Francisco Vicens, Catalina

Vidal

Dipòsit legal: PM. 1653-2010

PÀGINES UEP! vol ser unapublicació independent i plural. Elsarticles reflecteixen l’opinió exclusivade la persona que els signa. En

defensa de la llibertat d’expressió i dela pluralitat de la nostra

societat,PÀGINES UEP ! escompromet a acceptar les rèpliques delslectors, sempre que guardin el respecteque es mereixen les persones i les

institucions i siguin d’interès per a lacomunitat educativa.

EDITORIAL

Hem començat aquest curs amb unescondicions sensiblement pitjors que lesde l’any passat. Al nostre centre tenimvuit professors menys per un nombred’alumnes pràcticament igual. Aixòsignifica que hi ha més alumnes pergrup i els professors han de fer méshores de classe, la qual cosa es tradueixen menys atenció individualitzada per acadascun dels alumnes.L’esperança que la cosa pugui millorarde cara al curs vinent és poca ans,altrament, les notícies que ens arribenpoden significar un empitjorament. Amés a més de les retallades que hempatit tant del govern central com del’autonòmic, s’auguren canvislegislatius que no semblen que vagin enla bona direcció.El ministre Wert impulsa una nova lleid’educació, la LOMQE, amb l’objectiud’apujar la qualitat de l’ensenyament,però que es fa sense consens ni amb lacomunitat educativa, ni amb les forcespolítiques de l’oposició. Per tanttendrem una llei provisional quetornarà ser canviada tan bon punt hihagi un canvi en el govern central. Iaixò no és bo.Per poder fer feina de forma efectivacal un marc legislatiu estable elaborat

amb el màxim consens possible. Si elsprofessors han de fer un esforçd’adaptació als nous temaris imetodologies per dos o tres anys idesprés s’ha de tornar a canviar, noanam bé.Cal un debat serè i tranquil, primer detot sobre els objectius que ens volemmarcar com a societat per a la formaciódels ciutadans del futur i, en haveraconseguit una postura comuna ogairebé majoritària, crear un marc legalestable que ho permeti, sense el perillque pugui ser trastocat en el propercanvi de govern.A més a més cal el compromís de totesles forces polítiques de dotar la llei d’unpressupost suficient per poder-se dur ala pràctica de forma eficient i eficaç,sense tudar doblers públics,evidentment, però també senseescatimar els recursos necessaris per aque els nostres alumnes rebin laformació que necessiten per integrar-sedins la societat del segle XXI ambgaranties d’èxit professional, sí, peròtambé, i tal vegada és encara mésimportant, personal i social.Només així construirem una societatmés justa, més democràtica, més lliurei, sobretot, més feliç.

Encara pot anar pitjor

PRESENTACIÓ CURS 2012-2013PÀGINES UEP2

RAONAMENT FILOSÒFIC

El “res” i el serÉs correcte dir que no menjar resés no menjar cap cosa? No, jaque res és cap cosa i, si hopensam detingudament, nomenjar cap cosa implica menjaralguna cosa ja que és una doblenegació i si ho pensamlògicament té un sentit negatiu,implica un sentit positiu.Quan algú agafa, per exemple,un tros de formatge gruyêre i hi

ha un forat i se'l menja ( nomésel forat); què ha menjatrealment? Formatge o res? El"res" és un concepte moltabstracte; si busquem "res" en undiccionari trobem un parell dedefinicions; absència de cosa enun espai i temps determinats,cosa de poca importància, etc,però si "res" és cap cosa per quètrobem definicions? La gent usa

el terme "res" per fer referència acap cosa, però quan diu "no-res"vol fer referència, també, a capcosa, però si ho pensam no ésaixí, és just el contrari, perexemple, si una persona "menjares" ha de deixar de menjar, peròsi vol " no menjar res" ha demenjar alguna cosa, per aquestmotiu diem que el concepte"res"és tan abstracte.Una qüestió que em plantejo és:a quin moment podem dir queuna cosa deixa de ser aquestacosa i passa a ser res? És a dir, aquin moment podem dir que unacosa deixa d'existir? La respostaés difícil ja que sempre que una

cosa canvia passa a ser una altracosa i per tant passa a rebre unaltre nom, i sempre igual, perexemple: si una poma la deixamque es faci malbé aniràdesintegrant-se, primerl'anomenarem poma, despréspoma podrida, residus de poma,pinyols de poma, àtoms...Podríem concloure dient que el"res" és com un forat en unformatge gruyêre sabem queexisteix però no podem definir-loclarament perquè és un concepteque ens pot contradir ambnegacions.

Francisco Vicens Sánchez

OPINIÓCURS 20102-2013 PÀGINES UEP! 3

Disneylandia, utopia per a uns,infern per a uns altres

DRETS LABORALSEn els darrers anys, el conegutparc temàtic de Disney, jasigui a París, com als EstatsUnits com en qualsevol altrelloc del món, ha esdevingut unlloc paradisíac per als infantsque volen anar a passar unsquants dies a un lloc on tot elssembla màgic, encantador idivertit. És a dir, aquestacadena de parcs temàtics haesdevingut la utopia perfectaper als infants d'avui en dia,encara que només es puguigaudir amb una o duessetmanes depenent del poderadquisitiu dels progenitorsdels infants.Els infants i no tan infants quevan allà, pensen que van a unlloc on poden fer el que elsdóna la gana sense haver dedonar explicacions a ningú, jaque, segons ells, han pagatl'entrada. Per poder anar aaquests llocs has de teniralmenys un mínim de respecteenvers els treballadors, delsquals parlarem més envant,que es guanyen la vida fent

feliços els infants i no és justque un nen malcriat els hagid'amargar el desenvolupamentde la seva labor. També crecque s'ha de tenir cura de lesinstal·lacions ja que això duuun manteniment per si sol queja val bastants diners, perquèvéngui la gent a fer-ho malbéperquè els dóna la gana ihaver d'incrementar elpressupost en aquest tipus delabors.El que els visitants podenveure com un lloc ple d'alegriai diversió, per als treballadorspot ser un autèntic infern.Sense ficar-nos gaire entrebastidors, com es diu enl'argot de l'espectacle, bastaveure les recreacions dels

Aquest dilluns comença aDubai (Emirats ârabs Units)un nou congrés de la UnióInternacional de lesComunicacions (ITU),l'organisme de les NacionsUnides (ONU) encarregats deregular les tlecomunicacionsinternacionals entreadministracions i empresesoperadores. Els ministresresponsables de Comunicaciódels 193 estats mundials hihan de debatre, fins al dia 14,els principals desafiaments delsector en una època decreixement exponencial. Enl'ordre del dia hi ha la voluntatde revisar l'actual reglamentde les telecomunicacions,vigent des del 1988 i quefunciona com a tractatmundial vinculant: s'hi fixenles principis pels quals esregeix el trànsit internacionalde veu, dades i vídeo, i s'hiestableixen els pilars per a lainnovació contínua i elcreixement d'aquest mercat.Aquest reglamentefectivament, es va negociarper última vegada aMelbourne ( Austràlia) f aun quart de segle i hi haconsens respecte a la

Lluita pel control d’Internet

LA XARXA

personatges més famosos deDisney ( Mickey Mouse, ànecDonald, Gofey, etc) que etdonen la benvinguda al parc,et pots fer fotos amb ellsi totes aquestes històries, nosón més que empleatsnormalment immigrants quecobren un salari mínim quepot rondar entre els 700 o els800 euros que encara queestiguin en ple estiu morts decalor dins les disfresses, quehan de fer cas a tots els nensque s'hi acostin encara queaquests siguin malcriats i espensin que allò només sónjoguines. Si ja ens endinsammés dins el que seria elmanteniment del parc, cal dirque hi ha molta de feina de

tallar la gespa, fer el parc net,comprovar el funcionament deles atraccions, en fi una grantasca que aquestescompanyies com Disney lamanen a persones a les qualsdonen un salari mínim per talde tenir les menys despesespossibles.Per concloure vos vullconvidar a reflexionar cadavegada que aneu a un parcd'aquest tipus ja siguiDisneylàndia, Port Aventura oel que sigui, a veure si és justel que es fa en aquest parctemàtic amb els treballadors,amb quines condicionslaborals els tenen i sobretot,inculcar els vostres fills elrespecte cap a aquestspersonatges, que és com elsveuen ells, ja que són personescom nosaltres que nomésintenten fer la seva feina comqualsevol altra persona en elmón que en tengui.

Miquel Vanrell, 2n Batx. B

necessitat d'actualitzar-lo perreflectir el panoramaradicalment diferent de lestecnologies de la informació ila comunicació d'aquestcomençament del segle XXI,segons que exposa la ITU. I ésque la normativa vigent,firmada per 178 països elllunyà 1988, alertavaaleshores d'una reducció del15% en l 'ús del fax is'esperonava apromoure laxarxa, encara en faseembrionària i genspopularitzada.En aquesta actualització, ambtot, hi ha nombrosessospitesque alguns països,secundats per grans actors dela indústria, facin pressióperquè internet quedi d'algunamanera sota l 'autoritat del'agència de l 'ONU, endetriment de la naturalesalliurei independent de la xarxades del seu origen. Això és elque han denunciat fins ara

representants d'estatsocccidentals i d'organitzacionsde drets civils i per la llibertatd'expressió, que considerenque hi ha un veritablemoviment promogutprincipalment per Rússia, laXina i alguns païsosmusulmans per mirard'expandir l'autoritat de la ITUen el terreny de la regulaciód'internet, perquè en controli,en última instància,l 'interruptor. De fet, unesborrany de proposta enaquesta línia, elaborada deportes endins, ha mogut moltapolèmica abans del congrés iha generat una pugnadiplomàtica, per sota delsradars, entre els estats que lasecunden i un heterogeni blocde països i entitats que ja hanexpressat l 'oposició a unscanvis que podrien obrir laporta als governs a restringir oblocar informació que circuliper internet.

En contra d'avançar cap a unsistema que introdueixi perprimera vegada el dret delsgoverns a controlar lescomunicacions en línia o ainterrompre l'accés als serveisd'internet, s'han mobilitzat desde fa setmanes molts grupsd'activistes en favor de lallibertat d'expressió. És el casde la Declaració per protegirla Llibertat Global a Internet,signada per milers depersones, o la petició en línia"Stop the net grab", llançadael 12 de novembre per la Confederació SindicalInternacional (ITUC) iGreenpeace, per exposardirectament al secretarigeneral de l'ONU, Ban Ki-moon, l'objecció a establir unamesura de control d'Internetque podria amenaçarperillosament la xarxa tal comla coneixem avui. SharranBurrow, secretari general de laITUC, ho té clar:" Si noactuem ara, el nostre dret de comunicar-nos lliurement icompartir informació potcanviar per sempre."

Martí Crespo

OPINIÓ CURS 2012-2013PÀGINES UEP4

VIATGES D’ESTUDISSorprèn constatar com part delnostre alumnat de 2n debatxillerat demostra una grancapacitat autoorganitzativa i demobilització a l'hora d'exigir unviatge d'estudis durant el períodelectiu (tal com feren en laprotesta del passat dia de SantAntoni al pati), i en canvi larenouera presència d'alguns delsprotagonistes es troba tant afaltar a l'hora de fer pinya amb elprofessorat en accionsreivindicatives de la mateixasimbòlica sonoritat però molta

més rellevància social.Fins a un cert punt, la indignaciódels adolescents és comprensibledes d'una lògica també una micainfantilista i potser sobrada depaternalisme -tot s'ha de dir-, ques'ha estès als centres educatius

com una taca d'oli durant elsdarrers anys: no debades part delprofessorat ha entès, amb elvistiplau de moltes famílies i elconsentiment de l'Administració,que els tradicionals viatgesd'estudis s'havien de fer durant el

periode lectiu i no durant lesvacances, al contrari del que erahabitual no fa tant de temps. Defet, quasi cap dels professorsactuals (ni tan sols els més joves)viatjaren mai com a alumnes -iaixò, els que pogueren fer-ho- enèpoca de classes, i sovint eral'AMPA qui s'encarregavad'organitzar aquests viatges.O sigui que aquestes sortides,més que una mena de dretadquirit i ara trepitjat per unaperversa voluntat docent, no sónmés que una activitat voluntàriade comprensible motivació per aljovent implicat però d'escassarellevància per a la resta, i mancoen un moment com l'actual, quanen nom de la crisi treballadors iciutadans assistim com aconvidats de pedra a ladestrucció planificada i immoraldels serveis públics bàsics i de launiversalitat dels drets.Ara que és més necessari quemai, doncs, fer pedagogia de laprotesta, convidaríem el nostrealumnat a fer una reflexió nosobre la forma de dur-la a terme(que ja hem vist tots que n'hansabut) sinó sobre el contingutd'aquesta: contra què val la penafer renou? Contra els companysque no poden pagar un viatge...?Contra els professors queorganitzen, més enllà del quese'ls exigeix, activitats educativesi de convivència on tots elsalumnes són tractats per igual...?Contra els Claustres quedecideixen fer paleses davant dela societat les vergonyosesretallades en educació pública...?Cal reflexionar-hi, perquè si noja hem perdut tots. La lluita perquin tipus de centre volem no és,no ha de ser, entre alumnes iprofessors -com si no fóssimigualment membres de lacomunitat educativa itenguéssim, uns i altres,interessos divergents; i moltmanco entre el col·lectiu docent.Tampoc no està exemptad'autocrítica. Però ens queda unllarg camí, molt llarg, deresistència, i els motius de lesnostres protestes, quan sónprofundes, hauran d'anar tambécarregats d'alternatives.Benvinguts a la realitat.

Eudivigis TorresAntoniNoguera, Bàrbara Rigo,

Monserrat Alcaraz

Pixar fora de test

NICOLABUKOWSKA, 1RBATX. A

CURS 2012-2013 PÀGINES UEP 5CRÒNICA

Certificació

IES Damià Huguet: un centre Q

Fa quatre anys ens embarcàremamb un nou projecte empesos perles ganes d’aprendre noussistemes de treball per aplicardins el sistema educatiu senseallunyar-nos de la política delnostre centre i posar ordre a totallò que ja es feia (que no éspoc). Així, ens capficàrem en elque es diu la Gestió de Qualitat,basada en la norma ISO9001:2000 que dirigeix AENOR.I què és la Gestió de Qualitat,vos demanareu? Idò és unsistema que intenta implantar unametodologia de treball, operativai de coordinació, basda enl’elaboració de processos(organitzats per àrees de treball)on s’hi especifiquen totes lesactivitats que es fan al centre, elsprocedimenst i els recursos queles sustenten. Són com una guiade les accions de treball de

Carnet de Bartolomé Obrador de la seva època cubana

però la situació a Cuba vaempitjorar i vaig haver devenir a Espanya, al lloc onvàren néixer els meus pares.- A quina part de Cuba vivíeu?Vivíem a l’Havana.-Per què te’n vares tornar anar deCuba?Jo me’n vaig anar perquè allàno es podia viure. Tenia elsmeus fills i els meus néts i vaigpensar en donar-los unaqualitat de vida millor i els vaigdur a Espanya a poc a poc.-Com vàres poder dur la tevafamília?Al temps que la vaig dur, lagent podía sortir de Cubalegalment, i vaig aprofitar idur-la a poc a poc.-Has tornat alguna vegada aCuba? Sí, hi vaig anar dos pics.-Quan hi vares tornar, com varestrobar allò després de tant detemps?Quan vaig tornar, la situacióno havia canviat gaire. Laciutat era molt bruta, la gentno té gaires doblers, però és

Un cubà descendent de mallorquinsque va tornar a la terra dels pares

Bartolomé Obrador Rodríguez ésun cubà fill de mallorquins quevaren emigar a l’illa caribenyaquan les coses anaven malamentper Mallorca. Però el món canviai quan les coses van anar maldades a Cuba va retornar a la llardels seus avantpassats amb totala seva família cubana. Una nétaseva que estudia al nostre intitutl’ha entrevistat perquè ens contila seva experiència.- Per què els teus pares se’nvaren anar d’Espanya?En el temps que ells se’n varenanar, no hi havia feina i varenhaver d’emigrar a Cuba.- Vares néixer a Cuba?Sí, a la capital.-Com va ser la vida dels teuspares a Cuba?Tot els anava molt bé, teníenun fàbrica de sabates a lacapital, fins que va arribar elcomunisme i els la varentancar.- A ca teva conservàveu elmallorquí?Per part de la meva mare no,però per part del meu pare sí.Ell sempre em xerrava enmallorquí, però amb la mevamare xerrava el castellà.-Com va ser la teva vida a Cuba?Molt bé, la veritat, perquè jovaig estudiar allà comptabilitati em vaig fer director de banc, ivaig treballar en això molt detemps. Vaig tenir els meus fills,

Bartolomé Obrador: retorn als orígens

feliç. Les cases eren iguals,menys la part turística iqualsevol persona nota ladiferent qualitat de vida que hiha a un lloc i a l’altre.- Per què trobes que la vida estàtan malament a Cuba,actualment?Perquè el comunisme deixamolt poca llibertat alsciutadans, i hi ha molta fam.

-Creus que milloraran les coses?Ara mateix no, he perdut totala fe en això. Però esper quequalque dia canviï.-Penses tornar, qualque pic, anar-te’n a viure a Cuba?La veritat és que no, a Espanyaestic molt bé i m’he acostumatmolt ràpid a aquí.

Daniela Almagro, 3r ESO C

qualsevol professor amb laintenció d’anar tots cap allàmateix: oferir la màxima qualitatal centre i que els alumnes i lesfamílies en siguin lesbeneficiàries.Amb això hem aconseguit posarordre a tota la documentació quees genera i a la que ja hi havia. Eltreball en grup i la coordinacióde tots ha fet que, desprésd’aquests anys de tasca i haventpassat pel sedàs de quatreauditories, ens donassin lacertificació: que som un centreamb Q! La Q de qualitat.

Catalina Vidal

Document quecertifica que el nostrecentre ha obtingut lacertificació dequalitat ISO9001:2008

ENTREVISTA CURS 2012-2013PÀGINES UEP6

“Escriure Un torrent que era la marm’ha ajudat aexterioritzar opinions que no sempre surten a llum”El públic comença a aplaudiramb totes les seves forces. Lesactrius saluden i l’autor elsentrega un recordatori del’obra. Les cortines del’auditori es tanquen indicantque la funció ja ha acabat.Als seus vint anys, SebastiàPortell està cursant tercer dePublicitat i RelacionsPúbliques a la UniversitatPompeu Fabra i primer deLlengua i Literatura Catalanesa la UOC.Ha escrit un llibre de contes,Entre tu i jo, gris, el qual esva presentar en versió teatrall’any 2010; ha estat finalistaal premi Pare Colom 2012 deteatre amb l’obra La mort dena Margalida, inspirada en lacançó popular i publicadaaquest octubre; i en darrerlloc, dia vuit de setembre del’any passat va estrenar l’obraUn torrent que era la mar al’Auditori Municipall’Esponja de ses Salines,interpretada per Maror Teatre.També es va representar alTeatre Escènic de Campos dia29 de desembre.Ambientada a Vilamar delMigjorn, Un torrent que erala mar narra la història d’unpoble que en temps de guerramanca d'homes, i ho fa através de les veus de quatredones: Magdalena,interpretada per CatalinaAmengual, que ha vingut aviure al poble per amor i estroba amb una guarda de bojosque asseguren que el torrentdel poble és la mar; Catalina,interpretada per MariaLourdes Clar, explica,condicionada per la mortrecent del seu fill, que lescoses que passen en temps deguerra val més oblidar-les;Immaculada, interpretada perAntònia Aina Roig, representala figura de dona adinerada,xafardera i hipòcrita i,finalment, escoltem la veu

d’Esperança, interpretada perMaria Olivia Schweiss, queviu en un món apartat de larealitat en què dóna vida a lesseves falses esperances.Actualment Sebastià estàadaptant l’obra per convertir-la en novel·la.- Un torrent que era la mar ésuna obra amb un títol, com amínim, curiós que té un pesprou important dintre del’obra. En què vas trobar lainspiració per escriure aquestdrama?Per una banda, la mevaprincipal inspiració és laidea del Poble, enmajúscules. L’argument del’obra no és més que unconglomerat de pensaments,situacions i estereotips queencara avui es podendetectar a l’ambient rural.Si he de donar algun títol,puc referir-me a la popular imés que arrelada ‘Jotamarinera’, els vou-veri-vous

mallorquins, les cançons deximbomba, les novel·les deBlai Bonet i Maria-AntòniaOliver i qualsevol cançó dena Maria del Mar Bonet.- Aquesta obra és plena demissatges realistes però, per atu, quin és el més important oel que voldries que elsespectadors captessin ambmés força?No m’agradaria imposarcap idea per damunt de lapercepció dels espectadors,perquè crec precisament quela gràcia del teatre i laliteratura és jugar amb elssignificats.De totes maneres, estariamolt content si aquests, enacabar de veure l’obra,reflexionassin sobre el seurol a la comunitat o sobre sirealment viuen lliures o no.Voldria donar un missatgede llibertat i tambéd’homenatge a totes lesdones que han estat o encara

D’esquerra a dreta: Maria Lourdes Clar (Catalina), Antònia Aina Roig (Immaculada), Catalina Amengual(Magdalena), Maria Olivia Schweiss (Esperança) i Sebastià Portell.

ara se senten totes soles.- Vas apostar per introduirmúsica catalana i popular al’obra...Sí, totes les cançons són delnostre cançoner popular iestan cantades per dones.Aquests dos components, lafeminitat i la ruralia, són elque em va convèncer per feraquesta tria; una obra deteatre comprèn moltes méscoses que text iinterpretació, iabsolutament totes hand’anar en concordança perexpressar millor cada idea.- Què suposa per a tu haverescrit Un torrent que era lamar?Per mi suposa una gransatisfacció. A part del plaerde plantejar-la, redactar-la ofer una mica de recercasobre mites de la nostracultura, també m’ha ajudata exterioritzar pensaments iopinions que no sempre

Sebastià Portell, exalumne del nostre institut s’estrena com a autor teatral

LAURAROSSELLÓGARCIES

ENTREVISTACURS 2012-2013 PÀGINES UEP 7

surten a la llum si no ésmitjançant la creació.Aquesta obra m’ha servitper donar-me a conèixeruna mica de cara al públic,però també per conèixer-memillor a mi mateix.- L’obra ha tingut una granacceptació per part del públic.T’anima això a continuarescrivint?La veritat és que l’acollidaha estat sorprenent. Fins itot les persones quepensàvem que podrien sortirofeses pel text ens varenfelicitar després de la funció.Això m’anima a continuarpotser per aquest camí deretrat i crítica social, peròestà clar que si l’obra nohagués agradat a la majoriatampoc no deixariad’escriure. Baldament elteatre sigui la literaturapública per excel·lència, nocrec que els autors enshaguem d’adaptar alsespectadors, sinó que laqüestió està en trobar elnostre propi públic -i siagradam a molta gent,encara millor!- La situació en què es troba lacultura al nostre paísactualment dificulta, sent unautor “desconegut”, poderestrenar obres a auditoris iteatres. Què en penses d’això?

Crec que, com bé dius, lasituació és molt complicada,però no acabo d’estard’acord amb el fet que lescoses siguin més difícils perals autors novells. Molts teatres no es podenpermetre programar segonsquines companyies i autors icomencen a cercarespectacles nous, de petitformat -la nostra obra deteatre mateixa no dura mésd’una hora- i amb una granforça creativa, potser per unpreu més baix. Si els quecomençam en això estamalerta, aquesta pot esser lanostra oportunitat.Ara bé, tot té els seusinconvenients: a causa de lacaiguda en picat de lessubvencions culturals il’apujada de l’IVA, moltsd’autors i companyiesprofessionals tenendificultats per viure del seuofici d’una manera digna iestable; tal vegada el món dela gestió cultural s’hauria dereplantejar...- A l’hora d’escriure, tensalguna metodologia, mania...?A poc a poc en vaigadquirint, sí.De cada vegada m’agradamés esquematitzar lestrames que vull tractar i fermolts apunts: al mòbil, a

l’ordinador, en paper...Sempre que escric necessitsaber que dispòs de molttemps per fer feina i,preferiblement, escoltmúsica quan escric.- Des de quan escrius? Què etva moure o motivar acomençar a escriure?La veritat és que no sé benbé des de quan escric; deben petit ja era molt bonlector i m’agradava molt laliteratura. Organitzàvemobretes de teatre amb elscompanys de classe i lesescrivia jo.Si hagués de posar una dataconcreta a partir de la qualvaig començar a escriure debon de veres, diria que vaser devers l’any 2009, quanvaig encetar el meu primerllibre de contes. De llavorsençà, les motivacions hanestat moltes: el desamor, lasolitud, l’enyorança, lamanca de llibertat, etc.- Tens projectes nous de caraal futur, com ara escriure mésllibres o fer mésrepresentacions de les tevesobres?El dia que no tenguiprojectes deixaré de serfeliç, si és que ara ho som -que crec que ho som.Si tot va bé, durant aquestsmesos es tornarà a

representar Un torrent queera la mar a diversos teatresde Mallorca i ens estamplantejant fer-la també aalgun teatre alternatiu oespai cultural de Barcelona.Pel que fa a escriure més,estic convertint l’obra enuna novel·la i he començat laredacció d’una nova obra deteatre: La nació delsescorpins.- Finalment, recomana’ns unanovel·la i una obra teatral queper a tu siguin insubstituïbleso essencials com a lector iespectador.Crec que cap persona queentengui el català hauria dedeixar de llegir El mar, deBlai Bonet. És l’obra mésgenuïna, malaltissa imacabra que he llegit mai,però que en el fons retrata elmón dels homes i transmetla realitat més bàsica de lespersones: som animals itambé matam, volem, creim,patim... una obra cabdal dela literatura catalana i de launiversal, escrita,casualment, a poques passesde ca nostra.I quant a l’obra de teatre,crec que qualsevol peça deFederico García Lorca és unmón i la perfecta amalgamaentre allò popular il’avantguarda artística.Finalment, m’haureu depermetre que faci una micade propaganda: dia 23d’aquest mes s’estrena alTeatre Principal de Palma‘Parasceve’, l’única obra deteatre que va escriure tambéen Blai Bonet, dirigida perJeroni Obrador. Jo devosaltres no me la perdria.- Si vols afegir alguna cosamés...Només puc agrair-vos quem’hagueu fet aquestaentrevista i esperar quepuguem parlar de totes lesobres que vendran per moltsanys més. Hi ha estones quetenc por que els que ens(des) governen acabinenfonsant, pamet a pamet iparaula per paraula, lanostra cultura.Moltes gràcies per tot.

Antoni Fernández Canyelles,4t ESO ALes quatre actrius de Maror Teatre en plena actuació a l’auditori l’Esponja de ses Salines

CRÒNICA CURS 2012-2013PÀGINES UEP8

La Coral Sant Julià durant la filmació del vídeo

En Miquel Oliver és unexalumne de l’IES DamiàHuguet que actualmentestudia Comunicació iIndústries culturals a laUniversitat de Barcelona. Ellha estat el creador d’un vídeoamb el qual ha participat en unconcurs nacional queorganitzà l’empresa de cavaFreixenetEl vídeo havia de mostrarimatges quotidianes de gentque brindava amb cavaFreixenet per les festes icelebrava Nadal.

En Miquel, juntament amb laCoral Sant Julià, de la qualforma part, van enregistrar elvídeo brindant per una cançó.Va utilizar Quan somrius, deJosep Thió a la qual li vacanviar la lletra per adequar-laals requisits del concurs.D’entre més de dos mil vídeospresentats, aquest brindisnadalenc va quedar en vint-i-unena posició gràcies al suportpopular rebut a través de lesxarxes socials. A més, hagaudit del reconeixement de lapremsa i d’IB3 ràdio i TV.El vídeo ha donat la volta atotes les illes com a temad''actualitat i ha popularitzat laCoral Sant Julià.

CNL

La Coral Sant Julià concursa per anunciar elcava Freixenet amb un vídeo de Miquel Oliver

Brindis

Llengua

Les parelles lingüístiques sónuna manera oberta, informal isimpàtica de millorar les pròpieshabilitats lingüístiques.Permet als alumnes nocatalanoparlants estar en contacteamb parlants nadius, millorar opracticar en situacions deconversa reals.Cada parella pot organitzar-secom millor li convingui i centrar-se en les pròpies necessitatslingüístiques.

Les parelles lingüísitiques jafuncionen al nostre centre

Permet aprendre expressionscol·loquials, que difícilments'aprendran en una classe dellengua. També en pot resultaruna possible nova amistat.Enguany la CNL ha posat enmarxa aquesta iniciativa amb ungrup d'alumnes voluntariscatalanoparlants . Esperem quel'experiència sigui profitosa per aambdues parts.

CNL El temps del pati es reueixen dins una aula per conversar

Passatemps que us ajudaran amillorar el nivell de llengua

Aquest curs, per mor de lesretallades pressupostàries il’increment de l’horari delsprofessors, no s’ha convocat elconcurs dels jocs lingüístics.Tanmateix, com que hi ha gentinteressada, hem deciditproposar-vos les preguntes a larevista perquè us pugueu

entretenir una estoneta cavil·lanti, de passada, millorar el vostrenivell de llengua.Al proper número de Pàginesuep! us en donarem les solucionscorrectes. Endavant les atxes. Aveure si ho feis bé!

1. Perd el temps (4 lletres)

2.Explica el significat d'aquestesfrases fetes:

EX: Allò que tu li has dit ha anatcom una seda; n'ha fet tant de casque ha rectificat de seguida.

EX: Si voleu acabar a temps hemde posar fil a l'agulla.

3. Assenyala els barbarismes quehi ha a les frases següents:

a) "Només va poder comprar-seun llibre de la llista, i els demésels va deixar encarregats".

b) "No et vaig avisar posat quecreia que eres a l'estranger".c) "El regidor de Cultura detentael càrrec des de l'any passat".d) "No hi ha cap merma en elsbeneficis de l'empresa".

4. Fer un bon àpat al vespre.

Reietó dels indis peruans imexicans.

Característic, tradicionald'aquesta regió.

CNL

Jocs lingüístics

CRÒNICACURS 2012-2013 PÀGINES UEP 9

Durant una sèrie d'anys laConselleria d'Educació i Culturaha reconegut els mèrits d'aquellsalumnes que han destacat al'ESO i al batxillerat. Per això vainstaurar uns premisextraordinaris que reconeixienpúblicament els estudiants quehavien acabat els seus estudisamb una mitjana d'excel·lent.Al curs passat, emperò, laconselleria va aprofitar l'excusade la crisi econòmica persuprimir aquests guardons ideixar de premiar els alumnesque havien demostrat esforç,constància i excel·lència al llargde tota l'etapa educativa.Tanmateix, el professorat no esva resignar davant aquestaeliminació i en el seu discursd'acomiadament del curs 2011-2012 la directora, n'AntòniaSerra, va voler anomenarpúblicament aquells estudiantsde l'IES Damià Huguet quen'haurien estat mereixedors, delspremis, en el cas que s'haguessinmantingut.Des de Pàgines Uep! ens volemafegir a aquest petit i humilhomenatge a aquests al·lots ial·lotes que han treballat devalent per assolir l'excel·lència enels seus estudis. Per això volem

donar l'enhorabona als qui, alcurs passat, varen acabar l'ESOamb una mitjana d'excel·lent:Aina Morant Lladonet, SaraAlicia Schweiss, Maria Burguera

Mas, Gori Camps Tomàs iAntoni Enric HeinrichsMaquilon i els que varen fer elmateix al batxillerat: Apol·lòniaBarceló Ballester, Maria

Artigues Font i Antònia MorantLladonet. Enhorabona a tots. Seguiu així.

CNL

Reconeixement de mèrits

Vuit alumnes del nostre centre han acabat la sevaetapa educativa amb una mitjana d’excel·lent

D’esquerra a dreta: Antoni Enric Heinrichs, Maria Burguera, Aina Morant, Sara Schweiss i Gori Camps

Apol·lònia Barceló Antònia Morant Maria Artigues

CRÒNICA / SOCIETAT CURS 2012-2013PÀGINES UEP10

Pau Vadell i Vallbona va venira l’IES Damià Huguet

Visita d’un poeta

Pau Vadell i Vallbona va venir al’IES Damià Huguet dia 19 dedesembre, és a dir, el darrerdimecres abans de començar lesvacances de Nadal, i la classe deprimer E el va entrevistar. Cadaalumne li va fer una pregunta.Pau Vadell i Vallbona ens vamostrar uns llibres seus, ens vacontar la seva vida i unaanècdota que cal resaltar : ens vaexplicar que ell i dos amics seuses varen tancar a una habitaciótres dies a fer un poema de 3.333versos, una cosa bestial!Els alumnes de primer E vàremquedar encantats d’aquellaxerrada i de conèixer un poetad’aquí. Ens agradaria moltconèixer més poetes que viuen aMallorca.Perquè conegueu un poc la seva

obra us posam un poema de PauVadell que ens ha agradat molt, ique es diu Les teulades.

Guillem Galmés i MiquelLladó, 1r ESO E

Les teuladesI.

Moltes vegades em sobren les teulades.El poetes beuen el doble que la població mundial, el món se'ls fa petiti la respiració espessa.Callar, el silenci, pot ser una satisfacció,però una sala amb vint poetes respirantés com un filtrador de ventsdamunt un port de muntanya.Els poetes respiren fort i escupen versos, per aixòla necessitat d'espais oberts.

II.-

Si em qued immòbil durant massa tempsem vénen unes ganes bucòliques de menjar.No és que sigui cadavèric, no.Menjar crea moviment. Fa reposar els ullsdamunt coses quotidianes. T'apropa a la naturalesa:cardar, beure, anar de ventre...Tot fins que t'acostes a la wii.

III.-

La moral ha desterrat a les bruixes i a les fades del nostre món.Hem de reivindicar la seva feminitat, la seva màgia.Perquè no s'escolten més veus fantàstiquesi obviam les fanàtiques?

Pau Vadell Vallbona

Naixements

Dues professores de l’institutaugmenten la seva família

Dues professores han augmentatla seva família d’ençà que hacomençat el curs.Marc, el fill de na Miquela Rigo ien Juan Pedro Campillejo, vavenir al món dia vint-i-quatred’octubre del 2012 i va pesar3,825 kg. Els seus pares i padrins

Elionor, la filla de na Maria del Mar BarcelóMarc, el fill de na Miquela Rigo

estan encantats amb el noumembre de la família.N’Elionor, filla de na Maria delMar Barceló i en Miquel

Nigorra, va veure la llum perprimera vegada dia quinze denovembre i va pesar 3,710 kg.Els seus gojosos pares i padrins i

el seu germà Gerard són feliçosde tenir-la entre ells.Les dues professores estan debaixa per maternitat, però

confiam que qualque dia passinper l’institut amb els seus fills iels puguem veure.

CNL

CANVI RADICALCURS 2012-2013 PÀGINES UEP 11

Qui és aquestanina tan compostai seriosa?

Potser si li mirau béles faccions veureuque no ha canviattant.

Han passat un parelld’anys, però ésinconfusible!

Tal era, tal és!Qui és?

Haureu de filarprim ..., si voleusaber de qui estracta

D’esquerra a dreta i de damunt a avall:Maria Vicens,

Apol·lònia Bonet, Glòria Ràfols, Antoni Noguera , Rosa Vidal

CURS 2012-2013PÀGINES UEP12 ENTREVISTA

“La gent de cada vegada coneix ientén més el futbol femení”

Claudia Delgado va començaramb el futbol quan tenianomés 6 anys, jugant a futbolsala i fins als 12 va jugar ambels nins. A partir dels 12 anyses va incorporar a l’equipfemení de Campos, al qual hiva estar dos anys; després, 2anys a Ses Salines; un anyamb la Unió Esportiva Collera(en castellà, Unión DeportivaCollerense), a primera divisió,l’any passat va estar al’Sporting Ciutat de Palma, asegona i enguany juga alLevante Las Planas, aBarcelonaEl curs passat va deixar l’IESDamià Huguet i no hemvolgut que se n’anés sense queens expliqués un poc de laseva experiència com ajugadora de futbol femení.- Què et va moure a jugar afutbol i no a un altre esport?Claudia Delgado. Realmentno ho sé. A casa sempre l’heviscut de prop, però no séamb exactitud el motiu pelqual vaig decidir jugar afutbol i no a un altre esport.- A Espanya sembla que elsesports, i en especial el futbol,ha de ser només cosad’homes. T’has trobat ambmoltes dificultats o la gentt’ha posat moltes traves perpoder jugar lliurement?A mi particularment no,però a l’hora de trobar unequip femení en condicions,en una bona categoria(primera divisió o segona),és difícil, perquè a Mallorcanomés hi ha dos equips: elCollera, amb el qual vaig

jugar fa dos anys, i Ciutat dePalma; és a dir, si turealment vols aspirar ajugar en un equip decategoria només tens duesopcions, aquí a Mallorca. Siparlem a nivell d’Espanya,hi ha equips com el Barça,l’Espanyol, l’Atlètic deMadrid..., que juguen aprimera divisió, però jugar-hi t’imposa sortir de l’illa,cosa que implica haver decercar feina a fora, siestudies, estudiar a fora, aixíque realment les opcions queté una jove com jo sónaquests dos equips de l’illa.Per altra banda, t’hi han devoler, a aquests dos equips...- Sents que el futbol femeníestà poc recolzat a Mallorca?Jo crec que ara hi està mésque abans. Per exemple, aSes Salines no hi havia hagutmai un equip de futbolfemení i ara mireu-lo des defa uns quants anys. Es fanseleccions balears amb lesquals es va a jugarcampionats d’Espanya, iamb la qual jo també hi hejugat. Jo no diria que estàtan malament: cada vegadahi ha més equips, cadavegada hi ha més grups queels volen. Però ara, què

Claudia Delgado

passa? La crisi. A causa dela crisi els equips no tenendoblers i el primer quelleven són els equips defutbol femení.- La crítica social enfront lesjugadores és molt intensa?Crítica social... Depèn. Lagent que no coneix el futbolfemení el critica dient queaixò només és cosa d’homes,que les dones no en saben,etc. En canvi, la gent que elconeix, que s’hi està ficada,moltes vegades veus que,amb el temps, veuen què ésel futbol femení; veuen queles dones s’impliquen tant omés que els homes en el joc iveuen que no és tan diferent.A més, tal vegada és mésfàcil per a un home jugar afutbol femení que per a unadona, perquè un home potviure només del futbol sijuga a primera divisió. Va aentrenar i aquí acaba la sevatasca. Però les dones han defer feina, perquè els equipsno ens paguen. A més, quanarriben a casa desprésd’entrenar encara han defer les tasques de casa,perquè encara, avui en dia,la majoria de les feines de lacasa les fan les dones.Però crítica..., jo crec que lagent de cada vegada hoconeix més i, com aconseqüència, ho entén més.- Fa poc has acabat segon debatxillerat i ara estudiesEducació Social sense deixarel joc. Com ho potscompaginar?Bé, ara ja jug a Barcelonaamb el Levante las Planas.Per compaginar-ho t’has desaber organitzar i, sobretot,establir prioritats. En el meucas, la prioritat era estudiar,perquè aquí no et potsdedicar exclusivament alfutbol i, a més, no només ésjugar, perquè anar aentrenar i tornar et faperdre mig horabaixa, i

alguna vegada has de dir:“Avui no puc anar aentrenar perquè hed’estudiar”. Però jo crec queamb organització es pot durtot. Així i tot, si tu un dia vasa entrenar i tens exàmens,saps que després, en tornar(devers les 11 de la nit),t’hauràs de posar a estudiarfins devers les 2 de lamatinada. Per tant, és unavida un poc moguda.- Jugant a un nivell tan alt,quines recompenses obtens?Econòmiques, cap. Així comtots els jugadors masculinsde primera i segona divisiócobren, les jugadores defutbol femení no cobrem. Hofem perquè ens agrada. Iperquè penses: “Avui he dejugar contra el Barça” o“Avui he de jugar contra elValència” i que potser undia un equip d’aquests, on síque paguen, et vulguinfitxar.-. Què és el més gratificant dejugar a futbol? I el quemenys?Allò més gratificant és que,a mi, m’ajuda a relaxar-me ia aclarir-me. Si he tingut undia dolent, anar a entrenarem deixa com nova. Desprésho penses i dius: “Mira, jano és tan dolent com eraabans”.I el que menys..., no ho sé.Jo diria que res, no hi ha resque pugui dir que nom’agrada.- En acabar la carrera que volsfer? Cercar una feina comunao dedicar-te professionalmental futbol ?De moment estudiar, perquèa Espanya, del futbol, nos’hi pot viure. A més, d’aixòno en vius tota la vida.Cercaré una feina, i, mentreho pugui dur, seguiréjugant. Crec que la clau éssaber organitzar-se.

Antoni Fernádez, 4t ESO A“És més fàcil jugar a futbol per a un home que per a una dona”

QUÈ FAN ELS NOSTRES EXALUMNES?CURS 2012-2013 PÀGINES UEP 13

Llucia Adrover

“Encara que només vaig estar dos anys a l’institutm’hi trobava com si hi hagués estat tota la vida”

1-En general tenc molts bonsrecords, m’encantava venir aclasse (a quasi totes). Encaraque només vaig fer els doscursos de batxillerat al’institut, m’hi sentia com si hihagués estat sempre; a més,quan vas a classe amb elsamics de sempre i amb altresde fa poc, però que acabesestimant com si elsconeguessis de tota la vida, totes fa més fàcil. Encara que notots els moments varen ser unafesta, n’hi vaig viure moltsmés de bons: disfressar-te demonja per a una mostra decuina, convertir aigua en coca-cola a la Fira de la Ciència, itots aquests petits momentsque quan els recordes et posescontent i que és impossibleque la gent amb qui no elsvares compartir els puguiarribar a entendre.

2-Enguany he començat segondel Grau de Matemàtiques a laUIB. 3-Són uns estudis moltteòrics: et donen una granbase teòrica, t’ensenyen aexpressar-te de manera moltprecisa, es pot dir quet’ensenyen un altre idioma,lliure d’ambigüitats quedesprés t’haurà de servir perresoldre qualsevol problemaque se’t presenti, és per aixòque, encara que la sortidalaboral més típica és la de serprofessor, moltes empreses,entitats financeres, etc.contracten matemàtics, peraquesta visió tan diferent quese suposa que hem de sercapaços d’aportar en acabard’estudiar. D’altra banda,també és destacable el vessantfilosòfic que tenen lesmatemàtiques, conceptes comel zero, el buit, tan necessaris

1- Els millors records són lesamistats que vaig fer, les mostresde cuina, -me'n recordo queguanyàrem un any-, lesexcursions que fèiem...Senseoblidar els professors que m'handonat suport per seguir estudiant:Elisenda Pipio, Mili Vega i totsels que he tengut tots els anys al'IES.2- Especialista en Allotjament al'Escola d'Hoteleria de les IllesBalears.3- El curs durava dosquatrimestres, en els quals hemfet assignatures com:Administració i Intervenció,Entorns Ofimàtics, Àread'Allotjament, Gestió RRHH IPRL, Anglès, Alemany... Enacabar teníem dos mesos depràctiques en un hotel que

nosaltres mateixos havíem triatprèviament i que ens haviaacceptat. Però si no teníem unmínim d'assignatures aprovadesno les podíem fer.4. A quart d'ESO vàrem anar avisitar l'Escola, només a l'entradaem va encantar i després de lavisita em vaig informar més igràcies a l'ajuda de n'ElisendaPipio, na Mili i na Maria Baronhe pogut apuntar-m'hi.5- He estat fent feina tot aquest

En aquesta secció volem donar-vos a conèixer quin camí han triat els nostres exalumnes una vegada acabats els seus estudis a l'Institut.Potser podrà servir-vos per agafar idees i conèixer diferents possibilitats contades pels seus protagonistes. Aquest número hem entrevistatna Llucia Adrover i na Soumia Laaraj. Les preguntes són: 1.Quins records tens de l’IES Damià Huguet? 2. Què fas actualment? 3. En

què consisteixen aquests estudis? 4. Quina va ser la raó fonamental que et va fer decantar cap a aquesta opció?

a l’hora de fer matemàtiques,però al mateix temps tanindescriptibles, tan allunyatsdel que podem arribar acomprendre; i, al contrari delque se sol pensar, números en

veim pocs, sense haver fet maires de grec, crec que sortiré dela carrera amb el seu alfabetben après! 4-No sé com va començar,però a poc a poc em vaig anar“aficionant” a lesmatemàtiques, aquesta bellesaque tan pocs poden arribar adescobrir-hi, aquesta cerca dela perfecció és el que realmentem va fer decidir, llegintllibres de biografies dematemàtics, on s’explicaventeoremes, aplicacions a la vidava ser com em vaig ficar enaquest món, i a mi, a més,m’encanta la literatura i quanllegeixes coses com “Ésimpossible ser un matemàticsense guardar un poeta al’ànima” (SofiaKovalevskaya) és molt fàcildecidir-te.

CNL

Llúcia Adrover estudia el grau de Matemàtiques a la UIB

Soumia Laaraj estudià recepció i hoteleria a la UIB

“Amb esforç i confiançaaprendre no té límits”

estiu en un restaurant, però aramateix ja no n'hi faig. Ara esticestudiant un curs d'alemany per amillorar l'idioma. He estudiatrecepció, perquè, a Mallorca,l'hoteleria té molta sortida almercat laboral, però això nosignifica que no tengui intenciód'estudiar altres coses que tambésiguin del meu interès, encaraque no hi tenguin res a veure. Al'etapa d'ESO no tenia ganesd'estudiar, però ara he sabut que

aprendre no té límits i, amb unpoc d'esforç i de confiança enun mateix, es pot aconseguir.

Hasnae Laaraj, 4t ESO A

Soumia Laaraj

REPORTATGE CURS 2012-2013PÀGINES UEP14

Les arrels antroponímiques quemarquen una identitat

Tíber”). A partir del cinquèfill el praenomen era unnúmero ordinal que indicaval’ordre del naixement. Així, hihagué Quintus, Sextus,Septimius, Octavius...El segon nom era el nomen,que indicava la gens o clanfamiliar al qual pertanyia

que el gran orador romà delsegle I aC prengué del seu avique tenia una berruga a la carasemblant a aquest llegum;Caesar (“d’abundantcaballera”), una ironia teninten compte que el general quesotmeté les Gàl•lies patiaalopècia; Seneca (“vell”) i

amb el mateix nom, s'hi afegial'ordinal que ocupava entre lesgermanes -per exemple, JuliaPrima, Julia Secunda o JuliaTertia-, o bé, si noméssobrevivien dues germanes,també s'utilitzava la fórmulaMaior o Minor. La penetració del cristianismedins el món romà provocà unarevolució onomàstica ambl’adopció de molts nomshebreus i grecs, popularitzatsa través de la Bíblia i de ladevoció als sants de la novareligió. Per part hebrea, sónnoms que en català donarenEliseu (“Déu és la mevasalut”), Jesús (“Déu salva”) oNoemí (“la meva delícia”); iper part grega, Andreu(“viril”). Sebastià (“venerat”)o Eulàlia (“la ben parlada”).Influència germànicaAl segle V, amb la caiguda del’imperi romà d’Occident amans dels pobles bàrbars, esproduí la desaparició delscensos municipals. Fou aixícom també desaparegué elnom múltiple d’origen romà is’imposà el nom únic, detradició germànica. D’aquestaèpoca tenim antropònimsvisigòtics com Arnau (“cabdillfort”), Albert (“noblesabrillant”), Bernat (“ós fort”),Guillem (“protector”), Robert(“famós”) o Ramon(“protector assenyat”).A partir del segle IX, lanecessitat de distingir lesmoltes persones de nom igualprovocà la recerca de sistemesidonis per a no confondre-les.Es va recórrer, doncs, a unafegitó que es coneixeria coma cognom, prenent com areferent el tercer elementantroponímic romà. Aquestavegada, en lloc de malnoms,s’apostà més pels patronímics,derivats del nom del pare. Alsdocuments oficials de l’època,escrits encara en llatí, elsindividus són presentats ambel nom propi (en nominatiu),seguit del nom del pare (engenitiu). És el cas deBerengarius Raimundi, queequivalia a Berenguer de

Tot i els antecedents romans, aCatalunya l’ús dels cognomses començà a generalitzar apartir del segle IX amb elfeudalisme. El ventalld’afegitons al nom propi fouinfinit, des d’oficis fins amalnoms. Al segle XIX la lleiespanyola de registre civilimposà el doble cognom. Fruitd’aquesta època encara hi hamolts cognoms catalanscastellanitzats. Per AntoniJaner Torrens. Sense nom no som ningú.Comencem a ser individus apartir de l’assignaciód’aquesta mena de tatuatgesonor. Alguns pobles del’antiguitat preferiren optar-neper més d’un. A la Grèciaclàssica, el pare de la filosofiaes deia Sòcrates Pèlidad’Alopece. En aquest cas, elprimer nom era heretat del’avi patern; el segon, delpare; i el tercer al•ludia almunicipi de naixement. Enaltres cultures, en canvi, eramés habitual emprar el nomdel pare precedit d’unapartícula que significava “fillde...”: entre els jueuspredominava “bar” (Barrabàs> Bar- Rabàs); i entre elsàrabs, “Ben” o “Ibn” (Alè BenMustafà o Mahamed IbnIdris).Els romans arribaren a ferservir fins a quatre noms.Alguns d’ells responien a lamàxima supersticiosa llatinanomen omen (“el nom és unpresagi”). El primer era elpraenomen, que funcionava denom propi. Generalment, elprimogènit rebia el mateix queel del seu pare. N’hi soliahaver una vintena, entre ells,Publius (“popular”), Marcus(“propi del déu Mart”) oTiberius (“propi del riu

L’origen dels cognoms catalans

La normativització dels cognomscatalans

Les lleis de Catalunya, Balears, la Comunitat Valencianai l’Estat espanyol regulen el canvi dels antropònims. Perexemple, la llei 1/1998 de política lingüística de laGeneralitat Catalana diu que “els ciutadans i lesciutadanes de Catalunya tenen dret a l’ús de la formanormativament correcta en català de llurs noms icognoms i a incloure la conjunció i entre els cognoms”.En aquest cas, l’Institut d’Estudis Catalans ésl’encarregat d’emetre les certificacions de correcciólingüística necessaris per fer el pertinent tràmitadministratiu als jutjats. La regularització gràfica semprees fa d’acord amb l’etimologia i amb les normesortogràfiques vigents d’ençà de la reforma fabriana aprincipis del segle XX. Així, per a Ribas, Moyà,Bestard, Lladó, Pizà o Pons les formes correctes sónRibes, Moià, Bastard, Lledó, Pisà o Ponç,respectivament.

l’individu, com per exempleIulius (de la família dels Iulia,“els habitants d’Ílion, Troia”en grec) o Ovidius (delsOvídia, “els dels bous” enllatí). El tercer nom,cognomen, constituïa unamena de malnom, de caràcterhereditari, que es relacionavaamb un ofici, unaparticularitat física o moral.Sovint era el que identificavamés una persona. DestaquenCicero (“cigró”), sobrenom

Claudius (“coix”).Per acabar, en casos puntuals,hi havia l’agnomen, un nomno transferible quegeneralment indicava algunagesta bèl•lica: Africanus (elque havia lluitat a l’Àfrica).Les dones romanes no gaudiend’una identificació tanprolífica. Només se lesanomenava feminitzant elnomen del pare -per exemple,la filla de Gai Juli Cèsar fouJúlia. Si n’hi havia més d’una

Antoni Janer, qui fou professor de Llatí i Grec del nostre centre fins al curs passat, al darrer Acampallengua celebrat a Manacor, vapronunciar una conferència sobre antroponímica que va tenir molt d’èxit. Pàgines Uep! li ha demanat que, donat l’interès del tema, ens

faci arribar un resum perquè el pugui llegir tota la comunitat educativa de l’IES Damià Huguet.

REPORTATGECURS 2012-2013 PÀGINES UEP 15Ramon, és a dir, Berenguerfill de Ramon. Aquesta desinència de genitiu,que en alguns casos era –is, encastellà va donar la forma delscognoms acabats en –ez. Així,López vol dir fill de Lope;Pérez, de Pedro; i Sánchez, deSancho. En català, perinfluència d’una tradiciócastellano-navarro-aragonesa,tenim els equivalents Llopis,Peris i Sanxís, respectivament.L’ús d’aquests patronímicstambé fou comú en altresllengües d’Europa.A partir del segle XI l’altanoblesa prengué com adistintiu del cognom el nomde llur feu territorial per mitjàde la preposició de més eltopònim. Aquesta tendència,que es començà a generalitzarals comtats catalans aprincipis del segle XII, anàprosperant gràcies a ladocumentació legal, sobretot ala notarial, on interessava moltque constés la continuïtatsuccessòria de les generacionsque havien d’administrar elpatrimoni familiar. Així, elscognoms es tornaren envertaders llinatges (“propi dela línia”) amb caràcterhereditari. La resta de classessocials no trigaren a apuntar-se a una moda que s’estenguéamb les conquestes de lacorona catalano-aragonesa. Cognoms heterogenisDe mica en mica, lesreferències geogràfiques delscognoms s’ampliaren aaccidents hidrogràfics (Riera,Torrent), orogràfics (Puig,Pujol) o a grups de vegetació(Pomar, Vinyes). També hihagué cabuda per als

sobrenoms (Mut, Calvet,Colom), apel·latiusprofessionals (Ferrer, Pastor),títols nobiliaris (Cavaller),càrrecs (Capellà) ocircumstàncies del naixement(Trobat). L’antroponímia

cada família (als Pera se’lsassignava una pera; alsCervelló, un cérvol). I mentreels cognoms s’anavenenriquint, l’elecció dels nomspatí un revés important alsegle XVI. El Concili de

i, si era nena, el de l’àvia. Acasa nostra, l’empobrimentonomàstic general esreflecteix en la dita popular“De Joans, Joseps i ases, n’hiha per totes les cases”. Alsegle XX, Joan XXIII (1958-1963) preconitzà una majorvarietat en els noms, els quals,a partir d’aleshores, nonecessàriament havien de sertrets del santoral.El Concili de Trento marcà unaltre punt d’inflexiódestacable en l’antroponímia.Imposà la pràctica delsregistres parroquials, la qualcosa va propiciar la fixaciódels cognoms entregeneracions successives.Aleshores, les normesgràfiques tradicionals,antigues i genuïnes, fixarencognoms com Antich, Prohenso Reynés. Al 1870 la lleiespanyola de registre civilestablia el doble cognom,patern i matern, desmarcant-seaixí de la norma general al’Europa occidental de l’úniccognom patern, aplicada ja aCatalunya sota administraciófrancesa. Com que la llenguacatalana encara no s’havianormativitzat –la gramàtica dePompeu Fabra és de 1918-,era habitual que elsfuncionaris dels registres,sovint castellanoparlants,introduïssin grafiesespanyoles estranyes alsistema (Calzada, Piña oBusquets en lloc de Calçada,Pinya o Bosquets,respectivament).

Antoni Janer, professor deLlatí i Grec

El masclisme als cognomsA Espanya, al 1999 l’ordre tradicional dels cognoms–primer el patern i després el matern- es modificàd’acord al principi d’igualtat reconegut en laConstitució. Hi ha estudiosos dels arbres genealògicsque consideren que aquesta llei acabarà amb lesreconstruccions genealògiques. Argumenten que d’aquía tres generacions ningú no sabrà del cert com es deia elseu besavi. A la resta de món, tot i que hi ha altresdisposicions jurídiques que recullen el principid’igualtat, els drets onomàstics de la dona no sempre estenen en compte. Encara són molts els països amb un solcognom com França, Regne Unit, Estats Units, Rússia oel Japó on la tradició masclista fa que predomini elpatern.

femenina, en canvi, no fou tanvariada ja que la societatfeudal de l’edat mitjana encaraera fortament misògina. Elmés freqüent era que les donesportessin la formafemenitzada del cognompatern. Així, una noia de nomElisabet, filla d'un Ferrer, esconvertia en Ferrera. En casar-se, però, podia prendre elcognom del marit o afagar-nedos: el del marit i el patern.Entre els nobles i cavallersaquesta expansióantroponímica generàl’heràldica gentilícia, escutsque remetien als cognoms de

Trento obligà a adoptar, a lapila baptismal, el nom d’unsant de l’Església –d’aquíl’expressió “nom de pila”. Lesmodes successives imposarenla utilització d’un doble nomper tal d’individualitzar el sant(Joan Evangelista), prenent,en alguns casos, dos noms desants (Pere Antoni) oanteposant el nom de Maria(Maria del Carme). Tot plegat féu que a poc a pocarrelés el costum de convertirel nom en hereditari per tal demantenir viva la memòria delsavis. Així, el recent nat, si eranen, agafava el nom de l’avi;

Fets i webs

El català, dinovena llengua mésusada a la xarxa social Twitter

En un rànquing de les llengüesmés utilitzades a Twitter, elcatalà ocupa la dinovena posició,molt per damunt del seu pesgeogràfic. Ho diu l'estudi ElTwitter de Babel: mapa de lesllengües del món a través deplataformes de microblogging,que ha recollit la Universitat deCornell de Nova York.Els investigadors han desglossatuna mitjana de 650.000 piuladesdiàries per desgranar la pautalingüística de la vuitantena dellengües que han trobat en més

de cent països. El català s'acostaals 100.000 usuaris a Twitter(twitterencatala.org), segonsl'estudi (ves.cat/b9Qv).La primera llengua és, sensdubte, l'anglès. En segonaposició, i molt per sota, la

segueixen l'espanyol, l'indonesi iel malai, mentre que el japonès,el coreà, el portuguès, l'alemany,el tailandès i el turc completen eltop ten de les llengües mésutilitzades a Twitter.

Martí Crespo

Apps en català perdescarregar a la

xarxawww.appsencatala.cat és unespai en què s'apleguen totesles aplicacions mòbilspublicades en català,classificades en unes quantescategories i amb vincle directea la botiga corresponentd'Apple o d'Android.

William Xu Xie, 1r Batx. A1. A Campos.2. Més o manco, s’assembla a lamajoria de pobles de Mallorca.3. Les voravies, perquè és difícilcircular-hi amb cadira de rodes.Quasi sempre he d'anar pel migdel carrer.4. A Austràlia, perquè m'agrada elclima i el paisatge.

Ivana Gómez, 1r Batx. A1. A Campos.2. No, perquè no m'agrada lagent que hi viu, és molt tancadasobretot amb els de fora.3. M'agradaria que la gent fosmés oberta i que hi hagués més"moviment", és massa tranquil.4. A Alcúdia, perquè és on emvaig criar i allà sí que hi ha"vida".

Sergi Trobat, 2n ESO C1. Visc a Campos2. M'agrada més o manco. Peruna part perquè hi tenc l'institut i,per altra banda, m'agrada perquèés petit.3. M'agradaria que fos més gran ique no hi hagués tants de pisos imés xalets.4. M'agradaria viure a Felanitx aforavila, on hi tenim porcs,ovelles, gallines...

ENQUESTA CURS 2012-2013PÀGINES UEP16

La majoria d’alumnes i professors estan satisfetsdel lloc enllà on viuen, però alguns el canviarien

En aquest número hem volgut conèixer el grau de satisfacció dels alumnes i professors de l’institut amb el seu lloc de residència, per laqual cosa hem plantejat les preguntes següents: 1. On vius? 2. T’agrada allà on vius? Per què? 3.Què canviaries d’allà on vius? 4. Si no

visquessis allà on vius, on t’agradaria viure i per què?

Maria Rosa Mercadal, 2nBatx A

1. A ses Salines.2 Sí, perquè és un poble molttranquil i la gent és agradable. Amés, està a prop de la mar.3 M'agradaria que hi haguésmés ambient, més llocs persortir.4. A Barcelona, perquè és unaciutat més gran i s'hi parlacatalà.

Antoni Noguera,Departament de Socials

1. Visc al municipi deLlucmajor al costat de s'Arenal.2. No. Perquè és un clarexemple d'allò que no hauria deser Mallorca.3. Les persones.4. A Lluc. Perquè estaria a propdel cel.

Apol·lònia Ferrer, 1r ESO B1. A Campos.2. Sí, perquè hi tenc tots elsmeus amics i no hi ha gairecontaminació.3. Podrien fer els carrers mésnets.4. A sa Colònia, perquè és unlloc molt tranquil.

Gabriel Cañellas, 4t ESO D1. A Sa Ràpita.2. Sí, i molt, perquè estic tot soli puc fer el que vull.3. M'agradaria que hi haguésalgun amic en concret i unespistes per fer esports.4. A Tarifa o a Lanzarote perpoder fer més kitesurf.

Bàrbara Rigo, Departament deCastellà

1. A Portopetro2. Molt. Perquè és el darrerparadís de Mallorca.3. A l'estiu prohibiria l'entradaals turistes.4. A Barcelona, una ciutatcosmopolita, capital dels PaïsosCatalans.

ENQUESTACURS 2012-2013 PÀGINES UEP 17

Meiyi Wang, 1r Batx. A1. A Campos.2. Es podria millorar.3. Canviaria moltes coses, com elscarrers.4. No ho sé, hi ha tants llocs almón... M'agradaria viatjar primerper tot i llavors triar.

Bárbara Cancino, 4t ESO A1. A Llucmajor.2. Sí, perquè hi tenc els amics.3. M'agradaria no estar tanenfora del poble.4. A Dinamarca,perquè la gentés molt amable.

Hasnae Laaraj, 4t ESO A1. A la Colònia de Sant Jordi2. Sí, perquè és un lloc tranquil3. Res4. A Dubai als Emirats Àrabs,perquè és una ciutat moltmoderna.

Rocío Reyes, 4t ESO C1. A la Colònia de Sant Jordi.2. Sí, perquè és un poble moltagradable.3. No canviaria res.4. A Madrid, perquè m'agradenles ciutats.

Joan M. Vanrell, 2n ESO C1. A Campos.2. Sí.Perquè visc enmig delpoble.3. Alguns veïns.4. M'agradaria viure a foravilaperquè és molt tranquil.

Francesc Martí , 1r ESO B1. A ses Salines.2. Sí, perquè és molt tranquil.3. Res.4. A sa Colònia, perquè hi ha laplatja.

Processos de Comunicació, 2n ESO i CNL

Joan Fontirroig, 2n Batx. B1. A ses Salines.2. Sí, perquè és molt tranquil.3. Res.4. A Dubai, perquè trob que s'hiestà molt bé i està encreixement.

Andrea Fiol, 4t ESO D1. A Campos, al camp.2. En part sí, perquè m'agrada elcamp, però en part no, perquèestic apartada dels amics.3. Que estigués més aprop deCampos, però estic bé així.4. A Felanitx, perquè hi tencfamília.

Inés Weringa, 1r ESO C1. A Campos.2. No, perquè no hi ha quasi resper anar a comprar.3. Idò no ho sé!4. A Los Ángeles està bé!

Margalida Vidal, 2n ESO C1. A ses Salines.2. Sí. Perquè és on m'he criat, iallà hi viuen la majoria delsmeus amics, tots ens coneixem.3. Res.4. A Campos, perquè hi viuen lamajoria dels meus amics.

Valentí Sinoae, 1r ESO A1. A Campos.2. Sí, perquè hi tenc amics.3. L'escola.4. A Palma, perquè hi tenc unoncle.

Joan Burguera, 4t ESO A1. A ses Salines.2. Sí, perquè és tranquil.3. A vegades m'agradaria queestigués més animat.4. A Campos, perquè hi tencmolts d'amics.

CURS 2012-2013PÀGINES UEP18 EL RACÓ DELS PARES

Sebastiana Gomila va estudiar Formació Professional administratiu, però sempre a fet feina a forns

Sebastiana Gomila: dependenta de pastisseria i regidora de l’Ajuntament de ses Salines

“Crec que si seguim així com estam, els nostres fillshauran d’emigrar per poder tenir feina”

- A què et dediques i què varesestudiar?Faig feina de dependenta a unapastisseria i forn, i també sócregidora de l’Ajuntament deses Salines . Vaig estudiar finsa vuitè de l’antiga EGB idesprés vaig estudiar FormacióProfessional Administratiu(FPA).- Per què et dediques a aquestafeina, i no a la que varesestudiar?Perquè quan vaig acabard’estudiar (FPA) no vaigtrobar feina del que haviaestudiat, però sí que en vaigtrobar de dependenta, vaig ferfeina 12 anys a un forn deCampos i ara en faig a un fornde la Colònia de Sant Jordi.- Quines diferències trobes que hiha entre l’estudi d’ara i eld’abans?Una de les diferències, és queabans l’obligació d’estudiarper als joves era fins als 14anys, per tenir el graduatescolar. I ara tenen l’obligaciód’estudiar fins als 16 anys .- Quins records tens de l´institut?L’institut em deixà bonsrecords de quan jo era unajove que estudiava - Què penses de les retalladesque es duen a terme al’educació?No hi estic d’acord, ja que pens

de la Tierra, de Ken Follet, unacançó que em duu molts bonrecords Paraules d’amor, deJoan Mauel Serrat- Per acabar què t’agrada fer altemps lliure?M’agrada molt llegir iaprendre ball de bot.

Rafel Bauzà, 2n ESO C

que l’educació, igual que lasanitat no han de serretallades. Les retallades eneducació perjudiquen el futurdels nostres fills.- Com veus el futur dels joves?S’han de mentalitzar que hand’estudiar molt per podertreure una bona carrera, i aixítrobar una bona feina , però

crec que passarà si seguim aixícom estem ara, que els nostresfills per tenir una feina sen’hauran de anar a païsosveïnats.- Ens pots recomanar un llibre,una cançó i una pel·lícula ?Una pel·lícula que m’haagradat molt ha estat Loimpossible, un llibre Los Pilares

Fets i webs

Cinquanta anys del diccionariAlcover-Moll

Fa cinquanta anys que es vapublicar el desè volum i últim delDiccionari català-valencià-balear(dcvb.iet.cat). El començàmossèn Antoni Maria Alcover(www.institucioalcover.org) el1901, amb la idea de "reunir finsallà on sia possible, el tresormeravellós" de la llengua.Els primers volums del sovintanomenat "Diccionari Alcover-Moll" es van publicar entre 1926i 1930, però l'obra començadaper mossèn Alcover no vaacabar-se d'editar fins al 1962(www.editorialmoll.cat), tres

dècades després de la mort delpromotor, gràcies a la laborinfatigable de Francesc de BorjaMoll (ves.cat/bnS4) i ManuelSanchis Guarner (ves.cat/bnS5).Enguany també s'escau el 150èaniversari del naixement deMossèn Antoni M. Alcover

(ves.cat/bnS9). Una de lesaportacions importants de l'AnyAlcover és una nova web(alcover.iec.cat), de l'especialistaMaria Pilar Perea, que no espresentarà oficialment fins al 23d'octubre. Aquest "portalAlcover" de l'Institut d'Estudis

Catalans (www.iec.cat) conté, enlínia, l'edició completa delBolletí del diccionari de lallengua catalana (1902-1926),que fou la primera revistafilològica de la península Ibèrica;i els resultats de les seves sortides filològiques per tot eldomini, en particular els seusdietaris, els quaderns de camp iLa flexió verbal en els dialectescatalans.

Martí Crespo

Crumble de pomaRecepta de Suïssa

Els alumnes de l’aula d’acollida volem participar en la revista de l’institut aportant receptes dels nostres països d’origen. Aquí uspresentam una selecció de plats típics de la nostra terra que de ben segur us sorprendran, ja que tant la seva elaboració com molts dels

ingredients emprats no són gaire coneguts a Mallorca. Bon profit.

INGREDIENTS (per a 3persones):

- 3 pomes - 3 cullerades de sucre- 100 g de mantega- 100 g de farina- el suc de mitja llimona- mitja culleradeta de canyella

PREPARACIÓ

En primer lloc hem de pelar itallar les pomes a trossets. Hohem de posar en una safata is’hi han d'afegir les 3cullerades de sucre perdamunt. Tot seguit hi hemd'afegir el suc de la mitjallimona. Després s'han detallar 3 o 4 làmines demantega i també posar-les persobre de la poma.A continuacióhem de tallar lamantega que ha sobratatrossets i barrejar-la amb lafarina. Ha de quedar unatextura com d'engrunes, comsi fos arena. Si veis que us

queda la pasta poc espessapodeu afegir-hi més farina.Una vegada aconseguida latextura adequada s’hi had’afegir la canyella i s’ha debarrejar.Llavors heu d'abocar aquestaespècie "d'engrunat" a sobrede la poma i s'ha d'enfornardurant una hora a 180oC. Hade quedar torradet per sobre.Si veis que no us hi queda,posau 5 minuts el gratinador.Es pot servir fred o calent. Pelmeu gust, crec que està moltmillor, calent!

Amber Phillips, 2n ESO A

“Salteñas”Recepta d’Equador

INGREDIENTS:

Per fer la pasta:- 350 gr de farina - 225 gr de saïm- 125 gr de sucre- 125 grs d' “achiote” bixa- un poc d'aigua tèbia- una mica de sal

Per fer el farcit:- 1 kg de carn de vedella- 1 litre de brou de carn- 5 cebes- 350 gr de patates- 120 gr de sucre - 125 gr de mantega - 2 ous- cullerades de ají colorat- comino , orenga ,”palillo”,pebrebò i sal.

PREPARACIÓ

Per preparar la pasta de les“salteñas”: Pas 1: posau la farina en un bolamb ¾ parts de mantega, desfeisamb les mans fins que lamantega no es noti. Posau laresta de la mantega a fregir ambl'”achiote”.Pas 2: Afegiu-hi el sucre i la sal,barrejau-ho bé, incorporau-hil’”achiote” prèviament colat i apoc a poc uniu-ho amb aiguatèbia fins a obtenir una pastauniforme, es divideix en porcionsde 50 g, donau-li forma rodonade pastes i deixau-ho reposartapat amb film transparent o unplàstic a la nevera o un lloc frescfins al dia següent.Per escalfar el “jigote”:

Pas 1: Coueu les patates amb lapeladura fins que s’estovin,sofregiu la ceba picada enmantega fins que quedintransparents, afegiu-hi una micade brou calent i condimentau-ho,però no ho saleu, quan trenqui elbull, salau-ho i incorporau-hi elsucre, quan trenqui el bullnovament, afegiu-hi la carnmòlta i deixau-ho coure. Sís'asseca massa afegiu-hi mésbrou.Pas 2: Bulliu els ous fins quesiguin durs. Peleu les patates iratllau-les, afegiu-ho a l'ofegat ibarrejar molt bé, deixau-horefredar i guardau-ho a la neverafins al dia següent. Armat de les “salteñas”:Pas 1: Pelau els ous i tallau-losen rodanxes. Estirau les pastesamb forma arrodonida i al centrecol·locau-hi una o duescullerades del “jigote”, unarodanxa d'ou dur, humitejau ambels dits les vores de la massa,uni-les i feu el “repulgue”,pintau-ho amb rovell d'ou il’enfornau fins que sui daurat enforn prèviament escalfat a 180ºC.

Kevin Guarachi, 2n ESO B

RECEPTES DEL MÓNCURS 2012-2013 PÀGINES UEP 19

Sebastià Portell Clar cursaactualment tercer de Publicitat iRelacions Públiques a laUniversitat Pompeu Fabra iprimer de Llengua i LiteraturaCatalanes a la UOC. Ha escrit unllibre de contes, Entre tu i jo,

Sebastià Portell,finalista del premiPare Colom

l’enhorabona per aquest accèssitaconseguit i animar-lo a seguirendavant en la seva tasca com aescriptor.

CNL

gris, el qual es va presentar enversió teatral l’any 2010; ha estatfinalista al premi Pare Colom2012 de teatre amb l’obra Lamort de na Margalida.Tota la comunitat educativa del’IES Damià Huguet vol donar-li

Set i mig interpretal’obra de teatreMoix per llebre, dePere Capellà

La companyia de teatre Set imig, formada per un grup deprofessors, exprofessors ialumnes de l'IES Damià Huguet,

presenten l'obra de Pere Capellà,"Moix per llebre". Una obraambientada als anys 50 quepodríem traslladar a avui. Eldebut de la nova companyiateatral va ser el passat 2 de febrera l'audotori municipal l'Esponjade Ses Salines. Es varen esgotartotes les entrades.

Magdalena Juan Mas,departament d’Orientació

REPORTATGE CURS 2012-2013PÀGINES UEP20

Els alumnes de segon de batxillerat protestaren per la supressió del viatge d’estudis

La torrada d'enguany de SantAntoni ha estat una cosaestranya. Cada any es feia a lanit, oberta a tota la comunitateducativa, i enguany es va fernomés per als alumnes i per alsprofessors, un dia entre setmana,a la darrera hora, precisament eldia de Sant Antoni, dia desset degener. Vàrem torrar pa icompanatge que cadascú haviaduit de casa seva. Per crear unpoc més d’ambient hi va haveralumnes del centre que es varendisfrassar de dimoni. També vavenir un glosador, en MiquelÀngel Adrover, un exalumne delnostre centre que l’any passat vaacabar segon de batxillerat. EnPep Mora va llegir unes quantesgloses que duia escrites i algunsmestres i alumnes també s'hiapuntaren.Aquest esdeveniment va fer queens juntéssim tots per fer un pocde festa, per sortir de la rutinahabitual, tot plegat aconseguíremun poc d'ambient.És una cosa original i va sortirbastant bé. L'any qui ve es podriarepetir!L’anècdota va ser que elsalumnes de segon de batxilleratvaren aprofitar l’avinentesa per

Els alumnes de 2n de batxillerat aprofitaren per organitzar una protesta

Torrada de Sant Antoni

protestar en contra de lasupressió del viatge d’estudis.Xiularen, feren renou i repartirenoctavetes amb el lema “gràcies

Els alumnes torraren a les torradores que ens havia deixat l’Ajuntament

per aquest viatge a enlloc” id’altres qualificavend’incoherència que es fes latorrada quan s’han suprimit les

activitats extraescolars fora del’horari lectiu.

Mireia Escalas, 2n ESO D

Els dimonis feren de les seves

AINAMARIAANDREU, 1RESO D